Carmen GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1992-93

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu .1 ®

Carmen

Òpera en tres actes Text d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy basat en la novel·la de Prosper Mérimée Música de Georges Bizet

(Amb sobretitulat)

Estrenada el 3 de març de 1875 a l'Opéra Comique de París Estrenada el 26 de gener de 1888 al Gran Teatre del Liceu

Funció de Gala

Dimecres, 17 de març, 21 h. funció núm. 72, torn A

Divendres, 19 de març, 21 h., funció núm. 73, fora d'abonament Dissabte, 20 de març, 21 h., funció núm. 74, torn C Dimarts, 23 de març, 21 h., funció núm. 75, torn B Dimecres, 24 de març, 21 h., funció núm. 76, torn E Dissabte, 27 de març, 21 h., funció núm. 78, fora d'abonament Diumenge, 28 de març, 17 h., funció núm. 79, torn T Dimecres, 31 de març, 21 h., funció núm. 82, torn D ®

EL CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU agraeix a

fundación �I TABACALERA

el patrocini d'aquesta producció Es muy grato para la entidad que presido, estar presentes una vez más en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, con motivo del estreno de la producción de Carmen de G. Bizet, dirigida por Núria Espert.

La colaboración con esta producción se remonta a 1991, cuando el Gran Teatre del Liceu nos propuso patrocinar lo que en aquel momento era un gran reto artístico: realizar una nueva versión de la famosa ópera en la ca-producción con The Royal Opera House-Covent Garden.

Desde su estreno mundial, en el Covent Garden, Tabacalera co­ laboró con el Consorci del Gran Teatre del Liceu como empresa patrocinadora, participando asimismo de su estreno en España con motivo de la inauguración del Teatro de la Maestranza el pasado 23 de abril de 1992, en Sevilla, su ciudad inspiradora y marco natural de la ópera. Ahora, Fundación Tabacalera, heredera de esta colaboración, se complace en poder presentarla en el Gran Teatre del Liceu.

Germán Calvillo Presidente de la Fundación Tabacalera ®

Carmen

Carmen Kathleen Kuhlmann (17, 20, 24, 28 i 31) Victoria Vergara (19, 23 i 27) Don José Neil Shicoff (17, 20 i 24) Christopher Doig (19, 23, 28 i 31) Escamilla Kristinn Sigmundsson (17,20,24,28 i 31) Enrique Baquerizo (19, 23 i 27) Micaela Adrianne Pieczonka (17,20,24,28 i 31) Susan Chilcott (19, 23 i 27) Zúñiga Stefano Palatchi Andrés Antoni Lluch Morales Lluís Sintes Dancairo Vicenç Esteve Remendado Josep Ruiz Frasquita Mª José Sánchez/Rosa Mª Conesa Mercedes Maria Uriz Un gitano Cristóbal Viñas

ESCOLANIA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT de l'Escala Pia Balmes Direcció musical: Mireia Barrera; Direcció artística: Jordi Farrera

Direcció musical Uwe Mund Direcció d'escena Núria Espert Escenografia Gerardo Vera Disseny de vestuari Franca Squarciapino Disseny de llums F. Mitchell Dana Direcció de moviment Stuart Hopps Coreografia Cristina Hoyos Director del cor Romano Gandolfi Subdirector elel cor Andrés Máspero Realització disseny ele llums Albert Faura Realització de la coreografia Juan Ortega Perruqueria Mario Audello, Milà Sabateria Valldeperas, Barcelona Nova ca-producció Royal Opera House Covent Garden / Gran Teatre del Liceu.

Estrenada a Londres el 26 d'abril de 1991.

Violí concertino Josep M. Alpiste Traclucció ciel sobretitulat Josep M. Fulquet, L'Avenç, S.L., Barcelona

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Materials musicals Alkor Ed.ition-Bâreru-eiter, Kassel En harmonia amb ® el Liceu. Contingut argumental

Lloc de l'acció: Sevilla i el camp andalús. Època: pels volts de l'any 1820.

Don José, caporal de dragons, enamorat de Carmen, és correspost per aquesta i deserta de l'exèrcit. Ella, però, aviat s'enamora de nou, aquesta vegada del torero Escamillo. Don José ha de marxar cap al seu poble per veure la seva mare moribunda, però torna a Sevilla i prega a Carmen que torni amb ell. Carmen la menysprea i Don José la mata. Iberia patrocina la temporada. ACTE I més Aquest any, que mai, La Fàbrica de Tabacs IBERIA dóna suport Uns soldats, davant el cos de guàrdia d'una caserna, veuen com a la música i als afeccionats la gent va i ve per la plaça. Micaela cerca Don José, però el caporal al "bel canto ". Morales li diu que encara no ha arribat. Poc després, envoltada Perquè, un any més, /BERIA per la canalla, entra una nova guàrdia amb el brigadier Don José serà al Gran Teatre per fet el relleu corresponent. Després del tràmit militar, Morales del Liceu. diu a Don José que ha vist Micaela, i el lloctinent Zúñiga li pregunta sobre les cigarreres de la fàbrica propera, però Don José només pensa en Micaela, la seva amiga des de la infantesa. Sona la campana de la fàbrica i les cigarreres surten a la plaça per fruir d'un breu esbarjo, i es veuen encerclades pels seus admiradors. Finalment, tots posen els ulls en l'atractiva Carmen, que coqueteja amb tothom i fa avinent el que és l'amor per a ella. Don José no li fa gaire cas i ella li llança una flor abans de tornar a la feina amb les seves companyes. Quan Don José resta sol arriba Micaela, que li porta notícies de la seva mare. Tots dos dialoguen tendrament i, en allunyar-se Micaela, Don José llegeix la carta en què la seva mare li aconsella de casar-se amb Micaela. Un fort soroll a la fàbrica

fa que Don José i els soldats hagin d'anar a posar fi a una intensa baralla entre Carmen i una tal Manuelita. Don José porta detinguda Carmen; és interrogada per Zúñiga, però es nega a contestar. IBERIAJ: L'oficial decideix que Carmen sigui conduïda a la presó per Don José. Tots dos resten sols uns moments i Carmen, lligada de mans, engalipa Don José amb els seus afalacs, fins al punt de convèn- ®

al cer-lo que la deixi escapolir, tot prometent correspondre desig ACTE III ha sabut fer néixer. Don José la deslliga i, quan la condueixen que Els contrabandistes a la presó, Carmen empeny els soldats i aconsegueix escapar-se. En un intricat camí per on els contrabandistes intenten dur a ter­ Don José és arrestat. me el negoci, Carmen veu com s'està apagant el foc del seu amor per Don José, un Don José gelós i també amb remordiments per ACTE II haver deixat de ser un home honest i complidor del deure. En La Taverna de LilIas Pastia un moment de repòs, Frasquita i Mercedes tiren les cartes, que els un Després d'un bon àpat, tothom balla i canta a la Taverna de Lilias prometen esdevenidor feliç i sense problemes. Carmen vol cau saber és el seu les cartes Pastia, que també és un de negocis de contrabandistes. Carmen, també, per aquest mitjà, quin futur, però li anuncien la mort. Mentre les van a a més, canta la chanson bohémienne, poc abans de l'arribada dones distreure els duaners, els contrabandistes intentaran i triomfal d'Escamillo, torero famós, que es veu envoltat pels seus passar les mercaderies Don José el moment admiradors mentre parla de la tauromàquia, els seus riscs i l'ambient vigilarà l'indret. És en què l'escena resta buida i apareix cercant Don de les corridas. Escamilla, abans de marxar, galanteja Carmen sense Micaela, José; s'amaga poc després, perquè ha sentit èxit. el tret que Don José ha disparat contra una ombra. Aquesta ombra i és la confessa a Don el seu amor Se'n va tothom, menys Carmen, Frasquita, Mercedes, Dancairo d'Escamillo, que José per Carmen,

enraonen amb cosa la de es un duel Remendado, que sobre certs negocis relacionats que provoca gelosia l'ex-brigadier; produeix entre els dos un duel no el contraban. Carmen, però, de moment només pensa a esperar rivals, amb navalles, que té conseqüències un mes a la fatals a Escamilla a la intervenció de Carmen i els seus Don José, que ha estat degradat i acaba de passar per gràcies la deixen sola i amics, esverats tret han sentit. Escamilla invitant presó per haver-la deixat escapar. Els companys pel que s'acomiada, de seguida arriba l'ex-brigadier, enamoradíssim. Quan Carmen balla tothom a la seva pròxima corrida a Sevilla, i quan diu «et qui m'aime reclama la viendra » fa créixer la de Don Tot és desco­ per a ell sol, se sent lluny el toc de retreta que presència y gelosia José. seguit berta a Don la dels soldats a la caserna. Don José vol anar-se'n i Carmen vol retenir Micaela, que prega José que segueixi perquè la seva mare està a de morir i reclama la del fill. el seu sincer amor d'aquest instant. Davant les protestes de Carmen, punt presència Carmen Don i li diu se'n cosa Don José li declara el seu amor. Carmen li diu que, si aquest amor menysprea José que vagi, que fi­ nalment fa en un estat de excitació tot a en és vertader, la segueixi a la muntanya amb els contrabandistes. gran dient Carmen, a a la caserna arriba to es tornaran a veure. Don José dubta i quan es disposa retornar amenaçador, que el deixi Zúñiga, que, amb un cert menyspreu, pretén que Don José tranquil amb Carmen. L'ex-brigadier s'insubordina amb l'oficial i La Plaça de braus Davant la de braus de La a es viuen els desembeina el seu sabre. Carmen demana ajut i els seus amic:s Plaça Maestranza, Sevilla, animació immobilitzen i desarmen Zúñiga. Don José no té més remei que moments de gran que precedeixen l'inici de la cursa en desertar i unir-se als contrabandistes. què pren part Escamilla. Venedors, espectadors i tafaners van a veure l'arribada dels convidats, les autoritats i les quadrilles de toreros i picadors. Carmen i Escamilla, abans que aquest comenci la seva actuació, es declaren el seu amor. Malgrat que Frasquita i Mercedes aconsellen a la seva amiga que vagi a veure la cursa amb elles, perquè han vist Don josé pels voltants, Carmen decideix esperar-lo tota sola, disposada a enfrontar-se amb el seu destí. Don José, desesperat i encara pres en les xarxes de l'amor, suplica a una nova vida. Carmen Carmen que vulgui començar amb ell respon amb brusquedat: "Non, je ne t'aime plus». Se senten les ovacions Don a Escamillo i Carmen vol ocupar la seva localitat, però José ho impedeix. Noves súpliques de Don José i afirmació per part vessar el de Carmen del seu amor per Escamillo. La gota que fa vas es produeix quan Carmen llença l'anell que li havia regalat Don José. Aquest mata Carmen i es lliura a les autoritats, tot afirmant encara el seu amor per Carmen i plorant sobre el seu cos.

Hoy VA A DISFRUTAR DE UN ESPECTÁCULO ÚNICO. DEJE QUE EL LÁSER DISC LO HAGA INOLVIDABLE.

¡;:-"--- - �-�

_" 1-" _.-- , : .. � Ej" �-- �-:-_:.: . --�_..

@PIONEER The Art of Entertainment

...•.••

. : '�r����t�' .; ����� '; ���l��;e'r� 'd�' ;o�' s'i��i'e�;�s' se establecimientos y beneficiará de un 20% de descuento en la compra del Láser Disc "Carmen»: Gong Discos" Discos Castelló" Virgin" Discomanía

Video - Instan" Video Club Vergara Comercial Vidosa, S.A.

Nombre y apellidos: .

Dirección: . . . c.P.

Teléfono: ...... : Modelo de reproductor que posee: Promoción válida hasta el 17 de abril de 1993 del acte de Carme". • Manuscrit autògraf primer 0' .. ORBIS · FABBRI LE PRESENTA OPERA

GRABACIONES EXTRAORDINARIO EN VIVO REPERTORIO Desde los teatros más AIDA Verdi LA TRAVIATA Verdi famosos del mundo: CARMEN Bizet LA BOHÈME Puccini Scala de Milán, LAS BODAS DE FIGARO Mozart Covent Garden, de Londres REQUIEM Kleines Festpielhaus Verdi de Salzburgo, NORMA Bellini de Staatsoper Viena, LA FLAUTA MÁGICA Mozart de San Francisco ... Ópera Puccini , LA CENERENTOLA Rossini LAS MAS COS! FAN TUTTE Mozart LOHENGRIN Wagner MACBETH Verdi

VOCES EL BARBERO DE SEVILLA FAMOSAS Rossini Los directores LUCIA DI LAMMERMOOR Donizetti mejores SANSÓN Y DALILA Saint-Saens CAVALLERIA de a: RUSTICANA Mascagni orquesta dirigen TOSCA Puccini

José Carreras LA CLEMENZA DI TITO Mozart Cotrubas Ileana FIDELIO Beethoven Plácido Domingo EL MURCIÉLAGO J. Strauss MireUa Freni LA GIOCONDA Nicolai Glúaurov Ponchielli Luis Lima ELECTRA R. Strauss

Eva Marton IL TROVATORE Verdi Norman Jcssye LA GAZZA LAD RA Rossini Luciano Pavarotti TURANDOT Puccini Margaret Price Ruggero Raùnondi UN BALLO IN MASCH ERA Verdi Joan Sutherland DON GIOVANNI Mozart Kiri Te Kanawa LUISA MILLER Verdi Slúrley Verrell... IL MATRIMONIO SEGRETO Cimarosa

inclllibreto Monografía que Vídeo VHS HI-FI de excepcional de la * CADAENTREGA: bilingüe ópera calidad técnica ORl2V• FABBRI llame al 280 05 12 Para mayor información teléfono ®

El perfil vo e a I

La immensa popularitat assolida per l'òpera Carmen arreu del món li ha creat greus problemes d'identitat vocal. Nascuda amb la estructural configuració d'una opéra comique, on predominava la lleugeresa en el tractament de la veu i la vivacitat dramàtica dels la versió diàlegs parlats, "internacional» preparada per Ernest Guiraud a les per representacions vieneses del mes d'octubre de 1875, amb l'eliminació dels efectes de Melodram, la supressió d'alguns de música compassos -el clamorós abreujament del duo de te­ nor i baríton, deixant aquell "Nous sommes manche à manche" que ja ningú no sap què vol dir- i la substitució de tots els fragments parlats recitatius ha convertit pels musicats, Carmen en una òpera de contaminacions heroiques i veristes, on cada "divo" ha afegit un més fraseig ample i una accentuació de ritmes més feixuga. Caldria, per tant, distingir allò que és el perfil vocal de la Carmen YEARS d'allò ha amb original que esdevingut l'engrossiment acumulat per la versió ... Guiraud al llarg dels anys amb el problema addicional, de la versió ara, ... WILLIAlVI Oeser, que pretén tornar a l'original sense, però, els mitigar esgarips dels cantants, als quals, d'altra banda, la LAWSON"S dels actuals teatres magnitud d'òpera i el gruix de les orquestres no els són permeses altres opcions. El paper de Carmen és decisiu per al reeiximent de qualsevol representació de l'òpera. Mezzo-soprano per tessitura i actriu per les exigències dramàtiques del personatge, ambdues condicions concorrien en la protagonista de l'estrena, Célestine Galli-Marié. La personalitat d'aquesta cantant havia atret ja l'atenció de Vic­ tor el en l'obra Massé, primer pensar de Merimée per a una òpe­ ra -amb llibret de Sardou, però-, en un projecte que no arribà a Lerme. Massé definí la seva veu com "piquante et moelleuse" i les seves dots d'actriu com una "mélange de grâce féline et d'énergie farouche". tessitura de Malgrat aquesta mezzo-soprano volguda per han estat l'autor, moltes les sopranos que s'han apropiat del rol, tot les aprofitant -puntature- a l'agut, que Bizet va preveure com a opcionals, des de la Patti o la famosa Emma Calvé -que podia arribar al fa tot i sobreagut, tenint uns registres central i greu molt considerables- fins a Geraldine Farrar, Mary Garden o Rosa Ponselle, amb intèrprets discogràfiques tan il·lustres com les que qualse- u N vol afeccionat podria esmentar. En tot cas, cal que Carmen tingui i una veu càlida, fluida i lluminosa, amb un centre lleuger a vellutada i -sfu­ timbrat i una capacitat provada per l'emissió mata".

en actes té un Don José és un líric que, si els dos darrers innegable braó dramàtic, ha de poder cantar amb bona línia i so cobert i melangiós el duo amb Micaela i l'ària «La fleur que tu m'avais veu i jetée", que vol sensualitat i no pas una gran descontrolada, es resol que té un si bemoll agut que guanya en elegància quan una veu i en pianíssim. Ja ens recorda Celetti, però, que ampla automàticament un plena per a aquest rol no desqualifica tenor, per manca d'estil. Escamillo és la típica part de baix-baríton francès, amb capacitat extrems de la cosa demostrar per brillar en els dos tessitura, que pot tallant a bastament en el seu célebre -Toast-, en ritme de marxa molt nitidesa assolir-ne tot l'efecte. i que cal pronunciar amb per De Micaela no cal dir-ne res: un cant intimista i amorosit per al duo del primer acte i un lirisme intens per a la gran ària del ter­ el més cer, on tothom hi està bé. Probablement sigui aquest paper tenir agraït de tot el repertori: cantar poc i bonic, i assegurada l'ovació. Allò que se'n diu una «bicoca". Marcel Cervelló

JESUS DEL p O Z () T M o s L o A D M ®

Els espais de Carmen i Don CUESTA José a l'escenografia catalana

"Una a plaça Sevilla. A la dreta, la porta de la fàbrica de tabac. Al cara al un fons, públic, pont practicable que travessa l'escena en tota REGALARLO la seva extensió. S'hi accedeix una escala per de cargol que arrenca del costat de la porta de la fàbrica. La part de sota del és A pont practicable. l'esquerra, en primer pla, la caserna del cos de Al seu una guàrdia. davant, petita galeria coberta, elevada per dos o tres del cos esglaons. Prop de guàrdia, a un arrner, les llances dels amb les seves dragons banderes grogues i vermelles". "La

taverna de Lillas a Pastia. Taules dreta i esquerra. És el final d'un els coberts estan sopar; en desordre. Dos gitanos rasquen la guitarra a un racó i dues gitanes dansen al mig de l'escena". "El teló s'aixeca damunt dels rocams: paratge pintoresc i salvatge; soledat com­ i nit pleta negra. Passats alguns instants, un gitano apareix al capdamunt; després, un altre; després, altres dos, després, vint i més, aquí allà, baixant o pujant". "Una plaça, a Sevilla. Al fons de l'escenari, els murs de les velles arenes; l'entrada és tancada un vel. És un per llarg dia de cursa; gran moviment a la plaça;

mercaders " d'aigua, de taronges, de ventalls, etc ...

són els llocs Mehilhac i van Aquests que Halévy somniar per a la seva versió teatral de la Carmen de Merimée. Les seves línies essencials hi són descrites amb la cura de detalls pròpia del teatre realista postromàntic, tanmateix dins d'un to general de sobrie­ tat. Quatre entorns que són a la vegada anecdòtics i evocadors i que han rebut tractaments molt diversos al llarg dels 117 anys de vida de des del a l'òpera, de l'estrena l'Opéra Comique de París, el 1875, obra dels escenògrafs Jambom, Bailly i Daran, fins als més recents com, entre d'altres, els de Wakhevitx, el 1983, de el i de el Lazaridis, 1989 Vera, 1991, per als muntatges respectius de Brook, Pimlott i Espert. Alguns muntatges d'aquesta llarga història, especialment els de les primeres dècades, són, de manera quasi sistemàtica, mimèticament amb la lletra SABEN MEJORAR CON LOS AÑOS. respectuosos de les acotacions realistes J&B RESERVA. DEDICADO A LOS QUE citades; d'altres, proposen incipients tempteigs de llicències formals o cromàtiques o bé decidides estilitzacions, distorsions, contraccions i operacions ®

en la traducció de la veritat del lloc, allunyat de tota temptació de a de mitificació tipisme "pompier», tan del gust del moment: un d'arcades i porxo blanques austeres per a la caserna, a l'esquerra de central _ l'empedrat de la plaça que es tanca perspectivament fins a la novena caixa de l'escenari!- i, a la dreta, un entramat de reixes, i tanques, rampes pilastres, davant la majestuosa façana de la Fàbrica obliqua de Tabacs. És l'amor a la reproducció dels materials donen valor moral als llocs construïts amb ells: esbós de qu,� pedres Maurici Vilomara: maqueta de l'acte primer (1888) i el seu al Gran Teatre del Líceu. que aquí compensen pes per la seva articulació amb les l'acte segon (probablement 1929-1930) per (Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona) branques frondoses dels arbres.

al final de la seva Vilomara va Cap vida, abordar l'acte segon, del alteren el rostre extern dels llocs per Salvador de síntesi compositiva que qual Alarma cuidaria la realització. L'esbós -el mateix les evocadores i la càrrega dramàtica; un els potenciar-ne possibilitats que encapçala programes liceístics de la present temporada­ arriba fins a la total de concreta, és un de ritme i tercer grup negació l'aparença prodigi d'atmosfera. A l'espai presidit pel tran­ traduir visualment -des de diverses de l'abstracció septe frontal de dos i per possibilitats pisos per l'escala lateral que accedeix al tensions immanents a des de de nuesa- les corredor hi conflueixen plàstica plantejaments superior, àmbits diferents de llum noc­ lectura drama­ a en les seves entranyes des d'una turna: la de la zona l'obra, pouant gran central, banyada càlidament pel gran fanal contenen les anècdotes la túrgica precisa. En definitiva, espais que groc; que ve -des de la dreta- del pati interior blanca de lluna. en i història de Carmen i Don josé, i/o que la de la nit intensament a de la tràgica propostes blava, fora, darrera d� la porta central les i els destins. i de les arcades de la tradueixen plàsticament passions galeria superior, en les quals es perfila la enfrontat Tres d'una manera s'han silueta emblemàtica de La Giralda. La escenògrafs catalans, especial, pedra, la fusta i l'aire -o, concebre i resoldre Es tracta de la amb la tasca de aquests espais. millor, representació pintada de tots aquests elements­ Castells (1883-1969) i Anto­ en una síntesi Maurici Vilomara (1848-1930), Josep s'interpenetren bellíssima. És un «espai emocionat», lliure del ni Clavé (1913). convencionalisme i la rigidesa de molts decorats «d'ofici» realista. Vilomara fou un dels mestres indiscutibles de la gran tradició del corrent tradicional. seus treballs el rar i difícil miracle Un dels pocs a assolir amb els externa de la realitat. A de la sota la més estricta aparença Josep Castells era, a més un poesia d'escenògraf, promotor de super­ l'exactitud seves obres es fusionaven la robustesa i la espectacles. Creador i ànima del les lleugeresa, Teatre Circ Olympia, va introduir i la vibració moral dels llocs, la en les seves cèlebres revistes i el clima, els detalls descriptius musicals dels anys 20 i 30 un sofis­ dels elements i el seu vol .als ticatvocabular¡ perfecta proporció i articulació cap d'estilitzacions vinculades als -isrnes- de les De la dominis de l'ericis. Va abordar Carmen en dues ocasions. avantguardes europees, i especialment del decorativisme. a de de Universal La seva versió de primera, per l'estrena liceista 1888, any l'Exposició Carmen, coneguda en quatre maquetes de l'Institut bé el del del sembla de Barcelona, coneixem especialment primer acte, qual Teatre, contenir una proposta mixta entre les fórmules de del conserva la de les col·leccions Teatre de la Natura -a l'aire es maqueta, peça important lliure-, segons que suggereix assoleix una rotunda densitat gràcies l'absència de telons l'Institut del Teatre. L'espai penjats, substituïts per peces plantades damunt i a la dels recursos les i les a la seva fragmentació compositiva qualitat taules, possibilitats del ciclorama del Liceu, instal·lat l'any ficció de volums i relleus 1955. Els íllusíonístícs exercits: perspectiva, pintats, quatre espais presenten tres elements comuns: l'abandó

els volums ... Tot al servei de la sinceritat del en la pintura de la llum sobre rigor reproducció dels detalls; la proposta d'una ® ®

que li donen caràcter de íntim lloc i protegit de les mirades exte­ riors. Al centre, el la -tablao-, porta del fons i un pou. A la dreta, sota els l'entrada a la taverna. emparrats florits, Invadit per una

luxuriosa - vegetació -flors, testos, plantes enfiladisses, emparrats ... i tractat en una simfonia multicolor (blaus, liles, grocs, vermells, verds, a la taronges) que crepita llum dels fanals, és, a més, un a la reclòs a espai vegada i obert l'exterior, del qual es perfilen les siluetes de la Torre del Oro i de les veles dels vaixells del Guadalquivir. L'acte tercer la opta per concisió. Runes i muntanyes, de formes accidentades es que retallen sobre un cel nocturn, hi són tractades sense detalls realistes. La uniformitat cromàtica verdosa, que es tenyeix amb matisos vora rogencs el foc, confereix al paratge un cert caràcter fantasmagòric. L'abundància de rampes, camins sinuosos i com els de racons, l'estança-cova, li atorguen un caire de clandestinitat. Els arbres tortuosos, els cactus i la pedra n'accentuen la duresa. Al darrer acte, un element metafòric a entre la s'incorpora l'estampa típica: gran ferma obliqua que dóna a voltants de pas l'entrada de la de a Josep Castells: esbossos dels quatre actes (pels 1955) principal plaça braus, l'esquerra, i la de Gran Teatre del Liceu. del Teatre de la Diputació Barcelona) casa amb un balcó a per al (Institut florit, la dreta, s'imposa, com un signe fatal, el vermell de la porta -oberta- d'accés a l'arena i del «burladero» dels àmbits, juxtaposició horitzontal -quasi cinemascòpica- q�e que, al seu darrera, la circumda. en una de les fórmules de fa pensar recuperació l'escenografia «cro­ i l'accentuació decorativista del color, propera al Una tercera medieval; opció, ben diferent, és la d'Antoni Clavé. Mitjançant una mo tret en el abunda el tema del teló de boca: una folklòric», qual desfiguració més rotunda de l'anècdota i una potenciació dels reventada -recalzada en un mantó de Manila, un valors gran pandereta expressius dels materials, el gran artista accentua el valor de la ram de clavells i una xarxa de boles d'arboç- qual dramàtic dels Creador típica espais. profundament líric, a més de reno­ sem­ una ballarina i, al fons, una calessa que vador incessant sorgeix espanyola dels llenguatges plàstics, les seves escenografies extreta d'un cartró del bla goyesco període 1945-1955 van fer saltar a trossos la convenció dels Les L'acte accentua els ritmes d'una acció en moviment. telons a primer peces pintades il·lusionísticament, per submergir-se en escales s'eleven dins del al centre, articulen l'espai, una recerca dins de que pont, la corporeïtat dels materials. Als cinc actes i els seus colors concebut com una Els llocs representats de la seva Carmen a àgora. -per la versió coreogràfica de Roland Petit, el la massissa, és rogenca; les de potencien tipisme; caserna, cas:s 1949- l'articulació entre els volums arquitectònics i els objec­ son altes com un mirador sobre els esdevemments, tes - del ... darrera, -fanals, cadires, llits, rodes, cavallets opera com un collage la esvelta i senyorial, combina el groc i l'ocre, blanques; fàbrica, apassionat que planifica tridimensionalment els espais, els quals Alcàssers i de La color al fons, els murs dels potencia tres el valor aquest que tenyeix, per mitjans: simbòlic assolit per les mides els A del Giralda. L'acte espais. l'esquerra pati, dels diversos la seva segon fragmenta elements, ubicació, el seu color o, sobretot, de de amb escales d'accés al balcó, ple gelosies la seva a l'habitatge Carmen, condensació partir d'una operació de síntesi; la tensió ® ®

Antoni Clavé: esbós de l'acte cinquè de la versió de Ronald actes de la versió de coreogràfica Antoni Clavé: esbossos dels quatre primers coreogràfica Petit per als Ballets de París (1949). (CoHecció de de París de l'artista) l'artista) Ronald Petit per als Ballets (1949). (Cot-Ieccíô

i les Al quart acte, el recurs de la síntesi quasi expressionista a què sotmet la composició; con�ota­ conceptual i la seva traducció sovint medits -assoleix un cim. dels cions emotives de les textures dels seus materials, plàstica L'espai contrabandistes -aquí, a un fosc carreró dins de la ciutat- està aleshores en el món del teatre. invadit i és significàt per un acte és subratllat munt de velles rodes de Així, el caràcter popular de la plaça del primer carro, lligades amb cordes i apilades a exte­ una de la construcció del fons -amb una escala irregular de fusta coberta una lona per la modèstia postada per immensa i entorn- i És la la d'intimitat decrèpita. ... rior que despulla aquell pels estene�01-s. d.e itinerància, rudesa, l'abandó de-tot hedonisme cobreixen. El acte es d1VI­ Al l'accés a la robes velles i multicolors que la segon cinquè, plaça de braus, entre dos cartells -un al mur els interiors de la i l'altre en un cavallet- una dit en dos llocs d'acció successius: respectius ja no és porta vermella. D'aquest motiu, de Carmen. El és concebut com un Clavé n'extreu només el taverna i de la cambra primer valor essencial: el color. El seu accés a caràcter obert de la central, sota una la estarà aparador ambigu: el part plaça ocupat per una pura, immensa i quasi infòrmalista fanalets de i una i càlida amb el taca de vermell de la renglera de paper gran lámpara, sang: que explica l'horror reflectit en els rostres es on es troba el mostrador del bar, al fons, dels porxo contrapu.nta espectadors que, representats amb esquematisme expressio­ una escala amb l'espai superior, al qual s'accedeix per extenor: nista, assisteixen a la tragèdia. darrera una barana I és visible de manera contundent. Allà, estilització i metàfora: tres que Realisme, camins viscerals recorreguts cortina de de Carmen. dues la -l'enigma- l'espai la nostra un cadires, s'imposa per escenografia per assolir mateix objectiu: el de encaixonat dues formen A dintre seu -al tercer acte- i per parets que conferir a un buit i espai neutre -el de l'escenari teatral- un valor de ferro un de violenta falca, elUit de barres d'aquella que angle rar, afegit per miracle de l'art: el de la seva transformació La cortina màgica sense remei intern de Don José. ha trasbalsat l'equilibri en espai poètic. -amb entreoberta a la llum és de groc càlid; la finestra persiana amb les robes de Carmen- de Isidre de la lluna, prop del bagul obert Bravo blau fred. ®

Georges Bizet (1838-1875)

Cronologia

1838 Georges Bizet neix el 25 d'octubre a París al si d'una famí­ lia musical: el seu pare era professor de cant, la seva mare pianista i el seu oncle cantant. 1847 els estudis al Comença Conservatori, on aconsegueix, fins l'any 1854, primers premis de solfeig, piano (1852), fuga i orgue. 1853 Entra a la classe de composició de Jacques Fromental Ha­ lévy, el famós autor de La juive. Escriu 1854 les primeres obres: el Grande Valse de Concert i el Nocturn en fa major. 1855 És de la l'any molt coneguda Simfonia en do, la primera audició de la qual, però, no té lloc fins l'any 1935. 1857 de les Després representacions de l'opereta Docteur Mi­ racle a París, aconsegueix el cobejat Gran Premi de Roma amb la cantata Clovis et Clotilde.

1858 A a GUÉS Roma, la Vil·la Medici, esdevé popular i gaudeix de fama de com ho poc conformista, demostra el fet que la primera obra envia a que França, després d'haver escrit un Te Deum, és una bufa en estil italià òpera (Don Procopio), en comptes JOIERIA d'una missa, que és el que s'acostumava a fer. 1860 a Venècia Viatge amb Ernest Giraud, que compondria més tard els a recitatius per Carmen, i tornada a París. PASSEIG DE GRÀCIA. 41 1861 Mor la seva mare. Esdevé molt casolà i, amb l'excepció d'un TELÈFON 216 OI 73 viatge amb Gounod a Baden-Baden l'any 1862, pràcticament 08007 BARCELONA fla es mourà mai més de París i la seva rodalia. 1862 La Guzla de l'émir. 1863 al Estrena, Théâtre Lyrique de París, d'una de les seves obres EL REGULADOR BAGUÉS més Les populars, Pêcheurs de perles, un tribut a l'exotisme, un DE LES 105 però amb molt i RAMBLA FLORS. perfum francès encara lluny de la força dramàtica de Carmen. TELÈFON 317 19 74 1865 Ivan IV Les Chants du Rhin. 08002 BARCELONA 1866 Adieux de l'hôtesse arabe. 1867 Estrena de La jolie fille de Pel-th, al Théâtre Lyrique. 1872 Neix el seu fill Jacques (mort l'any 1922) i estrena a l'Opéra sense Comique, gaire èxit, Djarnileb i també una de les seves millors obres: la música d'escena per a L'Arlesienne una d'Alphonse Daudet, partitura meravellosa que ja fa pensar en algunes coses de Carmen, i de la qual també confegeix una Suite per a orquestra.

1873 la de la seva mestra Comença composició obra , Carmen, que esdevindria un dels cims de la història de l'òpera. 1874 Estrena de Patrie per l'Orquestra Pasdeloup i primers as­ saigs de Carmen. 1875 Estrena de Carmen el 3 de març. A finals del mateix mes

emmalalteix Es a greument. recupera poc a poc, però té una i mor recaiguda d'una crisi cardíaca el 3 de juny a Carmen Bougival, quan portava ja trenta-una representa­ cions. Les seves despulles es troben al cementiri de Père­ Lachaise, a París.

L'estrena de va Carmen es fer a París, a l'Opéra Comique, amb la direcció de Deloffre. Els intèrprets principals eren Célestine Galli­ Paul Marié, Marguerite Chapuy, Lhérie i Jacques Bouhy, amb una en posada escena de Charles Ponchard i decorats i vestuari de Detaille i Georges Clairin. El mateix any 1875 s'estrenava a Vie­ en una na, però traducció a l'alemany i per primera vegada amb els recitatius d'Ernest Guiraud. L'estrena a Barcelona va ser al Teatre el 2 Líric, d'agost de 1881, amb la mateixa protagonista de l'estrena mundial a París, Célestine Galli-Marié.

Carmen va en arribar Gran Teatre del Liceu ze- _ aquest el 26 de b ner de Goula 1888, dirigida per Joan i cantada en els papers Bizet (1838-1875) Georges principals per Lissin Fraudin, Emilia Corsi, Dante del Papa i Ma­ nuel Carbonell. L'historial liceista d'aquesta obra és ben impor­ re La tant i resumir-lo es fer esment 1868 Variations chromatiques. Nocturn en majar. Coupe per podria d'alguns noms que l'han cantat al du roi de Thulé. nostre escenari, com els de Conxita Supervia, Concep­ ció 1869 Matrimoni amb Geneviève Halévy, filia del seu mestre. Callao, Maria Gay, Aurora Buades, Giuseppina Zinetti, Elena Gianna 1870 Durant el setge de París, s'enrola en la Guàrdia Nacional. Nicolai, Pederzini, Giulietta Simionato, Fiorenza Cossotto, a Grace Elena Obraztsova i Estrena Baltsa , entre les Carmen 1871 jeux d'enfants (dotze peces per piano, orques- Bumbry, Agnes , mentre també trades més tard per ell mateix). que podrien ser destacats com a intèrprets de Don L a R e e o m e ® p n s a

José els noms de Bernardo de Muro, Luis Canalda, Giovanni Ze­ natello, Antonin Trantoul, Miguel Pleta.jHípòlit Lázaro, John Su­ Cuentan un hombre sabio llivan, Josep Palet, Cristóbal Altube, Francesco Medi, Pedro La­ que plantó en sujardín un árbol subiendo sólo virgen, Richard Tucker, Plácido Domingo i Josep Carreras. que daríafruto pasadas tres décadas. Al nostre Gran Teatre, Carmen s'ha fet cent noranta-sis vegades, la darrera, abans de les d'enguany, el 30 de desembre de 1986. Este hecho llegó a oídos del rey Per tant, aquesta temporada arribem a la xifra de dues-centes que le mandó llamar y le dijo :"Eres muy representacions d'aquesta obra en aquest escenari. optimista

El sabio le respondió:

"QwzÎi It p eda gozar de u frutopero mis sl,lcesores

se beneficiarán como yo me be béneficiado del trabajo �e mis predeçes,?res".

de Después treinta años el árbol porfin dió dos frutas el y sabio fue a palacio para donársela .. a Sit rey.

El monnroa, agradecido, le recompensô deforma espléndida.

Un campesino, enterado de que el rey había pagado

con oro dos llenó una frutas, ean.asta con las frutas de Sit huerta

se y presentó en palacio exigiendo la misma recompensa.

El rey despidió al campesino diciendo: "Echadfuera a los que actúan por imitación sin comprender

que la récompensa. siempre está en proporción al esfuerzo".

TA-NAl

Amplificador de potencia monoaural Pura clase A Potencia continua

( 20 liz - 20 KHz, THO 0'05 % ) 100W ( an 200W ) ( 40 ) 550W ( ln ) o

SONY PRECIO APAOX.690.000 PTS. ( CADA UNIDAD) Audio Digital Hay pocos instrumentos tan bien afinados como éste. UWE MUND (Director musical) Va néixer a Viena i als 14 anys Die Walküre; també hi ha dirigit donà el seu primer concert de Wozzeck, Der Rosenkavalier, piano. A la Universitat de Viena Moses und Aron, La clemenza di cursà germàniques, Tito, Un bailo in mas­ direcció, composició i chera, La Gioconda, Als 20 piano. anys fou Parsi/al, , Die nomenat Director dels Meistersinger von Petits Cantors de Vie­ Nü rn berg, Elektra, Si­ na. Durant el 1963 fou mon Boccanegra, Ca­ mestre repetidor de priccio, Die Zauber­ Herbert von a Karajan flote, Idorneneo, La l'Òpera de Viena i, Traviata i Lohengrin. després, mestre assis­ Des de juliol de 1987 tent als Festivals de Salzburg i és Director de l'Orquestra Sim­ Ha a de fònica El Honda es como La es suave, por Bayreuth. dirigit l'Òpera del Gran Teatre del LEGEND Legend suspensión Liceu, un instrumento musical. Su eso el Legend se desplaza par el de Viena, Òpera París i altres activitat que compagina amb motor es de una precisión singu- asfalto como las notas por el pen- teatres Al Liceu de­ diverses en lar, y sus 204 caballos responden tagrama. importants. actuacions diferents de inmediato a la menor presión La calidad de los acabados y butà la temporada 1982-83 amb teatres i sales de concert. sobre el acelerador. La nobleza de los materiales en el Legend es d'òpera de las aleaciones con que está sólo comparable a la de un construido la exactitud milîmé- Stradivarius. y NÚRIA ESPERT tnca de sus piezas, permiten que El Honda Legend es realmen­ (Directora d'escena) el del te como un instrumento musical. Neix a de motor Legend interprete l'Hospitalet Llobregat la soltera, Salome, etc. (primer a verdadera música. Pero el mejor afinado de todos. (Barcelona) i als dotze anys for- l'estat espanyol i després, també, ma de la part companyia infan- a l'estranger). De 1979 a 1981 és til del Teatre Romea de directora del Centro a com­ Barcelona, la Dramático Nacional a titular del panyia qual Madrid, El 1986 acon­ tres des­ passa anys segueix a Londres un prés. La temporada gran èxit internacional 1953-54 és primera amb la direcció de La actriu al Teatre de Casa de Bernarda l'Orfeó Gracienc i el Alba. El. 1987 dirigeix 1954 protagonitza, per primera vegada (gJ. amb HONDA gran èxit, Medea una òpera (Madama al Teatre Grec de Montjuïc. Se­ Butteiflya Glasgow). Després ha la carrera gueix gran que tothom dirigit també a La Monnaie de coneix, amb grans creacions com Brussel-les (Elektra), Glasgow (La Gigi, Las Criadas, Yerma, Divi­ Traviata), Covent Garden de nas palabras, Pedra, Doña Rosita Londres (Madama Butterfly, Rigoletto i Carmen), Madrid (La Debutà al Liceu la temporada pellîcula Cyrano de Bergerac de obtingut el "César» i 1'"Oscar» al Traviata) i Sevilla (Carmen). 1989-90 amb Elektra. Jean-Paul Rappeneau (1991) i ha millor vestuari.

GERARDO VERA (Escenografia) STUART HOPPS (Director de moviment) Va néixer a Miraflores de la Sie­ en films d'Armendáriz, Gutiérrez Va ser ajudant de direcció del Metropolitan, Orfeo ed Euridice rra, Madrid, l'any 1947 i és lli­ Aragón Rebolledo, Saura, Franco, Scottish Ballet, des de l'any 1971 a Glyndebourne, Die Fleder- i cenciat en Filosofia i Lletres per García Sánchez, Ana Belén fins l'any 1976. Director fundador maus per a la Scottish Opera, les universitats de Trueba. També ha del Movable Works- HMS Pinafore (City Madrid i Exeter. Des de col·laborat amb la hop. Com a treballs ha Centre New York), 1975 treballa pel teatre, companyia de Cristina realitzat, a teatres, Pal Yoeman of the Guard el cinema, l'òpera i la Hoyos i va fer el guió, Yoey, Destry Rides (D'Oyly Carte), Vixen, televisió. En el teatre ha l'escenografia i la di­ Again, The rocky ho- Pikovaia Dama, Christ- treballat en obres de recció de l'espectacle rror show i Carmen mas Eve per a l'English Shakespeare, Castró, Azabache, presentat a jones al West End; The National Opera i Ido­ Txèkhov, Fuentes, l'Expo de Sevilla. En­ Oresteia, Animal meneo per a la Welsh García Lorca i Genet. tre els molts guardons Farm, per al National National Opera. El seu En el terreny de l'òpera destaquen el Goya i el Theatre, Henry VIII, As treball més recent a la a Nacional de Teatro like ha dissenyat escenografies per Premio 1988, you itper Royal Shakespeare televisió és Dreaming per a la Ministeri de Cultu­ En Lucia di Lammermoor, Simon concedit pel Company. l'òpera cal desta­ BBC 2 amb el qual va guanyar Boccanegra, L'elisir d'amare, ra pel conjunt de la seva aporta­ car el seu treball a Macbeth al el Premi Bafta. Macbeth, Wozzeck, Lulu i Car­ ció al desenvolupament de les men. En el cinema ha col-laborat arts escèniques. CRISTINA HOYOS (Coreografia) Va néixer a Sevilla i als 16 anys 1989 formà la seva companyia. FRANCA SQUARCIAPINO (Vestuari) començà a especialitzar-se en Ha actuat a Nova York, Madrid, Nascuda a Roma, va obtenir una Viena, La Monnaie de Brussel-les, flamenc i debutà al teatre del Sevilla, l'Òpera de París, el Co­ beca de tres anys, a la televisió, Ginebra, La Scala de Milà, Festi­ pavelló espanyol de la vent Garden de Lon­ on col-laborà amb Ezio Frigerio val de Salzburg, Covent Garden Fira Mundial de Nova dres, Japó i a molts en produccions de Li­ de Londres, Metropo­ York. El 1969 s'in­ altres indrets de tot el liana Cavani, Renata litan de Nova York, corporà a la compa­ món. A Barcelona ha Castellani i altres. etc. En aquest Gran nyia d'Antonio Gades, actuat en aquest Gran També col·laborà amb Teatre del Liceu s'ha amb el qual formà Teatre del Liceu (Car­ Giorgio Strehler a Milà, vist fa pocs dies el seu parella, cosa que, més men, 1986), Teatre al Piccolo Teatro i a La esplèndid vestuari per tard, féu també al Ba­ Grec (Sueñosflamen­ Scala. En el món del al ballet La Bayadère i llet Nacional Espanyol. cos, 1990), i en la ce­ teatre líric s'han vist el fa tres temporades el Ha destacat també en rimònia inaugural del seus dissenys a Colò­ realitzat per a l'òpera diversos films de Carlos Saura, Jocs Olímpics (1992). L'any 1991 nia,Òpera de París, Elektra. Amb Ezio com Bodas de sangre, Carmen li fou concedit el Premi Nacional Frankfurt, Estrasburg, Òpera de Frigerio ha col·laborat en la i El amor brujo i en actuacions de Dansa i la Medalla d'Or "An­ com actriu a la televisió. L'any dalucía de las altes». ®

ROMANO GANDOLFI (Director del cor) KATHLEEN KUHLMANN (Carmen) en la Zarzuela i el Real de Es diplomà composició i Carlo, (Dies 17, 20, 24, 28 i 31) amb la el de Pa­ piano, màxima puntuació, Madrid, Municipal Rio, Va néixer a San Francisco i es­ Chicago, Londres, Hamburg, al Conservatori A. Boito de Par­ EUA, etc). Al tudià a on rís, Berlín, Praga, Chicago, cantà per Düsseldorf, Colònia, Miami, la seva ciutat na­ Liceu ha ma, dirigit Faust, primera vegada la protagonista de Stuttgart, Pisa, Wexford, Glyn­ tal. Des de 1984 és as­ La del una fanciulla West, Carmen, obra que debourne, etc. Debutà sessor artístic i director La Giocon­ Nabucco, ha interpretat a tot el al Teatro alla Scala de del cor del Gran Tea­ Andrea da, Chénier, món. En el seu reper­ Milà amb Falstaff i al de Les tre del Liceu. Ha tre­ Requiem Verdi, tori destaquen també Metropolitan de Nova a entre al­ ballat com director noces, moltes les interpretacions York amb . de cor al Colón de tres. Ha en enregistrat, per rossinianes, obres També ha aconseguit Buenos Aires a la Petite 0968- Decca, com Semiramide, Il èxits importants amb i a La de Messe Solennelle de 1970), Scala barbiere di Siviglia, La òperes de Monteverdi, amb Milà (1971-1983), Rossini, Freni, Cenerentola, Ermione Handel i Gluck. De- col·laborant amb Von Pavarotti, Rai­ i La donna del '-- Karajan, Valentini-Terrani, lago, butà en aquest Gran Giuli­ mondi i el Cor de Cambra de La Kleiber, Bernstein, Prêtre, que ha interpretat a Parma, Teatre del Liceu la temporada etc. Des de i Cors romàntics i 12 Lieder ni, Abbado, Muti, Scala, Nàpols, Viena, Bonn, Tolosa, 1991-92, com a protagonista de 1970 alterna la direcció coral amb de Schubert, amb Popp, Palacio, el Munie, Bilbao, San Francisco, La Cenerentola. la direcció d'orquestra (La Scala, Cor de Cambra i instrumentistes de l'Òpera de Roma, el Colón, el San La Scala (Fonit Cetra). . VICTORIA VERGARA (Carmen) (Dies 19, 23 i 27)

ANDRÉS MÁSPERO del a (Subdirector cor) Nasqué Xile i ha estat prota­ al costat de Plácido Domingo. els estudis musicals al ciutat on actuà Començà Washington, gonista de Carmen a molts tea­ Altres obres del seu repertori són seu com a al Ken­ país, Argentina. El 1976 fou també pianista tres americans, com els de San Riga/etta, Suor Angelica, Samson i el fou di­ nomenat director del Coro Es­ nedy Center 1989 Francisco, Dallas, et Dalila, The rake's table del Teatro Ar­ rector de cor a la Miami, Vancouver, progress, Guerra ipau, de Summer Du­ gentino La Plata i Opera. Chicago i Nova York Falstaff i La santa de a rant fou di­ de 1978 1982 féu la 1988-90 (New York City Ope­ Bleecker Street. En mateixa tasca al Tea­ rector d'lAVE (Ibe­ ra i Metropolitan), i aquest Gran Teatre del tro roamerican Vocal Municipal de Rio també a Zuric, Lisboa, Liceu debutà la tem­ de Des de Ensemble) i la tem­ Janeiro. Hamburg, Berlín, Co­ porada 1989-90 com a du­ di­ l'any 1982 dirigí, porada 1990-91, lònia, Munie i Tel Aviv. Beatriz Enríquez en rector del cor de la rant tres temporades, L'any 1984 debutà a l'estrena mundial de Des de el cor del Teatro Co­ Dallas Opera. l'Òpera de Viena amb l'òpera de Lleonard la lón de Buenos Aires. temporada 1990-91 Amneris de Aida i el 1988 es­ Balada Cristóbal Colón, al costat un a és subdirector del Cor del El 1988 aconseguí Master trenà l'òpera Goya, de Menotti, al de Montserrat Caballé i Josep la Universitat Catòlica de Gran Teatre del Liceu. Kennedy Center de Washington, Carreras. ® ®

NEIL SHICOFF (Don José) KRISTINN SIGMUNDSSON (Escamillo) (Dies 17, 20 i 24) (Dies 17, 20, 24, 28 i 31) Va néixer a Nova York, on féu ha esdevingut un dels artistes Nascut a Reykjavik, es dedicà Simfonia núm. 9 de Beethoven els estudis musicals a la juíllíard predilectes. Altres grans èxits a la música després d'estudis a Essen, Ievgueni Onieguin a School. Després del debut amb d'una carrera internacional molt científics a la Universitat. Per- Düsseldorf i enregistrà el Co- Narraboth (Salome) al rellevant, els ha acon­ feccionà els estudis mendatore de Don Kennedy Center de seguits als millors tea­ vocals a Viena i a Giovanni. Recentment Washington, seguiren, tres del món, fins a ser Washington. Des de ha interpretat Don com a primers con­ considerat com un dels 1989-90 és membre Giovanni a Stuttgart i tractes, Faust i Don més importants de la companyia de a Düsseldorf, el Re­ Giovanni a Houston i dels darrers anys. En­ l'Òpera de Wiesba­ quiem de Mozart a Lucia di Lammermoor tre els seus enregis­ den, on debutà com a Drottningholm, La a Detroit i Augusta. traments, hom pot protagonista de Don Cenerentola a Dres­ L'actuació a Cincinna­ destacar els de Les Giovanni. Els anys den i Il barbiere di Si­ ti amb Emani, sota la contes d'Hoffmann, 1989 i 1990 cantà viglia a Ginebra. Actuà direcció de James Levine l'any Rigoletto i Carmen. Actuà per Iphigénie en Aulide i Iphigénie per primera vegada al Liceu la 1976, li permeté el debut amb primer cop al Liceu la tempo­ en Tauride a Drottningholm. temporada 1991-92, amb Alido­ Gianni Scbiccbi al Metropoli­ rada 1989-90, com a protago­ L'any 1990 interpretà Die Frau ro (La Cenerentola) i Biterolf tan de Nova York, un teatre on nista de Les contes d'Hoffmann. ohne Schatten a Amsterdam, la (Tannbàuser).

CHRISTOPHER DOIG (Don José) EN�IQUE BAQUERIZO (Escamillo) (Dies 19, 23 i 27) (Dies 19, 23, 28 i 31) Va néixer a Madrid, on estudià a i debutà al Gran Teatre del Liceu Nasqué a Nova Zelanda, on co­ L'incoronazione di Poppea, La l'Escola Superior de Cant, estudis amb Armide. Després mençà la can-era l'any 1974. Poc clemenza di Tito, fenufa, Salome destaquen continuà, amb una beca, a Adriana Lecouvreur i Fedora a després li fou concedida una beca, i Adriana Lecouvreur. També ha que la Universitat de Mi­ Madrid, Cristóbal Co­ gràcies a la qual estudià cantat Il Trovatore a Debutà com a lón al Liceu, a l'Acadèmia de Viena. Nova Zelanda, Wozzeck chigan. Goyescas a Detroit a Londres i altres ac­ De 1976 a 1979 fou a Stuttgart i La núvia professional amb Silvio (I tuacions a París, membre de l'Òpera de venuda, Der fliegende Pagliac­ ci) i seguiren actua­ Edimburg, Jerusalem, Viena i l'any 1980 pas­ Hollander i Carmen a cions a San Diego, Tel Aviv, Viena i Ams­ sà a l'Òpera de Linz. A Colònia. De 1988 a 1992 Saint Louis, Chicago, terdam. Durant la meitat dels anys vuitan­ fou director del Festival Nova York i altres temporada 1991-92 ta tomà al seu país, on Internacional de Nova ciutats americanes. El estrenà The Duenna a alternà la carrera de cant Zelanda, a Wellington, i 1984 debutà al Teatro Madrid i Barcelona, amb la d'administrador des de 1992 toma a de­ Colón de Buenos Aires i el 1985 protagonitzà El gato montés a musical. Des de 1988 ha estat invi­ dicar tot el seu temps al cant. En­ a Madrid. Tornà al Teatro Colón Sevilla i actuà en concerts a tat regular a l'Òpera de Sydney, on guany actua per primera vegada al amb (Le nozze di Praga,Viena, Bilbao i altres ciutats. ha interpretat, entre altres obres, Gran Teatre del Liceu. Figaro Figaro) ® ®

ADRIANNE PIECZONKA (Micaela) STEFANO PALATCHI (Zúñiga) (Dies 17, 20, 24, 28 i 31) Nasqué a Barcelona, on féu els tóbal Colón), Crespel (Les contes Va néixer a Nova York. Quan (Der Freischütz), Laura (Der estudis de cant amb Maia Mays- d'Hoffmann), Podestà (Una cosa vivia a Ontario, un premi del Bettelstudent) i Primera donzella ka i els completà amb Jaume rara), Don Basilio (Il barbiere di

va Francisco Gino Colline (La Canadian Council li perme­ (Elektra) i debutà a l'Òpera de Puig, Siuiglia), tre d'estudiar a Lon­ Viena amb Micaela de Bechi i Ettore Campo- Bohème) i Talbot al i Ro- dres amb Vera Rosza. Carmen, al costat de galliani. Debutà (Maria Stuarda) chefort Bale­ Guanyà els primers Josep Carreras. Ha Gran Teatre del Liceu (Anna Des de can­ premis en els con­ interpretat també la la temporada 1985-86 na). 1988 ta també a altres teatres cursos internacionals Comtessa de Le nozze i des d'aleshores ha

en cent de l'Estat d'Hertogenbosch i di Figaro a Calgary i intervingut espanyol Pleine-sur-mer i re­ estrenà Der Schloss de onze representacions, (Madrid, Sevilla, Las centment ha aconse­ Reimann a Berlín. Ha amb un progrés cons­ València, Mallorca, tant. Gran guit un gran èxit com interpretat la Missa en En aquest Palmas, Tenerife, en i a (Pa­ a Tatiana, en una do mener de Mozart a Teatre ha destacat personat­ Oviedo, etc.) l'estranger producció de Harry Kupfer de Edimburg i Gstaad, amb la di­ ges com els de Rei Ferran (Cris- rís, Tolosa, Buenos Aires). Ieugueni Onieguin a la Volks­ recció de Yehudi Menuhin, i ha oper de Viena. Durant la tem­ donat recitals al Regne Unit, porada 1991-92 interpretà, en­ Suïssa, França, Brasil, Estats Units ANTONI LLUCH LLUÍS SINTES tre altres personatges, Donna i Canadà. Enguany debuta en (Arrdr ês ) (Morales) Elvira (Don Giovanni), Agathe aquest Gran Teatre.

SUSAN CHILCOTT (Micaela) (Dies 19, 23 i 27) Nasqué a Bristol i estudià a la chestra. Susan Chilcott té un Guildhall School of Music and ampli repertori en el terreny del Drama i després al Canadà. Ha concert, que va des de Bach als actuat a les sales prin­ autors actuals. Ha cipals de Londres i cantat a Singapur, també als festivals de Espanya (Madrid, Cheltenham, Chiches­ Granada, Oviedo i ter i Ross on Wye i Barcelona), Alema­ començà a cridar es­ nya, Polònia, França i pecialment l'atenció els Estats Units. De­ amb una audició de butà en aquest Gran Elijah de Mendelssohn Teatre del Liceu la al Royal Festival Hall temporada 1991-92 amb la Royal Philharmonic Or- en un recital líric. ESCOLANIA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT DE ESTEVE RUIZ VICENÇ JOSEP L'ESCOLA PIA BALMES (Dancairo) (Remendado) Fou fundada el curs 1942-43 i en versos indrets de l'Estat. L'any el curs 1946-47 va fer-se'n càrrec 1952 inicià la col·laboració amb Antoni Coll i Cruells, que la di­ aquest Gran Teatre del Liceu, rigí fins al curs 1988-89. Després cantant en l'òpera Cecilia de ha estat dirigida per Montserrat Refice, col·laboració que des Pi, i des de 1992 ho és per Mi­ d'aleshores ençà s'ha mantingut. reia Barrera. Al llarg de la seva També ha col·laborat amb història ha interpretat peces elel l'Orquestra Nacional d'Espanya, més variat repertori, tant litúrgic l'Orfeó Donostiarra, el Cor de com profà. Ha actuat al Palau ele Düsseldorf, els Cors de RTVE i la Música Catalana, a TVE i a di- l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Mª JOSÉ SÁNCHEZ ROSA Mª CONESA (Frasquita) (Frasquita)

MARIA URIZ CRISTÓBAL VIÑAS (Mercedes) (Un gitano) ®

Contenido argumental

Lugar de la acción: Sevilla y el campo andaluz. Epoca: alrededor del año 1820.

ACTO I

Hay mucha gente en la calle en la que se encuentran un cuartel y la Fábrica de Tabacos. Cambio de guardia y llegada del briga­ dier Don José. Las cigarreras salen de la fábrica. Carmen lo hace después de sus compañeras; es muy atractiva y coqueta con todo el mundo, pero se fija en Don José, a quien arroja una flor antes de que todas vuelvan al trabajo. Micaela trae a Don José el re­ cuerdo de la madre lejana. Hay ruido en la fábrica. Los soldados ponen fin a una agitada pelea y Don José trae detenida a Car­ men. Cuando quedan solos, Carmen consigue convencer a Don José para que la deje escabullirse. El brigadier es arrestado.

ACTO II

Hay mucha animación en la Taberna de Lillas Pastia. Se baila y se canta hasta la entrada de Escamillo, famoso torero, que hace una breve visita a los amigos y pone sus ojos en Carmen. Esta y sus compañeros hablan de planes contrabandistas. Carmen se queda sola y llega Don José, muy enamorado de ella. Cuando se oye a lo lejos la retreta, Don José quiere volver al cuartel, a pesar de que Carmen le propone todo lo contrario. Se presenta ellugarte­ niente Zúñiga y Don José se insubordina con el oficial, viéndose forzado a la deserción y uniéndose a los contrabandistas.

ACTO III

El grupo de contrabandistas atraviesa la montaña. Carmen está dejando de amar a un Don José celoso y con remordimientos. Las cartas anuncian la muerte de Carmen. Cuando se aleja todo el mundo, llega Micaela, buscando a Don José. Éste, que está vigi­ lando el lugar, dispara a la sombra de Escamillo, quien confiesa su amor por Carmen. Duelo entre los dos rivales, sin consecuen­ cias fatales debido a la llegada de Carmen y sus compañeros. ® Prima voce.

Descubren a Micaela, que consigue que Don losé se vaya con ella a su pueblo, para dar el último adiós a su madre. Don José, no obstante, promete a Carmen que volverán a verse las caras.

Gran animación en la Plaza de toros de Sevilla, pocos momentos antes de empezar la corrida en la que toma parte Escamilla. Llegada de espectadores, autoridades y cuadrillas. Carmen llega con Es­ camilla. Frasquita y Mercedes dicen a Carmen que han visto a Don a dis­ José. Éste aparece y encuentra Carmen, sola esperándole y puesta a enfrentarse con su destino. Desprecio, insultos, ruegos, lágrimas, gemidos y, finalmente, Don José acaba con la vida de Carmen, entregándose a las autoridades sin renegar de su amor y llorando sobre su cuerpo.

CRONOMETRO ROLEX DAY· DATE EN ORO DE 18 QUILATES. ESFERA Y BISEL ENGARZADOS DE BRILLANTES.

Oro Rolex. El metal más precioso y el reloj más preciso. Al unísono, en una joya que va más allá del tiempo. Una forma única de brillar. Ellatido más exclusivo. Música para quienes entienden el idioma de los símbolos. ROLEX of Geneua

J. �OCf4 Joyero. Paseo de Gracia, 18. BARCELONA Boultiique Diagonal, 580. BARCELONA ®

Carmen

Lieu de l'action: Séville et la campagne andalouse. Epoque: aux environs de 1820.

1er ACTE Dans la rue, où s'élèvent une caserne et la Fabrique de Tabacs, règne une grande animation. Relève de la garde et arrivée du brigadier Don José. Les cigarières sortent de la fabrique. Carmen sort la dernière: elle est très belle et fait sa coquette avec tout le monde; elle remarque Don José et lui jette une fleur avant d'aller reprendre son travail. Micaela apporte à Don José des nouvelles de sa mère restée au village. De la fabrique nous parviennent les éclats de voix d'une dispute; les soldats accourent pour y mettre fin et Don José arrête Carmen. Restée seule avec le brigadier, Carmen parvient à le convaincre pour qu'il la laisse s'échapper. Don José est arrêté à son tour.

2ème. ACTE La taverne de Lilias Pastia est pleine de rires, de chants et de danses; arrive le célèbre torero Escamillo venu rendre une courte visite à ses amis et qui remarque Carmen. Celle-ci et quelques contre­ bandiers ourdissent un plan. Carmen se retrouve seule; Don José, très épris de la jeune femme, entre dans la taverne. Lorsque, dans le lointain, on entend sonner la retraite, le brigadier s'apprête à regagner sa caserne mais Carmen parvient à l'en dissuader. Apparaît alors le lieutenant Zuñiga auquel Don José tient tête avant d'être a déserter et obligé de rejoindre les rangs des contrebandiers.

3ème. ACTE Les contrebandiers franchissent la montagne. Carmen a cessé d'aimer Don José qui l'accable de sa jalousie et de ses remords. ABSOLUMENT Lorsque le groupe s'éloigne, apparaît Micaela en quête de Don José. Celui-ci, qui surveille les lieux, tire sur l'ombre d'Escamillo venu déclarer son amour à Carmen. Les deux rivaux s'affrontent en une lutte dont les conséquences fatales seront évitées grâce à l'arrivée de Carmen et de ses camarades. Ils aperçoivent alors Micaela qui parvient à convaincre Don José de la suivre au villa- ® RESTAURANTE· BAR. BILLAR ge afin de donner à sa mère mourante le dernier adieu. Don José jure néanmoins à Carmen qu'ils se reverront.

Un grand brouhaha règne dans l'Arène avant le début de la cor­ rida à laquelle Escamilla prend part. Arrivée des spectateurs, des COCINA DE .MERCADO autorités, des cuadrillas et de Carmen au bras du torero. Frasqui­ ta et Mercedes accourent pour annoncer à Carmen que Don José rôde dans les parages. Celui-ci apparaît et trouve Carmen qui l'attend, seule, et prête à affronter son destin. Au désespoir, le jeune homme passe tour à tour du mépris et des insultes aux prières, aux larmes et aux plaintes avant d'en finir avec la vie de Carmen. Puis il se livre à la justice après avoir, une fois encore, proclamé son amour sur le corps sans vie de la jeune femme.

RESTAURANTE

Abierto de 13.30 h. a 16 h.

Y de 20.30 h. a 2 h. madrugada.

BAR y BILLAR

Abierto de 19 h. a 2.30 h. madrugada. Viernes y Sábados hasta las 3 madrugada.

CI Roger de Llúria, 40·08009 BARCELONA. T. 3189947 MASRIERA, DES DE 1840

Carmen

The scene is set in Seville and the Andalusian countryside in the 1820s

ACT I

There a lot of people are in the street where a barracks and the Tobacco Factory are situated. It is time for the changing of the guard and the brigadier Don josé arrives. The cigarette girls come out of the factory. Carmen does so after the others. She is very attractive and flirts with everybody, but her eye falls on Don José to whom she a throws flower before they all go back to work. Micaela a brings Don josé letter from his mother who is far .away. There is a noise in the factory. The soldiers stop a violent fight and Don José arrests Carmen. When they are alone, Carmen manages to persuade Don José to let her escape. The brigadier is arrested. TRANSPARÈNCIA

EN UNA JOIA. AC T I I L'ORIGINALITAT QUAN There is a great activity in Lilias Pastia's tavern. People are dan­ CREATIVA PROVOCA cing and singing until Escamilla, a famous toreador, arrives. He TANTES IMITACIONS, is making a brief visit to his friends and his eyes fall on Carmen. NOMÉS MASRIERA She and her friends are speaking about plans for smuggling. Carmen is alone and Don who is in love with arri­ ÉS MASRIERA. José, thoroughly her, ves. When the bugle-call is heard in the distance, Don josé wants LA JOIA SEMPRE. to return to the barracks despite Carmen's proposal to the con­ trary. The lieutenant Zúñiga enters and Don José rebels against the officer and is forced to desert. He joins the smugglers.

ACT III The group of smugglers are crossing the mountain. Carmen is tiring of Don José who is jealous and remorseful. The cards predict Carmen's death. When everybody is gone, Micaela arrives in search MASRI ERA of Don José, who is the He fires at the Escamilla's PASSEIG DE GRÀCIA, 26 guarding place. FAX 302 49 30 TEL. 3183842 shadow who confesses his love for Carmen. There is a duel bet­ 08007 BARCELONA ween the two rivals with no fatal consequence because Carmen Toces les joies Masriera estan numerades i firmades. Van acompanyades d'un certífícat d'origen i autenticitat. De només en establiments autoritzats. and her venda companions arrive. They discover Micaela who persua­ BARCELONA. Bagués > Masriera i Carreras MADRID. Grassy SANTANDER. Presmanes des Don José to go with her to their village to say his last good- bye to his mother. However, Don losé promises Carmen that they will meet again.

There is a great excitement in the Seville bull-ring a few moments before the beginning of the fight in which Escamilla is going to in the take part. The spectators, authorities and those taking part bull-fight arrive and so does Carmen with Escamilla. Frasquita and Mercedes tell Carmen that they have seen Don José. He appears and finds Carmen alone, waiting for him and ready to face her destiny. They scorn each other; they insult each other; they beg, kills Carmen. He weep and grieve and finally, Don José gives does not renounce his love himself up to the authorities but he and cries over her dead body. ®

Discografia

La present discografia només inclou una selecció de les versions Els íntegres. personatges són esmentats en l'ordre següent: Car­ men, Micaela, Don José i Escamillo. A continuació l'orquestra, el el cor, director, l'any de l'enregistrament i el segell discogràfic.

Aurora Buades, Ines Alfani-Tellini, Aureliano Pertile, Benvenuto Franci. Scala de Milà. Dir.: Lorenzo Molajoli. 1933. COLUMBIA. Ebe Stignani, Rina Gigli, Beniamino Gigli, Gino Bechi. Òpera de Roma. Dir.: Vincenzo Bellezza. 1948-49. ESTRO ARMONICO.

Solange Michel, Marta Angelici, Raoul Jobin, Michel Dens. Òpe­ ra Còmica de París. Dir.: André Cluytens. 1950. COLUMBIA.

Suzanne Juyol, Janine Micheau, Libero de Luca, Julien Giovanet­ ti. Òpera Còmica de París. Dir.: Albert Wolff. 1950. DECCA.

Rise Stevens, Licia Albanese, Jan Peerce, Robert Merrill. RCA Victor. Dir.: Fritz Reiner. 1951. RCA.

Giulietta Simionato, Rosanna Carterí, Giuseppe Di Stefano, Michel Roux. Scala de Milà. Dir.: Herbert von Karajan. 1955. CETRA OPERA LIVE.

Victoria de los Ángeles, Janine Micheau, Nicolai Gedda, . Ràdio-Televisió Francesa. Dir.: Thomas Beecham. 1958. EM!.

Consuelo Rubio, Pierrette Alarie, Leopold Simoneau, Heinz Reh­ fuss. Societat de Concerts del Conservatori de París. Dir.: Pierre­ Michel Le Conte. 1959. ORPHEUS.

Christa Ludwig, Melitta Muszely, Rudolf Schock, Hermann Prey. Simfònica de Berlín i Òpera de Berlín. Dir.: Horst Stein. 1961. COLUMBIA.

Regina Resnik, Joan Sutherland, Mario Del Monaco, Tom Krau­ se. Suisse Romande i Gran Teatre de Ginebra. Dir.: Thomas Schippers. 1963. DECCA.

Leontyne Price, Mirella Freni, Franco Corelli, Robert Merrill. Fil­ harmònica de Viena i Òpera de Viena. Dir.: Herbert von Karajan. 1963. RCA. ®

Maria Callas, Andréa Guiat, Nicolai Gedda, Robert Massard. Òpera Vídeo de París i René Duclos. Dir.: Georges Prêtre. 1964. EM!. , Mirella Freni, Jon Vickers, Justina Díaz. Festival Grace Bumbry, Mirella Freni, Jon Vickers, Kostas Paskalis. Òpe­ de Salzburg. Dir. i Dir. d'escena: Herbert van Karajan. 1967. UNITEL. ra de París. Dir.: Rafael Frühbeck de Burgos. 1970. EM!. Julia Migenes-Johnson, Faith Esham, Plácido Domingo, Ruggero Anna Moffa, Helen Donath, Franco Carelli, Piero Cappuccilli. Òpera Raimondi. Film. Dirs.: Lorin Maazel i Francesco Rossi. 1983. HOME Berlín. Dir.: Lorin Maazel. 1971. EURODISC. de VIDEO. Marilyn Horne, Adriana Maliponte, James McCracken, Tom Krause. Maria Ewing, Marie Mclaughlin, Barry McCauley, David Holloway. de Nova York. Dir.: Leonard Bernstein. 1973. Metropolitan Festival de Glyndebourne. Dir.: Bernard Haitink. Dir. d'escena: DEUTSCHE GRAMMOPHON./ Peter Hall. 1985. SELECTAVISION. Régine Crespin, Jeannette Pilou, Gilbert Py, José van Dam. Fil­ Agnes Baltsa, , Josep Carreras, Samuel Ramey. harmònica i del Rin. Dir.: . 1974. d'Estrasburg Òpera Metropolitan de Nova York. Dir.: James Levine. Dir. d'escena: Peter ERATO. Hall. 1987. DEUTSCHE GRAMMOPHON. Tatiana Troyanos, Kiri Te Kanawa, Plácido Domingo, José van Dam. Maria Ewing, Leontina Vaduva, Luis Lima, Gino Quilico. Covent London Philharmonic i Iohn Alldis. Dir.: Georg Solti. 1975. DECCA. Garden de Londres. Dir.: Zubin Mehta. Dir. d'escena: Núria Espert. Teresa Berganza, Ileana Cotrubas, Plácido Domingo, Sherrill Milnes. 1991. VIRGIN. Simfònica de Londres i Ambrosian Singers. Dir.: Claudio Abba­ do. 1977. DEUTSCHE GRAMMOPHON.

Julia Migenes-Johnson, Faith Esham, Plácido Domingo, Ruggero Raimondi. Nacional de França i Radio France. Dir.: Lorin Maazel. 1982. ERATO.

Agnes Baltsa, Katia Ricciarelli, Josep Carreras, José van Dam. Fil­ harmònica de Berlín i Òpera de París. Dir.: Herbert van Karajan. 1983. DEUTSCHE GRAMMOPHON.

Jessye Norman, Mirella Freni, Neil Shicoff, Simon Estes. Nacional de França i Radio France. Dir.: Seiji Ozawa. 1988. PHILIPS.

Contingut argumental, biografies i discografía: Pau Nadal -)€­ N o t e s importants EBEL En atenció als artistes i al públic en general, es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la los del representació, ni verificar enregistraments, fotografies o filmar arquitectos tiempo escenes de cap mena. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anunciats en aquest programa. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada.

Accés carrer [. pel Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu per a � minusvàlids. Tel. 318 91 22.

Portada: Maurici Vílomara (1848-1930). Esbós escenogràfic per a l'acte segon de Carmen, de Bizet: La Taverna de Lillas Pastia.

Gran Teatre a del Liceu, atribuït la producció del 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona. Arxiu del Centre d'Investigació, -1911- Documentació i Difusió de l'Institut del Teatre.

Programes. Edició i publicitat: ,._ArtCo/2ooo

Para información y Disseny: Hernando Asociados relación de concesionarios dirigirse a FARLABO RELOJERIA S.A. Isla de Java, 33 2834 Madrid Tels. (91) 358 12 88 - 358 10 20 FUNDACIÓ FUNDACIÓ

GRAN -I loATRE IJI:L GRAN TF.ATRE DFL L I e E u L I e E u

Presidenta d'Honor S.M. LA REINA SOFIA

Patrons GAS NATURAL S.A. La Fundació Gran Teatre del Liceu s'ha creat amb SDG, privada CAIXA DE CATALUNYA una finalitat la bàsica, que és d'estimular les empreses CAIXA D'ESTALVIS l PENSIONS DE BARCELONA del sector privat perquè contribueixin a la promoció i AIGÜES DE BARCELONA BANCO difusió de la Cultura, tal com és norma als països més DE EUROPA BANC DE SABADELL desenvolupats. GRUPO TORRAS CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU En aquest sentit, les empreses que formen el primer Pa­ Protectors tronat i les que s'han anat adherint a la nova Fundació, ANGLO NAVAL INDUSTRIAL com a Protectores, Collaboradores o ja sigui Coopera­ BASSAT, OGILVY & MATHER dores, entenem que la societat catalana d'avui no pot IBM desentendre's de la sort d'una institució tan arrelada a SEAT la vida cultural de Barcelona i tan de la representativa Collaboradors vida musical de com és el Gran Teatre del Liceu. Catalunya NESTLÉ ROCA RADIADORES Cal conservar i enfortir aquest llegat cultural, creat fa més de 150 anys sense cap altre impuls que no fos el que Cooperadors BUFET BERGÓS d'una il·lusió col·lectiva. Deixar ara procedia imparable COOPERS & LYBRAND ins­ el futur del Liceu a l'exclusiva responsabilitat de les EDITORIAL VICENS VIVES titucions públiques equivaldria a una mena de deserció. ENIMONT IBERICA MCS Marketing Comunicaciones y Servicios RICARDO MOLINA, S.A. Per això us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats, us incorporeu a la tasca que ens hem im­ Informació Fundació Gran Teatre del Liceu posat i que, tot associant el vostre nom al prestigi del el. Sant Pau, 1 bis Gran a la dels seus nostre Teatre, ajudeu realització 08001 Barcelona projectes. Telèfon 318 91 22 Pròximes funcions

Concert Orquestra Simfònica i Teatre del Liceu Cor del Gran Georges Bizet Johannes Brahms Schicksalslied Wesendoncklieder Cannen Johannes Brahms Doble concert

Uwe Mund director d'orquestra Gundula Janowicz soprano Gerard Claret violí

Lluís Claret violoncel

Divendres, 26 ele març, 21 h., funció núm. 77, torn e

Recital Anna Tomowa-Sintow

M o­ Obres de Piotr 1. Brahms � Txaikovski, Johannes 1If o- �.'i}:

i Strauss ..... Richard �". 1; -sr " Helmut Oertel ci piano

Dilluns, 29 ele març, 21 h., funció núm. 80, torn A "- is � I > Líric .o Recital � a E o Obres a determinar '"

Enrique Ricci piano

Dimarts, 30 ele març, 20 h.