El Retorn Del President Tarradellas I El Restabliment De La Generalitat De

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

El Retorn Del President Tarradellas I El Restabliment De La Generalitat De arxiu El restabliment de la Generalitat de natura, el 28 de setembre de 1977, guir el restabliment de la Generalitat Catalunya i el retorn del president dels acords i protocols signats a fou possible gràcies a la confl uència Josep Tarradellas (1899-1988) foren Perpinyà. L’endemà, la Generalitat de dos factors: la perseverança del El retorn del president Tarradellas l’esdeveniment polític més import- fou reconeguda com a la institució president Tarradellas en les seves ant de tot el procés de liquidació del del govern «secular» del poble català posicions i a una actitud oberta del i el restabliment de la Generalitat franquisme a Catalunya. Aquesta segons el Reial Decret Llei 41/1977 Govern espanyol presidit per Adolfo afi rmació, feta 40 anys després de 29 de setembre de 1977, molt Suárez. de Catalunya, 40 anys després dels fets, ha deixat de ser fi ns i tot abans de la discussió i aprovació de polèmica, per passar a ser admesa la Constitució Espanyola del 1978.1 El que no s’ha dit gaire era que per la majoria d’historiadors i anal- aquesta actitud oberta del Govern vista prèvia > istes polítics. També avui suscita una Aquest reconeixement va convertir espanyol revelava una certa feble- Enguany es commemora el 40è aniversari del retorn de Josep àmplia unanimitat la valoració de la l’autogovern català en un «cas a sa política per part de l’executiu de Tarradellas i amb ell del restabliment de la Generalitat de fi gura de Tarradellas com el person- part» dins de la transició política a Madrid. Una limitació de la qual el Catalunya. Era el 1977 i havien passat 23 anys des de que atge clau del procés, ja que sense ell l’Estat espanyol. En el fons, fou una mateix Tarradellas no n’era prou Tarradellas recollí el testimoni de la Generalitat de la mà de Josep res d’això no hauria estat possible. mena de reconeixement de facto dels conscient; com tampoc no ho eren, Irla. Més de dues dècades sostenint a l’exili, sense recursos, el drets històrics catalans, per més que de conscients d’aquesta debilitat, la fi l de la legitimitat de la Generalitat, l’única institució de l’època La negociació que va dur al reconeix- no s’arribessin a concretar d’una resta de dirigents polítics catalans, ja republicana recuperada durant la Transició. ement, per part del Govern espanyol forma jurídica explícita. Per alguns que tots plegats el que veien sobret- presidit per Adolfo Suárez (1932- la importància de l’esdeveniment pot ot eren les seves pròpies mancances. 2014), de la Generalitat de Catalu- semblar una obvietat. Però malaura- nya sostinguda a l’exili —des del dament és una d’aquelles obvietats En aquells moments, com assenyalà 1954— per Josep Tarradellas s’inicià que, fi ns fa molt poc, no han estat tan Jaume de Puig (1944), col·laborador després de les eleccions legislatives compartides com caldria. del president Tarradellas, «totes espanyoles del 15 de juny de 1977 i les parts eren febles».2 Una visió culminà amb el retorn a Barcelona Actualment sabem coses que abans corroborada per Ramon Espasa Enric Pujol del president exiliat el 23 d’octubre no es coneixien prou bé i que ajuden (1940), conseller de la Generalitat Professor d’Història de la UAB del mateix any enmig d’una fervo- a explicar-nos el què i el perquè de restaurada, que defi ní la situació com [email protected] rosa i multitudinària rebuda de la tot plegat. Així, pel que fa al procés «d’equilibri de febleses».3 població. Fou una negociació llarga negociador, un element que s’ha i complexa que tingué un primer repetit molt és que l’èxit d’aconse- episodi decisiu en els anomenats 2 Entrevista personal realitzada l’1 d’agost de 2016. acords Suárez-Tarradellas de l’estiu 1 PUJOL, Josep Tarradellas. El retorn del president 3 Entrevista personal realitzada el 26 de setembre del 1977 i que fi nalitzà amb la sig- (juny-desembre 1977). de 2017. El restabliment de la Generalitat de natura, el 28 de setembre de 1977, guir el restabliment de la Generalitat Catalunya i el retorn del president dels acords i protocols signats a fou possible gràcies a la confl uència Josep Tarradellas (1899-1988) foren Perpinyà. L’endemà, la Generalitat de dos factors: la perseverança del l’esdeveniment polític més import- fou reconeguda com a la institució president Tarradellas en les seves ant de tot el procés de liquidació del del govern «secular» del poble català posicions i a una actitud oberta del franquisme a Catalunya. Aquesta segons el Reial Decret Llei 41/1977 Govern espanyol presidit per Adolfo afi rmació, feta 40 anys després de 29 de setembre de 1977, molt Suárez. dels fets, ha deixat de ser fi ns i tot abans de la discussió i aprovació de polèmica, per passar a ser admesa la Constitució Espanyola del 1978.1 El que no s’ha dit gaire era que per la majoria d’historiadors i anal- aquesta actitud oberta del Govern istes polítics. També avui suscita una Aquest reconeixement va convertir espanyol revelava una certa feble- àmplia unanimitat la valoració de la l’autogovern català en un «cas a sa política per part de l’executiu de fi gura de Tarradellas com el person- part» dins de la transició política a Madrid. Una limitació de la qual el atge clau del procés, ja que sense ell l’Estat espanyol. En el fons, fou una mateix Tarradellas no n’era prou res d’això no hauria estat possible. mena de reconeixement de facto dels conscient; com tampoc no ho eren, drets històrics catalans, per més que de conscients d’aquesta debilitat, la La negociació que va dur al reconeix- no s’arribessin a concretar d’una resta de dirigents polítics catalans, ja ement, per part del Govern espanyol forma jurídica explícita. Per alguns que tots plegats el que veien sobret- presidit per Adolfo Suárez (1932- la importància de l’esdeveniment pot ot eren les seves pròpies mancances. 2014), de la Generalitat de Catalu- semblar una obvietat. Però malaura- nya sostinguda a l’exili —des del dament és una d’aquelles obvietats En aquells moments, com assenyalà 1954— per Josep Tarradellas s’inicià que, fi ns fa molt poc, no han estat tan Jaume de Puig (1944), col·laborador després de les eleccions legislatives compartides com caldria. del president Tarradellas, «totes espanyoles del 15 de juny de 1977 i les parts eren febles».2 Una visió culminà amb el retorn a Barcelona Actualment sabem coses que abans corroborada per Ramon Espasa del president exiliat el 23 d’octubre no es coneixien prou bé i que ajuden (1940), conseller de la Generalitat del mateix any enmig d’una fervo- a explicar-nos el què i el perquè de restaurada, que defi ní la situació com rosa i multitudinària rebuda de la tot plegat. Així, pel que fa al procés «d’equilibri de febleses».3 població. Fou una negociació llarga negociador, un element que s’ha i complexa que tingué un primer repetit molt és que l’èxit d’aconse- episodi decisiu en els anomenats 2 Entrevista personal realitzada l’1 d’agost de 2016. acords Suárez-Tarradellas de l’estiu 1 PUJOL, Josep Tarradellas. El retorn del president 3 Entrevista personal realitzada el 26 de setembre del 1977 i que fi nalitzà amb la sig- (juny-desembre 1977). de 2017. desembre 2017 | eines 30 | 93 El restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn del president El tracte implícit fou el de «Generalitat per Monarquia». Tarradellas foren l’esdeveniment polític més important de tot el procés Un corol·lari de la gran condició de la Transició: de liquidació del franquisme a Catalunya «Democràcia per Monarquia» Recentment ha aparegut una darrera requisit que, molt abans que el l’Estat espanyol. Efectivament, cap d’espectre més ampli. Tampoc no nucli de poder, fruit del col·lapse de Les eleccions espanyoles del 15 de dada que reforça aquesta idea. El president Tarradellas, l’acceptar- altre alt dirigent polític de l’etapa era clara la representativitat de cada l’estat franquista i de l’intent d’au- juny de 1977, les primeres del post- 2016, es féu públic un fragment en tots els partits que obtingueren republicana i bèl·lica no va tenir càr- grup. No ho va ser fi ns a les elec- toregeneració subsegüent. Del 1976 franquisme, obriren una nova etapa, inèdit d’una entrevista televisiva que representació el 15 de juny de 1977, recs polítics importants en l’adminis- cions espanyoles del 15 de juny del —inclòs— fi ns al 1979 es va viure per més que es van celebrar en unes li havia fet a Adolfo Suárez la peri- excepció feta d’Esquerra Republi- tració durant el postfranquisme.5 1977, primer, i, després, les del Par- una experiència de llibertat que no condicions no pas plenament lliures. odista Victòria Prego (1948), emesa cana, aleshores dirigida per Heribert lament de Catalunya del 1980, que s’ha tornat a repetir mai més. Tot No hi va haver una veritable amnistia per Antena 3, el 1995.4 En un mo- Barrera (1917-2011). El procés de liquidació determinaren uns grups majoritaris semblava possible. Fou un moment política, alguns partits no van ser ment de l’entrevista, Suárez explicà del franquisme i uns altres de minoritaris —la major de gran il·lusió i de gran efervescèn- legalitzats —com fou el cas d’Es- que el 1977 el Govern que presidia El fet que la Generalitat fos part d’aquests darrers, molts situats cia col·lectiva.
Recommended publications
  • 20 Questions and Answers on the Secession of Catalonia © 2014
    20 Questions and Answers on the Secession of Catalonia © 2014. FAES Foundation for Social Studies and Analysis ISBN: 978-84-92561-32-2 Legal deposit: M-4316-2014 Cover design and layout by: Paloma Cuesta Translated by: Estefanía Pipino [email protected] www.fundacionfaes.org This activity has been subsidised by the Ministry of Education, Culture and Sport of Spain Contents Prologue by Javier Zarzalejos, Secretary-General of FAES Foundation...................... 5 Why? The Reasons for Secession.................................................................... 11 1. Can we rightly speak of a history of ‘Spain against Catalonia’? ....................... 13 2. Did the Catalans want the Transition? ............................................................ 15 3. Did the Catalans want the Constitution and the Statute of Autonomy of 1979?. 17 4. Does the 2006 ruling of the Constitutional Court on the 2006 Statute prevent the Catalans from having a satisfactory status in the Spanish constitutional framework?............................................. 20 5. Can we speak in any sense of lack of representation of the Catalans in the constituent process or in the State institutions? ................................... 23 Conclusion: A process without reasons, an invented grievance.............................. 25 How? The Path of Secession ........................................................................... 27 6. Is there a right to decide outside the Constitution and the law? ...................... 33 7. Is the so-called right
    [Show full text]
  • “Problema Catalán” Durante La Transición Jaume Claret Universitat Oberta De Catalunya
    XII Congreso de Historia Contemporánea Asociación de Historia Contemporánea Madrid, 17-19 de setiembre de 2014 Propuesta de comunicación Taller-seminario 20. Las narrativas sobre la Transición española a la democracia (1979-2013) Tres estrategias históricas para superar el “problema catalán” durante la Transición Jaume Claret Universitat Oberta de Catalunya La Transición tenía entre sus retos el recurrente “problema catalán” (reivindicaciones nacionalistas, preponderancia de izquierdas, unidad opositora y concienciación social). Los dos primeros gobiernos de la Monarquía intentarán hasta tres estrategias para desactivarlo, todas ellas con referentes históricos como argumentos justificativos: en abril de 1976 la creación de un régimen especial con ecos de la Mancomunitat; en junio de 1977 la apuesta por el nacionalismo conservador, basada en la trayectoria antifranquista de Jordi Pujol; y durante el verano-otoño la última –y finalmente exitosa— estrategia, con el retorno del presidente exiliado Josep Tarradellas y el restablecimiento de la Generalitat. 1 El 31 de diciembre de 1979 se publicaba en el Diari Oficial de la Generalitat el Estatut d’Autonomia de Catalunya. Esta ley orgánica retornaba la autonomía política a la región catalana tras la derogación por parte del general Francisco Franco el 5 de abril de 1938 de la otorgada durante el período republicano.1 Los diputados y senadores elegidos en las elecciones de 1977 por las circunscripciones catalanas habían delegado su redacción en la llamada ‘Comissió dels Vint’, reunida en el Parador Nacional de Sau. Previo a su entrada en vigor, éste fue aprobado en referéndum por la ciudadanía catalana el 25 de octubre de 1979 y ratificado por el Congreso de los Diputados el 18 de diciembre de 1979.2 Con estas reglas de juego, el 20 de marzo de 1980 se convocaban elecciones autonómicas y el 8 de mayo era proclamado presidente de la Generalitat, gobernando en minoría, el catalanista conservador Jordi Pujol.
    [Show full text]
  • Bab Iv Kesimpulan
    BAB IV KESIMPULAN Pemberian otonomi merupakan salah satu skema popular untuk menyelesaikan konflik etno-nasionalis dan pemisahan diri. Upaya ini dipraktikkan oleh Indonesia kepada Aceh, Rusia kepada Chechnya, dan Finlandia kepada Kepulauan Åland. Namun nampaknya hal ini tidak berlaku bagi Catalonia yang merupakan salah satu komunitas otonom di Spanyol. Meski sudah mendapatkan status otonomi, Catalonia masih menuntut untuk dapat menentukan nasibnya sendiri. Oleh karena itu, penelitian ini berusaha menjawab pertanyaan penelitian "Mengapa Catalonia menuntut kemerdekaan dari Spanyol pada tahun 2017?". Untuk menjawab pertanyaan tersebut, digunakan teori resolusi konflik dari Peter Wallensteen dan konsepsi otonomi sebagai sumber konflik dari Svante E. Cornell. Penelitian ini menemukan bahwa tuntutan kemerdekaan Catalonia terjadi karena tidak terpenuhinya keinginan Catalonia untuk diakui sebagai sebuah bangsa di dalam negara Spanyol, baik melalui Konstitusi Spanyol tahun 1978 maupun SAC tahun 1979. Oleh karena itu, Catalonia melakukan amandemen SAC pada tahun 2006 untuk mendapatkan pengakuan nasional sebagai sebuah bangsa dan mendapatkan otonomi yang lebih luas. Namun amandemen itu ditolak oleh partai oposisi dan MK yang kemudian mendorong Catalonia untuk memisahkan diri dari Spanyol. 111 112 Selain itu, pemberian otonomi daerah kepada Catalonia justru mendorong untuk terjadinya upaya pemisahan diri dengan menimbulkan enam faktor, yaitu perbatasan, identitas kelompok, lembaga pemerintahan, kepemimpinan, media massa, dan dukungan eksternal. Terkait perbatasan, penelitian ini menemukan bahwa SAC memberikan batas wilayah yang jelas mengenai wilayah kekuasaan pemerintah Catalonia yang terdiri dari empat buah provinsi, yaitu Barcelona, Girona, Lleida, dan Tarragona. Batas wilayah yang jelas ini membantu Catalonia untuk melakukan klaim atas wilayah pemerintahannya dan memenuhi salah satu kriteria untuk menjadi sebuah negara, yaitu adanya wilayah yang tetap.
    [Show full text]
  • Descarregar (PDF)
    BEN tarradella coberta 17/6/10 10:17 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, març 2010 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Martí Vallverdú, Pep, 1964- Josep Tarradellas, 1899-1988. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461389988 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Tarradellas, Josep 2. Presidents – Catalunya – Biografia 3. Polítics – Catalunya – Biografia 929Tarradellas, Josep Fotografia de coberta: Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares Dipòsit legal: B-14.632-2010 ISBN: 978-84-613-8998-8 JOSEP TARRADELLAS 1899-1988 PEP MARTÍ SUMARI Fill de la Catalunya popular (1899-1931) ................................ 7 Sense por de manar (1931-1939) .........................................17 Secretari general a l’exili (1939-1954) ..................................41 14è president de la Generalitat (1954-1977) ........................55 La revenja de la història (1977-1980) .................................. 67 El crepuscle. Un balanç (1980-1988) .................................. 77 Índex onomàstic ..................................................................81 Índex d’organitzacions ........................................................ 87 Índex de publicacions periòdiques .......................................89 Bibliografia .........................................................................91 Fill de la CatalunyA popular (1899-1931) «Jo no sóc, mai no he estat, marxista, ni socialista, ni comunis- ta; vaig començar en el nacionalisme català d’esquerres, i he estat sempre fidel al que vaig aprendre en la meva maduresa política: que la Generalitat és el principi de l’existència nacional de Catalunya».1 Josep Tarradellas i Joan va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) el 19 de gener de 1899, en el si d’una família d’extracció popu- lar originària de la Plana de Vic. Entre aquesta data i el 10 de juny de 1988 transcorre una aventura vital que comprèn, com poques, totes les grandeses i les tragèdies de la història de la Catalunya del segle xx.
    [Show full text]
  • Barcelona Lies in the East of Spain, Near the Mediterranean Sea
    SM-UNIT-3lesson-1 Act.4 CLIMATE WORLDWIDE Barcelona lies in the East Bilbao lies in the North of of Spain, near the Spain, near the mediterranean sea. Cantabrian sea. Summers are usually hot Summers are cool and and winters are mild. winters are mild. There is little rainfall. Rainfall is abundant. MEDITERRANEAN CLIMATE OCEANIC CLIMATE La Palma is located on the Valencia lies in the East island of Mallorca in the of Spain, near the Mediterranean sea. mediterranean sea. Summers are usually hot Summers are usually hot and winters are mild. and winters are mild. There is little rainfall. There is little rainfall. MEDITERRANEAN CLIMATE MEDITERRANEAN CLIMATE Madrid lies on the Central Zaragoza lies in the Ebro plateau. valley. Winters are cool and Winters are cool and summers are hot. There summers are hot. There is little rainfall. is little rainfall. CONTINENTAL CLIMATE CONTINENTAL CLIMATE Pluvia Loriente CEIP JOSEP TARRADELLAS CLIMATE WORLDWIDE El Prat de Llobregat lies Santander lies in the in the East of Spain, near North of Spain, near the the Mediterranean sea. Cantabrian sea. Summers are usually hot Summers are cool and and winters are mild. winters are mild. There is little rainfall. Rainfall is abundant. MEDITERRANEAN CLIMATE OCEANIC CLIMATE Vigo lies in the Northwest La Coruña lies in the of Spain, near the Northwest of Spain, near Atlantic sea. the Atlantic sea. Summers are cool and Summers are cool and winters are mild. winters are mild. Rainfall is abundant. Rainfall is abundant. OCEANIC CLIMATE OCEANIC CLIMATE Cartagena lies in the Malaga is located in the South East of Spain.
    [Show full text]
  • What Catalans Want “Could Catalonia Become Europe’S Next State?”
    Sample What Catalans Want “Could Catalonia become Europe’s next State?” Interviews by Toni Strubell Photographs by Lluís Brunet Cwwatwa.caltoalnoniaaprePssr.ceomss What Catalans Want, by Toni Strubell with Photographs by Lluís Brunet http://www.WhatCatalansWant.cat Published by Catalonia Press http://www.cataloniapress.com Ashfield, Massachusetts, USA Copyright for text © 2011 by Toni Strubell Copyright for photographs © 2011 by Lluís Brunet Notice of Rights All rights reserved. No part of this book may be reproduced or transmitted in any form by any means, electronic, mechanical, photocopying, record- ing, or otherwise, without the prior written permission of the publisher. For information on getting permission for reprints and excerpts, contact liz@ elizabethcastro.com. Notice of Liability The information in this book is distributed on an “As Is” basis without war- ranty. While every precaution has been taken in the preparation of the book, the author/publisher will have no liability to any person or entity with respect to any loss or damage caused or alleged to be caused directly or indirectly by the instructions contained in this book or by the computer software and hardware products described in it. Library of Congress Control Number: 2011930814 ISBN Print - Color edition: 978-1-61150-009-7 Print - Black and White edition: 978-1-61150-011-0 EPUB: 978-1-61150-012-7 Kindle/Mobi: 978-1-61150-013-4 Contents Prologue: Colm Tóibín 5 Note from the Author 13 Culture 131 Jennifer Berengueras 132 Country 17 Bernat Joan 138 Jordi Portabella 144 Carles Boix 18 Oleguer Presas 150 Salvador Cardús 24 Joan Solà 156 Eliseu Climent 30 Xavier Vinyals 162 Joan Laporta 36 Alfons López Tena 42 José Montilla 48 Media 169 Jordi Pujol 54 Montserrat Armengou 170 Joan Ramon Resina 60 Josep Gifreu 176 Pedro Morón de la Fuente 182 Economy 67 Vicent Partal 188 Vicent Sanchis 194 Germà Bel 68 Joaquim Boixareu 74 Josep Mateu 80 Foreign insights 201 Xavier Sala-i-Martin 86 Helena Buffery 202 Elisenda Paluzie 92 Susan DiGiacomo 208 Dr.
    [Show full text]
  • Inside Spain Nr 146 19 December 2017 - 22 January 2018
    Inside Spain Nr 146 19 December 2017 - 22 January 2018 William Chislett Summary Spain to boost defence spending and send more troops abroad. New Catalan parliament’s pro-independence speaker calls for deposed Puigdemont to be re-elected the region’s Premier. Catalan electoral success propels Ciudadanos towards national victory. Madrid fails to fully implement any of the Council of Europe’s anti-corruption measures. Spanish-built high-speed train in Saudi Arabia successfully completes first test run. Foreign Policy Spain to boost defence spending and send more troops abroad The government told NATO it would increase defence spending by more than 80% over the next seven years to around €18 billion, but it would still be below the guideline of 2% of GDP that NATO’s 28 members agreed for 2024 at their 2014 summit in Wales. Spain’s current military spending of 0.92% of GDP is among the lowest (see Figure 1). Only five countries meet the 2% target: the US, UK, Greece, Estonia and Poland. Figure 1. Defence expenditure as a share of GDP (%) (1) % of GDP US 3.58 UK 2.14 NATO guideline 2.00 France 1.79 Germany 1.22 Italy 1.13 Spain 0.92 Luxembourg 0.44 (1) Estimates for 2017. Source: NATO. 1 Inside Spain Nr 146 19 December 2017 - 22 January 2018 María Dolores de Cospedal, the Defence Minister, said more troops would be sent abroad to participate in international missions. The number in Mali will rise by 152, those in Afghanistan by 95 and in Iraq by 30.
    [Show full text]
  • Lawyers' Litigation Forecasts Play an Integral Role in the Justice System
    International Relations and Diplomacy, ISSN 2328-2134 D February 2014, Vol. 2, No. 2, 111-119 DAVID PUBLISHING Diversity and Decentralization in the Democratization Process in Spain Pablo Pérez López Universidad de Navarra, Pamplona, Spain Jorge Lafuente del Cano Universidad de Valladolid, Valladolid, Spain This paper will deal with the history of an important political change in Spain during the transition to democracy between 1976 and 1982: the transformation of a unitary and centralized state to one composed of several political units capable of self-government. The starting point of that process was the confirmation of regional diversity and of the existence of clearly differentiated political sensibilities in some of its territories. The researchers shall rely especially on the legacy of some of the principal actors, and explore the connection between such diversity and the political change that took place. Keywords: Spain, Europeanism, European Union, democratization, decentralization To Be a Democrat Is to Be European Spain was configured as one of the first modern states in history. However, certain international circumstances lead to its very existence being questioned at the beginning of the 20th century, when the rest of the great European powers found themselves in the heights of the age of nationalism and imperialism. We can cite the following circumstances: (1) The defeat of the Spanish fleet at Trafalgar in 1805 and the consequent difficulty of keeping its empire in America; (2) The Napoleonic invasion of Spain and the long war against the French (1808-1814): six years—the same duration than the second world war—which destroyed the country; (3)The marginalization of Spain in the aftermath of the Napoleonic wars in negotiation at the congress of Vienna; (4) The process of the emancipation of her colonies with wars until 1825; and (5) Internal political instability, which degenerated into a civil war from 1833 to 1840.
    [Show full text]
  • 1 Demanding Only Autonomy: the Mobilization of Catalan Nationhood
    1 Demanding only autonomy: The mobilization of Catalan nationhood in the Spanish democratic transition, 1970-1975 Scott L. Greer University of Michigan Department of Health Management and Policy School of Public Health 109 Observatory Ann Arbor, MI 48019-2029 [email protected] Abstract: Much of the literature on democratic transitions and ethnic conflict focuses on the role of elites, whether as constructive contributors to ethnic harmony and pacted transitions, or as fomenters of disharmony. What these accounts often fail to take into account is the extent to which the existence of political elites is a variable in itself, particularly when their power bases are not organizations like an army but rather nations or classes. The article develops, based accounts of labor movements in transitions, an analysis of how competition for scarce militants and the demands of organizing them shapes the power and importance of elites. It does this through a case study of Catalonia in the years preceeding the Spanish transition. During those years Catalonia, both a stateless nation and a potentially divided society, was the site of organizing from the left and right that nearly monopolized militants and channeled their activity into autonomist, exclusive forms of nationalist mobilization that stifled attempts at internal polarization while creating elites who could negotiate on Catalonia’s behalf in the transition. In other words, the ability of moderate Catalan nationalists to organize before the transition explains their ability to represent Catalonia and control its fissures later, and contributes to explaining the success of Catalonia as a case of peaceful multinational coexistence. 9330 words 2 Demanding only autonomy: The mobilization of Catalan nationhood in the Spanish democratic transition, 1970-1975 Democracy might be about masses, but studies of democratic transitions and of ethnic conflict management tend to be about elites.
    [Show full text]
  • Change in National Identification a Study of the Catalan Case
    Change in National Identification A study of the Catalan case María José Hierro Hernández TESIS DOCTORAL Universidad Autónoma de Madrid / 2012 DIRECTOR DE LA TESIS Dr. José Ramón Montero Gibert Departamento de Ciencias Políticas y Relaciones Internacionals a Dídac, perquè vaig començar aquest camí amb tu i vas ser el meu suport durant tot aquest temps ABSTRACT This dissertation focuses on the study of individual change in national identification and examines the factors which lie behind change under particular circumstances. The dissertation starts proposing a conceptual and analytical framework for the study of change along different dimensions of identification (self-categorization, content, salience and intensity). From here, the dissertation focuses on the study of change in the category of national identification in the Catalan context. The Catalan context is argued to be a suitable case study because it has two characteristics which render change in the category of national identification possible. These two characteristics are a center-periphery cleavage and the presence of a demographically important immigration population. The findings of my research are thus generalizable to other contexts which share these two characteristics with Catalonia. The dissertation offers an alternative explanation which complements the decentralization argument, and provides a better account for the periodic changes that are observed when identification with Spain and Catalonia is tracked over time. The dissertation contends that political parties’ mobilization of the center-periphery cleavage drives individual change in national identification. Although the cleavage structures competition between political parties in a permanent way, there are some periods during which a particular policy or issue sharpens conflict between national and regional parties and exacerbates the cleavage.
    [Show full text]
  • Catalonia Profile - Timeline
    Catalonia profile - Timeline 30 October 2017 From the section Europe A chronology of key events: Image copyright Getty Images Image caption Catalonian republicans, such as these demonstrators in Barcelona in 1936, resisted Franco's attempt to overthrow the Spanish Republic during the Spanish Civil War 9th century - County of Barcelona formed along with several other counties as a result of efforts by Charlemagne to establish a buffer zone between his Frankish Empire and Muslim-ruled Spain. 1023-76 - Under Ramon Berenguer I, the county of Barcelona acquires a dominant position in the area. 12th cent - First mention of the term Catalonia. 1131-1162 - Reign of Ramon Berenguer IV, whose marriage to Queen Petronilla of Aragon results in the county's dynastic union with the Kingdom of Aragon. Although part of the Crown of Aragon, Catalonia keeps its own traditional rights and parliament, the Corts catalanes. 14th-15th cents - Aragon acquires the kingdoms of Sardinia, Sicily and Naples, becoming a major Mediterranean maritime empire as a result. Integration into Spain 1469 - Ferdinand I of Aragon and Queen Isabella of Castile marry, creating a dynastic union of their kingdoms and laying the foundations of the Kingdom of Spain. 1492 - Discovery of the Americas by Christopher Columbus starts the creation of Spain's overseas empire, the shift of commercial activity from the Mediterranean to the Atlantic and the decline of Catalonia's economic and political importance. 1640-52 - The Reapers' War - Catalonia revolts against the taxation policies of Philip IV of Spain, is briefly declared a republic under French protection before being reoccupied by Spanish troops.
    [Show full text]
  • Welfare Nationalism in Catalonia: the Interplay of National Identity and Welfare State Development in the Catalan Healthcare System
    WELFARE NATIONALISM IN CATALONIA: THE INTERPLAY OF NATIONAL IDENTITY AND WELFARE STATE DEVELOPMENT IN THE CATALAN HEALTHCARE SYSTEM © 2018 By Francisco Hernández A thesis presented in partial fulfillment of the requirements for completion Of the Bachelor of Arts degree in International Studies at the Croft Institute for International Studies The University of Mississippi University, Mississippi University, Mississippi May 2018 Approved: __________________________________ Advisor: Dr. Miguel Centellas __________________________________ Reader: Dr. William Schenck __________________________________ Reader: Dr. Joshua First Hernández ii Table of Contents 1. Introduction: Sub-State Nationalism—The Reformulation of an Old Debate ....................3 Research design ........................................................................................................................5 2. Literature Review: National Imaginaries and Social Policy ..................................................8 A brief history of Catalan nationalism .............................................................................................8 Theoretical framework of nationalism ............................................................................................10 The welfare state (and healthcare) as imbedded in the nation ..........................................................12 Table 1. Summary of relevant models of welfare states .......................................................... 17 3. Qualitative Analysis: Nationalism and Health Policy
    [Show full text]