DOCSLIB.ORG

Pla Pel Dret a L'habitatge 2016-2025

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Pla Pel Dret a L'habitatge 2016-2025 » PLA PEL DRET A L'HABITATGE DE BARCELONA 2016 - 2025 Regidoria d’Habitatge PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025 PART I – ANÀLISI I DIAGNOSI Volum 1 » PLA PEL DRET A L'HABITATGE DE BARCELONA 2016 - 2025 Regidoria d’Habitatge Pla pel Dret a l’Habitatge 2016 - 2025 ESTRUCTURA DEL PLA PRESENTACIÓ PART I - ANÀLISI I DIAGNOSI PART II - PLA PEL DRET A L'HABITATGE » REPTES » EIXOS ESTRATÈGICS » LÍNIES D'ACTUACIÓ » EXECUCIÓ DEL PLA » GLOSARI » ANNEX 1: FITXES D'ACTUACIONS » ANNEX 2: MEMÒRIA ECONÒMICA PART III - LA SITUACIÓ ALS DISTRICTES » INTRODUCCIÓ DISTRICTES » CIUTAT VELLA » EIXAMPLE » SANTS - MONTJUÏC » LES CORTS » SARRIÀ - SANT GERVASI » GRÀCIA » HORTA - GUINARDÓ » NOU BARRIS » SANT ANDREU » SANT MARTÍ PART IV - LA SITUACIÓ PELS COL·LECTIUS ESPECÍFICS ANNEXOS » MEMÒRIA DE PARTICIPACIÓ. ELABORAT PER L'EQUIP DE REDACCIÓ DEL PLA » INTERPEL·LACIONS A LES ADMINISTRACIONS. ELABORAT PER L'EQUIP DE REDACCIÓ DEL PLA » DOCUMENT D'ESTUDI DEL MARC LEGISLATIU I DIAGNOSI DELS ASPECTES JURÍDICS CLAUS RELACIONATS AMB EL PLA D'HABITATGE 2016-2026 DE LA CIUTAT DE BARCELONA. (MARÇ 2016. ELABORAT PELS PROFESSORS DE DRET ADMINISTRATIU DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA DOCTOR JULI PONCE SOLÉ I SENYOR DOMÈNEC SIBINA TOMÀS) » MODELOS DE POLÍTICA DE VIVIENDA MUNICIPAL. ESTUDIO DE REFERENTE DE OTRAS CIUDADES DE ÁMBITO EUROPEO Y AMERICANO. » ANÀLISI I DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ DE L’HABITATGE A BARCELONA. www.barcelona.cat 2 » PLA PEL DRET A L'HABITATGE DE BARCELONA 2016 - 2025 Regidoria d’Habitatge Pla pel Dret a l'Habitatge de Barcelona 2016-2025 Elaborat per la Regidoria d'Habitatge i els organismes dependents Regidoria d'Habitatge Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Eva Jou Caballero Merche Montilla Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Dámaris Fernández Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona Josep Maria de Torres Sanahuja Àngels Mira Cortadellas Jordi Amela i Abella Xavier Gonzalez Garuz Carme Blasi Carrera Isidre Costa Gerard Capó Fuentes Manuel Gómez Glòria Oller Luengo Joaquim Pasqual Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Direccions de les Oficines de l’Habitatge Redacció i coordinació Cooperatives Celobert i LaCol Seguiment a càrrec de Dolors Clavell i Nadal Estudi econòmic i financer a càrrec de Mur&Clusa Economistes Estudi Jurídic a càrrec dels professors Juli Ponce Solé i Domènec Sibina Tomàs Estudi socio-demogràfic - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Coordinació del procés de participació ciutadana a càrrec de les cooperatives Celobert i LaCol Amb les aportacions de: Àrea de Drets Socials - Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emilia Pallàs Zenke, direccions territorials de districte. Àrea d’ecologia, urbanisme i mobilitat - Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel Garcia Sanjuan, Direccions de serveis tècnics Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida - Xavier Olivella Echevarne Institut Municipal de Persones amb Discapacitat – Ramon Lamiel Villaró, Ferran Urgell Plaza Institut Municipal d’Informàtica – Isaac Aparicio Verdoy, Eugènia Valero Flores, Ernesto Obered Carmona Barcelona Activa - Albert Àrias Sans, Director del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona Gabinet tècnic de Programació – Maria Jesús Calvo Nuño Àrea de Transversalitat de Gènere - Sònia Ruiz García, Estel Crusellas Tura Consell de Joventut de Barcelona - Julia Boada Danés, Sara Segarra Leal. Gerències i conselleries tècniques dels districtes. Revisió d’estil i format: Departament de Comunicació d’Habitatge - Jordi Palay i Escardó, Berta Sarret Salom, Marc Barbacil Brugué, Natalia Garcia Ariño Barcelona, gener de 2017 www.barcelona.cat 3 » PLA PEL DRET A L'HABITATGE DE BARCELONA 2016 - 2025 Regidoria d’Habitatge ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................. 7 1. LES POLÍTIQUES D'HABITATGE ...................................................................................................... 11 1.1. BALANÇ DEL PLA D'HABITATGE DE BARCELONA 2008 – 2016 .................................................. 11 1.1.1. AUGMENTAR EL SÒL DESTINAT A LA PROMOCIÓ D'HABITATGE ASSEQUIBLE ........................ 11 1.1.2. ATENDRE LA DEMANDA SOCIAL D'HABITATGE, INCREMENTANT I DIVERSIFICANT L’OFERTA D'HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE .......................................................................................... 12 1.1.3. MILLORA DE LES CONDICIONS DEL PARC D'HABITATGE CONSTRUÏT ...................................... 13 1.1.4. FOMENT DEL LLOGUER DEL PARC PRIVAT D'HABITATGES ...................................................... 13 1.1.5. INTERVENCIÓ EN LES DISFUNCIONS SOCIALS DEL MERCAT IMMOBILIARI ............................. 15 1.1.6. INNOVACIÓ EN LA CONSTRUCCIÓ, PROMOCIÓ DE LA SOSTENIBILITAT EN L'EDIFICACIÓ I DE L'ECOEFICIÈNCIA ............................................................................................................................ 17 1.1.7. PROXIMITAT I ATENCIÓ A LA CIUTADANIA. PARTICIPACIÓ. .................................................... 17 1.2. COMPARATIVA DE CIUTATS ....................................................................................................... 18 1.2.1. POBLACIÓ ATESA PER LA POLÍTICA D'HABITATGE ................................................................... 18 1.2.10. CONTROL DE PREUS DE LLOGUER.......................................................................................... 23 1.2.2. FINANÇAMENT ......................................................................................................................... 19 1.2.3. DESCENTRALITZACIÓ, ORGANITZACIONS COMUNITÀRIES i PARTICIPACIÓ CIUTADANA ........ 20 1.2.4. PLANS I PROGRAMES ............................................................................................................... 20 1.2.5. PROGRAMES ESPECÍFICS DE REHABILITACIÓ ........................................................................... 21 1.2.6. MECANISMES URBANÍSTICS PER A LA PROVISIÓ D'HABITATGES SOCIALS .............................. 21 1.2.7. TENDÈNCIA A LA PRIVATITZACIÓ DELS PARCS SOCIALS D'HABITATGE ................................... 21 1.2.8. GESTIÓ DEL PARC SOCIAL i DE LES POLÍTIQUES D'HABITATGE ................................................ 22 1.2.9. MIXTURA SOCIAL i DIVERSIFICACIÓ ......................................................................................... 22 2. SITUACIÓ DE L'HABITATGE A BARCELONA ................................................................................... 25 2.1. EMMARCAMENT METROPOLITÀ ............................................................................................... 25 2.1.1. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI METROPOLITÀ ....................................... 25 2.1.2. L'EXTENSIÓ DEL MERCAT RESIDENCIAL DE BARCELONA ......................................................... 26 2.1.3. EL MERCAT DE L'HABITATGE EN UN TERRITORI INTENSAMENT URBANITZAT ....................... 28 2.2. LES PERSONES ............................................................................................................................. 37 2.2.1. DINÀMICA DEMOGRÀFICA I RESIDENCIAL ............................................................................... 37 2.2.2. SITUACIÓ ECONÒMICA I DEL MERCAT DE TREBALL................................................................. 43 2.2.3. PROJECCIONS DE POBLACIÓ I LLARS ........................................................................................ 44 2.2.4. DINÀMICA RESIDENCIAL A NIVELL DE DISTRICTES................................................................... 48 2.2.5. DIFICULTATS PER SATISFER LES NECESSITATS RESIDENCIALS BÀSIQUES ................................ 50 2.3. EL MERCAT DE L'HABITATGE ...................................................................................................... 67 2.3.1. MERCAT FINANCER .................................................................................................................. 67 2.3.2. EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA D'HABITATGE ............................................................................. 68 2.3.3. L'OFERTA D'HABITATGE LLIURE ............................................................................................... 71 www.barcelona.cat 4 » PLA PEL DRET A L'HABITATGE DE BARCELONA 2016 - 2025 Regidoria d’Habitatge 2.3.4. L'OFERTA D'HABITATGE AMB PROTECCIÓ OFICIAL ................................................................. 78 2.3.5. ASSEQUIBILITATDE L'HABITATGE ............................................................................................. 81 2.4. EL PARC D'HABITATGES .............................................................................................................. 86 2.4.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL TEIXIT RESIDENCIAL ........................................................ 86 2.4.2. LA QUALITAT DEL PARC ............................................................................................................ 89 2.4.3. L'ÚS DEL PARC .......................................................................................................................... 99 2.5. EL PLANEJAMENT ..................................................................................................................... 106 2.5.1. POTENCIAL D'HABITATGE AMB PROTECCIÓ OFICIAL I DOTACIONAL .................................... 106 2.6.
Load more

Recommended publications
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • We're Working for a More Local Economy
    We're working for a more local economy — Barcelona Activa Local Development Strategy 2018-2019 Document prepared by Barcelona Activa's Executive Department for Local Social and Economic Development We're working for a more local economy. 2018-2019 3 Contents 01. CONTEXT: SOCIAL AND ECONOMIC INEQUALITIES IN BARCELONA’S DISTRICTS AND NEIGHBOURHOODS ....................................................................................................... 5 01.1. Disposable household income ....................................................................................... 5 01.2. Registered unemployment ............................................................................................ 7 01.3. Level of education ......................................................................................................... 9 01.4. People attended by social services ................................................................................ 10 02. TOWARDS A NEW LOCAL ECONOMICY DEVELOPMENT MODEL ............................................... 12 02.1. From homogeneity to heterogeneity .............................................................................. 12 02.2. A plural local economy .................................................................................................. 13 02.3. An economy at the service of the people. ....................................................................... 14 02.4. Distance between the public and public services .......................................................... 15 02.5.
    [Show full text]
  • Equivalència Territorial En La Planificació Educativa a Barcelona: Diagnòstic I Propostes
    Equivalència territorial en la planificació educativa a Barcelona: Diagnòstic i propostes Xavier Bonal i Adrián Zancajo, GEPS-UAB ÍNDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3 CAPÍTOL 1: EQUIVALÈNCIA TERRITORIAL EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EDUCATIVES ..................................................................................................................................... 5 1.1. El concepte d’equivalència aplicat a la planificació educativa ................................................ 5 1.2. Equivalència en accés, procés i resultats ................................................................................ 6 CAPÍTOL 2: EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS EN LA DISTRIBUCIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA ..................................................................................................................................... 11 2.1. L’equilibri territorial de places escolars de P3 ....................................................................... 11 2.2. Estructura espacial de l’oferta i valor de la proximitat ........................................................... 14 CAPÍTOL 3: ELS FLUXOS DE MOBILITAT DE L’ALUMNAT ENTRE TERRITORIS .................. 19 3.1. Sobreescolarització i infraescolarització per zones educatives ............................................ 19 3.2. Fluxos de mobilitat entre territoris .......................................................................................... 21 3.3. Factors
    [Show full text]
  • Viabilitat D'activitats Econòmiques
    DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA –––––––––––––––––––––––––––– INFORME INTEGRAT Anàlisi de resultats, co nclusions i propostes de models de negoci Abril de 2018 1 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 SUMARI GENERAL FASE 1: Anàlisi de context i diagnòstic de la situació socioeconòmica dels barris_______3 FASE 2: Treball de camp i anàlisi qualitativa__________________________________ 110 FASE 3: Definició de Models de Negoci ______________________________________132 FASE 4: Desenvolupament de Canvas d’Activitats Específiques per Zones__________ 138 2 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 FASE 1 : ANÀLISI DE CONTEXT I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SÒCIOECONOMICA DELS BARRIS 3 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 Contingut de la FASE 1: ANÀLISI DE CONTEXT I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SÒCIOECONOMICA DELS BARRIS Estudi socioeconòmic del districte d’Horta -Guinardó (la Teixonera, el Guinardó i els voltants de l’Avinguda de l’Estatut) ● Introducció ● Diagnosi general ● Diagnosi específica de la Teixonera ● Prioritats generals d’Horta-Guinardó ● Prioritats específiques de la Teixonera ● Síntesi general ● Fitxes-resum: ○ La Teixonera ○ El Guinardó
    [Show full text]
  • Carolina Lozano Parte 3.Pdf
    24 APROXIMACIÓN AL TERRITORIO DISTRITO DE NOU BARRIS CAPÍTULO 2 25 2.1 Formación del Territorio Para tener un mayor entendimiento de la zona, es importante ver la evolución desde su origen y cómo a lo largo del tiempo, se van agremiando al territorio nuevos núcleos urbanos los que generan una transformación significativa. En este contexto, se centrara la atención en la dimensión urbanística de los acontecimientos que cronológicamente han venido sucediendo y algunas estrategias que se fueron adoptando. Fuente: Primeros indicios de asentamiento en Barcelona, siglo VI a. C. (Fig. 7) 26 SIGLO I – X: “INFLUENCIAS ROMANAS EN LOS PRIMEROS asentamientos” El territorio actual del distrito ha considerado contribuciones que vienen influenciadas desde los layetanos hacia el año 940, cuando construyeron las primeras masías romanas en el Turó de la Peira1 (Relligant Nou barris, p. 19), y posteriormente otro entre el valle de Canyelles y la montaña, esto con la premisa de localizar sus poblaciones en lugares que permitieran una mejor defensa en el momento de la batalla. Remontándose al siglo X se tiene una registro del primer asentamiento formal llamado Santa Eulàlia de Vilapicina, un núcleo habitacional, que tiene como elemento articulador una capilla romántica que lleva el mismo nombre del barrio, a su vez, su emplazamiento distanciado de la ciudad central, permitía recrear un paisaje mayoritariamenterural. Fuente: Panoramica de Barcino (Fig. 8) Fuente: Plano de murallas Romanas y Barcino (Fig. 9) Fuente: Panoramica Barcelona 1697 (Fig. 10) Fuente: Panoramica Barcelona 1706 (Fig. 11) 27 1839 – 1915: “PERIODO DE asentamiento POBLACIONAL, PRODUcto DE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL” El paisaje del sector considerado netamente rural hasta esta época, irá cambiando como consecuencia de la Revolución Industrial, trayendo consigo no solo un nuevo dinamismo y un aumento de población en Barcelona, situación que se replico en el territorio de Nou Barris.
    [Show full text]
  • Presentación De Powerpoint
    Challenges of using Urban Heart in Barcelona Carme Borrell Outline • Overview of Public Health Agency of Barcelona (ASPB) • Health information and research • Policies to tackle health inequalities. An example • Urban Heart in Barcelona Overview of Barcelona Public Health Agency The Public Health Agency of Barcelona is an institution responsible of public health of the city which has more than 100 years experience. We are not responsible of health services of the city. Our areas of responsibility are: Environmental health Food security Health promotion Laboratory of public health Observatory of Public Health Our Agency has contact with other institutional and non institutional stakeholders: other sectors of the municipal government, regional government, NGO, etc. Health information in ASPB Health information and research After the democratic elections in 1979, the local council of Barcelona was governed by a left coalition of political parties until 2011. Public health was one priority: Health information systems were developed and improved Health interview surveys since 1983 Report on the health of the population (each year) Research and training are part of ASPB. Specific example: Health Report of Barcelona It is done each year In 2014 the report will be the 30th Main sections of the report Conceptual framework Social determinants URBAN GOVERNANCE Physical determinants Health behaviours PHYSICAL CONTEXT SOCIOECONOMIC CONTEXT • natural: climate, geography • economic factors Health outcomes • built environment: • employment and working conditions • urban planning: public • domestic and f amily environment infrastructure, equipments • public policies: education, health care, Special chapters for each • housing social services, etc. • transport mobility • social transf ers: pensions, et c. year. • environmental charact eristics: air, • safety water, noise • social networks Appendix: all indicators by • access to healthy food • community participation 10 districts for the last 10 SETTINGS years.
    [Show full text]
  • Neighborhoods, Perceived Inequality, and Preferences for Redistribution: Evidence from Barcelona∗
    Neighborhoods, Perceived Inequality, and Preferences for Redistribution: Evidence from Barcelona∗ JOB MARKET PAPER Gerard Domènech-Arumí† First Version: October 2020 This Version: April 2, 2021 Click here for the most recent version Abstract I study the effects of neighborhoods on perceived inequality and preferences for redistri- bution. Using administrative data on the universe of dwellings and real estate transactions in Barcelona (Spain), I first construct a novel measure of local inequality — the Local Neigh- borhood Gini (LNG). The LNG is based on the spatial distribution of housing within a city, independent of administrative boundaries, and building-specific. I then elicit inequality per- ceptions and preferences for redistribution from an original large-scale survey conducted in Barcelona. I link those to respondents’ specific LNG and local environments using exact ad- dresses, observed in the survey. Finally, I identify the causal effects of neighborhoods using two different approaches. The first is an outside-the-survey quasi-experiment that exploits within-neighborhood variation in respondents’ recent exposure to new apartment buildings. The second is a within-survey experiment that induces variation in respondents’ information set about inequality across neighborhoods. I find that local environments significantly influence inequality perceptions but only mildly affect demand for redistribution. Keywords: Inequality, Gini, Redistribution, Housing JEL Codes: D31, D63, O18 ∗I want to especially thank my main PhD advisor, Daniele Paserman,
    [Show full text]
  • La Trinitat Nova
    Espai educatiu Trinitat Nova Millores a l’espai públic Projecte fotogràfic Activació comercial del barri TriniTubers Trinitú Fest Canal barri Entrevista a Elies Martínez ¿Solos en la Trini? Orientació laboral El Pla de Barris en xifres Memòries a la contra LA TRINITAT NOVA Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m! Sumari Editorial 1 Un barri són els nens i les nenes jugant a la plaça, la conversa Portada a la cua del forn amb la veïna que fa dies que no veus, els avis 2 fent la partida de petanca sota un arbre, el grup de mares de l’AMPA preparant el Carnestoltes i milions de petits moments Editorial en què la ciutat es fa comunitat. El barri és també la memòria 3 enganxada a les pedres de les cases i a l’asfalt dels carrers: Dia a dia, les lluites per aconseguir barris dignes, les assemblees a l’as- barri a barri sociació de veïns, cada desnonament aturat posant-hi el cos per evitar vides trencades, les manifestacions demanant una 4/5 Accions biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo- ments en què els veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, 6/7 resoldre o construir respostes a les necessitats socials de la Projecte comunitat. I els barris també són la llavor de futur, allà on el fotogràfic Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el 8 Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la Canal barri plaça, van donant forma a la Barcelona que ja és aquí.
    [Show full text]
  • IEB Working Paper 2019/06
    IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio The Barcelona Institute of Economics (IEB) is a research centre whose goals are to promote and disseminate work in Applied Economics, and to contribute to debate and the decision- making process in Economic Policy. The IEB research program in Public Policies aims at promoting research related to the design, implementation and evaluation of public policies that meet social needs and enhance social and individual welfare. Special emphasis is put on applied research and on work that tries to shed light on the Economics of Education, Health Economics, Innovation, Labour Markets and Security Policies. Disseminating research findings in these topics to a broader audience is also an aim of the program. Postal Address: Institut d’Economia de Barcelona Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona C/ John M. Keynes, 1-11 (08034) Barcelona, Spain Tel.: + 34 93 403 46 46 [email protected] http://www.ieb.ub.edu The IEB working papers represent ongoing research that is circulated to encourage discussion and has not undergone a peer review process. Any opinions expressed here are those of the author(s) and not those of IEB. IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME * Magdalena Domínguez, Daniel Montolio ABSTRACT: In this paper we study the effects of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of the deployment of a community health policy in the city of Barcelona.
    [Show full text]
  • Themes Barcelona Art Factories
    Main themes Barcelona Art Factories – Old industrial spaces, new cultural uses Sub themes Urban regeneration through CCI Decentralising the cultural offer to city districts Places to be visited 1 Barcelona Art Factories – Old industrial spaces, new cultural uses Barcelona City Council’s Culture Institute set up the Art Factories programme in 2007 to expand the city’s network of public facilities designed to support cultural creation and production. Many of these facilities are former factory buildings that have been refitted for use by artists, cultural agents and organisations involved in promoting creation. The Art Factories help strengthen the city’s networks and enrich its cultural fabric and aspire to become benchmark centres creating new discourses and contents based on excellence and quality. The spaces included in the Barcelona Art Factory programme are: Fabra i Coats. Graner. La Seca. La Escocesa. La Caldera. La Central del Circ. L'Ateneu Popular 9 Barris. Hangar. Sala Beckett/Obrador. Nau Ivanow. 2 WHAT IS IT? The Art Factories programme is based on transforming disused spaces into new powerhouses of culture and knowledge. The goal is to put creativity, knowledge and innovation at the heart of the city’s policies. Launched by Barcelona City Council’s Culture Institute, the project meets a longstanding demand by creators and collectives for spaces equipped for artistic creation and research. The Art Factories are therefore ideal spaces for cultural innovation and production. The end goal is to see culture as one of the city’s strategic assets as it develops its economic, social and urban aspects, as well as boosting its inhabitants’ creativity.
    [Show full text]
  • MONTBAU Horta-Guinardó
    GUIA D’ENTITATS, SERVEIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS AL BARRI 3-16 ANYS • curs 2015-2016 MONTBAU horta-guinardó Us presentem la Guia d’entitats, serveis i equipaments públics. Activitats extraesco- lars al barri 3-16 anys. Curs 2015-2016. L’objectiu d’aquesta guia és doble, facilitar a les famílies el coneixement dels agents que organitzen activitats educatives ex- traescolars, i afavorir la difusió i la generació de sinergies entre entitats, serveis i equipaments públics que treballen en un mateix territori. Aquesta guia posa en relleu la importància de l’educació en el lleure que desenvo- lupen les associacions i les entitats dels barris de la ciutat. Aquest curs s’hi incorpo- ra la informació de les entitats, els serveis i els equipaments públics amb activitats extraescolars dirigides a infants i joves de 3 a 16 anys, dels barris de Montbau, al districte d’Horta-Guinardó; la Trinitat Nova, al districte de Nou Barris; i la Vila Olím- pica del Poblenou, al districte de Sant Martí. La publicació d’aquesta Guia és una de les accions del programa Patis Escolars Oberts al Barri de l’Institut Municipal d’Educació, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona i els districtes municipals. Patis Escolars Oberts al Barri és un programa educatiu que consisteix en l’obertura dels patis de les escoles de la ciutat perquè siguin un espai d’ús públic i dinamització educativa per a infants, joves i famílies fora de l’horari escolar, en cap de setmana i en període de vacances escolars. Des del treball compartit amb les entitats educatives i socials de la ciutat i els serveis i equipaments municipals, als patis escolars que obren les seves portes al barri es realitzen activitats de dinamització educativa de caire cultural i artístic, esportiu, familiar i maletes pedagògiques amb materials lúdics.
    [Show full text]