CHAN TEATHE DEL LICEU

Temporada 1986/87

,

•

sno . EU' 10 ¡tS ¿.: �. oz I

I CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

"'\ " D BLt\LLET NATIONAL DE CASA MARSEILLE SMllA ROLAND PETIT

3, 4 i 5 d'octubre COPPÉLIA Buenas ideas en artículos para el hogar, i la el recién nacido. 7, 12 13 d'octubre muje-r y / LE CHAT BOTTE Espectacle en coproducció amb

CREDIT LVONNAIS � UAP Ibérico Cia. de Seguros

10, 11 i 14 d'octubre MA PAVLOVA «Les chemins de la création» (v Els camins de la creació») Estrena Mundial En coproducció amb el Teatro dell'Opera ài Roma

EN BARCELONA DELEGACiÓN EN ZARAGOZA GRAN VIA CORTS CATALANES, 640 ORQUESTRA SIMFONICA TELEFONO 318 24 98 c10Gpe DEL GRAN TEATRE DEL LICEU 08007 BARCELONA ZURITA, 8 TEL. (976) 23 74 54 Director d'Orquestra DAVID GARFORTH BALLET NATIONAL DE MARSEILLE ROLAND PETIT

Dominique KHALFOUNI Denys GANIO Luigi BONINO Sylviane BAYARD - Mitou MANDERON Thierry LE FLOCH Roland PETIT Director Artístic Artites convidats Maurice LEBLOND - Patrick DUPONT - Yoko ICHINO Jan BROECKX Delegat General

- Pascale DOYE Hacène BAHIRI Director de Producció Jean FANANAS

Maximiliane KRAUSSER - Muriel SEPARI Director d'escena François SAINT-CYR

Philippe LONG - Jean-Charles VERCHERE Mestre de ballet Norbert SCHMUCKI

Frédérique BASSET - Sharon RANDS - Jean FREVA Professora invitada Sulamif MESSERER Director Yves DAVIN Véronique BEDINI - Sandrine BETHMONT

- Sastreria Christine Marie-Pierre BOUQUET Sylvie DHUYVETTER DELBECQ Sophie GOODCHILD - Hélène HAUSSER Control de gestió Jean DELUY

Isabelle LEGUEURLIER - Anne-Cécile MORELLE Secretària de Direcció Patricia CHINAPPI

Francesca NATILI - Anne PAGNIER Relacions públiques Christiane ROBIN Nathalie RENAUD - Valérie ROSSI Assistent de Direcció Giovanna SALZE Nathalie SCHMITT - Dominique STAEHLIN Assistent de Roland Petit Claude VOGEL Isabelle TOUTAIN - Valérie UYTTERS Assistenta de Roland Petit Laurence RICTE Nathalie VAN CAUWENBERGHE - Carlota ZAMPARO Pianista André HERITIER Luc BAZILLE - Richard BOULESTREAU Director tècnic Bernard FREY Rodolphe CASSAND - Ruben CELIBERTI Claude RIONNET

- Comptable J. Jacques ESPRIT Alfredo FERNÁNDEZ Gestió de - Christiane GAZEL Fabrice JARDIN Bruno MASCOLO personal

Gilles MONRUFFET - Roger NUNES Secretaria Joelle VASLIN Rémy POTTIER - Guy-Marc TESTE Relacions internes Chrystel DOSSETTO Ludovic WYSTRAETE Martine BELLANCA HISTORIAL DEL BALLET NATIONAL DE MARSEILLE ROLAND PETIT

Els Ballets de Marseille foren creats, el 1972, per inicia­ tiva de Gaston Defferre. Molt de pressa, amb l'empenta de Roland Petit, es va formar una Companyia dintre del marc de la Régie Municipale de l'Opéra de Marsella. Dependent, dins de la seva estructura, de l'Opera de Marsella, la Companyia és completament autònoma i no es veu obligada a intervenir en les representacions dels espectacles lírics. El públic marsellès ha fet ràpidament seva aquesta Companyia, formada per a la creació coreo­ gràfica i l'animació de la seva ciutat. A la vista de la qualitat del treball dut a terme, el Minis­ tèri de Cultura decidí d'atorgar als Ballets de Mar­ seille la distinció de Nacional. Fou així que nasqué, l'u de gener de 1981, el Ballet Na­ tional de Marseille Roland Petit. La Companyia Petit assegura a Marsella tres tempora­ des de deu espectacles, a més d'una gira regional, cada any, per la regió Provence-Cote d'Azur. En tretze anys, han estat presentades més de 40 estre­ nes o reposicions, entre les quals trobem: «Pink Floyd Ballet», «La Rose Malade», «Notre-Dame de Paris», «L'Arlésiene», «Les Intermittences du Coeur», «Coppé­ lia», «Le Jeune Homme et la Mort», «Casse-Noisette», «Cyrano de Bergerac», «La Chauve-Souris», «Parisina 25», «Les Amours de Franz», «Le Fantórne de I'Opéra», «La Nuit Transfigurée», «Les Forains», «Can Can-Cake Walks et Valses Chaloupées», «Les Contes d'Hoffmann», «Soirée Debussy», «Les Hauts de Hurlevent», «La Men> (C. Debussy en versió integral), «Pelléas et Mélisande Syrnphonie», «Les Quatre Saisons», de Vivaldi, ballet estrenat a la Plaça de Sant Marc de Venècia, el setembre de 1984, «Le Mariage du Ciel et de l'Enfer», estrenat a París el març del 1985, «La Symphonie Fantastique», per al Festival de Nervi (juliol de 1985), un gran ballet-ron­ dalla: «Le Chat Botré», estrenat al Palais des Congrès, de París, el desembre del 1985, i, ben recentment, «L'An­ ge Blew>, estrenat (juny de 1985) a Berlín i presentat a França, a l'Opera de Marsella, l'abril de 1986. El grandíssim èxit de la Companyia li ha proporcionat invitacions de tot el món: Leningrad, Moscou, Odessa, Monte-Carlo, París, Milà, Venècia, Nàpols, Madrid, Bar­ celona, Japó, Corea, Londres, Los Ángeles, Nova York, Roma, Atenes ... El Ballet National de Marseille Roland Petit fou la pri­ mera francesa convidada al M. Pérez Cabrero, 4 Tel. 201 3300 Barcelona-21 (junIO Turó Pork) Companyia Metropolitan Opera de Nova York (juliol de 1983), on assolí un èxit esclatant. HISTORIAL DEL "BALLET NATIONAL DE MARSEILLE ROLAND PETIT»

Los Ballets de Marseille fueron creados en 1972 por ini­ r: y ciativa de Gastan Defferre y, en poco tiempo, con el em­ puje de Roland Petit, se formó una compañía dentro del marco de la Régie Municipale de l'Opera de Marsella. Dentro de su estructura, la Compañía depende de la Ópera de Marsella pero es completamente autónoma y 5a" no está a intervenir en las de cbligada representaciones los espectáculos líricos. El público marsellés ha hecho suya, rápidamente, esta Compañía, formada para la crea­ SETMANA ción coreográfica y la animación de su ciudad. A la vista de la calidad del trabajo realizado, el Minis­ terio de Cultura decidió otorgar a los Ballets de Mar­ DEL CAVA seille la distinción de Nacional. De este modo nació, el día 1 de enero de 1981, el Ballet National de Marseille Roland Petit. Sant Sadurní d'Anoia La Compañía Roland Petit asegura en Marsella tres tem­ de diez además de una Del 4 al12 d'Octubre del 1986 poradas espectáculos, gira regio­ nal, cada año, por la región de Provenza - Costa Azul. En trece años han sido presentados más de 40 estrenos / a reposiciones, entre los cuales destacan "Pink Floyd Ballet», "La Rose Malade», «Notre-Dame de París», «L'Arlésienne». «Les Intermittences du Coeur», «Cop pé­ lia», «Le Ieune Homme et la Mort», «Casse-Noisett e», «Cyrano de Bergerac», «La Chauve-Souris», «Parisiana 25», «Les Amours de Franz», "Le Fant àrne de l'Opera», «La Nuit Transjigurée», «Les Forains», «Can Can-Cake Walks et Valses Chaloupées», «Les Contes d'Hoffmann», «Soiree Debussy», «Les Haut s de Hurl.event», «La Mer» (C. Debussy en versión integral), «Pelléas et Mélisande Symphonie», «Les Quatre Saisons», de Vivaldi, ballet estrenado en la Plaza de San Marcos de Venecia en sep­ tiembre de 1984, «Le Mariage du Ciel et de l'Enter», es­ trenado en París en marzo de 1985, "La Syrnphonie Fan­ tastique», para el Festival de Nervi (julio 1985), un gran ballet-cuento: «Le Chat Bot té», estrenado en el Palais des Congrès, de París, en diciembre de 1985 y, muy reciente­ Col·labora: mente, «L'Ange Blew>, estrenado (junio de 1985) en Ber­ GENERALITAT DE CATALUNYA lín y presentado en Francia, en la Ópera de Marsella, en abril de 1986. El grandísimo éxito de la Compañía, le ha proporcio­ nado invitaciones de todo el rnundo: Leningrado, Moscú, Odessa, Montecarlo, París, Milán, Venecia, Nápoles, Ma­ drid, Barcelona, Japón, Corea, Londres, Los Angeles, Nueva York, Roma, Atenas ... El Ballet National de Marseille Roland Petit fue la pri­ mera Compañía francesa invitada al Metropolitan Opera House 'de Nueva York (julio de 1983), donde obtuvo un éxito clamoroso. ROLAND PETIT

Roland Petit neix l'any 1924 a Villernoble, fill de mare italiana i-pare francès. Les seves primeres actuacions en del cafè familiar públic tenen lloc al mig de les taules Als nou entra a l'acadèmia que regenten els pares. anys de l'Opera de París i, als setze, ja, debuta en el seu cos sota de ball. Aviat, però, comença a sentir-se incòmode la rígida i antiquada disciplina que regna a l'Opera, tradicional i massa aferrada a les obres del repertori de cada dia. Amb sense gaire contacte amb la realitat el ballarí una joventut marcada per l'ocupació alemanya, i se sent atret per la cultura anglo-saxona particular­ de ment pel cinema americà. Durant els anys l'ocupació, crítica Irène i gràcies a la intervenció de la famosa de mostrar Lidova, el jove ballarí tindrà l'oportunitat a la Salle on, les seves habilitats coreogràfiques Pleyel, Janine juntament amb la ja ben coneguda ballarina Charrat, podrà estrenar les seves primeres obres.­ Just després d'acabada la Guerra Mundial, Roland Petit trenca la seva vinculació amb l'Opera, Mentrestant, ja havia despertat l'interès de tota una èlite inteHectual, Lauren­ entre la qual destaquen els Jean Cocteau, Marie de ciri. o Christian Berard, tots ells antics coHaboradors Les famoses Serge Diaghilev i els seus ballets russos. donen «Soirées de Danse» que organitza Irène Lidova lloc al naixement de la primera companyia que dirigirà Roland Petit: Les Ballets des Champs Elysées. El 1946 la el grup estrena la que, amb el temps, esdevindrà pri­ et le mera gran obra de Petit, «Le Jeune Homme Mort», El basada en un argument de Jean Cocteau. 1948, però, entre la companyia es desfà per causa de certs desacords diversos ballarins. Reapareixerà poc després, sota el nom de Les Ballets de Paris, i amb coHaboradors tan valuosos com Jean Anouilh, Antoni Clavé, André Derain 1 Leonor Fini. El nom de Roland Petit ja sona a tot Europa i el gran salt fins a la fama mundial no es fa esperar massa. Es produeix el 1949 amb l'estrena de «Carmen». La «Carmen» de Roland Petit marca l'inici d'una nova època per a la dansa, en part gràcies també a la inspi­ rada escenografia del nostre Antoni Clavé i a l'audaç interpretació de Renée (Zizi) Jeanmaire. Amb la seva «Carmen», Petit enterra definitivament la imatge de la ballarina idealitzada, irreal, i mostra al seu lloc una dona de cap a peus, una «femme fatale», però també una dona emancipada decididament més verídica que l'etèria ballarina romàntica. Després de

No és una tasca fàcil, descriure el significat que per a la dansa ha tingut una figura tan versàtil com la de Roland Petit. El que podríem anomenar «esprit» Petit, no tan sols cobreix un determinat espai de la postguerra, quan la seva obra constitueix gairebé l'única mostra de la creativitat coreogràfica europea, sinó que encara avui ens sorprèn sovint amb noves proves del seu gran talent. Home d'una vitalitat inesgotable, ens obsequia amb un ric llegat de creacions per al ballet, el music-hall i el cinema. Petit no haurà introduït grans canvis en els con­ ceptes tècnics de la dansa ni tampoc ha pretès mai l'e­ missió de missatges intellectuals. Sí que haurà demos­ trat, però, durant tota la seva llarga carrera, que en el llenguatge de la dansa ha d'haver-hi lloc per a la inter­ pretació del ballarí. Degut a aquesta particularitat, les seves creacions figuren als repertoris de nombroses com­ panyies d'arreu del món i han seduït els millors intèr­ prets. Per al públic, l'atractiu principal rau en la facilitat de

la facilita a la . . cornprensió, qual vegada la comunicació Sempre sobresurt a l'obra de Petit l'habilitat i fluïdesa amb què s'harmonitzen les variacions dels solistes í les del cos de ball. Dominat per una clara preferència pel ballet narratiu, Petit sempre ha sabut solucionar-ne el seu desenvolupament escènic, de la manera que tan sols és capaç de fer-ho un gran professional. Roland Petit mai no ha cercat, com alguns li retreuen, l'èxit fàcil. L'èxit l'ha obtingut perquè el seu treball ha consistit en traduir en la terminologia coreogràfica les inquietuds de cada moment, sobre les quals Petit ha sabut reflexionar a partir de la poesia i la literatura. ROLAND PETIT, COREóGRAFO DE BAILARINES

No es tarea la fácil de describir el significado que para la danra ha tenido una [igura tan versátil como la de Roland Petit. El que podríamos nombrar «esprit» Petit no cubre solamente un determinado período de la post­ guerra, cuando su obra constituye casi la única muestra de la creatividad coreográfica europea, sino que aún hoy 110S sorprende a menudo con nuevas pruebas de su gran talento. Hombre de una vitalidad inagotable, nos obse­ quia con un rico legado de creaciones para el ballet, el music-hall y el cine. Petit no habrá introducido gran­ des cambios en los conceptos técnicos de la dan.:a ni tampoco ha pretendido nunca la emisión de mensajes intelectuales. Sí que habrá demostrado, sin embargo, durante toda su larga carrera, que en el lenguaje de la danra debe haber uri Lugar para la interpretacion del bailarín. Debido a esta particularidad, sus creaciones figuran en los repertorios de numerosas compañías de todo el mundo y han seducido a los mejores intérpretes. Para el público, el atractivo principal reside en la facili­ dad de comprensión, la cual facilita al mismo tiempo la comunicación. Siempre sobresale en la obra de Petit la habilidad y la fluidez con que se armonizan las variacio­ nes de los solistas y las del cuerpo de baile. Dominado por una clara prejerencia por el ballet narrativo, Petit ha sabido siempre solucionar su desarrollo escénico de la manera en que solamente es capaz de hacerlo un gran profesional. Roland Petit no ha buscado nunca, como algunos le echan en el cara, éxito fácil. El éxito lo ha obtenido por­ que su trabajo ha consistido en traducir en la termino­ logía coreográfica las inquietudes de cada momento, sobre las cuales Petit ha sabido reflexionar a partir de la poesía y la literatura. c�@-e de l:JanSQ ramon soté

Curs 1986 - 87

Creació d'un nou departament per a joves d'ambdós sexes que vulguin dedicar-se a la dansa com a professió i combinar-la amb els Ara fa just quaranta anys d'amistat amb Roland Petit seus i amb Zizi Jeanmaire. Va néixer el 1946, quan vaig fer estudis de B.U.P. o el meu primer decorat per a "Los Caprichos». Roland C.OU n'era ja el gran protagonista. Vàrem col·laborar durant vuit anys, fins al 1954, data en què vaig decidir de no treballar més per al teatre. L'amistat ha quedat intacta. Una abraçada, estimat Roland, i una altra a tu, Zizi. per Secretaria del Centre de I el meu més d'èxit en vell Liceu de la gran desig aquell 6 a 8 h. meva Rambla.

Nilo i Fabra, 5 baixos (metro Lesseps) Tel. 217 90 20 08012 BARCELONA Saint Tropez Setembre de 1986 / COPPELIA Escuela de danza

v gtrnnasía Ballet de Roland Petit segons Hoffmann, Charles Nuitter i Saint-Léon I Música de Léo Delibes Escenografia i vestuari: Ezio Frigerio

Swanilda Sylviane Bayard Franz Denys Ganio

Coppélius ROLAND PETIT

Les amigues Frédérique Basset GIMNASIA JAZZ Sylvie Dhuyvetter Pascale Doye (Niños-niñas) Maxie Krausser BALLET Sharon Rands Muriel (Niñas 4-7 años, método especial) Separi CLÁSICO Cos de Ball medio (Debutantes, y superior) Assistent decorador: Mauro Pagano JAZZ IHuminació: Guido Baroni (Cursos especiales para Stas.) Decoracions pintades per: Leonardo Richelli CONTEMPORÁNEO Nines i autòmates realitzats per la Maison Descamps Vestuari de les ballarines: Denise ESPAÑOL Fougerolle Vestuari dels ballarins: Berceville MODERNO Sabateria: / Clairvoy CLAQUÉ Perruqueria: Bertrand GIMNASIA MASCULINA Estrena d'aquesta versió el 18 de setembre del 1975 a París ENSEÑANZA PROFESIONAL

Funció de GaZa Divendres,3 d'octubre, a les 21 h., funció núm. 1, Torn A Dissabte, 4 d'octubre, a les 21 h., funció núm. 2, Torn C Diumenge, 5 d'octubre, a les 17 h., funció núm. 3, Torn T

Secretaría abierta de 9 a 21 h. CONFRARIA DELS VINS DE CAVA SANT SADURNI Río de Oro, 28 (Junto Parque Santa Amelia) Tel. 204 46 29 08034 BARCELONA NOTA: En la tuncíó del dia 5 la Contraria obsequiarà els assistents amb un tast de Cava. •

f

COPPÉLIA

és una Coppélia creació del 1870 consistent en ció l'adapta­ coreogràfica, feta per Nuitter i Saint-Léon, del conte de Hoffman «Der Sandmann». La seva música fou composta Delibes i per ha arribat als nostres dies com una de les partitures més característiques del que gene­ ralment s'entén de per música ballet. Efectivament: en­ cara en que, escoltar-la, molts no la identifiquin amb tothom «Coppélia», intueix que es tracta de música de ballet. No hi ha cap dubte que la música de Delibes ha jugat un paper decisiu en la popularitat de l'obra, que ja va ser un èxit de des la seva mateixa estrena a de París. No cal l'Òpera oblidar tampoc que el conte de Hoff­ mann es prestava molt bé al El seu llenguatge coreogràfic. contingut romàntic, acompanyat amb una certa de càrrega misteri, connectava perfectament amb els gustos i la idiosincràsia del segle passat. Avui en dia, s'ha «Coppélia. convertit en un gran clàssic i en una de les poques comèdies que figuren dins del repertori coreogràfic. La gran majoria de les la compa­ nyies interpreten seguint la seva fórmula Com és original. lògic, però, el suggeridor conte de Hoffmann també ha estat objecte d'un incomptable nombre de versions. El 1975, Petit fa finalrnent realitat el seu desig de presentar-ne una versió pròpia, en la qual es procura cercar una aproximació diferent a la poètica de Hoff­ mann. No cal dir que la versió de Roland Petit, amb la seva 4 "eT ,� •• �. ".. � "� (>_"'.; �, ,.�� .�., originalitat, porta ben visible el � del �:;::>�_-r�," �". segell mestre. Al Gran Teatre del Liceu, la «Coppélia. de Roland Petit fou estrenada pel Ballet de Marseille el 26 de de 1977. maig __ e."",,�� •

1

COPPÉLIA

ARGUMENT

Acte I sent un �e soroll i Swanilda s'amaga. Entra Coppélius I es a amb la A la plaça. Totes les noies del poble estan enamorades posa. sopar nina i, imaginant que es tracta de balla un vals dels militars de la guarnició. A un cantó de l'escenan, Swanilda, amb la nina. Apareix Franz i la nina sobre un balcó, una misteriosa figura femenina s'amaga Coppélius amaga darrera d'un paravent, fent darrera d'un ventall. Durant el ball que s'organitza a tot. v�ure que esperava Franz per sopar. fa beure, mtrodumt la seva la plaça entre noies i militars, Swanilda s'enamora de E:I, � copa una estranya po­ Franz perd el conerxernent i Franz, però aquest està intrigat per la noia del balcó. CI<;> •• Coppélius per art de magia, Franz al cos Apareix Coppélius que queda encisat per Swanilda. �a passar l'�nima �e de Coppélia. En pero, es Swamlda la Aquesta, però, mira Franz, el qual contempla Coppélia, r�a.htat,. que apareix ballant i el seu la noia del balcó, amb la decideix reunir-se. S'ha Coppélius ,h de,clara amor. Coppélia-Swanilda, qual esta con- pero, per Franz. així un format així com un cercle sentimental. En la seva l no.mes Reapareix altre cer­ sentimental. la clau de casa seva. Swanilda la �le Swanilda, amagada darrera del ventall fusió, Coppélius perd I encantada la desfà l'embolic. recull i, amb les seves amigues, entra a casa de Cop­ J?er sit_uació, Franz recu­ pera e� coneixement i, davant de la nina desarticulada pélius. reconeix el seu amor que és Swanilda. Esclata una r'ialla general. Acte II el Desapareix decorat de la casa de i torna el del Coppélius acte, amb les noies i els militars. A casa de Coppélius. Només hi ha una taula parada per primer Coppélius pren la en mentre Swanilda a dos comensals i, darrera, una gran cortina penjada r:lr:a braços, i Franz ballen la seva joia. Les i d'unes cintes. Swanilda separa la cortina, s'obre la paret parelles desapareixen Swanilda es troba Franz i i l'obrador de La nina baixa de les .entre Coppélius. Aquest tira la nina er apareix Coppélius. I el seu en t�rra reproduint el de roda cintes i Swanilda descobreix que, realitat, Coppélius c�p, Swanilda, pftè­ I escena. inicia un fabrica autòmates. Quan aparta el ventall que tapa la tlcam�l!t per, Swar;il�a gest cap a Coppeha, Franz la rete I els dos cara de la nina, es veu que aquesta està feta segons la pero enamorats se'n van. Coppélius es tot sol amb la imatge de la Swanilda. Coppélius, està, doncs queda nina trencada pròpia als seus peus. enamorat d'ella.

I

COPPELlA

ARGUMENTO

Acto I Se oye un ruido y Swanilda se esconde. Entra Coppélius En la plaza. Todas las muchachas del pueblo están ena­ y se dispone a cenar con la muñeca e, imaginando que moradas de los militares de la guarnición. A un lado del se trata de Swanilda, baila un vals con la muñeca. escenario, en un balcón, una misteriosa [igura femenina Aparece Franz y Coppélius esconde la muñeca detrás de se esconde detrás de un abanico. Durante el baile que se un biombo, fingiendo que esperaba a Franz para cenar. Le organiza en la plaza entre muchachas y militares. Swa­ hace beber, introduciendo en su copa una extraña nilda se enamora de Franz, pero éste está intrigado con poción. Franz pierde el conocimiento y Coppélius, por arte de la muchacha del balcón. Aparece Coppélius, que queda magia, hace pasar el alma de Franz al cuerpo de prendado de Swanilda. Esta, sin embargo, mira a Franz, Coppélia. En realidad, es Swanilda la que aparece el cual contempla a Coppélia, la muchacha del balcón, bailando y Coppélius le declara su amor. Coppélia-Swa­ con la que decide reunirse. Se ha formado algo así como nilda, sin embargo, sólo está pendiente de Franz. Reapa­ un círculo sentimental. En su confusión, Coppélius pier­ rece así otro círculo sentimental. Swanilda, escondida el de la llave de su casa. Swanilda la recoge y, con sus ami­ tras abanico y encantada por la situación, deshace el gas, entra en la casa de Coppélius. embrollo. Franz recupera el conocimiento y, ante la mu­ ñeca desarticulada, reconoce que su amor es Swanilda. Acto II Estalla una carcajada general. Desaparece el decorado de la casa de Coppélius y vuelve En la casa de Sólo una mesa para el del Coppélius. hay puesta primer acto, con las muchachas y los militares. de dos comensales y, detrás, una gran cortina colgando Coppélius toma la muñeca en brazos, mientras Swanilda unas cintas. Swanilda la se abre la bailan su separa cortina, pared y Fra:zz alegría. Las parejas desaparecen y de La Swanilda se y aparece el obrador Coppélius. muñ_eca baja d� encuentra entre Franz y Coppélius. Este tira en la las cintas y Swanilda descubre que, reahdad,. Coppe­ muñeca al suelo y su cabeza, reproduciendo la de el abanico lius fabrica autómatas. Cuando aparta que Swanilda, rueda patéticamente por el escenario. Swanil­ cara la se ve ésta da inicia un tapa la de muñeca, que e�t� hech� gesto hacia Coppélia, pero Franz la retiene los según la imagen de la propia Swanilda. Cop pélius esta, y dos enamorados se van. Coppélius se queda solo con la pues, enamorado de ella. muñeca rota a sus pies. / LE CHAT BOTTE 1\ Ballet-féerie en dos actes i deu quadres. Argument, coreografia i muntatge de Roland' Petit Música de P.I. Txaikovsk¡ Orquestració: John Lanchbery Decoracions: Josef Svoboda Vestuari: Franca Squarciapino Màscares realitzades per ES POSIBLE RECUPERAR Laurence Pus tetto - Giovanni Gianese LO IRREPETIBLE PRIMER ACTE

Quadre primer: LA MASIA Els tres germans Jan Broeckx Philippe Long Ludovic Wystraete El gat Patrick Dupond Els pagesos Cos de Ball Els notaris J aring Bleys Jean Marc Amzian Pierre Duprat Un noi Paul Lernesre (7, 13 octubre) Antoine Coesens (12 octubre)

Quadre segon: LA SORTIDA AL CAMP La princesa Yoko Ichino El gat Patrick Dupond El jove pagès Jan Broeckx Dues dames de companyia Muriel Separi Sylvie Dhuyvetter Un jove patge Paul Lernesre o Antoine Coesens

Quadre tercer: LES BOTES DE SET LLEGUES. La princesa Yoko Ichino El gat Patrick Dupond El jove pagès Jan Broeckx L'ogre Jean-Charles Verchere Dues dames de companyia Muriel Separi Sylvie Dhuyvetter Un jove patge Paul Lernesre a Antoine Coesens

Quadre quart: LA COVA La princesa Yoko Ichino El gat Patrick Dupond El jove pagès Jan Broeckx L'ogre Jean-Charles Verchere Dues dames de companyia Muriel Separi Sylvie Dhuyvetter Un jove patge Paul Lemesre o An toine Coesens COMPACT DISC SONY ;r.(� ------t!l1------��!y!#

Quadre cinquè: El FEST! A CASA DE L'OGRE L'ogre Jean-Charles Verchere La princesa Yoko Ichino Dues dames de companyia Muriel Separi Sylvie Dhuyvetter 1 Un jove patge Paul Lernesre a Antoine Coesens Els ogres Cos de Ball El gat Patrick Dupond El jove pagès Jan Broeckx

SEGON ACTE COSTURA El GAT CONSOLA EL SEU AMO Quadre primer: BOUTIQUE El gat Patrick Dupond El jove pagès Jan Broeckx

Quadre segon: L'OFEGAMENT FALS El gat Patrick Dupond El jove pagès esdevé marquès de Carabas Jan Broeckx El rei Alfredo Fernández

Ouadre tercer: L'OGRE I LES SEVES METAMORFOSIS El gat Patrick Dupond L'ogre Jean-Charles Verchere

Quadre quart: EL GAT RECORRE LES TERRES El gat Patrick Dupond Pagesos Cos de Ball Quadre cinquè: EL CASAMENT DEL MARQUES DE CARABAS I DE LA PRINCESA El gat Patrick Dupond El marquès de Carabas Jan Broeckx La princesa Yoko Ichino La reina Pascale Doye El rei Alfredo Fernández El ball dels gats Cos de Ball

Dimarts, 7 d'octubre, a les 21 h., funció núm. 4, Torn B CASANOVA, 270 08021 BARCELONA Diumenge, 12 d'octubre, a les 17 h., funció núm. 7, Torn T Dilluns, 13 d'octubre, a les 21 h., funció núm. 8, Torn A LE CHAT BOTTÉ

«Hi havia una vegada un moliner que, en morir, no va deixar als seus tres fills altres béns que son molí, son ruc i son gat..;» d'on Vinguin vinguin, els contes de fades, com en aquest cas el conte de Perrault, constitueixen l'essència de la literatura universal. Cap altre gènere narratiu no ha tan explicat clarament i en tan poques paraules la com. plicada i variable textura de la condició humana. Amb la seva creació coreogràfica del «Gat amb botes» o el «Gat Calçat», Roland Petit ha volgut recrear l'es­ plendorositat que caracterítzava el Teatre de Sant Imperial Peterburg a finals del segle passat. Era justament al teatre Maryinsky on Marius Petipa va saber encantar l'alta societat de l'època. «Les Ballets Féérie» (vTrenca­ nous» i «La Bella Dorment», entre altres), sempre acom­ panyats la per meravellosa música de Txaikovski, acoso tumaven a estrenar-se pels voltants de Nadal. I Roland Petit, fidel a la tradició, també va voler que el seu Ballet Féerie s'estrenés un 3 de desembre, encara que del 1985. Sobre música de Txaikovski adaptada per John amb un Lanchbery, compta impressionant decorat i una vistosa indumentària. Però no esperem més i nos a disposem­ es commemora ci acompanyar, amb les de 1I.lustració dApel.les Mestres' de qui enguany calçats prodigioses botes set al de la mort· de la traducció en català dels llegües, Gat i al a cinquanrenari primera Marquès de Carabàs la conques­ -Conres de Perrault. (1907). ta de la Princesa. La natura és l' origen de totes les coses bones.

LE CHAT BOTTÉ

al no a «Había una vez un molinero que, morir, dejó su asno su sus tres hijos otros bienes que su molino, y » gato ... como en Vengan de donde vengan los cuentos de hadas, la esencia este caso el cuento de Perrault, constituyen de la literatura universal. Ningún otro género narrativo la ha explicado tan claramente y en tan pocas palabras la condición humana. complicada y variable textura de «Gato con Botas», Ro­ Con su creación coreográfica del caracte­ land Petit ha querido recrear el esplendor que rizaba el Teatro Imperial de San Petersburgo a finales del siglo pasado. Era [ustamente en el Teatro Maryinski a alta sociedad donde Marius Petipa supo encantar la «La de la época. Les Ballets Féérie (<

PRIMERA PART ESCOLA DE DANSA Barra (Metrònom) Cos de Ball i Burch Cristina Magnet La mort del Cigne Cos de Ball (El Cigne, extret del «Car­ naval dels animals» de C: Saint-Saêns) Minuet per a un professor Sulmamif Messerer de dansa i dues petites dei­ Anne Sanchez . xebles Florence Villaume (Minuet de Luigi Bocche­ rini) Les Sílfides blanques i ne­ Cos de Ball l , OBERTURA, gres CLÀSSIC COL·LOCACIÓ , (Estudi Revolucionari CONTEMPORANI, JAZZ, CLAQUE, Fryderyk Chopin) Piano: Sylvain Durand GIM GIMNÀS -JAZZ, Variació per a un ballarí Luigi Bonino musical (Vals de l'adéu - Fryderyk Chopin) Piano: Sylvain Durand Variació per a tres ballarins Luigi Bonino Infants i adults. Amateurs i tristos Hacène Bahiri professionals. (Preludi núm. 4 . Fryderyk Bruno Mascolo Classes especials per a senyores. Chopin) Piano: Sylvain Durand Masurca per a 12 ballarins Luigi Bonino (Masurca núm. 23 - Fry­ Hacène Bahiri deryk Chopin) Bruno Mascolo Piano: Sylvain Durand i el Cos de Ball Ma Pavlova Dominique Khalfoun i (Simfonia Concertant Denys Ganio K.364 - Wolfgang A. Luigi Bonino Mozart) Jan Broeckx Thierry Ie Floch Els Cignes Blancs Hacène Bahiri (Extret del Final del «Llac Ruben Celiberti dels cignes» - P. 1. Txai­ Alfredo Fernández kovski) Philippe Long Bruno Mascolo Roger Nunes Alain Rouillon La Granada de Penedès, 27 - Tel. 2172648 Ludovic Wystraete 08006 Barcelona El Cigne Negre Rodolphe Cassand (Extret del tercer acte del «Llac dels cignes» - P. 1. Txaikovski) Leda i el Cigne Dominique Khalfouni (Invenció a dues veus, de Jean-Charles Verchere J. S. Bach). Clavicèmbal: Sylvain Durand Arlequinada Dominique Khalfouni ESTIMADA PAVLOVA, (El vals de les aloses, Piz­ Thierry Le Floch zicato, Serenata d'arlequí­ Cos de Ball i Aquesta lletra és per dir-vos que en tota la història de Riccardo Drigo) Mathieu Ganio la dansa, vós sou la més bella, la més gran, la més cèle­ bre, però també la més misteriosa, la més mítica. Garbo no és així no SEGONA PART pas llunyana, i, obstant, no és pas com ella, pel cinema de celluloide, que us apropeu fins Ball Californian Poppies Cos de a nosaltres, sinó pel dels nostres somnis de nits blan­ núm. 23 - (Melodia op. 42, ques, quan veiem les vostres danses etèries que han P. 1. Txaikovski) conquerit el món. Sí, jo us somio desenrotllant el vostre Don Quichotte Sylviane Bayard coll de cigne, evocant la nostàlgia de la tardor que suc­ (Don Quichotte - Minkus) Hacène Bahiri ceeix als encants de les vostres Arlequinades. Ruben Celiberti Princesa dels encanteris de Sant Peterburg, sílfide de Bruno Mascolo Diaghilev al Théátre du Chatelet, el 1909, quan Jean Alain Rouillon Cocteau va adorar-vos. La Violetera Dominique Khalfouni Vós desgranàreu el vostre art a través del món, com es (José Padilla) desgrana un rosari, amb fervor i convicció. Vós heu el els vós haveu Trois Gymnopedies Dominique Khalfouni conquerit públic, públics, pre­ dicat la dansa com una (Erik Satie) Jan Broeckx religió. Heu recorregut 500.000 quilòmetres entre teatres i més Piano: Sylvain Durand teatres, en trens i en vostres Saxofon: Jean-Claude vaixells, seguida pels apòs­ tols, els dansaires del Ballet, per les vostres servidores, Bersegol que cada vespre feien de vós la gran sacerdotessa d'un Isadora Pascale Doye art simple, directe, fort i refinat: la Dansa. '(Setena Simfonia - Beetho- Cos de Ball ven) El coreògraf i els ballarins Thais Dominique Khalfouni (La meditació de Thaïs - Denys Ganio LA MEVA PAVLOVA Jules Massenet) Final Cos de Ball KHALFOUNI és la meva PAVLOVA (<< L'esclat de les ales de la la glòria és fals i passatger» És ballarina irreal. Transparent i plena de tempestes, - Th. Moore) creadora de les passions que suscita, les quals, com un (La meditació religiosa - bumerang; electritzen els dansarins que l'encerclen. Héctor Berlioz - Polonesa Ella perpetua el mite de les ballarines que es consu­ Fryderyk Chopin) meixen pel seu art. Aquest ballet és també un himne a totes les Pavlova, totes les ballarines petites o grans, obscures o cèlebres, les que han dedicat llur vida a la dansa i que hom anomena, amb tendresa, la meva petita princesa, la Divendres, 10 d'octubre de 1986, a les 21 h., meva sílfide, el meu cigne, la meva Pavlova. funció núm. 5, Torn A Dissabte, 11 d'octubre de 1986, a les 18 h., funció núm. 6, Torn T Dimarts, 14 d'octubre de 1986, a les 21 h., funció núm. 9, Torn B AMADA PAVLOVA

Esta carta es para deciros que en toda la historia de la danza, vos sois la más bella, la más grande, la más céle­ bre, pero también la más misteriosa, la más mítica. Garbo no está lejana y, sin embargo, no es como ella, por el cine de celuloide" que os aproximáis a nosotros, sino por el de nuestros sueños de noches blancas, cuan­ do veíamos vuestras danzas etéreas que han conquistado el mundo. Sí, yo os sueño desenrollando vuestro cuello de cisne, evocando la nostalgia del otoño que sucede a los encantos de vuestras Arlequinadas. Princesa de la fascinación de San Petersburgo, sílfide de Diaghilev en el Théátre du Chátelet, en 1909, cuando Jean Cocteau os adoró. Vos desgranabais vuestro arte a través del mundo, como se desgrana un rosario, con fervor y convicción. Vos habéis conquistado al público, los públicos, vos habéis predicado la danza como una religión. Habéis recorrido 500.000 kilómetros entre teatros y más teatros, en trenes y en barcos, seguida por vuestros após­ toles, los danzarines del Ballet, por vuestros servidores, que cada noche hacían de vos la gran sacerdotisa de un arte simple, directo, fuerte y refinado: la Danza.

El coreógrafo y los bailarines

MI PAVLOVA

KHALFOUNI es mi PAVLOVA

Es la bailarina irreal. Transparente y llena de tempes­ tades, creadora de las pasiones que suscita, las cuales, como un electrizan a los la bumerang,. danzarines que rodean. Ella perpetúa el mito de las bailarinas que se consumen por su arte. Este ballet es también un himno a todas las «Pavlova», todas las bailarinas pequeñas a grandes, oscuras a céle­ bres, las que han dedicado su vida a la danra y a las que se llama, con ternura, mi pequeña princesa, mi sílfi­ de, mi cisne, "Mi Pavlova», YOKO ICHINO

Yoko Ichino, del Ballet National du Canada, és originà­ ria de Los Ángeles, on comença els seus estudis amb Mia Slavenska. En arribar a Nova York, entra tot seguit al Joffrey Ballet. El 1973 s'incorpora al Ballet de Stuttgart, on descobreix el repertori clàssic de Cranko i els ballets moderns de Glen Tetley. L'any 1976 serà per a ella un any de treball personal, d'estudis i d'ensenyament. El 1977 retorna a l'escena i guanya la medalla de bronze del concurs internacional de dansa de �oscou. Es converteix en solista de l'American Ballet Theatre durant quatre temporades, en el curs de les quals inter­ preta els més grans papers: Kitri a «Don Ouichctte», «La Riviere», «La Fête des fleurs», «Le Corsaire», «Thè­ me et Variations», «Giselle», «La Belle au bois dormant», «La Bayadère», «Le Lac des cygnes». El 1982 entra al Ballet National du Canada, on inter­ preta «Casse-Noisette. i el rol de Titiana a «Le Rêve». Com a artista invitada ha estat parella de Rudolf Nure­ yev, Anthony Dowell, Peter Schaufuss, Fernando Bu­ jones. Pel juliol de 1983 i durant cinc setmanes, roman al Ballet de Tokio en qualitat de professora convidada. PATRICK DUPOND

Patrick Dupond començà els estudis de dansa el 1970 (a onze anys) sota la direcció de Max Bozzoni. El 1975 ja fou contractat per l'Opera i el juny de 1976 Roland Petit li confià el seu primer paper com a solista a «Nana». El mes següent es presentà al Concurs Inter­ nacional de Varna i guanyà la Medalla d'Or. Després de l'examen de desembre a l'Opera, passà a ser «coryphée». Prengué part a l'estrena del «Mahler's Lie­ d'Oscar den>, Araiz, i també fou aplaudit en el petit pas de dos de «La Sylphide». El juny de 1977, a la «Cour Carrée» del Louvre, féu de Kourbski a «Ivan el Terri­ ble», alternanr-se amb el creador del rol, Michael De­ nard. A «Fedra. interpretà el paper d'Hipòlit. Quan, el per Nadal, Palais Garnier programà «La Belle au Bois Dormant», Dupond hi dansà l'Ocell Blau. Entre dues representacions triomfals, fou promogut a la ca­ tegoria de «sujet». A «Romeu i Julieta», i en la nova versió de Yuri Grigorovitch, Dupond interpretà un Mer­ cutio d'argent viu, intrèpid i burleta. Aparegué en el pas de tres de «La Chaconne» i realitzà una emotiva interpretació de «Le Fils Prodigue». Estrenà «Les Qua­ tre Saisons. i «Le Chant de la Terre», de Kenneth Mac­ Millan. El desembre de 1978, al costat de Natalia Ma­ karova i Rudolf Nureyev, fou el bufó d'«EI Llac dels En Cignes». el concurs d'aquest any esdevingué primer ballarí. Com a primer ballarí, presentà diverses creacions a la Salle Favart i, més endavant, ballà a I'Opera «La Baya- SYLVIANE BAYARD dère» al costat de Noélla Pontois i féu de cap dels a les de Jor­ guerrers «Dan�es rolovtsienn�s>�. Despré:, Sylviane Bayard començà a ballar als 8 anys a la seva Donn i de Jean-PIerre Franchetti, el «Bo­ ciutat ge mterpreta natal de Bergerac. Als 14 anys, s'incorporà al Cen­ lero» de Maurice en la versió tre Béjart exclusivame�t Internacional de Dansa Clàssica, on seguí els estu­ masculina. Al novembre del mateix 1979 fou aplaudit dis amb Rosella Hightower. fent «Aureole» i el febrer al Palais des Sports de.l �980 Als 15 anys obtingué la Medalla d'Or del Premi de Lau­ estrenà al Palais Garnier, amb sanne i fou juntament Dominique contractada pel Stuttgart Ballet, on assolí Khalfouni i Peter «La Fantórne de la Schaufuss, l'Opéra», categoria de ballarina principal. També ha estat ba­ de Petit música de Marcel Lan­ ballet Roland sabre llarina principal al Ballet de Pennsylvania i al Ballet dowski. de Basilea. Actualment ho és al Ballet de Zuric. Invitat a en ocasió de la Gala con­ Hamburg Nijinsky S�lviane Bayard ha interpretat ballets de Cranko, Mac fou ideal cebuda per John Neumeier, Dupond l'intè_rpret Millan, Balanchine, Wright, Kylian, Lifar, Neumeier, de per la seva el co­ Lubovitch i «Daphnis», Corprès personalitat, ¡, Spoerli, Vesak, Béjart, entre altres. Al seu un ballet a ell: es- reògraf compongué per «Valslaw», repertori, hi figuren els papers principals de «Giselle», al «La trenat el juliol de 1979, que, poc de�pres, passarIa. B.elle au Bais dormant», «El llac dels Cignes», «La repertori de l'Òpera de París. El mateix vespre, ,Pat�lck Sylphide», «Trencanous», «Cendrillon», «Romeu i Julie­ «Etu­ Dupond fou nomenat ballarí estrella. Interpreta ta», «La Mégère Apprivoisée», «El Somni d'una nit d'es­ mal Alwin .des», «Don Ouichotte. i «La Fille gardée». tIU», «Orfeu i Eurídice», «Coppélia», «La Fille mal Gar­ de París. Des­ Nikolais li dedicà «Schema», amb l'Òpera dée», etc. Ha actuat en qualitat d'artista invitada amb au les prés de «Giselle», vindrien «La Belle Bois I?ormant» companyies següents: Australian Ballet, Northern Neumeier. i «Le Sonze d'une Nuit d'été», de John Ballet Theater, Ballet de Nancy, Grand Théátre de Bor­ El 1983 f�u convidat pel Ballet National de Marseille deaux, Capitole de Toulouse, Òpera d'Avinyó, Frankfurt Roland Petit, amb el qual interpretà «Le Jeune Homme Baòet, Munic National Theater, Royal Swedish Ballet et la Mort» i «Les Intermittences du Coeur. al Metropo­ I Ballet du XXe Siècle Maurice Béjart. convidat A litan Opera de Nova York. El mateix any fou principis de juny d'enguany, Sylviane Bayard s'in­ I també The Alvin American Theatre, com a ballarina a per Ailey Dance. c?rpo:-a principal' la companyia que a la Gala del el del 1984 Roland participà Metropolitan maig dlr.lge,lx Petit, el qual li confià el paper de La al costat de Lilian Gish. Chirnère a la «Syrnphonie Fantastique». DENYS GANIO

Ganio començà els seus estudis a Avinyó, a l'edat d'll anys. Un any després, el seu professor l'envià a l'Opera ele París, on féu tota la carrera. El seu professor prin­ cipal fou Raymond Franchetti. Als 16 anys, entrà al JAN BROECKX cos de ball d'aquest companyia, la qual abandonà als 19 anys per tal de treballar a Marsella amb Rosella seus estudis Molt aviat li confià Belga de naixement, Broeckx comença els Hightower. Rudolph Nureyev pa­ vuit de solista. de dansa al Stedelijk Instituut d'Anvers a l'edat de pers entre d'altres: Annie Quan es creà la de Ballets de Marsella el anys. Els seus professors foren, Companyia a de Roland Petit com a ballarí Brabant, Chatilov, Prokofiev, Besobrasova, Westmore­ 1972, s'incorporà l'equip el Premi el del a land, Stefanski i Sacha Minz. El 1978 guanyà t principal. Interpretà paper poeta Maiakovsky «Allumez les i el a de Lausanne i participà al Concurs de Varna. étoiles. de Don José «Carmen». Féu a «Notre Paris» Jan Broeckx ha estat solista al Royal Ballet de Flandes d� �hoebus Dame de i de Franz a «Cop­ el Lon­ de a de de Hermann i a la Deutsche Oper de Berlín. L'han convidat pelta»; Cyrano «Cyrano Bergerac», a «La Dame de i de Johann a «La Chauve-Sou­ don Festival Ballet i el Wiener Festival Ballet. El 1985 Pique» és solista amb el ballet de la Bayerische Staatsoper. ris», entre molts altres papers, fins a ballar al costat ele Treballa amb Rudolf Nureyev, Roland Petit i Peter Dominique Khalfouni a «Les Quatre Saisons». En Franz a el ballet «Le du Ciel et de l'Enter» creà el Schaufuss. Els seus papers principals són: Mariage pas de dos de l'Ombra i la Llum- «La Sylphide», el pas de dos a «Don Qui­ amb la Khalfouni a Pa­ «Coppélia», rís chotte», «Le Spectre de la Rose», Hilarion a «Giselle», (1985). hom­ Entre els seus -a més Morel a «Les Intermittences du coeur» i «Le jeune principals «partenaires» figuren de Khalfouni- Pontois me et la Mort». Roland Petit li confià el rol de la Tar­ Dominique Noélla Ghislaine

Jove a la Natalia ' dor a «Les Quatre Saisons» i el de Home Thesmar, Makarova, Karen Kain 'Zizi Jean­ Des Luciana i Carla Fracci. seva nova versió de «La Symphonie Fantastique». f!!ai�e, Savignano Gamo ha de setembre de l'any passat, Jan Broeckx forma part participat també en nombroses emissions de televisiá-. de la companyia de la Bayerische Staatsoper de Munic. DOMINIQUE KHALFOUNI

de A l'edat de nou anys entra a I'Ecole de Danse l'Opéra DAVID GARFORTH a de París. Als setze anys passa al cos de ballet com estrella. El 1977 David Garforth va els seus «quadrille». és. n?menada "'. començar estudis al Royal dels rols del És la intèrpret principals :�perton claSSIC: Manchester College of' Music i va el Ricordi «La guanyar «Giselle», «Le Lac des Cygnes», «Cappella», Sylphi­ Prize de direcció. En Oper� qualitatde becari del govern en «Suite Blanc»... . de», franc�s al Conservaton de París, va aconseguir el primer Diferents ballets són creats a ella: «Ivan le Tern­ per premi-al concurs final. Al mateix temps, una beca del «Rornéo et de ble;>, Juliette», Grigorovi�ch, «Mét�boles», Príncep Rainier li donava I'oportunitat de treballar i de la de Mac Millan, «Adagietto», Ara,lz, «Ser�lt-c� estudiar tres anys amb Igor Markevitch. de Maurice «Le Fantome de I Per tal de mort?», Béjart, Opera», completar els seus estudis, va retornar al Petit. de Roland . , Manchester formant de la I' Roy�l College, part direcció Els seus són Ray. del principals professors Yyette Ch.auvIre, m.uslcal Departament d'Opera com a Adjunt del Liliane Arlen I Rita Thaha. DIrector. mond Franchetti, Més tard és nomenat director principal de 1980 abandona de París i al Ballet Na­ de El l'Opera passa l'Opera Teheran, simultanejant aquest càrrec amb el on «Notre-Dame de de tional de Marseille, interpreta P.a­ Director del Scottish Ballet. Darrerament, ha realit­ de «Les Intermit­ zat ris» «Coppélia», «Cyrano Bergerac», dues gires per a l'Australian Broadcasting Commis­ du el del ballet «Les la tences Coeur», paper principal sion, dirigint Orquestra Simfònica d'Adelaida en con­ de Amours de creat a Marsella (novembre 1981), i a Franz», cert� públics gravacions per ràdio. En el terreny dis­ «Les Contes estrenat a Monte-Carlo l'abril ha d'Hoffmann», co,gr�f¡c, gravat «Pas de Deux» del gran repertori del 1982, «Prélude a l'après-midi d'un Faune» amb Deny.s clàssic. Ganio dintre de «Soirée el paper de Cathen­ és Debussy», Davi� Garforth normalment Director de la compa­ creat a ella ne a ;,Les Hautes de Hurlevent», per per nyia italiana Aterballetto i de l'Orquestra Simfònica de Roland Petit el desembre del a París, l'Emília 1982, «L'AutoJ?­ Romagna «Arturo Toscanini», i ha actuat re­ dins del ballet «Le Mana- ne» de «Les Quatre Saisons»: centment com a director invitat de la Deutsche Oper de el a de 1 Berlín. ge du Ciel et de l'Enter», interpreta :pas do,S amb a Pans, el La seva «I'Ornbre et la Lurnière. Denys Gamo, segona gravació per a' Chandos Records (Lon­ «La Fantas­ marc de 1985 «La Chimère- de Symphonie dres) al front de l'English Chamber Orchestra, inter­ a «Le Chat Botté- i tique», el rol' de la princesa �l d.e pretant música de corda anglesa, ha merescut darrera­ Rosa Frolich dins Blew>, a Marsella, 1 abnl ment acolliment «L'Ange un. calorós per part de la premsa de del 1986. Londres I Nova La seva , York. versió del ballet de Bour­ Fantóme de Ha rodat per a la televisió francesa «L� nonville «La Sílfide» dirigint l'Orquestra Reial Danesa Coeur» 1 «Les Amours sortirà al l'Opera», «Les Intermittences du mercat el proper mes de novembre amb motiu del de Franz». 150 aniversari de l'estrena del ballet. PROXIMES FUNCIONS

DON QUICHOTTE J. Massenet

Martha Senn Ruggero Raimondi Gabriel Bacquier Pedro Gilabert Josep Ruiz Rosa M.a Ysàs Isabel Aragón

Director d'Escena: Piero Faggioni Director d'Orquestra: Alain Guingal Gandolfi Vittorio Sicuri Directors del Cor: Romano /

Funció de Gala - 21 funció núm. 10, Torn A Dijous, 6 de novembre, h., funció núm. 11, Torn T Diumenge, 9 de novembre, 17 h., funció núm. 12, Torn B Dimecres, 12 de novembre, 21 h., 21 funció núm. 13, Torn e Dissabte, 15 de novembre, h.,

dels GOTTERDAMMERUNG (El capvespre déus) R. Wagner

Williams Johns Anthony Raffel! Manfred Schenk Joszef Dene Jeanine Altmeyer Sabine Hass Yvonne Minton Rebeca Litting Silvia Herman Cornelia Wulkopf Reinhild Runkel

Weber - Elrnar Ottenthal Directors d'Escena: Wolfgang Director d'Orquestra: Pinchas Steinberg Vittorio Sicuri Directors del Cor: Romano Gandolfi /

Funció de Gala funció núm. 14, Torn e Dissabte, 22 de novembre, 20 h., funció núm. 15, Torn A Dimarts, 25 de novembre, 20 h., Torn B 27 de novembre, 20 h., funció núm. 16, Dijous, 1 funció núm. 17, Torn Diumenge, 30 de novembre, 17 h.,

Redacció dels textos d'aquest programa: MARJOLIJN VAN DER MEER