Els hereus de

la Renaixença a l'òpera Temporada 1999-2000

0 Fundació Gran Teatre del Licen

Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación y Cultura Ajuntament de Barcelona són molt poques les ocasions en què la Natura conjuga els seus Diputació de Barcelona elements per crear alguna cosa realment sublim. e1 delicat contacte Societat del Gran Teatre del del cristall finíssim d'una copa Rosenthal amb l'eKcepcional Consell de Mecenatge caua "millésimé" Brut Nature, premiat amb la Medalla d'ardent a vinitaly i el "zarcillo" d'ardent a Valladolid, n'és potser una. un priuileçi, fins i tot, per als paladars més eaquisits. Mecenes de la Fundació Copa Rosenthal del segle XX. Col·lecció Glòria Ferrer. del Gran Teatre del Liceu Xs Fundació Gran Teatre del Liceu Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación y Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge

LA CAIXA'

AIGÜES DE BARCELONA . AUTOPISTAS . BANCO BILBAO VIZCAYA / BANCA CATALANA . BANCO ESPAÑOL

DE CREDITO • BANCO SANTANDER CENTRAL HISPANO . BASF . CAIXA CATALUNYA . CANAL + • CIRCULO DEL

LICEO . COBEGA / FUNDACION COCA-COLA ESPAÑA . CORPORACIO CATALANA DE RADIO I TELEVISIÓ . EL CORTE

INGLES . EMTE / SULZER / AGELECTRIC • ERICSSON ■ FECSA / ENHER . FREIXENET . FUNDACIÓ BANC SABADELL

FUNDACIÓ GRUP SET . GAS NATURAL SDG • GRUP WINTERTHUR • GRUPO DRAGADOS • GRUPO VINSA • GUINOVART

& OSHSA . HEWLETT PACKARD / AGILENT TECHNOLOGIES . HOTEL REY JUAN CARLOS I . IBERIA . LA VANGUARDIA

RADIOTELEVISION ESPAÑOLA . SEUR ESPAÑA • SIEMENS ■ THYSSEN BOETTICHER / WAAGNER BIRO ■ UBS

AGFA-GEVAERT - AGROLIMEN - AGRUPACIÓ DE CIMENTS - ALMIRALL PRODESFARMA - ÁREAS - ARGENTARIA - ARMAND BASI - ASEPEYO - ASSOCIACIÓ AMICS DEL

LICEU - AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA - BAGUÉS-MASRIERA JOIERS - BASSAT, OGILVY & MATHER - BOSE-SONIDO PROFESIONAL - BURBERRYS SPAIN - CAIXA

DE TERRASSA - CAIXA LAIETANA - CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA - CASAS - CONSORCI DE PROMOCIÓ TURÍSTICA DE CATALUNYA - COPCISA - CORPORACIÓN

J. URIACH - CRISTALERIA ESPAÑOLA - DAMM - DANONE - DEUTSCHE BANK - DOM PÉRIGNON - EL PERIÓDICO - EPSON IBÉRICA - ERCROS - EUROPROJECT - PERRERO

IBÉRICA - FIATC ASSEGURANCES - FORD - FRANCESC RUBIRALTA - FUJIFILM ESPAÑA - FUNDACIÓ DE L'AGRUPACIÓ MÚTUA - FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSON

IBÉRICA - FUNDACIÓN MARÍA FCA. DE ROVIRALTA - GEC-ALSTHOM - GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUP PERALADA - GRUP AUTOCARS JULIÀ - GRUP SABA

HENKEL IBÉRICA - HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE - INDO INTERNACIONAL - INDUSTRIAS MARCA - LA SEDA DE BARCELONA - LABORATORIOS INIBSA - MEROIL

MICROSOFT IBÉRICA - MIELE - ÓPTICA HISPANO - PANRICO - PETROCAT, SOCIETAT CATALANA DE PETROLIS - PORT DE BARCELONA - PRICEWATERHOUSECOOPERS

ROCA RADIADORES - ROYAL BRANDS-ARTIACH - SGAE - TFA ASSOCIATS - TURISME DE BARCELONA - VIVES VIDAL VIVESA - VOLVO CAR ESPAÑA Concert «Els hereus de la Renaixença a l'òpera» Programa

I

Solistes Joan Lamote de Grignon Hesperia (1906) (1872-1949) «De nit i dia» (introducció i duo d'Hespèria i Ausos) Christine Weidinger, soprano [Christine Weidinger / Lluís Sintes] «Com vola el papalló foll d'alegria» soprano Begoña Alberdi, (duo d'Hespèria i Indíbil) Rosa Mateu, soprano [Christine Weidinger / Vicenç Esteve Madrid] «La llum de l'alba» (escena final) Raquel Pierotti, mezzosoprano [Christine Weidinger / Vicenç Esteve Madrid] Carlos Cosías, tenor Enric Morera Emporium (1906) Vicenç Esteve Madrid, tenor (1865-1942) «Amor meu, què tens?» (duo de Ròdia i Nethú de Tacte 1) Lluís Siutes, baríton [Rosa Mateu / Carlos Cosías] «Omplim els camins cantant d'alegria» (ball de Tacte 1) «Seguiu! La nit és clara com el dia» (cor de guerrers i caçadors de Tacte II) ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Director d'orquestra II Josep Pous Joan Manén Neró i Acte (1928) (1883-1971) «Clitemnestra dormitava» (introducció i escena d'Agripina de Tacte I) Concertino [Raquel Pierotti] «Salve Neró, Cèsar August! » Ondrej Lewit (interludi nocturn i cor de Tacte II) «Al fi retrobar-te he pogut!» (duo de Neró i Acte de Tacte 111) [Rosa Mateu / Vicenç Esteve Madrid] Assessorament i recerca musical «Volia de llur aclaparament veure'n la traça: Benet Casablancas (escena de Tigel lí de Tacte IV) [Lluís Sintes]

Els Pirineus Recerca documental programa Felip Pedrell (1902) «Cort d'amor» Jaume Tribó (1841-1922) (ària de la comtessa) [Begoña Alberdi] «Mon pensament, mon cor» (duo de Miraval i Brunissenda) [Begoña Alberdi / Carlos Cosías] Gran Teatre del Liceu «Els jocs» (interludi orquestral) «Estic enamorada» (cançó de l'estel) Dijous, 15 de juny, 20.30 h, funció núm. 92, torn D [Christine Weidinger] «Victòria!» (cor final) 6 LOS INTERPRETES DE l/ "EMPORIU.M" AL GRAN TEATRE DEL LICEU A baix: (À)l)('rta del llibrei de I òpera lle.-ipèria de 1907.

Pàgina següent: Plana dedieada als intèrprets de l òpera Tinpòríiim estrenada al (bctn Teatre del l>iceu. «iliistraeió daialana». Niiin. 139

(28 de gener de 19()í)],

n'hi molts d'altres cpie van a))ortar punts de vista diferents, com ara Ar¬ La tur Baratta, de recuperació qui es va estrenar, el 12 de juny de 1885, la primera òpera escrita en català. Eigures com .lauine del Pallissa. Marià Obiols, Erancesc Sán¬ passat chez Gavagnach, .Manuel Giró o .losé .María Lisandizaga, per esmentar-ne en La crònica del Gran Teatre del Liceu recull només algtms, van ser presents diver¬

ses diverses ocasions estrenes absolutes i vegades a la llotja d'honor del Liceu. Què se n'ha fet, d'aquest ric representacions d^òperes de compositors del llegat? La resjiosta és inquietant, ja que la pràctica totalitat de la cin¬ país. Al llarg de la seva història, el coliseu sha quantena d'obres catalanes i esjianyo- convertit en repetides ocasions en una les estrenades al Liceu abans de la Guerra Civil dorm en el més |)rofund plataforma per a la creació, fins al punt cpie en somni de l'oblit. algunes temporades sha arribat a acumular un catàleg dhbres pihpies de considerables La veu de la Renaixença dimensions, un patrimoni que avui constitueix A mitjan segle .XIX, el moviment poli- un llegat ric, però també oblidat. tícocnltural conegut amb el nom de Renaixença havia arrelat a jiràctica- nient tots els estaments intel·lectuals

Els somnis i les ambicions artístiques catalans, i aquesta influència va atè- d'un gra¡)at de creadors són els j)ilars nver de ple l'art. L'estètica musical d'aqnesi catàleg d'obres locals que també es va deixar influir per aquella 110 tots els teatres d'ò|)era són capaços mirada cap a les arrels històriques d'oferir. Noms àmpliament reco¬ que mitificava els forjatlors del poble català. neguts en l'aclualitat, com Tomás L'òpera, un espectacle cosmo¬ Bretón (1850-1923), Isaac Albéniz polita arribat d'Itàlia, d'Alemanya o (1860-1909), Enric Granados (1867- de Lrança, es va distanciar d'a(]uesta 1916), Manuel de Ealla (1876- realitat cidtural, fins <|ne figures com 1946), Amadeu Vives (1871-1932) Felip Pedrell (1841-1922) van pre¬ o Elduard Toldrà (1895-1962), són tendre d'anar més enllà de la mera alguns dels seus protagonistes, si bé composició operística plantejant pro- DIMECRES, 15 FEBRER 1933 - A LES 9'15 VESPRE 8 I L A H K C i; P I-: R A C I ó D !•: L PASSA T IS.^. de propiciat i abonament

Estrena de la tragèdia per a música, en 4 actes, lletra i música de Joan Manen

Los Hovedodes NERÓ I ACTE Almacenes de varios artículos i [Acció a Roma) RGiiiblo de Estudios, 14, y Canudo. 2 ! 20t3 Estrenada al 7ilifoao «Teatre de l'Opera», de Karlsruhe (Alemanya), l'any 1928 i representa¬ da, a més, en els grans teatres de Leipzig, üresden, Colònia, "Wiesbaden, etc. Sastrería Dirigirà l'orquestra l'autor Joan Manen á medida

GÉMEPOS INGLESES ntro. Lamotttve de Qrignon REPARTI M E N T

Traies hechos Gabanes novedad Ulstec «(Auto-CBP», espeeialidad, pesetas^70 Chalecos fantasía N A U M A NN Neró Acté Fotografia de Lainote de Grigiion Camisas para Prach — Tlck,s MAOiaNAS P.VUV COHKJl Mitijulnes lifclllineiis ]iaru liHi-tr(iiis Géneros de Punto Venios al conlnrtit y u plazos á iir(H-l'«( -educidos y Aqripina Tiqeli cuiiillciuues de

Sombrerería , Zaisalcría , Arlíciiio.s inoicse.s Pàgina següent: I>eiK'>silo Central para Rspalta; para vki'c Ricard FUSTE Barcelona - Cuije Escudlliers, 5. 2 y 9 Angela ROSSINI Programa de mà de Neró i Acte, Bastones v Paraguas, Objetos ixira rctjtiios de Festrena al Gran Teatre del Liceu Marc Parthos el 15 de febrer de 1933. Joaquim ALSINA Baltasar LARA

CAFE BAR LA IVL A N T A BAIXA jectes estètics que vinculessin la músi¬ nat encara, va provar de realitzar ca i la mitologia popular amb el gran la seva pròpia versió de l'obra d'art espectacle líric. Els ferris planteja¬ total amb Els Pirineus (1902). Va co¬ ments teoricoestètics de Pedrell ambi¬ mençar a escriure-la l'any 1890 in¬ cionaven establir les bases d'una escola tentant utilitzar directrius netament catalana d'òpera amb característiques wagnerianes, des del «Leitmotiv» fins lEIllÀ ben definides. Fascinat per Richard a l'estructura formal, que desenvo¬ Wagner i per la seva obra, tant la mu¬ lupà en un pròleg i tres actes: «Anima EXCLOSIVA sical com la teòrica, intenta de seguir- Mare», «Lo comte de Foix», «Raig de ne les passes i esdevingué a nivell lo¬ lluna» i «La jornada de Panissars». , cal un ideòleg important i influent. L'èpic llibret era de Víctor Balaguer. (oDipil Compositor de sis sarsueles i de dotze L'acció se centra a Aragó i Catalunya òperes, sis de les quais no s'han estre¬ entre els anys 1218 i 1285, i descriu (jinrnl mm\ H df (arbiící 5.Â. Vava CcAdatcvów VIA LAYETANA 1? Pral Cocmat txcmòmkas TELEFONO 0484 10 I, A l< F. C I I' F H A C I 6 I) F F PA SS A T

LA ESQUELLA DE LA TORRATXA 25 e|)iso(lis psendohistòrics sol)re I'alli- Penijiremta de \X agner. L'any 1906 heiaiiieiil de (^ataluiiva. A I obra, s hi I èxit operístic li va somriure amb l)anegen melodies de lrol)adors amb Enipòriíini^ una obra de clara influèn¬ música reiiaixeiilista es|)aim)la, a més cia wagneriana. Midgrat tenir un catଠd'aigimes de Ics esmentades tècniques leg considerable, Pobra operística de de Wagnei', si bé en forma d esbossos Morera mai no arribà a ser habitual en rudiment aris. (iom a assagista, Pe- el re|)ertori dels grans teatres. drell va apel·lar nna vegada rere Paî¬ ■loan Laiiiote de Grignon (1872- tra al nacionalisme espanvol i a la 1949) destacà, a més de com a com¬ contiibució del «fet català» a Pestèli- positor, com a director d'orquestra i ca musical nniversal. L'any 1910, Els divulgador de la música nacional es¬ l'irineiis es va presentar andj è.xit al panyola. l'àiu el fundador de POr- "Peatro Loión de Buenos Aires, vnit ([uestra Simfònica de Barcelona, una anys desi)rés de Pestrena liceista. Des formació (]ue es va mantenir en actiu de llavors Pobra dorm el somni de fins al 1942. La trajectòria de la seva Poblit, ja ([ne mai no s ba reposat, tot carrera el jiortà a dirigir la Banda Mu¬ i (jiie el 19.'58, en plena Gnerra Civil, nicipal de Barcelona i el Conservatori el Licen presentà el j)ròleg escenificat. del Liceu. A més, va establir les bases de POrijiiestra Municipal de València. Autor de més de 150 Lieder, d'una iModernisme i nacionalisme Missa i tm Oratori, s'interessà també [)el teatre ijmsical i estrenà al Liceu, Enric iMorcra (1865-1942) va respi¬ Panv 1907, Ilespèria^ la seva única rar el modernisme del final del segle i òjtera. formà part activa de les activitats t[ne .loan Manén (1883-1971) fou un Santiago Rnsiñol organitzava a Sitges violinista virtuós que des de l'edat de al voltant dels rej)resentants d'aqnest nou anvs va recórrer mig món impres¬ estil manierista. Allà va estrenar la sionant el públic amb el seu talent. seva ()j)era La fada (1897), i el seu L'any 1902 va [uijar a l'escenari del nnj)etn nacionalista Pimpnlsà a fun¬ Liceu la seva primera òjtera, Giovan- dar, Panv 1901, el Teatre Líric Català, na di Napoii, i Panv següent ho \'a fer en el (jiial també col·laboraren Pedrell /Icté, |)er a la ([ual, com en totes les se¬ i Cranados. El nul èxit comercial del ves obres escèni(|ues, també va escriu¬ [(rojecte el va fer emigrar a .Madrid, on re el llibret. Va viure llargues tem¬ partici|)à activament en la composició porades a .VIemanya. Admirador de de diverses sarsueles col·laborant amb Wagner i de , les Ru[)erto Clia])i i Amadeu Vives. For¬ influències d'arjuests dos compositors Decoració del acto primer. Decoració del acte tercer. Decoració del acte segon. mat mnsicalment a Brussel·les, en es deixen sentir en les seves partitu¬ moltes de les seves obres es pot apre- res, senqjre caracteritzades per una

,,, . ciar nna iidlnència de moviments este- orquestració grandiosa. Compositor ragina següent: Pliina ilcdicacla al.s (realtors, tics fraiicobelgues, esjtecialment pel prolífic, s'ha perdut tota la prodticció decorats i persottatges d'H, Pirím-m. eromatisme liarmònic, un (jue va compondre abans de 1907. Va «!,a l·Lsijiiella de la Torratxa» reescriure (10 de gener de 1002). asjiccte Cil què també es pot veure Aclé, li va canviar el nom

Figurina de 1' obra. J/1 o

Apel·les Mestres: Dibuixos per al vestuari de l'òpera Els Pirineus. Apel·les Mestres: Dibuixos per al vestuari Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. (Vilanova i la Geltrií). de l'òpera Els Pirineus. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. (Vilanova i la Geltrú).

fía [Neró i Acte) i n'incrementà la com¬ però aquests no sempre s'han preocu¬ calgut rastrejar l'«Urtext» de començar els problemes, ja que mol¬ cada obra no a en plexitat; aquesta nova versió s'es¬ pat de rescatar-lo i difondre'l. És el solament biblioteques tes estaven condicions penoses. trenà en cas de Pedrell. Es i alemany el 1928 a Karls¬ parla molt del seu arxius, sinó fins i tot en altres països Per exemple, el Liceu va haver de re¬ ruhe. El 1933 l'obra es va presentar a llegat, de la seva influència en el mo¬ i a l'Amèrica del Sud, a fi d'accedir, fer per ordinador les obres de Morera viment en els casos més i Barcelona, en català. nacionalista, però no se sap difícils, a còpies llegi¬ Pedrell, ja que els originals eren com sona la seva música». Per al com¬ bles dels deteriorats manuscrits. «El il·legibles. Aquest és l'autèntic patri¬ positor, que ha hagut d'analitzar Liceu gaudia d'una llista d'autors que moni del país i és lamentable l'estat

hi en Musicologia activa muntanyes de partitures de vegades havien estrenat òperes, com Pahis- què es troba». en un estat de conservació precari, «la sa, Granados, Albéniz o Vives, sovint La investigació va brindar una El compositor, musicòleg i pedagog musicologia hauria de contribuir a amb un cert èxit; de tots aquests, es va quantitat considerable de material, salvar el una noms Benet Casablancas ha estat l'encarre¬ patrimoni del país, i el patri¬ escollir sèrie de per la seva que es podrà utilitzar en altres con¬ és gat de seleccionar i preparar el mate¬ moni el que apareix a les partitures. importància històrica, se'n van buscar certs. «El més important és fer sonar rial musical No ens hem de limitar exclusivament les obres i es va la que conforma el progra¬ poder disposar de les música, que es pugui gravar i que ma d'aquesta nit. «La del Liceu, és a la investigació historicista i acadè¬ reduccions per a cant i piano d'un quedi -continua Benet Casablancas- una iniciativa exemplar -afirma Ca¬ mica. La prova és aquest cúmul de nombre considerable de títols, en edi¬ com a testimoni viu de la nostra tra¬ sablancas-, perquè permet reviure un partitures oblidades, difícils de loca¬ cions de l'època. Abans de la selecció dició. Les administracions hi haurien patrimoni oblidat que, segons que litzar i necessitades d'una restauració definitiva vam intentar conèixer les de fer alguna cosa, perquè tenen sembla, interessa molts estudiosos. urgent». partitures per a orquestra, i aquí van l'obligació de rescatar aquest llegat. 14 I, A H K C i: I' IÍ li A C I Ó D K I, I' A S S A T I. A H E C U I' K I! A C I Ó D E I, PASSA T 15

Wagner, omnipresent seguretat en el traç, qne intenta des¬ criure pictòricament i colorísticament Una característica fonamental en els ambients, la terra mítica, la pàtria. l'obra dels autors representats és Els compassos inicials de l'òpera, amb l'omnipresent ombra de Richard nna frondosa textura orquestral, sem¬ Wagner. «Pedrell tenia un ambiciós blen sorgir del bosc de Siegfried. La programa esteticoartístic, i intentà a- seva música és clarament definitòria plicar-lo a obres amb gran presència del nacionalisme, amb una elegant i coral, un element determinant de la sentida melodiositat recolzada per concepció escènica d'aquests creadors nna orquestració molt elaborada, ja que incloïa peces exultants i d'ins¬ amb nombroses intervencions solistes piració nacionalista. Els motius con¬ del vent, etc.; i revela un reeixit equi¬ ductors són presents a totes les obres, libri entre els mitjans utilitzats i els però en Pedrell, per exemple, hi ha resultats artístics». una immensa desproporció entre el Emporium., l'obra d'Enric Morera, seu projecte estètic i la mateixa obra confirma el que ja coneixem de l'au¬ musical, amb una instrumentació ru¬ tor, «d'un talent apassionat -apunta AtciKt itel gWBA» d« I'

ben en caracteritzats, si bé sovint toscos i les obres de petit format, en el liris¬ poc funcionals, sumats a ritmes i girs me melòdic i els números ballables. melòdics d'origen popular. Pedrell Com en Pedrell, la utilització dels mo¬

oblida beethoveniana mo¬ l'arrel del tius conductors és molt lineal, i a pe¬ Retail de premsa de Testreiia ti Eís Pirineus tiu conductor i la seva capacitat de sar que aquests apareixen més ben al Gran Teatre del Liceti (14 de gener de 1002). variació i desenvolupament per teixir elaborats i desenvolupats, no acaben una arquitectura formal consistent. de dibuixar la desitjada ductilitat Aquesta voluntat d'integrar-ho tot en harmònica. Ea principal aportació una sola obra, en què la manipulació d'aqnesta obra ran en els ballets, una de l'harmonia respon també a una música genuïna i funcional. També és clara vocació simbòlica, li brinda el possible apreciar-hi reminiscències

seu d'impedir que continuï mut. El cas de amb l'excepció de Pedrell, es presen¬ principal interès, i les parts menys puntuals del Tristan (com en Pedrell Pedrell és especialment dramàtic, ja tava la dificultat afegida que les pretensioses són les que conserven del Tannhàuser) i tornen a aparèixer avui més escenes corals que avui la seva obra musical és pràc¬ obres estaven escrites sense solució de encant, com la deliciosa pictòriques d'esperit, ticament desconeguda». continuïtat, és a dir, sense números «Cançó de l'estel». Pedrell fou una amb un sentit de la col·lectivitat en harmonia amb els Seleccionar els títols, un cop es te¬ musicals aïllats. «Per això fer selec¬ gran personalitat la creació musical girs modals carac¬ nien clars els autors, fou especial¬ cions era especialment complicat, ja del qnal no arribà a igualar-se amb el terístics de les melodies populars ca¬ seu ment difícil, «ja que s'intentà fer jus¬ que calia unir i separar segons qui¬ perfil humà, musicològic, social i talanes, que imposen un accent ver¬ tícia a cada compositor oferint parts nes escenes; la meva intervenció ha pedagògic». nacle». a .Joan Laniote de Per al característiques de la seva producció, estat mínima i s'ha limitat allargar Grignon, en canvi, compositor, l'obra de Manén un «és un músic de sòlida Neró i Acté que poguessin mostrar les seves con¬ acord i agregar-ne un altre -sem¬ formació, un posseeix «més envergadu¬ artesà ra dramàtica i dicions com a creador, sense oblidar pre ntilitzant material del mateix qne té una obra perfectament musical, que la situa en un que calia construir un programa inte¬ compositor- per donar imitat i co¬ escrita, plena d'equilibri, homogeneï¬ registre diferenciat de les ante¬ herència a tat i ofici. riors. ressant per al públic, prou contrastat les seleccions presentades Hesperia posseeix una inte¬ Aquest autor és més ambiciós ressant i equilibrat». En tots els casos, potser en el concert». instrumentació, d'nna gran estèticament, començant per la seva

í 16 I. A li E (; U I' E li A C I ó DEL PASSA T

base argumentai universalista, i el seu me, sovint en un context i unes cir¬ Hesperia domini de l'orquestració és ric i gene¬ cumstàncies difícils, per la qual cosa la seva tasca esdevé del tot lloable. El rós, amb passatges cromàtics molt mi se A m'escau poques vegades fer el senyor, perque may porto les densos que de vegades atenyen uns nostre èxit serà haver contribuït mo¬ prendes armonisades; quan duch el barret respallat, m'adono que falta nivells de tensió que s'aproximen molt destament a suscitar l'interès del pú¬ llustre a les a sabates; si he lograt ferme be'l Has de la corbata, m'avisen l'expressionisme. El seu traç orques¬ blic del Liceu per conèixer millor d'altre descuit. He tral és modern, i en aquesta obra no aquesta part tan significativa del pa¬ perdut molts partits ab aquesta indiferencia, però me la conech perd de vista la temàtica i contextua- trimoni cultural del país». y'm guardo de rumbejar; només me toca pel costat vanitós quan lització grecollatina, per la qual cosa vaig al Liceu. Jo hi entro, com poden suposar, pel carrer de Sant Pau y utilitza l'escala dórica combinada Pablo M e l é n d ií z - H a d d a d no paro fins que arribo al colomar (la fatalitat de les alsades), però quan amb una rica escriptura polifònica, pleguem de la funció m'esquitllo per la escala de la gent acomodada y una tonalitat molt ampliada i la inclu¬ faig la sortida per la Rambla; ja sé que quan arribo a baix les belleses sió puntual d'acords per quartes (com han sortit y els pollos estirats, donantnos la esquena, en la rutilant Dansa), amb una pre¬ diuen: ja raja brut-, res hi sència important de dissonàncies i fa, m'agrada trepitjar tou les alfombres del vestíbul y sentir aquella una escriptura vocal exigent. Manén sensació instantània del home pessetaire. Què hi volen fer! flaqueses un Fotogi-afia de Joan Lamote de Grignon publicada a demostra nivell notable d'implica¬ que no la revista setmanal il·lustrada, m'aumenten el gasto. ció amb el que estava succeint a Euro¬ «llustració Catalana», Niim. 191 Donchs l'altre dia feya la combinació susdita acabada la estrena de pa en l'àmbit musical, sobretot si con¬ (27 de gener de 1907). Hesperia, y al esser al replà del principal, sento aquesta conversa; siderem les dates de composició de la —¿Qué te ha parecido? primera versió de l'òpera». —Malo, muy una Benet Casablancas defensa la possi¬ malo; lata. Jo bilitat d'interpretar aquestes obres en pensava en lo que devien sufrir en Wagner, en Berlioz, en C. Franck les versions integrals. «Per la seva sig¬ y tants altres d'aquesta casta que s'ho havien sentit. Escolto més: nificació caldria realitzar si més no —Tanta faena... para nada. una versió de concert d'Els Pirineus i Llavores vaig tombarme. Eren dos municipals (històrich) que plegaven que es pogués enregistrar. També re¬ del servey de la casa; els perjudicaven tan depressa a n'en Lamote eren sisteixen una versió de concert les dues autoritats ab fums de obres de Lamote i de Morera. La de portar sabre fins per la música, creyent que

Manén, en canvi, fins i tot es podria parlant fort la opinió'ls seguiria. Del seu escenificar. Pedrell era un ideòleg i la judicar vaig afermarme resoltament en el meu, del tot oposat, música no es pot fer únicament des perque naturalment jo'n sabia més. Hi ha coses que's poden dir sense d'un programa polític, social o estètic, ofensa de ningú, y com suposo als municipals parlant sense animositat, sinó amb talent i ofici. Un país que és la rahó'm salta, patent, de la meva superioritat nyigonyiguesca. capaç de mirar el passat críticament i A mi Hesperia va agradarme, sobretot per lo fresca; passa a fora, al assumir-lo té l'oportunitat de créixer, bosch, entremitg de branques y fulles y això, com que'm recorda Montvert, d'enriquir-se, de treure profit dels té seus pera gran propis errors. Estic convençut mi encant. Al aixecarse'l teló que el públic sabrà apreciar la bellesa Hesperia està dalt d'una escala arreglant un ram; de les peces incloses en el programa, les fuUes sobreres les dona a son pare que devia esser herbolari o curandero, ja que totes —per diversos conceptes— lo qual queda confirmat per la arribada del tenor que, ab crits que esgarrifen, són molt estimables. Els seus autors només fa que passarse les mans pel cap y pel pahidor; ella'l calma y son van realitzar un esforç creatiu enor¬ pare el fa entrar a la cabana pera arreglarli una frega de cuscunilles en el lloch danyat. El cviraiidero a la cuenta tenía molí de crit per tot arreu y'l venen a Emporium consultar un aixam de gent sobres si ])lonrà o eixirà'l sol, però surt un íustraciú £atalana sal)i cpie itnprovisat y guaitantse'l cel obsei'va s'ennuvola, ab lo qual calen Aquesta setmana hem de celebrar un acontexement extraordinari y paraigües, mes llavores apareix un xich la lluna y'l sabí's fa repicar. d'importancia excepcional per la nostra terra: l'estreno, en nostre Gran Entretant Hesperia entrega un xuixo a son pare y diu alguna cosa que Teatre del Liceu, d'un'òpera catalana, ò mellor dit, d'xm'òpera d'un Mestre l'italià no'ns deixa entendre; la conversa es sobtada pels armats que fan català, ja que no s'ha atrevit ò no ha pogut la Empresa feria cantar en la la passafla v la situació precisa la època; Setmana Santa. El capità Manaya nostra llengua, sinó ab la traducció italiana. llavors aprofita la oportunitat y diu al curandero que té mal de caixal molt Lo Mestre Morera ha fet ab son Emporium un'obra d'art de debò, que'l fort a la l)oca, a lo perque es y quai el vell fa l'orni desbora l'home tenía públich en general y la critica li han estimat degudament . Nosaltres no n'hem de fer ganes d'anar a donar un tom. Per la feina d'arrencar un caixal li sembla aquí una inspecció minuciosa, senyalant deficiencies y (|ue sa filla ho pot fer: el capità li prega, però ella's resisteix perque'l remarcant belleses; en tenim prou ab dir qu'es l'obra ensopegada d'un artista pare li aconsella, mes a la fi ho prova dintre la cabana, y quan se vetx els que sab lo que's fa, qu'es un èxit teatral com no n'haviam vist en dits bruts de autors de casa sancb, té un cobriment de cor que tot el poble no basta a nostra, y qu'en Morera s'ha de posar desd'ara en la curta retornaria. El llista de bons capità se queda a dintre glopejaut fins (jue s'acaba'l such. operistes moderns. Enamorat dels nous procediments, cjue dot això ho ha fet l'Oliva s'ha Bridgman ab versos sentits y campestres que sapigut assimilar per complert, ha fet una obra moderna, ab inspiració li han Coberta amb valgut moltes enhorabones, y en Lamote s'ha cuidat del soroll d'aital fotografia d'Fhnric Morera autor de propia y ab tm treball verdaderament esquisit. No creyem pas equivocarnos l'òpera Emporium estrenada al al manera, que només li desitjo pera sempre igual desacert. Gran Teatre del Liceu. assegurar que VEmporium quedarà de cartell aquí y sortirà a córrer «Ilustració Catalana», mim. 139 D'aquelles autoritats no'n fassi paga, senyor Lamote; son gent que en món. (28 de gener de 1906). no Les dificultats poguent plantar cop de sabre no están contents; es el seu ofici, tothom que s'oposan sempre a l'empenta dels autors de casa, els reconeix. Vostè vàgiho ensopegant malament tot com la Hesperia y el han sigut per fi vensudes en aquest cas. Lo Mestre Mascheroni s'ha près l'obra teinjxs dirà qui tè rahò. ab gran entusiasme, y al cap de vall ha sigut cantada, sent de doldre únicament qu'haja sigut a últims de temporada. La nostra enhorabona al Nyigo-Nyh^o. De l'art que belluga, Enricl·i Morera; lo nostre agrahiment al senyor Mascheroni «jCu-Cut!» Niím. 245 (31 de gener de 1907) y als cantants qu'han près part en l'execució; y a l'Empresa,

que seguexi per aquest camí. — M.

Musical. «Ilustració Catalana», Núm 139 (26 de gener de 1906) Neró i Acte impressionant. Altres números ens varen complaure també, però no tenim temps de fer-ne una ràpida relació. Tres representacions, una d'elles de gala, dedicada a l'Almirall i ais El públic va escoltar l'obra, cantada en català, amb molta atenció i Oficials de l'Esquadra anglesa. fins amb simpatia. L'espectacle li agradava. La presentació la trobava bé. Aquest és el programa propi d'nua obra de repertori, que ja coneix Però acabo repetint que en una temporada del Gran Teatre tothom i que és fa sovint sense insistir-hi massa per a dar varietat a la del Liceti podrem consagrar-hi el teatre líric català, però no temporada teatral. Però no va hé per a prendre el tast d'una obra nova. l'hi iniciarem, perquè és més pròpia per a dar-hi obres de repertori Naturalment el tècnic comprendrà de seguida si està ben musicada, si la (i millor que fossin en català) que per a estrenar-hi òperes sense més composició és rica de melodia o no, si l'art de l'autor respon a una orientació possibilitats que una sèrie de tres representacions. detenninada o bé si obra noves perspectives. El públic sortirà amb aquella B I, A U I) K S 0 I. primera impressió no gaire superior a la que ens produeix un plat nou a Teló Enlaire. «La Esquella de la Torratxa», taula del qual només sabem si ens ha agradat. Núm. 2.799 (24 de febrer de 1933) Per això permet de fer un ver i complert judici de l'obra. Sobretot les òperes tenen cada tina un clima, un ambient i cal submergir-se en ell per Fotografia de Joan Manén publicada a la revista a fruir-les millor. Quan ben de sentir El Barber de Sevilla ja sortiu de casa «Ilustració Catalana», Ninn. 28 (13

nria sala on es cantés Peleas i Melisande.

Nerò i ricíè, que aquest és o hauria d'ésser el títol de l'òpera del Mestre Manén, pren el seu ambient en la literatura de Chatteaubriand. El decorat ha d'ésser ampul·lós, el Palatí, les Catacumbres. L'Alarma ens ha figurat unes gran masses arquitectòniques que s'admiren amb la idea que tenim de la Roma imperial. E'anècdota no té res del simbolisme wagnerià: una cortesana es passa al cristianisme per la predicació de Marc. Neró no vol avenir-se a perdre- la. En torn d'aquest amor, els cristians primitius, l'incendi de Roma, pas dels cristians que van al sacrifici. Ave, Cèsasr, Morituri te saluten. La música tampoc és wagneriana, ni italiana, ni russa. Té una condició que el temps dirà si és una gràcia o un defecte, que l'autor l'ha pensada per compte propi. Perquè és una gràcia quan l'autor és realment el creador o l'iniciador d'una nova perspectiva, que si no és així més li hauria valgut d'emprar els mètodes d'una escola. Aqui no podem fer el judici de la música. Però podem dir que ens va agradar molt. però molt, el número del segon actiu que descriu l'esclat de l'aurora en els jardins del Palatí. En el final del tercer acte l'aparició de Marc té una força dramàtica que la música descriu d'nna manera Caricatura de Joan .VIanén apareguda al «¡Cu-Cut!» Núm. 102, del 10 de desembre de 1903. Els Pirineus que's perdi tot, y fa llensar pel ull de l'escala el vaixelláui y batería de cuyna, produint un terratrèmol tan gros, cpie's trencan les vidrieras, entra Aviiv els parlaré nada menos que de "Els Pirineus". Dels sonats, s'entén. l'atTe y a¡taga tots els llums; lo qual, aprofitát per alguns, van [lalpant y no L'argument d'aquesta gran obra estrenada al Liceu ab bombo, platets y sé a lo que s'antbaría si no fos que'ls del piimer jtis, ipie eran and-clericals, campanas, es altament i'ilosófich. Ls fnnda en l'impossibilitat de l'iiome adveilits de lo cjne passa, fan im forat al sostre y escjuivan a tot a la Comunitat. o de la dona d'arribar fàcilment al logro absolut de la satisfacció terrenal: Aquesta, ofesa de la jugada, fa el cpie pot per destorbar l'àpat, prenentlos nua familia noble de l'any Ini, ab els seus parents y amidis, es proposait el beure ([ue havían deixát vora el seu monastir ijiian s'encaminavan al Coll, anar a fer nn xeflis al Piriíien; contrarietats grossas ho impossibilitan, però per lo que la comitiva's veu obligada a tomarsen a casa. Mes la Gitana, en com en aqnell temps els nobles eran mñes puntosos qne les donas, juran Sardaneta y el Comte no abandonan el lato, dísfressantse aipiet de monjo per arribarbi mal (pie siguin vells. Velshiaqní tot. entrar més bé al convent. Aquí comensa el segón acte: el Comte ab els háliits LI prólecli, al comensar, figura en primer terme una glorieta de jardí al no es vist y vigila, avisant tot cpiant passa als altres dos. Amagats detrás d'nna cop de l'estili; al fons, la montanya abarrotada de neu. S'adelanta el caji columna observan com els novicis baixan al celler tota la minestra, y tant bon de casa y esjilica lo cpie volen fer, la pronietensa de franquejar l'inmensa punt son fora, la Gitana, que no té més espera, vol esbotzar la |)oi1a a cops serra ab perills y congoixas potser no niés qne per punt. de puny, y ab el soroll tothom n'heu esment; baixan y me'ls atrapan. Gran l otografia de i·i·ii|) Pcdrcii. A tot aixó, lina nnisica saballonera imitant el miirmnri de la mosca, espatecli cle caiits per part del Comte, (que no seu vol anar, peró li obliga un acompanva al vell tjiie den dir inoltas bestiesas, perque de dintre, crida (jue portava nn penó, el més malcarat de tots. qne cridarás, y ell contimia com si tal cosa, fins que'l deixan a las foscas La Gitana s'amaga detrás de la porta, y (quan queda sola va fent viatges al y llavors calla perque ja té teinjis d'liaverho dit tot. defora y enteiTa tot cpiant de mica en mica pot anar trayent del celler, fins Lo que ve després es no més que per fer bobejar a l'avi; primer baixan (|ue ja tot recuperat es posa de nou en mai-xa la colla: aqnet cop tothom annat unas glassas brutas per venre si li entra fástich; acabat siirt el papn, ara pera fershi ab las mans si convenia. a la dreta ara a l'esquerra, y per fi, tots els de la colla l'aixordan volent Al Coll de i'anissars comensa el tercer acte. Després de menjar, beure v parlar al plegat, logrant que l'home es dongui per ressentit y es retiri de bromejar, tothom dorm la mona; l'excursió, malgrat t ants entrebanchs, s'ha l'excnrsió, perque no se'l ven més en palla ni en pois. Aquest final es dut a terme. La Gitana, que no hi veu de cap ull, acaba de desembrassar de posât en música d'un modo qne fa extremir. vianda l'amagatall qtie havia cavat a teixa y s'hi ajen. Com en tota /nerga, L1 primer acte ensenya com se va concertar el xeflis. Estant a casa la hi há el més pinxo, que porta una capa baraada de torero, y té rahons alt nn altre Comtesa grans v xichs y criaturas per distréurela en la ausencia del marit, ¡lerqne la porta blava. També es veu bescantat un jovenet al) el nom de qu'es a viatge, es posa a fer mal temps, y tot esperant que acabi de ploure, mossa perque porta el vestit massa just de dalt y bombat de baix. Ls la cada Ini per fer broma hi diu la seva, fan comedia, jochs de mans, bailan fraiKjnessa que dona el vi. bastóns y fins cridan a una gitana que'ls diga la bonaventura. La cosa Com qne clareja surten a iiiitg vestir uns quants ab trompetas a armar xibaixi s'engresca y es rpiaii determinan anar detenninan anar al Coll de Panisssars y fer el patpiet per tomar a casa. Cada hú pren lo seu; regna de noti a fer la berenada. Pren la paraula un qne va vestit de sardaneta, y diu qu el bon humor; de las estovallas n'han fet penóns; de la capa del torero una funda ell y la gitana podrán encarregarse del beure perque ho entenen. pel caliall. y aixerit el poble, s'acaba l'obra al) gran gatzara. La música molt realista en tots els En aquest punt el bullici y saragata arriba dalt de tot, sense adonarse actes; d'un tó vert en els actes; d'mi tó vert en els qne demanava per entrar feya rato un Cardenal y divntt o vint frares qne'l passatges campestres; fogós en els d'amor y tenebrós en els de temporal de fora havia portat allí. LI Cardenal y dívuyt o vint frares qior. Tot molt rebé.

X 1 M - qne'l temporal de fora havia portat allí. LI Cardenal es cpieixa de la poca X I M atenció v desenfré dels reunits, que sols pensait en el goig de la vida, y Nyigo-Nyigo. De l'art que belluga! llavoras la Comtesa n'hi canta quatre de frescas. LI Cardenal s'irrita, la «¡Cu-Cutl», Num. 3 (16 de gener de 1902) Comtesa té un cop dels sens y din que abans de donarli sopar prefereix 24 ! DIO (; li A K I K s Oferir diversió

Compartir sentiments, Moure cors.

Oferir noves formes de diversió.

Així és la nova filosofia de Pioneer.

Posar al teu abast productes

diferents, nous i avançats. Josep Pons Desenvolupats amb la tecnologia

més sofisticada per a formar part

a néixer a Lorraine i Pxiig-reig. Estudià I'Orquesta Nacional de Es¬ del món de demà. Productes que a TEscolania de Montserrat i, paña. És director de l'Orquestra de volem compartir amb tu, des d'avui. després, a Barcelona. Es di¬ Gambra Teatre Lliure, de la Jove Or¬ ploma en piano, composició i direcció questra Simfònica de Gatahmya i de d'orquestra amb Josep Soler i Antoni I'Orquesta Ciudad de Granada. Ros Marbà. Des de molt jove començà Ha estat distingit, juntament amb l'activitat professional, amb la direc¬ l'Orquestra de Gambra Teatre Lliure, ció de cors i petits grups instrumen¬ amb el premi Nacional de Gatalunya, tals, i també com a pianista solista o el premi Ciutat de Barcelona i amb els en grups de cambra. També exercí la premis CD de 1991 i 1992. Amb mo¬ docència. tiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 Fou director de la Coral Carmina i fou nomenat director musical execu¬ des de l'any 1985 s'ha dedicat d'una tiu de les Cerimònies Olímpiques. manera fonamental a la direcció d'or¬ Debutà al Liceu la temporada questra. Fundà, amb altres dos mú¬ 1992-93 dirigint un concert de l'Or- sics, l'Orquestra de Cambra Teatre qtiestra Simfònica del Gran Teatre del Eliure, amb la qual, a part de les tem¬ Liceu. La temporada 1995-96 dirigí porades a Barcelona, ha actuat als The Lighthouse^ La voix humaine i festivals espanyols de més prestigi The Turn ofthe Screw. La temporada (Granada, Santander, Canàries, Grec 1997-98 dirigí II barbiere di Siviglia. de Barcelona, Pamplona, Peralada, Josep Pons és el principal director etc.), així com a les sales de concert associat del Gran Teatre del Liceu i més importants. També ha actuat als dirigí Die Zauberfîôte la temporada festivals de Vincenza i Várese a Itàlia, 1998-99. Metz a França i Oporto a Portugal. Ha dirigit també I'Orquesta de la Radio Televisión Española, la Sinfó¬ nica de Bilbao, la Philharmonie de

CAR AUDIO MULTIMEDIA PANTALLA DE PLASMA REPRODUCTOR DVD Productes audiovisuels i sistema La imatge de televisió més nítida La tecnologia digital més Innovadora de navegació controlat per veu, del món. per a gaudir de l'oci domèstic.

PIONEER ELECTRONICS IBÉRICA, S.A. - Tel. 93 739 99 00 - Fax 93 729 05 05 ■ E-mail: [email protected] 26 B I O (; H A I !•: s B 1 o C H A r IKS 27

Christine Weidinger Begoña Alberdi

via), (Caracas), Elisabetta de Des d'aleshores ba intervingut en les debutà professionalment al Don Carlo (Buenos Aires), Leonora cant al ConserA^atori Superior òperes Manon Lescaut, Jenufa, Boris NascudaMetropolitana PhoenixOpera(Arizona),House de d'// Trovatore (Alberta) i Margarita Nascudade Músicaa Barcelona,del Liceu, queestudiàfina¬ Godunov, Die fValkiire, Salome, Una Nova York. El seu repertori inclou tí¬ de Margarita la Tornera al Teatro litzà amb el Premi d'Honor. Després cosa rara i Le nozze di Figaro, entre tols del bel canto^ obres de Mozart i de Beal de Madrid. cursà estudis de perfeccionament sota d'altres. La temporada 1998-99 par¬ la direcció de la Verdi, així com rols veristes i òperes Debutà al Gran Teatre del Liceti la professora Enedina ticipà en l'oratori La Vierge de Masse- de Wagner. Entre d'altres, ba inter¬ temporada 1976-77 amb Medea. Al Lloris. Participà en els cursets d'inter¬ net, Norma i Luisa Miller. Aquesta pretat els rols d'Odabella (VAttila Teatre també ba cantat L'africaine^ pretació de Gino Beccbi els anys 1987, temporada ba actuat a Don Carlo, (Bolonya i Farina), Senta de Derflie- La Bohème, Bagliacci, Tancredi, Ro¬ 1988 i 1989. Obtingué el Diploma Vi¬ Lohengrin i Le nozze di Figaro. gerule Hollander (Torí i Wiesbaden), berto Devereux, Maria Stuarda, ñas i la Beca de la Diputació de Barce¬ Elisabetta de Maria Stuarda (Santia¬ Anna Balena, Mitridate, re di Ponto, lona l'any 1990. La Ha estat go de Xile) i també el rol protagonista Vierge i, aquesta temporada. Le gnanvadora per dos anvs nozze consecutius de la Marató de Noves d'aquest títol a Monte-Carlo i al Festi¬ di Figaro. val de Buxton; d'Amenaide de Tan- Veus, organitzada per l'Opera de credi (Los Angeles i Bilbao), la Com¬ Cambra de Catalunya, i ba rebut el tessa de Le nozze di Figaro (Santiago segon premi en el concurs nacional de Xile), Donna Anna áeDon Giovan¬ Eugenio Marco per a cantants d'òpe¬ ni (Festival de Granada, Bonn, Puerto ra. Ha intervingut com a solista amb Rico i .Marsella), Elettra iVIdorneneo l'orquestra de la ( de Milà, Welsh National House de Nova York, a Pamplona. Opera, Los Angeles i Marsella), Vite- Debtità al Teatre de La Faràncbda de llia de La clemenza di Tito (La Scala, Sabadell (1988) amb el paper d'Enri- Niça, Marsella i Atenes), Konstanze dice {Orfeó ed Euridice). Fia format de Die Entfiihrung aus dem Serail (rol part d'Els .loglars, i ba participat, en¬ tre d'altres qne ba cantat més de 150 vegades projectes, en els mtmtatges (VEl Nacional i arreu del món, inclosa la Staatsoper Ubu, president. Al Gran Teatre del Licen actuà de Viena), .Ameba d'L/t ballo in mas- per ctiera (\X elsb National Opera i Cracò¬ primera vegada a Ea Fiamma (1989).

; Rosa Mateu

i el Festival de Peralada, entre d'al¬ (Barcelona), realitzà estudis tres. També forma part de la compa¬ Nascudamusicals aal VilassarConservatoride MarSu¬ nyia Òpera Metropolitana de Barcelo¬ perior de Música del Liceu, i també la na amb la qual ha actuat a Espanya i carrera superior de cant amb la pro¬ Itàlia, amb obres com La serva pa- fessora Carme Bustamante. Al Con¬ drona de Paisiello, Primo la musica servatori actuà en muntatges de e poi le parole de Salieri i II barbiere l'aula d'òpera de la institució, com di Siviglia de Paisiello, entre d'altres Dido and Aeneas de Purcell, Le astu- títols. zie femminde de Cimarosa, Le canta¬ Va intervenir en l'estrena de l'òpera trice villane de Floravanti, La prin¬ Babel-46 de Xavier Montsalvatge en cesse de Tréhizonde d'Offenbacli i II els festivals de Cadaqués i Peralada. inatrimonio segreto de Cimarosa El En aquest últim festivíd, hi va partici¬ 1995 guanyà el segon premi en el par novament l'any 1998 interpretant Concurs internacional Maria Canals i el rol de la primera dama de üie Zau- el ])remi al millor cantant català en el berflote. El sen rej)ertori incloti també Concurs Jaume Aragall. el //et/, la cançó espanyola i l'oratori: Amb l'Associació dels Amics de Gloria de Vivaldi, Requiem de Mo¬ l'Ojtera de Sabadell ba intervingut en zart, Requiem de Bruckner, Simfonia diferents produccions: (Mi¬ num. 14 de Xhostakóvitx, Simfonia caela), Roméo etjnliette (Estepbano), num. 2 de Mahler, en actuacions al Le nozze di Figaro (Comtessa d'Al- Palau de la Música Catídana, el Tea¬ maviva) i Anna iioiena (Seymour). tro de Córdoba i l'Auditorio Nacional de I la |)articij)at en diverses ocasions en Madrid, entre d'altres sales. el Festival Grec, el Festival de Tardor Debutà al Gran Teatre del fjicen la de Barcelona, el Festival de Otoño de teitiporada 1999-2000 al Concert Madrid, el Festival do Música Religio¬ Wagner. sa de Cuenca, el Festival de Cadaípiés Major de Sarrià, 57 PI. de Sarrià, 9 i 10 Tel. 203 07 14 Tel. 203 04 73 08017 Barcelona 08017 Barcelona \

30 I li I o c; R A 1'^ 1 !•: s li I O (; R A !• 1 !•: s i 31

Raquel Pierotti Carlos Cosías

Giovanni^ Le nozze di Figaro^ La Ce- cido Domingo, al Festival Lyricjue des guai), estudià piano, solfeig i nerentola, Seniiramide, Orfeo ed Eu- solfeig i piano a la seva ciu¬ Deux Catalogues, a Munic amb la Fil¬ Nascudacant. El a1977Montevideoobté el diploma(Uru¬ ridice^ L'incoronazione di Foppea, Nascuttat. El a1992Barcelona,començà estudiàa estu¬ harmònica de Nacions, a l'Auditori diar cant de l'Escola d'Òpera del S.O.D.R.E. De Norma, Carmen, La favorita. Il ma¬ amb Jaume Francisco Puig i Winterthur de Barcelona, i recent¬ el 1996 inicià estudis de cant al Con¬ en un concert 1974 a 1979 guanya diversos concur¬ trimonio segreto, Laforza del destino. ment organitzat per servatori de Música del Liceu amb el sos nacionals i es presenta en nombro¬ Les contes d'Hojfmann í Maria Stuar- Pro-Lírica, al costat de Milagros Po¬ sos recitals de música de cambra, així da. tenor Eduard Giménez. Entre els di¬ blador; al Festival Grec del 99 amb la com en diverses temporades d'òpera. El 1997 cantà al Teatro Real de versos guardons rebuts cal destacar el Petite Messe Solennelle de Rossini i al Manuel Ausensi de Festival d'Estiu de Vallromanes. El 1980 guanya el segon premi al Madrid amb Divinas Palabras. Da¬ 1998, el Premi Concurs Internacional de Cant Fran¬ rrerament ha interpretat II matrimo¬ Zarzuela del Concurs Operaba orga¬ Debutà al Gran Teatre del Liceu la nitzat i cesc Viñas i el Premi Plácido Domin¬ nio segreto (Bilbao), Doña Francis- presiílit per Plácido Domingo i temporada 1999-2000 amb Lucia di diferents distincions a l'edició de Lammermoor. go al millor cantant espanyol. També quita (Washington), Los amantes de és guardonada amb el primer premi Teruel (Teatro de la Zarzuela), Las 1999 del Francesc Viñas: segon premi del Concurs Mozart i amb la Medalla golondrinas (Teatro Real) i Doña de Veus Masculines, millor cantant es¬ d'Or de Ràdio Nacional d'Espanya. Francisquita i Le nozze di Figaro panyol i milloï' intèrpret de Donizetti. Poc després debutà al Teatro alla (Maestranza de Sevilla). Com a cantant professional ba in¬ Scala de Milà com a Marcellina a Le Debutà al Gran Teatre del Liceu la tervingut, des del seu debut el 1992 amb un concert a nozze di Figaro^ sota la direcció de temporada 1980-81 scvab Manon Les¬ Andorra, a Anna Balena Riccardo Muti i posada en escena de caut i Carmen. Des d'aleshores ha (Hervey a la producció de La Faràndula de Giorgio Strebler. També ha cantat a participat amb freqüència en les tem¬ 1997), Don Pasquale La Scala La pietra del paragons^ porades del Teatre amb muntatges (Ernesto a la temporada 97-98 del Anna Balena^ II barbiere di Siviglia, com Don Carlo, Faust, L'italiana in Teatre Principal), Il matrimonio se¬ L'italiana in Algeri, II viaggio a Algeri, Falstaff Madama Butterfly, greto (temporada del Teatre Princi¬ Reims^ Lucio Silla i Nabucco. Beatrice di Tenda, Lucio Silla i II pal) i L'elisir d'amore (Nemorino a la Ha treballat als principals teatres barbiere di Siviglia. producció de La Faràndula de Saba¬ dell el italians, europeus i americans. El seu 1999). Com a solista en concerts i recitals repertori inclou, entre d'altres títols, ha actuat a Giulio Cesare^ Cosí fan tutte, Don Hamburg al costat de Plᬠ32 1! I o G lî A I- I K S B I 0 G li A K I E S 33

Vicenç Esteve Madrid Lluís Sintes

debutà a l'Òpera de Washington, on Al Cran Teatre del Liceu debutà molt aviat, motivat pel seu protagonitzà L'elisir d'amove. forma artísticament a l'Orfeó la temporada 1991-92 amb La Travia¬ Nascutentorna familiar,Barcelona,a començàestudiar En el seu repertori destaquen les NascutMaonès.a MaóVa realitzar(Menorca),estudises ta. També ha participat en Carmen piano i solfeig, i a participar en els co¬ sarsueles Cançó d'amor i de guerra., de cant a Barcelona sota la direcció (1992-93), Fedora (1993-94), La fille ros infantils d'òpera del Liceu. Als 18 Doña Francisquita, Luisa Fernanda-, del mestre Jaume Erancisco Puig. du régiment (1993-94) i The Lighthou¬ anys inicià la carrera de cant amb el i les òperes L'elisir d'amore. Don Guardonat als certàmens de Santan¬ se (1995-96), a més d'actuar a diversos seu pare, el baríton Vicenç Esteve, i Pasquale, La Traviata, Falstaff, La der, Petrel (Alacant) i Eugenio Marco récitals. La temporada 1999-2000 par¬ tot seguit debutà com a tenor, prota¬ Bohème o II barbiere di Siviglia. de Sabadell, començà la seva carrera ticipà en Turandot. gonitzant la sarsuela La Dolorosa a Debutà al Cran Teatre del Liceu la professional el 1990, i ha cantat, Barcelona. Debutà a l'òpera el 1993 temporada 1998-99 amb Salome, d'aleshores ençà, als principals esce¬ amb Marina^ i posteriorment cantà Parsifal i Die Zauberflòte. naris espanyols: la Zarzuela de Ma¬ un ampli repertori d'òpera i sarsuela La temporada 1999-2000 participà drid {La del manojo de rosas). Teatre per tot l'Estat a importants teatres i en Turandot. Principal de València {El triomf de sales de concerts. Tirant), Palma {Marina, Lucia di Ha estat guardonat a diferents concur¬ Lammermoor), Santiago {Carmen, sos de cant internacionals com els de Die Zaubejflôte), Tenerife {Madama Erancisco Alonso (1994), Jaume Ara- Butterfly, La sonnambula), Peralada gall (1995), Eugenio Marco (1996), {Die Zauberflôte), Maó {Tosca, Tu¬ Operaba de Bordeus (1996) o el Ciu¬ randot) i l'Auditori de Granada {El dad de Logroño (1997). retablo de Maese Pedro). Dins dels ci¬ Ha cantat a diferents temporades cles «Òpera a Catalunya» ha interpre¬ nacionals (Eestival d'Opera de Butxa¬ tat La Traviata, Madama Butterfly, ca, Opera a Catalunya, Torroella de Roméo et Juliette, Le nozze di Figaro i Montgrí, Opera de Cambra de Cata¬ Die Fledermaus. A l'estranger ha de¬ lunya, Oviedo, Màlaga, Teatre Princi¬ butat a Sicília, al Luglio Musicale pal de Palma) i també fora d'Espan¬ Trapanese, Prada {El giravolt de ya: a diverses ciutats de Erança, i el maig), Niça {La fille du régiment) i 1998, convidat per Plácido Domingo, Caracas {Don Gil de Alcalá). I! I O C 1Î A F IKS I 35

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Licen

Liceu fou Marià Obiols. En la seva titulars de la formació han estat Eu¬ drés Máspero. Actualment és director llarga història ha estat dirigida per genio M. Marco i més endavant Uwe del Cor William Spaxdding. batutes convidades com ara Albert Mund. Actualment el director musical D'entre les seves actuacions cal Coates, Antal Dorati, Karl Elmen- és Bertrand de Billy, el principal di¬ assenyalar el Reqidein de Verdi (Tea¬ dorff, Eranco Facció, Manuel de Fa¬ rector convidat és Peter Schneider; i el tro Real de Madrid) i la primera ver¬ lla, Alexandre Glazunov, Josef Keil- principal director associat és Josep sió escenificada a Espanya de l'òpera berth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Pons. Moses unci Aran de Schônherg (Gran Hans Knappertsbusch, Eranz Kon- L'Orquestra ha actuat al Teatro Teatre del Liceu), a més del Requiem witschny, Clemens Krauss, Joan La- Real i al Palacio Real de Madrid, les de Mozart, la Missa Solemnis de Bee¬ mote de Grignon, Joan Manen, Jaume Arenes de Nîmes, l'Òpera de Lud- thoven i la Missa de la Coronació de Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sa¬ wigshafen, el Théâtre des Champs Mozart. bater, Max von Schillings, Georges Elysées de Paris, el Palau de la Mvîsi- El Cor del Gran Teatre del Liceu ha Sebastian, Richard Strauss, Igor Stra¬ ca Catalana i el Teatre Grec de Barce¬ actuat a les Arenes de Nîmes, en oca¬ vinsky, Hans Swarowsky, Arturo lona, el Festival d'Orange, l'Odeon sió de l'estrena a França de l'òpera de Toscariini, Antonino Votto i Bruno Herodion Atticus d'Atenes i el Fes¬ Verdi // Corsaro. També ha interpre¬ Walter; i darrerament Gerd Albrecht, tival de Peralada, entre d'altres in¬ tat Lucia di Lammennoor a Ludwigs- Alexander Anissimov, Richard Bo- drets. hafen i Lucrezia Borgia a Paris. Ha nvnge, Paolo Garignani, Frederic cantat sota la direcció dels mestres Chaslin, Eranz-Paul Decker, Romano Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Gandolfi, Garcia Navarro, Lamberto COU DFF TFATRF DFF FICFU Kulka, Mund, Nelson, Perick, Ren- Gardelli, Armando Gatto, Cristóbal El Cor del Gran Teatre del Liceu es nert, Rudel, Steinberg, Weikert, Var¬ Halffter, Janos Kulka, Peter Maag, consolidà als any seixanta sota la di¬ viso, Maag i Neumann, entre d'altres. Riccardo Muti, Woldemar Nelsson, recció de Riccardo Bottino. En co¬ OKQUESTHA SIMFÒNICA OFF Vaclav Neumann, Josep Pons, David mençar la temporada 1982-83, Ro¬ CHAN T F A T K F I) F F F I C F U Robertson, Antoni Ros Marbà, Julius mano Gandolfi es féu càrrec de la El primer director titular de FOr- Rudel, Pinchas Steinberg, Peter Sch¬ direcció juntament amh Yittorio Sicu- questra Simfònica del Gran Teatre del neider i Silvio Varviso. Els directors ri. Posteriorment ha estat director An¬ 36 37

Concertino Violoncels Fagots Sopranos 1 Contralts Barítons ORQUESTRA COR DEL GRAN Ondrej Lewit Adam GLUBINSKI * Just MOROS * M. Lluïsa CARDONA M. Ferran ALTIMIS SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE Josep ESCORSA Matthias WEINMANN Marcelo PADILLA M. Rosa LÓPEZ Clotilde MIRÓ Pere GOLL TEATRE DEL LICEU DEL LICEU Violins primers Alexandre BÁSCONES Francesc BENÍTEZ Mirta Maria LORA Anna M. VELANDO Josep MIRÓ Maria Anca ANDREI * Carme COMECHE Encarnació MARTÍNEZ Joan Josep RAMOS Margaret RONHAM Ursula CRUMP Marta RIBAS Lluís SÁNCHEZ Andrea CERUTI Rafael SALA VIVAS Trompes M. Teresa RIBERA Joan SUBIRÓS Helene ELOMAN Juan Manuel STAGEY Vicenç AGUILAR * Margarita BUENDÍA Tenors 1 Fiotr JECZMYK M. Eulàlia VALERO Carles CHORDÀ Anna ROMA Antoni BERNAL Emilie LANGEAIS Francisco RODRÍGUEZ Lídia VILASECA Jordi FIGUERAS Baixos Einilian TGADER Enrique J. MARTÍNEZ Natàlia CASASÚS Ubaldo GARCÍA Santiago BLAS Vessela TOMOV Contrabaixos Araeeli ESQUERRA Prudenci GUTIÉRREZ Miguel Àngel CURRÁS Anton ZUPANCIC Tomàs ALMIRALL * Anna MARTÍNEZ Sixte LERÍN José Felipe EGURROEA Guerassini VORONKOV Jaume ALBORS Trompetes Prefecte MONROIG Erancesc QUILES Anna ROHIGAS Erancesc LOZANO Miguel Àngel BOSCH* Vicenç Ríos Carles RIVAS Regofia PÉREZ Joan MAULEÓN Àngel VIDAL Garlos TRULLÉN Sergi MORENO Christian BENITO Lluís RUSIÑOL Francisco VILLAESCUSA Sopranos 2 Daniel ALFONSO Josep LLAURADOR Rafael de la VEGA Josep Anton CASADO Amparo CATALÁN Florenci PUIG Antoni DURAN Gonzalo ÁLVAREZ Glòria LÓPEZ Josep Lluís MORENO Violins segons Juan Carlos BEEEO M. Dolors LLONGH Albert DEPRIUS Annick PUIG * Flautes Rita WING Antònia TERRÉS Albert MORA* Mestres assistents musicals Rosa RIOTA Agustí BRUGADA Trombons Javier PÉREZ-BATISTA Mercè BROTONS Patrícia MAZO Francese SÁNCHEZ* Tenors 2 Jaume TRIBÓ Elena CEAUSESCU David MORALES Mezzosopranos Hans W. BYSTRON Eloi JOVÉ Rodica Monica HARDA Detlef HILLBRICHT M. Isabel ARQUÉ Josep M. FONTANALS Osias WILENSKI Marcel NOLL Oboès Montserrat BENET Eduard MORÉ Mark HASTINGS Jordi PAPS ARMESTO Francesc CASTELLÓ * Teresa CASADELLÀ Xavier PLANÁS Josep FERRÉ Sebastian POPESCU Raúl PÉREZ Tuba Josepa MARTÍNEZ Emili ROSÉS Julius VARADI Richard VAUGHAN * José Miguel BERNABEU* Isabel MAS Jordi VILARGUNTÉ Marta MORERA Assunto NESE M. Isabel RODRÍGUEZ Clarinets Arpa Philip R. CUNNINGHAM * Lina SERRACARABASSA* Violes Jesús CARRASCO Marie VANIER * Agustí BARONA * Florian MUNTEANU Percussió Claire BOBIJ Artur SALA* Bettina BRANDKAMP Jordi MESTRES* Mihail EEORESCU Toni MELER Nicolae GIURGEA Fierran ARMENGOL Víctor PETRE Fulgencio SANDOVAL Franck TOLEINI Niamh NI CHONAIEE Luca CERUTI

Solistes 38 P lî 0 X I M E S F UNCIONS j 39

Pròximes funcions Recital Soile Isokoski i Bo Skovhus Ballet del Teatre Bolshoi de Moscou

Hugo Wolf: Das italienische Liederbuch La bella dorment

Solistes: Soile Isokoski, soprano Bo Skovhus, baríton Música: Piotr I. Txaikovski

Piano: Marita Viitasalo Coreografía: Màrius I. Petipa Realitzada per: luri N. Grigorovitx Escenografia: S. Virsaladze Dissabte, 17 de juny, 20.30 h, torn C Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Director d'orquestra: Alexander Kopylov «125 aniversari de la mort de Bizet» Dimarts, 27 de juny, 20.30 h, torn A Sessions al Foyer Dimecres, 28 de juny, 20.30 h, torn B Dijous, 29 de juny, 20.30 h, torn D George Bizet: Feuilles d'album Divendres, 30 de juny, 20.30 h, torn E L'aurore Dissabte, 1 de juliol, 17.00 h, torn E La chassefantastique Dissabte, 1 de juliol, 22.00 h, torn C Grand Valse de Concert Diumenge, 2 de juliol, 17.00 b, torn T Adieux de l'hôtesse arabe Chanson d'avril Ouvre ton coeur Cançons de cabaret La coccinelle Recital de Christiane Tarantelle Boesiger

Sessions «golfes» al Foyer

Solista: Mireia Pinto, mezzosoprano Obres de Schonberg i Weill.

Piano: Vladislav Bronevetzky Solista: Cbristiane Boesiger, soprano

Piano: Markus Fobr

Diumenge, 18 de juny, 19.00 h. Direcció i iluminació: Oliver Tambosi

Dimecres, -5 de juliol, 23.00 h Divendres, 7 de juliol, 2-3.00 b Dissabte, 8 de juliol, 23.00 b en moYumento.

Aírnonía. Ésta es la palabra

que define al TS200. En él conviven en perfecto equilibrio, el diseño más

elegante con la más absoluta

personalidad. Una gran

obra que pone a su disposición, además, el Lexus Privilege Service*: 6 años de garantía. Programa de Revisiones de Mantenimiento Gratuitas

durante 3 años... Ahora

sabrá lo que significa tener

un Lexus. Movimiento.

coohdinació: juan Carlos Olivares.

Direcció ií'art i disseny crài·ic: Josep Bagà Associats. Preimi·iiessió: Susana KodiUguez, Quintana, S.L. Impressió; Icoi,

Edició i publicitat: Art-Co/Prensasi Tam S.L. Agraïments: Joan Mataboscii Soler, Vinyet Panyella, Biblioteca de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya.

Fotografia de portada: Hugo Menduiña. Traducció: Lourdes Bigorra (L'Avenç, S.L.).

_ Ia'xus Mecenas del Ij Cran Teatre del Liceu ©

*L,exus Privilege Service es un servicio exclusivo de la Red de Centros Autorizados Lexus en Península y Baleares. Teléfono de información Lexus 932 006 464