La Renaixença a L'òpera Temporada 1999-2000
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Els hereus de la Renaixença a l'òpera Temporada 1999-2000 0 Fundació Gran Teatre del Licen Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación y Cultura Ajuntament de Barcelona són molt poques les ocasions en què la Natura conjuga els seus Diputació de Barcelona elements per crear alguna cosa realment sublim. e1 delicat contacte Societat del Gran Teatre del Liceu del cristall finíssim d'una copa Rosenthal amb l'eKcepcional Consell de Mecenatge caua "millésimé" Brut Nature, premiat amb la Medalla d'ardent a vinitaly i el "zarcillo" d'ardent a Valladolid, n'és potser una. un priuileçi, fins i tot, per als paladars més eaquisits. Mecenes de la Fundació Copa Rosenthal del segle XX. Col·lecció Glòria Ferrer. del Gran Teatre del Liceu Xs Fundació Gran Teatre del Liceu Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación y Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge LA CAIXA' AIGÜES DE BARCELONA . AUTOPISTAS . BANCO BILBAO VIZCAYA / BANCA CATALANA . BANCO ESPAÑOL DE CREDITO • BANCO SANTANDER CENTRAL HISPANO . BASF . CAIXA CATALUNYA . CANAL + • CIRCULO DEL LICEO . COBEGA / FUNDACION COCA-COLA ESPAÑA . CORPORACIO CATALANA DE RADIO I TELEVISIÓ . EL CORTE INGLES . EMTE / SULZER / AGELECTRIC • ERICSSON ■ FECSA / ENHER . FREIXENET . FUNDACIÓ BANC SABADELL FUNDACIÓ GRUP SET . GAS NATURAL SDG • GRUP WINTERTHUR • GRUPO DRAGADOS • GRUPO VINSA • GUINOVART & OSHSA . HEWLETT PACKARD / AGILENT TECHNOLOGIES . HOTEL REY JUAN CARLOS I . IBERIA . LA VANGUARDIA RADIOTELEVISION ESPAÑOLA . SEUR ESPAÑA • SIEMENS ■ THYSSEN BOETTICHER / WAAGNER BIRO ■ UBS AGFA-GEVAERT - AGROLIMEN - AGRUPACIÓ DE CIMENTS - ALMIRALL PRODESFARMA - ÁREAS - ARGENTARIA - ARMAND BASI - ASEPEYO - ASSOCIACIÓ AMICS DEL LICEU - AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA - BAGUÉS-MASRIERA JOIERS - BASSAT, OGILVY & MATHER - BOSE-SONIDO PROFESIONAL - BURBERRYS SPAIN - CAIXA DE TERRASSA - CAIXA LAIETANA - CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA - CASAS - CONSORCI DE PROMOCIÓ TURÍSTICA DE CATALUNYA - COPCISA - CORPORACIÓN J. URIACH - CRISTALERIA ESPAÑOLA - DAMM - DANONE - DEUTSCHE BANK - DOM PÉRIGNON - EL PERIÓDICO - EPSON IBÉRICA - ERCROS - EUROPROJECT - PERRERO IBÉRICA - FIATC ASSEGURANCES - FORD - FRANCESC RUBIRALTA - FUJIFILM ESPAÑA - FUNDACIÓ DE L'AGRUPACIÓ MÚTUA - FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSON IBÉRICA - FUNDACIÓN MARÍA FCA. DE ROVIRALTA - GEC-ALSTHOM - GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUP PERALADA - GRUP AUTOCARS JULIÀ - GRUP SABA HENKEL IBÉRICA - HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE - INDO INTERNACIONAL - INDUSTRIAS MARCA - LA SEDA DE BARCELONA - LABORATORIOS INIBSA - MEROIL MICROSOFT IBÉRICA - MIELE - ÓPTICA HISPANO - PANRICO - PETROCAT, SOCIETAT CATALANA DE PETROLIS - PORT DE BARCELONA - PRICEWATERHOUSECOOPERS ROCA RADIADORES - ROYAL BRANDS-ARTIACH - SGAE - TFA ASSOCIATS - TURISME DE BARCELONA - VIVES VIDAL VIVESA - VOLVO CAR ESPAÑA Concert «Els hereus de la Renaixença a l'òpera» Programa I Solistes Joan Lamote de Grignon Hesperia (1906) (1872-1949) «De nit i dia» (introducció i duo d'Hespèria i Ausos) Christine Weidinger, soprano [Christine Weidinger / Lluís Sintes] «Com vola el papalló foll d'alegria» soprano Begoña Alberdi, (duo d'Hespèria i Indíbil) Rosa Mateu, soprano [Christine Weidinger / Vicenç Esteve Madrid] «La llum de l'alba» (escena final) Raquel Pierotti, mezzosoprano [Christine Weidinger / Vicenç Esteve Madrid] Carlos Cosías, tenor Enric Morera Emporium (1906) Vicenç Esteve Madrid, tenor (1865-1942) «Amor meu, què tens?» (duo de Ròdia i Nethú de Tacte 1) Lluís Siutes, baríton [Rosa Mateu / Carlos Cosías] «Omplim els camins cantant d'alegria» (ball de Tacte 1) «Seguiu! La nit és clara com el dia» (cor de guerrers i caçadors de Tacte II) ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Director d'orquestra II Josep Pous Joan Manén Neró i Acte (1928) (1883-1971) «Clitemnestra dormitava» (introducció i escena d'Agripina de Tacte I) Concertino [Raquel Pierotti] «Salve Neró, Cèsar August! » Ondrej Lewit (interludi nocturn i cor de Tacte II) «Al fi retrobar-te he pogut!» (duo de Neró i Acte de Tacte 111) [Rosa Mateu / Vicenç Esteve Madrid] Assessorament i recerca musical «Volia de llur aclaparament veure'n la traça: Benet Casablancas (escena de Tigel lí de Tacte IV) [Lluís Sintes] Els Pirineus Recerca documental programa Felip Pedrell (1902) «Cort d'amor» Jaume Tribó (1841-1922) (ària de la comtessa) [Begoña Alberdi] «Mon pensament, mon cor» (duo de Miraval i Brunissenda) [Begoña Alberdi / Carlos Cosías] Gran Teatre del Liceu «Els jocs» (interludi orquestral) «Estic enamorada» (cançó de l'estel) Dijous, 15 de juny, 20.30 h, funció núm. 92, torn D [Christine Weidinger] «Victòria!» (cor final) 6 LOS INTERPRETES DE l/OPERA "EMPORIU.M" AL GRAN TEATRE DEL LICEU A baix: (À)l)('rta del llibrei de I òpera lle.-ipèria de 1907. Pàgina següent: Plana dedieada als intèrprets de l òpera Tinpòríiim estrenada al (bctn Teatre del l>iceu. «iliistraeió daialana». Niiin. 139 (28 de gener de 19()í)], n'hi molts d'altres cpie van a))ortar punts de vista diferents, com ara Ar¬ La tur Baratta, de recuperació qui es va estrenar, el 12 de juny de 1885, la primera òpera escrita en català. Eigures com .lauine del Pallissa. Marià Obiols, Erancesc Sán¬ passat chez Gavagnach, .Manuel Giró o .losé .María Lisandizaga, per esmentar-ne en La crònica del Gran Teatre del Liceu recull només algtms, van ser presents diver¬ ses diverses ocasions estrenes absolutes i vegades a la llotja d'honor del Liceu. Què se n'ha fet, d'aquest ric representacions d^òperes de compositors del llegat? La resjiosta és inquietant, ja que la pràctica totalitat de la cin¬ país. Al llarg de la seva història, el coliseu sha quantena d'obres catalanes i esjianyo- convertit en repetides ocasions en una les estrenades al Liceu abans de la Guerra Civil dorm en el més |)rofund plataforma per a la creació, fins al punt cpie en somni de l'oblit. algunes temporades sha arribat a acumular un catàleg dhbres pihpies de considerables La veu de la Renaixença dimensions, un patrimoni que avui constitueix A mitjan segle .XIX, el moviment poli- un llegat ric, però també oblidat. tícocnltural conegut amb el nom de Renaixença havia arrelat a jiràctica- nient tots els estaments intel·lectuals Els somnis i les ambicions artístiques catalans, i aquesta influència va atè- d'un gra¡)at de creadors són els j)ilars nver de ple l'art. L'estètica musical d'aqnesi catàleg d'obres locals que també es va deixar influir per aquella 110 tots els teatres d'ò|)era són capaços mirada cap a les arrels històriques d'oferir. Noms àmpliament reco¬ que mitificava els forjatlors del poble català. neguts en l'aclualitat, com Tomás L'òpera, un espectacle cosmo¬ Bretón (1850-1923), Isaac Albéniz polita arribat d'Itàlia, d'Alemanya o (1860-1909), Enric Granados (1867- de Lrança, es va distanciar d'a(]uesta 1916), Manuel de Ealla (1876- realitat cidtural, fins <|ne figures com 1946), Amadeu Vives (1871-1932) Felip Pedrell (1841-1922) van pre¬ o Elduard Toldrà (1895-1962), són tendre d'anar més enllà de la mera alguns dels seus protagonistes, si bé composició operística plantejant pro- DIMECRES, 15 FEBRER 1933 - A LES 9'15 VESPRE 8 I L A H K C i; P I-: R A C I ó D !•: L PASSA T IS.^. de propiciat i abonament Estrena de la tragèdia per a música, en 4 actes, lletra i música de Joan Manen Los Hovedodes NERÓ I ACTE Almacenes de varios artículos i [Acció a Roma) RGiiiblo de Estudios, 14, y Canudo. 2 ! 20t3 Estrenada al 7ilifoao «Teatre de l'Opera», de Karlsruhe (Alemanya), l'any 1928 i representa¬ da, a més, en els grans teatres de Leipzig, üresden, Colònia, "Wiesbaden, etc. Sastrería Dirigirà l'orquestra l'autor Joan Manen á medida GÉMEPOS INGLESES ntro. Lamotttve de Qrignon REPARTI M E N T Traies hechos Gabanes novedad Ulstec «(Auto-CBP», espeeialidad, pesetas^70 Chalecos fantasía N A U M A NN Neró Acté Fotografia de Lainote de Grigiion Camisas para Prach — Tlck,s MAOiaNAS P.VUV COHKJl Mitijulnes lifclllineiis ]iaru liHi-t<r niMias apareguda al programa de Amador FAAIADAS Pilar NOGUERO Secciones de: la temporada 1905-1906 BICICLETAS Guanieria, Camisería, Corbatería y desilc los iiKHti·lits sencillos linsüi las mus lujosas del Gran Teatre del Liceu. ApUeacli'iu (lu lodo.s los iKliflaiitos in<Kl(>r(iiis Géneros de Punto Venios al conlnrtit y u plazos á iir(H-l'«( -educidos y Aqripina Tiqeli cuiiillciuues de Sombrerería , Zaisalcría , Arlíciiio.s inoicse.s Pàgina següent: I>eiK'>silo Central para Rspalta; para vki'c Ricard FUSTE Barcelona - Cuije Escudlliers, 5. 2 y 9 Angela ROSSINI Programa de mà de Neró i Acte, Bastones v Paraguas, Objetos ixira rctjtiios de Festrena al Gran Teatre del Liceu Marc Parthos el 15 de febrer de 1933. Joaquim ALSINA Baltasar LARA CAFE BAR LA IVL A N T A BAIXA jectes estètics que vinculessin la músi¬ nat encara, va provar de realitzar ca i la mitologia popular amb el gran la seva pròpia versió de l'obra d'art espectacle líric. Els ferris planteja¬ total amb Els Pirineus (1902). Va co¬ ments teoricoestètics de Pedrell ambi¬ mençar a escriure-la l'any 1890 in¬ cionaven establir les bases d'una escola tentant utilitzar directrius netament catalana d'òpera amb característiques wagnerianes, des del «Leitmotiv» fins lEIllÀ ben definides. Fascinat per Richard a l'estructura formal, que desenvo¬ Wagner i per la seva obra, tant la mu¬ lupà en un pròleg i tres actes: «Anima EXCLOSIVA sical com la teòrica, intenta de seguir- Mare», «Lo comte de Foix», «Raig de ne les passes i esdevingué a nivell lo¬ lluna» i «La jornada de Panissars». , cal un ideòleg important i influent. L'èpic llibret era de Víctor Balaguer. (oDipil Compositor de sis sarsueles i de dotze L'acció se centra a Aragó i Catalunya òperes, sis de les quais no s'han estre¬ entre els anys 1218 i 1285, i descriu (jinrnl mm\ H df (arbiící 5.Â. Vava CcAdatcvów VIA LAYETANA 1? Pral Cocmat txcmòmkas TELEFONO 0484 10 I, A l< F. C I I' F H A C I 6 I) F F PA SS A T LA ESQUELLA DE LA TORRATXA 25 e|)iso(lis psendohistòrics sol)re I'alli- Penijiremta de \X agner.