ANNALS Maqueta Nova
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
HISTÒRIA 1950. Un accident aeri a la serra de l’Albera Miquel Serranoa* a Llicenciat en Història de l’Art. Universitat de Girona Màster de Gestió de Patrimoni Cultural a l’àmbit local (IPAC-UdG) RESUM El 8 de desembre de 1950 va tenir lloc l’accident aeri més important amb nombre de víctimes a la serra de l’Albera, prop de Requesens (la Jonquera). A partir de la consulta d’hemeroteca, els testimonis orals i sobretot l’expedient del Fons del Govern Civil de l’Arxiu Històric de Girona (AHG), s’ofereix una reconstrucció d’aquest esdeveniment excepcional, tràgic i gairebé oblidat. Paraules clau: Aviació, accident aeri, Albera, Requesens, Cantallops, la Jonquera, franquisme, rescat. 1950. An air plane crash in the Albera mountain range ABSTRACT On December 8, 1950, the most important air plane accident, as for the number of victims, occurred in the Albera range near Requesens (La Jonquera). Consulting newspaper archives, oral testimonies and especially the file of the Civil Government Fund of the Historical Archive of Girona (AHG), allows to reconstruct this exceptional, tragic and almost forgotten event. Keywords: Aviation, air plane crash, Albera, Requesens, Cantallops, La Jonquera, Franco regime, rescue. * Correspondència: Miquel Serrano E-mail: [email protected] Recepció: 23/06/2017 • Acceptació: 19/09/2017 DOI: 10.2436/20.8010.01.230 Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (AIEE), Figueres, vol. 48 (2017), pàg. 211-226 211 MIQUEL SERRANO INTRODUCCIÓ El cel de l’Albera ha estat una zona de trànsit aeri des dels inicis mateixos de l’aviació comercial, principalment per la seva situació de pas entre França i Espanya i entre Europa i l’Àfrica. L’Albera representa l’únic accident orogràfic destacable d’aquest espai de pas, entre el Rosselló i l’Empordà. A l’Albera hi ha hagut quatre accidents aeris. El primer és el de 1950, que va tenir lloc el divendres 8 de desembre de 1950 prop de Requesens, van morir cinc de les nou persones que hi volaven i és l’objecte d’anàlisi en aquest article. El segon i menys important va tenir lloc el 1979 i va ser un petit accident amb una avioneta als voltants de la Font del Clot de la Tina (Cantallops),1 que es va saldar sense ferides greus del seu únic ocupant. El tercer és el més recordat, l’accident d’un avió DC-6 en tasques d’extinció d’incendis el 19 de juliol de 1986. Aquest accident va provocar la mort de tota la tripulació, formada per quatre persones, i va tenir lloc a la Muntanya de Cantallops, al lloc anomenat les Comes d’Infern, entre el coll de l’Auleda i el puig de les Canals.2 Aquest accident aeri ha quedat vinculat al gran incendi forestal de 1986 que va cremar més de 26.000 hectàrees a tota la comarca. El quart és el més recent, una avioneta suïssa particular que es va estavellar prop del Mas Gamarús, a Baussitges, sis quilòmetres al nord d’Espolla, el 12 d’octubre de 2003.3 En aquest accident també van morir quatre persones, tota la tripulació, de nacionalitat suïssa. L’avioneta, que va sortir d’Eivissa i anava fins a Basilea, va ser localitzada dos dies després de l’accident. 1. L’accident va tenir lloc a finals de setembre de 1979 i el passatger era un aviador amateur. Hi ha una nota informativa al diari El Punt, el dia 11 d’octubre de 1979, signada per “L’apuntador”, un dels pseudònims del periodista, escriptor, i polític Just Manuel Casero Madrid (Abrantes, Portugal, 1946 – Girona, 1981). 2. Lluís SERRANO JIMÉNEZ va publicar a la revista L’Esquerda de la Bastida. Revista de la Jonquera i contrada núm. 25 (juny de 2000), l’article “19 de juliol de 1986. El gran incendi i accident aeri a Cantallops”, on explica amb més detall el context i les dades d’aquest accident. També hi ha moltes informacions d’hemeroteca entre el 20 i el 25 de juliol de 1986 a diaris com El Punt, Diari de Girona-Los Sitios, La Vanguardia, Le Figaro o L’Indépendant. Al Fons Narcís Sans de l’Arxiu Municipal de Girona també hi ha imatges audiovisuals de l’incendi i de les restes de l’accident preses pels serveis informatius de TV Española (TVE). El 2007 Jordi Calvet i Montse Burset, amb la col·laboració de l’Associació “Cantallops Acció Cultural” van produir un documental sobre l’incendi de 1986 Memòria del foc. 19 de juliol de 1986, que inclou molta informació sobre l’accident i el rescat de les víctimes. El 2016 la revista Alberes núm. 16, a la secció, «Una mirada en el paisatge», inclou un article de Cristina Massanés amb fotografies de Jordi Puig, “La Serra de les Canals a Cantallops”, sobre les restes d’aquest accident (p. 104-107). 3. Per a més informació es poden resseguir les notícies sobre l’accident aparegudes als diaris El Punt, La Vanguardia i Diari de Girona dels dies 15,16 i 17 d’octubre de 2003 i al Setmanari de l’Alt Empordà de 14 i 21 d’octubre de 2003. 212 1950. UN ACCIDENT AERI A LA SERRA DE L’ALBERA A partir de les informacions aparegudes a la premsa i dels testimonis que recorden l’accident de 1950 hem reconstruït les circumstàncies de l’accident d’ara fa 67 anys ielseucontexthistòric. Tot i que l’accident aeri que aquí ens ocupa és relativament poc important, a escala local té una rellevància històrica, ja que va significar un episodi excepcional ben gravat a la memòria col·lectiva de totes les persones que el van viure i que ens pot servir per a identificar alguns aspectes de la cultura i la història dins l’àmbit local 213 MIQUEL SERRANO després de sortir de Casablanca (Marroc), i es dirigia a Perpinyà.5 El viatge estava operat per la companyia Air Atlas.6 El lloc de l’accident va ser a les proximitats de Requesens (la Jonquera), justament en un roquisser del vessant sud-oest del puig Pinyer, sota el puig de l’Homenatge, a una alçada sobre el nivell del mar d’uns 780 metres. A l’avió, hi viatjaven nou persones, tres tripulants i sis viatgers, a banda de diverses mercaderies entre les quals, segons els testimonis orals,hihavia,apartde correspondència, un carregament de taronges i de gots de cartró. De l’informe de Indicació geogràfica de l’accident (vora puig Pinyer, Requesens), des de la plana de Cantallops. anomenat Dakota. L’accident està registrat per l’Aviation Safety Network (ASN) –un lloc web que realitza un seguiment d’incidents d’aerolínies– a partir de la seva matrícula: F-BAXY. Va ser un tipus d’avió que les forces armades de molts països van utilitzar, durant la Segona Guerra Mundial, pel transport de tropes, de càrrega o com a avions infermeria. Se’n van produir unes 11.000 unitats als EUA i, sota llicència, una versió japonesa (500) i una russa (5000). Després de la guerra, milers d’aquests avions van ser reconvertits per al seu ús civil i el DC-3 va ser l’avió estàndard durant molts anys de totes les companyies d’aviació del món. Estava preparat per a 2 pilots de tripulació i tenia una longitud de 19,7 metres, una envergadura de 29 metres, una alçada de 5,16 m, una superfície d’ala de 91,7 m², un pes buit de 7.650 kg i un pes carregat d’11.430 kg que podia arribar a una velocitat màxima de 333 km/h i una autonomia de 2.540 km (amb combustible màxim i 1.590 kg de càrrega). 5. En aquell moment el Marroc era colònia de l’estat francès, anomenada Protectorat francès del Marroc, i Algèria estava sota el domini colonial i assimilada a França, situació que no canvià fins al 1956 per al Marroc i fins al 1962 per a Algèria. 6. Air Atlas Maroc (Compagnie Cherifienne de l’Air) va ser una aerolínia amb seu a Casablanca que operava des del Marroc a Algèria, França i Espanya amb 5 avions tipus Douglas DC-3Si2avionstipus Languedocs entre el 1946 i el 1953. Posteriorment, fruit de la fusió d’Air Atlas Maroc i Air Maroc, es va crear Royal Air Maroc. L’avió accidentat feia la línia Casablanca-Perpinyà. 214 1950. UN ACCIDENT AERI A LA SERRA DE L’ALBERA la Dirección General de Seguridad d’11 de desembre de 19507 se’n poden extreure les dades dels passatgers: Supervivents Víctimes mortals Jean Hersant, de 23 anys, sergent de la Infanteria Magnin (o Magnien), pilot Colonial de l’Exèrcit Francès (Cos Marroquí) a Ausde, Marroc, resident a París Jean Galban, de 25 anys, membre de la Guàrdia Bergeon (o Berton), Republicana de Marràqueix, resident a Marràqueix, radiotelegrafista natural de Lo Vigan (Departament del Gard, Regió del Llenguadoc-Rosselló) Roland Davy, de 26 anys, agricultor, de Villefranche Labonne, mecànic Rouergue (Departament de l’Avairon, Regió del Migdia-Pirineus) René Delannoy, de 36 anys, capità de la Legió Jacques Dompgnac Latour, capità Estrangera a Oujda (Marroc), natural de Boillent de la Legió Estrangera procedent (França) d’Indoxina Paul Lays, industrial, president de la Cambra de Comerç de la ciutat de Port Lyautey (Kenytra, Marroc) Les causes de l’accident s’atribueixen a la suma de la meteorologia (tramuntana i temporal de neu) i a possibles dificultats tècniques, és a dir, al mal temps que feia aquell dia i a problemes amb la conducció a causa, segons apunten el diari Los Sitios –Diario de Gerona i el setmanari Ampurdán, al mal funcionament de l’altímetre.