e JULIO enderrock 140 MANRIQUE EMPAR MOLINER SAÜL GORDILLO
LA TRINCA PARLEN ELS HEREUS ORIOL TRAMVIA EL PUNK ABANS DE SEX PISTOLS & ASTRUD + HIDROGENESSE GUIA DE LOOKS I CD SÒNAR FESTIVALS D’ESTIU 2007
NÚM. 140 SENGLAR ROCK LLEIDA JUNY 2007 ANY XIII ACAMPADA JOVE / POPARB EDR + CD: 4,95 ¤ ANÒLIA / CULTURAVIVA + PÒSTER DESPLEGABLE LAX’N’BUSTO
≠ SUMARI / 05 ********************************************************************************************************** 140
06 El retrat Miquel Mariano
08 Editorial
10 Cracks EDR Empar Moliner
12 Cracks EDR Julio Manrique
14 Cracks EDR Saül Gordillo
16 Sospitosos habituals [PER ALBERT PUIG] 32 40 Estanislau Verdet 18 20 22 24 Breus Joan Miquel Oliver / Aramateix i Mesclat/ Xerramequ Tiquis Miquis / La Carrau / Muchachito Bombo Infierno / Pi de la Serra / May Xartó / Sisa / HOT DISCOS / Guillamino + Pedrals / Anonymous / Mar Abella / Marfan / Nito Figueras / Buhos / Txipi Aité / Ariabàscia / A RAIG: Anna Cerdà (PopArb)
26 MALL Martell de Ponent ANITA MILTOFF Mestres de l’odi i de l’amor
28 XAVI LLOSES El camí cap a l’estratosfera
29 NACHO CHAPADO DJ Remixcòbol
30 KUMBES DEL MAMBO Festa i ‘catxondeio’ 55 46 BORDER LINE BLUES BAND Blues de l’Onyar
31 DUBLE BUBLE La segona joventut 58 Discos cat / Discos int 62 Sona 9 Vitruvi / Maquetes / Connecta ’07 / 32 ASTRUD & HIDROGENESSE Això és el que hi ha Ebre Musik / Concurs de Música de Badalona GUERRA 34 ANEGATS Pop-rock de fora vila 64 Concerts CAS ’07 / 300 anys de lluites i cançons / PER LA TERRA Gossos / Sanpedro / C.E. Dharma / Narcís Perich / 36 KABUL BABÀ La màfia del rock’n’roll Benvingut al paradís (Propaganda Fira de Música al Carrer de Vila-seca / La Gira 2007 pel Fet!, 2007) és un mostrari de 38 ORIOL TRAMVIA El primer punk europeu A final del 1976 les resistències del nou segle. el senzill “Anarchy in the U.K.” de Sex Pistols va irrompre 69 Sexe, Blay & Rock’n’Roll [PER PEP BLAY] Un nou disc amb el qual Obrint Pas a Anglaterra i va marcar l’inici del punk. Però la Bèstia! pensen, apunten i disparen a favor de (Edigsa, 1976) d’Oriol Tramvia ja feia temps que corria... 70 Qui canta... Santi Balmes (Love of Lesbian) la dignitat de la persona. El paradís dels valencians és la metàfora del món en 40 LA TRINCA Coincidint amb la reedició de l’obra del trio Enderrockats [PER ÒSCAR SARRAMIA] de Canet, repassem la significació històrica del grup. què vivim: “Aquesta aparença de normalitat que impera en les societats 72 SUPLEMENT DE FESTIVALS (I) Senglar Rock Lleida / Anòlia / occidentals és una farsa”, afirma Xavi 46 OBRINT PAS L’infern a la terra Acampada Jove / Culturaviva / PopArb... Sarrià, cantant de la multitudinària banda. Els valencians tornen a la En òrbita Tria look per anar de festival / Desperta Ferro! / 52 SÒNAR 07 90 Flaix càrrega amb divuit cançons Els reis blancs La Nau + L’altra cara del Garraf / DVD : BEASTIE BOYS Bob Dylan i energia, molta energia. El crític literari CD: MAPA ELECTRÒNIC DE CATALUNYA Don’t Look Back / Llibres / WEBS ENDERROCK TV Joan Josep Isern analitza cançó per cançó del seu nou disc. 55 Vida a Mart [PER JORDI BIANCIOTTO] 98 Cançons amb història [PER JOAQUIM VILARNAU] LESLIE FEIST “Que tinguem sort”, de Lluís Llach RBERA MADEU CO TEXT: A T I CATCHO FOTO: PEP RETRAT / 07 **********************************************************************************************************
Amb l’arribada de la calor,* arriben també els milers de turistes, banyistes, biquinis i banyadors que es passegen, amb més o menys fortuna per a la vista, per les costes catalanes. Miquel Mariano (Es Mercadal, 1967), en canvi, es passeja a Internet amb el clip de la cançó “Verigut”, una guitarra a les mans, una rialla d’orella a orella, una rumba enganxosa, un anglès menorquinish, un corbatí daurat i una americana de franges verdes i blanques. El fons de l’escena, però, és el mateix: una platja de Menorca i un biquini d’aires esculturals i cabellera morena d’una vintena d’anys; i la història, la de cada estiu: els intents autòctons –la majoria de vegades infructuosos– d’establir relació, tan estretament com sigui possible, amb les sueques, alemanyes, italianes o angleses que omplen de tovalloles i mirades indiscretes el nostre litoral des de juny fins a setembre. L’estampa, així descrita, pot parèixer anecdòtica, però més de 50.000 visites al YouTube en tres setmanes ens diuen que, de ben segur, es tracta de quelcom més. “I ara ha afluixat una mica, però la primera setmana les visites creixien de 3.000 en 3.000 cada dia”, comenta ell, entre satisfet i sorprès. De fet, ja hi ha qui parla de la ‘cançó de l’estiu’ del 2007; d’altres, potser amb més malícia, ho intenten comparar amb el fenomen d’El Koala que l’any passat va assolar, en el pur sentit de la paraula, el panorama musical estival, i que també va començar a la xarxa, una comparació de la qual Mariano no vol ni sentir a parlar. “Això sí, estaria orgullós d’haver fet la primera cançó de l’estiu en català”, confessa el músic menorquí. I recorda que la popular “Verigut” és només una de les col·laboracions, possiblement la més fresca (“amb una mètrica perfecta”), amb el poeta Cristòfol Mus, i que es pot trobar en el seu primer treball en solitari, A ritme d’illa (Satie Produccions Audiovisuals, 2007), editat i produït per Joan Bibiloni. Miquel Mariano va ser un dels fundadors del grup de folk S’Albaida. Ara s’ha engrescat a fer carrera en solitari amb un disc que mescla rumba, rock, funky i tango, i un tema en comú: Menorca i la poesia. A part dels poemes de Mus, també n’hi ha de Ponç Pons, Joan F. López Casasnovas, Pere Melis i Gumersind Gomila, i fins i tot la veu lírica del baríton Lluís Sintes. “La intenció del disc és, en bona part, acostar la poesia feta a Menorca als joves”, explica amb pedagogia. I és que Miquel Mariano no és poeta, sinó mestre: ‘Mai darling inglish pitinglish / menorquin no andersten / and mai jolidai is litel / it is jot i no pai-pai’, canta per Internet. No deu ser professor d’anglès. * 08 / EDITORIAL **********************************************************************************************************
enderrock cincclaus Enric Granados, 111, 1r. 08008 Barcelona Tel. 93 237 08 05 (4 línies) · Fax 93 237 03 64
web:
DIRECTOR EDITORIAL Lluís Gendrau CAP DE PUBLICACIONS Pere Pons perlamúsica DIRECTORA DE REDACCIÓ Helena M. Alegret CAP DE REDACCIÓ Roger Palà
REDACCIÓ Quan la revista surti al carrer ja es coneixerà o s’estarà a punt de nomenar el nou Delegat de Música de la Generalitat de Ferran Amado, Xavier Mercadé, Jordi Riba, Àlex Romaguera, Elisenda Soriguera i Joaquim Vilarnau Catalunya, una figura que va desaparèixer durant l’etapa socialista de la Conselleria de Cultura i que ara la nova direcció política republicana –amb bon criteri i després d’escoltar les peticions del sector– ha decidit reinstaurar. L’estratègia DIRECCIÓ D’ART I MAQUETACIÓ Mikel Sánchez CAPS DE FOTOGRAFIA Xavier Mercadé i Juan Miguel Morales forma part de les manifestacions públiques fetes tant pel conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, com pel nou HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO secretari de Cultura, Eduard Voltas, de considerar la música com un dels eixos prioritaris de la política cultural del Govern Antònia Andreu, Jordi Bianciotto, Santi Balmes, Blanca Balanyà, i un sector estratègic en el projecte de construcció nacional,és a dir, l’espai musical integrat en un paisatge sonor propi. Javier Blánquez, Pep Blay, Pau Canela, Amadeu Corbera, Ignasi Franch, Lluís Grau, Anna Griera, Joan Josep Isern, NDERROCK E apunta aquí alguns dels reptes més urgents als quals haurà de fer front el nou cap de l’Àrea de Música: Lax’n’Busto, Josep Martín, Miquel Pellicer, Albert Puig, 1. Una indústria musical en català forta i de qualitat. Caldrà garantir que la indústria –sobretot la discogràfica– sigui Blanca Ros, Òscar Sarramia, Oriol Tramvia i Xavi Vollker capaç de superar l’actual recessió i es converteixi en un sector competitiu amb perspectives de futur. Des de fa uns anys, FOTOGRAFIES la major injecció pública que han rebut projectes en altres llengües (llançaments de discos, nous segells, festivals...), que Alicia Aguilera, Àlex Alonso, Pepi Catchot, Roberto Coggiola, Eduard Comellas, Noemí Elias, Francesc Fàbregas, s’han posat al mateix nivell o per sobre dels que són en català, ha comportat una reducció en el desenvolupament del sector Pau Font, Sergi Gómez, Roser Ortiz, Ramon Ponsatí, musical en català en un marc dominat pels mercats castellà i anglosaxó. La relació entre el potencial d’un disc en català Jordi Simon, Conrad Son, Carles Rodríguez i Xepo W.S.
i un d’espanyol és almenys deu vegades inferior, una diferència que no es reflecteix en les polítiques estratègiques. Cal ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Coloma Moreno un pla de xoc davant l’atomització de petits segells i l’impuls d’estructures i festivals al servei de la música del país. SECRETARIA DE REDACCIÓ, SUBSCRIPCIONS 2. Un mapa de circuits, sales i teatres articulat al llarg del territori català, amb interseccions amb la resta dels Països I BOTIGA DE DISCOS Ruth Singla Catalans i la voluntat d’integrar en un sol objectiu les necessitats públiques i privades. La manca d’una acció eficaç ha FOTOMECÀNICA / IMPRESSIÓ Grup 4 - Anerol DIPÒSIT LEGAL B-15182-93 comportat els últims anys el tancament de sales –públiques i privades–, la pràctica desarticulació dels circuits musicals DISTRIBUCIÓ privats i la congelació de la promoció, ampliació i exportació dels públics, si bé també és cert que s’ha impulsat una potent SA DISTRIBUIDORA DE EDICIONES - SABATÉ (BARCELONA) Xarxa de Músiques amb una programació plural i diversa. Caldrà ara complir la promesa de l’Ajuntament de Barcelona per la CATALUNYA 2 (GIRONA) requalificació de les sales de concerts en espais culturals que permetin la música en viu. Una excel·lent proposta a la qual DISTRIBUCIONS RUEDA (TARRAGONA) SKIN PRODUCCIONS (TARRAGONA, VALLS) s’ha sumat el conseller Tresserras de fer-la extensiva arreu de Catalunya. DISTRIBUIDORA LERIDANA DE EDICIONES (LLEIDA) 3. En el marc de l’exportació, caldrà situar les músiques en català en els principals fòrums internacionals, amb una DISTRIBUCIONS ROTGER (MALLORCA) DISTRIBUIDORA MENORQUINA (MENORCA) marca pròpia i potent no necessàriament assimilada al mercat espanyol, i amb el nucli central a Barcelona com a capital DISTRIBUCIONS ELOY SERRANO(EIVISSA) cultural de referència del sud d’Europa. Igual que francòfons, quebequesos o països del nord d’Europa, la nostra música és SENDRA (PAÍS VALENCIÀ) QUATRE BARRES (ANDORRA) exportable tant si prové del folk i la tradició com si parlem de pop-rock en català. I en aquest terreny hi han de jugar totes les institucions, les associacions professionals, els mitjans i les societats de gestió de drets. EDITA GRUP ENDERROCK SCCL PRESIDENT Lluís Gendrau 4. Després de gairebé dues dècades de mercats i fires professionals a Catalunya –des del Mercat de Música Viva GERÈNCIA I INFORMÀTICA Jordi Novell a la Fira Mediterrània, passant per l’aparador musical del Senglar Rock o la Fira de Música al Carrer– es fa necessària una PUBLICITAT I PRODUCCIÓ Rosa E. Massaguer NOUS PROJECTES I INTERNET Joaquim Vilarnau ordenació de criteris artístics i professionals, i una planificació de futur que contempli i integri les demandes del sector. COORDINACIÓ CONCURS SONA 9 Ferran Amado 5. Finalment, cal afrontar el repte de les noves tecnologies i la relació entre música i Internet. És imprescindible ADMINISTRACIÓ Maria Àngels Ayala COMPTABILITAT Elsa Cano intervenir per establir les bases d’un espai musical català a la Xarxa que visualitzi una escena que és capaç de llançar al mercat una gran quantitat de creacions, edicions de qualitat i d’una àmplia diversitat estilística. Aquesta plataforma comercial CONSELL EDITORIAL Tatxo Benet, Josep Maria Busquets, Salvador Cardús, Àngel Casas, Mavi Dolç, Esteve León, Albert Mallofré, haurà d’oferir la producció musical –aprofitant els paràmetres d’iTunes i Orchard, a més de portals com Allmusic–, i haurà Isidor Marí, Joan Mas, Empar Moliner, Ramon Parellada, de facilitar també serveis com a aparador de l’oferta de música en viu dirigida a programadors. Vicent Partal, Fermí Puig, Albert Romero, Jordi Roura, Maria Salicrú, Claret Serrahima i Jordi Sierra i Fabra. Aquestes són només algunes claus del full de ruta musical que s’hauran d’afrontar els propers anys, juntament amb la taula COORDINA: Xevi Planas musical sectorial, impulsada des del Departament, que ja ha començat a treballar, o la reivindicació històrica d’un canal de ENDERROCK és una revista membre de l’Associació de Publicacions FM i TV de música en català. En aquest sentit, és definitiu i primordial el paper dels mitjans de comunicació públics i privats Periòdiques en Català (APPEC). Premi Nacional de Cultura 2004 i la seva disponibilitat a la creació d’un espai musical català –tal com ja està fent iCat fm, cada cop amb més audiència–, al Foment de l’Ús de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya; Premi APPEC 1999 a una publicació en català, garantint el compliment de les quotes i la implicació en la promoció i difusió dels principals actius musicals del país. i Premi APPEC 2005 a una editorial.
ENDERROCK no es fa responsable de les opinions expressades FE D’ERRADES: En el passat número 139 de l’ENDERROCK vam encartar El disc dels músics i cantants en valencià. Vol. II. en els articles signats. L’opinió de la revista s’expressa només a l’Editorial. La Gira 2007 (Propaganda pel Fet!, 2007). Lamentem l’error en el track list del disc. Aquest mes us entreguem el llibret corresponent amb les dades de tots els grups que hi participen i l’ordre correcte de les cançons. FOTO PORTADA NOEMÍ ELIAS
**********************************************************************************************************
10 / CRACKS EDR **********************************************************************************************************
TOTS ELS POLÍTICS “ SÓN UNS MISERABLES” ENDERROCK 140 / 11 ********************************************************************************************************** Empar Moliner TEXT: MIQUEL PELLICER FOTO: CARLES RODRÍGUEZ
Periodista i escriptora. 41 anys. Va néixer a Santa Eulàlia de Ronçana (el miserable hipoteca, per tenir els documents en català ho he de fer com a Vallès Oriental) i ara viu a Barcelona. Ha treballat a COM Ràdio i a Crónicas Botswana o a qualsevol colònia britànica, demanant una instància. ALS DISSET marcianas i actualment col·labora a El País i RAC1. Li agrada la música pop. ANYS MARXES DE CASA AMB UNA COMPANYIA D’ACTORS CÒMICS. COM VA SORGIR DIUEN QUE A LES ENTREVISTES DÓNES BONS TITULARS. POTSER ÉS QUE LA TEVA VENA ARTÍSTICA? Si en lloc de còmics hagués passat un grup d’ebenistes DARRERAMENT HAS SEGUIT DE PROP LES CAMPANYES ELECTORALS? A les m’hauria fet ebenista. El que volia era marxar del poble. Però, sincerament, campanyes els titulars són molt còmics. A les últimes eleccions al Parlament no era gaire bona actuant perquè fins i tot en les escenes dramàtiques català vaig anar a mítings de cada partit amb representació parlamentària. feia riure. DE CABARETERA A PERIODISTA I ESCRIPTORA. QUÈ CERQUES EN EL Llàstima que Ciutadans llavors no tenia diputats perquè m’hauria agradat MÓN DE L’ESCRIPTURA? M’agrada escriure i si no em paguessin també ho comprovar si es despullen o parlen en bilingüe... Bé, això ja ho fan, oi? EM faria. L’EVA PIQUER DIU QUE EL MÓN LITERARI ESTÀ PLE D’EGOS. Em repugna TEMO QUE SÍ. AMB QUÈ ET VAS TROBAR AQUELLS DIES? En el míting d’en Carod la falsa modèstia i jo mateixa em considero molt egocèntrica. El drama de la Rovira hi havia gent de l’Ebre, mentre que l’Imma Mayol portava immigrants literatura catalana és que hi ha gent que només vol el glamur de ser escriptor peruans. I esclar, en el d’Iniciativa per Catalunya em va venir al cap el Pisco i escriure els importa un ou. CONTINUES PENSANT QUE LES ESCRIPTORES Sauer, un còctel que es fa amb pisco [beguda peruana], llimona i ou. Em vaig HO TENIU MÉS FÀCIL QUE ELS ESCRIPTORS? No podem dir que a la nostra passar tota la nit parlant amb la dona que els preparava. En el míting d’en professió ens vagi pitjor que als homes. FINS I TOT EN UN MÓN ON LES DONES Piqué, la gent enfollia cridant “Mariano, Mariano!”. En Mariano Rajoy fins i tot COBREN MENYS QUE ELS HOMES? En la literatura no és així. Jo cobro el em va fer un petó. D’altra banda, els mítings de CiU són musicalment molt mateix que altres companys meus. En el món de la literatura catalana interessants. Versionen cançons i la banda musical és diu CiU Band... segurament veuríem que són les dones les que cobren més. EL FEMINISME DESPRÉS D’AQUESTA CATARSI POLÍTICA, COM ET QUEDA EL COS? Tots els ÉS EL TEU TERRENY MÉS ANTAGÒNIC? L’Institut Català de la Dona o el Grup polítics em semblen igual de miserables. Ser d’un partit passada una edat és de Dones Periodistes són unes papanates i estan com cabres. Si l’anunci com ser d’una religió. A mi no m’interessa ser de cap grup perquè sóc molt de Dolce & Gabbana l’hem de retirar, per què no fem el mateix amb el de individualista i penso que tots acaben fent grans bajanades. UNA Nescafé on apareix un home obrint un pot i la veu en off femenina diu INDIVIDUALISTA QUE FORMA PART DE LA FORNADA ACTUAL D’ESCRIPTORS “Que bé! Per fi els homes sabreu fer dues coses alhora!”? El terme ‘violència CATALANS? Jo als escriptors no els vull veure ni en pintura, i menys les de gènere’ és injust. És violència i punt. No tots els homes sou violents, escriptores, que encara són pitjors. A mi no m’agrada ni ser presidenta de perquè si no diríem que tots els lladres d’autopistes són peruans, i aquestes l’escala. FA POQUES SETMANES VAS ESTAR A LA FIRA DEL LLIBRE DE LEIPZIG, associacions són falses i injustes. De fet només vaig COMPARTINT ESPAI AMB ROSALES, DE PALOL, PORCEL... ********************************************** coincidir amb en Miquel de Palol a l’aeroport. Em vaig comprar un pretzel [un dolç alemany] i en Palol em va venir i em va dir: “Això sembla fet d’anís”. Digue’ns què penses… Me’l vaig quedar mirant i vaig pensar que era curiós que un home que sap ********************************************** alemany no sàpiga què és un pretzel... EL CATALÀ ESTÀ TOCAT DE MORT? QUÈ T’IRRITA? El papanatisme. EL TEU CÒCTEL PREFERIT: El Negroni (ginebra, La llengua està en un gran perill i qualsevol que visqui a Barcelona ho pot Campari i Martini Dry). UN LOCAL: Stinger (c/ Còrsega, 338), entre l’Imperator comprovar. A la televisió no només fan els anuncis en ‘xava’ sinó que no i la seu de Convergència. A QUINA HORA ET LLEVES? No tinc hora de llevar-me. hi existeixen els pronoms febles. En els meus llibres intento retratar una Sóc metòdica per a la literatura però el bar també necessita molt de mètode. ciutat com Barcelona, on hi ha putes, trilers i camells que no fan servir el català QUINA MÚSICA ESCOLTES DARRERAMENT? Moltes músiques i molt variades. perquè no els fa falta. QUIN ÉS L’ORIGEN D’AQUESTA SITUACIÓ? Al Franquisme, Recomano qualsevol disc d’Àlex Torio, Adrià Puntí, Roger Mas, Nick Drake, als típics progres madrilenys com l’Ana Belén i en Víctor Manuel els encantava R.E.M. o Radiohead. QUÈ VOLS SER DE GRAN? Rica. Vull estar forrada. UNA el català. Ara? Una merda! Troben que som insuportables. En vint-i-cinc anys NOTÍCIA QUE T’AGRADARIA VEURE PUBLICADA: Que Asha Miró m’ha adoptat governant, Convergència no va fer res, i ara amb el tripartit, més del mateix. i jo estic fent un llibre sobre la meva experiència i ella també està fent un Als bars sovint no t’entenen si parles en català. Si vaig al notari a signar la llibre explicant com m’ha adoptat, que es diu La filla del Llobregat. 12 / CRACKS EDR **********************************************************************************************************
TOT ACTOR VOL CREAR“ EL SEU PROPI MÈTODE ” ENDERROCK 140 / 13 **********************************************************************************************************
Julio Manrique TEXT: HELENA M. ALEGRET FOTO: JUAN MIGUEL MORALES
Actor. 33 anys. Roda nous capítols de Porca misèria, gira amb l’Otelo d’Àlex quan es va aniquilar el Festival de Creació Contemporània de Sitges. QUÈ ET Rigola, assaja l’adaptació de la novel·la 2666 de Roberto Bolaño i, després VA INTERESSAR A L’HORA DIRIGIR L’OBRA ELS BOSCOS? De Mamet m’agrada d’Els boscos de David Mamet, dirigirà The Shape of Things de Neil LaBute. com escriu teatre. Escriu acció i comportament, i arriba a tocar tecles molt COM VEUS LA FORMACIÓ TEATRAL QUE S’IMPARTEIX? Ha anat creixent molt, precises d’aquest complicat engranatge psicològic i de desitjos que som sobretot el sector privat. Quan estudiava, al costat de l’Institut del Teatre, les persones, amb moltíssima lucidesa. S’HI DEIXEN ANAR FRASES FORTES que era el públic, hi havia el Col·legi del Teatre i poc més. Ara hi ha més COM: “NO TENS NI IDEA DEL QUE DIUS. NI IDEA”. S’ANUL·LA L’ALTRE, EN UNA oferta i varietat. Molta gent estudia teatre. Obrir una escola de teatre s’ha PARELLA? De vegades. En una parella que no funciona o que va malament, convertit gairebé en un mig negoci. ET VAS ESTRENAR SOTA LA DIRECCIÓ DE sí. A l’obra hi surten moltes frustacions i crueltats. El noi se sent tan anul·lat, JOSEP MARIA MESTRES. QUINS HAN ESTAT ELS TEUS MESTRES? El mateix està tan tancat en la seva closca i tan desesperat, que se sent impotent Mestres, perquè va ser la primera vegada, i no s’oblida mai. El vaig conèixer i aparenta una prepotència que només revela una fragilitat i una confusió a l’Aula de Teatre als 18 anys i va ser el primer professional amb qui em vaig brutals. A L’OBRA HI SONA MOLTA MÚSICA DE DAVID BOWIE. QUINS SÓN ELS trobar. Dedicar-me al teatre va ser poc premeditat, no hi tenia família i ni tan TEUS REFERENTS? El mateix Bowie m’agrada molt. Sóc de gustos força sols tenia l’hàbit d’anar-hi sovint. Ell ens va donar tècniques d’interpretació, heterodoxos i he tingut èpoques de tot. Des de Nick Cave fins als cantants ens parlava de literatura dramàtica, de muntatges que havia vist, i allò em francesos. Brel és un personatge que m’ha fascinat molt, i dels anys va fascinar molt. Però també n’hi ha hagut d’altres... El més important va ser vuitanta Radio Futura. JOEL JOAN INCLOU MOLTA MÚSICA EN CATALÀ A PORCA Peter Brook, fa cinc anys, el director del Théàtre des Bouffes du Nord (París). MISÈRIA, QUÈ EN PENSES? Ah! Estic descobrint els Antònia Font, ara m’hi I QUÈ HAS APRÈS DE GENT COM JOAN OLLÉ, CALIXTE BIEITO, XAVIER ALBERTÍ has fet pensar! M’agraden molt. I l’Albert Pla també vaig tenir una època O ÀLEX RIGOLA? Evidentment de tots aquests també he après, i coses ben que el vaig escoltar moltíssim. És un autèntic artista, inimitable, no n’hi diferents. Al final, l’actor el que somia és fabricar el seu propi mètode, o ha dos com ell. Com el Tom Waits, són irrepetibles. QUÈ LI PASSARÀ AL TEU no et queda més remei que fer-ho, traçar-te el teu caminet. Amb el Xavier PERSONATGE, L’ÀLEX? Ens havíem quedat que li havia sortit la possibilitat Albertí, per exemple, m’ho he passat molt bé treballant, he fet un parell de d’anar a treballar a Menorca i, d’entrada, se n’hi va. Veurem què passarà de muntatges, i sobretot del primer, Ànsia, en tinc un record molt especial. Era sortida. Hi ha turbulències marines, el mar és molt traïdor... un text de Sarah Kane duríssim però ens ho vam passar teta als assajos. Estic assajant amb Àlex Rigola l’adaptació QUINS PROJECTES TEATRALS TENS? ********************************************** teatral que ha fet de 2666 de Roberto Bolaño. Aquella petita novel·la de més de mil pàgines. És tremenda, excessiva, com la bona obra d’art que és. Hi ha Digue’ns què penses… també alguna cosa de testament de l’autor i té parts meravelloses. També ********************************************** dirigiré a L’Espai Lliure l’obra de Neil LaBute La forma de les coses. Parla del LLIBRES: M’agrada el relat curt de narradors nord-americans com Raymond que ens importen les aparences i dels límits de l’art, un tema que ja sortia a Carver, i darrerament he descobert James Salter, el llibre La última noche Gorda. LA TEVA PRIMERA PEÇA, EL MIEDO Y LA MÚSICA, LA VAS ESTRENAR AL (Salamandra, 2006). També m’agrada molt Paul Auster, excepte aquest SITGES TEATRE INTERNACIONAL. Era un text que havia escrit per a mi mateix, últim llibre que ha tret, Viatges per l’Scriptorium (Edicions 62), que sembla i després vaig decidir donar-li una certa forma teatral. Era com un poema a un refregit d’altres dels seus personatges, però la resta de novel·les són quatre veus, una peça esquizofrènica-catxonda, amb una mica de poesia i collonudes. CINEMA: Spiderman 3 em va fluixejar, la 2 m’havia agradat molt. una mica d’humor. I amb força música. Hi havia “La quête”, de Jacques Brel, També he vist Retrato de una obsesión, una fantasia sobre la vida de Diane que servia per ironitzar sobre el Quixot. I la resta de les músiques les feien Arbus, i Diario de un escándalo, on la Judy Dench està molt bé. I Tristam els actors. TENS MÉS OBRES ESCRITES? Sí, totes inèdites. La meva companya, Shandy, de Winterbottom, és fresca, intel·ligent i divertídíssima, amb una l’actriu Cristina Genebat, està assajant i dirigint un text meu, El signe de mirada irònica i tendra sobre el món del cinema vist per dins i, en particular, l’escorpí, amb dues actrius que havia tingut com a alumnes i l’actor Ramon el retrat d’un actor. TEATRE: L’últim que he vist és teatre alternatiu i d’autoria Pujol –amb qui he coincidit a En pòlvora, d’Àngel Guimerà–. CREUS QUE ES catalana. L’ ha m de Gemma Rodríguez a la Beckett i La màquina de parlar al TROBA A FALTAR UN FESTIVAL COM EL DE SITGES? Sí, absolutament. L’actor Versus Teatre dirigit i escrit per Victòria Szpunberg. Sense ser rodones, tenen Javier Daulte ens havia dit que no entenia com els actors no havien fet res coses bones, com per sortir optimista i dir que hi ha un bon planter. 14 / CRACKS EDR **********************************************************************************************************
LA CULTURA I LA LLENGUA CATALANES “ SÓN SOBIRANES A INTERNET” ENDERROCK 140 / 15 ********************************************************************************************************** Saül Gordillo TEXT: MIQUEL PELLICER FOTO: JUAN MIGUEL MORALES
Periodista i bloguista. 35 anys. Va néixer i viu a Calella (l’Alt Maresme). Després la independència informativa està assegurada. PERÒ DEPENDRE DIRECTAMENT de Repòrter i d’El Punt, dirigeix l’Agència Catalana de Notícies. El seu exitós DEL GOVERN POT CREAR MÉS SUSPICÀCIES? Assumim que depenem del bloc polític (
L’ACN també ha canviat, perquè abans era de la Corporació Catalana de ********************************************** Ràdio i Televisió i ara depèn en major grau del govern de la Generalitat de Digue’ns què penses… Catalunya. Aquest canvi ens permetrà créixer i ser més ambiciosos. QUINS ********************************************** OBJECTIUS ET MARQUES COM A DIRECTOR? M’agradaria que fóssim l’agència nacional. Tenim molta gent treballant arreu del territori, de manera que la UN LLIBRE: L’Estatut, km.0 (Edicions de l’Albí), de Pere Gendrau. UNA PELI: suma de realitats locals i comarcals ha de fer que tinguem una dimensió Babel, d’Alejandro González Iñárritu. PER CONSULTAR A LA XARXA: El bloc nacional. VOLEU SER L’AGÈNCIA EFE CATALANA? No sé si és bo o dolent que de Mireia Galindo (
PAU VALLVÉ (ESTANISLAU VERDET) ENTRE DUES AIGÜES D’entre tots els ‘sospitosos habituals’ que han passat per aquesta pàgina, he de reconèixer que Estanislau Verdet és l’únic de qui parteixo de zero. Deixar de fer entrevistes a la ràdio et fa perdre un cert contacte amb les noves generacions de la música del país, per tant des d’aquesta posició de poc privilegi em disposo a preguntar. La història de Pau Vallvé és la d’un músic que de tanta feina no té ni temps per a la fama. Són més populars les seves composicions que no la seva cara. D’ell és la banda sonora de la pel·lícula Zulo, però també la música de l’anunci de les meravelloses galetes Príncipe de Lu, la de la campanya ‘Ven a Mallorca’, algunes sintonies del Porca misèria i els separadors amb l’adaptació tecno d’“Els segadors” que TV3 va utilitzar l’Onze de Setembre. “Vaig pensar que la meva feina era massa seriosa, que necessitava fer alguna cosa més desenfadada, més adequada a la meva manera de ser.” Vallvé es considera una mica “pallassot”, d’aquella mena de persones que tenen l’art de convertir males cares en somriures. Amb Estanislau Verdet, Pau Vallvé posa a l’aparador el que no pot transmetre quan compon per a una banda sonora televisiva. No hi ha dubte que treballar per encàrrec no és gaire emocionant tret que ho facis per Al Capone: “Sóc un apassionat de la feina, quan acabo de treballar per als altres em poso a treballar per a mi”. Ja us aviso ara que els amants de la curiositat més morbosa amb Vallvé no saciareu la vostra gana: el del Guinardó no té cap més afició que la feina. Si voleu passem llista de totes les coses que omplen la vida laboral de l’alter ego d’Estanislau Verdet: compon per ell, per als altres i per a TV3, fa de productor d’altres músics, es dedica a la publicitat sonora i és un esclau absolut de la xarxa internauta. No us perdeu detall, Pau Vallvé manté en actiu i actualitza constantment dues webs, dos blocs i tres MySpace. Els que no tingueu amistat amb els teclats i els ratolins passeu pàgina i crideu als quatre vents: “Aquest paio està boig!”. Per als que hi estigueu interessats, el més fàcil per entrar al món de Verdet és anar a
SERGI GÓMEZ F Estanislau?, que tant de treballar no pot ser ni bo per a la salut! “Ara mateix vaig a fer-me el dinar reciclant merdes de la nevera.” Típic d’algú que no té temps ni per baixar al súper. “A les cançons de Verdet hi surten receptes com la beixamel amb mató, però no ho recomano.” Diu que els de l’(a)phònica de Banyoles li han demanat un plat preferit per cuinar-lo durant el festival i ell ha recomanat l’entrepà de patata i mongeta tendra amb maionesa. Si el voleu tastar us recomano que tingeu a prop el Cebralín. “Per desgràcia estic enganxat a la Coca-cola.” Pau Vallvé no beu, i fins i tot és contrari al consum d’alcohol. Quin món! Els expresidents del govern a favor de conduir amb unes copes de més i els nous rockers abstemis totals!
**********************************************************************************************************
16 / BREUS **********************************************************************************************************
JUAN MIGUEL MORALES
F Aramateix & Mesclat
CANÇONS A INTERNET I NOU DISC Francesc Ribera ‘Titot’ continua amb el seu ritme frenètic habitual. Joan Miquel Oliver F JUAN MIGUEL MORALES El mes de maig ha penjat a Internet dues cançons inèdites d’Aramateix, “Veïna” i “El vol del xoriguer”, que es poden SINTONIES, BANDES SONORES I ORQUESTRES Joan Miquel Oliver es va donar a conèixer descarregar gratuïtament, enregistrades als estudis de com a compositor i lletrista d’Antònia Font, però simultanieja aquesta faceta amb altres projectes. Can Pardaler de Taradell per David Rosell (Dept.), company En solitari acaba de publicar un CD-single amb dos temes: “Sa núvia morta” i “Hansel i Gretel”, de Titot en aventures com Brams i Mesclat. Els temes són editat per DiscMedi. El primer conté una intro amb un tema de Chopin, i aplega influències tan per presentar la nova gira del grup, Energia Aborigen 07, diverses com l’anunci de Ferrero Rocher o les pel·lícules porno dels anys setanta: “El pianet és que aquest mes de juny els durà el dia 16 a Sant Feliu igual que el de l’anunci, em sembla evident. Alhora em fa pensar en aquells VHS que la cinta ja (el Baix Llobregat) en el marc del festival Culturaviva de estava feta pols”, diu rient el cantant. L’altra cançó, “Hansel i Gretel”, va sorgir arran del programa la CAL, i el dia 29 al Senglar Rock Lleida. S’han incorporat del canal 33 Colors en sèrie, on col·labora el músic mallorquí. A més, Oliver acaba d’enllestir la al grup Miquel Portet (Dijous Paella), Eudald Camprubí banda sonora d’una pel·lícula que ha dirigit Toni Salgot. “Encara no sabem si es dirà My Way (Orquestra Alternativa), Cesc Vilà (Entregirats) i Jordi o Tango Way. Gairebé tot són temes inèdits. He aprofitat alguna cosa de Batiscafo Katiuskas Comas ‘Peligru’. A més, Titot està immers en la preparació (DiscMedi, 2006) d’Antònia Font, però tornant-ho a gravar amb altres instruments.” Entre els del tercer disc de Mesclat. “Des de fa quatre mesos temes cantats destaca una versió de “My Way” de Paul Anka, de la qual s’han fet dues preses, estem treballant en el nou disc”, explica. “La intenció és una de cantada per Sisa i una altra per Dolo Beltran (Pastora). I del nou disc d’Antònia Font gravar a l’agost perquè surti per Nadal. Però si no està a encara en vol dir ben poc. Serà amb una orquestra i l’enregistraran en directe en un teatre però punt i no n’estem del tot satisfets, ho ajornarem. De fet sense públic: “És la manera d’aconseguir el so real d’una orquestra”. JOAQUIM VILARNAU encara no sabem ni amb quina discogràfica l’editarem”, comenta l’excantant de Brams. ROGER PALÀ Xerramequ Tiquis Miquis
L’OBRADOR DE LES REMESCLES Des que va sortir el seu segon disc, Obrador (Propaganda pel Fet!, 2006), la parella formada per Marc Serrats (Xerramequ) i Marc Grau (Tiquis Miquis) continua fent feina d’estudi. Aquest 2007 han remesclat les cançons “Cante” i “Camins” Muchachito d’Obrint Pas per al documental del DVD inclòs a l’últim disc dels valencians, Benvingut al paradís; han facturat una remescla de “Freedom” per al Nostrat de Kop, i han posat bases Bombo Infierno electròniques al nou disc de La Carrau, Dins la Taifa, tots editats enguany per Propaganda pel Fet! També han remesclat el tema “No tinc temps” de Mazoni, que es pot baixar de la TORNA EL RUMBÒXING DE ‘SANTACO’ seva web,
20 / BREUS ********************************************************************************************************** ★ HOT★ DISCOS Hot discos és el rànquing de vendes dels discos en català de l’últim mes, amb les dades d’FNAC i Discos Castelló (Barcelona), Robafaves (Mataró), Moby Disk (Girona), Xocolat (Palma), Sferic Música (Manresa) i Botiga EDR.
01 ★ 02 ★ ÀLEX ALONSO ÀLEX
Pi de la Serra F OBRINT PAS LA TRINCA Benvingut al paradís 20 anys de cançons (Propaganda pel Fet!) (Sony-BMG) 4CD+DVD EN QUICO NO ES RENDEIX Dotze anys després d’haver publicat el seu últim disc d’estudi –Amunt CD+DVD i avall (Betibú, 1995)– Francesc Pi de la Serra torna a l’actualitat amb Tot (K. Industria Cultural, 2007), un àlbum enregistrat a Grabaciones Silvestres, en què preval l’esperit del blues i una producció impecable de Marc Parrot. “Per al meu ego no em calia fer un nou disc, les cançons ja les gravàvem als bolos. Però això ajudarà a l’hora d’aconseguir més concerts”, explica. Tot conté onze temes, la majoria de nova composició, llevat d’algunes revisions: “Igual que ahir”, i una nova mirada al “Perquè vull” d’Ovidi Montllor. “Sona distret i molt bé. És un disc molt divers, però per sobre de tot hi ha 03 ▼ 04 ▼ cohesió, perquè la base és el so del grup, que camina en una mateixa direcció.” Quaranta-cinc anys de LAX’N’BUSTO GOSSOS carrera professional han forjat un artista sòlid i trencador, tot un referent per a les joves generacions Relax Oxigen d’autors. “No sóc dels que voldrien morir damunt d’un escenari, però no veig un final a la meva feina. (Música Global / LNB Música) (Música Global) CD CD+DVD No crec que aquest ofici tingui cap més data de jubilació que la que un mateix li vulgui assignar”, reflexiona. Pi de la Serra ha rebut recentment la medalla del Parlament com a membre d’Els Setze Jutges: “El meu agraïment al col·lectiu és absolut, perquè va ser una escola de vida i de música. A través de la cançó em va aportar una consciència política que no tenia”. PERE PONS
▼ 05 06 ▼ QUIMI PORTET LAX’N’BUSTO Sisa Matem els dimarts i els divendres Grans èxits May Xartó (Música Global) CD (DiscMedi) CD+DVD REEDICIÓ DELS CLÀSSICS La discografia de UNA VELLESA PROLÍFICA Dos poemaris Sisa ja és una mica més accessible gràcies autoeditats –Recull de pensaments de poesia i Aprèn a la feina de reedició que s’ha fet des de a estimar sempre– i un disc, Papallona de foc (Picap, K. Industria. La discogràfica barcelonina 2007), són les novetats que presenta la pintora i ha posat al mercat reedicions de Qualsevol poeta May Xartó als seus noranta anys. Tres materials nit pot sortir el sol (1975), La Catedral ▼ ★ que arriben després d’aquell Embruix (Picap, 2005), (1977), La màgia de l’estudiant (1979), 07 08 LLUÍS LLACH ANTÒNIA FONT on ja col·laborava amb Josep Baró, que ara torna Sisa & Melodrama (1979), La nit de Sant i. Batiskafo Katiuskas a musicar les lletres de Xartó. A Papallona de foc Joan (1981) i Roda la música (1983). (Claus Records) CD (DiscMedi) CD canten Noemí Doncos (“Jo vinc amb tu”, “Papallona A més, també ha publicat de nou els de foc” i “El cor em diu”), Josep Pons (el tango “Amor primers treballs de la segona etapa: Visca llunyà”, “T’estimo” i “Des de la finestra”), Mariona la llibertat (2000) i Bola voladora (2002) Bosch (“Silenci” i “Penso en tu”), Valeri Cabòs (la i el curiós àlbum El viajante (1996). L’únic rumba “Quin ‘salero’” i “He vist un camí”) i el mateix àlbum no disponible en CD continua sent Josep Baró, que tanca el disc (“Un trosset de cel”). Barcelona postal (Edigsa, 1982). J.V. Lletres ingènues i innocents, de vegades amb un 09 ▼ 10 ★ component d’orquestra d’envelat entranyable, de LA TROBA KUNG-FÚ PI DE LA SERRA vegades amb una voluntat pop, com la cançó que Clavell morenet Tot (K. Industria Cultural) L-CD (K. Industria Cultural) CD dóna títol al disc. HELENA M. ALEGRET
▲ FRANCESC FÀBREGAS FRANCESC ▼
F ★ Nous Pugen ▼ Baixen Es mantenen
22 / BREUS **********************************************************************************************************
Guillamino + Pedrals
HIP-HOP BROMISTA Aquest mes es presenta de manera oficial a L’Auditori de Barcelona, el dia 9 de juny, el nou disc de RAMON PONSATÍ RAMON Guillamino, fruit de l’espectacle En/doll, F que ha compartit durant l’últim any amb el poeta Josep Pedrals. El jove poeta és conegut –a més de per poemaris i recitals– per les seves intervencions a Catalunya EDUARD COMELLAS EDUARD
F Ràdio i BTV, així com per les musicacions que li van fer els participants del Sona 9 a l’edició passada. En/doll es publica aquest Anonymous mes com a llibre-disc conjuntament entre el segell BankRobber i Labreu Edicions, A LES PORTES DE LA FINAL D’EUROVISIÓ amb cançons com “Hipnosi giratòria”, La llengua catalana ha tornat a quedar un any més fora “Rates” o “Percaç”, i recull el hip-hop en de la final del festival d’Eurovisió, enguany celebrat a la seva dimensió més heterodoxa. Segons Hèlsinki (Finlàndia). Andorra TV, representada pel grup Pau Guillamet (Guillamino): “Als discos Anonymous, no va quedar entre les deu escollides a la anteriors el hip-hop era un ingredient, i semifinal que van disputar vint-i-vuit països el passat aquí és el leit motiv. És un rapejat bromista, 10 de maig. La votació es va fer amb missatges de telèfon de joguina, un hip que no és hop perquè mòbil. El país dels Pirineus ja fa quatre anys que prova no ho acaba de ser”. Per al llibret Pedrals d’arribar a la final, però encara no ho ha aconseguit. Marta ha preparat el text Endoll, com aconseguir Roure ho va provar el 2004, Jenny, el 2005, i Marian Van el present hipotètic, que fa de fil conductor de Wal, el 2006. Andorra aquest cop havia optat per un de la dotzena de temes. El títol, a més de conjunt de sonoritat pròxima al punk-rock, allunyada dels referir-se a la cultura de l’endoll remet cànons del festival. Format per tres joves, Anonymous a la incontinència verbal pròpia d’MCs i van apostar pel tema “Salvem el món”, una cançó de poetes. HELENA M. ALEGRET missatge ecologista en anglès i en català. De moment, la jove formació ja ha obtingut un primer reconeixement gràcies a la seva pàgina, que ha estat nominada per al premi a la millor web d’artistes d’Eurovisió. R.P. Marfan
SÍNDROME ELECTROPOP El mallorquí Joan Toni Fuster ha decidit fer un parèntesi en la seva trajectòria com a Joan Toni Sakarabat i recuperar l’esperit de risc i inventiva sonora amb el seu primer grup, Marfan, creat fa deu anys. La formació només havia editat una maqueta, però ara presenta el seu primer disc, Hologrames (Blau/DiscMedi, 2006), Mar Abella un treball pràcticament instrumental, que mescla el torrent electrònic de la banda amb algunes lletres crítiques i altres de surrealistes. “La lletra no importa gaire, el que L’ONA ELECTRÒNICA M.A. (Nat Team Music, interessa és la llibertat del músic, que s’expressi com vulgui”, comenta Fuster, que ja 2007), el primer disc de Mar Abella, desprèn unes ones prepara un segon disc: “Estam llançats a l’aventura”. AMADEU CORBERA MARFAN
sonores relaxadament volàtils. “La música és una F ARXIU vàlvula d’escapament i una necessitat vital”, explica la jove cantant. Va començar estudiant solfeig i piano al Nito Figueras Conservatori, i després de fer de vocalista de DarkSide, un grup que versionava música dels setanta, ha iniciat TRIBUT AL ROCK EN CATALÀ L’àlbum es diu Opcions... (Música Global, la seva carrera en solitari cantant en anglès. Abella 2007) i presenta un recull de dotze versions i un tema propi. “Estava pensant és la música, les bases electròniques i la veu. Té un com hauria de ser el meu segon disc i em vaig adonar que no hi havia cap estil que navega entre el trip-hop, el tecno i la música treball instrumental centrat en el rock en català dels darrers vint anys. Ho vaig ambient, amb influències de i de . Massive Attack Björk comentar amb la discogràfica i amb diversos amics i a tots els va agradar la “El que més m’agrada de la cantant islandesa és la idea”, diu el pianista. Entre les conegudes cançons que versiona Nito Figueras intensitat emocional de la seva música. Però no en té tres de preferides: “Si véns”, de Ja T’Ho Diré (“perquè hem fet més gran m’hi identifico, ella és més extravagant”, confessa l’aire misteriós que ja té la cançó”); “Bon dia”, d’Els Pets (“que he girat com un modestament. ANNA GRIERA mitjó i l’he convertida en lenta i melòdica”), i “Coral·lí”, d’Adrià Puntí. Dos dels NITO FIGUERAS NITO temes són cantats: “Els teus ulls glaucs”, per Mone, i “El millor ha d’arribar”,
F ARXIU amb Pep Sala, Josep Thió, Natxo Tarrés i Jofre Bardagí. J.V.
24 / BREUS **********************************************************************************************************
PERa HELENA M. raig ALEGRET
BUHOS
ARXIU F Anna Cerdà
COORDINADORA DEL FESTIVAL POPARB F ARXIU POPARB Buhos Els dies 20 i 21 de juliol se celebra la 3a edició del festival PopArb d’Arbúcies, que es basa en “apostar per propostes musicals catalanes amb un bon nivell artístic, primar L’HIMNE DE LA GARRAFADA Rebelión en la plaza (Zinetik Records, 2007) és el segon disc de la música per davant de qualsevol altra consideració i oferir-ho al públic d’una manera propera i còmoda Buhos. El grup de Calafell (el Baix Penedès) ha triat un títol de referències orwellianes per batejar un ”. treball ple de rock festiu i combatiu, a mig camí entre Ska-P i The Pogues. Onze temes on destaca “M’AGRADEN ELS GRUPS “El botellón”, un autèntic himne per a tots els seguidors de la pràctica de la garrafada, cada cop més perseguida per les ordenances cíviques dels ajuntaments. “El que reivindiquem no és beure per beure, QUE COMUNIQUEN” sinó que la gent torni a recuperar les places i els carrers”, explica el cantant i lletrista del grup, Guillem Quin és l’estat de l’escena del pop independent? Solé. “Som del Penedès i ens agrada el vi, i en canvi no ens agraden les discoteques a tot volum, ni els Ningú té la capacitat per fer un judici exhaustiu del goril·les, ni els camells i els preus abusius. Preferim quedar amb els amics a la plaça i comentar què es panorama català, ni de cap. Sí que em sembla que hi ha una mica més d’interès per part dels mitjans de cou pel poble.” Són deu cançons en castellà i una versió en català del tema que obre el disc, “La dansa comunicació, que ara posen el focus en una sèrie de de l’esperança”, on col·labora Àlex Vendrell, excantant d’Inadaptats: “Un camarada que és el millor grups que, anys enrere, com que no encaixaven al que ha parit el Penedès”. El saxofonista de Buhos, Sergi Raya, toca amb la Transpenedès Jazz cent per cent amb l’etiqueta del ‘rock català’, estaven Orquestra i va col·laborar amb el grup de Vilafranca a Homenatge a Ovidi (Bullanga Records, 2004). una mica ignorats. Som dins un comprensible procés La portada és obra de l’emblemàtic dibuixant Azagra, habitual de les pàgines d’El Jueves. El disc, que de normalització. Quins grups penses que tenen més qualitat? ha estat produït per Ilde Irún i enregistrat als estudis Zinetik, es presentarà aquest estiu a les festes Uf, això de dir noms! Sí que et diré que hi ha molta gent majors de Gràcia (Barcelona) i Vilafranca, entre d’altres, i culminarà amb un macroconcert gratuït amb que treballa molt bé, de manera professional, i amb Mojinos Escozíos a Calafell, el proper 28 de setembre. ROGER PALÀ la mirada posada sobre la música, per davant de tot. És el camí a seguir. M’agraden els grups que tenen un bon directe, que et fan sentir que està passant alguna cosa entre tu i ells, que hi ha comunicació. No suporto els artistes que amb l’excusa de ser melancòlics o ‘profunds’ el que fan és avorrir-te! Vau unir Pau Riba amb músics joves, encapçalats per TXIPI AITÉ Mazoni. Quina en teniu pensada per a enguany? Tenim entre mans un projecte de crear ponts entre generacions tan ambiciós que hem preferit deixar-lo TARRAGONA TROPICAL No hi busqueu per al 2008, per poder-ho preparar amb temps. No puc segona intenció, el seu nom no vol dir res. “És una avançar gaire, però si tira endavant, se’n parlarà i molt. suma de síl·labes a l’atzar que ens va sortir un dia L’experiment de l’any passat amb Pau Riba i La Banda
que havíem anat a fer unes tapes”, aclareix la veu ARIABÀSCIA dels Lladres ens va deixar molt bon gust de boca, sobretot pel que va suposar de descobriment mutu,
principal dels tarragonins Txipi Aité, Roger Gisbert. F ARXIU entre els músics i entre ells i el públic. Encara recordo Ara han publicat un CD amb cinc temes, titulat Acció com saltava en Roger Mas i com s’entusiasmava la gent sonora (autoeditat, 2007), que volen que els serveixi de Le Petit Ramon amb l’Adrià Puntí. de presentació: “Hi trobem cançons que parteixen del Ariabàscia Aquest últim any heu participat en actuacions durant reggae i de l’ska per recórrer els camins de la música la resta de l’any i fora d’Arbúcies. És un objectiu més? LA SARDENYA RESISTENT La discogràfica Enguany hem col·laborat, juntament amb la gent de calenta: rock, funk, música llatina...”, tot ben amanit l’InVICtro, amb la programació de música moderna a amb una veu rapejada a l’estil que han popularitzat catalana Contra Records ha editat el primer disc del grup L’Auditori. Hem unit esforços per comunicar aquesta de punk-rock sard , Mi ni vogliu pisa (2007). artistes com Fermin Muguruza. Una autèntica fusió Ariabàscia programació, que és molt interessant. Està molt que té un sol objectiu: la lluita a través de la música. Són tretze talls cantats en sard, italià i català, amb bé que un gran equipament com aquest aposti per col·laboracions com Dani i Carles d’Opció K-95, Sandro de aquests grups! El PopArb és un festival, evidentment, “La cosa està fotuda i hem de prendre consciència que passa en un lloc i un espai concrets, però la i Àlex i Txuta d’ . De fet, el disc de les coses. Nosaltres fem una proposta festiva i Katarrama Stuma Inadaptats manera de treballar, la xarxa de contactes que es va divertida però no perdem de vista l’objectiu, que és ha estat enregistrat als estudis de l’Ateneu X de Vilafranca teixint ens porta de manera natural a pensar en altres transformar la realitat.” J.V. del Penedès pel també ‘inadaptat’ Trashoo. L’exvocalista projectes, tant a Arbúcies com a fora. La veritat és que de la formació penedesenca posa veu a la cançó “Tottu tant els artistes com els mitjans, i sobretot el públic, iscoppia in sa conca o in sas ancas”, versió de “Tot explota ens han acollit molt bé, per tant ho hem d’aprofitar! (pel cap o per la pota)” d’Ovidi Montllor. R.P.
26 / ENDERROCK 140 **********************************************************************************************************
MARTELL DE PONENT TEXT: ROGER PALÀ / FOTO: ARXIU MALL MESTRES DE L’ODI I DE L’AMOR TEXT: ROGER PALÀ FOTO: CARLES RODRÍGUEZ
“Els moderns estan envaint Gràcia. Pugen del Born i del Raval, sembla que no, però ja són aquí... On són els punkis? I no t’explico batalletes, et parlo de fa un o dos anys. Hem tocat a tots els ‘garitos’: el Monstru, la Fera... Ara ja no hi són. Se’ls han carregat tots. Estan matant el barri.” La història la narra el cantant, guitarrista i compositor d’Anita Miltoff, Jordi Llurba. Es defineixen com un grup de folk-punk: guitarra clàssica distorsionada, baix, bateria, programacions, violí i flautes, una sonoritat xocant i lletres líriques i surrealistes. Funcionen des del 1998, amb un quarter general al carrer de Vallfogona 29 del barri de Gràcia de Barcelona, habitatge, comuna i local d’assaig, tot alhora. Ara pubiquen el primer disc, Recordes el 2 d’abril de 2001? (Toff Records, 2007), enregistrat i produït per Enric Espinet (col·laborador d’Erm). L’aniversari del bateria? “Doncs no. No és un dia que recordem per cap fet memorable. Va ser un dia ben estúpid, com tants altres. Aparentment no va suposar res per a les nostres vides. Però és dins nostre.” Llurba és l’alma mater d’un projecte que aplega en un mateix disc cançons dedicades a l’entrenador del Barça, Frank Rijkaard, i al poeta underground Sebastià Roure. “En Roure era molt fan del nostre altre grup, Se7ge, una banda punk estricta de tota la vida. Hem musicat poemes seus. Se’ns presentava a casa a altes hores de la nit o del dia... Era un vell rondinaire, però un paio flipant.” Quan va Es van donar a conèixer amb Catalunya Punks (Bullanga Records, 2005), un disc que compartien morir, l’agost del 2006, el disc d’Anita ja estava enllestit, amb , de Molins de Rei, i d’Ontinyent. Va ser una de les darreres Red Banner El Corredor Polonès, però el grup hi va incloure la cançó “R”. Segons Jordi Llurba, referències de Bullanga Records, la discogràfica impulsada pels desapareguts Inadaptats. “Rijkaard i Roure no són tan oposats; ell també és un poeta, Dos anys després, el grup de hardcore de Bellpuig d’Urgell s’estrena amb el seu primer disc en a l’altra banda de l’espectre. La seva ironia, aquella lluïssor a solitari, Néixer (Contra Records, 2007). “Bullanga ens va donar l’oportunitat d’entrar al món la mirada... Viu en el seu món”. El nom del grup, Anita Miltoff, discogràfic. Va ser una experiència molt positiva. Néixer està editat per un nou segell que dóna és una adaptació de l’hebreu amit a mil tof, que vol dir ‘sóc cabuda a la música compromesa”, explica el cantant del grup, Efra Parra. “Fa temps que rodem, un bon alumne’, frase preferida de la joventut palestina però aquest era un bon nom per al disc, perquè és el nostre primer fill com a Mall”, comenta durant la Intifada: “Odi és el que ens heu ensenyat, per tant el vocalista. “També és el nom d’una cançó que parla de la desigualtat de néixer en un món de som els vostres millors alumnes”. “L’odi és una part de la classes, on el rics són cada cop més i més rics i els pobres cada cop més i més pobres.” vida –diu Llurba–. I és present a Anita Miltoff. Som rabiosos A més de llançar proclames de lluita globals, Mall és un grup compromès amb la realitat de les en molts aspectes per molt que mirem de fer veure que no. Terres de Ponent. En aquest context s’emmarquen cançons com “Ponent hardcore” o “Del Liceu El que passa és que aquí guanya l’amor, el rotllo hippy.” a l’estació (2.11.1937)”. “La data fa referència al brutal bombardeig que va patir la ciutat de Lleida fa setanta anys per part dels feixistes espanyols i alemanys”, relata Parra. “Aquest fet ha estat silenciat i oblidat, fins i tot per molta gent de Ponent. Volíem fer una mica de memòria i adonar-nos que el que va passar aquí continua passant i es continua silenciant.” El disc l’han enregistrat als estudis de l’Ateneu X de Vilafranca del Penedès, i ha estat produït per Trashoo, exguitarrista d’Inadaptats, que també ha deixat la seva empremta a “Forats”. L’excantant de la formació penedesenca, Àlex, també posa veu al tema “Estimat goril·la feixista”, una referència al punk Vivyan i a la seva mascota, Brigada Antidisturbis, de la mítica sèrie Els joves. L’elenc de col·laboradors es completa amb David Vázquez, cantant de Ràbia Positiva, que canta a “Decisió”. “A més del punk i el hardcore, formem part d’una organització maçònica i vampírica que quan es fa fosc surt a infectar un virus a beates i debots per tal de convertir-los al costat roig. I sense el nostre advocat no direm res més!”, ironitza el cantant de Mall.
28 / ENDERROCK 140 **********************************************************************************************************
CINC CÈNTIMS – DOS NOUS DISCOS: Núvols de plata (DiscMedi, 2007) i L’orgue dels aromes (DiscMedi, 2007). – HACOL·LABORAT O COL·LABORA AMB: Gerard Quintana, Eduard Canimas, Sisa, Sònia Carmona i Lax’n’Busto. – WEB:
Xavi Lloses s’ha guanyat la popularitat després d’haver produït discos com Les claus de sal (Música Global, 2004), de Gerard Quintana,o El congrés dels solitaris (DiscMedi, 2005), de Sisa. Però la seva trajectòria en solitari desborda qualsevol coordenada comercial. En els darrers deu anys ha vist publicades més de vint referències: ha descarregat EL CAMÍ CAP A les seves ànsies experimentals en companyia de Marc Clos, Manel Vega i David Ibáñez –grup de Canimas– al quartet L’ESTRATOSFERA Kandinsky Playing Tetris, ha experimentat amb l’electrònica en formacions com Lumière o Vladimir, i ha distribuït discos a París amb el flautista francès d’origen algerià Mohamed Beddiar. Són projectes que hivernen llargues TEXT: ROGER PALÀ temporades, després reneixen, s’acaben i es tornen a engegar. Com el seu nou disc, Núvols de plata: “El vaig FOTO: JUAN MIGUEL MORALES començar a compondre fa deu anys, va quedar aparcat i fins ara no l’he acabat. És com si hagués completat un petit cicle interior”, explica Lloses. És una música indefinible per molt que ho intentem: “Crec que és un disc per a HI HA MÚSICS DE SONS COMERCIALS. A MÉS, tota mena de públic, enregistrat a casa amb molta calma i dedicació, cinematogràfic, amb un toc molt mediterrani”. HI HA INDIES, ALTERNATIUS, EXPERIMENTALS Xavi Lloses és un col·leccionista de fotos de núvols: en té a milers. “El disc és un cant a l’estratosfera, i també al I OUTSIDERS. I A TRES GALÀXIES DE DISTÀNCIA, més íntim. L’entenc com una via d’escapament cap a un espai pur.” L’àlbum és del tot instrumental tret d’un poema HI HA XAVI LLOSES. EL COMPOSITOR DE SANT inicial recitat en una dotzena de llengües per, entre d’altres, l’inefable Sisa. Connecta i difereix alhora d’El somni FELIU DE GUÍXOLS, EN UNA TERRA DE NINGÚ d’un gegant (DiscMedi, 2006), que va publicar en companyia de L’Escolania de la Quadratura del Cercle, un cor variable i inclassificable amb qui acaba d’enllestir un altre treball que apareixerà ben aviat: L’orgue dels aromes, ENTRE EL POP SIMFÒNIC, L’ELECTRÒNICA I EL enregistrat a Ultramarinos Costa Brava amb Santi García, i que també editarà DiscMedi. “Musicalment és com una JAZZ, PRESENTA UN NOU CAPÍTOL DE LA SEVA formació d’enfocament cambrístic fent pop. El nou disc girarà al voltant de les fragàncies i els perfums, simfònic INCONTINENT CARRERA EN SOLITARI, NÚVOLS però molt més electrònic.” Tot un incontinent per a una indústria gens acostumada a l’experimentació. “A Catalunya DE PLATA (DISCMEDI, 2007), MENTRE PREPARA hi ha un substrat molt interessant de músics underground: tenim Joan Malé amb Monoceros, que fins i tot venen L’IMMINENT CD L’ORGUE DELS AROMES, AMB discos en versió digital per Internet, o el terrassenc Older. En canvi continuem amb un star system de fireta i les L’ ESCOLANIA DE LA QUADRATURA DEL CERCLE. discogràfiques estan molt desorientades... Estem en un moment de canvi i tot caurà pel seu propi pes.” ENDERROCK 140 / 29 **********************************************************************************************************
“El dance es compra a pes, no està valorat. Com el pop o el rock: molta la gent –fins i tot la SGAE– considera que és DJ ‘de broma’. Només ets seriós si ets cantautor, fas clàssica o música per a teatre i cinema, la resta és un joc. I dins el joc, el dance és l’últim mico”, analitza Nacho Chapado. El món de l’electrònica en català és un petit oasi difícil REMIXCÒBOL de descobrir, on l’estiu passat va despuntar el tema “No és nou (remix)”, una remescla de Gossos i Beth feta per DJ TEXT: ELISENDA SORIGUERÀ Chapado: “Ja és un clàssic, les ràdios n’han fet un superèxit. L’any passat va sonar tant com un Bob Sinclair o una FOTO: J.M. MORALES Shakira”. El segon volum, Remixes Global 07 en català, ja sona a les ràdios, i el tema “S’està fent fosc” de Lexu’s es dibuixa com el nou hit de Chapado. Enguany, una dotzena d’artistes li han cedit les seves cançons, des de Joel Joan NACHO CHAPADO (BARCELONA, 1970) AGAFA fins a Quimi Portet passant per Sopa de Cabra, Dept. o Mone: “He intentat que no fos només la versió ràpida d’un tema, sinó una nova cançó i sempre mantenint-ne tota la lletra. Aquest disc ha resultat una mica més difícil que LES ÚLTIMES NOVETATS MUSICALS CATALANES l’anterior perquè el 75 per cent dels temes eren balades i cal estirar veus, buscar noves harmonies... Però també I, TRENCANT AMB LES RETICÈNCIES DELS llueix més”, explica Chapado. Gossos i Lax’n’Busto són les dues baixes del disc. Els vendrellencs no hi surten MÉS CONSERVADORS, LES REFÀ AMB RITMES per manca de temps, i pel que fa als manresans, el discjòquei té enllestida la remescla del tema “Corren”, però ELECTRÒNICS. DESPRÉS DE L’ÈXIT DEL DISC Macaco no va estar d’acord a publicar-la: “Gossos hi van apostar, però l’autoria de la cançó és compartida i no s’hi REMIXES GLOBAL 06 (MÚSICA GLOBAL, 2006), pot fer res”. Nacho Chapado compagina la seva feina de DJ amb la de promotor de la discogràfica Música Global, un DJ CHAPADO TORNA A LA CÀRREGA AMB UNA punt més a favor seu: “Normalment quan un DJ fa una remescla no coneix l’artista. Jo vaig de promoció amb ells NOVA TONGADA DE BATUTS MUSICALS. REMIXES i després els faig la remescla. Els conec, penso què els agrada, com són... No és que em condicioni, sinó que em facilita la feina”. Gaudeix del benefici dels que converteixen un hobby en una llavor fructífera compartida. “Quan faig GLOBAL 07 (MÚSICA GLOBAL, 2007) ÉS EL una remescla, en aquell moment hi estic tan ficat que... amb el Natxo Tarrés (Gossos) diem que ‘connectem amb SEGON VOLUM D’UN HOBBY PERSONAL PERÒ l’infinit’.” La cirereta del disc són els noms amb què DJ Chapado rebateja les cançons: “Porca misèria Remix (Nacho TRANSFERIBLE. UNA CONNEXIÓ AMB L’INFINIT Chapado Not Dirty Remix)”, “Hostessa Remix (Flight 69 Remix)”... “Al Quimi Portet li fan molta gràcia. Volem ser tan QUE OBRE LES PORTES PERQUÈ TOTS ELS QUE internacionals com els altres.” Nacho Chapado –que des d’aquest mes exportarà la seva experiència als instituts, VULGUIN DEIXIN LES PORS I PUGIN AL TREN com a Músic del Mes– ha obert una possibilitat, però pensa que el futur de l’electrònica en català passa per nous noms: DEL DANCE EN CATALÀ. “He obert una porta, però si no hi comença a passar gent, es tancarà. Si sóc jo sol només seré una anècdota...”. 30 / ENDERROCK 140 **********************************************************************************************************
BLUES DE L’ONYAR TEXT: LLUÍS GRAU FOTO: CONRAD SON
Si la memorable pel·lícula All That Jazz, de Bob Fosse, narra tot l’enrenou, dolor i bogeria de la sòrdida vida del coreògraf i ballarí Joe Gideon, el tercer disc del quartet gironí Border Line Blues Band, All That Blues! Live at Sunset (Origami Produccions, 2007), podria ser un compendi de la vida un FESTA I ‘CATXONDEIO’ xic tormentada del bluesman de l’Onyar, Eduard Carreras. El TEXT: JOAQUIM VILARNAU / FOTO: PAU FONT blues forma part de l’essència més íntima d’aquest cantant i guitarrista que va descobrir el rock quan era teenager tot escoltant el “Heartbreak Hotel” interpretat per Elvis Presley –un dels clàssics que han adaptat com “L’Hotel dels Cors Trencats”– i altres discos de la Sun Records de final dels cinquanta. La primera parada musical va ser a Blues de Rostoll, una banda que va funcionar des del 1990 i amb qui va enregistrar dos discos, i va continuar amb Siluets, un homenatge al rei del rock. Ara, amb la Border Line, la sisena referència discogràfica del músic gironí és una gravació en viu: “Som una banda de directe i els concerts ens permeten interactuar amb el públic. Avui en dia, però, hi ha molts problemes per poder fer bolos i gravar un disc és la nostra única carta de presentació. Quan vam començar, fa vint anys, fèiem molts concerts i vam telonejar grans estrelles. Llavors, fruit de l’expèriència, arribaves a gravar un directe”. All That Blues! va ser enregistrat al club de jazz Sunset de Girona en una doble sessió els dies 14 i 15 de desembre de l’any passat. L’àlbum, que ha estat subvencionat com a projecte cultural de l’ONCE (Carreras és afiliat a l’organització estatal de cecs), inclou vuit temes propis i la resta són versions de Presley, BB King i John Lee Hooker. Un collage que va des de les arrels del blues cap al ritme del rock, el soul, el funky i el rhtyhm’n’blues, i mostra la personalitat a temes com “Qui té ‘duros’ fuma ‘puros’”, “Com el whisky fon el gel” o la promocional “Quiero jugar contigo (al teto)”, de la qual han gravat un clip “picantet” dirigit pel director Kumbes del Mambo ja tenen el seu primer disc de llarga durada al mercat. Es diu de cinema eròtic Conrad Son i protagonitzat per la ballarina Catxondeio i ha estat publicat per ReDiscus! Temes propis i versions esbojarrades d’striptease Evita de Luna. La seva propera estació és formen el repertori d’aquest grup desacomplexat que ha revolucionat les festes l’espectacle The Night Blues, un recorregut per la història majors. “Hem estat parlant de com definir-nos i hem arribat a la conclusió que som del gènere, amb la col·laboració de Cadena 100. un grup de festa major. Estem a cavall de l’orquestra de festa major i el grup de rock, i podem funcionar com una cosa o com l’altra”, diu Oriol Canals, la veu masculina de la banda. A Catxondeio s’hi poden trobar les versions ‘rarotes’ típiques del grup, resultat de mesclar, per exemple, “El bandoler” de Lluís Llach amb “Torna, torna, Serrallonga” d’Esquirols o el “Festa Major” de La Trinca amb el clàssic “Remena nena”, popularitzada entre d’altres per Guillermina Motta. També hi ha temes propis, com “Tira la bitlla”, un cant festiu per denunciar el problema de l’habitatge. Deu de les cançons van ser gravades en directe el 13 de maig del 2006 al Casal de Joves de Sant Just Desvern, però s’hi han afegit tres temes d’estudi compostos després d’aquest concert. Kumbes del Mambo va començar com un experiment puntual el novembre de 1999, però la bona acollida els va animar a seguir endavant. Ara fan més de cinquanta concerts cada any i enganxen tota mena de públic, tot i que connecten de manera especial amb la gent del món associatiu. ENDERROCK 140 / 31 **********************************************************************************************************
CINC CÈNTIMS – ESTUDI DE GRAVACIÓ: Enregistrat a L’Indi Studios de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona). – PRODUCTORS: Ramon Ferrer, Pep Sala i Valen Nieto. – MÚSICS COL·LABORADORS: Carles Olivé i Quim Vilaplana (bateria), Jordi Gas (baix) i Valen Nieto (guitarres i cors). Pep Sala canta i toca els teclats a “El teu nom”.
Els que hi busquin un recull dels grans èxits del grup “Serà un concert amb l’energia i la festa de sempre, amb tocats de la mateixa manera que van ser concebuts, les versions antigues i no pas les noves”, diu Ramon no ho trobaran. “Hem volgut fer un àlbum amb les Ferrer, que afegeix: “Hem aconseguit ser-hi tots menys LA SEGONA cançons que més ens agraden i que podem cantar en Leonci Coromina, el bateria del grup, que viu a Cuba. a la nostra edat sense tenir la sensació d’estar fent el Estem contents perquè en Pep Poblet s’ho ha pogut JOVENTUT ridícul”, assevera el guitarrista i compositor del grup, combinar amb la gira de David Bisbal i, tot i que només TEXT: JOAQUIM VILARNAU Ramon Ferrer. La cantant, Mari Martínez, comparteix la té quinze dies de vacances, podrà ser al directe”. FOTO: CARLES RODRÍGUEZ mateixa opinió: “Hem agafat les cançons que mostren Duble Duble han fet diversos concerts de retrobament el costat més seriós i poètic de Duble Buble”. –els darrers a la pel·lícula Rock & Cat i a la sala Bikini, el VAN COMENÇAR LA SEVA AVENTURA MUSICAL Així doncs, el que s’ha volgut fer és posar al dia el so febrer del 2006, per presentar el recopilatori promogut FENT POP-ROCK EN CATALÀ QUAN NINGÚ NO EN de Duble Buble tot i saber que s’ha estat treballant per ENDERROCK: Tornen els 80 (DiscMedi, 2006)–, però amb cançons compostes fa més de trenta anys. els components del grup mai havien tornat a trepitjar FEIA I AMB PROU FEINES HI HAVIA PÚBLIC. AMB Ho confirma Ferrer: “Estic content de com ha quedat, un estudi de gravació. Ara han passat per L’Indi Studio EL BOOM VAN SORGIR LA RESTA DE BANDES, s’acosta al que volíem. Les cançons de les quals estic de Pep Sala i les sensacions han estat bones. “A l’estudi I ELLS VAN PLEGAR. ALS DUBLE BUBLE MAI NO més satisfet són ‘Pels carrers del món’, ‘Pecats’, ‘Roda sempre m’hi trobo estranya, però aquesta vegada m’hi ELS VA IMPORTAR ANAR CONTRA CORRENT I VAN de la fortuna’... No és el que faria ara, però tenint en vaig anar sentint bé. Em va costar trobar el to, el color FER SEMPRE EL QUE EL COR ELS DEMANAVA. compte que treballem sobre cançons antigues, em de les cançons, però després tot va anar com una seda”, ÉS PER AIXÒ QUE TRENTA ANYS DESPRÉS LA sembla un bon disc dels Duble Buble del segle XXI”. diu Mari Martínez. I d’aquí a la confessió que ja ha gravat SEVA MÚSICA ENCARA INTERESSA ELS QUE LA Els que sentin el CD sabran què vol dir: melodies més un disc “per fer ioga” amb temes cantats en català i que reposades, tractament adult, pop reflexiu, intimista... està oberta a la possibilitat de tornar a gravar: “L’any VAN VIURE I ELS MÉS CURIOSOS DE LES NOVES També és diferent la manera de cantar de la Mari: està sent molt creatiu i m’agradaria tornar a fer alguna PEP SALA GENERACIONS. EL SEU AMIC ELS HA “He intentat rentar la cara a les cançons i cantar-les cosa, però ha de ser un projecte que valgui la pena”. CONVIDAT A TORNAR A PASSAR PER L’ESTUDI des del meu ara. He fet molta feina d’interpretació”. Ramon Ferrer tampoc no descarta encapçalar un nou DE GRAVACIÓ I REFORMULAR ALGUNS DELS Però que Duble Buble hagi tornat a fer un disc no vol dir projecte: “Penso que el rock en català encara està coix TEMES DEL SEU REPERTORI. EL RESULTAT ÉS que, de moment, tornin a funcionar com a grup. Això sí, i que hi ha estils que no s’han tocat, tot i que cada cop REVISITANT DUBLE BUBLE (L’INDI, 2007). hi haurà un concert de presentació l’1 de juny a Manlleu. menys. M’agradaria fer un disc més adult i reflexiu”. 32 / ENDERROCK 140 ********************************************************************************************************** GENÍS & Co. TEXT: HELENA M. ALEGRET / FOTOS: ALICIA AGUILERA
CINC CÈNTIMS – ASTRUD: Tú no existes (Sinnamon, 2007), quart disc de Manolo Martínez i Genís Segarra. WEB:
AIXÒ ÉS EL QUE HI HA HI HA DOS GRUPS A BARCELONA QUE SABEN DIR VERITATS POP. i imaginar-te que hi ha alguna cosa al darrere... Però mentre Manolo Martínez destrueix ASTRUD SYNTH POP tot això amb una mica de mala llet, Hidrogenesse intenta conviure-hi.” Tot plegat, una FACTURA AMB CANÇONS INTEL·LIGENTS, doble personalitat: “Dins nostre i de tota aquesta confusió i caos, mirem de viure de HIDROGENESSE CANTA A LA VIDA A RITME DE GLAM ROCK O manera positiva. Ens surt de natural, així com per al Manolo, de natural, tot és un drama, DE CUPLET (AMB GUILLERMINA MOTTA DE REFERENT). TOT i des dels vuit anys ja s’està fent vell i tot s’acaba; Hidrogenesse cada any estem més PASSA PEL SEDÀS DEL MULTIINSTRUMENTISTA GENÍS SEGARRA. contents, com més coses hem vist, més contents. Coses lletges i coses maques. Ho I TOTS DOS GRUPS, A MÉS DE COMPARTIR-LO, PROJECTEN UNA assimilem tot, com a la cançó “El árbol”, on convertim una experiència tan dolenta MIRADA IRÒNICA I DESENFADADA DEL SEU ENTORN PROPER. com que se’t mori un gos en una cosa maquíssima, quan el vas a enterrar. Fins i tot la nostàlgia de l’acné dóna el poder per sobreviure (ho diu la cançó “El poder de mis Si Astrud sembla que travessi el mirall i en vegi la part fosca, Hidrogenesse desprèn tejanos”: ‘Con el poder de mis quince años,/ con el poder de mis granos’).” tots els colors d’un calidoscopi vitalista. El cinquanta per cent dels dos duets, Genís Les fonts d’inspiració del grup a Animalitos se centren en els anys setanta i van del Segarra, n’explica les diferents mirades: “La font d’inspiració d’Hidrogenesse és la vida, glam rock anglès i el krautrock alemany –Kraftwerk és present a “Fuig llop fuig llop que és prou complexa, al·lucinant i lisèrgica en si mateixa, que t’inspira mil cançons, fuig”–, als cuplets popularitzats per Guillermina Motta –de qui recuperen “El vestir d’en llibres... Volem contagiar les ganes de fer, d’escoltar coses, de veure o fer pel·lícules Pasqual”–. Segarra especifica com, en acabar el seu primer disc, Gimnàstica passiva i fer cançons. Esclar que, tant si ets vitalista com pessimista, tots vivim”. I a Astrud...? (Austrohúngaro, 2002), van pensar de fer aquest segon: “Volíem fer cançons sobre “És que el Manolo és el Manolo. Tots coincidim que no hi ha res més que el que hi ha, ritmes poderosos, enganxosos, com els dels èxits del glam més marxós de T. Rex i Gary que és absurd buscar la transcendència a les coses, a les relacions, al que no coneixes, Glitter, fugint de la sofisticació de Roxy Music i David Bowie. El bateria de Hello Cuca, ASTRUD ASTRUD
Alfonso Melero, a qui també li agrada molt aquest gènere, va gravar tots els ritmes Hidrogenesse ja té com a proper projecte un àlbum d’adaptacions al català d’autors basant-se en les nostres cançons preferides, des d’‘I’m the Leader of the Gang’, de estrangers: “Volem fer un disc tot en català, però volem fer el millor disc possible de Gary Glitter, fins a ‘Ballroom Blitz’ de Sweet o ‘Talent Is an Asset’ d’Sparks. Tot un rock que es pugui fer en català. I no compondrem, perquè no som tan bons. Farem espectre que va des de l’estil més matxacón al més sincopat... i a partir d’aquests versions dels nostres ídols preferits perquè influenciï la música pop-rock en català ritmes vam poder començar a fer el disc. La idea la vam tenir fa cinc anys”. a partir del moment que surti. Volem fer com a la Transició, que es deia que s’havia També el títol del disc, Animalitos, lliga directament amb la cançó “No hay nada más de traduir al català Homer i Flaubert, o com la Motta, que cantava els seus autors triste que lo tuyo” de Gimnàstica passiva, on ja parlaven d’una botiga d’animals, francesos preferits i versionaba Barbara o Brassens. Doncs ara nosaltres...”. Carlos i de ponis... Ara bé, el fet de titular-lo Animalitos i que hi surti una cançó que es diu Ballesteros –que no ha pogut obrir gaire la boca davant la incontinència de l’altra “Vamos a casarnos” –amb tot de motius gens romàntics per fer-ho– té part d’una meitat d’Hidrogenesse– rebla: “Volem aportar a la cultura catalana les traduccions resposta directa al debat que es va generar entorn a la legalització del matrimoni de Magnetic Fields, Prefab Sprout o Morrissey”. homosexual, quan alguns van arribar a dir barbaritats com que, si s’admetien els matrimonis entre persones del mateix sexe, seria com admetre’l entre una persona ELS AVANTATGES D’ASTRUD i un animal. Genís Segarra s’ho pren amb tota la tranquil·litat del món: “Es tracta de I aquests són grups que també surten a la llista de referents de Manolo Martínez quan barrejar l’ésser humà amb l’animal, on acaba l’un i on acaba l’altre i què és natural i l’entrevistem per parlar d’Astrud: “Des de petits hem sentit música pop. I fem pop, què no ho és. La primera cançó, ‘Caballos y ponis’, pretén anar ajuntant espècies que escrivim cançons de tres minuts amb tornada, per dir certes coses. Quan sents música en principi no és natural que s’aparellin. I si una cabra i un pequinès es fan amics pop estàs predisposat a acceptar i escoltar amb més atenció, d’una manera que no i viuen junts? O el que surt a la televisió, una gossa que alleta un tigre. Pretenem passa quan llegeixes un llibre. El pop té aquest avantatge. Músics com Morrissey, relativitzar aquesta suposada llei natural, que ens hem inventat les persones”. Stephin Merritt (Magnetic Fields) o Jarvis Cocker ho han aprofitat per parlar de temes interessants. I no per donar només píndoles d’ideologia, sinó per establir una veritable GUILLERMINA MOTTA: DIVA DE LA TRANSICIÓ comunicació, perquè realment se senti i s’entengui el que es diu”. I com hi entra, aquí, el cuplet “El vestir d’en Pasqual”? Segarra ho resumeix: “Ens van El quart disc d’Astrud, Tú no existes, té un títol inspirat en un poema del cantàbric convidar a participar en un recopilatori de música de la Transició, i entre els cantants Álvaro Pombo. Tot i que Genís Segarra és el megafan del poeta, és Martínez qui dóna dels setanta volíem reivindicar els que actuaven amb més sentit de l’humor. Pensem la clau del motiu de la tria: “Em va interessar la idea general de fer baixar els fums a que la millor i realment la més divertida era Guillermina Motta. No només perquè va l’espècie humana: ‘Nada en realidad ha sido pensado para que tú lo entiendas’. No hi ser una progre fent-se la superficial quan es va posar a cantar cuplets del Paral·lel a ha res, ni natural ni artificial (fet per nosaltres), que existeixi perquè tu hi actuïs a Remena nena (Edigsa, 1970), els altres discos també ens agraden, com el Vota Motta sobre: ‘Ningún tesoro se escondió para que tú lo encontraras’. No som tan importants, (Pu-Put!, 1977), on versiona Boris Vian (“Fes-me mal, Johnny”). El recopilatori l’havia som un accident més dins de més accidents, i en aquest sentit, primordial, no existim”. de publicar Pias, però no el van editar mai (suposo que van veure que no guanyarien I així van desfilant cançons rodones com “Minusvalía”, “Los otakus”, “Un millón de ni un duro...). Com que ja l’havíem enregistrada i tenia el mateix ritme del disc, l’hi hem amigos” –que capgira la cançó de Roberto Carlos– o “Paliza”, que parla sobre certes posat. Ens agrada molt la lletra, que reivindica l’excentricitat absoluta”. disfuncions socials d’alguns que fent la seva van en contra dels altres. O “Noam Contents de com ha quedat i amb el precedent de l’adaptació que van fer d’un tema de Chomsky”, el megafan del qual és Manolo Martínez, que en diu: “Ell és un defensor Morrissey al català (“És odiós quan els amics triomfen”) a la maqueta Lujo y miseria del a ultrança d’idees socials. A la cançó faig que s’enamori d’una valenciana. Però tot 1997 (editat al CD homònim d’Acuarela el 1998 i reeditat el 2006 per Austrohúngaro), és inventat, evidentment”. 34 / ENDERROCK 140 **********************************************************************************************************
POP-ROCK DE FORA VILA TEXT: HELENA M. ALEGRET / FOTO: ARXIU ANEGATS
NO TOT ES COU A LES GRANS CIUTATS. ANEGATS SÓN TOT UN FENOMEN MUSICAL POPULAR A LES ILLES BALEARS I SÓN DE SON CERVERA. TENEN TRES DISCOS AL MERCAT: ILLENC (BLAU, 2004), MONS DIFERENTS (BLAU, 2005) I CAMINAR ENTRE GEGANTS (BLAU, 2007), TOT JUST ESTRENAT. AQUEST ESTIU EL PRESENTARAN EN GIRA. QUINES SERAN LES CITES AMB EL SEU PÚBLIC? EL LÍDER DE LA FORMACIÓ, PEP ÁLVAREZ, ASSEGURA: “FELANITX, SANT LLORENÇ... TOTS”. PER ELLS EL GRUP ÉS EL PÚBLIC DE CADA RACÓ.
ENDERROCK: Encara té sentit el nom del grup? PEP ÁLVAREZ: Vam sorgir fruit de la rebel·lia i l’idealisme dels millors anys. Volíem canviar el món i vam pensar: “Qui vulgui peix que es mulli el cul”. Nosaltres comencem anegats, per trencar el gel, i després que la penya s’hi llanci si vol. Anegats són la gent que ens veuen com ells, tot i que no hagin sentit ni una cançó nostra. Som molts. EDR: Així és com us plantegeu els directes? P.Á: Són com espectacles interactius. La gent són els Anegats que canten, i nosaltres els que fem sonar els instruments. Si la gent està freda, el bolo no mola tant. EDR: Qui canta les cançons d’Anegats? P.Á: L’altre dia compartia correus electrònics amb un avi molt modern que em deia que algunes cançons el transportaven a la seva infantesa i li recordaven el seu pare. També hi ha nins que reciten les lletres sense saber encara què volen dir les nostres EDR: Hi ha moltes cançons que parlen des d’un to de gallet (“Pescador de canya”), paraules. És collonut! fins i tot de pirata (“S’assassí”). Per ser líder d’un grup de pop-rock, encara que EDR: Quan vau notar que el públic mallorquí es feia seva la vostra música? sigui de fora vila, cal aquesta gosadia? P.Á: Ja des del primer disc, amb el primer single, “Es missatge és clar”, que va tenir P.Á: Potser sí que s’ha d’haver estat una mica xulet, però aquestes cançons parlen molt bona acollida. Vèiem que el cantava gent de totes les edats. de tot el contrari. El “Pescador de canya” és un covard que es va fotent mitjanes al EDR: Al tercer disc, Caminar entre gegants, ja us heu fet grans? bar de sota esperant que algú piqui i el rescati. “S’assassí” és el que sap que en els P.Á: Jo voldria estar tota la vida sense fotre brot, però arriba un moment en què se temps fotuts, quan xiulen les bales, tothom prega pel seu propi cul (‘no hi ha ateus a t’acaba el ‘xollo’ i et toca ‘pringar’. Feina, hipoteca, pors interiors, compromisos ‘de la trinxera’), i sap que si vol ser el vividor que somiava rebrà hòsties de per tot arreu. llarg termini’, aquests són els gegants. En resum, per morir joves ja som vells. Que haurà de seguir les marques del camí establert. No són cançons basades en una EDR: A una de les cançons, “Fred”, canteu ‘o t’anegues o un s’abriva’... manera de fer xulesca. P.Á: Perquè al final acabes sol amb el coixí, i el revulsiu ets tu mateix i només tu. I amb EDR: Alhora canteu contra les drogues i els altres mals del món a “Mala vida” (‘el el grup passa el mateix: Anegats som aquí perquè la discogràfica o el mànager hi han món s’embruta i ningú s’immuta”). Espereu encendre consciències? posat pasta per recuperar-ne més d’aquí a un temps, independentment dels missatges P.Á: Sí. Jo pens que l’artista, o qui gaudeix d’algun tipus de mitjà de difusió, ha de ser de la banda. Només depèn de tu si tires envant amb aquest joc o et plantes. permeable a la realitat i ha de denunciar el que pensa. Per dir ‘t’estim, no em deixis’ ja EDR: El disc comença amb “Estàs canviant”, on apareix Joan Manuel Serrat. A quins hi ha en Luis Miguel, que a més ho canta molt bé. referents heu acudit per fer els catorze temes nous? EDR: Un altre punt de vista és el dubte, des d’“Encara no” (‘qui compta ses passes, P.Á: Anem fent estil mallorquí, a poc a poc i fins on arribi. Els vertaders referents no camina massa’) fins a “Íntim” (un cant a ‘sa meua il·lusió’, però entre interrogants). són els que vàrem tenir quan teníem el coco receptiu i verge: als anys noranta. Ara És per compensar? hauríem de dir noms estranys de grups que no coneix ni Déu perquè sembli que P.Á: Sí, per això caminem entre ‘dubtes’ gegants. Potser fins i tot són cançons que dominem el tema, però no en sabem cap. ens ajuden a autoconvèncer-nos... Ja t’ho diré d’aquí a uns anys. CINC CÈNTIMS – ELGRUP: Pep Álvarez (veu i guitarra acústica), José Juan Umbert (guitarres i cors), Jaume Mayol (bateria), Paco González (baix) i Tomeu ‘Calet’ (teclats i saxo). – CLUBS DE FANS: Anegats tenen ‘clubs de col·legues’ a Campos, Manacor i Son Cervera, i a més els agrada mantenir contacte amb el seu públic a través del fòrum de la seva web. – LA WEB:
EDR: La majoria, però, parlen directament dels somnis, com “Amunt!” o “Cada vegada”. li havia comentat aquest vers del seu oncle Xisco. Allà els vells encara parlen amb por. Entre els vostres hi ha el de traspassar les fronteres de l’illa de Mallorca? Foren quinze dies que encara duren. És una manera de fer un humil homenatge als P.Á: Musicalment parlant, sí que seria un somni traspassar les aigües. M’imagin que vençuts i als oblidats. parlem dels somnis perquè allà els gegants entre els quals caminem no hi són, i EDR: “Civilització submarina” recorda pel·lícules com El planeta dels simis o Waterworld. podem jugar a ser Peter Pan. Sou apocalíptics en la vostra visió de la societat occidental? EDR: A “Dorm” i a “Caviar i pa eixut” hi ha més somnis juvenils. Què preferiu, que us P.Á: No, no som apocalíptics, som partícips més o menys actius, i és el que hi ha. considerin ‘ments ingènues’ o tenir la frustació de no assolir les vostres il·lusions? De tota manera, vivint fora vila ens sentim equilibrats. Aquesta cançó la concebem P.Á: La música és una il·lusió complerta, i alhora una via d’escapament per a les més com el que és, una lliçó de moral anticipada. Com quan somies que algú estimat frustracions. Sense aquestes no cantaríem. Voler fer veure que som ments ingènues es mor i l’endemà vas i li fas mil besades i li fas més cas. Tant de bo funcioni! seria ser uns impostors amb la finalitat de vendre discos. EDR: El passat 5 de maig vau actuar a Palma en la Diada per la Llengua i l’Autogovern EDR: “Cor trencat” canta a la necessitat d’afecte, mentre que “En el frente de Teruel” organitzada per l’Obra Cultural Balear, juntament amb Els Pets... és una cançó d’amor èpica en plena Guerra Civil. Quin lloc ocupa l’amor en el disc? P.Á: Va ser un gran dia! Ens omple d’orgull que l’OCB ens tingui en compte. El públic i P.Á: Pens que tot. L’amor ho envolta tot des del primer disc: amor per la terra i la nostra l’organització van estar entregadíssims. És un dia de suport i refermança de la nostra cultura, pels amics, per l’al·lota, per la família, per sentir-te estimat, per estimar. Sense cultura i idiosincràsia. La putada és que aquest dia cantar en català agafa un caire sensibilitat no surt ni un vers. reivindicatiu, en lloc de ser el que hauria de ser, una cosa normal i quotidiana. EDR: La recuperació de la memòria històrica i les tradicions són presents a Anegats EDR: Com us prova tocar al costat d’un dels grups de pop més ben valorats? des del primer disc, Illenc. Què voleu transmetre? P.Á: No estem al mateix nivell, ja ens agradaria... P.Á: ‘La intel·ligència de la humilitat, tresor atemporal del passat.’ Estem sensibilitzats pel EDR: I quina relació teniu amb el grup estrella de les Illes, Antònia Font? reconeixement de la memòria històrica i els horrors de la Guerra, que a Son Cervera P.Á: És una relació correcta, amable i de col·legues. Igual que la que podem tenir foren especialment cruels. Al guitarrista del grup, José Juan Umbert, la padrina sempre amb grups com Karronya, Es Reboster, Tutu-Pà, Inventari i molts altres. 36 / ENDERROCK 140 **********************************************************************************************************
TEXT: ROGER PALÀ FOTO: XAVIER MERCADÉ LA MÀFIA DEL ROCK’N’ROLL
Hi ha una època de la vida en què la música et marca més. Jo quan componc EL 2006 VA SER UN ANY DIFÍCIL PER KABUL BABÀ. EL GRUP ENCAPÇALAT F.C.L: penso en el que escoltava quan tenia quinze o setze anys. Avui dia no hi ha grups SOPA DE CABRA PELS EX FRANCESC ‘CUCO’ LÍSICIC I JAUME ‘PECK’ SOLER que m’agradin. Potser algunes cançons, però cap grup. ES VA QUEDAR SENSE DISCOGRÀFICA, SENSE MÀNAGER I SENSE CANTANT, EDR: Amb Màfia potàgia busqueu un retorn a l’essència del rock dels setanta? L’EMBLEMÀTIC NIL TORRES. HO PODRIEN HAVER DEIXAT CÓRRER, PERÒ F.C.L: Ens hem volgut treure pressió. Al disc anterior, L’equipatge del temps (Música ‘DERROTA’ ÉS UN MOT QUE NO FIGURA AL DICCIONARI D’AQUESTS OBRERS Global, 2005), la discogràfica va llimar molt el resultat final, perquè sonés radiable. DEL ROCK’N’ROLL. EN UN TRES I NO RES, NOU CANTANT (ROGER ALEMANY), R.A: La comercialitat d’un disc no té a veure amb la qualitat. Depèn de factors com el NOVA DISCOGRÀFICA (LAURA R. PERKINS) I NOU DISC: MÀFIA POTÀGIA. DE mercat, la promoció, els mitjans de comunicació... Fito Cabrales amb Platero y Tu no MÀNAGER NO EN VOLEN. TAMPOC EN NECESSITEN. JA SE SAP QUÈ DIUEN era comercial, i ara amb els Fitipaldis sí... És el públic el que ho defineix. ELS PUNKIS: SI NO HI HA FUTUR, FES-T’HO TU MATEIX. EDR: Parlant de vells rockers: el tema que obre el disc, “Quin embús”, està fet a partir d’una idea de Joan ‘Ninyín’ Cardona (Sopa de Cabra). ENDERROCK: Kabul Babà és un grup en què els canvis de formació han estat habituals. F.C.L: Quan érem joves, amb en Ninyín érem els reis del porno rock. Al local sempre Després del relleu del bateria Pep Bosch (exSopa), ara heu canviat el cantant... sortien cançons porques... Aquesta n’és una, però l’hem capgirada del tot. FRANCESC ‘CUCO’ LISICIC: En Nil Torres al principi estava molt entusiasmat i veia molt de futur a Kabul Babà. Però amb el temps va perdre la il·lusió. Suposo que el fons del L’ESPERIT PUNK DE LA SOPA problema és que la indústria discogràfica, el rock’n’roll i més encara el rock en català EDR: Els temes del disc tenen un cert esperit punk, amb títols com “No tenim futur” van de baixa. També cal tenir en compte que la seva manera de compondre sovint o “Tant se me’n fot”... xocava amb la del grup, no s’hi sentia còmode. F.C.L: Jo no he deixat mai de ser ‘punki’. El rock va néixer per parlar de les inquietuds JAUME ‘PECK’ SOLER: Crec que tenia una mica massa de pressa per triomfar. Nosaltres, i queixar-nos del que no ens agrada. L’esperit de batalla que teníem fa 25 anys continua en canvi, vam muntar una banda per treure’ns els dimonis de dins. sent adequat, perquè anem a pitjor, per exemple, amb el tema de la música. Quan va EDR: També heu canviat de discogràfica: de la consolidada Música Global a la petita començar Sopa de Cabra vam voler consolidar una estructura de suport als grups, i emergent Laura R. Perkins. Per què aquest canvi? donant facilitats als que venien al darrere. Hi havia solidaritat. I amb Sangtraït, per J.P.S: Global no complia les nostres expectatives i nosaltres tampoc complíem les exemple, que eren de la Jonquera, ens buscàvem bolos conjuntament. Veient com seves. Ens tractaven com un producte comercial, i una empresa, quan un producte està el panorama, no ho vam aconseguir, perquè ara hi ha un esglaó molt difícil de no li funciona, no hi aposta. És un peix que es mossega la cua, perquè llavors les remuntar entre els grups que despunten i els que són a dalt de tot. discogràfiques només se la juguen pels grups consolidats i no fan apostes noves. EDR: Els ex Sopa de Cabra Cuco i Peck, què en penseu del disc de tribut Podré tornar En canvi el segell osonenc Laura R. Perkins és un projecte nou, amb gent que acaba enrere (Música Global, 2007) o la pel·lícula Rock & Cat? Creieu que poden ser un de començar, que en té moltes ganes i respecta l’artista. primer pas cap a una reunificació del grup? EDR: Amb tots aquests problemes, no us ha passat pel cap de deixar-ho córrer? F.C.L: Ho he viscut des de la distància i com una cosa puntual. Els Sopa entre nosaltres F.C.L: El grup ha seguit perquè sempre hem tingut ganes de tirar endavant. D’aquí ve gairebé no tenim relació, cadascú està amb la seva història. Una reunificació per fer el nom del disc, Màfia potàgia. En un any ens quedem sense mànager, ens carden pasta jo no la promouré. No vull ser esclau dels diners. Toco perquè en tinc ganes, fora de la discogràfica, el cantant se’n va... Havíem de fer màgia per sortir-nos-en. i sóc conscient que aquesta història d’ara la visc de propina. Potser una part del EDR: Part de l’èxit del sortilegi ha estat l’entrada del nou cantant, Roger Alemany? públic ho disfrutaria molt, però d’altres no s’ho creurien. Una altra cosa és que hi hagi ROGER ALEMANY: Jo havia tocat amb l’Àngel Valentí [actual bateria de Kabul i exGlaucs] un projecte seriós, que ens reunim per assajar, que hi hagi noves cançons... i els coneixia a tots de la moguda rockera gironina. A més, fa deu anys havia tingut un J.P.S: El disc d’homenatge és un projecte promogut per la companyia, i francament grup, Castaway, on era el vocalista. Tenia ganes de provar alguna cosa en català. És dubto que Amaral haguessin sentit mai una cançó de Sopa de Cabra... I mira que la versió genial incorporar-se a una banda on pots aportar coses i compondre. de “Camins” és de les que m’agraden més del disc. Hi ha gent que s’ho ha treballat. EDR: El fet de ser músics de generacions diferents facilita o dificulta la connexió? F.C.L: També és el cas de Pereza: els tios en saben, de fer rock’n’roll [versionen “El R.A: Em sembla que pel que fa a gustos i influències coincidim bastant. sexo”]. O Sidonie. Fins i tot la rumbeta de “L’Empordà” de Sabor de Gràcia m’agrada. CINC CÈNTIMS – LANOVAFORMACIÓ: Roger Alemany (veu), David Fernández (guitarra), Jaume ‘Peck’ Soler (guitarra), Francesc ‘Cuco’ Lisicic (baix) i Àngel Valentí (bateria).
ELDISC: Màfia potàgia ha estat enregistrat entre els estudis Tribal Arts (Sils), per David Fernández, i els Magic Groove (Figueres), per Jordi Cristau, i l’ha masteritzat Marc Parrot a Grabaciones Silvestres. – LAWEB:
DEL CANET 75 I DEL DESCOBRIMENT DEL PUNK (AMB O SENSE TOMÀQUET) ja no en quedem, nano... abans era diferent... hi havia tant per fer... t’en recordes?... canet del 75?... allà ja hi érem tots! tots tres drets, inquiets, com si res, passejant pel canet... fèiem veure que tocàvem... sid i johnny, quins noms!... n’estava segur, que a la hora de presentar-los –passat el tercer tema– no m’en recordaria... ni sé on els havia conegut, eren tantes coses: zeleste, marsella, villa rosa, les enfants, màgic... s’havia mort l’assassí –assassinat per l’odi– i s’albirava una nova dècada presidida per la rauxa! sid, johnny i jo ens havíem conegut –hores, dies abans– en aquella barcelona convulsa acabada de despertar després de quaranta anys, no ens agradava res, no volíem saber res d’aquell passat immediat, només per fer mal: prou de muralles mentals que encerclaven somnis sense futur... cremar-ho tot! dissoldre-ho en àcid sulfúric... la gent del concert –quin concert? quin canet?– ens mirava com qui mira extraterrestres. johnny portava un penjoll d’imperdibles, botes de cuiro, samarra de pastor i barretina al cap. sid, pel seu costat, lluïa gentil un espès mapa de tatuatges, no sé quin de pitjor gust... no havíem assajat, per què?... no va ser fins molts anys després que vàrem conèixer la frase de chavela vargas “ensayar es de cobardes”, llavors nosaltres ni la coneixíem... més que concert, descàrrega, més que aplaudiments, xiulets, més que bons nens, proscrits, més que tintín, guillem brown, així ens anava! en acabar –és que havíem començat mai?– algú va fer un rot, llavors es feu la llum! –tu ets un rot –vaig dir a johnny–, i tu, company, ets un vici! ni em van mirar, ni tampoc donar les EL PRIMER gràcies, però per mi que tot el que va venir després –johnny rotten i sid vicious inclosos– va tenir la seva gènesi en aquell canet del 75! ara ja ho veus... ara no en quedem... tots són edulcorats... enganxosos, fills de bona casa queixant-se d’occident! uf! quin fàstic! PUNK definitivament, no en quedem! EUROPEU ORIOL TRAMVIA (abril del 2007) A l’esquerra, Oriol Tramvia en directe al primer Grec, l’estiu del 1976. De les imatges del concert en sortiria la portada del directe Bèstia!, el primer àlbum del ‘punk català’. En aquesta pàgina, representació de Faraó, faraó! (1980). Abillats amb una estètica indiscutiblement punkie, Tramvia apareix amb l’agitador cultural –i actual assessor artístic de la sala Muntaner– Joan Estrada, a l’esquerra, i Joan Gimeno, al centre.
FA 30 ANYS QUE EL FENOMEN DE LA MÚSICA PUNK VA IRROMPRE A ANGLATERRA. socials molt forts. Suposo que la situació a certs barris de la Gran Bretanya amb VA ESCLATAR A PARTIR DE LA PUBLICACIÓ DEL SINGLE “ANARCHY IN THE U.K.” adolescents frustrats i joves marginats també era d’ira continguda. I el punk el que DE SEX PISTOLS, EL NOVEMBRE DE 1976. ENCAPÇALATS PER JOHNNY ROTTEN, fa és donar sortida a aquesta ira. Aquí, a més, hi havia el franquisme. En aquests ambients, el primer que fas quan agafes una guitarra és cridar ‘estic viu i sóc aquí’. VAN PROTAGONITZAR UN ESCÀNDOL RERE L’ALTRE, ESVERANT A LA MATEIXA Això és el punk, i no va més enllà. Per això deien ‘no hi ha futur’”, raona l’autor. REINA, DES DE LA SEVA IRRUPCIÓ FINS A LA DISSOLUCIÓ DEL GRUP EL 1978. Precisament, aquest és un altre dels aspectes que acosta la primera obra de Tramvia SE’LS CONSIDERA L’ESPINA DORSAL DEL MOVIMENT PUNK EUROPEU, AL QUAL al món del punk. A banda de Bèstia! i de mig disc en directe al Canet Rock 77, no va CAL SUMAR ALTRES FORMACIONS COM THE CLASH O DAMNED. MENTRE AIXÒ publicar res fins al 1998. Realment, semblava que per ell tampoc no hi havia hagut PASSAVA, A CATALUNYA EL PIONER ORIOL TRAMVIA JA HAVIA GRAVAT EL DISC futur: “Jo no he encarat la meva vida com una carrera musical. Tinc 56 anys i tota la BÈSTIA! (EDIGSA, 1976), EN DIRECTE AL ZELESTE L’OCTUBRE D’AQUELL ANY. gent de la meva edat ja estan col·locats. Si hagués tingut dos dits de front, hauria EL ROCKER CATALÀ, JUNTAMENT AMB MIKY ESPUMA I EL RECENTMENT MORT muntat una productora, hauria tingut uns músics a sou... En aquell moment em va JAUME CUADRENY, SÓN ELS PRECURSOS DEL PUNK CATALÀ I EUROPEU. semblar fora de lloc. Considero que, per sobre de tot, la llibertat és un bé molt preuat. No tinc lligams que m’obliguin a fer coses que no m’agraden. Faig música, cançons i TEXT: JOAQUIM VILARNAU / FOTO: ARXIU ORIOL TRAMVIA teatre. Tant de bo tothom pogués fer el que li agrada. Però respecto que altres prenguin altres opcions. Sé que si faig un llibre amb les lletres de les meves cançons n’he de Ens trobem amb Oriol Tramvia a la redacció d’ENDERROCK, al bell mig de l’Eixample fer una tirada de 200 o 500 exemplars. Si un mediàtic publica un llibre en farà 50.000. barceloní. Arriba puntual i amb ganes de xerrar. “Farem una entrevista seriosa o he Però és que si ell no fa el seu llibre i en ven tots aquests, probablement jo tampoc no de fer veure que el cuento que he escrit és real?”, pregunta. Es refereix al seu text podré fer el meu. Són dos pols que es complementen”. que acompanya aquest article. “Farem una entrevista seriosa”, responem. Li expliquem Al seu últim disc, Camí dels degotalls (DiscMedi, 2006), Oriol Tramvia mostra la seva els antecedents. Sabem que dir que Oriol Tramvia és el primer punk d’Europa podria cara menys rebel, exemplificada al màxim amb la cançó “Diguem sí”, contraposada ser una boutade, però comprovem que abans de la irrupció oficial del gènere hi ha al ‘Diguem no’ de . Això també va passar a alguns components de grups de una estètica i uns fons clarament punks als seus concerts. “Això és perquè amb el Raimon punk, que van acabar assimilats pel sistema: “Jo no sóc un assimilat però és cert pas del temps s’ha qualificat així, però no era deliberat. Ara es diu que eren actituds que ja no sóc combatiu. On som ara? En un dels països del món on es viu més bé. punks, d’acord, no hi tinc res a dir. També es podria dir que era ona laietana. És cert Què fan els immigrants quan arriben? Flipar davant d’un contenidor veient tot el que que hi ha una actitud provocadora i que en surt un crit”, assevera. llencem. Hem avançat en el camp de l’educació, de la sanitat... De problemes greus La primera vegada que Tramvia va sentir cantar en català va ser a l’Ametlla del Vallès no n’hi ha. No ens podem creure que som el melic del món! Jo no m’he venut al capital. en un concurs on van intervenir Raimon i Josep Maria Espinàs: “Tenia dotze o tretze He passat uns anys delicats, en què només tenia una maleta i anava de pensió en anys i vaig quedar molt tocat. L’Espinàs no em va agradar perquè va sortir a tocar amb pensió. Ara estic intentant que m’agradi el món on visc”. corbata, i en canvi el Raimon em va entusiasmar perquè no en portava. Va cantar tres cançons, perquè era molt a l’inici. Es pot dir que Raimon també era el primer punk. Irromp en el món de la música amb un crit que és ‘Al vent’, i ho fa amb una guitarra “BÈSTIA!”, AL FESTIVAL D’EUROVISIÓ 1977 Agafar un poema de Salvador Espriu (“Ariadna”) i un altre de Joan Salvat-Papasseit sola i només dos acords. Jo, amb respecte, diria que ell també era un prepunk”. (“Venedor d’amor”) i donar-los el tractament musical que hi ha a Bèstia!, aquest últim Al final del 1976 el dictador ja havia mort però el règim continuava controlant-ho tot. precedit per la lectura d’una crítica destructiva que havia publicat el diari Tele/Exprés, Oficialment la censura seguia operativa, tot i que molt més relaxada que en èpoques també es pot considerar que és una actitud punk. “Intentava dir que més enllà del anteriors. I es venia de gairebé quaranta anys de prohibicions i ofecs. És en aquest ‘Bèstia!’ hi havia alguna cosa més. Més enllà de l’ira hi havia uns textos, uns poetes, context que Oriol Tramvia enregistra el seu disc Bèstia! “Hi havia una provocació i crec que això donava gruix a la proposta. També tenia una altra cançó sobre ‘És quan contra un món que em semblava caduc i fastigós, que era el franquisme, i que ens dormo que hi veig clar’, de J.V. Foix, abans que la musiqués, però no em van tenia la mordassa posada. La dictadura va fer molt de mal i va donar peu a moviments Serrat donar el permís. I vist amb el temps em sembla molt bé, perquè li havia canviat uns *************************************************** versos i deia: ‘És quan dormo que hi veig clar, però després d’haver fumat’ i coses per “RAIMON, AMB RESPECTE, l’estil.” Darrere la cançó “Bèstia!” hi trobem una última anècdota que demostra que, al final, tots els extrems es toquen: va estar a punt de ser la cançó per representar TVE JA VA SER UN PREPUNK QUAN al festival d’Eurovisió del 1977. Finalment hi va anar un dels pares del rock espanyol, VA IRROMPRE AMB ‘AL VENT’, Micky, amb “Enséñame a cantar”: “En aquella època cada editora presentava un tema UNA CANÇÓ DE DOS ACORDS” per anar a Eurovisió. Edigsa, a proposta meva, hi va presentar ‘Bèstia!’ i al jurat hi havia *************************************************** gent com l’Àngel Casas que ho va defensar. Es veu que va venir de poc”, revela. 40 / ENDERROCK 140 **********************************************************************************************************
Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pascual van donar vida al grup més popular de la història de la música catalana: La Trinca.
Un clàssic encara viu LA DISCOGRÀFICA SONY-BMG HA POSAT AL MERCAT UNA CAIXA AMB QUATRE COMPACTES, UN DVD I UN LLIBRE SOBRE LA TRINCA. UN LLANÇAMENT DE LUXE QUE EN NOMÉS DUES SETMANES S’HA SITUAT ENTRE ELS 25 DISCOS MÉS VENUTS DE TOT L’ESTAT I HA VENUT PRÀCTICAMENT ELS SET MIL EXEMPLARS DE TIRATGE. CURIOSAMENT, PERÒ, LA MULTINACIONAL HA DECIDIT NO REEDITAR-LO. AQUEST SINGULAR CONJUNT FORMAT PER TRES AMICS DE CANET DE MAR VA SER, DURANT ELS ANYS SETANTA I VUITANTA, EL GRUP AMB MÉS SUPORT POPULAR DE CATALUNYA. HUMOR, CRÍTICA POLITICOSOCIAL I UNA GRAN NOCIÓ DEL QUE SIGNIFICAVA L’ESPECTACLE VAN SER ELS INGREDIENTS PRINCIPALS. PER SI FOS POC, ES VAN FER ACOMPANYAR PELS MILLORS MÚSICS DEL MOMENT. L’ÀLBUM, TITULAT LA TRINCA. 20 ANYS DE CANÇONS, ÉS UN BON RESUM DE LA SEVA CARRERA MUSICAL EN FORMAT DIGITAL.
TEXT: JOAQUIM VILARNAU / FOTOS: ARXIU LA TRINCA A l’esquerra, uns joveníssims ‘trincos’ promocionant el disc Trincar i riure (Edigsa, 1971). A sota, Pascual, Cruz i Mainat de gala.
No és només un recopilatori de les millors cançons del grup. Certament, dos dels CDs que presenta el recull (el primer i el tercer) són una tria dels seus grans èxits, des d’aquella cançó que els va donar a conèixer, “La Trinca” (aquella que deia ‘au, vinga, vinga, vinga, que arriba La Trinca...), fins a “L’IVA fet fàcil”, passant per les ineludibles “Coses de l’idioma”, “Califa”, “Últim tango a Manresa”, “El Danuvi Blau”, “Puja a l’avió”, “Com el Far-West no hi ha res”... El segon és la reedició remasteritzada d’un dels treballs més importants del grup, el Festa Major (publicat originalment el 1970 per Edigsa). Quan ENDERROCK va fer la llista dels 100 Millors Discos de la Música en Català, ja va triar aquest àlbum com el millor del grup. Tot i això, és un àlbum que no defineix l’estil musical i humorístic del trio de Canet.
*************************************************** EL PÒSIT DE LA TRINCA ES NOTA EN ARTISTES COM QUIM VILA, TITOT O ESTANISLAU VERDET
*************************************************** El quart CD és la gran novetat. Es tracta d’un recull de les deu cançons més conegudes (“La patata”, “No ve d’un pam”, “El baró de Bidet”, “La dansa del Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual van revolucionar la música sabre”...), que han estat parcialment regravades de nou. El que s’ha fet ha estat catalana amb una fórmula aparentment senzilla: lletres divertides, algunes aprofitar la pista de veu dels tres cantants i aplicar-hi la tecnologia del segle XXI. d’intranscendents, altres amb tocs d’erotisme i unes de terceres molt crítiques Nous intruments, nous arranjaments i velles cançons. amb els fets socials i polítics del moment. Melodies enganxoses, plenes de A més, al DVD hi trobem nou videoclips fets als anys setanta, molt abans de la referències de cançons conegudes –un fragment de “Puja a l’avió” és “Volare invenció oficial d’aquest format. Unes gravacions que el mateix grup admet que (Nel blu dipinto di blu)”– o directament musicant temes clàssics –“L’IVA fet fàcil” “fan una mica de vergonya” però que ajuden a passar una bona estona per la seva és “El vol del borinot” de Rimsky-Korsakov, “El Danubi blau” és sobre la melodia senzillesa, espontaneïtat i gosadia. Per completar el pack hi ha un llibre escrit del mateix nom de Johann Strauss...–. Una escenografia impactant, uns diàlegs pel periodista David Escamilla, que és una documentada cronologia del grup i els de presentació amb referències a l’actualitat i per tant, sempre canviants, i uns moments històrics que va viure. músics que es comptaven entre els millors del país (van acompanyar La Trinca, La Trinca va revolucionar la música catalana combinant lletres iròniques, crítica social i un punt d’erotisme picant.
entre d’altres, Manel Camp, Ricard Roda, Joan Albert Amargós, Pipo Tudurí, Pedrito Díaz, Francesc Burrull, Rafael de la Vega, Josep Maria Bardagí...). Producte de l’enorme èxit del grup, TV3 els va convidar a fer un programa televisiu. Va ser No passa res, que va resultar una de les apostes amb més audiència de la casa. D’aquí van fer el salt a Televisió Espanyola, amb el Tariro Tariro. Tota la infraestructura que requerien aquests programes de televisió va ser aprofitada pel grup per plantejar altres programes, els primers, Betes i films i Amor a primera vista. Així, a poc a poc, va néixer Gestmusic, la productora que avui té en antena desenes de programes a les televisions de l’Estat en horaris de màxima audiència. Gestmusic va produir, entre d’altres, Crónicas marcianas, Operación Triunfo i Cantamania. I el fill es va menjar el pare. A hores d’ara, cap dels components del grup no sap dir quan va ser l’últim concert de La Trinca ni quan van decidir que no tornarien a pujar a un escenari. La resta de la història ja és coneguda i té molt poc a veure amb la música.
Els fills de La Trinca Quin és el llegat de La Trinca? La seva influència ha continuat enllà dels anys? Hi ha grups i cantants que d’alguna manera segueixin la fórmula dels de Canet? Toni Cruz va dir, a la presentació del 20 anys de cançons, que no. Que, malauradament, l’estil de La Trinca havia nascut i mort amb ells. I és evident que ningú no fa el mateix que feien ells, però també és veritat que el pòsit que va deixar La Trinca El grup va incrementar la seva popularitat arran de la continua viu i condiciona la manera de fer música de més d’un artista. producció de programes de televisió com No passa res, emès per TV3, o Tariro, tariro, a Televisió Espanyola. El cantant d’Aramateix, Francesc Ribera ‘Titot’, sempre ha dit que les tres grans influències musicals que ha rebut son Lluís Llach, Kortatu i La Trinca. A més, en ENDERROCK 140 / 43 **********************************************************************************************************
El trio format per Cruz, Mainat i Pascual ha estat reivindicat per músics com Joan Reig (Els Pets), Francesc Ribera ‘Titot’ (Aramateix), Quim Vila, Carles Belda o Estanislau Verdet.
els seus inicis havia arribat a fer alguna cançó canviant la lletra d’una composició la vaig tornar a mirar”. L’estil de Quim Vila és deutor de La Trinca? “Potser per la de La Trinca: “Per exemple, la lletra de ‘Papa’ la vaig fer sobre la música d’‘Anna ironia de les lletres, sí. Però jo intento que les meves cançons no siguin sobre fets Maria’. Després, quan la vaig donar perquè la musiquessin, lògicament no ho vaig puntuals sinó sobre temes universals. Que les puguis escoltar d’aquí a deu anys dir perquè no condicionés”. i que encara tinguin sentit. En tot cas m’afalaga que em comparin amb La Trinca.” *************************************************** Un altre cantant a qui sovint es compara amb el trio de Canet és Estanislau Verdet. A casa seva també hi havia discos de La Trinca: “Recordo haver-los escoltat de molt JOAN REIG (ELS PETS): “LA TRINCA petit i haver vist el programa de televisió, però no els he conegut seriosament fins ÉS EL PRIMER GRUP QUE VAIG ara. Crec que si n’he rebut alguna influència ha estat de manera subconscient o potser per via genètica, perquè els catalans ja ho devem portar als gens. Ara els SENTIR CANTANT EN CATALÀ” he tornat a escoltar i em semblen una conya marinera”. *************************************************** El més sorprenent és que La Trinca ha arribat a les noves generacions, als que, per Un altre artista que reconeix influències trincaires és Joan Reig. El bateria d’Els raó d’edat, no van poder viure el seu moment. Se n’han encarregat, entre altres, Pets confessa que La Trinca és el primer grup que va sentir cantant en català: l’activista i punxadiscos Jaume Piquer ‘Jimmy Jazz’. A ell devem algunes de les “Els meus pares portaven el Casino de Constantí i recordo que moltes vegades memorables sessions de música enllaunada feta només sobre cançons del grup hi sonava la música de La Trinca. Agradava a tothom, tant als més joves com a la de Canet. “Hem fet unes quantes festes trincaires, i en una fins i tot va venir en gent gran. Era un grup intergeneracional”. Reig opina que les cançons de La Trinca Miquel Àngel Pascual. Són cançons que encara funcionen bé i que permeten fer són un bon exemple d’un humor “molt català, que se’n fot de nosaltres mateixos”, petites performances. Per exemple a ‘L’oda al paper de water’ hem tirat rotllos de i aventura que en part deu el seu èxit a aquest fet. paper... I més o menys el mateix amb ‘La patata’ o ‘La guerra de l’enciam’. També El xouman de Moià Quim Vila també admet que havia sentit La Trinca fins a la sacietat: depèn del tipus de públic. Als més joves els agraden més certes cançons i als més “Em sabia totes les cançons, tot i que no les entenia. Per exemple, ‘La dansa del grans unes altres, però els temes de La Trinca encara funcionen i enganxen fins i sabre’, que encara me la sé, no vaig saber de què anava fins fa pocs anys, que me tot als que no els havien sentit mai.”
46 / ENDERROCK 140 **********************************************************************************************************
L’INFERN A LA TERRA De les favelas de Caracas i Rio a les banlieues de Tolosa, Marsella i París. Dels camps de refugiats de Tinduf a les tanques de Ceuta i Melilla. De l’Horta especulada de València als bastions okupes del Baix Llobregat. Del reclam del corn marí dels Maulets de la batalla d’Almansa a les flames enceses als cims valencians com a símbol de la resistència als 300 anys d’ocupació. De la revolta de les quintes que no van voler anar a defensar el colonialisme espanyol a Cuba a les vagues salvatges a la Setmana Tràgica. De la Rosa de Foc que va fer que Friedrich Engels digués que la capital de Catalunya era la ciutat amb més barricades del món, a les manifestacions contra la guerra de l’Iraq que van fer que George Bush Jr. esmentés Barcelona com a símbol de la resistència global. De Francesc Layret a Salvador Seguí. De Víctor Jara a Bob Marley. De Joan Baptista Basset a Lluís Companys. De Guillem d’Efak a Ovidi Montllor. De Núria Cadenas a Núria Pòrtulas. A tot això, i més, canta Obrint Pas en el seu nou disc, Benvingut al paradís (Propaganda pel Fet!, 2007), un mostrari de les resistències del nou segle, que arrela en la memòria col·lectiva de les lluites per la dignitat de la persona de tots els temps. Això és la selva: pensa, apunta, dispara. Benvingut a la jungla.
TEXT: ROGER PALÀ / FOTOS: NOEMÍ ELÍAS ENDERROCK 140 / 47 ********************************************************************************************************** 48 / ENDERROCK 140 ********************************************************************************************************** XAVI SARRIÀ SARRIÀ XAVI (veu i guitarres) (veu ALBERT BENAVENT BENAVENT ALBERT (trompeta) DJ CHOLA CHOLA DJ i bases) (escratx
ENDERROCK: El paradís d’Obrint Pas és virtual o terrenal? part del grup i prenen decisions. Això ha passat amb la incorporació de Jaume Guerra, XAVI SARRIÀ: Ens referim als paradisos perduts i trencats que esdevenen inferns. És baixista d’Orxata Sound System, o ‘Maki’, bateria de Disidencia. També hi ha el cas de la metàfora del món en què vivim. Aquesta aparença de normalitat que impera en les Marcos Úbeda i Albert Benavent, els vents del grup, amb qui hem tocat durant molts societats occidentals és una farsa. El paradís del nord depreda els recursos naturals anys. No són recanvis, són gent que sent els colors, hooligans d’Obrint Pas. del sud i se sosté gràcies a la consolidació de la guerra global. És un embolcall que EDR: Decidiu continuar amb el mateix nom. Altres artistes, com Fermin Muguruza amaga una realitat de lluites i mort. o Inadaptats, han liquidat els seus projectes i n’han començat de nous... EDR: La tornada de “Benvingut al paradís” és prou explícita: ‘La selva t’espera’. La vida X.S: Com a grup encara ens quedava un camí per recórrer: trencar fronteres i eixir a moderna és una jungla on s’ha de lluitar per sobreviure? l’estranger. La disjuntiva es va produir en un moment en què ens estàvem obrint fora, MIQUEL GIRONÈS: De petits ja se’ns educa en la competició. Si tens la sort d’haver nascut i vam trencar molts tòpics. El més important és el complex colonial que afirma que en una família que t’alleuja els perills de la jungla, el camí és molt més còmode. Si tens el català només és per als vernacles, i que la nostra música no pot agradar a un no un origen humil, llavors hauràs d’anar a sac. I no diguem ja si ets immigrant. catalanoparlant perquè no l’entendrà. Això és mentida i ho hem demostrat. X.S: En un altre pla, nosaltres vivim a la ciutat de València, que és com una jungla. EDR: Quins altres tòpics heu trencat? Parlem valencià en un context molt castellanitzat, hem patit anys i panys de majories M.R: Que a la gent només li agradava la nostra música per la dolçaina, que l’escoltava absoltues del PP, i hem hagut de créixer i fer-nos forts per defensar la nostra realitat. perquè era en valencià i tenia un missatge combatiu... Ha estat molt revelador, ens EDR: Us sentiu aborígens colonitzats? ha fet perdre la vergonya i ens ha donat seguretat. I al mateix temps hem descobert X.S: La nostra sempre ha estat una mentalitat de resistència indígena. Parlar en aquests que compartim afinitats amb gent d’arreu del món. Ens sentim molt menys sols. termes queda molt bé quan ens referim a l’Amèrica Llatina o altres pobles del món, però X.S: Però que ningú es pensi que fer gires internacionals és cosa fàcil. Primer de tot, en el cas dels catalans sembla políticament incorrecte. has de tenir la voluntat de fer-ho. És una inversió molt forta de temps i de diners. EDR: Els últims indis de la reserva? Ara fa cinc anys que toquem arreu d’Europa i per fi hem començat a fer les paus MIQUEL RAMOS: Lluitem per no esdevenir una reserva. És una qüestió de supervivència: econòmicament en algun festival. pensem que la nostra manera de viure, parlar i pensar és igual de vàlida que la que M.G: Acabem de tornar de Croàcia i sabem que hi hem perdut diners. Però preferim ens expliquen per Canal 9, la televisió pública valenciana. dur la nostra música a altres països que no quedar-nos els diners. Així funciona el sistema financer d’Obrint Pas. I el nostre objectiu és l’Amèrica del Sud: hi havíem DE LA FLAMA AL PARADÍS d’anar l’any passat, no vam poder i ho tornarem a intentar. EDR: Quins canvis hi ha hagut a Obrint Pas en els darrers anys? **************************************************** X.S: El disc en directe En moviment! (Propaganda pel Fet!, 2006) va ser una cruïlla per al grup. Vam fer una aturada en què ens vam plantejar el futur després de quinze anys tocant junts. No sabíem si seguir com a Obrint Pas, o bé dissoldre’ns i encetar un “TENIM MENTALITAT DE RESISTÈNCIA nou projecte. Tot plegat va coincidir amb la decisió de dos membres històrics, Josep Pitarch ‘Piti’ i Marc Guardiola, de deixar-ho perquè no podien compaginar les seues vides INDÍGENA, PERÒ LLUITEM PER NO ACABAR professionals amb la música. Això va ser un petit sisme. M.G: Hi ha grups, i em pareix lícit, que són un cantant i cada any canvien de formació. CONVERTITS EN UNA RESERVA” Obrint Pas no és això. Ací no hi ha músics mercenaris. Els que hi participen formen **************************************************** ENDERROCK 140 / 49 ********************************************************************************************************** MIQUEL RAMOS RAMOS MIQUEL i veus) sàmplers (teclats,
TERRA ENDINS, MAR ENLLÀ EDR: El vostre disc més internacional l’heu enregistrat en un mas perdut del País Valencià... CINC CÈNTIMS X.S: Volíem arriscar-nos, produir-lo nosaltres mateixos i fer-lo a casa. Els anteriors els – havíem gravat al País Basc, i ara no teníem ganes ni temps d’anar amunt i avall. Ens ASSALTANT EL PARADÍS: El DVD que acompanya Benvingut al paradís vam decidir per anar a la comarca dels Ports, que també té una significació especial: inclou un documental de cinquanta minuts a cavall del Principat, la Franja i el País Valencià, amb una tradició de lluita que es i un recull d’imatges, vídeos i records de manifesta en l’Aplec dels Ports, que fa trenta anys que se celebra... Vam trobar un mas l’Internacionalista Tour. Ha estat dirigit per Josep Pitarch ‘Piti’, exbaixista del grup. al poble de Cinctorres que reunia les condicions i el vam convertir en un estudi de – gravació, envoltats de voltors, vaques i cavalls. A ALEMANYA CONTRA EL G-8: Rostock (3 de juny) i Berlín (5 de juny) EDR: A l’hora d’encarar la producció, us vau proposar de trencar el model musical? són les dues dates del grup a Alemanya M.G: No és que haguem provat de fer una cosa diferent, és que ja fa temps que eixien en el marc dels actes contra la reunió del G-8. coses diferents. Simplement és que feia cinc anys que no entràvem a l’estudi i aquesta També actuaran al Senglar Rock (Lleida, 28 de evolució no s’havia plasmat en un disc. juny), l’Acampada Jove (Sant Celoni, 14 de juliol) EDR: És el treball més mestís d’Obrint Pas. En molts passatges és més evident que i el Rebrot (Argentona, 27 de juliol). Mano Negra Manu Chao – mai la influència de o ... LA WEB: X.S: Sempre hem dit que tenim tres influències bàsiques: Mano Negra, Negu Gorriak
CANÇÓ X CANÇÓ PER JOAN JOSEP ISERN [crític literari]*
Ho dic tot just començar: els primers “LLUNA DE PLATA” “BARRICADES” quatre mesos d’aquest 2007 estan Aires de reggae per a una altra de No s’hi posen per poc, els Obrint sent summament generosos pel que les cançons punteres. Tot el tema Pas: ‘Tornarem a lluitar, tornarem fa a la publicació de bons discos –i no és l’únic del disc– respira a sofrir, tornarem a vèncer’ és en català. Gossos, Quimi Portet, aires propers a Manel Adéu (Manu la il·lustre tornada al voltant de Lax’n’Busto, Mazoni, Oriol Tramvia, Chao, vull dir). Vés per on aquest la qual han construït aquestes Lo Pardal Roquer o el directe de disc encara acabarà agradant als “Barricades”, un dels talls més Miquel Gil serien alguns dels títols nostres cosmopolites mestissaires. energètics i desenfrenats de tot que destacaria. Dit tot això no crec el compacte. Bateria, dolçaina que m’equivoqui gaire si dic que, “ALÇA’T” i guitarres com metralladores fins ara, Benvingut al paradís, el nou L’oasi de calma ja s’ha acabat. (un tòpic, ja ho sé, però d’allò més disc dels valencians Obrint Pas, Referència clara al “Get up, Stand adient amb l’argument de la cançó). ocupa la posició capdavantera a up” del mestre Marley, guitarres la llista d’honor. És un disc potent, denses i dolçaines a tot drap. Per “CANTE” energètic, ple d’idees i detalls que afartar-se de saltar als concerts. No sé què diran els entesos en situa el grup en un lloc molt alt del aquestes coses, però a mi aquesta panorama de casa nostra. “QUAN ES FA FOSC” peça, i sobretot la tornada, em Protagonisme inicial de la dolçaina sona a rumbeta. I de les bones, del no menys mestre Miquel per cert. ‘I ara jo et cante aquesta “BENVINGUTS AL PARADÍS” Gironès en l’obertura de les dues cançó/ i te la cante amb el cor El disc s’obre amb una piuladissa meitats en què es divideix el tema. encès/ perquè estic fart de mirar d’ocells interrompuda per sirenes al món/ de mirar al món i no d’alarma per bombardeig. Senyores, “TRES SEGLES” entendre res.’ I vinga ventilador... senyors: el paradís els obre les portes. Aires inequívocament grecs en Dispara la música. Les esgarrapades els primers compassos d’un tema “SOMNIS DE LLUNA” del canari DJ Chola, el hip-hop dels que parla dels tres-cents anys de Una cançó que va creixent a algerians Alif Sound System i uns la batalla d’Almansa. Dúmbala mesura que avança. La secció de curiosos cors de Manoli Alandes, de Canalla reforça la secció de vents. vent s’arrossega amb cadència de Soul Atac, s’han de posar entre els Seguir com s’ho munta la trikitixa reggae. La veu de Xavi Sarrià va moments notoris d’un dels temes supersònica del basc Xabi Arakama entrant suaument i a dos minuts del més inspirats que ha fet mai el grup. és una veritable delícia. final hi ha una agradable sorpresa: una pinzellada de hip-hop veneçolà “VIURE” “CAMINS” a càrrec del duet Area 23. La Un altre tema per a l’antologia. Força Saltem a l’altre extrem de la mar trompeta de Raynald Colom acaba i energia al cent per cent. Guitarres Mediterrània gràcies als aires del de posar color a un dels temes del genuïnament Obrint Pas al servei folklore valencià que ens arriben disc més rics en matisos. d’una de les frases musicals més de la mà de la primera aparició de inspirades del disc, la de la tornada: Pep Gimeno ‘Botifarra’. És un bon “AMB LA TEUA GENT” ‘Lluitar, crear, construir poder popular’. aperitiu per al que sentirem tot just Aires d’ska per a un tema que dos talls més enllà. entra amb una frase de la secció “CAU LA NIT” de vent que em sembla de les més Comença ja molt amunt, amb la veu “MENTIDES” inspirades del disc. La gent de La d’un Miquel Gil que a cada nova Ritme d’ska moderat per a un tema Gossa Sorda reforça les veus d’una acció que emprèn se supera a ell que porta com a subtítol “Rondalla cançó que esperona el personal mateix i remunta fins a l’excelsitud valenciana”. Una referència que perquè baixi a recuperar la ciutat quan, per darrere, li fa el contrapunt no s’entén més enllà de la inserció de València. el senyor Rude Man, un raper punk en els segons finals d’un fragment vingut de la dolça Itàlia. d’anunci publicitari sobre els desficis “DAKAR” urbanístics d’Orpesa i Cabanes fets Introduccions radiofòniques “EL GRAN CIRC DELS pel senyor Eduardo Zaplana i la variades per a una cançó que ens INVISIBLES” seva caterva ‘pepera’. parla de la immigració il·legal, Segona i darrera aparició de Rude de les pasteres i de les tanques de Man, aquesta vegada envoltat del “MALAGUENYA DE BARXETA” Melilla. A la part final, el cantant llaüt de Tòbal Rentero i de la trikitixa ¿M’hauria de sorprendre –a mi, marroquí Abdeljalil Kodssi pren de Xabi Arakama (Trikizio). Sembla barceloní militant i no gens expert un paper protagonista. una continuació més desenvolupada en afers de música tradicional– que del tema anterior i, al meu parer, és en aquest disc tan valencià es canti “L’ÚLTIM COMBAT” el que té una de les millors lletres: una malaguenya que, en aparença, L’últim tall comença a poc a poc ‘Com aquell pres/ que escriu ha de ser cosa provinent de terres i amb uns cors d’allò més lànguids, cançons d’amor a les parets/ per andaluses? Després recordo però així que hi entren les guitarres somiar un món sense carcellers’. –barceloní, d’acord, però no –reforçades per Juanan, del grup indocumentat del tot– que, de jotes, Malos Vicios– es va endurint fins “UNA HISTÒRIA D’AMOR” se’n canten fins i tot a les Illes. Per a l’esclat final de la dolçaina. Les Després del potent raig d’adrenalina tant arribo a la conclusió que això darreres frases del disc són: ‘Vull dels quatre talls inicials arribem a de posar-hi entremig una malaguenya que fem el camí junts,/ acabar el un tema més reposat. Sempre, és no deu ser cap atzagaiada. La melodia que hem començat,/ per quan clar, dins els paràmetres relatius de principal s’assembla moltíssim a vinga un altre juny/ preparem repòs en què es belluga Obrint Pas. la que puntejava la guitarra de Toti l’últim combat’. Clar i valencià. Cal destacar el solo de trompeta de Soler mentre l’inoblidable Ovidi la part final. Està dedicada a Xile i a Montllor recitava Estellés: ‘No hi Víctor Jara i té un parell d’insercions havia a València dos amants com (*) Del bloc Totxanes, totxos i maons: d’un discurs de Salvador Allende. nosaltres...’.
S NAR NAROD NIKI Darrere d’aquest nom manllevat d’uns intel·lectuals russos del segle XIX hi ha el productor 07 i discjòquei xilè Ricardo Villalobos. Amb aquest projecte organitza jam sessions amb EN altres artistes electrònics de primera línia. Segur que al Sònar els convidats seran de luxe. ÒRBITA 14 DE JUNY · SÒNAR NIT Després de gairebé una dècada i mitja de vida, el festival Sònar de Barcelona ha MATTHEW DEAR’S esdevingut, merescudament, un clàssic. BIG HANDS Ja ningú no posa en dubte que es tracta de la mostra de música electrònica més Després d’haver reinventat el tecno i el house important del món, una autèntica explosió més mínim, Matthew Dear (Texas, EUA) es de creativitat concentrada en tres dies de presenta amb una aparença més propera a juny: dijous 14, divendres 15 i dissabte 16. una formació de rock o de funk. Bateria, baix, Aquesta catorzena edició estarà marcada, un portàtil i la seva veu són els instruments entre altres coses, per un important per a un còctel infectat de música negra. desembarcament oriental, un recull de 16 DE JUNY · SÒNAR NIT noves expressions del sorollisme i, és clar, la música més ballable. Més enllà de Beastie Boys, el Sònar ofereix un cartell tan dens que elaborar una mínima guia personalitzada és gairebé una necessitat. La llista d’artistes és interminable, però aquests són alguns dels que podrien marcar CORNELIUS aquesta edició del festival. Un dels principals ambaixadors de la música TEXT: JOSEP MARTÍN / FOTOS: ARXIU EDR nipona, que aquest any està fortament representada. Keigo Oyamada, que alguns anomenen el Beck japonès, ha destacat per la seva aproximació psiquedèlica, colorista i d’alta fidelitat al pop electrònic. DEVO 15 DE JUNY · SÒNAR NIT
Devo és el clàssic recuperat de la 14a edició del Sònar. Aquest SUNN O))) original grup nord-americà de punk sintetitzat feia 17 anys Mai les guitarres més sorolloses que no actuava en un escenari havien sonat tan terminals i europeu. Els seus discos de fosques. El grup nord-americà s’ha final dels setanta i la seva convertit en un dels referents de particular estètica futurista els la nova música d’ultratomba que han convertit en una icona. pren formes hipnòtiques i extremes. 16 DE JUNY · SÒNAR NIT Les seves actuacions en directe són un autèntic ritual iniciàtic. 15 DE JUNY · SÒNAR DIA
FIBLANDA És un dels artistes que representen la producció catalana al cartell del Sònar 07. Vicent Fibla continua la seva recerca dins l’electrònica més profunda i rugosa amb aquest nou projecte de formació acústica: violoncel, baix i xilòfon. 16 DE JUNY · SÒNAR DIA AND THE ROCK & SÒNAR 2007 / 53 **********************************************************************************************************
BEASTIE BOYS ELS REIS BLANCS Són la primera i més important banda de hip-hop de músics blancs de la història. Després de 25 anys de carrera, el grup de Nova York Beastie Boys s’ha convertit en un clàssic. Aquest pioner i influent grup serà el protagonista del festival Sònar 07: 14 i 15 de juny. TEXT: JOSEP MARTÍN FOTO: ARXIU EDR
Beastie Boys és un grup únic dins l’evolució del hip-hop, un gènere que comença a amb les imatges que cinquanta fans van enregistrar amb les seves càmeres de vídeo acumular una història considerable. Al principi van haver de suportar crítiques molt durant un concert de la banda al Madison Square Garden. Aquest Sònar els pertany. dures. Tot pel seu color de pell: no s’entenia que uns joves blancs procedents del punk i el hardcore comencessin a rimar. Semblava que, simplement, estaven ridiculitzant t’agradarà si escoltes… el hip-hop, però en realitat li estaven donant una nova dimensió. El mèrit de Beastie Boys ha estat obrir el hip-hop a nous gèneres, principalment al metal, i en conseqüència a nous públics. Tot i que el grup està en actiu des de l’any 1979, només ha editat mitja dotzena de discos, prou per establir el seu estil, fixar-lo i convertir-lo en un referent. Quan van començar, els seus ídols eren grups de hardcore com Bad Brains, però ben aviat van mutar cap al hip-hop, amb el suport de productors de confiança, primer Rick Rubin i després Dust Brothers. La seva originalitat i gosadia no només va ser objecte de crítiques, sinó també d’elogis. Respectades artistes del hip-hop, però també estrelles del pop com , els han convidat a fer de teloners a les seves gires. Madonna RUN-D.M.C RAGE AGAINST THE MACHINE BECK A partir d’aquí comença una carrera coherent, de pas ferm i sense gaires errors, si Run-D.M.C (Profile, 1984) Rage Against the Machine Odelay (DGC, 1996) Produït descomptem la fallida del seu propi segell, Grand Royal. Beastie Boys seran les grans El primer grup de hip-hop (Epic, 1992) Un dels molts també per Dust Brothers, és estrelles del Sònar 2007 amb una triple presència. Dijous 14 de juny oferiran un concert tradicional que va saber veure exemples de formacions de un dels discos i un dels autors l’encert de les aportacions metal que van afegir el hip-hop que beuen de la influència de instrumental i divendres 15 un de convencional amb tots els seus èxits. A més, dins d’aquells joves blanquets sense a les seves influències, seguint Beastie Boys. Fins i tot n’ha la secció SònarCinema es projectarà el documental Awesome; I Fuckin’ Shot That!, complexos culturals. el camí de Beastie Boys. utilitzat fragments sonors. 54 / AND THE ROCK & SÒNAR 07 **********************************************************************************************************
MAPA ELECTRÒNIC DE CATALUNYA La música electrònica catalana sempre ha existit. Potser li ha costat fer-se notar o tenir una repercussió internacional, però de producció n’hi ha hagut i n’hi ha. Els productors, sovint articulats al voltant de modestos segells, apareixen aquí i allà, però no com bolets, perquè són fruit també d’una normalització de l’electrònica als Països Catalans, mèrit de festivals com el Sònar i de clubs com el Nitsa o The Loft. El periodista musical especialitzat en electrònica Javier Blánquez ha seleccionat per a aquest CD artistes que habiten la Catalunya electrònica. Aquest primer recull, Electrònica de Catalunya, editat per l’Institut Català de les Indústries Culturals amb el suport del Sònar, i que aquest mes encarta la revista ENDERROCK i promou Scànner FM, mostra una producció que sovint passa desapercebuda.
TEXT: J.M. (basat en el llibret de JAVIER BLÁNQUEZ)
01. OLDER: “The Man of Paper” 05. BRUNETTO: “Conica (Yokese)” 09. PEP GAYA: “Dragon Soup” 13. D.A.R.Y.L: “Phoskitos” Inside of the Tears (Irregular, 2006) Formas EP Epta EP (Klitekture, 2006) Phoskitos EP (Factor City, 2006) No tota l’escena electrònica és ballable, (Phonobox / Decoder Muzique, 2007) El minimalisme, la simplificació i la Oriol Riverola és un dels productors de futur, i el vallesà Juan Diego Peral ‘Older’ El sevillà Bruno G. Aguirre, que s’ha repetició constitueixen una forta però també de present, com demostra aquest prefereix seure al piano i bastir unes instal·lat fa poc a Barcelona, practica tendència dins l’electrònica internacional. tema editat a Factor City, un dels segells que estructures ambientals i somiadores. una electrònica que fuig dels ritmes Els temes d’aquest lleidatà són una bona ha renovat i impulsat l’electrònica catalana. accelerats i tendeix a l’abstracció prova que també ha arribat a Catalunya. 02. MONOCEROS: “The Day We Become One” influenciada pel trip-hop. “Conica” 14. MARC MARZENIT: “Trozitos de Navidad” Tales for Silent Nights n’és un bon exemple. 10. PAPER: “Transmissions” Trozitos de Navidad EP (Paradigma Musik, 2006) (Imaginary Nonexistent Records, 2006) Motorcity Transmissions EP Marc Martínez, nascut a Mollerussa, pot Després d’haver entregat un primer 06. FIBLA: “Montsianell” (Dpress Industries / Decoder Muzique, 2007) utilitzar les cançons de Trozitos de Navidad disc al segell anglès Expanding, Joan Liants (spa.RK, 2007) Després d’haver-se presentat al segell com a targeta de presentació de la seva Malé continua la seva carrera establerta Vicent Fibla és probablement un dels català Regular, el barceloní Pablo Bolívar proposta plena d’eufòria. a Sant Martí d’Empúries (l’Alt Empordà) músics més experts d’aquest recull. debuta a Dpress Industries amb el seu i basada en l’electrònica abrupta. L’especialitat del barceloní és treballar tecno profund ple de reverberacions que 15. SR. CLICK: “Buscando libertad” les textures en capes sonores. Una viu a mig camí de Detroit i Alemanya. La rebelión de los hámsters (InoQuo, 2006) 03. JAUMËTIC aka PHIL LINK: música que apel·la més a la sensibilitat L’electrònica ja ha superat fins i tot els formats “Viva Triana!” psíquica que no pas física. 11. ALECS MARTA: “Es Barruguet” físics gràcies a segells que editen música a la Earth, Wind & Firewire Live in Seoul Es Barruguet (Regular, 2006) xarxa. El tema d’aquest artista de Mollet n’és (Irregular, 2007) 07. FERRO-CONCRETE: Un dels molts productors que es mou una bona mostra. En la versió del SònarSound celebrat a “Glacial (a Means) feat. Daniel Givens” en dues ciutats tocades per l’electrònica, Seül, Jaumëtic, una de les realitats més Glacial (a Means) feat. Daniel Givens Terrassa i Sabadell. Alecs Marta (Castellar 16. ANDRESANDREAS: “Alarm:on” tangibles de l’electrònica catalana, el (Bunkerlab, 2007) del Vallès, 1974) s’ubica en el terreny de Alarm:on EP (Ediciones Musicales Clipper’s, 2006) terrassenc Jaume Pagès es va presentar Ferro-Concrete té la pulsió del hip-hop, l’electrohouse i la música progressiva. “Alarm:on”, signat per aquest duet que treballa amb aquest sobrenom. El tema sampleja però el presenta amb formes més des de Cornellà de Llobregat, es va convertir l’històric grup andalús Triana. obertes i abstractes. Amb el poeta 12. ORIOL BENEDET: “Genètica” en l’himne oficial de l’edició de l’any passat novaiorquès Daniel Givens. Genètica EP del Monegros Desert Festival. 04. BURBUJA: (Galaktika Records, 2006) “MissTORTILLAdePATATA” 08. METRONIQUE: “Sense” Un altre dels epicentres electrònics 17. HIERRO: “Lick the Rust” Burbuja (Station55, 2007) Convex (Lovethechaos, 2007) és el barri de Gràcia de Barcelona. Synthetic Doll (Immolate Records, 2007) L’excantant de Las Perras del Infierno, L’electrònica més cerebral amb l’electro Des d’allà arriba aquest artista El tecno és un estil que pot tendir cap a moltes Merche Blasco, es posa a les ordres del com a ritme de partida és la inspiració debutant, que també ha inaugurat bandes. En aquest cas l’accent el trobem en músic i productor xilè Cristian Vogel, del primer disc del duet Nikka i Metropol, un segell i una botiga amb el nom el vessant industrial i fosc. Una cançó d’un ara operatiu amb seu a Barcelona. que alhora dirigeixen el seu propi segell. de Galaktika Records. projecte barceloní fred i tallant com el ferro. VIDA A MART / 55 ********************************************************************************************************** per Jordi Bianciotto
Leslie Feist LA PRINCESA DEL PIS DE SOTA
Desplacem el focus cap al Canadà i ens hi trobem Leslie Feist, una Sembla, en fi, que és l’hora de Leslie Feist, i que tot conflueix per singer-songwriter posada al dia i dotada d’un currículum promiscu: consolidar com a cantautora pop aquesta creadora trobadora col·laboradora de la bèstia de Peaches, integrant zigzaguejant de urbana que es va estrenar musicalment a meitat dels anys Broken Social Scene, còmplice de Kings of Convenience... i autora noranta com a integrant d’un grup punk anomenat Placebo d’uns discos en solitari enigmàtics i resplendents, que entrega al (no té cap relació amb la banda britànica del mateix nom). El seu món en petites dosis. Ara ha tingut el detall de publicar el tercer, primer bolo va ser com a teloners de Ramones, i això deu marcar. The Reminder (Arts & Crafts / Universal, 2007). Després es va incorporar a un grup que ja funcionava, By Divine La música de Feist (Amherst, Canadà, 1976) és fruit d’una cruïlla Right, a l’hora que maquinava un debut en solitari amb poca de camins: folk interiorista per a capvespres, incursions pop sense (o nul·la) repercussió internacional. De cop, tot es va accelerar, i complexos, insinuacions negres desenfadades, arranjaments de Feist es va trobar compartint habitacle amb Peaches i participant corda quan s’escau... i una veu de veïna del costat espaviladeta en el seu estrident The Teaches of Peaches (Kitty-Yo, 2000). i sensible. Música automanufacturada on ella fa i desfà amb Però l’electroclash i la provocació ‘cutresexual’ no feia per ella, i les seves guitarres acústiques, un piano de saló, un banjo i un d’allà va saltar a Broken Social Scene mentre planejava un canvi exèrcit de col·laboradors, entre els quals el seu amic Gonzales d’escenari: París es va convertir en l’epicentre des del qual va i el gran Ron Sexsmith, coautor d’una de les cançons, “Brandy contactar amb els noruecs Kings of Convenience (va prendre Alexander”. Amb tots aquests mitjans, Leslie Feist alterna amb part en el seu primer disc com a convidada) i és on va trobar fluïdesa, sense sobresalts, diversos registres: el repòs bucòlic de l’estudi per enregistrar Let It Die. Tot això, entre guardons de la “The Park” conviu amb el ritme juganer d’“1234”, i el pop aromàtic premsa i la indústria canadenca, exercicis de paròdia benèfica d’“I Feel It All”, amb l’adherència de “My Moon My Man” i la (la cançó “Do They Know It’s Hallowe’en?”, amb Beck, Devendra sensibilitat de “The Limit of Your Love”, la peça far d’aquest Banhart i d’altres; els guanys van anar destinats a UNICEF), més disc sofisticat i alhora diàfan. Un treball on retrobem les claus col·laboracions (els canadencs Mocky i Apostle of Hustle) i un sonores exposades en les seves dues obres anteriors, Monarch inesperat èxit en el camp de la publicitat televisiva: la remescla (Lay your Jellewed Head down) (Bobby Dazzler, 1999) i Let It de “Gatekeeper” d’Open Season va servir a un anunci del banc Die (Arts & Crafts / Universal, 2004), aquest darrer inspirador HSBC Direct, i ara “I Feel It All” ha estat reclamada per a la marca d’un apèndix de remescles, Open Season (Arts & Crafts / Universal, de sabates Clarks. És el que té la seva música, que pot ser 2006), que incloïa trobades amb The Postal Service, Gonzales consumida en àmbits i amb intencions molt diverses, i tant de i un duet amb Jane Birkin. Tot això ens recorda que Feist té una joc pot donar en una trobada de cantautors neofolks com en agenda ben alimentada, i que bona part de la seva difusió és una radiofórmula indie-pop o en un fil musical de botiga fashion. gràcies a la seva activitat paral·lela amb el multitudinari grup Reinstal·lada al Canadà (ara viu a Toronto), Feist és la cantautora canadenc Broken Social Scene en tres dels seus quatre àlbums. desacomplexada que s’endinsa en el camp de mines del pop. Sort. CONCERTS PRELIMINARS
Dissabte 16 de juny • 18 h CULTURAVIVA > Sant Feliu de Llobregat
Dijous 28 de juny • 20 h (A)PHÒNICA > Banyoles
2007 Dissabte 30 de juny • 12 h SENGLAR ROCK > Lleida
VII Concurs AMB EL SUPORT DE: AMB LA COL·LABORACIÓ DE: de Maquetes e grup enderrock
58 / DISCOS CAT **********************************************************************************************************
GERTRUDIS Política de verbena (Mass Records) LO PARDAL RUMBA-FUSIÓ ROQUER LOS Vol. 2. Ruc-a-billy CARRADINE & Cat Music Sospechoso tren de És ben sabut que la rumba catalana és un (DiscMedi) ROCK vida (Strange Ones) gènere eminentment gitano. Malgrat això, ROCK de sempre ha despertat l’interès dels paios, alguns dels quals han arribat a esdevenir Què tenen a veure les terres de Lleida amb Poques bandes han trigat quinze anys a veritables mestres del gènere. El cas més el llunyà Oest nord-americà? Que a totes treure el primer àlbum al carrer. Però el evident és el de Gato Pérez. Gertrudis no dues contrades hi ha gent que fa bona funcionament de Los Carradine és diferent, són gitanos però han aconseguit amarar-se música. Un d’ells és David Esterri, més perquè no són un grup normal. En format d’aquest esperit festiu de les rumbes conegut com Lo Pardal Roquer, que ara de trio (quartet fins fa no gaire) estan en més alegres. Al disc hi trobem des d’una presenta el seu segon disc. Després d’una NOUR actiu des de començament dels noranta, descàrrega rumbera amb molta força (per divertida introducció en llatí, arrenca amb Papier mullat (Kasba Music) però diversos motius laborals i familiars exemple la mateixa “Política de verbena”) un rock d’arrel tradicional catalana i amb ELECTRO-ROCK els han mantingut aturats fins fa poc. fins a cançons més matisades (“Imagina”, tota una declaració de principis: “Sóc de Recuperant el temps perdut i amb els nens amb tocs que l’encaminen al Brasil). l’oest”. Si al primer treball ja hi trobàvem Primer àlbum de la nova formació crescuts i tots ben situats laboralment, Cal destacar les col·laboracions d’Antoni una gloriosa versió d’“El cant dels ocells” de Yacine Belahcene, exvocalista han tret del bagul velles i noves cançons, ‘Sicus’ Carbonell, Los Manolos i Pau Donés (“El cant dels pardals”), ara Lo Pardal dels dissolts Cheb Balowski, on es i han retrobat les influències de Violent (Jarabe de Palo) i la versió rumbera del s’atreveix amb “Cançó del raier” amb una pot escoltar una saludable diversitat Femmes, Billy Bragg i Sisa per donar clàssic “Imagine” de John Lennon sobre intro de tall clàssic i amb “Baixant per la lingüística (català, àrab, castellà i forma a aquest Sospechoso tren de vida. una adaptació feta per Isidor Marí que ja font del gat”. A tall de postludi, un garrotín francès) a través de deu cançons Tot i que la mitjana del grup s’acosta als havia gravat Tralla. Una llarga col·lecció vell de Lleida cantat per Lo Pardal Vell. amb ritmes orientals marcats per quaranta anys, saben sonar frescos i de cançons que mostra el ventall propi Lo Pardal Roquer es confirma com una les bases electròniques cuinades decidits com una banda adolescent, cantant i multicolor de Gertrudis. J.V. de les propostes més personals, lúcides, per Pau Guillamet (Guillamino). *** principalment en castellà però obrint divertides i intel·ligents del nou panorama Si Nour vol dir ‘llum’ en àrab, portes al català amb temes com “El Nobel musical català. J.V. *** de la Pau” i “Antinana” o amb la versió aquest grup il·lumina realitats MIQUEL GIL que fan en directe de l’“I Was Dancing in amagades en qualsevol gran ciutat Eixos occidental, en aquest cas concret the Lesbian Bar” de Jonathan Richman. (Temps Record) LA PEGATINA Barcelona. A “Had el Medina” Un grup que ha après a no créixer i seguir CANÇÓ MEDITERRÀNIA Al carrer! canten ‘Cercant Nour per obrir fent el brètol amb els seus instruments. (autoeditat) noves portes/ creuant tots els RUMBA XAVIER MERCADÉ *** estrets del planeta(···) aquí estem Tercer disc de Miquel Gil, tot un referent fent música per aprendre/ pel seu tractament modern de la música ENTREGIRATS intercanviant per conviure junts’). d’arrel mediterrània. Borja Penalba signa El primer disc de La Pegatina conté tretze Defectes La mirada local té tots els signes la producció d’aquestes onze cançons temes on es barregen a parts iguals la (Afònix) d’una universalitat desitjable, noves. Obrint el disc, com a lletristes, rumba, el reggae, l’ska, grans dosis de POP-ROCK ni amb regust provincià ni de tornen a aparèixer dos poetes que han festa i molt bon rotllo. Són d’una generació modernor homogeneïtzadora. esdevingut amulets per fer brollar cançons que ha viscut l’ascens del mestissatge al Escolteu –si no sabeu francès amb precioses: Manel Rodríguez Castelló panorama internacional i que ha vist com Escoltar el tercer disc d’Entregirats, de la traducció del llibret a la mà– (a Katà, “Memòria”, i ara la bella cançó la rumba catalana tornava a ser una música Camprodon, ens pot fer pensar més d’una “On t’explose”, per exemple, o bé de bressol “Fil de vint”) i Enric Casasses ballada i reivindicada. La Pegatina ja fa més vegada en els desapareguts Sau. El motiu? la cançó que conté el paper mullat (després de “L’amor és Déu en barca” de tres anys que ronden pels escenaris i, tot Un pop ben estructurat, una veu bonica del títol , “Qui té la culpa” (on posa i “Saturnàlia”, aquí els temes “Tinc una i que siguin originaris de Montcada i Reixac, i unes melodies amb capacitat d’arribar l’acordió Joan Garriga de La Troba pena” i “Pensant maneres”). A més, Feliu han estat molt influenciats per l’ambient una mica més endins. Unes influències Kung-Fú); Nour va a la contra dels Ventura també signa una lletra, “Dels del barri Gòtic de Barcelona. D’aquí és d’on més que evidents a temes com “Aquesta que aboquen en els altres la pròpia meus ulls”, una bella mirada on ‘Qui no surten gran part de les col·laboracions nit” o “Tan difícil”, per exemple. Però no tot responsabilitat (‘La merda fora, que es pot oblidar de les arrels/ reclama la del disc, cantat en català, castellà i gallec. són coincidències amb el grup de Carles toca una altra cosa/ només vull custòdia dels seus somnis’. La crítica Hi trobem les de Gambeat (Radio Bemba), Sabater i Pep Sala, Entregirats lluita vomitar simples paraules’). Vomitar social (‘Si tu no tens casa/ és per culpa que toca el baix a tots els temes del disc; per definir el seu propi espai, cosa que realitats i no paper mullat és d’uns fartons/ que guanyen massa’) Leo & Kachafaz (Che Sudaka), a la cançó aconsegueix a cançons com “Ell”, “Dubtes” el que fa aquesta opera prima figura a ritme de garrotín a “Gola ampla”, “No a la Guerra”; Alguer (Txarangö), cantant o “És per tu”. Al final, després de dos minuts altament recomanable. HELENA i la tradició també emergeix des d’un a “Penjat”; Emma Calafell, posant veu a la de sons de nit a Can Pardaler, arriba “Vine M. ALEGRET **** pomer (“Pepe Tono”) fins a un poema d’un cançó “Petrolero”, i l’inevitable Manu Chao, i acompanya’m”, una apologia blaugrana poeta àrab nascut a Alzira al segle XI (“Eix que col·labora al tema “O camareiro”, una on també canta Francesc Ribera ‘Titot’. tort”). Tanca el disc un nou “Homenatge” cançó que el grup ha tornat a gravar per a Onze cançons que fan niu en els ‘defectes’, al record d’infantesa d’Ovidi Montllor. La aquest disc, després d’haver sortit l’estiu aquell espai de la memòria que fa que en gola aspra de Miquel Gil canta als quatre del 2006 al recopilatori gallec A Per Loca qualsevol moment puguin tornar al cap. vents i expressa com ningú el ventall (Komunikando, 2006). Històries de barri JOAQUIM VILARNAU ** sonor de la nostra terra. H.M.A. **** explicades per músics de carrer. R.P. ** DISCOS CAT / 59 **********************************************************************************************************
DANIEL SÁEZ Fàbrica ORIOL (Autoeditat) PI DE LA TRAMVIA ROCK D’AUTOR SERRA El camí dels degotalls Tot (DiscMedi) (K. Industria Cultural) CANÇÓ D’AUTOR La de és l’obra d’un músic BLUES D’AUTOR Daniel Sáez que s’allunya de les fronteres mentals L’últim disc d’Oriol Tramvia conté nou Dotze anys després d’Amunt i avall (Betibú, i estilístiques. La seva proposta va de la cançons noves però esdevé tot un viatge 1995) arriba el quinzè àlbum de Pi de la cançó d’arrel galàctica al pop d’influència sonor pel món de la cançó, i més. Hi ha britànica o el rock salvatge, per bé que Serra, en plena forma després de quaranta- ELS PETS cançons que recorden Ovidi Montllor la seva lírica avança per viaranys propis cinc anys de trajectòria artística. El cinquè Com anar al cel i tornar (DiscMedi) (“Font florida”) i Sisa (“El venedor de del surrealisme, en un punt entre i jutge de la Nova Cançó ofereix onze temes, POP-ROCK Sisa fum”), i hi ha respostes curioses, com el comptant-hi la versió del “Perquè vull” del Albert Pla. No s’està d’emprar l’acústica “Diguem sí” al “Diguem no” de Raimon, o pelada o el piano en temes com “Fill del seu amic Ovidi Montllor i la instrumental No és fàcil cercar bellesa en la “El venedor de fum”, que es pot confrontar magraner” o “Fals pigall”, però quan li “La internacional”. Les primeres cançons tragèdia sense caure en la cursileria a la seva adaptació del “Venedor d’amor” convé li surt una vena punk: llavors és són molt punyents, com escau al blues o la llàgrima fàcil. Els Pets ho present al disc Bèstia! (Edigsa, 1976). quan més divaguen les seves cançons, que les fa créixer (destaca “Abans de néixer, assoleixen en un disc que potser és Hi ha a més les referències teatrals que que es podrien encasellar en la nova morir”, amb raó dedicada a Pallassos el seu treball més dur, més complex agraden tant a Tramvia, reforçades en onada de pop independent català de la Sense Fronteres), mentre que la primera i més adult. Lluís Gavaldà diu dues cançons (una, versió d’una coneguda qual participen gent com o cançó que ha escrit en castellà (de títol que Com anar al cel i tornar és un Mazoni Le tradicional russa, titulada aquí “Dancing , per bé que en un vessant quilomètric) fa de frontissa del disc, amb disc de cançons d’afecte, que van Petit Ramon Diamante”, i l’altra, “Equació”, que parla més cru i rocker. De fet, això seu a la una segona part on llueixen joies com de l’amor a l’odi, el ressentiment de Txèkhov i Shakespeare) amb la veu pràctica no deixa de ser rock: aquest “Igual que ahir” (fent un combinat amb o l’amistat. Més aviat, però, és una de l’actriu Vicky Peña, entre d’altres. músic i galerista d’art de Masquefa ja té Ricard Miralles al piano) i la preciosa antologia de moments amargs, una Jaume Arnella i Manel Joseph (Orquestra al darrere una trajectòria amb bandes “Passen els dies”. No només de blues viu aposta difícil per a un grup que Plateria) també són convidats especials, com o . Pi de la Serra, d’amics com Paolo Conte, sap que se la torna a jugar després Kampa Gran Papa Rata Cançó i i la producció del disc és d’Àngel Riba també. Plural i total. H.M.A. **** d’haver evolucionat sempre en rock de vocació inclassificable que busca (fill de Pau Riba). Oriol Tramvia fa una R.P. positiu, però conscient que la clau un so i una filosofia diferents. ** càlida mirada al passat on s’enyora una del seu èxit ha estat reinventar-se certa empenta dels inicis. H.M.A. *** ROIG sempre. Aquí ho aconsegueixen Els llops no ploren amb un so que tant s’apropa a STEM TIPS (Bullanga) la gènesi del grup com s’amara L’últim missatger DIVERSOS ROCK d’orquestracions de caràcter èpic (Drak Trak Music) AUTORS (Gavaldà ha escoltat molt Rufus POP-ROCK Puja al tren republicà! Wainwright) en peces com “Faig (Cambra Records) Els ex Xavi Pérez ‘Bull’ i Jokin ANÇÓ D AUTOR Inadaptats saber” –una carta de suïcidi!–, C ’ Pérez ‘Txuta’, amb el bateria Guillem Bosch “Parla” –la crònica d’unes banyes No tot és punk i rock radical a Vilafranca del grup de metal barceloní , Shockcode enxampades in fraganti– o “Com del Penedès. A la capital del vi també hi ha Per commemorar el 76è aniversari de la publiquen la primera referència discogràfica anar al cel i tornar”, una de les lloc per a cançons que parlen d’històries proclamació de la República espanyola, com a . El disc havia tingut una versió Roig cançons més tristes d’Els Pets. d’amor al parc, de noies espaterrants, el passat 15 d’abril un tren organitzat per virtual –que es podia baixar íntegrament Un nus a la gola de quaranta-cinc gent que té molts diners al banc i cotxes la Coordinadora del País Valencià per la de l’eMule i de la web
PLASTICA MODEST Kaleidoscope MOUSE (Discos Liliput) We Were Dead Before COCOROSIE POP the Ship Even Sank The Adventures JERRY LEE LEWIS (Epic) POP of Ghosthorse and Last Man Standing (Naïve) ROCK’N’ROLL Stillborn (Touch and Els nord-americans han Go Records) POP Modest Mouse Seguint les petjades de Primal Scream Per fi ‘The Killer’, l’incombustible decidit fer un cop de timó a la seva i Kula Shaker, els portuguesos Plastica Jerry Lee Lewis, rep un merescut carrera amb la soprenent incorporació al Les extravagants germanes Bianca i saben escriure un món singular ple homenatge. Last Man Standing és grup del molt britànic , el que Sierra Cassidy tornen amb tota la seva Johnny Marr d’imatges lisèrgiques que es combinen un disc de tribut a aquest músic va ser guitarrista dels seminals . col·lecció de sons sorgits d’un món Smiths amb tornades purament pop, on per no fundacional del rock’n’roll i cita Al seu setè disc, We Were Dead Before paral·lel als de Lewis Carroll. The faltar no falten ni sitars ni elements imprescindible des de fa més de mig the Ship Even Sank, l’encerten amb el Adventures of Ghosthorse and Stillborn orientals. Tot amb una bona caligrafia. segle. Tot i que ja no és el que era, primer senzill, “Dashboard”, una altra és el seu nou disc, un treball suggeridor i Kaleidoscope és el seu tercer àlbum, un que la seva veu sona pastosa i no reivindicació del llegat de , que convida a entrar en un univers oníric Talking Heads disc amb una bona producció però que arriba als aguts, el seu piano continua i fan ballar de valent amb “Parting of the i obrir la ment cap a noves sensacions no aporta res que no hagin dit abans els cremant i molts dels col·laborados Sensory”. X.M. auditives. Qui no ho vulgui fer es trobarà ** fills de la Gran Bretanya. X.M. ** queden petits al seu costat. Entre amb una obra de difícil accés i pitjor els que s’han atrevit a mesurar les digestió. XAVIER MERCADÉ ** seves forces al costat de Lewis DOLORES interpretant junts cançons amb les O’RIORDAN quals van néixer i créixer hi trobem Are You Listening? THE FRAY Jimmy Page, gairebé tots els Rolling How to Save a Life (Sanctuary Records) Stones (Jagger, Richards i Wood), (Sony-BMG) POP Ringo Starr, Bruce Springsteen, Rod POP Stewart, el seu company generacional Amb The Cranberries morts i enterrats Little Richard, Eric Clapton, Buddy i després de sis anys de silenci, la Guy... En total 21 grups convidats a Una cançó no fa un disc, però gràcies irlandesa Dolores O’Riordan ja té els seus KINGS OF LEON aquesta festa. Tot i alguna patinada tres fills crescudets i per fi ha trobat a “How to Save a Life” The Fray estan Because of the Times (RCA) ROCK com la de Kid Rock, el disc és tota venent el seu àlbum de presentació com temps per al seu primer disc en solitari, una celebració del rock’n’roll més xurros, perquè aquesta cançó sona a cada Are You Listening? En aquest àlbum Ha de ser difícil mantenir l’equilibri clàssic, que manté la seva vigència, episodi de la sèrie Grey’s Anathomy. O’Riordan manté el to èpic dels The emocional en un grup format per energia i revolució cinquanta anys Que ningú hi busqui cap sorpresa que Cranberries i les referències al grup són tres germans fills d’un predicador i després. XAVIER MERCADÉ superi la lírica: la resta és una repetició *** constants, ja que la seva veu i els seus el seu cosí. Deu ser per això que els d’esquemes tan poc inspirada que tons aguts en falset es mantenen. Una components de Kings of Leon surten avorreix. Vaja, que aquest grup de Denver veu que s’estima o s’odia però que no amarats de sang a la foto interior deixa mai indiferent. X.M. (Colorado, EUA) són com uns Keane però ** del seu tercer disc, Because of the MAREA Times, on demostren que l’èxit dels dolents. X.M. * Las aceras están seus primers discos no va ser fruit llenas de piojos PIANO MAGIC de la casualitat. El grup de Nashville HOT CHIP (DRO-Atlantic) Part Monster (Tennessee, EUA) ha sabut mantenir DJ-Kicks ROCK (Green Ufos) el pòsit de classicisme però alhora (¡K7) POP assolir un so independent i actual. ELECTRÒNICA L’èxit de Marea és inapel·lable, amb discos Sorprenen amb la bateria contundent venuts a cabassos i tots els seus concerts de “Knocked Up” que obre el disc, plens. I això gràcies a un rock urbà d’alta Piano Magic tenen l’honor de ser l’únic grup i no abaixen la guàrdia a “Charmer”, DJ-Kicks és una sèrie de discos de mescles graduació, lletres amb projeccions poètiques anglès en què tots els seus components amb un crit pelat que la convertirà realitzats a través de la companyia i el lideratge d’un personatge curiós com (quatre) són d’origen francès. Part en un clàssic dels seus concerts. I el discogràfica ¡K7. L’objectiu és que artistes Kutxi, l’antítesi del que popularment Monster és el seu setè disc, on el grup es mateix passarà amb la precisa “On molt diversos ajudin a descobrir les seves es coneix com una estrella del rock. Las retroba amb les guitarres sense perdre el Call”, el primer senzill del disc, influències i afinitats. Hot Chip, l’emergent aceras están llenas de piojos és el cinquè seu caràcter eteri i suspès, sense amagar mentre que “Black Thumbnail” pot quintet britànic de tecno-pop, s’atreveix capítol d’una història sense gaire evolució, les influències dels primers New Order o ser considerat, per fi, el seu primer a mesclar i mesclar-se sense grinyolar que en aquest cas es ven complementat dels The Cure més atmosfèrics. Mantenint himne rocker. Kings of Leon es en una selecció on tenen cabuda Tom Zé, amb un DVD amb més de dues hores de la seva idiosincràsia hermètica i trista, consoliden amb aquest Because Etta Hames, Ray Charles, Joe Jackson l’actuació que el grup va oferir l’any 2005 en aquest nou treball han sabut construir of the Times i poden ser la gran o New Order, i crea així la banda sonora al Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron de un trencaclosques on totes les peces sorpresa de la temporada. XAVIER que animaria qualsevol festa. X.M. ** Barcelona. XAVI VOLLKER ** encaixen a la perfecció. X.M. *** MERCADÉ *** DISCOS INT / 61 **********************************************************************************************************
LA THIRTY PULQUERÍA SECONDS C’mon fandango TO MARS (Sony-BMG) A Beautiful Lie FRANK FUSIÓ (Virgin) ROCK TURNER Sleep Is for the Week Sota l’etiqueta de ‘hard-mariachi’, els A Beautiful Lie és el segon disc de Thirty (Xtra Mile Recordings) MANIC STREET PREACHERS valencians La Pulquería celebren l’edició Seconds to Mars, el grup comandat per CANÇÓ D’AUTOR Send Away the Tigers (Sony-BMG) ROCK del seu segon disc, C’mon fandango. l’actor Jared Leto, conegut per haver Nascuts a la riba del Túria no podia ser protagonitzat pel·lícules com El club de la Frank Turner és un músic nascut a Bahrain La banda de James Dean Bradfield d’una altra manera: una portentosa secció lluita, American Psycho o La delgada línea i educat a Londres que va ser vocalista de vents dóna vida a una formació que ha esmolat les urpes mantenint roja. Una base matisada de punk-rock de Million Dead a Anglaterra. Després una actitud combativa heretada de mira a l’altra banda de l’Atlàntic i amb californià amb inevitables veus patidores d’haver-se desfet el grup, ha començat The Clash i sense renunciar a les un especial interès els argentins Los i fosques dosis d’emo. Un sofriment mal la seva carrera com a solista amb Sleep melodies i un cert recarregament Fabulosos Cadillacs, amb una mescla expressat fins al punt de semblar fals i que Is for the Week, un treball marcadament on tant hi ha rock com música mexicana, en els arranjaments. Els gal·lesos arriba a cansar amb tanta desesperació, acústic. Com un Billy Bragg canviant la han omplert el seu vuitè disc, Send hip-hop, ska o pasdobles, tot amb un crits i xiuxiuejos d’angoixa. The Cure ho van càrrega política per un agut sentit de ambient festiu i divertit en cadascun Away the Tigers, de missatges contra fer més bé i més creïble fa anys. X.M. * l’humor, la música de Turner és sincera el ja ex primer ministre britànic dels catorze temes. X.M. *** i propera a l’oient, petita i delicada però Tony Blair, l’imperialisme de Bush carregada de poesia. X.M. ** i la guerra de l’Iraq. Cançons com LOS TOREROS “Underdog”, “Rendition” o “The FERNANDO MUERTOS Second Great Depression” tenen SAUNDERS Los Toreros Muertos una contundència i claretat poc I Will Break Your Fall (Sony-BMG) habituals en l’actual panorama (Resistencia) POP-ROCK britànic. No hi falta el toc comercial SOUL del seu primer single “Your Love Los Toreros Muertos van ser un grup de Alone is Not Enough”, amb Nina Fernando Saunders, a més d’un excel·lent la post movida madrilenya amb caixa Persson de The Cardigans com a músic i baixista, ha de ser també una de ritmes a pinyó fix, guitarres simples convidada especial, tot i que se’ls persona amb una paciència infinita, ja que i melodies enganxoses, però amb l’aval pot retreteure l’aire de Queen que és el músic que ha aguantat més anys al de tenir al davant el ‘personatge’ de Pablo PATTI SMITH ressona a “Autumsong” o algunes costat d’una estrella de l’exigència com és Carbonell, que va donar el to surrealista Twelve (Sony-BMG) POP guitarres amb regust heavy que Lou Reed. I Will Break Your Fall és el seu i divertit a la interpretació i les lletres. es disparen en alguns moments. tercer disc en solitari, però que ningú pensi Aquest disc és un recull de gairebé tot el Cadascun dels nou discos oficials Trenta minuts èpics on només sobra en un treball de lluïment onanista de les més interessant que van fer, amb un DVD editats fins ara a la carrera de Patti el hidden track del “Working Class quatre cordes. No, Saunders es descobreix que inclou imatges del Concert Contra la Smith ha estat important en el seu Hero” de John Lennon. Manic com un gran compositor i cantant de sedosos Droga celebrat a l’Estadi Olímpic barceloní temps i en el seu moment. Cap d’ells Street Preachers es mantenen temes soul i rhythm’n’blues amanit amb el 1989, així com el duet amb Poch cantant es pot considerar una obra menor, ferms a les barricades i serveixen notes de jazz i pop adult i un cop de mà “Cocaine” d’Eric Clapton. X.M. ** fins que arribem a aquest Twelve, el seu disc més complet des de de Lou Reed a “Baton Rouge”. X.M. ** que malauradament coincideix amb fa anys. XAVIER MERCADÉ *** TRAVIS l’anunci d’Smith de retirar-se dels SFDK The Boy With No Name escenaris. Que consti que no és un Los Veteranos (Sony-BMG) disc dolent; molts músics donarien PONCHO K (SFDK Records) POP els dits d’una mà per fer un àlbum Cantes valientes HIP-HOP de versions amb la personalitat (Sony-BMG) d’aquest, però a Patti Smith no li ROCK Semblava que després de la publicació del feia cap falta. De tota manera, ja Ja fa catorze anys que la fan rimar millor recopilatori Singles (Epic, 2004) Travis que el tenim a les mans, cal destacar que ningú. Els andalusos SFDK s’han haguessin desaparegut amb discreció, les superbes lectures que fa de l’“Are El rock urbà nascut a l’ombra d’Extremoduro convertit en el grup més representatiu deixant enrere una carrera marcada per You Experienced?” de Jimi Hendrix; té un nou apòstol amb Poncho K. El seu del hip-hop estatal, lluitant de costat a les l’estigma d’haver pogut ser un Radiohead del “Gimme Shelter” dels Stones, segell personal i unes lletres rabioses i llistes de vendes amb els saragossans i haver-se quedat a mig camí amb un que fa caure de cul, de l’“Smells carregades de poesia de carrer l’acosten Violadores del Verso. Després de tants grapat d’èxits radiables. Però aquest The Like Teen Spirit” de Nirvana, que a Manolo García (‘Tengo astillas en mi anys, quatre discos editats i un munt Boy With No Name demostra que la banda agradaria fins i tot a Courtney Love, almohada/ y escardillos de labranza’, diu de maxis, han decidit coronar-se ells escocesa encara té sang a les venes i i de “Helpless”, que queda a l’alçada a “Frontera”). Aquest Cantes valientes, mateixos com Los Veteranos en el seu gaudeix d’una bona salut, perquè si bé del seu creador, Neil Young. Però, el seu quart treball, navega entre el últim disc. Una col·lecció de noves rimes els mitjos temps boirosos continuen ¿calia reivindicar l’“Everybody Wants rock andalús de Triana, la cançó d’autor on la xuleria, la primera persona sempre dominant el seu repertori, també són to Rule the World” de Tears For reivindicativa i temes rockers de barricada per davant i un punt de misogínia són capaços de sorpendre amb cançons Fears? XAVIER MERCADÉ *** i barriada. XAVI VOLLKER ** presents en totes les cançons. X.M. ** musculoses com “Selfish Jean”. X.M. *** 62 / SONA 9 **********************************************************************************************************
EmocióVITRUVI i evolució
Potser ni ells ni el públic present a la final del Sona 9 2006 s’esperaven el resultat, però Vitruvi va guanyar amb tota justícia el premi Joventut i els 3.000 euros en material musical. El quintet de Ginestar, a la Ribera d’Ebre, es va editar el CD-single, Dos cors, llicenciat a Creative Commons, que havia enregistrat a Music Lan. El cantant i líder de la formació, Marc Sendra, fa balanç del passat, present i futur de la banda.
TEXT: FERRAN AMADO / FOTO: CARLES RODRÍGUEZ
ENDERROCK: Un any després d’haver participat al Sona 9, el jurat per arribar a la final. Vam confiar en l’Àlex Rexach a la producció és una possibilitat, perquè ens vam com encareu la vostra carrera musical? i vam canviar una mica la nostra sonoritat, però aquesta sentir molt còmodes treballant amb ell durant tot el MARC SENDRA: Sabem que som en un moment crucial aventura no ha suposat un punt d’inflexió en l’estil procés del Sona 9. per al nostre futur: el moment de mantenir l’estatus que de Vitruvi, que, si bé ha evolucionat, no va encaminat EDR: Com es presenta l’estiu pel que fa a concerts? vam aconseguir l’any passat gràcies a haver guanyat només cap al so de “Dos cors”. M.S: Segurament no tocarem tant com ens agradaria, el premi Joventut del Sona 9. Diuen que el difícil no EDR: Heu deixat enrere el pop emocional dels vostres però de moment tenim tres concerts prou importants: és arribar, sinó matenir-se. Tenim ganes i il·lusió per grups de referència, Coldplay i Radiohead, que el 19 d’agost a La Palma de Reus, l’1 de setembre al fer-nos un lloc dins el nou panorama del pop en català. caracteritzava la vostra maqueta? festival Acústica de Figueres i el 14 de setembre al EDR: La publicació del senzill amb la cançó “Dos cors” M.S: És obvi que el nostre estil ha evolucionat des de Mercat de Música Viva de Vic. ha creat l’efecte que volíeu? la primera maqueta, però no hem renunciat al nostre EDR: Les coses es veuen d’un color diferent des de M.S: Pel que fa a la difusió a través de la ràdio, sí. “Dos gust musical. Si analitzem la trajectòria dels dos grups les Terres de l’Ebre? cors” ha sonat a moltes emissores de ràdio, entre les esmentats, veurem que també s’han anat transformant. M.S: És obvi que sí. Per començar tenim pocs llocs on quals iCat fm, i això ens ha fet arribar a molta gent. Pensem que el fet d’anar-se redescobrint és una cosa tocar. Tampoc hi ha gaire grups que practiquin pop-rock, EDR: En aquesta cançó es nota una evolució en el natural en tot art i artista. i els que surten solen tenir una vida bastant efímera. vostre so. És aquesta la línia que voleu seguir? EDR: La propera aturada de Vitruvi serà per gravar el Es troba a faltar el moviment i l’ambient que es respira M.S: L’enregistrament d’aquest tema als estudis Music vostre primer disc? en una ciutat com Barcelona. Realment ens sentim Lan va ser la penúltima prova del Sona 9 de l’any passat, M.S: Tenim previst començar a enregistrar el nostre bastant desplaçats, però no per això renunciem a poder i com a tal, l’objectiu que pretenia aconseguir era seduir primer disc un cop passi l’estiu, i la idea de tenir l’Àlex arribar arreu del Principat. maquetes TEXT: ÀLEX ROMAGUERA
1972 BATUMBATÀ EDU FRED GALVAN JORDI JOAN 1972 Latin Confussion Edu & FRIDA CALÒ RECASENS (ROCK) (LATIN SOUL) (POP D’AUTOR) Pintures rupesdos Jordi Joan Recasens (FUSIÓ) (CANÇÓ D’AUTOR)
Probablement els anys setanta Primer treball d’aquesta banda El veterà compositor barceloní La seva música s’agraeix per la La relació de Jordi Joan Recasens han deixat les millors partitures creada el 2003 per músics provinents converteix el seu quart disc en la mescla de ritmes orientals i altres amb la música la va iniciar de de la història. El veterà quintet de grups de l’escena soul i dels sínesti d’una llarga trajectòria. Hi que donen singularitat a les seves ben petit, quan aquest barceloní 1972 ha estat testimoni i deixeble ritmes jamaicans, com Mount Zion trobem històries sobre l’amistat, melodies. Fred Galvan & Frida avesat als concursos de cançons directe d’aquella època, de la o Goldfinger. Una herència de luxe la joventut o l’amor, que el poeta Calò ens situen en un univers nadalenques va començar a tocar qual David Bowie, Glam o Rolling que ha empès els seus components interpreta tot combinant la guitarra inconnex, on tenen cabuda la guitarra amb el ‘reconegut’ Oriol Stones han quedat a la vitrina dels a explorar la fusió entre les elèctrica amb l’acústica, i la caixa instruments des d’un triangle Mateu. Amb el temps, aquell jove immortals. Un temps en què el variants de la música negra fins de ritmes amb una veu melangiosa. fins a un timbal, passant per una s’ha fet adult amb temes bucòlics quintet barceloní, refundat el 2002 a aconseguir una estètica on El resultat és un repertori a mig guitarra acústica o una flauta sobre les emocions que reposen després d’algunes inclemències les segones veus tenen un pes camí entre el jazz i el pop, que Edu travessera. En aquesta simfonia en aquest disc, on l’acompanyen personals, ha sabut portar als determinant. Amb Latin Confussion, ofereix mitjançant temes propis i naïf i indesxifrable destaca el tema un guitarrista, un teclista, un escenaris cançons pròpies i explicar Batumbatà irromp als escenaris versions de llegendes tan diverses “Dificultats domèstiques”, extret programador i dos amics a les l’evolució de la música fins als amb una vetllada preciosista com Beatles, Brincos, Companyia de la cançó popular francesa “Hem veus. Un treball que sap arribar nostres dies. Del temps, l’amor que ens trasllada a la felicitat, Elèctrica Dharma o Fórmula V. posat una botiga”. Miscel·lània a tots els paladars per les seves i els paranys de la vida parla els sentiments i els records més Biografia de somni. de sensacions. metàfores i subtileses rítmiques. el repertori de la seva maqueta. íntims. Selectes del latin soul. Cte: (Eduard) 93 226 20 15 Cte: (Joan) 660 307 336 Intimitats en directe. La dècada prodigiosa. Cte: (Àlex) 669 384 908 Cte: (Jordi Joan) 610 520 666 Cte: (Joan) 609 704 664
PODEU ENVIAR LES VOSTRES MAQUETES A: ENDERROCK - SONA 9. C/ ENRIC GRANADOS 111, 1r. 08008 BARCELONA [+ DOSSIER AMB UN BREU CURRÍCULUM, LES LLETRES, FOTOGRAFIES I UN CLIP] SONA 9 / 63 **********************************************************************************************************
PRIMERS CONCERTS PRELIMINARS SonaAquest mes de juny 9 comencen 2007 els concerts preliminars de la setena edició del Sona 9. Com ja és habitual, el festival Culturaviva, que enguany es fa a Sant Feliu de Llobregat, serà el senyal de sortida. La cita serà el dissabte 16 de juny a les 6 de la tarda. Un altre dels festivals més atractius que hi ha actualment a Catalunya, l’(a)phònica de Banyoles, serà la següent parada, on el dijous 28 de juny els grups seleccionats tocaran per passar a les semifinals del concurs. Dos dies després del concert al Pla de l’Estany, el dissabte dia 30 a les 12 del migdia, el Parc de les Basses del Senglar Rock Lleida acollirà un altre dels clàssics del Sona 9. Les preliminars del concurs continuaran el mes de juliol a la sala Razzmatazz de Barcelona, l’Acampada Jove de Sant Celoni i el festival Paupaterres de Tàrrega. Recordeu que encara teniu temps d’enviar les vostres maquetes fins al 30 de juny. Més informació a
JOSÉ ENCISO NOHOSÉ PEL BROC SALTIMFUNKYS SORTIDA José Enciso Nohosé GROS Saltimfunkys D’EMERGÈNCIA (POP-ROCK D’AUTOR) (SKA-FUSIÓ) Discbarat (FUNK-ROCK) Sortida d’Emergència (FOLK-ROCK) (HARDCORE MELÒDIC)
El guitarrista José Enciso no ha parat El grup de Sallent ha viscut contínues Melodies folk-rock embolcallades Mot d’origen gironí que, en l’univers La formació rockera gironina busca de compondre cançons i d’improvisar remodelacions, una circumstància d’unes sonoritats que tan aviat d’aquest grup d’Arbúcies (la Selva), endinsar-se en el vessant més nous ritmes d’ençà que el 1996 es que, lluny d’afeblir-lo, li ha servit s’apropen al country com a la vol dir ganes de festa i una mica melòdic del punk. Com altres bandes va atrevir a fer sonar la guitarra i per millorar les seves composicions cultura celta, són el gran secret de picor als peus. Aquest és el inspirades en aquest gènere, en instruments de percussió. D’aquesta amb nous matisos. Sobre el ball d’aquest quintet del Vallès, que significat de Saltimfunkys, una el primer treball combinen temes labor autodidacta n’ha extret sincopat, Nohosé ha creat una ara presenta el seu nou recull. formació darrere la qual s’apleguen propis amb versions dels clàssics versions acústiques de rock i barreja sonora que tan aviat Una maqueta de quatre cançons, set músics que, a cavall del funk, Motörhead, Boikot, Inadaptats i rhythm’n’blues, que ha ampliat s’alenteix amb la patxanga com la darrera de les quals, amb el rock simfònic i una alta dosi altres grups per a qui la música ha fins a aplegar-les en aquesta agafa embranzida a través del el lirisme que hi aporten les d’improvisació instrumental, estat un altaveu per combatre les maqueta de presentació, on també rock’n’roll. En aquest esquema, la guitarres, el violí i el piano, troben la fórmula per aconseguir injustícies. De les set cançons del hi ha temes propis. Un treball formació d’estil caribeny desplega ens catapulta cap a llegendes que els amants del ball remenin CD, sobresurten “Hem de canviar curiós, en què s’apunten els sons un repertori que fa ballar cançons existencials força esquisides. l’esquelet mentre entonen el món” o “Obre la llum”, en què electrònics i l’harmònica, i gràcies compromeses amb la lluita dels Melòdics universals. històries sobre la vida quotidiana. Sortida d’Emergència descarrega al qual Enciso narra històries pobles i la necessitat de construir Cte: (Xavi) 687 238 254 Ball d’eclecticisme. tota la metralla en defensa de la quotidianes per a tots els públics. una societat encara més humana. Cte: (Jesús) 653 756 774 llibertat davant la hipocresia dels Passions rítmiques. Un tomb pel Carib. poderosos. La revolta sonora. Cte: (José) 687 248 304 Cte: (Roger) 639 066 020 Cte: (Pere) 659 988 989 64 / CONCERTS **********************************************************************************************************
ELS PETS OBRINT PAS
JOEL JOAN
LA TROBA KUNG-FÚ CAS 07 27.04.2006 — Sala annexa del Palau Sant Jordi, BARCELONA perfecció en la línia del grup. Entre els seus clàssics la cançó que ha sofert Tot i que la sala annexa no llueix tant com l'escenari principal del Palau Sant un canvi més radical ha estat “Pantalons curts i els genolls pelats”, amb Jordi, la segona edició del festival CAS va decidir no caure en el parany dels l’escenari convertit en discoteca i un Lluís Gavaldà transformat en un Tony excessos de confiança i pretensions i va guardar en el pot petit la millor de Manero sense pèl. Els valencians Obrint Pas també obrien gira i presentaven les confitures. Tres conceptes de música diferents units pel compromís. disc nou, Benvingut al paradís (Propaganda pel Fet!, 2007), i van sortir a El festival, organitzat per la Fundació Cultura i el projecte Sobirania i Progrés, l’escenari amb tot el públic a la butxaca. El grup va decidir no atacar de ple va aplegar unes 4.000 persones, segons va anunciar Joel Joan, que va fer els nous temes, però sí que en va fer un petit tast intercalant cançons el paper de presentador exaltat. Amb una bona afluència, ja des de primera noves dins el repertori popular. La seva fórmula va triomfar, mesclant l’ska hora de la tarda, el CAS es va obrir amb La Troba Kung-Fú la proposta més i el rock radical amb els tocs de festa popular. Van fer ballar tothom, però revitalitzadament festiva de l’acordionista Joan Garriga. Els va seguir l’estrena sense oblidar-se de reivindicar els drets dels Països Catalans fent proclames en directe del nou disc d’Els Pets, que van basar el concert en les cançons contra el govern valencià (“Caça de bruixes”) o demanant la llibertat de de Com anar al cel i tornar (DiscMedi, 2007), un repertori que s’integra a la Núria Pòrtulas a “No tingues por”. TEXT I FOTOS: XAVIER MERCADÉ
********************************************************************************************************** CONCERTS / 65 **********************************************************************************************************
GÀTACA LA GOSSA SORDA
VOLTOR
300 ANYS AL TALL DE LLUITES I CANÇONS
05.05.2007 — Campus de Tarongers, VALÈNCIA problemes tècnics, cal destacar la gran infraestructura, amb dos escenaris per La commemoració de la Diada del 25 d’Abril va tenir com a punt final el agilitzar el bolo, tot i que el Campus segueix sent un emplaçament desangelat macroconcert 300 anys de lluites i cançons. Més de 9.000 espectadors i allunyat del centre: cal reconquerir la plaça de Bous de València per a aquest segons l’organització de l’acte, Acció Cultural del País Valencià, van vibrar clàssic concert. Va sobresortir per la seva originalitat l’actuació dels metàl·lics amb els concerts d’Al Tall, Obrint Pas, Pau Alabajos i Sergi Contrí, VerdCel, Gàtaca i Voltor. Al Tall van demostrar que continuen sent els mestres repassant Pep Gimeno 'Botifarra', L'Ham de Foc, Voltor, Orxata Sound System, Gàtaca, el mític “Quan el mal ve d'Almansa”. Van tancar la nit La Gossa Sorda, Sva-Ters Miquel Gil, Feliu Ventura, Soul Atac, La Gossa Sorda i Sva-ters. Més enllà dels i Obrint Pas. TEXT: BLANCA BALANYÀ / FOTOS: ROSER ORTIZ I XEPO W.S.
********************************************************************************************************** 66 / CONCERTS **********************************************************************************************************
GOSSOS SANPEDRO 03.05.07 — Sala Bikini, BARCELONA 20.04.07 — Sala Sidecar, BARCELONA Els manresans van presentar Oxigen (Música Sanpedro no vol ser un grup depressiu Global, 2007) davant d’un públic que creix en la mateixa mesura que el grup i la seva música. com molts que es passegen en horaris indies Un directe ple de força que demostra que Gossos de tarda pels festivals . Sanpedro passen per un bon moment. La sorpresa més canvien els estats d’ànim abatuts esperada de la nit es va fer realitat amb la sortida per una lluminositat íntima tot i la a l’escenari de Macaco, que hi va posar el toc malenconia que impregna les cançons. més mestís interpretant l’èxit compartit “Corren”. Han canalitzat la visceralitat portant-la El músic barceloní no es va poder resistir a tornar a la recerca del preciosisme, tal com a pujar a la Bikini per fer corejar el públic durant passa a “El Caire”, o enteranyinant les el tema “Flors i violes”. Entre la presentació de les guitarres a “Aribau”, o creant miniatures cançons més noves, els manresans van fer les pop tan efectives com “Camps Elisis”. delícies del públic més grandet recordant himnes Tot amanit amb unes lletres amarades com “Rera teu”, “Condemnats” o “Quan et sentis de certa melangia i enyorança per de marbre”, tots passats pel nou filtre sonor. El una Barcelona en blanc i negre que va públic va fer cas a la crida i va treure les seves desapareixent. Dominant perfectament càmeres –digitals, de mòbils i professionals– per els mitjos temps, la veu d’Oriol Canals enregistrar el tema “En un instant” (l’homenatge sap no abusar del melodramatisme a Josep Maria Isanta) i participar en la realització per adquirir un to més realista. Les del nou videoclip del grup. Una història que també guitarres de Gonçal Planas i Pablo s’ha repetit a Lleida (el 10 de maig) i a Vilablareix Garrido juntament amb l’acústica de (el 12), i que deu haver omplert la bústia de correu Canals teixeixen petites simfonies electrònic dels manresans amb fotos plenes de caps. en clau de pop, mentre que el baix de Una nit amb els millors Gossos de la història. Ricky Faulkner al costat de la subtil TEXT: ELISENDA SORIGUERA / FOTO: XAVIER MERCADÉ bateria de Xavi Molero donen robustesa a les melodies. Per al seu segon disc, L’atracció monumental (Cydonia, 2007), Sanpedro ha ampliat la formació amb el teclista Dani Ferrer, també a la banda de Jofre Bardagí, que ajuda a materialitzar l’exuberància de les seves cançons. TEXT I FOTO: XAVIER MERCADÉ
COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA 5, 6 i 10 de maig — Tom Lee Park, MEMPHIS (EUA) La Companyia Elèctrica Dharma ha ofert tres concerts al Memphis in May International Festival, on enguany l’Estat espanyol ha estat el país convidat. Davant de desenes de milers de persones, la Dharma va portar a escena la seva proposta musical Catalan Suite. El 8 de maig, convidat per l’organització, el grup va enregistrar una sessió al prestigiós i mític Sun Studio de Memphis, on Elvis Presley va gravar les cançons més importants. TEXT: ANTÒNIA ANDREU / FOTO: ARXIU MEMPHIS IN MAY
********************************************************************************************************** CONCERTS / 67 **********************************************************************************************************
DON SIMÓN Y TELEFUNKEN ANTÒNIA FONT VIII FIRA DE MÚSICA AL CARRER DE VILA-SECA 4, 5 i 6.05.2007 — Diversos espais, VILA-SECA (EL TARRAGONÈS) Malgrat la pluja, que va obligar a suspendre una desena de concerts el dissabte, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca s’ha consolidat enguany tant pel que fa a públic com a presència professional. Antònia Font va complir amb les cançons de Batiscafo katiuskas (DiscMedi, 2006) i Miquel Gil va estrenar els nous temes del seu disc Eixos (Temps Record, 2007). Cal destacar també el directe histriònic de Don Simón y Telefunken, el pop d’aire raper de Facto Delafé y las Flores Azules MIQUEL GIL i el gipsy de Xazzar. TEXT: ROGER PALÀ / FOTOS: JORDI SIMON (FUSIC)
SKALISSAI ASPENCAT SVA-TERS LA GIRA 2007 12.05.2007 — Plaça del Poble Romaní, VILA DE GRÀCIA (BARCELONA) El festival itinerant de música en valencià organitzat per la Federació d’Escola Valenciana, que enguany programa 19 concerts de 35 grups arreu dels Països Catalans, va dur al barceloní barri de Gràcia els grups Aspencat, Sva-ters, Skalissai i La Gossa Sorda. Un concert organitzat conjuntament amb Espai País Valencià, entitat que agrupa els valencians que viuen al Principat, i que va servir per presentar a Catalunya el segona volum d’El disc dels músics i cantants en valencià. La Gira 2007 (Propaganda pel Fet!, 2007), el recopilatori distribuït per la revista ENDERROCK i el periòdic L’ Ava nç , amb el suport del Col·lectiu Ovidi MOntllor i les universitats públiques valencianes. El 8 de maig el disc s’havia presentat al Campus de Burjassot de la Universitat de València amb un concert del cantautor d’Alcúdia Òscar Briz. TEXT: ROGER PALÀ / FOTOS: XAVIER MERCADÉ
**********************************************************************************************************
SEXE, BLAY & ROCK’N’ROLL / 69 **********************************************************************************************************
per Pep Blay Shakira o Beyoncé?
–Va ser aquí mateix, en aquesta discoteca. Els mojitos corrien que Es van envermellir, era evident que s’havien estremit. Llavors em van volaven i no parava de sonar reggaeton, salsa i rotllo negrata. Era una demanar de repetir petons i totes dues alhora em van esclatar els morros festa de ritmes per al cos. Eren tres o quatre metres més enllà, a la barra, a les galtes. Jo els hi vaig tornar al coll, per sobre l’omòplat, salivant la movent-se tímidament, amb el got a la mà i aquelles sabates de taló que seva pell... M’estava excitant i entre les cames algú s’anava fent gran. Em les feien créixer mig pam. L’una era blanca, alletada, baixeta però rodona van envoltar amb els seus braços per sobre dels malucs i vaig tremolar: fins a l’última forma. Duia els cabells llargs i rinxolats, i sota el seu top la Shakira em va suggerir a l’orella d’anar a casa seva. La Beyoncé, com lluïa un melic digne de ser el model d’una classe d’anatomia. Una mica si ho hagués entès, va assentir amb el cap. Era possible? Jo muntant-me més avall, només quedava un tros de faldilla, prou curta com per un trio amb aquestes dues reines? Ja era hora que m’estrenés amb demostrar el poder de les seves cuixes ben musculades. Carn dura, vaig dues dones a la vegada. Sí, jo sol, com un valent, quina passada. Me les pensar, d’aquella que fa goig refregar-s’hi. Esclar que la seva amiga no emportava totes dues al llit. Allò era un somni... I el que va venir després, es quedava enrere: era mulata, una mica més alta i amb les proporcions ja ni t’ho explico: quatre mans, quatre pits, dos culs... tot per a... harmòniques d’una afrodita. Portava un vestit de tirants que li arribava –Ep!!! Atura’t, atura’t. Saps que jo també hi era, en aquesta discoteca uns deu centímetres per sota de l’entrecuix, tota la resta eren cames. de la qual no vols dir ni el nom, i ho vaig veure tot? Exhuberància i elegància, col·lapsada per una melena llisa i uns llavis –Què? Ah... sí? Jo... que... quina boca! La de llengua que li hauria regalat! –Sí, tu. I juraria que les dues úniques ties que vaig veure ballar amb tu De mica en mica la música s’anava animant. Jo buscava la mirada eren gordes i no els cabien les sabates de tan amples que tenien els peus. de qualsevol de les dues i de tant en tant ens creuàvem uns somriures. –Però eren simpàtiques i tenien una cara molt bonica! A més, la Em vaig emocionar. No sabia per quina començar, i jo crec que aquesta gràcia és que em vaig enrotllar amb dues ties! va ser la clau de tot: atacar a dues bandes a la vegada. Però res no hauria –Que ni l’una era mulata ni l’altra llatina. Suposo que una era de acabat igual si no hagués estat perquè el discjòquei va punxar la cançó Cornellà i l’altra de l’Hospitalet, i una més morena que l’altra. “Beautiful Liar”, la que canten juntes la Shakira i la Beyoncé. Em vaig –Què hi fa si eren més o menys guapes! Ens vam muntar un trio que... posar a cent! Et pots arribar a imaginar com dues noies guapíssimes, una –Apa, apa, això no t’ho creus ni tu. Si n’hi havia una que portava una mulata i l’altra llatina, es posen a ballar davant teu imitant la coreografia trompa que no s’aguantava dreta! exacta de la Shakira i la Beyoncé? Saps què és que se’t posin a davant –Sí, anava massa tocada. Però es van comportar, em van deixar triar dues preciositats de corbes miraculoses i que es contorsionin a ritme i tot. Em van dir: “Quina prefereixes, la blanca o la negra?”. Al final... d’una música cent per cent eròtica? Els malucs, oh, quin prodigi! La –Al final quan és? Perquè no vas pas sortir de la disco amb totes dues! Shakira remenava el cul com una deessa de la fertilitat, la Beyoncé –No, però això és igual, vaig triar la blanca i ja n’hi havia prou perquè... m’imposava el seu escot a l’alçada dels ulls i els turmells delicats se li –Perquè no et va seguir ni quan vas anar al lavabo. Sigues sincer: enduien els peus a dreta i esquerra, com un batec de... ai que em surt jo les vaig veure escapant-se amb els dos paios que es van posar a ballar l’ànima de poeta quan penso en tanta bellesa. No paraven d’insinuar-se, amb elles a la pista. Això sí, amb el mojito que els vas pagar a l’estómac! l’una m’aclucava l’ull, l’altra estirava el braç per convidar-me a ballar, jo no –Doncs... Merda, tia, ja m’has desarmat. Callo. Amb la il·lusió que em sabia quina triar! Llavors van aparèixer un parell de cràpules que se les feia fardar de trio per impressionar-te! volien donar de bons ballarins. Elles no van ser maleducades i d’entrada –Tant és, ja en buscarem una altra... –i li fa un petó a la galta–. Em els van seguir un parell de passes, però no van deixar mai de mirar-me. convides a un mojito, ‘beautiful liar’? És més, tan aviat va acabar la cançó, se’m va posar una a cada costat. Jo ja tenia preparats els dos mojitos per convidar-les. La Shakira em va fer un petó a la galta ben sucós, per donar-me les gràcies. La , Beyoncé Si tens experiències sexuals relacionades amb la música, si saps gelosa, em va preguntar si podia fer el mateix i jo, feliç, vaig deixar que em cançons relacionades amb vivències sexuals, i no et fa vergonya besés l’altra galta. El meu rostre devia ser pur plaer. Els vaig demanar si que formin part d’un relat de Sexe, Blay & rock’n’roll, escriu els hi podia tornar i els vaig clavar els llavis, a cadascuna, per sota l’orella. al correu
**********************************************************************************************************
********************************************************************************************************** 70 / QUI CANTA... ********************************************************************************************************** per Santi Balmes (Love of Lesbian)
El zig-zag de la nostra generació, en canvi, converteix les nostres existències en una carrera d’evolució-involució constant. Les línies s’han difós tant que un ja no sap si deixarà l’adolescència algun dia. Una espècie de poti-poti de nens calbs han allargat la seva joventut com un xiclet, i segueixen consumint productes culturals perquè existeix la idea que la formació personal no s’acaba mai. Així doncs, i moltes vegades per causes de força major, canviem de feina ‘porqueria’, o de carrera, cercant una realització personal que els nostres pares consideraven una utopia. Com que ens sentirem joves en la mesura que la societat de consum vulgui que siguem joves, l’univers d’aquesta joventut s’ha convertit en una sala de ball que ningú vol abandonar. Zig-zag. Tot és mòbil, o, com un anunci, “Because change happenz”. En el cas d’emancipar-nos i si vas triar l’opció de viure en parella, el més probable és que no duri el que et pensaves i, sense saber com ha estat possible, et trobaràs en la indesitjable situació de tornar a sortir de nit, quan segurament ja no et venia de gust, però no hi ha més remei perquè la societat, representada per la teva exparella, t’ha tornat a posar dins el ‘mercat’. En el cas de compartir pis amb altres joves envellits tampoc serà fàcil la F: ARXIU EDR recerca del niu ideal, ja que tothom decideix sortir de casa en un moment en què ja s’han adquirit massa manies o peculiaritats: fanàtics de la neteja o de tot el contrari, Alguns cops, mentre la mama em pentina al matí, m’agafa per pensar en nosaltres les neurosis de la perenne estudiant d’Erasmus o el soroll que fa el teu company de com ‘la generació zig-zag’. Enrere queden aquelles línies rectes existencials que seguien pis quan folla amb el coixí són determinants per a abandonar el pis i tornar a començar la majoria dels nostres pares o avis, surant per la vida en un únic vaixell a velocitat la recerca. Desorientats com Ulisses, acabem també atrapats pels cants de sirena de de creuer, gairebé sempre amb un port on desembarcar que no variava en el transcurs la societat de consum, que ens obliga a seguir joves. Si l’any passat el teu grup preferit de les seves vides. Hi havia fets que acotaven l’arribada de diferents èpoques vitals: era Arcade Fire, demà potser ni te’n recordaràs, d’ells. Evolucionem? Penso que mutem, primera comunió, servei militar o ‘posada de llarg’, primer acte sexual en un Seat 600, i en aquest joc acabem la majoria de cops regatejant-nos a nosaltres mateixos. Bé, de primera feina, fill, i primera senyal de desforestació del cuir cabellut o primera faixa. fet, tot aquest discurs era per dir que jo ja he pagat la meva hipoteca (no diré com ho Entre aquestes èpoques gairebé no hi havia fuites i un es comportava segons uns he aconseguit), tot i que no és pas mèrit meu. I com que sé que en el fons us agrada cànons de conducta inherents a la seva edat. La música, per exemple, era identificada això del zig-zag, aquest any intentaré comprar una segona residència amb l’única amb una dècada puntual de la vida, ja que l’arribada de la hipotètica etapa de maduresa intenció d’especular i contribuir a què els preus dels pisos no baixin mai. Ho faré per obligava implícitament a abandonar la part lúdica de la vida fins a la jubilació. vosaltres. Perquè, com a mínim, tingueu un objectiu claríssim a les vostres vides. oscarsarramia.com
72 / FESTIVALS D’ESTIU DELS PAÏSOS CATALANS 2007 (I) **********************************************************************************************************
10 CONCERTS X 10 ANYS SENGLAR Per celebrar el desè aniversari els que vagin al festival podran viure en directe un recorregut històric per deu concerts ROCK LLEIDA especials amb els grups que han Parc de les Basses marcat la trajectòria del Senglar Rock: Lax’n’Busto, Els Pets, els exSopa de 28, 29 i 30 de juny del 2007 Cabra, Josep Thió i Kabul Babà, Obrint Pas, Companyia Elèctrica Dharma, GRUPS: 60 grups i cantants + 5 DJs Jofre Bardagí (exlíder de Glaucs), Nour PREUS ENTRADES: (hereus de Cheb Balowski), Aramateix ANTICIPADA (fins al 28 de juny): (successors dels dissolts Brams) i el Abonament per als 3 dies: 55 ¤ basc Fermin Muguruza. Abonament per a 2 dies (29 i 30 de juny): 48 ¤ Entrades anticipades per a dies concrets: de 25 a 40 ¤ TAQUILLA: Abonament per als 3 dies: 70 ¤ En aquesta dècada del Abonament per a 2 dies (29 i 30 de juny): 52 ¤ LAX’N’SENGLAR festival sobresurt un grup: . Entrades anticipades per a dies concrets: de 30 a 45 ¤ Lax’n’Busto Els del Vendrell són els únics que han Entrades de nit (a partir de les 24 h): de 12 a 15 ¤ METAL, SKA I ROCK ALIENÍGENA El cartell internacional del festival Obertura de portes: dijous 28 de juny a les 18 h. actuat a totes les edicions, i han viscut HORARIS: està encapçalat per dos grups El recinte del festival es tanca cada dia des de les 7 de la de primera mà el creixement del Senglar. claus del moviment metal: els matinada fins a les 10 del matí. Durant aquest període de Aquest any 2007 el seu directe tornarà a brasilers i els britànics temps es podrà sortir del festival però no entrar-hi. ser un concert extraordinari: Lax’n’Busto Sepultura . Dels Estats Units Zona d’acampada de 28.500 m2 (amb lavabos, presenten nou disc, Relax (LNB Música / Paradise Lost SERVEIS: vindran , els pioners dutxes, àrea de descans, enllumenat, recollida selectiva Música Global, 2007), i el nou cantant The Toasters de deixalles), pàrquing de 15.000 m2, mercat de paradetes, Salva R. Alberch, que ve a substituir a de l’ska nord-americà, i de Portugal, espai d’Internet, serveis mèdics, punts d’informació i Pemi Fortuny, que va ser vocalista de el rock alternatiu dels anomenats turisme i piscina. la banda durant dues dècades. ‘extraterrestres musicals’ Blasted . CINC ESCENARIS: Senglar, Lleida, Montblanc, Les Basses Mechanism i Prades INFO: 972 20 01 22 / 973 70 03 84 WEB:
ENDERROCK: Què té el públic català que veniu tan sovint a tocar? ANDREAS KISSER (guitarra): Ens agrada molt tocar a Catalunya, sempre hi fem grans espectacles. Cada cop que fem gira per Europa, l’Estat espanyol hi està inclòs. EDR: Com serà el directe que oferireu al Senglar Rock? A.K: Es basarà en el nostre últim àlbum, Dante XXI (Steamhammer/SPV, 2005), i també tocarem peces històriques de Sepultura. És el mateix directe que estem fent arreu del món. EDR: Prepareu alguna sorpresa? A.K: Sempre ens permetem fer alguna cosa diferent a cada actuació. Mai sabem què pot passar! EDR: Als vostres concerts sempre porteu la samarreta d’un equip de futbol local. Quina vestireu aquest cop? A.K: M’encanta el futbol i col·lecciono samarretes d’equips d’arreu del món. No sé quina em posaré aquesta vegada, haurem de veure si en tinc una de nova per estrenar. EDR: Què pots dir dels rumors sobre el possible retorn de l’antic cantant i guitarrista de Sepultura, Max Cavalera? A.K: Només són rumors, en Max no tornarà a la banda. EDR: Quins són els plans de futur de Sepultura? A.K: Estem treballant en la nostra gira del disc Dante XXI, i els plans són de tocar el màxim possible fins al desembre, i així preparar-nos per gravar un nou àlbum l’any vinent. Un nou disc per al 2008!
PARADISE LOST FERMIN MUGURUZA THE TOASTERS Aquest banda britànica són un dels puntals de l’escena Tres anys després del seu comiat al Senglar, Muguruza Parlar d’ska als Estats Units és fer-ho de The Toasters. Van del metal. Acaben d’editar el seu onzè disc, In Requiem hi torna a actuar amb una nova banda de tretze músics: ser la primera banda skatalítica d’aquell país, i vint-i-cinc (Century Media Records, 2007), que suposa un nou canvi l’Afro-Basque Fire Brigade. El músic basc arriba amb un anys després continuen sent uns referents del gènere. de rumb d’aquesta formació que ha fet de l’experimentació muntatge on revisita el seu dilatat repetori, amb Kortatu, Festa pogo frenètica i salvatge al ritme dels seus grans i la reinvenció les seves senyes d’identitat. Lleida serà una Negu Gorriak i els seus diferents projectes en solitari, himnes i les noves cançons del seu nou disc, One More de les primeres etapes de la seva nova gira mundial. coincidint amb els 25 anys de trajectòria musical. Bullet (Leech Records, 2007).
BLASTED MECHANISM KOMA THE UNFINISHED SYMPATHY Aquest grup anglòfon de Portugal practica una singular El rock més dur té un feu a Pamploma amb bandes com Far i llum de l’escena independent barcelonina, són una fusió d’estils tradicionals, amb rock, reggae i pinzellades Barricada, Marea o Koma. La presència d’aquests últims de les formacions estatals amb un bagatge musical més electròniques, que converteix en tot un joc nominal és una clara mostra de l’aposta del Senglar pel rock més sòlid, i amb un envejable cartell internacional. El seu quart poder-los encasellar. Per sobre del còctel musical, el grup decibèlic i festivaler. Koma oferirà un tast de les cançons disc, We Push You Pull (Subterfuge, 2006), va ser escollit destaca per una posada a escena teatral i marciana. del seu proper disc, després de tres anys sense publicar. Premi ENDERROCK 2007 al millor disc català en altres llengües. FESTIVALS D’ESTIU DELS PAÏSOS CATALANS 2007 (I) / 75 ********************************************************************************************************** Lax’n’Busto “CAL QUE VINGUI EL PÚBLIC MASSIVAMENT PER FER COSTAT AL FESTIVAL MÉS OBERT DE CATALUNYA”
ENDERROCK: Com van els directes de Relax (Música Global / LNB Música, 2007)? JIMMY PIÑOL (bateria): Estem molt contents dels concerts de presentació. El públic ho està posant molt fàcil tant al nou cantant com al grup, sentim molt el seu caliu. La gent ve a posar-nos una mica a prova, a veure com són els nous Lax’n, si tocarem cançons antigues i com quedaran amb la veu d’en Salva Racero. Ens diuen que el disc sona molt potent i rocker i que és el que esperaven feia anys dels Lax’n’Busto. EDR: Sou els ‘amos’ del Senglar, heu tocat a totes les edicions. Com veieu que ha evolucionat el festival? J.P: El canvi d’ubicació ha estat progressiu segons les expectatives de creixement, però per tot arreu on ha passat l’han acollit molt bé, tant a Prades com a Montblanc. És a Lleida però on el festival ha trobat el suport i l’espai idoni com a zona d’acampada i recinte. Tot i que els lleidatans encara no se l’han fet seu, crec que ha crescut bé. Ara falta que en aquesta desena edició vingui el públic massivament per fer costat al festival més obert –pel que fa a grups– que es fa a Catalunya. EDR: Per al nou cantant Salva R. Alberch serà el primer Senglar. Què li aconselleu? J.P: Res en especial. Que s’ho passi bé, penso que es tracta d’això. Si estàs predisposat a passar-t’ho bé possiblement la gent que ja és al festival t’acollirà i estarà de festa amb tu. És un festival ideal per veure grups nous i conèixer gent d’arreu del país. EDR: Com es presenta la gira d’estiu? J.P: Intentarem presentar el disc a tants llocs com ens deixin, i a final d’estiu tenim previstes un parell de sortides a Alemanya i a Euskadi. Tenim moltes ganes de tocar.
MAZONI OBRINT PAS COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA Jaume Pla és el capdavanter de l’escena del nou pop Els de Benimaclet són un dels grups festivalers per La històrica formació de Sants té una de les trajectòries independent en català. En el seu tercer CD com a Mazoni, excel·lència. En el seu sisè disc, Benvingut al paradís més coherents de la música catalana, materialitzada en Si els dits fossin xilòfons (BankRobber, 2007), s’endinsa (Propaganda pel Fet!, 2007), han planxat tota l’experiència més de trenta anys de vida i 21 discos editats. La Dharma en l’experimentació per facturar una obra plena de adquirida en la seva llarga gira Internacionalista Tour 2006. tornarà a fer ballar un cop més. La seva música alegre i sorpreses musicals, com l’exemplar i intensa adaptació La fusió de sons tradicionals amb rock, ska i reggae creix festiva, amb un peu al folk i l’altre al jazz-rock, encendrà de “Maggie’s Farm”, de Bob Dylan. Un directe trepidant. en matisos i detalls. el públic present al recinte de les Basses.
GERTRUDIS / D’CALLAOS KABUL BABÀ DEPT. Política de verbena (Mass Records, 2007) és el tercer disc Seguint la màxima ‘els vells rockers no moren mai’, el grup Amb el quart disc, Equilibri (Música Global, 2007), els de Gertrudis, que fusiona la rumba amb el reggae, el funk enceta una il·lusionada etapa marcada pel canvi de cantant bagencs han consolidat la proposta per un pop-rock de i la música mediterrània. D’Callaos és un grup egarenc i discogràfica. A Màfia potàgia (Laura R. Perkins, 2007), tints èpics i guitarres vigoroses. En directe, el projecte se que amb el mestissatge de flamenc amb pop, jazz i funk Roger Alemany és el nou vocalista del projecte dels exSopa sustenta en una sòlida base rítmica, un so de tall britànic s’ha situat en un lloc privilegiat dins el gènere. de Cabra Francesc ‘Cuco’ Lisicic i Jaume ‘Peck’ Soler. i la veu delicada i energètica de David Rosell. 76 / FESTIVALS D’ESTIU DELS PAÏSOS CATALANS 2007 (I) ********************************************************************************************************** Els Pets “FAREM TOT EL POSSIBLE PER FER EL CONCERT SENCER, SEMPRE QUE ELS FANS DE SEPULTURA NO S’ENFADIN”
ENDERROCK: Com han estat les primeres reaccions del públic amb la nova gira? LLUÍS GAVALDÀ (veu): Primer de sorpresa, tenint en compte que el disc no estava publicat i nosaltres ja el tocàvem, però a partir del segon concert molta gent ja se sabia les cançons. Els mòbils i el YouTube fan miracles. EDR: Què ha canviat en aquest nou disc, Com anar al cel i tornar (DiscMedi, 2007)? L.G: Hem incorporat instruments com el violí i la mandolina, més típics de la cultura mediterrrània. Volem aportar sonoritats dels Països Catalans a la nostra manera de fer cançons. EDR: Com us plantegeu el directe del Senglar Rock? L.G: Farem tot el possible per fer el concert sencer, sempre que els fans de Sepultura no s’enfadin. EDR: Heu tocat en diverses edicions. Com penseu que ha evolucionat el festival? L.G: Ha tingut una evolució semblant a la d’un grup de rock. Al principi primava l’entusiasme i ara hi ha una professionalitat que s’agraeix. El cert és que ara mateix el marc on se celebra el festival és, com diuen els tòpics, incomparable. EDR: Com es preveu l’estiu? El Senglar serà el tret de sortida d’uns mesos carregats de concerts? L.G: El tret ja el vam fer a Pineda de Mar el mes d’abril i haurem celebrat un grapat d’actuacions abans del Senglar Rock. Les perspectives són de fer una quarantena de concerts. Girarem per localitats de tots els Països Catalans i la resposta no pot ser més entusiasta. Per cert, records a valencians i mallorquins: tornarem!
ARAMATEIX REVOLTA 21 CONCURS SONA 9 Poesia, combat, reivindicació i gresca. Aquests són els Des que van debutar amb El crit d’un poble (Bullanga El Senglar Rock Lleida acull un dels sis concerts quatre pilars sobre els quals s’aixeca Aramateix, la banda Records, 2002), aquest quintet de metal de Vilafranca del preliminars de la setena edició del Sona 9 que es successora de Brams. En aquest enèsim projecte, l’incansable Penedès és un dels grups de referència a molts festivals duran a terme al llarg dels mesos de juny i juliol. Francesc Ribera ‘Titot’ (Mesclat, Dijous Paella) camina per i festes alternatives. En el seu tercer àlbum, El cor en un D’aquestes actuacions en sortiran els semifinalistes una via poc transitada: el rock a partir de la sonoritat de la puny (Propaganda pel Fet!, 2007), concreten una millora del concurs organitzat per ENDERROCK, iCat fm, cobla de sardanes. en la línia de hardcore i mètal melòdic. Televisió de Catalunya i Ritmes.cat. El cartell del festival també inclou tres bandes guanyadores del Sona 9 –Sanpedro, Rauxa i Xazzar–, a més dels finalistes de l’edició passada Rosa-Luxemburg.
A més a més... Els ‘alternatius’ Papa:Noes, el pop illenc d’Anegats, el pop-rock desimbolt de G-21 Km, el minimalisme de Cabo San Roque, el power-pop de Sant Gatxo, el rock de Sol Lagarto, la samba reggae dels gallecs Lamatumbà, el rock experimental de AT VERSARIS TUPOLEV (lo:muêso), el folk-rock de Titani, l’electrorock de Mots punyents i rimes esmolades en el circuit underground Darrere aquest nom de reminiscències soviètiques s’hi Thanks For Coming, l’alt voltatge dels lleidatants , el ‘punkabilly’ de , la bogeria de cases okupades i festes alternatives. El seu debut, Va amaga la formació hereva de Sapo. Continuen dins el Plowshare The Gruixut’s funky de , el folk del nou mil·lenni amb nosaltres (Propaganda pel Fet!, 2007), és un disc de terreny del rock i amb uns directes espatarrants, però a Gnaposs Quartet de , els guanyadors del D.O. Tarragona, hip-hop en majúscules, amb els peus ben fermats en la diferència del seu antic projecte, s’allunyen de les lletres naïf Jo Tta Kun Tumbuctú, i els vencedors de l’Iler-Rock, Nodi. realitat del país, defugint les actituds de gallet ‘gangsta’. i surrealistes per teixir un discurs antisistema i compromès. FESTIVALS D’ESTIU DELS PAÏSOS CATALANS 2007 (I) / 77 ********************************************************************************************************** Nour “QUE LA GENT NO HO DUBTI, LA FESTA ESTARÀ ASSEGURADA!”
ENDERROCK: Què diríeu al públic que encara no us ha sentit? Com sona la proposta de Nour? YACINE BELAHCENE (veu): Si han escoltat Rachid Taha, els pot agradar. Si no saben qui és, els diria que fem ‘electro-rock oriental’, barregem la música tradicional àrab-oriental amb elements de música occidental com el rock o l’electrònica, però sense deixar de posar-hi el toc festiu i molta energia. EDR: Com serà l’actuació del Senglar? Presentareu Papier mullat (Kasba Music, 2007)? Y.B: Esperem que la gent que ens vegi en gaudeixi. Estem presentant tots els temes del primer disc, algunes versinos tradicionals àrabs i, a més, hi haurà sorpreses. Evidentment, a qui hagi escoltat Cheb Balowski alguns temes li sonaran. EDR: Com preveieu la gira de concerts per a l’estiu? Y.B: De moment tenim quatre actuacions cada mes, i la setmana anterior a la del Senglar serem a Tolosa (Occitània). No ens podem queixar. Particularment ens fa molta il·lusió el concert que farem el 21 de juliol a Mataró, al festival Cruïlla de Cultures, dins el desè aniversari d’Hace Color amb La Kinky Beat i Fermin Muguruza. Serà una gran festa. EDR: Quin tipus de públic us trobeu amb la vostra nova proposta? Gent que espera trobar-se uns nous Cheb Balowski? Y.B: La gent se sorprèn bastant: hi ha qui diu que és curiós i que és una proposta diferent, i altres diuen que els agradava més Cheb Balowski. No pretenc que al públic de Balowski també li agradi Nour, però que la gent no ho dubti: la festa estarà assegurada... Aquest cop serà amb Nour!
DISCÍPULOS DE OTILIA / CHOCADELIA LEXU’S JOFRE BARDAGÍ Els skatalítics Discípulos celebren el quinzè aniversari Amb el seu segon disc, Sent amb mi (Picap, 2006), els A Jo faig cançons (Música Global, 2007) Bardagí adopta la amb l’edició d’un nou disc, En blanco y negro (Soul Panda targarins han estat finalistes al concurs de Ràdio 4 Disc cançó-rock per interpretar textos que deixen al descobert Records, 2007), on fan incursions al punk més purista, el Català de l’Any. Amb aquest àlbum s’estan fent forat la seva intimitat. Un striptease musical reconegut amb reggae, el soul i fins i tot el heavy metal. Alguns dels seus dins l’escena del pop-rock nacional. En directe, Lexu’s el premi ENDERROCK, per votació popular, a la millor lletra membres toquen també amb els ‘anartistes’ Chocadelia imprimeixen una dosi extra de rock i electricitat a la seva de cançó, i amb elguardí del Disc Català de l’Any, atorgat Internacional, reis del ‘funcanrol’. aposta per un pop d’aire vuitanter. pels oients de Ràdio 4.
TAULES, PLATS I ELECTRO El contrapunt electrònic del Senglar el posen un seguit de formacions i DJs de solvència contrastada en sales i festivals. Destaca l’electro-rock de la banda barcelonina més internacional del moment, The Pinker Tones. A més, Novo i Almadrava crearan suggeridors passatges chill-out, el disjòquei i productor empordanès An Der Beat oferirà una sessió JOSEP THIÓ / XAVIER BARÓ CESK FREIXAS ‘cremapistes’ i el funk i els ritmes negres L’exguitarra i compositor de Sopa de Cabra, Josep Thió, La cançó d’autor més rebel i combativa té una caixa de més discotequers sortiran dels plats del presenta el pop senzill i existencialista del segon disc en ressonància en la veu dolça i la guitarra del jove cantautor. DJ Miguelito Superstar (Fundación Tony Manero) solitari, 5.000 nits (Música Global, 2006). Xavier Baró és El camí cap a nosaltres (autoeditat, 2007) suposa un salt i BankRobber Gang DJ’s. També punxaran al un autèntic trobador del segle XXI, que ha sabut dotar-se en aquesta proposta de nova cançó protesta que beu de Senglar el DJ Serg-i i el col·lectiu Corrent Alterna. d’un estil propi a partir de la fusió de folk, rock i psiquedèlia. clàssics com Ovidi Montllor, Víctor Jara o Silvio Rodríguez. 78 / FESTIVALS D’ESTIU DELS PAÏSOS CATALANS 2007 (I) **********************************************************************************************************
TEXTOS: ELISENDA SORIGUERA Anòlia FOTOS: ARXIU ENDERROCK Del 3 al 7 i del 10 al 14 de juliol Igualada (l’Anoia)
GRUPS: Els Pets, Antònia Font, Xerramequ Tiquis Miquis, L’Anòlia combina un extens cartell musical amb diverses DIMARTS 3 DIMARTS 10 Dr. Ring Ding, El Santi No Ve, La Carrau, Master Blaster, activitats paral·leles. La dinovena edició del festival PARC DE L’ESTACIÓ VELLA PLAÇA DE PIUS XII Novo, Icebend, Darlly Maia & Trio Forróbódó, Sílvia Comes, igualadí vol ser un punt de presentacions de discos, i és 22.30 h Autoput 22.30 h Darlly Maia per això que en el marc del festival també hi haurà les Los Fulanos, Els Festuks i Autoput. 23.30 h Xerramequ Tiquis & Trio Forróbódó presentacions dels nous treballs de La Carrau (el mateix PREU: Gratuït Miquis DIMECRES 11 dimecres 4, al Teatre Aurora), Sílvia Comes (el dimecres DIMECRES 4 PLAÇA DE PIUS XII ESCENARIS I ESPAIS: Parc de l’Estació Vella, plaça de Pius Xll, 11, a la Biblioteca Central d’Igualada) i Novo (el dijous 12, PARC DE L’ESTACIÓ VELLA 22.30 h Sílvia Comes antiga N-ll, equipament juvenil La Kaserna, Casal Cívic de a La Sala). Tots tres concerts seran a les 8 del vespre. 22.30 h El Santi No Ve DIJOUS 12 Montserrat, Teatre de l’Aurora (plaça de Cal Font), Biblioteca En definitiva, l’Anòlia 2007 ofereix un bon grapat de 23.30 h La Carrau PLAÇA DE PIUS XII Central d’Igualada i La Sala. directes gratuïts de grups i solistes de la primera línia DIJOUS 5 22.30 h Novo INFO:
Xerramequ Els Pets Los Fulanos Dr. Ring Ding Tiquis Miquis Nova gira d’un dels grups més populars. La festa arriba amb una fusió de músics Aquesta banda alemanya de ragga s’està Els polifacètics Xerramequ presenten Els de Constantí presenten Com anar de la Fundación Tony Manero i Chocadelia convertint en assídua dels festivals Obrador (Propaganda pel Fet!, 2006). al cel i tornar (DiscMedi, 2007), la seva Internacional. La revisió i el merescut estiuencs del nostre país. A l’Anòlia El grup fusiona sabors nacionals (versos última fornada de cançons, que aquesta homenatge a la història del latin funk, sorprendrà amb la seva proposta d’Espriu, Brossa i Pere Quart) amb grans vegada sorprèn amb uns tocs més el boogaloo i el latin soul per fer moure sincopada encapçalada per la veu de dosis de música negra, funk i reggae. mediterranis de la mandolina i el violí. l’esquelet al públic igualadí. l’MC Richie Senior.
Antònia Font Novo Sílvia Comes La Carrau “Wa yeah!”, “Mecanismes” o “Nata” ja Aire lounge (Música Global, 2006) és el Faro (Stres Music, 2007) és la nova carta Dins la Taifa (Propaganda pel Fet!, 2007) s’han convertit en nous èxits del popular primer tast de la nova proposta de Berta de presentació de Sílvia Comes. És el primer és el darrer disc dels terrassencs, un grup balear. Són temes del seu últim disc, i An Der Beat. Una nova manera de sentir disc en solitari de la cantant catalana, grup que aconsegueix omplir places amb Bastiscafo katiuscas (DiscMedi, 2006), els himnes de sempre, passats pel filtre que oferirà un dels seus primers directes el seu ball folk constantment actualitzat. un treball carregat de pinzellades de pop del chill-out i el lounge: des del “Bon dia” a Igualada. Una bona oportunitat per sentir Ells mateixos diuen amb orgull: “Hem portat i rock que arrasa allà on va. fins a “Si em dius adéu”. la seva nova proposta. sonoritats populars als escenaris de rock”.
80 / FESTIVALS D’ESTIU DELS PAÏSOS CATALANS 2007 (I) ********************************************************************************************************** Acampada
Jove Dotzena edició de la festa organitzada per les Joventuts DIJOUS 12 DE JULIOL Del 12 al 14 de juliol d’Esquerra Republicana de Catalunya, que l’any passat ESPAI INDEPENDÈNCIA: Els Pets, Habeas Corpus, Discípulos Sant Celoni (el Vallès Oriental) va aconseguir aplegar més de 38.000 assistents tot i de Otilia, Xerramequ Tiquis Miquis i Soul Atac. GRUPS: Els Pets, Habeas Corpus, Xerramequ Tiquis Miquis, les inclemències meteorològiques. Sant Celoni torna a DIVENDRES 13 DE JULIOL Soul Atac, Celtas Cortos, La Troba Kung-Fú, Betagarri, apostar per una Acampada que aplega una bona mostra ESPAI INDEPENDÈNCIA: Celtas Cortos, La Troba Kung-Fú, , , , , del panorama musical català, des de grups consolidats Feliu Ventura Ojos de Brujo Obrint Pas Berri Txarrak Betagarri, Feliu Ventura i Burman Flash. Dr. Calypso, The Moon Invaders i fins a 25 bandes. com Els Pets o Dr. Calypso (que ja han tocat en nou de PREUS ABONAMENTS: ANTICIPAT: Abans del 10 de juny, 40 ¤. les edicions del festival) fins a propostes més joves, com DISSABTE 14 DE JULIOL A partir del 10 de juny, 45 ¤. TAQUILLA: 55 ¤ les bandes que actuaran a la fase preliminar del concurs ESPAI INDEPENDÈNCIA: Ojos de Brujo, Obrint Pas, Berri Txarrak, PREUS ENTRADES (només a taquilla): Dijous, 20 ¤. Sona 9. L’escenari Independència acollirà una gran Dr. Calypso i The Moon Invaders. Divendres, 25 ¤. Dissabte, 25 ¤. diversitat d’estils: la cançó d’autor de Feliu Ventura, el L’ E SPAI LLIBERTAT acollirà grups novells i un dels sis concerts Independència (pista d’atletisme), Cultura (dins el rock dur d’ , el mestissatge i la fusió de ESPAIS: Habeas Corpus de la fase preliminar del concurs Sona 9. recinte de l’Acampada), Llibertat (Ateneu de Sant Celoni), La Troba Kung-Fú i Ojos de Brujo o el funk soul de Soul Atac. Espai Socialisme i Natura. Vinguts des de Bèlgica, l’Acampada Jove aposta per l’ska A l’ESPAI CULTURA hi actuaran els grups guanyadors de INFO:
HABEAS CORPUS DR. CALYPSO
82 / FESTIVALS D’ESTIU DELS PAÏSOS CATALANS 2007 (I) ********************************************************************************************************** ll Festa de Culturaviva Del 17 al 21 de juny les Seleccions Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat) Vuitena edició de la festa organitzada des de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua CatalanesDel 8 al 10 de juny Catalana (CAL). L’any passat va ser el torn de Granollers, i enguany el festival itinerant es trasllada fins a Sant Feliu de Llobregat. La plaça de la Vila acollirà els concerts de format Reus (el Baix Camp) més petit o de caire tradicional, mentre que a la plaça de Lluís Companys hi haurà els La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes conjuntament amb l’Ajuntament de Reus actes més multitudinaris. El programa musical del Culturaviva 2007 començarà amb un presenten la segona edició del Dia de les Seleccions, una festa que es va iniciar a Vic i que concert commemoratiu dels 300 anys de la batalla d’Almansa amb Al Tall, i continuarà pretén aproximar –de manera lúdica– la presència de l’esport català a les competicions amb l’actuació de La Principal de la Nit. Dissabte al vespre la banda sonora la posarà , i l’acte més important de la nit serà l’actuació d’ , com a grup oficials internacionals. A més d’un gran nombre d’activitats esportives, la música també Amanida Folk Skaramussa de la comarca, i Aramateix, a més d’un tercer grup per confirmar. El Sona 9 tornarà a serà present durant les jornades: divendres 8 actuaran els manresans i la festiva Gossos ser present al festival, amb un dels concerts preliminars del concurs. La cançó d’autor , i dissabte serà el torn d’ i . El Companyia Elèctrica Dharma Obrint Pas La Troba Kung-Fú de Cesk Freixas serà l’encarregada de posar la sobretaula i cloenda del Culturaviva el Circ Cric, el Club Súper 3, ràdio en directe, castellers i àpats populars són algunes de les diumenge. Castellers, trobada de corals, concurs de sardanes, correfoc, teatre (amb la altres activitats que trobareu a la II Festa de les Seleccions Catalanes. representació de l’obra Èric i l’exèrcit del Fènix), activitats infantils i fires completen el programa de la vuitena Festa de la Cultura dels Països Catalans. GRUPS: Gossos, Companyia Elèctrica Dharma, Obrint Pas i La Troba Kung-Fú ESPAIS: Parc de Sant Jordi, Plaça de la Llibertat, Club Reus Deportiu, GRUPS: Al Tall, La Principal de la Nit, Aramateix, Skaramussa, Amanida Folk i Cesk Freixas Club Tennis Monterols i instal·lacions del Reus Ploms ESPAIS: Plaça de la Vila i plaça de Lluís Companys PREU: Gratuït PREU: Gratuït INFO:
Gossos Obrint Pas Aramateix Al Tall Oxigen (Música Global, 2007) consolida la Amb el nou disc acabat de sortir del forn, El directe més contundent de la darrera Manolo Miralles i Vicent Torrent lideren la sonoritat més electrificada de la formació els valencians més populars arriben a aventura musical de Titot (exBrams i històrica formació valenciana. El darrer manresana. El seu directe contundent la festa de les Seleccions per presentar Mesclat) farà les delícies del Culturaviva. àlbum, Envit a vares (Picap, 2006), recull ja fa uns mesos que està sorprenent els nous temes de Benvingut al paradís Una banda que parteix dels elements, el directe que van oferir a Algemesí l’any el públic amb un repertori que incorpora (Propaganda pel Fet!, 2007). Festa i instruments, patrons i tímbriques de la passat, en companyia de músics de folk, temes nous amb els èxits de sempre. revolució assegurades! cultura popular catalana. rock i jazz i antics col·laboradors.
Companyia La Toba Kung-Fú Cesk Freixas La Principal de la Nit Elèctrica Dharma La popular rumbeta de Joan Garriga El cantautor penedesenc ataca amb la Marcel Casellas (Mesclat) encapçala una El grup més històric del panorama del (exDusminguet) fa moure el públic amb seva millor arma, la guitarra. Una de les proposta que fusiona les sonoritats més folk-fusió català continua repartint sarau el seu disc de debut, Clavell morenet noves promeses de la cançó d’autor en típiques de la Mediterrània amb les noves després d’haver celebrat els seus trenta (K. Industria Cultural, 2006). Sonaran català, que repassarà velles cançons i possibilitats de l’electrònica. En total cinc anys. La Dharma us farà ballar a la festa temes com “La cançó del lladre” o “Calor temes del seu nou disc: El camí cap a instruments de la cobla sonen als directes de les Seleccions. calor”, que ja s’han convertit en himnes. nosaltres (autoeditat, 2007). de La Principal de la Nit Sound System.
84 / FESTIVALS D’ESTIU DELS PAÏSOS CATALANS 2007 (I) **********************************************************************************************************
L’ E mpol lada Festa de Etnival Cruïlla de Cultures 9 de juny Del 23 de juny al 28 de juliol Tiana (el Maresme) Del 22 al 24 de juny Mataró (el Maresme) la Música Girona Del 17 al 21 de juny Barcelona GRUPS: Always Drinking Marching Band, GRUPS: D’Callaos, La Coixinera, Escandall, GRUPS: Antònia Font, Plouen Catximbes, 08001, Macaco, Alamedadosoulna, Omara Portuondo & Barcelona Big Latin Pastorets Rock i Filippo Landini. Gertrudis, Nómhadas, Rauxa, Calima, Ensemble, Muchachito Bombo Infierno, ESPAI: Camp de futbol municipal GRUPS: Consulteu cartell Los Patriarcas de la Rumba & Sabor Macaco, The Pinker Tones, Lila Downs, PREU: Gratuït ESPAIS: Diferents escenaris a tots els de Gràcia, Zulu 9.30, Möondo, Toumani Relk, The Cabrians, Asstrio, No Music Life INFO:
ANTÒNIA FONT FESTA DE LA MÚSICA 2006 08001 MACACO
Els mallorquins Antònia Font són caps Des dels anys vuitanta, el 21 de juny s’ha Els volts de Sant Joan són les dates Mataró torna a ser l’encreuament d’una de cartell de L’Empollada 2007. La banda instaurat com el Dia Europeu de la Música. escollides per oferir a tots els gironins gran diversitat de cultures musicals. presentarà els grans temes del seu darrer Aprofitant l’avinentesa, des del diumenge un cap de setmana de concerts gratuïts El cartell del Cruïlla de Cultures guanya disc, Batiscafo katiuscas (DiscMedi, 17 i fins al dijous 21, molts espais de la ben a la vora del Ter. La tercera edició de noms i nivell any rere any. En aquesta 2006), amb el qual van obtenir el premi ciutat comtal s’ompliran de propostes l’Etnival el consolida com un punt de edició la festa s’obre per Sant Joan a la ENDERROCK 2007 a millor grup i disc per musicals gratuïtes. L’Ajuntament barceloní trobada de les músiques mestisses. El platja del Varador amb els directes de votació popular. Els manresans Plouen engloba totes les iniciatives privades cartell l’obren el divendres els barcelonins D’Callaos, Les Touffes Krétiennes i Dealan. Catximbes, Pastorets Rock i el grup de –des de directes al voltant de L’Auditori 08001, que presentaran el seu darrer disc, Entre els concerts que sonaran a Mataró pop Filippo Landini són els artistes que promoguts per l’ESMUC fins a concerts Vorágine (Workingprogress Records / durant aquest mes, destaquen nits com completen el cartell de la segona edició corals a l’església del Pi, passant per jam K. Industria, 2007). La nit continuarà la del 6 de juliol, on a l’escenari del Parc del festival. A més, el 9 de juny el camp sessions organitzades per escoles de jazz amb Macaco i la proposta ballable dels Central actuaran Muchachito Bombo de futbol municipal de Tiana s’omplirà de o concerts del TMB– a la Festa de la Música. madrilenys Alamedadosoulna. Entre grup Infierno, Macaco i The Pinker Tones. música i activitats paral·leles. Entre les Un cartell amb més de setanta activitats i grup, un DJ farà l’espera menys pesada. El 21 de juliol la discogràfica Hace Color entitats destaca
(a)phònica Grec Festus PopArb Del 24 al 30 de juny A partir del 26 de juny Del 29 de juny a l’1 de juliol 20 i 21 de juliol Banyoles (el Pla de l’Estany) Barcelona (el Barcelonès) Torelló (Osona) Arbúcies (la Selva) GRUPS: Cor de Cambra de Lleida, Voices GRUPS: Miguel Poveda i Maria del Mar GRUPS: Electrocugat, Hidrogenesse, Los , , , of Praise, Lo Cor de la Plana, Xavier Baró, Bonet, Omara Portuondo & Barcelona GRUPS: Electra Atom Rhumba Myaqui Carradine, Mendetz, Dorian, DJ Phil Musical, Conxita, Sólo Los Solo, The Dirty Club, Jay i Lagartija Nick, Los Tiki Phantoms, Dorian, , , , , , Big Latin Ensemble Antony and the Don Simón y Telefunken Miqui Puig Abús Jay Johanson Estanislau Verdet Albert Lunar Project, 2in-par, Bender Vs Flexor , , , Johnsons, entre molts altres. Love of Lesbian, Quimi Portet, Joan Miquel Pla Il Dolce Far Niente Mayte Martín Maite i . Mer & Lluís Rodríguez i Mònica Green. PREUS:
ANTONY AND THE JOHNSONS LOS TIKI PHANTOMS ALBERT PLA QUIMI PORTET
Quarta edició del festival (a)phònica de L’Institut de Cultura de Barcelona presenta Desè aniversari del Festus: Festival Jove Tercera edició del referencial festival de Banyoles, que continua apostant per un la 31a edició del festival Grec, enguany d’Arts al Carrer, una proposta que difon pop independent català, que enguany cartell que pretén mostrar la veu en totes amb una nova direcció artística de la mà espectacles de disciplines artístiques se celebrarà a final de juliol. El PopArb les seves facetes. Des del diumenge 24 de Ricardo Scwarcer. El proper 26 de juny, escèniques, visuals, plàstiques i continua apostant pels grups, DJs i directes de juny i fins al dissabte 30, la capital l’espectacle de dansa Sacred Monsters, musicals. La majoria no formen part de arriscats, amb la intenció de radiografiar del Pla de l’Estany s’omplirà de veus molt amb Sylvie Guillem i Akram Khan, serà les cartelleres més comercials, de manera l’estat del panorama del pop independent potents. Encetaran el festival el Cor de l’encarregat d’inaugurar el festival d’estiu. que el Festus es converteix en una de casa nostra. Un dels caps de cartell del Cambra de Lleida, Voices of Prais i els El vessant musical del cartell manté la oportunitat única per obrir-se a noves festival serà l’astre intercomarcal, Quimi occitans Lo Còr de la Plana. El dilluns seva importància amb un gran nombre de tendències i deixar-se sorprendre amb Portet, que presentarà els temes del nou la veu del trobador lleidatà Xavier Baró concerts a diferents espais de la ciutat. propostes diferents. Cultura per a tothom, –seguint la línia més ironicosurrealista– encetarà la nit, i donarà pas al pop trist Després d’haver actuat al Metropolitan gratuïta i a l’aire lliure. La branca musical disc Matem els dimarts i els divendres de Conxita, i al llarg de la setmana el Museum de Nova York, el duet format d’enguany tindrà com a protagonista el (Música Global, 2007). A Arbúcies també lletgisme d’Estanislau Verdet, la cançó per Miguel Poveda i Maria del Mar Bonet pop psiquedèlic de Lagartija Nick, el es deixarà sentir l’empordanès Sanjosex, surrealista d’Albert Pla, el flamenc repetirà a l’escenari del Grec. És el recital hip-hop amb sonoritats jazzístiques dels amb el nou Temps i rellotge (BankRobber, de Mayte Martín i la potència vocal Els treballs i els dies, un espectacle que barcelonins 2in-par, l’indie pop de Dorian 2007)–, el duet pop Hidrogenesse, el rock de Mònica Green –entre d’altres– es repassa moments significatius de les i les sonoritats jazzístiques de Lunar d’autor d’Abús i les guitarres d’Standstill. deixaran veure –i sentir– pel festival. carreres de tots dos artistes i acaba Project i Raül Reverter Quartet, entre Love of Lesbian, el mestre Joan Miquel A més a més, l’(a)phònica acollirà un dels amb la fusió del folk i el flamenc. També d’altres. Les calaveres del grup de surf Oliver, Los Carradine, Mendetz, Dorian concerts de la fase prèvia del Sona 9. Una cal destacar l’actuació d’Omara Portuondo barceloní Los Tiki Phantoms donaran el i Don Simón y Telefunken són altres oportunitat per sentir en directe tres de acompanyada de la Barcelona Big Latin toc surrealista al festival de Torelló. Una grups de l’ampli cartell del Pop Arb. Els DJ les divuit propostes seleccionades d’entre Ensemble i la veu tremolosa d’Antony proposta diferent que ja arriba al seu desè Phil Musical i Miqui Puig DJ seran alguns totes les maquetes rebudes al concurs Hegarty, més coneguda com Antony aniversari. Del 29 de juny a l’1 de juliol dels punxadiscos que acabaran d’allargar organitzat per Televisió de Catalunya, and The Johnsons, que també pujarà a a diferents racons del poble. És totalment les nits de gresca del festival musical Catalunya Ràdio, Ritmes.cat i ENDERROCK. l’escenari del Grec. gratuït. independent dels estius catalans. 86 / FESTIVALS D’ESTIU DELS PAÏSOS CATALANS 2007 (I) **********************************************************************************************************
Pietat. Ja fa dies que hi sona la música: INFO: Tel. 93 890 04 59 Notes al Peu un any més va inaugurar La Gibrelleta i
90 / FLAIX ********************************************************************************************************** MODA Tria look per anar de festival
Caçadora Harrington o Bomber / Bufanda Red Skin: ‘No justice, no peace’ / Tirants skatalítics / Gorra ‘Antifeixista sempre’ / Samarreta d’Opció K-95 / Civelles ‘Skin’, Biquini, faldilla i cinta de ratlles / Ulleres de sol de mida XXL / Rastes postisses / ‘La taronja mecànica’ i ‘Prohibit nazis’ / Botes Universal o Martins Arracades de fira / Samarreta (eslògan opcional) / Pilota de platja model ENDERROCK
ONELTROBEM: Sempre muntant brega en concerts d’Opció K-95, Red Banner, BOTIGUES RECOMANADES: Totes les paradetes de fires i mercats, i les botigues de segona Despertaferro, Pilseners, Dr. Calypso... Quan Inadaptats es va dissoldre, la vida mà del carrer Riera Baixa de Barcelona. Hi ha qui també recicla del contenidor. de molts d’ells va canviar. BOTIGUES RECOMANADES: És imprescindible la visita a la COMPLEMENT INDISPENSABLE: Cigarrets amanits. PER TENIR EN COMPTE: És important no botiga especialitzada Mai Morirem del barri de Gràcia (www.mm-crew.com), posar-se tots aquests complements de ratlles alhora per no causar marejos a un autèntic panteó de l’estètica skin antifeixista. SABRÀS QUÈ ÉS UN REDSKIN PERQUÈ... la resta del públic. BANDA SONORA: La Troba Kung-Fú, Dusminguet, Ojos de Brujo, Cridarà de memòria eslògans com: “I Barça, i Barça, i Barça, Barça, Barça” o Muchachito Bombo Infierno, Rauxa. FESTIVALS INDISPENSABLES: S’ho passa bé a tot arreu, “Oi! Oi!”. FESTIVAL INDISPENSABLE: El Rebrot o l’itinerant Wasted Festival. però sobretot al Reggae Festival de Vilanova i la Geltrú i al Reggus de Reus. FLAIX / 91 **********************************************************************************************************
Arriba l’estiu, les vacances... i els festivals! Us presentem els looks amb què causareu sensació als concerts d’aquest 2007. TEXT: ELISENDA SORIGUERA I ROGER PALÀ. FOTOS: JUAN MIGUEL MORALES
Samarreta model ‘sóc de Jarrai’ / Texans estripats / Bóta de vi / Espardenyes / Ulleres de sol de mida XXXL / Cinta de topos per als cabells / Mocador palestí / Estelada / Gorra model ‘Che Guevara’ o ‘Lluís Llach’ Faldilla estiuenca o texans curtets / Cinturó retro / Sabates de ballarina / Bossa estampada amb l’última tendència / Braçalet / BOTIGUES RECOMANADES: No cal que sortiu de casa per guarnir-vos. Amb un sol clic Xapes acolorides / Samarreta sexi / Collaret vistós us podeu vestir gràcies a pàgines com
20 LA NIT : : els dissabtes. La darrera parada la plaça de la Font, 2.Ribes
plaça Marcer, 15. Ribes AM S ITGES
B R
IBESISOCIDEL ¤ NDERROCK : plaça dels Castellers. a la llibreria GER
F: ARXIU GER FOTOCONCURS CJ I +25
Aquest estiu la càmera fotogràfica, l’element indispensable de qualsevol equipatge, et ++++++++++++++++++++++ serà més necessària que mai. Arriba la novena edició del Fotoconcurs organitzat pel la banda sonora Carnet Jove i el Carnet +25. El teu ‘clic’ es podrà convertir en un dels 25 premis: sigues original, busca la imatge més divertida, troba el paisatge més inòspit o ressalta el més especial dins el més quotidià. La teva fotografia pot tenir premi!
lX FOTOCONCURS CARNET JOVE I +25 Aquest concurs de fotografia s’engloba dins el programa Connecta’t del Carnet Jove. Tots els que s’hi presentin poden ELS PETS optar a un dels 25 premis “Això és espectacle” valorats en més de 30.000 euros Això és espectacle (DiscMedi, 2006) (des de motocicletes fins a El vell begut que demana almoina càmeres fotogràfiques, passant Ha hagut de dormir a l’estació per ordinadors, viatges i fins i Encara porta una fotografia Recorda els dies en què era el millor. tot una volta al món!). PREMIS I SECCIONS +++++++++++++++++++++ Cada fotografia té el seu espai. Hi ha la secció oficial –amb deu premis i deu accèssits– Laia Abril (21 anys, Barcelona) és de temàtica lliure i cinc estudiant de periodisme. Va ALTRES CONVOCATÒRIES DEL premis especials (temàtica guanyar el 6è Premi de la Secció PROGRAMA CONNECTA’T ! de viatges, retoc fotogràfic Oficial per la fotografia “Alegria II Premi Tira Còmica Vols digital, fotografia més divertida, entre els nens refugiats”. dibuixar durant un any les tires temàtica de paisatges i foto- Com és que vas decidir presentar-te? còmiques de la revista Més Jove? mòbil). O col·laborar amb la revista El Va ser casualitat. Quan vaig rebre els PARTICIPANTS Jueves? O editar un llibre amb correus d'ofertes del Carnet Jove... Cal ser titular del Carnet Jove Edicions Glénat? Tens fins al 31 o del Carnet +25, i es pot em va sorprendre molt la quantitat de juliol per presentar-t’hi! WHIISKYN’S presentar un màxim de cinc (i la qualitat) de premis que oferien, III Jurat Carnet Jove de Sitges “On “ fotografies per persona. Ho així que vaig enviar-les (còmodament Fins al 15 de juliol et pots La capsa de fotografies (Música Global, podeu fer a través de la web del per Internet) per veure si hi havia sort. inscriure a la selecció del jurat 2004) La capsa de les fotografies Carnet Jove, www.carnetjove.cat. D’on va sorgir la idea d'aquesta foto? que atorgarà el premi a la millor pel·lícula de la secció Fantàstic volia endreçar però aviat L’ EXPOSICIÓ En cap moment vaig anar a fer fotos i a la millor pel·lícula de la me n’he cansat. Les fotografies guanyadores per al concurs. Aquesta imatge forma Per veure el rumb de la meva vida secció Midnight X-Treme al i imaginar alguns retrats que seguiran. seran exposades a la recepció part d'una estada de cooperació a Festival Internacional de Cinema de la seu de la Secretaria de Bòsnia i Hercegovina que vaig fer de Catalunya. Joventut, a Barcelona. A més aquell mateix estiu. En tornar i mirar Dóna forma al Trofeu Hèrcules ++++++++++++++++++++++ a més, durant l’any s’aniran els records la vaig guardar. Fins al 15 de juliol pots presentar exposant a diferents llocs i es Per què recomanaries que la gent els teus dissenys per donar publicaran de manera íntegra a forma al Trofeu Hèrcules, es presenti al Fotoconcurs? la pàgina web del Carnet Jove i símbol europeu del Carnet +25. Una selecció també serà És molt còmode presentar-t’hi Jove. Sigues original i inèdit! publicada a la revista Més Jove perquè tens molt de temps, és gratuït Connecta’t a la ràdio amb del mes de febrer. i l'enviament via internet va molt bé. Ràdio Flaixbac Si tens un do DATES Els premis són més i millors que en radiofònic, fins al 31 de juliol pots De l’1 de juny al 31 d’octubre. alguns concursos “professionals”, i enviar tota la documentació per + INFO A: això sempre és un incentiu. No convertir-te en un col·laborador del programa de Ràdio Flaixbac m'ho esperava, però és qüestió de www.carnetjove.cat El matí i la mare que el va parir. provar sort! FES-TE FOTRE “Ridícul” Fotos al calaix (DiscMedi, 2000) ‘Deixar portar-me pel pas Tot això i més a www.gencat.cat/joventut de velles fotos que guardo al meu calaix...’ 94 / ENDERROCK 140 **********************************************************************************************************
ESTRENA CINEMA La soledad DIRECTOR: Jaime Rosales GUIONISTES: Jaime Rosales i Enric Rufas INTÈRPRETS: Petra Martínez, Sonia Almarcha, Núria Mencia i Míriam Correa DURADA: 130 minuts DATA D’ESTRENA: 1 de juny DVD PEL·LÍCULA –––––––––––––––––––– Amb alguna terrorífica excepció al marge El perfum (com el Balagueró de Darkness), si hi ha (Filmax, 2007) algun cinema català que triomfa en el DIRECTOR: Tom Tykwer panorama internacional no és pas el més GUIONISTES: Bernd Eichinger, Caroline comercial, sinó el que té èxit a les filmoteques Thompson i Tom Tykwer i entre la crítica. Després d’haver guanyat INTÈRPRETS: Ben Whishaw, Alan Rickman, el premi Fipresci amb l’exigent Las horas Rachel Hurd-Wood i Dustin Hoffman del día, el barceloní Jaime Rosales torna DURADA: 142 minuts a Cannes amb La soledad, la dramàtica IDIOMES: VOSE (anglès), VOSA, VC, VE història de tres grises vides de dona –––––––––––––––––––– plenes de patiments quotidians, com El best-seller de Patrick Süskind adquireix malalties i problemes econòmics. A canvi, nova vida en una peça de realisme màgic, el director també retrata els breus bell i fosc, que presenta mitjançant un moments que donen sentit a resistir luxós disseny de producció una mirada els reversos i les cicatrius vitals. I.F. fascinada al món del seu protagonista. DVD MUSICAL Jean-Baptiste és un orfe amb una gran sensibilitat olfactiva, obssesionat per destil·lar i conservar l’aroma perfecta... que ha d’extreure a partir dels cossos BOB DYLAN de dones que prèviament assasina. Aquesta gran producció europea que Don’t Look Back inclou capital i escenaris de rodatge catalans pot proporcionar plaer estètic (SONY, 2007) i despertar certes sensibilitats gràcies D.A. Pennebaker DIRECTOR: a un enfocament preciosista que alleuja GÈNERE: Documental musical les parts més dures de la trama. I.F. DURADA: 91 minuts IDIOMES: VOSE (anglès) DVD MUSICAL MATERIALS AFEGITS DESTACATS: Cinc cançons en directe sense editar, audiocomentari del director DVD PEL·LÍCULA i el mànager de la gira, Bob Neuwirth; versió alternativa del videoclip “Homesick Blues”, OBRINT PAS documental Bob Dylan 65 revisited, llibre de 168 pàgines i filoscopi. The Wicker Man Com sona l’ESO (Filmax, 2005) (Track Media, 2006) 1965. Bob Dylan inicia una gira per Anglaterra en un moment de canvi. Acaba de llançar DIRECTOR I GUIONISTA: Neil LaBute ENREGISTRAMENT I MUNTATGE: Alfons Almiñana Bringing it All Back Home (Columbia, 1965), el seu primer disc elèctric, però continua INTÈRPRETS: Nicolas Cage i Ellen Burstyn INTÈRPRETS: Obrint Pas, Grup Trobada, oferint recitals acústics que més endavant adquireixen importància històrica per les DURADA: 97 minuts cors i banda simfònica de Com sona l’ESO, circumstàncies que els van seguir: l’estiu del mateix any, a Newport, es boicotejava IDIOMES: VOSE (anglès), VC, VE dirigida per Alexis Calvo López el seu directe pel fet de ser part d’una formació elèctrica; poc després, un greu MATERIALS AFEGITS DESTACATS: Entrevistes, GÈNERE:Concert accident de cotxe interrompia llargament la seva vida pública. Quaranta anys després, imatges de rodatge i final alternatiu DURADA: 62 minuts Sony reedita en un format de luxe el documental Don’t Look Back, centrat en aquella –––––––––––––––––––– –––––––––––––––––––– Dramaturg i cineasta que va iniciar-se Compartir escenari amb és el històrica gira de Dylan. És un film avançat al seu temps. La seva mirada voyeurística Obrint Pas de la gira no se centra en els concerts, sinó que més aviat dimensiona el trobador amb agres exploracions de les relacions gran al·licient de l’edició del 2006 d’una interpersonals amb films com Amics i trobada d’estudiants de diferents instituts entre bastidors, tant en el procés creatiu com en la intimitat, i en els moments més veïns, Neil LaBute s’ha convertit en un d’arreu de Catalunya, el País Valencià i les tensos de la vida mediàtica, especialment dura per la seva triple condició d’icona del autor imprevisible, que fins i tot s’atreveix a Balears. Un esdeveniment cívic, identitari i pop, artista polític i incipient ‘traïdor’ de les essències del folk. En cap cas el cineasta refer el clàssic del cinema de terror britànic cultural que serveix d’estímul per aprendre realitza una declaració d’amor incondicional a Bob Dylan, que n’arriba a sortir The Wicker Man. Un policia rep una carta música i compartir experiències. Comença malparat en protagonitzar escenes de petulància i mala educació. Obrir el pack del d’una antiga promesa, on li demana ajuda amb versions en català i en clau simfònica DVD de Don’t Look Back resulta una experiència emocionant en si mateixa: la capsa per recuperar la seva filla desapareguda de clàssics dels Beatles i Pink Floyd. La de cartró inclou el disc del film, un segon disc amb un nou documental realitzat amb en una illa poblada per una estranya festa arriba quan els nois s’ajunten amb material descartat, un voluminós llibre d’acurat disseny, i fins i tot un filoscopi, que societat matriarcal. LaBute aporta un cert Obrint Pas: tot i la raresa de l’experiment, permet visionar en paper el famós, seminal videoclip “Subteranean Homesick Blues”. dibuix de personatges, diàlegs per sobre uns i altres s’entreguen, i es generen Imprescindible per als mitòmans del cantautor, i també per als interessats en de la mitjana del gènere i un elegant acabat moments d’alegria i energia contagiosa documents de la vida artística i social dels anys seixanta. El film està subtitulat formal, però a la pel·lícula li manca nervi quan interpreten peces com “La flama”, en castellà, però no les cançons i els materials afegits. IGNASI FRANCH i emoció per destacar. I.F. davant un públic realment entusiasta. I.F. FLAIX / 95 **********************************************************************************************************
MÚSICA X LLEGIR Macedònia NOVEL·LA BIOGRAFIA MARINERA RAIMON PORTELL I DANI COMA BURLA ALS FEIXISTES (Editorial La Galera) CLARA I LES OMBRES ALBI SENSE TÍTOL JORDI CUSSÀ JULI VALLMITJANA ANDREA CAMILLERI Sis anys de vida. Més de 40.000 (Ed. Empúries. Col·l. Narrativa, 299) (Edicions de 1984. Col·l. Mirmanda, 44) (Edicions 62. Col·l. El Balancí, 553) discos venuts. Més de 200 concerts. Pocs anys abans de morir, Juli Vallmitjana Un pianista solitari, amb fortes En el transcurs d’una ràtzia l’abril de 1921, Unes dades impressionants per al (1873-1937) escriu Albi, que avui es publica tendències addictives, accepta un jove feixista mor accidentalment grup que ha revolucionat la música per primera vegada. És una història plena acompanyar un grup de gòspel arran d’un tret d’un company d’esquadra. infantil catalana. I ara arriba el llibre de tendresa en un poblet de vora mar, de Louisiana en la seva gira per El que hauria hagut de ser la víctima, Macedònia , escrit per Raimon de quan els pescadors encara anaven a Catalunya. Aquesta experiència, un ‘sanguinari socialista’, és acusat Portell i Dani Coma, on es trasllada la vela, amb pàgines inoblidables, com professionalment molt positiva, el de l’assassinat. A partir d’aquest a paper l’experiència de les cinc la fulgurant visió de la pesca a l’encesa durà a retrobar-se amb el passat esdeveniment, succeït durant un dels cantants i els cinc músics que han o una divertida escena de navegació amb i alhora a afrontar el seu futur i la períodes més violents de la història integrat el famós grup de pop-rock mal temps. Un nen abandonat explica realitat de l’essència humana en italiana recent, comença la invenció del la seva vida en primera persona, amb juvenil. El llibre també suposa un les seves diverses formes. que serà el primer ‘màrtir feixista’ sicilià. comiat, perquè aquest 30 de juny senzillesa i seguretat, entre un grup de Som ara al 1930, Mussolini ha inaugurat a Castellar del Vallès –lloc d’on és personatges esbossats amb precisió les obres del seu fugaç somni urbanístic, originària la banda– finalitza la Gira la i que a mesura que la novel·la avança la ciutat de Mussolinia, la primera pedra AMB LA COL·LABORACIÓ DE: fruita. Aquest dia les actuals vocalistes BLANCA ROS van agafant molt de relleu i escalf. de la qual es convertirà en vestigi de del grup deixaran i Sembla una història de bons i dolents, la burla històrica de què va ser víctima Macedònia passaran el relleu a cinc noves però no hi ha dolents, el mal és la el dictador. pobresa, la mala sort, els malentesos. fruites, escollides entre les més de 600 noies que es van presentar al càsting. Es tracta d’un concert únic on participaran les deu fruites, les cinc noves i les cinc antigues. Ja queda lluny aquella primera actuació WEBS de Macedònia, que va tenir lloc dins el concurs Sona 9. I per al record NEIX ENDERROCK TV queda aquest llibre ple d’anècdotes Després d’haver posat en marxa una web pròpia i haver impulsat els Endeblocs, sucoses. HELENA M. ALEGRET ENDERROCK fa un pas mes enllà amb l’arribada d’Enderrock TV, fruit d’una nova col·laboració amb VilaWeb. Enderrock TV es pot veure a través de VilaWeb TV (
VII Concurs de Maquetes
AMB EL SUPORT DE:
FASES: 4a Fase > Els cinc semifinalistes faran les 2. Premi Joventut S’atorgarà al segon classificat BASES SONA 9 2007 1a Fase > Recepció de les maquetes fins al següents proves al setembre i a l’octubre: de la final del Sona 9, segons votació del jurat. • Pot participar-hi qualsevol grup o solista 30 de juny del 2007. De totes les propostes 1) Gravació assessorada per un productor • Edició, gravació i distribució d’un miniCD que practiqui qualsevol estil musical. rebudes se’n triarà 18, que passaran a professional en un estudi de gravació, d’una amb un màxim de 4 cançons. • Les maquetes han d’estar enregistrades la 2a fase. de les cançons pròpies del grup. El temps • Minigira per Catalunya amb 5 concerts en CD i han de tenir un mínim de quatre per a l’enrtegistrament serà de dos dies (un promocionals a festivals i sales. cançons pròpies i en català. No poden ser 2a Fase > Realització en directe de 6 concerts per gravar i un altre per mesclar). 3. Premi Èxit S’atorgarà al tercer classificat versions. preliminars (de 3 grups cadascun), a celebrar 2) Actuació en format acústic als estudis de la final del Sona 9, segons votació del jurat. • Els grups o solistes que hi vulguin participar a diferents festivals i sales de Catalunya, d’iCat fm, que s’emetrà al programa Sona 9. • Dotació de 3.000 euros en material musical. hauran d’enviar tres còpies de la maqueta, durant els mesos de juny i juliol. Dels 18 4. Premi per votació popular S’atorgarà i tres dossiers en què consti el nom de tots inicials, se’n descartarà 9. Els artistes i De les 5 propostes se n’escollirà 3, que per votació del públic a qualsevol dels 18 els components, una breu història del grup, grups seleccionats passaran a la 3a fase. passaran a la final. grups que accedeixin a la primera fase. les lletres de les cançons presentades, • Participació del grup guanyador en els una adreça, correu electrònic i un telèfon 3a Fase > Les formacions que arribin a Fase final > Els 3 grups finalistes actuaran concerts promocionals del Sona 9 i campanya de contacte, una foto recent i el nom de la 3a fase hauran de preparar les següents en directe durant el mes de novembre a la de difusió als mitjans del concurs. l’autor/s de les cançons de la maqueta. proves: sala Razzmatazz de Barcelona. • S’acceptarà (opcionalment) una gravació 1) Adaptar al català o versionar una NOTES ADDICIONALS en vídeo, d’un minut com a mínim, d’un cançó en català ja enregistrada per un RESULTAT • El jurat pot declarar el premi desert. concert o un clip del grup. S’haurà de altre artista. El resultat de les diferents fases del concurs • Les maquetes no es tornaran. presentar en format DVD o en arxiu de 2) Musicar el poema d’un autor proposat sortirà publicat el mes següent a la revista • La revista mensual ENDERROCK (a més de vídeo (AVI, MPEG, MOV). pel Sona 9 o compondre i arranjar una ENDERROCK i se n’informarà al Sona 9 d’iCat fm, FOLC i JAÇ), el programa Sona 9 (dissabtes • Sense totes les dades necessàries les cançó temàtica sobre el concurs. a la web
Envieu aquesta butlleta, juntament amb 3 MAQUETES, a: ENDERROCK (CONCURS DE MAQUETES SONA 9) c/ Enric Granados 111, 1r. 08008 Barcelona AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
COMPONENTS grup enderrock NOM DEL GRUP O ARTISTA 1. NOM I COGNOMS EDAT INSTRUMENT e
ESTIL MUSICAL 2. NOM I COGNOMS EDAT INSTRUMENT
RESIDÈNCIA HABITUAL 3. NOM I COGNOMS EDAT INSTRUMENT
ADREÇA 4. NOM I COGNOMS EDAT INSTRUMENT
5. NOM I COGNOMS EDAT INSTRUMENT PERSONA I TELÈFON DE CONTACTE COMPRA TOTA LA MÚSICA EN CATALÀ A: www.enderrock.cat
La teva botiga online! 98 / CANÇONS AMB HISTÒRIA ********************************************************************************************************** per Joaquim Vilarnau
Lluís Llach, en l’històric recital al Camp del Barça, el juliol de 1985. FOTO: ROBERTO COGGIOLA
“Que tinguem sort” de Lluís Llach Tot i la gran popularitat de la cançó, Llach només ha entrat L’ADÉU SENSE RETRETS a l’estudi per enregistrar-la una única vegada: per a la versió original del disc I si canto trist... Després també Quan es parla de l’obra de Lluís Llach, els primers s’ha publicat en treballs en directe al Camp del Barça i al adjectius que es posen sobre la taula són per definir Liceu, aquest darrer només en DVD. Una menció a banda el compromís de l’autor amb el seu temps i el seu es mereix la interpretació que en va fer a mitges amb país. I les cançons que serveixen per il·lustrar-ho Pedro Guerra en un concert que el cantant canari va oferir “Que tinguem sort” al Palau de la Música Catalana el 21 d’octubre de 1997. són per exemple “L’estaca”, “Viatge a Itaca” o “Venim (lletra i música: Lluís Llach) del nord, venim del sud”. Però al costat d’aquest Al marge de Lluís Llach, moltes altres veus han fet seu Llach el tema i l’han portat per diferents camins estilístics, compromès i reivindicatiu també hi ha el Si em dius adéu, des del rock contundent de Wildside fins al lounge cantant tendre que apel·la als sentiments. Hi ha vull que el dia sigui net i clar, de , el nou folk de o els cants a cappella moltíssimes cançons que ho podrien exemplificar, Novo Pomada que cap ocell d’ . L’última versió enregistrada és la que n’ha fet però la més representativa és “Que tinguem sort”, Ocumé trenqui l’harmonia del seu cant. un tema que, tot i que no el va cantar en el seu l’Orquestra Alternativa. Encara no tenen discogràfica, Que tinguis sort últim recital, va surar en l’ambient tota la nit. però la cançó ja es pot escoltar al seu MySpace. i que trobis el que t’ha mancat ********************************* en mi. “És una cançó de militància que convertia l’amor en Si em dius “et vull”, LES VERSIONS antifranquisme i progressisme. Conté una de les que el sol faci el dia molt més llarg, LLUÍS LLACH I si canto trist... (Movieplay, 1974) LP melodies que he tingut sort que un déu o dimoni i així, robar LLUÍS LLACH Camp del Barça. 6 de juliol de 1985 (Ariola, 1985) 2LP temps al temps d’un rellotge aturat. m’hagi xiulat.” D’aquesta manera Lluís Llach definia LORENZO RAMÍREZ Carrasca (Fonográficas Damitor, 1994) CD Que tinguem sort, per a l’ENDERROCK 53 el motiu d’aquesta gran cançó, WILDSIDE Un segon (DiscMedi, 1995) CD que trobem tot el que ens va mancar convertida en un dels èxits més importants de PEDRO GUERRA Pasa (BMG-Ariola, 1997) MiniCD ahir. la seva carrera. Hi utilitza un dels recursos més WAISTCOATS Waistcoats (PSM, 1998) CD I així pren tot el fruit que et pugui donar recurrents: parlar d’amor per dir una cosa que no OCUMÉ A cappella (Better Music, 1999) CD el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. hi tingui a veure forçosament. Ell mateix ho explica CORAL ESCOLA MERITXELL Ocells de paper (Duy, 1999) CD Que demà mancarà el fruit de cada pas; a Josep Maria Espinàs en el llibre Lluís Llach. LA GIRA-SOL Festa del sol (Wheat Machine, 2001) CD Al Liceu (BMG-Ariola, 2002) DVD per això, malgrat la boira, cal caminar. Història de les seves cançons (La Campana, 1986): LLUÍS LLACH El temps no passa debades (Àudiovisuals Sarrià, 2002) CD Si véns amb mi, “Quan s’encenen els llums i veig tota aquella gent RAVALERS GRUP VOCAL AL NOSTRE AIRE 5 anys de cançons (Silva, 2002) CD no demanis un camí planer, de setze, disset, divuit anys, per molt que ells POMADA 15 anys MMVV (Fnac, 2003) Llibre-CD ni estels d’argent, pensin en l’amor de parella o romàntic, quan SUSANA GERMADE Susana Germade (Drak Trak, 2005) CD ni un demà ple de promeses, sols canten allò de ‘Si véns amb mi no demanis un DANI FLACO Cantautar (Vicious Records, 2006) CD un poc de sort, camí planer...’, m’imagino que la meva intenció NOVO Aire Lounge (Música Global, 2006) CD i que la vida ens doni un camí més ambiciosa va treballant...”. ORQUESTRA ALTERNATIVA Des de la reserva (en preparació) CD ben llarg.
**********************************************************************************************************