DOCSLIB.ORG

Oficina De Carles Puigdemont Memòria D'activitats 2018

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Oficina De Carles Puigdemont Memòria D'activitats 2018 OFICINA DE CARLES PUIGDEMONT MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2018 ÍNDEX 1. Marc legal ................... 3 2. Introducció .................. 5 3. Activitats ..................... 6 4. Despeses .................. 19 - 2 - 1. MARC LEGAL La Llei 6/2003, de 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat, regula els drets i l’estatut dels presidents de la Generalitat que deixen d’exercir les funcions pròpies de llur càrrec. Aquesta llei té per objecte garantir que el presidents de la Generalitat, un cop hagin cessat, puguin atendre llurs necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides; amb el reconeixement, l’atenció i el suport deguts. Amb aquest propòsit, la llei esmentada, en el seu article 6, estableix que el Govern ha de regular el règim estatutari dels expresidents, determinar els mitjans personals i materials que s’han de posar a llur disposició, establir el règim de precedències que corresponguin en els actes públics i adoptar els serveis de seguretat que es consideri necessaris. Així mateix, en l’article 7, s’estableix que el Govern ha de facilitar als expresidents de la Generalitat els mitjans necessaris per al sosteniment d’una oficina adequada a les responsabilitats i a les funcions exercides, i la dotació pressupostària per al seu funcionament ordinari i per a les atencions de caràcter social i protocol·lari que corresponguin. El Decret 195/2003, d’1 d’agost , pel qual s’aprova el règim estatutari dels expresidents de la Generalitat de Catalunya, desenvolupa la llei i estableix al seu article 4 que disposaran dels recursos següents: Tres llocs de treball adscrits al seu servei, amb dedicació especial. Les persones que ocupin aquests llocs tindran la consideració de personal eventual. I aquests llocs de treball s’inclouran dins la relació de llocs de treball de personal eventual del Departament de la Presidència. Una dotació pressupostària per a despeses d’oficina, atencions de caràcter social i, si s’escau, despeses per al lloguer d’immobles, en la quantia que estableixi anualment la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Un automòbil de representació amb xofer, proporcionats pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Els serveis de seguretat necessaris per al desenvolupament de les seves funcions. - 3 - D’altra banda, l’article 7.2 de la llei, disposa la obligació dels expresidents d’elaborar una memòria anual amb el contingut següent: a) La descripció de les activitats dutes a terme durant el període corresponent. b) La informació detallada sobre les despeses de funcionament de l’oficina i sobre les despeses derivades de l’exercici dels drets i les obligacions reconegudes per aquesta llei, d’acord amb l’assignació pressupostària assignada. Cal finalment establir que l’Oficina del 130è president Carles Puigdemont és una unitat administrativa del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i li són d’aplicació les normes i els procediments establerts per la Generalitat. - 4 - 2. INTRODUCCIÓ L’any 2018 és el primer any d’entrada en funcionament de l’Oficina del 130è president Carles Puigdemont. En concret, l’Oficina neix amb el nomenament del responsable de l’Oficina, Josep Lluís Alay, amb la Resolució PRE/1635/2018, d’11 de juliol. Posteriorment és nomenat Jordi Finestres com a responsable tècnic, amb la Resolució PRE/2609/2018, de 6 de novembre. Per tant, ha estat en funcionament durant el segon semestre de l’any i creant en aquest període tant l’estructura material com els procediments de funcionament. L’Oficina es troba en un edifici de la Generalitat de Catalunya, el Palau Centelles i, per tant, no té cap cost addicional per al pressupost del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ni en despeses de lloguer ni en despeses de seguretat addicional. En aquest edifici ja estaven -i continuen en l’actualitat- el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i dependències del propi Departament de la Presidència. Aquesta Memòria ha estat tancada a 20 de maig de 2019. - 5 - 3. ACTIVITATS COORDINADES PER L’OFICINA DE CARLES PUIGDEMONT 3.1 VIATGES INSTITUCIONALS Edimburg (Escòcia) / 26 d’agost de 2018 Ciutat de Mèxic (Mèxic) / 7 de setembre de 2018 Delémont (Jura, Suïssa) / 8 de setembre de 2018 Hasselt (Flandes, Bèlgica) / 19 de setembre de 2018 Brussel·les (Flandes, Bèlgica) / 25 de setembre de 2018 Brussel·les (Flandes, Bèlgica) / 25 de setembre de 2018 Kontich (Flandes, Bèlgica) / 25 de setembre de 2018 Munic (Baviera, Alemanya) / 26 de setembre de 2018 Amsterdam (Països Baixos) / 2 d’octubre de 2018 Amsterdam (Països Baixos) / 3 d’octubre de 2018 Mont-Saint-Guibert (Valònia, Bèlgica) / 9 d’octubre de 2018 Brussel·les (Flandes, Bèlgica) / 10 d’octubre de 2018 Tórshavn (Illes Fèroe, Dinamarca) / 11-16 d’octubre de 2018 Namur (Valònia, Bèlgica) / 18 d’octubre de 2018 Ginebra (Suïssa) / 25 d’octubre de 2018 Lovaina (Flandes, Bèlgica) / 29 d’octubre de 2018 Anvers (Flandes, Bèlgica) / 11 de novembre de 2018 Louvain-la-Neuve (Valònia, Bèlgica) / 19 de novembre de 2018 Brussel·les (Flandes, Bèlgica) / 21 de novembre de 2018 Lieja (Valònia, Bèlgica) / 21 de novembre de 2018 Kortrijk (Flandes, Bèlgica) / 28 de novembre de 2018 Londres (Regne Unit) / 13 de desembre de 2018 Zelebaan (Flandes, Bèlgica) / 15 de desembre de 2018 Ginebra (Suïssa) / 20 de desembre de 2018 - 6 - 3.2 CONFERÈNCIES Amsterdam (Països Baixos) / 2 d’octubre de 2018 “El paper de la ràbia a Europa en relació a les experiències personals durant el darrer any a Catalunya” Tórshavn (Illes Fèroe, Dinamarca) / 11-16 d’octubre de 2018 “Exercising the right to self-determination and the right to decide in 21st century democracy” Ginebra (Suïssa) / 25 d’octubre de 2018 “L'Union Européenne face aux changements du XXIème siècle: l'impact organique et sécuritaire de la situation en Catalogne” Londres (Regne Unit) / 13 de desembre de 2018 “The case of Catalonia” 3.3 PUBLICACIÓ D’ARTICLES 10 de setembre de 2018. Diari Ara (*conjuntament amb els presos i exiliats polítics que van formar part del Govern de Catalunya) Llibertat, justícia i democràcia: República Catalana 26 de setembre de 2018. La República La memòria de la victòria, l’esperança de la república 26 d’octubre de 2018. Newsweek (*article conjunt amb el president Torra) Carles Puigdemont and Quim Torra: It's been a year and Catalonia is still not free 27 d’octubre de 2018. El Punt Avui Avui hi som més a prop que fa un any 15 de novembre de 2018. Vilaweb ‘Et trobo a faltar, però et noto present i a prop’ (carta a Jordi Cuixart) - 7 - 3.4 COMUNICATS i RODES DE PREMSA 12 de juliol de 2018. Comunicat del president Puigdemont sobre la decisió del Tribunal d'Schleswig-Holstein (Alemanya). 14 de juliol de 2018. Comunicat del president Puigdemont: “Avui els carrers de Barcelona han de tornar a omplir-se de llibertat”. 25 de juliol de 2018. Roda de premsa a Berlín (Alemanya) del president Puigdemont abans de la seva tornada a Bèlgica. 28 de juliol de 2018. Roda de premsa conjunta del president Puigdemont i del president Torra a la Delegació del Govern davant la Unió Europea, a Brussel·les, amb motiu de la tornada del president Puigdemont a Bèlgica. 28 de juliol de 2018. Compareixença del president Puigdemont a Waterloo amb motiu del seu retorn a Bèlgica. 29 d’agost de 2018. Comunicat del president Puigdemont sobre el conflicte dels llaços grocs. 10 de setembre de 2018. Comunicat conjunt dels membre del Govern Puigdemont amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. 10 de setembre de 2018. Comunicat del president Puigdemont amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. 20 de setembre de 2018. Comunicat amb motiu del primer aniversari de les intervencions policials en diverses seus institucionals de la Generalitat de Catalunya. 1 d’octubre de 2018. Comunicat amb motiu del primer aniversari del referèndum d’autodeterminació celebrat a Catalunya. 2 de novembre de 2018. Comunicat amb motiu de les peticions de presó sol·licitades per la Fiscalia espanyola als presos polítics i líders socials catalans. 9 de novembre de 2018. Comunicat amb motiu del quart aniversari del referèndum del 9 de novembre de 2014. 19 de desembre de 2018. Comunicat dels expresidents del Govern de Catalunya i del Parlament demanant als presos polítics que acabin la vaga de fam. - 8 - 3.5 ENTREVISTES A MITJANS DE COMUNICACIÓ 13 d’agost de 2018. Spiegel (Alemanya) 17 d’agost de 2018. El Matí de Catalunya Ràdio (entrevista conjunta amb el president Torra) 26 d’agost de 2018. The Sunday Times (Anglaterra) 27 d’agost de 2018. CommonSpace (Escòcia) 1 de setembre de 2018. El Punt Avui (entrevista conjunta amb el president Torra) 9 de setembre de 2018. 24 heures (Suïssa) 10 de setembre de 2018. Mes324 (TV3) 17 de setembre de 2018. Het Belang van Limburg (Bèlgica) 25 de setembre de 2018. En Jake (EiTB, Euskadi) 25 de setembre de 2018. Vilaweb 26 de setembre de 2018. El Punt Avui 26 de setembre de 2018. DoorbraakBe (Bèlgica) 27 de setembre de 2018. VRT (Bèlgica) 28 de setembre de 2018. RTBF La Première (Bèlgica) 28 de setembre de 2018. Merkur (Alemanya) 1 d’octubre de 2018. El Món (Rac1) 3 d’octubre de 2018. CTXY (Espanya) 15 d’octubre de 2018. Kyodo News (Japó) - 9 - 19 d’octubre de 2018. Euronews (UE) 26 d’octubre de 2018. El Nacional 27 d’octubre de 2018. El Punt Avui 8 de novembre de 2018. Entrevista a 19 diaris de l’European Association of Daily Newspapers in Minority and Regional Languages (MIDAS) 10 de novembre de 2018. Le Droit (Canadà) 13 de novembre de 2018.
Load more

Recommended publications
  • ERC Llista Sencera
    Membres de la Llista electoral d’Esquerra Republicana-Moviment d’Esquerres-BCN Ciutat Oberta- Avancem-Catalunya Sí a Barcelona • Alfred Bosch (Catalunya Sí) • Juanjo Puigcorbé (Catalunya Sí) • Montserrat Benedí (ERC) • Trini Capdevila (ERC) • Jordi Coronas (ERC) • Gemma Sendra (MES) • Jordi Castellana (ERC) • Carles Manel Macian (ERC) • Miquel Pagès (ERC) • Maria Buhigas (BCN Ciutat Oberta) • Carles Julbe (ERC) • Marta Alonso (ERC) • Mercè Amat (ERC) • Oriol Illa (ERC) • Xavier Garriga (ERC) • Jordi Angusto (MES) • Ana Isabel Alcocer (CAT SÍ) • Robert Masih (ERC) • Anna Casas (ERC) • Maria Josep López (ERC) • Guillem Casals (ERC) • Sandra Rodríguez (Catalunya Sí) • Albert Delgado (ERC) • Maria Àngels Oró (MES) • Josep Maria Martí (ERC) • Alba Metge (ERC) • Laia Nebot (ERC) • Carles Manjón (MES) • Mireia Sabaté (ERC) • Jordi Balsells (ERC) • Maria Dolors Escriche (ERC) • Carlos Rodríguez (ERC) • Daniel Gómez (ERC) • Pau de Solà-Morales (BCN Ciutat Oberta) • Isaura Gonzàlez (ERC) • Antoni Serrano (ERC) • Olga Hiraldo (ERC) • Núria Pi (ERC) • Santiago Lapeira (AVANCEM) • Ernest Maragall (MES) • Santiago Vidal (Catalunya Sí) Suplents: S.1. Josep González-Cambray (ERC) S.2. Ramon Fort (ERC) S.3. Marc Alegre (ERC) S.4. Judit Pellicer (ERC) S.5. Gemma Domínguez (ERC) S.6. Eduard Cuscó (ERC) S.7. Joan Rial (ERC) S.8. Joaquim Asensio (ERC) S.9. Dolors Martínez (ERC) S.10. Montserrat Bartomeus (ERC) 1. ALFRED BOSCH 54 anys. Escriptor, historiador i diputat d’ERC al Congrés espanyol. 2. JUANJO PUIGCORBÉ 59 anys. Actor de cinema, teatre i televisió. Ha participat en més d’un centenar de projectes com a actor i també com a director de teatre. Acumula més d’una desena de guardons.
    [Show full text]
  • Aires Nous a ERC?
    Aires nous a ERC? A fi d’acarar amb un mínim de garanties les eleccions espanyoles, Esquerra Republicana de Catalunya sembla voler recobrar aquell “aire nou” impulsat per “mans netes” que tants bons resultats li va donar en el seu moment. No tan sols ha canviat el seu president, substituint Joan Puigcercós per Oriol Junqueras, sinó que —després d’una més que lamentable lluita intestina fratricida— ha tingut la bona idea d’escollir un independent amb empenta, Alfred Bosch, com a cap de llista per la demarcació de Barcelona. Convidant, a més a més, a les altres forces independentistes a afegir-se al seu projecte. Crida que desoí Solidaritat Catalana, però que acollí amb els braços esbatanats Reagrupament, aquella fracassada formació política on s’havien reunit les seves ovelles negres esgarriades. Talment com si, després de la seva espectacular esfondrada electoral, Joan Carretero i els seus n’haguessin tingut prou amb un estentori i temptador xiulet del seu vell pastor per a retornar, amb la cua entre cames, a la cleda que fins fa tot just quatre dies tant els engavanyava. Fa la impressió que per a dedicar-se a la política sigui necessari comptar amb un cert component de desmemòria adaptativa, que permeti patir sobtats atacs d’amnèsia quan més convé. Ataca d’amnèsia que, si és possible, s’haurien d’encomanar als electors... Hem de recórrer a les hemeroteques a fi de recordar que, encara no fa un any i mig, el llavors Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, definia al líder de Reagrupament com un independentista “de dreta” —“digues-li dreta, digues-li populista”? O que l’incombustible Puigcercós, que segueix aferrat contumaçment a l’executiva nacional d’ERC, el convidava a abandonar Esquerra per a “omplir l’espai de centredreta independentista”.
    [Show full text]
  • Torra Encarrega a Bosch Actuar Com a «Ministre D'afers Exteriors» Català
    Política | | Actualitzat el 23/11/2018 a les 09:15 Torra encarrega a Bosch actuar com a «ministre d'Afers Exteriors» català El nou conseller promet el càrrec i el president li encomana que Catalunya sigui "coneguda i reconeguda" Quim Torra i Alfred Bosch, en el moment de la presa de possessió | ND Alfred Bosch ja és, oficialment, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Ha pres possessió del càrrec al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i, després, ha fet efectiu el traspàs de carteres amb el seu antecessor en el càrrec, Ernest Maragall. Es tracta del primer relleu en el Govern de Quim Torra, que ha presidit l'acte i l'ha tancat amb un breu discurs en el qual ha demanat a Bosch que actuï com a "ministre d'Afers Exteriors" per tal que Catalunya sigui "coneguda i reconeguda", així com també el seu dret a l'autodeterminació. "Toca explicar l'amenaça als drets civils", ha assenyalat el president de la Generalitat. Torra ha agraït la feina de Maragall, basada en la reobertura de les delegacions exteriors i del Diplocat. "La restitució era imprescindible per avançar cap a la República", ha apuntat el president, que ha desitjat sort en la cursa electoral a Barcelona. Cal "explicar Catalunya al món", que sigui "coneguda i reconeguda". Ha recordat un llibre de Bosch sobre Nelson Mandela, de qui en va destacar la capacitat de negociar sense renunciar a "allò que és just". "Us demano que actueu com a ministre d'Afers Exteriors del país, amb la mirada posada en els objectius.
    [Show full text]
  • Acts of Dissent Against 'Mass Tourism' in Barcelona[Version 1; Peer
    Open Research Europe Open Research Europe 2021, 1:66 Last updated: 30 SEP 2021 RESEARCH ARTICLE A summer of phobias: media discourses on ‘radical’ acts of dissent against ‘mass tourism’ in Barcelona [version 1; peer review: 2 approved, 1 approved with reservations] Alexander Araya López Department of Linguistics and Comparative Cultural Studies, Ca' Foscari University of Venice, Venezia, Venezia, 30123, Italy v1 First published: 10 Jun 2021, 1:66 Open Peer Review https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Latest published: 10 Jun 2021, 1:66 https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Reviewer Status Invited Reviewers Abstract In the summer of 2017, the young group Arran coordinated a series of 1 2 3 protests in Barcelona and other Spanish cities to denounce the negative effects of global mass tourism. These acts of dissent fueled a version 1 heated public debate in both Spanish and international press, mainly 10 Jun 2021 report report report due to the ‘radical’ tactics employed by the demonstrators. Following the narratives about these protest acts across a diversity of media 1. Freya Higgins-Desbiolles , University of outlets, this article identifies the complex power struggles between the different actors involved in the discussion on the benefits and South Australia, Adelaide, Australia externalities of global mass tourism, offering an extensive analysis of the political uses of the term ‘turismofobia’ (tourismphobia) and a 2. Neil Hughes , University of Nottingham, revisited interpretation of the notion of the ‘protest paradigm’. This Nottingham, UK qualitative analysis was based on more than 700 media texts (including news articles, op eds and editorials) collected through the 3.
    [Show full text]
  • Olympic Nationalisms
    OLYMPIC NATIONALISMS THE1992 OLYMPIC GAMESARE A HISTORIC OPPORTUNITY, A ONCE IN A LIFETIME CHANCE TO BRING THE CATALANNATIONAL IDENTITY TO THE ATTENTION OF THE WHOLE WORLD. ALFRED BOSCH JOURNALIST he story starts in Berlin in 1936. stateless nation -Palestine. At the next confrontation between world powers, Olympic Games and national ex- edition, in Montreal, apart from the tug of aggravated by the divisions and the prob- altation fell under the spell of a war between the English- and French- lems of identity amongst the Koreans courtship that still survives today, fif?. speaking inhabitants of Quebec, the first themselves, cast a cloud over the whole years later. With the arrival of the nuclear boycott took place, by the African event. threat, many of the disputes between countries. Four years later, Russian eupho- At present, the Barcelona Garnes appear world powers which could not be settled ria was soured by the absence of the on the horizon as the Games of recon- on the field of battle were removed to the North Americans and their followers; in ciliation. The Spanish state is keeping a sports stadiums. Los Angeles, national-Reaganism suffered relatively low profile, the international In 1972, the leading role was played by a the eastern bloc's revenge. In Seul, the situation is becoming increasingly relaxed, and the proposals for the organization of the local consumer- are felt by the inha- the Games cast the city in a leading role bitants of Barcelona to be essential and in the attempt to return to the Hellenic 1 unnegotiable. ideals and the traditional role of the "po- Furthermore, the community that is acting lis" in the encouragement of public events as host to the Olympic Games feels un- and as a meeting place for peoples and questionably Catalan, and most people, cultures.
    [Show full text]
  • Freedom for Catalonia?: Catalan Nationalism, Spanish Identity and the Barcelona Olympic Games John Hargreaves Frontmatter More Information
    Cambridge University Press 0521584264 - Freedom for Catalonia?: Catalan Nationalism, Spanish Identity and the Barcelona Olympic Games John Hargreaves Frontmatter More information Freedom For Catalonia? Catalan Nationalism,Spanish Identity and the Barcelona Olympic Games Although the fight for independence by national minorities has received much attention recently, there is no study of how globalised sport in its most advanced form can help to stimulate it. This book shows how the 1992 Olympic Games raised the tension that already existed between Catalonia and Spain, from the time they were awarded to Barcelona until they opened. John Hargreaves analyses and explains the way in which the conflict developed and was eventually resolved in terms of the special characteristics of Catalan nationalism, the nature of the new Spanish democracy and the special role played by the International Olympic Committee. This book will be relevant to academics, researchers and postgradu- ates specialising in nationalism and Catalan nationalism, as well as being of interest to teachers, researchers and students of political sociology, cultural studies and sports studies, and professionals working in the fields of culture, sport, recreation and leisure. is Visiting Professor at the Chelsea School Research Centre, University of Brighton. He is the author of Sport,Power and Culture, and has published articles in Nations and Nationalism as well as writing numerous articles on the sociological analysis of both sport and nationalism. © Cambridge University Press
    [Show full text]
  • 'El PSOE S'ha Equivocat Poc' MARAGALL SUBSTITUIRÀ
    EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 22 I 23 SETEMBRE 2018 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A. ARTSARTS ESCÈNIQUESESCÈNIQUES Tradicions:radicions: FiraMare modernista de Déu de la d’Alcoi Salut a Algemesí GASTRONOMIAGASTRONOMIA // LLIBRESLLIBRES // MÚSICAMÚSICA CULTURACULTURA POPULARPOPULAR NatuCulturara: popular:Passejada Festa prehistòrica de la Fil·loxera per Savassona a Sant Sadurní CINEMACINEMA // ARTSARTS VISUALS/VISUALS/ MUSEUSMUSEUS FIRESFIRES II MERCATSMERCATS Fotografia:Gastronomia: ‘Creadors Tast de devins consciència’ i caves per alla PalauMercè Robert MARAGALL SUBSTITUIRÀ BOSCH COMENÇA LA BATALLA PER BARCELONA EDITORIAL VICENT PARTAL Una cursa paradoxal a Barcelona ENTREVISTA NÚRIA MARÍN BATLLESSA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT ‘El PSOE s’ha equivocat poc’ 2 EDITORIAL 1/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H VICENT UNA CURSA PARTAL [email protected] PARADOXAL A BARCELONA El pas al costat d’Alfred Bosch, la irrupció d’Ernest Maragall i la gairebé segura confirmació de la candidatura de Manuel Valls, que ho sabrem dimarts, han convertit en poques hores les eleccions municipals de Barcelona en una de les curses més interessants que ens podíem imaginar. La batalla del mes de maig podria tenir moltes i en aquest país passaran moltes coses fins significacions en clau local, però també en clau aleshores que poden condicionar-ho tot. I hi nacional. I el resultat de tot plegat no és gens ha, encara i sobretot, un interrogant cabdal senzill d’endevinar. que té a veure amb la unitat o la desunió de — l’independentisme. Es presentaran els dos Així d’entrada, i ja veurem què diuen les partits per separat? La Crida o els partidaris enquestes, apareix un trio de candidats que de les primàries aconseguiran crear un mo- podrien guanyar: Ada Colau, Ernest Maragall viment disruptiu que faça saltar el tauler? O i Manuel Valls.
    [Show full text]
  • La Irrupció De Maragall I Valls Encareix L'alcaldia a Colau
    Política | Sara González / Oriol March | Actualitzat el 24/09/2018 a les 09:30 La irrupció de Maragall i Valls encareix l'alcaldia a Colau Només l'alcaldessa de Barcelona està confirmada com a candidata, mentre l'espai de Junts per Catalunya insisteix a ERC sobre la necessitat de bastir una candidatura independentista unitària Ernest Maragall, Ada Colau i Manuel Valls La cursa a Barcelona s'accelera, i ho fa amb pilots que aspiren a endur-se la victòria per destronar Ada Colau de l'alcaldia de Barcelona. Si bé la setmana passada el gran protagonista va ser Ernest Maragall, aposta d'ERC per a l'Ajuntament (https://www.naciodigital.cat/noticia/163346/alfred/bosch/demana/erc/abraci/aposta/guanyadora/er nest/maragall) , en les properes hores serà Manuel Valls qui es presenti en societat com a candidat (https://www.naciodigital.cat/noticia/163313/manuel/valls/fara/publica/dimarts/seva/candidatura/alc aldia/barcelona) a la capital catalana, tot i que, d'entrada, ho farà sense establir vincles amb Ciutadans, que no tindrà més remei que posar-se darrera l'exprimer ministre francès. Les del 2015 ja van ser unes municipals diferents, però les de la primavera que ve són les eleccions més incertes de la història recent, tal com ho demostra una dada reveladora: quan queden vuit mesos per als comicis, només hi ha del tot confirmada una cap de cartell, que és Colau. La resta de partits s'afanyen per bastir propostes que permetin governar en un ajuntament que, com fa tres anys, tornarà a estar fragmentat després de les urnes.
    [Show full text]
  • Curso 2015/2016 Curso 2015/2016
    Curso 2015/2016 Curso 2015/2016 ÍNDICE DE PONENTES RAÜL ROMEVA Cabeza de lista de JUNTS PEL SI para las Elecciones al Parlamento de Catalunya 2015 4 de septiembre de 2015 LLUÍS RABELL Candidato por CATALUNYA SÍ QUE ES POT a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya 7 de septiembre de 2015 RAMÓN ESPADALER Secretario General de Unió Democràtica de Catalunya y Candidato a la Presidencia de la Generalitat 9 de septiembre de 2015 ORIOL JUNQUERAS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya y candidato en la lista JUNTS PEL SI para las Elecciones al Parlament de Catalunya 10 de septiembre de 2015 INÉS ARRIMADAS Candidata por CIUDADANOS a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya 16 de septiembre de 2015 MIQUEL ICETA Primer Secretari del PSC y candidato a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya 17 de septiembre XAVIER GARCÍA ALBIOL Candidato por el Partido Popular a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya 18 de septiembre de 2015 JOSEP RULL Coordinador General de Convergència Democràtica de Catalunya 21 de septiembre de 2015 FRANCESC HOMS Conseller de Presidencia en funciones de la Generalitat de Catalunya 22 de octubre de 2015 DÍDAC RAMÍREZ Rector de la Universidad de Barcelona 29 de octubre de 2015 JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ Ministro del Interior y cabeza lista del PP por Barcelona para las Elecciones Generales 2015 24 de noviembre de 2015 1 Curso 2015/2016 CARME CHACÓN Cabeza de lista del PSC por Barcelona para las Elecciones Generales 2015 y Secretaria de Relaciones Internacionales del PSOE 26 de noviembre de 2015 JOSEP ANTONI
    [Show full text]
  • 2018 Memòria Casal Sense Ombres Ni Marc
    MEMÒRIA 2018 Tot el que hem fet gràcies a tothom El Casal del districte d’Horta Guinardó d’Esquerra Republicana de Catalunya, te l’honor de dur el nom del 124è president de la Generalitat de Catalunya. És l’únic president que no ha trepitjat el palau de la Generalitat durant el seu mandat. Amb el seu patriotisme, va mantenir la Institució en els anys més difícils de la història de Catalunya. !2 ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA CASAL PRESIDENT JOSEP IRLA 1978-2018, 40 ANYS FENT L’ESTAT CATALÀ Des d’Horta Guinardó !3 !4 És l’hora de transformar Barcelona! L’any 2018 ha estat un període intens al Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. L’excepcionalitat política del nostre país, ens ha fet viure situacions doloroses com l’exili a Suïssa de la Marta Rovira, notícia que vam rebre en el decurs del Plenari Municipal celebrat el passat 23 de març, i l’empresonament per segona vegada de la presidenta del Parlament Carme Forcadell, la consellera Dolors Bassa i els consellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Tanmateix, també ha estat un any on hem vist com iniciatives impulsades pel nostre grup municipal estan començant a donar els seus fruits. Així, a tall d’exemple, s’ha aprovat el tanteig i retracte com a un dels instruments imprescindibles per lluitar contra el problema de l’habitatge a la nostra ciutat; hem insistit en la importància de l’educació al llarg de la vida amb l’ educació a la petita infància i l’educació en el lleure com a eines fonamentals per construir una societat més equitativa i justa; hem incidit perquè s’activi l’Operació Fred en fase d’alerta quan les temperatures nocturnes siguin inferiors als 5ºC.
    [Show full text]
  • Ingla Confia En La Capacitat De Junqueras I Bosch De Capgirar Els Resultats Negatius D'erc
    Cugat.cat / noticies Ingla confia en la capacitat de Junqueras i Bosch de capgirar els resultats negatius d'ERC La presidenta d'ERC a Sant Cugat, Mireia Ingla, defensa que la ratificació del nou president del partit, Oriol Junqueras, i l'elecció d'Alfred Bosch com a candidat per a les eleccions generals són els primers passos per capgirar la tendència negativa de vot que registra el partit. Per Ingla, el suport gairebé unànime de la militància que ha rebut el nou líder d'ERC i el seu discurs permetran bastir un nou projecte que farà gran el partit. En aquest sentit, Ingla creu que Bosch ha demostrat posseir, amb l'organització del referèndum independentista de Barcelona, la capacitat de consens que necessiten els republicans. Gairebé el 45% de la militància d'ERC ha participat aquest dissabte en la triple jornada electoral del partit per elegir president, secretari general i candidat per al 20-N. Les candidatures úniques d'Oriol Junqueras a la presidència i de Marta Rovira a la secretaria han rebut el suport del 92% i el 90% dels militants respectivament. La presidenta d'ERC a Sant Cugat, Mireia Ingla, veu en la ratificació de Junqueras el primer pas per bastir un nou projecte. Mireia Ingla: Va ser ratificat per una àmplia majoria. És un gran professional i comunicador, amb el seu discurs i la seva ratificació farà una gran feina. Així mateix, Alfred Bosch ha estat el guanyador de les eleccions primàries i es converteix així en el candidat d'ERC per a les eleccions espanyoles. L'historiador s'ha imposat a l'actual portaveu dels republicans a Madrid i ara secretari general en funcions, Joan Ridao, amb el 65,81% dels vots.
    [Show full text]
  • La Veu Núm. 83
    La Veu Sumari Assemblea de Butlletí de Reagrupament Independentista Reagrupament PÀGINA 2 Estratègia i full de ruta Partit Republicà (2) per Josep Felip de Reagrupament PÀGINA 3 En els darrers mesos, després de la ha de ser de 12 mesos. Aquest procés victòria del 21 de desembre, s'estan haurà de comptar també amb un Consell posant les bases per al desenvolupament Internacional de Supervisió, format L'adéu a les i la consolidació de la República. per tècnics internacionals en processos gsaolineres En l'escena internacional, les victòries d'apoderament ciutadà, mediació de en l'àmbit judicial han estat continuades. conflictes, tant civils com militars. per Josep Ramon Soldevila L'Estat espanyol cada cop té una imatge La segona etapa consistirà en la PÀGINA 4 més negativa per la seva continuada celebració d'un Referèndum ratificatori violació dels drets humans. de la Constitució de Catalunya. Aquest La caiguda del totpoderós, fins fa poc, Referèndum serà organitzat bé per govern Rajoy n'és una prova ben fefaent. les autoritats catalanes, bé per elles Es pot caure més L'auge del nacionalisme populista conjuntament amb la supervisió avall? espanyol, violent, extremista o bé el internacional d'organismes com el declivi i la corrupció de la monarquia Consell d'Europa o l'OSCE. per Teresa Casals així ho proven. Per garantir la plena normalitat del Per altra banda, l'actuació coordinada procés referendari, abans, durant i PÀGINA 5 dels Presidents Puigdemont i Torra, amb després, caldrà procedir a la retirada la creació del Consell per la República, de les forces militars, paramilitars i i la implementació del Fòrum Cívic i policials espanyoles, de bona fide.
    [Show full text]