| Ajuntament De Llucmajor
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR CATÀLEG DE BENS IMMOBLES MEMORIA 1 INDEX INTRODUCCIÓN EL SISTEMA DE DOCUMENTACIÓ MODEL DE FITXA DEL CATÀLEG MANUAL DE DESENVOLUPAMENT DE LA FITXA GRAUS DE PROTECCIÓ I INTERVENCIONS DOCUMENTACIO NECESARIA COMISIO MUNICIPAL DE PATRIMONI FONTS BIBLIOGRÀFIQUES LLISTAT DE FITXES 2 INTRODUCCIÓ El catàleg de Bens immobles del T.M. de Llucmajor ha estat basat fonamentalment en l’estudi dels béns immobles de Llucmajor, realitzat des del Servei de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura del Consell de Mallorca, amb la col-laboració del SOIB i l’Ajuntament de Llucmajor, analizat, comprobat i ampliat per l’Equip Redactor d’aquest document, respon a la necessitat d’incloure un catàleg del patrimoni cultural immoble en el planejament urbanístic municipal. El presente document inclou una breu memoria de la metodología seguida per a l’elaboració del catàleg del patrimoni immoble llucmajorer, així com el manual explicatiu del sistema de documentació emprat. El grup i la cronología del treball La catalogació dels béns immobles de Llucmajor es va iniciar el febrer de 2000. Un equip licenciats en Història o Història de l’Art format per Magdalena Canals Suau, Catalina Bernat Joy, Fernando Menor Vives, José Luis Marín Roca, Xisca Reus Moyà, Liuba Mella Toledo, Cati Salom Ruiz, Maria Antonia Ramon Marí, Maite Bau Mesquida, Coloma Lladó Nadal, Patricia Pizá Bosch, Carmen Ortega Chapel i Glòria Torrens Ferrer, sota la coordinació de Tina Garau Garau, va dur a terme el gruix de la feina de camp pel que fa als béns de carácter arquitectònic. L’equip de delimitació de jaciments arqueològics estava configurat per Susana Puch, Assumpció Martínez, Carmen de la Fuente, Pedro Bellviure i Alesandra Alvarez, sota la coordinació de Bernat Oliver. En la tasca de informatitzar la documentación han participat la técnica de patrimoni artístic, Maria de la Mar Gaita, i la documentalista, Rosa Maria Aguiló. A la labor de análisis, ampliació i comprobación de la documentació rebuda del departament de Cultura del Consell Insular han participat sota la direcció de Juan de Luna Gili (Arquitecte), els següents col.laboradors: Daniel Ucieda Conejero (Arquitecte) Monica Gonzalez Pérez (Arquitecte) Juan Angel Sordo Sordo (Arquitecte Tècnic) Inmaculada Villanueva Guerrero (Documentalista) Jesus Mota Campayo (Deliniant Projectista, Aux. Topografia) Pablo Sordo Ramos (Arquitecte PFC) Carolina Galiegos Martín (Arquitecte PFC) Constanza Cardona Grisales (Biòleg) Beatriz Villanueva Aguado (Història de l’Art) La metodología En la elaboració del la feina del Departament de Cultura y la continuació posterior per l’equip redactor d’aquest catàleg, s’ha duit a terme una doble tasca: per una banda la feina de camp, que ha permès recollir in situ una sèrie de dades sobre els béns immobles: locatització, estat de conservació, realització de la descripció, 3 reportage fotogràfic... Aquestas dades s’han completat amb el treball d’arxiu i bibliogràfic bàsic. La Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears, al títol preliminar, article 1.2., afirma que el patrimoni històric “s’integra de tots els béns i valors de la cultura, en qualsevol de les seves manisfestacións, que revelen un interès historic, artístic, arquitectònic, historicoindustrial, paleontològic, etnològic, antropològic, bibliogràfic, documental, social, cientific i tècnic per a les Illes Balears”. Per tot això, el catàleg de béns immobles de Llucmajor inclou cases i construccions urbanes, cases de possessió i de pagès, jaciments arqueòlogics, molins, creus de terme, construccions de caràcter historicoindustrial, béns immobles del patrimoni eclesiàstic, bens d’interes etnològic i bens d’interes paisgistic i ambiental. El sistema de documentació está basat en la documentació facilitada a s’Ajuntament de Llucmajor per part del Consell Insular de Mallorca, la qual s’ha incorporat a una base de dades disenyada per la empresa SICAE SLL, i creada modularmente, deixant aixi la possibilitat de afegir nous paràmetres, camps ò informaciò en el futur. 2. EL SISTEMA DE DOCUMENTACIÓ Aquesta base concebuda modularment, permet estructurar en blocs de dades relacionades a través del bé. Aquesta estructura respon a una segmetació temàtica de la informació continguda sobre cada un dels béns. Els diferents mòduls recorren el bé patrimonial des d’unes dades bàsiques d’identificació, localització i descripció, passant per una descomposició de l’anàlisi que aprofundeix en l’estudi del bé des del seu punt de vista formal i funcional fins abordar el seu estat de conservació i altres finalitats de la documentació, administració i gestió. La fitxa de catalogació de béns culturals immobles del programa és genèrica, és a dir que no hi ha fitxes específiques per a cada tipus de bé patrimonial – els béns arqueològics, artístics, etnològics, marítims..., siguin urbans o rústics, es documenten amb la mateixa fitxa-. En els apartats següents es presenta el model de la fitxa, a més del seu corresponent manual de desenvolupament, amb l’explicació de cada un dels camps. La fitxa d’estructura en mòduls i en camps. Els mòduls són els grans blocs d’informació. Cada un dels mòduls está compost per una sèrie de camps, els quals poden ésser de dos tipus: de text lliure o amb vocabulari normalitzat. Cada fitxa va acompanyada de documentació fotográfica i cartográfica. Les fitxes de béns a sol Urbá inclouen un plànol de situació a escala 1/2000 aprox., amb una marca de color a la adreça del bé i a sol Rustic inclouen una proposta de delimitació sobre el parcelari rústic a escala aprox., 1/5000. 4 MODEL DE FITXA DEL CATÀLEG. 5 6 MANUAL DE DESENVOLUPAMENT DE LA FITXA A) REFERENCIA: Referencia de la fitxa a la base de dades. B) IDENTIFICACIÓN: Direcció: Tipus de via (carrer, plaça, passeig... ) i número, en el cas dels béns immobles Polígon: Referencia del polígons catastral del immoble o zona generalment a sol Rústic. Parcela: Referència de la parcela Catastral del immoble generalment a sol Rústic. Nom comú: Nom amb què és conegut l’immoble, en cas que en tingui. C) LOCALITZACIÓ: Coordenades UTM (Longitud, Latitud i Nivell): Latitud i longitud en el mapa UTM, en el cas dels béns immobles situats fora de nuclis urbans. La cota de nivell només s’indica en els casos en que aquesta dada té especial rellevància (per exemple, en les cases de neu) MTB: Dades del full 1:5.000 i del full 1:50.000 del Mapa Topogràfic Balear. D) CARACTERÍSTIQUES: Clasificació: Tipus de immobles definits dintre de 11 grans grups: Arquitectura Civil arquitectura militar arquitectura religiosa fora vila creus de terme molins jaciments arqueològics bens d’interes industrial bens d’interes etnológics: Barrques Clapers Ferroviari Fites de Terme Marítim Pedreres Ponts Teuleres Aljubs Basses 7 Cisternes Fonts Pous Sèquies Sìnies 10. Bens d’interes Cultural. 11. Bens d’interes Paisagístic I Ambiental . Ubicación: Situació de l’immoble a sol rustic o a nucli urbá. Antigüetat: Data o Segle en el qual situam cada un dels elements a catalogar. Camp amb vocabulari normalizat en el qual es pot incloure més d’un terme. Perìode: Etapa històrica en al qual situam cada un dels elements citats a l’apartat de Criteri de datació. Camp amb vocabulari normalizat en el qual es pot incloure més d’un terme. E) FOTOGRAFIES: Fotografia de conjunt del element catalogat. F) OBSERVACIONS: En aquest mòdul es poden recollir: Inscripcions Transcripció d’aquelles inscripcions significatives que apareguin en el bé catalogat. Es transcriuran literalment, en minúscules o majúscules, segons apareguin. S’indicarà el procediment per fer la transcripció i a la localització de les inscripcións i la localització de les inscripcions en el bé immoble. Escuts heràldics Breu descripció dels escuts que apareguin en el bé catalogat i localització Altres dades Informacions útils que no hagin aparegut abans en cap altre mòdul: aclariments o ampliació de la informació donada. G) GRAU DE PROTECCIÓ: Determinat com A,B,C,D ó E, desenvolupat i explicat a l’apartat nº 5 de la memoria. H) AMBIT DE PROTECCIÓ: Zona o zones de l’immoble afectades per la protecció. Una comisió municipal de Patrimoni formada per cinc membres determinará concretament en cada cas, i amb 8 sa documentació gráfica i escrita que fos menester, o mitjançant visita al immoble, els elements que s’haurien de protegir i com, analitzant les propostes plantejades per els propietaris i tecnics. INTERVENCIÓ: Grau d’urgencia de la intervenció sobre el bé per assegurar la seva conservació. Camp amb vocabulari normalitzat i d’un únic terme. J) CAUSES DE CONSERVACIÓ: Accións humanes o processos naturals que han influït en l’estat de conservació del bé. Camp amb vocabulari normalitzat en el qual es pot icloure més d’un terme. K) PROPOSTES D’ACTUACIÓ: Tipus de’intervenció necessària per assegurar la conservació del bé. Camp amb vocabulari normalitzat en el qual es pot incloure més d’un terme. L) DESCRIPCIÓ: Breu descripció formal i concreta del bé immoble. En el cas dels jaciments arqueològics s’inclou en aquest camp la proposta de delimitaició. M) PLANOL DE LOCALITZACIÓ: Planol de parcelari Urbá (escala aproximada 1/2000) ó de parcelari Catastral Rústic (escala aproximada 1/5000), en el que figura marcat el immoble o zona objecte de catalogació. 9 5. GRAUS DE PROTECCIÓ Els béns immobles catalogats s’han classificat en cinc grans grups segons cinc categories de protecció difenciades. Cada un dels graus de protecció implica la possibilitat de dur a terme una sèrie d’actuacions determinades, que es defineixen a l’apartat següent. Categoría A Inclourà els béns immobles declarats o incoats com a Bé d’Interès Cultural, aisí com els que, sense haver-se instruït expedient d’icoació de BIC, posseixen una valoració análoga. La seva protecció haura de ser integral i es farà extensiva als interiors i als posibles elements no especificats a la fitxa de catalogació. Així mateix, inclourà l’entorn del bé amb la finalitat d’evitar el seu aïllament.