N ESPAI NATURA A LA RUTA DEL CISTER RIU AVALL: CAMINANT PER LES TERRES DEL GAIÀ N Caminar, ser riu, ser Terres del Gaià. Oblidar les presses, deixar que les cames facin la seva, avall. Un passeig pel territori: conèixer-lo serà estimar- lo. Anar fent camí per recuperar la memòria del patrimoni i del paisatge. Fer reviure un riu de cabal segrestat per la presa del Catllar. Girona Riu avall: Lleida Barcelona caminant per les Tarragona Sta. Coloma terres del Gaià de Queralt Text de Maribel Serra i Jordi Suñé Santes Creus Altafulla LA CONCA DE BARBERÀ • L’ALT CAMP • TARRAGONÈS Santa Coloma de Queralt: punt de sortida Aquesta ruta que us proposem ha estat SORTIM DE SANTA COLOMA dibuixada any rere any _i ja en fa cinc_ pels participants a la Marxa per les Terres Després de tastar l’aigua de la font de les del Gaià. La ruta segueix el Gaià, des Canelles, ens encaminem cap al camí dels del naixement simbòlic a la Font de les Molins, seguint l’antic rec que encara Canelles de Santa Coloma de Queralt, proveeix els horts. Que petit que és el fins al mar, a la desembocadura, si la riu aquí; poc més que un rierol! Pel camí podem anomenar així, a la platja de podem visitar el pou de gel i alguns dels Tamarit. Resseguim el riu, redescobrim antics molins de la riba del Gaià. plantes, la toponímia, admirem el paisatge i les construccions rurals. Després de creuar Sant Gallard pel bell mig, travessem el riu per primera vegada, Tradicionalment, el recorregut que amb una mica de saltiró o una petita “M’agrada caminar, sí, però no sóc partidari de deixar-m’hi la pell. M’agrada la natura, sí, però no perdo el seny proposem s’ha fet en tres dies, però, un palanca, i seguim cap a Pontils, pel mas amb la branca d’un arbre. M’agrada la gent, sí, però detesto moure’m com un ramat. Conec el país, sí, però admeto cop coneguda la ruta, cadascú la pot de la Rata. Camps sembrats, ben verds, adaptar a les seves necessitats, segons vora el riu. Som a les planes de la Baixa que sempre he tingut més tirada cap al nord que cap al sud. L’any passat, seguint els passos d’uns amics, em vaig preferències i habilitats dels caminants. Segarra o de l’Alt Gaià, segons com es deixar enredar per fer la caminada popular per les terres del Gaià. Vaig anar-hi sense una consulta prèvia de cap L’objectiu, insistim, no és caminar i miri. mapa ni cap full de ruta. Em vaig deixar portar i vaig descobrir un paisatge natural i humà, fins aleshores, totalment caminar, sinó gaudir del territori. Tornarem a passar el riu, ara una mica desconegut. Vaig escoltar aquells que coneixien i estimaven aquella terra. Vaig beure vi de la zona. Vaig descobrir Una novetat us facilitarà el vostre més ample, i anirem a parar a l’altra un riu, un món...un país nou. El primer dia em vaig espantar amb la gentada. L’últim dia estava enamorat de tota propòsit: en els últims dos anys, els banda de la carretera. A tocar de Pontils, aquella gent. Tornaré, només puc dir-vos això”. consells comarcals de la Conca de hi ha l’opció d’anar a fer el tomb per la Barberà i de l’Alt Camp han treballat per riera de Biure i arribar-nos a Pontils per Travessant el Gaià Toni Puntí, periodista Fotografia: Aran Reguant senyalitzar i netejar la ruta. la resclosa de l’Ase. 104 CULTURA I PAISATGE CULTURA I PAISATGE 105 RIU AVALL: CAMINANT PER LES TERRES DEL GAIÀ N 1 LA RESCLOSA DE L’ESCORXADOR. 1r TRAM: SANTA COLOMA - QUEROL a La Panadella 19,92 Km - 6 hores 54 minuts - Alçades 711m - 511m Montfred UNA OBRA HIDRÀULICA DEL SEGLE XIII Agulló Llorac Almenara Montargull STA. COLOMA Fa uns anys, la meva dèria era inventariar Santa Coloma de Queralt, hi trobem la DE QUERALT els molins fariners de Catalunya moguts magnífica resclosa de l’Escorxador, del 1 Figuerola per la força motriu de l’aigua. Els resultats segle XIII, semicircular i escalonada, que La resclosa de l’Escorxador Queralt foren més de 1.200 molins localitzats ha aguantat l’envit de l’aigua a través dels Guialmons St. Gallard (800 d’ells ja publicats). La majoria o segles. Sant Gallard, l’engranatge del qual està Les Piles Sant Martí gairebé tota aquesta primitiva indústria documentat al segle XIII. de Brufaganya recollia en una bassa a frec de molí l’aigua La utilitat d’aquesta resclosa, Biure que, prèviament, es desviava per una concretament, era repartir l’aigua a cinc Es diu que, durant la Guerra Civil, volien Pontils Rocamora resclosa; així es guanyaven cotes més altes molins fariners i regular el seu servei i el dinamitar aquesta resclosa per fer més Montclar i més segures per al molí. Jo he vist unes de l’horta. L’aigua, doncs, era desviada fonda la llera del riu, perquè pensaven que Sta. Perpètua de Gaià cent cinquanta rescloses, molt variades per l’esquerra del riu fins al molí Nou; així s’evitarien els efectes d’inundacions 2 Esblada Seguer constructivament: unes són molt senzilles es tractava d’una quantitat d’aigua com la de l’any 1926, que va afectar una Antiga església de Sant Pere del Gaià i unes altres, capaces de suportar aiguats estipulada. L’aigua de la moltura passava fàbrica tèxtil. Sortosament el projecte no Vallespinosa i crescudes del riu; les més vulnerables al molí de la Torre, creuava el riu per es va tirar endavant i encara podem gaudir Saburella Querol desapareixien i sols aguantaven les que un aqüeducte fins a l’altra vora i seguia d’aquesta emblemàtica obra hidràulica. 2n TRAM: QUEROL -VILABELLA Selmella IÀ Pinyana tenien més solidesa. A la capçalera del cap als molins del Pocurull i Recasens. 28,37 Km - 10 hores 57 minuts - Alçades 608m - 274 m EL GA riu Gaià i als afores de la població de La seva funció acabava al molí Vell de El Galo (molinòleg). Alt Gaià Montagut El Pont Ramonet d'Armentera 2 ELS CASTELLS DE LA “MARCA” DEL GAIÀ C-37 L’aristocràcia feudal catalana va iniciar Santa Perpètua, Cabra, Selmella, i de els del bisbat. A la part oriental, el límit Les Pobles Selma El Pla de un procés d’expansió territorial a partir l’esquerra: Querol, Pinyana, Selma, el marcava el Gaià (menys una petita Sta. Maria L'Albà Vell del segle X, enllà de la Catalunya Vella, l’Albà, Montmell, Castellví de la Marca, part a la seva desembocadura). Aquesta SANTES CREUS AP-2 des del Llobregat i el Cardener. Els Albinyana, Ullastrell, (després Montoliu) disposició territorial és la mostra de com Aiguamúrcia El Montmell comtes de Barcelona, la casa vescomtal, i Tamarit, a la costa, per citar els més els comtes van imposar el seu criteri Quadra de la Cogullada el monestir de Sant Cugat del Vallès, importants. sobre els senyors dels castells, els àmbits Vila-rodona la catedral de Barcelona i llinatges territorials dels quals s’estenien, com hem La Serra poderosos com els Gurb i els seus Tot i que les fortificacions, com hem dit, a ambdues ribes del riu. A partir del descendents (Queralt, Cervelló, Castellví dit, eren preferentment a la dreta del segle XII, doncs, el Gaià constituirà el Pont sobre el Gaià a Vila-rodona. Fotografia: Albert Garrit C-51 AP-2 Alió Vilardida i Claramunt, per assenyalar els més riu, els termes de la majoria anaven límit natural del bisbat i, després, entre Rodonyà rellevants) van rivalitzar pel repartiment més enllà i s’endinsaven al Camp de les vegueries de Tarragona i Vilafranca del VALLS Bràfim Montferri de l’espai i la delimitació del poder al Tarragona, sovint fins al Francolí. El Penedès. Un límit, mai una frontera. 3r TRAM: VILABELLA - TAMARIT Rocamora Vilabella territori del Penedès, entre l’Anoia i el comte Ramon Berenguer I va intentar 21,39 Km - 5 hores 47 minuts - Alçades 306m -54 m del Camp Gaià. La forma jurídica de l’ocupació sotmetre l’aristocràcia controlant els , historiador Torre del Moro Antoni Virgili IÀ de l’espai (aprisió) va donar lloc a la castells, que comprava als senyors, Renau de Montferri constitució d’una xarxa de castells per retornar-los-els en feu. La crisi Església i torre de Santa Perpètua del Gaià EL GA Salomó termenats (que controlaven un territori): originada arran de l’assassinat de Vespella els castra, sobre cada un dels quals, el Ramon Berenguer II el Cap d’Estopes de Gaià senyor corresponent n’exercia el poder, va paralitzar l’intent comtal d’afermar tot sotmetent les comunitats pageses. la seva hegemonia damunt els senyors. Aquestes fortificacions van servir de Fou Ramon Berenguer III qui va El Catllar La Nou de Gaià AP-7 plataformes a l’expansió feudal i cristiana culminar el procés i va posar les bases de 3 Montoliu a Barcelona al sud i a ponent. l’ocupació i colonització de Tarragona, La Riera del Gaià mitjançant una concessió a Oleguer, N-340 A mitjan segle XI, aquest procés bisbe de Barcelona i, des d’aquell Ferran 4 Torredembarra d’ocupació havia arribat a la vall del moment, arquebisbe de Tarragona. En un AP-7 Altafulla Gaià, i els castells dibuixaven un rosari document de l’any 1119, es van establir Columbari romà de Vila-rodona N-340 Tamarit agona de fortificacions de nord a sud de la els límits del territori de la ciutat de rr a Ta seva riba dreta: Aguiló, Queralt, Pontils, Tarragona, que en part coincidien amb Podeu veure els tracks dels tres trams al web de Wikiloc 106 CULTURA I PAISATGE CULTURA I PAISATGE 107 N ESPAI NATURA A LA RUTA DEL CISTER Ruta de la Capona, amb les amb les barraques de pedra seca al Pla de Santa Maria.
Details
-
File Typepdf
-
Upload Time-
-
Content LanguagesEnglish
-
Upload UserAnonymous/Not logged-in
-
File Pages5 Page
-
File Size-