Cent Anys Lliscant Avall Un Segle D’Esquí a Catalunya
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ᕡ Núm.1919. ■ Del 5 a l’11 de desembre del 2008. ■ AnyXLIII. www.presencia.cat Cent anys lliscant avall Un segle d’esquí a Catalunya El metro del futur. L’any 2015, La dibuixant feliç. Els Les muntanyes de la llibertat. Les gairebé la meitat de la xarxa del metro dibuixos de Pilarín Bayés han rutes pirinenques per on van fugir del de Barcelona serà automàtica entretingut molts nens nazisme milers de persones DOSSIER Un segle d’esquí La temporada 2008/09, més puntual que mai, serà recordada com la del centenari. Fa cent anys, amb més voluntat que traça, es va començar a esquiar a Catalunya ANNA AGUILAR sos de Peguera (Berguedà) deci- i havia una frisança dits a provar els esquís, les raque- «Hencomanadissa per tes, les luges i els piolets que ha- provar tota aquella varietat vien importat de la fàbrica Staub d’utensilis. Per començar la luge, de Zuric (Suïssa). Santamaria, després els esquís, ara les raque- que ja havia vist l’ús de tot aquell tes, pràctiques de piolet i tornem material al concurs internacio- a començar. Com sigui que en nal d’esports de neu de Chamo- aquells temps no hi havia pro- nix (França), estava decidit a in- fessors, ni manuals, ni ningú tentar-ho. «Si alguna cosa va ca- que veritablement sapigués de racteritzar els primers esquia- què anava, excuso dir que es pro- dors catalans va ser la seva for- duïren les posicions i contur- mació autodidacta. Els catalans sions més exòtiques que hom en van aprendre sols, d’esquiar, pugui imaginar, succeint-se La primera a base de decepcions i pataca- contínuament les caigudes i des», explica Antoni Real, autor tombarelles més aparatoses mo- competició de 100 anys d’esquí a Catalunya. tivades per les ensopegades al amb dones Passions de neu (Cossetània, creuar-se les raquetes i particu- L’any 1911, Ribes de Fre- 2008) i director del programa larment amb els esquís.» Enric ser va ser la seu de l’edició Temps de neu (TV3). De fet, San- Ribera, soci del Centre Excursio- inicial de la Setmana d’Es- tamaria, que és considerat el pri- nista de Catalunya (CEC), rela- ports d’Hivern, la primera mer esquiador català, ja havia fet tava així la primera esquiada a competició oficial en què els primers assajos per la revetlla Catalunya. En deixava testimo- van participar dones de Sant Joan del 1907. «Es va lli- ni escrit a l’Anuari de l’esquí cata- –competien en proves de gar un parell de fustes als peus i là, editat per la Federació Catala- luges i en parelles mixtes va fer dos girs en unes congestes na d’Esquí el 1936. amb esquís–. Aquest es- de neu que encara quedaven al Va ser el 24 i el 25 de desembre deveniment es va anar re- Puigmal.» de 1908. Una vintena de socis petint a Ribes fins al 1917 A Catalunya l’esquí va arribar del CEC, encapçalats per Albert i després també a Cam- amb cinc anys de retard respecte Santamaria, van arribar als Ra- prodon i a Núria. a altres llocs de l’Estat espanyol 6 •PRESÈNCIA•Del 5 a l’11 de desembre del 2008 Primers esquiadors d’aquesta temporada a l’estació de la Masella (Baixa Cerdanya). Va poder obrir el 8 de novembre gràcies a les intenses nevades dels dies previs. / EFE DOSSIER UN SEGLE D’ESQUÍ Un veterà al peu del canó Jesús Cuesta (Orís, 1924) –tot i que no n’hi ha proves, nacional d’Esports d’Hivern, a esquia des que tenia 19 diuen que el primer esquiador Ribes de Freser, la Molina i Puig- anys. Entre altres mèrits, espanyol va sorgir el 1903–, i cerdà. el 1991 va arribar a ser se- amb alguna dècada de diferència En aquells inicis l’esquí estava gon en eslàlom i quart en respecte a països del centre d’Eu- restringit a la burgesia, «gent que eslàlom gegant als cam- ropa com ara Suïssa, Àustria i tenia molts diners i que a més era pionats del món de vete- França. Tot i aquesta arrencada una enamorada de la munta- rans, al Pas de la Casa. tardana de l’esquí en compara- nya», apunta Real. Segons An- Després de provar els tri- ció amb la popularitat de què ton Fontdevila, president de la neus a Sant Joan de les gaudien ja el 1908 a Catalunya Federació d’Entitats Excursio- Abadesses, va començar esports com ara el ciclisme, el nistes de Catalunya (FEEC), la amb l’esquí, primer a la tennis, les regates de vela, la bo- popularització d’aquest esport Molina i després a Núria. xa, l’hípica i el tir, i tenint en va arribar per dos fets: «D’una «Llavors tothom n’aprenia compte que a principis del segle banda, el desenvolupament de com podia», diu Cuesta, XX practicar esports de munta- les entitats excursionistes als que al principi es fabrica- nya no estava gaire ben conside- barris i als pobles va donar peu va ell mateix els esquís rat, l’esquí va tenir una implan- perquè la gent de classe més amb freixe. «Primer s’ha- tació força ràpida. L’any 1909, ja obrera tingués l’opció de practi- via de posar a estovar la hi havia esquiadors al Montse- car activitats de muntanya. De fusta i després s’havia de ny, a la Molina, a Núria i a Ullde- l’altra, la comunicació per ferro- ter, i aquell mateix carril amb la Molina i any es va celebrar la Núria va fer que hi ha- primera prova d’es- gués més facilitats ports de neu a l’Estat d’accés al Pirineu.» No espanyol: va ser al Ma- és casualitat, doncs, tagalls (Montseny) que fossin aquestes amb luges. dues últimes estacions d’esquí les primeres de El tren hi arriba Catalunya. L’esquí anava de debò L’arribada del tren a la i de seguida va pren- Molina, el 1922, va su- dre un caire competi- posar un abans i un tiu. El 1911 es va fer la després. Aquell any, primera Setmana per primer cop hi van Jesús Cuesta, amb alguns dels seus trofeus. / A. LLIMÓS d’Esports d’Hivern, a anar de manera col- Ribes de Freser, que lectiva més de cent es- també va incloure proves de quiadors, disposats a provar el bullir per donar-los la for- bobs, luges i patinatge. «El certa- telemarc (la primera modalitat ma.» També s’havia fet les men va reunir més de 1.500 per- d’esquí que van practicar els ca- A partir dels anys vint, fixacions (amb cordes que sones, que van gaudir d’un am- talans) i, més tard, la tècnica we- les dones van subjectaven el peu als es- bient d’allò més festiu», diu Da- deln, impulsada per Mathias començar a esquiar quís) i els bastons (amb amb pantalons. Fins niel Romaní a L’esquí a Catalu- Zdarsky, que permetia fer girs canyes). Un gran avenç, llavors la majoria ho nya. 100 anys d’història (Eumo, encadenats. feien amb faldilla, i els diu, van ser les màquines 2008). Al cap d’un any d’aquella El 1922 feia tres anys que ja homes, amb vestit de trepitjaneu: «Pensa que prova, que també va tenir lloc a s’havia inaugurat el tram de fer- carrer. A la foto, fent esquiàvem sobre els rocs i proves a Camprodon. Camprodon i després a Núria, rocarril Ripoll-Ribes (previst fins rebentàvem els esquís.» / ARXIU FOTOGRÀFIC del 8 al 13 de febrer de 1912 es va a Puigcerdà per enllaçar-hi amb DEL CEC fer el primer Campionat Inter- el Transpirinenc). Aquella in- Inauguraciónauguraciónaunauuguguuracraccióióió de de les lessest estacionses ttacac iiononnss d’d’esquíd’ esqesqquu íídeíd ddeleel llPi PiPPirineuiiriiir inneueu catalàcatca ttalàtlàa làlà Bosc de Virós (Pallars Sobirà) Arànser (Cer Vaquèira-Beret (Val d’Aran) Portainé (Pallars Sobirà) Tuixén-la Vansa (Alt Urgell) Espot Esquí (Pallars Sobirà) St. Joan de l’Erm (Alt Urgell) Port del Co Boí-Taüll (Alta Ribagorça) (Solsonè Tavascan (Pallars Sobirà) 1990 1964 1967 1986 19701991 2001 1978 1973 198 Fa més de 50 anys, a Andorra Les primeres estacions d’esquí d’Andorra van néixer a mitjan se- gle XX. La més prematura va ser la del Pas de la Casa-Grau Roig. El 1956, Francesc Viladomat hi va instal·lar el primer teleesquí –al peu del cim de Coll Blanc–, tot i que no es va inaugurar fins l’any següent. El 2003, junt amb Sol- deu-el Tarter –estació creada l’any 1964 amb capital privat de les fa- mílies Baró, Salvans i Torrallardo- na–, van formar el gran domini es- quiable Grandvalira. L’altre gran territori andorrà destinat a l’esquí, Vallnord, que comprèn els sectors d’Arcalís, Arinsal i Pal, també té els seus orí- gens més remots als anys cin- quanta del segle passat. El 1952 es va instal·lar a Arinsal un telees- quí de cable baix a la pista del Pe- dregat, i dos anys més tard va en- trar en servei al Prat Gran d’Ordi- no una petita instal·lació amb mo- tor de camió. Tot i així, l’estació com a tal no es va inaugurar fins al 1973. Pal, en canvi, va obrir una dècada més tard, el 1982. Un any després, però, ja s’hi va instal·lar la primera xarxa de neu artificial. A la Catalunya Nord, el 15 de gener de 1964 es va inaugurar el primer telecadira i el primer te- leesquí dels Angles, al Capcir, pe- rò la majoria de les altres estacions daten dels anys setanta.