C Aram Ella L'aigua QUE CAU DEL CEL I QUE LA
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
L’AIGUA QUE CAU DEL CEL I QUE LA PEDRA RECULL Salvador Palomar Des de sempre, l’aigua ha estat una necessitat vital. De sempre, l’ocupació humana d’un territori ha estat possible en la mesura que s’hi ha comptat amb un cabal d’aigua ARXIU CARRUTXA mínim per al consum de persones i . animals. I així, a les zones de secà, on la presència de fonts i sorgiments naturals d’aigua és escassa, la captació Caramella i l’emmagatzemament de l’aigua de pluja esdevenen l’única forma de dis- SALVADOR PALOMAR 26 posar d’un mínim de recursos hi- dràulics que hi possibilitin el treball agrícola o la ramaderia. Aquest article parla de les cons- truccions d’arquitectura popular de- dicades a captar i conservar l’aigua de pluja. Els exemples que s’hi es- Bassot del Gris, Ulldemolins. menten són de la comarca del Prio- rat, tot i que, de ben segur, són extrapolables a molts altres indrets. va valor a una propietat. Per això, anomenar, simplement, fonts , amb Un primer aspecte que cal quan un tros no tenia anjub o cis- l’antropònim del propietari o el destacar és la riquesa de noms amb terna, fet que era prou freqüent, nom de la partida. els quals es coneixen aquestes con- sobretot en àrees on la propietat Al Baix Priorat se solen anome- struccions: anjubs, bassots, cisternes, estava força dividida, calia anar a nar cocons , tant si aprofiten clots na- cocons, pous, pouets, bassiols, ca- cercar l’aigua a algun tros veí, d’a- turals a la roca o com si són resultat cord moltes vegades amb pactes no de l’acció humana. Igualment, hem SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA dolles, olles, clotxes i, també, fonts, Ú són algunes de les denominacions escrits que es transmetien de gene- constatat que el nom de cadolles o M emprades segons el poble o les car- ració en generació. clotxes –que habitualment s’associa a acterístiques de la seva construcció. indrets on s’acumula l’aigua de for- Són dipòsits tallats a la roca o ma natural– també serveix per de- excavats a la terra i bastits amb pedra ANJUBS, BASSOTS, signar –al Lloar o a la Figuera, per –i aleshores impermeabilitzats amb CISTERNES, POUETS, exemple– aquelles cavitats naturals a calç o alguna altra mena d’argamas- FONTS I COCONS les quals la intervenció humana ha sa o ciment– que recullen l’aigua de dotat d’una coberta de pedra, essent, pluja i emmagatzemen. N’hi pot Com sol succeir en altres àmbits de de fet, pràcticament idèntiques al haver de descoberts i de coberts, ha- la cultura popular, una mateixa de- que, en un altre lloc, s’anomenarien bitualment amb estructures de pedra nominació pot correspondre a cons- anjubs . I encara, a la Figuera, hem seca fetes amb la mateixa tècnica truccions diferents segons la pobla- vist diferenciar entre clotxes i anjubs que les barraques i cabanes de tros. ció. De totes elles, la denominació –amb coberta bastida en pedra seca– A més, solen ser construccions aï- més comuna és anjub . A Ullde- i cisternes , considerant aquestes dar- llades –encara que sovintegen en les molins, però, els anomenen sempre reres les construccions obrades amb proximitats de masets o casetes de bassots –una paraula que en altres maons tot i que es trobin igualment tros–, tot i que la seva ubicació ve poblacions designa les basses de al mig del camp i rebin l’aportació determinada per la necessitat de po- construcció més o menys rústica–, d’aigua d’una llisera de roca. der comptar amb una petita conca siguin o no coberts. També es co- Per al cobriment dels bassots de captació d’aigua. neixen amb el nom de pou o pouet , s’empren les tècniques de con- No cal dir que aquestes cons- una forma poc emprada ara en el strucció de les cabanes: de volta truccions són força abundants, llenguatge oral però que es conserva cònica o falsa cúpula en la seva sobretot en aquelles zones de ro- en la toponímia de la serra de majoria i amb coberta de lloses en cam. Disposar d’anjub propi atorga- Montsant. També els hem sentit alguns casos. Les estructures solen ser de planta circular, més o menys regular. A la serra de la Figuera, hi trobem les construccions ja esmen- tades que, sota els murs de pedra ARXIU CARRUTXA seca, tenen una cisterna d’obra amb . volta de canó. En molts casos, la coberta serveix també com a punt d’entrada de l’ai- gua, que s’escola entre les pedres. A més d’una raó estructural –si l’aigua SALVADOR PALOMAR li arriba des d’una roca ubicada en un pla superior en lloc de relliscar pels terrenys circumdants situats a la mateixa alçada–, té una funció hi- giènica, ja que quan passa a través de les pedres l’aigua es filtra i queda alliberada de la terra i d’altres im- pureses que porta en suspensió. Una altra pràctica que contribuïa a la Anjub als Montalts de Cabassers, s’observa l’àrea de captació d’aigua. qualitat de l’aigua dels anjubs era col·locar un manat d’herbes davant de l’entrada principal per tal que actuessin com a filtre. Quant a l’interior dels bassots, 27 n’hi ha que són de terra i d’altres que han estat excavats a la roca. En ARXIU CARRUTXA el conjunt d’estructures per a l’em- . magatzemament d’aigua que hem localitzat, n’hi ha, efectivament, que presenten un revestiment de ciment, de rajoles o d’argila a la part desti- nada a contenir l’aigua. SALVADOR PALOMAR La ubicació dels anjubs obeeix a DE… PARLEM la seva funcionalitat. A la serra de Montsant és habitual trobar-ne so- bre lliseres de roca que els serveixen d’àrea de captació d’aigua (i, a més, no es poden conrear) o en el fons de petites barrancades. En el moment de bastir els marges per tal de fer terrasses aptes per al conreu es tenia Cisterna, al terme de la Figuera. en compte el recorregut natural de l’aigua sobre el terreny, de forma que sovint trobem anjubs de marge, soterrats, que s’omplen de l’aigua que circula pel subsòl… AIGUA PER BEURE ARXIU CARRUTXA . Conservar, apta per al consum, una aigua que restava estancada no sem- pre era fàcil, ja que els anjubs –a diferència de les cisternes obrades SALVADOR PALOMAR a les cases– apleguen l’aigua en tot temps. Evitar-hi l’entrada de fulles i matèria orgànica, netejar l’anjub periòdicament i no deixar que els animals hi abeuressin directament, eren les mesures emprades habitual- ment. Així, la major part d’anjubs tenien al costat una pica –construï- da en pedra o excavada a la roca Mas del Marian, amb el bassot al costat, Ulldemolins. propera– perquè hi poguessin abeu- SALVADOR PALOMAR Aigua, n’hi ha al bassot, però en prenem de casa perquè la de casa està analitzada… per beure. Per rentar els plats i tot lo demés pots fer servir l’aigua que vulguis [del bassot] i per ensofatar la fan servir, . ARXIU CARRUTXA pel que sigui. Però ara, avui aquí [al poble] l’analitzen i és molt diferent. Bèiem aigua… Diu la mitgessa : «–No beieu aigua ni de bassot, ni del riu, ni de la mina, ni d’ aquillà , perquè pot caure una bèstia, es pot contaminar i fe’s mal». I aquesta aigua està analitza- da aquí al poble, és segura. Si convé, posen cloro. La vigilen, es- tà controlada. Amb tot, un fet que hem pogut constatar repetidament és que o bé les construccions disposaven d’alguna mena de porta o bé, si eren obertes, Interior de la font del Masdéu, la Vilella Alta. es posava una branca al seu interior de forma que si un animal petit Caramella SALVADOR PALOMAR s’apropava a beure i queia a l’interior 28 en pogués sortir i no s’ofegués. Res més dolent que un cadàver en des- composició per fer malbé l’aigua. Amb tot, quan la construcció no tenia porta o no hi havia graons de . ARXIU CARRUTXA pedra per accedir al nivell de l’aigua que possibilitessin també la sortida d’algun animal que hi entrés a beu- re, s’hi posava una branca per evitar que no pogués sortir i s’acabés ofe- gant: res pitjor que el cadàver d’un animal en descomposició per fer mal- bé l’aigua. De fet, alguns anjubs cons- titueixen, avui, punts d’abastiment d’aigua prou útils per a la fauna. Per beure aigua dels anjubs –tam- SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA bé de les fonts–, hi trobem un estri Ú tan senzill com útil: una llauna amb M un petit forat, en un costat, a la base, Anjub a la partida de la Solaneta, Cabassers. que s’omple d’aigua i tot seguit co- mença a rajar possibilitant beure a galet. El pot, com es coneixia habi- rar els animals. En l’actualitat, Com ens apuntava una persona tualment l’estri, no faltava quasi mai encara que moltes d’aquestes cons- d’Ulldemolins: en els indrets de captació o sorgi- truccions encara la conserven, tam- ment d’aigua, renovat quan feia falta bé hem pogut constatar que són Has de pensar que aquest bas- pel propietari del tros i vinculat, nombroses les que han estat robades sot… Ara tot és moltes manies, com sovint expliciten els testimonis o malmeses. moltes manies: que si no beguis orals, a una clara concepció de l’ai- Tanmateix, quant a la qualitat de d’aquí, no beguis d’allà.