DOCSLIB.ORG

Anuncio 5860 Del BOE Núm. 44 De 2012

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Anuncio 5860 Del BOE Núm. 44 De 2012 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 44 Martes 21 de febrero de 2012 Sec. V-B. Pág. 7749 V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA 5860 Anuncio de los Servicios Territoriales del Departamento de Empresa y Empleo, de información pública sobre la solicitud de autorización administrativa, la declaración de utilidad pública, la aprobación de Proyecto de ejecución y la declaración de impacto ambiental de instalaciones eléctricas (exp. 23343/2010, 23340/2010, 23352/2010 y 23349/2010 y ref. H-11596-RL). A los efectos de lo previsto en la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del sector eléctrico; en los artículos 125, 130 y 144 del Real decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica, y del artículo 9.2 del Texto refundido de la Ley de evaluación de impacto ambiental, aprobado por el Real decreto 1/2008, de 11 de enero, se somete al trámite de información pública la solicitud de autorización administrativa y la declaración de impacto ambiental de la línea aérea de transporte de energía eléctrica de doble circuito a 220 kV "Mangraners-Juneda-La Espluga y entrada/ salida en la subestación Juneda", en las provincias de Lleida y Tarragona, y la solicitud de autorización administrativa, declaración de utilidad pública, aprobación de proyecto y declaración de impacto ambiental de la línea aérea a doble circuito a 220 kV "La Espluga-Montblanc-Penedés-Begues" en las provincias de Tarragona y Barcelona, cuyas características generales son las siguientes: Solicitante: Red Eléctrica de España, Sociedad Anónima Unipersonal, con domicilio en el paseo del Conde de los Gaitanes, número 177, 28109 Alcobendas, Madrid. Red Eléctrica de España, Sociedad Anónima Unipersonal, ha proyectado la "Transformación a doble circuito de la línea a 220 kV Mangraners-Juneda- L’Espluga-Montblanc-Penedés-Begues", que se tramita en dos tramos diferenciados, están sujetos al procedimiento de evaluación de impacto ambiental y cuyo estudio de impacto ambiental es conjunto para los dos tramos, considerándose que su ejecución no producirá efectos ambientales significativos sobre otro Estado de la Unión Europea. 1. Red Eléctrica de España, Sociedad Anónima Unipersonal, ha solicitado la autorización administrativa y la declaración de impacto ambiental, para la siguiente instalación eléctrica, cuyos datos más relevantes son: Anteproyecto de transformación a doble circuito de la línea aérea de transporte de energía eléctrica a 220 kV "Mangraners-Juneda-L’Espluga y entrada/salida en la subestación Juneda", con una longitud aproximada de 46,689 kilómetros, de los cuales, la longitud de línea en la provincia de Lleida es de 38,719 kilómetros y en la provincia de Tarragona, 7,970 kilómetros. Los municipios afectados en la provincia de Lleida son: Lleida, Torregrossa, Juneda, Les Borges Blanques, La Floresta, Arbeca, Els Omellons, Vinaixa y Tarrés. Los municipios afectados en la provincia de Tarragona son: Vimbodí i Poblet y L’Espluga de Francolí. Las características fundamentales de la línea son las siguientes: cve: BOE-B-2012-5860 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 44 Martes 21 de febrero de 2012 Sec. V-B. Pág. 7750 Sistema: corriente alterna trifásica. Tensión nominal: 220 kV. Frecuencia: 50 Hz. Número de circuitos: dos. Capacidad térmica de transporte (RD 2819/1998):849 MVA/circuito Temperatura de diseño: 85º C. Conductores: Condor (AW). Aislamiento: Bastones de goma de silicona tipo 10. Cable de tierra: dos, convencional y compuestos de tipo tierra-óptico. Apoyos: metálicos de celosía. Cimentaciones: de zapatas individuales. Puesta a tierra: anillos cerrados de acero descarburado. Presupuesto total: 19.709.605 euros. Presupuesto provincia de Lleida: 16.358.972 euros. Presupuesto provincia de Tarragona: 3.350.633 euros. 2. Red Eléctrica de España, Sociedad Anónima Unipersonal, ha solicitado la autorización administrativa, declaración de utilidad pública, aprobación de proyecto y declaración de impacto ambiental del Proyecto de transformación a doble circuito de la línea aérea de transporte de energía eléctrica a 220 kV "L’Espluga- Montblanc-Penedés-Begues" y Addendum que afecta a los municipios de Montblanc, Vilobí del Penedés, Pacs del Penedés, Les Cabanyes, Vilafranca del Penedés, Olérdola y Sant Cugat Sesgarrigues, con una longitud aproximada de 69,219 kilómetros., de los cuales, la longitud de línea en la provincia de Tarragona es de 37,698 kilómetros y en la provincia de Barcelona, 31,521 kilómetros (27,368 kilómetros doble circuito y 4,059 simple circuito). Los municipios afectados en la provincia de Tarragona son: L’Espluga de Francolí, Montblanc, Barberà de la Conca, Cabra del Camp, El Pla de Santa Maria, El Pont d’Armentera, Aiguamurcia y El Montmell. Los municipios afectados en la provincia de Barcelona son: Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca, Vilobí del Penedés, Pacs del Penedés, Les Cabanyes, La Granada, Vilafranca del Penedés, Olérdola, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedés, Olesa de Bonesvalls, Vallirana y Begues. Las características fundamentales de la línea son las siguientes: Sistema: corriente alterna trifásica. Tensión nominal: 220 kV. Frecuencia: 50 Hz. cve: BOE-B-2012-5860 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 44 Martes 21 de febrero de 2012 Sec. V-B. Pág. 7751 Número de circuitos: dos. Capacidad térmica de transporte (RD 2819/1998):849 MVA/circuito Temperatura de diseño: 85º C. Conductores: Condor (AW). Aislamiento: Bastones de goma de silicona tipo 10. Cable de tierra: dos, convencional y compuestos de tipo tierra-óptico. Apoyos: metálicos de celosía. Cimentaciones: de zapatas individuales. Puesta a tierra: anillos cerrados de acero descarburado. Las entradas de la línea de transporte en las subestaciones de Vilafranca de Penedés y Begues se realizarán por medio de dos tramos subterráneos, desde un pórtico exterior en la subestación de Penedés hasta la celda GIS de dicha subestación y desde un apoyo de transición aéreo – subterráneo (apoyo T-315) hasta la posición intemperie de la subestación de Begues. Presupuesto total: 30.141.653 euros. Presupuesto provincia de Tarragona: 16.412.131 euros. Presupuesto provincia de Barcelona: 13.729.522 euros. Finalidad: las referidas instalaciones tienen como finalidad mallar la red de transporte, aumento en la seguridad en la red de 220 kV, apoyo al suministro de la demanda y una mayor integración de energías renovables. Afecciones derivadas de la declaración de utilidad pública: De acuerdo con el artículo 158 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica, la servidumbre de paso aéreo de energía eléctrica comprende: a) El vuelo sobre el predio sirviente. b) El establecimiento de postes, torres o apoyos fijos para la sustentación de los cables conductores de energía eléctrica e instalación de puestas a tierra de estos palos, torres o apoyos fijos. c) El derecho de paso o acceso para atender al establecimiento, vigilancia, conservación, reparación de la línea eléctrica y corte de arbolado, si fuera necesario. d) La ocupación temporal de terrenos u otros bienes, en su caso, necesarios a los fines indicados en el párrafo anterior. De acuerdo con el artículo 159 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica, cve: BOE-B-2012-5860 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 44 Martes 21 de febrero de 2012 Sec. V-B. Pág. 7752 la servidumbre de paso subterráneo de energía eléctrica comprende: a) La ocupación del subsuelo por los cables conductores a la profundidad y con las demás características que señale la normativa técnica y urbanística aplicable. A efectos del expediente expropiatorio y sin perjuicio de lo dispuesto en cuanto a medidas y distancias de seguridad en los reglamentos técnicos en la materia, la servidumbre subterránea comprende la franja de terreno situada entre los dos conductores extremos de la instalación. b) El establecimiento de los dispositivos necesarios para el apoyo o fijación de los conductores. c) El derecho de paso o acceso para atender el establecimiento, vigilancia, conservación y reparación de la línea eléctrica. d) La ocupación temporal de terrenos u otros bienes en el caso necesarios a los fines indicados en el párrafo anterior. La competencia para resolver el procedimiento de evaluación de impacto ambiental en relación con la referida instalación corresponde a la Dirección General de Políticas Ambientales del Departamento de Territorio y Sostenibilidad. A su vez, el órgano competente para resolver las Autorizaciones Administrativas, la Declaración de Utilidad Pública y la Aprobación de Proyecto es la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial del Departamento de Empresa y Empleo. El Estudio de impacto ambiental y el anteproyecto de transformación a doble circuito de la línea de transporte de energía eléctrica a 220 kV "Mangraners- Juneda-L’Espluga y entrada/salida en la subestación Juneda" se encuentran disponibles al público para obtener información al respecto, presentar observaciones, alegaciones y consultas en: Sección de Energía de los Servicios Territoriales de Lleida del Departamento de Empresa y Empleo, sita en la av. del Segre, núm. 7, 25007 Lleida. Sección de Energía
Load more

Recommended publications
  • Onomàstica Del Terme Municipal De Calafell
    Onomàstica del terme municipal de Calafell Joan Hugué i Rovirosa ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB.
    [Show full text]
  • 21. Camps Del Francolí
    Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 21. Camps del Francolí Comarca: Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès. Superfície: 21.542 ha Municipis: Valls, el Milà, la Masó, Alcover, la Selva del Camp, Vilallonga del Camp, el Morell, la Pobla de Mafu- met, Perafort, Almoster, Constantí, i parts de Reus i Castellvell del Camp. 562 Conreus d’oliveres a prop del polígon industrial petroquímic Nord. Rafael López-Monné Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 Trets distintius • Paisatge agrícola de plana, entre el riu Francolí i les munta- nyes de la serra de la Mussara. • Mosaic agrícola molt divers i heterogeni on predominen els conreus llenyosos de regadiu: avellaners, oliveres i amet- llers. • Camps de secà de poca extensió i dedicats al conreu d’oli- veres, ametllers, cereals i vinya. • Els espais naturals hi estan poc representats. La vegetació de les ribes del Francolí i dels torrents que li són tributaris constitueixen els hàbitats més valuosos. • Contrast entre els conreus agrícoles tradicionals i els usos industrials dels complexos petroquímics del Morell i la Pobla de Mafumet. • Els nuclis urbans es localitzen uns al peu dels primers con- traforts de la serralada i amb domini sobre les planes im- mediates (Almoster, la Selva del Camp, Alcover) i els altres 563 quasi a la riba del Francolí com la Masó, el Milà, el Rourell, Vilallonga, el Morell i la Pobla de Mafumet. Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 564 Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 565 Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí Morell.
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D’Educació 2020-2021
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 LLar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43007488 Llar d'infants Francesc Blanch i Ribé Altafulla 43009977 Institut d'Altafulla Altafulla 43010402 Escola El Roquissar Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint VerdaguerCalafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 1 Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 _____________________________________________________________________________ Serveis Territorials a Tarragona _____________________________________________________________________________ Codi del centre
    [Show full text]
  • 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L' Alt Camp És Una Comarca Situada A
    L’ Anàlisi de l’impacte territorial de la N-240 sobre la comarca de l’ Alt Camp 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L’ Alt Camp és una comarca situada a la part alta de la meitat sud del país, entre la costa i les terres de l’interior. Limita amb les comarques de la Conca de Barberà, l’ Anoia, l’ Alt Penedès, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp, formant el territori del Camp de Tarragona amb aquestes dues últimes. Una comarca qualificada d’equilibrada i harmònica, de 538 km2 de superfície i 37.744 habitants. Figura 13. Situació de la comarca Font:www.altcamp.org 4.1. Localització, superfície i delimitació La comarca de l’Alt Camp ocupa la vint-i-novena posició de les comarques catalanes pel que fa a l’extensió i representa el 18,16% del territori de l’àmbit del Camp (format per les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès) i l’1,7% del total de Catalunya. Al nord, la serralada Pre - litoral i les muntanyes de Prades la separen de la Conca de Barberà, amb la qual comunica per tres passos: cap a ponent, l’estret o congost de la Riba; a la part central, el coll de l’illa, i a Llevant el coll de Cabra. Al nord - est limita amb l’Anoia (sols directament accessible pel coll d’ Esblada) i amb l’Alt Penedès. I al sud-est, ho fa amb el Baix Penedès, accessible pel Coll de la Rubiola.
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • El Celler De Muller, La Vinícola De Nulles I Vins Padró, Els Més
    Societat | Redacció | Actualitzat el 31/05/2014 a les 16:00 El celler De Muller, la Vinícola de Nulles i Vins Padró, els més guardonats El Teatre Metropol va acollir el XX Concurs de Vins de la DO Tarragona Dotze cellers de la DO Tarragona han estat guardonats aquest divendres a la tarda en la XX edició dels Concurs de Vins Embotellats de la DO Tarragona. El lliurament de premis s'ha fet al Teatre Metropol dins del programa d'actes complementari de la Fira del Vi de la DO Tarragona, que s'ha fet fins diumenge a la Rambla Nova. En aquesta ocasió, els cellers que han obtingut millors puntuacions i més premis han estat el celler De Muller de Reus amb 6 primers premis i segons premis, la Vinícola de Nulles amb 3 primers premis i Vins Padró de Bràfim amb tres premis. De Muller ha obtingut la millor valoració en la categoria de vi blanc fusta amb el seu Chardonnay, el Muscat Reserva Brut Nature en la categoria de vi escumós i també el primer lloc en la categoria de vi de licor sec amb el Aureo Seco i en vi de licor dolç amb el Moscatel Añejo. Per la seva banda, la Vinícola de Nulles s'ha emportat la categoria de vi blanc aromàtic amb l'Adernats Seducció 2013, la categoria de negre jove amb l'Adernats Instit 2013 i la de negre criat en fusta amb l'Adernats Ànima 2013. La resta de primers premis ha estat per l'Ipsis Chardonnay de Vins Padró de Bràfim pel vi blanc sec; el Puig Rodó Rosat 100% de l'Agrícola de Bràfim en la categoria de rosat; l'Arlequí 2013 del Celler Mas Vicens de Cabra del Camp en la categoria de Negre Criança.
    [Show full text]
  • Documento Ambiental
    Aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica aérea a 220 kV Bellicens - Begues y de la derivación de entrada y salida a Subirats DIMA/MA/09-303 DOCUMENTO AMBIENTAL COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUNYA PROVINCIAS DE TARRAGONA Y BARCELONA (Gelida, Subirats, Avinyonet del Penedès, Vallirana, Olesa de Bonesvalls, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola, Castellet i la Gornal, Vallmoll, Banyeres del Penedès, Llorenç del Penedès, La Bisbal del Penedès, L’Arboç, Montferri, Masllorenç, El Rourell, Vilallonga del Camp, Vilabella, Salomó, La Secuita, El Morell, Renau, Constantí, Reus, La Pobla de Mafumet y Tarragona) Diciembre de 2009 E-S B-000013 Documento Ambiental Aumento de la capacidad de transporte de la L/220 kV Bellicens - Begues y la derivación de entrada y salida a Subirats ÍNDICE 1 Documento Ambiental Aumento de la capacidad de transporte de la L/220 kV Bellicens - Begues y la derivación de entrada y salida a Subirats ÍNDICE I. MEMORIA 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................. 6 2. OBJETO .............................................................................................................................. 7 3. NECESIDAD DE LAS INSTALACIONES .............................................................................. 9 4. ÁMBITO DE ESTUDIO ....................................................................................................... 10 5. CARACTERÍSTICAS MÁS SIGNIFICATIVAS DEL PROYECTO ..........................................
    [Show full text]
  • Puigpelat I La Torre De Fontaubella: Dos Pobles, Dos Parlars
    Quaderns de Vilaniu, 42: 59-76 (2002) PUIGPELAT I LA TORRE DE FONTAUBELLA: DOS POBLES, DOS PARLARS per Anna Gibert i Mantalà Introducció JUSTIFICACIÓ Aquest treball de dialectologia catalana és una caracterització de l'idiolecte de dues parlants, cadascuna d'un poble diferent de Catalunya. Els pobles escollits per fer l'estudi han estat Puigpelat i la Torre de Fontaubella. Els he triat a causa dels vincles familiars que m'hi uneixen: la meva família paterna té origens a Puigpelat, i part de la materna, a la Torre de Fontaubella. El que pretenc amb aquest estudi és fer, en primer lloc, una contribució al coneixement descriptiu de dos parlars catalans; en segon lloc, una anàlisi científica i detallada d'un document preciós de la llengua oral, i en tercer lloc, una aportació a la coneixença del lèxic que ha arribat fins a nosaltres i que avui es troba en perill d'extinció a causa dels accelerats canvis que la societat experimenta. ESTUDIS LINGÜÍSTICS ANTERIORS Abans de començar el treball d'investigació pròpiament dit, vaig consultar diverses obres publicades que s'ajustaven, aproximadament, al model de treball que volia dur a terme. 60 /. Pere Navarro Pere Navarro és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, on imparteix les assignatures de Gramàtica Històrica del Català i Dialectologia Catalana. Molt interessat per la variació lingüística —especialment la geogràfica—, ha publicat diversos llibres sobre els parlars. El que m'ha servit per tal d'introduir-me en la lingüística ha estat \'Aproximació geolingüística als Parlars del Priorat. Amb aquest llibre he pogut situar el parlar de la Torre de Fontaubella en un context més ampli: el del Priorat, comarca que limita el pas entre el català oriental i l'occidental.
    [Show full text]
  • Altanetba (2).Pdf
    0° 1°E Vallfogona Llorac de Riucorb Savallà Santa Coloma del Comtat de Queralt Passanant i Belltall Conesa OSCA Les Piles Forès Rocafort Pontils Senan de Queralt LLEIDA Solivella Blancafort Sarral L' Espluga de Francolí El Pont Pira Querol Vimbodí d'Armentera BARCELONA Barberà de la Conca Cabra del Camp Montblanc Vallclara El Pla de Figuerola Aiguamúrcia del Camp Santa Maria Vilanova de Prades Ulldemolins Vilaverd Sant Jaume El Montmell dels Domenys La Riba La Bisbal Prades Vila-rodona de Falset Capafonts Valls Alió Margalef Cornudella Mont-ral La Bisbal La Palma del Penedès Llorenç de Montsant Bràfim SARAGOSSA Riba-roja d'Ebre La Febró Puigpelat del Penedès d'Ebre Rodonyà La Morera Banyeres de Montsant Alcover Masllorenç Cabacés del Penedès L' Arboç Vilaplana Vilabella Poboleda L' Albiol El Milà Nulles Montferri La Vilella Arbolí Santa Alta La Masó Albinyana Oliva Bellvei Flix Torroja La Vilella del Priorat Vallmoll Salomó Baixa Vinebre El Rourell La Pobla de Vilallonga La Secuita Bonastre L' Aleixar La Selva Renau Vespella Massaluca La Figuera Gratallops Alforja del Camp Els Garidells Porrera Almoster del Camp de Gaià El Vendrell El Lloar Cunit La Torre de Castellvell El Morell Calafell Maspujols Roda l'Espanyol del Camp Ascó La Pobla La Nou de Barà Perafort La Fatarella Les Borges de Mafumet de GaiàLa Pobla Riudecols El Catllar El Molar Bellmunt del Camp de Montornès Consell Comarca l del Priorat Els Pallaresos del Priorat Constantí La Riera Creixell Vilalba dels Arcs Falset Duesaigües Garcia de Gaià Botarell Reus Torredembarra Pradell
    [Show full text]
  • Quaderns D'història LA SOCIETAT AGRÍCOLA DE CABÍIA
    Quaderns de Vilaniu, 32:51-75 (1997) ^^ Quaderns d'Història LA SOCIETAT AGRÍCOLA DE CABÍIA DEL CAMP (1895-1936)* per Jaume Teixidó Montalà Paraules clau: agricultura, Cabra del Camp, cooperativisme. Resum: el treball sintetitza la història de la Societat Agrícola de Cabra del Camp des de la seva fundació, l'any 1895, fins a l'esclat de la guerra civil. Aquesta entitat fou un element dinamitzador primordial de la vila de Cabra (Alt Camp) i de la seva vida econòmica, cultural, política i recreativa. Abstract: the work synthesizes the history oi Societat Agrícola de Cabra del Camp from its foundation in 1895 to the beginning of the civil war. It was a fundamental element for the village of Cabra (Alt Camp) and for its economical, cultural, political and recreative life. Parlar d'una associació que va dinamitzar la cultura, la política i l'econoitiia d'un poble al llarg de més de quaranta anys és ben difícil, i més si tenim en compte la poca documentació que l'ha sobreviscuda'. Tanmateix el record es va esvaint i difuminant- se a mesura que transcorren els anys en detriment d'aquest nucli cooperatiu que impulsà el cooperativisme agrari a la vila de Cabra.^ En primer lloc, donarem una breu visió del marc en què s'enquadrava el poble al llarg de l'etapa. L'economia de la població era eminentment agrícola; tenia com a conreu principal la vinya i en menor mesura la sembradura. També la ramaderia era impor­ tant. Com podem observar en el quadre següent', el principal conreu era la vinya, que, tot i haver patit els efectes de la fil·loxera que afectaren la contrada en els primers anys de l'última dècada del segle XIX, va augmentar considerablement enfront d'altres conreus.
    [Show full text]
  • La Societat De Treballadors Agrícoles
    Quaderns d'Història ELS INICIS DE L'ASSOCIACIONISME AGRARI A VILA-RODONA: LA SOCIETAT DE TREBALLADORS AGRÍCOLES. Per Josep Santesmases i Ollé IJntroducció Estudiar rassociacionísme agrari a Vila-rodona des de finals del segle XIX fins a la Guerra Civil, comporta centrar-se en tres entitats: La Societat de Treballadors Agrícoles, el Sindicat Agrícola i el Sindicat Agrícola i Caixa Rural. Més i encara, qualsevulga estudi històric vila-rodoní d'aquest període, ha de tenir com a eix central la presència d'aquestes entitats, veritables pals de paller de tota la vida social, política, laboral i recreativa de la Vila. L'economia de Vila-rodona, a tombant de segle, es basava gairebé exclusivament en el sector agrari. N'exceptuaríem només les indústries de la Farga (dedicada en la seva última etapa a la fabricació de productes d'aram), i la fàbrica d'estampats de la Serra. Tot l'altre sistema econòmic girava entorn de l'agricultura: producció, transformació i comercialització dels productes agraris, més el sector serveis. L'agricultura vila- rodonina era primordialment vitivim'cola. En l'amillarament de 1868 * la vinya ocupava un 72% de les terres conreades, davant un 20% del sector dels cereals, d'un 4,1% les oliveres i d'un 3,7% l'horta. Vist això i pensant encara en el probable increment de la superfície de vinya, a raó de les pujades de preu del vi, quan la fil.loxera anoreava les vinyes firanceses, cal afirmar que l'economia vila-rodonina depenia majoritàriament de la producció del vi. És fàcil comprendre la gravíssima situació econòmica originada a partir del 1892, quan la fil.loxera envaïa, de mica en mica, les vinyes vila-rodonines \ Un repàs a les actes municipals de les dues primeres dècades del segle actual, ens transp(xta a continuades reclamacions tributàries del Govern Civil, de la Diputació, i de l'adminis­ tració d'Hisenda; a amenaces d'embargament als regidors com a responsables de la 1.
    [Show full text]