Informació i link’s sobre diverses plataformes que intervenen en el “Procés sobiranista”, sigui d’un signe o d’un altre:
1. De signe positiu:
Assemblea Nacional Catalana (1)
Òmnium cultural (2)
Súmate (3)
Plataforma 10-M (4)
2. De signe negatiu:
Societat Civil Catalana (5)
Libres e Iguales (6)
3. No s’inclouen aquí els Partits Polítics
ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (1)
Consulteu: http://es.wikipedia.org/wiki/Asamblea_Nacional_Catalana
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu recuperar la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.
Està presidida per Carme Forcadell i l'abril de 2014 comptava amb més de 51.000 membres, dels quals 34.105 eren socis de ple dret (pagant quota) i 15.102 més estaven apuntats com a simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris), a més de 1.105 col·laboradors. S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.
Història
L'embrió de l'organització s'originà durant la «Conferència Nacional per l'Estat Propi» que se celebrà el 30 d'abril de 2011 a Barcelona, en la qual hi assistiren 1.500 persones. En aquesta conferència s'elegí el Consell permanent format per Aureli Argemí, Enric I. Canela, Carles Castellanos, Josep Cruanyes, Josep Dalmau, Miquel Esquirol, Patrícia Gabancho, Julià de Jòdar, Joel Joan, Enric Larreula, Lluís Llach, Fèlix Martí, Josep Maria Murià, Ferran Requejo, Francesc Ribera, Pep Riera, Blanca Serra, Eva Serra, Jordi Solé, Josep Maria Terricabras, Quim Torra, Ricard Torrents, entre d'altres; i també el secretariat provisional compost per Alfred Bosch, Carme Forcadell, Miquel Sellarès, Jaume Soler, Miquel Strubell, entre d'altres.
L'assemblea constituent de l'ANC tingué lloc el 10 de març de 2012 al Palau Sant Jordi de Barcelona, aprovant-se els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència. L'abril de 2012, Carme Forcadell fou escollida presidenta de l'ANC, mentre que Carles Castellanos fou elegit vicepresident, Llorenç Sotorres tresorer i Jordi Martínez secretari.
El març de 2013 comptava amb més de vint-i-set mil membres (13.600 socis de ple dret i prop de 13.500 com a col·ladoradors).
El 8 de juny de 2013 es van celebrar les eleccions de l'Assemblea Nacional Catalana, en les quals Carme Forcadell va ser reelegida presidenta. Jaume Marfany va ser el nou vicepresident, en substitució de Carles Castellanos, Jordi Martínez es va mantenir com a secretari i Oriol Sallas va rellevar Llorenç Sotorres com a tresorer.
El 17 de maig de 2014 i després de celebrar les corresponents eleccions, Carme Forcadell i Jaume Marfany van revalidar els seus càrrecs. En canvi, Antoni Morral va passar a ocupar la secretaria i Núria Guillaumes la tresoreria.
Suports
Diferents personalitats han donat el seu suport a l'Assemblea Nacional Catalana. Durant la commemoració del 40è aniversari de la creació de l'Assemblea de Catalunya, 110 membres d'aquesta organització donaren el seu suport a l'ANC, entre els quals cal destacar Miquel Sellarès, Jordi Carbonell, Blanca Serra i Ricard Lobo i Gil. D'altra banda, durant la commemoració del 31è aniversari de la creació de la Crida diferents exdirigents d'aquesta organització signaren un manifest a favor de l'ANC. Entre els signants del manifest hi ha tots els líders i principals impulsors de l'entitat, com Àngel Colom, Aureli Argemí, Jordi Sànchez, Joan Manuel Tresserras, Xavier Bosch, Armand de Fluvià i alguns dels seus activistes més coneguts, com Jordi Rodri, Andreu Camps, Jordi Llobet o Agustí Argimón, persones que durant anys van estar a primera línia de les accions de la Crida.
El desembre 2011 la secció berguedana va llançar la campanya Dóna la cara per la Independència, que un any després ja va tenir més de 31.400 adherits. Es van adherir a la campanya l'expresident del Parlament de Catalunya Ernest Benach, els músics Lluís Llach, Francesc Ribera i Lluís Gavaldà; el professor Salvador Alsius; el sociòleg Salvador Cardús; l'actriu Anna Sahun, i els actors Quim Masferrer i Joel Joan.
Campanyes i activitats
Acte simbòlic de desplegament d'una estelada gegant a Artés (Bages).
Les assemblees territorials i sectorials de l'ANC organitzen periòdicament tot un seguit d'actes en el seu àmbit sobre la independència de Catalunya de cares el referèndum d'autodeterminació de Catalunya.
11 de setembre de 2012
Estelada penjada entre els carrers Mallorca i València, al passeig de Gràcia, durant la manifestació Article principal: Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa"
A finals del mes de juny de 2012 s'inicià la campanya "Marxa cap a la Independència" que va començar a la Seu Vella (Lleida) i que finalitzaria el dia 11 de setembre amb una gran marxa a Barcelona, sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa", després d'haver realitzat actes festius, simbòlics i reivindicatius arreu del territori. Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària. L'afluència de participants en la marxa va ser massiva, ja que les estimacions d'assistència fluctuen entre 1,5 milions segons la Guàrdia Urbana i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l'acte. Amb tot, més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya rebaixà aquest nombre a 600.000 persones.
Dos dies després de la manifestació, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i quatre membres més del secretariat de l'entitat -Blanca Serra, Soledat Balaguer, Marc Ricart i Ricard Gené- van ser rebuts en audiència al Palau de la Generalitat pel president Artur Mas, amb qui es van reunir durant més d'una hora. En la reunió li van suggerir que convoqués eleccions al Parlament de Catalunya que tinguessin caràcter «plebiscitari» sobre la independència i que el 2014 es convoqués un referèndum.
La setmana següent, en una reunió entre el President de la Generalitat, Artur Mas i el President del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy s'evidencià una gran desavinença entre ambdós líders. Rajoy reiterà a Mas la negativa a discutir la seva proposta de Pacte fiscal per a Catalunya, trencant les negociacions entre ambdós governs.[26] El trencament entre Mas i Rajoy suposà també trencar els suports parlamentaris que Convergència i Unió havia obtingut del Partit Popular de Catalunya durant la legislatura, deixant el govern en minoria i amb la impossibilitat d'aprovar els pressupostos.
Mas convocà eleccions anticipades pel 25 de novembre de 2012 i expressà en el seu discurs de la sessió inaugural del debat de política general el seu convenciment que el parlament que sortiria de les eleccions tindria la missió de permetre l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya.[27]
2013
A principis del 2013 l'ANC va encetar una campanya de Sobirania fiscal, per tal que particulars, empreses i institucions locals paguin massivament els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya. De maig a juliol del 2013 va dur una campanya de finançament col·lectiu a totSuma per tal de poder arribar i atendre a tots els ciutadans.[28]
L'1 de juny de 2013 va començar la campanya engegada per l'ANC «Signa un vot per la independència», amb la qual, a través del dret de petició, es recullen vots per demanar al Parlament de Catalunya a esgotar totes les vies per fer possible la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya abans del 31 de maig del 2014 i, en cas que aquesta fracassi perquè el govern espanyol no l'autoritzi o no accepti els resultats, demana als representants electes del poble de Catalunya que declarin unilateralment la independència de Catalunya.[29]
L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van organitzar el 29 de juny de 2013 al Camp Nou un concert per escenificar una altra gran mobilització social a favor de la independència, sota el nom de Concert per la Llibertat.[30] Hi van assistir quasi 90.000 espectadors i hi van actuar artistes com Lluís Llach, Sopa de Cabra, Miquel Gil, Pastora, Joana Serrat, Jofre Bardagí, Jordi Batiste, Lídia Pujol, Xavi Sarrià i Miquel Gil, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Mayte Martín, Mercedes Peón, Mouss & Hakim, Nena Venetsanou, l'Orfeó Català, Paco Ibáñez, Pascal Comelade, Pep Sala, Pere Jou de Quart Primera, Peret, Projecte Mut, Quico Pi de la Serra, Sabor de Gràcia, Titot i David Rosell, entre més.[31][32]
Aquestes dues entitats van organitzar també una cadena humana d'uns 400 km, coneguda com a Via Catalana, que es va fer l'Onze de Setembre del mateix any i que va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta des del Pertús fins a Alcanar.[33][34]
2014
El 29 de maig de 2014 l'ANC, junt amb altres entitats de la societat civil catalana, van presentar al Born Centre Cultural de Barcelona, la plataforma El País que Volem, un procés participatiu obert a la ciutadania què té per objectiu recollir les seves aportacions, propostes i diàleg sobre com hauria de ser Catalunya un cop esdevingui independent.[35] l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural són els impulsor de la manifestació que es realitzarà el proper 11 de setembre d'aquest mateix any a Barcelona. Aquesta manifestació que du el nom “Ara és l’hora", preveu ser una concentració a la Gran Via i a Diagonal units a la plaça de les Glories, formant un "V" simbolitzant la V de voluntat, votar i victòria. Les dues entitats preveuen que sigui la concentració més massiva a favor del dret a decidir i de la independència.
ÒMNIUM CULTURAL (2)
Consulteu: http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%92mnium_Cultural Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes i la identitat nacional de Catalunya.
Actualment, Òmnium Cultural compta amb més de 38.000 socis i 30 seus territorials repartides per tot el territori del Principat. També té una vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull.
Història
Lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya de 2012, en categoria d'or, a Òmnium Cultural (Muriel Casals, a la dreta) i a Càritas Catalunya
Va ser fundada l'11 de juliol de 1961 per Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala. L'any 1963, pocs dies després de les declaracions de l'abat Aureli M. Escarré a Le Monde en defensa de la identitat catalana, Òmnium Cultural va ser clausurada per la dictadura de Franco, però va continuar treballant clandestinament en la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes.
A banda dels cinc fundadors, han presidit l'entitat Joan Carreras, Josep Millàs, Miquel Bes i Jordi Porta. Des de març de 2010, la seva presidenta és Muriel Casals.
L'entitat va ser l'encarregada d'organitzar la manifestació que tingué lloc el 10 de juliol de 2010 a Barcelona, sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim", i el Concert per la Llibertat del 29 de juny de 2013, amb l'Assemblea Nacional Catalana.
El 18 d'abril de 2007, Òmnium Cultural va cedir el seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya, tal com estableix el contracte que van signar el llavors president de l'entitat, Jordi Porta, i el Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. El fons, que inclou el període 1961-1990, és considerat un dels més importants per documentar l'activisme de la societat civil catalana en defensa de la llengua i la cultura durant els últims anys del franquisme, la transició i l'inici de la democràcia.
El 1984 se li concedí la Creu de Sant Jordi i el 2012 la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, un guardó que compartí amb Càritas Diocesana, i el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana.
Àmbit de treball
Òmnium té diferents àmbits de treball:
Llengua i cohesió: treballa en els programes Voluntaris per la Llengua, Quedem? i l'Observatori de la Llengua Catalana, entre d'altres. Cultura: treballa en diversos projectes de difusió i suport a la creació, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Nit de Santa Llúcia (la Festa de les Lletres Catalanes), les activitats al voltant de Sant Jordi, cicles temàtics (Els Dijous de l'Òmnium) i altres activitats (concerts, xerrades, cinema, presentacions) tant a les seus territorials com a la seu nacional que l'entitat té a Barcelona. País: treballa per promoure la projecció de la identitat nacional de Catalunya i els Països Catalans, amb projectes com la Flama del Canigó per la Nit de Sant Joan o la Festa per la llibertat, amb motiu de la commemoració de l'11 de setembre. Educació: treballa per promoure la llengua i el model escolar català, amb l'edició de la revista Escola Catalana, el projecte Escoles en xarxa i la convocatòria del premi Sambori de narrativa escolar.
Seccions
L'Alguer
Òmnium Cultural de l'Alguer és una entitat constituïda a la ciutat italiana catalanoparlant de Sardenya el 1991, en base al dret d'associacions de l'Estat italià, i manté una estreta relació amb Òmnium Cultural. Entre els seus fundadors trobem Francesc Manunta, Antoni Soggiu, Carmela Frulio i altres més per tal de donar suport a les activitats lingüístiques a favor del català, campanyes a les escoles juntament amb el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i contactes amb altres entitats dels Països Catalans. Forma part de l'Observatori de la Llengua Catalana.
Catalunya Nord
Òmnium Cultural de Catalunya Nord (OCCN) és una secció d'Òmnium Cultural que actua al Rosselló, amb seu a Perpinyà i que es va fundar l'any 1987. L'any 2007, la Generalitat de Catalunya va destinar 127.666€ a subvencionar l'Òmnium Cultural de la Catalunya Nord.
Activitats
La Festa per la Llibertat
La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Aquesta celebració, organitzada per Òmnium Cultural i amb el suport de la Comissió 11 de setembre, és un acte polític d'afirmació i reivindicació nacional, de forma oberta i participativa. Per aquest motiu, des de l'any 2000 unes dues-centes entitats de la societat civil catalana celebren un acte que comprèn una mostra d'entitats, la lectura d'un manifest que compta amb el suport de les entitats i un concert de música que clou la celebració.
Llibres de l'Òmnium
Els Llibres de l'Òmnium és una sèrie de llibres ideada per Òmnium Cultural. Inicialment, l'editorial Mina publica un llibre anual de la col·lecció i la data de publicació coincideix amb la festa de Sant Joan, el 24 de juny. La temàtica varia en cada número.
Fons documental
El fons documental de l'organització (1947-2002) va ingressar el 2005 a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on es conserva actualment. Es tracta de la documentació de l'entitat cultural catalanista, amb continguts fonamentals per a l'estudi de la defensa de la llengua i cultura catalanes i de la resistència contra el règim. En el fons hi trobem la documentació de Secretaria (òrgans directius, informes jurídics, delegacions territorials, relacions amb altres entitats); concessió de beques i ajuts; cursos d'història de Catalunya; edició de llibres i audiovisuals; premis (Festes de Santa Llúcia, Baldiri Reixach, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes); documentació de Fèlix Millet i d'altres membres d'Òmnium Cultural; comptabilitat; i arxiu visual i sonor.
SÚMATE (3)
Consulteu: http://www.sumate.cat/p/portada.html
Manifiesto
La entidad que hoy nace con el nombre de Súmate es una asociación sin ánimo de lucro y no partidista constituida por ciudadanos y entidades cívicas y sociales, cuyo objetivo es extender el debate social y político abierto en Cataluña sobre su futuro como pueblo.
Súmate está formada en gran parte por catalanes de lengua y cultura castellana/española que, por cuestiones familiares y/o de origen, hemos mantenido este patrimonio sin renunciar por ello a ser y formar parte activa de la comunidad nacional catalana.
Súmate aboga por un debate abierto, democrático y participativo que incluya a catalanes que a menudo se han visto excluidos o su opinión, secuestrada por la desinformación, el desconocimiento o los prejuicios.
Súmate denuncia firmemente la destrucción del estado del bienestar y la política de ahogo social, lo que en Cataluña supone la pérdida de oportunidades y el aumento de la exclusión social. Entre esta población estamos aquellos que precisamente vinimos a buscar un futuro mejor en Cataluña. Y nosotros y nuestros hijos han contribuido a generar riqueza suficiente para poder tener un estado del bienestar.
Súmate pretende ser parte activa en afrontar los retos sociales y políticos de Cataluña. Después del reiterado menosprecio de los distintos gobiernos del Estado español hacia las necesidades y las justas reivindicaciones de la sociedad catalana, ha llegado la hora de que trabajemos como un solo pueblo y construyamos un nuevo país, en libertad, que respete la diversidad y con el firme convencimiento de que nuestro bienestar presente y el del futuro de nuestros hijos, dependerá de nuestras decisiones.
Súmate también denuncia el desequilibrio fiscal y el maltrato político al que el Estado español somete a Cataluña desde hace tiempo, por parte de unas élites centralistas que empobrecen y castigan a la población de Cataluña, que es la que más riqueza genera.
Tenemos derecho a decidir qué futuro queremos y estamos convencidos que un estado propio va a beneficiar al conjunto de los catalanes, sobretodo a la Cataluña popular y metropolitana, la que concentra la mayoría de parados, de familias empobrecidas y que más sufre el desmantelamiento de los servicios públicos.
Ahora más que nunca, la Cataluña social que queremos y necesitamos merece decidir democráticamente su futuro y construir una Cataluña soberana.
MOVIMIENTO 15-M / INDIGNADOS (4)
Consulteu: http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_15-M
El Movimiento 15-M, también llamado movimiento de los indignados, es un movimiento ciudadano formado a raíz de la manifestación del 15 de mayo de 2011 (convocada por diversos colectivos), donde después de que 40 personas decidieran acampar en la puerta del Sol esa noche de forma espontánea,2 se produjeron una serie de protestas pacíficas en España, con la intención de promover una democracia más participativa alejada del bipartidismo PSOE-PP (binomio denominado "PPSOE"3 ) y del dominio de bancos y corporaciones, así como una "auténtica división de poderes" y otras medidas con la intención de mejorar el sistema democrático. Ha aglutinado a diversos colectivos ciudadanos con distintos lemas, como el de la manifestación del 15 de mayo: «No somos marionetas en manos de políticos y banqueros»4 o «Democracia real ¡YA! No somos mercancía en manos de políticos y banqueros».5 A partir de la manifestación global del 15 de octubre (15O) United for #globalchange, los activistas que formaban parte de las acampadas y asambleas, empezaron a crear colectivos temáticos. A partir de 2013, empezaron a formarse nuevos partidos políticos, como el Partido X en enero de 2013, o Podemos en 20146 que se presentaron a las elecciones europeas de 2014, obteniendo 5 eurodiputados el segundo. El movimiento 15M ha tenido influencia en movimientos sociales posteriores como el Movimiento Occupy o YoSoy132.7
A continuación se muestran algunas definiciones extraídas del proyecto Conversaciones 15M:
El 15M es un movimiento que se define mucho por sus formas de actuar más que por su contenido. Surge del hartazgo de que los políticos no nos hagan caso. Todo está en permanente definición, que todo el mundo pueda participar, un espacio poco definido y muy dinámico. Está vivo y continuamente definiendo qué somos.
El movimiento 15M es un estado de politización o repolitización de la ciudadanía, un momento en el que la gente despierta de alguna manera y empieza a sentirse junta y a poder hablar de ciertos temas que nos estaban preocupando a todas. Es un espacio de encuentro.
El 15M es lo que hacía falta y nadie se esperaba, lo que todo el mundo queríamos que ocurriera, que era como una explosión de participación y lo que parecía que nunca iba a venir porque España era un páramo de movilización: teníamos las tasas más altas de paro, unas de las peores condiciones laborales y sin embargo todo el mundo se quejaba en el sofá o en el bar, y de repente cambia.
La organización del sistema-red 15M muestra la presencia de cuentas como nodos de DRY y Acampadas como elementos esenciales en las redes de difusión. Las identidades colectivas son líderes. Las usuarias individuales más relevantes pasan de ser organizadores de eventos a usuarias reconocidas por la comunidad en el primer año del 15M. El liderazgo muta siguiendo un modelo meritocrático. En el desarrollo del 15M, los periodistas y medios de comunicación van perdiendo peso siendo las cuentas vinculadas al 15M las más relevantes en las dinámicas de difusión en las fases posteriores. A continuación se muestran algunas características que comparten en mayor o menor medida las acampadas, asambleas, acciones, manifestaciones, colectivos, campañas relacionadas con el 15M.
Horizontalidad Inteligencia colectiva Inclusividad No violencia Organización en red y nodos Tecnopolítica Uso de las TICs Copyleft Uso de las plazas Heterogeneidad Financiación mediante crowdfunding. No personalismos
Las propuestas del movimiento 15M pueden leerse en el link inicial del tema
Planteamiento político
Artículo principal: Democracia Real Ya
Propuestas de Asamblea Sol
Los manifestantes de Madrid elaboraron una serie de propuestas durante los primeros días que se consensuaron en la Asamblea de Sol el 20 de mayo:
1. Cambio de la Ley Electoral para que las listas sean abiertas y con circunscripción única. La obtención de escaños debe ser proporcional al número de votos. 2. Atención a los derechos básicos y fundamentales recogidos en la Constitución como son:
1. Derecho a una vivienda digna, articulando una reforma de la Ley Hipotecaria para que la entrega de la vivienda en caso de impago cancele la deuda. 2. Sanidad pública, universal, gratuita y de calidad. 3. Libre circulación de personas y refuerzo de una educación pública y laica.
3. Abolición de las leyes y medidas discriminatorias e injustas como son la Ley del Plan Bolonia y el Espacio Europeo de Educación Superior, la Ley de Extranjería y la conocida como Ley Sinde. 4. Reforma fiscal favorable para las rentas más bajas, una reforma de los impuestos de patrimonio y sucesiones. Implantación de la Tasa Tobin, la cual grava las transferencias financieras internacionales y supresión de los paraísos fiscales. 5. Reforma de las condiciones laborales de la clase política para que se abolan sus sueldos vitalicios. Que los programas y las propuestas políticas tengan carácter vinculante. 6. Rechazo y condena de la corrupción. Que sea obligatorio por la Ley Electoral presentar unas listas limpias y libres de imputados o condenados por corrupción. 7. Medidas plurales con respecto a la banca y los mercados financieros en cumplimiento del artículo 128 de la Constitución, que determina que “toda la riqueza del país en sus diferentes formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general”. Reducción del poder del FMI y del BCE. Nacionalización inmediata de todas aquellas entidades bancarias que hayan tenido que ser rescatadas por el Estado. Endurecimiento de los controles sobre entidades y operaciones financieras para evitar posibles abusos en cualquiera de sus formas. 8. Desvinculación verdadera entre la Iglesia y el Estado, como establece el artículo 16 de la Constitución. 9. Democracia participativa y directa en la que la ciudadanía tome parte activa. Acceso popular a los medios de comunicación, que deberán ser éticos y veraces. 10.Verdadera regularización de las condiciones laborales y que se vigile su cumplimiento por parte de los poderes del Estado. 11.Cierre gradual de todas las centrales nucleares y la promoción de energías renovables y gratuitas. 12.Recuperación de las empresas públicas privatizadas. 13.Efectiva separación de poderes ejecutivo, legislativo y judicial. 14.Reducción del gasto militar, cierre inmediato de las fábricas de armas y un mayor control de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado. Como movimiento pacifista creemos en el “No a la guerra”. 15.Recuperación de la Memoria Histórica y de los principios fundadores de la lucha por la Democracia en nuestro Estado. 16.Total transparencia de las cuentas y de la financiación de los partidos políticos como medida de contención de la corrupción política.59
Recogida de propuestas por PuntoSol
Bases de datos de las distintas categorías de propuestas
Política Economía Medio ambiente Educación Social Organización 15M Cultura
Se presenta a continuación una lista de los 20 grupos de propuestas más frecuentes dentro de un total de 14.679 propuestas:
1. Supresión de los privilegios de los políticos: 741 2. Reforma de la ley electoral (no a la ley de Hondt y las circunscripciones): 628 3. Medidas contra la corrupción (incluyendo más control y aumento de las penas): 624 4. Educación pública 551 5. Mejora de las condiciones laborales de los trabajadores: 475 6. Regulación de la banca y sistema financiero (incluyendo nacionalización de la banca -111- y dación en pago -100-): 434 7. Estrategias de energía sostenible: 352 8. Democracia directa vía participación ciudadana, referéndums e Iniciativas Legislativas Populares: 330 9. Estrategias de movilidad sostenible: 297 10.Vivienda digna y accesible: 272 11.Listas electorales abiertas: 246 12.Sanidad pública: 244 13.Protección y derechos de los animales: 238 14.Pro-empresa pública (incluyendo no privatización y nacionalización de empresas privadas o privatizadas): 214 15.Medidas para garantizar la responsabilidad política: 195 16.Educación laica: 158 17.Eliminar la monarquía: 128 18.Separación de poderes: 119 19.Regulación de salarios altos: 119 20.Exigencia de requisitos para políticos: 116 21.Transparencia en administración: 105
Distribución de las propuestas según temáticas
Política 32% Economía 22% Medio ambiente 16% Educación 13% Social 10% Organización interna 15M 4% Cultura 3%
SOCIETAT CIVIL CATALANA (5)
Consulteu: http://www.elmundo.es/cataluna/2014/09/04/540831d9ca4741bc328b457a .html
Bajo el lema '11 de setembre, recuperem el seny, recuperem la senyera', Societat Civil Catalana (SCC) ha organizado para la Diada varios actos de carácter "simbólico" que pretenden reclamar "unidad" frente a "el carácter belicista del tricentenario que celebra la Generalitat y el Parlament", como ha destacado el vicepresidente de la entidad Joaquim Coll. SCC realizará la mañana del 10 de septiembre un acto en la iglesia de Sant Baldiri de Sant Boi, frente a la tumba de Rafael Casanova, donde participará un descendiente directo del que fue conseller en cap de Barcelona, y otro del primer comandante de los Mossos, que fueron creados, como ha recordado Coll, por las tropas borbónicas tras la Guerra de Secesión para perseguir a los restos del ejército austracista que seguían resistiendo, los denominados Miquelets. Coll ha indicado que se trata de un acto que busca "la concordia" y que es necesario ya que la Generalitat, con la convocatoria en el Fossar de las Moreres, "alimenta el relato mítico y romántico" que pretende "dividir entre buenos y malos catalanes".
En la tarde de la Diada se realizará un acto central en Tarragona donde se llevará una senyera de 50 metros hasta el Anfiteatro y allí se realizará varias actuaciones artísticas. Después habrán intervenciones de miembros de SCC, una proyección en 3D sobre los muros del Circo Roma y un mensaje de despedida bajo fuegos artificiales. El acto está financiado mediante donaciones de los 16.000 simpatizantes que tiene la entidad, como explicó su presidente Josep Ramón Bosch.
El presidente de SCC también explicó que su objetivo es "recuperar" la senyera, que "representa a todos los catalanes", frente a la estelada. En este sentido, Joaquim Coll ha remarcado que están en contra de que la estelada aparezca en varios lugares públicos ya que lo considera una "coacción simbólica que está diciendo que todo está decidido". También recordó que la ofrenda oficial floral a la estatua de Casanova en Barcelona se hace con la figura llevando una estelada que le colocan, un símbolo "que no representa a todos los catalanes".
Bosch ha explicado que no pretenden competir con la V que ha organizado Omnium Cultural y la Assemblea Nacional Catalana en Barcelona y no ha dudado que será un éxito de participación. Sobre el acto convocado por SCC en Tarragona, el presidente ha recordado que contará con la participación de Carme Chacón así como otros cargos electos de varios partidos. También ha explicado que otras personalidades como el ex líder del PSOE, Josep Borrell, el ex presidente del PP catalán Josep Piqué o el cantante Loquillo han mostrado su apoyo pero no acudirán. Pese a esto, lamentó que muchas personalidades públicas les han mostrado su apoyo en privado pero no en público ya que "todavía hay mucho miedo" a los independentistas.
También añadió que al acto de Tarragona están invitados todos los que defienden la Generalitat y el Estatut.
LIBRES IGUALES (6)
Consulteu: http://www.libertaddigital.com/organismos/libres-e-iguales/
La Plataforma Libres e Iguales se presenta ante las puertas del Congreso de los Diputados el 15 de julio de 2014 como una respuesta al desafío separatista de Cataluña. Con un carácter apartidista, nace con el objetivo de combatir mediante la pedagogía la ofensiva independentista de Artur Mas y sus socios. La diputada del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, además de muchos otros personajes de relevancia pública, como el premio Nobel Mario Vargas Llosaa, los escritores Adrés Trapiello y Jon Juaristi, políticos como Joaquín Leguina y Nicolás Redondo Terreros, los periodistas Arcadi Espada y Carlos Herrera, el sindicalista José María Fidalgo o Adolfo Suárez Illana, fueron algunos de los primeros firmantes del manifiesto. - Seguir leyendo: http://www.libertaddigital.com/organismos/libres-e-iguales/