Mittre, 1842) (Gastropoda: Hygromiidae) a L'illa De Menorca (Illes Balears)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Estudi sobre la variabilitat de Xerocrassa nyeli (Mittre, 1842) (Gastropoda: Hygromiidae) a l'illa de Menorca (Illes Balears) Josep QUINTANA i Manel VILELLA Quintana, J. i Vilella, M. 2005. Estudi sobre la variabilitat de Xerocrassa nyeli (Mittre, SHNB 1842) (Gastropoda: Hygromiidae) a l'illa de Menorca (Illes Balears). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 48: 23-33. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. L'estudi del sistema genital de diverses poblacions considerades com a Xerocrassa ponsi per diversos autors (Hidalgo, 1878; Ortiz de Zárate, 1963; Quintana i Vilella, 2001) ha posat de manifest que no existeixen diferencies anatomiques significatives entre aquest taxon i Xerocrassa nyeli (Mittre 1842), raó per la qual s'han de considerar especies sinonimes. Des d'aquest punt de vista, X. nyeli és una especie molt polimorfa, al presentar una variació molt important en l'al9ada de la closca (des de lenticular a SOCIETAT O'HISTORIA plana), I'ornamentació (amb unes costelletes molt fines o molt marcades) i el diametre NATURAL DE LES BALEARS delllombrígol (que pot ser més o menys obert). Paraules clau: Gastropoda, Pulmonata, especies sinonimes, polimorfisme, Menorca, Mediterrimia occidental. STUDY ABOUT THE VARIABILITY OF MINORCAN Xerocrassa nyeli (MITTRE 1842) (GASTROPODA: HYGROMIIDAE). The study of the genital system of several populations considered as Xerocrassa ponsi by different authors (Hidalgo, 1878; Ortiz de Zárate, 1963; Quintana & Vi1ella, 2001) reveal that no significant differences exist with Xerocrassa nyeli (Mittre, 1842), so both can be considered synonym species. In this point of view, X. nyeli is a very variable species. From this point of view, X. nyeli is a very polimorfic species, when displaying a very important variation in the height of the shell (from biconvex to flat), the ornamentation (with very fine ribets or very marked) and the diameter of the navel (that can more or les s be opened). Keywords: Gastropoda Pulmonata, synonym species, polymorphysm, Menorca, Western mediterranean. Josep QUINTANA Carrer Gustau Mas, 79-ler; 07760 Ciutadella de Menorca (Illes Balears); Manel VILELLA, Carrer Ciencies, 57, la 3°; 08032 Barcelona Recepció del manuscrit: 4-feb-05; revisió acceptada: 29-jun-05. Introducció ment relacionada amb Xerocrassa homeyeri (Dohrn i Heinemann, 1862) de Mallorca, que A l'illa de Menorca s'han citat tres espe altres autors (Gasull, 1965) consideren com a cies vivents incloses dins el genere Xerocrassa: subespecie de X. nyeli. X. cardonae és endemica X. nyeli (Mittre, 1842), X. cardonae (Hidalgo, de Menorca, on és present només en una zona 1867) iX. ponsi (Hidalgo, 1878). X. nyeli és, per d'extensió molt reduida (Quintana i Vilella, alguns autors (Beckmann, en premsa; Graak, 2001). De les tres especies, X. ponsi és la que 2005) una especie endemica de Menorca, es treta- presenta una posició taxonómica i corológica 24 Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 48 (2005) menys coneguda. Hidalgo (1878) descriu aquest de les quals son plisto-holoceniques) i esbrinar si taxon a partir només de caracters conquiologics i les petites diferencies existents entre el sistema el cita en quatre localitats menorquines (Son genital de X. nyeli i X. ponsi (localitzades princi Gall, Sant Joan de Carbonell, Fornells i Ses palment en el nombre de les glandules multifi Coves Velles) i a Cabrera (Punta de n'Ensiola). des, en la longitud deIs sacs del dard i en el sen L'anatomia de X. ponsi la coneixem a partir de tit de ton;;ament de l' espermioviducte i la prosta les figures de dos exemplars procedents de Punta ta) són o no prou constants i diagnostiques per de n'Ensiola (Cabrera) i Algaiarens (Ciutadella diferenciar els dos taxons a ni vell específic. de Menorca) i publicades per Ortiz de Zárate (1963) i Quintana i Vilella (2001). Gasull (1964) considera X. ponsi com Metodologia de treball una subespecie de X. nyeli, present únicament a l'arxipelag de Cabrera. Templado et al. (1993) S'han estudiat tres poblacions menorqui afirmen que, en no haver-hi dades anatomiques nes considerades com a X. ponsi per Hidalgo (desconeixen, per tant, el treball d'Ortiz de (1878), Ortiz de Zárate (1963) i Quintana i Zárate, 1963), la posició sistematica de X. ponsi Vilella (2001). Són els exemplars procedents Son planteja un interrogant. Gall-Alcotx (Alaior)(CBQ 3553 i CBQ 847) L' objectiu d' aquest treball sera estudiar (CBQ= Col-lecció Bep Quintana, Ciutadella de el grau de variabilitat (tant a nivell conquiologic Menorca)(que correspon a una de les localitats com anatornic) en nou poblacions diferents (dues típiques) i Algaiarens (Ciutadella de Menorca) 5 2 o 10KM "" Fig. 1. Situació de les poblacions estudiades. 1: cala en Bastó; 2: Son Saura; 3: es Talaier; 4: ses Mongetes; 5: es Coll; 6: Algaiarens; 7: Fomells; 8: ses Olles; 9: na Macaret; 10: Son Gall-Alcotx Fig.l. Locations ofstudiedpopulations.l: cala en Bastó; 2: Son Saura; 3: es Talaie/"; 4: ses Mongetes; 5: es Col!; 6: Algaiarens; 7: Fornells; 8: ses Olfes; 9: na Macaret; 10: Son Gall-Alcotx J. Quilllol/o i M. Vi lella . Eswdi .\Ohre la \'(/ riohili/al de Xerocrassa lIyeli o Menorca 25 closca s' han pres amb un peu de rei digital. L'amplada del lI ombrígol s' ha mes urat segons indica la Fig. 2. n aq ues t cas s' ha fet se rvir un mes urador ikkon M eas llroscope 10 i només s' han mesurat els exemplars de ca la en Bastó i A lga iarens. Closca Les ea rac terístiqlles conquiolog iques i eco log iques de cada un a de les pobl ac ions es lU diades són les seg lients: Fig. 2. Mesuramcnl ele l eli ,nnelrc del Il ombrígol. Son Ga ll-A lcotx Fig. 2. M ea.l"llrelllelll {Jf tile IIIl/iJilicl/s diallleter. Els exe mplars d'aquesta loca litat va n se r trobats en un a zo na de vegetac ió baixa formada principalment per gramíni es i esteperes. situada (C BQ 3 103) (Quintana i Vi lella. 200 1). La clos entre un bosc mixt de pins (Pinus holepel/ sis) i ea i !" anatomia ele l excmplars d'aq uestes loca li alzin es (Q uercus ilex) i un a zo na de cultiu amb tat s han cs tat comparaelcs amb X. I/yeli de ca la en una litolog ia fo rm ada pe r dolomies . Les closq ues Bastó (C BQ 3693), es Talaier (C BQ 3692) i se va n se r trobades sempre davall pedres . M onge tes (CBQ 68) (Ciutadella de M enorca) Les ca racterístiques de les closqu es coi n (Fig. 1). cideixe n amb les de X. pOI/si donades per Hida lgo ( 1878). Aqu est taxon es dife rencia de X. Com a el ades add icionals, I'estud i inclou nyeli pel lI ombrígol més es tret, la qui lla més també exemplars de ses Olles (es M ercada l) comprimida. so rtint i asserrada , les eos telletes (C BQ 69) . la platja de Son Sa ura (Ciutadella de menys ab undants i més mareades, la dan'era M enorca) (CBQ 3305) i es ColI (zona si tu ada a volta més ap lanada per davall i una co loració !" est de ca la M orell. Ciutade lla de M enorca) més fosca (Fig. 3). (CBQ 37 13). i closques del p li s t oc~ superior A lgaiaren ho loee de na M acaret (es M ercada l) i Fornells (es Les mostres va n se r recoll ides en tres M ercada l). contex tos diferellls: en un a ex plolac ió d'eoliani Les mesures de !" amplada i !" al,<ada de la tes del plistoce superior-holoce. en les dun es lito- Fig. 3. Xerocrassa Ilve /i procedenl de Son Ga ll (A bior). Escala: 5 111111 . Fill. J. Xcrocrassa nyc li fmlll SOIl Call (A/a;o,.). Sea/e: 5 11111/ . 26 BolI , Soc, I-lis/ , Na/ , Bolelll's, -18 (2 005) Fig, 4, Xel'llc /'{/s,\(I /lr eli procedenl tk le, pcdrcrc, d'arcna d 'A lgaiarcn, (Ciuladcl la) , [,cala: 5 111m , F il.: , 4, XC I'()(ra " a nycli .fi,{!//I 1/1(' ,<l/ /l d q /l IIlT,' oFA/guiure/ls (Cill/(u/ellll ), Sco/e: 5 /111/1 , rals scmi cslab ililLaelcs el c la plalja dc es Tancals marcades, Ille nlre que la quil la és poc cv ide nl. i cn un bosqucl el e pin s (P, I/(/Ieflell.l'i.\') descnvo L'cspira és CO ll vexa, lanl supe ri orlllclll com inrc lupal en un só l sorrcnc, En aqucsl G IS, cls cxcm ri orme nl (Fig, -1 ), El Il olll brígol és mo ll eslrel plars va n scr Irobals cnlrc Ics li gcs de Ics planles, (Fig, 5, !aula 1), La co lorac ió és mo l! vari able , Les closqucs cn aquesla loca li lal són ICIl amb closques bl anquinoses o més rosqu es, li culars , mo il ail es, Les coslell elcs eslan bcn segons hi dominin Ill és o me nys les nilln ul es de Mitxi ll1 Minim Mil' amt I Luulillll I n I lmubrigol 1 C lust'u l.Iulllh ri gvl 1 Als,"la 1.lmllbrig(" A II'lId. ~ q u aci ú I r I I I I 50 2, 1'1 I 12, 11 1 I~ I K.21 1,70 10,0 1 Y \ 1 2· I ~X ' I,IX!> I I 0,7'~~1 I I 2 I 4 \ 2,70 I 12 . ~ ~ 1,(.7 I 'J ,12 2,10 111 ,42 Y :! .7h~ 1 X 4¡'1~; I 11,1971 I Taula 1. Di :1I11 clrc, de la c lo,,:a i cl ll o mbrígol (en mm ) de Xel'llc/,{/ssu /lreli , n: nombre d'cxcmplar,: r: eocfi e iclll dc c'o lTc lació: 1: A lgaiarc n,: 2: cala c n Ba, ,,í , 7able / , SiI"II,\ o/ld IIl11biliclI,\ diollleler,l (i/l 1/11/1 ) (JI Xeroc ras,a nyeli, /1 : /lllI /lbl'l' oj'.I/ll'ei/lIl' /I ,I: 1' : e(}/'I'I' /, "iO/l ,',It' .ficie/ll : / : /I/gllillre/l,': 2: e% "/llJo,l/ri , '" 2 ,1 ',' ',' ".