El Retorn Del President Tarradellas I El Restabliment De La Generalitat De
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
arxiu El restabliment de la Generalitat de natura, el 28 de setembre de 1977, guir el restabliment de la Generalitat Catalunya i el retorn del president dels acords i protocols signats a fou possible gràcies a la confl uència Josep Tarradellas (1899-1988) foren Perpinyà. L’endemà, la Generalitat de dos factors: la perseverança del El retorn del president Tarradellas l’esdeveniment polític més import- fou reconeguda com a la institució president Tarradellas en les seves ant de tot el procés de liquidació del del govern «secular» del poble català posicions i a una actitud oberta del i el restabliment de la Generalitat franquisme a Catalunya. Aquesta segons el Reial Decret Llei 41/1977 Govern espanyol presidit per Adolfo afi rmació, feta 40 anys després de 29 de setembre de 1977, molt Suárez. de Catalunya, 40 anys després dels fets, ha deixat de ser fi ns i tot abans de la discussió i aprovació de polèmica, per passar a ser admesa la Constitució Espanyola del 1978.1 El que no s’ha dit gaire era que per la majoria d’historiadors i anal- aquesta actitud oberta del Govern vista prèvia > istes polítics. També avui suscita una Aquest reconeixement va convertir espanyol revelava una certa feble- Enguany es commemora el 40è aniversari del retorn de Josep àmplia unanimitat la valoració de la l’autogovern català en un «cas a sa política per part de l’executiu de Tarradellas i amb ell del restabliment de la Generalitat de fi gura de Tarradellas com el person- part» dins de la transició política a Madrid. Una limitació de la qual el Catalunya. Era el 1977 i havien passat 23 anys des de que atge clau del procés, ja que sense ell l’Estat espanyol. En el fons, fou una mateix Tarradellas no n’era prou Tarradellas recollí el testimoni de la Generalitat de la mà de Josep res d’això no hauria estat possible. mena de reconeixement de facto dels conscient; com tampoc no ho eren, Irla. Més de dues dècades sostenint a l’exili, sense recursos, el drets històrics catalans, per més que de conscients d’aquesta debilitat, la fi l de la legitimitat de la Generalitat, l’única institució de l’època La negociació que va dur al reconeix- no s’arribessin a concretar d’una resta de dirigents polítics catalans, ja republicana recuperada durant la Transició. ement, per part del Govern espanyol forma jurídica explícita. Per alguns que tots plegats el que veien sobret- presidit per Adolfo Suárez (1932- la importància de l’esdeveniment pot ot eren les seves pròpies mancances. 2014), de la Generalitat de Catalu- semblar una obvietat. Però malaura- nya sostinguda a l’exili —des del dament és una d’aquelles obvietats En aquells moments, com assenyalà 1954— per Josep Tarradellas s’inicià que, fi ns fa molt poc, no han estat tan Jaume de Puig (1944), col·laborador després de les eleccions legislatives compartides com caldria. del president Tarradellas, «totes espanyoles del 15 de juny de 1977 i les parts eren febles».2 Una visió culminà amb el retorn a Barcelona Actualment sabem coses que abans corroborada per Ramon Espasa Enric Pujol del president exiliat el 23 d’octubre no es coneixien prou bé i que ajuden (1940), conseller de la Generalitat Professor d’Història de la UAB del mateix any enmig d’una fervo- a explicar-nos el què i el perquè de restaurada, que defi ní la situació com [email protected] rosa i multitudinària rebuda de la tot plegat. Així, pel que fa al procés «d’equilibri de febleses».3 població. Fou una negociació llarga negociador, un element que s’ha i complexa que tingué un primer repetit molt és que l’èxit d’aconse- episodi decisiu en els anomenats 2 Entrevista personal realitzada l’1 d’agost de 2016. acords Suárez-Tarradellas de l’estiu 1 PUJOL, Josep Tarradellas. El retorn del president 3 Entrevista personal realitzada el 26 de setembre del 1977 i que fi nalitzà amb la sig- (juny-desembre 1977). de 2017. El restabliment de la Generalitat de natura, el 28 de setembre de 1977, guir el restabliment de la Generalitat Catalunya i el retorn del president dels acords i protocols signats a fou possible gràcies a la confl uència Josep Tarradellas (1899-1988) foren Perpinyà. L’endemà, la Generalitat de dos factors: la perseverança del l’esdeveniment polític més import- fou reconeguda com a la institució president Tarradellas en les seves ant de tot el procés de liquidació del del govern «secular» del poble català posicions i a una actitud oberta del franquisme a Catalunya. Aquesta segons el Reial Decret Llei 41/1977 Govern espanyol presidit per Adolfo afi rmació, feta 40 anys després de 29 de setembre de 1977, molt Suárez. dels fets, ha deixat de ser fi ns i tot abans de la discussió i aprovació de polèmica, per passar a ser admesa la Constitució Espanyola del 1978.1 El que no s’ha dit gaire era que per la majoria d’historiadors i anal- aquesta actitud oberta del Govern istes polítics. També avui suscita una Aquest reconeixement va convertir espanyol revelava una certa feble- àmplia unanimitat la valoració de la l’autogovern català en un «cas a sa política per part de l’executiu de fi gura de Tarradellas com el person- part» dins de la transició política a Madrid. Una limitació de la qual el atge clau del procés, ja que sense ell l’Estat espanyol. En el fons, fou una mateix Tarradellas no n’era prou res d’això no hauria estat possible. mena de reconeixement de facto dels conscient; com tampoc no ho eren, drets històrics catalans, per més que de conscients d’aquesta debilitat, la La negociació que va dur al reconeix- no s’arribessin a concretar d’una resta de dirigents polítics catalans, ja ement, per part del Govern espanyol forma jurídica explícita. Per alguns que tots plegats el que veien sobret- presidit per Adolfo Suárez (1932- la importància de l’esdeveniment pot ot eren les seves pròpies mancances. 2014), de la Generalitat de Catalu- semblar una obvietat. Però malaura- nya sostinguda a l’exili —des del dament és una d’aquelles obvietats En aquells moments, com assenyalà 1954— per Josep Tarradellas s’inicià que, fi ns fa molt poc, no han estat tan Jaume de Puig (1944), col·laborador després de les eleccions legislatives compartides com caldria. del president Tarradellas, «totes espanyoles del 15 de juny de 1977 i les parts eren febles».2 Una visió culminà amb el retorn a Barcelona Actualment sabem coses que abans corroborada per Ramon Espasa del president exiliat el 23 d’octubre no es coneixien prou bé i que ajuden (1940), conseller de la Generalitat del mateix any enmig d’una fervo- a explicar-nos el què i el perquè de restaurada, que defi ní la situació com rosa i multitudinària rebuda de la tot plegat. Així, pel que fa al procés «d’equilibri de febleses».3 població. Fou una negociació llarga negociador, un element que s’ha i complexa que tingué un primer repetit molt és que l’èxit d’aconse- episodi decisiu en els anomenats 2 Entrevista personal realitzada l’1 d’agost de 2016. acords Suárez-Tarradellas de l’estiu 1 PUJOL, Josep Tarradellas. El retorn del president 3 Entrevista personal realitzada el 26 de setembre del 1977 i que fi nalitzà amb la sig- (juny-desembre 1977). de 2017. desembre 2017 | eines 30 | 93 El restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn del president El tracte implícit fou el de «Generalitat per Monarquia». Tarradellas foren l’esdeveniment polític més important de tot el procés Un corol·lari de la gran condició de la Transició: de liquidació del franquisme a Catalunya «Democràcia per Monarquia» Recentment ha aparegut una darrera requisit que, molt abans que el l’Estat espanyol. Efectivament, cap d’espectre més ampli. Tampoc no nucli de poder, fruit del col·lapse de Les eleccions espanyoles del 15 de dada que reforça aquesta idea. El president Tarradellas, l’acceptar- altre alt dirigent polític de l’etapa era clara la representativitat de cada l’estat franquista i de l’intent d’au- juny de 1977, les primeres del post- 2016, es féu públic un fragment en tots els partits que obtingueren republicana i bèl·lica no va tenir càr- grup. No ho va ser fi ns a les elec- toregeneració subsegüent. Del 1976 franquisme, obriren una nova etapa, inèdit d’una entrevista televisiva que representació el 15 de juny de 1977, recs polítics importants en l’adminis- cions espanyoles del 15 de juny del —inclòs— fi ns al 1979 es va viure per més que es van celebrar en unes li havia fet a Adolfo Suárez la peri- excepció feta d’Esquerra Republi- tració durant el postfranquisme.5 1977, primer, i, després, les del Par- una experiència de llibertat que no condicions no pas plenament lliures. odista Victòria Prego (1948), emesa cana, aleshores dirigida per Heribert lament de Catalunya del 1980, que s’ha tornat a repetir mai més. Tot No hi va haver una veritable amnistia per Antena 3, el 1995.4 En un mo- Barrera (1917-2011). El procés de liquidació determinaren uns grups majoritaris semblava possible. Fou un moment política, alguns partits no van ser ment de l’entrevista, Suárez explicà del franquisme i uns altres de minoritaris —la major de gran il·lusió i de gran efervescèn- legalitzats —com fou el cas d’Es- que el 1977 el Govern que presidia El fet que la Generalitat fos part d’aquests darrers, molts situats cia col·lectiva.