ᕡ Núm.1919. ■ Del 5 a l’11 de desembre del 2008. ■ AnyXLIII. www.presencia.cat

Cent anys lliscant avall Un segle d’esquí a Catalunya

El metro del futur. L’any 2015, La dibuixant feliç. Els Les muntanyes de la llibertat. Les gairebé la meitat de la xarxa del metro dibuixos de Pilarín Bayés han rutes pirinenques per on van fugir del de Barcelona serà automàtica entretingut molts nens nazisme milers de persones DOSSIER Un segle d’esquí

La temporada 2008/09, més puntual que mai, serà recordada com la del centenari. Fa cent anys, amb més voluntat que traça, es va començar a esquiar a Catalunya

ANNA AGUILAR sos de Peguera (Berguedà) deci- i havia una frisança dits a provar els esquís, les raque- «Hencomanadissa per tes, les luges i els piolets que ha- provar tota aquella varietat vien importat de la fàbrica Staub d’utensilis. Per començar la luge, de Zuric (Suïssa). Santamaria, després els esquís, ara les raque- que ja havia vist l’ús de tot aquell tes, pràctiques de piolet i tornem material al concurs internacio- a començar. Com sigui que en nal d’esports de neu de Chamo- aquells temps no hi havia pro- nix (França), estava decidit a in- fessors, ni manuals, ni ningú tentar-ho. «Si alguna cosa va ca- que veritablement sapigués de racteritzar els primers esquia- què anava, excuso dir que es pro- dors catalans va ser la seva for- duïren les posicions i contur- mació autodidacta. Els catalans sions més exòtiques que hom en van aprendre sols, d’esquiar, pugui imaginar, succeint-se La primera a base de decepcions i pataca- contínuament les caigudes i des», explica Antoni Real, autor tombarelles més aparatoses mo- competició de 100 anys d’esquí a Catalunya. tivades per les ensopegades al amb dones Passions de neu (Cossetània, creuar-se les raquetes i particu- L’any 1911, Ribes de Fre- 2008) i director del programa larment amb els esquís.» Enric ser va ser la seu de l’edició Temps de neu (TV3). De fet, San- Ribera, soci del Centre Excursio- inicial de la Setmana d’Es- tamaria, que és considerat el pri- nista de Catalunya (CEC), rela- ports d’Hivern, la primera mer esquiador català, ja havia fet tava així la primera esquiada a competició oficial en què els primers assajos per la revetlla Catalunya. En deixava testimo- van participar dones de Sant Joan del 1907. «Es va lli- ni escrit a l’Anuari de l’esquí cata- –competien en proves de gar un parell de fustes als peus i là, editat per la Federació Catala- luges i en parelles mixtes va fer dos girs en unes congestes na d’Esquí el 1936. amb esquís–. Aquest es- de neu que encara quedaven al Va ser el 24 i el 25 de desembre deveniment es va anar re- Puigmal.» de 1908. Una vintena de socis petint a Ribes fins al 1917 A Catalunya l’esquí va arribar del CEC, encapçalats per Albert i després també a Cam- amb cinc anys de retard respecte Santamaria, van arribar als Ra- prodon i a Núria. a altres llocs de l’Estat espanyol

6 •PRESÈNCIA•Del 5 a l’11 de desembre del 2008 Primers esquiadors d’aquesta temporada a l’estació de la (Baixa Cerdanya). Va poder obrir el 8 de novembre gràcies a les intenses nevades dels dies previs. / EFE DOSSIER UN SEGLE D’ESQUÍ

Un veterà al peu del canó Jesús Cuesta (Orís, 1924) –tot i que no n’hi ha proves, nacional d’Esports d’Hivern, a esquia des que tenia 19 diuen que el primer esquiador Ribes de Freser, i Puig- anys. Entre altres mèrits, espanyol va sorgir el 1903–, i cerdà. el 1991 va arribar a ser se- amb alguna dècada de diferència En aquells inicis l’esquí estava gon en eslàlom i quart en respecte a països del centre d’Eu- restringit a la burgesia, «gent que eslàlom gegant als cam- ropa com ara Suïssa, Àustria i tenia molts diners i que a més era pionats del món de vete- França. Tot i aquesta arrencada una enamorada de la munta- rans, al Pas de la Casa. tardana de l’esquí en compara- nya», apunta Real. Segons An- Després de provar els tri- ció amb la popularitat de què ton Fontdevila, president de la neus a Sant Joan de les gaudien ja el 1908 a Catalunya Federació d’Entitats Excursio- Abadesses, va començar esports com ara el ciclisme, el nistes de Catalunya (FEEC), la amb l’esquí, primer a la tennis, les regates de vela, la bo- popularització d’aquest esport Molina i després a Núria. xa, l’hípica i el tir, i tenint en va arribar per dos fets: «D’una «Llavors tothom n’aprenia compte que a principis del segle banda, el desenvolupament de com podia», diu Cuesta, XX practicar esports de munta- les entitats excursionistes als que al principi es fabrica- nya no estava gaire ben conside- barris i als pobles va donar peu va ell mateix els esquís rat, l’esquí va tenir una implan- perquè la gent de classe més amb freixe. «Primer s’ha- tació força ràpida. L’any 1909, ja obrera tingués l’opció de practi- via de posar a estovar la hi havia esquiadors al Montse- car activitats de muntanya. De fusta i després s’havia de ny, a la Molina, a Núria i a Ullde- l’altra, la comunicació per ferro- ter, i aquell mateix carril amb la Molina i any es va celebrar la Núria va fer que hi ha- primera prova d’es- gués més facilitats ports de neu a l’Estat d’accés al Pirineu.» No espanyol: va ser al Ma- és casualitat, doncs, tagalls (Montseny) que fossin aquestes amb luges. dues últimes estacions d’esquí les primeres de El tren hi arriba Catalunya. L’esquí anava de debò L’arribada del tren a la i de seguida va pren- Molina, el 1922, va su- dre un caire competi- posar un abans i un tiu. El 1911 es va fer la després. Aquell any, primera Setmana per primer cop hi van Jesús Cuesta, amb alguns dels seus trofeus. / A. LLIMÓS d’Esports d’Hivern, a anar de manera col- Ribes de Freser, que lectiva més de cent es- també va incloure proves de quiadors, disposats a provar el bullir per donar-los la for- bobs, luges i patinatge. «El certa- telemarc (la primera modalitat ma.» També s’havia fet les men va reunir més de 1.500 per- d’esquí que van practicar els ca- A partir dels anys vint, fixacions (amb cordes que sones, que van gaudir d’un am- talans) i, més tard, la tècnica we- les dones van subjectaven el peu als es- bient d’allò més festiu», diu Da- deln, impulsada per Mathias començar a esquiar quís) i els bastons (amb amb pantalons. Fins niel Romaní a L’esquí a Catalu- Zdarsky, que permetia fer girs canyes). Un gran avenç, llavors la majoria ho nya. 100 anys d’història (Eumo, encadenats. feien amb faldilla, i els diu, van ser les màquines 2008). Al cap d’un any d’aquella El 1922 feia tres anys que ja homes, amb vestit de trepitjaneu: «Pensa que prova, que també va tenir lloc a s’havia inaugurat el tram de fer- carrer. A la foto, fent esquiàvem sobre els rocs i proves a Camprodon. Camprodon i després a Núria, rocarril Ripoll-Ribes (previst fins rebentàvem els esquís.» / ARXIU FOTOGRÀFIC del 8 al 13 de febrer de 1912 es va a Puigcerdà per enllaçar-hi amb DEL CEC fer el primer Campionat Inter- el Transpirinenc). Aquella in-

Inauguraciónauguraciónaunauuguguuracraccióióió ddee llesessest eestacionss ttacac iiononnss d’dd’esquí’ esqesqquu íídeíd ddeleel llPi PiPPirineuiiriiir inneueu catccatalàa ttalàtlàa làlà

Bosc de Virós (Pallars Sobirà) Arànser (Cer Vaquèira-Beret (Val d’Aran) Portainé (Pallars Sobirà) Tuixén-la Vansa (Alt Urgell) Espot Esquí (Pallars Sobirà) St. Joan de l’Erm (Alt Urgell) Port del Co Boí-Taüll (Alta Ribagorça) (Solsonè Tavascan (Pallars Sobirà)

1990 1964 1967 1986 19701991 2001 1978 1973 198 Fa més de 50 anys, a Andorra Les primeres estacions d’esquí d’Andorra van néixer a mitjan se- gle XX. La més prematura va ser la del Pas de la Casa-Grau Roig. El 1956, Francesc Viladomat hi va instal·lar el primer teleesquí –al peu del cim de Coll Blanc–, tot i que no es va inaugurar fins l’any següent. El 2003, junt amb Sol- deu-el Tarter –estació creada l’any 1964 amb capital privat de les fa- mílies Baró, Salvans i Torrallardo- na–, van formar el gran domini es- quiable Grandvalira. L’altre gran territori andorrà destinat a l’esquí, Vallnord, que comprèn els sectors d’Arcalís, Arinsal i Pal, també té els seus orí- gens més remots als anys cin- quanta del segle passat. El 1952 es va instal·lar a Arinsal un telees- quí de cable baix a la pista del Pe- dregat, i dos anys més tard va en- trar en servei al Prat Gran d’Ordi- no una petita instal·lació amb mo- tor de camió. Tot i així, l’estació com a tal no es va inaugurar fins al 1973. Pal, en canvi, va obrir una dècada més tard, el 1982. Un any després, però, ja s’hi va instal·lar la primera xarxa de neu artificial. A la Catalunya Nord, el 15 de gener de 1964 es va inaugurar el primer telecadira i el primer te- leesquí dels Angles, al Capcir, pe- rò la majoria de les altres estacions daten dels anys setanta. No obs- tant això, a l’hora de buscar els primes indicis de l’esquí, hi ha qui ho situa a Font-romeu el 1903, quan l’industrial de Perpinyà Jac- ques Calvet i el batlle d’Odelló van decidir construir Les Chalets d’Odeillo, dos xalets individuals per a esquiadors. El gran hotel de Font-romeu es va inaugurar l’any 1913 i el primer remuntador me- cànic, el 1937.

Pista d’esquí alpí Pista d’esquí nòrdic rdanya) Any d’inauguració omte Guils-Fontanera (Cerdanya) La Molina (Cerdanya) ès) (Cerdanya) Masella (Cerdanya) Núria (Ripollès) (Ripollès)

86 1970 1993 1967 1943* 1947* 1975

(*) Tant a la Molina com a Núria s’hi esquiava abans però en aquesta data és quan s’hi inauguren els primers teleesquís DOSSIER UN SEGLE D’ESQUÍ

Material que fa història De la perxa per esquiar de fraestructura va facilitar una mi- Mentre la gent anava aprenent a molts esquiadors allò de pujar principis del segle XX (re- ca més l’arribada a Núria, fins lla- a esquiar, els barcelonins de se- amb els esquís als peus o a l’es- produïda per ell mateix) vors un viacrucis. Així ho relata, guida van veure la necessitat patlla, i vèiem aparèixer les pri- als bastons d’alumini; de segons recull Romaní al seu lli- d’aprofitar el viatge fins a la meres cues d’esquiadors a la vora les botes de cuir a les de bre, Joan García a la revista L’Es- muntanya i fer-hi nit. Així es van del teleesquí», expliquen Marga- plàstic; dels esquís de més quí el 1935: «Primerament s’ha- començar a crear xalets o refugis rida Cardona i Lluís Dupré al lli- de dos metres als càr- via d’anar en tren fins a Ripoll, de muntanya. El de la Molina, bre Esports de neu a Catalunya vings; de les fixacions amb en uns vagons capses de mistos. propietat del CEC, es va inaugu- (Montblanc, 1985). I del telees- corretges o les kandahar De Ripoll a Ribes, amb diligèn- rar el 1925. «Quan tenen el Xa- quí al telecadira tan sols van pas- (amb cable i molla) a les cia, i a Ribes hom començava let, els barcelonins, que suporta- sar tres anys. El 22 de desembre actuals... La col·lecció de l’excursió, i quina excursió!» Als ven unes pallisses de viatge tre- de 1946 va començar a funcio- material d’esquí de Jaume esquiadors, un cop deixaven mendes, es poden quedar a dor- nar el primer telecadira de Cata- Gil (Manlleu, 1932) dóna aquelles tartanes (tan profitoses mir a peu de pista, la qual cosa els lunya i de l’Estat espanyol, al Tu- fe que en cent anys aquest com inestables) a Ribes, després representa un gran avantatge», ró de la Perdiu de la Molina. esport ha canviat, i molt. encara els quedava una llarga ca- explica Real. La construcció del L’any següent, Núria ja disposa- Gil, que va aconseguir les minada fins a Núria carregats Xalet de la Molina en una època va del telecadira del Pic de l’Àliga amb tota mena de mancada d’establi- i el teleesquí del Santuari, com- material de munta- ments hotelers, junt plex obert des del 1916. nya. Afortunada- amb el descobriment de ment per a ells, el 22 les pistes de Font Ca- Es crea afició de març de 1931 es va naleta l’any abans, El 1944 un altre fet va donar una inaugurar el crema- van ser dos revulsius empenta més a l’esquí: la creació llera i es va començar importants per a de l’Escola d’Esquí La Molina, pio- a escriure un nou ca- aquesta estació. Una nera a l’Estat espanyol. L’escola, pítol per a la Vall de estació que va ser pio- del CEC, no només va organitzar Núria. nera tant a Catalunya cursets en aquesta estació sinó que com a l’Estat espanyol també va ensenyar a esquiar a Alp, Obrint camí en molts aspectes. Per Andorra, Espot i la Vall d’Aran, Un dels fets més im- exemple, amb el pri- amb monitors com ara Pepeta Pla- portants dels inicis mer teleesquí. nas –la primera monitora d’esquí a de l’esquí va ser la se- Catalunya–, Ernest Mullor, Alfons va divulgació a la Vall Ens pugen! Segalàs i Lluís Pedrerol, entre d’Aran. El 1919, Lluís Superat el parèntesi molts altres. A partir dels anys cin- Estasen, Josep M. So- que va suposar també quanta, nombrosos grups d’esco- ler i Pau Badia, mem- per al desenvolupa- lars –sobretot de Barcelona– van bres del CEC, hi van ment de l’esquí la començar a anar a la Molina una ser enviats pel presi- Guerra Civil espanyo- setmana sencera per tal d’apren- dent de la Mancomu- la, el 28 de febrer de dre a usar els esquís. No en va, l’1 Jaume Gil mostra uns esquís antics. / FERRAN GRÈBOL nitat de Catalunya, 1943 es va inaugurar, de gener de 1950, a la pista llarga Josep Puig i Cada- amb la benedicció del va iniciar-se el descens infantil falch, per ensenyar a esquiar a mossèn de Vic Camil Riera, el d’esquí alpí, una de les curses in- seves primeres botes als 7 uns 150 aranesos. «Per a ells no primer teleesquí de l’Estat. Va ser fantils més antigues d’Europa. anys, d’un soldat de la re- era només una qüestió esportiva, a la pista de Font Canaleta de la Durant els anys seixanta i setan- tirada que les va deixar, va sinó un mitjà per poder-se mou- Molina. Josep M. Guilera, soci ta, Catalunya va veure néixer bo- fer les primeres esquiades re a l’hivern i sortir de casa», diu del CEC i promotor d’aquell na part de les estacions d’esquí alpí a Núria i a la Molina, on Josep Manuel Puente, president giny, en el seu llibre El Pirineu a –Vaquèira Beret, Espot, Masella, arribaven amb un tren co- del CEC. «La Vall d’Aran sempre trossos (Aymà, 1958) recorda Port del Comte i Vallter 2000– i al- negut pel Dominguero. Gil va ser molt receptiva amb l’es- com es van posar en contacte gunes d’esquí de fons –Lles, Tui- diu que avui «s’esquia per quí. Va passar de ser, amb dife- amb l’enginyer suís Carles Weis- xén-Lavansa i Sant Joan de l’Erm–. autopistes». I hi afegeix: rència, una de les zones més po- se per tal de dotar d’electricitat Precisament, va ser en aquest úl- «Segur que esquiem més bres de Catalunya a ser una de les l’estació. tim lloc on el 1969 es van celebrar ara en un dia que abans més riques», apunta Joaquim Al- «Fins llavors a la vall de la Mo- els campionats de Catalunya d’es- en tota la temporada.» Gil sina, director de l’Associació Ca- lina no hi havia electricitat. quí de fons i, dos anys més tard, els encara recorda quan puja- talana d’Estacions d’Esquí. De L’única de què es disposava per d’Espanya, esdeveniment que va ven a peu amb els esquís a Bagà a Benasc, passant per la Cer- fer funcionar el Xalet es robava contribuir a popularitzar aquesta coll fins dalt de la munta- danya, l’Alt Urgell, el Pallars, la de la línia del tren», explica Real. modalitat que avui té en la Marxa nya abans de baixar. Vall d’Aran i la Maladeta, els Finalment, doncs, amb fils con- Beret el principal exponent com- veïns dels pobles del Pirineu es ductors fets de filferro vulgar, es petitiu. van mirar la neu amb uns altres va aconseguir fer funcionar el Les competicions d’esquí a Ca- ulls. primer teleesquí. «S’acabava per talunya es van anar consolidant,

10 •PRESÈNCIA•Del 5 a l’11 de desembre del 2008 però van ser els Jocs Olímpics de neu artificial mitjançant un siste- Sapporo (Japó) del 1972 i, sobre- ma d’alta pressió a la Molina. Des tot, la medalla d’or que hi va acon- de llavors la producció de neu ha seguir Paco Fernández Ochoa, els evolucionat d’una manera consi- que van despertar un gran interès derable. «Estem fent servir set ve- per l’esport blanc. «Aquesta notí- gades menys d’energia per pro- cia va fer que de cop i volta es co- duir la mateixa quantitat de neu, mencés a parlar molt d’esquí», diu tot i que la ràtio d’aigua continua Real. Al mateix equip de Fernán- sent d’un metre cúbic per generar dez Ochoa hi participava una ca- uns dos metres cúbics de neu», talana: Conxita Puig. diu el director de l’Associació Ca- talana d’Estacions d’Esquí. I la neu es va fabricar Aquest hivern, a la Molina es disputaran tres copes del món. Avui, cent anys després d’aque- Van arribar els anys vuitanta i, a lla primera esquiada als Rasos de mitjan d’aquella dècada, dues Tot el món, pendent de la Molina Peguera (estació que va acabar novetats van canviar la fisono- tancant el 2004), Catalunya dis- mia de les pistes. D’una banda, Entre tots els actes previstos per commemorar el centenari de l’es- posa de 16 estacions d’esquí –deu van anar apareixent els primers quí a Catalunya (novembre 2008-desembre 2009), n’hi ha un de d’alpí i sis de fons– que donen fei- agosarats que s’aventuraven amb sonat: la copa del món femenina d’esquí alpí en les modalitats de na de manera directa o indirecta a el surf de neu. De l’altra, es va in- gegant i eslàlom que es disputarà la setmana que ve (13 i 14 de més de 12.000 persones, que fan augurar una manera de garantir desembre) a l’estació de la Molina, la primera dels Pirineus d’acollir possible que cada any uns neu en temporades meteorològi- aquest tipus de competició. A l’estadi Supermolina, on es faran les 750.000 catalans puguin practi- cament adverses: els canons d’in- proves, seran presents vuitanta esquiadores de vint nacionalitats. A car l’esquí. Un esport que, com fa nivació. El 1985 s’instal·lava la la Molina també es disputaran les copes del món de discapacitats un segle, continua depenent, so- primera planta de producció de (del 12 al 15 de gener) i de surf de neu (del 12 al 15 de març). bretot, del temps. 103478-932079w

A W O R L D O F P O R C E L A I N Ctra. C-66, Km. 5,5 - Apartat 36 P.O. Box 36 - 17100 La Bisbal - Girona - Spain i i Tel.: 34 972 63 41 75 - Fax: 34 972 63 42 24 E-mail: [email protected] G fft Deas www.pordamsa.com

Del 5 a l’11 de desembre del 2008 •PRESÈNCIA•11 DOSSIER UN SEGLE D’ESQUÍ

Més serveis, més neu, més pistes La majoria de les estacions d’es- quí dels Països Catalans –moltes de les quals enguany han obert entre una setmana i quinze dies abans del pont de la Puríssima– presenten novetats en accessos i infraestructures. La producció de neu s’incrementarà (al Port del Comte s’han instal·lat 25 canons nous i a Vaquèira, 14) i en gene- ral s’han fet millores per condi- cionar les pistes (a Vaquèira s’han ampliat fins a una longitud de 108 km, a la Masella s’han optimitzat amb hidrosembra i a Vallter 2000 s’ha creat l’Snow-

Pràctiques de luges al Camp de Cinc Sous, al Matagalls, l’any 1909. Davant la dificultat per dominar els esquís, les luges eren una forma més segura i divertida de lliscar per la neu. / J.M. CÓ DE TRIOLA (ARXIU FOTOGRÀFIC CEC)

Esquiadors fent esquí de fons a la Molina, en una imatge del 23 de gener de 1927. El 1924, en aquesta Esquiadors en una pista de Vallter 2000. estació s’havia fet el primer campionat de Catalunya d’aquesta modalitat. / I. park a la zona de Morens i nous CANALS (ARXIU FOTOGRÀFIC circuits d’esquí freeride, entre al- CEC) tres novetats, oferint una àrea es- quiable total de quasi 20 km, completada amb un nou parc lú- dic, Els Tubbys). També s’han millorat accessos als teleesquís i telecadires. Pel que fa als forfets, existeixen diversos abonaments de temporada que inclouen dies gratuïts d’esquí (tant pel que fa a l’alpí com al nòrdic), en més d’una estació, com és el cas de Neus Catalanes, a la Catalunya Nord. A Andorra, tant Vallnord com Grandvalira aquesta tempo- rada han fet unes inversions de 10 milions d’euros. Algunes no- vetats són 46 canons més a Vall- nord i l’hotel de gel a Grau Roig.

12 •PRESÈNCIA•Del 5 a l’11 de desembre del 2008 Dates per recordar

1907. Primera referència escrita de l’esquí català. Socis del CEC van al Puigmal i Albert Santamaria hi improvisa uns esquís. 1908. El 24 i 25 de desembre, Santamaria junt amb uns companys del CEC van als a provar l’esquí. Neix la Secció d’Esports de Muntanya del CEC (agost). 1909. Primer concurs català de luges al Matagalls. 1911. Primera Setmana d’Esports d’Hivern a Ribes de Freser. 1912. Primer Campionat Internacional d’Esports d’Hivern, a Ribes de Freser, la Molina i Puigcerdà. 1919. Inauguració del tram de ferrocarril Ripoll-Ribes de Freser. Expedició del CEC per divulgar l’ús dels esquís als aranesos. 1920. Primera travessia amb esquís Núria-Puigmal-la Molina. 1922. El tren arriba a la Molina. 1923. El ferrocarril arriba a Puigcerdà. 1924. Descoberta de les pistes de Font Canaleta, a la Molina. Celebració del primer campionat de Catalunya d’esquí de fons.

Arribada d’esquiadors amb tren a l’estació de la Molina. / LA MOLINA

Data Límit: 30 de gener de 2009 a les 12 del migdia. 1925. Inauguració del Xalet de la Molina, del CEC. Els autors dels vuit millors treballs seran convidats 1931. Inauguració del cremallera de Núria. Primer Saló de a participar en una visita de periodistes a les l’Esquí català (vigent fins al 1959). institucions europees, a Brussel·les. 1933. Constitució de la Federació d’Esquí de Catalunya. 1936. Oriols Canals és el primer esquiador català que participa A més, els tres millors treballs seran publicats en uns jocs olímpics d’hivern, a Garmish-Partenkirchen. a la revista Presència. 1943. S’inaugura el primer teleesquí de Catalunya i de l’Estat espanyol a la pista de Font Canaleta, a la Molina. Més informació al web de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona: 1944. Creació de la primera escola d’esquí, l’Escola d’Esquí La ec.europa.eu/spain/barcelona Molina, del CEC, en funcionament fins al 1969. 1946. Inauguració del primer telecadira de Catalunya i de l’Estat espanyol, el del Turó de la Perdiu. Primera Setmana ORGANITZA Internacional d’Esquí, organitzada pel CEC a la Molina. 1959. Primer ral·li d’esquí i primer ral·li de muntanya. 1970. Entra en servei la primera estació d’esquí de fons, a Sant Joan de l’Erm. EN COL·LABORACIÓ AMB 1985. Primera planta de producció de neu a la Molina. 1986. S’instal·la a la Molina el primer telecadira de quatre places de l’Estat espanyol, Cap de Comella. 1998. Posada en servei del domini esquiable Alp 2.500 entre la Molina i la Masella. 118425-947143w

Del 5 a l’11 de desembre del 2008 •PRESÈNCIA•13