N ESPAI NATURA A LA RUTA DEL CISTER RIU AVALL: CAMINANT PER LES TERRES DEL GAIÀ N

Caminar, ser riu, ser Terres del Gaià. Oblidar les presses, deixar que les cames facin la seva, avall. Un passeig pel territori: conèixer-lo serà estimar- lo. Anar fent camí per recuperar la memòria del patrimoni i del paisatge. Fer reviure un riu de cabal segrestat per la presa del Catllar.

Girona Riu avall: Lleida

caminant per les

Sta. Coloma terres del Gaià de Queralt Text de Maribel Serra i Jordi Suñé

Santes Creus

Altafulla

LA CONCA DE BARBERÀ • L’ • TARRAGONÈS

Santa Coloma de Queralt: punt de sortida

Aquesta ruta que us proposem ha estat SORTIM DE SANTA COLOMA dibuixada any rere any _i ja en fa cinc_ pels participants a la Marxa per les Terres Després de tastar l’aigua de la font de les del Gaià. La ruta segueix el Gaià, des Canelles, ens encaminem cap al camí dels del naixement simbòlic a la Font de les Molins, seguint l’antic rec que encara Canelles de , proveeix els horts. Que petit que és el fins al mar, a la desembocadura, si la riu aquí; poc més que un rierol! Pel camí podem anomenar així, a la platja de podem visitar el pou de gel i alguns dels Tamarit. Resseguim el riu, redescobrim antics molins de del Gaià. plantes, la toponímia, admirem el paisatge i les construccions rurals. Després de creuar Sant Gallard pel bell mig, travessem el riu per primera vegada, Tradicionalment, el recorregut que amb una mica de saltiró o una petita “M’agrada caminar, sí, però no sóc partidari de deixar-m’hi la pell. M’agrada la natura, sí, però no perdo el seny proposem s’ha fet en tres dies, però, un palanca, i seguim cap a , pel mas amb la branca d’un arbre. M’agrada la gent, sí, però detesto moure’m com un ramat. Conec el país, sí, però admeto cop coneguda la ruta, cadascú la pot de la Rata. Camps sembrats, ben verds, adaptar a les seves necessitats, segons vora el riu. Som a les planes de la Baixa que sempre he tingut més tirada cap al nord que cap al sud. L’any passat, seguint els passos d’uns amics, em vaig preferències i habilitats dels caminants. Segarra o de l’Alt Gaià, segons com es deixar enredar per fer la caminada popular per les terres del Gaià. Vaig anar-hi sense una consulta prèvia de cap L’objectiu, insistim, no és caminar i miri. mapa ni cap full de ruta. Em vaig deixar portar i vaig descobrir un paisatge natural i humà, fins aleshores, totalment caminar, sinó gaudir del territori. Tornarem a passar el riu, ara una mica desconegut. Vaig escoltar aquells que coneixien i estimaven aquella terra. Vaig beure vi de la zona. Vaig descobrir Una novetat us facilitarà el vostre més ample, i anirem a parar a l’altra un riu, un món...un país nou. El primer dia em vaig espantar amb la gentada. L’últim dia estava enamorat de tota propòsit: en els últims dos anys, els banda de la carretera. A tocar de Pontils, aquella gent. Tornaré, només puc dir-vos això”. consells comarcals de la Conca de hi ha l’opció d’anar a fer el tomb per la Barberà i de l’Alt Camp han treballat per riera de Biure i arribar-nos a Pontils per Travessant el Gaià Toni Puntí, periodista Fotografia: Aran Reguant senyalitzar i netejar la ruta. la resclosa de l’Ase.

104 CULTURA I PAISATGE CULTURA I PAISATGE 105 RIU AVALL: CAMINANT PER LES TERRES DEL GAIÀ N

1 LA RESCLOSA DE L’ESCORXADOR. 1r TRAM: SANTA COLOMA - a La Panadella 19,92 Km - 6 hores 54 minuts - Alçades 711m - 511m Montfred UNA OBRA HIDRÀULICA DEL SEGLE XIII Agulló Almenara Montargull STA. COLOMA Fa uns anys, la meva dèria era inventariar Santa Coloma de Queralt, hi trobem la DE QUERALT els molins fariners de Catalunya moguts magnífica resclosa de l’Escorxador, del 1 Figuerola per la força motriu de l’aigua. Els resultats segle XIII, semicircular i escalonada, que La resclosa de l’Escorxador Queralt foren més de 1.200 molins localitzats ha aguantat l’envit de l’aigua a través dels Guialmons St. Gallard (800 d’ells ja publicats). La majoria o segles. Sant Gallard, l’engranatge del qual està Sant Martí gairebé tota aquesta primitiva indústria documentat al segle XIII. de Brufaganya recollia en una bassa a frec de molí l’aigua La utilitat d’aquesta resclosa, Biure que, prèviament, es desviava per una concretament, era repartir l’aigua a cinc Es diu que, durant la Guerra Civil, volien Pontils Rocamora resclosa; així es guanyaven cotes més altes molins fariners i regular el seu servei i el dinamitar aquesta resclosa per fer més Montclar i més segures per al molí. Jo he vist unes de l’horta. L’aigua, doncs, era desviada fonda la llera del riu, perquè pensaven que Sta. Perpètua de Gaià cent cinquanta rescloses, molt variades per l’esquerra del riu fins al molí Nou; així s’evitarien els efectes d’inundacions 2 Esblada Seguer constructivament: unes són molt senzilles es tractava d’una quantitat d’aigua com la de l’any 1926, que va afectar una Antiga església de Sant Pere del Gaià i unes altres, capaces de suportar aiguats estipulada. L’aigua de la moltura passava fàbrica tèxtil. Sortosament el projecte no Vallespinosa i crescudes del riu; les més vulnerables al molí de la Torre, creuava el riu per es va tirar endavant i encara podem gaudir Saburella Querol desapareixien i sols aguantaven les que un aqüeducte fins a l’altra vora i seguia d’aquesta emblemàtica obra hidràulica. 2n TRAM: QUEROL - Selmella IÀ Pinyana tenien més solidesa. A la capçalera del cap als molins del Pocurull i Recasens. 28,37 Km - 10 hores 57 minuts - Alçades 608m - 274 m EL GA riu Gaià i als afores de la població de La seva funció acabava al molí Vell de El Galo (molinòleg). Alt Gaià Montagut El Pont Ramonet d'Armentera

2 ELS CASTELLS DE LA “MARCA” DEL GAIÀ C-37

L’aristocràcia feudal catalana va iniciar Santa Perpètua, Cabra, Selmella, i de els del bisbat. A la part oriental, el límit Les Pobles Selma El Pla de un procés d’expansió territorial a partir l’esquerra: Querol, Pinyana, Selma, el marcava el Gaià (menys una petita Sta. Maria L'Albà Vell del segle X, enllà de la Catalunya Vella, l’Albà, Montmell, Castellví de la Marca, part a la seva desembocadura). Aquesta SANTES CREUS AP-2 des del Llobregat i el Cardener. Els , Ullastrell, (després Montoliu) disposició territorial és la mostra de com Aiguamúrcia comtes de Barcelona, la casa vescomtal, i Tamarit, a la costa, per citar els més els comtes van imposar el seu criteri Quadra de la Cogullada el monestir de Sant Cugat del Vallès, importants. sobre els senyors dels castells, els àmbits Vila-rodona la catedral de Barcelona i llinatges territorials dels quals s’estenien, com hem La Serra poderosos com els Gurb i els seus Tot i que les fortificacions, com hem dit, a ambdues ribes del riu. A partir del descendents (Queralt, Cervelló, Castellví dit, eren preferentment a la dreta del segle XII, doncs, el Gaià constituirà el Pont sobre el Gaià a Vila-rodona. Fotografia: Albert Garrit C-51 AP-2 Alió i Claramunt, per assenyalar els més riu, els termes de la majoria anaven límit natural del bisbat i, després, entre Rodonyà rellevants) van rivalitzar pel repartiment més enllà i s’endinsaven al Camp de les vegueries de Tarragona i Vilafranca del Bràfim de l’espai i la delimitació del poder al Tarragona, sovint fins al Francolí. El Penedès. Un límit, mai una frontera. 3r TRAM: VILABELLA - TAMARIT Rocamora Vilabella territori del Penedès, entre l’Anoia i el comte Ramon Berenguer I va intentar 21,39 Km - 5 hores 47 minuts - Alçades 306m -54 m del Camp Gaià. La forma jurídica de l’ocupació sotmetre l’aristocràcia controlant els , historiador Torre del Moro Antoni Virgili IÀ de l’espai (aprisió) va donar lloc a la castells, que comprava als senyors, Renau de Montferri constitució d’una xarxa de castells per retornar-los-els en feu. La crisi Església i torre de Santa Perpètua del Gaià EL GA Salomó termenats (que controlaven un territori): originada arran de l’assassinat de Vespella els castra, sobre cada un dels quals, el Ramon Berenguer II el Cap d’Estopes de Gaià senyor corresponent n’exercia el poder, va paralitzar l’intent comtal d’afermar tot sotmetent les comunitats pageses. la seva hegemonia damunt els senyors. Aquestes fortificacions van servir de Fou Ramon Berenguer III qui va La Nou de Gaià AP-7 plataformes a l’expansió feudal i cristiana culminar el procés i va posar les bases de 3 Montoliu a Barcelona al sud i a ponent. l’ocupació i colonització de Tarragona, La Riera del Gaià mitjançant una concessió a Oleguer, N-340

A mitjan segle XI, aquest procés bisbe de Barcelona i, des d’aquell Ferran 4 d’ocupació havia arribat a la vall del moment, arquebisbe de Tarragona. En un AP-7 Gaià, i els castells dibuixaven un rosari document de l’any 1119, es van establir Columbari romà de Vila-rodona N-340 Tamarit agona de fortificacions de nord a sud de la els límits del territori de la ciutat de rr a Ta seva riba dreta: Aguiló, Queralt, Pontils, Tarragona, que en part coincidien amb Podeu veure els tracks dels tres trams al web de Wikiloc

106 CULTURA I PAISATGE CULTURA I PAISATGE 107 N ESPAI NATURA A LA RUTA DEL CISTER

Ruta de la Capona, amb les amb les barraques de pedra seca al Pla de Santa Maria. Església de Santa Maria, de Querol. Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri

Algú ens comenta que, d’aquest tram, en I després, baixar de nou i pujar. El Enllacem amb el camí que ens baixa diuen “la terra promesa”, i és que s’ho val. cansament de cames es veu compensat a mas Boixanc, a tocar del riu, que Enfilem cap a Santa Perpètua, on hi ha pel romanticisme del senderó, ple de travessem per darrere. Pugem un esgraó un dels castells més antics del país (segle falgueres i molsa fins i tot a l’estiu. Ja de la serra del Lluïsot i, mirant enrere, X). Fins ara ho intuíem, però, a la vista som a Querol. ens adonem que el riu ha esdevingut de la torre, tenim clar que som a la Marca un riu d’arbres: el verd clar del bosc de del Gaià, antiga frontera amb els sarraïns. Us recomanem fer-hi una visita; el castell ribera es diferencia perfectament del bosc Un petit tram de carretera i un caminet i el poble s’ho valen. Si decidiu fer-hi mediterrani que l’envolta. Fa meandres que fa baixada ens duu a la resclosa del nit, hi ha la Casa de Colònies, que depèn i es perd en l’horitzó. Actualment es vol molí del Soler, i de seguida la font del de la parròquia del Lledó (Valls). recuperar l’antic senderó que, baixant Vadó, a la riba, amb bosc de ribera i uns amb el riu, comunicava Querol amb el petits rentadors. El riu gairebé s’enfila a la SEGONA ETAPA: AMB FORÇA I Pont d’Armentera. De moment, pugem plaça del poble. DECISIÓ i baixem per la muntanya. Una clariana amb dos pins gegants i, de seguida, la Seguim riu avall, per damunt del Gaià, Cal afrontar l’etapa més dura: vora 30 vegetació de la riba es fa densa. Un petit que s’endinsa entre penya-segats a l’estret km des de Querol a Salomó o fins a pas “de ballet” i una grimpadeta per de les Roques Altes, que conflueix al Vilabella, que es pot fer per tots dos salvar un toll d’aigua misteriós. gorg Negre, allà on el Gaià ja és un riu cantons. També podeu adaptar l’etapa a Enmig de la selva se’ns materialitza de veritat. Deixem l’estret i la pista ens la vostra conveniència. l’antiga central elèctrica del Pont duu al molí de Seguer; al capdamunt, d’Armentera, amb la seva resclosa i un l’antic castell. Continuem fins a Cal El primer tram, que baixa en picat cap pas estret i emocionant uns metres per Camadall, on intuïm el gorg Negre, que al Gaià, ha estat recuperat fa poc per damunt del riu. Després, camps de veurem quan enfilem la pista cap amunt. l’Ajuntament i el Consell Comarcal. conreu, séquies i marges fins al poble.

108 CULTURA I PAISATGE RIU AVALL: CAMINANT PER LES TERRES DEL GAIÀ N

3 LA ZONA HUMIDA DE LA RESCLOSA Ja albirem l’església. Des del Pont cap DE LA FÀBRICA DEL CATLLAR a Santes Creus seguint el GR175, pel barri de la Planeta, arribem a les antigues tèxtils que van funcionar durant els segles Es té constància de l’emplaçament l’embassament del Gaià, XIX i XX aprofitant l’aigua del Gaià i d’una resclosa en aquest punt des del gràcies a un conveni entre gràcies a la construcció de recs i salts que segle XIII, per tal de reaprofitar l’aigua la propietat i l’Agència porten l’aigua pel mig del poble. per als diferents usos industrials que Catalana de l’Aigua signat La resclosa de la Fàbrica del Catllar històricament s’hi han establert. L’aigua l’any 2010. A la llunyania, el monestir de Santa sobrera es retornava al riu aigües avall. La Cal destacar el projecte per reintroduir Maria de Santes Creus, una postal resclosa apareix citada per primer cop, al El retorn de l’aigua i els treballs de la tortuga de rierol; se n’han alliberat magnífica, entre vinyes que s’estenen més costat d’un molí fariner, el 1341. millora d’hàbitats, impulsats per La diversos exemplars que, a mitjà termini, enllà de la nostra vista. Si teniu temps, Sínia i l’Ajuntament del Catllar han esperem que formin un nucli de no deixeu de visitar aquesta abadia del L’estructura que resta actualment de la permès una millora molt destacable en la població. Sense cap mena de dubte, Cister. Potser una paradeta per menjar: resclosa es va formigonar l’any 1964 biodiversitat d’aquest punt del Gaià. Pel la transformació impulsada els darrers hi ha serveis suficients i una albereda i derivava l’aigua a la séquia de la que fa a la fauna, podem constatar un temps en aquest indret del municipi del (PEIN) on gaudir de la fresca i d’una Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, a Vilabella comunitat de regants de la Riera de Gaià. bon nombre d’espècies d’ocells, que hi Catllar ha produït un canvi molt positiu bona ombra. Aquesta zona humida, inclosa dins de viuen i hi nidifiquen, com és el cas de la tant ambientalment com socialment, ja la Xarxa Natura 2000 i l’Espai Natural gallineta d’aigua, el rascló, l’ànec collverd que els veïns del Catllar i també del Baix Seguirem per les arbredes, que deixarem medi, i enfilem cap a Vilardida, un petit Si anem cap a Salomó, a la sortida de del riu Gaià, s’alimenta, bàsicament, i el cabusset. Gaià han redescobert el Gaià. durant un breu tram de carretera fins que veïnat que conserva un regust molt rural. Montferri veurem un rentador on, segons de l’aigua del cabal de manteniment tornem a endinsar-nos al bosc de ribera L’últim tram de la segona etapa recorre, ens diuen, encara hi ha algunes dones o cabal ecològic que s’allibera des de Joan Díaz, enginyer per Aiguamúrcia. Uns ponts de fusta plàcidament, les vinyes de les terres del que hi renten. El camí se’n va cap als damunt del riu, l’antiga Farga, i ja som Gaià mitjà. Podem escollir anar cap a tres molins, però ens desviem després del a Vila-rodona. Continuen els pontets Salomó o cap a Vilabella, on podem segon per passar sota la torre del Moro. 4 LA DESEMBOCADURA DEL RIU GAIÀ de fusta, bellugadissos, com adaptats al gaudir d’un passeig pels meandres del riu.

Som arran de mar, a tocar del castell Catalunya meridional i una de les poques inundades d’aigua salobre i és refugi de Tamarit. En aquest indret és on el del litoral tarragoní va ser inclosa, l’any d’amfibis i rèptils com la tortuga de Gaià arriba a la seva destinació, després 1992, dins del Pla d’Espais d’Interès rierol, indret de nidificació d’aus com ara d’un curt però intens recorregut. La Natural i, posteriorment, a la Xarxa el martinet menut, el cabusset i la fotja i desembocadura del riu Gaià, dins de la Natura 2000. Aquesta zona humida també serveix com a punt de repòs per als xarxa relictual de zones humides de la compta amb zones permanentment ocells migratoris.

Desembocadura del Gaià. Al fons, el castell de Tamarit A partir de la custòdia del territori, des de l’entitat La Sínia s’han dut a terme treballs adreçats a la millora ambiental de l’ecosistema de ribera i la seva biodiversitat i a la protecció dels valors naturals propis de la platja de Tamarit i Altafulla. Si fem un tomb per la desembocadura, podrem observat que s’ha començat una tasca important per tal d’ordenar-ne els usos; així, s’han creat itineraris i s’han col·locat plafons informatius per fer més interessant i atractiva, si cal, la visita. Només de tant en tant, amb una forta llevantada o una intensa pluja, el Gaià connecta amb el mar i ens recorda que és un riu ben viu però que encara necessita més esforços per revitalitzar-ne el tram final

Hèctor Hernàndez, tècnic de custòdia

110 CULTURA I PAISATGE N ESPAI NATURA A LA RUTA DEL CISTER RIU AVALL: CAMINANT PER LES TERRES DEL GAIÀ N

BTT. Entrem al tram més poblat del El Gaià desembocava a la platja de recorregut. Trobem més gent i el paisatge Tamarit. La tasca de recuperació de és menys sorprenent, excepte un antic la zona humida de la desembocadura camí carreter, que s’intueix enmig ens dóna el miratge que el riu encara d’un bosquet, amb unes grans roderes hi arriba, però en realitat són aigües esculpides a la roca. subterrànies que es barregen amb l’aigua del mar. L’últim tram és ple de séquies, A la torre d’en Guiu, al peu del castell sifons i recs que servien per aprofitar del Catllar i per sota l’embassament, al màxim el Gaià. Amb la seva aigua ens adonem, amb tristesa, de com n’és, es regaven les antigues hortes i es feia de poca cosa, el cabal del riu. Això sí, funcionar el molí del Pas. ara podem gaudir de la zona humida recuperada, a peu de l’antiga fàbrica. Hi Com a curiositat, cal destacar que just ha ànecs i fins i tot algunes tortugues. davant de la desembocadura encara es troba enfonsat el Navarra, un vaixell de Un riu gairebé inexistent ens permet càrrega provinent de Marsella que va Agrobotiga i celler cooperatiu de Vila-rodona caminar per la llera cap a Ardenya i, ser atacat per un submarí de l’exèrcit després, per hortes i camps d’avellaners, nacional el 8 de febrer de 1937. I JA SOM A L’ÚLTIM DIA la màxima amplària en aquest tram, fins a la Riera de Gaià. Abans d’entrar travessem camps de conreus de secà al nucli, fixeu-vos amb mas Sendrós. A I ja som al mar! Castell de Tamarit: punt d’arribada Si sortim de Salomó, agafem el camí abandonats els darrers anys. la paret exterior, hi trobareu la marcade que va fins a l’embassament de Repsol, l’alçada on va arribar l’aigua de la darrera Durant vint anys hem viscut d’esquena tret d’identitat d’aquest territori ubicat que té l’aigua del Gaià segrestada. Des de Vilabella també arribem al gran Gaianada, de Sant Cinto, el al riu. El vam convertir en un abocador entre el Penedès i el Camp, entre la Per a més informació: Associació Terres del Gaià Pel mas de la Polla Rossa i les Coves Catllar donant el tomb per Renau. 1921. I ja ens falta poc per al final de en la seva part baixa i vam despoblar Segarra i el mar. I volem compartir-ho http://terresdelgaia.org - @TerresdelGaia Roges, una formació geològica d’argila Passem per vinyes i més vinyes i pels la caminada. l’Alt Gaià. Ara, volem que esdevingui un amb vosaltres. n roja esculpida pel riu, que potser agafa camins senyalitzats per practicar amb

SI LA VOLEU ENCERTAR Per menjar: Per dormir: SANTA COLOMA DE QUERALT Per tot el recorregut hi trobareu algunes Hostal Colomí, Raval de Jesús, 10 fondes i nombrosos establiments de turisme 977 88 06 53 - Per menjar com un rei rural. Per cercar allotjaments a la Conca consulteu QUEROL el web: www.concaturisme.cat Restaurant Sant Jordi - 977 63 84 62 Per als trams de l’Alt Camp, consulteu el Bona cuina casolana web de l’Associació de Turisme Rural de l’Alt SANTES CREUS Camp: www.latraca.org Hostal Grau - 977 63 83 11 Allotjament i bona carta Per comprar: Us recomenen No us perdeu On dormir Vins DO Conca de Barberà: www.doconcadebarbera.com

Masia del Pla - 977 63 05 11 Vallès Sònia © Fotografies: Bona localització a peu d’autopista A Santes Creus, mercat de productes artesans els caps de setmana. Impulsem VILA-RODONA Productes de l’associació Fet a l’Alt Camp: Restaurant El Vinyet - 977 63 91 99 Temporada de Calçotades EL TERRITORRI Adernats - Vinícola de , Agrícola i Caixa Bona cuina de mercat Agrària i Secció de Crèdit de Bràfim, Cafès Restaurant Les Fonts - 658 25 42 80 2014-2015 La Cambra de Comerç de Valls és al costat i promociona, arreu del país i Líder, Cal Garriga, Caves Magrinyà Calaf, Caves Cuina casolana Vidal i Ferré, Caves Vives Ambròs, Celler Mas A l’àrea de Valls, fem calçotades a l’estranger, els productes i els atractius comercials, turístics, culturals i NULLES Bella, Celler Mas Vicenç, Cerevísia, Cerveses gastronòmics de la seva àrea d’influència, amb l’objectiu de difondre’n la qualitat, El Coll de Nulles - 977 60 35 96 Les Clandestines, El Boc de Mont-ral, Els Fruits de novembre a abril. facilitar-ne la comercialització, impulsar-ne el coneixement i atreure visitants i Esmorzars i bona cuina tradicional Saborosos, Elvi Licors, Forn de pa de Mont-ral, Forn de pa de Nulles, Fruits S&P, L’Ò Cervesa turistes als seus establiments i a les festes i fires que s’organitzen. VILABELLA artesana, Mel El Remei, Paño Fruits, Pastisseria Gran Festa de la Calçotada, Forn de pa Ca l’Hereuet- c/ Avall, 2 Santacana, Pastisseria Valls, Societat Agrícola 977 62 01 62 - Coques dolces i salades Àrea de la Cambra de Comerç de Valls: atractius turístics en creixement. i Secció de Crèdit de Valls, Vins Padró, Vinya diumenge 25 de gener de 2015 LA NOU DE GAIÀ Janine, Restaurant el Brugent, Restaurant Masia Restaurant Múlsum - 977 655 576 del Pla, i Patates Palau. El Consell Comarcal Cuina d’autor de l’Alt Camp n’és el soci fundador.Per a més informació: www.altcamp.cat - 977 608 560 CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE VALLS C. Jacint Verdaguer, 1 112 CULTURA I PAISATGE Tel. 977 600 909 - Fax 977 606 456 43800 - VALLS (Tarragona) - [email protected] - www.cambravalls.com