EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 22 I 23 SETEMBRE 2018 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A.

ARTSARTS ESCÈNIQUESESCÈNIQUES Tradicions:radicions: FiraMare modernista de Déu de la d’Alcoi Salut a Algemesí GASTRONOMIAGASTRONOMIA // LLIBRESLLIBRES // MÚSICAMÚSICA CULTURACULTURA POPULARPOPULAR NatuCulturara: popular:Passejada Festa prehistòrica de la Fil·loxera per Savassona a Sant Sadurní CINEMACINEMA // ARTSARTS VISUALS/VISUALS/ MUSEUSMUSEUS FIRESFIRES II MERCATSMERCATS Fotografia:Gastronomia: ‘Creadors Tast de devins consciència’ i caves per alla PalauMercè Robert

MARAGALL SUBSTITUIRÀ BOSCH COMENÇA LA BATALLA PER BARCELONA

EDITORIAL VICENT PARTAL Una cursa paradoxal a Barcelona

ENTREVISTA NÚRIA MARÍN BATLLESSA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT ‘El PSOE s’ha equivocat poc’ 2 EDITORIAL 1/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H VICENT UNA CURSA PARTAL

[email protected] PARADOXAL A BARCELONA

El pas al costat d’Alfred Bosch, la irrupció d’Ernest Maragall i la gairebé segura confirmació de la candidatura de Manuel Valls, que ho sabrem dimarts, han convertit en poques hores les eleccions municipals de Barcelona en una de les curses més interessants que ens podíem imaginar.

La batalla del mes de maig podria tenir moltes i en aquest país passaran moltes coses fins significacions en clau local, però també en clau aleshores que poden condicionar-ho tot. I hi nacional. I el resultat de tot plegat no és gens ha, encara i sobretot, un interrogant cabdal senzill d’endevinar. que té a veure amb la unitat o la desunió de — l’independentisme. Es presentaran els dos Així d’entrada, i ja veurem què diuen les partits per separat? La Crida o els partidaris enquestes, apareix un trio de candidats que de les primàries aconseguiran crear un mo- podrien guanyar: Ada Colau, Ernest Maragall viment disruptiu que faça saltar el tauler? O i Manuel Valls. I al seu costat, dos grups que la Crida s’unirà a la candidatura de Maragall? segurament trauran un resultat curt però Jo no descartaria gens ni mica aquesta darrera que serà determinant per als pactes: el PSC i possibilitat, però no sé si ERC ho voldria. el PDECat, la Crida o la fórmula que acabarà — essent això, potser pactant amb els partidaris És evident que si Maragall aconsegueix aglu- de les primàries. La CUP i el PP lluitaran per tinar tot l’independentisme, ell serà el batlle. ser-hi o no ser-hi, diuen els qui tenen en- Un batlle independentista. No hi hauria com- questes que el PP ni tan sols entrarà i que la petència possible dels altres, i fins i tot tindria CUP podria fer-ho. a l’abast la majoria absoluta. La divisió de l’in- — dependentisme, en canvi, pot donar ales a Ada Aquest és, aparentment, el panorama que Colau, que no passa precisament pel seu millor hi haurà. Però alerta. El maig és molt lluny moment, però que emergiria com la persona 3 EDITORIAL 2/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

«És evident que si Maragall aconsegueix aglutinar tot l’independentisme, ell serà batlle. Un batlle independentista»

que, en teoria, pot aturar Manuel Valls. I dic com calga, com ja varen fer aleshores amb ‘en teoria’ perquè crec que la candidatura de Ciutadans. I també el fet que podria esdevenir Valls tindrà un munt de problemes i arribarà l’únic receptor del vot espanyolista i concen- al maig molt tocada. trar-lo tot. Però, siga com siga, la majoria ab- — soluta és inabastable per a ell, de manera que, D’entrada, n’hi ha un que ja crida molt l’aten- paradoxalment, el seu paper històric serà el ció. Si les informacions que circulen són d’obligar els comuns i Esquerra a entendre’s, certes, Valls no es presentarà per Ciutadans i per això ha saltat Alfred Bosch, que havia fet sinó com a independent. Amb el suport de una oposició frontal a Ada Colau. I qui sap si Ciutadans, però no gaire evident. I no trobeu fins i tot a entendre’s amb la Crida-PDECat, sorprenent que el partit que va quedar primer en el supòsit que el candidat siga Ferran a la ciutat el 21-D de sobte amague les seues Mascarell, un candidat amb el qual Maragall sigles? Ciutadans ha perdut molt per culpa del es pot entendre bé i a qui els comuns podrien seu hooliganisme i per l’acostament al PP. I acceptar. Serà molt interessant de veure què si no és el seu millor moment, Valls més que es mou i quines conseqüències té per al futur no ajudar-los els podria acabar d’enfonsar. És del país. un polític desprestigiat, amb un armari ple de — cadàvers i un ignorant absolut de la ciutat que Ara bé, si tot això passa, no deixarà de ser vol governar. De fet, dimarts serà el dia que ho paradoxal que el PSC dels anys noranta puga tindrà millor perquè encara ningú no haurà tornar per la porta gran de l’ajuntament, ara començat a atacar-lo. Però quan comence de la mà d’un altre Maragall –representant la batalla patirà molt, i ja veurem en quines ERC–, de la vella Iniciativa controlant Colau i, condicions arriba al final. fins i tot, de Mascarell, aportant-hi ni més ni — menys que el partit successor de Convergèn- A favor seu només té la repetició del 21-D, cia. Amb tot plegat, i ja d’entrada, sembla que amb tot l’establishment defensant-lo tant la nova política serà constatablement vella. 4 MAIL OBERT 1/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ANTONI MIRÓ I L’ART D’ENTREMETRE’S MERCÈ IBARZ

Detall d’una de les escultures retallades d’Antoni Miró al port de València. A.M.

Quina una que s’ha muntat a la ciutat de València amb les Una dotzena d’escultures escultures retallades, bellíssimes, d’Antoni Miró! L’artista retallades que evoquen la alcoià (1944) hi presenta, als antics molls del port, la Marina, ceràmica popular grega una dotzena d’obres fetes d’acer retallat, a través de les quals antiga ‘escandalitzen’ es veu la mar. Recreen figures de la Grècia clàssica que deco- els porucs. Potser raven estris diaris, atuells que tothom tenia a casa. Ceràmica esvalotarà més i amb popular de fa 2.600 anys, ho veiem als museus d’arqueologia motiu a partir d’aquest i en tantes exposicions. Els artesans grecs sabien que l’amor dilluns que s’obre la gran ho pot tot –després ho recordaria el Dant– i que el sexe és retrospectiva mironiana vida (no el gènere sinó ben bé això, el sexe, l’activitat sexual). a la vella seu de l’Alinghi, Doncs li han armat un escàndol, un més, a Miró. El política- nou centre cultural que ment correcte fa cada dia més pena, amb franquesa. Que si les s’inaugura així criatures no ho haurien de veure, que si és una incitació fora mida, que si això que si allò. En fi: congratulacions a l’artista.

‘Congrats’ també al curador Fernando Castro per posar a lloc les crítiques dels pusil·lànimes. És sabut que els mitjans fan més cas de qui expressa crítiques porugues que d’aquells que gaudeixen de les obres sense necessitat de proclamar-ho. De segur que són moltes les persones que s’ho estan passant rebé aquests dies a la Marina. Jo mateixa me n’hi aniria de pet. Els 5 MAIL OBERT 2/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El políticament correcte fa cada dia més pena, amb franquesa

És sabut que els mitjans fan més cas de qui expressa crítiques porugues que d’aquells que gaudeixen de les obres sense necessitat de proclamar-ho

criticaires parlen sense adonar-se, de tant dintre que ho duen, que la seva malfiança parla més d’ells mateixos que no pas de l’obra que blasmen apel·lant a una moral col·lectiva que tampoc no sabrien descriure. Ai, mare. Diu el curador Castro: ‘Un artista no és un parlament, no és un lloc on cercar el consens, més aviat els artistes busquen la disrupció.’ Entremetre’s, ingerir, intervenir, interposar-se (gràcies, Albert Jané, per tantes coses i, ací, pel vostre diccionari de sinònims i antònims en línia).

Anem al que compta de veres. El recorregut mironià per la Marina és el pròleg a la gran expo que, per fi, tindrà l’artista a partir de dilluns vinent 25. No ha pogut ser a l’IVAM, quan el govern de Ximo Puig ho va decidir el museu ja tenia la programació feta per a mesos, com és propi d’un centre que treballi bé. Llegeixo que l’expo Miró serà d’upa perquè, a més de treure el pintor i escultor del bandeig sistemàtic que ha sofert durant dècades al País Valencià i així arreu de la pe- nínsula, a Catalunya també, inaugurarà un espai cultural nou. Al prou nodrit ecosistema expositiu de la ciutat se suma ara aquest centre que recupera la vella base de l’Alinghi, l’equip suís guanyador de la Copa de l’Amèrica el 2007, davant del qual van passar els monoplaces del Gran Premi de Fórmula 1 de València. La sala té 1.900 metres quadrats i força més de cúbics, informa Ignacio Zafra, perquè l’alçada en la zona dedicada a la reparació de vaixells arriba a quinze metres. A partir de dilluns mostrarà més de 150 obres de Miró, que no té cap expo a la ciutat des de fa sis anys.

La iniciativa d’ara va partir de la pròpia presidència de la Ge- neralitat. Torno a donar la paraula al curador, Fernando Castro: ‘La veritable polèmica pot esclatar amb les obres de dintre, no per les de fora. Hi veurem banderes polítiques, missatges contestataris, càrregues policials... Aquí sí que hi ha una tensió, que no és la del desig ni del plaer, sinó del món contemporani que crida i s’indigna’. I rebla amb l’argument citat més amunt: ‘D’altra banda, un artista no és un parlament, no és un lloc on cercar el consens, els artistes més aviat busquen la disrupció’.

Gràcies, mestre Miró. 6 CARTES PER LA LLIBERTAT 1/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ‘LA MAJORIA VOLEM SER LLIURES I NO ENS DEIXEN’ CARTA D’ANNA ERRA A MARTA ROVIRA

Carta de la batllessa de Vic, Anna Erra, a Marta Rovira, exiliada a Suïssa · ‘Cartes per la llibertat’ és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer conèixer qui són

Benvolguda Marta:

Des que te’n vas anar a l’exili, la teva ciutat, Vic, la teva co- marca, Osona, t’ha donat mostres d’afecte i d’estima sempre que hi ha hagut ocasió. La darrera l’hem vista els dies del Mercat de Música Viva, amb cançons dedicades a tu i amb artistes vestint la samarreta ‘Free Rovira’. Marta, et volem lliure, a tu i a la resta de presos polítics i exiliats.

La major part del país no entén aquesta complicada situació, no entén com pot ser que això ens passi encara avui, en ple segle XXI, dins d’un estat que demostra tenir molt distorsio- nat el concepte de la democràcia. El govern espanyol ha convertit Rajoy i Soraya en noves víctimes del procés i ho bescanvia per les noves formes més afables del Sr. Sánchez, però sense proposar-se de tocar l’immobilisme de tot un estat respecte als drets i llibertats. Amb aquest estat no hi ha res a fer, ho sabem de fa temps, però les evidències es constaten a cada cantonada, a cada tele- notícies. Mentrestant, vosaltres no hi sou i pagueu un preu alt a les vostres vides; han atrapat la vostra llibertat personal i han alterat la nostra llibertat col·lectiva. Sabem que hem de ser persistents, perseverants i sobretot pacients, i un dia la victòria haurà d’arribar.

Als ajuntaments també resistim noves trom- pades, com la de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que ha ordenat que s’investigui si és delicte o no el fet de recordar per megafonia que ‘sou presos i exiliats polítics’. Sembla que no puguem fer res ni dir res, que no puguem pen- jar cap llaç groc, que no puguem 7 CARTES PER LA LLIBERTAT 2/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

La teva comarca, Osona, t’ha donat mostres d’afecte i d’estima sempre que hi ha hagut ocasió

Espero que la teva nova vida a Suïssa et vagi tan bé com sigui possible. Que et cuidin i et cuidis, que puguis estar amb els teus provant de fer una vida com més normalitzada millor

pensar lliurement, que no puguem dir que som indepen- dentistes. No ens deixen triar com volem ser i ens castiguen tant com poden.

Marta, si som una majoria del país que volem ser lliures, per què no ens deixen? Però sobretot, per què ens ignoren i no ho tenen en compte? Segurament, perquè tenen por i el suflé no baixa com ells esperaven; però la realitat és tossuda, i encara que ara travessem moments difícils i en estat de xoc, rebrotarem novament, i una nova onada, una nova estratègia, ens catapultarà cap al cim. Ara ens toca passar aquest tràngol de tenir-te a tu, els Jordis, l’Oriol, en Joaquim, la Dolors, en Raül, en Jordi, en Josep, la Carme, en Toni, en Lluís, la Meritxell, la Clara, l’Anna i el president Puigdemont, lluny de nosaltres. I això és molt dur, mentre anem vivint el dia a dia, perquè us volem a casa.

Malgrat tot, espero que la teva nova vida a Suïssa et vagi tan bé com sigui possible. Que et cuidin i et cuidis, que puguis estar amb els teus provant de fer una vida com més normalitzada millor, dins de les circumstàncies actuals, i sobretot, que l’Agnès pugui somriure cada dia al teu costat; que la vegis créixer; que jugueu i us expli- queu secrets; i que l’abracis amb la força que només les mares sabem. Una abraçada,

Anna Erra i Solà, Batllessa de Vic 8 L’ÚLTIMA 1/3 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H EL PREOCUPANT SILENCI DE 4.985 JUTGES ESPANYOLS PERE MARTÍ

El que diuen els jutges en els seus xats delirants és la versió políticament incorrecta del que va dir Carlos Lesmes o de les interlocutòries del jutge Llarena. ACN

TEMA DEL DIA El setembre del 2017, en l’acte d’inau- La publicació dels correus Judicialització. Com que el govern de guració del curs judicial, va assegurar electrònics d’un xat corporatiu de Mariano Rajoy va decidir de ‘externalit- davant Felip VI, que ‘la indissoluble uni- la magistratura ha estat un viatge zar’ la gestió del procés català i deixar-lo tat de la nació espanyola’ esdevenia ‘un sense anestèsia a les entranyes en mans dels jutges, ara és el poder ju- mandat jurídic directe’ que corresponia de la justícia espanyola *** Els dicial que té tot el poder de decisió sobre ‘garantir al poder judicial’ de manera socis del Botànic discrepen sobre el futur dels dirigents independentistes ‘inexcusable’. el buidatge de les diputacions empresonats i exiliats. El govern del PP *** Polèmica per un acte contra va decidir de no abordar políticament La publicació dels correus electrònics el català d’Arrimadas i Cantó a el problema i judicialitzar-lo, entre al- d’un xat corporatiu de la magistratura Palma tres coses, perquè mantenia una relació ha estat un viatge sense anestèsia a les estreta i una clara sintonia ideològica entranyes de la justícia espanyola, que amb el poder judicial. Són gent de con- confirma cruament que l’autoritarisme fiança. Això vol dir deixar la solució del està incrustat al poder judicial. Però això problema català en mans d’un col·lectiu no ens hauria de sorprendre. El que diuen que manté, sobretot a la cúpula, uns tics els jutges en els seus xats delirants és la clarament autoritaris. El seu president, versió políticament incorrecta del que Carlos Lesmes, ja va dir que la unitat va dir Carlos Lesmes o de les interlo- d’Espanya està per sobre de la justícia. cutòries del jutge Llarena. Hi ha un clar 9 L’ÚLTIMA 2/3 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

sancionar el jutge Francesc Vidal amb part de Podem per a buidar les compe- 600 euros per haver criticat en el ma- tències de les diputacions ha reobert les La publicació dels teix xat la violència policial durant el diferències entre els socis del Botànic. correus electrònics d’un referèndum de l’1-O. Vidal, titular del Mentre que Compromís ho veu bé, el xat corporatiu de la jutjat contenciós administratiu número PSPV n’és més reticent. Sense mostrar magistratura ha estat un 17 de Barcelona, va qualificar de ‘terro- una oposició frontal, el president de risme policial’ l’operatiu policial de l’1-O la Generalitat, Ximo Puig, ha recordat viatge sense anestèsia i el CGPJ el va sancionar per falta greu. que per suprimir les diputacions cal a les entranyes de la El CGPJ va al·legar aleshores que Vidal una reforma constitucional. En canvi, justícia espanyola, que sabia la repercussió que podia tenir el Mónica Oltra ha dit que la Generalitat confirma cruament que seu missatge perquè el correu intern el podria assumir ‘perfectament’ el pres- rebien més de 5.000 membres de la ju- supost, les competències i el personal l’autoritarisme està dicatura. El silenci actual del CGPJ davant de les corporacions provincials. En la incrustat al poder judicial acusacions molt més greus demostra que compareixença de premsa posterior a hi ha una doble vara de mesurar. la reunió de l’executiu, fins i tot ha fet broma i ha dit que el pressupost no els L’altre argument per a treure impor- aniria malament i que el traspàs del La qüestió més preocupant tància als fets és que només són quinze personal d’una institució a una altra s’ha és el silenci de la resta, jutges els qui es manifesten. Pitjor en- fet altres vegades sense cap problema. els 4.985 jutges que no cara, perquè aleshores la qüestió més ‘És un procés viable i no seria la primera rebaten aquestes tesis en preocupant és el silenci de la resta, els vegada que hi ha canvis de personal en el xat , per por o perquè hi 4.985 que no rebaten aquestes tesis, per l’administració pública’, ha afegit la por o perquè hi estan d’acord. No ho vice-presidenta. Menys entusiasme hi estan d’acord sabem, però tots dos motius són greus. ha a les files del PSPV. L’exemple és el Si comparteixen l’anticatalanisme, l’odi i president de la Diputació, Toni Gaspar, els insults, no poden exercir com a jutges que ha demanat a Podem que abans de perquè no són equànimes. I si callen per llançar ‘propostes sense reflexió’ que por, vol dir que dins el poder judicial hi porten a ‘atzucacs’ i d’estar ‘pendents ha un sistema de terror que fa que els del piulet del dia’, pregunti als batlles jutges demòcrates hagin d’amagar les què opinen sobre la seva idea de buidar seves opinions. les corporacions provincials. Unes de- claracions que demostren el malestar Els silencis que hi ha hagut demostren dels socialistes. l’aval a les tesis dels jutges, mentre que biaix polític i una manca de veracitat que les crítiques han estat, ara com ara, Dimiteix un regidor de Compromís per els hauria d’inhabilitar com a jutges. La menors o escasses. Fins i tot algunes Cullera acusat de participar en la crema justícia a Espanya no és ni independent associacions judicials, en lloc de criticar d’una bandera espanyola. Marc Joan, ni neutral ni equànime quan es tracta els insults i les amenaces dels jutges, regidor d’Iniciativa del Poble Valencià, de Catalunya. Allò que els tribunals de han criticat el president de la Generalitat, integrat en la coalició Compromís per tot Europa han evidenciat, ara ho han Quim Torra, perquè ha demanat una in- Cullera, ha presentat la dimissió arran exhibit impúdicament uns jutges, que vestigació dels fets. És a dir, avalen allò de l’acusació de la guàrdia civil d’haver són una minoria numèrica, però que que es diu i condemnen la crítica. Amb un estat implicat en la crema de dues ban- reflecteixen el pensament majoritari poder judicial tan corcat, és impossible deres espanyoles la nit de l’1 de setem- com a mínim a la cúpula judicial, perquè que hi hagi justícia. El problema és que bre, durant el festival Espiga Rock de no han estat ni desautoritzats i encara el futur dels dirigents independentistes les festes patronals de Sueca. La guàrdia menys sancionats. empresonats i exiliats és en mans d’uns civil investiga els fets com un presumpte jutges que ja han dictat sentència abans delicte de desordres públics. Marc Joan Per provar exculpar-los s’ha dit que són que es faci el judici. no ha fet declaracions, però l’advocat correus privats d’un xat corporatiu. És ha negat ‘tots els possibles delictes que cert, però això no els treu cap gravetat. MÉS QÜESTIONS imputen al regidor’. La versió del lletrat Si demostren la manca d’imparcialitat Els socis del Botànic discrepen sobre és que era ‘simplement un assistent al d’alguns jutges, el CGPJ ha d’actuar. el buidatge de les diputacions. La pre- concert i quan va sortir va ser identificat El caràcter privat no va servir per a no sentació d’una proposició de llei per per membres de les forces de seguretat 10 L’ÚLTIMA 3/3 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Francesc Macià. WIKIMEDIA COMMONS

perquè en el recinte hi havia hagut in- socialistes. ‘Sap que ha de dimitir, jo en recorda que la ciutadania viu la qüestió cidents’. La defensa sosté que el delicte vaig parlar amb ell i em va dir que no amb normalitat i que ‘tan sols l’interès de desordre públic ‘no té suficient pes anava a Barcelona per perdre’, ha dit electoralista de Ciudadanos i d’alguns perquè sigui admès a tràmit’. Lebec, que s’ha mostrat convençuda que col·lectius veu una confrontació que a la ho acabarà fent. També n’ha demanat la realitat és fictícia’. La plataforma s’entén L’anunci de la candidatura de Valls dis- dimissió el diputat Alexis Corbière, de La el català ‘com una eina d’integració, no para les peticions de dimissió a França. França Insubmisa (LFI), que la considera una barrera’. El previsible anunci de la candidatura de ‘imprescindible democràticament’. Manuel Valls a la batllia de Barcelona di- LA XIFRA marts que ve ha disparat les peticions de Polèmica per un acte contra el català 21 immigrants han estat rescatats a dimissió a França, on encara és diputat. d’Arrimadas i Cantó a Palma. Ciutadans prop de l’Illa de Tabarca per Salvament La diputada socialista Cécile Untermaier té previst de fer dissabte a Palma un Marítim, que els ha traslladat al port li ha recordat que ‘seria més correcte acte amb el lema ‘Stop barreres lin- d’Alacant. Aquesta última setmana han per als electors que dimiteix abans de güísticas’. És previst que hi intervinguin arribat a Alacant 4 pasteres amb 38 mi- presentar la seva candidatura’. Des de Inés Arrimadas, Toni Cantó i el cap de grants, tots algerians. les files socialistes, ja s’havia pronunciat la formació a les Illes, Xavier Pericay. la presidenta del grup parlamentari, Curiosament, un acte amb representants TAL DIA COM AVUI Valérie Rabaut, que diumenge va advertir d’arreu dels Països Catalans. Però l’acte El 21 de setembre de 1859 neix Francesc que no es podia ‘ser elegit a la república ja ha aixecat les primeres protestes del Macià, un dels dirigents més populars francesa i fer campanya electoral a la col·lectiu Plataforma Plural, que integra de l’independentisme contemporani. batllia de Barcelona’. En una línia simi- persones castellanoparlants favorables Arran de la victòria a les municipals de lar s’ha manifestat la diputada Marie a la normalització lingüística. L’entitat 1931, proclamà la República Catalana, Lebec, del partit d’Emanuel Macron, ha qualificat l’acte de ‘provocació’ i però després d’intenses negociacions, Les Republicains, on va entrar Valls el lamenta que Ciutadans vulgui ‘fer polí- hi renuncià a canvi de la restauració de juny del 2017 després d’abandonar els tica amb la llengua’. En un comunicat, la Generalitat. 11 ENTREVISTA 1/3 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ANDREU BARNILS

NÚRIA MARÍN úria Marín (1963) és batllessa de l’Hospitalet de Llobregat des de l’any 2008 pel PSC-PSOE i ja ha ‘El PSOE s’ha decidit que vol tornar a presen- tar-se. Si el maig vinent guanya, Nseran catorze anys governant la segona equivocat poc’ ciutat de Catalunya en nombre d’habi- tants. En aquesta entrevista, Marín parla de les eleccions municipals, del pas de Celestino Corbacho, ex-batlle socialista Entrevista amb la batllessa de de l’Hospitalet, a la plataforma de Ciu- l’Hospitalet de Llobregat i membre tadans. Però Marín també és membre de l’executiva federal del PSOE. I, per de l’executiva federal del PSOE tant, també parla de política espanyola i catalana. Del 155 als presoners polítics, passant per la seva relació amb el presi- dent Carles Puigdemont.

—L’anterior batlle del PSC de l’Hospi- talet, Celestino Corbacho, ha anunciat que s’adheria a la plataforma de Ciu- tadans. —Cadascú és molt lliure de fer allò que li sembli que ha de fer. No hi tinc res a dir.

—No deu haver estat cap sorpresa. Ja teniu votants que han fet com ell. —Passar d’un partit d’esquerres a un de dretes és una mica sorprenent. El votant és una persona que pot canviar d’opinió. Però crec que sempre hi ha una base. Uns valors. Uns ideals. La gent se sent d’esquerres. I, com a mínim fins ara, que una persona d’esquerres passi a votar, o militar, a un partit de dretes no és gaire habitual.

—Per què creieu que el PSC fa frontera amb Ciutadans? Per què hi ha gent que dubta entre PSC i Cs? —No ho sé, fill. No he fet cap estudi so- bre el tema. Jo crec que en aquesta fugida hi ha molta gent d’anada i tornada, tam- bé ho dic. Molta gent es va deixar seduir per una idea que com més temps passa més es veu que era un frau. I molta gent va tornant al projecte socialista. Pedro Sánchez ha il·lusionat molta gent i ha fet tornar molt vot que se n’havia anat, no sé si a Ciutadans, o s’havia quedat a casa, però que ara torna. ALBERT SALAMÉ 12 NÚRIA MARÍN 2/3 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Una pregunta que no us deu haver fet —S’activa per una declaració d’inde- ningú: són presoners polítics? pendència. Si no hi hagués hagut una —Són persones que són a la presó. declaració unilateral d’independència, el 155 no s’hauria activat. Crec que hem de —El qualificatiu de ‘presoner polític’, mirar de superar el faríeu servir? —Però això no és tenir el PSOE al mig. —No. És tenir el PSOE votant el 155. una situació que no —El PSOE va estar fins al darrer segon beneficia ningú —N’heu visitat cap? provant d’impedir la declaració d’in- —No. Possiblement, si hi hagués alguna dependència. Això era automàticament persona amb qui hagués mantingut una activar el 155. Us hi podeu posar com relació més enllà de la política, hi aniria. vulgueu. A títol personal. Sense cap problema. No és el cas. —Un ocellet em va dir que teníeu bona S’obre una nova relació amb Puigdemont. etapa amb altres —Pedro Sánchez venia a proposar un —No cal cap ocellet. Ja us ho dic jo. referèndum sobre un nou estatut. To- interlocutors, que rrent (ERC) va respondre que endavant —L’heu anat a veure? Trucades? Cartes? hauran de demostrar amb un referèndum que permetés votar ‘Whatsapps’? si estan a l’altura nou estatut o independència. Núria —No. L’última vegada que ens vam veu- Marín s’hi sentiria còmoda? re ser el 25 o el 26 d’octubre, quan vaig —Jo em sentiria còmoda amb allò que ser amb ell. I el 27 ens vam intercanviar políticament s’acordi. Crec que hem de algun whatsapp. A mi m’agradaria que mirar de superar una situació que no be- tot estigués normalitzat. I que ell no neficia ningú. Que ha generat molts pro- es trobés fora de Catalunya. Però aquí blemes. Personals, econòmics, social. No hi ha una qüestió que ja l he dita, per- hi veig cap aspecte positiu. Hem d’alçar què ho penso així. Vam arribar on vam una mica la mirada. I hem de pensar arribar per la manca de nivell polític en el present, en el futur, reconèixer dels protagonistes. Rajoy i Puigdemont. els errors. Aquí segurament tothom ha Els interlocutors han de canviar. Rajoy comès més d’un error, i de dos. ja no hi és i Puigdemont se n ha anat i tampoc no hi és. S’obre una nova etapa —Per exemple, el PSOE, quins errors amb altres interlocutors, que hauran de ha comès? demostrar si estan a l’altura. —El PSOE s’ha equivocat poc, en tot aquest procés. Ha mantingut una actitud —I amb Puigdemont, per què hi teníeu d’intentar que no es trenqués la corda. bona relació? Quan hi ha un conflicte, sempre hi ha els —Li vaig escriure una carta intensa quan hooligans als extrems. I la posició més va ser president. I em va dir que li havia ponderada, d’acord i de diàleg, és la que agradat molt. Vindré a veure’t. Va venir pitjor s’entén de totes. Aquest ha estat de seguida. Li vaig explicar les qüestions el nostre posicionament. El del PSOE i en què la Generalitat no complia amb la el del PSC. I ens hem trobat molt sols. ciutat. Em va dir que constava que tenia raó. Infrastructures, salut, afers socials. —El PSOE sí que és en un extrem. Va Vam crear una comissió mixta. I aquí va votar el 155. donar instruccions perquè comencéssim —No us equivoqueu. El 155... a treballar. Tot això ha estat positiu. Li he reconegut des del primer moment. I vaig —...també el fa el PSOE. ser molt franca: no sóc independentista, —El 155, qui el posa en marxa... tu sí que ho ets. Aquí no ens entendrem. Però podem treballar plegats en benefici —...és el senat. Amb els vots del PP i els dels ciutadans de l’Hospitalet. I quan vots del PSOE. arribi el moment, si ens hem de barallar, 13 NÚRIA MARÍN 3/3 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ja ens barallarem. I això ho vam fer fins Evidentment que un canvi de govern al darrer moment. Jo anava a veure’l per significa una altra sensibilitat. dir-li què pensava. Com vaig fer amb Junqueras. Per traslladar-los una rea- —De moment no apareix. La nova fiscal litat diferent de la que ells traslladaven. del PSOE demana anys de presó. Com Perquè ells estaven envoltats de gent de la del PP. Evidentment que un canvi la mateixa corda. Junqueras encara més. —Parlem d’un govern que és un govern. de govern significa una altra Segur que els teus amics són indepen- La fiscal és la fiscal. Si algú pensa que sensibilitat dentistes, sempre li deia. tot està teledirigit...

—I a Núria Marín no li passa? —Una de les imatges de l’1-O va ser —No. Jo tinc família independentista. Núria Marín frenant policies espanyols Amics independentistes. Veïns indepen- a l’Hospitalet. Ara hi ha jutges que co- dentistes. I jo sóc la seva alcaldessa. Jo mencen a citar a declarar policies per la explicava a Junqueras que sortia al carrer seva actuació. Com ho valoreu? i la gent se’m posava a plorar. Espantada. —Sincerament, crec que judicialitzar Tinc la consciència molt I recordem que els caixers automàtics es més el conflicte no condueix a la solu- tranquil·la perquè vaig fer buidaven. I que hi havia comptes mirall. ció. Provoques més espectacle mediàtic, allò que considerava que Això passava, i passava aquí a la meva principalment. Jo, l’1-O vaig intentar que era la meva obligació com a ciutat. I jo li havia de traslladar al res- aturessin l acció, i crec que ho vaig acon- alcaldessa: defensar els meus ponsable econòmic d’aquest país. seguir. Ho torno a dir: tinc la consciència molt tranquil·la perquè vaig fer allò que ciutadans —Vaig entrevistar una socialista. Por- considerava que era la meva obligació tuguesa. Ana Gomes. Eurodiputada. I com a alcaldessa: defensar els meus ciu- em deia: des de la independència i l’au- tadans. Ara, els policies són funcionaris, tonomia, la nova fiscal anomenada pel i els funcionaris van rebre ordres. PSOE hauria de fer caure les peticions de pena que demanava la fiscalia nome- —El PSC hauria de negociar els pressu- nada pel PP. I que no es fes ni el judici. postos amb el president Torra? —Sobre la qüestió de la presó, he man- —El president Torra ha de decidir què tingut el meu posicionament des del pri- vol fer. Si vol governar, dedicar-se a la mer moment. Crec que aquesta mesura salut, l educació, preocupar-se per les és desproporcionada. Però una cosa és infrastructures, per les persones amb que la situació no m’agradi, i una altra vulnerabilitat o si està per una altra his- és qui l’ha provocada. I això ha estat tòria. No sé què pensa el president Torra. una decisió judicial. I quan entrem en Sí que he tingut la possibilitat de rebre aquestes dinàmiques, després és molt quatre consellers aquestes últimes dues complicat sortir-ne. Si demà la fiscal setmanes. I també la delegada del govern diu que deixa de demanar presó, no seré i el ministre de Foment. Benvingut sigui problema a Catalunya i que té voluntat de jo qui després... Si algú pensa que algú qualsevol càrrec institucional que aporti parlar. Ell i el govern. De fet, hi ha hagut gaudeix del fet que siguin a la presó... coses positives per la ciutat. Si aquesta més de vint trobades entre els governs, és la prioritat, i amb una visió social, tot aquestes setmanes. S’ha parlat. Hi ha un —El govern del PSOE pot fer coses. Hi ha està obert. No farem un govern que vol canvi. Una altra cosa és que sigui visible precedents. En el canvi de govern d’Az- l’enfrontament. Ni la divisió. o discret. Parlar de diàleg està molt bé, nar (PP) a Zapatero (PSOE), la fiscalia va però s’ha de fer. S’ha de construir. Jo passar de voler querellar-se amb Atutxa —Optimista de cara al futur? parlo amb tothom, siguin d’un partit o (PNB) a deixar de fer-ho. Un canvi de —Ho sóc. Parteixo que hi ha una inte- d’un altre. I sóc optimista. Hem signat govern va implicar, lògicament, un l·ligència col·lectiva. Crec en la gent. I en un conveni amb Salut, Damià Calvet s’ha canvi en fiscalia. la política. I que serem capaços d’arre- compromès a continuar la construcció —Evidentment. Ara un canvi de govern glar-ho. Fa un any va ser horrorós. Però de les estacions a la ciutat, les vies del ha fet que la sanitat torni a ser universal ara hi confio. I més, amb Pedro Sánchez tren se soterraran. Tota la vida que ho per a tothom. I el recurs d’anticonstitu- i un govern socialista que no pas amb un volíem. Són molt bones notícies. Espero cionalitat contra la llei catalana va caure. del PP. Jo sé que Pedro Sánchez coneix el que comencin les obres el 2020. 14 ANÀLISI 1/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

La línia de sortida de les eleccions municipals del 2019 a Barcelona comença a agafar forma. ACN Comença la batalla per Barcelona

Municipals L’entrada de Maragall en escena, la candidatura de Manuel Valls i la construcció de noves aliances posen d’actualitat les eleccions municipals a l’Ajuntament de Barcelona del 2019

que feia un pas enrere per a català, i perquè també vull REDACCIÓ donar pas a l’actual conse- donar a Catalunya i a Espanya ller d’Afers Exteriors, Ernest els meus orígens’, va dir Valls esprés de molts rumors Maragall, com a cap de llista. en el seu anunci de ‘proba- i filtracions, finalment, Per la seva banda, Ciutadans ble candidat’. Des d’alesho- sembla que la línia de sembla que finalment podrà El nom de Valls res, anades i vingudes des de sortida de les eleccions lligar el fitxatge de l’ex-pri- és, en bona part, França i insinuacions per a municipals del 2019 a mer ministre francès, Manuel el responsable de animar el debat. Ahir va pen- DBarcelona comença a agafar Valls. jar a Twitter una imatge que la mediatització forma. Encara no hi ha res El nom de Valls és, en bona va ser molt compartida i va d’unes eleccions que definitiu perquè falten més part, el responsable de la me- agafar més sentit que mai de vuit mesos per al 26 de diatització d’unes eleccions es presenten com les quan ell mateix va dir a la maig i els partits tot just van que es presenten com les més emocionants premsa que dimarts vinent acabant de configurar els caps més emocionants d’aquests d’aquests últims anunciaria la seva decisió en de llista, marcats més per les últims anys. Ciutadans li va anys un acte al Centre de Cultura possibles aliances i els diri- oferir el maig passat, per sor- Contemporània de Barcelona gents mediàtics que no pas presa de molts, d’encapçalar (CCCB). La seva candidatura pels programes de govern. la llista unionista. ‘He entrat és gairebé un fet i pot cata- L’últim canvi ha estat a ERC: en aquest debat perquè sóc pultar el partit taronja, però ahir, Alfred Bosch va anunciar nascut a Barcelona, fill de és poc probable que pugui 15 ANÀLISI 2/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

nou front d’esquerres, com lau, sí que repetirà i ho farà, si L’impacte que tinguin, l’hauran de vigilar ara entre ERC i Barcelona en més no ara com ara, com a fa- de prop ERC, PDECat i la CUP, els més Comú, que amb el baròmetre vorita a guanyar les eleccions, susceptibles de perdre vots en favor de la a la mà podrien assolir fins si ens guiem pel baròmetre i tot la majoria absoluta. En municipal del mes de juliol. candidatura indepedentista que sorgeixi aquest sentit, es podria en- Segons les dades presentades de les primàries tendre la renúncia que va fer per l’ajuntament, Barcelona efectiva ahir Alfred Bosch, en Comú i Ada Colau repe- la persona que segurament tirien victòria amb un 16,2% ha desgastat més Ada Colau dels vots, lluny de la segona des de l’oposició. Bosch serà força, ERC, amb un 12,4%, i substituït per Ernest Mara- encara més lluny de tota la gall, tot i que el pla inicial resta: PSC seria tercer (6,1%), del partit republicà era que PDECat seria quart (5,6%), s’hi presentés Toni Comín. Ciutadans seria cinquè (5,2%) Però els fets d’octubre i el i a la cua hi hauria la CUP seu posterior exili van tombar (3,6%) i el Partit Popular aquesta possibilitat. Sembla- (0,6%). Tanmateix, cal tenir va que, sense Comín, Alfred en compte que un 34,9% en- arribar a la batllia. Neces- tirant pilotes fora, va dir que Bosch revalidaria candida- cara no tenen decidit el sentit sitaria una suma d’aliances tenia la decisió presa des de tura, i més encara després del vot. impossible, ja que el baròme- feia molt de temps i que calia d’haver estat escollit per les tre municipal només atorga ‘posar la ciutat per damunt bases en unes primàries on va Les primàries un 6,1% de vots al PSC, i el dels interessos particulars’. ser l’únic que es va presentar. independentistes, a l’ombra PP, principal perjudicat per Ningú no va plantar-li cara, En paral·lel a aquesta plu- l’arribada de Valls, es que- Aliança comuns-ERC? però ahir, l’historiador va ti- ja de noms, el filòsof Jordi daria amb un 0,6% dels vots Sí que sembla clar que cap rar la tovallola i va fer un pas Graupera va posar sobre la i, per tant, fora del consistori. partit no podrà guanyar per enrere. taula unes primàries en- També és un interrogant majoria absoluta i, per tant, Per la seva banda, el PDE- tre partits independentis- per què l’ex-primer ministre les aliances seran imprescin- Cat també malda per pre- tes –tret de la CUP– perquè francès proposa d’amagar la dibles per a formar govern. sentar el candidat idoni en proposessin un candidat en marca de Ciutadans darre- L’independentisme té molt substitució de Xavier Trias. comú. ERC no va recollir el re una ‘plataforma oberta’ difícil de sumar vint-i-un A l’abril, el partit va esco- guant i el PDECat va rebu- en què vol abraçar PSC i PP. regidors –necessaris per a as- llir l’ex-portaveu del govern tjar-lo proposant una llista Cal tenir en compte que el solir una majoria de govern– català, Neus Munté, com a única sense primàries. Tot i partit taronja va ser el par- si tenim en compte que, ac- candidata. Però les disputes no tenir el suport dels grans tit més votat a Barcelona les tualment, entre PDECat, ERC internes no la converteixen partits, la idea de Graupera va últimes eleccions del 21 de i la CUP, en sumen 18. Ara bé, en la candidata definitiva. avançant, i l’ANC, les plata- desembre. Sigui com sigui, el en l’últim referent electoral, Junts per Catalunya i Carles formes Primàries Barcelona PSC, que presentarà Collboni les eleccions del 2015, tots Puigdemont voldrien que fos i Primàries per la República després d’unes primàries que tres van sumar 287.000 vots, una persona de la seva òrbita i i Demòcrates de Catalunya, van passar gairebé desaper- i en les eleccions al Parlament s’especula que l’ex-conseller organitzaran conjuntament cebudes, va tancar la porta a del 21 de desembre, les ma- de Cultura, Ferran Mascarell, unes eleccions primàries muntar una plataforma con- teixes formacions van recollir és el més ben posicionat. El obertes per a triar els can- junta. Per la seva banda, el 418.000 vots a Barcelona. Són tercer partit independentista, didats de llistes unitàries en PP, que necessitat un revulsiu dues eleccions diferents i poc la CUP, podria mantenir els diferents municipis, també el que li permeti de continuar a comparables, però també as- tres regidors, segons el barò- de Barcelona. L’impacte que l’ajuntament, va dir que ho senyalen que, sobre el paper, metre. La formació anticapi- tinguin, l’hauran de vigilar estudiaria. També ha de de- l’independentisme podria su- talista encara no ha començat de prop ERC, PDECat i la CUP, cidir qui serà el seu candidat, mar més de divuit regidors. els processos interns per a els més susceptibles de per- perquè Alberto Fernández El factor Manuel Valls pot decidir l’ordre de la llista, i és dre vots en favor de la can- Díaz va insinuar que no repe- fer possible un nou canvi previst que ho faci a la tardor. didatura indepedentista que tiria. En una entrevista a BTV, d’aliances i la creació d’un L’actual batllessa, Ada Co- sorgeixi de les primàries. 16 ANÀLISI 1/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

nent va ser Frederic Mistral, Occitània: SEDA HAKOBYAN I ALEXANDRE SOLANO premi Nobel de Literatura. Per la seva part, l’admi- el poble que vui, a Tolosa de Llen- nistració francesa va aplicar guadoc es fa novament una política lingüística que la Dintrada, un fòrum obligava a emprar el francès encara camina social que té la voluntat en tots els documents legals d’encarar els desafia- i en què l’escola pública va Aments que viu l’occitanisme, tenir un paper clau en la des- L’Aravot El moviment occità es troba com ara la davallada de l’ús aparició de l’ús de la llengua. de la llengua, el paper de les S’humiliava i es culpabilitza- entre una davallada de la llengua i el associacions, la irrellevància va els parlants (la vergonha), ressorgiment cultural al territori política i treballar per trobar amb prohibicions i càstigs, un un nou horitzó per reactivar sentiment que encara afecta el moviment. molta gent, que ha amagat Occitània té setze milions l’occità o l’ha reservat a l’es- d’habitants. És un territo- fera privada. ri molt ampli: 190.000 km2 Amb les dues guerres dividits en tres estats, prin- mundials, el sistema esco- cipalment el francès, amb lar, la revolució industrial i trenta-dos departaments, la urbanització, es va aturar però també comprèn la Vall la transmissió de l’occità a d’Aran i les Valls Occitanes les noves generacions i molts al Piemont italià. Cal afegir pares van començar a parlar un enclavament a la Gàrdia, en francès als fills pensant a Calàbria, similar al cas que que d’aquesta manera tin- trobem del català i l’Alguer. drien més oportunitats. Això ha deixat la llengua en una De referent cultural a la situació d’extrema fragilitat. decadència Històricament, Occitània no La situació de la llengua i la ha tingut mai un estat propi, cultura occitanes sinó que ha estat dividit en El retrocés ha estat molt diferents entitats. Els segles important arreu del territo- XI, XII i XIII van ser els de ri. Només hi ha comptades més esplendor cultural, amb excepcions, com la de la Vall l’occità com a llengua de re- d’Aran, on el fet que la llen- ferència arreu d’Europa. gua sigui oficial i vehicular a La croada albigesa i la de- l’ensenyament ha permès una rrota a la batalla de Muret relativa vitalitat (el 81% l’en- (1213) van comportar la pèr- tén i el 56% el parla), malgrat dua de sobirania i l’annexió la pèrdua en l’ús social. continuada, principalment A les Valls Occitanes pie- a França, fins a la tardana monteses, amb certa protec- integració del Bearn (1620) i ció i promoció, també man- Niça (1860), cosa que va dur a té una presència important. una política d’afrancesament Entre 35.000 i 80.000 habi- de la societat occitana. tants parlen l’occità (d’un El segle XIX va començar el total de 180.000), però n’ha Felibritge, un moviment cul- reculat l’ús entre els més jo- tural que havia de retornar el ves, i només un 40%-50% el Manifestació occitanista a Carcassona. WIKIMEDIA prestigi i dotar de normativa parlen habitualment. En el COMMONS la llengua. El màxim expo- cas de Mònegue, un 15% de 17 ANÀLISI 2/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Enquesta a l’Aquitània del 2008 i Migdia-Pirineus de 2011. VW

la població té coneixements teix nivell que el francès, cosa afegeixen valor als productes, prop del 60% dels pares que d’occità. que en fa difícil la transmissió inciten a comprar (72%) i la no tenen els infants escola- A l’estat francès és on hi ha i l’ús social, ja que en molts història, la llengua i la cultura ritzats en occità voldrien que un retrocés més elevat. Fa vora municipis només resten uns occitanes donen valor a les tinguessin coneixements de cent anys, el 1920, es calcula pocs habitants que la dominin. activitats turístiques (86%). la llengua. que deu milions (de cator- Aquesta fràgil situació con- A la regió de Migdia-Piri- ze) parlaven occità. El 1980, trasta amb una certa revalo- La recuperació de la cultura neus, malgrat un clar retrocés eren un milió i mig (13%) qui rització cultural i econòmica i la llengua de l’occità, el 36% dels joves el parlaven habitualment. I de la llengua, encara que per El fet de ser una llengua en- entre 15 i 29 anys ha après la ara, els parlants habituals són a la majoria de ciutadans no vellida i d’ús social com més llengua a l’escola. Després de entre 500.000 i 790.000. Un és ni de bon tros una prioritat. va més reduït, fa que no tingui segles exclosa de la vida pú- 3%-5% de la població. Als dos territoris on s’han gaire oposició. L’aprenentat- blica, la llei Deixonne (1951) El principal factor d’aques- fet enquestes fa poc, una ma- ge a l’escola també té un am- va permetre l’ensenyament ta davallada és el trencament joria àmplia està a favor de pli suport (70%) i vora 69.000 de les llengües regionals, cosa de la transmissió de pares a mantenir l’occità i és parti- alumnes de tot Occitània re- que ha permès una certa acti- fills. Mentre que gairebé tres dària de la intervenció pú- benalgun ensenyament de vació a les escoles i una políti- quartes parts dels occitanò- blica. El veuen com un signe la llengua, principalment ca com més va més favorable fons van aprendre la llengua d’obertura. Una gran majoria d’iniciació o sensibilització. de les administracions. al si de la família, el 90% d’aquitans (88%) considera A més, es fa servir en l’ensen- El 2015, es va crear l’Ofi- d’aquests no ha parlat l’occi- també que dóna un sentiment yament bilingüe de l’escola cina Pública de la Llengua tà als fills de manera regular. de pertinença a la terra i per- pública (4.000 alumnes) iala Occitana,un organisme públic Les darreres enquestes a met de comprendre millor la Calandreta (3.894), les esco- amb seu a Tolosa de Llengua- l’Aquitània i Migdia-Pirineus regió i la seva història (81%). les associatives en immersió doc que té com a objectius mostren que prop de la meitat També ho veuen com una occitana que actualment te- promoure la transmissió i l’ús de la població té algun co- oportunitat per a promo- nen setanta-dos centres en de l’occità. A molts municipis, neixement de la llengua, però cionar el territori. La gran dinou departaments. com Tolosa mateix, la senya- la xifra es redueix a una cin- majoria dels habitants de La primera calandreta es va lització és bilingüe. El pioner quena part entre els qui poden Migdia-Pirineus (89%) creu obrir a Pau (Bearn) el 1979. A va ser Ortès, el 1989. tenir una conversa simple, i que les paraules o símbols en les calandretes hi ha una llista El departament del Tarn es només un 5% la parla al ma- occità (com la creu occitana) d’espera de 250 alumnes, i va comprometre a finançar 18 ANÀLISI 3/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El tancament arbitrari del complex miner i industrial de la Sala (Decazeville) el 1962 s’ha considerat el catalitzador de les reivindicacions occita- nes, en què la política de rees- tructuració econòmica i ener- gètica de l’estat va ser vista com un greuge. La combinació amb un ressorgiment cultural va comportar l’aparició d’as- sociacions i entitats polítiques com Volèm Viure al País (1974) i el Partit Occità (1987). El primer partit és el Par- tit Nacionalista Occità (ara Partit de la Nació Occitana), format a Niça el 1959, però que tenia com a referència les reivindicacions algerianes i situava Occitània com una Alumnes de les calandretes segons les federacions que la formen. Dades de la colònia interior, encara que Confederació Calandreta. CVW posteriorment ha evolucionat cap a un partit nacionalista transversal. el 80% del cost dels cartells (1928), inspirada en l’Institut El moviment ha destacat en occità dels pobles. Cal re- d’Estudis Catalans (1907). per la seva fragmentació i cordar la batalla legal pels Occitània manté llaços es- la incapacitat d’articular un cartells, quan el 2010 un tri- trets amb els Països Catalans, moviment ampli, en gran bunal administratiu de l’Erau amb entitats com el Cercle part per un sistema electo- va prohibir el rètol bilingüe a d’Agermanament Occita- ral que perjudica les petites Vilanòva de Magalona perquè no-Català i les associacions formacions, i en molts casos, deia podia portar a confusió. occitanòfiles Òc Mallorca i els militants occitanistes pre- Finalment, el 2012, la Cort Òc Valéncia. fereixen sumar-se a candi- Administrativa d’Apel·lació Els partits i associacions datures de grans partits per de Marsella va anul·lar la sen- occitans també han donat su- poder tenir certa influència tència, i la retolació bilingüe port a un ens local indepen- en les polítiques, tot i que es va estenent pels municipis. dent per a Catalunya Nord i a tampoc no acaba essent cap Històricament, la tasca de les aspiracions nacionals de prioritat per a aquests partits. supervivència de la cultura i Catalunya. El sistema electoral –en la llengua l’han feta les as- què es vota un candidat i no sociacions. Destaca l’Institut De la cultura a la una llista tancada– també d’Estudis Occitans (1945), reivindicació política permet de tenir un perfil i una xarxa que agrupa 1.500 En contraposició a altres una sensibilitat diferent que adherits, que promou la llen- moviments culturals, el Fe- no pas si es formés part d’una gua i cultura occitanes amb libritge va tenir un compo- gran llista. El principal partit cursos, edita llibres, ofereix nent exclusivament cultural. és el Partit Occitan, mem- serveis de traducció i topo- Molt més tard va aparèixer un bre de la federació Regions i nímia, fa recol·lecció del pa- moviment polític pròpiament Pobles Solidaris (juntament trimoni oral, etc. occità, més enllà de personat- amb catalans, corsos, bre- L’Institut d’Estudis Oc- ges puntuals o protestes com tons, etc.) i de l’Aliança Lliure citans té un precedent en la la dels vinyataires occitans i Europea, que en les eleccions Societat d’Estudis Occitans nord-catalans el 1907. legislatives del 2017 va pre- 19 ANÀLISI 4/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Les principals reivindicacions són fomentar les polítiques lingüístiques i promoure l’economia de la regió en un estat hipercentralitzat

sentar sis candidatures, que Els occitanistes estan re- va haver una concentració de van assolir 4.240 vots amb un partits arreu, com el verd 15.000 manifestants a Mon- resultat màxim del 2,12% en Gérard Onesta, president de tpeller. Uns anys abans, ja hi una circumscripció del Bearn. l’Assemblea del Consell Re- havia hagut mobilitzacions El Partit de la Nació Occi- gional de ‘Occitanie’, que ha a Carcassona (el 2009, amb tana (PNO) va presentar un donat un important suport a 30.000 manifestants) i a Be- únic candidat que va rebre Catalunya, i que va compar- sier (el 2007, amb 20.000 el 0,79% dels vots, però com tir llista amb el conseller re- manifestants). hem dit, són presents sobre- gional Patric Roux, del Partit També hi ha iniciatives tot en les grans formacions. Occitan. com ‘Ni Sud, ni PACA, mais La majoria de partits (tret del Occitània actualment està Provence!’, que sobrepassa Front Nacional) es mostren, dividida en quatre regions les 32.500 sol·licituds a chan- en un gran o en un altre, a (Nova Aquitània, Occitanie, ge.org, i que vol convocar una favor de l’ensenyament i la PACA i Alvèrnia-Roine-Alps) concentració a Marselha el 27 promoció de l’occità. i han sorgit noves organitza- de setembre, coincidint amb El moviment Bastir Occi- cions com Libertat! (Esquèrra el Congrés de les Regions de tanie, per exemple, col·labora Revolucionària d’Occitània) i França, per a demanarque es amb En Marche! de Macron, i l’Organisation Démocratique modifiqui el nom d’una regió és habitual trobar uns quants du Peuple Occitan. que actualment s’anomena candidats occitanistes en els On sí que hi ha un siste- ‘Sud’, cosa que no evoca res diferents partits. Fins i tot, ma de partits propi és a la i ni tan sols és la zona més les associacions occitanistes Vall d’Aran, amb formacions meridional de l’estat francès. (com Convergència Occitana com Corròp, Unitat d’Aran De moment, les principals o País Nostre) fan actes per- (aliat del PSC) i Convergència reivindicacions són fomentar què els candidats responguin Democràtica Aranesa - Partit les polítiques lingüístiques i qüestions sobre la cultura i la Nacionalista Aranès (aliat del promoure l’economia de la llengua occitana. PDeCAT) amb una institució regió en un estat hipercentra- A l’Assemblea Nacional pròpia, el Consell General. litzat. La capacitat de trobar francesa hi ha un diputat oc- El moviment, tot i alta- un espai i crear un projecte cità vinculat a Regions i Po- ment fragmentat, ha tingut propi que vagi més enllà de bles Solidaris, Jean Lassalle. una relativa força de mo- les reivindicacions culturals Tot i que no és d’un partit bilització. El 2012, 30.000 i que doni respostes socials, estrictament occità, el 2003 ja persones es van aplegar a econòmiques i polítiques co- va protestar contra el minis- Tolosa de Llenguadoc per herents, pot ser clau per a tre de l’Interior d’aleshores demanar un estatus i una fer valdre un moviment que (Nicolas Sarkozy), cantant ‘Se llei per a la llengua. Amb el encara camina i que no es vol canto’, l’himne d’Occitània. mateix propòsit, el 2015 hi aturar. 20 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H 7 DIES La selecció de la setmana 17-21 de setembre de 2018

Dijous 20. 20-S: història dels abusos d’un magistrat a l’ombra P.C.

Dimecres 19. Gabriela Serra: ‘Tothom era molt conscient de què es pretenia i se cercava a la seu de la CUP el 20-S’

ELISABETH MAGRE

Divendres 21. Marcel Mauri: ‘No hem d’esperar les sentències’

ALBERT SALAMÉ 21 ENTREVISTA 1/5 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

JOSEP CASULLERAS NUALART

MARCEL MAURI ’estat espanyol en va tenir prou amb tres setmanes i mitja per a tancar a la presó Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. ‘No hem d’esperar les És el temps que va passar entre el 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil Lva assaltar la Generalitat, i l’empreso- sentències’ nament dels dirigents d’Òmnium i de l’ANC. A mitjan mes vinent, coincidint amb el primer aniversari de l’entrada de Entrevista al vice-president Cuixart i Sànchez, Òmnium activarà una d’Òmnium Cultural campanya internacional de denúncia contra la repressió de què és víctima el seu president. El vice-president i por- taveu, Marcel Mauri, és conscient de la situació d’amenaça en què es troba encara l’entitat, i ell mateix. Però el re- conforta la capacitat de mobilització de la gent i l’enorme suport social que reben, que fa que en aquests moments tinguin cent vint mil socis. Mauri demana que hi hagi unitat política i acció.

—Què us ve al cap quan penseu en el 20-S? —Recordo molt els últims moments. Quan vaig dir a en Cuixart que no hi havia res a fer amb aquells policies, que no hi havíem de fer res més, allà, que havíem desconvocat i que anéssim cap a casa. L’havia d’anar estirant, perquè en Jordi continuava parlant amb la gent, dient- los que vigilessin, que ens volien parar una trampa… Quan ens en vam anar, quedava molt poca gent. I just quan ens n’anàvem arribaven els tractors, que havien estat blocats a l’entrada de la Gran Via, i van saludar en Jordi. Va ser el final d’un dia molt intens.

—Ja vèieu aleshores que allò era un parany? —No ens podíem imaginar que fos aquesta mena de parany. Sí que crèiem que era el dia que volien crear un relat de violència. I que volien que la nostra gent fes actes violents. I vam anar a dormir tranquils pensant que novament havíem aconseguit sortir-ne molt bé: amb una situació de setge a les institucions ca- talanes, amb molts detinguts, amb una operació contra l’independentisme a gran ALBERT SALAMÉ 22 MARCEL MAURI 2/5 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

escala, però la ciutadania havia tornat a —Teniu por d’acabar empresonat? respondre de manera multitudinària i —Sé que això pot dependre de les deci- cívica. Aquell dia va marcar molt el to. I és sions que prenguem com a entitat i com molt greu allò que va passar, i ens n’hem a país, ja ho hem vist. Per haver defen- El 20-S va marcar oblidat. Ja aquells dies es van vulnerar sat drets fonamentals, pots acabar a la molt el to. I és molt drets fonamentals. Com que després hi presó. Em pot passar a mi i a molta gent va haver la repressió dura, amb gent a la d’aquest país. Aquest element que fins fa greu allò que va presó i la violència del primer d’octubre, un any no era a les nostres vides, ara hi passar, i ens n’hem ho hem oblidat. Però és que van entrar és incorporat. Però després, en la mesura oblidat a mitjans de comunicació, a impremtes, que això afecta molta gent i ho socialit- van segrestar revistes com la d’Òmnium, zes, i hi ha una part molt important del van tancar webs, com la nostra, sense país darrere, som més forts, i això es fa haver rebut mai cap ordre judicial ni cap suportable. En un dels darrers discursos explicació de què va passar. Va ser molt d’en Cuixart abans d’entrar a la presó, fort, allò que va passar. citava aquells versos de Sèneca: ‘El teu Han tingut més efecte poder radica en la meva por; si jo ja no les batalles entre —A Òmnium heu estat objecte de la tinc por, tu ja no tens poder.’ Pesen més repressió, durant mesos. Han entrat aquests valors de fortalesa i de suport. partits i potser no a la seu i us han intimidat. Heu pogut L’estat volia posar aquests límits amb voler repetir segons respirar una mica, últimament? la por i l’amenaça i ha vist que no ens quines decisions amb —En la resposta que hem tingut com hem aturat, que això no són límits, per poc rigor que no pas a entitat, hi influeix molt el paper d’en a la ciutadania d’aquest país. alguns sentiments de Jordi. I som una entitat que té memòria, por que va ser víctima de repressió i exili. —I per als polítics? L’amenaça sembla Va haver d’obrir una oficina a París. No que faci efecte. es van atrevir a ficar el nostre president —M’agrada pensar que, més que aquests a la presó, i ara sí. La repressió durant sentiments, que poden ser-hi i que són enguany no s’ha aturat. Ja n’havíem legítims, hi ha la voluntat de fer les co- sofert; nosaltres, que ens vam negar ses amb més rigor que no en alguns a pagar les multes que ens van posar moments durant l’any passat. Hi havia del 9-N fins ara, ens van embargar decisions que es van prendre, o escenaris, gairebé mig milió d’euros. No ens van que no es van acabar de madurar prou bé. poder vèncer perquè tenim molts socis i, per tant, molta fortalesa. Primer van —Voleu dir després del primer d’oc- intentar liquidar-nos econòmicament, tubre? i després amb la repressió contra en —Sí, clarament. Del primer d’octubre al Cuixart, amb les amenaces de la Guàrdia 27. La manca de rigor en algunes decisi- Civil, amb la intimidació, amb membres ons. Perquè també s’exploraven terrenys de la junta hagin hagut d’anar a declarar en què mai ningú no havia arribat i com a testimonis, treballadors nostres, no s’havien previst totes les opcions, i el fet que jo mateix aparegui en molts que l’estat pogués reaccionar d’aquella informes de la Guàrdia Civil amb mol- manera. Aquesta manca d’unitat, de tes mentides. Sí que és cert que aquella vegades el partidisme mal entès en un sensació que teníem durant mesos que moment de repressió. A Òmnium sempre al matí valia més llevar-se d’hora pel defensem que tothom faci el que vulgui que pogués passar, aquella sensació de i ens agrada molt la diversitat que té el persecució, ara ja ha baixat una mica. Hi catalanisme, però entenem que en una fa el fet que el jutge del Suprem pràc- situació com la que ens trobem ara cal ticament hagi tancat la instrucció. Ens unitat d’acció. Pensem que han tingut mantenim alerta, perquè sabem que som més efecte les batalles entre partits i a l’ull de l’huracà, que podem rebre’n potser no voler repetir segons quines conseqüències com a entitat. I el nostre decisions amb poc rigor que no pas al- president continua a la presó. guns sentiments de por. 23 MARCEL MAURI 3/5 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Davant un estat que utilitza la violència no podem renunciar a cap estratègia ni a cap situació pacífica

ALBERT SALAMÉ

—Esteu decebuts amb els partits? —Unitat i acció política, dèieu en el que la solució sempre ha de ser demo- —Estem més bé que no fa un parell discurs de la Diada. Com es fa aquesta cràtica i que no vol la monarquia, sinó de mesos. Ja sé que això es fa difícil de acció? una república. sostenir quan veus les batalles entre —Cadascú hi té la seva funció. Les en- JxCat i ERC per decidir què passa amb titats, amb tota la diversitat, han de fer —Quan s’ha d’actuar, doncs? Cal espe- els diputats suspesos. Valorem, per la part de mobilització. I els partits han rar les sentències? exemple, la carta conjunta que van fer de construir l’estratègia compartida. I hi —No. Pensem que no hem d’esperar les tots els membres del govern legítim ha una acció que ha de fer l’exili, i que sentències. Nosaltres no tenim fulls de i l’article que van fer tots els presos i la fa, perquè hem aconseguit uns grans ruta. I creiem que davant un estat que exiliats per la Diada. Vol dir que hi ha di- triomfs gràcies al president Puigdemont, utilitza la violència no podem renunciar ferències que es van eliminant. Creiem als consellers i a Marta Rovira i Anna a cap estratègia ni a cap situació pací- que alguns dels discursos es comencen Gabriel. I alhora l’actitud que tenen els fica. No podem renunciar a res. L’estat a arrenglerar. No passa res si s’admet presos, de dir que no treballen per sortir es comporta d’aquesta manera, i cap de que hi ha estratègies diverses, però cal de la presó, sinó per construir un país on les estratègies que s’han posat damunt posar-les damunt de la taula i fer-ne ningú no vagi a la presó per aquests fets. la taula no ha tingut concreció. Per això una de conjunta, amb el màxim d’ele- I després hi ha el govern i el parlament, demanem rigor. Hem de ser més gent? ments comuns. Algun dia caldrà dir que que han de governar en la mesura que Fantàstic, com ho farem? Qui fa que ningú no s’aixequi de la taula fins que sigui possible amb la màxima ambició siguem més gent en aquesta causa? no hi hagi un acord sobre com encarar política per assolir aquests objectius de Hem de fer efectiva la República demà? els mesos que vénen, amb el judici i voler construir una República. L’estat Perfecte. Ho tenim tot a punt? O estem amb l’objectiu pendent d’aconseguir la espanyol té un únic projecte per a Ca- com l’octubre passat? Parlem d’això. República. No pot ser que per qüestions talunya: la fractura social. Hem d’anar Participarem en els consensos que hi tàctiques es presenti aquesta imatge de als grans consensos: el del 80% que no hagi, en les decisions compartides que tanta desunió. vol que hi hagi presos polítics, que creu hi hagi. Però demanem seriositat. Perquè 24 MARCEL MAURI 4/5 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

si no hi ha la sensació que algunes pro- postes no se sostenen. Creiem que d’ací a la sentència passaran molts mesos, i no podem estar deu mesos més així, amb la sensació que no hem fet res, i que no és cert, que es fan coses: internacionalitzar la causa, treballar per la Diada, etc. Però és evident que no hem fet tota la feina que hauríem pogut fer conjuntament. Quan l’independentisme ha anat unit amb un sol objectiu hem vist de què som capaços. La sentència serà important, segur, però abans hi haurà el judici, i abans hi haurà la fiscalia i l’advocacia de l’estat que s’hauran de pronunciar. Anem pas a pas. Per a cada acció hi ha d’haver una resposta.

—Quina mena de respostes? Quines imagineu i proposeu? —De respostes de mobilització pel que pugui passar, en pensem, i hi treballa- rem. I les explicarem quan correspongui. No ensenyem totes les cartes. Són coses que va bé de coordinar-les. Però les ALBERT SALAMÉ accions de desobediència civil pacífica, que és on segurament ens mourem, ja han estat inventades, i ho vam veure l’1-O, el 3-O, el 8-N. Són accions que s’han fet a Catalunya, en molts llocs del —Estem convençuts que la sentència, món. I segur que no renunciarem a res. sigui quina sigui, acabarà pesant més a Sempre accions pacífiques, és clar. Això l’estat que no als nostres presos. D’un ha d’anar acompanyat d’una estratègia punt de vista jurídic, sabem que, mal- política. Per què va funcionar el primer grat que no hi ha cap delicte, tenen la d’octubre? Perquè l’objectiu polític era sentència escrita. I farem que els costi La repressió de l’estat en clar. I és cert que la repressió de l’estat molt de signar-la i defensar-la al món. forma de judici és una nova en forma de judici és una nova oportu- Per tant, no n’esperem res, de la justícia oportunitat per a confluir en nitat per a confluir en l’estratègia, ens espanyola. l’estratègia, ens hi obliga hi obliga. —Com hi enfocarà la defensa i el dis- —Necessiteu un element de catarsi, curs, Jordi Cuixart? com l’inici del judici, per a activar la —Això es va preparant encara. Però sí mobilització? que donarà valor a algunes qüestions: —El fet que hi hagi gent a la presó i primer, que ell segur que no és cap po- a l’exili i tota la repressió de què som lític pres, perquè és el president d’una víctimes fan que ja hi hagi els elements entitat cívica i cultural, amb 125.000 de catarsi. Sí que és cert que comença un socis, víctima de la repressió franquista, curs polític en què segur que hi haurà encarregada del Premi d’Honor, del Pre- esdeveniments prou importants per- mi Sant Jordi; que jutgen un president què tinguem a punt aquestes respostes d’una entitat cultural, que això no passa necessàries. en cap país democràtic, que hem d’anar a Turquia per trobar casos similars. I —Què espereu que passi al judici? alhora, l’actitud: no ens defensarem de 25 MARCEL MAURI 5/5 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

res perquè no hem comès cap delicte. I social precisament és per a explicar que en tot cas us diré que en aquesta farsa volem fer una república, que la neces- que heu muntat jo no seré un titella sitem per a resoldre els problemes de més, al contrari, ensenyaré les vostres la gent del país. És un element impres- vergonyes, diré què feu, que és vulnerar cindible. Perquè amb tants mesos de els drets fonamentals. Després les estra- repressió hem oblidat la tasca d’anar a Amb tants mesos de repressió tègies concretes es van treballant amb compartir el projecte de la República amb hem oblidat la tasca d’anar els advocats i en coordinació amb la resta els nostres veïns. No podem renunciar a compartir el projecte de la d’equips de defensa de presos polítics. a anar a tots els carrers del nostre país República amb els nostres a explicar la República. Perquè, si no, veïns —L’advocat Aamer Anwar deia en els que tenen com a projecte la fractura aquesta entrevista a VilaWeb que el social i construeixen aquest relat, sí govern hauria d’obrir les presons. Hi que tenen una capacitat de penetració esteu d’acord? gràcies a grans mitjans de comunicació —Estem convençuts que si el president que nosaltres no tenim. Hem de tenir Torra ho pogués fer ja ho hauria fet. la capacitat de diàleg, de parlar amb els Si no ho ha fet és perquè el govern no nostres veïns. Hi ha un 80% de la gent deu tenir capacitat per a fer-ho. Essent d’aquest país que no es creu les mentides Hi ha un 80% de la gent el president Torra, que ens l’estimem de la tele, i és aquí on hem de continuar d’aquest país que no es creu molt i que estima molt en Jordi Cuixart treballant. les mentides de la tele, i és i la resta de presos polítics, estem con- aquí on hem de continuar vençuts que ho faria. No n’hem parlat —Hi ha perill que s’ho creguin? Que treballant mai, d’aquesta qüestió concreta, i tant de se’n surtin, amb el discurs de la fractura bo fos possible. Però ens costa de pensar social? que el govern ho pugui fer. —No. Fa quaranta anys que esmercen molts diners a atacar el model d’escola —La capacitat material de fer-ho sí que catalana i n’han obtingut un resultat la té. Una altra cosa és la capacitat o la pèssim. Fins i tot l’estat pagava diners si conveniència política de fer-ho. no trobaves una escola que escolaritzés —No ens consta que el govern ho hagi només en castellà. Quanta gent s’hi va valorat. Si mai, amb totes les estratè- acollir? Cinc o sis? A l’hora de construir gies, això es posa damunt de la taula, aquests grans consensos de país som sempre diem igual: en la mesura que imbatibles. Sí que és cert que poden totes aquestes decisions –aquesta o causar molta tensió social. Però no passa qualsevol altra– es prenguin formant res perquè hi hagi tensió política, perquè part d’aquest pla que necessitem, estic en les societats democràtiques això es d’acord amb el que deia l’advocat de resol en unes urnes. la Clara Ponsatí. Hi estic d’acord en el sentit que ara mateix és difícil de veure —Heu posat en funcionament la nova un horitzó o un pla i això ens desorienta. seu d’Òmnium a Brussel·les? Des del primer d’octubre no tenim pla. —Forma part de l’estratègia d’interna- No hi és. Hi ha diverses idees sobre la cionalització. Però també hi ha una part taula. Això fa més urgent la necessitat que té a veure amb el fet que som una de traçar aquesta estratègia compartida. entitat amenaçada per l’estat espanyol. Si a algú se li acudís de tancar Òmnium, —Del fòrum cívic pel procés constituent la tasca la continuaríem fent. A part això, que va proposar el president Torra, acabem de definir els objectius estratè- n’heu parlat? gics i tota l’estratègia de comunicació —No n’hem parlat. De les coses que va d’abast internacional que farem amb dir el president en aquella conferència, motiu del judici. Formalment l’oficina n’hi ha moltes que ens van agradar. la vam presentar, però encara no s’ha Perquè hi ha l’ambició republicana amb inaugurat. Ho farem aquests mesos grans consensos. Aquest fòrum cívic i vinents. 26 REPORTATGE 1/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

va aconseguir: el referèndum 20-S: història JOSEP REXACH FUMANYA es va fer al cap d’onze dies. Aquell dia va ser una jor- dels abusos aig sortir de casa nada llarga, amb quinze i vaig veure que se detinguts, una quarantena m’acostaven tres d’escorcolls i un setge con- d’un magistrat a homes. Eren guàr- tinuat de més de vuit hores dies civils. Van a la seu de la CUP. L’estat ‘Vtreure la placa i, com si fos havia activat tots els apa- l’ombra una pel·lícula, em van dir que rells: el judicial, el mediàtic i em detenien. Em van ficar el policíac, per evitar el pri- Tribunals La causa que investiga el dins un cotxe i em van llegir mer d’octubre amb una acció els drets. Després va venir repressiva sense precedents. referèndum i que instrueix el jutjat l’escorcoll a casa meva i al Aquell mateix dia, mentre la número 13, deixa al descobert algunes meu despatx, al CTTI. Vaig Guàrdia Civil assaltava depar- irregularitats importants que podrien estar empresonat tres dies, taments de la Generalitat i la van exhaurir el límit de les policia espanyola assetjava invalidar proves · De moment, ja hi ha setanta-dues hores. Almenys la seu de la CUP, el govern quaranta-dues persones investigades vàrem sortir al cap de tres espanyol enviava milers de dies, n’hi ha que encara hi policies amb vaixells per re- són.’ Aquest és el testimoni primir la població. Aquell dia d’un dels dotze alts càrrecs milers de manifestants van del govern que el dia 20 de sortir al carrer. Un any més setembre de l’any passat, de tard, la instrucció del cas que bon matí, van ser detinguts va desencadenar l’onada de per la Guàrdia Civil en un detencions encara no ha aca- operatiu que pretenia evitar bat. Continua al marge de la el referèndum, però que no ho investigació de Pablo Llarena

Un any més tard, la instrucció del cas que va desencadenar l’onada de detencions encara no ha acabat. P.C. 27 REPORTATGE 2/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Fragment de la interlocutòria. VW

al Suprem i, segons que ha partit ultradretà Vox contra era per unes declaracions del Civil’, explica un advocat dels pogut saber VilaWeb, ja inclou Lluís Salvadó, Carles Viver i jutge Vidal’, explica un dels investigats. Per la caserna de quaranta-dos investigats. I Pi-Sunyer, Carles Puigde- advocats dels quaranta-dos la Travessera de Gràcia hi van pot haver haver-n’hi més. mont, Carles Mundó, Oriol investigats pel jutjat 13. Si passar el portaveu del comitè Molt abans de l’aplicació Junqueras i l’ex-jutge Santi inicialment eren unes inves- executiu del Pacte Nacional de l’article 155 de la constitu- Vidal, per unes declaracions tigacions per les declaracions pel Referèndum, Joan Ignasi ció espanyola i que l’estat es d’aquest darrer en què, entre de Santi Vidal, després van Elena; el director general de querellés contra el govern per més coses, assegurava que la derivar en investigacions Comunicació del govern de l’organització del referèn- Generalitat havia obtingut contra les estructures d’estat la Generalitat, Jaume Clo- dum, ja hi havia una investi- il·legalment les dades fiscals que suposadament es prepa- tet; el secretari general de gació oberta de feia mesos. La dels catalans. El TSJC va des- raven a l’Institut d’Estudis Presidència, Joaquim Nin; el dirigia el magistrat del jutjat estimar l’admissió a tràmit de l’Autogovern i, finalment, director d’Atenció Ciutadana, 13 de Barcelona, Juan Antonio d’aquella querella, però la va el jutge va centrar-se en el Jordi Graells; i l’actual con- Ramírez Sunyer. Aquest jutge derivar al jutjat d’instruc- referèndum. seller de Polítiques Digitals i investigava els preparatius ció número 13 perquè decidís Administració Pública, Jordi del referèndum a l’ombra, sobre els denunciats que no Irregularitats en el procés Puigneró. Curiosament, tot en una causa secreta, donant eren aforats, és a dir, Salvadó El jutjat 13 va començar a i rebre la condició d’inves- instruccions a la Guàrdia Civil i Viver. Ramírez Sunyer no gestar una gran causa i va tigats, alguns no han estat i a la policia espanyoles. Des- en va dubtar i va acceptar la delegar a la Guàrdia Civil que citats a declarar mai més ni prés ho negava, i amb l’argu- querella per rebel·lió, sedició portés la investigació. Així han tingut notícies del jutge, ment que no investigava el –mesos més tard, aquests és com el mes de maig, la que encara instrueix el cas. primer d’octubre va refusar delictes s’imputaren a part Guàrdia Civil va començar Segons els citats, els inte- que la CUP es personés en la del govern–, revelació de se- a citar a declarar càrrecs de rrogatoris de la Guàrdia Civil causa. Però ahir mateix, tal crets, malversació, desobe- l’administració, funcionaris i giraven entorn dels prepa- com va confirmar el col·lectiu diència i prevaricació. alts càrrecs de la Generalitat. ratius del referèndum, i per d’advocats Drets, Ramírez ‘La causa es declara secreta ‘Ens hem trobat amb molta això la CUP, en un exercici va admetre que investiga els i comencen a investigar allò gent a qui la Guàrdia Civil ja de responsabilitat, va dema- preparatius del referèndum que els dóna la gana. Apun- els va dir que passaven a ser nar de personar-se com a del 15 de maig de 2017 ençà. ten a totes direccions i a tota investigats, però aquesta si- persona jurídica investigada. Aquesta investigació neix l’activitat que fa el govern, tot tuació processal l’ha de deci- I ho va fer en un escrit ca- arran d’una denúncia del i que la querella presentada dir el jutge, no pas la Guàrdia rregat d’ironia al qual ad- 28 REPORTATGE 3/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El director general de Comunicació del Govern, Jaume Clotet, en sortint de declarar davant la Guàrdia Civil. ACN

juntava les dates i els llocs de ‘falsedat documental’ i 19 de juliol de 2017 va dictar on el partit faria actes de ‘usurpació de funcions’ pels Més d’un any una interlocutòria refusant campanya del referèndum, interrogatoris a alts càrrecs més tard, el jutge que la CUP s’hi personés. I per amb la ‘finalitat que el jutjat del govern a la comandància Ramírez ha admès això estudia de presentar una completés la investigació i de la Travessera de Gràcia. querella contra el magistrat i que, efectivament, facilitar la labor de la Guàrdia Segons Drets, el jutjat d’ins- la secretària per prevaricació, Civil’. Però el jutge Ramírez trucció número 13 podia in- la Guàrdia Civil falsedat documental i vulne- va denegar-ho adduint que vestigar d’amagat el referèn- investigava d’ençà ració de drets fonamentals. no, que no investigava pas el dum del primer d’octubre del 15 de maig del Però no són pas les úni- referèndum: ‘Aquesta causa sense cap fonament i, alhora, 2017 ques probables irregulari- no té per objecte l’organit- la Guàrdia Civil actuar sense tats de la instrucció del cas. zació política o convocatòria cobertura judicial. El mes d’agost proppassat d’un referèndum ni és una Més d’un any més tard, Ramírez Sunyer va enviar la causa general contra els qui el jutge Ramírez ha admès causa de Lluís Salvadó i Josep directament o indirectament que, efectivament, la Guàr- María Jové al TSJC perquè hi tinguessin interès’, deia el dia Civil investigava d’ençà són aforats. Però, segons que jutge Ramírez. del 15 de maig del 2017 tots denuncien alguns advocats, El jutge negava qualsevol aquells ‘que poguessin haver el magistrat els ha investi- investigació del referèndum, intervingut en l’autorització, gats il·legalment durant sis també per mitjà del Tribu- creació i desenvolupament de mesos, car van ser elegits nal Superior de Justícia de la web pactepelreferendum. diputats el mes del gener i Catalunya (TSJC). El compte cat’, per la qual cosa es va fins al mes d’agost no s’ha de Twitter del TSJC fins i tot prendre declaració a la ca- inhibit. ‘D’ençà que van en- va fer un seguit de piulades serna de la Guàrdia Civil de trar el parlament, el jutge negant aquesta possibilitat. la Travessera de Gràcia de sap que no és competent, En vista del desgavell, l’as- Barcelona durant el mes de però ha continuat analitzant sociació d’advocats Drets va juliol. Segons Drets, el jutjat els correus electrònics i la presentar una querella en ‘reconeix que va faltar públi- documentació que els van què acusava la Guàrdia Civil cament a la veritat’ quan el requisar el 20-S... I això no 29 REPORTATGE 4/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Després d’una instrucció voluble i que va començar amb una investigació sobre sis delictes diferents, fa de mal esbrinar quins delictes acabarà imputant el jutge

ho podia fer’, diu un advocat No saps mai quan pujarà’, lictes. Per una altra, que en coneixedor del cas. deia ahir en to irònic l’advocat la interlocutòria d’incoació També s’ha detectat que d’ERC Andreu Van den Eyn- del sumari el jutge Ramírez quan es van ordenar les escol- de, que denunciava que els va fer constar que observava tes telefòniques, per error es vulneren el dret de defensa indicis de malversació, ‘entre van punxar uns altres núme- perquè no els deixen con- altres’. Cal tenir en comp- ros de telèfon, però així i tot sultar el sumari sencer. Les te que per a fer aquest pas, van continuar punxats. Per cartes són dolentes, però hem el jutge ha de justificar que coses com aquesta, és molt de jugar igualment. A banda té sospites de delictes que probable que en la primera els dotze càrrecs del govern superen nou anys de pena. setmana del judici oral surtin detinguts el 20-S, alguns Amb la rebel·lió i la sedició a la llum irregularitats que dels quals, un any més tard, n’hauria tingut prou perquè posaran en dubte la instruc- encara no han estat citats a impliquen penes de trenta ció del cas. Un altre advocat, declarar, també s’investiguen anys i quinze, respectiva- encarregat de la defensa d’un una dotzena d’informàtics de ment, però Ramírez només alt càrrec de la Generalitat CTTI, personal d’empreses va fer-hi constar el delicte de investigat, no veu factible que com T-Systems, la Fundació malversació, d’un màxim de es pugui eliminar la instrucció Puntcat, Unipost, Diplocat, vuit anys de pena. Per a su- sencera, però opina que hi una impremta de Sant An- perar el llindar dels nou anys, ha hagut clares vulneracions dreu de la Barca, Novoprint, diu que té proves fefaents que processals que poden invali- entre més. la quantitat defraudada seria dar alguns testimonis en el Després d’una instrucció de més de 250.000, cosa que judici oral. voluble i que va començar és un agreujant. amb una investigació sobre La instrucció és eterna. Degoteig d’investigats sis delictes diferents, fa de Només cal observar que la El cas es va instruint de fa més mal esbrinar quins delictes causa de Pablo Llarena con- d’un any i el dia 9 d’octubre acabarà imputant el jutge. tra el govern de Puigdemont hi ha més investigats citats a Però hi ha dues dades que va començar molt més tard declarar, entre els quals Núria fan preveure que no seran i avui dia és gairebé a punt Llorach, presidenta de la Cor- ni rebel·lió ni sedició. Per de tancar-se. Una causa, per poració Catalana de Mitjans una banda, que quan el jutge cert, que també ha pouat en la Audiovisuals (CCMA). Ja hi del 13 va enviar la causa de instrucció que ha anat fent el ha quaranta-dues persones Salvadó i Jové al TSJC per la jutjat número 13, sobre la qual investigades: ‘Això és com seva condició d’aforats, va comença a haver-hi moltes el comptador de la Marató. eliminar-ne aquests dos de- ombres de dubte. 30 CRÒNICA 1/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Escrit només un any després, costa de creure, però va anar així: la gent i els polítics anaven de la mà, com una pinya, davant d’Economia. ALBERT SALAMÉ 20-S, quan els carrers sí que van ser nostres

ANDREU BARNILS

Avui fa un any de la reacció contundent que té armes llargues deixa- Avui la notícia és la reacció de de la gent per a defensar el referèndum des dins. La Guàrdia Civil tar- la gent. No havia passat fins darà cinc hores a informar ara, amb aquesta intensitat. d’aquest petit detall als Mos- La gent ha sortit de manera avant l’escola dels escorcollats per ordre del jutjat sos. Ignorant del petit detall, massiva a donar suport als nens, un pare rep un número 13 de Barcelona, del viurà les hores següents dalt homes i les dones que orga- whatsapp. Pliiip. Men- jutge Juan Antonio Ramírez del capó verd, convertit en nitzen el referèndum. Escrit tre amb una mà aguan- Sunyer. Aquesta vegada, però, tarima. De dalt estant, veurà només un any després, costa ta la criatura, amb la gent reacciona. I pocs mi- com la Guàrdia Civil barra el de creure, però va anar així: Dl’altra llegeix al mòbil que la nuts després, milers de perso- pas d’entrada, però sobretot la gent i els polítics anaven guàrdia civil deté membres nes envolten el Departament (sobretot!) veurà com una de la mà, com una pinya, da- del govern que preparen el d’Economia per donar suport gernació de gent com més vant d’Economia. El 20-S els referèndum del primer d’oc- als detinguts. Seran quinze va més gran envolta l’illa de carrers sí que van ser nostres. tubre. No són ni les nou del mil persones en poques hores. cases. Veu un amic de la in- Tres són les imatges vis- matí del 20 de setembre de Minuts després de rebre el fantesa, un company de feina, tes des de dalt del capó que 2017. Diversos alts funcio- whatsapp, el pare, periodista, un col·lega de la Directa. Veu un any després es mantenen naris, entre els quals Josep ja és dalt del capó del cotxe de pares, mares, fills i àvies. Veu intactes a la memòria. Pri- Maria Jové, i diverses seus la guàrdia civil, ara ja famós, que avui la notícia no són ni mera, la imatge d’un capa- governamentals (Economia, aparcat just davant la seu del les detencions ni els escor- rró ros, que clarament s’obre Afers Socials, Exteriors) són Departament d’Economia. El colls. Això fa mesos que dura. pas entre la multitud. És una 31 CRÒNICA 2/2 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

per telèfon. Obsessionada per veure què passa amb el jutjat d’instrucció número 13. I en- tendre per què l’ordre judicial no arriba. Nervis i tensió per telèfon. La tarda s’escola. Les hores passen i l’ordre judicial no arriba, per desesperació d’alguns. A la posta de sol, Xavier Trias i Albano-Dante Fachin sí que arriben, i per donar suport. Quan la policia espanyola abandona la CUP, frustrats per no haver-hi pogut entrar, ni provocar violència, ell enfila un altre cop cap a Economia. El vespre comença a manar.

Vespre de cares perilloses Aquell vespre ja no va poder recuperar el seu lloc damunt Davant la provocació, alegria. Perquè el 20-S els carrers el capó del cotxe. Llàstima. Ara l’ocupaven Jordi Sánchez van ser nostres, i la calma, també. ALBERT SALAMÉ i Jordi Cuixart, que animaven la gent a mantenir la calma. Baixa del capó, se’n va d’Eco- Per això deuen ser a la presó. mossa d’esquadra de l’equip Sabadell. Alt i atlètic, també nomia i enfila cap a la seu Perquè per haver estat dalt de Mediació. Serena, valenta, és dalt d’un cotxe, o d’una del partit. Tarda mitja hora i, d’un capó no deu ser. Aquell tranquil·la per fora, apareix de tarima? Llonch, cantant de quan arriba, David Fernàndez vespre, simplement va vagar sobte entre la massa. I de ma- rap, gaudeix des de dalt dels li explica, atabalat, que efec- pels voltants d’Economia. I nera contundent i educada a la càntics de la gent jove. Perquè tivament la policia espanyola encara recorda perfectament vegada, es preocupa per l’estat davant Economia no es para no té ordre judicial, però que una cosa. A tocar de la Gran del cotxe. Li responen que són de cantar. I avui una estrofa volien entrar a la seu igual- Via, homes forts, musculats, periodistes, que treballen des es convertirà en eslògan. ‘Els ment (i il·legalment) per con- amb roba esportiva, cridant i d’allà dalt, i que no tenen cap carrers seran sempre nos- fiscar material del referèn- gesticulant contra la policia. intenció de fer malbé el co- tres’, aquell dia, va arribar a dum. Hi ha calma tensa. Una Homes que feien tota la pinta txe, però tampoc d’anar-se’n. moltíssima gent. I ja no els calma tensa que les diputades de provocadors professionals. És tarima privilegiada i ne- deixarà. Aquell dia, sonava Mireia Vehí, Eulàlia Reguant Animaven la gent a enfron- cessària. La mossa d’esquadra així enregistrat des de dalt i Anna Gabriel aconsegueixen tar-se als mossos que feien gira cura i desapareix entre la del capó. L’última imatge que de rebaixar intel·ligentment un passadís per on pogués massa. La seva presència ja recorda des del capó és Ramon amb un ball que es farà viral. sortir la comitiva judicial. La no els deixarà. Hi són. Encara Tremosa brandant la bandera Davant la provocació, alegria. gent, però, no els feia cas. que no els vegis, ells a tu sí. I, europea i Mikimoto llegint el Perquè el 20-S els carrers van La comitiva judicial va poder de fet, les armes abandonades discurs de Puigdemont que ser nostres, i la calma, també. sortir. Ningú no els va tocar. dins el cotxe estaran controla- denuncia l’estat d’excepció Un veí del barri, lector de Perquè el 20-S els carrers van des per helicòpter i agents de encobert que avui s’ha desfer- VilaWeb, li ofereix el pis i in- ser nostres, i la calma també. paisà dels Mossos. El 20-S els mat per evitar el referèndum. I ternet per a poder passar la Deu dies després, s’or- carrers van ser nostres. I dels de sobte, setge a la CUP. crònica. I allà dalt es troba ganitzava el referèndum del Mossos, també. amb una altra de les esce- primer d’octubre. El 20-S la La segona imatge que re- Setge a la CUP nes que recordarà d’aquell gent ho va permetre, fent-se corda és Pau Llonch. Mem- Els caps l’informen que la po- dia. Una periodista del diari seu el carrer i fent-se seva la bre de la PAH i de la CUP de licia assetja la seu del partit. El País, dins el pis, parlant calma. 32 ENTREVISTA 1/6 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ROGER GRAELLS FONT

GABRIELA SERRA l 20 de setembre de 2017, a dos quarts d’una del migdia, Gabriela Serra era davant la seu del Depar- ‘Tothom era molt tament d’Economia, a Barcelona, amb Eulàlia Reguant i Mireia Boya. EProtestaven pels escorcolls de la Guàrdia conscient de què es Civil, juntament amb milers de ciutadans indignats per aquella actuació contra pretenia i se cercava a la el govern i l’intent de desmuntar el referèndum del primer d’octubre. Fou llavors quan les diputades de la CUP van seu de la CUP el 20-S’ veure a Twitter que la policia espanyola havia posat setge a la seu del partit al carrer de Casp. Entrevista a l’ex-diputada sobre el Ràpidament, van anar-hi. De se- setge policíac a la seu de la CUP el guida van congregar-s’hi centenars de persones disposades a defensar la seu. 20-S i sobre el moment polític actual Cívicament però en un ambient tens, els concentrats van resistir vuit hores de setge de la policia espanyola, que volia entrar –sense ordre judicial– a requisar material de la campanya del referèndum. L’actitud provocadora dels agents, mos- trant les escopetes de pistoles de goma –una arma prohibida a Catalunya– no va desfermar aldarulls. Finalment, cap a les vuit del vespre, la policia espanyola va retirar-se. Demà la CUP obrirà la seu als ciutadans per commemorar aquella jornada. Gabriela Serra explica en aquesta en- trevista com visqué aquelles vuit hores de setge a la seu de la CUP, quines sen- sacions tenia i com va passar de la tensió a l’alegria per la resposta multitudinària i pacífica de la gent. Rep VilaWeb a la seu de l’associació Entrepobles, a la Meri- diana. Ens fa notar que duu la mateixa brusa que el 27 d’octubre. D’aquell dia i de l’octubre republicà, i del moment polític actual, també en parla.

—Com recordeu la jornada del 20 de setembre? —Va ser un dia esgotador. A primera hora, la Mireia Boya, l’Eulàlia Reguant i jo vam anar al Departament d’Economia perquè ja es difonia que hi havia el setge de la Guàrdia Civil. Quan vam arribar ja hi havia molta gent, impressionant, i la tensió ja es palpava. El famós cotxe, ELISABETH MAGRE 33 GABRIELA SERRA 2/6 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

inculpatori i acusatori dels dos Jordis, material a les cases i als cotxes. Trèiem era absolutament ple de periodistes, el material de la seu en cadena. Va ser tots a sobre. Em fa molta gràcia quan els una resposta absolutament preciosa i acusen, perquè ells van pujar-hi a quarts combativa, perquè no era que la gent no El grup de defensa de dotze o les dotze de la nit. Mentre veiés i no palpés el perill que hi havia, que vam crear, amb érem allà ens va arribar per Twitter que la provocació constant... I, malgrat això, assetjaven la seu de la CUP. baixava i hi era, ens feia costat i estava nombrosos advocats, plantada al carrer durant totes les hores va fer-se un tip —Aleshores us en vau anar cap a la seu. que va durar. Fins i tot el supermercat d’intentar mitjançar —Sí. Quan hi vam arribar ja eren quarts va reobrir perquè la gent pogués com- de dues o les dues i ja ens vam trobar prar menjar i beguda. No era una cosa tot el setge policial. Ja hi havien anat prevista ni previsible. Per tant, va ser els policies, vestits de civil, a requisar el una resposta ciutadana espectacular. material, que en aquell moment carre- Personalment, estava profundament gaven en un cotxe. Això ja havia passat, emocionada, després preocupada, des- La nostra actitud nosaltres no ho vam veure. Sí que vam prés intrigada... Vaig passar per totes les era de fer una crida veure la pressió directament de la poli- fases que es poden passar. Òbviament, cia espanyola fent el cordó. Els nostres de preocupació, n’hi havia. a no caure en la companys, treballadors i treballadores i provocació, en el alguns membres de l’organització que —Preocupació per una possible actuació nerviosisme i en el eren a dins la seu, continuaven tancats. violenta de la policia espanyola? neguit A fora, a l’entrada, ja hi havia en Carles —Hi havia preocupació per moltes coses. Riera, en Joan Garriga i més militants i Quan hi ha una actuació amb un interès en aquell moment ja vam veure que la tan clar de provocació... La policia es- cosa de moment quedava aquí. Els nos- panyola no té competències en ordre tres companys que eren tancats a dins públic, correspon als Mossos. Què coi van poder sortir. hi feien allà tantíssimes hores en una actitud provocadora? Mostraven les ar- —Com recordeu aquest setge? mes llargues, les escopetes de pilotes de —Van ser moltíssimes hores de setge goma i, quan van marxar, va haver-hi policíac, amb intents continuats d’entrar un tret. No solament havíem de pensar a la seu. Una claríssima vulneració dels en els uniformats que teníem al davant, drets civils i polítics, com a ciutadans i sinó que també havíem de pensar que com a organització política. Des del pri- molt possiblement hi havia provocadors mer moment vam exigir l’ordre judicial d’una altra mena disposats a moure per a entrar i el temps passava. Van venir brega i a provocar una acció o resposta quinze cotxes de la policia fins a les vuit suposadament a favor de la CUP, però del vespre, quan se’n van anar. El grup de violenta. defensa que vam crear, amb nombrosos advocats, va fer-se un tip d’intentar —Hi havia moltíssima gent davant la mitjançar. També en David Fernàndez, seu de la CUP. Us va sorprendre la res- en Carles Riera, en Jaume Asens... No va posta popular? haver-hi manera. Durant aquelles hores —Va ser una allau, unes dues mil perso- vam tenir el suport i la companyia de nes. Va venir gent solidària de diferents més partits. L’Albano-Dante Fachin, la col·lectius i grups que no coneixíem Gala Pin, en Xavier Trias, l’Antoni Cas- tant. Durant tantes hores, hi havia la tellà... La cosa més meravellosa va ser possibilitat que s’utilitzés una situació que quan vam arribar-hi ja hi havia un com aquella. La nostra actitud era de fer munt de gent, que creixia, creixia i crei- una crida a no caure en la provocació, xia. Una massa de gent impressionant. en el nerviosisme i en el neguit, tot i Els veïns del carrer de Casp també van que van ser moltíssimes hores allà da- ser-hi. Els del bar, els del supermercat, vant i, per tant, era lògic que els ànims els del bloc... Molts van guardar-nos s’escalfessin, que hi hagués cansament, 34 GABRIELA SERRA 3/6 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El 20-S és un exemple de claríssima intel·ligència col·lectiva i de seny

ELISABETH MAGRE

mala maror... Era absolutament lògic i a una situació d’alta tensió... Penso que és tan cansada que em semblava que havia més, legítim arran d’una acció d’aquesta un exemple de claríssima intel·ligència fet l’Aneto. mena. Va ser una mostra de resistència col·lectiva i de seny. No va haver-hi les molt digna de ser explicada perquè, a imatges que ells volien. —Després va arribar el primer d’octu- més, va ser absolutament improvisada, bre, el 3, la declaració suspesa del dia va sortir la part millor i més intel·ligent —Una de les imatges d’aquell dia és la 10... Aquells dies la CUP va sentir-se de cadascú de nosaltres. Sobretot la més d’Anna Gabriel, Mireia Boya, Eulàlia menystinguda pel govern? intel·ligent, perquè suposo que tothom Reguant i Mireia Vehí ballant davant —Aquells dies van ser profundament era molt conscient de què es pretenia i la seu de la CUP. Allò va ser per relaxar difícils. El dia 10 nosaltres ens assaben- se cercava amb aquella acció. l’ambient? tem una hora abans del ple que el pre- —En un moment determinat va co- sident ha decidit d’acomplir el resultat —Què es pretenia? mençar a sonar la música. Sincerament del referèndum, però immediatament —Que hi hagués aldarulls. Era una pro- no sé d’on va sortir i va començar a sonar suspendre’n l’aplicació. I ens ho diuen vocació claríssima. La policia espanyola la cançó de Txarango que fèiem servir una hora abans. No jugàvem amb les deia que actuava per ordre de la fiscalia. a la campanya del referèndum. Una cartes que s’havien acordat d’antuvi. Allò En teoria cercaven material institucio- cançó alegre i entusiàstica. Ballar va ser ja va ser una primera impressió forta. nal, però nosaltres només teníem mate- la manera de fer fora el neguit. Sóc una Es va parlar d’un termini per a veure rial de campanya. Eren allà mostrant les mica gran –seixanta-set, ja– i per tant com es podien desenvolupar les coses, armes, amb actitud provocadora i sense ets molt conscient de què podia passar per a tenir un temps per a parlar més voler negociar. Al final se’n van anar. No perquè no és la primera vegada que vi- amb Madrid, per a acabar de veure, de es va trencar ni una paperera, ni es va via una situació d’aquestes. He estat en perfilar certs suports internacionals amb llançar ni una ampolla, ni una llauna ni situacions més complexes i complicades els quals ells en aquell moment encara res. L’única cosa que es va disparar van i saps tots els riscs i amenaces que hi ha tenien alguna confiança. Òbviament, ser bales de goma, res més. Hi ha gent en moments com aquell. Per tant, això no tot es va consultar des del primer a qui agrada la paraula ‘civisme’. Més provoca tensió. Vaig perdre la noció del moment de manera planera. Cal tenir en civisme que el que va haver-hi allà, en temps. Quan vaig arribar a casa estava compte que primer havien de posar-se 35 GABRIELA SERRA 4/6 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

d’acord els partits que formaven part de JxSí. Per tant, sí que moltes coses potser no es van poder consultar en el grau que nosaltres hauríem volgut. Ens hauria agradat molta més consulta i molta més informació? Indiscutiblement. Van ser aquells dies que era un totum revolu- tum, que era bastant confús tot plegat. Si aprovarien el 155, si no... Arribem al dia 27 amb una República que, almenys institucionalment, és la que menys ha durat. Popularment no, perquè la gent independentista i alguns no indepen- dentistes fan República cada dia. I una manera de fer República és estar al carrer i exigir de tenir una república: igualtat, fraternitat i una mica de feminisme, que se’l van descuidar.

—La CUP hauria pogut fer alguna cosa més perquè les coses haguessin anat diferent? —Possiblement. Almenys, i això és una opinió absolutament personal, hauríem pogut exigir d’una manera molt més cla- ra que ens diguessin com es faria efectiva la República. Les famoses estructures d’estat, respecte de les quals el senyor Santi Vila va tenir la gentilesa, a les por- tes de l’Audiència espanyola, de dir que ell no havia fet els deures. Sembla que no havia estat el senyor Vila i prou que no havia fet els deures. Per tant, potser sí que hauríem hagut d’exigir que ens ELISABETH MAGRE posessin sobre la taula d’una manera més clara realment què hi havia i què no hi havia. Allò de la llei a la llei... Això fins i tot part de la seva legalitat, més parada. En quin sentit? Teníem la plaça sí que, si més no, la CUP sempre va dir que no pas la nostra. És cert que pos- de Sant Jaume i el passeig de Sant Joan que no podia ser de la llei a la llei. Ara siblement, cadascú segons el nivell de amb una munió de gent absolutament a misses dites és bo de dir-ho, però cal responsabilitat que li pertoca en aquesta espectacular vinguda de tot el Principat, tenir totes les coses pensades perquè situació, va menystenir la virulència, esperant. I no hi ha resposta i ni tan aquest periple tot just comença. l’agressivitat i el poder repressiu que sols es retira la bandera espanyola del l’estat empraria contra el referèndum i Palau de la Generalitat . Són coses que —Molts dirigents han dit que no espe- la proclamació de la República. ens han de fer reflexionar i ens han de raven aquesta resposta tan repressiva fer pensar. Que no es poden repetir, que de l’estat. —En què es va fallar? fem què fem hem de jugar tant sobre —Tots plegats no vam arribar a pensar —S’ha de tenir pla A, B i C. I aquests segur com sigui possible i hem de me- que l’actuació seria de la contundència i plans, tant com sigui possible, han surar molt bé què posem sobre la taula, ferocitat que va ser. El 155 ha significat de ser col·lectius i unitaris. En aquell què podem posar sobre la taula i què no pas un cop a la independència, sinó moment hauríem pogut trobar un pla podem portar fins al final, amb totes un cop a la democràcia i un cop a la seva B més o menys acordat. Òbviament, no les conseqüències que calguin, però fins pròpia constitució de refundació borbò- es va treballar. Òbviament, penso que, al final. Penso que hem après aquestes nica. Són ells mateixos que han trencat entre tots, vam deixar la gent desem- lliçons, com tothom ha après lliçons que 36 GABRIELA SERRA 5/6 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

crec que són molt importants. Malgrat es matisen. El plantejament d’ERC és —Junts per Catalunya, ERC i el president tot, la gent continua activada, la gent un i el discurs de JxCat o del PDECat Puigdemont haurien d’explicar com continua al carrer, la gent continua amb és un altre. La CUP s’ha mantingut en volen continuar aquest procés. L’esperit iniciativa. Tenim una immensa part del el primer d’octubre, la República i la del primer d’octubre era aplicar la Re- nostre poble disposada a lluitar pels unilateralitat. És obvi que no hi ha es- pública, no és fer un altre referèndum. presos, els exiliats i els segrestats com la tratègia. Però si cerquem atenuants... La Rebem missatges contradictoris que Tamara fins que calgui. A Madrid deien virulència del procés judicial i l’acritud no ens permeten d’aclarir-nos. Tardà i que això era un suflé. Doncs el suflé s’ha amb què són tractats els presos i preses Rufián diuen clarament que cal negociar consolidat. El suflé ja és un pa de pessic i exiliats i exiliades és d’una grandària un referèndum, eixamplar... Han pres molt contundent perquè la gent és al espectacular. Penso que quan comenci una posició clara. Ara, com es tradueix carrer i encara està disposada. Fins quan el judici, avançarem. Fins ara, s’han això en l’acció de govern? Ells hi són. i fins on? Hi haurà d’haver propostes, hagut de considerar molts elements i Què ha de fer el govern i quina relació passos més contundents, accions i ac- possibilitats dins aquesta situació. No ha de tenir el president Puigdemont i els tivitats capaces d’anar-nos acostant al crec que tinguem una tardor calenta, exiliats amb el govern i els consellers, ho dret que tenim d’autodeterminar-nos i però aquest context pot explicar que hi han de resoldre ells. La CUP no pot fer-hi d’instal·lar la República, que és allò que hagi hagut moments d’incertesa. Hi ha res, en això. Aviat començarà el judici i la gent va decidir l’1-O. un altre problema. En algun moment el hem vist com s’encararà políticament president Puigdemont haurà d’esclarir per part dels presos. Crec que això també —La gent s’ha mobilitzat activament, això del Consell per la República, com ajudarà a donar molta llum. Cal confiar però sembla que falta un lideratge i enfoca el procés constituent... Si fem un que tenim els dies comptats pel que fa una estratègia comuna de l’indepen- procés constituent és per a anar a unes a la falta de lideratge i d’estratègia. Ara dentisme. eleccions constituents i fer una Repúbli- és un moment complicat. —Que no hi ha lideratge és una ob- ca. Si no, no és un procés constituent, és vietat. Avui diem blanc i demà gris. A un debat públic. —La sentència contra els presos pot Madrid, representants polítics que tinc originar un altre 3 d’octubre? en alta estima com en Joan Tardà i en —El lideratge de Puigdemont ha de —Espero, desitjo, confio i faré tant com Gabriel Rufián diuen unes coses i aquí tenir més pes? pugui perquè sigui així. Si en alguna co-

Cal confiar que tenim els dies comptats pel que fa a la falta de lideratge i d’estratègia

ELISABETH MAGRE 37 GABRIELA SERRA 6/6 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

sa ens fa costat Europa, és a demostrar d’una societat excloent, vandàlica en el que el poder judicial espanyol és abso- terreny dels valors i dels drets i en el lutament mediatitzat pels interessos reconeixement de les persones. Pensar polítics i que realment s’ha polititzat la que podríem obrir les presons és un fet justícia i judicialitzat la política. L’úl- molt revolucionari. tima sentència sobre el cas Valtònyc és Les municipals poden ser un definitiva. Des de la justícia europea —També pot haver-hi presos culpables. moment molt important i es percep que en un país que es diu —Mirem les culpabilitats. Parlar d’obrir interessant per a construir la democràtic l’aplicació de la justícia és les presons és un terme profundament República des de baix molt lluny de ser un exemple d’exercici transcendental. Si per obrir les presons democràtic i just. Quan un senyor com el entenem alliberar els dirigents indepen- jutge Llarena defensa els drets i interes- dentistes, això no és obrir les presons. sos d’estat en comptes dels drets civils, rep sentències en contra dels tribunals —Què és? europeus. Aquí hi ha un reconeixement —És fer sortir els nostres presos. que la justícia espanyola no funciona i El llaç groc és per uns presos que és partidista. —Gabriela Serra ho faria, si tingués concrets, però no són els les claus? únics presos que és injust que —És en aquest moment quan creieu que —La Gabriela Serra pensaria quanta gent siguin a la presó pot fer-se efectiva la República? ha de fer sortir de la presó. Jo sóc volun- —Depèn de quan sigui la sentència. La tària de Wad-Ras. Hi aprenc moltíssim. República l’hem de construir en un pro- Sempre duc el llaç groc, però quan hi cés que potser ens costarà més temps. vaig me’l trec. Hi ha un grup molt ma- Estem en un any polític profundament co que es fan dir agents culturals que complicat. El canvi de Rajoy per Sánchez organitzen activitats per a les preses i no resol cap problema, però almenys no un dia em van demanar que els expli- agreuja els que tenim. Hi ha eleccions qués això del procés. La majoria no són municipals, que fan un paper en les de- catalanes, són llatinoamericanes. Unes cisions que prenen les forces polítiques. vint-i-cinc dones. Amb un grup vam Poden ser un moment molt important i anar al parlament, i quan vam tornar interessant per a construir la República aquell dia no em vaig treure el llaç. Em des de baix. Hi ha també eleccions euro- van demanar per què me’l treia. Doncs pees en un context molt important per a ho faig per respecte. Perquè el llaç groc Catalunya, en què podem aconseguir una és per uns presos concrets, però no són presència important en un espai com els únics presos que és injust que siguin el Parlament Europeu. I pot haver-hi a la presó. És molt injust que algunes eleccions generals espanyoles. Es juga a d’aquestes dones siguin a la presó. Com moltes bandes i en molts escenaris. És que no hi ha un llaç per a tots els presos una situació molt complexa. I no oblidem detinguts injustament, quan vaig a Wad- la mirada de la senyora Merkel, que no Ras me’l trec. I una em va demanar que ens deixa de mirar mai i aporta les seves li regalés el llaç groc, que seria solidària opinions sobre com pot pacificar aquesta amb les preses polítiques. I ara volen una situació l’estat espanyol. xerrada sobre les preses. Em va semblar molt bonic. A mi dir que lluitarem fins —Torra ha d’obrir les presons? al final perquè els nostres presos surtin, —Personalment sempre he estat en sí. Que farem tant com puguem perquè contra de les presons. Si les obrim, la justícia sigui justa, sí. Que farem el obrim-les per a tots. No solament per als possible i l’impossible perquè surtin nostres presos polítics. Hi ha molta gent en tres setmanes si pot ser en comptes empresonada injustament. A les presons d’un any, òbviament. El president Torra hi ha molta gent que ha estat jutjada, quan li ho van demanar va dir que era però que no és cent per cent culpable de una metàfora. I jo vaig quedar-me molt la pena que paga. Hi ha moltes víctimes tranquil·la. 38 ANÀLISI 1/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

estats com els Països Baixos, Iemen: quatre- REDACCIÓ Suècia, Noruega o Alemanya, amb regles molt estrictes que centes bombes per a setmana passada la impedeixen les seves em- polèmica va esclatar de preses d’exportar armes a ple. El ministeri de De- països dictatorials o que les a matar a qui? fensa espanyol va aturar empren contra la població la venda de 400 bombes civil. Espanya, com s’ha vist La l’Aràbia Saudita. Llavors, clarament amb aquestes 400 Llevant El conflicte del Iemen és la crisi de sobte, el regne dels Saüd bombes, avantposa sempre va amenaçar d’anul·lar el el negoci. La simple amenaça humanitària actualment més important contracte que també tenia que cancel·larien els contrac- i un complicat tauler estratègic del qual amb el govern espanyol per tes per a construir els vaixells ningú no veu cap sol·lució a fabricar cinc vaixells. Arran ha estat prou per a remou- d’això, el ministeri va rectifi- re la mala consciència que car i va decidir de vendre les havia fet dubtar la ministra 400 bombes, malgrat que sap Robles. Ara 400 bombes més que les utilitzaran en la cruel s’embarcaran vers l’Aràbia campanya de bombardament Saudita per a ser col·locades del Iemen. Guiades per làser, als avions de la força aèria del valien nou milions d’euros, país, que les deixaran caure però la venda s’havia frenat sobre qualsevol racó del Ie- perquè una bomba semblant men, sense importar-los qui va matar cinquanta persones maten. en un autobús el mes d’agost. Cada cop més, la societat in- ternacional assisteix alarma- 400 bombes més da a la crisi humanitària que s’embarcaran vers ha esdevingut la més gran l’Aràbia Saudita per actualment. Però el negoci és a ser col·locades als el negoci i el govern socialista espanyol ha acabat transigint. avions de la força No és gens estrany si pen- aèria del país sem que Espanya és el quart exportador del món d’armes a l’Aràbia Saudita, el líder de Un conflicte que no té els la coalició bèl·lica contra el titulars que mereix govern iemenita actual. Entre La guerra del Iemen va es- el 2013 i el 2017 Espanya va clatar el 2015 quan els rebels augmentar espectacularment xiïtes hutis van aconseguir el la venda d’armes als saudites, poder. Al-Hadi, president fins per un valor de 352 milions aleshores, va fugir i l’Aràbia d’euros. Només els Estats Saudita, el poderós veí del Units, el Regne Unit i França nord, va engegar els atacs els en venen més. contra el nou govern i va con- L’ONU ha denunciat vertir el país més pobre de l’agressió de l’Aràbia Sau- la península aràbiga en un dita contra el Iemen, i or- tauler d’escacs internacional. ganitzacions de tot el món Tot havia començat amb consideren l’estat espanyol l’anomenada primavera àrab, Un nen davant les restes de l’autobus escolar com un dels qui menys res- que va tombar dictadors arreu triccions imposa a les expor- de la regió i va causar insu- destrossat per un míssil al Iemen. AHMAD ALGOHBARY tacions d’armament. Hi ha rreccions populars. Al Iemen 39 ANÀLISI 2/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Sanà, la capital del Iemen. WIKIMEDIA COMMONS

va haver-hi grans manifes- cosa que va obligar el pre- occidentals. Hi participen tacions contra el president sident al-Hadi a exiliar-se Segons l’ONU, hi cent avions i més de 150.000 Alí Abdal·là al-Salih, que fi- a l’Aràbia Saudita. Aleshores han mort més de soldats de l’Aràbia Saudita, nalment es va veure obligat Al-Riyad va considerar l’ac- deu mil persones i avions de combat del Pa- a dimitir. El nou home fort tuació del govern huti una kistan, els Emirats Units, i més de tres va ser el seu col·laborador amenaça directa contra el seu Bahrain, Kuwait, Jordània, Abd Rabbuh Mansur al-Ha- país. Ells, involucrats ja en un milions s’han Egipte, el Sudan i el Marroc. di. Al-Hadi, al cap i a la fi conflicte global entre xiïtes i quedat sense casa o A més, té el suport logístic part del mateix govern que sunnites, liderat, respectiva- infrastructures dels Estats Units, la Gran al-Salih, no va aconseguir ment, per l’Iran i la mateixa Bretanya i França, entre de millorar la situació. L’atur Aràbia Saudita, el fet que el més. massiu, la inseguretat, els nou govern del Iemen fos xiïta El resultat d’aquesta cam- atemptats dels grups giha- va ser un cop enorme. Van panya ha devastat completa- distes i l’independentisme del témer que l’Iran tingués una ment el país. Segons l’ONU, sud finalment hi van provocar possible base en la seva pròpia hi han mort més de deu mil una guerra civil. frontera. persones i més de tres mi- A una banda hi havia els Malgrat que Teheran ha lions s’han quedat sense casa hutis, un grup polític rebel negat repetidament que o infrastructures. xiïta que va rebre el suport tingui res a veure amb el L’objectiu de l’Aràbia d’alguns lleials al president Iemen, l’Aràbia Saudita va Saudita és restaurar al poder al-Salih. A l’altra banda, les organitzar immediatament Abd Rabbuh Mansur al-Hadi. forces lleials al nou president una gran coalició militar, Però, malgrat els bombarda- al-Hadi. sobretot de països sunnites, ments i els atacs, no han po- El 2014, els hutis van acon- i va començar una campanya gut aconseguir de fer enrere seguir la capital, Sanà, i un d’atacs contra el Iemen amb el govern huti del territori bona quantitat de territoris, el suport dels grans estats que controla, on és la capital, 40 ANÀLISI 3/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Les infrastructures són destruïdes, l’exportació de petroli, ingrés principal de la seva economia, és completament aturada i l’ONU calcula que disset milions de iemenites viuen en situació de fam

Sanà. Mentrestant, a la resta accés a aigua potable i vint no distes, aprofitant el buit de del país, el caos ha permès tenen accés regular a menjar. poder, genera una inquietud que l’anomenat estat islàmic La catàstrofe humanitària molt forta, tenint en compte hi hagi establert àrees que és més greu encara perquè que la mar d’Aden és contro- controlen aprofitant el caos no s’albira cap indici de lada pràcticament per pirates que hi regna. negociació ni cap dels con- que hi imposen les seves re- Com en totes les guerres, tendents sembla prou feble gles. La coalició encapçalada els civils n’han sofert la pitjor perquè la contesa pugui aca- per l’Aràbia Saudita ha fet part. Les infrastructures són bar-se aviat. Es calcula que grans esforços per a controlar destruïdes, l’exportació de l’epidèmia de còlera ja afecta la façana marítima, però amb petroli, ingrés principal de la vora un milió de persones. Si ben poc èxit. seva economia, és completa- això fos poca cosa, aquests L’entrada a la Mar Roja, ment aturada i l’ONU calcula darrers mesos n’ha apare- eix fonamental del comerç que disset milions de iemeni- gut una altra de diftèria, se- internacional perquè és la tes viuen en situació de fam. gons dades de l’Organització porta del Canal de Suez, és La situació s’ha complicat Mundial de la Salut. clarament compromesa. I moltíssim arran de l’apari- per aquesta raó uns quants ció del còlera, especialment Un mapa que barreja molt estats hi han creat bases que al territori huti. A part de la conflictes encara militaritzen més el guerra, el fet que no hagin La solució del conflicte ieme- conflicte: els Emirats Àrabs estat capaços d’organitzar la nita és especialment com- Units a Somalilàndia (un recollida normal de les dei- plicada perquè n’hi ha molts estat de facto que no és re- xalles ni d’assegurar l’aigua més d’encreuats. Com es pot conegut per cap membre potable ha desencadenat una veure al mapa, la pugna entre de l’ONU) i a Eritrea, i els epidèmia fora de control. xiïtes i sunnites és molt clara, Estats Units i la Xina a Dji- L’ONU, que ha denunciat amb el govern actual contro- bouti. Aquest darrer cas és repetides violacions dels lant sobretot l’àrea xiïta. La excepcional, perquè és la drets humans per tots els vella divisió del Iemen en dos primera base estrangera de grups en conflicte, però es- estats diferents pesa encara, l’exèrcit xinès i no deixa pecialment per l’Aràbia Sau- anys després de la unificació, de resultar xocant que pu- dita, calcula que, dels vora i tornen a ser forts els grups gui conviure amb una dels trenta milions d’habitants que la reclamen. Finalment, Estats Units situada a pocs del Iemen, setze no tenen la presència dels grups giha- quilòmetres. 41 ANÀLISI 4/4 vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Les línies clau del conflicte del Iemen

Zona de poblament xiïta Frontera històrica dels dos estats del Iemen

Línia actual del front

Territoris amb forta presència Independentistes de l’anomenat Estat Islàmic Camps de del sud refugiats

Sanà

Aden Gastronomia Tast de vins i caves per la Mercè D.E.S. Natura Passejada prehistòrica per Savassona C.O.N.N.E.C.T.A. Arts escèniques Nova temporada del Micalet 22-23/9/2018> ARTS ESCÈNIQUES GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS

La vila fa la Fira Modernista, amb rutes guiades, portes obertes, exposicions, tallers...

ALCOI ES FA UN LLOC EN EL MAPA DEL MODERNISME 43 D.E.S. CULTURA POPULAR C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ALCOI ES FA UN LLOC EN EL MAPA DEL MODERNISME

Fires La vila fa la Fira Modernista, amb rutes guiades, portes obertes, exposicions, tallers...

fragments que ara s’exhibeixen. Per tots aquests motius, és la figura destacada de la Fira del Modernisme d’enguany. L’activitat s’intensificarà amb l’arri- bada del cap de setmana, que és quan es fan la majoria de recreacions històriques. Enguany es podrà veure una manifesta- ció per demanar la jornada laboral de vuit hores, hi haurà un concert de cançons populars modernistes, un pícnic a l’estil del segle XIX al parc de Cervantes, un ball amb danses típiques de l’època, espectacles d’il·lusionisme, es farà una ruta teatralitzada al cementiri… A principis del segle XX, la vila va ser un dels focus principals d’industrialit- zació del país i, com a fruit de l’enriqui- ment de les classes benestants, el poble es va omplir d’edificis modernistes. N’hi ha de tota mena, però sobretot predo- Tenia per objectiu difondre el patrimoni de la vila combinant minen cases de la burgesia, cotxeres, la part més festiva amb un programa de debats i conferències. clubs privats, fàbriques i mausoleus. Amb motiu de la fira, molts d’aquests AJUNTAMENT D’ALCOI edificis obren portes: l’Hostal Saboy, el Cercle Industrial, la Casa d’Escaló… amb un bon reguitzell d’activitats: ru- Però, a més, el modernisme alcoià té REDACCIÓ tes guiades, jornades de portes obertes, un seguit de particularitats: es va des- exposicions, tallers… envolupar relativament tard, entre 1906 mb l’objectiu de posar Alcoi en el Entre l’oferta destaca l’exposició ‘La i 1910, i principalment va sortir de la mapa del modernisme del país, bellesa esculpida’, que es pot veure a la ment de dos arquitectes locals, Timoteo l’any passat es va fer per primera Capella de l’Antic Asil i està dedicada a la Briet i Vicent Pascual. El primer seguia vegada la Fira Modernista. Tenia figura de Llorenç Ridaura. Aquest artista un estil proper al secessionisme vienès per objectiu difondre el patrimoni alcoià que es va formar a Barcelona i a i el segon, que es va formar a Barcelona, Ade la vila combinant la part més festi- Madrid és un dels màxims exponents del s’aproximava al modernisme català i a va amb un programa de debats i con- modernisme valencià. L’any 1918 va fer un l’art noveau. A més, Pascual va estar ferències per donar un context històric conjunt escultòric per l’església de Sant molt implicat en el desenvolupament adequat. Enguany la fira es torna a fer, Jordi d’Alcoi, que va ser destruït l’any 1936 de la vila en aquella època perquè va ser tindrà una setmana de durada i arrenca i del qual només se’n conserven alguns arquitecte municipal i batlle. D.E.S. 44 C.O.N.N.E.C.T.A. CULTURA vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

És previst que la jornada duri unes vuit hores i hi hagi una parada per dinar al Restaurant Colomer de Tavèrnoles. VW UNA PASSEJADA PRE-HISTÒRICA PER SAVASSONA

Natura L’Institut Nova Història ha organitzat una ruta megalítica pel parc natural de Savassona, guiada per l’escriptor i historiador Jordi Bilbeny

i animals; o la pedra del Dau, d’un gran REDACCIÓ valor històric. La ruta per Savassona i l’església de ’institut Nova Història ha organitzat Sant Feliuet es farà dissabte. Començarà una passejada per la comarca d’Oso- a les 9.15 a Tavèrnoles, on hi haurà una na, amb l’escriptor i historiador Jor- explicació teòrica i audiovisual de l’espi- di Bilbeny. La ruta pretén descobrir ritualitat arcaica i la geografia catalana, un dels paratges megalítics més basada en el llibre La sardana i la religió Lextraordinaris i poc coneguts del país: de les bruixes, de Jordi Bilbeny. Més tard, el pla de Savassona. la passejada s’adreçarà cap a Savassona Aquest pla és un indret força visi- i, finalment, arribarà a l’ermita i dolmen tat per l’ermita de Sant Feliuet, però de Sant Jordi Puigseslloses. en canvi no en són tan coneguts els És previst que la jornada duri unes jaciments arqueològics de l’època del vuit hores i hi hagi una parada per dinar neolític. Hi ha pedres gravades, com al Restaurant Colomer de Tavèrnoles. ara la pedra dels sacrificis, on, segons Podeu inscriure-us-hi i consultar tota alguns estudis, se sacrificaven persones la informació de la ruta ací. D.E.S. 45 C.O.N.N.E.C.T.A. FESTES vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Dins el recinte es podrà recórrer lliurement un itinerari de degustacions, amb espais diversos per a visitar. ACN

TASTAR, SENTIR, OLORAR REDACCIÓ a Mostra de Vins i Caves de Catalunya I MIRAR VINS I CAVES DE torna a coincidir amb les festes de la Mercè de Barcelona. Enguany, com a novetat, estrena l’emplaçament del CATALUNYA PER LA MERCÈ moll de la Marina, amb 1.600 metres Lquadrats al passeig del Port Olímpic, que connectaran la Torre Mapfre i l’Hotel Arts. Gastronomia La Mostra de Vins i Caves de Enguany, en aquesta mostra enològica –la Catalunya estrena emplaçament, al moll de la més destacada del país–, hi participen un Marina de Barcelona total de cinquanta-cinc cellers que presen- taran les dotze denominacions d’origen que hi ha a Catalunya, onze de vi i una de cava. Dins el recinte es podrà recórrer lliu- rement un itinerari de degustacions, amb espais diversos per a visitar. D’una banda, l’espai selecció, on els cellers participants difondran els seus productes més impor- tants. D’una altra, dues sales de tasts guiats i la botiga, on es podran adquirir tots els vins de les parades. Durant els tasts, hom podrà maridar els vins i caves amb produc- tes com ara embotits, formatges, postres i coques, tant dolces com salades. D.E.S. 46 C.O.N.N.E.C.T.A. LLETRES vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El passeig de Gràcia de Barcelona s’omple de llibres amb motiu de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. GLVC EDICIONS EXCEPCIONALS, LLIBRES D’OCASIÓ, COL·LOQUIS I EXPOSICIONS A LA FIRA DEL LLIBRE D’OCASIÓ ANTIC I MODERN

Fires La principal novetat d’enguany són dos col·loquis sobre Pedrolo i Fabra

Enguany la protagonista és Olga Xiri- Pompeu Fabra. El primer es farà dijous REDACCIÓ nacs, escriptora prolífica, que s’encarre- vinent, 27 de setembre, i tractarà sobre garà de pronunciar el pregó inaugural. la relació de Pedrolo amb les editorials ada any, pels volts de les festes de I, tal com mana la tradició de la fira, i la censura durant el franquisme. Hi la Mercè, el passeig de Gràcia de fixarà la placa amb el seu nom al peu del participaran Anna Maria Villalonga, Barcelona s’omple de llibres amb monument de l’Homenatge al Llibre de comissària de l’Any Pedrolo. i Antoni motiu de la Fira del Llibre d’Ocasió Joan Brossa, situat a la vorera central de Munné-Jordà, amic, deixeble i expert Antic i Modern. El mercat, que la Gran Via, a la cruïlla amb el passeig en Manuel de Pedrolo. El segon col·lo- Cdura d’aquest cap de setmana fins al de Gràcia. Durant la fira també es podrà qui serà el 4 d’octubre. Jordi Ginebra, 7 d’octubre, compta amb la presència veure l’exposició ‘Joan Josep Tharrats, comissari de l’Any Fabra, i Gerard de trenta-sis llibreters. En total, s’hi llibres i matèria gràfica’, amb motiu Guerra Ribó, guia de la Ruta Fabra de aplegaran més de 50.000 exemplars del centenari del naixement del pintor, Badalona, hi parlaran de la relació del entre antiguitats editorials, edicions teòric de l’art i editor. Mestre amb les editorials, la recepció excepcionals de gran valor històric i Però la principal novetat de la fira de la gramàtica i l’ortografia de Fabra cultural i també títols d’ocasió a preus d’enguany són dos col·loquis, un so- i la destinació de la seva biblioteca molt assequibles. bre Manuel de Pedrolo i un altre sobre privada. D.E.S. 47 C.O.N.N.E.C.T.A. ARTS ESCÈNIQUES vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Eugeni Alemany i Maria Juan representen l’espectacle ‘No estem bé’. T.M. LA NOVA TEMPORADA DEL TEATRE MICALET ARRANCA AMB EUGENI ALEMANY I MARIA JUAN

Teatre L’espectacle ‘Xavi Castillo News!’ serà el segon de pujar a l’escenari i el seguirà ‘La llum del món’, de Crit Teatre

l’actualitat més recent, amb l’espectacle REDACCIÓ Xavi Castillo News! El tercer espectacle també serà en l Teatre Micalet de València inau- clau d’humor: La llum del món, de Crit gura la temporada 2018-2019 amb Teatre, que es representarà de l’11 al 21 l’espectacle No estem bé d’Eugeni d’octubre. Alemany i Maria Juan, que s’hi re- El Teatre Micalet manté la de- presentarà fins el 30 de setembre. fensa del teatre en català. Enguany, ELa parella de còmics hi farà, com sem- amb vuit produccions de compan- pre, improvisacions amb el propòsit de yies del País Valencià, dues del retratar la societat valenciana amb un to Principat –amb els espectacles Do- crític i divertit. nes Assassines i Molly Bloom– i dues També pujarà a l’escenari l’humorista de les Balears –amb els muntatges alcoià Xavi Castillo, que, entre el 4 i 9 Smiley i La classe, d’El Somni Pro- d’octubre, farà les seves reflexions sobre duccions. D.E.S. 1/2 48 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

La comèdia negra ‘Matar a Dios’ és dirigida per Albert Pintó i Caye Casas. SF L’HUMOR NEGRE DE ‘MATAR A DIOS’, D’ALBERT PINTÓ I CAYE CASAS, ARRIBA ALS CINEMES La comèdia negra Matar a Dios, dels directors catalans Albert Pintó i Caye Casas, arriba als cinemes després de passar per uns quants festivals, com ara el de Sitges, on va rebre el gran premi del públic. Entre les estrenes d’aquesta setmana, també es destaca el retorn de Rowan Atkinson, conegut a Catalunya per L’escurçó negre i Mr Bean; ara torna en una comèdia d’espionatge de l’agent Johnny English. I en català es podran veure doblats Els Cinc i la Vall dels Dinosaures i Madame Hyde; i, subtitulat, el film d’enjòlit L’escàndol Ted Kenedy, de John Curran.

Matar a Dios — Direcció: Caye Casas i Albert Pintó. Intèrprets: Itziar Castro; Eduardo Antuña, Emilio Gavira, Francesc Orella. Gènere: Comèdia. — La nit de Cap d’Any, en una casa aïllada al mig del bosc, una família que es prepara per a la celebració rep la visita d’un misteriós rodamón. És nan, diu que és Déu i amenaça d’exterminar l’espècie humana. D.E.S. 2/2 49 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Johnny English Strikes Again — Direcció: David Kerr. Intèrprets: Rowan Atkinson, Olga Kurylenko, Miranda Hennessy, Samantha Russell, Jake Lacy, Ben Miller. Gènere: Comè- dia. — L’agent Johnny English haurà de saber qui hi ha darrere d’un ciberatac que ha revelat la identitat de tots els agents d’incògnit del Regne Unit.

Els Cinc i la Vall dels Dinosaures — Direcció: Mike Marzuk. Intèrprets: Amelie Lammers, Allegra Tinnefeld; Marinus Hohmann, Ron Antony, Jacob Matschenz. Gènere: Aventures. — La colla dels Cinc coneixen Marti Bach, un jove d’aspecte estrany que assegura que el seu pare, difunt, va descobrir un esquelet de dinosaure completament intacte. L’hauran de trobar.

L’escàndol Ted Kennedy — Direcció: John Curran. Intèrprets: Kate Mara, Andria Blackman, Lexie Roth; Jason Clarke, Bruce Dern, Ed Helms. Gènere: Enjòlit. — El 18 de juliol del 1969, el senador Ted Kennnedy surt d’una festa acompanyat de Mary Jo Kopechne, una ex-secretària del seu germà Robert. Ted condueix embriac, es distreu i cau en un llac. D.E.S. 1/2 50 C.O.N.N.E.C.T.A. AVANÇAMENT EDITORIAL vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

‘NOTES DE COLOR’ REDACCIÓ arcís Oller (Valls, 1846 – Barce- Oller és un clàssic de DE NARCÍS OLLER lona, 1930), autor de la conegu- la literatura catalana, da La febre d’or, és considerat el i aquesta consideració màxim exponent de la narrativa Cossetània publica el tretzè volum de la de la Renaixença. Des del 2007, representa uns reptes Biblioteca Narcís Oller · Arribarà a les NCossetània Edicions, amb seu a Valls, afegits per a una llibreries el 10 d’octubre i, mentrestant, i l’assessorament tècnic de la Socie- edició que vol ser en podeu llegir un fragment tat Narcís Oller, impulsen la Biblioteca moderna i adreçada a Narcís Oller per posar a l’abast dels es- tudiosos, i dels lectors en general, l’obra tothom completa d’aquest clàssic modern de les Roger Roig César lletres catalanes. A primers d’octubre, apareixerà el volum tretzè, Notes de color, que aplega un conjunt de contes, que tot seguit ens comenta l’editor, Roger Roig. Podeu llegir un dels contes, ‘Records de noi’. Explica Roger Roig César, l’editor de la col·lecció: «Notes de color, el nou volum (el tret- zè, poca broma!) de la col·lecció Biblio- teca Narcís Oller, de Cossetània Edicions, va ser editat per primera vegada el 1883. Aleshores Oller ja havia publicat la seva COBERTA DEL LLIBRE ‘NOTES primera novel·la, La papallona, i es per- DE COLOR’, DE NARCÍS OLLER, filava com a gran narrador. El crític Joan PUBLICAT PER COSSETÀNIA EDICIONS Sardà, amic personal d’Oller, definia el llibre d’aquesta manera: “Són les Notes una galeria de quadros de cavallet on toca l’autor tots los gèneros, totes les formes, per exercitar l’ull i el pols, a fi de preparar-se per la gran composició.” Els contes reunits a Notes de color no tenen altra unitat d’estil que la que els proporciona la circumstància que es van escriure en un lapse relativament breu de temps. Segons Magí Sunyer, prologuista del volum, “Notes de color ofereix una imatge més matisada i rica del narrador Narcís Oller que no pas la que proporcionen les novel·les llargues, adreçades a acomplir aquell programa realista marcat per Yxart i Sardà. Ja era així a Croquis del natural i ho va continuar essent en els altres reculls de contes. Una part de les narracions se cenyeix a l’experimentació dels procediments realistes, però una altra bona part s’en- camina per viaranys diferents. Algunes utilitzen l’acudit —’Jocs de pagès’, ‘La D.E.S. 2/2 51 C.O.N.N.E.C.T.A. AVANÇAMENT EDITORIAL vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Narcís Oller. ARXIU

indiscreció’—; altres, el rumor o llegen- havia estat reeditat des de feia dècades. A en el context europeu de l’època. Ad- da urbana —’Una juguesca’, la coneguda més, des de l’any 1930, amb la publicació vocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres aposta sobre si es tindrà valor d’entrar de les obres completes a càrrec de Gus- catalanes de la mà del seu cosí, el crític al cementiri de nit—; altres, un material tau Gili, no s’havia tornat a emprendre Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan autobiogràfic que es desenvoluparà molt l’edició de totes les creacions literàries Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en més i s’agruparà i ordenarà a banda a les d’Oller en volums. les successives publicacions. És autor de obres completes —’Records de noi’—; Oller és un clàssic de la literatura ca- novel·les tan destacades com La papallo- altres, l’estudi d’una passió —’La sort talana, i aquesta consideració representa na (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu del senyor Andreu’—; els contes d’un uns reptes afegits per a una edició que (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria bon grup, en graus diversos, penetren vol ser moderna i adreçada a tothom. (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de en les esferes del misteri, el desconegut Per això, Cossetània Edicions compta contes com Croquis del natural (1879), o el desvari. En la majoria, el cos central amb el suport de la Societat Narcís Oller, Notes de color (1883), De tots colors (1888), de la narració és contrapuntat per una que ha establert els criteris acadèmics Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes correcció final que descarrega la tensió de cara a l’organització dels diferents (1914) i Al llapis i a la ploma (1918). Tam- mantinguda.” volums, la incorporació d’obres que no bé cal fer esment de dues facetes força La publicació de Notes de color dins havien estat incorporades a la iniciativa desconegudes: la de dramaturg i la de de la col·lecció Biblioteca Narcís Oller del 1930 (com El teatre de Narcís Oller traductor, que va desenvolupar sobretot suposa un pas més en el propòsit que o Memòries literàries), la inclusió d’un en la darrera etapa de la seva vida. Oller es va fer Cossetània Edicions, amb la Àlbum Narcís Oller (amb imatges de la va obtenir un gran prestigi literari dins i col·laboració científica de la Societat vida de l’escriptor), la modernització de fora de Catalunya, i les seves obres foren Narcís Oller (fundada a Valls l’any 2006), l’ortografia dels relats... traduïdes de seguida a altres llengües, per posar a l’abast dels estudiosos i dels Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, com el castellà, el francès, l’italià o el lectors en general l’obra completa del 1930) és considerat el patriarca de la no- rus. El novel·lista va defensar aferrissa- màxim exponent de la narrativa de la vel·la catalana contemporània, ja que és dament al llarg de la carrera literària la Renaixença, ja que en molts casos era amb ell que la narrativa de la Renaixença seva opció lingüística a favor del català, impossible accedir a un títol determinat aconsegueix els requisits intel·lectuals en un moment en què aquesta decisió no (llevat de les grans novel·les) perquè no i formals necessaris per fer-se un lloc s’escapava del debat i la polèmica.» D.E.S. 52 C.O.N.N.E.C.T.A. LA RECEPTA vilaweb.cat 22 i 23 setembre 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H TOTS ELS COLORS DE LA SAMFAINA

Una menja versàtil que tant acompanya la carn com el peix i amb què també podem fer una coca salada

Ingredients ­—1 ceba grossa NEUS CUSCÓ —1 pebrot vermell —1 pebrot verd Tallem la ceba i els pebrots a daus. Els —1 albergínia posem en una cassola amb un raig d’oli —2 grans d’all d’oliva i els fem coure. Quan la ceba —1 carabassó transparenti, afegim l’albergínia a daus. —3 tomàquets grossos Una mica més tard, el carabassó, que és —oli d’oliva, sal, sucre i pebre negre la verdura que costa menys de coure. Quan totes les verdures estan prou cui- tes, afegim el tomàquet ratllat i l’all tallat petit. Salpebrem i posem un polsim de sucre per treure l’acidesa del tomàquet. Que faci un bon xup-xup i apagarem el foc quan el tomàquet sigui cuit.

La samfaina pot acompanyar la carn i el peix, el bacallà amb samfaina és un plat ben conegut. També podem fer una coca de samfaina.

Si se’n fa molta quantitat, la podem en- vasar i fer-ne una conserva, per guardar de cara a l’hivern. Només cal omplir els pots gairebé fins a dalt de tot, tapats i vint minuts al bany maria. CAP DE SETMANA 22 I 23 SETEMBRE 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster

vilaweb.cat

Una gran plataforma cívica convoca una marxa a Barcelona l’1-O perquè se’n faci efectiu el resultat

Universitats per la República convoca una vaga d’estudiants l’1-O

Nous missatges dels jutges revelen la ràbia i els laments perquè Puigdemont no fou Grande-Marlaska premia amb sou vitalici el cap de la policia extradit espanyola durant l’1-O

Anonymous revela dos noms més dels jutges protagonistes de l’escàndol dels correus