INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L.

INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA MITJANÇANT EL CONSENS DELS ACTORS IMPLICATS

Coordinació: Irene Estaún Félix de Pablo Joan Juaneda Agència Menorca Reserva de Biosfera

Realització: Agustí Rodríguez Joan Solà Geoservei, Projectes i Gestió Ambiental S.L.

Col·laboradors: Alfredo Barón, Bernat Caritg, Miquel Fernández, Josep Florit, Joan Fornós, Bernadí Gelabert, Jordi Giménez, Xisco Gràcia, Monika Huch, Magda Humbert, Borja López, Hanspeter Luterbacher, Guillem Mas, Cristòfol Mascaró, Josep Márquez, Rosa María Mateos, Antoni Obrador, Guillem X. Pons, Josep Quintana, Franz Tessensohn, Damià Vicens

MAIG, 2019 (Actualització de la primera versió de NOVEMBRE, 2016)

GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected]

INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Taula de contingut

Taula de contingut

Part I Memòria tècnica ...... 1 1. Introducció ...... 2 2. Antecedents ...... 3 3. Objecte ...... 4 4. Metodologia ...... 5 4.1. Escala de treball ...... 5 4.2. Constitució del grup de treball ...... 6 4.3. Metodologia desenvolupada a la FASE I ...... 7 4.4. Metodologia desenvolupada a la FASE II ...... 9 4.5. Descripció i anàlisi dels LIG proposats ...... 10 4.5.1. Determinació del tipus d’interès de cada LIG seleccionat ...... 11 4.5.2. Determinació de la susceptibilitat de degradació i prioritat de protecció de cada LIG seleccionat . 12 5. Participants del projecte ...... 13 6. Resultats ...... 16 6.1. Resultats obtinguts a la FASE I ...... 16 6.2. Resultats obtinguts a la FASE II ...... 19 7. Discussió ...... 20 7.1. Valoració del tipus d’interès de cada LIG seleccionat ...... 20 7.2. Valoració de la susceptibilitat de degradació i prioritat de protecció de cada LIG seleccionat ...... 23 8. Valoració i conclusions ...... 25

Part II Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca ...... 29 1. Introducció ...... 30 2. Fitxes descriptives ...... 32 ME01SE Conglomerats i falla de cala Morell ...... 32 ME02ES Successió Devónico-Carbonífera i roques ígnies de Binimel·là ...... 36 ME03ES Discordança del port de Maó i península de la Mola ...... 40 ME04ES Seqüències turbidítiques i estructures orgàniques del Carbonífer del cap de Favàritx ...... 45 ME05ES Seqüència Permo-Triàsica i dics basàltics de cala Pilar a punta Roja ...... 48 ME06ES Sèrie geològica del Toro ...... 52 ME07ES Seqüències turbidítiques del Silurià-Devonià de cala Tirant ...... 56 ME08ES Mesozoic i Plioquaternari del cap de Cavalleria ...... 59 ME09GE Modelat fluvial, espadats i dinàmica hidrogeològica del barranc d'Algendar ...... 63 ME10SE Cretaci del cap des Redoble i fossa tectònica del macar de sa Llosa ...... 68 ME11PA Jaciment paleontològic de Binidalí ...... 72 ME12GE Modelat eòlic del Triàsic inferior de les penyes de Biniguardó ...... 76 ME13PA Roques carbonàtiques del Muschelkalk de s'Arenal d’en Castell...... 80 ME14ES Sèrie estratigràfica del port d’Addaia ...... 84 ME15PA Miocè del tram costaner de s’Algar a Alcaufar ...... 88 ME16ES Seqüències turbidítiques del Carbonífer des Murtar i sa Mesquida ...... 92 ME17GE Pedreres de s’Hostal ...... 96 ME18GE Coves de cala Blanca ...... 99 ME19GE Dunes pleistocenes des Canutells a cala en Porter i cova de sa Duna ...... 102

i GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Taula de contingut

ME20ES Miocè del tram costaner de cala en Blanes a sa Farola ...... 106 ME21ES Sèrie estratigràfica i modelat càrstic del cap i mola de Fornells i cova Polida ...... 110 ME22MC Jaciment mineralògic del Carbonífer de l'illa d'en Colom ...... 114 ME23GE Modelat fluvial, espadats i dinàmica hidrogeològica del barranc de Trebalúger ...... 117 ME24GE Pedrera de Santa Ponça ...... 121 ME25GE Llacuna de s'Albufera es Grau ...... 124 ME26ES Contacte Juràssic - Miocè de Bajolí al Pont d'en Gil ...... 126 ME27PA Jaciment paleontològic de la cova C-2 ...... 131 ME28TE Estructures de deformació alpines de la carretera Me-16 ...... 134 ME29GE Tram costaner de la talaia d'Artrutx a cala Galdana ...... 137 ME30GE Estructures de precipitació carbonatades del sud de la cala Sant Esteve ...... 141 ME31GE Dipòsits plistocens del tram costaner de Tirant a Fornells ...... 145 ME32PA Estructures orgàniques del Devonià de Fornells ...... 148 ME33GE Modelat eòlic del Triàsic inferior de la penya de s'Indi ...... 150 ME34ES Miocè del tram costaner de cala Blanca al cap d'Artrutx ...... 154 ME35GE Cova de s'Aigo de Son Boter ...... 158

Annexos ...... 162 Annex I - Definicions ...... 163 Annex II - Carta d’invitació i suport IME ...... 166 Annex III - Llistat esborrany GB - IGME ...... 170 Annex IV - Llistat SHAMARTÍiBELLA ...... 188 Annex V - Llistat LIFE+RENEIX ...... 193 Annex VI - Llistat original LIG - IGME ...... 197 Annex VII - Indicacions FASE I i FASE II ...... 203 Annex VIII - Valoració resultant FASE II ...... 218 Annex IX - Valoració de LIG ...... 223 Annex X - Llistat de LIG segons la seva potencialitat d’ús i susceptibilitat de degradació ...... 264

ii GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

PART I.- MEMÒRIA TÈCNICA

1 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

1.- INTRODUCCIÓ

El patrimoni geològic està format per un conjunt de localitats amb elements geològics de rellevància i valor especial, denominats Llocs d'Interès Geològic (LIG), segons la terminologia utilitzada per la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat.

Els LIG estan rebent una atenció creixent en molts països del món i s'han revelat com a un recurs per a la promoció d'activitats d'interès socioeconòmic. És freqüent que aquestes localitats representin paisatges de gran atractiu, el que implica que el seu interès es basi molts cops en apreciacions subjectives donant lloc a freqüents debats sobre la seva utilització i conservació. Per això, és convenient desenvolupar i aplicar procediments d'avaluació i catalogació recolzats en criteris el més objectius possibles. Això proporcionarà bases més sòlides per facilitar la participació social en possibles futurs debats sobre com compatibilitzar la protecció i preservació amb el desenvolupament d'activitats de tipus educatiu, recreatiu i econòmic.

Els LIG s'ordenen en inventaris o catàlegs, si bé aquest darrer terme es sol reservar per a inventaris que han estat aprovats oficialment (mitjançant una ordre, decret o llei). Els inventaris o catàlegs són imprescindibles per gestionar i protegir el patrimoni geològic i han d'anar acompanyats per una cartografia que inclogui els límits de cada LIG. Només d'aquesta manera podran ser gestionats adequadament i ser utilitzats en l’ordenació territorial i l’avaluació ambiental. Els inventaris poden realitzar-se a diverses escales: 1) internacional, com el realitzat en el projecte 'Global GEOSITES'; 2) nacional, com el 'Inventario Español de Lugares de Interés Geológico (IELIG); 3) autonòmic; 4) provincial i 5) local, ja sigui realitzat per comarques, municipis o altres tipus d'administracions locals. En qualsevol cas, és evident que un inventari local pot contenir localitats de rellevància internacional.

2 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

La importància o singularitat dels LIG s'atorga, fonamentalment, pel seu interès científic i/o didàctic, encara que també pot ser important l'interès cultural, recreatiu o paisatgístic, entre d'altres. Segons l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), com a norma general, els LIG es correspondran amb llocs que mostrin processos únics, que siguin modèlics, que serveixin com a referència o patró, que reflecteixin aspectes rellevants relacionats amb la geologia ambiental i amb els processos geològics actius, que continguin elements que siguin representatius de la geologia d'una determinada regió i de la seva geodiversitat, i/o que tinguin un interès addicional basat en altres aspectes culturals, socials o del medi natural. Així, els inventaris hauran de mostrar, alhora, el més representatiu i el més singular (que poden, o no, coincidir) de la geologia d'un territori. El principals aspectes considerats a l'hora de definir els LIG són:

1. La representativitat i/o singularitat del registre geològic i de l'interval cronostratigràfic representat; 2. El fet de donar lloc a formes del relleu notables; 3. El contingut paleontològic; 4. La presència d'elements tectònics especialment singulars; 5. La singularitat mineralògica, petrològica o sedimentària, o; 6. Per ser registre de paleogeografies o paleoambients que mostrin l'evolució geològica regional.

En cas que els elements geològics amb interès siguin extrets o moguts fora del medi natural, com passa per exemple amb els fòssils, se’ls anomenarà patrimoni geològic moble. En tractar-se d'un bé públic, el patrimoni moble ha de formar part de col·leccions de museus, encara que en alguns casos es pot autoritzar la custòdia per part de particulars.

A l’Annex I - Definicions, s’inclou un glossari dels termes més habituals utilitzats en la gestió i conservació del patrimoni geològic, d’acord amb la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat.

2.- ANTECEDENTS

Les tasques d'anàlisi i inventari del patrimoni geològic espanyol són relativament recents i es pot considerar que tenen el seu origen a finals de la dècada dels anys setanta de la mà d'alguns professionals lligats a l’IGME. Des d'aquest centre es va impulsar el començament d'una tasca sistemàtica mitjançant el anomena’t Inventari Nacional de Punts d'Interès Geològic (INPIG). Relacionats a aquest projecte es van desenvolupar diversos treballs metodològics i d'inventari (Elízaga et al., 1980, 1993; Elízaga, 1988), realitzant projectes concrets a Galícia, Astúries, Serralada Cantàbrica, Comunitat Valenciana, Terol, Múrcia, Albacete i Menorca.

D’aquesta manera, Menorca fou inclosa en els treballs pioners de catalogació estatal del patrimoni geològic, mitjançant l’inventari, al 1988, de 77 localitats (Annex VI - Llistat original LIG - IGME) que posteriorment foren reduïdes a 22 punts d’interès establerts a partir de la informació generada durant la labor cartogràfica del mapa geològic de Menorca, que fou inclòs en el pla MAGNA (Mapa Geológico Nacional).

Amb posterioritat a aquesta iniciativa, mitjançant la signatura d’un conveni amb la Societat Històrica Arqueològica Martí i Bella, el Consell Insular encarregà, entre els anys 2002 i 2006, “l’Inventari de Jaciments paleontològics i geològics d'interès científic de l'illa de Menorca” que elaborat pel geòleg Joaquim Sánchez, va incloure 210 jaciments paleontològics que s’incorporaren al catàleg de patrimoni històric d’aquesta institució.

3 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

A l’any 2006 la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, amb la col·laboració de l’IGME, va publicar el llibre “Illes d’aigua, Patrimoni Geològic i hidrogeològic de les Illes Balears” on es va elaborar un llistat de 24 LIG per a Menorca i on s’utilitzà com a base l’inventari de 22 LIG establerts al 1988 a partir de la informació del pla MAGNA. Posteriorment, aquesta mateixa conselleria va modificar lleugerament i ampliat a 26 localitats aquest inventari i el va incloure a “l’Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de llocs de interès geològic de les Illes Balears i de protecció del patrimoni geològic”. Aquesta iniciativa, pendent de tramitació, va ser anunciada per aquesta conselleria a la “I Jornada de Patrimoni Geològic a les Illes Balears” celebrada a Palma al 2008.

Durant els anys 2011 i 2013, l’Institut Menorquí d’Estudis conjuntament amb el Consell Insular de Menorca va estudiar i treballar en la possibilitat que l'illa de Menorca presentés candidatura per formar part de la Xarxa de Geoparcs. Es va considerar que la creació del Projecte Geoparc Menorca permetria aprofitar el potencial de la geodiversitat com a recurs econòmic sense arriscar la seva conservació, tal com es treballa a la Xarxa de Geoparcs. Un cop valorades les possibilitats de formar part d'aquesta xarxa i comptar amb l'opinió d'experts de la mateixa, es va decidir paralitzar el Projecte Geoparc Menorca. Entre els documents elaborats en el marc d’aquest projecte s’inventariaren 36 LIG de l’illa, dels quals 10 van ser exclosos de l’inventari que posteriorment publicaria el Consell Insular durant l’execució del projecte Life+Reneix, al visualitzador IDE Menorca.

Finalment, cal assenyalar que el Pla Hidrològic de les Illes Balears (en la versió aprovada al 2015), va catalogar masses d’aigua subterrània, basses temporals i coves. Respecte aquestes últimes, al 2008 Francesc Gràcia, Joaquín Ginés, Antoni Croix i Àngel Ginés de la Federació Balear d’Espeleologia elaboraren el document tècnic Cavitats de les Balears com a Patrimoni Geològic, encarregat per la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient, on consten 126 cavitats, 12 d’elles a Menorca. En qualsevol cas i fins al moment, tots aquests elements no han estat seleccionats ni valorats com a possibles LIG. També cal assenyalar que a Menorca, diverses canteres de marès i coves han estat registrades com a Bens d’Interès Cultural (BIC).

3.- OBJECTE

L'objectiu final de l'estudi i catalogació del patrimoni geològic és promoure la seva conservació, especialment tenint en compte que la destrucció de la majoria dels enclavaments geològics és irreversible i que els de valor són un llegat rebut, que s’ha de preservar per poder-lo transmetre a les generacions futures per al millor progrés social i científic.

Els elements geològics d’interès representen un dels trets distintius del medi natural de la Reserva de Biosfera de Menorca. Considerant que un inventari ha de ser un instrument viu que ha de ser actualitzat periòdicament, la manca de consens entre els científics de l’inventari elaborat pel Govern de les Illes Balears i l’IGME i la falta d’informació en les descripcions d’alguns d’aquests 26 llocs que justifiquin la seva selecció, és necessari consensuar mitjançant la consulta i assessorament d'experts, administracions i entitats implicades, un llistat de LIG de Menorca, que ha de servir com a una eina per condicionar la planificació territorial i per activar polítiques que assegurin el seu ús i preservació. A la vegada, és important compatibilitzar un inventari acord les incipients polítiques de conservació de la geodiversitat, que cal que sigui comprensible i aprofitable per a les administracions responsables de la conservació, ús i gestió del patrimoni geològic.

4 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

Paral·lelament, un dels objectius d’aquest treball és servir per a l’actualització del “Inventario español de lugares de interés geológico” que ha de formar part del “Inventario Español del Patrimonio Natural”. Seria adient, tot i que no imprescindible, que en base al futur “Decret sobre aprovació de l’inventari de llocs de interès geològic de les Illes Balears i de protecció del patrimoni geològic”.

En síntesi, es pretén inventariar una selecció de localitats que en conjunt testimonien l'evolució geològica del territori insular, mitjançant les aportacions d’especialistes i coneixedors de la geologia menorquina des de diversos àmbits, amb l’objectiu final de preservar els elements geològics especialment rellevants de l’illa, i servir com a marc de referència en la presa de decisions en l’ordenació i la gestió del territori.

4.- METODOLOGIA

El procés planteja una actualització i una valoració dels LIG referents a Menorca que foren inclosos a “l’Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de llocs de interès geològic de les Illes Balears i de protecció del patrimoni geològic”, mitjançant la metodologia proposada a:

García-Cortés, A. i Carcavilla L. 2013. Documento metodológico para la elaboración del Inventario español de lugares de interés geológico (IELIG). IGME. http://www.igme.es/patrimonio/novedades/METODOLOGIA%20IELIG%20web.pdf

El procés, dividit en dues fases, va seguir el següent calendari:

Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. TREBALL 2016 2016 2016 2016 2016 2016 2016

SELECCIÓ I INVITACIÓ

D’ACTORS

ENVIAMENT QÜESTIONARI

FASE I

RESPOSTA QÜESTIONARI

FASE I

TRACTAMENT INFORMACIÓ

FASE I

ENVIAMENT QÜESTIONARI

FASE II

RESPOSTA QÜESTIONARI

FASE II

TRACTAMENT INFORMACIÓ

FASE II

ELABORACIÓ CONCLUSIONS

TAULA 1: Calendari del procés per a l’elaboració d’un inventari de Llocs d’Interès Geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca mitjançant el consens dels actors implicats.

4.1.- Escala de treball

La metodologia plantejada a l’IELIG pretén cobrir tota la geografia espanyola i per tant té un caràcter supra- regional. Tanmateix, aquesta metodologia és pot extrapolar perfectament a escales de treball més petites

5 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

tal i com ho demostren diversos exemples d’adaptació d’aquest procediment a un àmbit més local com Vegas, J., et al., 2011 a Enguídanos (Cuenca), García-Cortés, A. i Carcavilla, L., 2010 a la Serralada Ibèrica, en un projecte pilot de validació del mètode, i fins i tot a les Illes Balears com són Mas, G. i Martorell J., 2010 a Manacor o Mas, G., 2011 a Campos.

A l’Inventari de Llocs d’Interès Geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca, es consideren totes aquelles localitats que d’entrada representen un lloc excepcional per conèixer, estudiar i interpretar l'origen i evolució geològica o paleobiològica de Menorca, o els processos que l'han modelat. Per tant, és molt important assumir que en tot el procés la valoració es fa atenent l’àmbit del territori insular.

Com a conseqüència de la classificació del territori en aquest domini geològic, els llocs d'interès inventariats tenen, almenys, una rellevància comarcal, podent ser també regional, nacional o internacional. Així, s’utilitzen les puntuacions obtingudes en la Fase II del procés per indicar quina podria ser la rellevància de cada LIG, cal puntualitzar, però, que el nivell d'importància "nacional" d'un lloc no tindrà caràcter definitiu fins que el “Inventario español de lugares de interés geológico (IELIG)” culmini a tot l’àmbit nacional, i que pertoca als autors d’aquest inventari considerar la rellevància d’aquestes localitats.

Respecte als llocs que es considerin que presenten una rellevància "internacional", caldrà proposar a l’IGME que siguin inclosos en el projecte “Global GEOSITES” (Wimbledon, 1998), una ambiciosa iniciativa promoguda per la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS), amb el co-patrocini de la UNESCO, que pretén elaborar un inventari mundial de patrimoni geològic. Fins que no s'aconsegueixi un inventari almenys europeu, les localitats incloses en aquest inventari no tindran la rellevància definitiva com a LIG d’interès internacional.

4.2.- Constitució del grup de treball

La primera feina, necessària per iniciar el procés, fou la de comptar amb la col·laboració d’experts que es poguessin implicar en l’elaboració d’aquest inventari. Per tal d’obtenir la màxima participació i evitar que cap possible interessat quedés exclòs, s’optà per sol·licitar a les institucions i entitats que s’estimaren procedents, que fessin arribar una carta d’invitació als seus membres/socis que consideressin oportuns, no es van realitzar invitacions particulars. Seguidament les persones interessades en participar en alguna de les dues fases proposades, van haver-ho de comunicar al gestor del projecte que immediatament els incorporà a la llista de distribució del projecte. A l’Annex II - Carta d’invitació i suport IME, s’incorpora la comunicació enviada a les institucions i entitats, mentre que a l’apartat 5.- PARTICIPANTS DEL PROJECTE, s’especifiquen aquests organismes, així com les persones que van respondre a la invitació, destacant el seu camp de coneixement.

Respecte a aquest darrer aspecte, cal subratllar que qualsevol inventari de LIG hauria de tenir un caràcter sistemàtic i universal o pluridisciplinari. Davant la complexitat i varietat del registre geològic d'un domini, tant en el temps com en l'espai, és fàcil comprendre la necessitat de comptar amb col·laboradors experts en les diverses branques de la geologia, que donin suport a l'equip de treball de l'inventari a l'hora de seleccionar els llocs més representatius de cadascuna de les temàtiques involucrades en la diversitat geològica del territori (TAULA 2).

6 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

Especialitats Estratigrafia Sedimentologia (Inclou registre paleogeogràfic i paleoclimàtic) Geomorfologia Paleontologia (Inclou invertebrats, vertebrats i paleobotànica) Tectònica Petrologia i Geoquímica Hidrogeologia Geotècnia i Riscos geològics Mineralogia - cristal·lografia Mineria (Inclou metal·logenètica) Geologia regional i Història de la Geologia Quaternari Geoconservació

TAULA 2: Especialitats que haurien de quedar cobertes per l’equip de col·laboradors de l’inventari segons l’IELIG.

4.3.- Metodologia desenvolupada a la FASE I

A la FASE I del procés s’ha consultat als participants, que considerin si cal afegir noves localitats al llistat de 26 LIG inclosos a “l’Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de llocs de interès geològic de les Illes Balears i de protecció del patrimoni geològic”, que seran valorats a la FASE II.

S’ha facilitat el llistat d’aquest esborrany i s’ha descrit, a partir de la informació facilitada per l’IGME, els motius de la seva elecció (Annex III - Llistat esborrany GB - IGME). S’ha cregut convenient, indicar també quines són les 22 localitats definides al 1988 a partir de la informació generada durant l’elaboració del Mapa Geològic de Menorca (pla MAGNA), LIG que s’utilitzaren com a base d’aquest inventari del Govern Balear - IGME, de les quals 17 localitats van ser incloses i 5 excloses.

A la vegada, s’ha reservat un espai, a sota de la descripció de cada lloc, per si els participants han cregut necessari fer alguna observació a considerar a la FASE II, encaminada a millorar les descripcions dels llocs que facilita l’IGME, així com també a possibles recomanacions com a canvis en la denominació del lloc, agrupar o dissociar localitats, variacions del tipus d’interès, etc.

S’han facilitat també dos inventaris més de llocs d’interès geològic de Menorca, únicament a mode informatiu. És a dir, les localitats d’aquests altres inventaris que no coincideixen amb els del llistat de l’Esborrany de decret, no han estat considerades a la FASE II, a no ser que els participants les hagin inclòs en les seves propostes. Aquests inventaris són “l’Inventari de Jaciments paleontològics i geològics d'interès científic de l'illa de Menorca” elaborat per la Societat Històrica Arqueològica Martí i Bella (Annex IV - Llistat SHAMARTÍiBELLA) i el llistat elaborat pel Consell Insular de Menorca en el marc del projecte Life+Reneix a partir de la informació generada en el Projecte Geoparc Menorca (Annex V - Llistat LIFE+RENEIX).

Els participants han disposat d’una “Fitxa de proposta de lloc d’interès geològic de Menorca” (Annex VII - Indicacions FASE I FASE II), que els participants han pogut emplenar per a cada localitat que ha considerat que hauria de ser valorada com a LIG de Menorca i que no estava inclosa al llistat del govern Balear - IGME.

7 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

Els paràmetres de valoració per al suggeriment de noves localitats, seguint la proposta de l’IELIG, han estat:

. Representativitat: Informa sobre la qualitat del lloc per il·lustrar adequadament les característiques del territori. . Caràcter de localitat tipus o de referència: Informa sobre la qualitat del lloc com a referència estratigràfica, paleontològica, mineralògica, etc. . Grau de coneixement científic del lloc: Indica que la rellevància geològica i interès científic del LIG, el fan objecte de publicacions i estudis científics. . Estat de conservació: Informa de l'existència del deteriorament físic del tret. . Condicions d'observació: Indica la major o menor facilitat que ofereix l’entorn per observar el tret. . Raresa: Informa sobre l'escassetat de trets similars al descrit. . Diversitat geològica: Informa de l'existència de diversos tipus d'interès geològic en el mateix lloc. . Espectacularitat o bellesa: Informa de la qualitat visual del tret. . Contingut divulgatiu / ús divulgatiu: Indica si el tret es presta amb més o menys facilitat a la divulgació o ja s'utilitza per a aquest fi. . Contingut didàctic / ús didàctic: Indica si el tret es presta amb més o menys facilitat a la docència o ja s'utilitza per a aquest fi. . Possibles activitats a realitzar: Informa sobre si el lloc compleix les condicions per a la realització d'activitats d'oci o recreatives, o si ja s'utilitza per a aquest fi. Lligat també a la potencialitat d'ús. . Associació amb altres elements del patrimoni natural, històric o etnològic (tradicions): Informa si el lloc gaudeix a més d'altres elements d'interès no geològic, la qual cosa pot atraure un major nombre de visitants.

En aquesta fase s’ha insistit que durant tot el procés es mantindrà l’anonimat dels participants per al bon desenvolupament de l'estratègia, ja que es tracta d'evitar possibles falsejaments per l'anomenat "procés de grup", és a dir, la influència deguda al lideratge d'alguns participants sobre altres.

L’inventari que ha sorgit d’aquest procés, a més de sistemàtic, ha de tenir vocació universal, és a dir, ha de pretendre cobrir totes les disciplines geològiques. Per tant, als llocs d'interès geològic proposats pel seu contingut se'ls ha assignat en aquesta fase un o diversos tipus d'interès, en funció dels que s'indiquen a la TAULA 3.

8 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

Tipus d'interès CODI Estratigràfic ES Sedimentològic (Inclou paleogeogràfic i paleoclimàtic) SE Geomorfològic (Inclou carst) GE Paleontològic PA Tectònic TE Petrològic i Geoquímic PG Hidrogeològic HI Geotècnic i riscos geològics GT Mineralògic - cristal·logràfic MC Miner - metal·logenètic MM Història de la geologia HG Altres (edafològic, etc.) OT

TAULA 3: Tipus d'interès contemplats en l'Inventari Espanyol de Llocs d'Interès Geològic, en funció de les diferents disciplines geològiques.

Tota la documentació facilitada als col·laboradors ha anat acompanyada d’un seguit de consideracions i indicacions que s’inclou a l’ Annex VII - Indicacions FASE I i FASE II.

4.4.- Metodologia desenvolupada a la FASE II

Amb aquesta nova fase s’ha pretès fer partícips de la informació recopilada a través de la FASE I a tots els col·laboradors, així com especialment consolidar els resultats obtinguts a la primera ronda i obtenir una llista ordenada dels llocs mitjançant l’avaluació dels participants, que permet fer una selecció dels LIG segons el seu grau d’interès.

Un cop rebudes les propostes de noves localitats de la FASE I, s’ha procedit a compilar i analitzar les respostes per tal d'elaborar una llista amb tots els llocs proposats, unificant les denominacions i, si escau, agrupant o dissociant localitats. S’han recopilat també, com a complement de la llista, les descripcions succintes dels llocs i els motius pels quals han estat proposats pels diferents participants, així com les observacions referents als LIG de l’esborrany del decret. Tota aquesta informació ha estat facilitada als col·laboradors en aquesta FASE II, on els potencials LIG s’han valorat atenent als seus valors intrínsecs.

D’aquesta manera, s’ha sol·licitat als participants que avaluïn les localitats seleccionades, d'acord amb la següent escala de valoració:

. 20 punts: El lloc és excepcional per conèixer, estudiar i interpretar l'origen i evolució geològica o paleobiològica de Menorca, o els processos que l'han modelat. . 15 punts: El lloc és molt important per a aquests fins. . 10 punts: El lloc és important per a aquests fins. . 5 punts: El lloc és poc important per a aquests fins (té valor, però, al veure-ho amb la perspectiva de tota l’illa, és poc representatiu o significatiu, almenys en comparació amb altres LIG inclosos en el llistat).

9 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

. 0 punts: El lloc és irrellevant per a aquests fins; no hauria de considerar-se en l'Inventari de Llocs d’interès geològic de Menorca. . S: Sense informació suficient per a procedir a la seva valoració.

Com a la FASE I, la documentació facilitada ha anat acompanyada d’un seguit de consideracions i indicacions que s’inclou a l’Annex VII - Indicacions FASE I i FASE II, relacionades especialment amb les pautes que recomana la metodologia de l’IELIG.

A continuació, s’han seleccionat els llocs d'interès geològic considerant tres grups:

. un primer grup format aproximadament pel terç de llocs més ben valorats i que a la vegada obtinguin una valoració superior o igual a 15 punts, els quals haurien de formar part de I’IELIG i per tant ser considerats com a LIG de rellevància nacional (podent ser internacional); . un segon grup constituït aproximadament pel segon terç de localitats que es relacionen amb LIG d'interès local i que han obtingut una valoració superior o igual a 10 punts; . i un tercer grup que correspon a la resta de localitats i que amb puntuacions mitjanes inferiors a 10 punts són descartades per no haver superat un nivell mínim de consens.

4.5.- Descripció i anàlisi dels LIG proposats

Un cop s’obté el llistat de LIG s’ha procedit a elaborar una fitxa identificativa per a cada localitat amb la següent informació:

. Situació geogràfica, amb dades fisiogràfiques i referents a la protecció del lloc i on es precisen els límits del LIG. . Situació i descripció geològica, tipus d’interès i resum de la bibliografia del lloc. . Dades per a la seva visita i fotografies. . També s’han aplicat uns paràmetres de valoració enfocats a establir la potencialitat d'ús per a donar lloc finalment a tres conjunts distingibles de LIG, d'acord amb el seu interès científic, didàctic i turístic - recreatiu per una banda, i per establir finalment la susceptibilitat de degradació de cada localitat per l’altra.

Pel que fa a la nomenclatura dels LIG, cal destacar que el nom que s’atorga als LIG dels diferents inventaris realitzats en el territori nacional, inclosos els elaborats a Menorca, sol ser molt heterogènia, no compleix cap regla ni norma i s'estableix segons el criteri de l'autor que proposa el LIG. Això dóna lloc a denominacions diferents, que en moltes ocasions dificulten conèixer l'interès i les característiques bàsiques dels LIG. Per això, s’ha seguit la proposta de Vegas, J. et al., 2011 que suggereix un sistema unificat de nomenclatura a nivell nacional que consta d'una denominació formada per 3 termes que inclouen: (1) descripció del tipus d'interès principal, (2) edat del tret (període) i (3) referència geogràfica. L'aplicació d'aquest sistema de denominació és flexible, podent establir excepcions quan doni lloc a noms excessivament llargs o feixucs.

De la mateixa manera, també s’ha seguit la nomenclatura en el codi d'identificació que proposa aquest treball. Així, s'empra un codi compost de 6 dígits que també comprèn tres parts: (1) les sigles "ME" en referència a Menorca, (2) dos nombres que indiquen la numeració dels LIG a partir de les valoracions obtingudes a la FASE II i (3) dues lletres que indiquen l'interès principal (estratigràfic, geomorfològic, paleontològic, sedimentològic, tectònic etc.).

10 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

4.5.1.- Determinació del tipus d’interès de cada LIG seleccionat

Cada LIG seleccionat ha estat puntuat d'acord amb els paràmetres de valoració que s'han exposat a la FASE I, als quals se’ls atorga diferents pesos ponderats, tal i com mostra la TAULA 4, amb l’objectiu de valorar el seu interès en cada un dels tres usos possibles: científic, didàctic i turístic-recreatiu. En aquest part del procés s’ha demanat la col·laboració d’alguns participants que han respost a l'enquesta, al fet que opinin sobre la valoració de les localitats que han proposat. Cada paràmetre s’ha puntuat de 0 a 4, d'acord amb els barems que segons l’IELIG s'indiquen al quadre de valoració de l’Annex IX - Valoració de LIG. D'aquesta manera, els llocs que obtenen valors de més de 267 punts són d'interès molt alt, els que tenen valors entre 134 i 266 són d'interès alt, els que es troben entre 134 i 50 seran de valor mitjà i els que obtenen puntuacions per sota de 50 punts, són d'interès baix i que ja haurien d’haver estat descartats a la FASE II per no haver superat un nivell mínim de consens.

INTERÈS A VALORAR Turístic o Científic Didàctic PARÀMETRES recreatiu

Pes Pes Pes

Representativitat 30 5 0 Caràcter localitat tipus 10 5 0 Grau de coneixement científic del lloc 15 0 0 Estat de conservació 10 5 0 Condicions d'observació 10 5 5 Raresa 15 5 0 Diversitat geològica 10 10 0 Contingut / us didàctic 0 20 0 Infraestructura logística 0 15 5 Densitat de població 0 5 5 Accessibilitat 0 15 10 Mida del LIG (relacionat amb la No fragilitat) 0 0 15 Associació amb elements eco-culturals 0 5 5 Espectacularitat o bellesa 0 5 20 Contingut / us divulgatiu 0 0 15 Potencialitat per realitzar activitats recreatives 0 0 5 Proximitat a zones recreatives 0 0 5 Entorn socioeconòmic 0 0 10

Total Pesos 100 100 100

TAULA 4: Resum dels coeficients de ponderació utilitzats per a cada paràmetre en funció del tipus d'interès a valorar (científic, didàctic i turístic - recreatiu).

L'objectiu és obtenir conjunts distingibles (encara que amb probables interseccions) de LIG per a cada categoria d'ús. Tant en el cas de l'ús didàctic com en el cas de l'ús turístic, cal tenir en compte no només les potencialitats d'ús, sinó també amb quin grau o intensitat d'ús.

11 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

4.5.2.- Determinació de la susceptibilitat de degradació i prioritat de protecció de cada LIG seleccionat

La descripció i valoració dels LIG seleccionats finalitza amb l’anàlisi de priorització de la seva protecció. Per a això, s'apliquen uns paràmetres de valoració enfocats, aquest cop, a establir la susceptibilitat de degradació (SD) de cada lloc atribuint a cadascun una puntuació objectiva i ordenant el conjunt d'acord amb aquestes puntuacions. La susceptibilitat de degradació d'una localitat és funció de la seva fragilitat (F) i de la vulnerabilitat per les amenaces a què està sotmès (A). Des del punt de vista de la conservació dels LIG, és interessant desglossar la susceptibilitat de degradació en aquests dos components F i A ja que, mentre que la fragilitat i les amenaces naturals escapen en gran mesura a possibles actuacions de mitigació, la identificació de les amenaces antròpiques i la seva quantificació poden orientar l'adopció de mesures de protecció adequades. Cal tenir en compte que la vulnerabilitat a l'espoli respon més aviat a l'amenaça antròpica dels col·leccionistes. Tanmateix, els responsables de l’IELIG el relacionen amb la fragilitat, perquè l'atractiu mineralògic o paleontològic respon a una característica intrínseca del LIG. A la TAULA 5 es mostren els paràmetres per a la valoració de la fragilitat i les amenaces antròpiques. Alguns d'ells, com l'accessibilitat, la densitat de població o la mida del LIG, ja s'han exposat anteriorment com a paràmetres de valoració del tipus d'interès però aquí juguen un paper diferent i, en alguns casos, com en el paràmetre de la mida del LIG, influeixen en sentit contrari: a menor grandària menys potencialitat d'ús recreatiu o turístic però més fragilitat i per tant, més prioritat de protecció. Com en el cas anterior, s’indiquen els pesos ponderats de cada paràmetre que a la vegada són descrits a l’ Annex IX - Valoració de LIG.

Paràmetre FRAGILITAT (F) Pes

Mida del LIG 40 Vulnerabilitat a l'espoli 30 Amenaces naturals 30 Total Pesos 100

Paràmetre VULNERABILITAT (A) Pes Proximitat d'infraestructures 20 Interès per a l'explotació minera 15 Règim de protecció de la localitat 15 Protecció indirecta 15 Accessibilitat (agressió potencial) 15 Règim de propietat de la localitat 10 Densitat de població (agressió potencial) 5 Proximitat a zones recreatives (agressió potencial) 5 Total Pesos 100

TAULA 5: Paràmetres de valoració de la fragilitat i vulnerabilitat per amenaces antròpiques dels LIG i coeficients de ponderació de cadascun.

Un cop coneguts F i A, la susceptibilitat de degradació (SD) vindrà donada per la fórmula:

SD = (F x A) x 1/400

En dividir per 400, els valors de SD seran sempre inferiors a aquest número i per tant tindran la mateixa escala que la dels interessos científic, didàctic i turístic/recreatiu. Però normalment, com a resultat del

12 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

producte F x A, els valors seran força baixos, tret que coincideixin fragilitats altes amb vulnerabilitats per amenaces antròpiques altes.

Per obtenir la Prioritat de Protecció de cada LIG, els valors obtinguts per a la SD, han de ser multiplicats pel quadrat del valor “I” del seu interès i dividits per 4002 per mantenir la mateixa escala. Es recorre al quadrat de l'interès “I” per donar més importància a l'interès del lloc que a la seva susceptibilitat de degradació. Les puntuacions de la SD s’han multiplicat, per tant, pel quadrat del valor obtingut per cada localitat en la valoració del seu interès científic (Ic), didàctic (Id) i turístic - recreatiu (It), i s’ha obtingut així una ordenació dels llocs d'interès científic, didàctic i turístic en funció del valor de la prioritat de la seva protecció en les seves diferents vessants científica (PPc), didàctica (PPd), turística - recreativa (PPt) i global (PP):

PPc = (Ic2 x SD) x 1/4002 PPd = (Id2 x SD) x 1/4002 PPt = (It2 x SD) x 1/4002 PP = [(Ic+Id+It) / 3]2 x SD x 1/4002

Un cop obtinguts aquests valors s’atorga un grau de prioritat de protecció alt a aquells LIG que destaquen clarament del conjunt i una prioritat de protecció baixa, quan tenen valor 0. La resta dels LIG es consideraran amb prioritat de protecció mitjana, que han estat matisats com a mitjana - alta o mitjana -baixa. Així, segons la proposta de l’IELIG, el llindar per separar la prioritat de protecció alta de la mitjana està al voltant de 26, mentre que la frontera entre la prioritat de protecció mitjana - alta i la mitjana - baixa es situa al voltant de 8.

D'acord amb això, els LIG amb PP alta haurien de ser objecte de mesures de protecció urgents o a curt termini mentre que en els de PP baixa les mesures de protecció serien a priori innecessàries. En els de PP mitjana, en funció dels valors obtinguts, les mesures de protecció podrien ser necessàries a mig o llarg termini o fins i tot ser innecessàries. Aquesta mateixa anàlisi es podria fer per PPc, PPd o PPt, però per aquest treball no s’ha considerat.

5.- PARTICIPANTS DEL PROJECTE

Les institucions, entitats científiques, culturals, socials, de defensa del territori que guarden alguna relació amb el coneixement i promoció de la geologia menorquina i que han estat seleccionades per participar en el procés han sigut:

. Institut Menorquí d’Estudis. . Instituto Geológico y Minero de España (Unitat Palma de Mallorca). . Universitat de les Illes Balears. . Associació de Geòlegs de les Illes Balears. . Societat d'Història Natural de les Balears. . GEOilles - societat geocientífica. . GOB Menorca. . Unió Excursionista Menorquina. . Ateneu Científic, literari i Artístic de Maó. . Centre d’Estudis Locals d’Alaior. . Cercle Artístic de Ciutadella.

13 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

Les persones que han respost en nom de les institucions i entitats de les quals són membres i que han acceptat la invitació per participar en el procés han sigut:

. Dr. Antoni Obrador - Universitat Autònoma de Barcelona i Institut Menorquí d’Estudis. . Sr. Alfredo Barón - Associació de Geòlegs de les Illes Balears. . Dr. Jordi Giménez - Govern Balear i Associació de Geòlegs de les Illes Balears. . Dra. Rosa María Mateos - Instituto Geológico y Minero de España (Unitat Granada) i Associació de Geòlegs de les Illes Balears. . Dr. Josep Quintana - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Institut Menorquí d’Estudis. . Dr. Hanspeter Luterbacher - University of Tübingen i Institut Menorquí d’Estudis. . Dr. Franz Tenesshom - University of Tübingen. . Sra. Monika Huch - Geokultur-erleben. . Dr. Guillem X. Pons - Societat d'Història Natural de les Balears, Universitat de les Illes Balears i Institut Menorquí d’Estudis. . Dr. Damià Vicens - Societat d'Història Natural de les Balears i Universitat de les Illes Balears. . Dr. Xisco Gràcia - Societat d'Història Natural de les Balears. . Dr. Guillem Mas – Universitat de les Illes Balears, GEOilles i Associació de Geòlegs de les Illes Balears. . Sr. Borja López - Associació de Geòlegs de les Illes Balears. . Sr. Bernat Caritg - Associació de Geòlegs de les Illes Balears. . Sr. Cristòfol Mascaró - GOB Menorca i Institut Menorquí d’Estudis. . Dr. Joan Fornós - Universitat de les Illes Balears. . Dr. Bernadí Gelabert - Universitat de les Illes Balears i Associació de Geòlegs de les Illes Balears. . Sr. Josep Florit - Unió excursionista Menorquina. . Sr. Miquel Fernández - Unió excursionista Menorquina. . Sr. Josep Márquez - Unió excursionista Menorquina. . Sra. Magda Humbert - Unió excursionista Menorquina. . Sr. Agustí Rodríguez - Institut Menorquí d’Estudis, Comisión Patrimonio Geológico SGE i Associació de Geòlegs de les Illes Balears.

D’aquesta manera no s’ha rebut resposta de les següents institucions i entitats:

. Instituto Geológico y Minero de España (Unitat Palma de Mallorca). . Ateneu Científic, literari i Artístic de Maó. . Centre d’Estudis Locals d’Alaior. . Cercle Artístic de Ciutadella.

Cal mencionar, que el Sr. Joaquim Sánchez, vocal de la Societat Històrica Arqueològica Martí i Bella (corresponent a una de les seccions del Cercle Artístic de Ciutadella) s’interessà en el procés i contactà amb l’Agència Menorca Reserva de Biosfera per obtenir informació sobre el mateix.

També cal destacar la distribució realitzada per GEOilles que ha permès arribar a un gran número de persones interessades en el coneixement del medi geològic balear.

14 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

Per la seva banda, tot i la participació de diferents membres de l’Institut Menorquí d’Estudis en el procés, aquesta entitat ha manifestat expressament el seu suport i ajuda al projecte de definició de llocs d’Interès Geològic a l’Illa de Menorca (Annex II - Carta d’invitació i suport IME).

Les disciplines geològiques cobertes pels diferents participants han estat:

. Dr. Antoni Obrador - Estratigrafia, Geologia Regional. . Sr. Alfredo Barón - Hidrogeologia, Estratigrafia. . Dr. Jordi Giménez - Hidrogeologia, Tectònica. . Dra. Rosa María Mateos - Geotècnia i Riscos geològics, Geologia Regional. . Dr. Josep Quintana - Paleontologia. . Dr. Hanspeter Luterbacher - Paleontologia, Geologia Regional. . Dr. Franz Tenesshom - Estratigrafia, Tectònica, Geologia Regional. . Sra. Monika Huch - Geoconservació. . Dr. Guillem X. Pons - Geomorfologia, Quaternari. . Dr. Damià Vicens - Geomorfologia, Quaternari. . Dr. Xisco Gràcia - Geomorfologia (espeleologia). . Dr. Guillem Mas - Paleontologia, Geologia Regional. . Sr. Borja López - Geotècnia i Riscos geològics. . Sr. Bernat Caritg - Geotècnia i Riscos geològics. . Sr. Cristòfol Mascaró - Geoconservació. . Dr. Joan Fornós - Geomorfologia, Quaternari, Geologia Regional. . Dr. Bernadí Gelabert - Geomorfologia, Tectònica, Geologia Regional. . Sr. Josep Florit - Geomorfologia. . Sr. Miquel Fernández - Geomorfologia, Geoconservació. . Sr. Josep Márquez - Geomorfologia (espeleologia). . Sra. Magda Humbert - Geomorfologia (espeleologia). . Sr. Agustí Rodríguez - Hidrogeologia, Geoconservació.

D’aquesta manera, es considera que s’ha obtingut un equilibri suficient entre les diferents branques de la geologia amb un major pes d’aquelles que assoleixen un major interès a Menorca. En aquest sentit, cal tenir en compte que les branques relacionades amb la mineralogia i petrologia no han estat cobertes per manca d’especialistes o coneixedors d’aquest tema a Menorca, motivat en gran mesura pel poc interès d’aquestes disciplines a l’illa.

15 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

6.- RESULTATS

6.1.- Resultats obtinguts a la FASE I

En aquesta fase s’ha rebut resposta de tots els participants que han mostrat interès en participar d’aquest procés, tot i que de manera molt desigual. Ha sorgit la proposta de 26 nous llocs que no estan inclosos al llistat de “l’Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de llocs de interès geològic de les Illes Balears i de protecció del patrimoni geològic”, que incorporats a les 26 localitats d’aquest llistat del GB-IGME implicaria un nou llistat de 52 LIG potencials a valorar a la FASE II del procés. Tanmateix, a proposta d’alguns participants i a criteri del gestor del projecte, s’ha cregut adient associar algunes localitats, pel que aquestes han estat reduïdes a 49 possibles LIG. Aquest llistat es pot consultar a l’Annex VII - Indicacions FASE I FASE II. Els comentaris i propostes dels col·laboradors han estat:

. Dr. Antoni Obrador - Universitat Autònoma de Barcelona i Institut Menorquí d’Estudis:

No fa cap proposta de noves localitats com a protesta que no es consideri, com a punt de partida per consensuar un nou llistat de LIG, el darrer elaborat pel Consell Insular de Menorca en el marc del projecte LIFE+RENEIX a partir de la informació generada en el projecte Geoparc Menorca. Considera que si no es tenen en compte els nous punts que aquest llistat incorpora, alguns d’ells molt més emblemàtics que altres de l’esborrany, s’ha fet una passa enrere. Pensa que aquest fet es pot interpretar com un menyspreu a la feina feta des de Menorca amb més o menys encert i criteri.

Tanmateix, a la Fase I del procés utilitza l’espai reservat a sota de la descripció de cada localitat per anotar les seves observacions relacionades amb la denominació del lloc, agrupar o dissociar localitats. Aprofita per demanar als responsables del llistat de l’esborrany del GB-IGME que actualitzin la informació referent a la descripció d’alguns punts inventariats, amb la qual es mostra molt crític i demana que s’afegeixi en tot cas les referències bibliogràfiques que ho justifiquen.

Així, realitza diverses correccions a les descripcions facilitades per l’IGME i a la vegada proposa agrupar el lloc ‘Permià de cala Pilar’ amb el de ‘Seqüència Permo-Triàsica i dics basàltics de cala Carbó-punta Roja’ i dissociar el macar de sa Llosa del lloc de ‘s’Arenal d’en Castell’ per manca de relació.

. Sr. Alfredo Barón - Associació de Geòlegs de les Illes Balears:

Proposa incloure dues localitats i agrupar-ne unes altres. Així, considera que cal incloure el contacte entre el Juràssic i el Miocè que s’observa en un tall que des del cap de Menorca arriba a les bateries militars de Bajolí i els relleus escullosos que envolten la urbanització de Son Bou. Per la seva banda creu convenient agrupar i incloure el tram costaner de cala Macarella a punta Falcó.

A la vegada, realitza nombrosos comentaris a les descripcions facilitades per l’IGME que permeten millorar i enriquir les explicacions.

. Dr. Jordi Giménez - Govern Balear i Associació de Geòlegs de les Illes Balears:

Considera que no cal afegir més localitats a les proposades a l’inventari del GB-IGME. Creu que és positiu incorporar i valorar les del llistat del GB-IGME i algunes altres que puguin sorgir del procés, però amb moderació, ja que s'han de poder incorporar nous punts a mesura que hi hagi més coneixement.

16 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

. Dra. Rosa María Mateos - Instituto Geológico y Minero de España (Unitat Granada) i Associació de Geòlegs de les Illes Balears:

Considera que no cal afegir més localitats a les proposades a l’inventari del GB-IGME, almenys des de la seva àrea de coneixement. Creu que la selecció s’ha d’orientar a un nombre reduït amb una gran pes en gairebé tots els camps, ja que un nombre elevat de llocs desvirtuaria el propi concepte de patrimoni geològic que s’ha de centrar en la singularitat i la representativitat. Facilita el llistat de 77 LIG (Annex VI - Llistat original LIG - IGME) elaborat per l’IGME (incloent la tipologia d’interès) que va servir per seleccionar al 1988, els 22 punts d’interès establerts a partir de la informació generada durant la labor cartogràfica del mapa geològic de Menorca.

. Dr. Josep Quintana - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Institut Menorquí d’Estudis:

Considera que no cal afegir més localitats a les proposades a l’inventari del GB-IGME, el qual considera suficientment complet.

. Dr. Hanspeter Luterbacher - University of Tübingen i Institut Menorquí d’Estudis:

En primer lloc, planteja com s’hauria de considerar el port de Maó, com un tot o diferenciar localitats individuals, incloent illa Plana, del Rei, cala Figuera, costa d’en Reynés i punta de s’Esperó com a llocs més significatius. A part, proposa d’incloure tres llocs: Santa Ponça, sa Mesquida i les lloses amb fòssils d’Orthoceras del carrer de ses Moreres de Maó.

Explica que hi ha localitats del llistat del LIFE+Reneix que des del seu punt de vista no s’haurien de considerar com a LIG, com són l’illa de l’Aire, el Pont d’en Gil i cala Rafalet, i que els fòssils de Ses Olles no són prou interessants com per a que aquest sigui motiu d’elecció de la localitat com a LIG.

Creu que en la selecció de LIG hauria de tenir en compte especialment l’accessibilitat als llocs, referint-se fonamentalment a Binimel·là, un indret que considera excepcional i on l’accés a diversos afloraments d’interès és força limitat.

Finalment considera que el nord de Menorca té suficient interès com per plantejar la seva agrupació en un únic LIG que des dels Freus s’estengués fins a cala Morell.

. Dr. Franz Tenesshom - University of Tübingen i Sra. Monika Huch - Geokultur-erleben:

Consideren que un llistat d’aquest tipus ha de ser un reflex d’aquells aspectes que fan única a l’illa des d’un punt de vista geològic, que segons aquests experts són (1) l’illa mostra estructures de les dues col·lisions continentals (la deformació Hercínica en el Carbonífer superior entre Gondwana i l’Alpina al Miocè entre Àfrica i Europa) i (2) la presència de dues conques de sedimentació turbidítiques successives (Devonià i Carbonífer).

A partir d’aquests criteris realitzen un exhaustiu anàlisi de l’inventari del GB-IGME incidint en aspectes clau que consideren que cal destacar, i que es relacionen especialment amb les deformacions hercíniques i alpines i les sedimentacions del Devonià i Carbonífer. A part, proposen incloure dos llocs: les ‘Estructures orgàniques del Devonià de Fornells’ (les quals, segons la seva opinió, corren un greu perill de conservació) i les ‘Estructures de deformació alpines de la carretera Me-16’.

17 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

. Dr. Guillem X. Pons - Societat d'Història Natural de les Balears, Universitat de les Illes Balears i Institut Menorquí d’Estudis, Dr. Damià Vicens - Societat d'Història Natural de les Balears i Universitat de les Illes Balears i Dr. Xisco Gràcia - Societat d'Història Natural de les Balears:

En nom del grup de la SHNB que treballa en cavitats realitzen una àmplia proposta. Incideixen que coves LIC (Lloc d'Interès Comunitari) n'hi ha 30 a Mallorca i cap a Menorca, pel que veu en el procés una oportunitat per incidir en aquest problema. Les coves proposades són: cova de sa Duna (Alaior), cova d'en Xoroi (Alaior), bufador de punta Nati (Ciutadella), cova C-2 (Ciutadella), cova de sa Tauleta (Ciutadella), cova de s'Aigo (Ciutadella), cova de na Megaré (Ciutadella), cova Murada (Ciutadella), cova Polida de Fornells (Es Mercadal), cova des Coloms (Es Migjorn Gran), font de sa Vall o cova de s'Aigo de Son Boter (Es Migjorn Gran), cova de ses Abelles (Ferreries) i cova d'en Curt (Ferreries).

Cal destacar que aquesta proposta, excepte en el cas de la cova de Na Megaré, coincideix amb la realitzada per la Federació Balear d’Espeleologia en el document tècnic Cavitats de les Balears com a Patrimoni Geològic, que s’ha assenyalat en l’apartat 2.- ANTECEDENTS.

. Dr. Guillem Mas - Universitat de les Illes Balears, GEOilles i Associació de Geòlegs de les Illes Balears:

Proposa i creu imprescindible la incorporació del Pont d’en Gil al llistat.

. Sr. Borja López - Associació de Geòlegs de les Illes Balears:

Creu que caldria incloure les coves de Na Megaré i de S’Aigo. Indica que la cova de Na Megaré és famosa per la seva riquesa en formacions espeleogenètiques i per presentar un llac interior.

. Sr. Bernat Caritg - Associació de Geòlegs de les Illes Balears:

Proposa les coves de cala Blanca com un indret únic a Menorca per la seva grandària i estat de conservació. Destaca la possibilitat d’unió de diverses cavitats (cova de s’Aigo, Na Megaré i cova des Màrmol), previ treball de condicionament, el que permetria que fossin visitables per tal d’apropar la geologia a la població i servir de divulgació a les diferents escoles de l’illa. Proporcionarien una alternativa al turisme tradicional per un de més qualitat mediambiental i desestacionalitzat, a la vegada de proporcionar als professionals espais d’investigació en diverses disciplines.

. Sr. Cristòfol Mascaró - GOB Menorca i Institut Menorquí d’Estudis:

Considera que s’ha d’incloure el tram de costa entre cala en Calderer i Ets Alocs. Creu espectacular el contacte de dunes fòssils amb el Carbonífer, així com també les estratificacions i plegaments que s'hi poden observar. També destaca el dic de basalts dolerítics proper a Ets Alocs.

. Dr. Joan Fornós - Universitat de les Illes Balears:

Creu força correcte el llistat facilitat i proposa la incorporació de dues localitats, ‘els Dipòsits plistocens del tram de costa comprès entre Tirant i Fornells’ i els petits afloraments de ‘dunes adossades a cala en Porter i el racó dels Suros’ (oest des Canutells).

. Dr. Bernadí Gelabert - Universitat de les Illes Balears i Associació de Geòlegs de les Illes Balears:

Considera que no cal afegir més localitats a les proposades a l’inventari del GB-IGME.

18 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

. Sr. Josep Florit - Unió excursionista Menorquina:

Proposa la localitat de penyes de Biniguardó. També considera que s’han d’incloure totes les propostes fetes en els diferents treballs de llocs d’interès geològic de Menorca i que pel seu valor cal considerar cala es Morts com a un lloc independent de Binimel·là.

. Sr. Miquel Fernández - Unió excursionista Menorquina:

Creu que a l’illa hi ha un nombre molt elevat de llocs amb suficient interès com per a que siguin considerats en un llistat d’aquest tipus, pel que prefereix no opinar sobre quins haurien de formar part d’aquesta llista.

. Sr. Josep Márquez i Sra. Magda Humbert - Unió excursionista Menorquina (en representació de l’entitat).

En nom de la UEM, mostren molts dubtes sobre el projecte, ja que considera que incloure coves de gran valor i desconegudes en un llistat pot suposar un perillós increment de visites. Proposa afegir al llistat la cavitat de Na Polida de Fornells.

. Sr. Agustí Rodríguez - Institut Menorquí d’Estudis i Associació de Geòlegs de les Illes Balears.

Planteja la incorporació de dos llocs, les pedreres de s’Hostal i la sèrie turbidítica des Murtar. El primer representa un lloc excel·lent per desenvolupar amb comoditat activitats didàctiques i divulgatives relacionades tant amb la geologia del Migjorn de Menorca com amb l’ofici i història de les pedreres. A Es Murtar s’hi localitza una espectacular colada fangosa, a més de ser un lloc d’importants troballes paleontològiques. Per la seva banda realitza diverses correccions a les descripcions facilitades per l’IGME.

6.2.- Resultats obtinguts a la FASE II

La FASE II del procés ha comptat amb la participació de 12 persones, tot i que una resposta ha sigut realitzada conjuntament per dues persones, el que implica que s’han obtingut 11 valoracions. D’aquestes valoracions en resulta que el terci millor valorat com a llocs de rellevància nacional, correspon a 18 LIG que coincideixen amb aquelles localitats que han obtingut una valoració superior o igual a 15 punts. A la vegada, cal destacar que són aquells llocs amb una major coincidència en les valoracions dels participants. Per a la resta de localitats, aquelles que han obtingut una valoració superior o igual a 10 punts i que són considerades com a llocs d’interès local, corresponen a 23 LIG, i serien descartades 8 localitats que no han superat el consens mínim establert en el procés. D’aquesta manera, els 49 LIG potencials són reduïts a 41 en aquesta segona fase del projecte, però a la vegada, s’ha cregut necessari associar algunes d’aquestes 41 localitats, tenint en compte especialment la seva coincidència en el seu interès principal, així com també la seva proximitat o fins i tot (com és el cas d’algunes coves) la inclusió d’uns LIG en uns altres. Així, finalment el llistat resultant d’aquest procés compta amb 35 LIG que constituiran l’Inventari de Llocs d’Interès Geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca.

Les valoracions de tots els participants s’inclouen a l’Annex VIII - Valoració resultant FASE II, mentre que el llistat definitiu de LIG, ordenats de major a menor puntuació, es presenta a la segona part de la memòria junt a la fitxa descriptiva de cada localitat.

19 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

7.- DISCUSSIÓ

7.1.- Valoració del tipus d’interès de cada LIG seleccionat

Un dels avantatges que presenta la metodologia IELIG és la de disposar de conjunts distingibles de llocs amb valor científic, didàctic o recreatiu-turístic, i ordenats de major a menor grau d'interès mitjançant la seva corresponent valoració. Aquest arranjament permet facilitar l'aprofitament pràctic de l'inventari per part de tots els potencials usuaris i orientar als gestors no experts sobre el valor relatiu d'un lloc respecte als altres que formen part de l'inventari, permetent d'aquesta manera prioritzar possibles actuacions d'ús o de conservació.

Així la valoració de la potencialitat d'ús, ha donat lloc als tres esmentats conjunts distingibles de LIG, d'acord amb el seu interès científic, didàctic i turístic-recreatiu, entre els quals s’han produït interseccions. A les TAULES 6, 7 i 8 s’exposen les 15 localitats amb un major interès científic, didàctic i turístic-recreatiu respectivament, mentre que a l’ Annex X - Llistat de LIG segons la seva potencialitat d’ús i susceptibilitat de degradació, es presenten totes les localitats destacant el seu ús principal. Aquestes valoracions s’han obtingut d'acord amb els paràmetres de valoració plantejat per l’IELIG, als quals se’ls atorga diferents pesos ponderats, tal i com s’ha indicat a l’apartat 4.5.1.- Valoració del tipus d’interès de cada LIG seleccionat. Les taules de valoració de totes les localitats incloses al llistat definitiu s’inclouen a l’Annex IX - Valoració de LIG.

VALORACIÓ INTERÈS CODI NOM DE LA LOCALITAT GLOBAL CIENTÍFIC ME02ES Successió Devónico-Carbonífera i roques ígnies de Binimel·là 18,89 330 ME15PA Miocè del tram costaner de s’Algar a Alcaufar 15,00 260 ME01SE Conglomerats i falla de cala Morell 19,00 255 ME07ES Seqüències turbidítiques del Silurià-Devonià de cala Tirant 16,67 255 ME03ES Discordança del port de Maó i península de la Mola 18,50 250 ME09GE Modelat fluvial, espadats i dinàmica hidrogeològica del barranc d'Algendar 16,67 245 ME26ES Contacte Juràssic - Miocè de Bajolí al Pont d'en Gil 12,14 235 ME05ES Seqüència Permo-Triàsica i dics basàltics de cala Pilar a punta Roja 17,22 210 ME31GE Dipòsits plistocens del tram costaner de Tirant a Fornells 11,67 205 ME04ES Seqüències turbidítiques i estructures orgàniques del Carbonífer del cap de Favàritx 17,50 200 ME11PA Jaciment paleontològic de Binidalí 16,00 200 ME25GE Llacuna de s'Albufera es Grau 12,22 200 ME10SE Cretaci del cap des Redoble i fossa tectònica del macar de sa Llosa 16,11 195 ME08ES Mesozoic i Plioquaternari del cap de Cavalleria 16,67 190 ME16ES Seqüències turbidítiques del Carbonífer des Murtar i sa Mesquida 15,00 185

TAULA 6: Potencialitat d’ús: LIG de major VALOR CIENTÍFIC del llistat resultant (en color verd es destaquen les localitats considerades de rellevància nacional i en blau les d’interès local. En taronja s’indica si l’interès científic correspon al principal interès de la localitat).

L’interès científic d’una localitat es justifica especialment atenent a la representativitat del LIG, així com també a partir dels treballs publicats i la seva excepcionalitat en el marc geogràfic considerat. Tanmateix,

20 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

es tenen en compte altres aspectes com són l’estat de conservació, les condicions d’observació o la diversitat en els tipus d’interès.

Destaca sense cap dubte en el llistat el LIG de Binimel·là, amb un interès molt alt, ressaltant també en un segon nivell 26 localitats amb un remarcable interès alt, seguint els barems establerts per l’IELIG. Cal tenir en compte també que aquest llistat de les 15 localitats més ben valorades científicament, coincideixen pràcticament (excepte en tres LIG) amb les de major puntuació global per part dels participants al procés.

VALORACIÓ INTERÈS CODI NOM DE LA LOCALITAT GLOBAL DIDÀCTIC ME01SE Conglomerats i falla de cala Morell 19,00 275 ME06ES Sèrie geològica del Toro 17,00 275 ME15PA Miocè del tram costaner de s’Algar a Alcaufar 15,00 275 ME11PA Jaciment paleontològic de Binidalí 16,00 270 ME07ES Seqüències turbidítiques del Silurià-Devonià de cala Tirant 16,67 260 ME17GE Pedreres de s’Hostal 15,00 250 ME29GE Tram costaner de la talaia d'Artrutx a cala Galdana 12,00 250 ME31GE Dipòsits plistocens del tram costaner de Tirant a Fornells 11,67 250 ME33GE Modelat eòlic del Triàsic inferior de la penya de s'Indi 11,00 250 ME26ES Contacte Juràssic - Miocè de Bajolí al Pont d'en Gil 12,14 245 ME09GE Modelat fluvial, espadats i dinàmica hidrogeològica del barranc d'Algendar 16,67 240 ME18GE Coves de cala Blanca 15,00 240 ME03ES Discordança del port de Maó i península de la Mola 18,50 235 ME10SE Cretaci del cap des Redoble i fossa tectònica del macar de sa Llosa 16,11 230 ME34ES Miocè del tram costaner de cala Blanca al cap d'Artrutx 10,00 230

TAULA 7: Potencialitat d’ús: LIG de major VALOR DIDÀCTIC del llistat resultant (en color verd es destaquen les localitats considerades de rellevància nacional i en blau les d’interès local. En taronja s’indica si l’interès didàctic correspon al principal interès de la localitat).

Pel que fa al valor didàctic d’un LIG, aquest es justifica, a part lògicament del seu contingut o ús didàctic, per la seva accessibilitat i infraestructura logística, entre altres factors com poden ser les condicions o estat d’observació dels afloraments o l’espectacularitat dels mateixos, però ja en un segon terme.

En aquest cas les valoracions obtingudes són força similars i tenint en compte el llistat complet, excepte dos punts (‘Jaciment Mineralògic de l’illa d’en Colom’ i ‘Cova de s’Aigo de Son Boter’), la resta presenten un interès alt. Aquesta coincidència es relaciona especialment amb el pes de l’accessibilitat i infraestructura logística que normalment són bones en pràcticament tots els LIG. En qualsevol cas, cal subratllar en aquest llistat l’interès didàctic de cala Morell, El Toro, Alcaufar-s’Algar, Binidalí i Tirant.

21 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

VALORACIÓ INTERÈS CODI NOM DE LA LOCALITAT GLOBAL TURÍSTIC ME06ES Sèrie geològica del Toro 17,00 275 ME17GE Pedreres de s’Hostal 15,00 255 ME18GE Coves de cala Blanca 15,00 255 ME29GE Tram costaner de la talaia d'Artrutx a cala Galdana 12,00 255 ME03ES Discordança del port de Maó i península de la Mola 18,50 250 ME09GE Modelat fluvial, espadats i dinàmica hidrogeològica del barranc d'Algendar 16,67 245 ME01SE Conglomerats i falla de cala Morell 19,00 235 ME21ES Sèrie estratigràfica i modelat càrstic del cap i mola de Fornells i cova Polida 12,78 230 ME23GE Modelat fluvial, espadats i dinàmica hidrogeològica del barranc de Trebalúger 12,50 230 ME15PA Miocè del tram costaner de s’Algar a Alcaufar 15,00 225 ME25GE Llacuna de s'Albufera es Grau 12,22 225 ME14ES Sèrie estratigràfica del port d’Addaia 15,00 220 ME33GE Modelat eòlic del Triàsic inferior de la penya de s'Indi 11,00 220 ME34ES Miocè del tram costaner de cala Blanca al cap d'Artrutx 10,00 220 ME02ES Successió Devónico-Carbonífera i roques ígnies de Binimel·là 18,89 215

TAULA 8: Potencialitat d’ús: LIG de major VALOR TURÍSTIC - RECREATIU del llistat resultant (en color verd es destaquen les localitats considerades de rellevància nacional i en blau les d’interès local. En taronja s’indica si l’interès turístic-recreatiu correspon al principal interès de la localitat).

El valor turístic o recreatiu d’una localitat es relaciona essencialment amb l’atractiu o bellesa de la localitat. En segon terme, es considera el seu contingut o ús divulgatiu i la mida del LIG, associant una major valoració a les localitats grans. Com en els altres casos es tenen en compte altres factors, en aquest cas són l’entorn socioeconòmic, l’accessibilitat, l’associació amb altres elements naturals i culturals, la proximitat a zones recreatives o les condicions d’observació i accés.

El LIG de major valor turístic és el Toro, amb un considerable interès molt alt, centrades en les condicions de mirador des del seu cim, però que en certa manera desvirtua el seu interès principal, la sèrie estratigràfica. El segueixen llocs evidentment relacionats amb el turisme com són les pedreres de s’Hostal, cala Blanca o Macarella-cala Galdana. De fet, i com succeeix en el cas anterior, només dues localitats no obtenen una valoració d’interès alt en l’ús corresponent (‘Estructures de deformació alpines de la carretera Me-16’ i ‘Cova de s’Aigo de Son Boter’). Per la seva banda, també cal fixar-se que aquest llistat dels 15 llocs més ben valorats des d’un punt de vista turístic – recreatiu és el que presenta més localitats, amb les puntuacions globals per part dels participants al procés més baixes.

Cal destacar la coincidència de 4 LIG presents en els tres llistats dels 15 llocs més ben valorats segons el seu ús i que són cala Morell, port de Maó, Alcaufar-s’Algar i barranc d’Algendar. Per contra, també cal considerar que la cova de s’Aigo de Son Boter és la única localitat que no ha estat considerada amb un valor alt en cap dels tres llistats de potencialitat d’ús.

Per la seva banda, cal emfatitzar les diferents disciplines geològiques que inclou l’inventari resultant. Tal com reflexa el codi de cada localitat, als llocs d'interès geològic se'ls ha assignat un tipus d'interès principal. Així, dels 35 LIG obtinguts, 13 tenen un interès principal estratigràfic (ES), també 13 geomorfològic (GE), 5

22 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

destaquen pel seu interès paleontològic (PA), 2 pel sedimentològic (SE), mentre que el mineralògic- cristal·logràfic (MC) i el tectònic (TE) presenten una localitat d’interès cadascun. Altres com el Petrològic i Geoquímic, Geotècnic o Miner no han sigut considerats com a interès principal en cap localitat. Tot i així, cal destacar la diversitat geològica de moltes localitats seleccionades que presenten diversos tipus d’interès secundari, com és el cas de Binimel·là amb 6 tipus d’interès addicionals o cala Pilar-punta Roja amb 5 entre moltes altres amb 4 o 3.

Respecte als tipus d’interès principals més habituals, tot i que també als secundaris, l’estratigràfic i el geomorfològic empaten en localitats, però no es pot perdre de vista que entre les 10 localitats més ben valorades pels participants al procés, 7 corresponen a localitats d’interès principal estratigràfic i només 1 al geomorfològic (barranc d’Algendar).

7.2.- Valoració de la susceptibilitat de degradació i prioritat de protecció de cada LIG seleccionat

Un cop seleccionats els LIG i calculats per separat els seus valors científics, didàctics o turístics - recreatius, s'ha analitzat fins a quin punt és prioritària la seva protecció. Per a això, s'han aplicat també uns paràmetres de valoració tal i com s’ha explicat a l’apartat de metodologia 4.5.2.- Valoració de la susceptibilitat de degradació i prioritat de protecció de cada LIG seleccionat, per determinar la susceptibilitat de degradació de cada localitat i determinar la seva necessitat de protecció en base a la fragilitat i a la vulnerabilitat per una banda i a l’interès científic, didàctic o turístic - recreatiu per l’altra.

D’aquesta manera, s’ha pogut ordenar el llistat resultant de LIG segons la seva susceptibilitat de degradació i determinar quines localitats requereixen una major protecció. A la TAULA 9, s’especifiquen els LIG amb una susceptibilitat de degradació superior o igual a 70 (corresponents a 15 localitats), mentre que a l’Annex X - Llistat de LIG segons la seva potencialitat d’ús i susceptibilitat de degradació, es mostren els valors obtinguts per a totes les localitats.

Cal fer notar l'interès del lloc per determinar la prioritat de protecció, així, un indret amb una gran susceptibilitat de degradació com les ‘Estructures orgàniques del Devonià de Fornells’ obté una prioritat de protecció inferior a altres com el ‘Jaciment paleontològic de Binidalí’ o el ‘Miocè del tram costaner de s’Algar a Alcaufar’ que presenten susceptibilitats considerablement menors. Aquest fet afecta a diversos LIG, provocant que alguns amb susceptibilitats relativament altes com ‘Sèrie geològica del Toro’ o el ‘Tram costaner de la talaia d'Artrutx a cala Galdana’ presentin prioritats de protecció igual a zero.

Cal també no passar per alt, que els tres LIG amb major susceptibilitat de degradació són localitats amb un interès principal paleontològic, i és que el risc d’espoli és un dels factors primordials al considerar la possible degradació d’un LIG. També s’ha de tenir en compte que aquestes tres localitats es troben en sòl urbà i que no presenten cap figura de protecció. Aquests trets (presència de fòssils d’interès, confrontament amb sòl urbà i règim de protecció) han estat els factors clau que acaben determinant la susceptibilitat de degradació, tant en els 3 primers LIG del llistat, com també en els 12 restants. Tanmateix, cal tenir en compte que es tenen en consideració altres factors com l’accessibilitat, la mida (com a més petit més vulnerable), amenaces naturals (la meteorització i els processos actius) o el règim de propietat del lloc.

Respecte a les diferencies entre la fragilitat i la vulnerabilitat, l’IELIG desglossa la susceptibilitat de degradació en aquests dos components, ja que mentre que la fragilitat (les amenaces naturals) escapen en gran mesura a possibles actuacions de prevenció, la identificació de les amenaces antròpiques (vulnerabilitat), i la seva quantificació, poden orientar l'adopció de mesures de protecció adequades. Entre

23 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

els factors que determinen la fragilitat inclouen: la mida del LIG, les amenaces naturals i la vulnerabilitat a l’espoli. Com ja s’ha assenyalat, aquest últim es podria objectar a que respon més aviat a l'amenaça antròpica dels col·leccionistes. Tanmateix, s'inclou amb la fragilitat o amenaces naturals perquè l'atractiu mineralògic o paleontològic respon a una característica intrínseca del LIG, i a la vegada cal considerar la dificultat de concretar mesures de preservació adequades al respecte.

INTERÈS SUSCEP. PRIOR. CODI NOM DE LA LOCALITAT FRAG. VULN. C., D. i T. DEGRAD. PROTEC.

ME32PA Estructures orgàniques del Devonià de Fornells 148 260 325 211 1

ME11PA Jaciment paleontològic de Binidalí 227 170 325 138 2

ME15PA Miocè del tram costaner de s’Algar a Alcaufar 253 170 325 138 3

Cretaci del cap des Redoble i fossa tectònica del macar ME10SE 203 220 210 116 1 de sa Llosa ME18GE Coves de cala Blanca 220 190 200 95 1 Seqüències turbidítiques del Silurià-Devonià de cala ME07ES 235 160 220 88 1 Tirant

ME06ES Sèrie geològica del Toro 243 180 190 85,5 0

ME01SE Conglomerats i falla de cala Morell 255 100 325 81,3 1

ME29GE Tram costaner de la talaia d'Artrutx a cala Galdana 218 160 200 80 0

ME03ES Discordança del port de Maó i península de la Mola 245 180 175 78,8 0 Dunes pleistocenes des Canutells a cala en Porter i cova ME19GE 167 200 155 77,5 0 de sa Duna ME26ES Contacte Juràssic - Miocè de Bajolí al Pont d'en Gil 228 130 230 74,8 0

ME33GE Modelat eòlic del Triàsic inferior de la penya de s'Indi 197 110 270 74,3 0

ME20ES Miocè del tram costaner de cala en Blanes a sa Farola 187 110 255 70,1 0 Seqüències turbidítiques del Carbonífer des Murtar i sa ME16ES 200 100 280 70 0 Mesquida TAULA 9: Llistat de LIG amb una major Susceptibilitat de degradació i Prioritat de protecció en funció de la susceptibilitat (que a la vegada depèn de la fragilitat) i el valor mitjà de l’interès científic, didàctic i turístic-recreatiu.

24 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

8.- VALORACIÓ I CONCLUSIONS

Els treballs necessaris per a l’elaboració de “l’Inventari de Llocs d’Interès Geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca mitjançant el consens dels actors implicats” han permès donar una passa endavant en la gestió i conservació del Patrimoni Geològic de Menorca. El document resultant del procés de participació denota millores substancials respecte als llistats elaborats anteriorment, així cal destacar que:

1. S’ha comptat amb la implicació de 22 persones coneixedores del medi geològic insular que han permès elaborar un inventari de consens. S’ha cregut adequat que la participació no fos restringida al món acadèmic i s’obrís a altres entitats amb membres amb un considerable coneixement del medi físic insular.

2. S’ha treballat seguint una metodologia concreta que correspon a la més recent per a l’elaboració d’aquests llistats a Espanya, proposada per l’IGME al 2013 i que comptà amb la col·laboració de nombrosos experts en la gestió del patrimoni geològic a l’estat i que fou validada en un domini geològic pilot. A més, s’assumeix de forma explícita les definicions de patrimoni geològic i geodiversitat incloses en la Llei 42/2007, entre altres termes.

3. L’inventari dels LIG de Menorca pendent d’aprovació pel Govern de les Illes Balears es fonamenta en un treball de 1988 parcialment modificat, amb moltes descripcions incompletes i fins i tot absents en alguns casos. Tenint en compte a la vegada, que un inventari ha de ser un element viu que ha de ser renovat periòdicament, és evident que era imprescindible la seva actualització i adaptació a l’actual desenvolupament de les ciències geològiques.

4. A més d’especificar els tipus d’interès i actualitzar i incorporar les descripcions justificatives de l’interès dels LIG, fins aleshores excessivament centrades en els aspectes descriptius i amb escàs contingut interpretatiu i justificatiu de les raons objectives que van motivar la selecció del lloc, s’ha desenvolupat un intens treball de recerca de referències bibliogràfiques de cada localitat, un element fins ara completament descuidat.

5. Per facilitar la gestió del patrimoni geològic a les administracions competents s’ha subministrat la cartografia de les localitats d'interès inventariades, amb la delimitació geogràfica, i no com fins ara, únicament indicats amb les coordenades d'un punt assenyalat en la cartografia 1: 25.000. De la mateixa manera, no s'ha d'oblidar que l'inventari nacional que promou l’IELIG estarà format per un llistat de localitats, amb la seva representació cartogràfica i la seva base de dades associada, pel que és imprescindible considerar aquesta informació.

6. S’ha obtingut un conjunt ordenat de localitats, no únicament en funció de la valoració realitzada pels col·laboradors al projecte, sinó també atenent a la seva potencialitat d’ús científic, didàctic i turístic-recreatiu amb l’objectiu de facilitar l'aprofitament pràctic de l'inventari per part de tots els potencials usuaris.

7. S’ha establert la susceptibilitat de degradació de cada localitat a partir de la seva fragilitat i vulnerabilitat, que tenint en compte l’interès dels LIG, ha permès obtenir la prioritat de protecció de cadascun. També s’ha assenyalat l’existència o no de figures de protecció en el territori que ocupen.

25 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

Per gestionar el patrimoni geològic d’un territori és fonamental conèixer la seva ubicació i característiques. Aquesta informació és facilitada mitjançant un inventari de Llocs d’interès geològic com el que aquí es presenta. D’aquesta manera, és evident que un inventari ha de ser una eina que ha de ser aprofitable (i comprensible) per les administracions responsables de la conservació, gestió i ús del Patrimoni Geològic, així com també d’altres competents en Medi Natural, Patrimoni Cultural o en desenvolupament rural i turístic. Per aquest motiu, és important extreure el màxim rendiment a aquest instrument, pel que cal tenir en compte que:

1. Igual que va passar en els anys 90 amb la Llei 4/89 de Conservació de la Flora i Fauna Silvestres, les comunitats autònomes, a partir del que estableix la Llei 42/2007 de patrimoni Natural i Biodiversitat, han d’iniciar la redacció de normatives autonòmiques que han d'incloure les bases per a la realització d'inventaris de LIG, ja que és en la legislació regional específica on cada comunitat autònoma estableix el format i contingut de cada inventari. D’aquesta manera, hauria de ser prioritari establir els passos per aprovar legalment l'Inventari autonòmic de Llocs d'Interès Geològic de les Illes Balears i determinar el seu règim de protecció, que tenint en compte tot el que s’ha justificat al inici d’aquest apartat, en el cas de Menorca, hauria de considerar el llistat impulsat per l’Agència Menorca Reserva de Biosfera. Així, l'inventari passa de ser un llistat a ser un catàleg oficial, assignant un règim jurídic als llocs en ell inclosos.

2. L'Inventari autonòmic de Llocs d'Interès Geològic haurà d'incloure el patrimoni paleontològic i el geomorfològic com a part del patrimoni geològic, establint el règim legal que regularà la gestió d'aquests espais. Tot i que el patrimoni paleontològic està format per fòssils (que són d'origen natural), la seva protecció legal a Espanya està prevista també en la legislació referida al patrimoni històric-artístic (Llei 16/1985 de Patrimoni Històric Espanyol). Tot i que això pugui semblar paradoxal, el cas és que a Espanya la protecció del patrimoni paleontològic s'ha realitzat en el marc legal historicoartístic, i només excepcionalment, en el de conservació del medi natural. Nombroses autonomies han decidit legislar de manera més específica les activitats paleontològiques (Aragó, Murcia, Catalunya, València i País Basc) definint figures de protecció alternatives a la de Bé d'Interès Cultural (BIC). Si això no succeeix a les Illes Balears, caldrà treballar per trobar figures que garanteixin la preservació dels jaciments paleontològics més amenaçats i incloure entre les infraccions molt greus de la normativa, les referides a la destrucció o espoli de Llocs d'Interès Geològic inclosos en el catàleg.

3. En qualsevol cas, no sempre serà necessari aplicar figures legals de protecció. En aquest sentit, els LIG que resulten de protecció prioritària haurien de ser objecte d'especial atenció per part de les administracions competents, per poder estudiar i aplicar ràpidament les mesures de conservació més adequades. De vegades, aquestes mesures poden consistir en obres de drenatge per evitar l'erosió d'un talús interessant, modificació del planejament, modificació d'un programa de restauració, retirada de vegetació, retirada de residus, o qualsevol altra mesura que es consideri pertinent, dins el marc legal corresponent. A la vegada, és important desenvolupar una valoració de l'estat de conservació de cada LIG, realitzant avaluacions periòdiques i analitzant la tendència evolutiva, així com establir un sistema d'indicadors que permeti determinar aquestes tendències.

4. Cal impulsar iniciatives encaminades a potenciar el coneixement local i exhaustiu del Patrimoni Geològic menorquí i els usos tradicionals de la geodiversitat. A aquest respecte és de gran utilitat disposar de conjunts distingibles de llocs amb valor científic, didàctic o recreatiu-turístic, i ordenats

26 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

de major a menor grau d'interès. Així, el plantejament que es faci de l’aprofitament d’aquests LIG hauria de seguir aquesta diferenciació. Tanmateix, caldria considerar que aquesta proposta és especialment vàlida pels usos didàctic i recreatiu-turístic, ja que no cal descuidar que un dels criteris per valorar l’interès científic d’una localitat és el seu grau de coneixement, provocant que quedin al marge LIG que no obtenen una puntuació elevada en aquest camp perquè no han sigut suficientment estudiats.

5. La base de dades de l’IELIG no és definitiva, sinó que està oberta a incorporacions de nous LIG. Per això, caldria proposar a l’IGME la incorporació del llistat resultant d’aquest procés a l’IELIG. En aquest cas, l'equip coordinador del IELIG procedirà a l'estudi de la proposta d'incorporació per acceptar-la i incloure els nous LIG en l'inventari o, per contra, rebutjar-la, comunicant les raons al proponent. Per una altra banda, seria adient proposar la inclusió d’aquelles localitats que es considerin oportunes com a llocs de rellevància internacional per a que siguin incorporades en el Projecte Global GEOSITES.

6. Cal assegurar que el patrimoni geològic i la geodiversitat no "són oblidats" en desenvolupar aspectes relacionats amb la biodiversitat en els quals també s'hagi d'incloure el patrimoni geològic, cosa molt freqüent en la legislació ambiental, en la qual sovint s'equipara conservació de la natura a conservació de la biodiversitat, oblidant el patrimoni geològic. A la vegada, s’hauria de promoure l’inventari de LIG en el Parc Natural de s’Albufera des Grau i assegurar que sigui considerat adequadament pels instruments de gestió: Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i Pla Rector d'Ús i Gestió (PORN i PRUG), d'aquest espai.

27 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Memòria tècnica

28 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

PART II.- INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

29 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

1.- INTRODUCCIÓ

Cal considerar que tot i que algunes administracions i societats científiques han catalogat localitats d’interès geològic a Menorca, un inventari ha de ser un instrument viu que ha de ser actualitzat periòdicament i que cal compatibilitzar-lo amb les incipients polítiques de conservació de la geodiversitat. A més, cal que sigui comprensible i aprofitable per a les administracions responsables de la conservació, ús i gestió del patrimoni geològic. Tots aquestes circumstàncies han portat a l’Agència Menorca Reserva de Biosfera a considerar necessari consensuar mitjançant la consulta i assessorament d'experts, administracions i entitats implicades, un llistat de LIG de Menorca, que ha de servir com a una eina per condicionar la planificació territorial i per activar polítiques que assegurin el seu ús i preservació.

D’aquesta manera, s’ha desenvolupat un procés dividit en dues fases i adaptat de la metodologia plantejada a l’IELIG. A la primera fase s’ha consultat als organismes i entitats seleccionades que consideressin si calia afegir noves localitats al llistat de 26 LIG elaborat pel Govern de les Illes Balears i l’IGME al 2008. A la segona fase s’ha demanat als participants que valoressin, seguint la metodologia proposada a l’IELIG, els 26 LIG elaborats pel Govern de les Illes Balears i l’IGME, així com els que han sorgit a la primera fase. En aquesta segona fase s’han aplicat també, uns paràmetres de valoració enfocats a establir la susceptibilitat de degradació de cada lloc, atribuint a cadascun una puntuació objectiva i ordenant el conjunt d'acord amb aquestes puntuacions.

D’aquest procés ha sorgit un llistat de 35 LIG, dels quals 19 es localitzen a la regió de Tramuntana, 15 a la de Migjorn i els 2 restants en els límits entre ambdues unitats. Tots els municipis de l’illa presenten elements de valor geològic, tenint en compte que existeixen diversos LIG compartits entre dos municipis. Destaca Es Mercadal amb un 49,28% de la superfície total ocupada pels LIG insulars, seguit de Ciutadella amb el 20,96%, Ferreries amb un 14,29% i Maó amb el 12,52%. El municipi des Migjorn Gran representa un 2,15%, el des Castell un 0,56%, Alaior un 0,14% i Sant Lluís el 0,12%.

30 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME01SE Conglomerats i falla de cala Morell ME02ES Successió Devónico-Carbonífera i roques ígnies de Binimel·là ME03ES Discordança del port de Maó i península de la Mola Seqüències turbidítiques i estructures orgàniques del Carbonífer del cap de ME04ES Favàritx ME05ES Seqüència Permo-Triàsica i dics basàltics de cala Pilar a punta Roja ME06ES Sèrie geològica del Toro

ME07ES Seqüències turbidítiques del Silurià-Devonià de cala Tirant

ME08ES Mesozoic i Plioquaternari del cap de Cavalleria ME09GE Modelat fluvial, espadats i dinàmica hidrogeològica del barranc d'Algendar ME10SE Cretaci del cap des Redoble i fossa tectònica del macar de sa Llosa ME11PA Jaciment paleontològic de Binidalí ME12GE Modelat eòlic del Triàsic inferior de les penyes de Biniguardó

ME13PA Roques carbonàtiques del Muschelkalk de s'Arenal d’en Castell ME14ES Sèrie estratigràfica del port d’Addaia ME15PA Miocè del tram costaner de s’Algar a Alcaufar ME16ES Seqüències turbidítiques del Carbonífer des Murtar i sa Mesquida ME17GE Pedreres de s’Hostal ME18GE Coves de cala Blanca

ME19GE Dunes pleistocenes des Canutells a cala en Porter i cova de sa Duna

ME20ES Miocè del tram costaner de cala en Blanes a sa Farola ME21ES Sèrie estratigràfica i modelat càrstic del cap i mola de Fornells i cova Polida ME22MC Jaciment mineralògic del Carbonífer de l'illa d'en Colom ME23GE Modelat fluvial, espadats i dinàmica hidrogeològica del barranc de Trebalúger ME24GE Pedrera de Santa Ponça

ME25GE Llacuna de s'Albufera es Grau ME26ES Contacte Juràssic - Miocè de Bajolí al Pont d'en Gil ME27PA Jaciment paleontològic de la cova C-2 ME28TE Estructures de deformació alpines de la carretera Me-16 ME29GE Tram costaner de la talaia d'Artrutx a cala Galdana ME30GE Estructures de precipitació carbonatades del sud de la cala Sant Esteve

ME31GE Dipòsits plistocens del tram costaner de Tirant a Fornells

ME32PA Estructures orgàniques del Devonià de Fornells ME33GE Modelat eòlic del Triàsic inferior de la penya de s'Indi ME34ES Miocè del tram costaner de cala Blanca al cap d'Artrutx ME35GE Cova de s'Aigo de Son Boter

31 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

2.- FITXES DESCRIPTIVES

ME01SE CONGLOMERATS I FALLA DE CALA MORELL

Municipi Ciutadella Paratge/s Cala Morell Coordenades Localització X: 576023 Y: 4433894 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 64,4 m Alçada Mínima: 0 m Figura de Sense figura de protecció, excepte una àrea de 7 ha a l’extrem occidental del LIG que protecció correspon a LIC i ZEPA / ANEI Me01 Superfície 0,311 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: SE Secundaris: ES / TE Edat Juràssic, Miocè i Quaternari Litologies pc. Dolomies, conglomerats i calcarenites Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Ciutadella), 617 bis-618, II-III Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) A cala Morell (Cul de sa Ferrada) s’identifiquen dues unitats conglomeràtiques diferents separades per una discordança angular. La inferior forma part de la Unitat Basal Conglomeràtica (UBC) i és relacionada amb part d’un fan delta, en ella es detecten falles verticals i una superfície d’erosió al sostre. Per sobre, els conglomerats es relacionen amb un dipòsit de platja retrogradant del sistema transgressiu de la Unitat Inferior de Barres (UIB) (Obrador et al., 1983c, Pomar et al., 2002, Obrador i Pomar, 2004). Ambdós dipòsits estan recoberts per fàcies de rampa mitjana de la UIB. Els conglomerats de la UBC foren Descripció transportats en un mitjà d’alta viscositat. Corresponen a dipòsits torrencials que desembocaven directament al mar on eren retreballats per les onades com demostren les estructures sedimentàries i els còdols amb marques de bioerosió (esponges i mol·luscs litòfags) (Rosell et al., 1976, Obrador et al., 1983c). La seva composició permet deduir fins dues àrees fonts diferents amb facilitat, permo-triàsica (dominant) i juràssica. Els nivells superiors estan constituïts per una potent sèrie calcarenítica que presenta una seqüència regressiva a escala regional. Aquest lloc d'interès geològic, també es caracteritza per permetre visualitzar el contacte mecànic entre les dues regions geològiques en què es divideix l'illa. Les calcàries dolomititzades i bretxificades del Juràssic (Tramuntana) es

32 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

posen en contacte mitjançant una falla fossilitzada amb les unitats detrítiques del Miocè (Migjorn). A prop del contacte mecànic afloren restes d'una antiga platja penjada d'edat Tirreniana. S’ha de considerar també l'existència d’una gran necròpolis i un poblat costaner habitat durant l’edat del Bronze. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1979. Relación modelo geológico-modelo hidrogeológico. Ejemplo: El acuífero mioceno de la Isla de Menorca. I Simp. Nac. de Hidrogeología. 19 pp. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1983. Valor acuífero del modelo sedimentario de plataforma carbonatada del Mioceno de la Isla de Menorca. Com. del X Congr. Nac. Sedim. Menorca, 645-648. Bizon, G., Bizon J.J. i Mauffret, A. 1975. Présence de Miocène Inférieur au large de minorque (Baléares, Espagne). Revista Inst. Fr. Pétrole. 30(5): 713-726. Bizon, G., Bizon J.J. i Biju-Duval, B. 1978. Comparison between formations drilled ad DSDP site in the Western Mediterranean and exposed series of land. Initial Reports of the DSDP. Washington 42: 897-901. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Estrada, R. i Obrador, A. 1998. Exemples de dipòsits conglomeràtics a l’illa de Menorca. A Fornós J. J. (Ed.). Aspectes geològics de les Balears. Univ. de les Illes Balears, 221-249. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de Bibliografia la isla de Menorca. Tesi doctoral. Inèdit. Univ. Barcelona. seleccionada Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la Isla de Menorca. Acta Geol. Hisp., 5: 19-23. Obrador, A. 1972-1973. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Revista Menorca, 64: 137-197, 65: 35-97 i 125- 189. Obrador, A. 1979. Introducción geológica a la Historia de Menorca. A: Mascaró Pasarius J. (Ed.). Geografia e Historia de Menorca. T.I, 3-76. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez, A. i Jurado, M.J. 1983a. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. Acta Geol. Hispánica, 18: 87-97. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Jurado, M.J. 1983b. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 59-71. Obrador, A., Pomar, L., Jurado, M.J., Rodríguez-Perea, A. i Fornós, J. 1983c. El Neógeno del sector de Ciutadella. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 233-255. Obrador, A. i Pomar, L. 2004. El Miocè del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 73-92. Pomar, L., Obrador, A. i Westphal, H. 2002. Sub-wavebase crossbedded grainstones on a distally steepened carbonate ramp, Upper Miocene, Menorca, Spain. Sedimentology, 49: 139-169. Rodríguez, A., Gelabert, B. i de Pablo, F. (amb la col·laboració de A. Obrador i B. Caritg)

33 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

2017. Paisaje y Geología: un proyecto de geoconservación centrado en el geodiversidad insular. A: Carcavilla, L, Duque-Macías, J. Giménez, J., Hilario, M., Monge-Gamuzas, M., Vegas, J., i Rodríguez, A. (eds). Patrimonio geológico, gestionando la parte abiótica del patrimonio natural. Cuadernos del Museo Geominero, 21 Instituto Geológico y Minero de España, Madrid. Rosell, J., Obrador, A. i Mercadal, B. 1976. Las facies conglomeráticas del Mioceno de la isla de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 21: 76-93. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 19,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 255 Interès didàctic: 275 Interès turístic: 235 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 100 Vulnerabilitat: 325 Susceptibilitat de degradació: 81,3 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 1 MITJANA - BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carrers de la urbanització de cala Morell Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Vista general de la punta de llevant de cala Morell i de la punta de s’Elefant

34 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Conglomerats de cala Morell

Platja penjada d'edat Tirreniana

Contacte mecànic entre el Juràssic i el Miocè

35 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME02ES SUCCESSIÓ DEVONICO-CARBONÍFERA I ROQUES ÍGNIES DE BINIMEL·LÀ

Binimel·là - Pregonda - Municipi Es Mercadal Paratge/s Ferragut Localització Coordenades X: 591572 Y: 4434557 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 81,9 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me03 protecció Superfície 2,793 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: SE / GE / PA / TE / PG / HI Edat Devonià, Carbonífer i Quaternari Litologies pc. Gresos, lloselles, conglomerats, radiolarites, calcàries, roques volcàniques i calcarenites Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Fornells), 618, I-II Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) Binimel·là representa una de les zones geològiques més complexes de Menorca. Correspon a una sèrie constituïda per una gran variabilitat de roques (turbidites, colades de fang (amb còdols i fòssils), nòduls fosfatats, radiolarites, calcàries amb fòssils de crinoïdeus i roques d’origen volcànic (basalts (Hermite, 1879) i quarsqueratòfids (Bourrouilh, 1973)) i afectada per diversos cicles de sedimentació. Rosell i Elízaga, 1989, consideren que aquests materials es van veure afectats durant el Carbonífer per processos gravitacionals Descripció de lliscament que els van barrejar, plegar i transportar en massa fins a la seva posició actual. Per a aquests autors el conjunt forma un nivell sedimentari caòtic i desorganitzat (olistostroma). Destaquen: A) Afloraments de quarsqueratòfids de cala Pregonda - illes Bledes. Aquesta massa de roques ígnies, groguenques, ressalten al mar donant esculls, a la costa donant penya-segats i en les cales conferint una arena d'un color auri. B) Nivells de debris flow molt espectaculars a s'escull d'es Francès, localitat amb abundants restes de fauna del Devonià, especialment coralls. C) Radiolarites que constitueixen un conjunt plegat de capes d'aquesta roca silícia, formada pel cúmul d'esquelets de radiolaris i inclouen

36 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

localment cants fosfatats. D) Calcàries, majoritàriament micrítiques i una mica dolomítiques plegades i amb acumulacions de restes del crinoïdeu Balearocrinus breimeri (Bourrouilh i Termier, 1972) descrit originalment en aquesta localitat i fauna dominant en aquestes roques. La sèrie del Carbonífer encavalca a la del Permià, el contacte és espectacular a cales Morts. Cal considerar també les calcarenites eòliques amb grànuls bioclàstics i d’edat quaternària, caracteritzades per espectaculars laminacions encreuades a gran escala. Bourrouilh, R. 1967. Le Dévonien de Minorque (Baléares, Espagne). Ses limites et sa place en Méditerranée occidentale. Intern. Simp. On the Devonian System (Calgary, Canada), 2: 47-60. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. 2016. The Balearic Islands in the Alpine Orogeny. Boletín Geológico y Minero, 127 (2/3): 527-546. Bourrouilh, R. i Termier, G. 1972. Balearocrinus breimeri. Crinoïde nouveau de Viséen Supérieur de Minorque (Baléares). Annales de la Societé Geologuique du Nord, 93: 225-232. Estrada, R. i Obrador, A. 1988. Exemples de dipòsits conglomeràtics a l’illa de Menorca. A Fornós J. J. (Ed.). Aspectes geològics de les Balears. Univ. de les Illes Balears, 221-249. Flügel, E. i Flügel, H. W. 1979. Tabulata, Sclerospongia und Stromatopora aus dem Devon von Menorca. Mitt. Osterr. Geol. Ges., 70: 49-73. Gómez de Llarena, J. 1956. Observaciones geológicas en el flysch Cretácico-nummulitico de Guipúzcoa. T II. Monografías del instituto “Lucas Mallada” del C.S.I.C. n: 15: veure pp. 26-30. (la brecha del escollo del Francés en el Devónico de Menorca) Madrid. Henningsen, D. 1982. Zusammensetzung und Herkunft der sandigen Gesteine des Devons Bibliografia und Karbons von Menorca (Balearen, Mittelmeer). N. JB. Geol. Paläont. Mh., 12: seleccionada 736-746. Henningsen, D. 1984. The Upper Devonian conglomerates of Menorca (Balearic Islands, Mediterranean. N. JB. Geol. Paläont. Mh., 9: 539-548. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Hollister, J.S. 1934. Die stellung der Balearem im variscischen und alpine Orogen. Abh. Ges. Wiss. Gottingen. III folge, Heft, 10: 122-154. Berlín. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Nolan, H. 1895. Structure géologique d’ensemble de l'Archipel Baléar. Bull. Soc. Géol. France, 23: 76-91. Obrador, A. 1979. Introducción geológica a la Historia de Menorca. A: Mascaró Pasarius J. (Ed.). Geografia e Historia de Menorca. T.I, 3-76. Ponsetí, J. 1909. Expedición a los terrenos volcánicos de Ferragut. Revista de Menorca, 159-160. Quintana, J. 1995. Nuevas loacalidades con Xeroplexa cuerdai (Gasull, 1963) (Gastropoda: Pulmonata). Revista de Menorca, 1: 27-39. Rodríguez, A., Pons, G.X. i de Pablo, F. (eds.). 2018. Guía de geología de Menorca. Itinerarios naturales y culturales. Col·lecció Menorca Reserva de Biosfera, 6. Consell Insular de Menorca - Agència Menorca Reserva de Biosfera; Institut Menorquí d'Estudis, 248 pp. Roig, X. i Mata, R. . 2014. Menorca: Camins i pedres. 199 pp.

37 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Rosell, J. i Elízaga, E. 1989. Evolución tectosedimentaria del Paleozoico de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., 100(2): 193-204. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Schindewolf, O. 1951. Glaziale erscheinungen im Oberdevon von Menorca. Akad. Wissen. Lit. Abh. Math. Nat. Kl, 13, 21 pp. Schindewolf, O. 1960. Fenómenos glaciares del Devónico Superior en Menorca. Mon. Menorquinas (Sep. del “Iris”), 49. Schwarzbach, M. 1958. Die Tillite von Menorca und das Problem devonisches vereisungen Sonder veröf. Geol. Inst. Univ. Köln, 3:19. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 18,89 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 330 Interès didàctic: 210 Interès turístic: 215 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 180 Vulnerabilitat: 125 Susceptibilitat de degradació: 56,3 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Pista sense asfaltar (camí de Binimel·là) Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Plec en gresos i lloselles

38 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Talús de radiolarites

Calcàries plegades amb restes de crinoïdeus

39 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME03ES DISCORDANÇA DEL PORT DE MAÓ I PENÍNSULA DE LA MOLA

Municipi Maó i Es Castell Paratge/s Port de Maó – La Mola Coordenades Localització X: 611463 Y: 4414007 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 68,0 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me08 (extrems septentrional i oriental de la Mola i tram costaner entre protecció cala Llonga i la Mola), ANEI (illes del Port) i sense figura la resta Superfície 1,747 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: SE / TE / GE / PA Edat Carbonífer, Miocè i Quaternari Litologies pc. Gresos, lloselles, conglomerats, calcàries i calcarenites Full 1:25.000 Maó, 647, III Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) El port de Maó està format a favor d'unes fractures de direcció aproximada NE - SW, que van produir un encaixament de la xarxa fluvial postmiocènica afavorida per un descens del nivell del mar. Es caracteritza per presentar dues ribes geològicament diferents i mostrar diversos contactes entre el Paleozoic i Miocè. A la riba nord aflora la sèrie turbidítica del Carbonífer i a la sud (així com a les illes del centre del port) calcarenites i puntualment conglomerats del Miocè que constitueixen un relleu quasi tabular. Donada la seva extensió, es creu necessari incidir en els indrets de major interès que són: punta de s’Esperó, cala Figuera, costa d’en Reynés, costa de Ronda, illa Plana i illa del Rei. Cal destacar que Descripció aquestes illes mostren interessants talls de la sèrie geològica, així com fòssils de gasteròpodes, bivalves i equinoderms. Pomar et al., 2002 interpreten que les fàcies miocèniques del port corresponen a fàcies de rampa interna i intermèdia sobre la qual progradà una plataforma escullosa que es pot identificar a la península de la Mola, a l'extrem oriental del port. També incideixen en que els dipòsits conglomeràtics no formen part de la Unitat Basal Conglomeràtica (UBC) sinó que estarien relacionats amb un fan delta de la Unitat Inferior de Barres (UIB). La unitat conglomeràtica arriba fins aproximadament la meitat de la península de la Mola, mentre que la intermèdia, calcarenítica, s’encunya totalment en una línia que uniria cala Teulera amb el clot de la Mola, és a dir, una mica abans que la conglomeràtica i sobre aquesta. La unitat superior escullosa, formada

40 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

predominantment per calcàries d’Halimeda (punta de s'Esperó) solapa expansivament a les anteriors. A la part més alta de la península, afloren dunes quaternàries formades per calcarenites amb restes fòssils de gasteròpodes terrestres que s’associen a les més antigues de l’illa com les del cap de Cavalleria i la mola de Fornells. Asprion, U., Westphal, H., Nieman, M. i Pomar, L. 2008. Extrapolation of dipòsitional geometries of the Menorcan Miocene carbonate ramp with ground-penetrating radar. Facies 55, 37–46. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1979. Relación modelo geológico-modelo hidrogeológico. Ejemplo: El acuífero mioceno de la Isla de Menorca. I Simp. Nac. de Hidrogeología. 19 pp. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1983. Valor acuífero del modelo sedimentario de plataforma carbonatada del Mioceno de la Isla de Menorca. Com. del X Congr. Nac. Sedim. Menorca, 645-648. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1984. Valor Acuífero del Modelo Sedimentario de Plataforma Carbonatada del Mioceno de la Isla de Menorca. A Obrador, A. (Ed.) Publ. Geol. Univ. Autònoma de Barcelona, 20:189-207. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Colom, G. 1968. Sur l’âge du Miocène au Sud de Minorque. C. R. Soc. Géol. France, 5: 150-152. Brandano, M., Vannucci, G., Pomar, L. i Obrador, A. 2005. Rhodolith assemblages from the lower Tortonian carbonate ramp of Menorca (Spain): environmental and paleoclimatic implications. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 226, 307–323. Cuerda, J. 1989. Los tiempos cuaternarios en Baleares. Conselleria de Cultura, Educació i Bibliografia Esports. Dir. Gral. De Cultura. Govern Balear. Palma de Mallorca. 2ª Edició, 310 seleccionada pp. De la Marmora, A. 1834. Observation géologiques sur les deux Iles Baléares, Majorque et Minorque. Memoire della Reale Accademia delle Scienze di torino, 38: 51-73. Durán, J.J. (ed.). 2006. Illes d’Aigua: Patrimoni Geològic i Hidrogeològic de les Illes Balears. Instituto Geológico y Minero de España, Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 256 pp. Estrada, R. i Obrador, A. 1998. Exemples de dipòsits conglomeràtics a l’illa de Menorca. A Fornós J. J. (Ed.). Aspectes geològics de les Balears. Univ. de les Illes Balears, 221-249. Fornós, J.J. 1987. Les plataformes carbonatades de les Balears. Estudi sedimentológic de les plataformes miocenes de les Illes Balears i la comparació amb la sedimentació actual a la seva plataforma. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. XVI + 954 pp. (Inèdita). Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C. 1983. Braquiópodos actuales de la plataforma sudoriental de Menorca y su relación con las formas miocénicas de la isla. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 27: 201-207. Llompart, C. 1983. Amphiope bioculata (Desm.) del Mioceno de Port de Maó (Menorca). Bol. R. Soc. Española (Menorca) Hist. Nat. (Geol.), 81(1-2): 67-79. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Manera, J. 1930. Breve estudio geológico de la isla de Menorca: Constitución geológica de la isla de Menorca. Revista de Menorca, 40-53.

41 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Mas, G., Obrador, A., Fernández, M. i Quintana, J. 2010. Tomistoma cf. Lusitánica (Vianna i Moraes, 1945) (Reptilia: Crocodylia) del Tortonià inferior del port de Maó (Menorca, Illes Balears, Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 53: 107-122. Mateu-Vicens, G., Hallock, P. i Brandano, M. 2008. A dipòsitional model and paleoecological reconstruction of the Lower Tortonian distally steepened ramp of Menorca (Balearic Islands, Spain). Palaios, 23: 465-481. Nolan, H. 1895. Structure géologique d’ensemble de l'Archipel Baléar. Bull. Soc. Géol. France, 23: 76-91. Obrador, A. 1968. Interpretación tectónica del puerto de Mahón. Fondo Cultural Caja Pens. Dip. Prov. Barcelona, 303-310. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Tesi doctoral. Inèdit. Univ. Barcelona. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la Isla de Menorca. Acta Geol. Hisp., 5: 19-23. Obrador, A. 1972-1973. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Revista Menorca, 64: 137-197, 65: 35-97 i 125- 189. Obrador, A. i Mercadal, B. 1969. Sobre la presencia de depósitos cuaternarios continentales en el puerto de Mahón. Revista de Menorca 3:171-173. Obrador, A. i Mercadal, B. 1979. Geomorfologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear. T. 1: 265-320. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez, A. i Jurado, M.J. 1983. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. Acta Geol. Hispánica, 18: 87-97. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Jurado, M.J. 1983. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 59-71. Obrador, A. i Pomar, L. 1983. El Neógeno del sector de Maó. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca- Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 207-232. Obrador, A., Pomar, L., Jurado, M.J., Rodríguez-Perea, A. i Fornós, J. 1983. El Neógeno del sector de Ciutadella. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 233-255. Obrador, A., Pomar, L. i Taberner, C. 1992. Late Miocene breccias of Menorca (Balearic Islands): a basis for the interpretation of a Neogene ramp dipòsit. Sedimentary Geology, 79: 203-223. Obrador, A. i Pomar, L. 2004. El Miocè del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 73-92. Pomar, L. 2001. Ecological enhancement of sedimentary accommodation: evolution from a carbonate ramp to rimmed shelf, Upper Miocene, Balearic Islands. Palaeogeogr. Palaeoclimatol. Palaeoecol. Special issue G. Camoin (ed.) Paleoceanology of reefs and carbonate platforms: Miocene to modern, 175: 249-272. Pomar, L., Obrador, A. i Westphal, H. 2002. Sub-wavebase crossbedded grainstones on a distally steepened carbonate ramp, Upper Miocene, Menorca, Spain. Sedimentology, 49: 139-169. Pomar, L., Bassant, P., Brandano, M., Ruchonnet, C. i Janson, X. 2012. Impact of carbonate producing biota on platform architecture: Insights from Miocene examples of the Mediterranean region. Earth-Science Reviews, 113: 186-211. Rosell, J. i Obrador, A. 1968. Génesis del puerto de Mahón. But. Casa de Menorca, 6-10. Rosell, J., Obrador, A. i Mercadal, B. 1976. Las facies conglomeráticas del Mioceno de la

42 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

isla de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 21: 76-93. Rosell, J. i Llompart, C. 1983. Aportaciones al estudio del Mioceno del extremo oriental de Menorca. Acta Geol. Hispánica, 18(2): 99-104. Rosell, J. i Arribas, J. 1989. Características petrológicas de las areniscas del Carbonífero de facies Culm de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., 100(5): 137-148. Rosell, J. i Elízaga, E. 1989. Evolución tectosedimentaria del Paleozoico de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., 100(2): 193-204. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 18,50 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 250 Interès didàctic: 235 Interès turístic: 250 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 180 Vulnerabilitat: 175 Susceptibilitat de degradació: 78,8 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Passejos marítims i carretera (costa de Ronda) a la riba meridional, carreteres i carrers a la septentrional i embarcació pels afloraments de les illes del port. Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Vista general de les dues ribes del port

43 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Contacte del Miocè i el Paleozoic a l’illa Plana

Punta de s’Esperó

44 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

SEQÜÈNCIES TURBIDÍTIQUES I ESTRUCTURES ORGÀNIQUES DEL CARBONÍFER ME04ES DEL CAP DE FAVÀRITX

Municipi Maó Paratge/s Favàritx Coordenades Localització X: 607866 Y: 4428239 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 22,7 m Alçada Mínima: 0 m Figura de Parc Natural / ANEI Me06 protecció Superfície 0,275 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: SE / GE / PA Edat Carbonífer Litologies pc. Gresos, lloselles i conglomerats Full 1:25.000 Maó (Illa d'en Colom), 647, IV Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) El cap de Favàritx està constituït per gruixudes capes de gresos de gra gruixut a microconglomeràtiques, canalitzades i intercalades entre dipòsits de desbordament, dominantment pissarrosos, coneguts localment amb el nom de lloselles. Els materials més gruixuts han prevalgut a l’erosió, permetent la formació d’un sortint que forma el cap. Correspon a una àrea singular per la qualitat dels afloraments, no hi ha cobertora de cap tipus i la salinització de la superfície de les roques no permet el desenvolupament de vegetació destacable. Els materials que formen aquest cap pertanyen a la part més inferior de la potent sèrie del carbonífer en fàcies Culm aflorada a l’extrem nord-oriental de l’illa. Els cossos canalitzats presenten una estratificació grollera a massiva, amb gran quantitat de Descripció capes amalgamades i de pseudonòduls al sostre de les mateixes. No presenten organització interna alguna, tan sols manifesten una certa granoclassificació de la mida de gra major. En alguns casos aquestes capes han estat, després de la sedimentació del material, afectades per una tracció, ja a causa de les corrents successives o a la cua del corrent que les diposità originant sets de “cross bendding”. Els dipòsits de desbordament estan formats per tres tipus diferents de materials: capes gruixudes definibles mitjançant seqüències Bouma (“crevasses”), capes tractives (“dipòsits de levees”) i capes de turbidites diluïdes (seqüències incompletes de Bouma) amb un interval pissarrós important i amb una bioturbació figurativa de diferents espècies molt ben conservada.

45 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. 1975. Flysch dévonien et culm de Minorque (Baléares, Espagne): Essai de reconstituion des zones de dépôt et première comparasion avec le Sud-Ouest de la Sardaigne. IX Congr. Intern. Sédiment. Nice. Extr. Public., 97-110. Bourrouilh, R. 1975. L’importance des pistes et traces organiques dans la reserche des ritmes de dépot de sédiments détritiques; exemples paléozoiques. IX Congr. Intern. Sedim., 5:92-96. Nice. Bourrouilh, R. 2016. The Balearic Islands in the Alpine Orogeny. Boletín Geológico y Minero, 127 (2/3): 527-546 Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp.

Bibliografia Kullmann, J., Llompart,C. y Bolet, A. 2005. Lusitanoceras sp. (Ammonoidea, Goniatitida) en seleccionada el Carbonifero de Menorca (Baleares). Batalleria, 12: 135-142. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Llompart, C. i Wieczorek, J. 1997. Trace fossils from Culm facies of Minorca island. Prace Panstwowego Instytutu Geologicznego CLVII: 99-103. Orr, P.J., Benton, M.J. i Trewin, N.H. 1996. Deep marine trace fossil assemblages from the Lower Carboniferous of Menorca, Balearic Islands, Western Mediterrean. Geological Journal, 31:235-258. Rosell, J. i Arribas, J. 1989. Características petrológicas de las areniscas del Carbonífero de facies Culm de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., 100(5): 137-148. Rosell, J. i Elízaga, E. 1989. Evolución tectosedimentaria del Paleozoico de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., 100(2): 193-204. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 17,50 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 200 Interès didàctic: 220 Interès turístic: 215 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 130 Vulnerabilitat: 185 Susceptibilitat de degradació: 60,1 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Pista asfaltada - carretera de Favàritx (Cf-1) Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes Fotografies

46 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Vista del cap des del far

Gresos al cap de Favàritx (Foto: Juan Manuel Rosas)

47 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME05ES SEQÜÈNCIA PERMO-TRIÀSICA I DICS BASÀLTICS DE CALA PILAR A PUNTA ROJA

El Pilar - cala en Carbó - Municipi Ciutadella Paratge/s Algaiarens Localització Coordenades X: 583109 Y: 4433800 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 206,4 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me02 protecció Superfície 5,400 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: SE / PG / TE / GE / PA Edat Permià i Triàsic Litologies pc. Conglomerats, gresos, pelites i roques subvolcàniques Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Ciutadella), 617 bis-618, II-III Inventari Nacional de PIG (IGME) i Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de Origen LIG LIG de les Illes Balears L’àrea del Pilar es troba modelada sobre els gresos vermells que jeuen discordantment sobre les formacions turbidítiques del Carbonífer i que han estat atribuïts al Permià superior (Bourrouilh, 1973). La sèrie pèrmica està formada per llantions de gresos intercalats entre pelites. A la base de les barres de meandre, com a dipòsits residuals, hi ha abundants restes vegetals que han fixat sals de coure. Els carbonats secundaris (malaquita i atzurita) denuncien la presència d'aquestes petites concentracions minerals que antany van ser intent d’incipients labors mineres. Sobre aquests materials jeuen, mitjançant una superfície discordant a escala regional i fortament erosiva a l’escala fins i tot de l’aflorament, un nivell Descripció de conglomerats de quars del Triàsic. Entre la cala del Pilar i el penya-segat de l’Anticrist es troba el pla de Mar, on hi ha una espectacular acumulació de còdols, de gran rodonesa, en què es poden observar estratificacions creuades. A cala en Carbó es troba un dels millors talls de Menorca per a l’estudi del contacte entre el Paleozoic i el Mesozoic. Entre cala en Carbó i punta Roja la seqüència està formada per fàcies Buntsandstein, caracteritzada en el seu tram inferior per lutites amb intercalacions de sorres de gra fi. A la punta des Vernís, el turó que constitueix la punta mostra un interessant exemple de la sèrie triàsica. La seqüència es veu tallada per dics de basalts dolerítics al macar d’Alfurinet i a la punta Roja, que es diversifiquen per diàclasis on es concentren òxids de ferro. Bibliografia Arribas, J., Gómez-Gras, D., Rosell, J. i Tortosa, A. 1990. Estudio comparativo entre las seleccionada areniscas paleozoicas y triásicas de la isla de Menorca: Evidencias de procesos

48 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

de reciclado. Revista Soc. Geol. España, 3: 1-2. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Gorsline, D. S. 1979. Pre-Triassic fit and alpine tectonics of continental blocks in the western Mediterranean. Geol. Soc. of America Bull., 90: 1074-1083. Crespí, D. i Merino, A. 1998. Contribució al coneixement de les mines de coure situades en el Permo-trias de Menorca. Endins, 22: 199-123. Fallot, P. 1923. Le probleme de l’île de Minorque. Bull. Soc. Géol. France, 23: 3-44. Freeman, T. i Obrador, A. 1979. Paleosoils and coal in the distal part of the Spanish Buntsandstein (Menorca and Mallorca, Balearic Islands). Boll. Soc. Hist. Nat. Bal., 23: 47-50. Gómez, D. 1987. Estratigrafía física y pretrología sedimentaria del Pérmico y Buntsandstein de la isla de Menorca. Inèdit. Tesi de Llicenciatura. Univ. Autòn. de Barcelona, 117 pp. Gómez-Gras, D. 1993. El Permotrías de las Baleares y de la vertiente mediterránea de la Cordilera Ibérica y del Maestrat: Facies y petrología sedimentaria. Bol. Geológico y Minero, vol 104-5. 467-515. Madrid. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Linol, B., Bercovici, A., Bourquin, S., Bienvenido, J., López-Gómez, J. Broutin, J., Durand, M. i Villanueva-Amadoz, U. 2009. Late Permian to Middle Triassic correlations and palaeogeographical reconstructions in south-western European basins: New sedimentological data from Minorca (Balearic Islands, Spain). Sedimentary Geology, 220: 77-94. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Lozano, R. 1884. Anotaciones físicas y geológicas de la Isla de Menorca. Criaderos sedimentarios de cobre en Menorca y Granda. Bol. Com. Mapa Geol. de España, 6: 233-234. Nolan, H. 1886. Trías de Menorca y Mallorca. Bol. Com. Mapa Geol. España, 15:234-241. Nolan, H. 1895. Structure géologique d’ensemble de l'Archipel Baléar. Bull. Soc. Géol. France, 23: 76-91. Nolan, H. 1933. Comparación entre el Pérmico y el Trías de los Alpes marítimos y el archipiélago Balear. Revista Menorca, 28: 119-121. Obrador, A. 1977. Bibliografía del Permo-Trias de las islas Baleares. Cuader. de Geología Iberica, 4: 669-672. Obrador, A. 1979. Introducción geológica a la Historia de Menorca. A: Mascaró Pasarius J. (Ed.). Geografia e Historia de Menorca. T.I, 3-76. Pretrus, J. i Obrador, A. 1987. Presencia de restos óseos en el Pérmico de Menorca (Nota previa). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 31: 149-152. Quintana, J. 1995. Nuevas loacalidades con Xeroplexa cuerdai (Gasull, 1963) (Gastropoda: Pulmonata). Revista de Menorca, 1: 27-39. Quintana, J. 2004. Presència de Testacella (Testacella) scutulum G.B Sowerby 1820 (Gastropoda: Testacellidae) a l'illa de Menorca (Illes Balears). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 47: 89-100. Rodríguez-Perea, A., Ramos-Guerrero, E., Pomar, L., Paniello, X. Obrador, A. i Martí, J. 1987. El Triásico de las Baleares. Cuad. Geol. Iber., 11:295-321. Roig, X. i Mata, R. 2014. Menorca: Camins i pedres. 199 pp. Rosell, J. 1988. Caracterización sedimentológica y petrográfica de la serie roja permo-

49 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

triásica de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., XCIX (1): 71-82. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Sánchez, R. 1902. Criaderos sedimentarios de cobre en Menorca y Granada. Bol. Com. Mapa geol. España, tomo VI, 14 pp. Virgili, C. 1958. El Triásico de los Catalánides. Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, 59, 856 pp. Wurm, A. 1913. Beitrage zur Kenntnis des iberisch balearischen Trias provinz. Verh. Nat. Med. Ver. Heidelberg, 12:4.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 17,22 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 210 Interès didàctic: 185 Interès turístic: 205 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 90 Vulnerabilitat: 95 Susceptibilitat de degradació: 21,4 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Camins no transitables per vehicles des de la Vall i el Pilar. En alguns afloraments d’interès absència de camins d’accés. Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Concentració de macs a la punta des Carregador

50 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Estratificacions creuades al pla de Mar

Dic basàltic a punta Roja

51 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME06ES SÈRIE GEOLÒGICA DEL TORO

Municipi Es Mercadal Paratge/s El Toro Coordenades Localització X: 595046 Y: 4426667 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 350,0 m Alçada Mínima: 108,0 m Figura de ZEPA / ANEI Me18 protecció Superfície 1,270 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: PA / MC / MM / GE Edat Devonià, Permià, Triàsic i Juràssic Litologies pc. Gresos, lloselles, pelites, calcàries, margues i dolomies Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Alaior), 646, I Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) Centre geogràfic i orogràfic de Menorca, des del seu cim es pot contemplar gran part de l'illa i reconèixer diferents unitats geològiques en el paisatge. El seu interès principal radica en que la seva pròpia sèrie geològica permet distingir gran part de les litologies que formen la regió de Tramuntana, així, des del poble des Mercadal cap al cim, es poden identificar sediments del Devonià, del Triàsic (fàcies del Buntsandstein superior, Muschelkalk i Keuper) i del Juràssic. La sèrie mesozoica s'ha enlairat sobre els materials paleozoics originant laminació del Permià i de part del Buntsandstein. Als voltants del pla de corriment, Descripció als gresos de la part inferior del tram de fàcies del Buntsandstein, hi ha concentracions de minerals de coure (calcosina, malaquita i atzurita) que van ser objecte de labors mineres a l’anomenada "mina la Rubia". Els materials del Devonià estan formats per turbidites, tant de composició carbonàtica com siliciclàstica, molt replegades, sobretot en els voltants del contacte amb el Triàsic (Peu del Toro). Les capes són fines i la granulometria és així mateix de fina a molt fina. La sèrie de fàcies Buntsandstein es troba molt laminada per efecte de l'enlairament del Mesozoic sobre el Paleozoic, correspon a una sèrie pelítica amb petites intercalacions de gresos de gra mitjà o fi. El tram de fàcies Muschelkalk és el millor aflorat i més complet de tota la sèrie, en aquests materials es troben calcàries amb juntes

52 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

d'estratificació margoses amb abundants fòssils de Daonella (Bourrouilh, 1973). S’hi localitzen calcàries bioturbades amb estratificació fina i juntes de estratificació margoses i altres amb bioturbació figurativa i juntes de estratificació margoses, que han estat explotades per a la fabricació d'àrids a la pedrera situada al costat de la carretera i per a l'obtenció de lloses per a revestiments de cases per la bellesa que els imprimeix la bioturbació (Pedra del Toro). Els materials de fàcies Keuper, són margosos (margues dominantment vermelloses a la part inferior i grisos un poc verd clar a la superior), i es troba molt cobert per erosions de pendent procedents de l'erosió del tram dolomític suprajacent. Coronen la sèrie del Toro les dolomies de la base de la sèrie juràssica on s'assenta el santuari, són massives, una mica bretxoides i de gra mitjà. Bourrouilh, R. 1967. Le Dévonien de Minorque (Baléares, Espagne). Ses limites et sa place en Méditerranée occidentale. Intern. Simp. On the Devonian System (Calgary, Canada), 2: 47-60. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Crespí, D. i Merino, A. 1998. Contribució al coneixement de les mines de coure situades en el Permo-trias de Menorca. Endins, 22: 199-123. Escudero-Mozo, M.J., Martín-Chivelet, J., Goy, A. i López-Gómez J. 2014. Middle-Upper Triassic carbonate platforms in Minorca (Balearic islands): Implications for Western Tethys correlations. Sedimentary Geology, 310: 41-58. Fallot, P. 1923. Le probleme de l’île de Minorque. Bull. Soc. Géol. France, 23: 3-44. Ferrer, J. 1909. Notas geológicas: Yacimientos de calcosina en Menorca. Revista de Menorca, 24-29. Freeman, T. i Obrador, A. 1979. Paleosoils and coal in the distal part of the Spanish Buntsandstein (Menorca and Mallorca, Balearic Islands). Boll. Soc. Hist. Nat. Bal., 23: 47-50. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Bibliografia seleccionada Hollister, J. 1934. Die stellung der Balearen in variscischen und alpine Orogen. Abit. Ges. Wiss. Gatt. Math. Pitys. Kl., III F. H., 10:121-154. Linol, B., Bercovici, A., Bourquin, S., Bienvenido, J., López-Gómez, J. Broutin, J., Durand, M. i Villanueva-Amadoz, U. 2009. Late Permian to Middle Triassic correlations and palaeogeographical reconstructions in south-western European basins: New sedimentological data from Minorca (Balearic Islands, Spain). Sedimentary Geology, 220: 77-94. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Llompart, C., Rosell, J., Márquez-Aliaga, A. i Goy, A.1987. El Muschelkalk de la Isla de Menorca. Cuadernos de geología Ibérica. Obra Cultural Balear. 11: 323-335. Llopis, N. 1935. Microfauna de braquiópodos del triásico de Monte Toro (Menorca). Bol. De la Real. Soc. De Hist. Nat., 35: 217-226. Mossisovics, E. 1882. Die cephalopoden der Mediterranean Trias provinz. Abh. K. K. Geol. Reichsanstalt, Wien, 10:1-322. Mossisovics, E. 1887. Uber Ammoniten fiihrende kalke unternorischen Alters auf den Balearischen Inseln. Verh. der K. K. Geol. Reichsanstalt, Wien, 327-329. Nolan, H. 1886. Trías de Menorca y Mallorca. Bol. Com. Mapa Geol. España, 15:234-241. Nolan, H. 1887. Note sûr le Trias de Minorque. Bull. de la Soc. Geol. de France 3 (15), 593– 599. Nolan, H. 1890. Notas sobre el Trías de Menorca y Mallorca. Revista Menorca, 357-365.

53 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Nolan, H. 1893. Sur les terraines triassiques et jurassiques des îles Baleares. C. R. Soc. Géol. France, 23:821-823. Nolan, H. 1895. Structure géologique d’ensemble de l'Archipel Baléar. Bull. Soc. Géol. France, 23: 76-91. Nolan, H. 1927. Le Muschelkalk de Minorque. Inèdit. Ateneo de Mahón. Rodríguez-Perea, A., Ramos-Guerrero, E., Pomar, L., Paniello, X. Obrador, A. i Martí, J. 1987. El Triásico de las Baleares. Cuad. Geol. Iber., 11:295-321. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Sánchez, R. 1902. Criaderos sedimentarios de cobre en Menorca y Granada. Bol. Com. Mapa geol. España, tomo VI, 14 pp. Schmidt, M. 1935. Fossilien der spanischen Trias. Heidelberg. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp. Tornquist, A. 1909. Ueber die ausseralpine Trias auf den Balearen und in Catalonien. Sitz. Preuss. Akad. Wiss., Berlín, 36: 902-918. Vachard, D., Colin, J-P., Rosell, J. i Houchuli, P. 1989. Incursions de microfaunes alpines dans le Trias del Îles Baléres et des Pyrénées espagnoles. C.R. Acad. Sci. Paris, t. 308, Sèrie II, p. 947-952. Vachard, D. i Colin, J-P., 1994. Etude micropaleontologique et palynologique du “Muschalkalk” de Minorque (Trias, Iles Baleares, Espagne), et precisions sur la systematique des involutinides (foraminiferes). Rev. de Paléobiologie, 13, 235– 257. Virgili, C. 1958. El Triásico de los Catalánides. Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, 59, 856 pp. Wurm, A. 1913. Beitrage zur Kenntnis des iberisch balearischen Trias provinz. Verh. Nat. Med. Ver. Heidelberg, 12:4.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 17,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 180 Interès didàctic: 275 Interès turístic: 275 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 180 Vulnerabilitat: 190 Susceptibilitat de degradació: 85,5 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 1 MITJANA - BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carretera Me-13 Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

54 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Vista general del Toro

Fotografies

Pedrera del Toro

Entrada mina La Rubia

55 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME07ES SEQÜÈNCIES TURBIDÍTIQUES DEL SILURIÀ-DEVONIÀ DE CALA TIRANT

Municipi Es Mercadal Paratge/s Tirant Coordenades Localització X: 594307 Y: 4434354 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 102,4 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me03 (parcialment) i ANIT (part més propera a la platja) protecció Superfície 0,419 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: SE / GE / PA / TE Edat Silurià-Devonià i Quaternari Litologies pc. Gresos, lloselles i calcarenites Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Fornells), 618, I-II Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) El Paleozoic d'aquesta zona representa els sediments més antics aflorats a les illes Balears. La presència de fòssils de graptòlits a ampelites, han permès datar aquestes roques com Silurià terminal - inici del Devonià (Pridolià) (Bourrouilh, 1965; 1973). L’absència d’urbanització al flanc oriental de la cala permet observar turbidites diluïdes de granulometria fina a molt fina, intensament plegades i associades a estructures d’edat Descripció herciniana existents a l’illa. Són sempre definibles mitjançant la seqüència de Bouma i localment s’organitzen en cicles estrato i grano creixents. Al macar Gran s’identifiquen cossos de matriu pelítica amb fragments de roques i blocs, autòctons i al·lòctons, de diferent mida (mélange). Al llarg de la costa, es localitzen cordons de dunes litorals del Tirrenià que cobreixen en part els dipòsits silurians-devònics i que mostren estructures degudes a l’onatge i a la bioturbació. Bourrouilh, R. 1965. Descubrimiento de silúrico con graptolites en Menorca (Baleares, Bibliografia España). Notas y comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España, seleccionada 77: 63-66.

56 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Bourrouilh, R. 1967. Le Dévonien de Minorque (Baléares, Espagne). Ses limites et sa place en Méditerranée occidentale. Intern. Simp. On the Devonian System (Calgary, Canada), 2: 47-60. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. 2016. The Balearic Islands in the Alpine Orogeny. Boletín Geológico y Minero, 127 (2/3): 527-546. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mercadal, B. 1960. El Tirreniense en la costa norte de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears,6: 73-74. Obrador, A. 1979. Introducción geológica a la Historia de Menorca. A: Mascaró Pasarius J. (Ed.). Geografia e Historia de Menorca. T.I, 3-76. Rosell, J., Obrador, A. i Mercadal, B. 1969. Sobre la presencia de flysch en los sedimentos paleozoicos de la isla de Menorca. Acta Geol. Hispánica, 4(1): 1-4. Rosell, J. i Elízaga, E. 1989. Evolución tectosedimentaria del Paleozoico de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., 100(2): 193-204. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 16,67 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 255 Interès didàctic: 260 Interès turístic: 190 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 160 Vulnerabilitat: 220 Susceptibilitat de degradació: 88 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 1 MITJANA - BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Pista sense asfaltar (camí de Tirant) i asfaltada des de la urbanització platges de Fornells. Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Vista general de la localitat

57 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Plecs i falles al macar Gran

Plec en gresos i lloselles al macar Gran

58 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME08ES MESOZOIC I PLIOQUATERNARI DEL CAP DE CAVALLERIA

Municipi Es Mercadal Paratge/s Cap de Cavalleria Coordenades Localització X: 593033 Y: 4437746 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 86,6 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me03 protecció Superfície 2,841 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: TE / GE / PA / SE Edat Triàsic, Juràssic, Miocè, Pliocè i Quaternari Litologies pc. Calcàries, dolomies i calcarenites Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Fornells), 618, I-II Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) El Cap de Cavalleria correspon al punt més septentrional de Menorca i està constituït per una península formada principalment per carbonats triàsics i juràssics tectonitzats i bretxificats on s’emplacen discordantment, sobre una peneplana d’erosió post-mesiniana, dipòsits de dunes del Pliocè-Plistocè inferior. Els materials juràssics els formen dolomies massives i bretxoides amb una potència d’uns 75 m que originen costers abruptes. Al paratge conegut com a s'Olla s’obtenen unes vistes magnífiques de la discordança en uns penya-segats verticals de gran alçada. La forma dels penya-segats, amb talls rectilinis està Descripció subordinada a la xarxa de fractures existents de direcció NW-SE. Les dunes estan formades per calcàries i calcarenites bioclàstiques amb una presència important de microcodium als nivells inferiors (Bourrouilh,1973). Les calcarenites són gruixudes i poroses, molt endurides, amb estratificació horitzontal lleugerament ondulada molt espectacular i amb una potència superior als 40 m. Formen cossos lenticulars separats per superfícies d’estratificació argiloses i rubefactades (paleosòls) estudiats en detall per Mercadal et al. 1970, els quals les atribueixen a finals de la glaciació de Mindel. Aquesta interpretació fou desestimada per Bourrouilh,1973, el qual les interpreta com a dipòsits marins formats en un període de temps

59 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

comprès entre el Pliocè superior i el Quaternari antic (anterior a la glaciació Riss) a partir del treball de Bourrouilh i Magne, 1963 a Fornells. Per la seva part, Rosell et al. 1989 les consideren dipòsits eòlics sense descartar un origen marí. La troballa d’un helicoideu, estaria en consonància amb les datacions de Bourrouilh, 1973 (Quintana et al., 2011). A l'esquerra del far, hi ha una excavació produïda per l’extracció de blocs on s’observa amb claredat l'estratificació creuada de les dunes. Per la seva banda, es localitzen petites foses tectòniques reblertes de sediments de Miocè. La superfície actual del cap de Cavalleria presenta un paisatge abundant en fenòmens càrstics, com és el lapiaz (rasclers) i les coves. A la punta des Vernís es pot reconèixer la sèrie del Triàsic mitjà i superior. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Magne, J. 1963. A Propos de Dépôts du Pliocène Supérieur et du Quaternaire sur la côte Nord de l´île de Minorque (Baléares). Bull. Soc. Géol. France, 7, V: 298-302. Bourrouilh, R. i Moullade, M. 1963. Etude Stratigraphique et micropaléontologique d’una sèrie jurassique de l’île de Minorque (Baléares). Bull. de la Soc. Geol. de France, 7: 375-382. Cuerda, J. 1965. Données paléontologiques pour l'étude de la Malacofauna terrestre de Baléares Orientales. Extrait Rapp. et Proc. verb. Réun. C. I. E. S. M. vol. XVIII (Z), pp. 507-510. Mónaco. Durán, J.J. (ed.). 2006. Illes d’Aigua: Patrimoni Geològic i Hidrogeològic de les Illes Balears. Instituto Geológico y Minero de España, Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 256 pp. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C. 1979. Aportaciones a la paleontología del Lias de Menorca. Boll. Soc. Hist. Bibliografia Nat. Balears, 23: 87-116. seleccionada Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mercadal, B., Villalta, F., Obrador, A. i Rosell, J. 1970. Nueva aportación al conocimiento del Cuaternario menorquín. Acta Geol. Hispánica, 5(4): 89-93, Barcelona. Nolan, H. 1895. Structure géologique d’ensemble de l'Archipel Baléar. Bull. Soc. Géol. France, 23: 76-91. Obrador, A. 1979. Introducción geológica a la Historia de Menorca. A: Mascaró Pasarius J. (Ed.). Geografia e Historia de Menorca. T.I, 3-76. Quintana, J. 1995. Fauna malacológica associada a Cheirogaster gymnesicum (Bate, 1914). Implicaciones biogeográficas. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 38: 95-119. Quintana, J., Obrador, A. i Fernández, M. 2011. Primera cita de un parmacélido (Gastropoda: Pulmonata) en las Islas Baleares (Mediterráneo occidental). Descripción de una nueva especie fósil: Parmacella balearica sp. nov. Spira 4(1– 2): 11–16. Rosell, J., Gómez-Gras, D. i Elízaga, E. 1989. Descripcions del Mapa geológico de España, escala 1:25.000. Full núm. 618 (Cap Menorca y Ciutadella). Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

60 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 16,67 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 190 Interès didàctic: 225 Interès turístic: 200 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 70 Vulnerabilitat: 170 Susceptibilitat de degradació: 29,8 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Pista asfaltada Cf-3 Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Penya-segats del cap de Cavalleria

61 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Camps de rasclers

Discordança Plioquaternari - Juràssic des del mar

62 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

MODELAT FLUVIAL, ESPADATS I DINÀMICA HIDROGEOLÒGICA DEL BARRANC ME09GE D'ALGENDAR

Municipi Ferreries i Ciutadella Paratge/s Barranc d’Algendar Coordenades Localització X: 582513 Y: 4424199 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 111,5 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me13 protecció Superfície 2,870 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: HI / SE Edat Miocè i Quaternari Litologies pc. Calcarenites, sorres, llims i argiles Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Santandría), 645 bis-646, I-IV i Cala en Brut y Alaior (Alaior), 646, I Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) El barranc d’Algendar representa un dels punts més característics i singulars de Menorca. Descripció Neix a la regió de Tramuntana, està constituït per profunds canons fluvials, amb parets gairebé verticals tallades en les calcarenites miocèniques i desnivells pròxims al centenar de metres. Encara que presenta una direcció fonamental, descriu nombroses voltes i

63 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

recolzades, mostrant un traçat fluvial de gran recorregut que en línia recta arriba a una longitud de 6 km i amplades de 50 a 100 m, amb parets en molts trams verticals i d'una alçada mitjana de 50 m. Cal tenir en compte la presència de fòssils en les seves parets i especialment l’existència de fonts que sorgeixen per la intercepció topogràfica del nivell freàtic. Al seu tram final presenta un ompliment holocènic de fins a 20 m d'espessor (Fornós, et al., 1998). Representa un dels llocs més humits de l'illa, aquest factor climàtic, juntament amb el curs d'aigua que transcorre en ells, provoca un hàbitat especial, ideal per a moltes espècies vegetals i d'animals pràcticament absents a la resta de l'illa. Des de l’antigor, moltes zones del seu interior s'han adaptat perfectament per al cultiu d'arbres fruiters i hortalisses, a causa de la gran fertilitat dels seus terrenys. A la seva desembocadura, cala Galdana presenta una morfologia circular-el·líptica amb parets verticals que la delimiten i que mostren formes còncaves relacionades amb enfonsaments càrstics i que coincideixen amb zones de fracturació vertical de direccions NNE-SSW (Fornós, 2004). Pel que fa a aquests enfonsaments, l’autor relaciona el desenvolupament de dolines amb conductes verticals a favor de la fracturació que és relacionada amb conductes subterranis horitzontals situats al nivell de la mar. El seu origen és un exemple de formació a partir de la interacció del procés càrstic, l’estructura, el modelat fluvial i la dinàmica marina. A cala Galdana també es detecten restes d’eolianites que formen dos jaciments separats estudiats per Mercadal, 1959 i Cuerda, et al., 1966. Als espadats del barranc cal considerar la presència de les cavitats: la cova d'en Curt: Cavitat hidrològicament activa del barranc de Binimassó, tributari del d’Algendar, configurada per dues parts ben diferenciades: una sala de pis molt rost ple de blocs de gran mida i una galeria de més de 332 m de desenvolupament horitzontal i ocupada per un rierol que constitueix un col·lector de la capa subàlvea. La gran boca és producte d’esfondraments generalitzats, tot i que en origen podria tractar-se d’un abissament o engolidor format a partir d’una fractura inclinada (Trias i Ginés, 1989). la cova de ses Abelles: Galeria no funcional que apareix penjada en un cingle de la vora oriental del barranc d’Algendar. Correspon a una galeria de 345 m de desenvolupament i tan sols 14 m de desnivell i d’amplada molt variable. La seva morfologia és de corrosió i el pis està ocupat per argiles de descalcificació. El conjunt morfològic és el característic d’un conducte de drenatge cap al barranc. Presenta un recorregut en ziga-zaga que evidencia un control per part de les fractures enfront la circulació hídrica (Trias, 2004). la cova Murada: Conducte de drenatge hipogeu (Mir, 1976) corresponent a una galeria practica horitzontal que forma una sèrie de colzes de secció molt variable situada a la vora occidental del barranc d’Algendar, prop de Torrepetxina, amb un important jaciment arqueològic fortament espoliat. Bate, D.M.A. 1914a. The Pleistocene ossiferous dipòsits of the Balearics Islands. Geol. Mag. N. S. Dec. 6, 1: 347- 354. Bate, D.M.A. 1914b. A gigantic land tortoise from the Pleistocene of Menorca. Geol. Mag. N.S. Dec.6, 1: 100-107. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bibliografia Cuerda, J., Sacarés, J. i Mercadal, B. 1966. Nuevos yacimientos marinos del Pleistoceno seleccionada superior de cala Santa Galdana (Menorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Baleares, 12: 101- 105. Fornós, J.J. 1987. Les plataformes carbonatades de les Balears. Estudi sedimentológic de les plataformes miocenes de les Illes Balears i la comparació amb la sedimentació actual a la seva plataforma. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. XVI + 954 pp. (Inèdita). Fornós, J.J. 1999. Rebliment holocènic de la vall incisa de Santa Anna, Sud de Menorca (Mediterrània occidental). Geoarqueologia i Quaternari litoral. Memorial M.P. Fumanal, 342-355. Fornós, J.J., Fumanal, M.P., Pons, G.X., Barón, A., Fornés, A., Pardo, J.E., Rodríguez- Perea, A., Rosselló, V.M., Segura, F. i Servera, J. 1998. Rebliment holocènic a la

64 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

vall incisa del barranc d'Algendar (Cala Galdana, sud de Menorca, Mediterrània Occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 173-189. Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). 2004. Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 378 pp. Gelabert, B., Fornós, J., Pardo, J., Rosselló, V. i Segura, F. 2005. Structurally controlled drainage basin development in the south of Menorca (Western Mediterranean, Spain). Geomorphology, 65: 139-155. Ginés, J. i Ginés, A. 2005. Classificació morfogenètica de les cavitats càrstiques de les Illes Balears. Endins, 17: 85-102. Gràcia, F., Ginard, A., Vicens., D. i Ginés, J. 2009. Recull de les cavitats de major recorregut i major fondària de les Balears. Endins, 33: 139-152. Gràcia, F., Ginés, J., Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (eds.). 2011. El carst: patrimoni natural de les Illes Balears. Endins, 35, Mon. de la Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 368 pp. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mateos, R.M. i González, C. (coord.). 2009. Els camins de l’aigua de les Illes Balears. Aqüífers i fonts. Instituto Geológico y Minero de España, Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 267 pp. Mercadal, B. 1959. Noticia sobre la existencia de restos de terrazas del Tirreniense en la costa sur de Menorca. Boll. Soc. Hist. Natural de Balears. 5:39-44. Mir, F. 1976. Les formes hipogees del Barranc d'Algendar (Menorca). Endins, 3: 27-39. Morey, M., Llorens L., Santiesteban E., Garcia C. i Guijarro J.A. 1988. Estudio integrado del “Barranc d’Algendar” de Menorca. Revista de Ciència (IEB), 2:83-96. Muntaner, A. 1959. Nota preliminar sobre las formaciones tirrenienses de la isla de Menorca (Baleares). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 5: 33-39. Palomar, J. i Pardo, J.E. 2002. Análisis geomorfológico de áreas cársticas mediante Modelos Digitales de Terreno: el caso de los barrancos del Migjorn de Menorca. Inèdit. Pardo, J.E. i Palomar, J. 2002. Metodología para la caracterización geomorfológica de los barrancos del sur de Menorca mediante perfiles transversales. X Congreso de Métodos Cuantitativos, Sistemas de Información Geográfica y Teledetección. Pardo, J.E., Rodríguez-Perea, A., Fornós, J.J., García, F. i Cervera, T. 1997. Caracterización de los fondos de las calas y los barrancos menorquines mediante sondeos eléctricos. Dinámica Litoral Interior, Actas XV Congreso de Geógrafos Españoles, 1: 191-203. Rosselló, V., Fornòs, J.J., Fumanal, P., Pardo, J.E. i Rodríguez A. 1997. Elementos morfogenéticos de calas y barrancos del Sur de Menorca. Dinámica litoral-interior. Actas XXV Congreso de Geógrafos Españoles, 1: 246-256. Rosselló, V.M., Fornós, J.J., Gelabert, B., Giménez, J., Ginés, J., Pardo, J. i Segura, F. 2002. El papel del karst en el macromodelado litoral: el ejemplo de las calas de las Islas Baleares. A Carrasco, F., Durán, J.J. i Andreo, B. (eds.) Karst and Environment: 329-335. Fundación Cueva de Nerja. Rosselló, V.M., Fornós J. i Gómez-Pujol, Ll. (Eds.). 2003. Introducción a la geografía física de Menorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 226 pp. Segura, F. S., Pardo-Pascual, J., Rosselló, V. M., Fornós, J. J. i Gelabert, B. 2007. Morphometric indices as indicators of tectonic, fluvial and karst processes in calcareous drainage basins, south Menorca island, Spain. Earth Surface Process and Landforms, 32: 1.928-1.946.

65 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Segura, F. S. 2012. Cuando el mar invade las desembocaduras fluviales. Barrancos y calas, una relación necesaria pero no imprescindible. Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 74: 44-49. Solé, L. 1962. Le Quaternaire marin des Baleares et ces rapports avec les cotes méditerranées de la Peninsule Iberique. Quaternaria, T VI: 309-342. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp. Trias M. 1973. Sobre dos cavidades del Barranc d’AIgendar: Cova Murada y Cova de’n León. XIII Congreso Nacional de Arqueología: 365-376. Huelva. Trias, M. i Ginés, J. 1989. Algunes noves cavitats de l’illa de Menorca. Endins, 14-15: 5-16.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 16,67 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 245 Interès didàctic: 240 Interès turístic: 245 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 90 Vulnerabilitat: 90 Susceptibilitat de degradació: 20,3 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Camí d’Algendar (pista asfaltada) - Urbanització cala Galdana (passeig des Riu) Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Vista general del barranc a l’alçada de s’Aranjassa (Foto: Juan Manuel Rosas)

66 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Detall dels espadats (Foto: Juan Manuel Rosas)

Fòssils i bioturbacions al pas d’en Revull

67 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

CRETACI DEL CAP DES REDOBLE I FOSSA TECTÒNICA DEL MACAR DE SA ME10SE LLOSA

Municipi Es Mercadal Paratge/s Son Parc Coordenades Localització X: 600502 Y: 4431629 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 43,3 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC protecció Superfície 0,294 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: SE Secundaris: TE / GE / PA / ES Edat Cretaci i Oligocè Litologies pc. Calcàries, conglomerats i argiles Full 1:25.000 Ses Coves Noves, 619, III Origen LIG Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de LIG de les Illes Balears Els terrenys del macar de sa Llosa es relacionen amb una fossa tectònica emplenada per conglomerats i bretxes dolomítiques i calcàries de l’Oligocè superior - Miocè inferior, amb una àrea font de terrenys juràssics i cretacis (Bourrouilh, 1970, Bourrouilh, 1973). Corresponen a dipòsits de debris flow, amb cants angulosos transportats en un mitjà d'alta viscositat. La imbricació dels canals fa pensar en un complex trenat (brailed stream) de la part mitjana d'un ventall deposicional. Entre els conglomerats, es troben intercalades argiles vermelles que podrien correspondre a fàcies de desbordament de canal i que inclouen nòduls de calitx que indiquen aturades sedimentaries. A les parts baixes hi ha intercalacions Descripció d'argiles de tons violacis i grisos, que podrien ser interpretades com petites conques lacustres esporàdiques desenvolupades entre dos canals o dos ventalls del mateix conjunt, separats en l'espai i en el temps (Rosell, et al., 1976). La fossa es troba limitada al sud per dolomies juràssiques i al nord per calcàries i margues del Cretaci inferior. L'existència dels afloraments cretacis al cap de Pentinat, fan pensar que l'àrea font del mateix se situava al NW de l'actual aflorament i que s'obria cap a l'E, donant lloc a un ventall del que les fàcies més distals i en transició a altres dipòsits, sí van arribar a existir i l'erosió les ha escombrat completament (Rosell, et al., 1976). En aquests sediments s’hi localitzen fòssils de caròfits atribuïts al Paleogen (Martín-Closas i Ramos, 2005). Als afloraments del Cretaci inferior,

68 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

molt reduïts en extensió a Menorca, es localitzen abundants restes de petits fòssils d'equinoderms, gasteròpodes, lamel·libranquis i en la part superior de la sèrie, ammonits freqüentment limonititzats (Sánchez, 1977). Cal destacar també una interessant zona de cisallament que afecta als conglomerats del cap Gros, plegats també en diferents indrets. Bizon, G., Bizon J.J. i Biju-Duval, B. 1978. Comparison between formations drilled ad DSDP site in the Western Mediterranean and exposed series of land. Initial Reports of the DSDP. Washington 42: 897-901. Bourrouilh, R. 1970. Découverte d’Oligo-Miocène infèrieur continental à Minorque. Consequences paléogeographiques et tectoniques. C. R. Soc. Géol. France, 7: 247-248. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. 1983. Estratigrafía, sedimentología i tectónica de la isla de Menorca y del noreste de Mallorca. Memorias del Instituto Geológico y Minero de España. Madrid, 99: 1-672. Bourrouilh, R. 2016. The Balearic Islands in the Alpine Orogeny. Boletín Geológico y Minero, 127 (2/3): 527-546. Colom, G. 1965. Los sedimentos cretácicos de las Baleares. Revista de Menorca, 193-212. Estrada, R. i Obrador, A. 1988. Exemples de dipòsits conglomeràtics a l’illa de Menorca. A Fornós J. J. (Ed.). Aspectes geològics de les Balears. Univ. de les Illes Balears, 221-249. Fallot, P. 1923. Le probleme de l’île de Minorque. Bull. Soc. Géol. France, 23: 3-44. Bibliografia seleccionada Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Martín-Closas, C. i Ramos, E. 2005. Palaeogene Charophytes of the Balearic Islands (Spain). Geologica Acta, Vol.3, 1: 39-58. Mercadal, B., Rosell, J. i Obrador, A. 1976. Ventalls al·luvials en el Miocè de Menorca. Reunió conjunta SCB/ICHN/SHNB sobre insularitat. Obrador, A. 1979. Introducción geológica a la Historia de Menorca. A: Mascaró Pasarius J. (Ed.). Geografia e Historia de Menorca. T.I, 3-76. Ramos, E. 1988. El Paleógeno de las Islas Baleares. Estratigrafía y Sedimentología. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona (inèdita). Rosell, J., Obrador, A. i Mercadal, B. 1976. Las facies conglomeráticas del Mioceno de la isla de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 21: 76-93. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Sánchez, J. 1977. Macrofauna cretácica de la isla de Menorca. Publ. Geol. U.A.B. 9. 159 pp. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

69 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 16,11 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 195 Interès didàctic: 230 Interès turístic: 185 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 220 Vulnerabilitat: 210 Susceptibilitat de degradació: 116 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 1 MITJANA - BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Avinguda des Penya-segat de la urbanització de Son Parc Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies Ses Olles

Detall del macar de sa Llosa

70 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Vista general del macar de sa Llosa

71 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME11PA JACIMENT PALEONTOLÒGIC DE BINIDALÍ

Municipi Maó Paratge/s Binidalí Coordenades Localització X: 602906 Y: 4409888 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 20,2 m Alçada Mínima: 0 m Figura de Sense figura de protecció protecció Superfície 0,046 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: PA Secundaris: SE / ES / GE Edat Miocè Litologies pc. Calcàries i calcarenites Full 1:25.000 Illa de l'Aire, 673, IV Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) La principal característica del lloc es troba en que les roques estan constituïdes, gairebé en la seva totalitat, per nòduls d’algues roges o “alga balls” (rodòlits) i petits fragments derivats de la destrucció dels mateixos (Obrador, 1970; Llompart et al., 1979; Llompart, 1982), que li confereixen una interessant textura granulosa. Aquests nòduls es disposen amb un eix major paral·lelament als plànols de progradació dels talussos. En els rodòlits de Binidalí Descripció s’han reconegut únicament coral·linàcies: Palaeothamnium archaeothypum Conti, Lithoporella, sp., Lithothamnium, sp., Lithophyllum, sp. i Mesophyllum, sp. Localment la concentració de nòduls algals és tal, que qualifica l'aflorament d’insòlit. Obrador et al., (1992), interpreten aquestes fàcies com a de rampa externa. Posteriorment Pomar (2001) i Pomar et al. (2002) modifiquen parcialment aquesta interpretació i consideren aquestes fàcies com a de talús de rampa. Asprion, U., Westphal, H., Nieman, M. i Pomar, L. 2008. Extrapolation of dipòsitional Bibliografia geometries of the Menorcan Miocene carbonate ramp with ground-penetrating seleccionada radar. Facies 55, 37–46.

72 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Bate, D.M.A. 1914a. The Pleistocene ossiferous dipòsits of the Balearics Islands. Geol. Mag. N. S. Dec. 6, 1: 347- 354. Bate, D.M.A. 1914b. A gigantic land tortoise from the Pleistocene of Menorca. Geol. Mag. N.S. Dec.6, 1: 100-107. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1979. Relación modelo geológico-modelo hidrogeológico. Ejemplo: El acuífero mioceno de la Isla de Menorca. I Simp. Nac. de Hidrogeología. 19 pp. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1983. Valor acuífero del modelo sedimentario de plataforma carbonatada del Mioceno de la Isla de Menorca. Com. del X Congr. Nac. Sedim. Menorca, 645-648. Bizon, G., Bizon J.J. i Mauffret, A. 1975. Présence de Miocène Inférieur au large de minorque (Baléares, Espagne). Revista Inst. Fr. Pétrole. 30(5): 713-726. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Colom, G. 1968. Sur l’âge du Miocène au Sud de Minorque. C. R. Soc. Géol. France, 5: 150-152. Brandano, M., Vannucci, G., Pomar, L. i Obrador, A. 2005. Rhodolith assemblages from the lower Tortonian carbonate ramp of Menorca (Spain): environmental and paleoclimatic implications. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 226, 307–323. Fornós, J.J. 1987. Les plataformes carbonatades de les Balears. Estudi sedimentológic de les plataformes miocenes de les Illes Balears i la comparació amb la sedimentació actual a la seva plataforma. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. XVI + 954 pp. (Inèdita). Guimerà, J. 1985. Estratigrafia de les fàcies carbonatades miocèniques d'una zona del migjorn de l'illa de Menorca. Memòria de llicenciatura de grau. Univ. Autònoma Barcelona. 104 pp. (Inèdita). Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C. 1982. Los nódulos algales (rodolitos) del Neógeno de la Cala Binidalí (Menorca). Inst. d’Estudis Balearics, II: 5: 31-41. Llompart, C. 1983. Braquiópodos actuales de la plataforma sudoriental de Menorca y su relación con las formas miocénicas de la isla. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 27: 201-207. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mateu-Vicens, G., Hallock, P. i Brandano, M. 2008. A dipòsitional model and paleoecological reconstruction of the Lower Tortonian distally steepened ramp of Menorca (Balearic Islands, Spain). Palaios, 23: 465-481. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Tesi doctoral. Inèdit. Univ. Barcelona. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la Isla de Menorca. Acta Geol. Hisp., 5: 19-23. Obrador, A. 1972-1973. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Revista Menorca, 64: 137-197, 65: 35-97 i 125- 189. Obrador, A. 2013. Propostes de gestió del patrimoni geològic de Menorca. A: Canals, A. i Carreres, D. Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca. Col·lecció Recerca, Institut Menorquí d’Estudis. 22: 291-303 Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez, A. i Jurado, M.J. 1983. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. Acta Geol. Hispánica, 18: 87-97.

73 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Jurado, M.J. 1983. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 59-71. Obrador, A. i Pomar, L. 1983. El Neógeno del sector de Maó. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. y Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca- Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 207-232. Obrador, A., Pomar, L. i Taberner, C. 1992. Late Miocene breccias of Menorca (Balearic Islands): a basis for the interpretation of a Neogene ramp dipòsit. Sedimentary Geology, 79: 203-223. Obrador, A. i Pomar, L. 2004. El Miocè del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 73-92. Pomar, L. 2001. Ecological enhancement of sedimentary accommodation: evolution from a carbonate ramp to rimmed shelf, Upper Miocene, Balearic Islands. Palaeogeogr. Palaeoclimatol. Palaeoecol. Special issue G. Camoin (ed.) Paleoceanology of reefs and carbonate platforms: Miocene to modern, 175: 249-272. Pomar, L., Obrador, A. i Westphal, H. 2002. Sub-wavebase crossbedded grainstones on a distally steepened carbonate ramp, Upper Miocene, Menorca, Spain. Sedimentology, 49: 139-169. Pomar, L., Bassant, P., Brandano, M., Ruchonnet, C. i Janson, X. 2012. Impact of carbonate producing biota on platform architecture: Insights from Miocene examples of the Mediterranean region. Earth-Science Reviews, 113: 186-211. Rodríguez, A., Gelabert, B. i de Pablo, F. (amb la col·laboració de A. Obrador i B. Caritg) 2017. Paisaje y Geología: un proyecto de geoconservación centrado en el geodiversidad insular. En: Carcavilla, L, Duque-Macías, J. Giménez, J., Hilario, M., Monge-Gamuzas, M., Vegas, J., i Rodríguez, A. (eds). Patrimonio geológico, gestionando la parte abiótica del patrimonio natural. Cuadernos del Museo Geominero, 21 Instituto Geológico y Minero de España, Madrid. Rosell, J. i Llompart, C. 1983. Aportaciones al estudio del Mioceno del extremo oriental de Menorca. Acta Geol. Hispánica, 18(2): 99-104. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 16,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 200 Interès didàctic: 270 Interès turístic: 210 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 170 Vulnerabilitat: 325 Susceptibilitat de degradació: 138 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 2 MITJANA-BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carrer de la urbanització de Binidalí Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

74 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Fotografies Concentració de nòduls d’algues roges

Vista general de la cala

75 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME12GE MODELAT EÒLIC DEL TRIÀSIC INFERIOR DE LES PENYES DE BINIGUARDÓ

Municipi Es Mercadal Paratge/s Biniguardó Coordenades Localització X: 595252 Y: 4428553 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 143,7 m Alçada Mínima: 36,9 m Figura de LIC i ZEPA protecció Superfície 0,268 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: ES Edat Triàsic Litologies pc. Conglomerats, gresos i pelites Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Alaior), 646, I Cap Menorca y Ciutadella (Fornells), 618, I-II Origen LIG Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca Espectaculars formes resultants de l'erosió eòlica en gresos massius vermells del Triàsic inferior, amb estratificacions encreuades ben conservades i formes d'erosió en niu d'abella i “tafones” especialment en vessants encarats al nord. Cal destacar que aquestes formes són conseqüència de la debilitació prèvia de la roca, per exemple, per fenòmens tectònics, Descripció per l’activitat orgànica o per les variacions de temperatura, i on és necessari un procés de neteja de l’arena producte de la desagregació, ja que, en cas contrari s’acumularia al peu d’aquestes formes i evitaria l’evolució del procés. Aquestes formacions figuren al catàleg de patrimoni de l'ajuntament des Mercadal. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bibliografia Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. seleccionada Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Gorsline, D. S. 1979. Pre-Triassic fit and alpine tectonics of continental blocks in the western Mediterranean. Geol. Soc. of America Bull., 90: 1074-1083.

76 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Fallot, P. 1923. Le probleme de l’île de Minorque. Bull. Soc. Géol. France, 23: 3-44. Freeman, T. i Obrador, A. 1979. Paleosoils and coal in the distal part of the Spanish Buntsandstein (Menorca and Mallorca, Balearic Islands). Boll. Soc. Hist. Nat. Bal., 23: 47-50. Gómez, D. 1987. Estratigrafía física y pretrología sedimentaria del Pérmico y Buntsandstein de la isla de Menorca. Inèdit. Tesi de Llicenciatura. Univ. Autòn. de Barcelona, 117 pp. Gómez-Gras, D. 1993. El Permotrías de las Baleares y de la vertiente mediterránea de la Cordilera Ibérica y del Maestrat: Facies y petrología sedimentaria. Bol. Geológico y Minero, vol 104-5. 467-515. Madrid. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Linol, B., Bercovici, A., Bourquin, S., Bienvenido, J., López-Gómez, J. Broutin, J., Durand, M. i Villanueva-Amadoz, U. 2009. Late Permian to Middle Triassic correlations and palaeogeographical reconstructions in south-western European basins: New sedimentological data from Minorca (Balearic Islands, Spain). Sedimentary Geology, 220: 77-94. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Obrador, A. 1977. Bibliografía del Permo-Trias de las islas Baleares. Cuader. de Geología Iberica, 4: 669-672. Obrador, A. i Mercadal, B. 1979. Geomorfologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear. T. 1: 265-320. Rodríguez-Perea, A., Ramos-Guerrero, E., Pomar, L., Paniello, X. Obrador, A. i Martí, J. 1987. El Triásico de las Baleares. Cuad. Geol. Iber., 11:295-321. Rosell, J. 1988. Caracterización sedimentológica y petrográfica de la serie roja permo- triásica de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., XCIX(1): 71-82. Virgili, C. 1958. El Triásico de los Catalánides. Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, 59, 856 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 15,56 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 85 Interès didàctic: 180 Interès turístic: 215 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 70 Vulnerabilitat: 80 Susceptibilitat de degradació: 14 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Camins no transitables per vehicles des de la carretera Me-15 Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

77 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Vista des Mercadal des del cim de les penyes de Biniguardó (Foto: Josep Florit) Fotografies

Estratificacions encreuades (Foto: Josep Florit)

78 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Formes resultants de l’erosió eòlica (Foto: Josep Florit)

79 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME13PA ROQUES CARBONÀTIQUES DEL MUSCHELKALK DE S'ARENAL D’EN CASTELL

Municipi Es Mercadal Paratge/s Arenal d’en Castell Coordenades Localització X: 600613 Y: 4431160 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 31,5 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC (excepte una superfície de 7.000 m2) / ANEI Me05 protecció Superfície 0,057 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: PA Secundaris: SE / ES / TE Edat Triàsic Litologies pc. Calcàries, margues i dolomies Full 1:25.000 Ses Coves Noves, 619, III Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) A l'extrem occidental de la cala de s’Arenal d’en Castell es troba la sèrie calcària típica del Muschelkalk, intensament replegada tectònicament, amb nòduls de sílex i amb un especial interès en uns nivells de calcàries amb juntes d'estratificació margoses amb fòssils de Ceratites i Daonellas, on la seva part superior està afectada per plecs de tipus chevron. Concretament aquesta sèrie, molt replegada tectònicament i on no es pot observar la base, està formada per: a) un nivell de calcàries amb dos cicles de somerització on la part més profunda correspon a un nivell dominantment margós, b) un nivell de calcàries amb estratificació gruixuda, completament bioturbades, grises i que al sostre presenten Descripció abundants nòduls de sílex, c) uns nivells de calcàries amb juntes d'estratificació margoses amb Ceratites i Daonellas amb la part superior afectada per plecs chevron folds, d) un nivell de calcàries finalment estratificades, grises i bioturbades, amb juntes d'estratificació margoses groguenques i també afectades per chevron folds, e) un nivell de dolomies massives, f) un nivell de calcàries bioturbades amb estratificació de mitjana a fina i juntes d'estratificació margoses i g) unes fàcies de transició al Keuper, formades per una sèrie de cicles de shallowing, compostos per un interval margós, un de calcari laminat per algues i un altre format per una bretxa de col·lapse (Llompart et al., 1987).

80 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Escudero-Mozo, M.J., Martín-Chivelet, J., Goy, A. i López-Gómez J. 2014. Middle-Upper Triassic carbonate platforms in Minorca (Balearic islands): Implications for Western Tethys correlations. Sedimentary Geology, 310: 41-58. Fallot, P. 1923. Le probleme de l’île de Minorque. Bull. Soc. Géol. France, 23: 3-44. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Hollister, J. 1934. Die stellung der Balearen in variscischen und alpine Orogen. Abit. Ges. Wiss. Gatt. Math. Pitys. Kl., III F. H., 10:121-154. Linol, B., Bercovici, A., Bourquin, S., Bienvenido, J., López-Gómez, J. Broutin, J., Durand, M. i Villanueva-Amadoz, U. 2009. Late Permian to Middle Triassic correlations and palaeogeographical reconstructions in south-western European basins: New sedimentological data from Minorca (Balearic Islands, Spain). Sedimentary Geology, 220: 77-94. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Llompart, C., Rosell, J., Márquez-Aliaga, A. i Goy, A.1987. El Muschelkalk de la Isla de Menorca. Cuadernos de geología Ibérica. Obra Cultural Balear. 11: 323-335. Mossisovics, E. 1882. Die cephalopoden der Mediterranean Trias provinz. Abh. K. K. Geol. Reichsanstalt, Wien, 10:1-322. Mossisovics, E. 1887. Uber Ammoniten fiihrende kalke unternorischen Alters auf den Bibliografia Balearischen Inseln. Verh. der K. K. Geol. Reichsanstalt, Wien, 327-329. seleccionada Nolan, H. 1886. Trías de Menorca y Mallorca. Bol. Com. Mapa Geol. España, 15:234-241. Nolan, H. 1887. Note sûr le Trias de Minorque. Bull. de la Soc. Geol. de France 3 (15), 593– 599. Nolan, H. 1890. Notas sobre el Trías de Menorca y Mallorca. Revista Menorca, 357-365. Nolan, H. 1893. Sur les terraines triassiques et jurassiques des îles Baleares. C. R. Soc. Géol. France, 23:821-823. Nolan, H. 1927. Le Muschelkalk de Minorque. Inèdit. Ateneo de Mahón. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Schmidt, M. 1935. Fossilien der spanischen Trias. Heidelberg. Tornquist, A. 1909. Ueber die ausseralpine Trias auf den Balearen und in Catalonien. Sitz. Preuss. Akad. Wiss., Berlín, 36: 902-918. Vachard, D., Colin, J-P., Rosell, J. i Houchuli, P. 1989. Incursions de microfaunes alpines dans le Trias del Îles Baléres et des Pyrénées espagnoles. C.R. Acad. Sci. Paris, t. 308, Sèrie II, p. 947-952. Vachard, D. i Colin, J-P., 1994. Etude micropaleontologique et palynologique du “Muschalkalk” de Minorque (Trias, Iles Baleares, Espagne), et precisions sur la systematique des involutinides (foraminiferes). Rev. de Paléobiologie, 13, 235– 257. Virgili, C. 1958. El Triásico de los Catalánides. Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, 59, 856 pp. Wurm, A. 1913. Beitrage zur Kenntnis des iberisch balearischen Trias provinz. Verh. Nat. Med. Ver. Heidelberg, 12:4.

81 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 15,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 130 Interès didàctic: 210 Interès turístic: 175 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 100 Vulnerabilitat: 250 Susceptibilitat de degradació: 62,5 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carrer Via de Ronda de la urbanització Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Muschelkalk de s’Arenal d’en Castell (Foto: Juan Manuel Rosas) Fotografies

Macar associat al Muschelkalk de s’Arenal d’en Castell (Foto: Juan Manuel Rosas)

82 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Detall dels plecs chevron folds (Foto: Juan Manuel Rosas)

83 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME14ES SÈRIE ESTRATIGRÀFICA DEL PORT D’ADDAIA

Municipi Maó - Es Mercadal Paratge/s Addaia Coordenades Localització X: 605806 Y: 4429952 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 86,2 m Alçada Mínima: 0 m Figura de Parc Natural, excepte als afloraments del marge occidental del port que corresponen a protecció LIC i ZEPA / ANEI Me06 Superfície 1,908 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: SE / GE / TE Edat Devonià, Carbonífer, Permià, Triàsic, Juràssic i Quaternari Litologies pc. Gresos, lloselles, conglomerats, pelites, radiolarites, calcàries, roques volcàniques i travertins Full 1:25.000 Ses Coves Noves, 619, III i Maó (Illa d'en Colom), 647, IV Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) i Projecte Life+Reneix El port d'Addaia correspon a una estreta badia que s'ha excavat en el contacte entre els Descripció materials juràssics i la sèrie infrajacent predominantment del Permotries. Els materials més resistents a l'erosió, a l'entrar a formar part de la badia, donen lloc a alts fons o bé a esculls.

84 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Uns d'aquests, per les seves dimensions qualificat d'illa (illa de Ses Mones), està format per calcàries del Muschelkalk. A l'entrada de la badia hi ha uns illots compostos per dolomies i calcàries juràssiques. Aquests materials, allà, han estat encavalcats per la sèrie paleozoica. Els materials paleozoics afloren tan sols a l'extrem N del marge oriental a la punta de Mongofra. Allà afloren, eslumpizades, les turbidites del Devonià, on destaca un espectacular plec tombat amb vergència N a la zona dels Armaris. Afloren també radiolarites, pissarres negres i vinoses i debris flow que també s’identifiquen a Binimel·là. Aquests materials encavalquen indistintament a la sèrie permotriàsica o a la juràssica. La sèrie permotriàsica està formada per un Pèrmic i un Triàsic inferior que jeu discordantment sobre l'anterior. El Pèrmic el componen canals meandriformes (point bars) i capes de desbordament de gresos intercalats en una sèrie pelítica. Els del Triàsic inferior estan formats per dos trams: un inferior gresós i un superior pelític. Sobre aquesta sèrie vermella permotriàsica descansen les dolomies i calcàries de Muschelkalk. La bioturbació intensa i característica a que estan sotmeses aquestes calcàries, així com el to plom del seu color gris, ajuden a localitzar els afloraments. El tram de fàcies Keuper, es troba sempre molt pinçat per la tectònica. El Juràssic és pràcticament en la seva totalitat dolomític. A la part occidental de la badia destaca la gran abundància d'afloraments de masses de travertins, escalonades de la muntanya al mar, fan pensar en l'existència de surgències, en un clima més plujós que l'actual, avui desaparegudes. A l'extrem sud del port es localitzen unes salines que, a la vegada, fan el paper de zona humida durant els períodes de migració de les aus. Molt properes a aquestes salines cal destacar els afloraments del Capell de Ferro, corresponents a gresos massius de la base del Triàsic amb un magnifica estratificació encreuada a gran escala i formes d’erosió en “niu d’abella”. Bourrouilh, R. 1967. Le Dévonien de Minorque (Baléares, Espagne). Ses limites et sa place en Méditerranée occidentale. Intern. Simp. On the Devonian System (Calgary, Canada), 2: 47-60. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. 1975. Flysch dévonien et culm de Minorque (Baléares, Espagne): Essai de reconstituion des zones de dépôt et première comparasion avec le Sud-Ouest de la Sardaigne. IX Congr. Intern. Sédiment. Nice. Extr. Public., 97-110. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Bibliografia Llompart, C., Rosell, J., Márquez-Aliaga, A. i Goy, A.1987. El Muschelkalk de la Isla de seleccionada Menorca. Cuadernos de geología Ibérica. Obra Cultural Balear. 11: 323-335. Nolan, H. 1886. Trías de Menorca y Mallorca. Bol. Com. Mapa Geol. España, 15:234-241. Nolan, H. 1927. Le Muschelkalk de Minorque. Inèdit. Ateneo de Mahón. Obrador, A. 1977. Bibliografía del Permo-Trias de las islas Baleares. Cuader. de Geología Iberica, 4: 669-672. Obrador, A. i Mercadal, B. 1969. Presencia de depósitos travertínicos lacustres de la edad cuaternaria en la isla de Menorca. Revista de Menorca 7:3-8. Obrador, A. i Mercadal, B. 1979. Geomorfologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear. T. 1: 265-320. Rosell, J. i Elízaga, E. 1989. Evolución tectosedimentaria del Paleozoico de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., 100(2): 193-204. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

85 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Virgili, C. 1958. El Triásico de los Catalánides. Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, 59, 856 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 15,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 160 Interès didàctic: 215 Interès turístic: 220 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 30 Vulnerabilitat: 80 Susceptibilitat de degradació: 6 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Pista sense asfaltar (camí d’Addaia), Camí de Cavalls - camins litorals i embarcació Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Plec tombat en materials del Devonià a l’entrada del port d’Addaia

86 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

S’Olla, Juràssic a l’illa Gran d’Addaia

Relleus triàsics del Capell de Ferro

87 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME15PA MIOCÈ DEL TRAM COSTANER DE S’ALGAR A ALCAUFAR

Municipi Sant Lluís Paratge/s Alcaufar - S’Algar Coordenades Localització X: 611082 Y: 4409877 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 8,7 m Alçada Mínima: 0 m Figura de Sense figura de protecció protecció Superfície 0,049 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: PA Secundaris: SE / ES / GE Edat Miocè Litologies pc. Calcàries, calcarenites, gresos i conglomerats Full 1:25.000 Illa de l'Aire, 673, IV Origen LIG Inventari de jaciments paleontològics i geològics d'interès científic de l'illa de Menorca i Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de LIG de les Illes Balears L’àrea costanera que comprèn la zona de s’Algar - Alcaufar es relaciona amb un jaciment fossilífer de braquiòpodes, algues vermelles, bivalves, equinoderms i dents de peixos. Des d’aquest punt de vista destaca l’aflorament d’en Vermell, un jaciment de fòssils amb els quals s’han fet diversos estudis científics, i actualment fortament espoliat, on es localitzen un nivells irregular de conglomerats i gresos que fossilítzen un relleu càrstic, i que estan coberts per petits gruixos de calcàries amb creixements estromatolítics (Rosell i Llompart, Descripció 2002). L’àrea representa un interessant exemple per al coneixement i estudi del talús de rampa (segons Pomar, 2001) i la Unitat d’Esculls (d’Obrador, et al., 1983b) que són separades per una superfície de carstificació o erosió, que correspon a una espectacular crosta ferruginosa i fosfàtica que aflora especialment a s’Algar i que segueix el sostre d’un pla d’estratificació. En aquesta crosta es diferencien abundants nòduls algals, grans bivalves i equinoderms irregulars (clipeasteroides de conquilla gruixuda i secció triangular aixafada). Prop d’Alcaufar, les capes situades per sobre la crosta es troben intensament bioturbades per crancs i amb abundants nòduls algals de grans dimensions, així com també

88 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

briozous, bivalves i braquiòpodes (Terebratula terebratula, Megerlia truncata i Megathiris truncata) (Llompart, 1983 i Llompart i Calzada, 1982). Asprion, U., Westphal, H., Nieman, M. i Pomar, L. 2008. Extrapolation of dipòsitional geometries of the Menorcan Miocene carbonate ramp with ground-penetrating radar. Facies 55, 37–46. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1979. Relación modelo geológico-modelo hidrogeológico. Ejemplo: El acuífero mioceno de la Isla de Menorca. I Simp. Nac. de Hidrogeología. 19 pp. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1983. Valor acuífero del modelo sedimentario de plataforma carbonatada del Mioceno de la Isla de Menorca. Com. del X Congr. Nac. Sedim. Menorca, 645-648. Bizon, G., Bizon J.J., Bourrouilh, R. i Massa, D. 1973. Présence aux Îles Baléares (Méditerranée Occidentale) de sédiments “messiniens” déposés dans une mer ouverte à salinité normale. Miocène Inférieur au large de minorque (Baléares, Espagne). Comptes Rendus des séances de l’Académie des sciences, 277: 985- 988. Bizon, G., Bizon J.J. i Mauffret, A. 1975. Présence de Miocène Inférieur au large de minorque (Baléares, Espagne). Revista Inst. Fr. Pétrole. 30(5): 713-726. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Colom, G. 1968. Sur l’âge du Miocène au Sud de Minorque. C. R. Soc. Géol. France, 5: 150-152. Brandano, M., Vannucci, G., Pomar, L. i Obrador, A. 2005. Rhodolith assemblages from the lower Tortonian carbonate ramp of Menorca (Spain): environmental and Bibliografia paleoclimatic implications. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, seleccionada 226, 307–323. Brandano, M., Westphal, H., Mateu-Vicens, G., Preto, N. i Obrador, A. 2016. Ancient upwelling record in a phosphate hardground (Tortonian of Menorca, Balearic Islands, Spain). Marine and Petroleum Geology, 2016, 1–13. Fornós, J.J. 1987. Les plataformes carbonatades de les Balears. Estudi sedimentológic de les plataformes miocenes de les Illes Balears i la comparació amb la sedimentació actual a la seva plataforma. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. XVI + 954 pp. (Inèdita). Gómez-Pujol, L. i Roig-Munar, F.X. 2013. Acumulaciones de grandes bloques en las crestas de los acantilados del sur de Menorca (Illes Balears): observaciones preliminares. Geo-Temas, 14: 71-74. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C. 1983. Braquiópodos actuales de la plataforma sudoriental de Menorca y su relación con las formas miocénicas de la isla. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 27: 201-207. Llompart, C. i Calzada, S. 1982. Braquiópodos messinienses de la isla de Menorca. Bol. R. Soc. Española Hist. Nat. (Geol.), 80: 185-206. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mateu-Vicens, G., Hallock, P. i Brandano, M. 2008. A dipòsitional model and paleoecological reconstruction of the Lower Tortonian distally steepened ramp of Menorca (Balearic Islands, Spain). Palaios, 23: 465-481. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Tesi doctoral. Inèdit. Univ. Barcelona.

89 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la Isla de Menorca. Acta Geol. Hisp., 5: 19-23. Obrador, A. 1972-1973. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Revista Menorca, 64: 137-197, 65: 35-97 i 125- 189. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez, A. i Jurado, M.J. 1983a. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. Acta Geol. Hispánica, 18: 87-97. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Jurado, M.J. 1983b. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 59-71. Obrador, A. i Pomar, L. 1983c. El Neógeno del sector de Maó. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca- Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 207-232. Obrador, A., Pomar, L. i Taberner, C. 1992. Late Miocene breccias of Menorca (Balearic Islands): a basis for the interpretation of a Neogene ramp dipòsit. Sedimentary Geology, 79: 203-223. Obrador, A. i Pomar, L. 2004. El Miocè del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 73-92. Pomar, L. 2001. Ecological enhancement of sedimentary accommodation: evolution from a carbonate ramp to rimmed shelf, Upper Miocene, Balearic Islands. Palaeogeogr. Palaeoclimatol. Palaeoecol. Special issue G. Camoin (ed.) Paleoceanology of reefs and carbonate platforms: Miocene to modern, 175: 249-272. Pomar, L., Obrador, A. i Westphal, H. 2002. Sub-wavebase crossbedded grainstones on a distally steepened carbonate ramp, Upper Miocene, Menorca, Spain. Sedimentology, 49: 139-169. Pomar, L., Bassant, P., Brandano, M., Ruchonnet, C. i Janson, X. 2012. Impact of carbonate producing biota on platform architecture: Insights from Miocene examples of the Mediterranean region. Earth-Science Reviews, 113: 186-211. Roig-Munar, F.X. 2015. Presència de blocs de tsunami a les costes de les Illes Balears, el cas de Menorca. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. Rosell, J. i Llompart, C. 1983. Aportaciones al estudio del Mioceno del extremo oriental de Menorca. Acta Geol. Hispánica, 18(2): 99-104. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 15,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 260 Interès didàctic: 275 Interès turístic: 225 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 170 Vulnerabilitat: 325 Susceptibilitat de degradació: 138 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 3 MITJANA-BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

90 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Accés: Carrers de les urbanitzacions d’Alcaufar i s’Algar Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Crosta fosfatada i ferruginosa a la punta de Rafalet

Fotografies

Detall de les roques de En Vermell afectades per un ciment predominantment ferruginós

Estrats gruixuts fortament carstificats i bioturbats a l’extrem meridional de cala d’Alcaufar

91 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME16ES SEQÜÈNCIES TURBIDÍTIQUES DEL CARBONÍFER DES MURTAR I SA MESQUIDA

Municipi Maó Paratge/s Es Murtar - sa Mesquida Coordenades Localització X: 610245 Y: 4418688 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 42,4 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me08 protecció Superfície 0,168 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: SE / TE / GE / PA Edat Carbonífer Litologies pc. Gresos, lloselles i conglomerats Full 1:25.000 Maó, 647, III Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) i Projecte Life+Reneix A la cala des Murtar les seqüències turbidítiques es caracteritzen per presentar la intercalació d'una gran massa de colada fangosa (debris flow) superior als 10 m de potència. Està formada per elements intraconca i extraconca, els primers corresponen a grans blocs (> 2 m de diàmetre) de turbidites, que la colada fangosa anava erosionant del fons i incorporant durant el transport. Aquests fragments de turbidites, tant de fàcies de desbordament, com de canals, presenten per general un fort replegament en forma de Descripció pilows. Els elements extraconca són cants de fins a 20 cm de diàmetre de quars, roques sedimentàries, roques metamòrfiques, alguns de roques intrusives i puntualment de roques efusives. Aquests cants, sense organització alguna, estan units per una matriu gresosa i pelítica negra. Al sud de les edificacions de la cala, s'ha trobat un exemplar (motlle intern) de Trilobit Drevermania i també d’Archaeocalamites (Llabrés et al., 1980), en dipòsits de desbordament. A la cala de sa Mesquida cal destacar el turó del Pa Gros, constituït fonamentalment per nivells de conglomerats i gresos gruixuts amb absència de matriu, separats entre ells per superfícies erosives i amb presència d’estructures internes i de

92 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

càrrega, que també es detecten a la punta de sa Bateria Amagada. A prop de la platja de sa Mesquida, també s’observa la intercalació de materials caòtics com els des Murtar. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. 2016. The Balearic Islands in the Alpine Orogeny. Boletín Geológico y Minero, 127 (2/3): 527-546 Estrada, R. 1977. Model de sedimentació de conoides submarins: aplicació a un sector del Paleozoic de Menorca. Inèdit. Tesi de Llicenciatura. Univ. Autòn. de Barcelona, 116 pp. Estrada, R. i Obrador, A. 1998. Exemples de dipòsits conglomeràtics a l’illa de Menorca. A Fornós J.J. (Ed.). Aspectes geològics de les Balears. Univ. de les Illes Balears, 221-249. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Hollister, J.S. 1935. Über die stellung der Balearen invariscichen und Alpinen orogen. Geologia de la Mediterrania Occidental, Vol. 2-5, 47: 1-2. Llabrés, A., Escandell, G., Escandell, R. i Fernández, M. 1980. Contribución al conocimiento de la fauna fósil del Carbonífero de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 24: 93- 96. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Bibliografia Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. seleccionada Llompart, C. i Wieczorek, J. 1997. Trace fossils from Culm facies of Minorca island. Prace Panstwowego Instytutu Geologicznego CLVII: 99-103. Obrador, A. 1979. Introducción geológica a la Historia de Menorca. A: Mascaró Pasarius J. (Ed.). Geografia e Historia de Menorca. T.I, 3-76. Orr, P.J., Benton, M.J. i Trewin, N.H. 1996. Deep marine trace fossil assemblages from the Lower Carboniferous of Menorca, Balearic Islands, Western Mediterrean. Geological Journal, 31:235-258. Quintana, J. 1995. Nuevas loacalidades con Xeroplexa cuerdai (Gasull, 1963) (Gastropoda: Pulmonata). Revista de Menorca, 1: 27-39. Rodríguez, A., Gelabert, B. i de Pablo, F. (amb la col·laboració de A. Obrador i B. Caritg) 2017. Paisaje y Geología: un proyecto de geoconservación centrado en el geodiversidad insular. A: Carcavilla, L, Duque-Macías, J. Giménez, J., Hilario, M., Monge-Gamuzas, M., Vegas, J., i Rodríguez, A. (eds). Patrimonio geológico, gestionando la parte abiótica del patrimonio natural. Cuadernos del Museo Geominero, 21 Instituto Geológico y Minero de España, Madrid. Rosell, J. i Arribas, J. 1989. Características petrológicas de las areniscas del Carbonífero de facies Culm de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., 100(5): 137-148. Rosell, J. i Elízaga, E. 1989. Evolución tectosedimentaria del Paleozoico de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., 100(2): 193-204. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 15,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 185 Interès didàctic: 215 Interès turístic: 200 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 100 Vulnerabilitat: 280 Susceptibilitat de degradació: 70

93 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA Prioritat de 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 protecció PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carretera Me-3 als principals afloraments des Murtar i sa Mesquida i camins no transitables amb vehicle per a la resta. Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Colada fangosa a es Murtar (Foto: Juan Manuel Rosas) Fotografies

Pa Gros de sa Mesquida

94 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Seqüència incompleta de Bouma al Pa Gros de sa Mesquida

95 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME17GE PEDRERES DE S’HOSTAL

Municipi Ciutadella Paratge/s Hostals Coordenades Localització X: 574159 Y: 4428629 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 46,6 m Alçada Mínima: 17,4 m Figura de Bé d’interès etnològic protecció Superfície 0,055 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: SE / PA Edat Miocè Litologies pc. Calcarenites i calcàries Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Ciutadella), 617 bis-618, II-III Origen LIG Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca

Recinte de pedreres de marès de 55.000 m2, que finalitzà la seva activitat extractiva al 1994. L'espai fou llogat per l'associació (ara fundació) Líthica al 1995, la qual iniciaria la seva tasca cultural al mateix any, amb la finalitat de sensibilitzar a la societat sobre la importància de les pedreres com a restes arquitectòniques de gran valor i salvar-les de l’oblit. Són una de les pedreres on es pot observar amb major claredat l’evolució de les tècniques dels pedrers, presenta d´una banda un paisatge resultat de l´extracció mecànica, de grans Descripció dimensions i cúbica geometria, i, per l´altra, antigues pedreres d´extracció manual, així com també de subterrànies. A les parets de les pedreres s’identifiquen abundants restes fòssils (especialment equinoïdeus), bioturbacions i estructures relacionades amb espeleotemes. L'extracció singular del marès produeix, especialment a les pedreres de s’Hostal, un particular paisatge quadriculat de murs verticals, grans afloraments geològics, que combinen un significat històric o etnològic amb un clar contingut geològic, que permet establir un llaç entre l’home i la geologia. Fernández, M., Florit, J., Monjo M. i Obrador A. 1994. Catàleg de l’exposició “Pedres de Bibliografia Menorca”. Biblioteca Pública de Maó, 60 pp. seleccionada Florit, F. i Sauleau, L. 1995. Pedreres de marès. Líthica Menorca i “Sa Nostra” Obra Social i Cultural. Palma de Mallorca. 134 pp.

96 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Fornós, J. J. (Ed.). 1998. Aspectes geològics de les Balears. Univ. de les Illes Balears, 473 pp. Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). 2004. Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 378 pp. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mateos, R.M., Durán, J.J. i Robledo, P.A. 2010. Las canteras de marés de la costa de Mallorca como patrimonio geológico. A: Florido, P. i Rábano, I. Una visión multidisciplinar del patrimonio geológico y minero. Serie: Cuadernos del Museo geominero, 12: 147-159. Pons, L. (coord.). 2002. De pedra. Centre d’Estudis Locals d’Alaior. Alaior. 203 pp. Rodríguez, A., Pons, G.X. i de Pablo, F. (eds.). 2018. Guía de geología de Menorca. Itinerarios naturales y culturales. Col·lecció Menorca Reserva de Biosfera, 6. Consell Insular de Menorca - Agència Menorca Reserva de Biosfera; Institut Menorquí d'Estudis, 248 pp. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Rosselló, V.M., Fornós J. i Gómez-Pujol, Ll. (Eds.). 2003. Introducción a la geografía física de Menorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 226 pp. Sánchez–Rodrigo, C. i Sánchez–Rodrigo, B. 1980. La isla de Menorca en texto e imagenes.Trad. de Die Balearem in wort und bildgeschildert. 1890. “Sa Nostra” Obra Social i Cultural. 2 T. Palma de Mallorca. Sauleau, L. 1985. Pedreres i Trencadors. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Quaderns de Folklore, 22-23. 86 pp. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 15,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 110 Interès didàctic: 250 Interès turístic: 255 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 70 Vulnerabilitat: 195 Susceptibilitat de degradació: 34,1 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Camí Vell de Maó Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

97 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Detall d’un fòssil d’equinoderm a la pedrera del Jardí Medieval

Detall de bioturbacions a la pedrera del Laberint

Fotografies

Pedrera del Laberint (extracció mecànica) (Foto: Josep Florit)

Pedrera dels Tarongers (extracció manual) (Foto: Josep Florit)

98 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME18GE COVES DE CALA BLANCA

Municipi Ciutadella Paratge/s Parelleta Coordenades Localització X: 571255 Y: 4424859 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 14,9 m Alçada Mínima: 0 m Figura de BIC protecció Superfície 0,032 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: Edat Miocè i Quaternari Litologies pc. Calcarenites, calcàries, llims i argiles Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Santandría), 645 bis-646, I-IV Origen LIG Projecte Life+Reneix Conjunt de coves (de s’Aigo, Na Megaré, des Màrmol, de sa Tauleta i des Caramells) ubicades al paratge de Paralleta a la urbanització de cala Blanca. Corresponen a cavitats de la franja litoral, clàstiques, formades principalment per dissolució a partir de dos sistemes de diàclasis; un principal de direcció NE-SW (N30-60S), coincident amb l’orientació principal de cala Blanca, i un altre de secundari E-W (N90-110E), que subdivideixen les cavitats en diferents sales (Arnau, et al., 2008). Es troben situades a prop del nivell freàtic actual on les aigües ocupen les zones deprimides, normalment les vores de sales i galeries, que en Descripció ocasions formen conjunts discontinus de petits llacs. Presenten potents pisos estalagmítics i belles formes axials que emplenen les cavitats, a més d’acumulacions d’argiles vermelles que han reblert alguns conductes de dissolució i recobert part del paviment d’algunes zones. Durant les actuacions de reconeixement realitzades (Arnau, et al., 2008) es van identificar ceràmiques talaiòtiques i clàssiques, així com restes d’ossos humans. Actualment s’hi està desenvolupant un projecte per tal d’obrir-les al públic on fins i tot es va arribar a plantejar la possibilitat d’unió de diverses cavitats (de s’Aigo, Na Megaré i des Màrmol), previ treball de condicionament.

99 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Arnau, P., Laínez, N., Zubillaga, M. i Gómez, D. 2008. Les coves de Cala blanca (Ciutadella de Menorca). Endins, 32: 105-138. Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). 2004. Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 378 pp. Ginés, J. i Ginés, A. 2011. Classificació morfogenètica de les cavitats càrstiques de les Illes Balears. Endins, 17: 85-102. Gràcia, F., Fornós, J. i Clamor, B. 2007. Cavitats costaneres de les Balears generades a la zona de mescla, amb importants continuacions subaquàtiques. A: Pons, G.X. i Vicens, D. Geomorfologia litoral i Quaternari. Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Mon. de la Soc. Hist. Nat. Balears, 14: 380 pp. Bibliografia Gràcia, F., Ginard, A., Vicens., D. i Ginés, J. 2009. Recull de les cavitats de major recorregut seleccionada i major fondària de les Balears. Endins, 33: 139-152. Gràcia, F., Ginés, J., Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (eds.). 2011. El carst: patrimoni natural de les Illes Balears. Endins, 35, Mon. de la Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 368 pp. Jurado, M.J. 1985. Estudi sedimentològic del Neogen de l’àrea de Ciutadella. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. 144 pp. (Inèdita). Thomas, J. M. i Montoriol, J. 1951. Los fenómenos càrsticos de Parelleta (Ciudadela, Menorca). Rev. Speleón, T. 2, 4: 191-215. Trias M. 1973. Sobre dos cavidades del Barranc d’AIgendar: Cova Murada y Cova de’n León. XIII Congreso Nacional de Arqueología: 365-376. Huelva. Trias, M. i Ginés, J. 1989. Algunes noves cavitats de l’illa de Menorca. Endins, 14-15: 5-16.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 15,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 165 Interès didàctic: 240 Interès turístic: 255 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 190 Vulnerabilitat: 200 Susceptibilitat de degradació: 95 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 1 MITJANA - BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carrers de la urbanització de cala Blanca Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

100 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Fotografies

Formacions litoquímiques i llac de la cova de na Megaré (Arnau, et al. 2008)

Sala del Laberint (Arnau, et al. 2008)

101 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

DUNES PLEISTOCENES DES CANUTELLS A CALA EN PORTER I COVA DE SA ME19GE DUNA

Es Canutells, Cales Coves, Municipi Alaior - Maó Paratge/s Cala en Porter Localització Coordenades X: 599098 Y: 4412231 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 49,3 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me11 protecció Superfície 0,058 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: ES / SE / PA Edat Quaternari Litologies pc. Calcarenites Full 1:25.000 Maó, 647, III i Cala en Brut y Alaior (Cala en Porter), 646, II Inventari de jaciments paleontològics i geològics d'interès científic de l'illa de Menorca i Origen LIG Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca Des des Canutells a cala Llucalari aflora discontínuament una potent duna del Plistocè associada als finals de la glaciació de Riss (Mercadal, 1966) i afectada per una intensa explotació antròpica que permet observar les seves característiques i a la vegada accelera la seva erosió. Destaquen els afloraments del racó d’es Suros (es Canutells) i del rincó de Sant Josep (cala en Porter). Mercadal, 1959 i 1966 descriu la duna del racó des Suros amb Descripció un alçada aproximada de 15 m i fossilitzada per un talús conglomeràtic. A cales Coves destaca una potent duna a l’oest de la cala que conté llims vermells amb restes de pulmonats terrestres. Servera i Riquelme, 2004, seguint les descripcions de Mercadal, 1966, destaquen al rincó de Sant Josep successius nivells de paquets dunars transversals fòssils que pujaren pel vessant de sobrevent del relleu (grimpants), i de sotavent per efecte eco (formada per l’acció de remolins de vent) en el seu desenvolupament en front del penya- segat. Al racó des Suros descriuen una duna fòssil grimpadora. Les dunes de cales Coves

102 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

presenten uns 15 m de potència i estan adossades a un paleo-penya-segat marí. És especialment espectacular l’aflorament del racó des Suros on s’habilità una escala (també rep el nom de racó de s’Escaleta) per al seu accés des de la part alta del penya-segat. Per la seva banda, la cova de sa Duna correspon a una cavitat costanera a un alçada de 12 m per sobre del nivell del mar als penya-segats de cala en Porter, ocupada per una eolianita d’origen marí, d’una alçada mínima de 14 m i amb una notable bona estratificació, que degué entrar per una boca molt més alta que l’actual, fins a tapar-la completament. La boca actual és producte de l’erosió al cim del con dunar, on s’han format unes marmites (Florit, 2000; Trias, 2004). Cal destacar la gran quantitat i bon estat de rastres i petjades d’Hypnomys a les eolianites (Quintana i Arnau, 2004). Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Florit, J. 2000. Una teoria per la cova de sa Duna. Ull de sol, 118: 21-23. Alaior. Gràcia, F., Ginés, J., Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (eds.). 2011. El carst: patrimoni natural de les Illes Balears (2011). Endins, 35, Mon. de la Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 368 pp. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mercadal, B. 1959. Noticia sobre la existencia de restos de terrazas del Tirreniense en la costa sur de Menorca. Boll. Soc. Hist. Natural de Balears. 5:39-44. Mercadal, B. 1962. El “Strombus Bubonius” Lamarck, y los restos de terrazas Tyrrhenienses de Menorca. Revista de Menorca, 412-419. Bibliografia Mercadal, B. 1966. Nuevas aportaciones al conocimiento del Cuaternario de Menorca. seleccionada Revista de Menorca, 148-161. Mercadal, B. 1967. Nuevos yacimientos de Myotragus en Menorca y su cronologia. Boll. Soc. Hist. Nat. de Baleares, 13: 63-75. Quintana, J. i Arnau, P. 2004. Descripció dels rastres i les petjades d’Hypnomys Bate 1918 (Mammalia: Gliridae) de la cova de Sa Duna (Alaior, Menorca). Endins, 26: 7-14. Quintana, J., Bover, P. i Alcover, J.A. 2004. Els vertebrats terrestres fòssils del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears - Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 291-302. Servera, J. i Riquelme, J. 2004. L’acció del vent. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 213-234. Trias, J. 2004. El paisatge subterrani meridional de Menorca. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 275-290.

103 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 13,57 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 150 Interès didàctic: 190 Interès turístic: 160 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 200 Vulnerabilitat: 155 Susceptibilitat de degradació: 77,5 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Es pot accedir des Canutells, cala en Porter i cales Coves mitjançant camins litorals Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies Rincó de Sant Josep

Racó dels Suros

104 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Detall de l’accés irregular al racó dels Suros

105 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME20ES MIOCÈ DEL TRAM COSTANER DE CALA EN BLANES A SA FAROLA

Municipi Ciutadella Paratge/s Cala en Blanes Coordenades Localització X: 569771 Y: 4427507 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 11 m Alçada Mínima: 0 m Figura de Sense figura de protecció protecció Superfície 0,030 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: SE / PA Edat Miocè Litologies pc. Calcàries i calcarenites Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Santandría), 645 bis-646, I-IV Origen LIG Inventari de Jaciments paleontològics i geològics d'interès científic de l'illa de Menorca i Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de LIG de les Illes Balears Presència de lumaquel·les d’Heterostegines, que marquen el trànsit entre el Talús de rampa definit per Pomar, 2001, fins a la Unitat d'Esculls d’Obrador, et al. 1983b. Van acompanyades d’una abundant fauna de Clypeaster sp, sovint trencats i amb diferents orientacions, així com de pectínids i dents de peix (Sparus sp.) (Jurado, 1985). En diversos punts els materials presenten coloracions vermelles possiblement relacionades amb un contacte carstificat entre ambdues unitats. Per sobre de les lumaquel·les d’Heterostegines, Descripció les fàcies de la Unitat d’Esculls tenen com a components principals fragments d’algues roges que s’alternen amb sediments fins amb presencia d’abundants bioclasts entre els quals predominen els pectínids, briozous i equínids trencats. Als nivells més superiors, es detecten nivells amb rodofícies brancudes de morfologia arborescent i fauna molt diversa (Obrador et al., 1983c, Jurado, 1985). Aquestes fàcies han estat interpretades com a sediments de mar obert situats en el límit inferior de la zona fòtica (Obrador i Pomar, 2004). Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1979. Relación modelo geológico-modelo hidrogeológico. Ejemplo: El acuífero mioceno de la Isla de Menorca. I Simp. Nac. de Hidrogeología. 19 pp.

106 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1983. Valor acuífero del modelo sedimentario de plataforma carbonatada del Mioceno de la Isla de Menorca. Com. del X Congr. Nac. Sedim. Menorca, 645-648. Bizon, G., Bizon J.J., Bourrouilh, R. i Massa, D. 1973. Présence aux Îles Baléares (Méditerranée Occidentale) de sédiments “messiniens” déposés dans une mer ouverte à salinité normale. Miocène Inférieur au large de minorque (Baléares, Espagne). Comptes Rendus des séances de l’Académie des sciences, 277: 985- 988. Bizon, G., Bizon J.J. i Mauffret, A. 1975. Présence de Miocène Inférieur au large de minorque (Baléares, Espagne). Revista Inst. Fr. Pétrole. 30(5): 713-726. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Colom, G. 1968. Sur l’âge du Miocène au Sud de Minorque. C. R. Soc. Géol. France, 5: 150-152. Fornós, J.J. 1987. Les plataformes carbonatades de les Balears. Estudi sedimentológic de Bibliografia les plataformes miocenes de les Illes Balears i la comparació amb la sedimentació seleccionada actual a la seva plataforma. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. XVI + 954 pp. (Inèdita). Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Jurado, M.J. 1985. Estudi sedimentològic del Neogen de l’àrea de Ciutadella. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. 144 pp. (Inèdita). Llompart, C. 1983. Braquiópodos actuales de la plataforma sudoriental de Menorca y su relación con las formas miocénicas de la isla. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 27: 201-207. Llompart, C. i Calzada, S. 1982. Braquiópodos messinienses de la isla de Menorca. Bol. R. Soc. Española Hist. Nat. (Geol.), 80: 185-206. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mateu-Vicens, G., Hallock, P. i Brandano, M. 2008. A dipòsitional model and paleoecological reconstruction of the Lower Tortonian distally steepened ramp of Menorca (Balearic Islands, Spain). Palaios, 23: 465-481. Mercadal, B. 1966. Nuevas aportaciones al conocimiento del Cuaternario de Menorca. Revista de Menorca, 148-161. Mercadal, B. 1967. Nuevos yacimientos de Myotragus en Menorca y su cronologia. Boll. Soc. Hist. Nat. de Baleares, 13: 63-75. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Tesi doctoral. Inèdit. Univ. Barcelona. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la Isla de Menorca. Acta Geol. Hisp., 5: 19-23. Obrador, A. 1972-1973. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Revista Menorca, 64: 137-197, 65: 35-97 i 125- 189. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez, A. i Jurado, M.J. 1983a. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. Acta Geol. Hispánica, 18: 87-97. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Jurado, M.J. 1983b. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 59-71. Obrador, A., Pomar, L., Jurado, M.J., Rodríguez-Perea, A. i Fornós, J. 1983c. El Neógeno del sector de Ciutadella. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea,

107 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 233-255. Obrador, A. i Pomar, L. 2004. El Miocè del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 73-92. Pomar, L. 2001. Ecological enhancement of sedimentary accommodation: evolution from a carbonate ramp to rimmed shelf, Upper Miocene, Balearic Islands. Palaeogeogr. Palaeoclimatol. Palaeoecol. Special issue G. Camoin (ed.) Paleoceanology of reefs and carbonate platforms: Miocene to modern, 175: 249-272. Pomar, L., Bassant, P., Brandano, M., Ruchonnet, C. i Janson, X. 2012. Impact of carbonate producing biota on platform architecture: Insights from Miocene examples of the Mediterranean region. Earth-Science Reviews, 113: 186-211. Quintana, J. 1998. Aproximación a los yacimientos de vertebrados del Mio-Pleistoceno de la isla de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 101-117. Quintana, J., Bover, P. i Alcover, J.A. 2004. Els vertebrats terrestres fòssils del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears - Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 291-302. Reumer, W. F. 1982. Sorne remarks on the fossil vertebrates from Menorca, Spain. Proc. Konink. Ned. Akad. v. Wetenschappen, ser. B, 85 (1): 77-87. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 13,13 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 170 Interès didàctic: 205 Interès turístic: 185 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 110 Vulnerabilitat: 255 Susceptibilitat de degradació: 70,1 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carrer del camí de sa Farola Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

108 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Vista general de la localitat des de la punta de na Mari i contacte entre les dues unitats principals del Miocè menorquí en primer terme

Fotografies

Detall d’un clipeasteroïdeu a la punta de na Mari

Detall de rodofícies brancudes a la part alta de la sèrie

109 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

SÈRIE ESTRATIGRÀFICA I MODELAT CÀRSTIC DEL CAP I MOLA DE FORNELLS I ME21ES COVA POLIDA

Municipi Es Mercadal Paratge/s Fornells Coordenades Localització X: 598094 Y: 4433555 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 123,1 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me04 (Mola de Fornells) i ANEI Me03 (Torre de Fornells) protecció Superfície 11,212 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: GE / PA Edat Juràssic, Cretaci i Quaternari Litologies pc. Calcàries, dolomies i calcarenites Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Fornells), 618, I-II Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) i Projecte Life+Reneix La mola de Fornells forma una península constituïda per materials carbonatats juràssics i cretacis, coberts en la seva part nord-occidental per dunes fixes pleistocenes, mitjançant un contacte discordant i erosiu. La millor panoràmica de la discordança s'aconsegueix des de la torre de defensa de Fornells. En aquest punt, afloren les dolomies juràssiques bretxoides i amb formes d'erosió càrstiques. A la vegada, es localitza aquí un dels pocs jaciments de fòssils del Juràssic menorquí, format principalment per algues, crinoïdeus i Descripció braquiòpodes en un nivell margós, els quals han permès datar l’aflorament com a del Toarcià (Llompart 1979, Llompart 1980). Els materials Quaternaris foren estudiats en detall per Mercadal et al., 1970, els quals els defineixen com a dipòsits de calcarenites amb estratificació encreuada a gran escala, dipositats pel vent en les proximitats d’una platja que actuà d’àrea font i amb paleosòls llimosos, amb abundant fauna de gasteròpodes terrestres que van permetre interpretar aquests afloraments com a finals de la glaciació de Mindel. En canvi, Bourrouilh i Magne,1963 i Bourrouilh, 1973, els relacionen amb dipòsits marins formats en un període de temps comprès entre el Pliocè superior i el Quaternari

110 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

antic a partir de la microfauna que inclouen. Situant-se en la pròpia Mola es pot apreciar un exemple de rasa marina. La superfície actual de la Mola presenta un paisatge abundant en fenòmens càrstics, com és el lapiaz i les coves. Entre elles destaca la cova Polida de Fornells descrita per Montoriol-Pous i Assens-Caparrós,1957. Correspon a la cavitat més popular i extensa de la regió de Tramuntana de Menorca amb 543 m de recorregut (Gràcia, et al. 2009). És una cova d’un clar d’origen càrstic afectada pels mecanismes d’erosió costanera, classificades com a captures càrstic-marines (Ginés i Ginés, 2005), terme definit per Montoriol-Pous, 1971, 1972. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Magne, J. 1963. A Propos de Dépôts du Pliocène Supérieur et du Quaternaire sur la côte Nord de l´île de Minorque (Baléares). Bull. Soc. Géol. France, 7, V: 298-302. Colom, G. 1965. Los sedimentos cretácicos de las Baleares. Revista de Menorca, 193-212. Cuerda, J. 1965. Données paléontologiques pour l'étude de la Malacofauna terrestre de Baléares Orientales. Extrait Rapp. et Proc. verb. Réun. C. I. E. S. M. vol. XVIII (Z), pp. 507-510. Mónaco. Fallot, P. 1923. Le probleme de l’île de Minorque. Bull. Soc. Géol. France, 23: 3-44. Ginés, J. i Ginés, A. 2005. Classificació morfogenètica de les cavitats càrstiques de les Illes Balears. Endins, 17: 85-102. Gràcia, F., Ginard, A., Vicens., D. i Ginés, J. 2009. Recull de les cavitats de major recorregut i major fondària de les Balears. Endins, 33: 139-152. Gràcia, F., Ginés, J., Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (eds.). 2011. El carst: patrimoni natural de les Illes Balears. Endins, 35, Mon. de la Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 368 pp. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Bibliografia Llompart, C. 1979. Aportaciones a la paleontología del Lias de Menorca. Boll. Soc. Hist. seleccionada Nat. Balears, 23: 87-116. Llompart, C. 1980. Nuevo afloramiento del Lias fosilífero menorquín. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 24: 85-88. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mercadal, B., Villalta, F., Obrador, A. i Rosell, J. 1970. Nueva aportación al conocimiento del Cuaternario menorquín. Acta Geol. Hispánica, 5(4): 89-93, Barcelona. Montoriol-Pous, J. i Assens-Caparrós, J. 1957. Estudio geomorfológico e hidrogeológico del karst de la península de s’Albufereta (Fornells, Menorca). Rass. Esp. Italiana, 9 (1): 3-48. Montoriol-Pous, J. 1971. Nota sobre la génesis de la Foradada (Conejera, Baleares). Geo y Bio Karst, 28: 17-19. Montoriol-Pous, J. 1972. Estudio de una captura kárstico-marina en la isla de Cabrera. Acta Geológica Hispánica, 6 (4): 89-91. Nolan, H. 1933. Notas sobre diversos puntos de la geología menorquina para dilucidar y comprobar. Revista Menorca, 28: 152-159. Quintana, J., Bover, P. i Alcover, J.A. 2004. Els vertebrats terrestres fòssils del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears - Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 291-302. Sánchez, J. 1977. Macrofauna cretácica de la isla de Menorca. Publ. Geol. U.A.B. 9. 159 pp.

111 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 12,78 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 140 Interès didàctic: 205 Interès turístic: 230 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 60 Vulnerabilitat: 155 Susceptibilitat de degradació: 23,3 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Camins sense asfaltar (excepte l’aflorament de la torre de Fornells, amb accés des dels carrers del poble) i embarcació per a la cova Polida Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Panoràmica de la mola de Fornells Fotografies

Vista general de la torre i mola de Fornells

112 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Espeleotemes a la cova Polida de Fornells

113 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME22MC JACIMENT MINERALÒGIC DEL CARBONÍFER DE L'ILLA D'EN COLOM

Municipi Maó Paratge/s Illa d’en Colom - Es Grau Coordenades Localització X: 609788 Y: 4424399 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 42,9 m Alçada Mínima: 0 m Figura de Parc Natural / ANEI Me07 protecció Superfície 0,597 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: MC Secundaris: MM / ES / SE Edat Carbonífer i Quaternari Litologies pc. Gresos, lloselles i calcarenites Full 1:25.000 Maó (Illa d'en Colom), 647, IV Origen LIG Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de LIG de les Illes Balears Situada al Parc Natural de s'Albufera des Grau, l'illa d'en Colom representa un dels principals llocs d'interès mineralògic de Menorca, a causa de les concentracions de sulfurs metàl·lics que antany van ser utilitzats per a realitzar incipients labors mineres. L'illot forma part de la sèrie carbonífera, els seus materials es troben plegats i fracturats i en els plans Descripció de falla es concentren acumulacions de quars associats a mineralitzacions de coure i ferro (calcopirites) i de zinc (blenda), que varen ser explotades a Sa Mitja Lluna i al penya-segat des Bou i Sa Vaca respectivament. L'alteració dels sulfurs de coure i ferro permet observar abundants eflorescències de malaquita. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Bibliografia Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères seleccionada Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp.

114 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Instituto Geológico y Minero de España (IGME). 1971. Mapa Metalogenético de España. E. 1:200.000. Hojas 49-65. Menorca, Ibiza-Formentera. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 12,50 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 90 Interès didàctic: 110 Interès turístic: 165 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 130 Vulnerabilitat: 65 Susceptibilitat de degradació: 21,1 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Embarcació Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Mineralitzacions de Sa Mitja Lluna (Foto: Mineralogía Topográfica Ibérica)

115 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Boca mina blendífera (Foto: Mineralogía Topográfica Ibérica)

Interior mina blendífera (Foto: Mineralogía Topográfica Ibérica)

116 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

MODELAT FLUVIAL, ESPADATS I DINÀMICA HIDROGEOLÒGICA DEL BARRANC ME23GE DE TREBALÚGER

Municipi Ferreries i es Migjorn Gran Paratge/s Barranc de Trebalúger Coordenades Localització X: 586039 Y: 4423502 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 126,8 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me13 (excepte els trams més propers a la carretera Me-20) protecció Superfície 4,652 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: HI / SE Edat Miocè i Quaternari Litologies pc. Calcarenites, sorres, llims i argiles Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Alaior), 646, I Origen LIG Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de LIG de les Illes Balears Barranc constituït per profunds canons fluvials amb parets gairebé verticals, tallats en els materials miocènics i amb desnivells pròxims al centenar de metres. El barranc de Trebalúger, més irregular i extens que el barranc d’Algendar, forma dos ramals diferenciats Descripció (el torrent de Trebalúger a ponent i el torrent d’Albranca a llevant) que neixen a la regió de Tramuntana prop del poble de Ferreries i que s’uneixen a l’alçada de Son Olivar, ja molt a prop del mar. El ramal de llevant té una extensió d’11 quilòmetres mentre que el de ponent representa un tram de quasi 7 quilòmetres, 1,6 quilòmetres finalitzen la configuració d’aquest barranc. El tram final del barranc es caracteritza per ser molt més cabalós que el

117 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

barranc d’Algendar, tot i que el nombre de fonts existents és inferior. S’hi troben 5 fonts amb aigua que sorgeixen per la intercepció topogràfica del nivell freàtic. Al seu tram final presenta un reompliment holocènic de quasi 10 m d’espessor (Fornós i Segura, 2003), associat a la important incisió dels barrancs durant els episodis regressius del Plistocè, i a la seva posterior inundació que originà un medi d’estuari a la darrera transgressió de l’Holocè (Fornós i Segura, 2004). Fornós, J.J. 1987. Les plataformes carbonatades de les Balears. Estudi sedimentológic de les plataformes miocenes de les Illes Balears i la comparació amb la sedimentació actual a la seva plataforma. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. XVI + 954 pp. (Inèdita). Fornós J.J. i Segura, F. S. 2003. El relleno de los fondos de los barrancos del Migjorn de Menorca. A: Rosselló, V.M., Fornós J.J. i Gómez-Pujol, Ll. (Eds.). Introducción a la geografía física de Menorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 111-122. Fornós J.J. i Segura, F. S. 2004. El rebliment holocènic dels barrancs del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). 2004. Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis - Fundació Sa Nostra, 169-176. Gelabert, B., Fornós, J., Pardo, J., Rosselló, V. i Segura, F. 2005. Structurally controlled drainage basin development in the south of Menorca (Western Mediterranean, Spain). Geomorphology, 65: 139-155. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mateos, R.M. i González, C. (coord.). 2009. Els camins de l’aigua de les Illes Balears. Aqüífers i fonts. Instituto Geológico y Minero de España, Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 267 pp. Mercadal, B. 1962. El “Strombus Bubonius” Lamarck, y los restos de terrazas Tyrrhenienses de Menorca. Revista de Menorca, 412-419. Obrador, A. i Mercadal, B. 1979. Geomorfologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear. T. 1: 265-320. Palomar, J. i Pardo, J.E. 2002. Análisis geomorfológico de áreas cársticas mediante Bibliografia Modelos Digitales de Terreno: el caso de los barrancos del Migjorn de Menorca. seleccionada Inèdit. Pardo, J.E. i Palomar, J. 2002. Metodología para la caracterización geomorfológica de los barrancos del sur de Menorca mediante perfiles transversales. X Congreso de Métodos Cuantitativos, Sistemas de Información Geográfica y Teledetección. Pardo, J.E., Rodríguez-Perea, A., Fornós, J.J., García, F. i Cervera, T. 1997. Caracterización de los fondos de las calas y los barrancos menorquines mediante sondeos eléctricos. Dinámica Litoral Interior, Actas XV Congreso de Geógrafos Españoles, 1: 191-203. Quintana, J. 2004. Presència de Testacella (Testacella) scutulum G.B Sowerby 1820 (Gastropoda: Testacellidae) a l'illa de Menorca (Illes Balears). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 47: 89-100. Rosselló, V. M. 2004. El mapa geomorfològic. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 105-120. Rosselló, V., Fornòs, J.J., Fumanal, P., Pardo, J.E. i Rodríguez, A. 1997. Elementos morfogenéticos de calas y barrancos del Sur de Menorca. Dinámica litoral-interior. Actas XXV Congreso de Geógrafos Españoles, 1: 246-256. Rosselló, V.M., Fornós, J.J., Gelabert, B., Giménez, J., Ginés, J., Pardo, J. i Segura, F. 2002. El papel del karst en el macromodelado litoral: el ejemplo de las calas de las Islas Baleares. A: Carrasco, F., Durán, J.J. i Andreo, B. (eds.) Karst and Environment: 329-335. Fundación Cueva de Nerja. Pardo-Pascual, J., Rosselló, V.M., Fornós, J.J. i Gelabert, B. 2007. Morphometric indices as indicators of tectonic, fluvial and karst processes in calcareous drainage

118 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

basins, south Menorca island, Spain. Earth Surface Process and Landforms, 32: 1.928-1.946. Segura, F.S., Pardo-Pascual, J., Rosselló, V.M., Fornós, J.J. i Gelabert, B. 2007. Morphometric indices as indicators of tectonic, fluvial and karst processes in calcareous drainage basins, south Menorca island, Spain. Earth Surface Process and Landforms, 32: 1.928-1.946. Segura, F.S. 2012. Cuando el mar invade las desembocaduras fluviales. Barrancos y calas, una relación necesaria pero no imprescindible. Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 74: 44-49.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 12,50 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 160 Interès didàctic: 210 Interès turístic: 230 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 60 Vulnerabilitat: 75 Susceptibilitat de degradació: 11,3 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Camins privats i Camí de Cavalls Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Vista general del barranc a l’alçada de Son Olivar

119 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Detall dels espadats de la penya Negra

Font de Trebalúger

120 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME24GE PEDRERA DE SANTA PONÇA

Municipi Alaior Paratge/s Santa Ponça Coordenades Localització X: 595929 Y: 4420918 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 103,6 m Alçada Mínima: 78,1 m Figura de BIC i parcialment LIC i ZEPA / ANEI Me11 (extrem occidental) protecció Superfície 0,005 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: SE Edat Miocè Litologies pc. Calcarenites i calcàries Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Alaior), 646, I Origen LIG Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca Situada al barranc des Rellotge, correspon a una pedrera inactiva de cantons d'uns 5.000 m2 de superfície, que es va començar a explotar a mitjan segle XIX fins a principis dels anys 70. Quan va finalitzar la seva activitat extractiva va esdevenir un abocador incontrolat de fems. Al 1999 la comissió de patrimoni històric de Menorca va iniciar l’expedient de declaració de Bé d’Interès Cultural de Santa Ponça com a monument. Aquesta declaració va arribar a l’any 2000 i llavors la conselleria de Cultura del Consell Insular va iniciar la rehabilitació, que fonamentalment va consistir en la seva neteja (d’on es van extreure 600 tones de fems) i condicionament d’un itinerari per a la seva visita controlada. L’extracció de marès es feia inicialment de manera manual, posteriorment, es va introduir maquinaria per extreure el marès, pel que la pedrera mostra l'evolució de les tècniques dels pedrers en una Descripció mateixa paret en diversos indrets del recinte. Santa Ponça va ser de les darreres pedreres de Menorca que van introduir el procés d’electrificació i que van substituir les eines tradicionals, els darrers cantons extrets a mà van ser al 1969. En aquests anys treballaven a Santa Ponça uns 15 trencadors, número que es va veure considerablement reduït amb el procés d’electrificació. L’extracció manual de la pedra a Santa Ponça implicava especial dificultat pels diversos afloraments de pedra viva. A part des blocs de marès, també s’explotava sauló. Al NW del recinte s'hi localitza una pedrera subterrània. Hi ha hagut diverses propostes de reutilització, la pedrera ha estat objecte de més d’un estudi sobre la possibilitat d’usos des d’un punt de vista cultural, incidint en que les pedreres són espais d’alt valor estètic i cultural.

121 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Allès, L. i Forch, A. 2001. Santa Ponça, resucitar el marès. Ed. Menorca. Rev. Sant Llorenç 2001: 30-32. Andreu, J.L. 2000. En Tòfol Sintes i la pedrera de Santa Ponça. S’Ull de Sol, 115, 22 pp. Fernández, M., Florit, J., Monjo M. i Obrador A. 1994. Catàleg de l’exposició “Pedres de Menorca”. Biblioteca Pública de Maó, 60 pp. Florit, F. i Sauleau, L. 1995. Pedreres de marès. Líthica Menorca i “Sa Nostra” Obra Social i Cultural. Palma de Mallorca. 134 pp. Fornós, J.J. (Ed.). 1998. Aspectes geològics de les Balears. Univ. de les Illes Balears, 473 pp. Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). 2004. Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 378 pp. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Bibliografia Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. seleccionada Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mateos, R.M., Durán, J.J. i Robledo, P.A. 2010. Las canteras de marés de la costa de Mallorca como patrimonio geológico. A: Florido, P. i Rábano, I. Una visión multidisciplinar del patrimonio geológico y minero. Serie: Cuadernos del Museo geominero, 12: 147-159. Pons, L. (coord.). 2002. De pedra. Centre d’Estudis Locals d’Alaior. Alaior. 203 pp. Rosselló, V.M., Fornós J. i Gómez-Pujol, Ll. (Eds.). 2003. Introducción a la geografía física de Menorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 226 pp. Sánchez–Rodrigo, C. i Sánchez–Rodrigo, B. 1980. La isla de Menorca en texto e imagenes.Trad. de Die Balearem in wort und bildgeschildert. 1890. “Sa Nostra” Obra Social i Cultural. 2 T. Palma de Mallorca. Sauleau, L. 1985. Pedreres i Trencadors. Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Quaderns de Folklore, 22-23. 86 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 12,50 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 100 Interès didàctic: 190 Interès turístic: 175 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 110 Vulnerabilitat: 185 Susceptibilitat de degradació: 50,9 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Camí des Polvorí Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

122 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Pedrera subterrània ubicada al nord-oest del recinte de Santa Ponça

Fotografies

Fractures en una roca de relativa alta consistència

Marques corresponents a l’extracció mecànica a la part inferior i superfície rugosa a la superior com a conseqüència de l’extracció manual

123 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME25GE LLACUNA DE S'ALBUFERA ES GRAU

Municipi Maó Paratge/s Es Grau Coordenades Localització X: 607073 Y: 4422711 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 0 m Alçada Mínima: 0 m Figura de Parc Natural / ANEI Me07 Protecció Superfície 0,916 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: HI / SE Edat Carbonífer, Permià i Quaternari Litologies pc. Gresos i lloselles Full 1:25.000 Maó (Illa d'en Colom), 647, IV Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) L’albufera des Grau correspon a un antic golf de poca fondària (profunditats màximes d’aproximadament 3 m) que manté la comunicació amb el mar mitjançant la Gola. La depressió on es troba probablement es formà per l’erosió de diversos torrents que van aprofitar falles allà localitzades. Aquesta llacuna salobre es troba al nivell del mar i separada Descripció parcialment d’aquest, per un sistema de dunes. Presenta una especial originalitat al estar envoltada de turons, prou alts com perquè sembli enfonsada o encaixonada entre ells, formant-se així unes ribes retallades com cales i puntes. És el centre del Parc Natural de s’Albufera des Grau i nucli de la Reserva de Biosfera. Durán, J.J. (ed.). 2006. Illes d’Aigua: Patrimoni Geològic i Hidrogeològic de les Illes Balears. Bibliografia Instituto Geológico y Minero de España, Conselleria de Medi Ambient del Govern seleccionada de les Illes Balears, 256 pp.

124 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Fornós, J.J., Barón, A. i Pons, G.X. 1996. Arrecifes de coral hermatípicos (Cladocora caespitosa) en el relleno holoceno de la zona de Es Grau (Menorca, Mediterraneo Occidental). Geogaceta, 20: 303-306. Obrador, A. i Mercadal, B. 1979. Geomorfologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear. T. 1: 265-320. Truyol, M. 2003. S’Albufera des Grau. A: Rosselló, V.M., Fornós J. i Gómez-Pujol, Ll. (Eds.). Introducción a la geografía física de Menorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 169- 174.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 12,22 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 200 Interès didàctic: 210 Interès turístic: 225 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 40 Vulnerabilitat: 155 Susceptibilitat de degradació: 15,5 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carretera Me-5 Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Vista SE de s’Albufera des Grau Fotografies

Vista NW de s’Albufera des Grau

125 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME26ES CONTACTE JURÀSSIC - MIOCÈ DE BAJOLÍ AL PONT D'EN GIL

Cap de Menorca - Pont d’en Municipi Ciutadella Paratge/s Gil Localització Coordenades X: 567990 Y: 4429750 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 80,1 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me01 protecció Superfície 0,874 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: SE / PA Edat Miocè Litologies pc. Calcarenites, llims, bretxes i conglomerats Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Ciutadella), 617 bis-618, II-III Origen LIG Inventari de Jaciments paleontològics i geològics d'interès científic de l'illa de Menorca i Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca Des del cap de Menorca fins a les antigues instal·lacions militars situades en un turó, es localitza un tall que fou estudiat en detall per Obrador, 1970 i Jurado, 1985 i que mostra el contacte entre el sòcol Juràssic i la Unitat Inferior de Barres i els primers nivells d'aquesta sèrie. L’existència del sòcol Mesozoic en aquesta àrea fou identificat per primer cop per Descripció Obrador, 1970. Per la seva banda, Jurado, 1985 descriu al penya-segat de Sa Falconera una potent bretxa càrstica amb blocs i còdols mesozoics i matriu llimosa que es situa discordantment sobre el sòcol. Per damunt d’aquests materials bretxosos, Jurado, 1985 descriu llims i conglomerats amb fauna abundant, dents de peix i gasteròpodes estudiats per Obrador, 1970 i Obrador i Mercadal, 1973, i que Obrador i Pomar, 2004 relacionen amb la Unitat basal Conglomeràtica i interpretats com a dipòsits d’ambient litoral o de peu de

126 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

penya-segat (Obrador, 1970). Gómez, 1999 atribuí els conglomerats a la Unitat Basal d’Obrador et al., 1983b, i els situà per sota d’unes calcarenites dolomítiques que correspondrien a la Unitat Inferior de Barres d’Obrador i Pomar, 2004 i a les quals els hi assignà una edat tortoniana. Per sobre els conglomerats, Jurado, 1985 localitza calcarenites amb bivalves i dents de peix, entre d’altres macrofòssils, i presència d’Heterostegina sp i altres foraminífers. Al tram superior de la sèrie, al turó de Bajolí, destaca la presència de blocs trencats per a la construcció de la bateria, on s’hi concentren acumulacions lumaquèl·liques amb fauna diversa (briozous, bivalves, coralls solitaris, gasteròpodes, anèl·lids, etc.). Els materials estan afectats per microfalles i presenten laminacions ondulades probablement lligades al diaclasament (Jurado, 1985). La cala Cigonya és limitada al seu flanc meridional per la punta des Pont d’en Gil on destaca un arc natural en calcarenites del Tortonià format per les diàclasis que afecten aquestes roques. Jurado, 1985, identifica bretxes a la part nord de la cala freqüentment perforades per litòfags. Aquestes erosions biològiques foren estudiades per Johnson, et al., 2010. Per sobre les bretxes, Jurado, 1985 descriu materials llimosos i arenosos i conglomeràtics, aquests últims caòtics i amb blocs i còdols mesozoics i dents de peix a la matriu llimosa. A la part superior de la sèrie del flanc nord de la cala, Jurado, 1985 descriu uns nivells estratificats amb bivalves dissolts, que Rosell i Llompart, 2002 relacionen amb formes d'estromatòlits del Messinià. Quintana, 1998, estudià la fauna vertebrada d’aquesta part de la cala, entre els quals identificà restes d’una forma antiga de Myotragus balearicus. Al sud de la cala, sobre el contacte amb el sòcol aflora un nivell conglomeràtic amb abundants dents de peix estudiats per Obrador, 1970 i Obrador i Mercadal, 1973. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1979. Relación modelo geológico-modelo hidrogeológico. Ejemplo: El acuífero mioceno de la Isla de Menorca. I Simp. Nac. de Hidrogeología. 19 pp. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1983. Valor acuífero del modelo sedimentario de plataforma carbonatada del Mioceno de la Isla de Menorca. Com. del X Congr. Nac. Sedim. Menorca, 645-648. Bizon, G., Bizon J.J. i Mauffret, A. 1975. Présence de Miocène Inférieur au large de minorque (Baléares, Espagne). Revista Inst. Fr. Pétrole. 30(5): 713-726. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Colom, G. 1968. Sur l’âge du Miocène au Sud de Minorque. C. R. Soc. Géol. France, 5: 150-152. Bibliografia Fornós, J.J. 1987. Les plataformes carbonatades de les Balears. Estudi sedimentológic de seleccionada les plataformes miocenes de les Illes Balears i la comparació amb la sedimentació actual a la seva plataforma. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. XVI + 954 pp. (Inèdita). Freeman, T., Rothbard, D. i Obrador, A. 1983. Terrigenous dolomite in the Miocene of Menorca (Spain): provenance and diagenesis. Jour. Sed. Petrol., 53(2): 543-548. Gómez, D. 1999. Informe geológico de la Cova des Mussol. A: Llull, V., Micó, R., Rihuerte, C. i Risch, R. (eds.). La cova des Càrritx i la cova des Mussol, 413-416. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Johnson, M., Gudveig, B., Santos A. i Mayoral, E. 2010. Ichnofacies and microbial build-ups on Late Miocene rocky shores from Menorca (Balearic Islands), Spain. Facies, 57, 255-265. Jurado, M.J. 1985. Estudi sedimentològic del Neogen de l’àrea de Ciutadella. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. 144 pp. (Inèdita). Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83.

127 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Tesi doctoral. Inèdit. Univ. Barcelona. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la Isla de Menorca. Acta Geol. Hisp., 5: 19-23. Obrador, A. 1972-1973. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Revista Menorca, 64: 137-197, 65: 35-97 i 125- 189. Obrador, A. i Mercadal, B. 1973. Nuevas localidades con fauna ictiológica para el Neógeno menorquín. Acta Geol. Hispánica, 8(4): 115-119. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez, A. i Jurado, M.J. 1983a. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. Acta Geol. Hispánica, 18: 87-97. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Jurado, M.J. 1983b. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 59-71. Obrador, A., Pomar, L., Jurado, M.J., Rodríguez-Perea, A. i Fornós, J. 1983c. El Neógeno del sector de Ciutadella. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 233-255. Obrador, A., Pomar, L. i Taberner, C. 1992. Late Miocene breccias of Menorca (Balearic Islands): a basis for the interpretation of a Neogene ramp dipòsit. Sedimentary Geology, 79: 203-223. Obrador, A. i Pomar, L. 2004. El Miocè del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 73-92. Pomar, L. 2001. Ecological enhancement of sedimentary accommodation: evolution from a carbonate ramp to rimmed shelf, Upper Miocene, Balearic Islands. Palaeogeogr. Palaeoclimatol. Palaeoecol. Special issue G. Camoin (ed.) Paleoceanology of reefs and carbonate platforms: Miocene to modern, 175: 249-272. Pomar, L., Bassant, P., Brandano, M., Ruchonnet, C. i Janson, X. 2012. Impact of carbonate producing biota on platform architecture: Insights from Miocene examples of the Mediterranean region. Earth-Science Reviews, 113: 186-211. Quintana, J. 1998. Aproximación a los yacimientos de vertebrados del Mio-Pleistoceno de la isla de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 101-117. Quintana, J. 1998. Presencia de Trochoidea frater (Dohrn y Heynemann, 1862) (Gastropoda: Helicidae) en los depósitos cársticos de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 49-56. Quintana, J., Bover, P. i Alcover, J.A. 2004. Els vertebrats terrestres fòssils del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears - Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 291-302. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Rosselló, V.M., Fornós J. i Gómez-Pujol, Ll. (Eds.). 2003. Introducción a la geografía física de Menorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 226 pp. Vicens, D. i Pons, G. X. 2011. Els invertebrats terrestres fòssils als jaciments d’origen càrstic de les Illes Balears. ENDINS, 35 - Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 283-298.

128 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 12,14 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 235 Interès didàctic: 245 Interès turístic: 205 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 130 Vulnerabilitat: 230 Susceptibilitat de degradació: 74,8 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carrers de la urbanització de cales Piques i camí de Cavalls Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Vista general de la localitat des de les bateries de Bajolí

129 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Blocs amb abundant fauna a les bateries de Bajolí

Bretxes perforades per litòfags a la cala Cigonya

130 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME27PA JACIMENT PALEONTOLÒGIC DE LA COVA C-2

Municipi Ciutadella Paratge/s Punta Nati Coordenades Localització X: 570649 Y: 4433302 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 32,3 m Alçada Mínima: - Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me01 protecció Superfície 0,001 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: PA Secundaris: GE Edat Miocè Litologies pc. Calcarenites, calcàries, llims i argiles Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Ciutadella), 617 bis-618, II-III Origen LIG Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca Fins al moment, correspon al jaciment més important de Myotragus Balearicus del Plistocè superior de tots els que es coneixen a Menorca, d’on varen ser exhumats 1.762 ossos (un 97% dels ossos de vertebrats trobats a la cova), que correspondrien a un mínim de 44 individus (Seguí, et al., 1998). L’excepcionalitat del jaciment radica, a més de la presència de gran abundància de restes de l’espècie i la qualitat dels materials obtinguts que van permetre obtenir espècimens complets o pràcticament complets, en la relativa pobresa de restes d’altres tipus de vertebrats (Extremera, 2002). Seguí, et al., 1998 destaquen que els Descripció exemplars obtinguts tenen I’aspecte de ser molt recents, i els fan sospitar que l’espècie pogué perviure, almenys a certs reductes de les Gimnesies, durant el període glacial Würm o bé que es tracti de materials més antics que s'hagin incorporat al dipòsit amb una total independència dels vertebrats trobats. La cova està formada per cavitats constituïdes per sales de poc desenvolupament, de planta divagant, amb el pis escalonat i nombroses subdivisions formades per l’eixamplament de fractures per dissolució en règim vadós i esfondrament local de grans blocs (Ginés, 2000). De fet, Seguí, et al., 1998, indiquen que a grans trets es pot considerar com a una única sala de planta en forma de lluna creixent

131 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

d'uns 75 m de llargada i de 17 m d'amplada que guanya fondària escalonadament cap a la perifèria occidental, on els espais són producte d'obstruccions locals, originades per roques caigudes, dipòsits litoquímics, o zones de sòtil baix (precisament l’alçada de la cova és força baix. A comptats llocs hom es pot posar dret). Aquests autors indiquen que la morfologia dominant és la clàstica amb algunes formes reconstructives que localment poden esser importants morfològicament. El jaciment fossilífer es localitza a la part central de la cavitat, i els materials es van fent més abundants cap a la vora oriental. Els ossos exhumats es troben dipositats al museu municipal des Bastió de sa Font de Ciutadella. Camps, A. (director). 2000. La fauna prehumana de Menorca: la cova C-2 de Punta Nati, un important jaciment paleontològic de Myotragus balearicus localitzat a Ciutadella. Museu Municipal de Ciutadella. Col·laboració de l’Ajuntament de Ciutadella i Institut Menorquí d’Estudis. 48 pp. Ginés, J. i Ginés, A. 2011. Classificació morfogenètica de les cavitats càrstiques de les Illes Balears. Endins, 17: 85-102. Gràcia, F., Ginés, J., Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (eds.). 2011. El carst: patrimoni natural de les Illes Balears. Endins, 35, Mon. de la Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 368 pp. Quintana, J., Bover, P. i Alcover, J.A. 2004. Els vertebrats terrestres fòssils del Migjorn. A: Bibliografia Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de seleccionada Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears - Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 291-302. Seguí, B., Bover, P., Trias, M. i Alcover, J.A. 1998. El jaciment fossilífer de la Cova C-2 (Ciutadella de Menorca). Endins, 22: 81-97. Trias, J. 2004. El paisatge subterrani meridional de Menorca. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 275-290. Vicens, D. i Pons, G. X. 2011. Els invertebrats terrestres fòssils als jaciments d’origen càrstic de les Illes Balears. ENDINS, 35 - Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 283-298.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 12,14 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 160 Interès didàctic: 185 Interès turístic: 155 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 160 Vulnerabilitat: 60 Susceptibilitat de degradació: 24 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carretera a Punta Nati - Camí de Cavalls Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

132 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Crani i mandíbula de Myotragus Balearicus exhumat de la cova C-2 i exposat al museu municipal des Bastió de sa Font (Ajuntament de Ciutadella)

Fotografies

Vistes de l’interior de la cova C-2 (Camps, 2000)

133 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME28TE ESTRUCTURES DE DEFORMACIÓ ALPINES DE LA CARRETERA ME-16

Municipi Alaior - Es Migjorn Gran Paratge/s Son Trèmol Coordenades Localització X: 592922 Y: 4423258 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 85,9 m Alçada Mínima: 67,1 m Figura de Sense figura de protecció, excepte el tram entre Sant Jeroni i el coster de Ses Murtes que protecció correspon a l’ANEI Me12 Superfície 0,012 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: TE Secundaris: ES Edat Devonià, Carbonífer, Permià i Triàsic Litologies pc. Gresos, lloselles i pelites Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Alaior), 646, I Origen LIG Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca Estructures de la deformació alpina que afecten afloraments del Devonià, Carbonífer, Permià i Triàsic, en el tram de la carretera Me-16 comprès aproximadament entre la cruïlla d’aquesta carretera amb la Me-1 i la Me-18. Els materials més antics que formaven el Descripció basament o sòcol de la conca sedimentària primària es mostren fortament trencats a diferència dels del Permotriàsic, més aviat deformats. Resulta especialment interessant l’aflorament que es localitza a pocs metres al sud-est de la cruïlla amb el lloc des Bec Nou en materials del Permià. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bibliografia Bourrouilh, R. 2016. The Balearic Islands in the Alpine Orogeny. Boletín Geológico y Minero, seleccionada 127 (2/3): 527-546. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

134 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 12,14 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 90 Interès didàctic: 160 Interès turístic: 130 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 100 Vulnerabilitat: 245 Susceptibilitat de degradació: 61,3 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carretera Me-16 Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Aflorament del Permià prop des Bec Nou

135 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Materials del Devonià, fortament trencats, prop de Son Trèmol

136 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME29GE TRAM COSTANER DE LA TALAIA D’ARTRUTX A CALA GALDANA

C. Macarella, C. Turqueta, C. Municipi Ciutadella Paratge/s Galdana Localització Coordenades X: 580006 Y: 4421374 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 60,7 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me14 protecció Superfície 0,457 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: ES / PA Edat Miocè i Quaternari Litologies pc. Calcarenites, calcàries, llims i argiles Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Santandría), 645 bis-646, I-IV Origen LIG Inventari Nacional de PIG (IGME) La localitat inclou el litoral sud de costa alta de Ciutadella, on s’engloben les cales d’aquest tram i els penya-segats que les limiten. A la Talaia d’Artrutx s’inicia l’elevació progressiva de la costa on s’imposa una tectònica de fractura amb una reiterada orientació WSW-ENE (Rosselló, 2004a). A la vegada, aquesta talaia marca l’inici de la successió de cales més característiques de Menorca modelades a l'extrem de torrents encaixats, tot i que uns menys funcionals que altres. Rosselló, 2003 i Rosselló, 2004b, descriuen cala en Turqueta com a una identació dominada por un accident lineal N15ºW que canalitza el barranc principal així com alguns escarpaments que tanquen la cala. Destaquen el seu caràcter Descripció tectònic que es posa de manifest en diversos afluents disposats perpendicularment al barranc principal. El penya-segat de falla, amb coves sospeses, es manté fins a Macarella, on redueix l’alçada per efecte del cabussament. En aquesta cala indiquen que les línies de fractura més o menys transversals emmarquen la cala, tot i que amb una clara influència del modelat càrstic on destaca una uvala (Sa Coma des Tarongers), entre altres dolines que han estat esmitjades pel barranc de Santa Anna. A la localitat d’interès també es detecten restes d’eolianites, explotades en les pedreres dels Maresos de sa Marjal i d’Alparico, i on a Macarella formen un dipòsit d’uns quatre metres de potència, situat en el límit W de la platja en contacte amb el cantell miocènic fossilitzat per un dipòsit de vessant Quaternari (Servera i Riquelme, 2004). Finalment, cal incidir en la variabilitat geològica de

137 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

diversos afloraments dels espadats costaners, que mostren clarament la discordança que limita les dues unitats principals del Miocè menorquí. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Cuerda, J., Sacarés, J. i Mercadal, B. 1966. Nuevos yacimientos marinos del Pleistoceno superior de cala Santa Galdana (Menorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Baleares, 12: 101- 105. Fornós, J.J. 1987. Les plataformes carbonatades de les Balears. Estudi sedimentológic de les plataformes miocenes de les Illes Balears i la comparació amb la sedimentació actual a la seva plataforma. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. XVI + 954 pp. (Inèdita). Fornós, J.J. 1999. Rebliment holocènic de la vall incisa de Santa Anna, Sud de Menorca (Mediterrània occidental). Geoarqueologia i Quaternari litoral. Memorial M.P. Fumanal, 342-355. Fornós, J.J., Fumanal, M.P., Pons, G.X., Barón, A., Fornés, A., Pardo, J.E., Rodríguez- Perea, A., Rosselló, V.M., Segura, F. i Servera, J. 1998. Rebliment holocènic a la vall incisa del barranc d'Algendar (Cala Galdana, sud de Menorca, Mediterrània Occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 173-189. Fornós, J. 2004. Morfologia costanera i processos litorals. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 201-212. Gelabert, B., Fornós, J., Pardo, J., Rosselló, V. i Segura, F. 2005. Structurally controlled drainage basin development in the south of Menorca (Western Mediterranean, Spain). Geomorphology, 65: 139-155. Ginés, J. i Ginés, A. 2005. Classificació morfogenètica de les cavitats càrstiques de les Illes Bibliografia Balears. Endins, 17: 85-102. seleccionada Gràcia, F., Ginés, J., Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (eds.). 2011. El carst: patrimoni natural de les Illes Balears. Endins, 35, Mon. de la Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 368 pp. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mercadal, B. 1959. Noticia sobre la existencia de restos de terrazas del Tirreniense en la costa sur de Menorca. Boll. Soc. Hist. Natural de Balears. 5:39-44. Morey, M., Llorens L., Santiesteban E., Garcia C. i Guijarro J.A. 1988. Estudio integrado del “Barranc d’Algendar” de Menorca. Revista de Ciència (IEB), 2:83-96. Muntaner, A. 1959. Nota preliminar sobre las formaciones tirrenienses de la isla de Menorca (Baleares). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 5: 33-39. Palomar, J. i Pardo, J.E. 2002. Análisis geomorfológico de áreas cársticas mediante Modelos Digitales de Terreno: el caso de los barrancos del Migjorn de Menorca. Inèdit. Pardo, J.E., Rodríguez-Perea, A., Fornós, J.J., García, F. i Cervera, T. 1997. Caracterización de los fondos de las calas y los barrancos menorquines mediante sondeos eléctricos. Dinámica Litoral Interior, Actas XV Congreso de Geógrafos Españoles, 1: 191-203. Quintana, J. 1993. Descripción de un rastro de Myotragus e icnitas de Hypnomys del yacimiento cuaternario de Ses Penyes d'es Perico (Ciutadella de Menorca, Balears). Paleontologia i Evolució, 26-273. Quintana, J. 1998. Aproximación a los yacimientos de vertebrados del Mio-Pleistoceno de la isla de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 101-117.

138 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Quintana, J., Bover, P. i Alcover, J.A. 2004. Els vertebrats terrestres fòssils del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears - Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 291-302. Rosselló, V.M. Fornòs, J.J., Fumanal, P., Pardo, J.E. i Rodríguez A. 1997. Elementos morfogenéticos de calas y barrancos del Sur de Menorca. Dinámica litoral-interior. Actas XXV Congreso de Geógrafos Españoles, 1: 246-256. Rosselló, V.M., Fornós, J.J., Gelabert, B., Giménez, J., Ginés, J., Pardo, J. i Segura, F. 2002. El papel del karst en el macromodelado litoral: el ejemplo de las calas de las Islas Baleares. A: Carrasco, F., Durán, J.J. i Andreo, B. (eds.) Karst and Environment: 329-335. Fundación Cueva de Nerja. Rosselló, V.M. 2003. Las Calas y la costa del Migjorn. A: Rosselló, V.M., Fornós J. i Gómez- Pujol, Ll. (Eds.). Introducción a la geografía física de Menorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 87-100. Rosselló, V.M. 2004a. El mapa geomorfològic. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 105-120. Rosselló, V.M. 2004b. El litoral (i les cales). A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 177-200. Segura, F.S., Pardo-Pascual, J., Rosselló, V.M., Fornós, J.J. i Gelabert, B. 2007. Morphometric indices as indicators of tectonic, fluvial and karst processes in calcareous drainage basins, south Menorca island, Spain. Earth Surface Process and Landforms, 32: 1.928-1.946. Segura, F.S. 2012. Cuando el mar invade las desembocaduras fluviales. Barrancos y calas, una relación necesaria pero no imprescindible. Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 74: 44-49. Servera, J. i Riquelme, J. 2004. L’acció del vent. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 213-234. Solé, L. 1962. Le Quaternaire marin des Baleares et ces rapports avec les cotes méditerranées de la Peninsule Iberique. Quaternaria, T VI: 309-342. Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 12,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 150 Interès didàctic: 250 Interès turístic: 255 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 160 Vulnerabilitat: 200 Susceptibilitat de degradació: 80 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Camí de Sant Joan de Missa - urbanització cala Galdana Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

139 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Conductes originats per la dissolució de les aigües subterrànies a l’extrem de ponent de cala Galdana

Fotografies

Vora oriental de cala en Turqueta

Discordança entre les unitats principals del Miocè menorquí a Macarella

140 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ESTRUCTURES DE PRECIPITACIÓ CARBONATADES DEL SUD DE LA CALA SANT ME30GE ESTEVE

Municipi Es Castell Paratge/s Cala Sant Esteve Coordenades Localització X: 611721 Y: 4412692 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 17,3 m Alçada Mínima: 0 m Figura de ANEI Me09 Protecció Superfície 0,152 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: PA / SE / ES Edat Miocè Litologies pc. Calcarenites Full 1:25.000 Maó, 647, III Origen LIG Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de LIG de les Illes Balears Les concrecions calcàries són molt habituals en totes les fàcies del Miocè a Menorca, tanmateix són especialment interessants i espectaculars les que ocupen la localitat d’interès. Segons Pomar et al., 2002 aquesta àrea és constituïda per fàcies de rampa interna i intermèdia desenvolupades en aigües de poca profunditat. Les concrecions d’aquesta zona han estat estudiades per Obrador, 1972-1973, Obrador i Freeman, 1975, Freeman et al., 1983, Obrador i Pomar, 1983 i Pomar et al., 2004. Aquests autors incideixen Descripció en que les estructures de precipitació allargades generalment reflecteixen la circulació preferencial de les aigües paleo-subterrànies, ja que han crescut amb eixos d’allargament paral·lels a la direcció del flux d’aquestes aigües, i a la vegada, proporcionen informació sobre com el flux és controlat per les heterogeneïtats deposicionals i diagenètiques. Aquestes concrecions es formen en nivells de calcarenites dolomititzades amb posterioritat a la dolomitització. Pomar et al., 2004 interpreta que les diferències en la forma, la mida i l'orientació de les estructures de precipitació, així com les relacions espacials i transversals de les mateixes, reflecteixen dues fases de cimentació carbonatada per part dels fluids, a

141 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

diferència de la majoria d’exemples que distingeixen només una fase de precipitació. Relaciona la primera fase amb una cimentació horitzontal a la zona freàtica per part de fluids que s’injecten preferentment a través de fractures i la segona vertical i, possiblement, d'origen meteòric i en entorns més somers. Cal destacar també l’interès paleontològic del LIG associat a diversos jaciments. Asprion, U., Westphal, H., Nieman, M. i Pomar, L. 2008. Extrapolation of dipòsitional geometries of the Menorcan Miocene carbonate ramp with ground-penetrating radar. Facies 55, 37–46. Freeman, T., Rothbard, D. i Obrador, A. 1983. Terrigenous dolomite in the Miocene of Menorca (Spain): provenance and diagenesis. Jour. Sed. Petrol., 53(2): 543-548. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Tesi doctoral. Inèdit. Univ. Barcelona. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la Isla de Menorca. Acta Geol. Hisp., 5: 19-23. Obrador, A. 1972-1973. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Revista Menorca, 64: 137-197, 65: 35-97 i 125- 189. Obrador, A. i Freeman, T. 1975. Erosional features and multiple generations of dolomite in the Miocene of Cala St. Esteve (Menorca, Baleares). IX Intern. Congr. Sed., 8: 159-164. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez, A. i Jurado, M.J. 1983. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. Acta Geol. Hispánica, 18: 87-97. Bibliografia Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Jurado, M.J. 1983. Unidades deposicionales seleccionada del Neógeno menorquín. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 59-71. Obrador, A. i Pomar, L. 1983. El Neógeno del sector de Maó. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca- Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 207-232. Obrador, A., Pomar, L. i Taberner, C. 1992. Late Miocene breccias of Menorca (Balearic Islands): a basis for the interpretation of a Neogene ramp dipòsit. Sedimentary Geology, 79: 203-223. Obrador, A. i Pomar, L. 2004. El Miocè del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 73-92. Pomar, L., Obrador, A. i Westphal, H. 2002. Sub-wavebase crossbedded grainstones on a distally steepened carbonate ramp, Upper Miocene, Menorca, Spain. Sedimentology, 49: 139-169. Pomar, L., Westphal, H. i Obrador, A. 2004. Oriented calcite concrecions in Upper Miocene carbonate rocks of Menorca, Spain: evidence for fluid flor through a heterogeneus porous system. Geologica Acta, 2 (4): 271-284.

142 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 11,88 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 180 Interès didàctic: 210 Interès turístic: 190 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 70 Vulnerabilitat: 250 Susceptibilitat de degradació: 43,8 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carrers de la urbanització de la cala Sant Esteve Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Vista general de l’àrea de sa Cigonya

Fotografies

Detall d’estructures de precipitació prop de la torre d’en Penjat

143 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Detall d’estructures de precipitació prop del caló des Vi Blanc

144 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME31GE DIPÒSITS PLISTOCENS DEL TRAM COSTANER DE TIRANT A FORNELLS

Municipi Es Mercadal Paratge/s Tirant - Fornells Coordenades Localització X: 595409 Y: 4434446 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 65 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC / ANEI Me03 protecció Superfície 0,252 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: ES / SE / PA Edat Quaternari Litologies pc. Calcarenites Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Fornells), 618, I-II Origen LIG Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca Dipòsits del Plistocè superior que constitueixen pràcticament la totalitat d'aquesta costa, formant petits penya-segats i plataformes rocoses d’amplada variable i tallats per nombrosos cursos fluvials. Aquests dipòsits foren citats originalment per Mercadal, 1960, el qual, a partir d’un petit aflorament al costat del cementiri, localitza la presència del gasteròpode Mastus pupa, Brug. entre altres espècies de fòssils terrestres que el porten afirmar l’origen eòlic del dipòsit. Mercadal, et al., 1970, Bourrouilh, 1973, Cuerda, 1989 i Descripció Henningesen, 1990, coincideixen amb l’origen d’aquests dipòsits fòssils. En canvi, Pomar, et al., 2013, hi diferencia fàcies d’origen eòlic, però també pròpies d’ambients costaners, col·luvials i al·luvials, que els porten a interpretar que els dipòsits de les zones més deprimides de les conques fluvials corresponen a calcarenites al·luvials, amb un sediment d'origen marí, dipositades a partir del desmantellament per part de cursos al·luvials de dunes, que avançaven des de la costa cap a l’interior durant períodes glacials. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Bibliografia Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères seleccionada Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp.

145 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Cuerda, J. 1989. Los tiempos cuaternarios en Baleares. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Dir. Gral. De Cultura. Govern Balear. Palma de Mallorca. 2ª Edició, 310 pp. Henningsen, D. 1990. Quartäre kalkige Äolianite von N-Menorca (Balearen, westliches Mittelmeer). Eiszeitalter und Gegenwart, 40: 120-125. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Mercadal, B. 1960. El Tirreniense en la costa norte de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears,6: 73-74. Mercadal, B., Villalta, F., Obrador, A. i Rosell, J. 1970. Nueva aportación al conocimiento del Cuaternario menorquín. Acta Geol. Hispánica, 5(4): 89-93, Barcelona. Cuerda, J. 1959. Presencia de Mastus pupa, Bruguiere en el Tirreniense de las Baleares Orientales. Bol. Soc. Hist. Nat. de Balears, 5: 45-50. Nolan, H. 1933. Notas sobre diversos puntos de la geología menorquina para dilucidar y comprobar. Revista Menorca, 28: 152-159. Pomar, F., Fornós, J.J., Gómez-Pujol, L. i Del Valle, L. 2013. El Pleistocè superior de la zona de Tirant-Fornells (nord de Menorca, Illes Balears). VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Soc. Hist. Nat. Balears.86-89.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 11,67 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 205 Interès didàctic: 250 Interès turístic: 190 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 70 Vulnerabilitat: 240 Susceptibilitat de degradació: 42 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carrers de la urbanització de Fornells i Platges de Fornells Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Vista general de la localitat

146 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Detall dels clastes que formen els dipòsits

Còdols del Devonià inclosos a les dunes fòssils

147 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME32PA ESTRUCTURES ORGÀNIQUES DEL DEVONIÀ DE FORNELLS

Municipi Es Mercadal Paratge/s Fornells Coordenades Localització X: 596242 Y: 4434294 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 25 m Alçada Mínima: 15 m Figura de Sense figura de protecció Protecció Superfície 0,015 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: PA Secundaris: - Edat Devonià Litologies pc. Gresos i lloselles Full 1:25.000 Cap Menorca y Ciutadella (Fornells), 618, I-II Origen LIG Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca Bioturbació figurativa de Nereites sp molt ben conservada al poble de Fornells (carrer des Pujol) en talussos de lloselles del Devonià. Nereites sp es caracteritza per presentar unes formes serpentejants o meandriformes amb un solc medial i lòbuls estretament espaiats a Descripció banda i banda del solc. Cal prendre una especial atenció a la protecció d’aquests afloraments per la seva exclusivitat i al trobar-se en sòl urbà mancat de qualsevol tipus de protecció. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Bibliografia Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. seleccionada Bourrouilh, R. 1975. L’importance des pistes et traces organiques dans la reserche des ritmes de dépot de sédiments détritiques; exemples paléozoiques. IX Congr. Intern. Sedim., 5:92-96. Nice.

148 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Tessensohn, F. i Huch, M. 2019. Menorca. Wanderungen in die Erdgeschichte. Pfeil-Verlag. München. 232 pp.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 11,25 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 105 Interès didàctic: 165 Interès turístic: 175 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 260 Vulnerabilitat: 325 Susceptibilitat de degradació: 211 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 1 MITJANA-BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carrer des Pujol Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Traces de Nereites sp Fotografies

Talús del Devonià del carrer des Pujol de Fornells

149 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME33GE MODELAT EÒLIC DEL TRIÀSIC INFERIOR DE LA PENYA DE S'INDI

Municipi Es Mercadal Paratge/s s’Arangí Coordenades Localització X: 593376 Y: 4425522 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 217,7 m Alçada Mínima: 125 m Figura de Alzinar protegit (AP) protecció Superfície 0,145 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: ES Edat Triàsic Litologies pc. Conglomerats, gresos i pelites Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Alaior), 646, I Origen LIG Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de LIG de les Illes Balears Monòlit de gran popularitat al turó del puig Mal, on l'erosió eòlica ha modelat curioses formes en gresos massius vermells del Triàsic inferior. Des de la carretera Me-1, prop des Mercadal, el monòlit mostra el perfil de forma altiva, amb nas aguilenc i un gran plomall de plomes, d'un gran cap indi apatxe. Els plans d’estratificació estan molt espaiats inclinats cap al SW i el diaclasat, lax, és inclinat cap al N el que provoca que l’erosió limiti monòlits aïllats. Als voltants del monòlit, aquestes roques presenten estratificacions creuades ben conservades i espectaculars formes d'erosió en niu d'abella i “tafones” resultants de l'erosió Descripció eòlica en els gresos massius vermells del Triàsic inferior, amb estratificacions encreuades ben conservades i formes d'erosió en niu d'abella, conseqüència d’una debilitació prèvia de la roca, per fenòmens tectònics, per l’activitat orgànica o per variacions de temperatura. Cal destacar que és una zona considerablement freqüentada al situar-se a la finca pública de s’Arangí, adquirida pel Govern Balear al 2002 i oberta al públic des del 2012. S’han adaptat 30 hectàrees de terreny de la finca a nous usos, on s’han creat tres quilòmetres d’itineraris de diferents dificultats que recorren els seus llocs més singulars i entre els quals s’ha habilitat un recorregut didàctic emmarcat en el projecte LIFE+Boscos. S’han adequat tres

150 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

miradors en els punts més alts, s’ha consolidat una àrea de conservació de flora i s’ha instaurat una àrea recreativa a l’entrada principal de la finca, entre d’altres actuacions. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Gorsline, D. S. 1979. Pre-Triassic fit and alpine tectonics of continental blocks in the western Mediterranean. Geol. Soc. of America Bull., 90: 1074-1083. Fallot, P. 1923. Le probleme de l’île de Minorque. Bull. Soc. Géol. France, 23: 3-44. Freeman, T. i Obrador, A. 1979. Paleosoils and coal in the distal part of the Spanish Buntsandstein (Menorca and Mallorca, Balearic Islands). Boll. Soc. Hist. Nat. Bal., 23: 47-50. Gómez, D. 1987. Estratigrafía física y pretrología sedimentaria del Pérmico y Buntsandstein de la isla de Menorca. Inèdit. Tesi de Llicenciatura. Univ. Autòn. de Barcelona, 117 pp. Gómez-Gras, D. 1993. El Permotrías de las Baleares y de la vertiente mediterránea de la Cordilera Ibérica y del Maestrat: Facies y petrología sedimentaria. Bol. Geológico y Minero, vol 104-5. 467-515. Madrid. Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Linol, B., Bercovici, A., Bourquin, S., Bienvenido, J., López-Gómez, J. Broutin, J., Durand, M. i Villanueva-Amadoz, U. 2009. Late Permian to Middle Triassic correlations and palaeogeographical reconstructions in south-western European basins: New Bibliografia sedimentological data from Minorca (Balearic Islands, Spain). Sedimentary seleccionada Geology, 220: 77-94. Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. Obrador, A. 1977. Bibliografía del Permo-Trias de las islas Baleares. Cuader. de Geología Iberica, 4: 669-672. Obrador, A. i Mercadal, B. 1979. Geomorfologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural Balear. T. 1: 265-320. Rodríguez, A., Gelabert, B. i de Pablo, F. (amb la col·laboració de A. Obrador i B. Caritg) 2017. Paisaje y Geología: un proyecto de geoconservación centrado en el geodiversidad insular. A: Carcavilla, L, Duque-Macías, J. Giménez, J., Hilario, M., Monge-Gamuzas, M., Vegas, J., i Rodríguez, A (eds). Patrimonio geológico, gestionando la parte abiótica del patrimonio natura. Cuadernos del Museo Geominero, 21 Instituto Geológico y Minero de España, Madrid. Rodríguez-Perea, A., Ramos-Guerrero, E., Pomar, L., Paniello, X. Obrador, A. i Martí, J. 1987. El Triásico de las Baleares. Cuad. Geol. Iber., 11:295-321. Rosell, J. 1988. Caracterización sedimentológica y petrográfica de la serie roja permo- triásica de la isla de Menorca. Bol. Geol. y Min., XCIX(1): 71-82. Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naixement d’una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica. Impressió i relligat Dacs, Indústria Gràfica, S.A. Moncada i Reixac. 279 pp. Virgili, C. 1958. El Triásico de los Catalánides. Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, 59, 856 pp.

151 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 11,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 120 Interès didàctic: 250 Interès turístic: 220 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 110 Vulnerabilitat: 270 Susceptibilitat de degradació: 74,3 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carretera Me-1 Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies Vista de la figura de l’indi americà des de la carretera Me-1 al quilòmetre 19

Grans formes d'erosió “tafones”

152 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Vista del monòlit des de la seva base

153 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME34ES MIOCÈ DEL TRAM COSTANER DE CALA BLANCA AL CAP D’ARTRUTX

Cala Blanca - Cap Negre - Municipi Ciutadella Paratge/s Cap d’Artrutx Localització Coordenades X: 570605 Y: 4422225 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 23,4 m Alçada Mínima: 0 m Figura de LIC / ANEI Me15, excepte el tram sud de la cova des Moro al cap d’Artrutx protecció Superfície 0,426 km2

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: ES Secundaris: SE / PA Edat Miocè Litologies pc. Calcàries, calcarenites i llims Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Santandría), 645 bis-646, I-IV Origen LIG Inventari de Jaciments paleontològics i geològics d'interès científic de l'illa de Menorca i Esborrany de decret sobre aprovació de l’inventari de LIG de les Illes Balears Unitat superior del Miocè menorquí (Unitat d’Esculls (UE) d’Obrador i Pomar, 2004) descrita en profunditat per Jurado, 1985. Aquesta autora diferencia materials bioconstruïts per coralls que formen part de l’edifici de l’escull d’uns nivells detrítics i bioclàstics associats. Identifica tres cicles d’escull; l’inferior i intermedi (Cicles de cala en Bastó i Oolític) són bioclàstics a la base amb abundant fauna i registren una colonització progressiva per coralls Descripció cap al sostre, mentre que el superior (Cicle del cap Negre) presenta coralls des de la base. Entre els cicles inferior i intermedi, Jurado, 1985 destaca la important superfície d’erosió que relaciona amb un punt de ruptura sedimentària amb una caiguda del nivell del mar. Per la seva banda, Obrador i Pomar, 2004 relacionen les fàcies que afloren entre cala Blanca i cala en Bastó amb talussos progradants al front d’esculls coral·lins, mentre que les fàcies predominants a la zona les associen a bioconstruccions del flanc escullós. A l’àrea es detecten sediments continentals vermells objecte de diferents troballes d’invertebrats

154 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

terrestres fòssils (Quintana, 1995, Quintana, 1998b, Quintana et al., 2004, Quintana i Vilella, 2005). Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1979. Relación modelo geológico-modelo hidrogeológico. Ejemplo: El acuífero mioceno de la Isla de Menorca. I Simp. Nac. de Hidrogeología. 19 pp. Baron, A., Bayo, A. i Fayas, J.A. 1983. Valor acuífero del modelo sedimentario de plataforma carbonatada del Mioceno de la Isla de Menorca. Com. del X Congr. Nac. Sedim. Menorca, 645-648. Bizon, G., Bizon J.J. i Mauffret, A. 1975. Présence de Miocène Inférieur au large de minorque (Baléares, Espagne). Revista Inst. Fr. Pétrole. 30(5): 713-726. Bourrouilh, R. 1973. Stratigraphie, sediméntologie et tectonique de l’îlle de Minorque et du Nord-Est de Majorque (Baléares). La terminasion Nord-orientale des Cordillères Bétiques en Méditerranée occidentale. Trav. Lab. Géol. Méd. CNRS et Dep. Géol. Struct. Univ. Université de Paris ed. 822 pp. Bourrouilh, R. i Colom, G. 1968. Sur l’âge du Miocène au Sud de Minorque. C. R. Soc. Géol. France, 5: 150-152. Fornós, J.J. 1987. Les plataformes carbonatades de les Balears. Estudi sedimentológic de les plataformes miocenes de les Illes Balears i la comparació amb la sedimentació actual a la seva plataforma. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. XVI + 954 pp. (Inèdita). Hermite, H. 1879. Études géologiques sur les îles Baléares. Première Partie: Majorque et Minorque. F. Savy. Paris. 362 pp. Jurado, M.J. 1984. Aspectes paleoecològics de l’escull miocènic del Cap negre (Menorca). Revista de Menorca, 75: 236-265. Jurado, M.J. 1985. Estudi sedimentològic del Neogen de l’àrea de Ciutadella. Tesi doctoral. Univ. Barcelona. 144 pp. (Inèdita). Llompart, C., Obrador, A. i Rosell, J. 1979. Geologia de Menorca. Enciclopèdia de Menorca. Bibliografia Obra Cultural Balear, T. 1: 1-83. seleccionada Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Tesi doctoral. Inèdit. Univ. Barcelona. Obrador, A. 1970. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la Isla de Menorca. Acta Geol. Hisp., 5: 19-23. Obrador, A. 1972-1973. Estudio estratigráfico y sedimentológico de los materiales miocénicos de la isla de Menorca. Revista Menorca, 64: 137-197, 65: 35-97 i 125- 189. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez, A. i Jurado, M.J. 1983. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. Acta Geol. Hispánica, 18: 87-97. Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Jurado, M.J. 1983. Unidades deposicionales del Neógeno menorquín. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 59-71. Obrador, A., Pomar, L., Jurado, M.J., Rodríguez-Perea, A. i Fornós, J. 1983. El Neógeno del sector de Ciutadella. A: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J. i Rodríguez-Perea, A. (Eds). El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca). Institut d’Estudis Baleàrics i Universitat de Palma de Mallorca, 233-255. Obrador, A., Pomar, L. i Taberner, C. 1992. Late Miocene breccias of Menorca (Balearic Islands): a basis for the interpretation of a Neogene ramp dipòsit. Sedimentary Geology, 79: 203-223. Obrador, A. i Pomar, L. 2004. El Miocè del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 73-92. Pomar, L. 2001. Ecological enhancement of sedimentary accommodation: evolution from a carbonate ramp to rimmed shelf, Upper Miocene, Balearic Islands. Palaeogeogr.

155 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Palaeoclimatol. Palaeoecol. Special issue G. Camoin (ed.) Paleoceanology of reefs and carbonate platforms: Miocene to modern, 175: 249-272. Pomar, L., Bassant, P., Brandano, M., Ruchonnet, C. i Janson, X. 2012. Impact of carbonate producing biota on platform architecture: Insights from Miocene examples of the Mediterranean region. Earth-Science Reviews, 113: 186-211. Pons-Moyà, J. 1975. Nuevos yacimientos paleontológicos de la isla de Menorca. Endins 2: 13. Quintana, J. 1995. Fauna malacológica associada a Cheirogaster gymnesicum (Bate, 1914). Implicaciones biogeográficas. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 38: 95-119. Quintana, J. 1998a. Aproximación a los yacimientos de vertebrados del Mio-Pleistoceno de la isla de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 101-117. Quintana, J. 1998b. Presencia de Trochoidea frater (Dohrn y Heynemann, 1862) (Gastropoda: Helicidae) en los depósitos cársticos de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 49-56. Quintana, J. 2004. Presència de Testacella (Testacella) scutulum G.B Sowerby 1820 (Gastropoda: Testacellidae) a l'illa de Menorca (Illes Balears). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 47: 89-100. Quintana, J., Bover, P. i Alcover, J.A. 2004. Els vertebrats terrestres fòssils del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears - Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 291-302. Quintana, J. i Vilella, M. 2005. Estudi sobre la variabilitat de Xerocrassa nyeli (Mittre, 1842) (Gastropoda: Hygromiidae) a l'illa de Menorca (Illes Balears). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 48: 23-33. Vicens, D. i Pons, G. X. 2011. Els invertebrats terrestres fòssils als jaciments d’origen càrstic de les Illes Balears. ENDINS, 35 - Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 283-298.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 10,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 170 Interès didàctic: 230 Interès turístic: 220 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 100 Vulnerabilitat: 240 Susceptibilitat de degradació: 60 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Carrers de les urbanitzacions de cala Blanca i cap d’Artrutx i Camí de Cavalls Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

156 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Penya-segats de cala en Bastó

Fotografies

Detall d’un nivell bioconstruït

Sediments vermells continentals

157 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

ME35GE COVA DE S'AIGO DE SON BOTER

Municipi Es Migjorn Gran Paratge/s Barranc de Son Boter Coordenades Localització X: 590026 Y: 4419666 Fus: 31S (UTM, ETRS 1989) Alçada Màxima: 15 m Alçada Mínima: - Figura de LIC i ZEPA / ANEI Me12 protecció Superfície 0,120 km2 (aprox.)

Límits del LIG

Tipus d’interès Principal: GE Secundaris: - Edat Miocè Litologies pc. Calcarenites, calcàries, llims i argiles Full 1:25.000 Cala en Brut y Alaior (Alaior), 646, I Origen LIG Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca Correspon a una cavitat hidrològicament activa del barranc de Son Boter. La majoria de coves de Menorca presenten recorreguts subterranis inferiors al quilòmetre, en canvi, la cova de s’Aigo de Son Boter o font de sa Vall, representa una notable excepció, ja que arriba als sis quilòmetres de desenvolupament horitzontal, sent la cova explorada més Descripció extensa de Menorca i la quarta de major recorregut de les Illes Balears (Gràcia, et al., 2009). Junt a la seva entrada, existeix un antic molí fariner que era accionat mitjançant la font de sa Vall, probablement una de les fonts més populars de Menorca. Aquesta font es caracteritzava per un cabal força alt i regular, necessari per accionar el molí, i també era utilitzada per regar una important extensió de terreny al barranc. Gràcia, F., Ginard, A., Vicens., D. i Ginés, J. 2009. Recull de les cavitats de major recorregut Bibliografia i major fondària de les Balears. Endins, 33: 139-152. seleccionada Ginés, J. i Fornós J. 2004. Caracterització del Carst del Migjorn. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx

158 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 259-274. Ginés, J. i Ginés, A. 2005. Classificació morfogenètica de les cavitats càrstiques de les Illes Balears. Endins, 17: 85-102. Ginés, J., Ginés, A., Fornós, J. Gràcia, F. i Merino, A. 2008. Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el migjorn de Mallorca: els condicionants litològics en alguns grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-80. Gràcia, F., Ginés, J., Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (eds.). 2011. El carst: patrimoni natural de les Illes Balears. Endins, 35, Mon. de la Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 368 pp. Mateos, R.M. i González, C. (coord.). 2009. Els camins de l’aigua de les Illes Balears. Aqüífers i fonts. Instituto Geológico y Minero de España, Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 267 pp. Trias, J. 2004. El paisatge subterrani meridional de Menorca. A: Fornós, J. Obrador, A. i Rosselló, V. (eds.). Història Natural del Migjorn de Menorca. El medi físic i l’influx humà. Societat d’Història Natural de les Balears -Institut Menorquí d’Estudis – Fundació Sa Nostra, 275-290.

Valoració de l’Interès del LIG segons la metodologia IELIG Valoració global 10,00 (puntuació resultant del procés de consens de LIG de Menorca)

Valoració segons Interès científic: 60 Interès didàctic: 125 Interès turístic: 110 usos possibles ≥ 267 Int. molt alt 134 - 266 Int. alt 134 - 50 Int. mitjà ≤ 50 Int. baix Fragilitat: 80 Vulnerabilitat: 50 Susceptibilitat de degradació: 10 Prioritat de Prioritat de protecció global (PP): 0 BAIXA protecció 0 ≤ PP ≤ 8 8 ≤ PP ≤ 26 PP = 0 Baixa 26 ≤ PP Alta Mitjana – Baixa Mitjana – Alta

Accés: Camins del barranc Visites Equipaments: Mirador Bancs i taules Senyalització Accés discapacitats Condicions d’accés i observació: Bones Regulars Dolentes

Fotografies

Molí fariner enfront la cova de s’Aigo de Son Boter

159 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

Accés a la cova de s’Aigo de Son Boter

Font de sa Vall a l’interior de la cova de s’Aigo de Son Boter

160 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected] INVENTARI DE LLOCS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA Caracterització de localitats d’interès

161 GEOSERVEI PROJECTES I GESTIÓ AMBIENTAL, S.L. ILLES BALEARS: Himàlaia, 37, 07703 MAÓ – T 655 810 746 – email: [email protected] CATALUNYA: Oriol Martorell, 40, 1r, 3a, 17003 GIRONA – T 972 210 365 F 972 410 639 – email: [email protected]