Setmanari d’informació i de cultura religiosa 31 desembre 2009 Any XXXI ● Núm. 1.580 ● 2,20 euros Esdeveniments eclesials del 2009

Nombrosos i significatius han estat els esdeveniments sentació de l’informe Al servei de servir o la mort de que han protagonitzat la vida de l’Església al llarg del Mons. Josep M. Guix, bisbe emèrit de Vic, i de Mons. 2009. L’ordenació de Mons. Sebastià Taltavull com a Joan Martí i Alanis, bisbe emèrit de la Seu d’Urgell, en nou bisbe auxiliar de , la cloenda de l’Any són uns quants exemples. Oferim als lectors del nostre Jubilar de Sant Fructuós de Tarragona, els viatges pas- setmanari un resum dels fets eclesials més rellevants torals de Benet XVI, la publicació de l’encíclica Caritas que s’han esdevingut en els darrers dotze mesos. in veritate, la inauguració de l’Any Sacerdotal, la pre- P 2-5

El MNAC fa 75 anys El cardenal Lluís Martínez Sistach El Museu Nacional d’Art reflexiona sobre les grans cites de Catalunya (MNAC) arriba als 75 anys con- de l’Església de Barcelona aquest 2010 vertit en la institució P 22-23 museística de referència al Principat. Per cele- brar aquest aniversari el MNAC organitza l’ex- Decebedora Càritas posició Convidats d’ho- nor, on recull 75 obres Cimera del registra xifres representatives de tota la història de l’art català, Clima històriques moltes procedents de museus europeus i ame- Mans Unides i Càritas recullen el «Malauradament, històriques.» Així ricans i de col·leccions sentiment generalitzat davant la qualificava el director de Càritas di- eclesiàstiques. També recent Cimera del Clima celebrada a ocesana de Barcelona, Jordi Roglà, s’hi pot visitar la mostra Copenhaguen: profunda decepció. les xifres presentades al balanç La princesa sàvia, que Els acords assolits són vagues i sen- d’acció social de l’entitat en aquest reuneix per primer cop se compromisos, per això les ONG 2009. Entre gener i novembre d’en- junta tota la sèrie de catòliques han reclamat als governs guany, Càritas ha atès 48.000 perso- les pintures murals de i a la societat justícia climàtica. Tam- nes, una xifra que pujarà a 50.000 la catedral de la Seu bé Benet XVI s’ha pronunciat en en sumar-hi el mes de desembre. d’Urgell, dedicades a la diferents ocasions a favor del res- Aquestes dades suposen un 84% vida i el martiri de santa pecte a la creació i sobre la revisió d’augment sobre l’any 2007 i un Caterina. Amb aquest del nostre estil de vida. 11% en relació amb el 2008. aniversari el MNAC es P 6 P 24 posiciona com un dels millors museus d’art a escala internacional. P 20-21 Sumari P 7 Joan Pau II i Pius XII, venerables Tots els qui fem possible P 12 Article sobre la sobirania de Catalunya P 25 Rigol, pregoner del Nadal lleidatà «Catalunya Cristiana» P 29 L’espiritualitat de santa Teresina us desitgem molt bon any nou P 30 Personatge, nou premi de cinema 2 31 desembre 2009 Opinió

Editorial

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Gu- El 2009 que se’n va tiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Lingüista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia:Eulàlia Grande En arribar els darrers dies de l’any, és costum ques de la presència de l’Església catalana Corresponsals: Mónica García, BARCELONA; Guillem Farré, CASTELLÓ; de fer personalment i comunitària un balanç en el món de la cultura: ha estat l’any del Víctor Gay, ; Jordi Curcó, LLEIDA; Cristina Sànchez, MALLORCA; dels esdeveniments més significatius. És un centenari de la Setmana Tràgica, amb unes Marta Nin, ROMA; Ramon Estany, SOLSONA; Joan Boronat, TARRAGONA; exercici saludable perquè per als cristians la Jornades rellevants organitzades per la Víctor M. Cardona, TORTOSA; Patrícia Navas, URGELL; Xavier Bisbal i Jordi Castellet, VIC història humana és lloc també de la intervenció Fundació Balmesiana, i del naixement de divina. Recordar amb serenor el passat imme- l’insigne historiador i jesuïta Miquel Batllori, Col·laboradors: Fabrizio Assandri, Pilarín Bayés, M. José Camps, diat és un estímul per continuar endavant. de prestigi internacional. S’ha homenatjat el Agustí Codinach, Francesc Gamissans, Joan Guiteras, Dani Majà, Joan A. Mateo, Victòria Molins, Francesc Nicolau, Peio Sánchez, Sense ànim ni possibilitat de ser exhaustius doctor Manuel Trens, liturgista i historiador Cristóbal Sàrrias, Lluís Serra, Andreu Sotorra, Pere Tena, Ferran citem-ne alguns que atenyen l’Església. de l’art. La Fundació Joan Maragall, espai de L. Tognetta, P-J Ynaraja Benet XVI, en el seu quart any de pontificat, debat i de reflexió sobre temes de diàleg en- Redacció, administració, publicitat i promoció: ha visitat el Camerun i Angola (març) i Terra tre el cristianisme i la cultura, ha acomplert Santa (maig), ha obert la porta als anglicans vint anys i se n’han acomplert trenta del pri- C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA que desitjaven retornar a la plenitud de la mer número de Catalunya Cristiana i quinze Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775 comunió i ha restablert les relacions diplo- de les primeres emissions de Ràdio Estel. La a/e: [email protected] (Redacció) màtiques entre Rússia i el Vaticà. Commemo- Fundació Ajuda i Esperança que promou el a/e: [email protected] (Administració rant el desè aniversari de la Carta de Joan Telèfon de l’Esperança de Barcelona en el i subscripcions) Pau II als artistes (1999) i quaranta-cinc de seu quarantè aniversari ha estat guardonada a/e: [email protected] (Publicitat) la trobada que Pau VI tingué amb creatius amb la creu de Sant Jordi. Pàgina web: www.catalunyacristiana.cat (1964) el Pontífex s’ha reunit amb 260 artis- El Congrés ha aprovat la polèmica llei de tes a la Capella Sixtina en un acte destinat a l’avortament que ha suscitat decepció, tris- Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa renovar «l’amistat de l’Església amb l’art». tesa i enuig en molts catòlics i n’ha mobilitzat Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització El Sant Pare ha convocat també un Any Sa- molts en favor del respecte a tota vida. Va en- i la cultura cerdotal coincidint amb el 150è aniversari trar també en vigor la llei del llibre quart del Gerent: Òscar Corominas de la mort de sant Joan Maria Vianney, el Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions. Publicitat: Josep Harris rector d’Ars. En aquest marc s’ha anunciat la Una de les novetats —i les pobreses— d’aquest Promoció: Alfons Miralles beatificació del doctor Samsó, la primera que text legislatiu és que a partir d’ara desapareix Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet Duatis es fa a Catalunya des del segle XIII. Ha estat la competència tradicional de fer testament (subscripcions) també l’any del centenari de la canonització davant del rector de la parròquia. Recentment del beat Josep Oriol. El 21 de gener els cape- s’ha anunciat l’avantprojecte de modificació Autoedició i compaginació: Carlos Aguado llans de Catalunya es van reunir a Tarragona de la llei de llibertat religiosa que abordarà la Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km en una jornada sacerdotal. La invitació va qüestió dels símbols religiosos i avançarà en la 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 partir col·legialment de tots els bisbes de les laïcitat de l’Estat. Cal apostar i lluitar per una 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 diòcesis amb seu a Catalunya, encapçalats laïcitat flexible que no esdevingui un laïcisme per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropo- estèril. lità de Tarragona i primat. Aquesta trobada Enguany també s’ha presentat l’informe Al Difusió controlada per va culminar l’any jubilar convocat en l’ocasió servei de servir, encarregat per la Genera- de la celebració dels 1.750 anys del martiri litat, que quantifica en 776 els serveis que Membre de la UCIP International Catholic Union of Press de sant Fructuós bisbe i dels seus diaques Au- realitzen els instituts de vida consagrada i les guri i Eulogi que s’esqueia aquest mateix dia. societats de vida apostòlica: un servei sovint Membre de l’APPEC Associació de Publicacions Periòdiques en català Com a cloenda es va presentar el magnífic silenciós i molt eficient. D’altra banda, ha oratori Pau i Fructuós. fet cinquanta anys que el primer focolar (de El 2009 ha estat l’any de la mort del bisbe foc, llar) es va obrir a Barcelona l’any 1959. SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ Josep Maria Guix, durant vint anys pastor de Va ser una dona, Nunziatina Cilento, la que la diòcesi de Vic i del qui fou bisbe d’Urgell va portar aquest nou estil d’espiritualitat a Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 117 € i copríncep d’Andorra, Joan Martí Alanis, Espanya, amb Gibraltar i Portugal: 117 € després d’un pontificat de trenta-dos anys, l’objectiu de la renovació eclesial i destinat a Resta d’Europa: 192 tots dos col·laboradors del nostre setmanari. totes les persones sense límit d’edat, condició € Amb ells s’acaba una generació de bisbes social o estat civil. Amèrica i Àfrica: 230 € catalans que foren ordenats en l’immediat De tots aquests fets i de molts d’altres Cata- Àsia i Oceania: 308 € postconcili, compromesos en la renovació de lu-nya Cristiana se n’ha fet ressò. Que em- l’Església. prenguem el nou any amb força renovellada El setmanari rep l’ajut del Departament de Cultura i També hi ha hagut efemèrides emblemàti- i que tot sigui a major glòria de Déu. Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

La tira del primer Pla Per Pilarín

Volem un futur Balanç d’un any, parlant en Hem plorat i ens hem Ens hem alegrat molt millor, com el que termes taurins, volta a l’arena i, emocionat amb amb tot el que ha sortit bé! volia Jesús... a més, dues orelles i la cua! l’adéu dels que estimàvem... Val més dir que Any ha estat Sacerdotal una bona Collita... 3 En primer pla 31 desembre 2009

Dotze mesos en la vida de l’Església

Miquel Àngel Codina activitats religioses, devocionals, solidàries, culturals, etc. Tom- bem ara la mirada al passat més recent per tal de recordar els Al llarg d’aquest any que ja acaba han estat nombrosos els fets més rellevants que han tingut lloc durant el 2009 des d’un esdeveniments que han protagonitzat la vida de l’Església. Una punt de vista cronològic i que setmanalment s’han anat publi- vida dinàmica i fructífera que s’ha materialitzat en múltiples cant a les pàgines de Catalunya Cristiana.

3 1 de gener. El Papa, amb motiu de la Jornada Crist, manifesta-ho». També es presenta a la Llibre- Mundial de la Pau, exhorta a combatre la po- ria Paulinas de Barcelona el llibre El perfume del bresa, «que ofèn la dignitat de l’home», a través Evangelio. Jesús se encuentra con las mujeres, de de la sobrietat i la solidaritat, fruit de la pobresa la religiosa Núria Calduch-Benages i publicat per evangèlica. l’editorial Verbo Divino.

3 5 de gener. Se celebra la V Jornada del Clergat de 3 3-5 de febrer. El cardenal Tarcisio Bertone, secre- la Província Eclesiàstica de Barcelona al Seminari tari d’Estat del Vaticà, visita Espanya convidat per Conciliar de Barcelona. El cardenal Lluís Martínez la Conferència Episcopal Espanyola per presidir Sistach anuncia l’obertura del procés de canonit- l’acte amb motiu del 60è aniversari de la Declara- zació de Rosa Deulofeu, coincidint amb el cinquè ció universal dels drets humans. aniversari de la seva mort. 3 7 de febrer. Mor l’il·lustre filòsof català Francesc 3 8 de gener. Benet XVI nomena Mons. Carlos Canals Vidal a Barcelona, als 86 anys. Osoro nou arquebisbe de València. Substitueix al capdavant de l’arxidiòcesi valenciana el cardenal 3 12-14 de febrer. Amb motiu dels vuitanta anys de Agustín García-Gasco. l’Estat de la Ciutat del Vaticà se celebra el congrés 3 21 de març. La diòcesi de Barcelona viu Un petit territori per a una gran missió. El 12 de una gran festa amb l’ordenació de Mons. 3 14 de gener. Es commemoren els 150 anys del febrer s’inaugura una exposició comemorativa al Sebastià Taltavull com a nou bisbe auxiliar. naixement de Mons. Pere-Joan Campins, bisbe Vaticà, que es va cloure el 10 de maig. «Vosaltres sou els meus amics» és el seu le- de Mallorca. ma episcopal. En una entrevista concedida a 3 14 de febrer. El Seminari de Solsona acull una jor- Catalunya Cristiana, Mons. Taltavull explica 3 14-18 de gener. Mèxic acull la VI Trobada Mundial nada sobre la carta pastoral La comunitat cristiana, que «estic plenament convençut que l’evan- de les Famílies, promoguda pel Pontifici Consell del bisbe Jaume Traserra gelització sols és possible si es fa en un clima de la Família. En la cloenda, el Sant Pare reivindica d’amor». els «drets inalienables» de la família. 3 13-15 de febrer. Reus acull el IV Congrés català de Congregacions, Germandats i Confraries de 3 17-22 de gener. Es veneren a Lleida les relíquies Setmana Santa. dels pares de santa Teresina de l’Infant Jesús, els 3 28 de març. Els voluntaris de les delegacions de beats Lluís Martin i Cèlia Guérin. 3 19 de febrer. El cardenal Lluís Martínez Sistach Mans Unides amb seu a Catalunya celebren el 50è pronuncia la conferència Una escola cristiana aniversari de l’entitat a Montserrat. El mateix dia, 3 22 de gener. Lliurament dels premis Bravo! acollidora i oberta a tothom a La Salle Gràcia de la Fundació Claret celebra el XI Simposi titulat 2008, concedits per la Conferència Episcopal Barcelona, on apel·la a la identitat i la missió de La religió en les societats modernes. Laïcitat i Espanyola. les escoles cristianes. laïcisme.

3 24 de gener. S’estrena a la catedral de Tarragona 3 25-27 de febrer. Tarragona és la seu del Congrés 3 29 de març. Celebració de les noces d’or sacerdo- l’oratori Pau i Fructuós, amb música de Mons. Va- Església i guerra civil, on s’analitza el paper que tals de Mons. Jaume Traserra, bisbe de Solsona. lentí Miserachs i lletra de Mn. Joan Roig. És l’acte va desenvolupar l’Església a la guerra civil espa- culminant de l’Any Jubilar dedicat a la memòria nyola. 3 31 de març. Rosalia Gras Minguella és la nova dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. secretària general i cancellera de l’arquebisbat 3 26 de febrer. Mn. Josep M. Martí Bonet, delegat de Tarragona, la primera dona en tota la història episcopal del Patrimoni Cultural de l’arquebisbat de l’Església tarragonina que accedeix a aquest de Barcelona, presenta el seu llibre El martiri dels càrrec. temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939) al Museu Diocesà de Barcelona. 3 2 d’abril. Presentació del llibre Què pensa Joan Carrera, de Mn. Francesc Romeu, a la Casa del 3 2 de març. Es presenta al Palau de la Generalitat Llibre de Barcelona. L’acte compta amb la presèn- l’informe Al servei de servir, sobre la tasca social cia de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat que duen a terme els instituts de vida consagrada de Catalunya. Per la seva banda, la revista Serra i les societats de vida apostòlica de Catalunya. d’Or celebra 50 anys amb una nova edició del lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or i amb 3 7 de març. El Papa nomena Mons. Juan Antonio unes jornades. Reig Pla bisbe d’Alcalà d’Henares.

3 12 de març. Benet XVI escriu una carta sobre els bisbes lefebvrians, on aclareix les raons que el van portar a aixecar-los l’excomunió. El mateix dia, es fa un acte en memòria del P. Cassià M. Just a 3 25 de gener. Més de dues mil persones l’oratori de Sant Felip Neri, de Barcelona. omplen la catedral de Tarragona per assistir a l’Eucaristia de cloenda de l’Any Jubilar de 3 14 de març. Els Focolars celebren els 50 anys de Sant Fructuós. El cardenal Julián Herranz, l’arribada a Barcelona, que coincideix amb el emissari enviat per Benet XVI, és l’encarregat primer aniversari del traspàs de Chiara Lubich, de posar pany i forrellat a les portes de la fundadora del moviment. Nombrosos actes com- catedral tarragonina. memoratius tenen lloc al llarg de l’any.

3 17-23 de març. Primer viatge apostòlic de Benet XVI al continent africà, on visita el Camerun i Angola. El Pontífex, que esdevé el portaveu del 3 28 de gener. Nomenament del prevere menorquí crit africà de justícia i de pau, ofereix un missatge Sebastià Taltavull com a nou bisbe auxiliar de d’esperança. Barcelona. 3 5 d’abril. Amb el lliurament de la creu i de la icona de la Jornada Mundial de la 3 25 de març. Amb motiu de la Jornada de la Vida, la 3 31 de gener. En la solemnitat de sant Joan Bos- Joventut de la delegació australiana a la Conferència Episcopal Espanyola impulsa la cam- co, s’obren oficialment les celebracions del 150è d’Espanya, a la plaça de Sant Pere del Vati- panya «Protegeix la meva vida!». S’hi distribueixen aniversari de la Família Salesiana. cà, comença oficialment la cursa vers la JMJ vuit milions de tríptics. Així mateix, es presenta la 2011 de Madrid. 3 2 de febrer. Se celebra la Jornada Mundial de la guia On menjar, dormir i rentar-se de la Comunitat Vida Consagrada, sota el lema «Si la teva vida és de Sant’Egidio a Barcelona. 4 31 desembre 2009 En primer pla

3 7 d’abril. Presentació al Seminari Conciliar de amb motiu del 150è aniversari de les Germanes 3 1 de juliol. Es presenta al Seminari Conciliar de Barcelona del llibre Eren temps de guerra…, de de la Sagrada Família d’Urgell. Barcelona el catecisme Jesús és el Senyor, adreçat Chiara Lubich i Igino Giordani, publicat per l’edi- als infants. El mateix dia, la basílica de Santa Maria torial Ciudad Nueva. 3 21 de maig. El P. Josep M. Coll, guardonat per del Mar, a Barcelona, acull un acte d’homenatge l’Institut Emmanuel Mounier Catalunya. a Vicenç Ferrer, mort el 19 de juny a Anantapur 3 9-12 d’abril. Celebració de la Pasqua Jove a (Índia). Per la seva banda, l’Església catalana valora 3 25 de maig. L’arquebisbe de Santiago de Catalunya, que ofereix al jovent un espai d’in- positivament la nova Llei d’Educació de Catalunya Compostel·la, Mons. Julián Barrio, convoca l’Any terioritat. (LEC). Jubilar Compostel·là 2010. 3 15-18 d’abril. La família franciscana celebra uni- 3 2 de juliol. Cloenda a Kazakhstan del III Congrés 3 28 de maig. Presentació de la nova etapa de la da, després de segles de divisions, els 800 anys de de Religions Mundials i Tradicionals amb la parti- revista Qüestions de Vida Cristiana a l’auditori de la seva fundació. Hi assisteixen més de dos mil cipació de més d’un centenar de líders religiosos. La Pedrera, a Barcelona. Amb aquest acte s’inicia frares provinents de gairebé setanta països. Al L’objectiu: un impuls interreligiós a favor de la la celebració del vintè aniversari de la Fundació llarg de l’any s’organitzen diversos actes. pau. Joan Maragall. 3 21 d’abril. La Generalitat de Catalunya lliura les 3 3 de juliol. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de 3 3 de juny. Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic, Creus de Sant Jordi. Entre els guardonats, hi ha Barcelona inaugura, amb la presència del cardenal nomena Mn. Compte com a nou vicari ge- gent d’Església com ara Mn. Manel Pousa i Juana Lluís Martínez Sistach, el tercer emplaçament en neral de la diòcesi. Martín. la seva història de més de 600 anys. 3 6 de juny. S’anuncia el nou Pla Pastoral de 3 25 d’abril. Comença a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el IV centenari de la funda- Barcelona, titulat Anuncieu a tots l’Evangeli, i es ció de la congregació instituïda per Mary Ward. fa balanç de l’anterior.

3 26 d’abril. Desè aniversari del santuari montser- 3 12 de juny. La imatge de santa Elena és baixada rati de Montferri (Alt camp). Per la seva banda, del seu pinacle de la catedral de Barcelona per tal l’Obra Pontifícia de Sant Pere Apòstol celebra la de ser restaurada. Jornada per les Vocacions Natives sota el lema 3 16-17 de juny. Se celebra la CCXIII reunió de la Han estat cridats. Ajuda’ls! Comissió Permanent de la Conferència Episcopal 3 28 d’abril. Mn. Josep Perarnau, cèlebre medi- Espanyola. Denuncien que l’avortament es con- evalista, és investit doctor honoris causa per la verteixi en un «dret». Universitat de Barcelona. El mateix dia, Benet XVI 3 18 de juny. La Fundació Joan Maragall organitza recorre la regió italiana dels Abruços per expressar una taula rodona sobre la filòsofa Simone Weil. la seva solidaritat davant de la tragèdia provocada pel terratrèmol. 3 7 de juliol. Es presenta al Vaticà la 3 1 de maig. S’obre l’Any Jubilar a Santo Domingo tercera encíclica de Benet XVI: Caritas in de la Calzada. veritate. En aquest escrit, el Pontífex posa l’accent en la justícia i el bé comú, i ofereix 3 4 de maig. Andrea Riccardi, fundador de la Co- una nova visió de l’economia, la política munitat de Sant’Egidio, parla sobre sant Pau a la i la societat. L’endemà, dia 8, es presenta catedral de Barcelona. l’encíclica a la seu de la Conferència Episco- 3 5-7 de maig. Celebració a Barcelona d’un congrés pal Espanyola. El text sencer es publica en històric sobre la Setmana Tràgica, organitzat per el número 1.558 de Catalunya Cristiana. la Biblioteca Balmes, amb motiu del primer cen- tenari d’aquests dramàtics fets.

3 7-10 de maig. Se celebren les I Jornades de Reflexió Família i valors humans i cristians, orga- 3 19 de juny. Amb l’objectiu primordial 3 10 de juliol. El president dels Estats Units, Barack nitzades per la Delegació diocesana de Pastoral de redescobrir la bellesa i la importància Obama, visita Benet XVI al Vaticà. La defensa de Familiar de Barcelona. del sacerdoci avui dia, s’inaugura a Roma la vida és el tema central d’aquesta trobada. l’Any Sacerdotal. S’emmarca dins del 150è 3 aniversari de la mort de sant Joan Maria 8-12 de juliol. Se celebra a Estocolm el XXXV B. Vianney, patró dels preveres diocesans. Congrés Internacional de Pueri Cantores. «L’Església necessita sacerdots sants», 3 1 d’agost. Mor el gran pessebrista fra Gilbert afirma Benet XVI. Molts actes tenen lloc Galceran. El 1998 va rebre el títol de membre d’ho- durant els propers mesos. nor de la Federació Catalana de Pessebristes.

3 9 d’agost. Cloenda solemne de l’Any Jubilar al 3 21 de juny. Mons. Braulio Rodríguez pren posses- Miracle amb l’assistència de Mons. Joan Enric sió com a nou arquebisbe de Toledo. Vives, bisbe d’Urgell, i el P. Josep M. Soler, abat de Montserrat. 3 22 de juny. Mons Joan Piris, bisbe de Lleida, no- mena Mn. Ramon Prat com a nou vicari general 3 12 d’agost. En l’audiència general, Benet XVI de la diòcesi. medita sobre el lligam entre la Mare de Déu i els preveres. Assegura que Maria és el model perfecte per als sacerdots. El mateix dia, mor el Gmà. Joan Lluís Casanovas, director del projecte educatiu Cintra, al barri barceloní del Raval, en tràgiques circumstàncies, als 66 anys. 3 8-15 de maig. Benet XVI viatja a Terra 3 Santa, on clama per la reconciliació entre 13-16 d’agost. Madrid acull la XII Assemblea israelians i palestins, dóna suport a la cre- General de la Germandat Obrera d’Acció Catòli- ació d’un Estat palestí i condemna qualse- ca (GOAC), amb el tema Per evangelitzar el món vol manifestació d’antisemitisme. obrer i del treball, humanitzem la cultura. 3 14-15 d’agost. El municipi tarragoní de la Selva 3 12 de maig. Es presenta la col·lecció Clàssics del del Camp celebra el 30è cicle de representacions Cristianisme del Segle XX al Seminari Conciliar del drama assumpcionista El Misteri de la Selva. 3 de Barcelona, amb la presència del cardenal Lluís 28 de juny. El bisbe emèrit de Vic, el Dr. Martínez Sistach. Josep M. Guix, mor a Vic als 81 anys. El di- 3 20 d’agost. El Vaticà nomena Mons. Renzo Fratini mecres 1 de juliol té lloc la missa exequial a la com a nou nunci a Espanya i Andorra. També rep el 3 14-15 de maig. La Facultat de Teologia de catedral vigatana, on el cos del prelat rep se- càrrec d’observador permanent del Vaticà davant Catalunya organitza el simposi Jesús i Pau per pultura. Era un home al servei de la diòcesi de de l’Organització Mundial del Turisme. tal de reflexionar sobre la fundació del cristia- Vic i al conjunt de l’Església catalana, de sòlida nisme. cultura i d’una inquietud especial per apro- 3 23-29 d’agost. Se celebra el 30è aniversari del fundir i aplicar la doctrina social de l’Església. Meeting de Rímini, sota el lema «El coneixement 3 17 de maig. La Seu d’Urgell acull una gran festa és sempre un esdeveniment». 5 En primer pla 31 desembre 2009

3 11 d’octubre. Mor l’arquebisbe Joan Martí i Alanis, bisbe emèrit de la Seu d’Urgell, a Barcelona, als 81 anys. Era un gran humanista, sensible al problemes del món contemporani, i l’im- pulsor de la Constitució andorrana. És enterrat a la cripta dels bisbes de la catedral de Santa Maria d’Urgell. El mateix dia, cinc beats són elevats per 3 8 de setembre. Representants religiosos Benet XVI a la categoria d’arreu del món visiten l’antic camp de de sants, entre ells el P. concentració d’Auschwitz-Birkenau, dins Francesc Coll i el Gmà dels actes de la Trobada «Homes i religi- Rafael Arnáiz. ons», promoguda per la Comunitat de Sant’Egidio. ç 3 17 d’octubre. Emotiu homenatge al bisbe Joan del monestir de Sant Martí del Canigó. 3 12 de setembre. El P. Josep Massot, guardonat Carrera al Seminari Conciliar de Barcelona. amb la Medalla d’Or del Consell de Mallorca. 3 21 de novembre. El Vaticà fa públic dos no- 3 21 d’octubre. S’inaugura l’exposició Allò sagrat menaments: Mons. José Ignacio Munilla i Mons. 3 13 de setembre. Cloenda de 125è aniversari de fet real, que reuneix obres emblemàtiques de la Jesús Sanz com a bisbes de Sant Sebastià i Oviedo, la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc pintura i escultura espanyoles del segle XVII, a la respectivament. a Mallorca. National Gallery de Londres. 3 28 de novembre. Benet XVI celebra els 25 anys del 3 20 de setembre. Mons. Romà Casanova, bisbe 3 23-25 d’octubre. El santuari de Santa Teresina Tractat de Pau i Amistat entre Xile i l’Argentina. de Vic, promulga un nou pla pastoral amb el títol de l’Infant Jesús de Lleida acull el IV Congrés Sigueu sants! d’Espiritualitat. 3 7-18 de desembre. La Cimera del Clima de Co- penhaguen decep Mans Unides i Càritas, les quals 3 26-28 de setembre. Visita apostòlica de Benet 3 30-31 d’octubre. Se celebra a Barcelona la XII reclamen justícia climàtica. XVI a la República Txeca. El Papa vol donar un Trobada Nacional dels Encontres Matrimonials. fort impuls a la unitat dels cristians, separats en 3 12 de desembre. Presentació oficial del diferents confessions. 3 5 de novembre. Mons. Juan José Asenjo, nou Club+Amics a Montserrat, sota la presidència del arquebisbe de Sevilla, en substitució del cardenal cardenal Lluís Martínez Sistach. 3 29 de setembre. Catalunya Cristiana celebra Carlos Amigo Vallejo. trenta anys. «Vol mantenir-se fidel a les seves ar- 3 19 de desembre. El Sant Pare autoritza la pu- rels i, alhora, actualitzar-les a la llum dels signes 3 9-12 de novembre. Se celebra al Vaticà el VI blicació dels decrets que reconeixen les virtuts del temps», explica Mn. Jaume Aymar, director Congrés Mundial de la Pastoral per als Immigrants heroiques dels papes Joan Pau II i Pius XII, que del setmanari. i Refugiats. passen a ser reconeguts com a «venerables» per l’Església. 3 29-30 de setembre. Arran de la CCXXIV reunió 3 15 de novembre. Cloenda dels actes del mil·lenari de la Comissió Permanent de la Conferència Epis- copal Espanyola, els bisbes animen a manifestar-se en contra de l’avortament. 3 9 de novembre. Coincidint amb el primer aniversari de la 3 2 d’octubre. Inauguració oficial de l’Any Batllori. seva mort, la basílica barceloni- L’Església i la societat catalanes reten homenatge na de Santa Maria del Mar acull a aquest jesuïta i historiador exemplar. un homenatge civil i eclesiàstic a Mons. Joan Carrera. També té lloc la solemne proclamació del títol de basílica menor a la parròquia barcelonina de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora. Per la seva banda, la Congregació per a la Doctrina de la Fe dóna a co- nèixer la constitució apostòlica Anglicanorum coetibus. ✞ 3 4 d’octubre. S’inauguren les obres realitzades al llarg dels darrers deu anys a la esglésies preromàniques de Sant Pere, 6è aniversari a Terrassa. Per la seva banda, l’Acadèmia Mariana de Lleida lliura els premis del 141è Certamen marià. Rosa Deulofeu González

En el sisè aniversari del seu traspàs, tots els que la recordem des de 3 4-25 d’octubre. Se celebra al Vaticà el Sínode l’esperança amb Crist ressuscitat, per a l’Àfrica. us convoquem a l’eucaristia pel seu sufragi, 3 10 d’octubre. El Gmà. Emili Turú, elegit nou supe- el proper dijous dia 7 de gener del 2010, a les 19 hores, a la parròquia rior general de l’Institut dels Germans Maristes. de Sant Agustí de Barcelona (metro línia 3, parada Liceu). 6 31 desembre 2009 Església al món

Dinamarca Mans Unides i Càritas reclamen justícia climàtica La Cimera del Clima a Copenhaguen decep les ONG

Rosa María Jané Chueca la faç de la terra: una aproximació a la Copenhaguen justícia climàtica des de la fe». En aques- Càritas ta reunió, Joyce Kennedy, representant Profunda decepció. Aquest és el sen- del Consell Mundial de les Esglésies, va timent amb què Mans Unides i Càritas posar en relleu que «si fins ara el sistema han abandonat Copenhaguen després s’ha basat en l’avarícia, és el moment de del fracàs de la Cimera del Clima. Totes canviar els valors de la negociació i d’ar- dues ONG catòliques hi van ser presents ribar a un acord legal. Per als creients, cal amb diversos representants. Marco un compromís ètic en un procés incloent Gordillo, coordinador de campanyes i que els exclosos també puguin ser-hi de Mans Unides, ens explica que «ens presents. A més, cal “reverdir” la nostra resistíem a un fracàs anunciat perquè vida quotidiana: el consum, el transport, no volíem renunciar a l’esperança i a la els negocis…». capacitat de treball, però estem molt Malgrat que Copenhaguen ha estat decebuts perquè les declaracions que una oportunitat perduda per avançar han sorgit de la Cimera del Clima, en en la reducció de l’emissió de gasos i en forma de declaració política, són sense l’obtenció de recursos perquè els països compromisos i no són vinculants. A més, pobres afrontin el canvi climàtic, Gor- els fons aprovats per a l’adaptació dels dillo anima a no ser pessimistes: «Fa 15 països més vulnerables al canvi climàtic anys els països de l’ONU van començar a són vagues i insuficients». dialogar sobre el medi ambient, el clima Per això, tant Mans Unides com Cà- i el desenvolupament, i s’han anat fent ritas continuen aixecant la seva veu per passos. Malgrat els fracassos, com el de reclamar justícia climàtica. Un dels par- Copenhaguen, s’ha pres consciència que ticipants a la Cimera del Clima, Martín Manifestants de Càritas demanen uns acords justos a Copenhaguen. és un problema mundial i s’han aconse- Lago, tècnic de l’Àrea de Cooperació guit coses com el Protocol de Kyoto. Cal Internacional de Càritas espanyola, seguir el camí i continuar fent passes. subratlla que «Càritas constata que És un camí imparable i tard o d’hora les persones més vulnerables sempre El Vaticà demana respectar arribarem a la meta, però esperem que són les més pobres, els països en via de sigui tan aviat com sigui possible per al desenvolupament, quan de fet són els l’«ecologia humana» bé del planeta.» que menys han causat el canvi climàtic. Estem assistint a una situació injusta». AICA / Copenhaguen Paraules del Papa Tant Càritas com Mans Unides tenen molt clar que l’aposta de present i de L’arquebisbe Celestino Migliore, observador permanent del Vaticà davant Benet XVI ha seguit molt atentament futur passa per una justícia climàtica. de les Nacions Unides, va ressaltar en la seva intervenció que «si es res- aquesta Cimera del Clima i en diferents En paraules de Martín Lago, «aquesta pecta l’ecologia humana, l’ecologia ambiental també se’n beneficiarà». moments ha fet referències al medi campanya s’adreça a la societat i als En el seu discurs, va ressaltar que «el Vaticà dóna suport a la necessitat de ambient. En aquest sentit, destaca el polítics. A la societat li demanem un difondre una educació de responsabilitat ambiental que busca també la missatge per a la Jornada Mundial de la Pau, de l’1 de gener vinent, titulat Si vols canvi en l’estil de vida, que sigui més salvaguarda de les condicions morals per a una autèntica ecologia huma- sobri i que permeti que el conjunt de la la pau, protegeix la creació. El Pontífex na. Nombroses institucions catòliques estan compromeses en la promoció societat visqui amb dignitat. Que sigui també advertia contra l’oposició entre d’aquest model d’educació tant en les escoles com en les universitats». menys materialista i més espiritual. Als el respecte degut al medi ambient i la Aquestes i moltes altres iniciatives catòliques, va explicar l’arquebisbe, polítics els demanem un nivell afegit defensa de la persona. En rebre el nou «es proposen incidir sobre els estils de vida, ja que els models actuals de de reducció d’emissió de gasos d’efecte ambaixador danès davant del Vaticà, consum i de producció sovint són insostenibles des del punt de vista social, hivernacle del 40% respecte del 1990 el Papa assenyalava que molt sovint ambiental, econòmic i fins i tot moral». «Hem de salvaguardar la creació i que adoptin mesures de mitigació i els esforços destinats a promoure «una d’adaptació al canvi climàtic, cosa que com un do confiat a cadascun de nosaltres, però hem d’impedir que la hu- comprensió integral del medi ambient implica una aportació de 195.000 mili- manitat s’autodestrueixi», va assenyalar. Mons. Migliore va advertir també s’han hagut d’asseure juntament amb ons d’euros per al 2020». que «la degradació de la natura està lligada estretament a la cultura que una comprensió reduccionista de la Per a Mans Unides, els fonaments conforma la coexistència humana. La forma en què la humanitat tracta persona». existencials que els guien en el seu tre- l’ambient influeix en la forma com es tracta a si mateixa». Finalment, va El Bisbe de Roma insistia, a més, ball són dos: «La cura responsable de explicar que «en el petit Estat de la Ciutat del Vaticà s’estan duent a terme en la necessitat d’un «canvi moral» la naturalesa perquè és la Creació, el esforços significatius per a la protecció de l’ambient i la promoció de pro- profund de la humanitat a l’hora de regal de Déu a nosaltres», apunta Marco jectes de diversificació d’energia encaminats al desenvolupament d’ener- revisar l’actual estil de vida dels pobles

Gordillo, «i la justícia climàtica, perquè gies renovables amb l’objectiu de reduir l’emissió de CO2 i el consum de i, especialment, l’econòmic. Per això, la pobresa i les exclusions s’agreugen combustible fòssil». subratllava la necessitat del «valor i amb el canvi climàtic». del sacrifici, fruits d’un desvetllament Càritas i altres entitats han denun- ètic, que ens permeten albirar un món ciat que els països rics han eludit les canvi climàtic. Com ens comenta Gordi- polèmica ha generat aquesta cimera és millor i que ens encoratgen a afrontar seves responsabilitats en la trobada llo, pel que fa a la reducció de gasos, «la la dificultat de moltes ONG per entrar al amb esperança tot allò necessari per de Copenhaguen. En aquest sentit, el proposta de la Unió Europea era la més Bella Center, on tenien lloc les negocia- garantir a les generacions futures el coordinador de campanyes de Mans ambiciosa, la més integral i la més avan- cions internacionals. Per a Gordillo, «en llegat del conjunt de la creació en unes Unides observa que el Protocol de Kyoto çada: parlava d’un 20% amb la possibi- primer lloc, hi ha hagut un problema condicions tals que també ells puguin va dividir el món «entre els països que litat d’arribar al 30% si ho feien altres logístic, de manca de previsió, perquè anomenar-la casa seva». tenien l’obligació de reduir l’emissió de països. Però en les declaracions ni tan hi havia 45.000 persones acreditades Benet XVI aprofitava l’ocasió per de- gasos i la resta. El problema és que ara sols s’ha quantificat la reducció. D’altra quan només n’hi cabien 16.000. D’altra manar als polítics acords internacionals hi ha països emergents, com el Brasil o banda, per als països pobres el referent banda, ens preguntem: quin és el lloc vinculants per salvaguardar el medi l’Índia, que són tan contaminants com que hi havia eren 200.000 milions de que es deixa a la societat civil? Et sents ambient i recordava que «les persones els desenvolupats, però que no tenen dòlars per a l’any 2020. Les quantitats desplaçat i et planteges: quin espai no poden eximir-se de la seva respon- l’obligació vinculant de reduir les seves acordades són molt petites i insuficients: deixen els governs a la societat civil sabilitat sobre la creació ni postergar-la emissions. I, és clar, això crea recel en 30.000 milions de dòlars. I no s’especifica propositiva i crítica?» sobre les generacions futures». Així, països com els Estats Units». com es dividirà el finançament entre els Paral·lelament a la Cimera del Clima, advertia que la degradació del medi Segons Marco Gordillo, els objectius països rics, ni com es repartirà entre els va tenir lloc una trobada convocada con- ambient «constitueix una amenaça di- mínims que s’haurien d’haver acomplert països menys desenvolupats.» Per això, juntament per Càritas, CIDSE (aliança recta per a la supervivència de l’home i a Copenhaguen són: la reducció de es mostra molt taxatiu en afirmar: «Els internacional d’agències catòliques de per al seu desenvolupament, i fins i tot l’emissió de gasos i el fons d’adaptació compromisos que n’han sortit són molt desenvolupament) i el Consell Mundial pot amenaçar directament la pau entre per als països pobres en relació amb el raquítics.» Un dels aspectes que més de les Esglésies sota el lema «Renovar les persones i les poblacions». 7 Església a Roma 31 desembre 2009

després d’un acurat discerniment, són proposats com a models de vida Joan Pau II i Pius XII, «venerables» cristiana». Referint-se a la beatifica- ció, va explicar que amb aquest pas «s’exhorta a adreçar-los un culte de Un decret autoritzat pel Papa en reconeix les virtuts heroiques veneració i d’invocació circumscrit en l’àmbit de les Esglésies locals o Zenit d’ordes religiosos». Finalment, va Ciutat del Vaticà afegir, amb la canonització, el poble cristià «és cridat a exultar amb tota la Benet XVI va autoritzar el 19 de comunitat dels creients per la certesa desembre la publicació dels decrets que, gràcies a la solemne proclamació que reconeixen les virtuts heroiques pontifícia, un fill o una filla seus han dels papes Joan Pau II i Pius XII, que assolit la glòria de Déu, on participa en d’aquesta manera passen a ser recone- la perenne intercessió de Crist a favor guts com a «venerables» per l’Església. dels germans». Es tracta del primer pas important del En aquest procés, va aclarir el Pontí- procés romà per a la causa de beatifica- fex, «l’Església acull amb alegria i me- ció dels dos Pontífexs. Perquè puguin ravella els miracles que Déu, en la seva ser elevats a la glòria dels altars caldrà infinita bondat, li ofereix gratuïtament el reconeixement d’un miracle atribuït per confirmar la predicació evangèlica. a la seva intercessió després de la seva Acull, alhora, el testimoni dels màrtirs mort per una comissió científica, una com la forma més nítida i intensa de comissió teològica, una comissió de configuració amb Crist». L’Església, va cardenals i bisbes i, finalment, pel afirmar, realitza aquests processos «en el mateix Papa. Per ser declarats sants es camí de reconeixement de la santedat, requerirà el reconeixement d’un altre emergeix la riquesa espiritual i pastoral miracle atribuït a la seva intercessió. «Sant ja», clamaven milers de persones a la plaça de Sant Pere en morir Joan Pau II. que involucra tota la comunitat cristia- Pius XII (Eugenio Pacelli), nascut a na». «És a dir —va concloure—, la trans- Roma el 1876, va ser Bisbe de Roma i col·laboradors de la Congregació per del reconeixement de les virtuts heroi- figuració de les persones i de les realitats entre el 1939 i el 1958, any en què a les Causes dels Sants amb motiu del ques, va explicar que, «en un primer humanes a imatge de Crist ressuscitat va morir a Castelgandolfo. Va guiar quarantè aniversari de la institució moment, es convida el Poble de Déu representa l’objectiu darrer del pla de el timó de la barca de Pere en les di- d’aquest organisme vaticà. Parlant a contemplar aquests germans que, salvació divina.» fícils tempestes de la Segona Guerra Mundial, desplegant una important obra d’ajuda als perseguits, fins i tot als jueus. Joan Pau II (Karol Wojtyla), nascut El periodista Lolo serà beat el 1920 a Wadowice (Polònia), va ser escollit Papa l’octubre del 1978 i va Amb l’aprovació del decret que reconeix un miracle atribuït a la intercessió del periodista Manuel Lozano Garrido, conegut com a Lolo, s’han obert les portes per a la seva beatificació. El morir el 2 d’abril del 2005 acompanyat miracle va ser experimentat el 1972 per un nen de dos anys en estat gravíssim (septicèmia per per centenars de milers de persones pseudomona, després de dues operacions quirúrgiques i amb vòmits fecaloides) i que avui és aplegades a la plaça de Sant Pere del àrbitre internacional de tennis. Vaticà. Els historiadors del segle XX li Lolo va néixer a Linares (Jaén) el 9 d’agost del 1920 i va morir a la mateixa ciutat el 3 de novem- atribueixen un paper decisiu en la cai- bre del 1971. Membre de l’Acció Catòlica, quan encara era adolescent, Lolo distribuïa la comunió guda del comunisme i els historiadors a persones que patien empresonament en plena guerra civil espanyola. Ell mateix va ser empre- de l’Església veuen en el seu pontificat sonat. El 1942 va començar a experimentar una malaltia que en només un any el portaria a una un impuls decisiu a l’aplicació del Con- invalidesa absoluta. El 1962 va perdre la vista. Va desenvolupar la seva feina professional com a cili Vaticà II. periodista en mitjans de comunicació com el diari Ya, les revistes Telva, Vida Nueva o l’agència Els decrets van ser autoritzats per Premsa Associada… Va rebre importants reconeixements professionals, com el premi Bravo. El Benet XVI en l’audiència que va con- 1956, va fundar la revista Sinaí per a malalts. Algunes de les seves obres són El sillón de ruedas, Las estrellas se ven de cedir a l’arquebisbe Angelo Amato, noche o Cuentos en «la» sostenido. A més de Manuel Lozano Garrido, també es declaren venerables Josep Tous i Soler s.d.b., prefecte de la Congregació per (, 1811 – Barcelona, 1871), capellà profés de l’orde dels Frares Menors Caputxins i fundador de la congregació a les Causes dels Sants. Aquest procés de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor, i Leopoldo de Alpandeire Sánchez Márquez (Alpandeire, 1866 va ser explicat pel mateix Papa en re- – Granada, 1956), laic profés de l’orde dels Frares Menors Caputxins. bre en audiència els superiors, oficials

2009: un any «sota el signe de l’Àfrica»

ACI / Ciutat del Vaticà seva trobada amb els bisbes africans i Parlant del concepte de reconciliació, el Sínode africà, els pastors de l’Església la inauguració del Sínode per a l’Àfrica. que «el Sínode africà ha tractat d’exa- s’han compromès en aquella purificació En dirigir el seu discurs en la tradicio- Referint-se al tema del Sínode, L’Església minar profundament com a tasca per interior de l’ésser humà que constitueix nal trobada per Nadal amb els cardenals, a l’Àfrica, al servei de la reconciliació, de a l’Església d’avui», el Papa va dir que la condició essencial preliminar per a arquebisbes, bisbes i membres de la Cú- la justícia i de la pau, el Papa va observar «si l’ésser humà no es reconcilia amb l’edificació de la justícia i de la pau. ria vaticana, el Papa va assenyalar que que aquest era «un tema teològic i pas- Déu, també està en discòrdia amb la Pel que fa al viatge a Terra Santa, el aquest 2009 ha transcorregut «sota el toral de gran actualitat, però que podia creació. «Hem d’aprendre la capacitat Papa va manifestar el seu agraïment a signe de l’Àfrica» i la necessitat de viure malinterpretar-se com un tema polític. de fer penitència, de deixar-nos trans- l’autoritat palestina «per la gran cordi- i treballar per la reconciliació en tots els La tasca dels bisbes era la de transformar formar; d’anar a la trobada de l’altre i alitat amb què em va acollir i perquè va racons del món. la teologia en pastoral, és a dir, en un de demanar a Déu que ens atorgui la fer possible que celebrés una litúrgia En començar el discurs, va recordar, ministeri pastoral molt concret, on les valentia i la força per renovar-nos. En el pública a Betlem i em va mostrar els pati- entre d’altres esdeveniments del 2009, grans visions de la Sagrada Escriptura i nostre món hem de tornar a descobrir ments i les esperances del seu territori». la conclusió de l’Any Paulí i l’obertura de la Tradició s’apliquessin a l’acció dels el sagrament de la penitència i de la «La visita a Yad Vashem va significar una de l’Any Sacerdotal. Seguidament va bisbes i dels capellans en un temps i un reconciliació.» trobada esfereïdora amb la crueltat de ressaltar que aquest 2009 començava lloc determinats». En aquest context va assenyalar que la culpa humana, amb l’odi d’una ideo- amb el viatge apostòlic al Camerun i Benet XVI va afirmar que el problema el fet que la gent es confessi menys «és logia cega que sense cap mena de justi- Angola, on en l’encontre de la població de «la laïcitat positiva, practicada i inter- un símptoma d’una pèrdua de veracitat ficació va entregar milions de persones amb el Papa «es podia experimentar pretada de forma adient», que resumia amb nosaltres mateixos i amb Déu; una humanes a la mort i que amb això, en de- l’Església universal, la comunitat que les preocupacions dels bisbes africans, pèrdua que posa en perill la nostra hu- finitiva, va voler expulsar del món Déu, abraça el món i que Déu aplega mitjan- ha estat d’altra banda un tema fona- manitat i disminueix la nostra capacitat el Déu d’, d’ i de i çant Crist, la comunitat que no es basa mental de l’encíclica Caritas in veritate, de pau». El Pontífex va subratllar que el Déu de Jesucrist. Així, aquest és, en en interessos humans, sinó en l’atenció «que ha reprès i desenvolupat la qüestió «si no creem en els cors la força de la primer lloc, un monument commemo- amorosa que Déu per nosaltres ens ofe- sobre la col·locació teològica i concreta reconciliació, el compromís polític per ratiu contra l’odi, una crida urgent a la reix». Benet XVI va rememorar també la de la Doctrina Social de l’Església». la pau pateix del pressupòsit interior. En purificació i al perdó, a l’amor.» 8 31 desembre 2009 Església al món

Iraq Crida dels cristians iraquians: «No ens abandoneu» El bisbe auxiliar de Bagdad anuncia una «tragèdia de grans dimensions»

Zenit de la Plana de Nínive, i l’ha definida com Bagdad «un projecte absurd i insensat». «Signifi- caria reduir els cristians a un gueto, ficar- «A tots els cristians del món els diem: los dins d’una gàbia, aixafar-los enmig “No ens abandoneu”», confessa Mons. del conflicte entre àrabs i kurds. Crist ens Shlemon Warduni, bisbe auxiliar caldeu va dir que anunciéssim la bona notícia de Bagdad, després dels darrers atemptats arreu del món: som cridats a ser sal, llum contra els cristians i les seves esglésies a i llevat per al país. No poden confinar- l’Iraq. En una entrevista a l’agència Fides, nos en un únic territori basant-se en la el prelat afirma que la situació iraquiana pertinença religiosa.» «No demanem cap «suscita preocupació i dolor». La guerra i tracte de favor, només el respecte de la l’ocupació militar han dut ines-tabilitat dignitat, de les nostres llibertats i dels política i ingovernabilitat que han causat drets fonamentals: viure en pau, anun- «misèria i destrucció», i han obligat un ciar l’Evangeli i contribuir a construir el terç de la comunitat cristiana del país nostre país.» a emigrar. «És una tragèdia de grans Per tal que això sigui possible, Mons. dimensions que cal donar a conèixer als Warduni sosté que és necessari per ulls del món», declara. La manca de pla- part de la comunitat internacional «un nificació política, constata, «ha ocasionat suport més fort i decidit». «Els governs la proliferació del terrorisme, que avui té que promouen la democràcia i els drets agenda pròpia i desestabilitza el país». humans, disposats a tutelar els seus in- Atemptat contra l’església de Sant Efrem, a Mossul. «Els atemptats contra les esglésies i els teressos econòmics a l’Iraq, haurien de atacs als cristians prossegueixen», afe- comprometre’s a eradicar el terrorisme geix, «cosa que repercuteix molt negati- «No demanem cap tracte de favor, només i promoure la pau i la legalitat». De la vament en els cristians. Sembren temor i respecte de la dignitat, de les nostres mateixa manera, els cristians iraquians ens priven de l’esperança». demanen al Papa i a tots els cristians del El prelat ha rebutjat la proposta d’aple- llibertats i dels drets fonamentals» món: «Doneu-nos suport, no ens aban- gar tots els cristians iraquians al territori doneu.» Anàlisi Relacions diplomàtiques plenes entre la Santa Seu i Rússia

Ricardo Estarriol Tot ha passat un any després de la mort Periodista del patriarca Alexei, que va exercir el seu mandat en condicions adverses des La Santa Seu i Rús- del 1990 fins al 2008 i va estar sotmès al sia elevaran les seves control del KGB. És evident que, abans respectives representa- d’acceptar l’esmentada mesura, Medve- cions diplomàtiques a dev va consultar l’assumpte amb el nou Moscou i al Vaticà quant a ambaixades patriarca Ciril, que havia estat fins que de ple dret. L’anunci va tenir lloc després va ser escollit, «ministre d’exteriors» del que el papa Benet XVI rebés oficialment Patriarcat. Ja durant la perestroika de a Roma el president rus Dmitri Medve- Gorbatxov, Ciril havia participat en la dev el 4 de desembre. redacció de la nova llei sobre la llibertat Es tracta d’un petit pas per millorar religiosa. Abans de ser elegit, Ciril havia l’actual estat de les relacions entre el Pa- advertit ja dels perills que podia suposar triarcat de Moscou i l’Església catòlica. l’adopció de «compromisos ecumènics La Santa Seu havia mantingut relacions precipitats», també davant de l’Església diplomàtiques amb catòlica. la Rússia tsarista Encara que la fins al 1917. La me- situació ha mi- sura anunciada té, llorat, l’Església catòlica continua 230 € de tota manera, un cert caràcter sim- tenint a Rússia 308 € bòlic, perquè ja des restriccions con- del 1990 la Unió So- siderables legals viètica (Rússia, des i administratives del 1991) tenia un per a l’exercici de ambaixador al Vati- la seva tasca pas- cà si bé amb el rang toral causades per de mer «represen- Benet XVI i Dmitri Medvedev. la resistència de tant» (semblant al la jerarquia orto- que té, per exemple, el representant doxa a l’hora d’acceptar al país «una de l’OLP) i la Santa Seu, un nunci a església cristiana paral·lela», quan la Moscou. mateixa jerarquia ortodoxa no té cap in- No és estrany que el secretari de l’ofi- convenient a crear «jurisdiccions paral· cina d’afers exteriors del Patriarcat, Igor leles» en països de majoria catòlica. Els Vyzhanov, hagués declarat que la deci- catòlics russos, malgrat tot, esperen sió (de caràcter diplomàtic) afectava no- que la millora de les relacions diplomà- Comtes de Bell—lloc, 67—69, 08014 Barcelona — Tel. 934 092 810 —Fax 934 092 820 més de forma col·lateral les relacions de tiques obri nous camins de diàleg amb l’ortodòxia russa amb l’Església catòlica. el Patriarcat. 9 Església a Roma 31 desembre 2009

Conveni monetari El Papa accepta la renúncia entre el Vaticà i la d’un bisbe irlandès Unió Europea Acusat per un informe de no afrontar adequadament denúncies Zenit / Ciutat del Vaticà El 17 de desembre va ser subscrit el d’abusos sexuals contra capellans conveni monetari entre l’Estat de la Ciu- tat del Vaticà i la Unió Europea (UE). En Zenit nom del Vaticà, va signar Mons. André Ciutat del Vaticà El bisbe Murray, Dupuy, nunci apostòlic davant de la UE, informant de la mentre que Joaquín Almuina, membre Benet XVI ha acceptat la renúncia seva renúncia. de la Comissió Europea, va signar per part al govern pastoral de la diòcesi de de la Unió Europea. Les disposicions del Limerick, a Irlanda, presentada pel nou conveni monetari, que substitueix bisbe Donal Brendan Murray, qui ha el del 29 de desembre del 2000 —amb el estat acusat per informes oficials de qual s’introduïa en l’Estat de la Ciutat del no haver sabut afrontar denúncies Vaticà l’euro com a moneda oficial— en- d’abusos sexuals atribuïts a clergues. traran en vigor l’1 de gener del 2010. Segons ha explicat l’oficina d’infor- El conveni estableix en 2.300.000 euros mació vaticana, el Papa ha acceptat fixos, més una quota suplementària va- la renúncia de conformitat amb el riable, el valor nominal de la massa mo- Codi de Dret Canònic que estableix: netària que pot ser encunyada pel Vaticà «Preguem insistentment al bisbe dio- (abans el valor nominal era d’1.074.000 cesà que presenti la renúncia del seu euros). A més, a partir d’ara, almenys el ofici si per malaltia o una altra causa 51% de la moneda vaticana s’haurà de greu en quedés minvada la capacitat destinar a la circulació. Abans, de fet, per exercir-lo.» podia passar que gran part dels euros Peticions de renúncia al ministeri vaticans es destinessin al col·leccionisme. de Mons. Murray, nascut fa 69 anys Finalment, amb la firma del conveni, a Dublín, van ser formulades després el Vaticà accepta totes les normatives de la publicació, el 26 de novembre, pensaments i pregàries.» comunitàries contra el blanqueig de di- de l’Informe de la Comissió Murphy, «La meva El bisbe Murray va informar als vi- ners, el frau i la falsificació de bitllets. El resultat de recerques públiques caris generals de la seva diòcesi de la conveni preveu també la institució d’un sobre denúncies d’abusos sexuals a resignació no pot decisió presa l’1 de desembre. El 7 de comitè mixt que es reunirà anualment l’arxidiòcesi de Dublín, des del gener desembre va mantenir, a Roma, una per verificar-ne l’aplicació. del 1975 fins al maig del 2004. Mons. esborrar el dolor trobada amb el cardenal Giovanni Murray va ser bisbe auxiliar de Dublín de les víctimes que Battista Re, prefecte de la Congre- del 1982 al 1996. En una entrevista gació per als Bisbes, que va accedir concedida al setmanari Limerick Le- han patit abusos a presentar la seva carta de renúncia Dolor del Papa ader, publicada el 2 de desembre, en al Papa en la següent audiència que pels missioners resposta a l’Informe Murphy, afirma- en el passat» va mantenir amb el Papa, el 12 de va que en consciència considera que desembre. Un dia abans, Benet XVI assassinats a l’Àfrica no va encobrir capellans que s’han havia rebut el president de la Confe- tacat d’actes de pederàstia. els qui van ser abusats des de petits. A rència Episcopal Irlandesa, el cardenal ACI / Ciutat del Vaticà El 17 de desembre va anunciar que totes les víctimes d’abusos els repetei- Sean Baptist Brady, arquebisbe d’Ar- el Papa ha acceptat la seva renúncia xo que la meva primera preocupació magh, i l’arquebisbe de Dublín, Mons. En acabar el rés de l’Àngelus del 13 de a la catedral de Sant Joan a Limerick, consisteix a assistir-les cada dia en tot Diarmuid Martin. desembre, Benet XVI va expressar el seu amb aquestes paraules: «He escoltat el que pugui, en el seu camí personal En la trobada, Benet XVI va dema- profund dolor pels tres capellans i la reli- els punts de vista de moltes víctimes, per trobar serenitat. Un bisbe ha de nar les pregàries dels catòlics del món giosa que recentment van ser assassinats en especial en els dies que van seguir ser una persona que mira de guiar per «les víctimes, les famílies i tots els en diferents països de l’Àfrica. El Papa va a la publicació de l’Informe Murphy. i d’inspirar totes les persones de la afectats per aquests crims atroços» de assenyalar que «he rebut tristes notícies Alguns m’han expressat el desig que diòcesi com una comunitat unida clergues. Al mateix temps, el Bisbe sobre l’assassinat de quatre missioners. presenti la renúncia; d’altres m’han en la veritat i en l’amor de Crist. He de Roma va assegurar que l’Església Es tracta dels capellans Daniel Cizimya demanat que no ho faci. Sé molt bé demanat al Sant Pare que accepti la «continuarà seguint aquesta greu (Congo), Louis Blondel (Sud-àfrica) i Gerry que la meva resignació no pot esbor- meva renúncia i que nomeni un nou qüestió amb la màxima atenció per Roche (Kenya), i de la germana Denise Ka- rar el dolor de les víctimes que han bisbe per a la diòcesi perquè crec que entendre millor com van arribar a pas- hambu (Congo)». «Aquests missioners», patit abusos en el passat i que con- la meva presència crearà dificultats sar aquests fets vergonyosos i desen- va dir el Papa, «han estat fidels testimonis tinuaran patint cada dia. Humilment a algunes de les víctimes que han volupar estratègies efectives i segures de l’Evangeli, fins i tot corrent el risc de demano perdó una vegada més a tots d’estar en primer lloc en els nostres per evitar que es repeteixin». la pròpia vida».

Emmanuel Milingo queda dimitit de l’estat clerical

Zenit / Ciutat del Vaticà ca de conseqüències molt més greus celibat; la prohibició de l’exercici del mi- les ordenacions de bisbes, que Milingo nisteri, tret del que disposa el cànon 976 Emmanuel Milingo, l’antic arque- ha vingut fent des del 24 de setembre del Codi de Dret Canònic per als casos bisbe de Lusaka (Zàmbia) que va del 2006. «Manifestant esperança en de perill de mort; la privació de tots els acaparar l’atenció mundial el 2001 en la seva conversió, l’Església renova el càrrecs, de totes les responsabilitats i de contreure matrimoni al si de la secta que ja es va declarar el 26 de setembre qualsevol potestat delegat, així com la del reverend coreà Sun Myung Moon, del 2006, és a dir, que no reconeix i no prohibició d’utilitzar l’hàbit eclesiàstic.» ha estat dimitit de l’estat clercial per les pretén reconèixer en el futur aquestes «Per conseqüent, resulta il·legítima la seves repetides ordenacions episcopals ordenacions i totes les ordenacions que participació dels fidels en eventuals sense mandat del Papa. Un comunicat se’n derivin i, per tant, l’estat canònic noves celebracions organitzades pel vaticà aclareix que es tracta d’«un fet dels presumptes bisbes continua sent senyor Emmanuel Milingo», indica. totalment excepcional», però assegura l’estat en què es trobaven abans de l’or- El comunicat conclou reconeixent que l’Església manté els braços oberts denació conferida pel senyor Milingo», el «dolor de la comunitat eclesial pels al seu retorn, amb «l’esperança del seu aclareix el Vaticà. greus gestos fets pel senyor Milingo» i penediment». Citant el cànon 292 del Codi de Dret demana la pregària dels batejats pel seu Tot i que per a les càmeres de televisió Canònic, el comunicat explica el que penediment «el de tots els capellans o va ser un escàndol molt més folklòric el implica la dimissió de l’estat clerical: fidels laics que d’alguna manera han col· seu matrimoni amb la coreana Maria «La pèrdua dels drets i deures lligats laborat amb ell en actes que atempten Sung, per a l’Església implica una man- a l’estat clerical, tret de l’obligació del contra la unitat de l’Església de Crist». 10 31 desembre 2009 Església a Espanya

«La gent no m’ha demanat mai miracles» Gmà. Fernando Aguiló, o.h.s.j.d., guanyador del premi Josep Parera 2009

Rosa María Jané Chueca segrest i ara ho puc explicar. Això és molt positiu. L’Obra Social de Caixa Penedès ha Vostè ha passat 20 anys a Sierra concedit el premi Josep Parera 2009 al Leone. Va ser dur deixar-ho? missioner Fernando Aguiló, de l’orde de El gran problema, per a mi, és que Sant Joan de Déu, per la seva dedicació vaig contraure una malaltia degenerati- «al servei del desenvolupament comu- va muscular, contagiat per un dels meus nitari en les dimensions social, huma- pacients. Per culpa de la malaltia, he nitària i/o solidària». El Gmà. Fernando d’anar amb crosses, no tinc equilibri… Aguiló, nascut a Palma de Mallorca fa això va ser el més dur, no el segrest. La 59 anys, ha treballat durant més de 20 malaltia és el que ho va canviar tot i em anys a Sierra Leone. Fa quatre anys va va deixar fora de combat. És una malal- tornar a Barcelona, des d’on impulsa i tia que progressivament em va minant coordina el projecte d’agermanament les forces i que posava punt final a tot entre l’Hospital de Sant Joan de Déu de un projecte que havia formulat i volia la Ciutat Comtal i l’Hospital John of desenvolupar. Això, per a mi, va ser el God de Lunsar (Sierra Leone). Al costat més fort i el més difícil de superar. La fe del Gmà. Aguiló, també va ser premiada em va ajudar molt i també unes paraules la Fundació Amics de la Gent Gran. del cardenal vietnamita Van Thuan: «Tu has escollit Déu, no les seves obres.» Què el va portar a les missions? Aquesta frase em va quedar gravada i Abans d’entrar a l’orde, ja em crida- em va ajudar a acceptar aquesta nova va l’atenció, i quan vaig ingressar-hi la situació. meva intenció era com servir de la millor Però continua treballant a favor manera els malalts, però em continua- mancances… i tenen un cert fatalisme 1998, vam ser respectats. Ateníem tant de Sierra Leone. En quin projecte ven captivant les missions. Jo estava i resignació assumits perquè no hi ha els rebels com els soldats de l’exèrcit. està ficat ara? acabant Infermeria i el provincial em va alternatives. Per al món ric, Àfrica no L’hospital també funcionava com a Continuo treballant per a Sierra preguntar: «Si estudiessis Medicina, te compta gens. En canvi, Àfrica té gran refugi per a la població. Va ser una ex- Leone i si jo no hi puc tornar, hi torna- n’aniries a l’Àfrica?» Jo li vaig dir que potencial humà, gent molt jove que, periència que ens va unir molt al poble. ran altres. És un canvi de rol dins d’un sí. Estava entusiasmat! Sierra Leone em amb certa ajuda, podria sortir-se’n. No Però l’any 98 les coses van canviar. Els projecte. Un projecte consisteix en un va captivar totalment. Allí tot era dife- podem anar-hi a imposar coses segons rebels fugien de Freetown i van pensar agermanament entre l’Hospital de Sant rent. L’hospital era rural i els parts eren la nostra concepció occidental. El que cal que els blancs seríem moneda de canvi. Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat, completament diferents, els nens tenien és escoltar per entendre com funcionen Ens van agafar, però ens pensàvem que amb l’Hospital Saint John of God de seqüeles… aleshores érem dos metges les coses i adaptar-se a la realitat d’allí. ens deixarien anar. La nostra sorpresa Lunsar. La part maternoinfantil és la i vaig haver de dedicar-me a la part de No es poden fer projectes des d’Europa. va venir quan se’ns van emportar de més important, sobretot la de pediatria. cirurgia. Molt sovint dic que em vaig Cal fer projectes des d’Àfrica i comptant l’hospital com a ostatges. Els germans Periòdicament enviem metges pediatres haver de fer «missioner metge a base amb la participació dels africans, que de Sant Joan de Déu natius van voler per anar formant el personal local. Falta de cops» perquè hi havia moltes pre- són els qui millor coneixen les seves intercanviar-se per nosaltres, amb llum, falta aigua, falta administració, carietats. Vaig haver d’aprendre molt possibilitats i limitacions. l’argument que si els blancs se n’anaven falten serveis centrals… falta de tot! a poc a poc i, de vegades, de manera Però molt sovint es tendeix al l’hospital es quedava sense metges. Fins Els germans natius han creat una escola autodidacta. paternalisme. i tot rebels ferits de l’hospital van voler d’infermeria i també mirem d’ajudar Quines eren les dificultats més Sempre he mirat de lluitar en contra intercedir per nosaltres, però la gent amb la formació d’infermeres al país, grans? d’aquesta actitud perquè crec que ha de color no tenia valor internacional, i perquè n’hi ha molt poques de quali- El més difícil d’afrontar era la preca- fet, i fa, molt de mal. En massa ocasions nosaltres, com que érem blancs, sí. ficades. rietat que teníem a l’hospital, que anava pretenem que Àfrica no creixi perquè En quin sentit va poder ser una Com ha rebut el premi Josep Pa- de bracet amb la precarietat del país. ens interessa fer-la captaire i dependent experiència positiva? rera 2009? Moltes vegades els casos que t’arribaven de nosaltres. Crec que és molt important Se’ns emportaren i sempre ens tenien La veritat és que em va agafar per superaven la teva formació, superaven saber formar per a l’autonomia, perquè amagats perquè quan la població local sorpresa perquè hi ha altres persones allò pel qual t’havies preparat… però he ells mateixos siguin els que porten en- ens veia, els recriminaven la seva actua- mereixedores d’aquest premi. Jo no de dir que la gent no m’ha demanat mai davant el desenvolupament. Això és el ció. Per a nosaltres, això era un gran necessito aquest premi, però potser miracles. Molt sovint he rebut consol que hauríem de fer. suport. Ens sentíem apreciats, valorats… servirà perquè la gent conegui més dels mateixos pacients o dels familiars El moment més cru que ha viscut, sentíem que formàvem part del poble. A aquesta realitat tan oblidada. Els diners en algunes situacions en què no s’hi po- va ser quan el van segrestar? més, d’amagat, la gent ens duia aigua, els dedicaré a aquest projecte. La nostra dia fer res. Això és una cosa que agraïa i Puc dir que algunes de les experièn- menjar… per a mi, va ser un motiu per intenció és que la gent sigui conscient que m’animava a estudiar més, a inten- cies més gratificants que he tingut les reconèixer que la gent ens apreciava, d’unes realitats que existeixen i que hi tar millorar les tècniques. Ha estat una he viscut, precisament, arran del segrest ens tenia en compte i que estava total- ha persones que lluiten perquè Àfrica relació d’amistat i d’afecte que he rebut i en un context de guerra. Nosaltres i el ment en contra de la situació en què ens tingui una dignitat i es desenvolupi per de la gent i que m’ha ajudat a superar nostre hospital, durant la guerra i fins al trobàvem. Vaig sortir amb vida d’aquell ella mateixa. les dificultats. Si poso en una balança les dificultats i els beneficis, pesen més els beneficis. Encara que és cert que moltes vegades sentia la sensació d’impotència. Nou secretari general de Càritas espanyola És horrorós veure malalties que podrien haver estat tractades si haguessin arri- Redacció / Madrid Mora va néixer l’any 1966 a Màlaga. d’acollida per a malalts de VIH/sida, bat a l’hospital a temps. En el moment Llicenciat en Filosofia per la Univer- coordinador d’Àrea de Voluntariat, en què la gent arriba a l’hospital, moltes La Conferència Episcopal Espanyo- sitat Pontifícia de Comillas, posseeix director del Centre de Tractament vegades ja no hi podem fer res més. O la ha nomenat nou secretari general una llarga experiència de treball en amb substitutius opiacis, responsable sents impotència perquè falta el més es- de Càritas espanyola per als propers el camp de l’acció social, que es va de l’Àrea de Coordinació Institucional, sencial o perquè no tenim llum o perquè quatre anys Sebastián Mora Rosado, iniciar com a coordinador del centre responsable de l’Àrea de Comunicació s’espatlla el generador… fins ara coordinador de l’Àrea d’Acció Santa Isabel d’acollida a immigrants, i Relacions Externes i subdirector de Així, doncs, la població deu tenir en els Territoris dels Serveis Generals dependent de la Delegació diocesana Càritas de la Vicaria V. una gran capacitat de resistència… de Càritas. Amb aquest nomena- d’Immigració de Madrid. Posterior- Home d’actiu compromís eclesial i La població viu una situació de pre- ment es cobreix la vacant creada el ment va treballar com a educador de parroquial, Sebastián Mora posseeix carietat i de mancança molt important. 31 d’octubre després de la renúncia carrer a l’associació Granja las Alame- una sòlida formació acadèmica en Sierra Leone és un dels països més po- voluntària, per raons personals, pre- dillas, abans de vincular-se a Càritas temes de direcció de centres de serveis bres del món. La societat està formada sentada per Silverio Agea Rodríguez, diocesana de Madrid, on desenvo- socials i en gestió directiva d’entitats per supervivents, on la gent viu amb després de deu anys al capdavant de la luparia, a partir del 1993, diverses no lucratives, així com en qüestions el mínim o amb menys del mínim. Co- Secretaria General de la institució. responsabilitats al llarg dels quinze estretament relacionades amb la seva neixen les seves possibilitats, les seves Casat i pare de tres fills, Sebastián anys següents: coordinador de pisos trajectòria professional. «El sacerdot no és sacerdot per a ell 11 Any Sacerdotal mateix, ho és per 31 desembre 2009 a vosaltres» Sant Joan M. Vianney

Aspectes de la vida del prevere (5)

Mn. Josep M. Turull Rector del Seminari Conciliar L’encarnació del sacerdot de Barcelona

Aquests dies que estem celebrant mig d’ells, per fer-los viure el goig de 3,16). Déu no només no és indiferent aquest amor el que ens porta a es- el naixement del Fill de Déu encar- l’evangeli. Comparteixen les alegries al que li passi al nostre món, sinó que coltar amb atenció cadascú com si no nat, és bo que parlem també del i les esperances, les tristeses i les an- hi està implicat fins al fons de tot, de hi hagués ningú més per atendre, ja caràcter encarnatori que ha de tenir goixes que passen il·luminant-les a la tant que l’estima. Els preveres també que cadascú és estimat infinitament tota vida cristiana i que, d’una ma- llum de la Bona Nova. No s’ho miren estimem entranyablement el món, i per Déu i, els preveres, cerquem de nera especial ha de tenir la vida i el des de fora i fredament, sinó des de més encara les persones que ens han ser-ne una transparència. Tractem ministeri del sacerdot. dins, amb la capacitat encarnatòria estat confiades i, des de l’amor, en- la gent tan bé com ens hem sentit «El qui és la Paraula s’ha fet home que ve de l’Encarnació del Fill de trem de puntetes en les seves vides, tractats personalment per Déu ma- i ha habitat entre nosaltres» (Joan Déu. Riuen amb els qui riuen; ploren sempre i només amb el seu permís, teix. Cerquem de conèixer de prop 1,14). D’aquesta manera ha compar- amb els qui ploren (Romans 12,15). per fer-los arribar un raig de la Llum les nostres ovelles i les seves famílies tit tota la nostra existència, la nostra «Déu estima tant el món, que ha que fa veure-hi clar en la vida. És tal com les coneix el Bon Pastor, a qui manera de ser, les nostres alegries donat el seu Fill únic perquè no es aquest amor el que ens porta a aten- sempre tenim per referència. i les nostres esperances, les nostres perdi ningú dels qui creuen en Ell, dre de prop tothom sense excepció, Cerquem que Jesucrist s’encarni tristeses i les nostres angoixes. No sinó que tinguin vida eterna» (Joan des dels més savis als més limitats. És realment en la vida de cadascuna s’ha posat arran de nosaltres sinó de les persones, en el seu ara i aquí. enmig nostre, per poder ser, ben bé, I vetllem perquè cada persona quedi Déu-amb-nosaltres. ben arrelada, no en nosaltres, els L’arribada de sant Joan M. Vianney mossens, sinó en el qui ens propor- a Ars també va ser per «habitar-hi», ciona l’autèntica saba, Jesucrist. Ens per encarnar-s’hi, fins al punt de no agrada acceptar la invitació que sortir-ne ja mai més. No només hi «Cerquem de conèixer de prop sovint ens fa la gent a compartir la va «estar», sinó que hi va «ser». Per seva taula com a signe i desig que poder ser de debò enmig d’ells, va les nostres ovelles i les seves poguem compartir la seva vida, com visitar totes les cases del poble i hi Jesús ho feia amb tothom, des des anava a l’hora que sabia que hi tro- famílies tal com les coneix el fariseus als pecadors. Des d’aquesta baria tots els membres. Estava amb proximitat i comunió, cerquem de ells i els anunciava l’evangeli. Bon Pastor» fer més realitat que de debò Jesucrist Aquest ha estat també el camí dels és Déu-amb-nosaltres i Déu-per-a- sacerdots. Estan prop de la gent, en- nosaltres. 12 31 desembre 2009 Opinió

Punt de vista A propòsit de...

P-J Ynaraja Antoni M. Oriol Capellà del Montanyà Professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya ([email protected]) Dimensió moral de la reivindicació Betlem, nacional de Catalunya Gruta de la Llet Des del meu primer viatge, cap a l’any 1972, gai- Des del punt de vista de la Doctrina social de l’Es- cia dels drets i deures humans aplicats a l’àmbit col· rebé no he deixat mai de visitar aquesta església, glésia considero que les consultes sobre la sobirania lectiu, que ara ens ocupa. situada a 300 metres de la basílica de la Nativi- de Catalunya constitueixen un fet que gaudeix de Aquests drets ho són de l’home; no però de l’ho- tat. plena legitimitat moral per raó de passat (història), me considerat d’una manera merament abstracta, És veritat que el seu origen llegendari la relega de present (vitalitat) i de futur (creativitat). sinó concreta, històrica i vivencial, la qual enclou la en un segon lloc. S’explica que, quan la Sagrada Ben lluny de sorprendre’ns, ens ha d’alegrar que vivència pàtria i nacional. La primera comporta la Família fugia de Betlem, per lliurar-se de la per- moltes persones de sana intenció en el nostre poble consciència agraïda d’haver nascut a la «terra dels secució d’Herodes, la Mare de Déu es va aturar es replantegin de nova manera les grans esperances pares»; la segona depèn de la convicció, de la pe- per alletar l’Infant a sobre d’una pedra per des- d’assolir la plenitud nacional. dagogia i de la utilitat social concreta. cansar. De vegades, s’afegeix a la narració que La independència de Catalunya, si bé no és pos- Cal tenir present que Catalunya és una realitat una palmera va inclinar la seva capçada i els va sible immediatament, sí que ho és en un termini «natural», com ho som les persones, les famílies, el amagar de la gent. En un moment donat, una raonable. No de moment, per raons de tipus històric, treball, l’autoritat social, la comunitat dels pobles. gota de llet materna va caure sobre la roca i la sociològic, jurídic i moral, que no tinc cap inconve- La nació entra en l’esfera del dret natural. La nostra va tornar totalment blanca. En aquest lloc, s’hi nient de reconèixer. va edificar una església. Era costum que el pe- Sí que ho és en un termini legrí rasqués la paret per endur-se’n un record raonable perquè, d’una ban- pietós. El que es limitava a ser això: pols de la da, la consciència de la per- «Gruta de la Llet», a Betlem, amb el temps es va sonalitat nacional catalana és convertir en reliquiari amb la llegenda «de lacte un fet en la història moderna Mariae Virginis» («de la llet de la Mare de Déu»), del nostre país; i de l’altra, que guardaven sol·lícits a l’altar de les relíquies, aquí i avui està adquirint un un racó molt preuat en qualsevol santuari. Sé pes específic creixent en cada que a la mateixa catedral de Vic, abans de la un dels àmbits enunciats, que guerra civil, n’hi havia un, per part meva només reitero: històric, sociològic, n’he vist un al sud de França. jurídic i moral. Si hom només es queda amb aquests relats anec- Dic «més endavant, sí», dòtics, no tindrà ganes de visitar el recinte, ara perquè pot venir un temps —i bé, si amb tot ho fa, tindrà una gran sorpresa. Hi en part, ja ha arribat i és crei- trobarà gent pregant, principalment dones. Do- xentment operatiu des de la nes cristianes i musulmanes, m’han dit sempre. Renaixença— que l’opinió pú- Hi van a demanar a Santa Maria poder alletar els blica la reclami pacíficament seus fills i, per tant, que se’ls concedeixi la gràcia d’una manera raonada, persistent i majoritària. De nació és aquella societat que ens atorga la nostra de la fecunditat. Quan un arriba del país amb moment, com a patriotes que vivim el nostre senti- identitat social. Per tant, posseeix un caràcter de l’índex de natalitat més baix del món se sent des- ment nacional, tenim l’obligació moral de contribuir medi generador que excel·leix per damunt d’altres concertat enfront d’aquesta actitud, però el que al creixement d’aquesta conscienciació històrica. I característiques socials. hi veu no li permet dubtar de la sinceritat de les això ho dic, no només com a ciutadà, sinó també El nostre poble té dret a la seva vida nacional, súpliques i n’admira la pietat. com a prevere que conrea el camp de la teologia és a dir, al conjunt operatiu i espiritualment unitiu N’hi ha que expliquen que hi donen uns sobres moral política i social. dels valors de civilització que ens són propis i ens amb pols de la roca i la manera d’utilitzar-lo, Tinc plena consciència de fer-ho a títol personal, caracteritzen com a grup. La vida nacional és honor confesso que jo no ho he vist mai. Tinc, això sí, obert al diàleg, i d’acord amb les raons que visc del nostre poble i, com a tal, l’hem de promoure basant-me en el magisteri pontifici sobre els drets i constantment en un clima de veritable llibertat. uns petits embolcalls del segle XIX com aquest. deures dels pobles; magisteri que procuro divulgar Hem de continuar construint Catalunya en el marc Per part meva, l’única cosa que he trobat a la amb vista a enriquir la consciència col·lectiva del d’una interdependència en el conjunt dels pobles Gruta de la Llet és algun franciscà, generalment nostre país. Justifico, doncs, aquesta posició amb hispànics i europeus, bo i sabent que aquesta gran seminaristes, que acullen i atenen amb la seva clau político-moral de vivència i consegüent exigèn- tasca requereix un esforç intens i persistent. amabilitat peculiar. Recentment s’ha remodelat el recinte. Conserva les imatges de la Sagrada Família fugint amb l’ase, algunes de la Mare de Déu alletant l’Infant, que mantenen la ingenuïtat d’altres temps, hu- Saber escoltar militat al cap i a la fi, però s’hi han afegit altres àmbits, capaços d’allotjar grups que volen reu- nir-se per pregar, reflexionar o rebre instrucció. Joan Guiteras i Vilanova Una comunitat religiosa femenina se n’ocupa del manteniment, n’ignoro el nom, el que sí que hi Degà del Capítol Catedral de Barcelona he vist són dues monges que sempre adoren el Santíssim exposat solemnement. El pelegrí fugaç acostuma a ignorar tots aquests detalls i si arriba Secrets per llegir la Bíblia (i 2) a visitar aquesta «gruta» només es queda amb el que és llegendari. La Sagrada Escriptura «es conquereix —diu un Sant i, en acabar, donar-ne gràcies al Senyor. Permeteu-me afegir que en aquesta mateixa autor— com la ciutat de Jericó: donant-hi voltes. Un «La Bíblia no s’ha de fer servir mai per criticar i població, els Germans de La Salle dirigeixen una mètode lent i molt profitós. Un text m’aclareix un condemnar els altres.» Cap dels que la llegim no universitat, l’única a Palestina, segons crec, amb altre, segons la dita de sant Agustí: “L’Antic Testa- podem dir que ja fem tot el que Déu ens ha revelat. menys de mil alumnes, segons em van informar ment queda palès en el Nou i el Nou està latent en Davant l’Evangeli es fa més clara la nostra condició la darrera vegada que ho vaig preguntar. Els l’Antic.”» de pobres pecadors. salesians, per la seva banda, la tenen dedicada a La Bíblia s’ha de llegir d’acord amb la mentalitat No s’ha d’oblidar mai que el contingut de la Sa- formació tècnica i una altra congregació femeni- amb què fou escrita. Cal llegir-la i meditar-la. S’ha de grada Bíblia s’escriví en un determinat moment de la na acull al seu hospital maternoinfantil la pobla- tenir present que va néixer en el món oriental. Per història. Tampoc no es pot interpretar un text obli- ció que ho necessita d’aquell sector de Palestina. això hi ha passatges que se’ns fan difícils d’entendre. dant tot el context. Si féssim això trairíem el sentit L’Església a Betlem és missionera, tot i les dificul- S’ha de demanar a algun sacerdot o estudiós si ens de la Paraula de Déu i li faríem dir coses que no diu. tats, i ens hem d’alegrar i aprendre dels que hi pot aclarir els fragments que ens puguin estranyar. La lectura bíblica és molt necessària per a la vida Abans de començar la lectura, s’ha de resar a l’Esperit cristiana. donen un testimoni exemplar. 13 Opinió 31 desembre 2009

Finestra a la vida Signes d’avui

Victòria Molins, s.t.j. Lluís Serra Llansana [email protected] [email protected] Quina pobresa és la soledat! Vot lliure i secret Va entrar sol portat en cadira de rodes per l’auxiliar de l’hospital, i amb el La ILP (iniciativa legislativa popular) que demana l’abolició de les corrides gota a gota penjat a la seva dreta i el van col·locar al llit del meu costat. de braus a Catalunya va ser admesa a tràmit pel Parlament amb 67 vots a Estàvem a urgències. Hores després va marxar també sol sentint, ell tot sol, favor i 59 en contra. Com en tota realitat, aquest fet és polièdric i permet les recomanacions del metge. «Si vostè no deixa de beure, el seu fetge no ser interpretat des d’òptiques diferents. En uns, el tema se centra en les aguantarà.» corrides; en altres, la discussió afecta la llibertat, amenaçada per la prohibi- Qui era aquest home amb fortor de vi i amb una mirada perduda i solità- ció. N’hi ha que hi entreveuen un debat identitari. En aquest cas, l’enderroc ria? No ho sé pas. Li costava comunicar-se. Només vaig sentir el que li deia de l’enorme cartell publicitari del toro d’Osborne al costat de l’A2 confir- al metge quan li preguntava en veu alta si vivia sol. Li va dir que no, que maria aquesta tesi i seria una premonició en l’àmbit simbòlic del que pot vivia amb uns altres nois. No va precisar-ne el nombre però, pel que deia, passar en les decisions parlamentàries. devien ser uns quants. La seva manera de parlar era d’estranger que no Vull centrar-me en un altre punt, que s’ha destacat a la premsa, però no domina gaire la nostra llengua malgrat que s’esforçava a parlar català. suficientment. El vot era secret per als parlamentaris. Per als membres del Al box del costat sentia la parla característica d’una noia amb problemes PSC i de CiU era lliure. Per què secret? Per protegir els interessos dels dipu- d’addicció que plorava i cridava mentre li devien fer cures. També estava tats, el vot dels quals col·lisiona amb un segment important de la població sola i no volia que comuniquessin a ningú el seu estat... perquè és una decisió controvertida fins i tot entre els seus. Té sentit que Una dona d’edat avançada i amb un problema respiratori devia ser cone- això passi en una democràcia que ha de ser transparent? Els electors no guda en aquell indret, perquè el metge i la infermera la renyaven, dient-li tenen el dret de saber què voten els seus representants? Els diputats, tenen que no podia deixar de prendre el medicament. Es veu que vivia sola i no por d’afrontar les conseqüències dels seus actes i prefereixen refugiar-se en sempre tenia ganes d’anar al metge a buscar les receptes... l’anonimat? Soledat, soledat. Va ser la meva lliçó del dia, allò que em vaig trobar a El vot, a més de secret, va ser lliure. Aquesta característica es dóna poquís- l’abocar-me a la finestra de la vida. Aquesta finestra em dóna l’oportunitat simes vegades. En la majoria de casos, el vot és captiu de la jerarquia de de tornar a repensar el que visc cada dia. I és tan variat com ho és la vida partit, que marca les directrius a seguir. No hi ha ni consciència personal ni mateixa. llibertat. La màquina del partit ho tritura tot. En la democràcia catalana (i Precisament a mi l’ensurt que em va portar a urgències em va trobar pel espanyola), cada parlamentari deu obediència a qui l’introdueix a les llistes carrer però no en soledat. A prop de qui em podia acompanyar i estar al (el partit) i no a qui el tria (la ciutadania). L’editorial d’El Periódico, 19 de meu costat. I ni un moment vaig tenir l’oportunitat de sentir-me sola. desembre, afirma: «En els partits centrals de Catalunya, CiU i PSC, hi ha par- Acabava de sortir d’Arrels cercant notícies sobre la mort d’un home amic tidaris i contraris. Per això es va donar llibertat de vot i per això la corrida, meu. Fa poc temps li vaig dedicar unes línies en aquesta columna. Havia malgrat que ha sonat el primer avís, no ha acabat.» Si aquest és el motiu sortit de la presó i estava al carrer, gairebé trobant a faltar el llit i el men- per gaudir de la llibertat de vot, per què els socialistes no van ser lliures de jar que tenia entre reixes. El vaig acompanyar a Arrels i allà el van atendre votar la llei de l’avortament i van haver de seguir, sense deriva possible, la amb l’amor que acostumen a fer-ho. disciplina de partit, sabent que hi havia parlamentaris que no hi estaven La setmana anterior me l’havia trobat pel carrer i em va abraçar amb una d’acord? De vegades, he imaginat que seria menys teatral però més pràctic cara de felicitat gran. Tenia una habitació on dormir i passava el dia al cen- que es reunís un representant per partit amb el nombre de vots que li cor- tre, cuidat i calentó. No necessitava res més. Havia deixat la beguda i se’l veia content. respon. Els resultats, llevat d’incidències de darrera hora, són sempre previ- La seva salut, és veritat, estava ben lluny de ser bona. Molts anys al carrer sibles. i un fetge carregat d’alcohol no són la millor garantia de vida llarga. El cas No crec que els parlamentaris ho tinguin fàcil. Més d’una vegada, a l’hora és que ens acaba de deixar. Una mort sobtada i al carrer, on durant tants d’anar a dormir, si fan valoració de la jornada viscuda, deuen sentir re- anys ha viscut. mordiments i contradiccions. Actuar en contra de la pròpia consciència i Anava a un caixer a buscar diners de la seva paga i va caure fulminat. anteposar l’interès particular al bé comú no pot generar pau interior, mal- La meva malaltia m’ha impedit d’anar al seu enterrament. Però segur que grat que s’obtinguin triomfs sonats en les votacions. Per això, els partits ell, des del cel, m’ha sentit molt a prop seu, perquè, tot recordant la seva d’extrema esquerra i d’extrema dreta ho tenen més còmode. Emmudeixen soledat, l’he portat durant aquests dies al meu cor. amb arguments ideològics la veu subtil de la consciència. Els partits que na- veguen per la zona intermèdia experimenten més profundament les seves contradiccions internes. Zoom Eduard Brufau Pel que fa a aquestes reflexions, sorgeixen altres preguntes. En quins casos els partits creuen que el vot ha de ser secret? En quines circumstàncies do- nen llibertat de vot als seus diputats? Per què en temes molt més delicats que la supressió de les corrides s’ha negat aquesta llibertat? Per què fan tanta por les consultes populars? En aquest darrer article de l’any que acaba, brindo per un 2010 més lliure, solidari i responsable.

SERVEI DE LLOGUER Des del 1860

C/ Puigcerdà, 100-102 08019 Barcelona ☎ Tel. 933 080 104 - Fax 933 087 193 Lloguer de: cadires, taules, tarimes, passarel·les, tanques metàl·liques, parament de taula, estovalles, peanyes per a protocol, penja-robes... Com cada Nadal Càritas i totes les entitats d’acció social d’Església fan crides Muntatge de: festes, concerts, reunions, exàmens, congressos, conferències, perquè els ciutadans en general i els cristians en concret col·laborem en les desfilades de modes, banquets i tota classe d’actes a petita o seves tasques solidàries. Enguany aquesta crida és més necessària que mai a gran escala. causa de la crisi, que ha arrossegat cap a la pobresa nous sectors de població. La nostra aportació —ja sigui en forma de donació de diners, d’aliments i ma- CASA GAY Vendes Hostaleria: c/ Roger de Llúria, 12-14 - 08010 Barcelona - Tel. 933 181 495 terial de primera necessitat o de prestació de voluntariat— és un deure priori- Servei de lloguer: c/ Puigcerdà, 100-102 - 08019 Barcelona - Tel. 933 080 104 tari per a qualsevol creient. Ajuda l’Església. Si pots, viatja amb nosaltres. Si no, fes-ne difusió

Programació per a l’any 2010 Organització tècnica GC 1478 Terra Santa fàtima * LOURDES * torí i nord d’Itàlia * Coincidint amb la trobada internacional de Metges Cristians del 12 al 18 d’abril del 7 al 9 de maig del 17 al 23 de maig

de l’1 al 8 de març CROÀCIA ARGENTINA Terra Santa

santiago de Compostel·la *

any Xacobeu DE L’1 AL DEL 9 AL DEL 24 AL del 7 al 13 de juny 8 de juny 21 d’agost 31 d’agost

ruta del POLÒNIA LOURDES * pare piuS * del 15 al 17 d’0ctubre

Terra Santa del 13 al 19 de setembre DEL 27 de desembre AL 3 de gener DEL 2 AL 9 d’octubre Places limitades. * Organització tècnica Per a més informació GC 1045 D Associació d’Amics de Catalunya Cristiana

Comtes de Bell-lloc, 67-69 ● 08014 Barcelona, Tel. 934 092 700 ● Fax 934 092 775 ● Correu electrònic: [email protected] 15 Opinió 31 desembre 2009

Des del monestir

Lucía Caram La nostra Pau Religiosa dominica de Manresa

El profeta Miquees, en aquest Advent ens va recor- qui és la Veritat i que una vegada més es vol mani- una oportunitat per conjuminar millor la gran sim- dar que Ell serà la nostra pau, que Ell ens donarà festar en la nostra història. fonia de la Vida que val la pena disfrutar. la pau. I ara que el Nadal ha arribat, i que el Prín- Que planti la seva tenda en l’Església, en la nostra Que no hi hagi odis ni ressentiments, i que si algú cep de la Pau vol irrompre en la nostra història, Església, i que ella sigui la casa comuna on tots els té alguna cosa contra el seu germà, o sap que m’atreveixo, des del monestir, amb un desig pro- homes i dones de bona voluntat siguin acollits en l’altre la té en contra seu, que sigui capaç de re- fund, a demanar-li que Ell sigui definitivament la nom de la misericòrdia i tractats amb la delicadesa nunciar al seu ego i sortir al seu encontre, amb la nostra Pau, el pacificador: de qui sap que l’altre és un sagrament de l’amor certesa que qui perd la vida la guanya i que el qui Que s’instal·li en el cor dels que ens diem cristians, de Déu que se’ns dóna. Que en ella tots siguin cor- dóna és més feliç que el qui rep. i que d’una vegada per totes comencem a estimar- responsables i que no existeixi cap altre poder que Que la seva pau s’instauri en els cors que estan nos tal com som: sense posar-nos etiquetes i sense el del servei, i cap altra jerarquia que la que dóna trencats; es reestableixi a les llars dividides; es faci perseguir-nos els uns als altres, creant bàndols i la vida pels germans. palpable en els pobles que estan en guerra, i que ideologies, que no tenen res a veure amb l’Evan- Que faci que tots parlem el llenguatge universal guareixi totes les ferides que supuren per l’odi o la geli, encara que tots pretenguem tenir-lo per ban- de l’amor, i que acceptem els diferents tons, les venjança; el ressentiment o la por, l’amargor o la dera. diferents melodies i compassos, elements indispen- traïció. Que faci que ens estimem a cara descoberta i ens sables perquè la música sigui més rica i compti amb Que Jesús, el Príncep de la Pau, sigui de veritat la diguem les veritats amb amor i desig de construir, més veus, capaces de fer ressonar, més i millor, nostra Pau, i que l’any que estem estrenant sigui i que mai més l’anonimat covard no sigui l’arma el cant nou de la Bona Nova de la Salvació; i que una oportunitat per viure amb renovada il·lusió, amb què cridem «veritats» que desqualifiquen, aquesta varietat no sigui mai una amenaça, sinó per donar una oportunitat a l’esperança i per condemnen i difamen, i que per no haver nascut deixar que Ell ens faci criatures noves capaces de d’un cor reconciliat, no tenen res a veure amb el construir una nova humanitat.

La sal de la terra

Andreu Ibarz Identitat confessional, laïcisme Professor de la Facultat de Ciències de l’Educació i confessionalisme Blanquerna-Universitat Ramon Llull

El brogit de les polèmiques en relació amb la propis de la identitat cultural i/o de la identitat Això implicarà un aprenentatge i un nou estil de presència «social» de determinats símbols o refe- confessional. fer i dir les coses. Efectivament, la laïcitat no és rències religioses sembla no parar a casa nostra i, En la particular cerca de solucions de cada terri- només per als «altres». També pertoca als creients en general, en la vella Europa. Fa unes dècades tori, apel·lem a la «laïcitat», a la «sana laïcitat», i a les confessions. Un dels reptes més significatius el tema quedava aglutinat al voltant de l’oportu- que es fonamenta en tres valors: la llibertat de serà el del desenvolupament de la identitat con- nitat o no de l’assignatura de religió a l’ensenya- consciència, la igualtat davant la llei de les diver- fessional de les persones que comportarà tres re- ment públic. En els darrers temps s’han obert nous ses opcions filosòfiques, espirituals i religioses, i la queriments bàsics. Una sòlida referència cultural i fronts: calendari escolar, crucifixos, vel... I a Suïssa, neutralitat del poder polític. Aquest model —en religiosa però sobretot una formació confessional. el recent afer dels minarets. Aquest panorama l’ordre teòric— tindria força suports. Però en la El convenciment que la veritat ha de ser cercada, produeix —en la població general i en els creients pràctica, sovint, ens movem entre dos extrems: comunicada o ofertada des del diàleg i mai des de en particular— un seguit de reaccions. El primer laïcisme i confessionalisme. la imposició; això, en qualsevol cas no comporta i per la seva reiteració, un cansament; en segon Resultaria coherent i testimonial que els creients la renúncia al pensament crític. Finalment, l’ac- lloc, una preocupació per la dificultat d’un veri- tinguéssim la iniciativa en aquest nou entorn. ceptació de la visibilitat de les creences i les seves table diàleg i consens en la nostra societat plural; manifestacions ja que configuren l’individu, els finalment, una certa por per la pèrdua d’elements grup o una part de la societat.

Mirada al món

Cinto Busquet Ni de dretes ni d’esquerres: Professor de Teologia. Pontifícia Universitat radicalment evangèlics Urbaniana / Roma

Des de fa temps, l’arquebisbe de Milà, el cardenal zíngars i la continuïtat de la inserció de la seva d’arrels cristianes que tendeix a discriminar i a Dionigi Tettamanzi, no és vist amb bons ulls pels mainada a escola. «La resposta de la ciutat i de les rebutjar el qui ve de fora, Tettamanzi ha precisat dirigents de la Lliga Nord, el partit d’Umberto institucions a la presència dels gitanos no pot ser que les arrels cristianes són importantíssimes, però Bossi que ha creat de bell nou als anys noranta la una acció de força, sense alternatives i expectati- que el Senyor jutja no només per les arrels sinó idea d’un Nord Itàlia independent sota el nom de ves, sense finalitats constructives», ha escrit sense «per les flors i els fruits que aquestes arrels fan Padània i que forma part de l’actual coalició del embuts, i això ha provocat que hagi estat titllat sorgir» i que flors i fruits «han de ser confrontats govern italià encapçalat per Silvio Berlusconi. d’«eclesiàstic d’esquerres» i s’hagi dit que sembla amb l’Evangeli i, per dir-ho amb termes laics, amb El cardenal s’ha mantingut sempre al costat dels més aviat un imam que no pas un cardenal, pel la dignitat personal de tot ésser humà». més desfavorits i ha promogut la solidaritat amb fet de propiciar l’entesa amb el món islàmic i la Els bisbes, en l’Església i en la societat, han de ser els immigrants, i això fa nosa als qui basen el seu integració dels nouvinguts musulmans. sempre super partes en el sentit bo de l’expressió, programa polític en la defensa dels seus privile- Davant de qui propugna una identitat cultural que no vol dir indiferència: no prenen partit de gis i en l’exclusió del qui és divers. Després d’un manera interessada per una opció parcial, sinó recent desallotjament de 250 gitanos als afores de que sostenen i promouen tot el que està d’acord Milà per part de l’autoritat pública, ha encoratjat amb l’Evangeli, i denuncien amb fermesa tot allò i lloat l’acció de parròquies i de famílies dels barris que hi és contrari. En aquest sentit, l’arquebisbe afectats a fi de garantir un acolliment digne dels de Milà n’ha estat i n’és un magnífic exemple. 16 31 desembre 2009 Opinió

Cartes del lector El Consultori

Juguets perillosos per a Reis El Nadal de la meva família Preguntes i respostes Els dies d’aquestes festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, la meva famí- Els Reis Mags vénen d’Orient, sobre doctrina i moral lia està d’enhorabona. Ho dic perquè fem força coses per gaudir en pel Dr. Joan Antoni Mateo guiats per l’estel de Betlem. Trobaran família i que tots, grans, joves, petits i menuts, s’ho passin d’allò mes Jesús i l’adoraran oferint-li or, encens bé. Us explicaré només com comencem. El dia 20 de desembre, tota i mirra. Els nens els deixaran les sa- la mainada més xica, acompanyada dels seus pares, van d’excursió a Trobar xicot bates, amb la petició dels regals que Can Robert per anar a buscar el tió. Deixen el cotxe a prop i a cami- desitgin rebre de ses Majestats. Mai no he conegut ningú especial, nar s’ha dit, fins que arriben al lloc on es pensa que el tió s’ha ama- Tot i això, l’informe sobre ninots m’enfado amb Déu per aquesta gat. Quan arriben, el primer que fan es prendre un petit refrigeri per verinosos divulgat per l’equip d’in- situació, em faig gran, ja no ali- tenir prou empenta per a la recerca. (El tió s’ha portat en una mot- dagadors nord-americans New York mento esperances de tenir un fill, Public Interest Research Group, va xilla i s’amaga sense que ho vegin els menuts.) Doncs el busquen i tinc enveja fins i tot de la meva donar a conèixer una llista de ninots busquen fins que el troben i, molt satisfets, tornen cap a casa sabent germana que és divorciada i es reconeguts com a perillosos per a que li han de donar menjar perquè el dia de Nadal puguin tenir els pensa tornar a casar… M’he passat la salut dels nens. Tracy Schelton, seus petits obsequis, després, és clar, d’haver cantat alguna nadala o la vida ajudant la gent, i a mi, qui lletrada protectora de l’usuari, va dir algun vers davant del pessebre. m’ajuda? No em digui que vagi a assenyalar que es van inspeccionar Crec que a casa nostra tenim tradicions molt simpàtiques; no deixem un psicòleg perquè, per la meva 1.500 artilugis per a criatures que in- de viure-les, ni que ningú ens les tregui. professió, en visc envoltada i de clouen plom i argent viu. «Un de cada M. DOLORS PUIG USTRELL poc serveixen… tres joguets examinats contenien alts Terrassa nivells de productes perillosos», va Fa anys que rebo preguntes d’allò més explicar Schelton. curioses, però és el primer cop que em Gairebé totes les joguines insegu- demanen ajuda per trobar xicot i, la res són fabricades als països asiàtics. una multa amb efectivitat. Els veïns França seria atacada pel nord i pel veritat, no sé si encertaré en els meus «En efecte, crec que tots els joguets que pateixen aquest greuge als seus sud. Prèvia annexió de Catalunya a consells. Potser el problema en aquest que tenim aquí estan fabricats a la carrers ho agrairien. França, el primer ministre francès va cas és la recerca d’«algú especial». El Xina. Aquesta va ser una notícia molt prometre a Companys que si Franco perfeccionisme és mal conseller, so- cridanera i per a nosaltres va ser molt ASUNCIÓN VILLALONGA atacava Catalunya, l’exèrcit francès bretot en això de cercar xicot o xicota. molest trobar que hi ha tants joguets Barcelona vindria a defensar-la. Els nacionals Recordo una senyora que vaig conèixer perillosos», va declara Schelton. no van passar el Segre, no van atacar i que va tenir molts pretendents, però Alguns dels joguets constitueixen El judici de Companys Catalunya fins al desembre del 1938. a tots els trobava algun defecte. I es va un perill per a la salut, impulsen a Si ho haguessin fet a l’abril, ens hau- quedar soltera. De moment recoma- la violència, bloquegen les criatures Demanen la revisió, fins i tot ríem estalviat les batalles sagnants naria eradicar l’enveja i l’enuig, que i es tornen inactius i capriciosos, els de l’Ebre, el Segre i caps de pont de l’anul·lació, del judici de Companys. no condueixen enlloc i són altament relacionen amb herois que susciten Balaguer i Seròs. Aquesta gesta tan pa- L’acusació més forta va ser la de negatius per a tot. Trobar la persona mals hàbits alimentaris, empenyen triòtica de Companys, segurament va donar les armes de les casernes als adient per contreure matrimoni si al sexisme, al consumisme i a estils de sortir en el judici. A l’exèrcit de Franco escamots anarquistes i comunistes. aquesta és la seva vocació no deixa de vida equivocats. Tot això cal tenir-ho hi havia 200.000 combatents catalans El 22 de juliol del 1936, al Vilosell, al ser un afer molt important. Davant en compte abans d’adquirir joguines que tenien com a himne de guerra el migdia, ja hi havia uns 20 membres del panorama demolidor de ruptures i per als fills. preparats per instal·lar-hi el marxis- Virolai, cantat a primera línia. Era més Evitar els joguets tòxics, no com- impactant que les mateixes bales. divorcis potser és millor no casar-se que me-leninisme. Una llista de 7 indi- fer-ho en fals. És una gràcia que hem prar productes fabricats amb plàstic vidus serien afusellats. Primer seria Companys va fer com Pau Claris que els nens es puguin empassar, ja en la Guerra dels Segadors, va voler i podem demanar a Déu trobar la per- el rector i la crema de l’església. Els sona amb la qual contreure matrimoni. que s’hi fan servir nèctars que es des- comitès revolucionaris preparaven la annexionar Catalunya a França. Es Recordo el cas del rei Balduí de Bèlgica, enganxen i són cancerígens. També, llista. Amb mocadors vermells, fusell diu que s’ha de construir la nació dels que explicava com li demanava a Déu eludir els joguets que incloguin parts i baioneta, els escamots van imposar Països Catalans, i que s’hi inclouria el a través de la Mare de Déu conèixer la petites desprendibles i que puguin el terror (la dreta, a molts indrets que Rosselló. persona apropiada per ser esposa seva ser engolides pels petits i causar-los en les primeres hores van dominar els Si els reis Felip IV amb la Guerra i no dubtava a afirmar el monarca que la mort. sublevats, no va matar ningú). dels Segadors, Felip V amb la de Suc- va trobar aquesta resposta en Fabiola. Abans de comprar convé pregun- Companys, l’abril del 1938, davant cessió… Esperem que el pròxim Felip tar-se: és segur? Ajuda el meu fill de l’ofensiva franquista de l’Aragó, VI ens torni a Catalunya els nostres Abans era molt normal que els joves a interactuar positivament amb els va fer gestions amb el primer minis- drets, ajudats que l’Estatut pendent preguessin per discernir l’estat al qual altres? Promou l’harmonia o la violèn- tre francès, Léon Blum, avisant-lo d’aprovació ens sigui favorable. Déu els cridava i no aniria malament cia? Li permet desenvolupar la creati- que Franco donaria Catalunya als LLUÍS NOGUER PASTÓ que també avui es recuperés un costum vitat o la limita? Li dóna elements per alemanys i les Balears als italians. El Vilosell tan sa. Casar-se, evidentment, és cosa desenvolupar l’intel·lecte? de dos i no n’hi ha prou que un ho La formació i educació dels nens vulgui. Jo li aconsellaria que intensifi- demana l’actuació i l’esforç constant Alumnes del Col·legi Manyanet qui la seva vida i relacions socials, que dels progenitors. Tractar de suplir-lo busqui, que observi i si arriba a perce- amb joguines és buscar una cosa tan visiten les nostres instal·lacions bre que algú resulta ser aquest «algú utòpica com aconseguir una màquina especial» no dubti a dir-li-ho, a propo- per educar. sar-li matrimoni. No esperi sempre que siguin els altres els que facin el primer CLEMENTE FERRER pas. Manifestar sincerament els propis Madrid sentiments i recta intenció a una perso- na és una cosa que ens honora. I si no accepten, a tirar endavant. I si no arriba Incivisme a casar-se, doncs no s’enfonsarà el món. Finalment, pensi en la gran obra Veiem tot sovint que en certs bar- d’amor que suposa una adopció, que ris de Barcelona l’incivisme sovinteja. no deixa de ser una noble modalitat de Pixats, pintades en façanes, escàndol la maternitat. públic, no són actes fàcilment puni- bles per la picaresca del qui els efec- tua. No porten diners per pagar, no porten carnet d’identitat en aquests • Si voleu enviar les vostres consultes moments, amb la qual cosa el guàrdia al Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: elcon- urbà opta sovint per deixar-los marxar El 17 de desembre passat els alumnes de 5è de Primària del Col·legi Pare [email protected] impunement. Manyanet de Barcelona van visitar les instal·lacions de Ràdio Estel i Catalunya www.balmesiana.org Creiem que l’incivisme no s’ha de Cristiana. Els joves estudiants van poder entrar als estudis de gravació, fer apartat de correus 121 pagar amb multes sinó fent feines proves de locució amb els micròfons de l’emissora i veure’n el fons disco- 25620 Tremp (Lleida). socials com netejar el que embruten gràfic. Així mateix també van fer una visita a la redacció del setmanari per Cal indicar sempre «Consultori». amb el seu esforç. Això és realment conèixer tot el funcionament del rotatiu. 17 Veu dels pastors 31 desembre 2009

Paraula i vida

Lluís Martínez Sistach El primer catequista de la diòcesi Cardenal, arquebisbe de Barcelona

El 23 de gener de 2010, a la basílica de Santa nals, és un sacerdot d’intensa vida interior, d’ora- a Mataró i a la seva estimada basílica de Santa Maria de Mataró, celebrarem la beatificació d’un ció freqüent i una persona de profunda reflexió». Maria— és una benedicció de Déu i ho hauríem sacerdot de la nostra arxidiòcesi de Barcelona, La seva obra més coneguda en aquest sentit és de viure com una invitació a donar un nou impuls el doctor Josep Samsó Elias (1887-1936). Serà la la seva Guia per a catequistes i directors de cate- a la tasca d’evangelització i de catequesi d’adults, primera vegada que una beatificació es farà a quesi (1936). Segons el que fou bisbe de Segòvia de joves i d’infants. Aquest és precisament l’objec- l’arxidiòcesi de Barcelona, seguint les disposicions i expert en catequesi, doctor Daniel Llorente, el tiu fonamental del Pla Pastoral Diocesà que hem del Papa Benet XVI. Com es recordarà, el Sant Pare doctor Samsó «tenia en la seva parròquia de santa preparat per al bienni 2009-2011 sota aquest títol: actual ha decidit que les beatificacions es facin a Maria de Mataró el catecisme més ben organitzat «Anuncieu a tothom l’Evangeli». les Esglésies locals, mentre que les canonitzacions d’Espanya!». La beatificació del doctor Samsó ha de ser tam- habitualment es celebren a Roma. El que fou arquebisbe de Barcelona, doctor bé un fet rellevant de la celebració aquí de l’Any El nostre futur beat fou un excel·lent catequista. Gregori Modrego, va escriure: «No vaig tenir l’ho- Sacerdotal proposat per Benet XVI a tota l’Església Va destacar tant en aquest servei, que el bisbe de nor de conèixer personalment el reverend Josep amb motiu del 150è aniversari de la mort de Sant Barcelona Manuel Irurita va dir: «El Dr. Samsó és Samsó Elias, però foren tals les notícies que unàni- Joan Maria Vianney, el famós rector d’Ars. Tant el primer catequista de la diòcesi». La seva activi- mement em donaren d’ell, que em vaig formar un Joan Maria Vianney com el nostre doctor Sam- tat a la catequesi el va portar a disposar d’un bon alt concepte del zel amb què emprenia totes les só foren rectors de parròquies, servidors d’unes nombre de catequistes i va organitzar cursos de obres d’apostolat, no essent certament la darrera comunitats cristianes, sacerdots plens de zel per formació per tal que la catequesi s’adaptés a la l’ensenyament de la doctrina cristiana, que deixà tal de portar l’amor de Déu cap als homes i dones mentalitat dels infants. una profunda petjada en els seus estimats mata- del seu temps. Tots dos foren uns evangelitzadors D’aquesta activitat, el que fou canonge penitenci- ronencs. Els seus escrits són una bona demostració fidels, en obres i en paraules, plens d’entusiasme er de Barcelona i professor de Teologia moral en el del seu zel catequètic, així com de la seva compe- i de caritat. I tots dos ens inviten a lliurar-nos a nostre Seminari, el doctor Cebrià Montserrat, deia: tència». l’obra de l’evangelització, malgrat l’hivern que «El Dr. Samsó, a més de tenir uns dots excepcio- La beatificació del doctor Samsó —precisament vivim en l’àmbit de la fe.

Als quatre vents

Jaume Pujol Balcells En començar l’any 2010 Arquebisbe de Tarragona i Primat

En les seves converses amb Ratzinger, que to reflexionar sobre la importància del temps en nar extraordinària, perquè per als qui estimen Déu, van donar origen al llibre Déu i el món, el perio- el cristianisme. N’hi hauria prou a veure que el ca- tot el temps és un regal i una oportunitat. dista Peter Seewald es fa ressò d’una aproximació lendari de moltes nacions compta els anys a partir Els focs artificials de cap d’any duren poc: el que imaginativa a la història de l’univers. En ella es del naixement de Jesús a Betlem, que va marcar un triguen a apagar-se les bengales que il·luminen la compara l’edat de la Terra amb la durada d’un abans i un després en la vida del món. Però hi ha nit. El que queda és la nostra voluntat de any. Segons aquest model, l’1 de gener hauria moltes més proves de la importància que l’Esglé- començar un nou any per a glòria de Déu i servei sorgit la Terra; el primer peix apareixeria el 27 de sia concedeix al pas dels dies, i un d’ells és aquest als altres. Aquesta és la clau de la nostra felicitat. novembre; els dinosaures el 12 de desembre; els ritme setmanal en la celebració dels diumenges Us he desitjat bon Nadal i avui em permeto felici- mamífers el 27 d’aquest mes… i l’home el 31 de com a Dia del Senyor i en la rotació anual de les tar-vos l’any acabat d’estrenar. Podem prendre’l desembre. L’actual Papa respon a aquesta observa- témpores en les quals es contempla la realitat de com un canvi de calendari sense major transcen- ció dubtant d’aquestes xifres, només estimatives, la nostra fe: l’Advent i el Nadal, la Quaresma i la dència, o com un canvi més profund. Que acollim però afegeix que la successió cronològica coinci- Pasqua a través del fil conductor discontinu que amb il·lusió i responsabilitat aquest temps nou, deix amb el que diu la Bíblia sobre l’ésser humà, la litúrgia anomena temps ordinari. En efecte, el i que ho fem de la mà de la Mare de Déu, amb que apareix al final com per a completar la creació temps ordinari és el que ocupa la major part de la festa de la qual s’inaugura el calendari. Que i dominar-la. Assenyala també Benet XVI que el l’any litúrgic, de la mateixa manera que les activi- ella ens protegeixi i ens condueixi, a través de les centre de la història és el naixement de Crist, ja tats ordinàries omplen la major part de la nostra alegries que vindran i de les penes, si n’hi ha, cap a que el Fill de Déu ve al món en el temps. vida. Això té un significat: la vida ordinària té una l’amor del seu Fill, alfa i omega de la història i de Al començament d’un nou any, el 2010, em perme- importància que, paradoxalment, podríem anome- les nostres pròpies vides.

La Bona Notícia també a internet www.catalunyacristiana.cat

I ara entra a la nova pàgina web de Catalunya Cristiana i consulta la nostra hemeroteca. Hi trobaràs trenta anys de premsa religiosa.

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info 18 31 desembre 2009 Litúrgia

Calendari de la setmana Comentari de la Paraula

Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Mn. Josep Rius-Camps, (Cicle litúrgic C; ferial II) Temps dE NADAL teòleg i biblista (Salteri: setmana 2) En la Paraula creadora de l’Univers hi ha vida GENER res: Is 60,1-6 / Salm 71 / Efesis 3,2-3a. La puntuació que s’infereix de la divisió en estics del 3. Diumenge 5-6 / Mt 2,1-12 Còdex Beza (els còdexs antics no tenien signes de pun- II després de Nadal, Blanc. Lectures: ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Melcior, tuació ni divisió de paraules) i una petita variant textual Eclesiàstic 24,1-4.12-16 / Salm 147 / Efesis Gaspar i Baltasar; Melani, b.; Nilamó; permeten descobrir el substrat jueu que l’impregna. La 1,3-6.15-18 / Joan 1,1-18 Santes, Macra, vg. i mr. ALTRES CELEBRACIONS: El Sant Nom de divisió en estics (signe /) més primitiva deia així: «En el Jesús. Sants, Anter, p. i mr.; Fulgenci, b.; 7. Dijous principi existia la Paraula / i la Paraula es relacionava Daniel, mr.; Atanasi, mr.; Josep Maria Sant Ramon de Penyafort (MO), amb Déu / i la Paraula era divina. / Aquesta en el principi Thomasi, card.; beat Alan de Solminiac, Blanc. Lectures: 2Corintis 5,14-20 / Salm es relacionava amb Déu. / Totes les coses s’han fet per b.; beat Ciríac-Elies de Chavara, prev. 102 / Lc 12,35-40 mitjà d’ella / i sense ella res no s’ha fet. / El que ha resul- ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Julià de tat en ella és Vida / i la Vida era la Llum dels homes…» 4. Dilluns Toledo, b.; Crispí, b.; Tell, ab.; Santes, Segons la puntuació habitual llegiríem: «…Tot s’ha fet Fèria, Blanc. Lectures: 1 Joan 3,7-10 / Virgínia, mr. per mitjà d’ella i sense ella res no s’ha fet d’allò que Salm 97 / Joan 1,35-42 ha estat fet. En ella hi havia Vida…» Per a un jueu, la ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Rigobert, 8. Divendres Paraula, la Torà o la Saviesa personificades (Pr 8,22-25; b.; Odiló, ab.; Santes, Isabel Anna Seton, Fèria, Blanc. Lectures: 1Joan 4,7-10 / Sv 9,1-2; Sir 24,3-6; Sl 32 [33],6) representen el Consell rel.; beata Àngela de Foligno, rel. Salm 71 / Marc 6,34-44 de Déu que elabora un projecte i el duu a terme en la ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Apol· 5. Dimarts linar, b.; Severí, ab.; Pere Tomàs, b.; creació. «En el principi» (cf. Gn 1,1) ja existia la Paraula Fèria, Blanc. Lectures: 1 Joan 3,11-21 / Jaume Hilari Barbal, mr.; Santes, Gú- per mitjà de la qual Déu ha creat l’univers («Déu digué» Salm 99 / Joan 1,43-51 dula, vg. 1,3ss), des del Big Bang o Gran Explosió fins a configu- ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Telès- rar, a través del procés evolutiu, l’Homo sapiens. Però, a for, p. i mr.; Simeó Estilita, mjo.; Joan 9. Dissabte més de creadora, la Paraula divina té Vida en si mateixa Nepomucè Newman, b.; Carles de Sant Fèria, Blanc. Lectures: 1 Joan 4,11-18 / i la comunica a manera d’un do o gràcia als qui l’acullen Andreu, rel.; beat Dídac-Josep de Cadis, Salm 71 / Marc 6,45-52. Si es vol: Sant i la posen en pràctica, fent-los així «capaços de ser fills prev. Eulogi de Còrdova (MLl), Vermell. de Déu» (Jn 1,12) i d’il·luminar al seu torn els altres ho- ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Julià i mes («Vosaltres sou la llum del món» Mt 5,14). 6. Dimecres Basilissa, mr.; Andreu Corsini, b.; Santes, Epifania del Senyor (S), Blanc. Lectu- Marciana, vg. i mr.

Lectures bíbliques

Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recor- Diumenge II després de Nadal do en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els Lectura primera Sir 24,1-4.12-16 dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: La saviesa de Déu demanant-li també que il·lumini la mirada interior del habita en el poble que ell ha escollit vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira: l’heretat que ell us dóna entre els sants.

La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del Al·leluia Cf. 1Tm 3,16 seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del Glòria a vós, oh Crist, proclamat a tots els pobles; poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa Glòria a vós, oh Crist, cregut en el món. el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor Evangeli Jn 1,1-18 de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: El qui és la Paraula es va fer home “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva i plantà entre nosaltres el seu tabernacle heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.”» M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai Evangeli segons sant Joan: més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al Monés Glòria temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb als fills d’Israel els seus decrets i decisions. poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res No ha obrat així amb cap altre poble, glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. no els ha fet conèixer les seves decisions. R. estaré per sempre en la reunió dels sants.» Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha Lectura segona Ef 1,3-6.15-18. Salm responsorial 147 pogut ofegar-la. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir Glorifica el Senyor, Jerusalem, Déu ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist Sió, canta lloances al teu Déu, al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, que assegura les teves portes Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes: i beneeix dintre teu els teus fills. però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, R. El qui és la paraula es va fer home que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benedicci- als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser i plantà entre nosaltres el seu tabernacle. ons espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu Manté la pau al teu territori Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà i et sacia amb la flor del blat. la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la gran- entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat Envia ordres a la terra, desa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en ple de gràcia i de veritat. 19 Litúrgia 31 desembre 2009

Pere Tena Nadal i la creació Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

Una mirada cristiana dia de Nadal, i des de fa molts segles, a la litúr- després d’ell. gia de la Paraula, l’Església llegeix i escolta dos Caldria meditar aquestes paraules de l’himne: Els darrers dies abans de Nadal han estat mar- textos que destaquen amb força que Aquell que «Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot cats en l’interès mundial, subratllat pels mitjans és la Paraula feta carn és també inseparable- el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se de comunicació, pels treballs de l’assemblea de ment Aquell pel qual tot ha vingut a l’existència tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha Copenhaguen sobre el canvi climàtic, i la seva (vegeu Joan 1,14.3), i que «Déu... ens ha parlat tant a la terra com al cel, per la sang de la creu repercussió en la nostra existència i en l’equilibri a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del de Jesucrist.» del planeta. El missatge del papa Benet XVI per qual ja havia creat el món» (Hebreus 1,2). Són a la Jornada Mundial de la Pau, l’1 de gener del afirmacions que traspassen tot el Nou Testa- La fe i la pietat de l’Església ho 2010, es fa ressò de la preocupació legítima que ment, i són les que motiven la nostra adoració. creuen així engendra el mal tracte a la naturalesa: «Si vols Només l’autor de la creació podia restaurar-la, promoure la pau, protegeix la creació», aquest però amb la col·laboració de l’home que s’havia Que Jesús és Déu creador ho canta la fe de és el lema proposat per enguany. El Papa explici- interferit en el projecte diví. Aquesta és la signi- l’Església en la litúrgia d’Advent i de Nadal amb ta la mirada cristiana del tema. No estem parlant ficació de l’encarnació del Fill de Déu, i de tot el freqüència. Pensem, per exemple, en l’antífona d’una realitat que vingui de la mà de l’home, ni misteri pasqual. mariana Alma Redemptoris Mater: «Tu quae la naturalesa de les coses l’hem inventada no- També en la litúrgia de Nadal, l’Església repeteix genuisti, natura mirante, tuum sanctum Geni- saltres. D’altra banda, el respecte a la creació no a les Vespres de cada dia, durant tota l’octava, el torem...» («Verge sempre, infantàreu el vostre s’imposa només per l’amenaça que pot suposar grandiós càntic cristològic de la carta als Colos- Creador, per un miracle que tota la naturalesa un canvi climàtic, sinó pel respecte a quelcom sencs 1,12-20. En aquest text, per dues vegades admira»). Per què, si no per aquest motiu, la li- que ens és donat per Déu, i comença amb el res- es diu del «Fill estimat» —Jesucrist— que és túrgia d’Advent està plena de referències a l’ale- pecte a la vida mateixa. No deixa d’ésser dramà- «primogènit» (protótokos). És el «primogènit de gria de les coses creades —muntanyes, arbres del tic que, mentre es mobilitzen tants governants tota la creació» i «el primogènit dels qui retor- bosc...— per la proximitat del Creador fet home, i tants grups contestataris per assolir un acord nen d’entre els morts». La paraula «primogènit» que ve a restaurar la creació? sobre el canvi climàtic, bona part dels mateixos no assimila el Fill a les criatures, sinó que coin- No oblidem, en el mateix sentit, les expressions estiguin a favor, o siguin condescendents, amb cideix amb l’afirmació del pròleg de sant Joan: dels cants de Nadal. El cant dels ocells, tan po- les pràctiques abortives. el Fill és la resplendor eterna del Pare i totes pular, és en el seu text una expressió de l’alegria les coses que existeixen en el temps són mani- dels ocells per la presència del «major lluminar» «Per mitjà del Fill ja havia creat el món» festacions parcials d’aquesta resplendor, de tal —el seu Creador— que motiva la seva cantúria. I (Hebreus 1,2) manera que, per elles, els homes poden arribar aquell altre cant, senzill, però ple de la fe cris- al coneixement de Déu, el Creador. Igualment, tiana: «Ses blanques manetes, petites com són, El dia de Nadal i del seu cicle litúrgic és temps en el segon cas, Jesucrist és el primogènit dels sent tan petites crearen el món»! La tendresa de més que apropiat per considerar el lligam entre ressuscitats en el sentit que tots els qui ressusci- Nadal no pot oblidar la grandesa del Creador i la creació i la salvació. Cada any, en la missa del taran ho faran gràcies a ell, no pas simplement Salvador.

GENER El sant de la setmana Per Eduard Brufau 8 Sant Pere Tomàs

✓ Nascut al Perigord, al centre sud de França, cap a l’any 1305 ✓ Bisbe i patriarca llatí de Constantinoble ✓ Va lluitar per la unitat amb les Esglésies orientals ✓ Va morir a Xipre l’any 1366 ✓ Canonitzat per Pau V l’any 1608

Aquest sant occità de família noble es va fer carmelita amb 21 anys i ràpidament va progressar dins del Carmel. Així, l’any 1345 ja era el procurador general de l’orde a la cúria papal d’Avinyó, i va entrar al servei diplomàtic del Pontífex. Va ser nomenat llegat papal a diverses ciutats del nord d’Itàlia, com ara Gènova, Milà o Venècia, i més tard bisbe en altres diòcesis, entre elles la de Corona, a Grècia, on va entrar en contacte amb les Esglésies orientals. La seva convivència diària amb els cristians ortodoxos el va dur a prendre’s molt seriosament la unitat de l’Església i a viure-la com una necessitat. Per això el Pontífex el va nomenar represen- tant papal per a les Esglésies orientals. Els darrers anys de la seva vida també va ser arquebisbe de Càndia i patriarca llatí de Constantinoble. Des de tots aquests càrrecs tan destacats va treba- llar per la pau entre les diferents confessions i per esborrar el cisma que havia dividit segles enrere els cristians d’Occident i d’Orient. Sant Pere Tomàs, per protegir el cristianisme ortodox, també va voler impedir que els turcs en- vaïssin els Balcans, si bé finalment van anar ocupant tota l’Europa sud-oriental. Per tota la seva tasca es va guanyar l’admiració de catòlics i d’ortodoxos i l’Església el reconeix com un avançat del moviment ecumènic actual. 20 / 21 31 desembre 2009

Dues exposicions gratuïtes commemoren l’aniversari 75 anys de Museu Nacional d’Art de Catalunya

Eduard Brufau / Barcelona Fotos: MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va fer el mes de novembre pas- sat 75 anys. Es converteix, així, en una de les institucions culturals amb més història i de més valor patrimonial de tot el país. Per commemorar com Déu mana aquesta efemèride el Museu ha organitzat l’exposició Convidats d’honor. Commemoració del 75è ani- versari del MNAC, que recull les obres més representatives de l’art català des del segle XI fins al XX. D’aquesta manera la mostra permet seguir el fil de la producció artística del Principat i comprendre la solució de continuïtat que hi ha al llarg de les èpoques i dels estils. L’exposició es complementa amb una explicació de la història del museu Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. il·lustrada amb diverses fotografies i un Façana monumental del MNAC. Segle XII, Taüll. seguit d’activitats com ara conferències i visites comentades. campanyes de recerca i trasllat d’obres dels noranta el museu, amb el nom de la segona meitat del segle XX, i situar L’11 de novembre del 1934 s’inaugu- d’art en perill de desaparició. Aquestes Museu Nacional d’Art de Catalunya, va el museu en l’esfera cultural interna- rava al Palau Nacional de Montjuïc el campanyes, organitzades per l’Institut emprendre una nova etapa d’ampliació cional. Amb la reunió de totes les col· Museu d’Art de Catalunya. La intenció d’Estudis Catalans i la Junta de Museus, i modernització de les instal·lacions i leccions i la projecció internacional el era fer-ne un museu de primer ordre, van permetre recuperar principalment d’estudi i promoció dels fons. MNAC ha assolit, per tant, els objectius que recollís i divulgués la història de l’art nombroses pintures murals romàniques Des de l’any 2006, a més, n’és la que s’havia proposat fa 75 anys. Aquest del nostre país, a imatge d’altres museus de gran valor, com ara les de la Vall de directora Maite Ocaña, fins llavors al aniversari ha de servir per continuar nacionals europeus. El fons d’obres Boí. La guerra civil, però, va provocar capdavant del Museu Picasso, que s’ha en aquesta línia i fer comprendre al procedia, d’una banda, de diverses col· la divisió de la col·lecció, que no es va fixat com a objectius ampliar períodes món, però també als mateixos catalans, leccions anteriors formades al segle XIX tornar a reunir de nou completament històrics poc representats a les seves l’existència initerrompuda d’un art prò- i a primers anys del XX, i de l’altra de les fins a l’any 2000. Des de la dècada col·leccions, com ara el barroc o l’art de piament català. Reportatge

La inspiració cristiana, clau en la història de l’art català

Patrícia Navas Majestat de Beget. Segle XII, Beget. El 75è aniversari del MNAC permet visitar gratuïtament dues exposicions anto- lògiques: Convidats d’honor, amb 75 peces realitzades des del romànic fins a l’actualitat, i La princesa sàvia, de les pintures romàniques de santa Caterina de la catedral de La Seu d’Urgell Una ullada ràpida a les 75 obres d’art catalanes o vinculades a Catalunya que complementen les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), realitzades entre l’Edat Mitjana i la guerra civil espanyola, escollides per a for- mar l’exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC, permet comprovar la importància de la inspiració cristiana en la història de l’art català. I la contem- plació detinguda d’algunes d’aquestes obres, com el Crist romànic La Majestat de Beget, o el retaule gòtic de la Mare de Déu de l’Escala, de Joan Antigó, pro- cedent de l’església del monestir de Sant Esteve, a Banyoles — peces que han sortit per primera vegada de la seva ubicació original i s’han res- taurat per a l’oca- sió—, permet endin- sar-se en la manera com els artistes Brodat de Jesús i els evangelistes. Segle XIV, Sant Joan catalans o vinculats a de les Abadesses. Catalunya han entès els misteris de la fe cristiana i els han plasmat. L’exposició d’aquestes 75 emblemàtiques peces es titula Convidats d’honor, en referència a la consideració amb què el MNAC les pren i les exposa gratuïtament fins al proper 11 d’abril per a celebrar el seu aniversari. Les 75 joies aplegades pertanyen a col·leccions privades, museus catalans, europeus i americans, i al Sant Jordi i la patrimoni eclesiàstic. L’exposició permet el retorn temporal a Catalunya d’algu- princesa, de Jaume nes d’elles, com el relleu de Pere Oller del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, Huguet. Segle XV. procedent del monestir de Poblet però que pertany al Museu del Louvre; una Anunciació de Bernat Martorell del Museu de Belles Arts de Montreal; el Bea- tus Liebanensis realitzat a Girona al primer quart del segle XII i actualment de la Biblioteca Nacional Universitària de Torí, o La masovera, de Joan Miró, del Centre Georges Pompidou. Es poden veure també el brodat de Sant Jordi i la princesa de la capella del Palau de la Generalitat; el frontal brodat de Jesús i els Evangelistes del Museu Episcopal de Vic, la pintura El comerciant de tapissos de Marià Fortuny del Museu de Montserrat; la imatge de Sant Carlemany de Jaume Cascalls procedent de la catedral de Girona; i l’escultura en marbre Lucrècia de Damià Campeny, de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Pintures murals de la Seu d’Urgell

D’altra banda, el MNAC ofereix també una altra exposició, en aquest cas de les pintures de santa Caterina de La Seu d’Urgell, per celebrar els 75 anys de la seva inau- guració. Es titula La princesa sàvia, va ser inaugurada l’1 de desembre pel bisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric Vives, i pel president de la Genera- litat, José Montilla, i aplega el con- junt de pintures murals que deco- raven la capella dedicada a aquesta santa de la catedral de Santa Maria d’Urgell, dispers des de fa 75 anys. Aquestes pintures van quedar Martiri de Santa Caterina. Segle XIII, la tapades en el barroc per un retau- Seu d’Urgell. le, i van ser descobertes a principis del segle XX. Van ser extretes del temple en la dècada dels anys 30 i van anar a parar a diversos indrets. Ara es tro- baven fragmentades en tres parts, entre el MNAC, el Museu Episcopal de Vic i el Museu Abegg-stiftung de Riggisberg (Suïssa). Representen la disputa i el martiri de santa Caterina i daten del s. XIII. Aquesta santa, coneguda com la princesa sàvia, és la imatge del triomf del dogma catòlic davant de l’heretgia. En la iconografia occidental, la imatge de la santa s’utilitzà en l’explicació del triomf de la raó cristiana i, aquest cicle pictòric concret s’emmarca en el context de les lluites de la inquisició i els seus predica- dors contra els càtars a mitjans del s. XIII. A la Seu d’Urgell, la figura de santa Caterina era especialment venerada pels frares dominicans, que defensaven l’ortodòxia catòlica en contra dels càtars. No és estrany, en aquest sentit, que la catedral li dediqués una capella que es va decorar amb les pintures murals ara exposades. Aquesta exposició, que pot visitar-se gratuïtament al MNAC fins al 28 de febrer, planteja el conjunt de pintures en tota la seva complexitat i la localització dels fragments és recreada a través d’una projecció. També té la voluntat d’explicar les transformacions artístiques que es van produir en el segle XIII a Catalunya. 22 31 desembre 2009 Església a Catalunya

Barcelona «Les conseqüències greus de la crisi fan que aquesta sigui una qüestió d’Estat» El cardenal Lluís Martínez Sistach fa balanç de l’any que acaba i aborda les grans cites de l’Església de Barcelona per al 2010

Carme Munté dóna per superar la crisi actual. El Fons Comú Diocesà, que és on entren i d’on L’any 2010 serà sens dubte un any surten els diners per mantenir tota la històric per a l’Església de Barcelona. pastoral i activitat de la diòcesi, ajuda En l’horitzó immediat trobem la habitualment en la mesura de les se- beatificació del Dr. Josep Samsó a la ves possibilitats a Càritas de diverses basílica de Santa Maria de Mataró, maneres, però aquest curs donarà, a que tindrà lloc el dissabte 23 de gener, més, 120.000 euros. Col·laborant tots, així com també la pròxima beatifica- cadascú d’acord amb les seves possibi- ció del caputxí igualadí Josep Tous litats, anem ajudant a Càritas perquè Soler. El temple de la Sagrada Família aquesta entitat pugui ajudar moltes posarà de nou la ciutat i l’Església de més persones i famílies. Barcelona en el primer pla de l’actuali- L’any 2010 serà un any de tat informativa mundial ja que aquest grans projectes per a la diòcesi de 2010 es cobrirà la nau central i s’obrirà Barcelona. La primera gran cita al culte. I Barcelona esdevindrà també serà la beatificació del Dr. Josep ciutat mundial de la pau en acollir Samsó a Mataró. Quins fruits espe- els dies 3, 4 i 5 d’octubre la Trobada ra d’aquest esdeveniment? Internacional de diàleg i pregària per Certament l’any 2010 serà un any la pau organitzada per la Comunitat amb celebracions importants en la vi- de Sant’Egidio. «Certament l’any 2010 da de la nostra Església de Barcelona. serà un any amb celebracions impor- El 23 de gener celebrarem la beatifi- tants en la vida de la nostra Església cació del Dr. Josep Samsó Elias, que de Barcelona», afirma el cardenal va ser rector de la basílica de Santa Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Maria, de Mataró, i va rebre el martiri Barcelona, en una extensa entrevista l’1 de setembre del 1936 al cementiri en què també fa balanç del 2009 i de Mataró. Va ser un excel·lent rector i aborda qüestions preocupants com la catequista. Va morir perdonant els qui nova llei de l’avortament o les conse- serveis de Càritas. Podem acabar el mataren tal com Jesús va perdonar qüències de la crisi econòmica. l’any amb la xifra històrica de els qui el clavaren a la creu. És un bon «El 2010 tindrem 50.000 persones ateses. En repeti- testimoni de vida cristiana, de vida sa- S’acaba l’any i, com sol ser ha- des ocasions ha dit que aquest és cerdotal i de perdó i reconciliació. Crec bitual, és moment de fer balanç. El la beatificació del un tema d’Estat i que cal sumar es- que testimonis així ens són molt neces- final d’un pla pastoral i l’inici d’un P. Josep Tous forços. Troba prou implicació per saris. Com a rector de parròquia que va altre; la celebració de l’Any Paulí i part de les administracions en el ser, amb motiu de la seva beatificació de l’Any Sacerdotal… Quins fruits Soler, que va suport a les entitats d’Església que a la mateixa basílica de Santa Maria ha deixat tot plegat en la diòcesi? treballen a favor dels exclosos? de Mataró celebrarem una Jornada I encara més, quins fruits deixarà fundar la Què troba la gent a Càritas que Sacerdotal dels preveres de les diòcesis en el futur? no troba a les oficines de benestar de Catalunya. Cal posar en relleu que Penso que ha estat un any de grà- Congregació de social públiques? serà la primera beatificació que se ce- cia per a l’Església i per a la nostra les Caputxines de La greu crisi econòmica té greus lebrarà a Barcelona i a Catalunya. Pas- diòcesi de Barcelona. Ha estat l’últim conseqüències en moltes persones i sats uns mesos tindrem la beatificació any del trienni del Pla Pastoral dioce- la Mare del Diví moltes famílies. Són més de quatre mi- del P. Josep Tous Soler, que va fundar sà i considero que s’ha anat aplicant lions els aturats i molts no reben subsi- la Congregació de les Caputxines de molt arreu de la diòcesi, contribuint a Pastor, a la di d’atur. Hi ha moltíssimes famílies en la Mare del Diví Pastor, a la ciutat de l’evangelització de les nostres vides, què cap dels seus membres no té feina. Barcelona, com ja s’anunciarà. de les comunitats i de la societat. Això ciutat de Són al voltant d’unes 50.000 persones També serà un any cabdal per va coincidir amb l’Any de Sant Pau, Barcelona» les que han demanat ajut a Càritas al temple de la Sagrada Família. que ha ajudat a conèixer més i millor aquest any 2009, i el que demanen Què ens pot anunciar sobre els pre- les cartes de l’apòstol, apropant-nos sobretot és feina. Les conseqüències paratius per a l’obertura al culte encara més a la seva figura d’evan- greus de la crisi fa que aquesta sigui d’aquest temple tan important per gelitzador, visitant espiritualment les una qüestió d’Estat, de país, i això a Barcelona i per al món? esglésies de la diòcesi escollides per demana que els partits polítics, els Amb l’ajut del Senyor aquest any la seva relació amb l’any paulí. Estem sindicats, la patronal i les institucions 2010 cobrirem les naus del temple de encara celebrant l’Any Sacerdotal, treballin conjuntament per trobar la la Sagrada Família per tal de poder-lo que ens ajuda als sacerdots a prendre solució a la crisi econòmica. Penso que dedicar al culte. Tots esperem amb més consciència de la nostra identitat és el que demanen els ciutadans. A Cà- goig aquest esdeveniment de poder i servei eclesial, a viure’l amb una diòcesi? Està content per la bona ritas procurem acollir les persones que celebrar-hi la litúrgia, especialment en actitud d’agraïment i de confiança en acollida que ha tingut entre els vénen i oferir-los el que podem. Cal trobades nombroses ja que la capacitat Déu intensificant el nostre lliurament diocesans? dir que han augmentat els voluntaris del temple és d’unes deu mil persones. als germans tot imitant sempre el Bon Agraeixo de nou al Sant Pare que i el nombre de persones que donen a Com tots sabem, la Sagrada Família és Pastor. Així mateix, aquest any ajuda m’hagi concedit el bisbe auxiliar Mons. Càritas, si bé el total del que es recull coneguda, valorada i estimada arreu els fidels a valorar més i més el minis- Sebastià, el qual està treballant molt ha disminuït. del món. En tinc molta experiència pels teri sacerdotal, estimar els sacerdots, bé, ajudant-me en el ministeri episco- Provinent del Fons Comú Dioce- meus contactes amb cardenals, bisbes, col·laborar en el seu ministeri i pregar pal i ha estat molt ben acollit pels dio- sà, la diòcesi de Barcelona donarà sacerdots i laics d’arreu. És un patrimo- per les vocacions sacerdotals. cesans. El seu treball unit al de tots els 120.000 euros a Càritas. ni i una meravella de la humanitat. Una notícia important d’aquest sacerdots, religiosos i laics contribueix Coherentment amb l’augment de Penso que avui no es construeix en el any també ha estat el nomena- a la realització de la missió de l’Església les necessitats, el Pla Pastoral dioce- món un temple com aquest per la seva ment de Sebastià Taltavull com a en la nostra arxidiòcesi. sà per als anys 2009-2011 inclou un bellesa. És, certament, el monument nou bisbe auxiliar. Més enllà de la L’any ha estat fortament marcat objectiu que demana augmentar la més visitat d’Espanya, juntament amb seva missió com a col·laborador, per la crisi econòmica que afecta solidaritat enmig de la crisi econòmica. com valora la seva aportació a la moltes famílies i que col·lapsa els És una de les respostes que l’Església ‡ 23 Església a Catalunya 31 desembre 2009

l’Alhambra, de Granada. a aquesta tendència? Les obres de l’AVE poden en- L’avortament sempre és un mal, terbolir l’arribada d’aquesta fita perquè impedeix que un ésser humà històrica? Què demanaria a les concebut i no nascut pugui néixer. administracions competents? Aquí hi ha la qüestió del respecte i És incomprensible que s’acordés valoració de la vida humana, de tota que l’AVE passés arran de la façana vida humana, també del més petit i in- de la Glòria del temple de la Sagrada nocent que ni pot parlar i ho necessita Família quan, de fet, existien diverses tot de la mare i de la societat. Aquesta alternatives de trajecte. El Patronat llei ha ampliat la ja existent, consi- que em plau de presidir hem fet i es- derant l’avortament com un dret de tem fent tot el que podem per evitar lliure realització les primeres catorze aquesta situació, des del recurs judicial setmanes. És necessari oferir d’acord fins a les entrevistes i gestions amb l’ad- amb els pares una autèntica i sòlida ministració en els seus diversos nivells. formació de l’afecte i de la sexualitat Un país i una ciutat que té una joia com als adolescents i joves i també cal que aquesta de fama mundial, el que fa és s’ofereixi a les dones embarassades evitar qualsevol inconvenient i procura tot l’ajut que necessitin per tal que ajudar tot el que pot per tal de conser- en determinades circumstàncies no es var i mantenir decorosament aquesta vegin portades a avortar. joia. Penso que fer això per part de El 3, 4 i 5 d’octubre Barcelona l’administració plauria els ciutadans, esdevindrà capital mundial del la ciutat de Barcelona, i tot el món. diàleg interreligiós i de la pau. Com interpreta les posicions Què pot aportar el tarannà català contràries a la presència de la creu a aquest camí de pau i diàleg? a les escoles? S’emmarca en una Certament aquests dies Barcelona voluntat de dissoldre els símbols i serà la capital del diàleg interreligiós, la identitat cristiana d’Europa? amb la celebració de la Trobada In- És no entendre degudament el sig- ternacional de diàleg i pregària per nificat de la creu. Aquesta té un signi- la pau, en l’esperit d’Assís, d’aquell ficat religiós per haver mort Jesús en la encontre celebrat a la ciutat de Sant creu i per això la creu s’ha convertit en «És incomprensible que s’acordés que Francesc l’any 1986 pel papa Joan Pau un signe d’acolliment, de fraternitat i II amb els responsables de les religions d’amor als amics i als enemics. Jesús, l’AVE passés arran de la façana de la del món per pregar per la pau en el essent crucificat, va perdonar els qui món. Serà bonic veure ben units mem- el clavaren a la creu. Aquest signe Glòria del temple de la Sagrada bres de les diverses religions no per religiós no hauria d’ofendre. Però a lluitar sinó per dialogar i pregar per la vegada té un significat cultural, ja Família quan, de fet, existien la pau en el món. Agraeixo a Andrea que està a les arrels cristianes d’Eu- diverses alternatives de trajecte» Riccardi, fundador de la Comunitat de ropa i concretament del nostre país, Sant’Egidio, que hagi acollit la meva figurant en una munió de realitats petició per poder celebrar aquest i institucions de la societat, perquè esdeveniment per segona vegada a si bé l’Estat és laic, la societat està perdent la nostra identitat i sense La reforma de la llei de l’avor- Barcelona. Penso que està d’acord formada per persones, grups i insti- identitat en un món globalitzat no tament és un dels temes que amb l’objectiu del nostre Pla Pastoral, tucions que són religioses. Si traiem sabem qui som, d’on venim i on anem. preocupa més l’Església. Quines que té molt present la munió d’immi- els signes religiosos, com la creu, de També en aquestes qüestions hem de conseqüències tindrà per a la nos- grants de diverses ètnies i religions que les escoles i institucions socials estem pensar quin país volem fer. tra societat? Com podem fer front viuen a Barcelona.

Terrassa Ordenació de dos preveres a la catedral de Terrassa

Redacció / Terrassa valentia la paraula de Déu” (4,31). La paraula grega que s’utilitza és parresia, El diumenge dia 20 de desembre de que es tradueix com a “predicar amb 2009 Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, valentia”. El significat d’aquesta pa- bisbe de Terrassa, va conferir el sagrat raula es refereix sobretot a la llibertat orde del presbiterat als diaques Mn. en el parlar, amb valentia i sense am- Ricard Casadesús Castro i Mn. Xavier bigüitats. Aquesta és una característica Sanchiz Julibert. essencial en la missió evangelitzadora Mn. Ricard Casadesús Castro va que ens ajuda a comprendre la missió néixer a La Garriga l’any 1977. Des- de l’Església: parlar amb coratge, amb prés de cursar estudis a la Universitat llibertat i amb soltesa.» Autònoma de Barcelona de Física va «Aquesta actitud té una particular entrar en el Seminari. Ha col·laborat importància en l’actualitat per l’exer- a les parròquies de la Garriga, de la cici del ministeri sacerdotal», va afegir Sagrada Família i Sant Pau de Terrassa i Mons. Saiz Meneses. «Parresia per actualment està destinat a la parròquia expressar-vos amb valentia i llibertat de Sant Vicenç de Mollet. d’esperit més enllà del que és política- Mn. Xavier Sanchiz Julibert va néixer ment correcte; per viure lliurats gene- a Terrassa l’any 1973. Després de cursar rosament al servei de la veritat i del bé, estudis de formació professional com per viure amb fermesa i naturalitat la a delineant va ingressar al Seminari. vostra identitat sacerdotal. Sereu con- Ha col·laborat a les parròquies de la sagrats per la unció de l’Esperit Sant i Sagrada Família i Sant Pau de Terrassa, enviats per ser instruments vius del Crist de Santa Eulàlia d’, Sant al servei de l’edificació de l’Església per Martí de Cerdanyola del Vallès, Sant col·laborat al llarg d’aquests anys. Més que en la vostra vida de preveres bus- a la salvació del món. El Senyor us envia Esteve de la Garriga i actualment està de seixanta preveres van concelebrar la queu complir sempre la voluntat de a predicar la Bona Nova. No tingueu destinat a la parròquia de Sant Cristòfol missa d’ordenació amb el bisbe Saiz. Déu i que ho feu amb fermesa», va dir por. Estigueu sempre disponibles per de Terrassa. La catedral de Terrassa es En l’homilia, Mons. Saiz Meneses va el bisbe de Terrassa, i va afegir: «En el a Déu i per als altres, amb un tarannà va omplir de feligresos procedents de reflexionar a partir de les lectures del llibre dels Fets dels Apòstols es descriu senzill i acollidor, amb un cor obert i moltes parròquies on Ricard Casadesús diumenge i l’Any Sacerdotal proclamat que Pere, Joan i els altres apòstols, i més alegre, amb una paraula d’esperança Castro i Xavier Sanchiz Julibert han per Benet XVI. «Demanem al Senyor tard també Pau, “proclamaven amb i de consol.» 24 31 desembre 2009 Església a Catalunya

Barcelona Càritas atén el 2009 gairebé 50.000 persones El 36% van sol·licitar ajuda de l’entitat per primera vegada

Rosa María Jané Chueca Barcelona

El 17 de desembre Càritas diocesa-

na de Barcelona va presentar el balanç Agustí Codinach Agustí de l’acció social de l’any 2009. La res- ponsable de Gestió Social i Programes, Mercè Darnell, va oferir les dades de l’acció de Càritas a les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. Entre el gener i el novembre d’enguany, l’entitat ha atès 48.000 persones, una xifra que Càritas calcula que pujarà a 50.000 si li sumem el mes de desem- bre. Aquestes dades suposen un 84% d’augment sobre l’any 2007 i un 11% en relació amb el 2008. El 2009, un 36% de persones que han sol·licitat els serveis de Càritas ho han fet per prime- ra vegada. El 61% ha arribat a Càritas per iniciativa pròpia i un 20%, derivat des dels Serveis Socials públics. Mercè Darnell també va apuntar que el 2009 Càritas ha destinat a aju- Representants de Càritas Barcelona, Sant Feliu i Terrassa van presentar les dades del 2009. des econòmiques gairebé 1,8 milions d’euros, mentre que el 2007 van ser amoïna que es pugui sancionar l’hospi- 900.000. Les ajudes s’han dedicat a talitat quan, a títol individual, s’aculli cobrir necessitats relacionades amb La CEE dóna 3 milions persones a les quals se’ls ha passat el l’habitatge i les despeses relacionades període d’estada reglada». amb l’alimentació i l’educació dels d’euros a Càritas Les prioritats de Càritas passen per fills. la promoció (formació i inserció labo- Segons les dades de Càritas, els Mons. Juan Antonio Martínez Camino, secretari general i portaveu de la ral), l’habitatge, cobrir les necessitats perfils majoritaris de les persones que Conferència Episcopal Espanyola (CEE), va lliurar al president de Càritas bàsiques i les ajudes económiques, que fan servir els seus serveis són els «nous espanyola, Rafael del Río, tres milions d’euros corresponents a l’1,5% s’estructuren en set grans programes: pobres» (aquelles famílies que fins del Fons Comú Interdiocesà de la CEE que els bisbes van decidir donar acollida i acompanyament, família i ara treballaven i podien assumir les per donar suport als programes d’ajuda davant de la crisi. Per segon any infància, salut mental, persones grans, seves despeses i que, per primer cop, consecutiu, la CEE realitza aquest gest. Mons. Martínez Camino va fer formació i orientació sociolaboral, per- han hagut de recórrer a l’ajuda de Cà- una crida «a seguir col·laborant amb Càritas en les accions de resposta a sones en situació sense llar, i migració ritas), els pobres «d’anada i tornada» les víctimes de la crisi» i va reiterar el missatge que «Càritas és l’Església i codesenvolupament. Per dur a terme (famílies amb economies precàries que i l’Església és Càritas, en la mesura en què la caritat, juntament amb la tots aquests projectes, Jordi Roglà va havien necessitat ajuda puntual i que profecia i la celebració de la Paraula, constitueix una dimensió essencial comentar que al llarg del 2009 Càritas han tornat a sol·licitar suport), treba- de la vida de l’Església». va destinar a despeses extraordinàries lladors pobres (especialment joves i 3 milions d’euros, a part dels 14 milions immigrants) i persones grans o adultes de l’activitat ordinària, i que aquesta amb pensions o prestacions socials per activitat extraordinària es dotarà de sota del llindar de la pobresa. les necessitats més immediates i a la i augmenta de manera preocupant més de 2 milions d’euros el 2010. Se- Com va comentar Jordi Roglà, direc- tardança en l’atenció». Així mateix, l’amuntegament als habitatges. gons Roglà, «no podem resoldre tots tor de Càritas diocesana de Barcelona, el director de Càritas diocesana va Un altre aspecte que preocupa Cà- els problemes que, com a conseqüèn- «abans de la crisi moltes famílies ja es subratllar els col·lectius més exclosos: ritas és l’ocupació, ja que la principal cia de la crisi, té la societat. Hem posat trobaven en situació de fragilitat per les persones que surten de la presó i demanda dels usuaris de l’entitat és, a disposició aquest any unes partides manca o insuficiència d’ingressos, per de la prostitució, les persones sense precisament, aconseguir una feina. extraordinàries, però no arribarem a absència de vincles o de xarxa fami- sostre i, per edats, els infants i les per- En aquest sentit, Jordi Roglà va asse- cobrir totes les demandes que tenim. liar i relacional». La crisi ha agreujat sones grans. gurar que «valorem positivament tots El que hem posat és la feina conjunta aquesta situació i provoca «patiment els esforços que es fan amb els plans entre les comunitats de les parròqui- emocional, angoixa i depressió». A Crisi de l’habitatge ocupacionals públics, però creiem que es, els equips de voluntaris i Càritas més, va apuntar que, amb una crisi a més dels temes d’ocupació seria diocesana». prolongada, «les persones acumulen Jordi Roglà va assenyalar que en important donar prioritat a la inser- En la mateixa roda de premsa de diferents factors de risc d’exclusió: aquesta crisi hi ha un factor nou: ció sociolaboral. Els nostres usuaris presentació de les dades de l’acció de pèrdua d’habitatge, risc d’addiccions, l’habitatge. Per això, parlava d’una no volen subsidis, volen feina i estan Càritas durant l’any 2009, el delegat pèrdua d’habilitats socials i laborals, doble crisi: econòmica i de l’habitatge. disposats a demostrar el seu valor». episcopal de la diòcesi de Barcelona, desmotivació en adolescents i joves, «Moltes persones han vist truncades De les persones ateses per Càritas, un Salvador Bacardit, va donar a conèi- infants en risc d’exclusió, etc.». Per les seves expectatives d’un projecte de 33% es troba en atur i només un 11% xer la campanya de Nadal d’enguany això, va constatar que «per iniciar vida basat, en part, en l’accessibilitat treballa amb contracte. amb el lema «Crisi, tu la notes, ells la novament un camí cap a la integració als crèdits hipotecaris i al pagament També les persones sense papers pateixen». Mn. Bacardit va recordar social caldrà un temps llarg de recupe- dels lloguers. És just que una família o en procés de desregularització són que «el nostre compromís és que la ració. A més, hi ha un risc de conflicte es pugui quedar sense pis perquè s’ha un motiu d’atenció preferent per a gent pugui tenir una vida més digna, i de ruptura de la cohesió i de la con- quedat sense feina i no pugui afron- Càritas. Jordi Roglà va explicar que més autònoma, que siguin lliures, que vivència social». tar el venciment dels crèdits o perquè «hi ha persones amb permís de resi- tingui totes les condicions per viure Roglà també va alertar que «fàcil- no es pot pagar el lloguer?», es va dència o feina que, en quedar-se sense amb drets i deures. Això no es pot fer ment, les persones en una situació de preguntar. Així, proposava «que de la ocupació, no poden renovar el permís si no es fonamenta en uns valors que crisi cerquem la seguretat i l’equilibri, mateixa manera que les ajudes a les i passen novament a una situació ad- ens animin a treballar per una societat i augmenta la possibilitat de culpar entitats financeres han evitat la de- ministrativa irregular». Igualment, va més justa. Aquesta crisi que vivim té la persones immigrades de les dificul- pressió del sistema financer, es puguin criticar la llei d’estrangeria i va mostrar seva arrel en una crisi de valors. Hem tats creixents». Càritas ha detectat un articular fórmules perquè les mateixes la seva preocupació «per la prolon- de procurar viure com a germans, fills i augment de les persones autòctones entitats financeres contribueixin a pal· gació del temps d’internament quan filles del mateix Pare i això ens exigeix que demanen ajuda, xifra que se situa liar, no condonar, la situació financera molts centres no reuneixen condici- un esforç d’austeritat, de solidaritat, en el 31%, a causa de «les dificultats de les famílies». Segons Càritas, un ons d’habitabilitat, cosa que allarga d’ajuda a la gent que més pateix les dels serveis socials públics per afrontar 34,5% dels usuaris viu en habitacions el patiment d’aquestes persones. Ens conseqüències de la crisi». 25 Església a Catalunya 31 desembre 2009

Lleida Joan Rigol, pregoner del Nadal lleidatà L’actual president delegat del Patronat de la Sagrada Família va fer un cant a l’esperança del nostre món

Jordi Curcó lleidatans segueixen ferms en les seves Lleida conviccions «que el pessebre ha de ser el rovell de l’ou d’aquestes festes, i L’expresident del Parlament de posem tot el nostre esforç i entusiasme Catalunya i actual president delegat perquè aquesta manifestació creada del Patronat del Temple de la Sagrada en aquell llunyà 1223 per Francesc Família de Barcelona, Joan Rigol, ha d’Assís en aquell poblet italià de Grec- protagonitzat enguany el Pregó de cio perduri pels segles dels segles». El Nadal a la ciutat de Lleida. president dels pessebristes es va referir Aquest acte protocol·lari, caracte- al 75è aniversari dels concursos de pes- ritzat per la solemnitat, és organitzat sebres com d’una fita de la qual poques conjuntament per la Paeria i l’Agrupa- entitats poden gaudir. ció Ilerdenca de Pessebristes i marca La intervenció del bisbe Piris, enal- l’inici oficial dels actes del cicle de tint la tradició pessebrista i el significat Nadal a la capital de la Terra Ferma. que té el pessebre com a representació L’acte es va celebrar el dissabte 19 senzilla però pràctica de presentar de desembre a les set de la tarda, amb l’encarnació de Déu, i la de l’alcalde una Sala de Plens del Palau de la Pa- de Lleida, Àngel Ros, que va felicitar eria plena de gom a gom. Justament l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes al pati central del Palau de la Paeria per la seva fidelitat a les nostres tradi- es pot admirar durant aquestes festes cions i pel seu treball en l’àmbit de la un magnífic pessebre monumental cultura popular catalana, van tancar realitzat per l’artista i pessebrista José La Sala de Plens del Palau de la Paeria va acollir el tradicional acte nadalenc. una obertura del cicle de Nadal a Lleida Antonio Ferrer. Així mateix, al centre prou solemne i lluïda. de la sala de plens municipal i damunt nascut el Jesuset, amb lletra d’Emili de la nit i que són alhora reflex de la cri- L’endemà, diumenge 20 de desem- d’una taula es podien contemplar un Tordera Preixens i música de Miquel si actual». El pregoner va explicar que bre, l’Agrupació de Pessebristes va conjunt de figures fetes en terracota, Jiménez Carricondo: «Ja ha nascut el hi ha un camí que mostra les actituds celebrar la seva jornada de germanor obra de la pessebrista lleidatana Mag- Jesuset,/ és la gran nit de la pau, / dor- que cal tenir per arribar a la cova, on es anual. Ho va fer amb la celebració dalena Ibars i que, com tots els anys, midet el Déu està / dintre del portal.» troba l’autèntica dimensió de la nostra d’una eucaristia a l’oratori de la pa- llueix i dóna major significat a aquest La nadala va ser estrenada i inter- humanitat i el Déu fet amor, que pot trona de Lleida, la Verge Blanca de acte nadalenc a l’Ajuntament. pretada pel Cor del Conservatori de resoldre les nostres inquietuds. l’Acadèmia, presidida pel consiliari, L’acte el va presidir l’alcalde de Música de Lleida, sota la direcció de Di- Finalitzada la intervenció del pre- Mn. Vicenç Alfonso, on es van recordar Lleida, Àngel Ros, acompanyat en la vina Vàlios, i que va oferir als assistents goner, el president dels pessebristes els pessebristes difunts i, tot seguit, a presidència de la taula pel bisbe de la un petit concert nadalenc, amb peces lleidatans, agraint-li i felicitant-lo per la mateixa Acadèmia Mariana va tenir diòcesi, Mons. Joan Piris, i el president tradicionals catalanes i clàssiques. la seva glossa, va lliurar a Joan Rigol lloc el tradicional dinar de germanor. dels pessebristes lleidatans, Àngel Finalitzat el concert va prendre la un quadre amb diverses rajoles de El cicle de Nadal clourà a Lleida el Leon. Al Pregó van assistir també paraula el pregoner, Joan Rigol, qui ceràmica amb la representació de les diumenge 24 de gener, a les 11.30, a diversos membres de la Corporació en la seva intervenció va fer un cant principals escenes del naixement i la in- l’Auditori Municipal Enric Granados, Municipal, així com altres autoritats i a l’esperança del nostre món, tot i les fància de Jesús. Es tracta d’una creació amb el lliurament de premis del LXXV representacions de la ciutat. foscors que l’envolten. Rigol va fer una original i única, feta per l’entitat ja fa Concurs de Pessebres i del XXXV Con- L’acte es va iniciar com és ja costum radiografia del pessebre i de les seves uns anys, amb una edició limitada. curs Infantil i Juvenil i la interpretació amb la presentació d’una nova nadala, figures més característiques, amb la Àngel Leon va dir també que, per de la cantata La festa de sant Nicolau, que com tots els anys ha estat com- nostra realitat social actual, definint damunt d’algunes veus discordants amb lletra i música de Joan Llongueres, posta i musicada per autors lleidatans. un a un cada personatge del pessebre, que intenten posar en dubte el verita- interpretada per set corals infantils i En aquest cas porta com a títol Ja ha com els pastors, «envoltats de la foscor ble esperit nadalenc, els pessebristes juvenils, amb més de 200 cantaires.

Desenes d’infants porten a beneir els «Jesusets» dels pessebres

J.C. / Lleida una bona forma d’ajudar la necessitada i reduïda comunitat cristiana que viu i Desenes d’infants van portar a bene- treballa al poble on va néixer Jesús. ir els seus «Jesusets» dels pessebres, en Curcó Jordi El consiliari dels pessebristes en la se- un acte organitzat conjuntament per va homilia va convidar tothom a conser- l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes i var i potenciar la tradició del pessebre la parròquia de Sant Martí. «com a representació plàstica i artística La benedicció va tenir lloc al final del naixement de Jesús i una senzilla de la celebració de la missa dominical però molt important eina catequètica i del 13 de desembre, presidida pel rec- evangelitzadora que ajuda a presentar tor de la parròquia i alhora consiliari i comprendre el misteri de l’encarnació dels pessebristes lleidatans. Per part de Déu». de l’entitat, van assistir-hi el president, Finalitzada la missa, van ser un gran Àngel Leon, i altres membres de la jun- nombre els infants que s’aproparen al ta directiva que, una vegada finalitzat presbiteri de l’església mostrant ben alt l’acte, van repartir entre els assistents els seus «Jesusets» dels pessebres i tam- uns calendaris procedents de Betlem bé alguns adults, amb les imatges del i enviats a Lleida mitjançant els pares Nen Jesús, per rebre’n la benedicció. , custodis de Terra Santa, Aquest costum és molt popular al Va- com a record de la jornada, amb la ticà, on el Sant Pare també en aquest diu- imatge del Nen Jesús que es venera a la menge Gaudete beneeix els petits bam- cripta de la Nativitat de Betlem. binelli dels infants de Roma. A Lleida, per Així mateix, els fidels van poder ad- iniciativa de l’Agrupació de Pessebristes, quirir uns artístics pessebres fets amb és el tercer any que es realitza aquesta fusta d’olivera de Betlem, confeccionats simpàtica i alhora emotiva benedicció, als tallers dels cristians de Betlem. La que ja ha arrelat amb força i ja és un acte compra d’aquests pessebres és alhora El consiliari dels pessebristes lleidatans va beneir els «Jesusets» dels infants. propi de les vigílies de Nadal. Sempre amb tu

principat ràdio

■ Girona 103.4 ■ Lleida 91.5 ■ Barcelona 106.6 ■ Tortosa 90.1 ■ Cerdanya 104.4 ■ Tarragona 100.6 ■ Garraf 96.8 ■ Seu d’Urgell 105.0 ■ Catalunya Central 93.7 ■ Vic 91.3 ■ Andorra 107.5

www.radioestel.com 27 Església a Catalunya 31 desembre 2009

Girona

la realitat informativa que evidencia que l’Església i la seva missió no són Mons. Sebastià Taltavull parla notícia possiblement pel fet que «no som profetes de calamitats». També d’«Una Església que comuniqui» va assenyalar que el poder dels mit- jans de comunicació pot fer molt de bé o molt de mal i que en gran part El bisbe auxiliar de Barcelona va participar en el cicle de dependrà de la presència dels cris- tians en aquests mitjans. «El fet de conferències «El Senyal - 100» creure els ajuda a fer bé la seva pro- fessió», va dir el bisbe referint-se als Víctor Gay professionals presents en els mitjans Banyoles generalistes. Als comunicadors cristians, co- La tercera conferència del cicle mençant pels ministres de l’Església, El Senyal - 100, organitzada per la els va recordar que no comuniquen la revista diocesana El Senyal, amb seva paraula, comuniquen la Paraula motiu d’haver assolit el número de Déu, el que Déu els ha dir a ells. El 100 d’ençà del seu inici fa deu que cal és saber què em diu Déu i com anys, va ser a càrrec de Mons. puc dir als altres el que em diu a mi. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar Finalment va apuntar unes regles de Barcelona i president del Se- senzilles que poden ajudar a transme- cretariat Interdiocesà de Mitjans tre la Bona Nova: sorprendre amb el de Comunicació Social (SIMCOS), que diem, com ho feia Jesús; saber que va dissertar sobre Una Església crear emocions; parlar senzillament, que comuniqui. cosa que no s’ha de confondre amb L’acte va tenir lloc als locals ser vulgar; ser originals; donar el de les parròquies de la ciutat de just valor a tot el que en té; trencar Banyoles, i va ser organitzat con- quan calgui les regles de joc; no fer juntament amb la revista local, de discursos, Jesús no en va fer cap; a fondes arrels cristianes. Va presen- voltes, els gestos poden ser més elo- tar el conferenciant Mons. Carles qüents que les paraules; a voltes un Soler, bisbe emèrit de Girona, que silenci pot ser més eloqüent que un resideix a Banyoles des de fa més gest; emprar sempre el llenguatge d’un any. de l’amor; ser sempre respectuosos i El bisbe Sebastià es va referir a Taltavull, acompanyat del bisbe Carles Soler, durant la conferència. dialogants.

Figueres honora Mn. Jesús Franco

V.G. / Figueres primera missa el 19 de març del 1995 i també el dia de sant Josep del 2000 L’any 1967, Mn. Jesús Franco, fins sonen per primera vegada les campa- aleshores rector d’Ordis, rebia l’encàr- nes: Teresa, Joana i Josepa. rec del bisbe Narcís Jubany de fer-se La corporació municipal de la ca- càrrec de l’atenció pastoral del sector pital de l’Alt Empordà va acordar la oest de la ciutat de Figueres, on poc concessió de la Fulla de Figuera, en la temps després eren traslladats la ma- seva categoria de plata, per al rector joria dels membres de la comunitat del Bon Pastor, com a reconeixement gitana de la capital de l’Alt Empordà, a la seva trajectòria «cívica i social», que havien hagut de desallotjar els segons el decret de concessió. seus precaris habitatges del barri del En l’acte de lliurament, celebrat al Garrigal, al centre urbà, a causa d’unes saló de sessions, hi eren presents amb fortes tempestes. l’alcalde actual, Santi Vila (CiU), i la Abans que construir l’església, el corporació, els anteriors alcaldes, de rector va promoure una guarderia i diferents signes polítics, i un gran nom- un parvulari. Mentre bre de persones, moltes la mainada era atesa, de les quals van haver també ho eren les ma- «L’alcalde va de seguir l’acte des de res, per mitjà de cursos l’exterior. La delegació d’alfabetització, cui- destacar la diocesana l’encapçalava na, costura... tot des el bisbe Francesc Pardo, de la parròquia. dedicació al amb els preveres al servei El rector va dispo- proïsme de de les parròquies de la sar de terrenys per fer ciutat i de l’arxiprestat. l’església, de la qual Mn. Jesús L’alcalde, en lloar la ja tenia també el pro- Franco» figura de l’homenatjat, jecte. El bisbe Jubany en va destacar la dedica- va considerar que no ció al proïsme, sense cap era el moment i Mn. Franco va obtenir més consideració. També va dir que des permís per fer un teatre, una iniciativa de la parròquia del Bon Pastor s’havia que es va posar en marxa el dia de sant anticipat l’acció i els serveis socials que Josep del 1986, el mateix dia que uns corresponien fer a les administracions i feligresos li van regalar l’orgue per al que, quan aquestes ho han assumit, no temple inexistent. s’ha deturat aquesta acció parroquial i Quatre anys després, una iniciativa personal del seu rector. popular que encara es recorda a Figue- Finalitzat l’acte, Mn. Franco, sen- res, La campanya del rajol, va permetre zillament, va tornar a la parròquia ja fer realitat el nou temple de la tercera que, com sempre diu, «tot és obert i al parròquia de Figueres, en disposar per servei de qui ho necessiti, encara que fi dels recursos necessaris. Va oficiar la no sigui de la parròquia...». 28 31 desembre 2009 Vida Creixent

El consiliari diu... Nadal i Epifania

Miquel Bada, pvre. nem-li per tot el que portem al cor i Consiliari diocesà de per totes les persones que estimem i Vida Creixent per les que ens costa més d’estimar. Demanem per la pau arreu de la Voldria expressar unes terra i en tots els racons del nostre reflexions sobre el mis- món; per la justícia, pel respecte i la teri de l’Encarnació del convivència de tots els pobles de la Fill de Déu, amb motiu de les festes terra; pel diàleg, la comunicació i la de Nadal i Epifania. I voldria també bona entesa entre tots els homes i do- manifestar uns desigs, per fer-ne pre- nes del món; demanem que s’elimini gària davant de l’Infant Déu. la corrupció a tots nivells, els interes- Impressiona, impacta, la bondat i sos individualistes i egoistes, i l’abús l’amor del nostre Déu i Pare que ens dels més febles; que s’acabin les lluites envia el seu Fill únic per salvar-nos, fratricides, les guerres, les violències per manifestar-nos els seus plans sal- de tot tipus; que les lleis tinguin com vífics, per donar-nos a conèixer la seva a objectiu fonamental i primari el bé glòria. Déu, fet home, ens porta la pau, la comú de tota la gent; que siguin res- vida, l’esperança, la salvació. «Senyor, pectats per part de tothom, els drets vós que heu fet resplendir aquesta nit de les persones, especialment dels col· santa amb la claror de la llum verita- lectius més desprotegits. ble; feu que els qui a la terra coneixen Que les ofrenes dels pastors i dels el misteri d’aquesta llum puguin fruir Mags al Diví Nadó vagin acompanya- al cel del goig que ella ens porta.» des dels nostres reptes i propòsits de Llum, claror, coneixement, respon- millorar el nostre món i aconseguir sabilitat, consciència, visió de futur que els valors evangèlics prosperin i d’universalitat són conseqüències en bé de tota la humanitat. I que les d’aquesta joiosa festa que celebrem persones grans ho celebrem, no no- aquests dies, i que cal actualitzar-la més per tradició sinó amb el conven- tots els dies de l’any. ciment que la presència del Déu amb Adorem l’Infant Salvador, amb els «Naixement», pintura al fresc de Llucià Navarro. Capella Llar Sant Jordi de nosaltres, és el que dóna sentit a tot pastors i els mags, i tots junts dema- Barcelona. el que fem, a tota la nostra vida.

Eucaristia Lleida

V. C. amb l’ajuda del temari. Actituds que, malauradament, no sempre La força de l’Eucaristia és L’apostolat es donaran en la nostra vida, perquè som Podem dir que el regal més pre- aquesta riquesa humana que no- febles i pecadors. Aquesta realitat, però, ciós que ens féu Jesús és haver-se saltres hi aportem. Si la paraula Divina Albá ens ha de portar a intensificar la nostra quedat entre nosaltres d’aquesta Eucaristia vol dir acció de gràcies formació, la vida d’oració i l’amor a l’Eu- manera. Hem pensat mai, que l’Eu- donem-li aquest to graciós. És que Nosaltres, membres de Vida Creixent, caristia, per tal de ser cada cop més fidels caristia també és una sobretaula? podem donar gràcies amb un po- som cridats i enviats a evangelitzar, no tan a l’Evangeli. Així va començar. Així la féu Jesús, sat indiferent, impersonal? sols pel baptisme que hem rebut, sinó tam- A més del testimoni de la nostra vida, després d’aquell sopar de comiat Els deixebles d’Emmaús després bé per complir un dels tres pilars bàsics del també podem utilitzar la paraula, sempre en aquell Dijous Sant... d’haver sopat amb Jesús i quan nostre moviment: l’apostolat. que sigui oportú, sempre que el missatge I nosaltres, a poc a poc, ens Ell hagué desparegut, diuen que Els nostres estatuts el defineixen com: pugui ser escoltat i sense imposar els cri- estem imbuint del significat notaven una joia interior, com si «Donar als que ens envolten el testimoni teris. Caldrà, però, ser respectuosos amb d’aquest convit, reflexionant en el seu cor s’abrandés d’una il·lusió evangelitzador de la nostra vida a la llum la situació religiosa i espiritual de l’altre, les nostres trobades amb els nos- nova, mentre parlaven a la taula de l’Evangeli.» i no forçar mai el seu ritme. Tot i que de tres germans a l’entorn de l’Euca- (Lc 24,30-32). El papa Pau VI ens diu que evangelitzar vegades haurem de silenciar la paraula ex- ristia i de la nostra vida cristiana. Però també és veritat que avui és portar la Bona Nova a tots els ambients plícita, sempre podrem utilitzar paraules També ho aprofundim en les nos- dia hi ha molts creients que no de la humanitat per tal de transformar- que portin l’esperit de les Benaurances: tres reunions mensuals de grups són practicants, que després que la. I després de recordar la importància paraules d’acolliment, de comprensió, de van fer la Primera Comunió, quan que té en els nostres dies l’autenticitat, perdó, d’ànim, de consol, de pau i d’es- eren petits, ara de grans han dei- la veritat i la transparència ens interpel·la perança. xat de practicar la seva assistència així: «Creieu de debò allò que anuncieu? Aquesta cita, també de Pau VI, ens indi- a la missa dels diumenges. Molts Viviu el que creieu? Prediqueu realment ca quin ha de ser el nostre model de vida: continuen creient amb Déu però allò que viviu?» «El món reclama i espera de nosaltres sim- no en l’Església. Quina contra- Aquestes qüestions ens fan reflexionar plicitat de vida, esperit de pregària, caritat dicció! És com estimar el pare i sobre la nostra responsabilitat a l’hora envers tothom [...], obediència i humilitat, menysprear els germans. d’evangelitzar, sobretot en els nostres am- oblit de nosaltres i renúncia. Sense aquesta Transmetre la fe és crear una bients i en les persones concretes que ens marca de santedat, la nostra paraula [...] atmosfera a casa, a l’església. Que envolten, que és on normalment portem corre el risc de ser vana i infecunda.» ho vegin dels pares, que ho vegin a terme el nostre apostolat. Tant de bo aquests dies de Nadal ens de la comunitat reunida. Tenim la missió de promoure l’esperit ajudin a renovar els propòsits i reptes que Per a la vida de família, el mo- evangèlic, l’actitud de pau, de justícia, ens demana la vida cristiana. ment privilegiat és el del menjar de perdó, de confiança en Déu i d’amor. Bones Festes! junts reunits a taula. Per a la vida cristiana, és el moment de l’Euca- A g e n d a ristia, quan ens reunim en nom de Jesús. Gener Hi ha un moment més preciós, Dijous 7: reunió d’animadors. per a un poble, que el de veu- A les 5 de la tarda, a Rivadeneyra, 6, 3a. Aula 1. Tema IV: Jesús trobat en el temple. re’s reunit com una sola família? Dijous 14: reunió d’animadors. Transmetem la nostra fe. A les 5 de la tarda, a Rivadeneyra, 6, 3a. Aula 1. Tema IV: Jesús hallado en el templo. 29 Cultura 31 desembre 2009

El camí espiritual de santa Teresa de l’Infant Jesús El P. Pere Suñer va impartir una conferència a la Fundació Balmesiana

Mónica García Guérin. Els pares de la carmelita van tant de perdonar com d’evitar que el Barcelona ser declarats recentment beats i les pecador caigui. És per això, va mani- seves quatre germanes també van festar el P. Suñer, que santa Teresa de La Fundació Balmesiana con- ser religioses. «La nena Teresa resava l’Infant Jesús pensarà que podent ser tinua la seva tasca de promoció ja als dos anys i també va fer la seva més pecadora, en vanitat o supèrbia, i difusió de la cultura catòlica. primera confessió precoçment als set l’amor misericordiós la va protegir en Incansable, la institució creada anys», va puntualitzar el ponent. No un ambient extraordinari i ella mateixa després de la guerra civil i conti- obstant això, sentint-se absolutament reconeix que mai no va pecar greu- nuadora de la Biblioteca Balmes petita, es veia incapaç de ser santa. Per ment o deliberadament. fundada pel P. Ignasi Casanovas, això, en la seva il·limitada confiança, Així, quan el 1895 Teresa rep la grà- s.j, l’any 1923, imparteix diplo- Teresa argumentava que Déu no li cia de comprendre com Jesús desitja matures (reconegudes per la podia inspirar cap desig irrealitzable ser estimat, no troba cap manera millor Universitat Abat Oliba CEU), i, per tant, aspirava igualment a ser que correspondre a aquest amor amb cursos, conferències, impulsa santa i esperava que el mateix Déu l’oblació a l’amor misericordiós. La car- publicacions, etc. l’elevaria a la santedat en els seus melita posa tot l’èmfasi en l’expressió La Fundació Balmesiana pro- braços de Pare. «amor misericordiós» perquè, per a fessa una especial devoció a Pel que fa a «l’oblació com a víc- ella, és la que defineix més bé Déu i el santa Teresa de l’Infant Jesús, a tima a l’amor misericordiós», el P. que més atrau la seva ànima humil. La qui s’atribueix la protecció de la Casanovas explica que aquest amor conferència va acabar amb la referèn- casa del carrer Duran i Bas durant s’aboca per vessar el que no troba cia a les paraules que el papa Pius XI la guerra civil. L’edifici va conser- en l’ànima, per donar el que voldria va pronunciar en la canonització de la var la biblioteca i altres objectes P. Pere Suñer. que tingués i no té, en lloc d’estimar carmelita el 1925 i va animar tots els de valor espiritual, malgrat ser pel que en ella troba. L’amor miseri- assistents a invocar-la constantment en una casa llaminera pels saquejadors. que la seva doctrina era de gran san- cordiós, continua el llibre, té la virtut el camí de la santedat. Recentment l’antic director de la Fun- tedat malgrat, o més aviat, a causa de dació, el P. Pere Suñer, s.j., consiliari la seva senzillesa. «No té res de com- diocesà de l’Apostolat de l’Oració, va plicat, ni en la seva vida ni en els seus Campanars pronunciar una conferència titulada escrits, però la seva intel·ligència és L’ànima de santa molt penetrant, per Delfí Dalmau i Teresa de l’Infant sobre del comú», va Argemir Jesús, segons el P. «El P. Casanovas i el assenyalar el con- Rodonyà [email protected] Ignasi Casanovas, or- P. Eudald Serra van ferenciant. També ganitzada per l’Ins- va ressaltar la clari- A la plana de l’Alt Camp, titut Sant Tomàs de esdevenir devots vidència en la vida a 312 metres d’altitud, espiritual de la car- Balmesiana. propagadors de la Rodonyà, població me- El jesuïta va ex- melita, patrona de saviesa de Teresa nuda, té un temple gran plicar que el P. Casa- les missions. El llibre i digne, de finals del se- novas i el P. Eudald de l’Infant Jesús» del jesuïta no cerca gle XVIII, d’estil neoclàs- Serra —fundador del investigar la vida sic, auster i senzill com Foment de Pietat—, de la religiosa, sinó corresponia als gustos van viatjar a Lisieux quan encara vi- l’ànima, la vida espiritual i sobrena- d’aquells temps. vien les germanes de la santa. D’allà tural perquè il·lumini com una llum el El seu campanar de plan- van portar, en els seus cors, records candeler, va precisar el P. Suñer. ta quadrada de gairebé entranyables i van esdevenir devots sis metres de costat, avui propagadors de la saviesa de Teresa Doctrina de la «infantesa força restaurat, té un de l’Infant Jesús. Per al P. Casanovas, espiritual» segon cos aixamfranat el seu llibre L’ànima de santa Teresa de amb motllures senzilles a l’Infant Jesús era com un «exvot que Un dels trets que més caracteritzen l’inici, sota els finestrals i té una doble finalitat —va assenyalar l’ànima de santa Teresina, segons el P. al seu damunt, motllures el P. Suñer—, d’una banda, manifes- Casanovas, és la doctrina de la «infan- que trenquen la forta tar la gratitud de qui fa l’exvot i, de tesa espiritual». Aquest camí espiritual verticalitat del cloquer. l’altra, excitar la devoció dels fidels». que la religiosa va descriure en la seva Al capdamunt, després En temps del P. Casanovas, la santa autobiografia es basa en un gran de- d’una cornisa destaca- carmelita no era encara doctora de sig de santedat i en el reconeixement da, hi ha un terrat amb l’Església. Va ser Joan Pau II qui la va de la nostra humilitat. «El meu desig balustrada i un templet declarar doctora el 1997, tot coincidint sempre ha estat ser santa», reconeixia amb vuit amples ober- amb el centenari de la seva «entrada santa Teresina. tures en arc apuntat; un segon terradet el corona amb tres arcades de en la vida». El P. Pere Suñer va destacar la gràcia perfil sinuós unides al centre amb una bola que sosté un penell. El P. Casanovas era ben conscient extraordinària de la família Martin La cel·la, sota terrat, presenta quatre finestres d’arc apuntat, una a cada cara ampla; s’hi accedeix per una escala del tipus català sobre voltes i arrapada als murs. Per fora, aquests murs, com tot el temple, estan Llibre sobre el VI Concurs de fotografia arrebossats, pintats d’un color ataronjat, i amb les cantoneres de carreus visibles de pedra grisenca. Un rellotge d’esfera es troba a la banda nord, Dr. Josep Samsó Amics dels Àngels encarat a la població, ja que l’església es troba en el límit sud, gairebé als afores. Redacció / Barcelona Redacció / Barcelona Està situat damunt de l’ala esquerra del temple, del que en sobresurt en part per la banda lateral sud, a l’angle sud-oest del frontis encarat a El Foment de Pietat acaba L’Associació Amics dels Àngels convoca el llevant. Fa una alçada de 41 metres i escaig. de publicar el llibre El beat VI Concurs de fotografia. Cada participant El temple, sota l’advocació de sant Joan Baptista, consta de tres naus: la Josep Samsó i Elias, i el seu pot presentar un màxim de tres fotografies central, de quatre trams (un d’ells fa de transsepte), coberta per voltes missatge avui, escrit pel doctor i la temàtica són els àngels en particular i el de llunetes, i les laterals, per voltes bufades. Té la capçalera recta i un Ramon Corts i Blay. Té trenta món espiritual en general. Les fotografies presbiteri aparentment en forma de semicercle per tenir les cantoneres pàgines i pretén de fer no tant s’han d’enviar a Àngelus, c/ València, 216 corbades. La nau major fa 24,64 metres de llargada, set i mig d’amplada una biografia del Dr. Samsó – 08011 Barcelona. El termini d’admissió i 12 d’alçada; l’amplada total, incloses les naus laterals, en fa 15,66 i la com actualitzar-ne el missatge. de les obres acaba el 26 de febrer del 2010. cúpula bufada del creuer arriba als 13. El portal rectangular, al frontis, Es tracta d’una iniciativa que El primer premi són 180 euros i una estada té el marc motllurat i una petita fornícula sense imatge al damunt. A contribueix a la beatificació del d’una setmana per a dues persones en un mitja alçada i figura una rosassa atrompetada i el coronament consisteix Dr. Josep Samsó i s’emmarca hotel de Costa Rica i el segon premi, de 120 amb un frontó triangular amb un fris de denticles al dessota i una creu dins de l’Any Sacerdotal. euros. Més informació: tel. 933 230 616. petita al cim. 30 31 desembre 2009 Cultura

Concedit el premi del Es projecta un documental sobre còmic cristià a dos la massacre estalinista a Ucraïna «mangas» Zenit / Angulema La projecció va estar acompanyada d’un concert del músic Joan Cerezo El premi 2010 del còmic cristià d’An- Carmen de La Llave gulema (França) ha estat concedit a dos Barcelona mangas: El Mesías i La Metamorfosis de Kumai Hidenori i Kozumi Shinozawa. El El Reial Cercle Artístic de Barcelona jurat, composat per set persones i presi- va acollir recentment un acte sobre dit per Mons. Bernard Podvin, director de l’Holodomor, la gran fam a la qual comunicació de la Conferència Episcopal Stalin va sotmetre els ucraïnesos du- de França, va subratllar que «l’audàcia rant els anys 1932 i 1933 i que va pro- del guionista i la dibuixant és haver sa- vocar la mort de més de deu milions but captar la història més extraordinària de persones. explicada mai, protagonitzada per l’home L’acte, promogut per l’Associació més controvertit que ha viscut a la terra, CinemaNet en col·laboració amb el transmetent el missatge cristià a una altra consulat d’Ucraïna a Barcelona i l’as- cultura». sociació Glaç Solidari, va consistir en La dibuixant Kozumi Shinozawa va néi- un documental amb imatges inèdites xer el 1970. Batejada el juny del 2004, els a Espanya sobre la massacre. La pro- seus treballs han estat marcats per la in- jecció va estar acompanyada amb un fluència cristiana des d’aleshores. concert del compositor i músic Joan A més, s’ha concedit una menció es- Cerezo, que ha creat diferents can- pecial a Starets Silouane, del belga Gaë- çons precisament sobre la gran fam, tan Evrard. La història explica la vida de i un recital de cançons ucraïneses. Syméon Ivanovitch Antonov, que va entrar Daniel Arasa, director de Cinema- el 1892 al monestir rus de Sant Pantaleó Net, va recordar que la presentació del Mont Atos. «Fou tonsurat com a monjo s’emmarcava en el cicle sobre els drets El músic Joan Cerezo ha creat diferents cançons sobre l’Holodomor. sota el nom de Silouane i allà hi va viure fins humans que promou l’entitat i que a la seva mort el 1938 la vida aparentment s’ha desenvolupat en base a films o són molt escasses.» clara de Stalin i dels dirigents soviè- ordinària d’un monjo senzill. En realitat, documentals sobre els genocidis del El documental fou realitzat du- tics d’expoliar tot el que es produïa. el starets (guia espiritual) Silouane és un segle XX. Arasa va destacar el silen- rant els anys vuitanta per professors «Les morts produïdes per aquesta testimoni autèntic de Crist. Un espiritual ci que ha envoltat aquest genocidi: nord-americans independents i no fam van sobrepassar llargament del nostre temps», afirma un comunicat. «L’estalinisme no en va permetre directament vinculats a la tragèdia, les que va tenir el país en la Sego- El 26 de novembre del 1987 fou canonitzat la divulgació, però han passat més per la qual cosa van ser molt neutrals na Guerra Mundial», va manifestar. pel Patriarcat de Constantinoble. de setanta anys i a Espanya gairebé en l’elaboració.El cònsol d’Ucraïna a Una altra vegada ha estat el cinema Tant el premi com la menció especial ningú no n’ha sentit a parlar mai i a Barcelona, Yuriy Klymenko, va decla- el que ha exposat un genocidi del seran lliurats el 28 de gener proper a l’es- nivell mundial les referències també rar que el genocidi va ser una decisió segle XX. glésia de Sant Marçal d’Angulema.

Ponència sobre la crítica Els protagonistes d’«UP, una aventura d’altura» situació de l’Església guanyen el I Premi cinematogràfic Personatge catòlica a Redacció / Barcelona i familiars». Bòsnia i Hercegovina El premi es lliurarà cada any a aquell personatge El jurat del I Premi cinematogràfic Personatge ha cinematogràfic (en aquesta edició a una parella) de C.Ll. / Barcelona decidit per majoria concedir el premi a la parella ficció o inspirat en la realitat que dins d’un film des- de personatges de ficció Carl i Ellie, de la pel·lícula taqui per encarnar aquests valors humans i familiars. El periodista Jesús García va presentar a la Uni- d’animació UP, una aventura d’altura. El premi, que S’atorgarà als personatges de pel·lícules que hagin versitat Abat Oliba CEU un acte organitzat per es lliurarà a Madrid i que està promogut per l’As- estat estrenades a Espanya durant l’any en què es l’associació Ajuda a l’Església Necessitada sobre la sociació CinemaNet, seva campanya informativa a Bòsnia i Hercegovina. se simbolitza en una «És un miracle que allà l’Església catòlica continuï escultura dissenyada existint», va assegurar el periodista, ja que entre el per l’escultor Albert 1992 i el 1995 els catòlics van patir una persecució Ramírez. La pel·lícula brutal. Durant l’acte, Jesús García va il·lustrar la seva fou dirigida per Pete experiència amb fotografies i va recordar una de Docter (Monsters, Inc), les frases que els va dir el bisbe de Banja Luka: «Ex- pliqueu a tothom tot el que heu vist.» El que van produïda per Pixar veure durant la seva estada a Bòsnia i Hercegovina Animations Studios i va ser «un testimoni viu de martiri cristià, en ple distribuïda per Walt segle XXI». En aquest país balcànic el nombre de Disney. El president fidels catòlics s’ha reduït de 150.000 a 35.000. I és del jurat, Daniel Ara- que, segons García, a Banja Luka hi va haver «neteja sa, periodista i histo- ètnica» contra els cristians. riador, ha manifestat Després de la conferència es va inaugurar que «s’ha valorat el l’exposició fotogràfica Cristians perseguits, que té profund caràcter hu- com a objectiu donar veu als cristians que han estat mà que destil·la la pel· perseguits, «un fet» que, segons Ariadna Blanco, lícula, en particular delegada d’Ajuda a l’Església Necessitada a Cata- l’amor entre la parella lunya i Balears, «no interessa als mitjans de comu- de personatges premi- Ellie i Carl, la parella guardonada. nicació». ats, que és el motiu Ariadna Blanco va assegurar que «actualment hi que condueix l’ancià ha 300 milions de cristians perseguits», i que «mi- Carl a emprendre l’aventura cap a Veneçuela per concedeix el premi. lers de persones arrisquen i lliuren la seva vida». Va complir el somni de l’esposa difunta». El jurat ha triat aquests personatges entre cinc fi- assenyalar amb especial èmfasi que totes dues carac- També va recordar que aquests personatges en- nalistes. Els altres eren els següents: Jamal Malik (Dev terístiques bàsiques d’aquesta Església perseguida caixen clarament amb l’objectiu de CinemaNet en Patel) a Slumdog Millionaire, William Wilberforce són «la soledat i la fe»; fe que porta aquests catòlics crear aquest premi que és, com es detalla a les bases, (Ioan Gruffudd) a Amazing Grace, José (Eduardo a pregar pels seus enemics, ja que això és el que els «incentivar la creació de papers que defensin d’una Verástegui) a Bella i Walter Kowalski (Clint Eastwo- distingeix de les altres religions: l’amor absolut. manera creïble, raonada i natural, els valors humans od) a Gran Torino. 31 Cultura 31 desembre 2009

Enraonar sobre el beat Pere Tarrés Mn. Francesc Raventós Vicepostulador de la causa de canonització del beat El beat Pere Tarrés i Montserrat Pere Tarrés

El beat Pere Tarrés pujava sovint a El Dr. Tarrés sentia Montserrat. En El meu diari de guerra Montserrat. «La Verge de Montserrat una gran devoció sovintegen les al·lusions i pregàries a i la seva muntanya foren per a Mn. per la Moreneta. la Moreneta, i ja esdevingut sacerdot, Pere el nord i el refugi de la seva vida... l’endemà de la seva primera missa, el Montserrat era, per a ell, un imant dia 1 de juny del 1942 puja al santuari irresistible, on trobava llum, consol i per celebrar-hi la segona missa. Hi anirà coratge per al seu apostolat», afirma altres vegades com el dia 27 d’abril del el P. Jordi M. Bou en el llibre Maria en 1947 en la festa de l’entronització de la vida de Mn. Pere Tarrés. la Mare de Déu en el seu nou tron. I la Tenim constància de moltes anades darrera pujada fou el dia 4 de maig del a Montserrat. La més antiga és la que 1950, minat per la malaltia, a les vigílies ell mateix ens explica: «Els tres germans de ser ingressat a la Clínica de la Mercè, havíem visitat la Verge de Montserrat acompanyant les famílies de l’«Escola moltes vegades. Sortíem de Manresa, de la Llar» de Sarrià, on va demostrar de bon matí, fins a Monistrol, amb el fins on arribava la seva donació. tren. Després pujàvem a peu la santa «En "El meu muntanya...» Model de virtuts Una anada molt significativa és la diari de realitzada amb motiu del seu final de És bo recordar el que va declarar el carrera: «El final de la llicenciatura guerra" monjo Joan Parellada, també metge en medicina el vam celebrar anant sovintegen i amic personal de Pere Tarrés: «Crec a Montserrat el dia de sant Joan del que si he conegut en la meva vida un 1928. Allí vam donar gràcies a Déu del les al·lusions sant, aquest ha estat en Tarrés. Tenia les final de carrera; vam assistir a la missa virtuts en grau heroic i he de dir que la conventual de la festa i vam pujar a i pregàries seva amistat va ser per a mi importan- besar la Verge Bruna.» tíssima: la meva vocació cap a la vida El seu biògraf, el P. Romuald Díaz, a la religiosa, vers la qual jo sentia una forta explica que «un motiu ben diferent de Moreneta» inclinació, es va refermar més i més en l’anterior el mou a pujar el 18 de març les converses tingudes amb ell, i espe- del 1930... Tarrés va voler ajuntar-se al cialment amb el seu exemple.» goig d’una família amiga que va pujar Un relleu de Pere Tarrés a la façana a Montserrat amb motiu de la profes- de Montserrat testifica la vinculació es- sió del germà Pere Damià Jutglar». pecial del beat amb el santuari i els seus monjos, el seu treball com a consiliari Vinculació a Montserrat surt la pujada del dia 18 de juliol del acabar amb el retorn a Barcelona, ple dels antics escolans, la seva devoció a 1936, quan amb els membres de la d’incidents, per obtenir de la Genera- la Moreneta i de com es va esmerçar, Durant els anys de la Federació, va junta federal hi va anar per practicar litat protecció per al monestir i per als amb un risc molt greu, per salvar «el estar molt vinculat amb Montserrat i exercicis espirituals, però que, a causa monjos. Es pot dir que ell va intervenir casal de la Mare», com li agradava hi va sovintejar la seva anada. Sobre- del començament de la guerra civil, va molt decididament en el salvament de anomenar-lo.

Estil Estel: recomanacions discogràfiques

✪ AA.DD., Cantant i jugant. Les ✪ Grupo Expresarte, Villancicos ✪ Mainstream Jazz Ensemble, Jazz ✪ Pet Shop Boys, Christmas. millors cançons de participació. Picap. del mundo. San Pablo Multimedia. Christmas Song. New mood jazz. Emi Music. Cançons infantils Nadales populars En clau de jazz Música nadalenca Aquest disc aplega vint cançons Un dels elements nadalencs més sig- Aquest treball discogràfic inclou El grup de pop Pet Shop Boys ha pu- infantils que s’han popularitzat arreu nificatius són, sens dubte, les nadales cèlebres melodies del repertori blicat un disc de temàtica nadalenca. dels Països Catalans, entre els cente- que acompanyen aquest període de tradicional nadalenc germà, francès, L’any 2009 ha estat molt important nars que trobem dins del repertori l’any. Aquest àlbum és un recull de nord-americà i espanyol, que són in- per a aquest duo (Neil Tennant i Chris tradicional català. Com que de cadas- cançons nadalenques de diferents terpretades en estil de jazz pel grup Lowe), ja que acaba de ser guardonat cuna d’elles hi ha multitud de versi- tradicions populars. El Grupo Expre- Mainstream Jazz Ensemble. Temes amb el premi Brit per la seva contri- ons, aquí s’han triat les més populars sarte ha realitzat excel·lents versions clàssics com White Christmas, Jingle bució a la música. L’àlbum Christmas (En Joan petit quan balla, Plou i fa adaptades al castellà del cançoner de Bells, O Tannenbaum, Petit Papa està integrat per cinc cançons. Entre sol, Cargol treu banya…). Els grups diferents països, com ara Itàlia (Pasto- Noel, Campana sobre campana o Los altres, cal destacar les noves versions i solistes que les canten en aquest rale natalizia), els Estats Units (Let is peces en el río es poden sentir en de dos temes nadalencs que formen àlbum són professionals de la música snow), Portugal (Linda noite), Irlanda aquest disc tan singular, que fusiona part del repertori de Pet Shop Boys: It infantil que han maldat per oferir-les (Deck the hall) o el Regne Unit (Away l’esperit nadalenc amb el llenguatge doesn’t often snow at Christmas i All en les seves actuacions i publicacions. in a manger). musical del jazz. over the world. 32 31 desembre 2009 Cultura

Poesies «Oh, Crist fidel!» Catalunya Cristiana publica, una setmana més, —Nadal primer… fa ja tants anys— una sèrie de poesies el teu, Nadó de petja fosca i clara: sobre temes nadalencs creades pels nostres Nadal d’humil estil i d’alts afanys subscriptors i lectors. de girar els cors al Pare. Nadal d’avui… de goigs i planys— d’empènyer el món a l’esperança encara: Nadal d’humil estil i d’alts afanys «El Nadal» de girar els cors al Pare. Nadal darrer… sens vels ni enganys La diada de Nadal i ens aparti de la guerra. en dur al traspàs i al sempre cara a cara: és paraula d’amor i de pau, Nadal d’humil estil i d’alts afanys la seva llum fraternal Jesús a tots ens abraça de girar els cors al Pare. ens encamina i ens complau. i ens vol units com germans, la seva bondat és molt dolça Nadal perseverant… de fer companys Aquella nit tan romàntica donant-nos a tots les mans. d’eternitat, oh, Crist, fidel a empara! solcava per l’univers un estel Andreu Soler i Rossell i sobre Betlem s’aturava Fou un minyó pacífic amb amor per senyalar aquest Nin esperat ensenyant-nos com assolir la pau, amb anhel. si seguim les seves petjades amb una estima bondadosa i bon caliu. I deixa que surti fora El Messies va arribar «És Nadal!» l’emoció d’aquell moment, per encaminar-nos, Nit de Nadal romàntica i formosa i posa’t més a la vora i ensenyar-nos a estimar acull amb tendresa tota família, Si veus la llum d’una estrella per veure bé el Naixement… i amb ell retrobar-nos. el seu nom ressona d’una forma més brillant al firmament, És Nadal! amorosa si la vida veus més bella Aquesta claror de l’albada i omple nostre esperit d’alegria. i més amable la gent… I sentiràs l’alegria penetri per tota la terra És Nadal! que sadollarà el teu cor, sigui honorada i estimada Salvador Pañella Si et passa que el cor se’t nua quan de dins de l’establia en sentir aquella cançó t’embolcallarà l’Amor… i aquell record que s’atura És Nadal! veient el petit Nadó… Carolina Bautista És Nadal! Garriga I ara també us podeu subscriure a l’edició digital per només 65 euros l’any Doneu-vos d’alta a www.catalunyacristiana.cat «Camino hacia Belén»

Caminito viene, caminito va, la Virgen María, ¿adónde se irá? Ángeles la cuidan, José la protege y llegado el día todo se estremece. Los pastorcillos les dan sus ofrendas, por el caminito los Reyes ya llegan. Herodes piensa: «¿dónde estará?» Y los Inocentes suben a la Gloria € l’any cantando: «¡Hosana, Hosana!» per només 117 La estrella pequeña, con su larga cola, camino hacia el cielo les indicará y en el mundo entero se oye un cantar: «¡Bendita Tú eres! ¡Ya es Navidad!» Cecília Aranés Mallol

Recuperat el «Cant de la Sibil·la» a la catedral de Barcelona

Redacció / Barcelona un dels fons documentals més impor- Amb un únic pagament de 117€ Amb dos pagaments semestrals per any de 58,50€ tants sobre la Sibil·la, la qual cosa ha A la catedral de Barcelona, el Cant permès utilitzar la tonada pròpia i úni- de la Sibil·la es va representar des de ca de la catedral, diferent de la que és molt antic fins a l’any 1575, quan les tradicional a Mallorca i a altres indrets, noves directrius proposades pel Con- i recrear així la cerimònia renaixentista cili de Trento van desaconsellar-ne la barcelonina molt acuradament. continuïtat. Enguany, el Cor de Cam- La incertesa del canvi del primer al bra Francesc Valls, sota la direcció de segon mil·lenni va fomentar les esce- David Malet i la interpretació d’Eulàlia nificacions dramàtiques del vaticini de Fantova com a Sibil·la, ha recuperat la fi dels temps i de la segona vinguda aquest drama sacre en els mateixos es- del Messies. Aquests temors queden Envieu aquesta butlleta a nom de: pais i en una forma molt propera a com reflectits alCant de la Sibil·la, una figu- CATALUNYA CRISTIANA es representava al segle XVI. L’esceni- ra de l’antiguitat pagana que es va fer (Departament de Subscripcions). ficació va tenir lloc el 24 de desembre un lloc en el cristianisme. La Sibil·la és Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona a la catedral de Barcelona, a les 23.30, un personatge femení vestit a l’antiga Tel. 934 092 810 - Fax 934 092 820 just abans de la Missa del Gall. amb riques vestidures i que, espasa en La catedral de Barcelona conserva mà, anuncia l’Apocalipsi. 33 Cultura 31 desembre 2009 Llibres per als més joves Històries bíbliques Un viatge pel A través d’aquest llibre, els més petits planeta podran aprendre més històries i dades, de manera divertida i didàctica, sobre Centenars de mapes, il·lustracions i fo- els personatges i els llocs de l’Antic i del tografies, combinats amb textos rigo- Nou Testament. Després de llegir-lo serà rosos i referències clau, fan d’aquest el moment en el qual els lectors posin a títol un acompanyant perfecte en prova els seus coneixements bíblics amb l’aprenentatge per als més joves sobre el tauler de joc, les targetes i les fitxes el nostre planeta. El volum també que s’hi inclouen. Com més es llegeixi el inclou glossaris de termes geogràfics i llibre, millor es jugarà i, conseqüentment, tècnics, fitxes amb dades i xifres actu- com més es jugui, més s’aprendrà. alitzades, així com projectes, activitats i experiments. Aquest atles ofereix entreteniment, informació visual i aprenentatge en grans dosis. Tracy Harrast (text) i Richard Johnson (il·lustracions), Libro-juego de la Biblia. AA.DD., Atles del món. Editorial San Pablo 2009, 22 pàg. Editorial Molino, 2009, 128 pàg.

Una bonica llegenda Clàssic literari

Conta la llegenda que el darrer desig del comte Guifré era tenir un escut L’Eneida és un relat d’aventures, d’amor que unís i identifiqués totes les i de guerra que va ser escrit pel gran terres on governava, però només el poeta llatí Publi Virgili. Es tracta d’un rei podia ajudar-lo a fer realitat el poema èpic escrit en dotze cants de seu somni... En aquest llibre es dóna versos meravellosos que s’han adaptat a conèixer la llegenda de Guifré el per al públic infantil i juvenil. Virgili va Pilós i de les quatre barres vermelles donar vida literària al príncep Enees, fill que actualment onegen a la senyera. de Venus, deessa de la bellesa, i d’un Cal recordar que el comte Guifré va noble troià, Anquises, perquè els seus fundar els monestirs de Santa Maria descendents fundessin Roma. Enees li de Ripoll (880) i de Sant Joan de les explica a la reina de Cartago les seves Abadesses (885). nombroses aventures.

Núria Valls Costa (text) i Jorge Rosa Navarro Durán (text) i Francesc Ochagavia (il·lustracions), Rovira (il·lustracions), L’Eneida La llegenda de les quatre barres. explicada als infants. Editorial Edebé, Dèria Editors, 2009, 30 pàg. Col·lecció Clàssics, 2009, 208 pàg.

El valor de l’amistat Un hàbitat fascinant

Aquesta col·lecció és una obra original de gran riquesa a causa de la perso- Quan obrim aquest llibre, nens i nenes podran sentir-se com si estiguessin nalitat innegable de les il·lustracions en plena sabana africana. Mentre llegeixen l’extensa informació sobre els i de l’estructura dels relats. Al llarg diferents animals que viuen dels llibres, el lector entra en contac- al continent africà i obser- te amb tota una sèrie de personat- ven els pop-ups, podran ges convertits, sorprenentment, en sentir els sons de la sabana. protagonistes d’un relat, durant el A més del rugit dels lleons, qual alguns canvien i evolucionen. el bramul dels elefants, En aquesta ocasió, a Úrsula Libélula la rialla de les hienes o el li molesten els veïns i decideix canvi- grunyit dels hipopòtams, ar de residència, però aviat trobarà podran sentir molts més sons a faltar les visites dels amics. d’aquest hàbitat fascinant. Valerie Davis (text) i Mau- Antoon Krings (text i rice Pledger (il·lustracions). il·lustracions), Úrsula Libélula. Sonidos de safari. Ediciones Editorial Blume, Col·lecció Bichitos SM, Col·lecció Sonidos de Ani- Curiosos, 2009, 26 pàg. males, 2009, 16 pàg.

Una història Epopeia submarina trepidant La recerca d’un tresor perdut al fons marí pot esdevenir tota una Aquesta obra narra les aventures de dos epopeia, fins i tot per als mariners bons amics, Emi i Max, al parc natural de més intrèpids, que hauran d’esqui- Sundarbans, al golf de Bengala (Bangla var tot tipus de monstres i perills a Desh), arran que a la mare d’Emi, la pe- les profunditats de l’oceà. Aquest riodista Serena, li encarreguen un repor- llibre, amb desplegables extraor- tatge sobre les conseqüències del canvi dinaris, s’inicia amb el mapa d’un climàtic. Els joves protagonistes es veuran pirata que descriu on estan ama- involucrats en una història trepidant gades exactament les perles. Els quan es disposen a estudiar el fenomen valents lectors hauran de trobar- de l’augment del nivell del mar i les greus les al llarg d’aquestes pàgines. inundacions que provoca a Bangla Desh. Martin Taylor (text) i Andy Gemma Lienas (text) i Javier Carbajo Catling (il·lustracions), El tresor (il·lustracions), Els pous contaminats. perdut de la ciutat submergida. Editorial La Galera, Col·lecció Emi i Max, Combel Editorial, Col·lecció Aventura 2009, 224 pàg. Sorpresa, 2009, 14 pàg. 34 31 desembre 2009 Cultura

Crítica literària

Humor en temps de crisi Cristóbal Sàrrias

La lectura d’obres anomenades d’hu- mor resulta en algunes ocasions de cert TOM SHARPE valor terapèutic. El riure o el somriure Los Grope produeixen la distensió necessària per sentir un alleujament, bé perquè ens Anagrama, 2009, 239 pàg. distreuen dels problemes, o perquè ens CHARLES BUKOWSKI fan adonar que de vegades cal des- Fragmentos de un cuaderno manchado de vino dramatitzar moltes situacions aparent- Anagrama, 2009, 260 pàg. ment insuperables. Tom Sharpe és un empedreït autor anglès, que ens intenta introduir en aquest especial temple de la ironia i i abusant dels traços de grolleria, amb podem endinsar-nos del sarcasme que semblen propis d’una un humor bast i vulgar. en el que configura certa literatura nascuda en un pub de D’una clau totalment diferent és la mateixa existència, la Gran Bretanya, incapaç de fer mal, l’obra de l’americà Charles Bukowski. amb mil facetes dife- i que basa el seu humor en les situaci- Tot allò que en Sharpe és, en fons i rents, que confirmen ons esperpèntiques que molts humans forma, plàcid, en Bukowski és ferotge, l’espectre ampli del s’obstinen a viure. L’aventura de la saga i portat a extrems d’innegable crueltat seu talent literari. d’una família dominada per les dones de crítica social. Per a molts crítics és un Bukowski és un autor complex, fe- que tenen un estrany gust líric, i que li dóna peu. autor maleït, com tants altres que hi ha rotge. Pertany a aquest grup d’autors contrasten amb la força feridora de les Segurament Sharpe té davant dels hagut en la literatura americana, en la que han triat majoritàriament el camí seves pàgines, que es poden adscriure ulls una família tipus, a la qual reflecteix qual l’«strugel for life» forma part de del que és escabrós, amb una obstina- a una antologia porno. No és precisa- amb tots els tics de la societat anglesa, la quinta essència de la manera de viu- ció especial pel llenguatge marginal ment un autor recomanable, i la seva amb un matriarcat ferotge i infatigable, re, de Faulkner a Steinbeck. En aquest i en alguns moments de barriada, fe- relació amb la crítica és la que sorgeix i avança en el seu text amb una voluntat volum que analitzem, amb el títol es- ridor i insuportable, però d’una força del seu esforç per mantenir-se en la evident de no perdonar-ne cap detall, trany d’una de les narracions que conté, expressiva evident. Hi ha alguns relats marginalitat.

Crítica cinematogràfica Peio Sánchez Director del Departament de Cinema de L’eriçó. Morir estimant l’arquebisbat de Barcelona

porteria amaga una personalitat sen- zaran el contrast. Aquest antagonisme EL ERIZO sible a la bellesa, escolta Mozart i Emi- s’exemplifica en dos jocs: els escacs on DIRECTORA: Mona Achache. nem, llegeix incansablement des de cal matar per viure i el Go, joc d’estra- León Tolstói a l’Elogio de la sombra de tègia japonès, on cal aprendre a créixer INTÈRPRETS: Josiane Balasko, Garance Le Guillermic, Togo Junichiro Tanizaki i, sobretot, admira conservant la vida. Igawa, Anne Brochet, Wladimir Yordanoff. Yasujirõ Ozu i s’emociona contemplant L’atractiu de la pel·lícula es basa en el COMÈDIA DRAMÀTICA. 100 minuts. Las hermanas Munekata (1950). La més seu caràcter gairebé oníric que funciona França, 2009. jove ens serveix de guia, es tracta d’una com un conte de fades on són possibles nena que té una intel·ligència excepcio- les trobades improbables, on l’aneguet nal i una lucidesa irònica molt superior lleig acaba mostrant la seva veritable a la seva edat, a més ha pres una de- bellesa i on hi ha recursos com l’ani- Aquesta paràbola d’iniciació sobre cisió: se suïcidarà quan faci 12 anys. A mació de dibuixos o una banda sonora el sentit de la vida resulta suggeridora, través de la seva vella càmera de vídeo eloqüent. En aquest cas oferta pel re- emotiva i profunda a pesar d’alguna coneixem la seva mirada d’adolescent conegut Yared, que ja ens havia limitació formal. L’important èxit edi- anticipada, que no accepta formar part sorprès amb les partitures d’El paciente torial de L’elegància de l’eriçó de la d’un món que funciona i atrapa com en inglés (Anthony Minghella, 1996) Cold professora de filosofia Muriel Barbery una peixera. Sobre les seves històries Mountain (Anthony Minghella, 2003) o ha comportat que la directora nove- superposades apareix un personatge City of Angels (Brad Silberling, 1998). lla Mona Achache emprengui aquesta misteriós, gairebé un àngel, que so- A pesar d’una certa simplificació del adaptació creativa de l’obra de refe- brevola les seves vides. Es tracta d’un perfil dels personatges, tant de Paloma rència. En l’estela del recent cinema ancià elegant, un vidu japonès, que i Ozu com dels secundaris, i reconeixent humanista francès, que ens ha donat comparteix cognom amb el cineasta una certa tendència efectista d’abusar pel·lícules de notable interès i d’èxit famós, es tracta de Kakuro Ozu. La seva del melodrama; amb tot, la pel·lícula comercial destacable com Los chicos visita desencadena una sèrie de canvis funciona i arriba a tots els públics i del coro (Christophe Barratier, 2004) que permetrà que aflorin les realitats especialment als joves, sobretot els que o La escafandra y la mariposa (Julian amagades; en definitiva, el millor de estan disposats a mirar cap endins. La Schnabel, 2007), se’ns presenta El erizo cadascuna. presència de símbols com el peix ver- com una proposta fidel a l’esperit de La pel·lícula transmet bé la força mell, el calendari o l’eriçó que dóna l’obra original. simbòlica de la novel·la, així com les nom a l’obra ajuden a penetrar en un En el número 7 del carrer Grenelle, claus filosòfiques que la sustenten. La clima de profundiat. La perspectiva una un immoble luxós d’estil Art-Nouveau, vida oculta de Renée serveix a la petita mica intemporal de la història convida a cal mirar més enllà de les aparences, Paloma per trobar la vida adulta que entrar en una dinàmica contemplativa perquè dos dels seus habitants hi ama- neix dins seu. Es presenta com una crí- de l’altre, i fer un acte de reconeixe- guen un secret. Es tracta de Renée, la tica a la societat que viu d’aparences i ment de la bondat oculta en els plecs portera, interpretada amb versatilitat, ambicions, representada en la família de l’ànima. Des del punt de vista espiri- contenció i empatia comunicativa per de Paloma i en el veïnat del portal, i tual hem d’assenyalar que no només es Josiane Balasko —la recordem com a que no aconsegueix aprofundir ni amb queda en l’aposta contemplativa, sinó actriu en Un crimen en el paraíso (Jean terpretada per una convincent Garance la psicoanàlisi ni amb una religió su- que també suggereix qüestions com la Becker, 2000), Cette femme-là (Gui- Le Guillermic. Totes dues amaguen la perficial, a la qual s’al·ludeix. Com si resurrecció i la disponibilitat a l’amor llaume Nicloux, 2003) i també com a seva veritable personalitat, la primera fos necessària una visita d’Orient per com a sentit i densitat de la vida. La qual directora a La clienta (Josiane Balasko, darrere la porta d’un caràcter esquerp, canviar de perspectiva, aquí el perso- cosa li dóna un valor especial des del 2008)— i la petita Paloma d’11 anys in- d’aparença deixada i la convencional natge d’Ozu i la cultura japonesa realit- punt de vista educatiu i pastoral. 35 Cultura 31 desembre 2009

neixedora de la immensa llum que acaba d’infantar. I amb tot no és una mirada El bàlsam de l’obrador de sorpresa; és una mirada plena de dolçor fruit d’una complicitat gestada i il·luminada per a sempre. (Un relat de Nadal) Manuel va emmudir sentint les parau- les d’en Francesc. Sens dubte ningú no li Sergio Notó Ruiz ridícul però que, si no l’obria, el vestit —Sí, senyor, tots, n’hi ha que tenen havia parlat mai així de la Nativitat. de llana freda quedaria ben arrugat. més de cent anys, malgrat que jo sempre —El nen; digui’m, com pot tenir L’agenda estava farcida Va optar per no obrir-lo i va continuar dic que els pessebres no tenen edat. aquesta mirada si acaba de néixer? de cites. Les vermelles passejant. Convertit en un observador —Aleshores, tots no els ha fet vostè. —Perquè aquesta mirada vol des- eren de compliment improvisat, les mirades de Manuel sot- Quina paciència! pertar en nosaltres una altra mirada. obligat per la seva im- sobraven d’una banda a l’altra buscant —No, és clar que no; el meu avi Aquesta mirada del nounat transmet portància, les negres no la travessia reconfortant que el conduís Francesc va començar, el meu pare ho una llum nova, transparent, una llum ho eren tant i les escrites amb un grafit a un instant de tranquil·litat. El cel es va continuar i ara jo, a la meva edat, que vol despertar en nosaltres la con- pàl·lid eren prescindibles, o si més no, va enfosquir i va pensar que aquesta continuo fent el que puc. templació d’aquesta expressivitat. ajornables. Manuel era un home molt tarda era una d’aquelles que conviden —Perdoni que no m’he presentat, em —No obstant això, Josep sembla que meticulós; aquesta mena d’homes per a prendre un cafè calent i al silenci, a dic Manuel de Hinojosa. està com apartat de l’escena, com si se’n als quals salvar les formes és més que un tancar els ulls, a abstreure’s i a deixar a —Molt de gust, jo sóc en Francesc, mantingués al marge. estil, un mètode de vida. Manuel sabia l’empara de la confiança els pensaments igual que el meu avi i el meu pare. Di- —És només aparent, aquesta distàn- xuclar les fulles d’una carxofa sense cau- que brollessin. gui’m, com és el seu pessebre? cia de Josep és la presència del respecte, re en la cursileria, sabia que el nus anglès La pluja es va intensificar i l’estrope- —Em sap greu dir-li que a casa no hem de l’obediència, de la tremenda accep- queda més bé en una camisa de coll curt, llament del seu vestit ja era inevitable. tingut mai cap pessebre. tació del que passa al pessebre. Aquesta no podia veure els escuradents i sempre L’alternativa era buscar un recer i prote- —Vaja, doncs no sap vostè el que es figura transmet la bellesa de la serietat baixava l’escala davant de la senyora, gir-se fins que parés de ploure. A aquesta perd. i del convenciment. Josep és el primer si era la seva acompanyant, per evitar altura del passeig, la troca de sospirs Francesc es va retirar uns minuts per home que contempla el naixement de cap ensurt de la dama graons avall. Era en la qual estava embolicat el va con- treure unes figures que es coïen al forn. Jesús. estricte en el tarannà i mesurat en els duir, sense adonar-se’n, a un d’aquells Manuel va continuar mirant amb molt —Sembla impossible que vostè vegi gestos, l’anglès perfecte!; en definitiva, carrerons amagats i estrets de la ciutat interès els pessebres exposats i li va cri- tot això en un ambient tan auster i un d’aquests personatges que sabien antiga. Davant seu, a l’altra vorera, un dar l’atenció l’expressivitat de les figures desabrigat. estar sense estar. rètol de llautó penjava d’una frontissa dels Caparrós. —Efectivament, senyor Manuel, per- El matí del 22 de desembre passava vella i rovellada. S’hi llegia: «Família —Són maques, oi? què aquesta austeritat que emana del entre reunions, juntes i entrevistes. En- Caparrós, pessebristes des del 1850.» I —I tant, em crida l’atenció la seva pessebre ens transmet la grandesa de tre tant de tràfec, va fer una pausa per sota el cartell, hi havia un aparador ple expressivitat. la humilitat i del despreniment. Aques- fer un esmorzar lleuger perquè la tarda ta nuesa és el nostre abric. Fixi’s en les prometia un èxit financer important i, figures, sembla que adoren aquest nai- segons les normes de bona conducta, no xement en la més confortable de les llars convenia assistir a aquest esdeveniment i amb tot aquest llit de palla és el tàlem amb son ni pesadesa. A les 17.30 Manuel on bressola tota la humanitat. va sortir de l’oficina. A les 18.00 tenia Ja havien passat més de dues hores previst l’esperada junta de finances que des que Manuel havia entrat a la botiga havia de concloure amb la signatura i el diàleg al costat del naixement s’havia d’un acord triomfal, l’èxit que el faria convertit en el bàlsam de Manuel. Es va recordar aquest Nadal com la catapulta oblidar de mirar l’hora i, de sobte, de de la seva reputació. La distància que darrere la cortina que separava l’obra- separava l’oficina del lloc on s’havia de dor de l’habitatge va treure el cap el produir la firma es va convertir per a nét d’en Francesc i li va anunciar que el Manuel en alguna cosa així com aquella sopar era a punt. processó desitjada, camí de l’altar, amb —No el vull molestar més, si us plau, la qual somia el candidat el dia de la vagi que l’estan esperant, no voldria seva ordenació presbiteral. A mig ca- provocar cap retard en el sopar amb la mí va rebre una trucada inesperada. La seva família. veu vellutada però rotunda de la seva —No s’amoïni, no és cap molèstia. Pot secretària li comunicava que la reunió tornar quan vulgui. Tingui, accepti’m quedava anul·lada. El seguici processio- d’estrelles que semblaven sucre glacé Es va fer tard i era l’hora de tancar aquesta figura. No n’hi ha gaires com nal de sensacions amb les quals Manuel esquitxat pel vidre. En altres circumstàn- la botiga. aquesta, normalment la Mare de Déu i caminava es va aturar de cop. Per pri- cies aquest taller dels Caparrós hauria —No s’amoïni, quedi’s tot el temps sant Josep apareixen un a cada banda i el mera vegada en el memoràndum de passat inadvertit a ulls de Manuel, però que vulgui. Vingui, li ensenyaré l’obra- nen al mig, però el meu avi sempre feia Manuel una cita vermella es convertia, aquesta tarda havia de ser alguna cosa dor on les faig. la Verge amb l’infant als braços, engan- no només en un espai en blanc, sinó més que aquest paraigua que les formes Manuel va seguir en Francesc i tots xat al pit i mirant-lo als ulls. Accepti-la també en un fracàs. no li havien permès desplegar. dos van entrar a una estança que sem- com el seu primer pessebre. Lacerades les seves passes per vés a Francesc Caparrós era el nét del fun- blava treta d’una pel·lícula antiga. El Manuel va sortir de la botiga. Ja no saber quin infortuni, Manuel va pensar dador del taller i el titular actual. A més taller era una habitació amb poca llum, plovia i va anar cap a casa. Durant el que de tornada a l’oficina, havia de for- d’haver nascut a la casa annexa, feia perfectament ordenada però amb un trajecte va pensar en la tarda que havia çar el semblant i fingir una inalterabilitat 60 anys que hi treballava. Era un home aire tènue i ranci que denotava que passat a l’obrador dels Caparrós. Tenia circumstancial per mostrar que tot era al que pel semblant es podia dir que era per aquest ambient havien passat molts un semblant diferent i caminava recor- seu lloc. Però tot té un límit, fins i tot les tranquil i entranyable, aliè al temps i anys. En una de les parets hi havia una dant la bellesa d’aquelles imatges. Ho- normes d’estar bé i semblar-ho. De ma- als vaivens de l’urbs. Si les maneres de petita fornícula amb un pessebre, que res abans, Manuel esperava recordar el nera que va optar per omplir l’espai en Manuel eren de porcellana i cristall de era una autèntica peça de col·lecció. Nadal per l’èxit de la gestió financera i blanc de la seva agenda amb un passeig Bohèmia, els costums d’en Francesc eren Manuel es va quedar absort uns segons tenia l’agenda escrita de color vermell per desprendre’s del mal cos que li havia de franel·la i boina de llana. De segui- contemplant aquelles figures. amb la cita més important de la setma- provocat la notícia. La sobrietat de l’es- da li va obrir la porta i el va convidar a —Aquest pessebre va ser el darrer que na, potser de tot l’any. El buit després morzar no va servir de res. Va pensar que entrar. va fer el meu avi. És bonic, oi? del fracàs ara s’havia convertit en un si caminava, entre sospirs i malediccions —Quina tarda més dolenta, quina —És molt maco. Realment magnífic. cofre ple de sensacions que custodiaria silents aconseguiria treure’s la ràbia de manera de ploure! El seu avi devia ser un home pacient i per a sempre. Va arribar a casa i va anar sobre. Així que va enfilar l’avinguda amb —Sí senyor; ha estat una pluja ines- detallista. directament al dormitori. A la tauleta de l’única intenció de deixar-se endur per perada, aquest matí el cel estava ben —S’ha fixat en les mans de la Mare de nit al costat de la fotografia de Gabriela, les seves passes. asserenat... Déu? Bressolen el nen amb una suavitat la seva dona, hi va col·locar la figura de Quan una persona es troba sumida —Passi, passi i tregui’s l’americana. i una cura que es perceben de seguida. la Mare de Déu amb el nen en braços, en el fracàs, encara que sigui per poc Aquí té un penjador. Com si estigués a Fixi’s en el color, i en les formes. Miri, reemplaçant la caixa de nacre de botons temps, camina sense brúixola, mirant casa seva. senyor Manuel, una de les coses que de puny. No era el lloc correcte ni adient enlloc, i en tot cas, intenta conduir la mi- —És molt amable, però no el vull sempre ens ha preocupat en l’elaboració per a un naixement, el seu primer naixe- rada cap al cel, prendre aire i continuar molestar. Moltes gràcies. de les figures, és que transmetin el que ment, però aquest pessebre aquella nit caminant. I això mateix va fer Manuel, En Francesc li va oferir una tovallola. realment va passar a Betlem. Això ha no sabia de formes ni de normes de bona buscar sense saber què. De sobte, la pluja Manuel al mateix temps que s’assecava, estat sempre la nostra prioritat. La Mare conducta. Júlia, la seva filla, es va acostar va fer acte de presència; al principi, com va començar a passejar pel local obser- de Déu transmet tendresa, una tendresa a Manuel per dir-li bona nit. Manuel la un degoteig absurd, aquesta manera de vant la magnífica exposició de pessebres que només pot tenir una mare. Fixi’s en va asseure a la falda i li va dir: ploure que a persones com el Manuel que hi havia a les vitrines. el rostre, de quina manera mira el nen; —Júlia, filla, fixa-t’hi bé, mira aquesta els feia pensar que obrir el paraigua era —Són fets a mà? una mirada seriosa però profunda, co- figura. Oi que és bonic el Nadal? 36 31 desembre 2009 En pantalla

Novetats cinematogràfiques Qualificacions: * Dolenta ** Regular *** Bona **** Molt bona Los fantasmas de mis ex novias * Love happens ** Director: Mark Waters. Director: Brandon Camp. Guionistes: Jon Lucas i Scott Moore. Guionistes: Brandon Camp i Mike Thompson. Intèrprets: Matthew McConaughey, Jennifer Garner, Douglas, Intèrprets: Aaron Eckhart, Jennifer Aniston, Dan Fogler, John Carroll Emma Stone. Lynch, Martin Sheen. Gènere: comèdia romàntica. Gènere: drama romàntic. Estats Units, color, 2009. 100 minuts. / Públic: joves. Estats Units-Canadà, color. 2009. 109 minuts. / Públic: joves.

Connor Mead és un Burke Ryan aconse- fotògraf de famosos, el gueix un enorme èxit major compromís del amb el seu últim llibre qual a la vida és mante- d’autoajuda. Després nir el nombre més gran d’enviduar fa uns anys, de relacions esporàdi- va posar per escrit una sè- ques amb dones. Com rie de consells per superar un autèntic playboy, es l’angoixa d’un dol, que presenta la nit abans del desenvolupa en un semi- casament del seu germà nari itinerant per hotels intentant malmetre-li el d’Estats Units. Però quan futur matrimoni. Es re- la ciutat on s’ha d’impar- troba amb el seu amor tir el curs és Seattle, on de joventut, Jenny, l’úni- Burke vivia amb la seva ca que sap dir-li les coses esposa, comença a fer-se clares i a la cara. Però més palès que potser el seu mètode no és tan eficaç o no se l’ha aplicat a Connor també rep una visita especial, la del seu difunt oncle Wayne, un ell mateix. Paral·lelament, coneixerà Eloise, una florista amb qui mantindrà altre playboy que té algunes coses per explicar-li i alguns fantasmes per un estira-i-arronsa sobre la sincera projecció de la seva amistat. presentar-li. El guionista Brandon Camp debuta aquí com a director en un film que Charles Dickens i el seu Conte de Nadal són capaços d’inspirar grans posa en imatges el famós refrany de «metge, cura’t tu mateix». versions i adaptacions lliures. I és trist pensar que el seu relat universal pot Centrada en un aspecte tan important a la vida d’una persona, com sa- caure en mans com les del director de Ponte en mi lugar o Las crónicas de ber superar o encaixar la mort d’un ésser estimat, la pel·lícula es queda en Spiderwick o en les dels guionistes de Resacón en Las Vegas. quatre fórmules d’autoajuda, que no deixen de ser superficials. Sense cap Amb una previsible i beneita moralitat final, el guió es dedica a repassar al·lusió a la transcendència i amb un conjunt de molestos clixés pul·lulant l’activitat amorosa del protagonista amb la mateixa frivolitat amb què tot al llarg del guió, la pel·lícula té el seu enemic principal en el conformis- fa que es converteixi, suposadament, en un home oposat de la nit al dia. me argumental, narratiu i antropològic, cosa molt pròpia de gran part del McConaughey repeteix un paper pla amb una interpretació prescindible cinema comercial. A la mateixa línia es pot dir que hi ha els actors, als quals per enèsima vegada. se’ls veu poc implicats en una trama que distreu i apunta a alguna reflexió Humor: 1; acció: 1; violència: 0; sexe: 2; llenguatge: col·loquial (qualifi- de curt abast. cacions de 0 a 3). Humor: 0,5; acció: 1; violència: 0; sexe: 0,5; llenguatge: col·loquial.

Estrena en DVD El món de la televisió EMMA *** Tags *** Director: Diarmuid Lawrence. De dilluns a divendres – 20.20 h –Super3 / Públic: joves. Guionista: Andrew Davies. Intrèrprets: Kate Beckinsale, Samantha Morton, Mark Strong, Olivia Williams. Tags és un programa d’en- Gènere: comèdia romàntica. treteniment sobre el món de Regne Unit, color, 1997. 107 minuts. / Públic: joves. l’oci dirigit als preadolescents, d’edats compreses entre els Emma és una jove que viu amb el seu pare vidu. Gràcies a la seva posició, es 10 i els 14 anys. Rüls, Viki, Zep dedica a la vida social i, en especial, a fer de cupido entre els seus coneguts. i San són els presentadors Un cop més, Jean Austen es converteix en l’objecte d’una adaptació força d’aquest trencador format on acceptable. Emma és la seva novel·la més llarga i en la que utilitza certes el públic és protagonista. A estratègies narratives pròpies de la novel·la policíaca, però en investigacions través de paraules clau o tags, del cor. es recorren tots els àmbits del L’adaptació que ara s’estrena en DVD a Espanya correspon a un telefilm de món de l’oci: cinema, músi- la BBC, cadena-productora que acaba d’estrenar el 2009 una altra nova ver- ca, televisió, internet, moda, sió en format minisèrie. El seu guionista, Andrew Davies, és un habitual de llibres, teatre o tecnologia. la marca britànica i de títols clàssics com Orgull i prejudici (amb Colin Firth) Aquest recorregut es realitza a i de la saga cinematogràfica través de les pantalles: el canal Bridget Jones, així com altres Super3, l’ordinador i el telèfon títols televisius interessants mòbil. com La petita Dorrit. El resultat és discret i força correcte, amb unes interpre- tacions excel·lents encapçala- Jonas ** Dissabtes i diumenges – 21.30 h – Disney Channel des per la jove Kate Beckinsa- le. Sens dubte, una ocasió per Públic: joves. gaudir d’un clàssic literari, del quAL es pot aprendre A l’acadèmia Horace Mantil hi van tres alumnes molt especials. Kevin, Joe i molt sobre relacions huma- Nick Lucas —papers interpretats pel trio musical Jonas— són famosos can- nes, coneixement propi i un tants que arrasen als escenaris a la nit i que durant el dia pretenen dur una amor fonamentat en l’amis- vida normal a l’institut. Al repartiment s’afegeixen els pares, Sandy i Tom; tat i la lleialtat. el germà petit Frankie, qui, també a la vida real, és el més petit dels Jonas; Humor: 1; acció: 1; violència: Stella, l’amiga incondicional i estilista del grup, i Marcy, l’autoproclamada 0; sexe: 0; llenguatge: col· «fan número 1 dels Jonas». La sèrie té poc interès, abusa de la simplicitat loquial. argumental, de gags poc treballats i d’un humor previsible. Ni els esbojarrats Extres DVD: idiomes (anglès i personatges salven aquest producte que manté els Jonas en actiu en espera castellà); subtítols (castellà). d’una altra pel·lícula o d’un concert massiu.

(Teleespectadors Associats de Catalunya) Tel. 934 881 757 a/e: [email protected] - web: www.taconline.net Ciència 37 Per Francesc Nicolau 31 desembre 2009 Professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya Actualitats científiques Naturalisme filosòfic i teoria de l’evolució

El paleoantropòleg Fiorenzo Facchini ha publicat a me» filosòfic. l’Osservatore Romano un article sobre aquest tema A tot això replica Facchini, amb tota veritat, que replicant el llibre d’Orlando Francischelli Darwin e és més evident encara que certs comportaments l’anima. L’evoluzione dell’uomo e i suoi nemici (Ed. humans, provinents d’una consciència, van més Donzelli, Roma 2009), i crec que serà d’interès per enllà dels horitzons i els mètodes de les ciències als nostres lectors que en fem un breu resum. Avui positives, i que és ben sabut que hi ha connexi- dia hi ha encara autors que creuen que l’evolució ons entre la dimensió física i espiritual de la per- de l’home és una prova clara contra la fe cristi- sona, però d’aquí a explicar l’esperit humà estu- ana i ens tenen als creients com uns arrogants diant-ne aquestes connexions seria com «voler que no volem fer cas de la ciència. I un d’ells és captar el significat i el valor artístic d’un quadre Francischelli que així ho diu en el seu llibre. Però de Rafael amb l’anàlisi dels pigments utilitzats que les espècies varien amb el temps i que no i les fibres vegetals de la tela». És clar que no han estat creades una per una en actes singulars es poden barrejar nivells: el purament biològic per Déu ja fa anys que tothom sap que no va pas amb el clarament espiritual. «Aquesta expressió contra la fe cristiana. Ara bé, Francischelli va més del naturalisme filosòfic no pertany a la ciència enllà i ve a dir que no hi ha diferència substancial sinó que n’és una interpretació d’alguns aspectes entre els animals i l’home sinó només de grau i segons una personal posició ideològica». que tot el que és específic de l’ésser humà, «la Per part nostra no cal dir que hem trobat molt intel·ligència simbòlica, el llenguatge articulat, el oportuna aquesta rèplica de Facchini. Avui dia, nostre particular sentit moral, el sentit religiós, també entre nosaltres, hi ha molts autors (i pro- es pot explicar sense recórrer a esferes transcen- fessors!) que parlen de l’home com d’un animal dents i a intervencions divines de les quals no hi més i exclouen el transcendent, cosa totalment ha cap evidència ni cap necessitat». La seva tesi Estàtua de Charles Darwin que es troba al Museu il·lògica, ja ho sabem, però que pot fer perdre la és, doncs, l’ateisme basant-se en un «naturalis- d’Història Natural de Londres. fe a molts que els escolten.

mostrava tenir molta més massa que La intimitat de la matèria un electró però inferior a la del protó. Serà el mesó de Yukawa? Això és un èxit! Però no. Al cap de tres anys, amb 28. Una partícula que es troba a mig noves captacions, es pogué mesurar la massa amb més exactitud i resultà ser una mica inferior a 200 vegades la camí entre el protó i l’electró d’un electró. No era, doncs, el que hom esperava. I al mateix temps plantejava Va ser el 1935. En els raigs còs- que havia suggerit l’existència d’unes La falsa confirmació pels un nou interrogant: què hi fa en el món mics, que el 1932 ja ens havien fet el «forces d’intercanvi» (que corresponi- raigs còsmics aquesta partícula que no és de les que favor de mostrar-nos l’existència del en al que ara anomenem «força nu- formen part de l’àtom? positró previst per Dirac, s’hi detectà clear forta») entre neutrons i protons. L’estudi de la radiació còsmica, des No va ser fins al 1947 que Cecil una partícula que no quadrava amb Semblava que s’havien d’intercanviar dels treballs de Hess del 1912, havia Frank Powell (1903-69) captà la traça la previsió teòrica de com havien de electrons, però no trigà a veure’s que anat obtenint nous resultats i ben in- d’una partícula de les característiques ser les partícules de massa compresa això no era possible. teressants. A part de la troballa de predites per Yukawa. Ho féu des dels entre la de l’electró i la del protó. Això I Yukawa el 1935 proposà la se- positró per Anderson el 1932, Millikan Andes bolivians en plaques fotogràfi- complicava la teoria nuclear d’aquell va solució. Ho féu amb l’ajuda de la troba que no és igual la radiació al ques registradores de partícules origi- moment. Què hi pinta una partícula mecànica quàntica: admetent que la nord del Canadà que a Mèxic. Què nades per la radiació còsmica. La par- així, en la constitució de la matèria? força electromagnètica actua trans- vol dir això? Que el magnetisme ter- tícula s’anomenà «mesó pi» i després La història de com va anar la cosa és ferint fotons, que són de massa nul· restre distribueix les partícules (cosa simplement, «pió». Després es veié que ben interessant. la, i té abast infinit, la força nuclear, que confirma una vegada més que n’hi ha de tres menes: positiu, negatiu i d’abast finit, també haurà d’exercir-se vénen de fora). I es fa una altra tro- neutre. Per això Yukawa rebé el premi L’explicació d’un japonès de transmetent unes partícules, diferents balla molt més important: els globus Nobel de Física el 1949. la cohesió del nucli atòmic dels fotons, que no tenen per què ser que s’envien ben amunt fins a gairebé Però restava sense resoldre l’enigma electrons sinó més aviat unes altres un centenar de quilòmetres mostren dels primers «mesons» descoberts, que El problema que es plantejà tot encara no descobertes, que hauran de que la màxima ionització es troba dèiem al cap. 26. No eren els mesons seguit després de considerar que el tenir una massa que cal determinar. a uns 20 km d’alçada, i que després previstos. Ara els anomenem partícules nucli de l’àtom constava de protons i Ara bé, a la distància a què actua la minva. Com pot ser? Aviat es troba «mu» o «muons». També va ser Powell neutrons, va ser el de donar raó de la força nuclear, de l’ordre de la grandà- la resposta: els raigs que ens arriben qui els interpretà degudament: elèctri- cohesió d’aquelles partícules en un es- ria del nucli atòmic (que no arriba a la de la profunditat còsmica, o radiació cament són com els electrons (o sigui pai tan petit. Que els neutrons existien bilionèsima de centímetre), haurà de «primària», no tenen tantes partícules del grup dels «leptons», o partícules realment es comprovà amb la detecció ser molt intensa per vèncer la repulsió com la «secundària» perquè aquesta lleugeres; en parlarem més endavant) que en va fer Chadwick el 1932 i que el elèctrica; apliquem-hi el que diu la és formada pels ions que produeix la però amb més massa. Sabem ara que nombre de protons del nucli coincidia teoria quàntica i resulta una relació primària en xocar amb les capes més formen part de la segona família de amb el nombre atòmic de l’element senzilla entre la intensitat de la força altes de l’atmosfera, i els produeix partícules elementals (ja ho explica- també es tenia per segur. Ara bé, els i la massa de la partícula que es trans- «en cascada». Com és, doncs, la pri- rem). La semblança de massa entre protons tenen tots electricitat positiva, meti en l’intercanvi. El resultat va ser mària? Intensíssima. I no són simple- muons i pions era pura coincidència. quina mena de força, doncs, poden que la partícula de transferència havia ment electrons sinó que un 90% és de Són partícules de característiques ben fer els neutrons per evitar que no es de tenir una massa igual a una novena protons i a energies elevadíssimes, de diferents. repel·leixin i esclati l’àtom? Tothom part de la del protó, que és el mateix 1.000 a 10.000 volts. Són ells els que I encara una altra cosa: l’explicació sap que les electricitats del mateix sig- que dir d’unes dues-centes vegades desintegren àtoms de l’alta atmosfera de Yukawa s’ha vist més tard que no ne es rebutgen! Va ser un japonès, la de l’electró. Diguem-ne mesó (del produint-hi les cascades de partícules. era una explicació completa de la força Hideki Yukawa (1907-1981), qui per grec «mesos», que significa mitjà, del I en aquestes desintegracions no es po- forta que uneix els components del primera vegada va intentar donar-hi mig) per ser intermèdia entre protó drien veure les partícules de l’interior nucli atòmic. L’autèntica estructura és la resposta. Havia nascut a Tòquio i i electró. La cohesió nuclear, doncs, del nucli atòmic responsables, segons més fonda: la cohesió ve dels «gluons» s’havia graduat de física a Kyoto el segons el japonès, s’explica així: pro- Yukawa, de la força que provoca la que uneixen els «quarks» que com- 1929. No n’obtingué el doctorat fins el tons i neutrons s’estarien intercanvi- cohesió nuclear? ponen neutrons i protons. L’existència 1938 a Osaka, però des del 1930 ja es ant constantment mesons. Un mesó de Només feia poc més d’un any que dels pions n’és un efecte secundari. La posà a estudiar el problema de la co- neutró a protó i viceversa, uns milions Yukawa havia predit l’existència dels cosa no és tan senzilla com la veia el hesió de les partícules que componen de canvis per segon, passant el neutró «mesons» quan Anderson, treballant doctor japonès. Però a això s’hi arribà el nucli atòmic. L’únic precedent que a ser protó i el protó a neutró, contí- amb Neddenmeyer, captava una partí- més tard. I nosaltres ho haurem d’ex- se’n tenia era la idea de Heisenberg nuament. cula, en la seva cambra de Wilson, que plicar també. 38 31 desembre 2009 Agenda

BARCELONA El programa de la jornada es pot dpuniversitaria.org. DESEMBRE ÉS EL MES trobar a la web www.laspiedrasvi- CONSAGRAT A LA vas123.com. Cal confirmar l’assis- • CENTRE D’ESTUDIS PASTO- tència: tel. 932 011 907 i 606 502 RALS.— Antoni Bentué, laic i IMMACULADA CONCEPCIÓ 230. C/ Vallmajor, 29 – Barcelona. professor de la Universitat de Santiago de Xile, impartirà el curs INTERNET • CASINET D’HOSTAFRANCS.— El El Jesús de la història, els dies 1, 9 de gener, a les 18.00, concert 8, 15 i 22 de febrer, d’11.30 a per a la gent gran amb la coral 13.00. Més informació: c/ Riva- • BLOC MUSICAL.— http://domi- • COMUNITAT DE L’ANYELL.— El Les Veus de la Casa del Mar. C/ del deneyra, 6, 3r - Barcelona, tel. 933 nus-tecum.es és un bloc musical, 31 de desembre, a les 0.45, Rector Triadó, 53 – Barcelona, tel. 174 858. on dos sacerdots diocesans d’Ou- missa i nit d’adoració; l’1 de 934 230 440. rense pengen les seves composi- gener, a les 12.00, missa; a les GIRONA cions musicals. A través d’aquest 18.00, vespres i adoració; el 5, a • ESGLÉSIA DE SANT bloc es pot descarregar íntegra- les 21.00, vetlla de l’Epifania; el FRANCESC.— El 10 de gener, a • EL COLLELL.— L’1 de gener, ment la maqueta del seu darrer 6, a les 12.00, missa, i a les 18.00, les 12.45, a l’església parroquial Aplec del Ninou al santuari de la treball, Danos tu luz. vespres i adoració. C/ Ferran, 28 de Sant Francesc (carrer Tramun- Verge del Collell: a les 12.00, missa – Barcelona. tana-avinguda dels Vents de solemne presidida pel bisbe de ALTRES BISBATS Badalona), concert de Nadal amb Girona, Mons. Francesc Pardo. Es • PARRÒQUIA MARE DE DÉU l’Orfeó Badaloní. Dirigeix: Òscar beneïrà i es presentaran els nens a • SANTUARI DE MARIA AUXILI- DELS ÀNGELS.— El 5 de gener, Peñarroya. la Mare de Déu; dinar de germa- ADORA DE CIUTADELLA.— El 2 de 10.30 a 18.30, recollida de nor i sardanes a càrrec de la cobla de gener, a les 19.00, presentació joguines a la cruïlla del carrer Va- • ESGLÉSIA DE SANT GAIETÀ.— La Principal de Banyoles. del llibre Maria, lletanies laureta- lència i Balmes, per als nens dels El 10 de gener, a les 18.00, con- nes, del sacerdot J. Bosco Faner. centres necessitats amb els quals cert de l’Orfeó de Sants i la coral • CATEDRAL.— L’1 i 6 de gener, a col·laboren i dels centres de les Balmes (dirigeix Montserrat Tous les 11.00, missa major conventual • EXPOSICIÓ DE PESSEBRES.— La missions de la parròquia. i Alsina). C/ Consell de Cent, 293 a la catedral de Girona. catedral de Jaén acull fins al15 – Barcelona. de gener l’exposició «Un Nadal • SANT RAMON DE • NOU TESTAMENT.— El 7 de gravat», que recull l’obra de més PENYAFORT.— El 7 de gener, a gener, a les 21.30, curs d’iniciació de trenta artistes del segle XX. la catedral de Barcelona, l’Asso- a la lectura del Nou Testament a Horari: de dimarts a diumenge, ciació d’Amics i Devots de Sant la parròquia de Sant Nicolau de d’11.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00. Ramon de Penyafort celebren Malgrat de Mar. la festivitat del sant: a les 9.00, missa concelebrada presidida per • ADORACIÓ NOCTURNA.— El 7 Mons. Pere Tena, bisbe auxiliar de gener, a les 22.00, al temple emèrit de Barcelona. Predica- del Sagrat Cor de Girona. rà la glossa el P. Gabriel Bouzá, • NOVAHUMANITAS.— Del 22 al o.p., prior del convent de Sant • AUDITORI DE GIRONA.— El 8 de 24 de gener i del 29 al 31, a Domènec de Barcelona; imposició gener, a les 21.00, dansa flamen- Madrid i Toledo, sessions de for- de la creu distingida de primera • PARRÒQUIA DE LA CONCEP- ca amb Rafael Amargo; el 10, a les mació humana sobre Descúbrete classe de l’orde de Sant Ramon CIÓ.— Dins de l’espai Temes 19.00, festival de valsos i danses, a ti mismo, amb M. Ángeles de de Penyafort a Xavier Bastida i la d’actualitat a la Concepció, el amb l’Orquestra Simfònica del los Ríos. Més informació: M. Jesús medalla d’or de Sant Ramon de sacerdot i doctor en Medicina Vallès. Més informació: passeig Martín, tel. 696 386 211, info- Penyafort a Ramón M. Rodon; Xavier Sobrevia, parlarà sobre de la Devesa, 35 – Girona, info@ [email protected]. xocolatada i pastes; a les 18.45, el contingut de la llei de l’avor- auditorigirona.org. missa canonical. tament. Serà el 10 de gener, a les 19.30, a la sala Concepció. C/ • CAIXA GIRONA. OBRA SOCI- • GRUP D’AMICS DE SANT Llúria, 70 – Barcelona, tel. 934 576 AL.— Fins al 7 de febrer es pot FRANCESC.— El 7 de gener, a 552, www.concepciobcn.com. visitar la mostra «Wifredo Lam. Alba residència d’àvies les 20.00, reflexió sobreRelíquies L’esperit de la creació, 1939-1976». Torre de 24 places només per a dones franciscanes: què queda del temps • ESCOLA BÍBLICA ECUMÈNICA C/ Ciutadans, 19 – Girona, tel. 972 a Sarrià-Sant Gervasi de sant Francesc? C/ Santaló, 80 SANT MEDIR.— Els dies 11, 18 209 836, fax 972 209 414, info@ a 10 minuts del centre de la ciutat – Barcelona. i 25 de gener, de 19.30 a 21.30, fundaciocaixagirona.org, www. Estades curtes i llargues seminari Sant Jeroni, a càrrec del fundaciocaixagirona.org. Centre de dia, també els festius • JORNADA MONÀSTICA AMB Dr. Joan Garcia i Casanova, vicari Visiteu-nos sense compromís! LES MARES AGUSTINES.— Serà general per a Espanya i Portugal LLEIDA Tel. 932 039 740, Isabel el 9 de gener, al monestir de de l’Església ortodoxa, patriarcat web: http://www.albaresidencia.es Santa Maria Magdalena, de les de Sèrbia i director de l’Escola • PESSEBRES.— Fins al 5 de gener a/e: [email protected] 10.30 a 19.30. Només per a dones. Teològica Sant Gregori Palamàs. es pot visitar l’exposició de dio- Parròquia de Sant Medir, c/ Consti- rames pessebristes lleidatans a la tució, 17 – Barcelona, tel. 934 216 Biblioteca pública de Lleida. 527, www.parroquiasantmedir.cat. Bon Any Nou! • UNITAT PASTORAL DE CAP- • CENTRE CRISTIÀ DELS UNIVER- PONT.— El 7 de gener, a les SITARIS.— Fins al 20 de gener 20.00, trobada bíblica El cel? es pot visitar l’exposició fotogrà- L’infern? Salvar-se? Què ens diu la fica «Contrastos: la riquesa de la Bíblia..., amb Mn. Josep Alexandre pobresa». C/ Villarroel, 81, baixos Baró, a l’església de Santa Teresa – Barcelona, tel. 933 233 368, ccu@ Jornet.

Ni euro, ni salut. LLAR D’ANCIANS P. MIRALLES Sempre eterna joventut. per a grans persones grans viSCa la pepa! Tenim dues places disponibles TAI - TXI ZEN CRISTIÀ «Rincón del Silencio» NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) c/ Floridablanca, 133, baixos - 08011 Barcelona www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] Informació, Tel. 934 242 787 Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 39 Agenda 31 desembre 2009

• BÍBLIA.— El 9 de gener, de 17.00 i 25 de febrer; 4, 11, 18 i 25 a 19.00, curs en català sobre l’Apo- de març, i 15 d’abril, curs sobre «Catalunya Cristiana» als quioscos de Catalunya calipsi, a càrrec de Mn. Daniel Del Jesús històric al Crist de la fe, Turmo, als locals de la parròquia impartit per Josep Boada. Més de Sant Martí de Lleida. informació: tel. 936 741 150. Podeu trobar-la setmanalment a: SOLSONA URGELL Maria Pujades Majó Francesc Macià, 86 08358 Arenys de Munt La Formiga d’Or Av. Portal de l’Àngel, 3 08002 Barcelona • CURS ALPHA.— La parròquia de • JORNADA DE PREGÀRIA PER LA Llibreria Balmes Duran i Bas, 11 08002 Barcelona Verdú acollirà un curs Alpha a par- PAU.— L’1 de gener, a les 11.00, Llibreria Claret Roger de Llúria, 5 08010 Barcelona tir del 14 de gener, a les 20.30. eucaristia per la pau a la catedral Per a més informació: Teresa de la Seu d’Urgell, presidida pel Llibreria L’Escaire Pg. Maragall, 342 08031 Barcelona Valero, tel. 661 848 447, pastorala- bisbe Joan Enric Vives. Llibreria Mateu Santa Maria, 22 17820 Banyoles [email protected]. Papereria Bitlloch Ample, 25 17300 Blanes • BAQUEIRA.— El 2 de gener, a Llibreria Empuries Álvarez de Castro, 6 17001 Girona TARRAGONA les 19.00, eucaristia presidida pel Llibreria Diocesana Pl. del Vi, 2 17004 Girona bisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric Llibreria Issauna Pg. Bell-lloc, 7 25210 Guissona • VETLLA DE CAP D’ANY.— El 31 Vives, i inauguració del nou porxo de desembre, a les 22.45, vetlla del temple de la Mare de Déu de Comerç i Estanc Ponts i Arola, 28 25240 Linyola de pregària presidida per l’arque- les Neus a Baqueira. Llibreria Ramon Llull La Palma, 9 25002 Lleida bisbe Mons. Jaume Pujol. Serà al L’Ossetfi Av. Alcalde Porqueres, 32 25008 Lleida santuari de la Mare de Déu del • SALARDÚ.— El 3 de gener, a les Llibreria Moral S.C.P. Major, 27 08783 Masquefa Sagrat Cor (antiga capella de Jesús 11.00, inauguració de les obres a Llibreria Dalmases Jacint Verdaguer, 5 25230 Mollerussa i Maria) de Tarragona. Organitza: l’església de Salardú i consagra- Llibreria Larsa 08199 Montserrat Adoració Nocturna. ció de l’altar amb la presència de Mons. Joan Enric Vives. Llibreria Joan Fons Jaume Fons, 13 08784 Piera • CONCERT DE NADAL.— El 4 de Llar del Llibre Pg. Pl. Major, 12 34 08202 Sabadell gener, a les 21.00, concert de • CONCERT DE REIS.— El 6 de Llibr.-papereria Pilar Boladeras Pl. Major, 10 43420 Sta. Coloma de Queralt Nadal amb el cor i l’orquestra dels gener, a les 18.30, a la catedral de Kiosco Baldiri Bosch Eusebi Güell, 87 08830 Sant Boi de Llobregat Amics de la Catedral de Tarragona Santa Maria de la Seu, amb l’or- Llibreria Dach Sant Miquel, 5 25280 Solsona i dels organistes de la catedral, questra Cadí i el cor Signum. Llibreria Sauret Carme, 14 25300 Tàrrega dirigits per Mn. Miquel Barbarà. Serà a la catedral de Tarragona. VIC Reserveu el vostre exemplar, ara! • ESCOLA DE LITÚRGIA.— El 9 de • MUSEU EPISCOPAL DE VIC.— El gener, a les 17.30, al santuari- 8 de gener, d’11.00 a 13.00, taller monestir de la Verge de la Serra d’ornaments nadalencs inspirats Anuncis per paraules (Montblanc), sessió sobre Parts de en les formes medievals, per a la missa (II): el diàleg continua… nens de 6 a 12 anys. Més informa- quina riquesa de gestos i signes! ció: tel. 938 869 360, fax 938 869 COMPRA i VENDA DIVERSOS COMPRO SEGELLS, postals i tota classe ADVOCADA especialista en nul·litats Organitza: Seminari Laïcal Diocesà, 361, informacio@museuepisopal- matrimonials i separacions. 1a visita tel. 977 860 097, seminari.laical. vic.com. d’objectes i mobles antics. Tel. 933 578 394. gratuïta. Tel. 934 510 707. [email protected]. • COVA DE SANT IGNASI.— Del 29 FEINA COMPRO rellotges de qualsevol tipus, al 31 de gener, taller sobre Aju- TINC CURA de malalts i persones grans, TERRASSA ràdios, làmpades, mobles, segells, tardes i caps de setmana. Experiència da psicològica per a la vida espiri- postals, monedes, llibres, joies i instru- i serietat. Tel. 678 070 958 i 932 856 • INSTITUT DE TEOLOGIA FONA- tual amb Eduard Fonts (psicòleg). ments musicals. Tel. 609 230 303. 827 (nits). MENTAL. CENTRE BORJA.— Lli- Més informació: tel. 938 720 422, ENSENYAMENT cenciatura especialitzada en [email protected], www. DESCOBREIX premsa cristiana, ens Teologia Fonamental: els dies 18 covamanresa.cat. INFORMÀTICA per a adults i sords. comunica, ens uneix, ens enforteix. Experiència. Tel. 607 829 152. " PREGUEM PER LES INTENCIONS DEL PAPA Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSER- CIÓ a base d’una lletra per quadret, deixant un espai • Perquè els nens siguin respectats, estimats i mai explotats en blanc entre cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal o xec bancari a CATALUNYA CRISTIANA c/ • Perquè els pobles de la terra obrin les portes a Crist Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. Nombre de setmanes Import total NOM ...... ADREÇA ...... PUBLICITAT A: POBLACIÓ ...... C. P...... TELÈFON ...... DNI/CIF ...... CATALUNYA CRISTIANA (edició setmanal)

BUTLLETÍ DE L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA 12 (edició mensual) €

GUIA DE L’ESGLÉSIA DE L’ARXIDIÒCESI DE BARCELONA (edició ANUAL) 20 € RÀDIO ESTEL 24 H al dia Preus per setmana (IVA Inclòs) Informeu-vos-en al telèfon: 934 092 810 Fax: 934 092 775, c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona / RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ e-mail: [email protected] 40 31 desembre 2009

Des del carrer Pensant-ho millor Entrevista a Xavier Calpe, diaca franciscà «Cal que l’ideal entri en crisi» José Delicado Baeza Mónica García versió individual lluny Arquebisbe emèrit de les estructures so- de Valladolid Xavier Calpe és un diaca franciscà, cials. Sant Francesc no ordenat recentment a Barcelona. El en tenia prou existen- seu camí vers el diaconat no ha es- cialment amb aquell tat gens fàcil o, si més no, no gaire cristianisme social, Un infant ajagut habitual. Tanmateix és una mostra perquè li calia una vi- més del fet que «els camins del Se- vència i un compromís nyor no són els nostres camins». Al més radical. Per a sant en un pessebre seus 47 anys, després d’exercir com Francesc, Crist és una a administratiu en diverses empre- vivència alliberadora, Tres vegades ho diu l’Evangeli de sant ses, realitzar un màster en Recursos un instrument de pau. Lluc. El Salvador del món hi entra per la Humans i treballar a Califòrnia, es És l’ideal de fraternitat porta de darrere, la del pessebre, i l’anunci prepara per ser ordenat capellà en universal: actualment primer es fa als pastors, la gent senzilla els pròxims mesos i cursa el doctorat vivim en la solidaritat, d’aleshores, que, en veure’l així, tornen a sobre Filosofia franciscana a Roma. que és la versió laica la feina glorificant i lloant Déu. Però la ge- de la fraternitat. Té nealogia d’aquest Infant ve de dalt, des del La seva vida a la comunitat mèrit, però parteix no- si del Pare en la Trinitat. Ho diu l’Evangeli franciscana va començar fa 7 més d’un punt de vista de sant Joan des del començament, «per- anys i s’ordenarà de capellà amb humà. La fraternitat, què Déu ha estimat tant el món, que ha 47, però, on pensa que es troba per contra, és el que donat el seu Fill únic, perquè no es perdi l’origen de la seva vocació? Déu vol de nosaltres. cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin Ja als 18 anys vaig pensar de ser Francesc ho viu perquè vida eterna», diu una mica més endavant. prevere. M’atreia molt l’espirituali- tot és creació de Déu i Amor del lliurament sorprenent de Déu, tat de sant Francesc i vaig parlar amb ho estima tot. És una per iniciativa seva, que reclama de nosal- el P. Gamissans. Però tenia un gran espiritualitat còsmica tres el lliure consentiment de la fe, perquè embolic al cap, dubtava i em xocava que, d’una altra banda és el Misteri per excel·lència. És la fe que la realitat, que entrava en conflicte mir plenament la vocació religiosa, és molt d’avui pel tema de l’ecolo- celebrem en el Nadal que inicialment ens amb l’ideal… Malgrat l’actracció i el l’ideal més realista, amb tot el que gia, per exemple. ho diu tot, però que exigeix una acollida desig, va ser un temps de descon- comporta. Entenc que actualment hi Quins reptes es planteja la lliure i incondicionada. Creiem o no creiem. cert. ha una gran por al compromís i a les família de sant Francesc per als No es tracta d’una festa superficial. El con- Va deixar aparcada la crida re- relacions… i per això es produeixen pròxims anys? sentiment de lliurament de Maria i Josep ligiosa o la va anar madurant a moltes «reconversions» entre els 30 El P. José Rodriguez —ministre ge- va tenir un paper fonamental en aquest pesar de les dificultats? i els 40 anys, perquè es porten a dins neral de l’orde dels Frares Menors misteri: neix en el si d’una família humana, Jo sempre continuava connectat les inquietuds religioses però costa des del 2003—, ha propugnat la re- en un matrimoni virginal. Mediteu els amb una recerca existencial i man- assumir les febleses concretes. novació del carisma del nostre fun- evangelis de la infància de Mateu i Lluc en tenia les lectures espirituals. Als 29 I després de tant de temps, dador amb el nom de «la gràcia dels aquest Nadal. anys vaig reprendre els estudis de què ha significat el pas del dia- orígens»: és un intent de revifar l’im- És la festa de l’alegria per excel·lència. Per filosofia i en el meu segon any a conat? puls original dels frares dels primers sentir-la cal fer-nos infants. Ens ho ensenya Califòrnia vaig anar madurant més Es diu que sant Francesc va ser di- temps. Tenim la sensació que es perd Jesús mateix. La filiació és la característica la vocació. La inquietud de viure en aca perquè no es creia digne de ser la il·lusió i ens instal·lem en la ruti- fonamental del Regne: «Us ho asseguro: comunitat persistia. També vaig tenir prevere… El diaconat lliga molt bé na pastoral i comunitària… Per això si no torneu a ser com els infants, no en- parella durant quatre anys i hi vam amb l’espiritualitat franciscana per- tots el ordes franciscans —frame- trareu pas al Regne del cel.» És l’Esperit conviure dos anys, tot i que mai vam què mostra l’actitud de servei del nors, caputxins i conventuals— ens Sant el que ens ensenya a anomenar Déu plantejar-nos el matrimoni. carisma de sant Francesc en l’anunci hem aplegat en un capítol extraor- «Abba», Pare, amb el diminutiu confiat i I finalment… i la predicació de l’Evangeli. Per tant, dinari a Assís amb els 3 generals per entranyable del cor d’un infant. Això no Quan un és jove costa assumir la és un pas molt important per a qui conèixer millor els nostres orígens, brolla de la naturalesa humana, sinó que és realitat. Però a poc a poc la inquie- pensa que el més important és viure per sobre de les diferències, per ac- gràcia que es dóna als senzills i humils de tud vocacional va pressionant i et va i predicar la Bona Nova. tualitzar la gràcia, l’embranzida… cor, als petits. I per això ajuda a prendre’s confrontant amb la realitat definiti- Com es viu avui l’espiritulitat A més, aquest capítol ha coincidit seriosament aquesta mateixa actitud de vament. Cal que l’ideal entri en crisi, franciscana? amb la celebració dels 800 anys de lliurament als pobres i necessitats. Jesús ho tal com diu Javier Garrido, també Per a mi el nucli de sant Francesc és l’aprovació de la regla oral de sant diu quan agafa un infant i l’acarona per franciscà. Als 39 o 40 anys vaig assu- viure l’Evangeli, passant per la con- Francesc pel papa Innocenci III. ensenyar aquest missatge als deixebles: «Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull; i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.» Jesús no parla de Déu amb paraules, sinó essent la Paraula de Déu, el Rauxa Fill de Déu veritable en qui creiem, i ens parla no com a filòsof, predicador d’ocasió o actor, sinó fent-se Ell mateix infant per entrar al món amb tot el procés d’una infància real. F. Mauriac, Premi Nobel de Eduard Literatura de 1952, fa una confessió sincera Les tradicions de Catalunya Brufau de la seva fe en Crist. Diu que si no l’hagués conegut, Déu hauria estat per a ell una Al voltant del cicle de Nadal a Catalunya hem sabut pre- ces de concert, però també al carrer o en família; paraula desprovista de sentit. Va escriure servar un conjunt de tradicions molt pròpies i arrelades. o les celebracions populars del tió, la festa de Reis una senzilla i exemplar Vida de Jesús en el Així —a més de les ineludibles celebracions religioses que i les representacions dels Pastorets, especialment pròleg de la qual deia: «Si Crist no hagués actualitzen el misteri del naixement de Jesús, sobretot la adreçades als més petits. I encara hi podríem afe- dit el nostre Pare..., jo no hauria aconseguit Missa del Gall— hi ha una munió d’elements populars de gir els focs o les falles de la Nit de Nadal al Pirineu, mai el sentiment d’aquesta filiació: aquesta naturalesa i origen molt divers. No tots són estrictament el concert de Sant Esteve al Palau de la Música o la invocació no hauria tret mai el cap des del religiosos, però així i tot es troben íntimament lligats a la variada gastronomia associada a aquestes festes, meu cor als meus llavis.» Per això, compro- festa de Nadal. Pensem, per exemple, en el preciós Cant des dels torrons fins al cava. Tots aquests costums vem si celebrem el Nadal només per fora o de la Sibil·la, que d’uns anys ençà es recupera a moltes de tan propis de la festa de Nadal, també ho són al per dins de nosaltres mateixos, al cor dins les nostres esglésies i catedrals; o en el costum de fer el meteix temps de Catalunya, no ho oblidem. Es miri de la llar i ajudant els infants perquè el pessebre, que de les cases ha passat a fer-se també a les des d’on es miri, doncs, tenim l’obligació de conti- visquin en el veritable i profund sentit amb escoles; les nadales, que es continuen cantant com a pe- nuar-les celebrant. tota senzillesa.