L'alfàs DEL PI | Toponímia Dels Pobles Valencians |
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
L’ALFÀS DEL PI L A M ARINA B AIXA AJUNTAMENT DE L’ALFÀS DEL PI ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Josep Martines Vicent Martines GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians L’Alfàs del Pi, 220 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Alfàs del Pi ISBN: 978-84-482-6227-3 Depòsit legal: V-852-2018 Impressió: www.avl.gva.es L’ALFÀS DEL PI L’Alfàs del Pi pertany a la comarca de la Marina Baixa. El terme municipal, de 19,26 km2, fita al nord i a l’oest amb la Nucia; al nord- est, amb Altea; al sud, amb Benidorm, i a l’est, amb la mar Mediterrània. La part interior, voltada en la llunyania, d’una banda, pel Puigcampana i Ponoig, i per l’altra, per la serra de Bèrnia, s’aboca en una suau davallada cap a l’Albir, partida que comprén un gran pla, la platja i la meitat més septentrional de la serra Gelada. Una successió de tossals, racons, foies i algun barranc avança cap a la mar; pins, ametlers, tarongers, oliveres i canyars omplin (o, potser millor, omplien) el terme. L’Alfàs del Pi és un municipi relativament nou: fins a darreries del segle XVIII pertanyia a Polop (1784). L’il·lustrat valencià Antoni Josep Cavanilles l’esmenta en 1797 com a «nou caseriu», amb 193 famílies. Com és sabut, l’apel·latiu del Pi va substituir el vell de Polop i va prendre cos en el pi que presideix la plaça Major. Hi ha restes d’ocupació romana a l’Albir (segles II i IV d. C.) i referències escrites del topònim l’Albir, especialment, i del nom l’Alfàs en documentació medieval i de l’Edat Moderna, sobretot en textos que parlen de les delimitacions de terme dels senyorius, de plets per l’aigua de reg i d’atacs dels pirates i de la necessitat de defensar la costa per mitjà de torres de guaita. Els dos topònims més importants del terme (l’Alfàs i l’Albir) són d’origen àrab: en aquesta llengua, al-fahs vol dir 'el camp'. D’alfassos, n’hi ha més d’un en terres valencianes i fora; i és que, potser, en alguna altra època es degué fer servir com a paraula corrent, no sols com a topònim. Recordem que tradicionalment s’ha distingit l’Alfàs de Dalt (és a dir, l’Alfàs del Pi) i l’Alfàs de Baix (ja en terme de Benidorm). Al seu torn, l’Albir prové de l’àrab al-bír, 'el pou'. La vella dita de la Marina («en arribar a l’Alfàs, allarga el pas») no sembla que es complisca a hores d’ara. La població del municipi s’ha multiplicat per molt des de darreries del segle XX ençà: el turisme i la construcció d’urbanitzacions han canviat profundament l’activitat econòmica tradicional, la demografia, el paisatge i els costums dels alfassins. Abans eren ells els qui emigraven cap a l’Alger, França o Amèrica, o cap a altres comarques valencianes com ara la Ribera, en època de la collita de l’arròs. D’aquella emigració interior, n’ha restat allò dels «blavets de la Marina» o dels «oncles de la Marina» en la memòria d’aquelles comarques. En canvi, darrerament l’Alfàs del Pi és punt de destinació per a persones de nacionalitats molt diverses (de l’interior i del sud d’Espanya, de Noruega, de Suècia, d’Alemanya...). Els horts de tarongers o les foies d’oliveres i d’ametlers i el pinar han sigut poblats intensament per xalets. El nom de l’Alfàs del Pi s’ha fet conegut a molts països com a lloc de descans i de qualitat de vida. Tots aquests canvis han afectat també els noms de lloc. Ja són moltes les denominacions més o menys estranyes que n’arraconen unes altres de més tradicionals i, a voltes, molt antigues. Per a preservar aquesta part fonamental del patrimoni cultural, poden ser un bon recurs la retolació amb la toponímia normalitzada dels carrers i de les partides del poble, i l’edició i la difusió de mapes. Un element molt característic de la toponímia de l’Alfàs del Pi és l’ús de l’article determinat masculí amb valor abstractiu: el de Grau, el de Soler, el de Llorca… A la vora de topònims d’origen àrab com els ja esmentats adés, descobrim ací, conservades com a noms de lloc, paraules importants de la nostra llengua, en algun cas, ja poc usuals; són vocables com ara batle (el de Batle), estany (l’Estany), falcillot ‘tipus de pardalet’ (cova dels Falcillots), heretat (l’Heretadeta), om (foia de l’Om), purna (la Purna), etc. A més d’actuar com a testimonis de llengua, els noms dels llocs fan present la història i, per tant, la identitat dels grups humans. La punta de la Bombarda deu al·ludir a aquella època en què la costa no era un lloc segur i calia posar-hi defenses (segle XVII); per ventura, la cova de la Dona és recialla d’una antiga i bella llegenda que recorda el segrest i l’alliberament d’una dona quan els atacs dels pirates sovintejaven per tota la Marina. El camí dels Alguers o els diversos assagadors que travessen el terme recorden els dies (no tan llunyans) en què la ramaderia era una font de recursos ben important. El primer fa referència a l’aprofitament de l’alga de la platja per a escampar-la en els corrals i obtenir-ne fem, fonamental per a adobar la terra; els assagadors són camins (a vegades molt antics i molt llargs) reservats per al pas del ramat. ELEMENTS FÍSICS Orografia Costera Roja Penyes de l’Albir Cova de la Dona Serra Gelada Cova del Bou Serreta de la Muixara Coves dels Falcillots Tossal de Riera el Cantalar Tossal del Captivador Foia de Brell Tossal Roig Pas dels Randars Relleu litoral i marí Banc de la Mosca Morro del Metge Barreta de les Mines Penya del Gat Caleta de l’Amerador Platgeta de la Mina el Pont Platgeta del Metge Illot de la Caleta Platja de l’Albir l’Estufador Platja del Racó la Caleta Punta de l’Esparralló Morro de Bou Punta de la Bombarda Morro de la Llissera Punta de la Pila Morro de Sant Jordi Hidrografia Barranc de la Foia Manera Rambla de l’Albir (o Riuet Barranc de la Sisca Sequet) Barranc del de Soler Séquia Mare Barranc Fondo Partides i paratges Carbonera el de Bodega el Barranc Fondo el de Borret el Barranquet el de Cabut el Captivador el de Flores el Corral de Toni el de Galindo el d’Agulló el de Grau el de Barceló el de Llorca el de Batle el de Llucià el de Patró l’Estany el de Roca l’Heretadeta el de Soler l’Horta el del Cardo la Canyeta el Maset la Cisterna el Pla de Devesa la Cucarella el Pla de Figuereta la Ferreria el Pla de l’Assagador la Foia Blanca el Pla de la Serra la Foia d’en Ros el Pla del Molí la Foia de Conill el Pla Major la Foia de l’Om el Planet la Foia de Peral el Poblet la Foia de Riera el Racó la Guixa el Romeral la Purna el Saltet la Querra el Sarandó la Rambla el Tossalet les Cases de Borret el Ventorrillo Racó de l’Albir el Verdader Racó de la Creu l’Albir Racó de la Pisca l’Aljub Racó de Mariailo l’Angelita PRESÈNCIA HUMANA Poblament Colònia Escandinava Urbanització El Tossalet el Calvari Urbanització Els Ametlers el Castell Urbanització Els Pins l’Albir Urbanització Entre Tarongers l’Alfàs del Pi i Flors Santa Fe Urbanització Jardí de l’Alfàs Urbanització Barranc Fondo Urbanització L’Arabí Urbanització Belmonte Urbanització L’Estrada Urbanització Beverly Hills Urbanització L’Oasi Urbanització El Captivador Urbanització La Capitana Urbanització El Planet Urbanització La Foia Blanca Urbanització El Romeral Urbanització Sant Rafael Vies de comunicació Assagador de la Mallada Camí del Pla de Nadala Assagador de la Serra Camí del Romeral Camí de l’Aljub Camí del Sarandó Camí de la Foieta de l’Avi Camí del Tossal Roig Camí de la Mar Camí del Volador dels Corbs Camí de la Pedrera Camí dels Alguers Camí de les Coves Camí Vell d’Altea Camí del Barranquet Camí Vell de Benidorm a Altea Camí del de Bodega Camí Vell de Callosa Camí del de Devesa Camí Vell del Far Camí del de Flores Carretera de Carbonera Camí del de Llucià Carretera de l’Alfàs a la Nucia Camí del Maset Ferrocarril Alacant-Dénia Camí del Pinar Passeig de la Mitja Llegua Altres llocs d’interés Baixador del Ventorrillo Mirador del Far Cementeri Necròpolis Centre Educatiu Parc Natural de la Serra el Mirador Gelada el Far Repetidor Instal·lacions Esportives Torre de la Bombarda Mines d’Ocre Elements físics TERME DE LA NUCIA Tossal del Captivador. el Captivador Carbonera Foia de Brell el de Bodega Serreta el Pla de Figuereta de la Muixara Barranc de la Sisca Rambla la Cucarella la Purna el Pla del Molí el Verdader la Foia Blanca TERME D’ALTEA de Tossal. Roig el de Grau la Foia d’en Ros el Maset el de Barceló Costera Roja la Foia de l’Om l’Albir el Corral de Toni el de Patró el Planet la Canyeta el de Flores el de Llorca el Pla de Devesa el de Llucià Séquia Mare el Barranc Fondo el Poblet Barranc el Barranquet l’Aljub Fondo la Querra el Ventorrillo l’Alfàs del Pi la Cisterna Tossal .de Riera el de Borret el de Batle el Tossalet .