DOCSLIB.ORG

Procés Sobiranista”, Sigui D’Un Signe O D’Un Altre

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Procés Sobiranista”, Sigui D’Un Signe O D’Un Altre Informació i link’s sobre diverses plataformes que intervenen en el “Procés sobiranista”, sigui d’un signe o d’un altre: 1. De signe positiu: Assemblea Nacional Catalana (1) Òmnium cultural (2) Súmate (3) Plataforma 10-M (4) 2. De signe negatiu: Societat Civil Catalana (5) Libres e Iguales (6) 3. No s’inclouen aquí els Partits Polítics ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (1) Consulteu: http://es.wikipedia.org/wiki/Asamblea_Nacional_Catalana L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu recuperar la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. Està presidida per Carme Forcadell i l'abril de 2014 comptava amb més de 51.000 membres, dels quals 34.105 eren socis de ple dret (pagant quota) i 15.102 més estaven apuntats com a simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris), a més de 1.105 col·laboradors. S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional. Història L'embrió de l'organització s'originà durant la «Conferència Nacional per l'Estat Propi» que se celebrà el 30 d'abril de 2011 a Barcelona, en la qual hi assistiren 1.500 persones. En aquesta conferència s'elegí el Consell permanent format per Aureli Argemí, Enric I. Canela, Carles Castellanos, Josep Cruanyes, Josep Dalmau, Miquel Esquirol, Patrícia Gabancho, Julià de Jòdar, Joel Joan, Enric Larreula, Lluís Llach, Fèlix Martí, Josep Maria Murià, Ferran Requejo, Francesc Ribera, Pep Riera, Blanca Serra, Eva Serra, Jordi Solé, Josep Maria Terricabras, Quim Torra, Ricard Torrents, entre d'altres; i també el secretariat provisional compost per Alfred Bosch, Carme Forcadell, Miquel Sellarès, Jaume Soler, Miquel Strubell, entre d'altres. L'assemblea constituent de l'ANC tingué lloc el 10 de març de 2012 al Palau Sant Jordi de Barcelona, aprovant-se els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència. L'abril de 2012, Carme Forcadell fou escollida presidenta de l'ANC, mentre que Carles Castellanos fou elegit vicepresident, Llorenç Sotorres tresorer i Jordi Martínez secretari. El març de 2013 comptava amb més de vint-i-set mil membres (13.600 socis de ple dret i prop de 13.500 com a col·ladoradors). El 8 de juny de 2013 es van celebrar les eleccions de l'Assemblea Nacional Catalana, en les quals Carme Forcadell va ser reelegida presidenta. Jaume Marfany va ser el nou vicepresident, en substitució de Carles Castellanos, Jordi Martínez es va mantenir com a secretari i Oriol Sallas va rellevar Llorenç Sotorres com a tresorer. El 17 de maig de 2014 i després de celebrar les corresponents eleccions, Carme Forcadell i Jaume Marfany van revalidar els seus càrrecs. En canvi, Antoni Morral va passar a ocupar la secretaria i Núria Guillaumes la tresoreria. Suports Diferents personalitats han donat el seu suport a l'Assemblea Nacional Catalana. Durant la commemoració del 40è aniversari de la creació de l'Assemblea de Catalunya, 110 membres d'aquesta organització donaren el seu suport a l'ANC, entre els quals cal destacar Miquel Sellarès, Jordi Carbonell, Blanca Serra i Ricard Lobo i Gil. D'altra banda, durant la commemoració del 31è aniversari de la creació de la Crida diferents exdirigents d'aquesta organització signaren un manifest a favor de l'ANC. Entre els signants del manifest hi ha tots els líders i principals impulsors de l'entitat, com Àngel Colom, Aureli Argemí, Jordi Sànchez, Joan Manuel Tresserras, Xavier Bosch, Armand de Fluvià i alguns dels seus activistes més coneguts, com Jordi Rodri, Andreu Camps, Jordi Llobet o Agustí Argimón, persones que durant anys van estar a primera línia de les accions de la Crida. El desembre 2011 la secció berguedana va llançar la campanya Dóna la cara per la Independència, que un any després ja va tenir més de 31.400 adherits. Es van adherir a la campanya l'expresident del Parlament de Catalunya Ernest Benach, els músics Lluís Llach, Francesc Ribera i Lluís Gavaldà; el professor Salvador Alsius; el sociòleg Salvador Cardús; l'actriu Anna Sahun, i els actors Quim Masferrer i Joel Joan. Campanyes i activitats Acte simbòlic de desplegament d'una estelada gegant a Artés (Bages). Les assemblees territorials i sectorials de l'ANC organitzen periòdicament tot un seguit d'actes en el seu àmbit sobre la independència de Catalunya de cares el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. 11 de setembre de 2012 Estelada penjada entre els carrers Mallorca i València, al passeig de Gràcia, durant la manifestació Article principal: Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" A finals del mes de juny de 2012 s'inicià la campanya "Marxa cap a la Independència" que va començar a la Seu Vella (Lleida) i que finalitzaria el dia 11 de setembre amb una gran marxa a Barcelona, sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa", després d'haver realitzat actes festius, simbòlics i reivindicatius arreu del territori. Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària. L'afluència de participants en la marxa va ser massiva, ja que les estimacions d'assistència fluctuen entre 1,5 milions segons la Guàrdia Urbana i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l'acte. Amb tot, més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya rebaixà aquest nombre a 600.000 persones. Dos dies després de la manifestació, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i quatre membres més del secretariat de l'entitat -Blanca Serra, Soledat Balaguer, Marc Ricart i Ricard Gené- van ser rebuts en audiència al Palau de la Generalitat pel president Artur Mas, amb qui es van reunir durant més d'una hora. En la reunió li van suggerir que convoqués eleccions al Parlament de Catalunya que tinguessin caràcter «plebiscitari» sobre la independència i que el 2014 es convoqués un referèndum. La setmana següent, en una reunió entre el President de la Generalitat, Artur Mas i el President del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy s'evidencià una gran desavinença entre ambdós líders. Rajoy reiterà a Mas la negativa a discutir la seva proposta de Pacte fiscal per a Catalunya, trencant les negociacions entre ambdós governs.[26] El trencament entre Mas i Rajoy suposà també trencar els suports parlamentaris que Convergència i Unió havia obtingut del Partit Popular de Catalunya durant la legislatura, deixant el govern en minoria i amb la impossibilitat d'aprovar els pressupostos. Mas convocà eleccions anticipades pel 25 de novembre de 2012 i expressà en el seu discurs de la sessió inaugural del debat de política general el seu convenciment que el parlament que sortiria de les eleccions tindria la missió de permetre l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya.[27] 2013 A principis del 2013 l'ANC va encetar una campanya de Sobirania fiscal, per tal que particulars, empreses i institucions locals paguin massivament els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya. De maig a juliol del 2013 va dur una campanya de finançament col·lectiu a totSuma per tal de poder arribar i atendre a tots els ciutadans.[28] L'1 de juny de 2013 va començar la campanya engegada per l'ANC «Signa un vot per la independència», amb la qual, a través del dret de petició, es recullen vots per demanar al Parlament de Catalunya a esgotar totes les vies per fer possible la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya abans del 31 de maig del 2014 i, en cas que aquesta fracassi perquè el govern espanyol no l'autoritzi o no accepti els resultats, demana als representants electes del poble de Catalunya que declarin unilateralment la independència de Catalunya.[29] L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van organitzar el 29 de juny de 2013 al Camp Nou un concert per escenificar una altra gran mobilització social a favor de la independència, sota el nom de Concert per la Llibertat.[30] Hi van assistir quasi 90.000 espectadors i hi van actuar artistes com Lluís Llach, Sopa de Cabra, Miquel Gil, Pastora, Joana Serrat, Jofre Bardagí, Jordi Batiste, Lídia Pujol, Xavi Sarrià i Miquel Gil, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Mayte Martín, Mercedes Peón, Mouss & Hakim, Nena Venetsanou, l'Orfeó Català, Paco Ibáñez, Pascal Comelade, Pep Sala, Pere Jou de Quart Primera, Peret, Projecte Mut, Quico Pi de la Serra, Sabor de Gràcia, Titot i David Rosell, entre més.[31][32] Aquestes dues entitats van organitzar també una cadena humana d'uns 400 km, coneguda com a Via Catalana, que es va fer l'Onze de Setembre del mateix any i que va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta des del Pertús fins a Alcanar.[33][34] 2014 El 29 de maig de 2014 l'ANC, junt amb altres entitats de la societat civil catalana, van presentar al Born Centre Cultural de Barcelona, la plataforma El País que Volem, un procés participatiu obert a la ciutadania què té per objectiu recollir les seves aportacions, propostes i diàleg sobre com hauria de ser Catalunya un cop esdevingui independent.[35] l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural són els impulsor de la manifestació que es realitzarà el proper 11 de setembre d'aquest mateix any a Barcelona. Aquesta manifestació que du el nom “Ara és l’hora", preveu ser una concentració a la Gran Via i a Diagonal units a la plaça de les Glories, formant un "V" simbolitzant la V de voluntat, votar i victòria. Les dues entitats preveuen que sigui la concentració més massiva a favor del dret a decidir i de la independència. ÒMNIUM CULTURAL (2) Consulteu: http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%92mnium_Cultural Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes i la identitat nacional de Catalunya.
Load more

Recommended publications
  • ERC Llista Sencera
    Membres de la Llista electoral d’Esquerra Republicana-Moviment d’Esquerres-BCN Ciutat Oberta- Avancem-Catalunya Sí a Barcelona • Alfred Bosch (Catalunya Sí) • Juanjo Puigcorbé (Catalunya Sí) • Montserrat Benedí (ERC) • Trini Capdevila (ERC) • Jordi Coronas (ERC) • Gemma Sendra (MES) • Jordi Castellana (ERC) • Carles Manel Macian (ERC) • Miquel Pagès (ERC) • Maria Buhigas (BCN Ciutat Oberta) • Carles Julbe (ERC) • Marta Alonso (ERC) • Mercè Amat (ERC) • Oriol Illa (ERC) • Xavier Garriga (ERC) • Jordi Angusto (MES) • Ana Isabel Alcocer (CAT SÍ) • Robert Masih (ERC) • Anna Casas (ERC) • Maria Josep López (ERC) • Guillem Casals (ERC) • Sandra Rodríguez (Catalunya Sí) • Albert Delgado (ERC) • Maria Àngels Oró (MES) • Josep Maria Martí (ERC) • Alba Metge (ERC) • Laia Nebot (ERC) • Carles Manjón (MES) • Mireia Sabaté (ERC) • Jordi Balsells (ERC) • Maria Dolors Escriche (ERC) • Carlos Rodríguez (ERC) • Daniel Gómez (ERC) • Pau de Solà-Morales (BCN Ciutat Oberta) • Isaura Gonzàlez (ERC) • Antoni Serrano (ERC) • Olga Hiraldo (ERC) • Núria Pi (ERC) • Santiago Lapeira (AVANCEM) • Ernest Maragall (MES) • Santiago Vidal (Catalunya Sí) Suplents: S.1. Josep González-Cambray (ERC) S.2. Ramon Fort (ERC) S.3. Marc Alegre (ERC) S.4. Judit Pellicer (ERC) S.5. Gemma Domínguez (ERC) S.6. Eduard Cuscó (ERC) S.7. Joan Rial (ERC) S.8. Joaquim Asensio (ERC) S.9. Dolors Martínez (ERC) S.10. Montserrat Bartomeus (ERC) 1. ALFRED BOSCH 54 anys. Escriptor, historiador i diputat d’ERC al Congrés espanyol. 2. JUANJO PUIGCORBÉ 59 anys. Actor de cinema, teatre i televisió. Ha participat en més d’un centenar de projectes com a actor i també com a director de teatre. Acumula més d’una desena de guardons.
    [Show full text]
  • Aires Nous a ERC?
    Aires nous a ERC? A fi d’acarar amb un mínim de garanties les eleccions espanyoles, Esquerra Republicana de Catalunya sembla voler recobrar aquell “aire nou” impulsat per “mans netes” que tants bons resultats li va donar en el seu moment. No tan sols ha canviat el seu president, substituint Joan Puigcercós per Oriol Junqueras, sinó que —després d’una més que lamentable lluita intestina fratricida— ha tingut la bona idea d’escollir un independent amb empenta, Alfred Bosch, com a cap de llista per la demarcació de Barcelona. Convidant, a més a més, a les altres forces independentistes a afegir-se al seu projecte. Crida que desoí Solidaritat Catalana, però que acollí amb els braços esbatanats Reagrupament, aquella fracassada formació política on s’havien reunit les seves ovelles negres esgarriades. Talment com si, després de la seva espectacular esfondrada electoral, Joan Carretero i els seus n’haguessin tingut prou amb un estentori i temptador xiulet del seu vell pastor per a retornar, amb la cua entre cames, a la cleda que fins fa tot just quatre dies tant els engavanyava. Fa la impressió que per a dedicar-se a la política sigui necessari comptar amb un cert component de desmemòria adaptativa, que permeti patir sobtats atacs d’amnèsia quan més convé. Ataca d’amnèsia que, si és possible, s’haurien d’encomanar als electors... Hem de recórrer a les hemeroteques a fi de recordar que, encara no fa un any i mig, el llavors Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, definia al líder de Reagrupament com un independentista “de dreta” —“digues-li dreta, digues-li populista”? O que l’incombustible Puigcercós, que segueix aferrat contumaçment a l’executiva nacional d’ERC, el convidava a abandonar Esquerra per a “omplir l’espai de centredreta independentista”.
    [Show full text]
  • Torra Encarrega a Bosch Actuar Com a «Ministre D'afers Exteriors» Català
    Política | | Actualitzat el 23/11/2018 a les 09:15 Torra encarrega a Bosch actuar com a «ministre d'Afers Exteriors» català El nou conseller promet el càrrec i el president li encomana que Catalunya sigui "coneguda i reconeguda" Quim Torra i Alfred Bosch, en el moment de la presa de possessió | ND Alfred Bosch ja és, oficialment, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Ha pres possessió del càrrec al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i, després, ha fet efectiu el traspàs de carteres amb el seu antecessor en el càrrec, Ernest Maragall. Es tracta del primer relleu en el Govern de Quim Torra, que ha presidit l'acte i l'ha tancat amb un breu discurs en el qual ha demanat a Bosch que actuï com a "ministre d'Afers Exteriors" per tal que Catalunya sigui "coneguda i reconeguda", així com també el seu dret a l'autodeterminació. "Toca explicar l'amenaça als drets civils", ha assenyalat el president de la Generalitat. Torra ha agraït la feina de Maragall, basada en la reobertura de les delegacions exteriors i del Diplocat. "La restitució era imprescindible per avançar cap a la República", ha apuntat el president, que ha desitjat sort en la cursa electoral a Barcelona. Cal "explicar Catalunya al món", que sigui "coneguda i reconeguda". Ha recordat un llibre de Bosch sobre Nelson Mandela, de qui en va destacar la capacitat de negociar sense renunciar a "allò que és just". "Us demano que actueu com a ministre d'Afers Exteriors del país, amb la mirada posada en els objectius.
    [Show full text]
  • Acts of Dissent Against 'Mass Tourism' in Barcelona[Version 1; Peer
    Open Research Europe Open Research Europe 2021, 1:66 Last updated: 30 SEP 2021 RESEARCH ARTICLE A summer of phobias: media discourses on ‘radical’ acts of dissent against ‘mass tourism’ in Barcelona [version 1; peer review: 2 approved, 1 approved with reservations] Alexander Araya López Department of Linguistics and Comparative Cultural Studies, Ca' Foscari University of Venice, Venezia, Venezia, 30123, Italy v1 First published: 10 Jun 2021, 1:66 Open Peer Review https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Latest published: 10 Jun 2021, 1:66 https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Reviewer Status Invited Reviewers Abstract In the summer of 2017, the young group Arran coordinated a series of 1 2 3 protests in Barcelona and other Spanish cities to denounce the negative effects of global mass tourism. These acts of dissent fueled a version 1 heated public debate in both Spanish and international press, mainly 10 Jun 2021 report report report due to the ‘radical’ tactics employed by the demonstrators. Following the narratives about these protest acts across a diversity of media 1. Freya Higgins-Desbiolles , University of outlets, this article identifies the complex power struggles between the different actors involved in the discussion on the benefits and South Australia, Adelaide, Australia externalities of global mass tourism, offering an extensive analysis of the political uses of the term ‘turismofobia’ (tourismphobia) and a 2. Neil Hughes , University of Nottingham, revisited interpretation of the notion of the ‘protest paradigm’. This Nottingham, UK qualitative analysis was based on more than 700 media texts (including news articles, op eds and editorials) collected through the 3.
    [Show full text]
  • Olympic Nationalisms
    OLYMPIC NATIONALISMS THE1992 OLYMPIC GAMESARE A HISTORIC OPPORTUNITY, A ONCE IN A LIFETIME CHANCE TO BRING THE CATALANNATIONAL IDENTITY TO THE ATTENTION OF THE WHOLE WORLD. ALFRED BOSCH JOURNALIST he story starts in Berlin in 1936. stateless nation -Palestine. At the next confrontation between world powers, Olympic Games and national ex- edition, in Montreal, apart from the tug of aggravated by the divisions and the prob- altation fell under the spell of a war between the English- and French- lems of identity amongst the Koreans courtship that still survives today, fif?. speaking inhabitants of Quebec, the first themselves, cast a cloud over the whole years later. With the arrival of the nuclear boycott took place, by the African event. threat, many of the disputes between countries. Four years later, Russian eupho- At present, the Barcelona Garnes appear world powers which could not be settled ria was soured by the absence of the on the horizon as the Games of recon- on the field of battle were removed to the North Americans and their followers; in ciliation. The Spanish state is keeping a sports stadiums. Los Angeles, national-Reaganism suffered relatively low profile, the international In 1972, the leading role was played by a the eastern bloc's revenge. In Seul, the situation is becoming increasingly relaxed, and the proposals for the organization of the local consumer- are felt by the inha- the Games cast the city in a leading role bitants of Barcelona to be essential and in the attempt to return to the Hellenic 1 unnegotiable. ideals and the traditional role of the "po- Furthermore, the community that is acting lis" in the encouragement of public events as host to the Olympic Games feels un- and as a meeting place for peoples and questionably Catalan, and most people, cultures.
    [Show full text]
  • Freedom for Catalonia?: Catalan Nationalism, Spanish Identity and the Barcelona Olympic Games John Hargreaves Frontmatter More Information
    Cambridge University Press 0521584264 - Freedom for Catalonia?: Catalan Nationalism, Spanish Identity and the Barcelona Olympic Games John Hargreaves Frontmatter More information Freedom For Catalonia? Catalan Nationalism,Spanish Identity and the Barcelona Olympic Games Although the fight for independence by national minorities has received much attention recently, there is no study of how globalised sport in its most advanced form can help to stimulate it. This book shows how the 1992 Olympic Games raised the tension that already existed between Catalonia and Spain, from the time they were awarded to Barcelona until they opened. John Hargreaves analyses and explains the way in which the conflict developed and was eventually resolved in terms of the special characteristics of Catalan nationalism, the nature of the new Spanish democracy and the special role played by the International Olympic Committee. This book will be relevant to academics, researchers and postgradu- ates specialising in nationalism and Catalan nationalism, as well as being of interest to teachers, researchers and students of political sociology, cultural studies and sports studies, and professionals working in the fields of culture, sport, recreation and leisure. is Visiting Professor at the Chelsea School Research Centre, University of Brighton. He is the author of Sport,Power and Culture, and has published articles in Nations and Nationalism as well as writing numerous articles on the sociological analysis of both sport and nationalism. © Cambridge University Press
    [Show full text]
  • 'El PSOE S'ha Equivocat Poc' MARAGALL SUBSTITUIRÀ
    EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 22 I 23 SETEMBRE 2018 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A. ARTSARTS ESCÈNIQUESESCÈNIQUES Tradicions:radicions: FiraMare modernista de Déu de la d’Alcoi Salut a Algemesí GASTRONOMIAGASTRONOMIA // LLIBRESLLIBRES // MÚSICAMÚSICA CULTURACULTURA POPULARPOPULAR NatuCulturara: popular:Passejada Festa prehistòrica de la Fil·loxera per Savassona a Sant Sadurní CINEMACINEMA // ARTSARTS VISUALS/VISUALS/ MUSEUSMUSEUS FIRESFIRES II MERCATSMERCATS Fotografia:Gastronomia: ‘Creadors Tast de devins consciència’ i caves per alla PalauMercè Robert MARAGALL SUBSTITUIRÀ BOSCH COMENÇA LA BATALLA PER BARCELONA EDITORIAL VICENT PARTAL Una cursa paradoxal a Barcelona ENTREVISTA NÚRIA MARÍN BATLLESSA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT ‘El PSOE s’ha equivocat poc’ 2 EDITORIAL 1/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H VICENT UNA CURSA PARTAL [email protected] PARADOXAL A BARCELONA El pas al costat d’Alfred Bosch, la irrupció d’Ernest Maragall i la gairebé segura confirmació de la candidatura de Manuel Valls, que ho sabrem dimarts, han convertit en poques hores les eleccions municipals de Barcelona en una de les curses més interessants que ens podíem imaginar. La batalla del mes de maig podria tenir moltes i en aquest país passaran moltes coses fins significacions en clau local, però també en clau aleshores que poden condicionar-ho tot. I hi nacional. I el resultat de tot plegat no és gens ha, encara i sobretot, un interrogant cabdal senzill d’endevinar. que té a veure amb la unitat o la desunió de — l’independentisme. Es presentaran els dos Així d’entrada, i ja veurem què diuen les partits per separat? La Crida o els partidaris enquestes, apareix un trio de candidats que de les primàries aconseguiran crear un mo- podrien guanyar: Ada Colau, Ernest Maragall viment disruptiu que faça saltar el tauler? O i Manuel Valls.
    [Show full text]
  • La Irrupció De Maragall I Valls Encareix L'alcaldia a Colau
    Política | Sara González / Oriol March | Actualitzat el 24/09/2018 a les 09:30 La irrupció de Maragall i Valls encareix l'alcaldia a Colau Només l'alcaldessa de Barcelona està confirmada com a candidata, mentre l'espai de Junts per Catalunya insisteix a ERC sobre la necessitat de bastir una candidatura independentista unitària Ernest Maragall, Ada Colau i Manuel Valls La cursa a Barcelona s'accelera, i ho fa amb pilots que aspiren a endur-se la victòria per destronar Ada Colau de l'alcaldia de Barcelona. Si bé la setmana passada el gran protagonista va ser Ernest Maragall, aposta d'ERC per a l'Ajuntament (https://www.naciodigital.cat/noticia/163346/alfred/bosch/demana/erc/abraci/aposta/guanyadora/er nest/maragall) , en les properes hores serà Manuel Valls qui es presenti en societat com a candidat (https://www.naciodigital.cat/noticia/163313/manuel/valls/fara/publica/dimarts/seva/candidatura/alc aldia/barcelona) a la capital catalana, tot i que, d'entrada, ho farà sense establir vincles amb Ciutadans, que no tindrà més remei que posar-se darrera l'exprimer ministre francès. Les del 2015 ja van ser unes municipals diferents, però les de la primavera que ve són les eleccions més incertes de la història recent, tal com ho demostra una dada reveladora: quan queden vuit mesos per als comicis, només hi ha del tot confirmada una cap de cartell, que és Colau. La resta de partits s'afanyen per bastir propostes que permetin governar en un ajuntament que, com fa tres anys, tornarà a estar fragmentat després de les urnes.
    [Show full text]
  • Curso 2015/2016 Curso 2015/2016
    Curso 2015/2016 Curso 2015/2016 ÍNDICE DE PONENTES RAÜL ROMEVA Cabeza de lista de JUNTS PEL SI para las Elecciones al Parlamento de Catalunya 2015 4 de septiembre de 2015 LLUÍS RABELL Candidato por CATALUNYA SÍ QUE ES POT a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya 7 de septiembre de 2015 RAMÓN ESPADALER Secretario General de Unió Democràtica de Catalunya y Candidato a la Presidencia de la Generalitat 9 de septiembre de 2015 ORIOL JUNQUERAS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya y candidato en la lista JUNTS PEL SI para las Elecciones al Parlament de Catalunya 10 de septiembre de 2015 INÉS ARRIMADAS Candidata por CIUDADANOS a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya 16 de septiembre de 2015 MIQUEL ICETA Primer Secretari del PSC y candidato a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya 17 de septiembre XAVIER GARCÍA ALBIOL Candidato por el Partido Popular a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya 18 de septiembre de 2015 JOSEP RULL Coordinador General de Convergència Democràtica de Catalunya 21 de septiembre de 2015 FRANCESC HOMS Conseller de Presidencia en funciones de la Generalitat de Catalunya 22 de octubre de 2015 DÍDAC RAMÍREZ Rector de la Universidad de Barcelona 29 de octubre de 2015 JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ Ministro del Interior y cabeza lista del PP por Barcelona para las Elecciones Generales 2015 24 de noviembre de 2015 1 Curso 2015/2016 CARME CHACÓN Cabeza de lista del PSC por Barcelona para las Elecciones Generales 2015 y Secretaria de Relaciones Internacionales del PSOE 26 de noviembre de 2015 JOSEP ANTONI
    [Show full text]
  • 2018 Memòria Casal Sense Ombres Ni Marc
    MEMÒRIA 2018 Tot el que hem fet gràcies a tothom El Casal del districte d’Horta Guinardó d’Esquerra Republicana de Catalunya, te l’honor de dur el nom del 124è president de la Generalitat de Catalunya. És l’únic president que no ha trepitjat el palau de la Generalitat durant el seu mandat. Amb el seu patriotisme, va mantenir la Institució en els anys més difícils de la història de Catalunya. !2 ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA CASAL PRESIDENT JOSEP IRLA 1978-2018, 40 ANYS FENT L’ESTAT CATALÀ Des d’Horta Guinardó !3 !4 És l’hora de transformar Barcelona! L’any 2018 ha estat un període intens al Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. L’excepcionalitat política del nostre país, ens ha fet viure situacions doloroses com l’exili a Suïssa de la Marta Rovira, notícia que vam rebre en el decurs del Plenari Municipal celebrat el passat 23 de març, i l’empresonament per segona vegada de la presidenta del Parlament Carme Forcadell, la consellera Dolors Bassa i els consellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Tanmateix, també ha estat un any on hem vist com iniciatives impulsades pel nostre grup municipal estan començant a donar els seus fruits. Així, a tall d’exemple, s’ha aprovat el tanteig i retracte com a un dels instruments imprescindibles per lluitar contra el problema de l’habitatge a la nostra ciutat; hem insistit en la importància de l’educació al llarg de la vida amb l’ educació a la petita infància i l’educació en el lleure com a eines fonamentals per construir una societat més equitativa i justa; hem incidit perquè s’activi l’Operació Fred en fase d’alerta quan les temperatures nocturnes siguin inferiors als 5ºC.
    [Show full text]
  • Ingla Confia En La Capacitat De Junqueras I Bosch De Capgirar Els Resultats Negatius D'erc
    Cugat.cat / noticies Ingla confia en la capacitat de Junqueras i Bosch de capgirar els resultats negatius d'ERC La presidenta d'ERC a Sant Cugat, Mireia Ingla, defensa que la ratificació del nou president del partit, Oriol Junqueras, i l'elecció d'Alfred Bosch com a candidat per a les eleccions generals són els primers passos per capgirar la tendència negativa de vot que registra el partit. Per Ingla, el suport gairebé unànime de la militància que ha rebut el nou líder d'ERC i el seu discurs permetran bastir un nou projecte que farà gran el partit. En aquest sentit, Ingla creu que Bosch ha demostrat posseir, amb l'organització del referèndum independentista de Barcelona, la capacitat de consens que necessiten els republicans. Gairebé el 45% de la militància d'ERC ha participat aquest dissabte en la triple jornada electoral del partit per elegir president, secretari general i candidat per al 20-N. Les candidatures úniques d'Oriol Junqueras a la presidència i de Marta Rovira a la secretaria han rebut el suport del 92% i el 90% dels militants respectivament. La presidenta d'ERC a Sant Cugat, Mireia Ingla, veu en la ratificació de Junqueras el primer pas per bastir un nou projecte. Mireia Ingla: Va ser ratificat per una àmplia majoria. És un gran professional i comunicador, amb el seu discurs i la seva ratificació farà una gran feina. Així mateix, Alfred Bosch ha estat el guanyador de les eleccions primàries i es converteix així en el candidat d'ERC per a les eleccions espanyoles. L'historiador s'ha imposat a l'actual portaveu dels republicans a Madrid i ara secretari general en funcions, Joan Ridao, amb el 65,81% dels vots.
    [Show full text]
  • La Veu Núm. 83
    La Veu Sumari Assemblea de Butlletí de Reagrupament Independentista Reagrupament PÀGINA 2 Estratègia i full de ruta Partit Republicà (2) per Josep Felip de Reagrupament PÀGINA 3 En els darrers mesos, després de la ha de ser de 12 mesos. Aquest procés victòria del 21 de desembre, s'estan haurà de comptar també amb un Consell posant les bases per al desenvolupament Internacional de Supervisió, format L'adéu a les i la consolidació de la República. per tècnics internacionals en processos gsaolineres En l'escena internacional, les victòries d'apoderament ciutadà, mediació de en l'àmbit judicial han estat continuades. conflictes, tant civils com militars. per Josep Ramon Soldevila L'Estat espanyol cada cop té una imatge La segona etapa consistirà en la PÀGINA 4 més negativa per la seva continuada celebració d'un Referèndum ratificatori violació dels drets humans. de la Constitució de Catalunya. Aquest La caiguda del totpoderós, fins fa poc, Referèndum serà organitzat bé per govern Rajoy n'és una prova ben fefaent. les autoritats catalanes, bé per elles Es pot caure més L'auge del nacionalisme populista conjuntament amb la supervisió avall? espanyol, violent, extremista o bé el internacional d'organismes com el declivi i la corrupció de la monarquia Consell d'Europa o l'OSCE. per Teresa Casals així ho proven. Per garantir la plena normalitat del Per altra banda, l'actuació coordinada procés referendari, abans, durant i PÀGINA 5 dels Presidents Puigdemont i Torra, amb després, caldrà procedir a la retirada la creació del Consell per la República, de les forces militars, paramilitars i i la implementació del Fòrum Cívic i policials espanyoles, de bona fide.
    [Show full text]