LIFE08 NAT/E/000072 "Recuperació d’hàbitats riparis del riu Ter (Riparia-Ter)"
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I HORTES
Termes municipals de Salt i Girona
Gener - octubre 2010
LIFE08 NAT/E/000072
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I HORTES
Termes municipals de Salt i Girona
Gener - octubre 2010
Equip de redacció:
Marta Ayuso Garriga Marta Doncel Garcia Miguel Angel Fuentes Rosúa Ricard Grabulosa Solà
ÍNDEX
1 Introducció 8 2 Antecedents 10 3 Estat legal 11 3.1 Titularitat dels terrenys 16 3.1.1 Figures de protecció o planificació del territori 16 3.1.2 Normativa aplicable a les actuacions del Pla 19 4 Descripció de l’espai 22 4.1 Situació i accés 22 4.2 Medi físic 25 4.2.1 Climatologia 25 4.2.2 Geologia i geomorfologia 29 4.2.3 Edafologia 31 4.2.4 Hidrologia 32 4.3 Medi biòtic 36 4.3.1 Hàbitats 36 4.3.2 Flora 44 4.3.3 Fauna 45 4.4. Valors paisatgístics i de connectivitat 54 4.5 Característiques socioeconòmiques 54 4.5.1 Invasió d’espècies vegetals exòtiques 54 4.5.2 Usos humans que afecten l’espai des de l’exterior 55 4.6 Afectacions biòtiques i abiòtiques 57 5 Objectius 65 6 Descripció de les actuacions 67 6.1 Actuació T2.1. Control de vegetació exòtica invasora: ailants (Ailanthus altissima)67 6.2 Actuació T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera68 6.3 Actuació T2.3. Control d’espècies exòtiques invasores, canyes (Arundo donax), robínies (Robinia pseudoacacia) i ailants (Ailanthus altissima) i plantació d’àlbers (Populus alba) 71 6.4 Actuació T2.4. Control de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i plantació de bosc de ribera 73 6.5 Actuació T2.5. Millora de l’entorn de la bassa dels Tritons, plantació de vern (Alnus glutinosa) 75
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 1
6.6 Actuació T2.6. Millora forestal de la freixeneda 76 6.7 Actuació T2.7. Control d’espècies exòtiques invasores: canyes (Arundo donax) i robínies (Robinia pseudoacacia) 77 6.8 Actuació T2.8. Creació de basses temporànies al canal de la Maçana 78 6.9 Actuació T2.9. Control d’espècies exòtiques invasores: ailants (Ailanthus altissima) 81 6.10 Actuació T2.10. Ampliació de la zona inundable de la gorga d’en Quirze 82 6.11 Actuació T2.11. Control d’espècies exòtiques invasores: canya americana (Phyllostachys bambusoides) 84 6.12 Actuació T2.12. Millora forestal de La Salzeda 85 6.13 Actuació T2.13. Millora forestal de l’albereda del Còrrec de l’Albereda 86 6.14 Actuació T2.14. Control d’espècies exòtiques invasores 87 6.15 Actuació T2.15. Ús públic a les basses de Santa Eugènia 89 6.16 Actuació T2.16. Elaboració del pla d’ordenació d’accessos 90 7 Planificació 91 7.1 Temporalització dels treballs 91 8 Pressupost 95 8.1 Amidaments 95 8.2 Preus bàsics 102 8.3 Unitats d’obra 103 8.4 Pressupost general 110 ANNEX I. Plec de condicions tècniques 118 9 Definició i abast del plec 118 9.1 Objecte del Pla 118 9.2 Localització 118 9.3 Amidaments 118 9.4 Direcció i inspecció de les obres 118 10 Descripció de les obres 119 10.1 Eliminació de flora al·lòctona 119 10.1.1 Eliminació d’arbrat amb treballs mecànics 119 10.1.2 Eliminació d’arbrat amb treballs mecànics (Robinia pseudoacacia) 120 10.1.3 Eliminació d’arbrat amb treballs mecànics (Platanus orientalis var. acerifolia)121 10.1.4 Eliminació d’arbrat amb productes fitocides 121 10.1.5 Eliminació de restes 126 10.2 Creació de zones inundables 127
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 2
10.2.1 Excavacions 127 10.2.2 Terraplens 128 10.2.3 Excavació i replè de rases i pous 130 10.2.4 Entubament 131 10.2.5 Compactació 132 10.2.6 Paviment 133 10.2.7 Refinat 133 10.3 Reforestació 133 10.3.1 Planta 133 10.3.2 Aigua a utilitzar als regs 135 10.3.3 Obertura de sots 135 10.3.4 Plantació 136 10.3.5 Regs 137 10.3.6 Reposició de marres 137 10.4 Treballs silvícoles de millora 138 10.4.1 Estassada 138 10.4.2 Aclarida i selecció de tanys 138 10.4.3 Reducció de competència 138 10.4.4 Eliminació de restes 139 10.5 Obres complementàries 139 10.5.1 Restauració d’accessos 139 10.5.2 Eliminació de deixalles 139 10.5.3 Ordre dels treballs 140 11 Execució i control de l’obra 140 11.1 Comprovació del replantejament 140 11.2 Representant del contractista a l’obra 140 11.3 Inici de les obres 141 11.4 Senyalització de les obres 141 11.5 Obligacions del contractista 141 11.6 Seguretat i higiene al treball 142 11.7 Equips i maquinària 142 11.8 Assaigs 142 11.9 Treballs nocturns 143 11.10 Treballs no autoritzats i treballs defectuosos 143
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 3
12 Amidament i abonament 143 12.1 Condicions generals 143 12.2 Detalls de l’amidament i abonament 143 12.3 Partides alçades a justificar 144 12.4 Unitats no previstes 144 12.5 Obra inacceptable o incompleta 144 13 Precaucions especials durant l’execució de les obres 144 13.1 Pluges 144 13.2 Incendis 144 14 Calendari d’execució 145 ANNEX II. Inventaris 146 15 Inventari forestal 146 16 Climatologia de Salt 155 17 Inventari botànic 156 18 Inventari faunístic 167 ANNEX III. Fitxes resum de les actuacions 183 ANNEX IV. Material vegetal a emprar en les plantacions 240 ANNEX V. Plànols 244 ANNEX VI. Annex fotogràfic 251
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 4
ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS
Il·lustració 1. Zonificació de la zona TER 2 segons el Pla ...... 17 Il·lustració 2. Plànol de proteccions supramunicipals i espais connectors...... 18 Il·lustració 4. Mapa de situació de les zones d’actuació ...... 22 Il·lustració 2. Mapa de situació de la zona TER 2 dins la conca del Baix Ter...... 22 Il·lustració 3. Ortofotomapa de la zona d’actuació TER 2 est (en vermell) ...... 23 Il·lustració 4. Ortofotomapa de la zona d’actuació, TER 2 oest (en groc) ...... 24 Il·lustració 5. Diagrama ombrotèrmic de Girona ...... 26 Il·lustració 8. Evolució de la Precipitació anual a Girona 1941-1999 ...... 27 Il·lustració 7. Diagrama de precipitació mitja mensual de Girona-Bell Lloc ...... 27 Il·lustració 8. Mapa geomorfològic de la zona TER 2 ...... 29 Il·lustració 9. Cabals de manteniment teòrics del Ter al seu pas per Girona-estació d’aflorament EA 083R01 ...... 33 Il·lustració 10. Cabals del Ter en els principals períodes de retorn al seu pas per Girona ...... 33 Il·lustració 11. Xarxa hídrica del pla de Salt i Montfullà ...... 34 Il·lustració 12. Quantificació de les extraccions d’aigua subterrània actives al Baix Ter segons els diferents usos ...... 36 Il·lustració 13. Hàbitats d’interès comunitari descrits a la zona, amb el codi en hàbitat CORINE ...... 37 Il·lustració 14. Invertebrats d’interès a la zona d’actuació. En vermell, espècies de recent extinció ...... 47 Il·lustració 15. Peixos d’interès a la zona d’actuació ...... 48 Il·lustració 16. Amfibis i rèptils d’interès a la zona d’actuació ...... 49 Il·lustració 17. Aus d’interès a la zona d’actuació ...... 52 Il·lustració 18. Mamífers d’interès a la zona d’actuació ...... 53 Il·lustració 19. Ailants que es volen eliminar ...... 68 Il·lustració 20. Canyes que es volen eliminar ...... 71 Il·lustració 21. Canyes que es volen eliminar ...... 73 Il·lustració 22. Plàtans que es volen eliminar ...... 74 Il·lustració 23. Bassa dels Tritons ...... 76 Il·lustració 23. Freixeneda de prop del Pas d’en Prat ...... 77 Il·lustració 24. Canyes que es volen eliminar ...... 78 Il·lustració 25. Vista actual del canal de la Maçana ...... 80 Il·lustració 26. Exemple d’un dels ailants ...... 82 Il·lustració 27. Zona que s’inundarà ...... 83 Il·lustració 28. Canya americana ...... 84 Il·lustració 29. Salzeda que es pretén millorar ...... 86
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 5
Il·lustració 30. Còrrec de l’Albereda ...... 87 Il·lustració 31. Zona on es controlaran les espècies exòtiques invasores...... 88 Il·lustració 32. Basses de Santa Eugènia ...... 90 Il·lustració 33...... 251 Il·lustració 34...... 251 Il·lustració 35...... 252 Il·lustració 36...... 252 Il·lustració 37...... 253 Il·lustració 38...... 253 Il·lustració 39...... 254 Il·lustració 40...... 254 Il·lustració 41...... 255 Il·lustració 42...... 255 Il·lustració 43...... 256 Il·lustració 44...... 256 Il·lustració 45...... 257 Il·lustració 46...... 257 Il·lustració 47...... 258 Il·lustració 48...... 258 Il·lustració 49...... 259 Il·lustració 50...... 259 Il·lustració 51...... 260 Il·lustració 52...... 260 Il·lustració 53...... 261 Il·lustració 54...... 261 Il·lustració 55...... 262 Il·lustració 56...... 262 Il·lustració 57...... 263 Il·lustració 58...... 263 Il·lustració 59...... 264 Il·lustració 60...... 264 Il·lustració 61...... 265 Il·lustració 62...... 265 Il·lustració 63...... 266 Il·lustració 64...... 266 Il·lustració 65...... 267 Il·lustració 66...... 267
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 6
Il·lustració 67...... 268 Il·lustració 68...... 268 Il·lustració 69...... 269 Il·lustració 70...... 269 Il·lustració 71...... 270 Il·lustració 72...... 270
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 7
1 Introducció
El pla de gestió recull el disseny de totes les actuacions a realitzar a la zona d’actuació durant el projecte LIFE+ "Recuperació d’hàbitats riparis del riu Ter (Riparia-Ter)" i estableix els criteris base per a la gestió futura d’aquests espais naturals.
L’objectiu principal del projecte és la recuperació d’hàbitats riparis al riu Ter, especialment els boscos al·luvials amb vern (Alnus glutinosa) (hàbitat 91E0*), les galeries de salze (Salix alba) i àlber (Populus alba) (hàbitat 92A0) i les llacunes temporànies mediterrànies (hàbitat 3170*). El projecte inclou com a objectiu l’ordenació dels accessos a les zones restaurades, per evitar la degradació d’aquests ecosistemes com a conseqüència de l’elevada freqüentació humana que puntualment es dóna en àrees suburbanes, i per tal de donar a conèixer els valors naturals d’una manera compatible amb la preservació de les àrees naturals.
Riparia-Ter es desenvolupa a l’espai Xarxa Natura 2000 Riberes del Baix Ter (ES5120011), entre els anys 2010 i 2013.
Es treballa en quatre zones: l’Illa de la Pilastra (Bescanó, Sant Gregori i Salt), les Deveses i Hortes (Salt i Girona), el Bosc de Can Salvatella i l’Illa de Pedret (Girona) i l’Illa d’Avall (Jafre).
La superfície d’intervenció del projecte LIFE+ és aproximadament de 140 hectàrees.
Les accions principals proposades en el projecte LIFE es poden resumir en:
• La restauració i reforestació dels boscos de ribera degradats.
• La recuperació de zones humides temporànies, incloses llacunes temporals, associades al sistema fluvial.
• L’aplicació de la gestió silvícola per tal de millorar la regeneració de boscos de ribera madurs.
• El control de plantes exòtiques invasores.
• L’ordenació d’accessos per a prevenir i regular la freqüentació excessiva, i evitar la degradació d’aquests ecosistemes.
El pla de gestió de les Deveses i les Hortes constituirà el marc d’ordenació d’aquest espai en relació a la conservació de la natura i la biodiversitat, essent explícitament coherent amb totes les administracions actuants en aquests espais. Sobretot es pretén garantir l’èxit de les accions de conservació. A mitjà termini es pretén, a més, arribar a una gestió cohesionada amb el LIC del Baix Ter, que sigui coherent amb els objectius de la Xarxa Natura 2000.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 8
L’objectiu final, doncs, va més enllà de la recuperació i protecció dels hàbitats de les zones concretes d’aquest projecte.
A part del pla de gestió, també s’ha redactat un pla d’ordenació d’accessos, que defineix l’accés a la zona d’actuació, tant a peu com amb vehicle rodat.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 9
2 Antecedents
En aquesta zona el Consorci Alba-Ter hi ha portat a terme diferents accions per a la restauració dels hàbitats naturals, promogudes pels Ajuntaments de Salt o Girona, amb el suport del Consorci. En concret, aquestes són les següents:
- Control d’Ailanthus altissima (any 2005) - Control de Robinia pseudoacacia (any 2005)
D’altra banda, en el municipi de Salt s’ha aprovat recentment el Pla Especial que proposa la protecció dels espais naturals riberenencs, a través diferents disposicions (ordenació d’usos i accessos, etc.). A Girona estan vigents ja diversos plans especials que afecten les zones ripàries del riu Ter al seu pas pel municipi, els quals preveuen també la seva protecció i recuperació natural mitjançant diferents disposicions.
També s’han adequat alguns itineraris a l’entorn fluvial del Ter en aquesta zona d’actuació.
Recentment ha acabat l’execució d’un projecte de restauració ambiental en un antic abocador adjacent al riu Ter a Girona, que incorpora un gradient d’accions que van des de la recuperació d’hàbitats naturals a través de la creació de dos llacunes permanents fins a la construcció d’itineraris preparats per a rebre una certa afluència de visitants.
La zona d’actuació forma part del Projecte de recuperació dels espais naturals emblemàtics que impulsa el Consorci Alba-Ter des de l’any 2003.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 10
3 Estat legal
Tot l’àmbit d’actuació està inclòs dins la Xarxa Natura 2000.
D’altra banda, les Deveses i Hortes estan incloses en el Domini Públic Hidràulic del riu Ter, amb totes les implicacions que això comporta derivades de l’actual llei d’aigües.
El marc legal en matèria d’aigües l’estableixen les tres normatives següents:
- Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, per al que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües. - Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. - Reial Decret 9/2008, d’11 de gener, per al que es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril.
A continuació es realitza un extracte de les disposicions bàsiques contingudes a la legislació que afecten el present treball: - Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, per al que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües. Art. 2. Definición de dominio público hidráulico
Constituyen el dominio público hidráulico del Estado, con las salvedades expresamente establecidas en esta Ley:
a. Las aguas continentales, tanto las superficiales como las subterráneas renovables con independencia del tiempo de renovación. b. Los cauces de corrientes naturales, continuas o discontinuas.
c. Los lechos de los lagos y lagunas y los de los embalses superficiales en cauces públicos.
d. Los acuíferos subterráneos, a los efectos de los actos de disposición o de afección de los recursos hidráulicos. e. Las aguas procedentes de la desalación de agua de mar una vez que, fuera de la planta
de producción, se incorporen a cualquiera de los elementos señalados en los apartados anteriores.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 11
Art. 5. Cauces de dominio privado
1. Son de dominio privado los cauces por los que ocasionalmente discurran aguas pluviales en tanto atraviesen, desde su origen, únicamente fincas de dominio particular.
2. El dominio privado de estos cauces no autoriza para hacer en ellos labores ni construir obras que puedan hacer variar el curso natural de las aguas o alterar su calidad en perjuicio del interés público o de tercero, o cuya destrucción por la fuerza de las
avenidas pueda ocasionar daños a personas o cosas.
Art. 8. Modificaciones de los cauces
Las situaciones jurídicas derivadas de las modificaciones naturales de los cauces se regirán por lo dispuesto en la legislación civil. En cuanto a las modificaciones que se
originen por las obras legalmente autorizadas se estará a lo establecido en la concesión o autorización correspondiente.
- Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya
Art. 1. Objecte
1.1 Aquesta Llei té per objecte ordenar les competències de la Generalitat i les dels ens locals en matèria d’aigües i obres hidràuliques, regular, en l’àmbit d’aquestes competències, l’organització i el funcionament de l'Administració hidràulica a Catalunya, mitjançant una actuació descentralitzadora, coordinadora i integradora que ha de
comprendre la preservació, la protecció i la millora del medi, i establir un nou règim de planificació i economicofinancer del cicle hidrològic.
Art. 4. Competències de la Generalitat
a) La planificació hidrològica en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya, i la participació en la planificació hidrològica que correspon a l'Administració
general de l'Estat, particularment en la que afecti a la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer. b) L’ordenació i la concessió dels recursos i els aprofitaments hídrics, fins i tot
l’aprofitament de les aigües residuals i, en general, totes les funcions d’administració i control de la qualitat del domini públic hidràulic, inclosos l’atermenament i la modificació i la correcció dels llits fluvials, en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 12
a) La planificació hidrològica en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya, i la participació en la planificació hidrològica que correspon a l'Administració general de l'Estat, particularment en la que afecti a la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer.
b) L’ordenació i la concessió dels recursos i els aprofitaments hídrics, fins i tot l’aprofitament de les aigües residuals i, en general, totes les funcions d’administració i control de la qualitat del domini públic hidràulic, inclosos l’atermenament i la
modificació i la correcció dels llits fluvials, en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya. c) L’administració, la gestió i el control de qualitat dels aprofitaments hídrics
corresponents a conques hidrogràfiques situades al territori de Catalunya compartides amb altres comunitats autònomes, inclòs l’exercici de la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i la tramitació fins a la proposta de resolució dels expedients que s’hi refereixen, en els termes establerts per la legislació vigent en la matèria, llevat de l’atorgament de concessions d’aigua.
d) La programació, la promoció, l’aprovació, l’execució i l’explotació dels aprofitaments hídrics i de les obres hidràuliques que es facin a Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general de l'Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat
autònoma. e) L’execució i l’explotació de les obres hidràuliques de titularitat estatal i les d’àmbit supracomunitari que li deleguin o encomanin amb la transferència de les dotacions
econòmiques corresponents. f) La intervenció administrativa dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subterrànies i marítimes.
g) L’exercici de les atribucions que aquesta Llei li confereix en relació amb les xarxes bàsiques d’abastament i els sistemes de sanejament.
h) La regulació i l’establiment d’auxilis econòmics i l’atribució de recursos econòmics a corporacions locals, altres entitats i particulars per a la realització dels objectius de la planificació hidrològica.
i) La determinació de la política d’abastament i de sanejament d’aigües i la coordinació de les administracions competents.
j) La promoció i l’execució, si escau, de les actuacions de política hidrològica que són necessàries per pal·liar els dèficits i desequilibris que hi ha a Catalunya. k) L’establiment de normes de protecció de les zones inundables.
l) El control i la tutela de les comunitats d’usuaris, en els termes establerts per aquesta Llei.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 13
m) La prestació, quan sigui procedent, dels serveis públics dependents o derivats d’aprofitaments i obres hidràuliques.
n) En general, el compliment de les funcions relatives a l’administració i la gestió dels recursos hídrics que estableix la legislació sobre aigües i les que li siguin transferides, delegades o encomanades per l'Administració general de l'Estat.
Art. 5. Competències dels ens locals
Corresponen als ens locals, d’acord amb la legislació de règim local, amb la de sanitat i amb les previsions d’aquesta Llei, les competències relatives als àmbits següents:
a) L’abastament d’aigua potable.
b) El clavegueram i el tractament d’aigües residuals. c) El control sanitari de les aigües residuals.
d) L’exercici de les funcions que aquesta Llei els atribueix.
- Real Decreto 9/2008, de 11 de enero, por el que se modifica el Reglamento del Dominio Público Hidráulico, aprobado por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril.
Art. 4.
1. Álveo o cauce natural de una corriente continua o discontinua es el terreno cubierto por las aguas en las máximas crecidas ordinarias (artículo 4 del texto refundido de la Ley de Aguas). La determinación de ese terreno se realizará atendiendo a sus características geomorfológicas, ecológicas, hidráulicas, fotográficas y cartográficas que existan, así
como las referencias históricas disponibles. 2. Se considerará como caudal de la máxima crecida ordinaria la media de los máximos caudales anuales, en su régimen natural producidos durante diez años consecutivos, que
sean representativos del comportamiento hidráulico de la corriente y que tengan en cuenta lo establecido en el apartado 1.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 14
Art. 6
1. Se entiende por riberas las fajas laterales de los cauces públicos situadas por encima del nivel de aguas bajas y por márgenes los terrenos que lindan con los cauces.
2. La protección del dominio público hidráulico tiene como objetivos fundamentales los enumerados en el artículo 92 del texto refundido de la Ley de Aguas. Sin perjuicio de las técnicas específicas dedicadas al cumplimiento de dichos objetivos, los márgenes de los
terrenos que lindan con dichos cauces están sujetas en toda su extensión longitudinal: a. A una zona de servidumbre de cinco metros de anchura para uso público, que se regula en este reglamento.
b. A una zona de policía de cien metros de anchura, en la que se condicionará el uso del suelo y las actividades que en él se desarrollen.
3. La regulación de dichas zonas tiene como finalidad la consecución de los objetivos de preservar el estado del dominio público hidráulico, prevenir el deterioro de los ecosistemas acuáticos, contribuyendo a su mejora, y proteger el régimen de las corrientes en avenidas, favoreciendo la función de los terrenos colindantes con los
cauces en la laminación de caudales y carga sólida transportada. 4. En las zonas próximas a la desembocadura en el mar, en el entorno inmediato de los embalses o cuando las condiciones topográficas o hidrográficas de los cauces y
márgenes lo hagan necesario para la seguridad de personas y bienes, podrá modificarse la anchura de dichas zonas en la forma que se determine en este Reglamento.
Art. 7
1. La zona de servidumbre para uso público definida en el artículo anterior tendrá los fines siguientes: a. Protección del ecosistema fluvial y del dominio público hidráulico.
b. Paso público peatonal y para el desarrollo de los servicios de vigilancia, conservación y salvamento, salvo que por razones ambientales o de seguridad el organismo de cuenca considere conveniente su limitación.
2. Los propietarios de estas zonas de servidumbre podrán libremente sembrar y plantar especies no arbóreas, siempre que no deterioren el ecosistema fluvial o impidan el paso señalado en el apartado anterior. Las talas o plantaciones de especies arbóreas
requerirán autorización del organismo de cuenca.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 15
Art. 9
1. En la zona de policía de 100 metros de anchura medidos horizontalmente a partir del cauce quedan sometidos a lo dispuesto en este Reglamento las siguientes actividades y
usos de suelo a. Las alteraciones sustanciales del relieve natural del terreno.
b. Las extracciones de áridos. c. Las construcciones de todo tipo, tengan carácter definitivo o provisional.
d. Cualquier otro uso o actividad que suponga un obstáculo para la corriente en régimen de avenidas o que pueda ser causa de degradación o deterioro del estado de la masa de agua, del ecosistema acuático, y en general, del dominio público hidráulico.
3.1 Titularitat dels terrenys
Tota la zona d’actuació és de titularitat pública i es treballa en el desenvolupament de projectes de gestió i ordenació d’aquests espais mantenint contactes periòdics amb els ents locals.
Els únics espais que són de titularitat privada són una finca de l’extrem oest de l’àmbit d’actuació (terme municipal de Salt) i una altra de l’extrem est (terme municipal de Girona).
La zona equivalent al domini públic hidràulic és propietat i competència de l'Administració, en concret l’Agència Catalana de l’Aigua, que hi exerceix certes restriccions d'usos.
3.1.1 Figures de protecció o planificació del territori
- Zona inclosa en Xarxa Natura 2000, segons la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE). Correspon a l’espai ES512001 Riberes del Baix Ter.
- Zona inclosa en el Domini Públic Hidràulic.
- A les Deveses i Hortes hi ha comunitats vegetals i entorns naturals que estan considerats com a hàbitats d’interès comunitari per la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de març de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres, modificada per la Directiva 97/62/CE del Consell, de 27 d’octubre, per la que s’adapta al progrés científic i tècnic la directiva 92/43/CEE).
- Pla Hidrològic de les Conques internes de Catalunya, que en l’article 12 recull el deure d’establir els cabals de manteniment del riu.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 16
- Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva), redactat d’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, la qual defineix tres instruments de planejament.
- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Salt, aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme en sessió de 27 d’abril de 2005 i publicat al DOGC 4444 de 9/08/2005.
- Pla especial urbanístic del sector SNU-1 de les Hortes i Deveses, Pla especial de les Deveses-Parc de les Terres i Aigües del Ter, aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, en les sessions de 15 de juliol i de 28 de gener de 2009.
- Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i elements d’interès històric del municipi de Salt.
- Pla Especial de Protecció de les Ribes del Ter de Girona, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona el 07/06/1995.
Il·lustració 1. Zonificació de la zona TER 2 segons el Pla Font: Pla Especial de Protecció de les Riberes del Ter de Girona , 1995.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 17
Segons la zonificació del Pla General, la zona TER 2 correspon a Sistema General d’Espais lliures, i en concret inclou les unitats: 3b-Parcs i boscos urbans i 4-Deveses de la Riba del Ter i l’Onyar.
El pla anomena les Deveses d'en Bru. Les defineix com a tram de les riberes que va des del pont de Fontajau fins al límit oest del terme municipal que coincideix amb el pont de l'autopista. És una àrea on s'hi alternen els indrets més boscosos -franja adjacent a la Nestlé davant les deveses de Salt- amb sectors d'explotació forestal i un espai malmès per l'extracció de graves.
- Planificació de l'espai fluvial a les conques del baix Ter (per l’Agència Catalana de l’Aigua).
- Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona (PDUSUG), aprovat definitivament el 29/07/2010.
Il·lustració 2. Plànol de proteccions supramunicipals i espais connectors. Font: PDUSUG, 2010.
- Pla General d’0rdenació Urbana de Girona (PGOU), aprovat definitivament pel Conseller de Polítiques Territorials i Obres Públiques, el 28/02/2002. El 9 de febrer de 2006 es va aprovar el text refós de la Normativa Urbanística.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 18
Segons el PGOU la zona est d’actuació TER 2 es tracta de sòl no urbanitzable, de sistemes d’espais lliures, i inclou dues categories: C4, Sistema de parcs agrícoles; C5, Sistema de parc fluvial i deveses i D, Sistema hidrològic.
- Pla especial de les Hortes de Santa Eugènia (Girona).
- Hi ha un acord de custòdia del territori, en concret que fa referència a “Ribes del Ter, Sant Gregori i Bescanó” (Gironès).
3.1.2 Normativa aplicable a les actuacions del Pla
La normativa que afecta la planificació realitzada és la següent:
Normativa específica de protecció del medi natural:
- Llei catalana d’espais naturals (Llei 12/85, de 13 de juny). Modificada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/85, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental.
- Llei estatal de conservació dels espais naturals i la fauna i flora silvestre (Llei 4/89, de 27 de març). Modificada per la llei 40/1997, de 5 de novembre) i la llei 41/1997, de 5 de novembre.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 19
- Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge (Decret 343/2006 de 19 de setembre).
- Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
- El PEIN té els orígens en la determinació legal que fa el capítol III (articles 15 al 20) de la Llei 12/85, de 13 de juny, d'espais naturals.
D'altra banda, el PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial, i s'equipara a altres instruments d'aquest tipus que es deriven de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.
- Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE), aprovada el 21 de maig pel Consell de les Comunitats Europees, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. L’aprovació definitiva del Projecte Xarxa Natura 2000 inclou l’espai ES512001 Riberes del Baix Ter.
El Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, transposa aquesta Directiva a la legislació espanyola. La Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres coneguda també com la Directiva d’aus, complementa la Directiva d’hàbitats. Posteriorment, el Consell de les Comunitats Europees va aprovar la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que va adaptar al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE.
L’annex II recull les espècies d’interès comunitari la conservació de les quals necessita que es designin zones especials de conservació, l’annex IV recull les espècies d’interès comunitari que requereixen de protecció estricta i l’annex V recull les espècies la recol·lecció de les quals pot ser objecte de mesures de gestió.
- El Conveni de Berna, on l’annex II recull els tàxons estrictament protegits i l’annex III recull els tàxons protegits.
- Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Normativa en matèria d’aigües:
- Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, per al que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües.
- Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 20
- Reial Decret 9/2008, d’11 de gener, per al que es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril.
- Llei d’aigües (Llei 29/85 de 2 d’agost).
- Reglament de domini públic hidràulic (Reial Decret 849/86 d’11 d’abril).
Normativa específica de regulació de l’accés del medi natural:
- Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. Modificada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental.
Normativa específica en les plantacions forestals:
- Reial Decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials forestals de reproducció.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 21
4 Descripció de l’espai
4.1 Situació i accés
La zona d’actuació TER 2 del projecte LIFE+ està situada a Catalunya, l’extrem nord-est de la Península Ibèrica, dins la comarca del Gironès i concretament al Pla de Girona, al nord de la depressió de la Selva. La zona abasta una àmplia superfície contínua dels municipis de Girona i majoritàriament Salt, d’una superfície de 66,74 ha., dintre del conegut Parc de les Deveses de Salt i a l’extrem oriental de les Hortes de Santa Eugènia.
Il·lustració 3. Mapa de situació de les zones d’actuació (Font: elaboració pròpia a partir d’ICC, 2009).
Il·lustració 4. Mapa de situació de la zona TER 2 dins la conca del Baix Ter Font: PEF (ACA), 2009.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 22
Es tracta, en la seva majoria, de zones de domini públic hidràulic atermenat la gestió dels quals es realitza des dels respectius ajuntaments o de finques adquirides per l'ajuntament de Girona, que recentment ha executat un projecte de recuperació de llacunes permanents a l’extrem oriental de la zona d’actuació.
És un espai fortament influenciat pel curs del riu Ter i les seves riuades estacionals, així com dels seus afluents, el Llémena, el Marroc, la Maçana i la Riera d’en Mus, on s'observa un mosaic molt divers de formacions de ribera, en estats diferents de conservació, antics llits del riu Ter, nombroses llacunes temporals i permanents i prats secs entre d’altres.
El traçat de l’Autopista AP-7 i el seu terraplè exerceixen de barrera, creuant el riu de sud a nord i divideixen la zona en dos subzones clarament delimitades i aproximadament de la mateixa mida. Per comoditat i coherència, s’han tractat per separat aquestes dues subzones que s’han anomenat TER 2 est i TER 2 oest.
Il·lustració 5. Ortofotomapa de la zona d’actuació TER 2 est (en vermell) Font: Elaboració pròpia a partir de ICC, 2009.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 23
Il·lustració 6. Ortofotomapa de la zona d’actuació, TER 2 oest (en groc) Font: Elaboració pròpia, a partir de l’ICC (2009).
A la zona oest s’hi accedeix pel carril bici de la Ruta del Carrilet al seu pas pel Parc que té entrada oest per la zona de la Pilastra, que enllaça amb la N-141 a Bescanó, i entrada est pel pas sota l’AP-7 que ve del Barri Vell de Salt pel carrer de l’Església Sant Cugat. Des del carrilet es pot accedir a peu o en bicicleta per diversos camins i corriols, com el camí del Pas d’en Prat (actualment l’accés motoritzat està restringit).
El sector est està comunicat amb el Barri Vell de Salt pel Pont del Rec i amb el Carrer Sant Dionís pel Pont del Molí. El Camí Vell de les Guixeres comunica a través d’un corriol pel Pont de les Vetes amb el Carrer Filadores i el Camí del Torín enllaça amb les Hortes de Santa Eugènia de Ter i continua fins al barri del Güell, a Girona, a l’extrem est del qual hi ha les basses permanents de nova creació, que enllacen amb el Pont de Fontajau per l’Avinguda de Josep Tarradelles i Joan.
La densa xarxa de camins i senders propers a la zona, fa que sigui fàcilment accessible en la seva totalitat, i sumat a la seva posició periurbana, la converteix en una zona amb molt ús públic. L’accés motoritzat al Parc està limitat als serveis i a residents, propietaris i treballs agrícoles fins la finca corresponent i només és lliure al Camí de les Guixeres i al Camí del Pla dels Socs fins a l’aparcament de l’Àrea Recreativa.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 24
4.2 Medi físic
4.2.1 Climatologia
La zona TER 2 està situada a terra baixa, a la zona climàtica mediterrània i presenta un clima mediterrani de tipus subhumit, també anomenat clima mediterrani de les planes interiors. És el clima propi de la depressió de la Selva (conca de l’Onyar), la vall del Ter entre les Guilleries i el pla de Girona i les conques afluents.
Una característica rellevant d’aquest tipus de clima és la presència d’un període d’aridesa estival i de dos màxims pluviomètrics anuals concentrats a la primavera i a la tardor així com una relativa suavitat de les temperatures durant l’hivern i un augment de les temperatures a l’estiu, presentant una acusada irregularitat en les precipitacions i una considerable amplitud tèrmica a més d’un marcat efecte de la inversió tèrmica i un cert grau de continentalitat.
Es tracta d’una zona on el clima mediterrani es troba al seu límit i presenta una sequera estival poc acusada juntament amb unes precipitacions més regulars i elevades que les habituals en aquest tipus de clima. Les precipitacions són especialment regulars a la primavera, tot i que el màxim acostuma a observar-se a la tardor, i aquest és un factor important que determinarà l’establiment de comunitats característiques d’ambients més humits del que a priori s’esperaria trobar, i és responsable directe de la gran diversitat de comunitats vegetals que hi podem trobar.
Tot i que a Salt es troba l’estació meteorològica número 0366L del Instituto Nacional de Meteorología, no considerem totalment extrapolables les seves dades degut a que es disposa d’una sèrie temporal de dades molt curta (1997-2009) i que la seva situació és poc adequada dintre del casc urbà, on l’efecte de la inversió tèrmica és menor i les dades poden diferir bastant amb la zona tractada, especialment pel que fa a la temperatura i la humitat. Segons dades d’aquesta estació la precipitació mitjana anual seria de 670 mm, amb mínim al juliol, amb 74 mm i màxim a l’abril i l’octubre, amb 74 i 73 mm respectivament, essent l’hivern marcadament eixut, amb precipitacions equiparables a l’estiu, i temperatura mitjana sempre inferior als 10 ºC. Caldria tenir en compte la precipitació horitzontal durant els mesos hivernals, on la rosada i la boira són habituals. Pel que fa a la temperatura el màxim absolut registrat correspon a 41 ºC i el mínim a -9 ºC (tot i que s’ha pogut constatar termòmetre en mà temperatures de inferiors als -10 ºC a prop del riu).
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 25
Les Deveses de Salt presenten unes característiques climàtiques similars a Girona capital, i per això s’ha utilitzat com a referència les seves dades meteorològiques i el mateix diagrama ombrotèrmic, basat en una sèrie temporal molt més llarga. Les dades històriques d’aquesta estació donen valors de precipitació mitjana de 806.1 mm, bastant més alta que utilitzant les dades de l’estació de Salt, i això es podria explicar amb el fet que la dècada passada, que coincideix amb la sèrie de dades disponibles a Salt, ha sigut descrita darrerament com la més seca de les que es tenen dades enregistrades.
Il·lustració 7. Diagrama ombrotèrmic de Girona Font: Panareda & Nuet, 1980.
El diagrama ombrotèrmic mostra una distribució irregular de les precipitacions al llarg de l’any, però no il·lustra la gran variabilitat interanual en la precipitació, per això s’ha representat a sota l’evolució recent de la precipitació anual i la precipitació mitja mensual. Com s’observa als gràfics, la variació anual és molt considerable, mentre que la mitja mensual demostra una regularitat en la distribució anual de les pluges, amb els característics pics primaverals i tardorals.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 26
Il·lustració 8. Evolució de la Precipitació anual a Girona 1941-1999 Font: PEF, 2009.
Il·lustració 9. Diagrama de precipitació mitja mensual de Girona-Bell Lloc Font: PEF, 2009.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 27
Aquesta irregularitat condiciona el creixement i la distribució de les comunitats mesòfiles, ja que permet que eventualment, qualsevol mes pugui esdevenir àrid i que no siguin rars els períodes d’aridesa de fins a 4 mesos, tot i que en mitjana, l’aridesa es concentri al mes de juliol. Això fa que la primavera, tardor i especialment l’hivern tinguin rangs de variació alts, on alguns mesos poden passar entre un any i l’altre, d’àrids o secs a subhumits o perhumits. És evident que el fet que els mesos primaverals siguin àrids o perhumits, condiciona fortament a les comunitats vegetals ja que són mesos determinants en el desenvolupament i el cicle anual de les plantes.
Cal destacar que de forma regular es produeixen glaçades fortes afavorides per la inversió tèrmica que es dóna habitualment a la plana, fruit de l’encalmament dels vents del nord durant la nit i a causa de l’efecte d’apantallament pel massís proper de les Gavarres, que actua com a barrera a l’efecte suavitzador de les temperatures que exerceix el mar. Aquest fet per exemple no succeeix a la plana de l’Empordà de forma tan evident i condiciona un clima certament més sec. Aquest efecte de pantalla propicia el manteniment de la humitat a la zona, afavorint la presència d’espècies de mesòfiles i de boscos humits com citàvem abans. De fet, aquestes petites variacions respecte del model de clima mediterrani ha portat a alguns autors a anomenar aquest clima com a mediterrani humit tipus de Girona (Bolòs & Vigo, 1984), caracteritzat per règim tèrmic (3 mesos subhivernals, 3 temperats, 2-3 subestivals i 3-4 estivals) i pel règim d’humitat (7-9 mesos humits, 1-2 subhumits, 1-2 semiàrids, 0-1 àrids). Segons la classificació proposada pels mateixos autors sobre la tipologia bioclimàtica, a la zona TER 2 li correspon una primavera de tipus temperada- humida, un estiu estival-àrid, una tardor humida i un hivern subhivernal-humit, amb gradient definit de temperatures entre l’estival i el subhivernal.
D’altra banda, és important remarcar la considerable amplitud tèrmica diària i estacional que trobem a la zona i que no s’observa només amb dades de les temperatures mitjanes anuals (normalment entre 13 i 15ºC) ni tampoc amb les mitjanes dels mesos més freds (gener, 6- 8ºC) i més càlids (juliol, 21-23ºC), que resulten enganyoses. En realitat l’amplitud tèrmica anual absoluta d’alguns indrets pot apropar-se als 55ºC (-15ºC de mínima absoluta i 40ºC de màxima absoluta a Girona). Com és sabut, l’amplitud tèrmica s’accentua per l’efecte de la continentalitat i per contra, s’atenua a mesura que ens acostem a la costa per l’efecte suavitzador del mar.
Per tant, aquest clima peculiar explica la presència de moltes espècies mesòfiles així com de comunitats de caducifolis i boscos humits, que tot i que avui dia no dominen de forma àmplia i estan molt fragmentats, sí que es troben ben representats, i ens fan pensar que en un passat llunyà, devien ser les formacions forestals predominants de la plana al·luvial, essent la vegetació primitiva de les zones més planeres la roureda de roure martinenc, amb verneda o albereda als cursos fluvials.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 28
La variabilitat bioclimàtica interanual i les tipologies bioclimàtiques corresponents a l’estació meteorològica de Salt estan representades a l’Annex II.
4.2.2 Geologia i geomorfologia
L'espai Riberes del Baix Ter està situat a la plana que s'obre entre la Serralada Transversal i els massissos prelitorals de les Guilleries. Es tracta d'una zona predominantment sedimentària, una plana quaternària originada per les aportacions sedimentaris del mateix riu amb escàs o nul relleu i que s'estén fins a la costa Mediterrània, situant-se sempre per sota dels 150 metres sobre el nivell del mar.
El relleu i la geomorfologia present a la zona d’actuació han estat modelats al llarg dels anys per l’acció de la dinàmica fluvial del riu, quedant estructurat en àmplies terrasses fluvials que s’endinsen en el territori formant part fins i tot del poble de Salt. Actualment, i en especial als darrers decennis, aquesta dinàmica ha estat molt alterada per causes antròpiques i existeix una marcada deficiència de cabal i d’aportació de sediment, herència de la construcció de preses i embassaments a mitjans del segle passat, i de diverses actuacions d’extracció d’àrids.
La zona TER 2 està situada en la seva totalitat sobre la terrassa del riu Ter, concretament a la terrassa baixa (T1), excepte en els dos extrems, on apareix la terrassa mitja (T2). La terrassa actual (T0) correspon al llit actual del riu, de 0-2 m d’alçada com a màxim, i per tant, tot i que en la zona que ens ocupa no representa gaire superfície de ribera degut a que és una tram fluvial on domina l’erosió, també és present, i inclou les barres fluvials del riu, formades per materials detrítics (bàsicament un codolar amb llims sorrencs) i de granulometria variable. Per la seva proximitat al llit funcional és la zona que s’inunda amb major freqüència.
Il·lustració 10. Mapa geomorfològic de la zona TER 2 Font: PEF, Agència Catalana de l’Aigua, 2009.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 29
La terrassa baixa (T1) que està separada del llit major per un escarpament, se situa entre el llit del riu i el marge de la terrassa mitja (T2). Està constituïda generalment per dos trams, l’inferior format per sediments granulars grollers i el superior per materials fins dipositats per decantació, bàsicament graves i rierencs d’origen paleozoic amb llims argilosos i sorrencs, que juntament amb fragments grollers de basalt quaternari que es barregen en menor proporció amb les graves, formen un horitzó de 2 a 5 metres de potència. Va ser formada al Holocè basal, per tant més recent que les terrasses superiors, i és per on el Ter ha circulat durant el darrers anys, i on ha quedat relativament enfonsat, en part per la ja esmentada disminució en la càrrega de sediment transportada pel riu a causa dels embassaments de Sau i Susqueda,que ha incrementat l’efecte erosiu de les avingudes en detriment de la sedimentació natural i que a la vegada ha afavorit l’aflorament dels materials de la terrassa superior (T4) que apareix al llit del riu en forma de petits afloraments lleugerament litificats que amb l’acció erosiva de l’aigua han adquirit formes molt atractives que han rebut el nom popular de Cervells de Gat. Es correspon amb el llit subactual que ha estat incidit pel propi curs fluvial i acostuma a estar ocupada per horts o plantacions arbòries de caducifolis. La terrassa baixa està creuada per un estret trenat de fondalades que no són altre cosa que la llera de l’antic curs del Ter Petit i altres còrrecs adjacents que l’interceptaven.
La terrassa mitja (T2) es troba aproximadament 3-5 metres sobre el nivell del riu Ter i data del Plistocè superior. Està dipositada sobre els sediments de la terrassa alta (T3), que no és present a la zona d’actuació. El marge de la terrassa mitja (T2) és resseguit en gran part pel traçat de la Sèquia Monar, a qui fa de contrafort durant part del seu recorregut a través del Pla de Salt i les hortes de Santa Eugènia a Girona. Apareix també a l’extrem oest abans d’arribar a l’Illa de la Pilastra. Aquesta terrassa està formada per un estret horitzó superficial de llims sorrencs d’aproximadament un metre de potència que descansa sobre un horitzó més fondo format sobretot per rierencs i sorres paleozoics sense cimentar.
És important remarcar que la numeració de les terrasses fluvials es fa seguint el criteri geomorfològic, i en cas de parlar de dipòsits geològics pròpiament dits es donaria un desajustament en l’ordre que pot ser enganyós, de manera que la Terrassa T1 passaria a ser la Terrassa geològica T2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 30
Encara és possible identificar perfectament els marges dels antics braços del Ter així com part del traçat dels seus cursos abandonats, reblerts en alguns casos, formats principalment per sorres i graves amb grans rierencs esparsos. No fa masses anys s’havien arribat a fer explotacions d’àrids de petites dimensions que han deixat nombrosos rebliments així com depressions que depenent directament del nivell del Ter, s’omplien per formar basses, com per exemple la Bassa de les Sorreres. Alguns d’aquets antics braços, al quedar aïllats del curs del riu, formaven grans zones d’aiguamoll i basses, i al seu llit s’acumulaven llims grisos, dels que encara podem apreciar el seu traçat trenat al mapa geològic, travessant d’oest a est el Pla de Salt, creuant l’autopista AP-7 i el Pla dels Socs fins a l’Aiguamoll del Veïnat. Actualment trobem algunes basses i còrrecs aïllats que de forma intermitent, dibuixen l’antic traçat dels braços més importants, el de les Fonts del Ter i en especial, el Ter Petit.
És interessant conèixer que el curs del riu i la formació geomorfològica de la terrassa principal al Pla de Salt, ha set determinada per les grans riuades, i mai s’ha arribat a assolir un curs meandriforme estable (tot i que aigües avall de Girona sí), de manera que estan històricament ben documentats tots els canvis que ha patit el riu els darrers 300 anys (fins i tot incloses les grans riuades de 1533 que van canviar totalment el curs del Ter).
De la mateixa manera, cal fer menció d’alguns afluents que han sigut total o parcialment canalitzats, desviats, reblerts o desfigurats en part del seu traçat, com és el cas de la riera Maçana o el Reramús, del qual es conserva encara l’empremta del seu con de dejecció al sector occidental de les Deveses.
4.2.3 Edafologia
La zona TER 2 està formada per un sòl franc arenós, especialment a la terrassa baixa (T1). Les zones més elevades desenvolupen un sòl més profund amb un únic horitzó en formació, especialment a les terrasses mitja i alta, i per contra, a les barres fluvials més elevades i sorrenques el sòl que hi trobem és esquelètic. En el cas dels llits dels cursos fluvials abandonats i sobretot a les antigues zones d’aiguamoll, dominen els llims grisos amb alguns còdols, on s’estableixen les millors comunitats riparianes que trobem a tot l’àmbit d’actuació del projecte.
Segons la classificació USDA distingirem els sòls de la zona d’estudi en dos tipus principalment, els entisòls i inceptisòls:
- Entisòls, són sòls amb perfil poc o gens diferenciat perquè el material que els forma és de molt recent deposició.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 31
o Sòls de lleres fluvials. Aquest tipus de sòls s'assenten damunt de dipòsits sedimentaris recents, sotmesos encara a la dinàmica fluvial i, per tant, inestables. De fet, es pot considerar que no són sòls realment constituïts (domini del sargar o directament codolars), llevat dels marges més externs i estables, on dominen els fluvisòls, materials on s’estableixen els boscos de ribera.
o Sòls de les zones al·luvials. Els trobem en les zones immediates al riu que són castigades per les avingudes en temps de recurrència curts i per tant sotmeses a inundacions de forma més o menys regular. Són sòls joves ocupats per boscos de ribera i formen una franja entorn el Ter i els seus còrrecs més recents. Es poden incloure dintre d’aquest tipus, els sòls hidromorfs propis de les zones més permanentment inundades dels cursos abandonats, també ocupades per bosc de ribera (sovint verneda)
- Inceptisòls, només tenen un horitzó en ple desenvolupament degut novament, a que són sòls joves, tot i que no tant com els entisòls.
o Tipus Xerorthent, poc profunds i pedregosos, propis de les barres fluvials més elevades. Sovint, els més sorrencs esdevenen sòls esquelètics.
o Tipus Xerochrept, molt més gruixuts i dominants a la Terrassa I i II.
Per desgràcia no existeix gaire informació edafològica disponible per a aquesta zona, però la joventut i la no excessiva complexitat del sòls presents pot facilitar el seu estudi. (Font: Bustamante, 2005).
4.2.4 Hidrologia
El riu Ter és el principal curs fluvial que ha modelat el paisatge de les quatre zones d’actuació. Es tracta del riu més important de la província de Girona, tot i que actualment el seu cabal està severament regulat pel complex d’embassaments de Sau, Susqueda i El Pasteral, que daten del 1959 i els quals desvien un elevat percentatge de l’aigua de la conca majoritàriament per a l’abastament de Barcelona. El transvasament d’aigua, però, no va ser efectiu fins al cap de set anys i mig de la inauguració, a finals de l’any 1966, quan els embassaments van ser plenament operatius. Per altra part, cal esmentar que degut a aquesta regulació, la dinàmica estacional i el règim hídric del riu han estat invertits, i sovint el cabal és mínim a l’hivern i a la primavera i màxim als mesos d’estiu i menys, fet que entre d’altres conseqüències, pot afectar negativament a la dispersió natural de llavors dels arbres de ribera.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 32
Girona gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
Cabal m3/s 3,70 3,70 3,70 4,81 4,81 3,70 2,96 2,96 2,96 3,70 3,70 3,70
Il·lustració 11. Cabals de manteniment teòrics del Ter al seu pas per Girona-estació d’aflorament EA 083R01 Font: Agència Catalana de l’Aigua in Pou, Q. et al. (2009).
Il·lustració 12. Cabals del Ter en els principals períodes de retorn al seu pas per Girona Font: Agència Catalana de l’Aigua in Pou, Q. et al. (2009).
A les taules anteriors hi ha representats els cabals de manteniment del Ter als diferents mesos de l’any. Malauradament aquests cabals, molt per sota del nivell natural que hauria de portar el riu, no sempre es compleixen i especialment en períodes de sequera (anys 2005-2007) s’han incomplert de manera reiterada causant un greu impacte en l’ecosistema fluvial del curs baix.
Existeixen dues rieres afluents importants que afecten o han afectat la zona d’actuació, la Maçana i el Reramús. Aquest últim desembocava antigament al Ter a la zona del Mas Devesa, on encara trobem l’evident con de dejecció, però arrel de la construcció de la Sèquia Monar, va quedar tallat i actualment hi desguassa. El seu curs natural ha quedat desdibuixat tot i que encara es conserven alguns marges.
La Maçana per la seva part, és una riera intermitent de règim torrencial que neix a Vilablareix i antigament desembocava a Girona, al Güell. Tot i que les seves avingudes són poc freqüents, és històricament coneguda per provocar inundacions a Salt durant les seves crescudes, i per aquest motiu va ser desviada i canalitzada amb les obres de construcció del terraplè de l’autopista AP-7. Es construí un canal resseguint el traçat de l’autopista que desguassa al Ter a la banda est del pont de l’autopista AP-7. El canal va resultar exageradament fondo, entre 6 i 8 metres per 5 metres d’ample, de manera que drenava l’aigua de l’aqüífer fins a nivells alarmants. Per corregir aquesta falta es construí una resclosa just abans del seu desguàs al Ter que manté l’aigua en un cert nivell i evita que s’assequi a l’estiu. Actualment, la major part de l’aigua que circula pel canal prové de la xarxa de regadiu, que al seu torn s’alimenta de la Sèquia Monar. Cal dir també que l’aigua de la Maçana és de circulació lenta en el millor dels casos, i estagnant durant alguns mesos de l’any en els que existeix poca aportació d’aigua del sistema de regadiu, pel que la qualitat de l’aigua és baixa i amb una certa eutròfia.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 33
Il·lustració 13. Xarxa hídrica del pla de Salt i Montfullà Font: Elaboració pròpia.
Tot i això, el Ter és l’únic curs fluvial de la zona que manté una dinàmica mínimament natural, això si, totalment vinculada a la gestió hídrica dels pantans de Sau, Susqueda i el Pasteral, que han reduït dràsticament l’efecte i la recurrència de les avingudes, habituals anys enrere, i principals responsables del mosaic de zones humides existents i encara presents en alguns casos.
S’ha de sumar l’efecte de retenció del sediment circulant al riu per part de les preses, que esbiaixa l’equilibri erosió-sedimentació, afavorint l’erosió i per tant l’enfonsament del canal fluvial a la terrassa i l’enduriment del pendent de les ribes a més de drenar l’aqüífer superficial. Aquest fet, juntament amb la important disminució del cabal del Ter degut al transvasament cap a Barcelona, són els principals factors que alteren la dinàmica natural del riu, l’obliguen a circular amb un sol braç i fan impossible la recuperació natural d’antics cursos i la formació de noves basses, així com la renovació del bosc de ribera.
Antigament, abans de la construcció dels embassaments, preses, gavions, motes i d’altres alteracions morfològiques de la riba, el Ter estava format per nombrosos braços al llarg dels seus trams mitjà i baix, formant grans illes, platges i extensos codolars, així com importants zones humides i d’aiguamoll, que es formaven en aquells cursos que quedaven aïllats després de grans riuades i es desfeien quan en patien alguna. Aquest fet es donava al Pla de Salt de manera excepcionalment intensa, i fins fa relativament poc, encara existien grans espais humits estretament vinculats al Ter que tenien una gran vàlua ambiental.
Dels antics braços del Ter a la zona d’actuació en destaquen dos especialment, per les seves dimensions i l’empremta que han deixat en el paisatge actual. Són els cursos de les Fonts del Ter i del Ter Petit.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 34
L’estany de les Fonts del Ter era una gran zona humida que s’estenia des de l’actual traçat de l’autopista AP-7, la creuava i arribava a l’alçada de la Farga. El curs va ser abandonat a la dècada dels seixanta, però encara resten algunes basses fragmentades sobre el seu llit.
Pel que fa al Ter Petit, el seu traçat naixia del Ter a la Gorga d’en Rossell, molt a prop del límit oest de la zona d’actuació, i s’hi tornava a unir a La Salzeda, justament al límit est, a l’alçada de l’Aiguamoll del Veïnat. És un braç de recent desaparició i el seu abandonament coincideix amb la posada en marxa del transvasament d’aigua cap a Barcelona. Encara s’observa el seu recorregut marcat per un rosari de zones humides en diferent estadi de conservació com són la Gorga de les Acàcies, la Bassa dels Ànecs, la Bassa d’en Peixet, la Bassa dels Carros, la Gorga dels Dos Canyars, la Gorga d’en Quirze i l’Aiguamoll del Veïnat. Actualment, part d’aquests espais inundables es mantenen gràcies al desguàs de la xarxa de regadiu, ja que depenent només del cabal del riu Ter no podrien mantenir els nivells d’aigua que tenen. Per altra part, alguns es troben total o parcialment ocupats per finques i edificacions.
Existeixen altres sistemes de basses més petits també anomenats còrrecs, propers al riu i que intercepten en un o altre punt el Ter Petit i que gaudeixen d’un acceptable nivell de conservació. Tot i que els seus recorreguts han estat interromputs per la canalització de la Maçana i les obres de l’autopista, que a més van servir per fer munts de basalt i runes a la riba del riu, encara es conserven algunes basses amb bosc de ribera en molt bon estat, com per exemple les Basses de l’Albereda.
En un altre d’aquests petits braços que resseguia el riu al nord del Pla dels Socs, també reblert i desfigurat per les aportacions de basalt del terraplè de l’autopista, s’hi va construir una bassa temporal batejada com a Bassa de les Cigonyes, ja que es va fer arrel del projecte de reintroducció de l’espècie al poble.
Existeixen altres basses d’origen artificial coma la de les Sorreres, fruit de les depressions ocasionades per petites explotacions d’àrids que s’emplenaven amb aflorament del propi freàtic del Ter.
L’evolució històrica del riu Ter ha estat lligada a la pertorbació ocasionada per les grans riuades. És sabut que el riu ha canviat el seu curs diverses vegades en els darrers segles, i per tant la seva dinàmica està ben documentada. Al voltant del 1860 el Ter discorria més al nord que actualment, formant una gran illa en terrenys que ara pertanyen a Sant Gregori per després seguir pel curs del Ter Petit. Abans però al voltant del 1711, el curs passava encara més al nord i passava totalment per l’actual Ter Petit. Hi ha més referències en aquest aspecte, però la darrera gran riuada data de l’any 1940, abans de la inauguració dels embassaments, i d’aleshores ençà, només hi ha hagut una avinguda de considerables dimensions, a l’any 1962.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 35
Durant el passat segle, la dinàmica natural del riu va ser desplaçar-se cap al nord, fins i tot més encara que al 1711, i a més potenciada pel segon Marquès de Camps, que va construir uns gabions fets amb rierencs (les Defenses del Marquès) al còrrec de les Fonts del Ter per evitar que l’aigua hi circulés i entrés al Pla de Salt. Com a conseqüència es va afavorir el pas del riu pel canal principal actual. Aquesta estructura encara es conserva avui dia.
La zona tractada és molt rica en aigua subterrània en part degut a què els materials inferiors de la Terrassa III són impermeables. L’aqüífer del Ter impregna els sediments de les Terrasses I i II, i circula d’oest a est rebent aportacions en direcció sud-nord per part de diversos afluents, el drenatge i les infiltracions del sistema de regadiu i especialment del canal de la Maçana.
Il·lustració 14. Quantificació de les extraccions d’aigua subterrània actives al Baix Ter segons els diferents usos Font: Caracterització addicional de la massa d’aigua subterrània 33 (Massa 33) fluviodeltaic del Baix Ter, GeoServei, S.L. per encàrrec de l’ACA, 2008.
Existeixen dos aqüífers més profunds, el més important i explotat arriba als 220 metres de profunditat, omplint una capa de sorres i conglomerats. Es tracta d’un aqüífer de la subconca de l’Onyar d’origen pliocènic que s’estén per la Plana de la Selva. El segon aqüífer encara és més profund i conté aigües calentes i mineralitzades que afloren a través de la Falla d’Amer, a l’extrem sud-oest de la Pilastra. (Font: Bustamante, 2005)
4.3 Medi biòtic
4.3.1 Hàbitats
La descripció dels hàbitats i les comunitats vegetals presents a la zona d’actuació es basa en els hàbitats CORINE de presència comprovada o documentada en aquest tram fluvial de forma històrica, contrastada amb el present treball de camp i de cartografia de la vegetació. En el cas dels hàbitats d’interès comunitari, es fa èmfasi en el codi vigent de la Directiva 92/43 i s’indica entre parèntesis la correspondència amb els Hàbitats d’Interès Comunitari, afegint un asterisc a aquelles comunitats vegetals considerades prioritàries per la Directiva Hàbitats.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 36
HÀBITAT CORINE HIC SUPERFÍCIE
Llacunes temporals mediterrànies - 3170* Vernedes amb ortiga morta, boscos de ribera d’Alnus glutinosa 44.3432+ 91E0* 1,23 ha Alberedes, boscos en galeria de Salix alba i Populus alba 44.6 92A0 24,58 ha Salzedes i Sargars 44.1 92A0 11,78 ha Alberedes amb lliri pudent 44612 92A0 6,49 ha Omedes de terra baixa 44,62 92A0 0,09 ha Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa 44.637+ 92A0 3,10 ha Pollancredes 44612 92A0 3,12 ha Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) 37.4 6420 0,03 ha Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea - 6220* 10.17 ha Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea) amb sotabosc de brolles o bosquines 42.8315 9540 0,22 ha Alzinars de terra baixa 45.3121+ 9340 Alzinars amb roures (Q. pubescens) de terra baixa 45.3122+ 9340 0,24 ha
Il·lustració 15. Hàbitats d’interès comunitari descrits a la zona, amb el codi en hàbitat CORINE (correspondència europea), el codi d’HIC i la superfície que representen a les Deveses i les Hortes. Font: Elaboració pròpia.
La zona TER 2 inclou una notòria diversitat d'hàbitats fluvials, entre els quals cal destacar com a prioritaris els de boscos de ribera de Alnus glutinosa (91E0*), els boscos en galeria de Salix alba i Populus alba (92A0), les llacunes temporals mediterrànies (3170*) i les zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea (6220*). La recuperació d'aquests hàbitats, especialment dels tres primers esmentats centra una gran part de les tasques proposades dins del projecte i constitueix un dels seus objectius clau. Concretament les llacunes temporals mediterrànies constitueixen un hàbitat molt escàs a nivell regional, nacional i de la Unió Europea, i concretament a la zona que tractem, estan molt ben representats, existint diversos sistemes de basses amb bosc de ribera molt interessants als antics cursos fluvials abandonats. Cal destacar que els boscos al·luvials de vern (Alnus glutinosa) es troben en un dels extrems meridionals de distribució.
No obstant això, l'estat actual de conservació d'aquests hàbitats no és satisfactori i hi ha un risc imminent de degradació o desaparició d'alguns d'ells a causa de factors humans (inadequada planificació territorial, explotació forestal, alteració de la morfodinàmica fluvial) així com a factors biòtics (espècies exòtiques, dificultats de regeneració, fitopatologia, etc.).
Dintre del Parc de les Deveses de Salt, existeix una gran varietat d’ambients aquàtics lligats al riu que conformen un autèntic mosaic molt divers de vegetació de ribera i comunitats afins. Les comunitats es situen tant a la riba del Ter com als antics cursos abandonats, les basses i l’extensa xarxa de regadiu.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 37
Vegetació de la ribera del Ter
Dins les aigües corrents del Ter, trobem els codolars fluvials, en moments d’avinguda queden despoblats de vegetació, i en èpoques d’estabilitat allotgen comunitats obertes de llonja (Andryala ragusina) i cascall marí (Glaucium flavum) de rambles i rieres de terra baixa (3250) acompanyades sovint pel malcoratge blanc (Mercurialis tomentosa) i en alguns casos amb diverses plantes exòtiques com Buddleja davidii, Aster pilosus, Aster squamatus o Solidago sp. En zones més arrecerades del corrent i d’acumulació de sediment, trobem fangars fluvials de vores de riu, amb gespes nitròfiles de Polypogon viridis, Paspalum distichum i P. vaginatum (3280) entre d’altres. També apareixen comunitats de vores de riu i zones inundables com són els poblaments de balques en les zones d’aigües més calmades com per exemple el Pla dels Socs, dominades per Typha latifolia i Typha angustifolia, així com canyissars sempre inundats de Phragmytes australis, situats sobretot a la zona de La Salzeda i l’Aiguamoll del Veïnat. En zones someres, també són comuns els creixenars , dominats pels créixens bords (Apium nodiflorum), amb créixens de cavall (Veronica anagallis-aquatica), romàs (Rumex conglomeratus) i créixens vers (Rorippa nasturtium- aquaticum), i en determinats punts amb circulació molt lenta de l’aigua i una certa eutròfia apareixen poblaments natants de llenties d’aigua (Lemna minor) i la falguera americana d’aigua (Azolla filiculoides), espècie invasora que es veu molt afavorida pels períodes de poc cabal del riu. Cal dir que en aquests ambients s’hi estableixen canyars d’ Arundo donax de forma puntual, com a principal espècie al·lòctona invasora.
A causa de l’enfonsament del riu, l’excés de pendent dels marges i l’artificialització d’alguns trams de la ribera, la riba sud presenta una franja estreta de bosc de ribera, sovint extremadament estreta i mal constituïda, amb alguna excepció com la zona del Pas d’en Prat. El bosc de ribera que hi trobem està format bàsicament per una primera línia discontínua de sargar de terra baixa (92A0) amb sarga (Salix eleagnos) i saulic (Salix purpurea) i un estrat herbaci caracteritzat per l’herba sabonera (Saponaria officinalis), la carbassina (Bryonia cretica subsp. dioica), l’eupatori (Eupatorium cannabinum) o la dolçamare (Solanum dulcamara).
En aquesta primera línia però, sovint domina especialment la salzeda (92A0), formada principalment per la saula (Salix alba) entre la qual creixen sovint alguns peus joves de vern (Alnus glutinosa) i de pollancre (Populus nigra / Populus x canadensis) acompanyats de Carex pendula, Lamium flexuosum, Rannunculus ficaria, Ornithogallum umbellatum, Symphytum tuberosum, Humulus lupulus, Corylus avellana i més rarament Angelica sylvestris, formant una minimalista verneda amb ortiga morta (Lamium flexuosum) de terra baixa (92A0 *). Aquesta franja de bosc de ribera en contacte amb el riu sovint envaeix els codolars a causa de l’estabilització dels mateixos per la manca d’avingudes als darrers anys, i que ha fet que el domini d’aquestes comunitats hagi augmentat, però en tot cas, els verns sempre es
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 38
mantenen a resguard de la primera línia de bosc, i sovint, es veuen substituïts per pollancres al igual que passa amb les alberedes.
Immediatament després d’aquesta estreta franja trobem grans pollancres (Populus nigra / Populus x canadensis) i alguns àlbers (Populus alba) que sovint no constitueixen una albereda com tocaria degut sobretot a l’artificialització dels marges, i la seva presència es limita a no més d’una única filera d’arbres o bé a alguns peus aïllats, amb sotabosc molt variable, i és en aquests llocs on poden dominar espècies al·lòctones com l’acàcia (Robinia pseudoacacia) i puntualment ajudat per l’home, el plàtan (Platanus orientalis var. acerifolia).
En determinats punts del riu es poden trobar també saücars (bosquines de Sambucus nigra, higròfiles i subnitròfiles), amb vidalba (Clematis vitalba) i esbarzer (Rubus ulmifolius), així com retalls d’avellanosa (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, pròpies de barrancs i fondals molt ombrívols de terra baixa i de l'estatge submontà. És puntualment abundant el marxívol (Helleborus foetidus), la cicuta (Conium maculatum) i l’évol (Sambucus ebulus) en aquests ambients, especialment als indrets més fescals de la zona oest.
Igualment interessant és el fet que a les zones on el bosc de ribera és més ample i més humit, com al Pas d’en Prat, abunda el roure martinenc (Quercus pubescens) acompanyat de l’avellaner (Corylus avellana), l’auró blanc (Acer campestre), la falguera aquilina (Pteridium aquilinum) i fins i tot no és rara la presència de boix (Buxus sempervirens) i hel·lèbor verd (Helleborus viridis) amb alguns peus testimonials d’auró negre (Acer monspessulanum) i tell de fulla petita (Tilia cordata), fet que fa pensar que antigament podien existir rouredes en alguns indrets de l’espai que tractem.
És en aquestes zones i especialment al sector de la Salzeda i les Hortes de Santa Eugènia, a l’extrem est de la zona d’actuació, on apareixen més fàcilment plantes invasores com Ligustrum japonicum, Acer negundo, Parthenocissus quinquefolia, Lonicera japonica, Catalpa bignonioides, Euphorbia lathyris i Phytolacca americana.
De forma localitzada apareixen a prop del riu clapes d’altres formacions mediterrànies de ribera com la omeda de terra baixa (92A0) amb mill gruà (Lithospermum purpurocaeruleum), dominada per l’om (Ulmus minor) que apareix al sector del Pas d’en Prat i els Tres Pins. Apareix també la freixeneda de terra baixa (92A0), de la qual existeix una taca ben diferenciada a les Sorreres, a la zona oest, formada principalment per freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia) i pollancres (Populus nigra) i amb sotabosc d’arç blanc (Crataegus monogyna), sanguinyol (Cornus sanguinea), romegueres (Rubus ulmifolius, R. caesius), gavarrera (Rosa canina), vidalba (Clematis vitalba), gatassa (Ranunculus ficaria) i gatmaimó (Tamus communis) entre d’altres. Sovint trobem la freixeneda acompanyada també de fenàs
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 39
boscà (Brachypodium phoenicoides) i d’algunes plantes al·lòctones com Gleditsia triacanthos, Aster pilosus, Arthemisia sp. i Solidago sp.
Vegetació del braços fluvials, les basses i la xarxa de regadiu
Actualment, les formacions de ribera més ben constituïdes i ben conservades les trobem lluny del riu, al voltant del llit dels antics braços de les Fonts del Ter, el Ter Petit o el còrrec de l’Albereda, on encara es donen les condicions de substrat, pendent suau i nivell d’aigua necessàries per a l’establiment de vernedes i alberedes.
Dins d’aquests còrrecs i sovint en contacte directe amb l’aigua, és on trobem vernedes (92A0*) ben constituïdes amb ortiga morta (Lamium flexuosum), càrex pèndul (Carex pendula) i consolda (Symphytum tuberosum), acompanyades també pel saüc (Sambucus nigra), l’avellaner (Corylus avellana), el llúpol (Humulus lupulus), la gatassa (Ranunculus ficaria), el marcòlic (Lilium martagon), la llet de gallina (Ornithogallum umbellatum), el buixol (Anemone nemorosa) i més rarament pel lliri de neu (Galanthus nivalis). Quan la verneda es forma en zones d’aiguamoll com per exemple a l’Aiguamoll del Veïnat, a vegades es troba acompanyada de gatells (Salix atrocinerea subsp. catalaunica) amb cues de cavall (Equisetum arvense entre d’altres). De manera puntual apareixen gatsaules (Salix caprea) a les clarianes de la verneda.
Als mateixos ambients i habitualment al voltant de la verneda, és on trobem les millors clapes d’ albereda amb lliri pudent (Iris foetidissima), pròpies del territori ruscínic i dels Prepirineus centrals, acompanyada sovint de freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), om (Ulmus minor) o auró blanc (Acer campestre), i amb un sotabosc on hi són freqüents elements de l’avellanosa i de la bardissa amb roldor (Coriaria myrtifolia), amb domini clar del sanguinyol (Cornus sanguinea) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius), tot i que també hi és freqüent l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’evònim (Euonymus europaeus) i el romegueró (Rubus caesius) i més rarament la vincapervinca (Vinca difformis) i la viola d’olor (Viola odorata). Cal dir que tot i que el lliri pudent (Iris foetidissima) apareix en diversos punts de la zona i els seus voltants de forma natural, és rar dintre de les alberedes actuals i possiblement ha quedat aïllat degut a la transformació en hortes i plantacions dels seus antics dominis.
En alguns casos és possible trobar alberedes amb un sotabosc molt similar al descrit per a la verneda, amb molta ortiga morta (Lamium flexuosum), càrex pèndul (Carex pendula), gatassa (Ranunculus ficaria), marcòlic (Lilium martagon), llet de gallina (Ornithogallum umbellatum) o buixol (Anemone nemorosa). N’és un exemple la vegetació de les basses del Còrrec de l’Albereda, al Pla dels Socs (zona TER 2 est).
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 40
De les bosquines, matollars i bardisses generalment preforestals o postforestals propis d’ambients frescals de terra baixa, s’han citat anteriorment com a més comuns els saücars (bosquines de Sambucus nigra) amb vidalba (Clematis vitalba), esbarzer (Rubus ulmifolius), lligats sobretot als boscos de ribera, i especialment les bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), tot i que també apareixen les bardisses d'espinavessa (Paliurus spina-christi) als ambients més secs i les avellanoses (bosquines de Corylus avellana) als punts més obacs i ombrívols.
La vegetació de les basses i aiguamolls és bastant heterogènia i pot estar formada fins i tot per un cinturó de verneda en aquelles basses permanents (com la Gorga de les Acàcies) o en el cas de l’Aiguamoll del Veïnat, per un mosaic de verneda i salzeda amb alguns gatells (Salix atrocinerea subsp. catalaunica) a més d’uns pocs saulics (Salix purpurea) i tamarius (Tamarix africana) dispersos als voltants.
A les vores de l’aiguamoll s’hi desenvolupen balcars (poblaments de Typha latifolia i Typha angustifolia) a les parts més fondes i canyissars inundats dominats per Phragmytes australis a les zones més someres. Als marges del balcar apareix sovint el plantatge d’aigua (Alisma plantago-aquatica) i a vegades fins i tot petits herbassars graminoides de jonca d’estany (Scirpus lacustris). En zones properes també apareix Carex riparia, sense arribar a formar una comunitat estructurada.
Cal diferenciar els aiguamolls de règim temporal, representats per la Bassa de les Sorreres, les Basses de l’Albereda i la Bassa de les Cigonyes. En aquests ambients l’eixut estival canvia radicalment la distribució i tipologia de les comunitats higròfiles que s’hi desenvolupen, i s’estableixen les jonqueres mediterrànies, especialment la jonquera de jonc boval (6420), dominada pel jonc boval (Scirpus holoschoenus), que abunda especialment a les basses més sorrenques i poc inundables de les Sorreres de Salt i el Camp de l’Illa, algunes de les quals fa anys que no s’entollen. En aquests ambients temporanis apareixen puntualment algunes espècies exòtiques com Cyperus eragrostis, ciperàcia americana introduïda que forma petits matollars.
A la Bassa de les Cigonyes, els poblaments de balca són testimonials i només es mantenen a la part més fonda. Als marges hi creix el capferrat (Cirsium monspessulanus), el fenàs d’aigua (Festuca arundinacea), l’escrofulària (Scrophularia auriculata) i el fenàs (Brachypodium phoenicoides), a més dels botons d’or (Ranunculus repens), l’Agrostis stolonifera i l’agram negre (Potentilla reptans) que sovint dominen als llocs més trepitjats, mentre que als saulics i tamarius que creixen al límit d’aquesta formació, s’hi afegeixen alguns peus d’aloc (Vitex agnus-castus) i alguns lliris grocs (Iris pseudacorus) de dubtosa procedència. Apareixen aquí algunes espècies interessants com Phleum arenarium i Rorippa palustris.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 41
La densa xarxa de regadiu de les hortes i les Deveses de Salt que reben l’aigua de la Sèquia Monar formen un extens trenat que arriba a la zona d’actuació només a l’extrem est de les Hortes de Santa Eugènia i a l’Aiguamoll de Veïnat. La riquesa florística d’aquests ambients és remarcable, i s’hi troben espècies tan singulars i localitzades com Cardamine amara subsp. olotensis, o Calepina irregularis (aquesta última no es localitza pròpiament dins del sistema de regadiu però si associada). La vegetació més característica però, la determinen les formacions de cues de cavall, especialment Equisetum telmateia i Equisetum ramosissimum, a més d’altres espècies més pròpies del bosc de ribera com Alliaria petiolata, Ornithogalum narbonense, Chelidonium majus i Stellaria holostea, i altres més nitròfiles com l’ortiga (Urtica dioica) o Galium aparine per citar-ne algunes.
Vegetació dels ambients mediterranis
La diversitat de comunitats mediterrànies de terra baixa presents a la zona és remarcable. Principalment es situen a les barres fluvials més altes, a la darrera línia del bosc de ribera i en contacte amb els prats secs.
Només hi ha representació dels boscos esclerofil·les per part de l’alzinar amb roures (9340) dominat per l’alzina (Quercus ilex) i acompanyat del roure martinenc (Quercus pubescens), Rubia peregrina, Ruscus aculeatus, Smilax aspera, Asparagus acutifolius, Phyllirea angustifolia i Rhamnus alaternus entre moltes d’altres.
Les taques d’alzinar apareixen poc definides i barrejades amb altres formacions, sovint de ribera en alguns sectors orientals, i en d’altres més seques, amb sòls sorrencs i pedregosos com Les Sorreres, esdevenen en pinedes mediterrànies de pi pinyer (9540) amb estrats arboris de pi pinyer (Pinus pinea) i un complex sotabosc dominat per l’argelagar, matollars d’argelaga (Genista scorpius) amb ginesta (Spartium junceum), gatosa (Ulex parviflorus), matapoll (Daphne gnidium), aladern de fulla estreta (Phyllyrea angustifolia) i aladern (Rhamnus alaternus). També s’hi poden trobar espècies característiques de brolles calcícoles de romaní (Rosmarinus officinalis) amb caps d’ase (Lavandula stoechas) i formacions pròpies de matollars termòfils mediterranis com els estepars silicícoles d’estepa borrera (Cistus salviifolius) i els matollars de ginestó (Osyris alba) amb Euphorbia characias i romegueres, presents en algunes vorades i marges de bosc. Es localitzen en aquesta zona alguns peus plantats de Pinus radiata, Pinus pinaster a més dels omnipresents plàtans, que malviuen per la sequera quasi permanent. Altres espècies introduïdes que apareixen en aquests ambients i d’altres com els prats i fenassars, de forma difusa són l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) i l’acàcia de tres espines (Gleditsia triacanthos) entre un bon grapat d’espècies de fruiters plantades pels veïns del poble com la morera (Morus alba), el presseguer (Prunus persica), el cirerer bord (Prunus cerasifera) o la pomera (Malus domestica).
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 42
Dins dels prats i les formacions herbàcies de terra baixa, en destaquen per la seva superfície al parc els fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, espunyidella blanca (Galium lucidum) etc. Són formacions herbàcies típicament medioeuropees de sòls profunds i llimosos que ocupen tot tipus de clarianes del bosc de ribera i altres formacions més o menys humides, i sovint pateixen invasions de plantes exòtiques dels ja esmentats gèneres Aster, Artemisia i Solidago.
Els fenassars eviten els sòls sorrencs esquelètics de les parts altes de les barres fluvials, que són ocupats pels prats secs mediterranis, de la classe Thero-Brachypodietea (6220*), entre els quals destaquen els Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum). És aquí on també es formen els prats o poblaments de Plantago albicans, també anomenats pradells d’herba fam, que es donen a les zones amb sòls més argilosos i secs, sovint acompanyats de diverses espècies de crespinells (Sedum sediforme, S. album i S. acre) i del tàrrec (Salvia verbenaca), a més de incomptables teròfits esporàdics i alguns líquens i molses.
Les plantes que caracteritzen els prats secs són molt diverses, com ara algunes esteperoles (sobretot Helianthemum apenninum), la Linaria glauca, l’oriola (Centaurea melitensis), la farigola (Thymus vulgaris), els melgons (Medicago sp.), el lli (Linum strictum) i el crespinell gros (Sedum sediforme) a més de, Micropus erectus, Sherardia arvensis, Anthyrrinum orontium, Dipcadi serotinum i Plantago sempervirens, entre moltes altres.
Aquests hàbitats tenen un gran interès florístic que convé preservar, ja que hi viuen algunes espècies molt rares a la província com són Avellinia michelii i Silene conica, sense oblidar la riquesa d’orquídies que es dóna en alguns punts, on s’han citat fins a 7 espècies diferents de les quals en destaquen Spiranthes spiralis, Orchis coriofora subsp. fragans, Anacamptis pyramidalis, Serapias lingua i Ophrys scolopax, a més d’Ophrys shegodes, la més abundant i amb com a mínim dues subsp. diferents presents.
Vegetació ruderal de marges de camins
La zona d’actuació compta amb una àmplia xarxa de camins i corriols no asfaltats els marges dels quals són ocupats per comunitats ruderals de terra baixa pertanyents a diversos grups, i on hi abunda la malva (Malva sylvestris), el cebollí (Asphodelus fistulosus), la fumària de flor petita (Fumaria parviflora), la lleteresa (Euphorbia helioscopia), el boixac de camp (Calendula arvensis), el margall (Hordeum murinum), el bàbol (Cardaria draba), la borratja (Borago officinalis), l’erísim (Sisymbrium officinale) entre moltes altres.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 43
Els indrets remenats i els marges propers a les hortes també acullen nombroses espècies de comunitats ruderals com els cap blancs (Diplotaxis erucoides), la bossa de pastor (Capsella bursapastoris), l’arabidopsis (Arabidopsis thaliana), les roselles (Papaver roheas), les corretjoles (Convolvulus arvensis), les calcides (Cirsium arvense), els pebrots de ruc (Reseda phyteuma), la lleteresa (Euphorbia segetalis), els ulls de bou (Chrysanthemum segetum) i un bon número d’espècies de veces (Vicia sp.) i de melgons (Medicago sp.) entre d’altres. D’aquestes zones, les més humides solen ser ocupades per les veròniques (Veronica persica), els lletsons (Sonchus arvensis, S. Oleraceus), els pans de cucut (Oxalis sp.), els amarants (Amaranthus blitoides, A. retroflexus) entre moltes altres herbes, mentre que als llocs més remenats i rics en nitrogen dominen els blets blancs (Chenopodium album), el morró (Stellaria media), la malva (Malva sylvestris) i el card marià (Sylibus marianus).
4.3.2 Flora
La diversitat florística de la zona TER 2 és molt destacable, degut en gran part a la gran diversitat d’hàbitats presents i especialment de zones humides així com dels usos humans que s’hi troben. S’han citat fins al moment més de 390 espècies de plantes a l’àmbit del Parc de les Deveses de Salt d’entre les quals, destaquen per la seva raresa a les comarques gironines, Avellinia michelii, Silene conica i Carex liparocarpus. Dels boscos de ribera i meandres abandonats, destaquen el lliri de neu (Galanthus nivalis), el marcòlic (Lilium martagon) i el buixol (Anemone nemorosa), i de l’extensa xarxa de regadiu, en destaca Cardamine amara subsp. olotensis, endèmica de Catalunya, localment rara i irregularment distribuïda arreu del territori, i Calepina irregularis citada aquesta primavera molt a prop de la zona est en el context del treball de camp del projecte, i de la qual no es disposava de dades a la província des de feia més de 10 anys.
A l’Annex I es pot consultar la llista complerta d’espècies vegetals presents a la zona d’actuació, organitzades en grups i acompanyades del seu estatus de conservació a la Directiva d’Hàbitats i Espècies, l’hàbitat del que són pròpies i la unitat fitosociològica a la que pertanyen o són característiques.
Veure annex I. Inventari botànic, amb les espècies de plantes observades a la zona d’actuació.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 44
4.3.3 Fauna
El patrimoni biològic de la zona tractada és molt ric i divers i s’hi poden trobar nombroses espècies rares a nivell local o regional, algunes de les quals són objecte de protecció internacional. L'enclavament manté una representació notable de invertebrats, amfibis, peixos i aus vinculades al medi fluvial, encara que alguns d'ells es troben en regressió. Cal esmentar, així mateix, la recolonització recent de Lutra lutra en aquest tram. Dins de l'avifauna, Ixobrychus minutus, Egretta garcetta, Ardea cinerea, Ardea purpurea i Nycticorax nycticorax són espècies visitants regulars de l'espai i hi ha nidificació esporàdica de Nycticorax nycticorax i Ixobrychus minutus en zones properes. S'ha constatat la desaparició d'alguns vertebrats encara que la proximitat de nuclis poblacionals permet suposar que es donarà una recolonització espontània un cop recuperats els hàbitats naturals.
A continuació s’exposa una breu relació de les espècies animals més representatives de la zona d’actuació, organitzades en grans grups i acompanyades del seu estatus actual, les figures de protecció i estatus de conservació més importants tant a nivell global, estatal, regional com local. Depenent del grup tractat, es facilita informació de catalogació de les espècies a les llistes més representatives com són:
- La Directiva d’Hàbitats i Espècies, on l’annex II recull les espècies d’interès comunitari la conservació de les quals necessita que es designin zones especials de conservació, l’annex IV recull les espècies d’interès comunitari que requereixen de protecció estricta i l’annex V recull les espècies la recol·lecció de les quals pot ser objecte de mesures de gestió.
- El Conveni de Berna, on l’annex II recull els tàxons estrictament protegits i l’annex III recull els tàxons protegits.
- El CNEA (Catálogo Nacional de Especies Amenazadas), cataloga les espècies que requereixen mesures de protecció en quatre categories:
• PE, espècies i subespècies “en perill d’extinció” • SA, espècies i subespècies “sensibles a l’alteració de l’hàbitat” • VU, espècies i subespècies “vulnerables” • IE, espècies i subespècies “d’interès especial” • NC, espècies i subespècies no catalogades.
- L’esborrany del CFAC (Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya).
- La llista vermella de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), incloent l’estatus proposat pels atles i llibre vermell d’Espanya, i en el cas de les aus, també per l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2001. Es diferencien les següents categories:
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 45
• NE, tàxons no avaluats • DD, dades insuficients, • EX, extingits • EW, extingit en estat silvestre • CR, en perill crític • EN, en perill • VU, vulnerable • NT, quasi amenaçades • LC, preocupació menor.
Invertebrats
Com passa amb altres grups d’éssers vius, la gran diversitat d’hàbitats presents a la zona, que comprèn una gran varietat de zones humides així com de prats secs i altres formacions mediterrànies, presenta com és natural, una elevada diversitat d’invertebrats, especialment artròpodes. Per contra, tot i ser el grup animal més diversificat a la zona, també és el menys estudiat, a excepció de lepidòpters i odonats.
Els mol·luscs mereixen una menció a part, especialment pel que fa a les nàiades, uns mol·luscs bivalves de gran mida que han sofert una forta regressió les darreres dècades degut a la degradació dels llits fluvials, i la contaminació de l’aigua. Sembla que també els ha afectat negativament la regressió de les espècies autòctones de peixos, donat que la forma larvària d’aquests mol·luscs requereix de la presència de peixos els quals parasita.
A la conca del Ter, hi ha citades almenys tres espècies de nàiades autòctones, pertanyents a tres gèneres diferents (Anodonta, Unio i Potomida) que han quedat relegades a petits afluents i recs tributaris del riu. D’aquestes tres espècies, com a mínim dues han estat citades al tram fluvial que circula per la zona d’actuació, de les quals destaca especialment Potomida littoralis, que es va citar a la xarxa de regadiu, i encara avui, no es pot descartar la presència de Unio mancus. Donat el complex mosaic hidrològic de la zona i l’antiga diversitat d’hàbitats aquàtics, es de sospitar que existissin importants poblacions de nàiades a la zona i les seves immediacions. També cal dir que darrerament han aparegut al Ter diverses espècies de bivalves exòtics, dels gèneres Corbicula i Anodonta, que es poden haver vist afavorides pels canvis en el règim hidrològic del riu. Actualment són abundants al curs baix del Ter però encara no s’han citat a la zona que ens ocupa.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 46
Dels crustacis, cal destacar l’abundància del cranc vermell o cranc de riu americà (Procambarus clarkii), espècie nord-americana introduïda, especialment abundant al sistema de regadiu i al canal de la Maçana. Encara més remarcable és la presència històrica del cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes subsp. lusitanicus), actualment desaparegut de la majoria de la seva àrea de distribució principalment degut a l’efecte de l’afanomicosi, però que encara conserva poblacions relictes en diversos afluents del Ter, algun tant proper com el Llémena, que desemboca al mig de la zona d’actuació.
Són molt interessants les poblacions d’anostracis a la zona d’actuació, representades per una única espècie, el papu (Branchipus schaefferi). Aquests petits crustacis aquàtics son especialistes de basses temporals mediterrànies i han patit una regressió molt important les darreres dècades. Tot i que fa alguns anys s’havien localitzat en altres punts del municipi de Salt, actualment només es troben en quatre basses de pluja que es formen als sotracs dels camins, com al Camí del Pas d’en Prat a l’alçada de les Sorreres i a la cruïlla del mateix camí amb el que arriba al canal de la Maçana.
Dir.Hab. Espècie / Estatus conservació CNEA C. Berna IUCN Estatus TER 2 92/43/CEE
Lucanus cervus NC Annex II, IV II LC Rep. Possible Cerambyx cerdo - Annex II, IV II LC Reproductor Coenagrion mercuriale IE Annex II, IV III LC Reproductor Euphydryas aurinia - Annex II, IV III LC Reproductor Zerynthia rumina - - II LC Reproductor Austropotamobius pallipes VU Annex II, V III VU Extingit
Il·lustració 16. Invertebrats d’interès a la zona d’actuació. En vermell, espècies de recent extinció Font: Elaboració pròpia.
Peixos
La comunitat piscícola a la conca del Ter ha estat molt alterada per les introduccions realitzades per l’home al llarg de la història. De les onze espècies amb presència comprovada en l’actualitat a la zona d’actuació, només quatre (veure Taula00), són pròpies de la conca del Ter. Entre les espècies al·lòctones més esteses a la zona, hi trobem la carpa (Cyprinus carpio), el gardí (Scardinius erythrophthalmus), el barb de l’Ebre (Luciobarbus graellsii) el peix sol (Lepomis gibosus), la perca americana (Micropterus salmoides) o la gambúsia (Gambusia holbrooki). Un cas singular és el de la tenca (Tinca tinca), que es troba al límit meridional de la seva distribució i encara està en discussió si és autòcton a la Península Ibèrica. La darrera població (probablement introduïda) d’aquesta espècie a la zona és localitzava a la riera Maçana, però després d’uns anys sense notícies.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 47
Llei Dir.Hab. C. LR Estatus Espècie / Estatus conservació CNEA CFAC IUCN 22/2003 92/43/CEE Berna 01 TER 2
Anguila (Anguilla anguilla) - NC VU - - CR VU Present Truita comuna (Salmo trutta) - NC NC - - NE VU Ocasional* Barb de muntanya (Barbus meridionalis) - NC NC Annex II, IV III NT VU Escàs Bagra (Squalius laietanus) - NC NC - - LC VU Escàs Tenca (Tinca tinca) - NC NC - - LC LC Extingit* Bavosa de riu (Salaria fluviatilis) D IE IE Annex III III LC EN Extingit Espinós (Gasterosteus gymnurus) D NC NC - - LC EN Extingit
Il·lustració 17. Peixos d’interès a la zona d’actuació *Indica espècie, autòctona o no, provinent de reintroduccions. En vermell, espècies de recent extinció. En negreta, espècies que tenen algun dels nivells d'amenaça de la llista de la IUCN a nivell global. Font: Elaboració pròpia.
L’anguila és, a nivell internacional, l’espècie animal més amenaçada que es pot trobar a l’àmbit del projecte. Es manté en baix nombre al Parc ajudada per algunes repoblacions puntuals d’angules, ja que té problemes per remuntar el riu a causa de rescloses i preses. La greu situació que viu l’espècie a tot Europa ha portat al Consell Europeu a elaborar un pla integral de recuperació de la mateixa, i incloure-la recentment en la categoria de CR (en perill crític).
La truita (Salmo trutta) s’hi troba de forma puntual, segurament provinent d’alliberaments efectuats més amunt, als afluents de l’Osor i del Brugent, on també s’hi ha alliberat reiteradament truita arc-iris (Oncorhynchus mykiss). Temps enrere, la truita era molt més comuna, i segurament arribava a la zona de manera natural.
Antigament diversos peixos migradors anàdroms remuntaven les aigües del Ter. És el cas de l’esturió (Accipinser sturio), que s’hauria extingit ja fa uns dos segles, mentre que la saboga (Alosa fallax nilotica), i potser la guerxa (Alosa alosa), haurien remuntat aquest rius fins fa poques dècades, malgrat les poques evidències que n’han deixat. També es desconeix si en el passat l’espinós (Gasterosteus gymnurus) i la babosa de riu (Salaria fluviatilis), que mantenen poblacions aïllades a la conca del Baix Ter, havien habitat la zona, i malgrat no disposar de dades sembla molt probable que sí.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 48
Amfibis i rèptils
La comunitat d’amfibis de la zona és extraordinàriament rica degut novament a la gran diversitat d’ambients aquàtics presents. S’hi han citat totes les espècies pròpies dels ambients de terra baixa de les comarques gironines. Cal remarcar la presència reproductora del gripau d’esperons (Pelobates cultripes) a l’extrem oest de la zona d’actuació, coneguda amb el nom popular de les Sorreres de Salt, on s’ha citat aquesta mateixa primavera després d’alguns anys sense notícies sobre aquest històric punt de cria. Molt a prop, a l’aiguabarreig del Llémena amb el Ter, existeix una altra població aïllada aparentment més estable. Es tracta de l’espècie d’anur que ha patit la regressió més forta a Catalunya en els darrers anys, en part pel fet que necessita més temps per completar el seu cicle larvari i és pitjor competidor que altres espècies més oportunistes com el gripau pintat (Discoglossus pictus), espècie exòtica originària del nord d’Àfrica que actualment és l’amfibi més abundant de tot l’àmbit del projecte.
Llei Dir.Hab. Espècie / Estatus conservació CNEA C.Berna IUCN LR 02 Estatus TER 2 22/2003 92/43/CEE
Tritó verd (Triturus marmoratus) D IE Annex II, IV III LC LC Rep. possible Tòtil (Alytes obstetricans) D IE Annex II, IV III LC NT Reproductor Gripau d’esperons (Pelobates cultripes) D IE Annex II, IV III VU NT Reproductor Granoteta de punts (Pelodytes punctatus) D IE - III LC LC Rep. possible Gripau comú (Bufo bufo) D NC - III LC LC Reproductor Gripau corredor (Epidalea calamita) D IE Annex IV III LC LC Reproductor Reineta (Hyla meridionalis) D NC Annex IV III LC NT Reproductor Granota verda (Pelophilax perezi) - NC Annex V III LC Reproductor Salamandra (Salamandra salamandra) D NC - III LC VU Extingit Tritó palmat (Lissotriton helveticus) D IE - III LC LC Extingit
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) C NC Annex II, IV II NE VU Rep. possible Llangardaix ocel·lat (Timon Lepidus) D IE Annex II, IV III VU LC Reproductor Serp d’aigua (Natrix maura) D IE - III LC LC Reproductor Serp de collaret (Natrix natrix) D IE - III LC LC Reproductor Tortuga d’estany (Emys orbicularis) C NC Annex II, IV III NT VU Extingit
Il·lustració 18. Amfibis i rèptils d’interès a la zona d’actuació *Indica espècie, autòctona o no, provinent de reintroduccions. En vermell, espècies de recent extinció. En negreta, espècies que tenen algun dels nivells d'amenaça de la llista de la IUCN a nivell global. Font: Elaboració pròpia.
Hi ha d’altres espècies de les quals es disposa d’un nombre molt baix de cites recents com la granoteta de punts (Pelodytes punctatus) o el tritó verd (Triturus marmoratus), algunes de les quals podrien trobar-se extingides en l’actualitat, com és el cas del tritó palmat (Lissotriton helveticus) i la salamandra (Salamandra salamandra). La tortuga d’estany (Emys orbicularis) es considera extingida a la dècada dels vuitanta, on encara es reproduïa a menys de mig quilòmetre de la zona TER 2 est, i el mateix passa amb el Lluert (Lacerta bilineata), que probablement desaparegué de la zona poc desprès de que ho fessin les principals zones
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 49
humides (s’ha de tenir en compte que l’espècie és característica de la muntanya mitjana humida i aquí es trobaria al seu límit de distribució altitudinal, i per tant, en una situació molt vulnerable, com passa en altres localitats properes com els Aiguamolls de l’Alt Empordà).
Aquestes extincions recents es deuen a la forta degradació i fragmentació que van patir fa algunes dècades els hàbitats aquàtics de la zona de les Deveses de Salt. Actualment i gràcies a diverses actuacions a càrrec de l’Ajuntament de Salt i entitats locals, s’han recuperat i millorat alguns d’aquests hàbitats de manera que tornen a estar en condicions d’acollir novament la majoria de les espècies esmentades. Malauradament, la fragmentació de l’hàbitat encara hi és, i les infraestructures humanes com canals i terraplens constitueixen el principal impediment per a la recolonització d’amfibis i rèptils.
Aus
La comunitat ornítica de la zona d’actuació és especialment interessant i diversa, en part gràcies al mosaic de zones humides i de ribera alternades amb llocs oberts, matollars i boscos mediterranis. La zona constitueix un punt especialment interessant per a l’avifauna en migració i actualment s’hi han citat més de 150 espècies d’aus.
Evidentment, la comunitat ornítica és ben diferenciada segons el sector que es tracti i està molt lligada als hàbitats disponibles. A grans trets cal diferenciar doncs els ambients aquàtics (riu, aiguamolls, Sèquia i recs), els forestals (boscos i deveses), els matollars i prats secs i finalment les hortes.
L’avifauna pròpia dels ambients aquàtics està ben representada a la zona. En destaquen el grup dels ardeids, amb espècies com Egretta garzetta, Bubulcus ibis, Ardea cinerea, Casmerodius albus i Ardea purpurea que són visitants regulars del la zona bé siguin estivals no reproductors o hivernants. En alguns punts sembla donar-se nidificació esporàdica de Nycticorax nycticorax, mentre que Ixobrichus minutus s’ha citat en migració i probablement nidifica a menys de 300 metres de l’extrem est de l’espai. El falcó mostatxut (Falco subbuteo) es reprodueix a l’extrem oest, així com i puntualment el teixidor (Remiz pendulinus), el papamosques gris (Muscicapa striata) i més rarament el tallarol gros (Sylvia borin) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus). Moltes altres espècies es reprodueixen en aquests ambients, els més comuns son l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), el tudó (Columba palumbus), el cucut (Cuculus canorus), el blauet (Alcedo atthis), el picot garser petit (Dendrocopos minor), el picot garser gros (Dendrocopos major), la mallerenga blava (Parus caeruleus), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el tord comú (Turdus philomelos), la merla (Turdus merula), el pitroig (Erithacus rubecula), el rossinyol comú (Luscinia megarrhynchos), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), el rossinyol bord (Cettia cetti) i l’oriol (Oriolus oriolus) entre d’altres.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 50
A l’hivern son molt abundants els pinsans (Fringilla coelebs) i altres fringíl·lids i també el pardal de bardissa (Prunella modularis), a més de la ingent quantitat de túrdids (sobretot el tord comú, la merla i el tord ala-roig) que ocupen les pollancredes properes al riu.
Als hàbitats mediterranis destaca la reproducció del siboc (Caprimulgus ruficollis), localitzat a la brolla de la zona de Les Sorreres. Aquesta població està situada més enllà del límit nord de la distribució d’aquesta espècie i per tant, és especialment interessant.
Aquests ambients heterogenis amb àmplies zones obertes, bardisses i marges boscosos són utilitzats com a zones d’alimentació per moltes espècies de rapinyaires que no nidifiquen concretament dins l’espai però sí en zones properes, com son l’aligot (Buteo buteo), el xoriguer (Falco tinnunculus), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’esparver (Accipiter nisus), el gamarús (Strix aluco), l’òliba (Tyto alba), el mussol banyut (Asio otus) i més rarament el duc (Bubo bubo), l’astor (Accipiter gentilis) i l’àguila pescadora (Pandion haliaetus).
Un grup especialment diversificat i abundant és el dels piciformes, dels quals es coneix la nidificació de quatre espècies diferents dins la zona d’actuació, dos dels quals ja s’han mencionat anteriorment, i els restants són el picot verd (Picus viridis ssp. sharpei) i el colltort (Jynx torquilla), aquest últim és un nidificant molt escàs i localitzat a la comarca.
Altres espècies comunes en aquests hàbitats són l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus), la mallerenga carbonera (Parus major), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), el bruel (Regulus ignicapilla), el raspinell (Certhia brachydactyla), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), el tallarol de cap negre (Sylvia melanocephala) i més puntualment l’abellarol (Merops apiaster) i el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli).
De les diverses espècies exòtiques d’aus naturalitzades a Catalunya, només és present la cotorra de kramer (Psittacula krameri) a l’extrem est de la zona d’actuació, al voltant de l’Aiguamoll del Veïnat i les Hortes de Santa Eugènia.
A la taula següent hi ha la relació de les aus més interessants des del punt de vista de la conservació que es poden trobar o són propis de la zona tractada.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 51
Llei Dir.Aus. LR Espècie / Estatus conservació CNEA IUCN ACN02 Estatus TER2 22/2003 RD439/90 02
Falcó mostatxut (Falco subbuteo) C IE Annex I - NT NT Reproductor Milà negre (Milvus migrans) C IE Annex I - NT VU Migrador Blauet (Alcedo atthis) C IE Annex I - NT VU Reproductor Merla d’aigua (Cinclus cinclus) D IE - - NT NT En dispersió Tórtora vulgar (Streptopelia turtur) C - Annex I - VU VU Migrador Martinet menut (Ixobrychus minutus) C IE Annex I - - NT Migrador Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) C IE Annex I - - NT Rep. possible Agró roig (Ardea purpurea) B IE Annex I - - NT Estival no rep. Bernat pescaire (Ardea cinerea) B IE Annex I - - NT Estival no rep. Martinet blanc (Egretta garzetta) C IE Annex I - - NT Hivernant Esplugabous (Bubulcus ibis) C IE Annex I - - NT Hivernant Agró blanc (Casmerodius albus) B IE Annex I - NE NE Hivernant Becadell comú (Gallinago gallinago) - NC Annex II/0 - EN NE Hivernant Xarxet comú (Anas crecca) - NC Annex II/1 - VU VU Hivernant Repicatalons (Emberiza schoeniclus) D IE - - VU CR Hivernant Cames llargues (Himantopus himantopus) C IE Annex I - - LC Migrador Águila pescadora (Pandion haliaetus) A IE Annex I - CR NE Migrador Cigonya blanca (Ciconia ciconia) B IE Annex I - NT NT Extingit* Torlit (Burhinus oedicnemus) C IE Annex I - VU VU Extingit
Il·lustració 19. Aus d’interès a la zona d’actuació En vermell, espècies de recent extinció. Font: Elaboració pròpia.
Mamífers
Els mamífers més comuns a la zona, començant pels grans herbívors són el porc senglar (Sus scrofa) i recentment també el cabirol (Capreolus capreolus), dels carnívors destaquen la guilla (Vulpes vulpes), la geneta (Genetta genetta), el gorjablanc (Martes foina), el teixó (Meles meles), la mustela (Mustela nivalis) i el visó americà (Mustela vison). Degut a la proximitat de les àrees urbanes són habituals els gats domèstics i a vegades també els gossos abandonats, que representen una amenaça per les comunitats de vertebrats silvestres.
Entre els rosegadors més habituals trobem el conill (Oryctolagus cuniculus), especialment abundant als marges dels fenassars i a les brolles mediterrànis, el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el talpó (Microtus duodecimcostatus) i la Rata (Rattus norvergicus), a més dels insectívors com l’eriçó comú (Erinaceus europaeus) i la mussaranya comuna (Crocidura russula) entre d’altres.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 52
Llei Dir.Hab. C. LR Espècie / Estatus conservació CNEA IUCN Estatus TER 2 22/2003 92/43/CEE Berna 02
Rat penat clar d’aigua (Myotis daubentonii) C IE Annex IV II LC NE ? Ratapinyada pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) C NC Annex IV II LC NE ? Ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) C NC Annex IV II LC NE ? Ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) C NC Annex IV II LC NE ? Nòctul petit (Nyctalus leisleri) C Annex IV II LR NT ? Orellut gris (Plecotus austriacus) C Annex IV II LR NT ? Llúdriga (Lutra lutra) A IE Annex II, IV II NT NT Reproductor* Rata d’aigua (Arvicola sapidus) - NC - - VU VU Extingit Turó (Mustela putorius) - VU Annex V III LC Extingit
Il·lustració 20. Mamífers d’interès a la zona d’actuació *Indica espècie, autòctona o no, provinent de reintroduccions. En vermell, espècies de recent extinció Font: Elaboració pròpia.
La llúdriga es va extingir a mitjans segle XX, és il·lustratiu el fet de què el campaner de l’església de Sant Cugat en va caçar 253 al llarg de la seva vida, majoritàriament a la Sèquia Monar, de la qual era responsable del manteniment. Recentment però, ha recolonitzat de forma natural la zona a partir dels exemplars alliberats pel Projecte Llúdriga a la conca del Fluvià i la Muga a mitjans de la dècada dels noranta i actualment el Parc de les Deveses és una zona de cria de l’espècie.
La rata d’aigua era present en un passat recent, però actualment es troba extingida. També semblen trobar-se en regressió la mostela i el talp, dels quals hi ha nombrosos referents antics però són molt escassos en l’actualitat.
Una altra espècie de la qual es coneix la data d’extinció és el turó (Mustela putorius), la darrera cita del qual correspon a 1989. Es dóna el cas que la primera cita de visó americà és de l’any 1990, el desplaçament del turó pel visó americà és un fet constatat en moltes contrades i Salt en degué ser un exemple més. El visó americà s’ha expandit ràpidament i ocupa tot el Parc, en detriment del turó que en els darrers anys s’ha extingit pràcticament a gran part de Catalunya. (Font: Bustamante, I. 2005)
Cal estudiar millor els quiròpters i els micromamífers ja que probablement el nombre d’espècies presents sigui major del aquí referenciat. És el cas del rat penat de peus grans (Myotis capaccinii), catalogat com a vulnerable per la IUCN i citat a llocs propers del Ter.
Veure annex I. Llistat de fauna, amb les espècies de fauna citades a la zona d’actuació.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 53
4.4. Valors paisatgístics i de connectivitat
El paisatge vegetal de la zona perifèrica a l’espai TER 2 està format per camps de conreu i zones urbanes, i als terrenys planers més propers al Ter per les Deveses de Salt, un espai molt característic on, a més de les conegudes plantacions de plàtans i pollancres, també presenta un mosaic amb una important representació del bosc de ribera caducifoli en totes les seves variants alternat amb diverses tipologies de zones inundables i prats secs mediterranis, on s’hi pot trobar una interessant formació vegetal herbàcia de llocs secs, situada als erms sorrencs i els codolars que el riu ha anat formant amb les seves històriques avingudes. Aquestes zones de sediments al·luvials més aviat altes i sorrenques tenen sòls pràcticament esquelètics que no permeten l’establiment de plantes llenyoses, i que a canvi, contenen una gran diversitat de plantes herbàcies, algunes de les quals són molt rares a la Província de Girona, fet que les converteix en zones de gran interès florístic.
Per altra banda, a les Deveses trobem una bona representació de comunitats herbàcies ruderals, de marges i camins, així com vegetació de zones suburbanes, que sovint no són apreciades degut a què les espècies que les formen acostumen a ser cosmopolites o considerades males herbes, però que per contra, tenen un paper ecològic i de connectivitat molt important, i dels que depenen gran quantitat d’organismes.
El riu Ter és l’eix vertebrador de les comunitats animals i vegetals de la zona, i exerceix el seu paper de corredor biològic assegurant la connectivitat i el flux longitudinal de la biomassa. Malauradament aquesta funció queda malmesa pel terraplè de l’autopista AP-7 que coincideix amb el canal de la Maçana al seu pas sobre el Ter i resulta una barrera insalvable per a gran part de la fauna, limitant la funció ecològica del riu i dificultant molt l’accés dels amfibis, rèptils, mamífers i invertebrats cap a la zona est, que queda aïllada en aquest sentit.
4.5 Característiques socioeconòmiques
4.5.1 Invasió d’espècies vegetals exòtiques
Degut a la proximitat al riu, i a la seva condició de domini públic hidràulic atermenat, al llarg de la zona d’actuació no s’hi realitza actualment cap activitat d’aprofitament ramader o agrícola, tot i que antigament i fins no fa massa temps havia estat així. Tot i això està situada dins el Parc de les Deveses, un lloc amb una elevada freqüentació humana i on s’hi desenvolupen tota una sèrie d’usos antròpics. Els més estesos són el d’horta (horts familiars, conreus de regadiu no professionals), l’agrícola (conreus professionals, de regadiu o de secà) i el d’arbreda (conreus d’arbres de creixement ràpid per a l’obtenció de fusta); els quals determinen el paisatge i les comunitats d’éssers vius presents.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 54
Fins fa pocs anys, encara es pasturava de forma regular (cabres i sobretot ovelles) dintre de l’àmbit del projecte, concretament als prats secs de la zona est de l’autopista (Camp de l’Illa) i al sotabosc de les arbredes adjacents.
L’ús educatiu i el científic es desenvolupen en la totalitat del Parc. El primer es duu a terme des del Museu de l’Aigua, el Centre Naturalista, les escoles i instituts i diverses entitats. El segon s’exerceix bàsicament des de la Societat d’Estudis i Recerca de Salt, l’Institut Català d’Ornitologia i la Universitat de Girona.
L’ús lúdic és important i s’hi expressa en formes molt variades, el més habitual són passejades de lleure, passejar gossos, excursions naturalistes, pícnics i esports. Dels usos esportius que es practiquen a la zona, el ciclisme, l’atletisme i el piragüisme són els més practicats. La pesca recreativa al riu Ter ha patit un retrocés, tot i que no és rara en caps de setmana i dies festius, bàsicament a la Resclosa del Pla dels Socs, i la caça fa més de 10 anys que no s’hi practica ja que els termes de Salt i Girona són zona de seguretat. També s’hi practica l’equitació i, de forma il·legal, el motocròs.
4.5.2 Usos humans que afecten l’espai des de l’exterior
De tots els usos que afecten l’espai, el que ho fa d’una forma més notòria, fins el punt d’haver canviat totalment la seva dinàmica natural del riu i comprometre la pervivència de les seves característiques originàries, és el transvasament del Ter.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 55
Les extraccions d’àrids dutes a terme a la conca del Ter, combinades amb l’efecte barrera de les preses, han disminuït molt l’arribada de sediments pel riu, de manera que estan provocant un encaixament d’aquest en el seu llit. El abocaments d’aigües residuals, ja sigui produïts des dels sistemes de clavegueram de nuclis urbans sense EDAR com d’altres focus, alteren la qualitat de l’aigua, tant la del Ter com la de la xarxa de regadiu i per tant de basses i aiguamolls.
Hi ha una sèrie d’activitats que constitueixen focus emissors de contaminació acústica amb forta incidència al Parc. La Carretera N-141 afecta la franja de les Deveses del Marquès i de les Tribanes més propera a la Sèquia. L’Autopista té un gran impacte a centenars de metres de distància. El Polígon Industrial Torroella-Nestlé afecta al riu Ter i el camí Vora Ter a l’est de l’Autopista, el Pla dels Socs, la Bassa de les Cigonyes i el Camp de l’Illa, així com la propera extracció d’àrids de Domeny exerceix la seva influència sobre la Salzeda i la part oriental del Camp de l’Illa.
Finalment el nombrós trànsit aeri té un impacte sobre tot el Parc. La contaminació lumínica emesa des del casc urbà de l’àrea metropolitana en conjunt és patent a tot el Parc, tot i que és més intensa als sectors sud i orientals. La contaminació atmosfèrica arriba al Parc de forma difusa des de tota l’àrea metropolitana. L’efecte global d’illa de calor que també caracteritza el conjunt del cas urbà incideix sobre les zones més properes; de forma local l’emissió de vapor des de la factoria Nestlé incrementa la temperatura mínima del sector del Cervell de Gat, la Bassa de les Cigonyes i l’extrem occidental del Camp de l’Illa, reduint-hi dràsticament els dies de glaçada.
La caça es practica al vedat de Sant Gregori, a la riba nord del Ter a l’oest de l’Autopista, i pot influir en la distribució i abundància de moltes espècies d’aus i mamífers al Parc, especialment durant l’hivern.
4.5.3 Aspectes econòmics i població
La població resident a l’interior de la zona d’actuació és inexistent, i tampoc hi ha cap vivenda construïda. Només hi ha 13 habitants permanents dintre del Parc de les Deveses, distribuïts en quatre masos dispersos. Tots els masos mantenen encara la seva explotació agrícola, context important ja que aproximadament un terç del parc és actualment dedicat al conreu de regadiu (majoritàriament a l’horta familiar). La zona de les hortes de Santa Eugènia contínua a les hortes de les Deveses de Salt constitueix un clar exemple de la magnitud d’aquest aprofitament.
Una altra part important és l’explotació forestal, bàsicament opera una sola explotació dedicada a plantació de caducifolis de ribera. Aquets limiten directament amb gran part de la zona d’actuació i sovint ocupen terrenys propicis per a l’establiment de bosc de ribera.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 56
El nombre de granges ha disminuït en les darreres dècades i actualment hi ha tres explotacions ramaderes intensives en servei, dedicades a l’engreix d’oví i porcí. S’ha produït també una davallada de l’activitat industrial a l’espai proper des de la dècada de 1990 ençà, amb el tancament o trasllat de diverses empreses.
Existeix un sector terciari centrat en la zona d’actuació i la resta del Parc, representat per l’Hípica Centaure, el Museu de l’Aigua i el Centre Naturalista. S’ofereixen diversos tipus de visites guiades i activitats majoritàriament dirigides a escolars i casals d’estiu, però també d’altres per un públic més divers. El nombre total de visitants és molt elevat, especialment degut als usuaris de la Ruta del Carrilet i als de l’Àrea Recreativa del Pla dels Socs. (Font: Bustamante, 2005).
4.6 Afectacions biòtiques i abiòtiques
6.1.1 Invasió d'espècies vegetals exòtiques
S'ha constatat la presència d'espècies vegetals exòtiques amb caràcter invasor dins dels hàbitats de ribera i les comunitats adjacents. Segons les dades disponibles fins al moment, les espècies més agressives en la zona que tractem són les següents: Robina pseudoacacia, Arundo donax, Phyllostachys bambusoides, Ailanthus altissima, Acer negundo, Ligustrum japonicum, Parthenocissus quinquefolia i Lonicera japonica. Aquestes espècies envaeixen zones on s’haurien desenvolupar hàbitats forestals riparis, i les podem trobar a totes les zones del projecte de forma difusa encara que en alguns espais presenten invasions massives. S’han localitzat a la zona altres espècies que tot i que actualment no presenten una distribució àmplia, en un futur podrien esdevenir una greu amenaça, com ara Catalpa bignonioides.
Arundo donax forma grans canyers arreu de l’espai, distribuint-se en forma de clapes a les fondalades, marges de zones humides i zones d’ecotó entre els fenassars i el bosc de ribera, on a vegades s’hi troba barrejat. Constitueix l’espècie invasora que ocupa més superfície de tot l’àmbit del projecte.
Robinia pseudoacacia apareix de forma dispersa per tota la zona d’influència del bosc de ribera, i especialment a les zones més altes que no s’acostumen a entollar (al voltant de l’antic curs abandonat de les Fonts del Ter). Es veu afavorit per aclarides, remenaments del sòl i altres pertorbacions, on forma taques importants com les que es troben al voltant de l’Aiguamoll del Veïnat.
Ailanthus altissima es troba a les barres fluvials i marges dels prats secs, formant claps. Es localitzen tres nuclis principalment, un a l’extrem oest, a les Sorreres de Salt, i dos al voltant de l’autopista.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 57
Phyllostachys bambusoides. Forma algunes clapes aïllades en pollancredes del sud del Camp de l’Illa a la zona est, i també vora el marge est de l’autopista i del canal de la Maçana i abans d’arribar a la Bassa dels Ànecs.
Parthenocissus quinquefolia i Lonicera japonica s’estan expandint ràpidament des de l’extrem est de la zona TER 2 cap a la zona oest, i ja ocupa una bona superfície del bosc de ribera de la Salzeda i l’Aiguamoll del Veïnat.
Consultar mapes de vegetació al·lòctona (Annex mapes, vegetació al·lòctona).
La presència d'aquestes espècies vegetals impedeix el normal desenvolupament dels hàbitats riparis naturals a causa de la competència interespecífica que s'estableix entre aquests tàxons i les espècies pròpies dels hàbitats. Els hàbitats més afectats són els boscos de ribera de Alnus glutinosa (91E0*), i de Populus alba (92A0), els propis de sorrals i codolars fluvials i en menor mesura, els prats secs mediterranis.
4.6.2 Desaparició i degradació de boscos de ribera
Els hàbitats de ribera generalment ocupen, i encara fragmentàriament, només els primers metres contigus a la vora a causa de la presència d'una intensa activitat agrícola, silvícola i d'extracció d'àrids. Hi ha un elevat grau de degradació a causa de la proximitat d'activitats humanes i això comporta una pèrdua de l'estructura de les comunitats vegetals, alteracions en la composició d'espècies, banalització i ruderalització.
En el cas de la verneda, això s'agreuja per les dificultats de regeneració d'aquest hàbitat constatades en el territori a causa de la manca de cabal del riu i de l’enduriment dels pendents del canal fluvial a causa de l’augment de l’erosió i la manca de sediment derivats de l’alteració de la dinàmica natural del riu per part dels embassaments de Sau i Susqueda. Alguns hàbitats com els boscos en galeria de salzes i àlbers ocupen estrets cinturons quan no han desaparegut completament a causa de la seva substitució per explotacions forestals fusta de Populus i Platanus.
La desaparició i degradació dels boscos de ribera afecten a tots els hàbitats de ribera (des dels arenals del llit fluvial fins a les comunitats més distals), encara que els més dràsticament amenaçats són els hàbitats forestals de Alnus glutinosa (91E0*) i de Populus alba (92A0). Aquests hàbitats ocupen actualment menys del 50% de la superfície potencial en aquesta àrea.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 58
4.6.3 Artificialització de ribes i marges fluvials
Les modificacions de les ribes fluvials es vinculen principalment a les explotacions agrícoles i forestals, de l'antiga plana d'inundació i explotacions extractives d'àrids. Històricament, s'ha forçat el traçat del riu modificant el perfil topogràfic de les riberes i instal·lant gavions per tal d'evitar la inundació d'aquests terrenys explotats, fet que s’ha vist afavorit per un enfonsament excessiu del riu en les darreres dècades, que com ja s’ha dit abans, és a causa del major efecte de l’erosió i la manca de sedimentació derivada dels embassaments.
L’artificialització dels marges fluvials comporta una dràstica reducció de la superfície ocupada pels hàbitats de ribera, especialment els forestals, que requereixen d'una major superfície per a la seva instal·lació. Per tant, l’àmplia franja de zonació d'hàbitats que potencialment hauria d'ocupar les ribes es veu reemplaçada per un estret cinturó d'uns pocs metres ocupat per comunitats fragmentàries, on els hàbitats més afectats són especialment la verneda i l’albereda, seguits per la freixeneda i la omeda.
A l’extrem oest de l’espai, encara es mantenen els gavions anomenats com a les Defenses del Marquès, que desvien el riu, evitant la inundació del Ter Petit, però també podem trobar un ampli cinturó discontinu d’abocaments de basalt i restes de formigó (procedents en gran part de restes de la construcció del terraplè de l’AP-7) al marge del canal fluvial, a banda i banda del pont de l’autopista, entre els Tres Pins i el Pla dels Socs i entre l’Aiguamoll del Veïnat i el Pont de Fontajau. Al llarg del tram fluvial trobem alguns talussos i amplis marges de riu de gran inclinació que dificulten la instal·lació dels hàbitats de ribera i que fan que les vernedes i alberedes ben constituïdes, només apareguin als antics cursos no reblerts on encara hi ha prou humitat del nivell freàtic i els marges són suaus.
4.6.4 Desaparició i degradació de zones humides associades al medi fluvial
Al llarg del curs fluvial del riu Ter abans hi havia nombrosos aiguamolls d'extensió variable compostos per zones d'inundació difusa en moments d'avinguda, a més de llacunes, temporals o permanents, a sovint associades a antics llits del propi riu. A mesura que el riu ha anat perdent la seva dinàmica fluvial natural, fruit de les diverses obres hidràuliques escomeses en la seva llera i de la disminució progressiva de cabals pel un major consum de l'aigua, aquests aiguamolls han anat desapareixent progressivament.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 59
Aquest procés regressiu s'ha donat per la combinació de dos factors que han operat simultàniament. D'una banda, el manteniment artificiós d'un llit fix ha evitat la formació de nous aiguamolls, fet que en el passat generalment succeïa de manera abrupta després de grans avingudes, com a part d'un procés natural de contínua transformació de la morfologia de l'ecosistema fluvial. De l'altra banda, els aiguamolls existents han vist accelerat el seu procés natural de dessecació i rebliment, a través de l'acció humana directa, sovint per ampliar les zones agrícoles properes o per a altres usos, com extracció d'àrids fluvials, en terrenys fins aquell moment considerats com inútils.
D'altra banda, els pocs aiguamolls restants al llarg del riu que no han desaparegut directament, estan patint un procés acusat de degradació dels seus ecosistemes, generalment a causa de l'excés de freqüentació humana, però també a causa de la contaminació directa per abocaments diversos i de l'acumulació de deixalles i runes. En el cas concret de la contaminació, el seu impacte s'ha vist magnificat per l'alteració del règim hídric d'aquests aiguamolls, i molt especialment de les seves llacunes. Això ha portat sovint a una notable eutrofització antropogènica.
En el tram baix del riu Ter és on aquest regressió s'ha donat de forma més acusada, donada l'àmplia extensió de plana al·luvial antigament inundada de manera recurrent pel riu. En canvi, és precisament aquí on el riu s'ha aconseguit controlar o eliminar en gran mesura la seva dinàmica natural, canalitzant a un curs en bona part rectilini, en què els aiguamolls fluvials han gairebé desaparegut, a excepció del propi llit fluvial.
La desaparició i degradació de zones humides afecta tots els hàbitats palustres associats al riu, encara que els més dràsticament amenaçats són els estanys temporals mediterranis (3170*). Els estanys temporals han estat molt més fàcilment dessecats en relació a altres hàbitats llacunars amb més profunditat i d'inundació permanent, conservant actualment menys del 10% de la superfície potencial en el tram mitjà.
A la zona TER 2 es donen de manera especial aquests sistemes d’aiguamoll, ja descrits en apartats anteriors, com són els Estanys de les Fonts del Ter i el Ter Petit entre d’altres, dels quals alguns han patit una important degradació i altres simplement s’han desfigurat i reblert artificialment o bé han desaparegut sota construccions i plantacions silvícoles.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 60
4.6.5 Degradació dels sistemes naturals per excés de freqüentació
El lliure accés de persones, i també el trànsit rodat, és una de les principals causes de degradació i fragmentació dels espais naturals objectiu d'aquest projecte. L'accés lliure comporta en alguns punts i moments una afluència massiva de persones, amb les consegüents afectacions sobre els hàbitats i les espècies, com excés de trepig o les molèsties sobre la fauna salvatge. Però, més habitualment, l'accés públic a les riberes fluvials s'efectua de manera difusa tant en l'espai com en el temps, generant un impacte de vegades difícilment observable a primera vista, però real. Aquest impacte pot ser degut a una infinitat d'activitats diverses. Entre les més evidents estarien, l'abocament de deixalles diversos, l'abandonament d'animals domèstics, la penetració a zones de vegetació vulnerable o en regeneració, etc. Fins i tot, en ocasions, en les riberes del riu de zones periurbanes poden donar-se activitats furtives nocives per a la fauna, la vegetació o la salut pública.
Si es volen compaginar les diferents activitats lúdiques que es realitzen en algunes de les zones d'actuació amb la conservació dels ecosistemes cal ordenar els accessos, i en general els usos públics que es duen a terme en aquestes zones. Probablement doncs, no es tracta tant de prohibir certes activitats, inclòs l'accés lliure, com de ubicar i regular adequadament perquè la seva afectació sigui mínima. De fet, aquesta ordenació ja s'ha vingut realitzant a la zona TER 2, integrada dins de l'àrea metropolitana de Girona, àrea que actualment ja supera els 110.000 habitants.
Existeix també un risc general que es donin activitats marginals nocives per als ecosistemes i un augment encara major de la freqüentació desordenada. La quantitat de població humana que té accés directe a aquestes zones és molt alta, amb tot l'impacte que això suposa sobre la conservació de les riberes, i malgrat els esforços realitzats per part d'alguns dels ajuntaments del tram, com els de Salt i Girona, per la seva preservació i manteniment continu.
Els accessos motoritzats a les zones d'actuació és el que genera major impacte però fins i tot algunes activitats aparentment innòcues, com el simple accés per al passeig, poden tenir un impacte considerablement alt sobre els hàbitats i les espècies, quan s'exerceixen de forma continuada, persistent i sobretot desordenada. Un dels impactes concrets d'aquesta amenaça és la pèrdua de la tranquil·litat i la seguretat necessàries per a reproduir amb què es troben algunes espècies animals com a conseqüència de les molèsties humanes. En aquesta tram del riu això afectaria per exemple a la recuperació de les poblacions de Lutra lutra, així com a la recuperació de colònies de nidificació de diverses ardeides (Nycticorax nycticorax, entre d'altres).
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 61
A l'àrea metropolitana de Girona i Salt, actualment, la freqüentació és elevada o molt elevada en alguns punts com el Pla dels Socs i les Hortes de Santa Eugènia. Hi ha alguns accessos rodats descontrolats a la zona que haurien de ser regulats, tot i que com ja s’ha dit, la major part dels accessos ja estan restringits i vigilats. A la zona TER 2 est, al Camp de l’Illa, existia fins fa poc un circuit il·legal de motocròs del qual es va eliminar el seu traçat des d’una encertada actuació per part de l’Ajuntament de Salt
De fet, l'absència de regulació, i probablement algunes pràctiques il·legals, van afavorir fa poques dècades la desaparició d'algunes colònies de reproducció d’ardeids propers a la zona.
4.6.6 Reducció de l'abundància i la diversitat faunístiques
Tot i que no es disposa de dades precises sobre l'evolució històrica de la major part de les poblacions de fauna, s'han observat tendències regressives per a nombroses espècies característiques del medi fluvial en tots els trams del Ter.
Les causes d'aquesta regressió són múltiples, incloent des de la persecució, explotació (caça i pesca) o recollida directa, fins a la introducció d'espècies animals exòtiques, passant per la disminució i degradació dels seus hàbitats, la disminució del cabal del riu i l’alteració del règim hídric fluvial natural. En qualsevol cas, la complexitat de les causes que estan a la base del problema de la regressió d'espècies de fauna, justifica contemplar com una amenaça específica en el context d'aquest projecte. Algunes espècies han desaparegut de les zones d'actuació proposades per aquest projecte, tot i que conserven nuclis poblacionals no massa lluny. Això fa que en principi, sigui possible la recolonització espontània dels trams on han desaparegut, si es plantegen les mesures oportunes. Els casos d'Emys orbicularis, Euproctus asper o Austropotamobius pallipes, serien, entre d’altres un exemple, tot i que la seva recuperació natural és altament improbable.
Altres espècies, sense haver desaparegut encara d'aquestes zones, estan veient com es redueixen les seves poblacions i zones de distribució. És el cas de tots els amfibis, especialment el gripau d’esperons i els urodels, i també de tots els peixos i d'algunes aus. En el cas dels mamífers, cal destacar la recolonització recent per part de Lutra lutra, després d'un exitós programa de reintroducció dut a terme en una comarca propera. En qualsevol cas, aquest procés de recuperació es veurà beneficiat i probablement accelerat per les actuacions previstes en aquest projecte. La situació per a altres espècies de mamífers és poc coneguda.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 62
En el cas de les aus, cal esmentar específicament la situació dels ardeids. Tot i que actualment ja no mantenen colònies de nidificació conegudes, sembla donar-se nidificació esporàdica de Nycticorax nycticorax, mentre que Ixobrichus minutus nidifica en alguns punts al llarg del baix Ter i possiblement també a Girona. Altres espècies com Egretta garzetta, Bubulcus ibis, Ardea cinerea, Casmerodius albus i Ardea purpurea són visitants regulars del les zones propostes per a aquests tram del Ter, bé siguin estivals no reproductors o hivernants.
Cal destacar que fins a la dècada dels 80, hi havia una colònia mixta de Nycticorax nycticorax i Egretta garzetta a l’illa de Canet, propera a la zona d'actuació TER 4, que en aquell moment constituïa un dels pocs i més important nuclis de nidificació d'aquestes aus a Catalunya. Encara que aquesta colònia va desaparèixer com a conseqüència de les molèsties humanes, actualment hi ha una altra colònia mixta important amb Bubulcus ibis, Nycticorax nycticorax, Egretta garzetta i Ardea ralloides, a les Illes Medes, uns illots situats just al davant de la desembocadura del Ter. La desaparició de la colònia de Canet de la Tallada coincideix amb l'aparició de la colònia de les Illes Medes, citada per primer cop a l'any 1982, pel que se li atribueix la mateixa identitat. En el cas del martinet de nit, diverses parelles es van instal·lar a Girona, al costat de l'Hospital durant uns anys, però finalment es van desplaçar cap a la colònia de les Medes.
Per tot això, les possibilitats de recuperació espontània de nous nuclis reproductius en les zones d'actuació són altes si es recuperen hàbitats riparis i es redueix la seva degradació difusa.
En tot cas, s’ha documentat suficientment la disminució de la densitat poblacional i de les àrees de distribució, o fins i tot extinció local, de nombroses espècies animals vinculades al medi fluvial tot i que la quantificació i valoració real d'aquest procés regressiu per a la major part d'espècies, no és possible per l'absència d'estudis específics, i no es pot anar més enllà de l'elaboració de llistats d'espècies detectades a la zona.
4.6.7 Degradació dels sistemes naturals per excés de freqüentació
El context territorial de les zones d'actuació del present projecte està localitzat en una àrea amb una posició estratègica òptima des del punt de vista de les comunicacions amb Europa i amb la resta de Catalunya. Aquesta localització converteix aquest territori en un espai on en el futur poden confluir diverses infraestructures que d'alguna manera influirien l'espai fluvial del riu Ter.
Així és l'ampliació de l'autopista AP-7 a quatre carrils, la línia de Molt Alta Tensió elèctrica i la construcció d'algunes variants en algun municipi destinades a la millora de la xarxa de comunicacions per carretera i que preveuen la construcció d'algun pont sobre el riu Ter.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 63
Aquests projectes, que porten anys debatent-se en el territori, podrien generar conflictes si entren en fase de redacció de projecte definitiva durant el període d'execució del Riparia- Ter.
Els altres projectes que d'una manera o altra poden afectar els espais inclosos en el projecte, no tenen avui dia de projecte executiu i d'avaluació d'impacte ambiental. S’han volgut prendre en consideració, i no és encara segura la seva execució, perquè siguin tinguts en compte com a possibles amenaces als espais objectes del projecte. De tota manera cal ressaltar que la voluntat és informar de totes les possibles amenaces que puguin afectar els espais del projecte tot i que no constitueixin actualment un risc real. Com a norma general de funcionament, des del Consorci Alba-Ter i els ajuntaments afectats s'està al corrent de tots els projectes que afecten a l'àmbit fluvial i el seu estat de tramitació, així com els seus procediments d'avaluació d'impacte ambiental, revisant la documentació, quan existeix, i formulant les al·legacions pertinents als projectes perquè s'incloguin les mesures correctores i compensatòries pertinents el cost ha d'anar a càrrec dels promotors de l'obra objecte del projecte.
- L'ampliació de l'AP7 afecta a l'espai Natura 2000 Riberes del Baix Ter (codi ES5120011) i en concret al costat esquerre de l’autopista a la zona Ter 2 oest. A més d’eixamplar el domini del terraplè per a distribuir els dos nous carrils a l'espai ocupat actualment, s’hi afegeix a l’afectació la zona oest immediata al pont, on es situarà la zona d’abastament de les properes obres per aquesta infraestructura, que començaran al juliol d’aquest any 2010. A més hi haurà remodelació del canal de la Maçana al seu pas sota el pont. Aquest aspecte serà fonamental a l'hora de determinar les afectacions
- La línia de Molt Alta Tensió elèctrica projectada afecta l'espai Riberes del Baix Ter (codi ES5120011 ) fora de les zones d'actuació del projecte. Ara bé es desconeix si el traçat de les múltiples línies complementàries a la principal afectarà a l’espai en el futur. És molt provable que afecti a la zona oest.
- El Gasoducte projectat per travessar el riu al Pas d’en Prats inclou la construcció d’una escullera al riu.
- La variant de la N-141 al seu pas pel municipi de Bescanó. Aquesta obra encara no està projectada definitivament encara que s'han realitzat consultes prèvies als ajuntaments analitzant possibles alternatives. Alguna de les solucions previstes pot afectar a l'espai Riberes del Baix Ter (codi ES5120011) prop de la zona d'actuació del projecte TER 1.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 64
5 Objectius
Tot al llarg del riu Ter, els ecosistemes riparis han estat reduïts en superfície i deteriorant-se en qualitat per causes diverses, la gran majoria de les quals relacionades amb la pèrdua de les dinàmiques naturals del riu, que ha permès l’ocupació d’aquests espais per usos agrícoles, industrials i urbans. A dia d’avui, en algunes zones del riu, els ecosistemes riparis s’han vist reduïts a una presència testimonial en una estreta línia al costat del riu. Aquest procés ha afectat especialment les zones d’inundació temporal adjacents al riu, incloent les basses i llacunes temporals associades als braços del riu, i als boscos de ribera.
L’objectiu principal del projecte és la recuperació d’hàbitats riparis al riu Ter, especialment boscos de ribera amb Alnus glutinosa (Hàbitat 91E0*), galeries de Salix alba i Populus alba (Hàbitat 92A0) i llacunes temporànies Mediterrànies (Hàbitat 3170*). El projecte inclou com a objectiu l’ordenació dels accessos en les àrees restaurades per tal d’evitar la degradació d’aquest ecosistemes com a conseqüència de l’alta freqüentació humana que puntualment es dóna en àrees suburbanes, i per tal de donar a conèixer els valors naturals d’una manera compatible amb la preservació de les àrees naturals.
Òbviament, la pèrdua d’hàbitats riparis al riu Ter ha tingut un fort efecte negatiu en les comunitats animals. Tot i així, aquestes comunitats encara inclouen algunes espècies incloses en els annexes de la Directiva Hàbitats, com Lutra lutra, Austropotamobius pallipes, Mauremys leprosa, Emys orbicularis, Triturus marmoratus, Alytes obstertricans, Pelobates cultripes, Hyla meridionalis, o Barbus meridionalis, entre d’altres, i també diverses espècies incloses in els annexos i Directiva Ocells, com ara Nycticorax nycticorax, Ardea cinerea, Egretta garcetta, Ixobrychus minutus o Alcedo atthis, entre d’altres. Totes aquestes espècies probablement es veuran directament beneficiades per la restauració d’hàbitats prevista en el projecte LIFE+.
Les accions principals proposades en el projecte LIFE+ es poden resumir en:
• La restauració i reforestació dels boscos de ribera degradats.
• La recuperació de zones humides temporànies, incloses llacunes temporals, associades al sistema fluvial.
• L’aplicació de la gestió silvícola per tal de millorar la regeneració de boscos de ribera madurs.
• El control de plantes exòtiques invasores.
• L’ordenació d’accessos per a prevenir i regular la freqüentació excessiva, i evitar la degradació d’aquests ecosistemes.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 65
Els objectius genèrics del Projecte LIFE+, es tradueixen a les zones de Salt i Santa Eugènia en els següents objectius concrets:
• Recuperar la verneda a les ribes i zones humides properes al riu, mitjançant reducció de competència i reforestacions.
• Recuperar l’albereda, la salzeda i altres boscos de ribera, mitjançant la reducció de competència i la reforestació en zones ocupades per espècies exòtiques invasores.
• Recuperar zones humides temporànies sobre antics braços del Ter.
• Controlar les espècies exòtiques invasores, especialment canya i robínia.
• Ordenar els accessos i l’ús públic
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 66
6 Descripció de les actuacions
6.1 Actuació T2.1. Control de vegetació exòtica invasora: ailants (Ailanthus altissima)
L’objectiu de l’actuació és elcControl d’ailants (Ailanthus altissima) a la superfície d’actuació que queda a l’est de l’autopista.
6.1.1 Àmbit d’actuació
Aquesta actuació es localitza a l’extrem oest de l’àrea inclosa en aquest pla, zona coneguda com les Sorreres de Salt, a l’oest del tallafoc de la línia elèctrica de la xarxa d’alta tensió. Els ailants formen una taca allargada resseguint una franja d’avellanosa molt empobrida, resseguint el corriol que porta del Camí del Pas d’en Prat a les Defenses del Marquès, vora el riu, i ocupen una superfície aproximada de 782 m2. També s’ha inclòs en aquesta actuació un petit clap d’ailants de 232 m2 que es troba al centre del prat sec proper al Camí del Pas d’en Prat.
6.1.2 Característiques dels treballs
- Eliminació de l’ailant (Ailanthus altissima) mitjançant una combinació de mètodes manuals i químics, depenent del port del peu. Tot i que la intervenció amb mitjans químics es planteja com una opció d’última elecció, es considera que en el cas d’aquesta espècie és la única manera de garantir una intervenció efectiva en el cas dels peus que ja han desenvolupat un sistema radicular potent.
- Els peus d’ailant de diàmetre inferior a 2 cm s’eliminaran manualment mitjançant una arrancada amb arrel inclosa. També s’eliminaran aquells peus de diàmetre superior que siguin susceptibles d’arrencada, arrel inclosa, donades les condicions del terreny o del peu.
- Els peus de diàmetre superior a 2 cm que no siguin susceptibles d’arrencada es tractaran amb fitocides sistèmics entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45o i s’injectarà Glifosat al 100%. La dosificació serà la recomanada pel fabricant.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 67
- Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a planta de biomassa per a la seva revalorització.
- Es realitzarà una inspecció anual per tal de monitoritzar la zona tractada i eliminar manualment els possibles nous plançons i rebrots mitjançant arrencada amb arrel.
Il·lustració 21. Ailants que es volen eliminar
6.2 Actuació T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera
L’objectiu de l’actuació és controlar el desenvolupament del canyar amb actuacions diverses per comparar la viabilitat de diferents opcions. En el lloc del canyar, es plantaran espècies afins a les comunitats properes ja existents.
6.2.1 Àmbit d’actuació
La zona d’actuació es troba al costat oest de l’autopista, entre el riu i el del Camí del Pas d’en Prat i a l’alçada dels Tres Pins. La superfície es troba dominada per un canyar més o menys desenvolupat de 6828 m2 i es dividirà en tres parts per experimentar amb tres sistemes diferents d’eliminació del canyar. El sistema 1 s’aplicarà en una superfície de 1000 m2, el sistema 2 en 4328 m2 i el sistema 3 en una superfície de 500 m2. Aquesta diferència entre tractaments es deu a l’alt cost d’alguns d’ells.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 68
6.2.2 Característiques dels treballs
- Es proposa la realització de l’actuació mitjançant quatre sistemes diferents, a aplicar. - Es proposa la realització de l’actuació mitjançant quatre sistemes diferents, a aplicar en sectors diferenciats, per tal que el seguiment posterior determini el tractament més eficient en aquestes condicions. - Donada la ubicació de l’actuació, seguint parcialment el camí, s’ubicarà un cartell divulgatiu sobre l’actuació i el projecte LIFE+. - S’ubicarà un panell divulgatiu sobre l’actuació i el LIFE+ en general al camí. Consistent en un taulell de 40×40 cm muntat sobre dos pals de fusta tractada de 2,5 m d’alçada.
Sistema 1 - Eliminació mecànica del canyar mitjançant retroexcavadora, treballant fins a una fondària de 0,5 m per tal d’eliminar els rizomes, previ esbrossat amb tractor amb braç desbrossador. - Les restes es portaran a abocador autoritzat. - Es plantaran àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor) i freixes (Fraxinus angustifolia) en funció de les espècies presents en l’entorn immediat. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter a raó de 600 peus/ha, o bé amb planta de viver: estaques en el cas dels àlbers i planta a arrel nua de dues sabes per a oms i freixes. - El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. - En el cas que el canyar es regeneri ràpidament al voltant de les plàntules abans que aquestes assoleixin un port suficient, caldrà arrencar-lo manualment en un estadi molt incipient per evitar l’ombra i l’ofegament dels plançons.
Sistema 2 - Consistirà en l’eliminació del canyar mitjançant estassades successives i la plantació del bosc de ribera, esperant que els peus arboris generin ombra sobre el canyar i en limitin d’aquesta manera el desenvolupament. - Eliminació del canyar mitjançant estassades successives: s’estassarà 4 cops l’any durant 3 anys. - Plantació d’àlbers, oms i freixes en funció de les espècies presents en l’entorn immediat. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, a raó de 600 peus/ha, o bé planta de viver: estaques per als àlbers, i plançó a arrel nua de dues sabes per als oms i freixes.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 69
- El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. - Les plàntules d’àlber són heliòfiles, i per tant només es plantaran quan es pugui assegurar una insolació mínima que permeti un creixement eficient. - En el cas que el canyar es regeneri ràpidament al voltant de les plàntules abans que aquestes assoleixin un port suficient, caldrà estassar-lo per evitar l’ombra i l’ofegament dels plançons. Per la seva banda, l’om i el freixe toleren una certa ombra, però en cap cas la manca d’insolació. Per tant, tot i no ser tant exigents, també caldria aplicar-los el mateix principi.
Sistema 3 - Consistirà en l’estassada del canyar i el recobriment de la zona estassada amb un plàstic d’alta resistència durant 5 mesos i 1 any. Posteriorment es reforestarà la zona. - Estassada del canyar, mirant d’arranar al màxim el tall respecte el terra. - Les restes es trituraran en la mateixa superfície d’actuació. - Cobertura immediata (just el mateix dia de l’estassada) de la zona amb feltre de polipropilè (tipus geotèxtil) de 300 g/m2, amb fixació mecànica (tirant-hi terra a sobre). - Es dividirà l’espai en 2 zones diferenciades, per tal de treure el plàstic de les 3 zones en moments diferents: 5 mesos i 1 any. En tots els casos, després de la retirada del plàstic, es realitzarà una reforestació. - Plantació d’àlbers, oms, i freixes en funció de les espècies presents en l’entorn immediat. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, a raó de 600 peus/ha, o bé amb plançons a arrel nua de dues sabes procedents de viver. - El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. - Durant el primer any després de la plantació, es realitzaran 2 regs: un en el moment de la plantació i un segon a l’estiu. - Es valorarà la necessitat de reposició de marres dos anys després de la plantació inicial.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 70
Il·lustració 22. Canyes que es volen eliminar
6.3 Actuació T2.3. Control d’espècies exòtiques invasores, canyes (Arundo donax), robínies (Robinia pseudoacacia) i ailants (Ailanthus altissima) i plantació d’àlbers (Populus alba)
Es pretén la recuperació de la vegetació autòctona mitjançant una actuació dràstica sobre les diferents espècies al·lòctones (Arundo donax, Robinia pseudoacacia, Ailanthus altissima) i reforestació amb àlbers (Populus alba).
6.3.1 Àmbit d’actuació
La zona d’actuació es troba al costat oest de l’autopista i hi limita directament. La zona comprèn una zona boscosa allargassada, poblada per canyes i altres rodals d’espècie al·lòctones. La zona que ressegueix el camí sobre el límit de la zona d’actuació i que forma part de la llera de l’antic curs del Ter Petit. La superfície d’aquesta actuació és de 16176 m2.
6.3.2 Característiques dels treballs
- La canya s’estassarà mecanicament i aquest procediment es repetirà tres vegades l’any per controlar el seu desenvolupament. - Eliminació dels ailants mitjançant arrencada amb arrel dels exemplars més joves, de fins a 2 cm de diàmetre, i quan les condicions del sòl permetin arrencar l’arrel. La resta dels peus, s’eliminaran mitjançant fitocides sistèmics entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 71
- S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45o i s’injectarà glifosat al 100% de concentració. - Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a planta de biomassa per a la seva revalorització. - Es realitzarà una inspecció anual per tal de monitoritzar la zona tractada i eliminar manualment els possibles nous plançons i rebrots mitjançant arrencada amb arrel. - L’eliminació de robínies es realitzarà amb fitocides i amb aplicació basal localitzada, per evitar la deriva del producte i la seva afectació a la resta de la vegetació de la zona. - Els arbres es tractaran entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45° i s’injectarà entre 1 i 2 ml del producte fitocida triclopir al 100% de concentració i de tal forma que s’asseguri que el producte no degoteja fora les incisions. - Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a planta de biomassa per a la seva revalorització. - Les restes vegetals generades de diàmetre inferior a 5 centímetres s’eliminaran mitjançant trituració “in situ”. - Les restes de diàmetre superior a 5 centímetres en punta prima es desemboscaran per a ser aprofitats com a biomassa forestal. El desembosc es realitzarà preferentment amb auto-carregador, però en el seu defecte també es podrà utilitzar skidder o tractor agrícola amb cabestrant. - Es reforestarà tota l’àrea en la que s’hagi eliminat la vegetació al·lòctona, mitjançant la plantació d’àlbers a raó de 600 peus/ha. - El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. - S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, o bé estaques procedents de viver.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 72
- Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots de canya, ailant i falsa acàcia, i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual. - Es realitzaran 3 regs: un immediatament després de la plantació i dos més a l’estiu. - Es valorarà la necessitat de reposició de marres un o dos anys després de la plantació inicial.
Il·lustració 23. Canyes que es volen eliminar
6.4 Actuació T2.4. Control de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i plantació de bosc de ribera
Eliminació dels plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) de primera línia d’aigua i reforestació amb espècies de ribera.
6.4.1 Àmbit d’actuació
En la zona d’actuació a l’oest de l’autopista, els plàtans es troben en petits claps dispersos arreu de l’espai, de vegades són plantats, com a la zona de les Sorreres, on es situen a tocar de la línia elèctrica i vora els corriols que travessen l’espai fins el seu extrem oest. També n’hi ha de subespontanis, colonitzant espais propers a plantacions, com a la vora del Camí del Pas d’en Prat a més de dos claps a tocar de la riba del riu, enmig d’una salzeda amb pollancres, que per la localització dins l’àmbit del bosc de ribera seran els rodals d’actuació prioritària.
En el cas concret de la clapa situada a la cruïlla del Camí del Pas d’en Prat amb el camí que arriba fins al canal de la Maçana s’ha de tenir una cura especial en no degradar la petita bassa temporània amb jonquera que s’hi fa, ja que hi viuen espècies sensibles de plantes i animals, a destacar la presència dels crustacis anostracis (Branchipus schaefferi) molt interessants des del punt de vista de la conservació. L’actuació ocupa una superfície de 4408 m2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 73
6.4.2 Característiques dels treballs
- Els plàtans s’eliminaran mitjançant la tala del peu, tallant la soca en forma de cassoleta i fent incisions per tal d’afavorir el podriment de la soca i reduir l’aparició de rebrots. - Les restes vegetals generades de diàmetre inferior a 5 centímetres s’eliminaran mitjançant trituració “in situ”. - Les restes de diàmetre superior a 5 centímetres en punta prima es desemboscaran per a ser aprofitats com a biomassa forestal. El desembosc es realitzarà preferentment amb auto-carregador, però en el seu defecte també es podrà utilitzar skidder o tractor agrícola amb cabrestant. - Es reforestarà mitjançant la plantació de salzes (Salix alba) i verns (Alnus glutinosa) a raó de 600 peus/ha. El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. - La plantació es realitzarà entre els mesos de gener i febrer. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, o bé amb plançons a arrel nua de dues sabes procedents de viver. - Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots de plàtan i eliminar- los de seguida mitjançant arrencada manual. - Es realitzaran 3 regs: un immediatament després de la plantació i dos més a l’estiu. - Es valorarà la necessitat de reposició de marres un o dos anys després de la plantació inicial.
Il·lustració 24. Plàtans que es volen eliminar
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 74
6.5 Actuació T2.5. Millora de l’entorn de la bassa dels Tritons, plantació de vern (Alnus glutinosa)
Naturalització de l’entorn de la bassa dels Tritons.
6.5.1 Àmbit d’actuació
La Bassa dels Tritons es troba a l’oest de l’autopista, a uns 280 m a l’oest d’aquesta i molt a prop de la cruïlla del Camí del Pas d’en Prat amb el camí que arriba fins al canal de la Maçana. L’actuació ocupa una superfície de 195 m2.
6.5.2 Característiques dels treballs
- L’eliminació de les canyes es realitzarà mitjançant estassades successives: s’estassarà 4 vegades l’any durant 2 anys. - Les restes es trituraran en la mateixa zona d’actuació. - Es realitzarà una estassada selectiva de la bardissa per tal d’obrir espai però sense eliminar-la. S’estassarà un màxim d’un 50% del seu recobriment inicial. - Es reforestarà el perfil immediat de la bassa amb vern (Alnus glutinosa) a raó de 600 peus/ha. - El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. - La plantació es realitzarà entre els mesos de gener i febrer. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, o bé amb plançons a arrel nua de dues sabes procedents de viver. - Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots d’espècies exòtiques invasores i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual. - Es realitzaran 3 regs: un immediatament després de la plantació i dos a l’estiu. - Es valorarà la necessitat de reposició de marres dos anys després de la plantació inicial.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 75
Il·lustració 25. Bassa dels Tritons
6.6 Actuació T2.6. Millora forestal de la freixeneda
Millora forestal de la freixeneda.
6.6.1 Àmbit d’actuació
L’actuació es situa a l’oest de l’autopista, entre la segona línia de bosc de ribera del Ter i el Camí del Pas d’en Prat a l’alçada del Pas d’en Prat i fins arribar als prats secs de les Sorreres de Salt. L’àmbit de l’actuació inclou una important clapa de freixeneda, tot i que força heterogènia i de vegades incipient, amb bastants pollancres i alguns pins i plàtans aïllats. L’actuació ocupa una superfície de 28 349 m2.
6.6.2 Característiques dels treballs
- Aclarida selectiva de la freixeneda, afavorint els freixes per davant de pollancres i pinastres. - Estassada selectiva per tal d’obrir espai i avaforir la regeneració de freixes. L’estassada es repetirà dos anys després per tal de reduir la competència al voltant de la regeneració.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 76
Il·lustració 26. Freixeneda de prop del Pas d’en Prat
6.7 Actuació T2.7. Control d’espècies exòtiques invasores: canyes (Arundo donax) i robínies (Robinia pseudoacacia)
Control de la canya i de robínies a la zona de Salt est.
6.7.1 Àmbit d’actuació
La zona d’actuació es concentra majoritàriament entre l’autopista i el Pla dels Socs. Comprèn diversos claps de canyes i robínies que envaeixen de forma difusa els còrrecs i les fondalades humides i limiten sovint amb els fenassars i els espais de lleure. L’actuació ocupa una superfície de 50 295 m2.
6.7.2 Característiques dels treballs
- L’actuació consisteix en l’eliminació mitjançant fitocides de les robínies i mitjançant mètodes mecànics del canyar. Es tractaran primer les robínies, per després procedir a l’eliminació mecànica del canyar.
- L’eliminació de robínies es realitzarà amb fitocides i amb aplicació basal localitzada, per evitar la deriva del producte i la seva afectació a la resta de la vegetació de la zona.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 77
- Els arbres es tractaran entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45° i s’injectarà entre 1 i 2 ml del producte fitocida triclopir al 100% de concentració i de tal forma que s’asseguri que el producte no degoteja fora les incisions.
- Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a planta de biomassa per a la seva revalorització.
- Els peus de diàmetre inferior a 2 cm, s’eliminaran manualment, mitjançant una arrancada amb arrel inclosa, juntament a aquells de diàmetre superior que siguin susceptibles d’arrencada, arrel inclosa, donades les condicions del terreny o del peu. - Eliminació mecànica del canyar mitjançant retroexcavadora, treballant fins a una fondària de 0,5 m per tal d’eliminar els rizomes, previ esbrossat amb tractor amb braç desbrossador. Les restes es transportaran a abocador autoritzat. - Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots de canya i falsa acàcia, i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual.
Il·lustració 27. Canyes que es volen eliminar
6.8 Actuació T2.8. Creació de basses temporànies al canal de la Maçana
Redacció d’una memòria valorada per a la creació d’una zona humida temporània abastida pel canal de la Maçana, amb reforestació de bosc de ribera.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 78
6.8.1 Àmbit d’actuació
La zona d’actuació es troba a 200 m a l’est de l’autopista, entre el canal de la Maçana i la Bassa dels Ànecs. La zona es troba actualment ocupada per un canyar amb clapes de robínia amb sotabosc de fenassar. L’actuació ocupa una superfície de 3855 m2.
6.8.2 Característiques dels treballs
- Eliminació del canyar situat a la zona de la bassa i a l’entorn immediat. - A la zona de la bassa, el canyar s’eliminarà mitjançant retroexcavadora, previ esbrossat, alhora que s’excava la bassa. Es tindrà cura de retirar tots els rizomes per evitar una nova reinfestació. - A l’entorn de la bassa, el canyar s’eliminarà mecànicament mitjançant retroexcavadora, treballant fins a una fondària de 0,5 m per tal d’eliminar els rizomes, previ esbrossat. - Les restes es portaran a abocador autoritzat. - A la zona de la bassa l’eliminació de robínies es realitzarà per mitjans mecànics, tallant primer l’arbre i després dessocant amb retroexcavadora, alhora que s’excava la bassa. Es tindrà cura de retirar totes les soques i les arrels per evitar una nova reinfestació. - Els arbres es tractaran entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45° i s’injectarà entre 1 i 2 ml del producte fitocida triclopir al 100% de concentració i de tal forma que s’asseguri que el producte no degoteja fora les incisions. - Quan els peus siguin morts, i després d’un any com a mínim des de l’aplicació dels productes fitocides, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a abocador autoritzat. - S’excavarà una bassa en la zona d’eliminació del canyar i les robínies segons el mapa i croquis adjunts. La cota superior de la bassa serà sempre superior a la cota de la resclosa del canal de la Maçana. - La fondària de la bassa serà variable, amb dues parts més fondes i un perímetre de poca alçada, talussos de pendent molt suau i contorns sinuosos.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 79
- Es realitzarà una captació d’aigua de la Riera de la Maçana a l’alçada del creuament de la seva canalització amb l’autopista (veure mapa per a localització), i a una cota lleugerament superior a la cota de la resclosa de la Maçana, que es situa només uns metres més avall. - Des d’allà s’excavarà un rec de 0,5 m d’amplada a la base i 0,5 m d’alçada, amb talussos amb un pendent màxim del 90%, fins a la zona de la bassa. El traçat del rec és el representat en el mapa adjunt. - Aquest rec no s’impermeabilitzarà, sinó que s’assumeix que drenarà aigua fins que la saturació permeti conduir-la a la bassa. - Es reforestarà amb vern (Alnus glutinosa) tot seguint la captació d’aigua del canal de la Maçana i el perímetre de la bassa. A segona línia es plantaran àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor) i saücs (Sambucus nigra). - La densitat de la plantació serà 600 peus/ha amb un marc de plantació irregular, en funció de les característiques del sòl i buscant la naturalitat en la distribució espacial. - La plantació es realitzarà entre els mesos de gener i febrer. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, o bé planta de viver: estaques en el cas dels àlbers i plançó a arrel nua de dos sabes en el cas dels verns. - Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots de canya, ailant i falsa acàcia, i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual. - Es realitzaran 3 regs: un immediatament després de la plantació i dos més a l’estiu. - Es valorarà la necessitat de reposició de marres un o dos anys després de la plantació inicial.
Il·lustració 28. Vista actual del canal de la Maçana
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 80
6.9 Actuació T2.9. Control d’espècies exòtiques invasores: ailants (Ailanthus altissima) Control de rodals d’ailant (Ailanthus altissima).
6.9.1 Àmbit d’actuació
L’àmbit de l’actuació inclou dos rodals separats d’ailant. El primer situat vora el camí que ressegueix el Canal de la Maçana en direcció al Pla dels Socs i el segon situat dins el Camp de l’Illa. L’actuació ocupa una superfície de 887 m2.
6.9.2 Característiques dels treballs
- Eliminació de l’ailant (Ailanthus altissima) mitjançant una combinació de mètodes manuals i químics, depenent del port del peu. Tot i que la intervenció amb mitjans químics es planteja com una opció d’última elecció, es considera que en el cas d’aquesta espècie és la única manera de garantir una intervenció efectiva en el cas dels peus que ja han desenvolupat un sistema radicular potent.
- Els peus d’ailant de diàmetre inferior a 2 cm s’eliminaran manualment mitjançant una arrancada amb arrel inclosa. També s’eliminaran aquells peus de diàmetre superior que siguin susceptibles d’arrencada, arrel inclosa, donades les condicions del terreny o del peu.
- Els peus de diàmetre superior a 2 cm que no siguin susceptibles d’arrencada es tractaran amb fitocides sistèmics entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45o i s’injectarà Glifosat amb una concentració del 100%. La dosificació serà la recomanada pel fabricant.
- Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a planta de biomassa per a la seva revalorització.
- Es realitzarà una inspecció anual per tal de monitoritzar la zona tractada i eliminar manualment els possibles nous plançons i rebrots mitjançant arrencada amb arrel.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 81
Il·lustració 29. Exemple d’un dels ailants
6.10 Actuació T2.10. Ampliació de la zona inundable de la gorga d’en Quirze
Recuperació d’un antic braç del riu Ter i creació d’una zona humida formada per basses temporànies alimentades amb aigua procedent del Rec de les Monges. La zona actualment s’inunda durant episodis de pluges intenses com en el cas d’aquesta primavera del 2010, per tant es tracta de potenciar aquesta situació i ampliar la seva superfície.
6.10.1 Àmbit d’actuació
L’actuació està centrada al sud-est del Camp de l’Illa, a tocar de l’Aiguamoll del Veïnat, i sobre el curs d’un antic braç del riu Ter. L’actuació ocupa una superfície de 7788 m2.
6.10.2 Característiques dels treballs
- Els peus de diàmetre inferior a 2 cm, s’eliminaran manualment, mitjançant una arrancada amb arrel inclosa, juntament a aquells de diàmetre superior que siguin susceptibles d’arrencada, arrel inclosa, donades les condicions del terreny o del peu. - Modificació del punt de desguàs del Rec de les Monges, que en aquest moment desguassa directament al Ter 130 m aigües avall.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 82
- Es redirigirà l’aigua del rec des del punt on deixa les hortes, mitjançant una canalització tancada, donades les dificultats per fer-ho mitjançant un rec obert, que quedarà soterrada pel camí existent que segueix paral·lel al curs del Ter. El desnivell és del 0,5 % per això no ha calgut planificar cap mena de bombeig. La canonada tindrà 130 m de llarg i abocarà les aigües a un solc ja existent, romanent d’antics escorrentius, que es dirigeix ja actualment al braç del Ter a recuperar. Aquest solc es condicionarà per adaptar el pendent de la llera i els talussos, i modificar lleugerament el seu traçat perquè no sigui tan rectilini sinó més sinuós. Els talussos tindran un pendent màxim del 45%. No s’eixamplarà la base ni es realitzarà cap actuació per impermeabilitzar-lo. Aquest solc dirigirà les aigües directament al curs del braç del Ter a recuperar, sobre el qual no es realitzarà cap actuació de modificació llevat de la retirada d’espècies al·lòctones. - En el sistema d’aportació d’aigua es col·locarà un sistema de regulació manual per tal de poder limitar l’aportació d’aigua a l’estiu, i permetre d’aquesta manera que l’espai funcioni com a una zona d’inundació temporània. - S’excavarà un rec de desguàs de la zona humida cap al Ter a través de la salzeda a l’est de la zona, segons croquis adjunt. El rec tindrà un traçat sinuós i uns talussos amb un pendent màxim del 45%. L’amplada de la base del rec serà de 0,5 m. - Es realitzarà una aportació de material extret de la creació de basses temporànies al canal la Massana (actuació T2.8) per obstaculitzar el punt actual de sortida de aigua a l’aiguamoll del Veïnat. La quantitat de material aportada serà de 42 m3. - Es realitzarà un seguiment de l’evolució de la inundació per tal d’arranjar les possibles incidències en la cota i superfície d’inundació, el desguàs i altres.
Il·lustració 30. Zona que s’inundarà
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 83
6.11 Actuació T2.11. Control d’espècies exòtiques invasores: canya americana (Phyllostachys bambusoides)
Control de rodals de canya americana (Phyllostachys bambusoides).
6.11.1 Àmbit d’actuació
L’actuació s’ubica al sud del Camp de l’Illa, sobre el llit d’un antic braç del Ter. Afecta a les clapes de bambú i canya americana localitzades bàsicament entre la Bassa de les Cigonyes i l’Aiguamoll del Veïnat, a l’est del Pla dels Socs.
L’actuació ocupa una superfície de 2 113 m2.
6.11.2 Característiques dels treballs
- Control del desenvolupament de la canya americana mitjançant estassades successives, Es realitzaran 6 estassades l’any durant dos anys. - Es revisarà l’àrea d’actuació a la tardor per tal d’arrencar els possibles rebrots. Les restes es portaran a abocador autoritzat. - Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots de canya americana, per tal d’eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual.
Il·lustració 31. Canya americana
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 84
6.12 Actuació T2.12. Millora forestal de La Salzeda
Millora de l’estat fitosanitari de la zona de La Salzeda, afavorint salzes i verns. Plantació de verns.
6.12.1 Àmbit d’actuació
L’actuació s’ubica a l’est de la zona, en una extensa formació de ribera limitant amb el Camp de l’Illa i l’Aiguamoll del Veïnat coneguda popularment com la Salzeda. Es tracta d’un bosc envellit amb grans salzes i pollancres decrèpits i sotabosc sovint envaït per bardisses que presenta una potencialitat notable per a l’establiment de la verneda. L’actuació ocupa una superfície de 28 424 m2.
6.12.2 Característiques dels treballs
- Es realitzarà una tallada sanitària de salzes, per tal d’afavorir el vigor dels peus viables, i una estassada selectiva per tal d’obrir clarianes per afavorir la regeneració. - Estassada selectiva del matollar (especialment esbarzer) i l’herbassar a la primavera per afavorir el desenvolupament dels plançons d’àlber. S’estassarà anualment per obrir espais al voltant de la regeneració de les espècies d’interès (àlber, freixe). - En el cas de competència entre peus arboris, s’afavorirà sempre un per tal d’assegurar la seva viabilitat. La prioritat d’espècies és : 1. vern; 2. salze; 3. àlber; 4. freixe; 5. pollancre. En el cas que un peu d’una espècie prioritària estigui en males condicions fitosanitàries, es considerarà afavorir el peu en millors condicions. - A vora l’aigua, es realitzarà una aclarida selectiva de salzes i pollancres per tal d’afavorir els peus de vern que de forma natural s’hi estan començant a establir. - Les restes vegetals generades de diàmetre inferior a 5 centímetres s’eliminaran mitjançant trituració “in situ”. - Les restes de diàmetre superior a 5 centímetres en punta prima es desemboscaran per a ser aprofitats com a biomassa forestal. El desembosc es realitzarà preferentment amb auto-carregador, però en el seu defecte també es podrà utilitzar skidder o tractor agrícola amb cabrestant. - S’obriran temporalment camins o ròssecs per al desembosc escollint el traçat que malmeti menys la vegetació autòctona a conservar. Una vegada finalitzada l’actuació es realitzarà un esponjament del terreny amb retroexcavadora.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 85
Il·lustració 32. Salzeda que es pretén millorar
6.13 Actuació T2.13. Millora forestal de l’albereda del Còrrec de l’Albereda Millora forestal de l’albereda del Còrrec de l’Albereda.
6.13.1 Àmbit d’actuació
L’actuació es situa a l’est del Pla dels Socs, al bosc de ribera que creix al voltant d’una bassa (el Còrrec de l’Albereda), al llit d’un antic curs abandonat del riu Ter. Es tracta d’una albereda jove i en formació que també és propicia per desenvolupament potencial de la verneda. L’actuació ocupa una superfície de 3 593 m2.
6.13.2 Característiques dels treballs
- Estassada selectiva del matollar (especialment esbarzer) i l’herbassar a la primavera per afavorir el desenvolupament dels plançons d’àlber. S’estassarà anualment per obrir espais al voltant de la regeneració de les espècies d’interès (àlber, freixe). - En el cas de competència entre peus arboris, s’afavorirà sempre un per tal d’assegurar la seva viabilitat. La prioritat d’espècies és : 1. vern; 2. salze; 3. àlber; 4. freixe; 5. pollancre. En el cas que un peu d’una espècie prioritària estigui en males condicions fitosanitàries, es considerarà afavorir el peu en millors condicions. Les restes vegetals generades de diàmetre inferior a 5 centímetres s’eliminaran mitjançant trituració “in situ”.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 86
- Les restes de diàmetre superior a 5 centímetres en punta prima es desemboscaran per a ser aprofitats com a biomassa forestal. El desembosc es realitzarà preferentment amb auto-carregador, però en el seu defecte també es podrà utilitzar skidder o tractor agrícola amb cabrestant. - S’obriran temporalment camins o ròssecs per al desembosc escollint el traçat que malmeti menys la vegetació autòctona a conservar. Una vegada finalitzada l’actuació es realitzarà un esponjament del terreny amb retroexcavadora.
Il·lustració 33. Còrrec de l’Albereda
6.14 Actuació T2.14. Control d’espècies exòtiques invasores
Control d’espècies exòtiques invasores (Robinia pseudoacacia, Acer negundo i Ligustrum japonicum) en la salzeda i verneda de Santa Eugènia. Tractament precís i puntual.
6.14.1 Àmbit d’actuació
L’actuació està ubicada a l’extrem est de la zona i inclou el bosc de ribera del tram on es situen les basses de recent creació de Santa Eugènia, entre l’escullera i el riu Ter. El bosc està dominat per la salzeda en general i per la verneda al llit d’un petit còrrec paral·lel al riu. L’actuació ocupa una superfície de 26 887 m2.
6.14.2 Característiques dels treballs
- S’eliminaran les troanes (Ligustrum japonicum) manualment, mitjançant una arrancada amb arrel íntegra, els peus de diàmetre inferior a 2 cm, i aquells de diàmetre superior que siguin susceptibles d’arrencada, arrel inclosa, donades les condicions del terreny o del peu.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 87
- L’eliminació de robínies i negundos es realitzarà amb fitocides i amb aplicació basal localitzada, per evitar la deriva del producte i la seva afectació a la resta de la vegetació de la zona. - Els arbres es tractaran entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45 graus i s’injectarà glifosat al 100% de concentració. Es contempla la possibilitat d’utilitzar altres fitocides com el triclopir en el cas de les robínies, ja que experiències recents semblen indicar que el glifosat és poc efectiu amb aquesta planta. - Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala i trossejat dels peus morts que es deixaran allà perquè es podreixin. - Els peus de diàmetre inferior a 2 cm, s’eliminaran manualment, mitjançant una arrancada amb arrel inclosa, juntament a aquells de diàmetre superior que siguin susceptibles d’arrencada, arrel inclosa, donades les condicions del terreny o del peu. - Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots d’espècies exòtiques invasores, i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual, amb cura d’eliminar l’arrel íntegrament.
Il·lustració 34. Zona on es controlaran les espècies exòtiques invasores
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 88
6.15 Actuació T2.15. Ús públic a les basses de Santa Eugènia
Divulgació de les actuacions del projecte LIFE+ Riparia-Ter i sensibilització de la població. Coordinació amb l’Ajuntament de Girona en la restauració de les basses de Santa Eugènia.
6.15.1 Àmbit d’actuació
L’actuació està ubicada a l’extrem est de la zona i inclou les basses de recent creació de Santa Eugènia.
6.15.2 Característiques dels treballs
- Consensuar amb l’Ajuntament de Girona les actuacions de revegetació de la zona, en especial pel que fa a les espècies a emprar. Possibilitat de consensuar l’eliminació d’alguns peus d’espècies poc representatives de l’espai, com ara desmais o altres, i la seva substitució per freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus minor) o àlbers (Populus alba). - Es plantaran saücs (Sambucus nigra) entre la mota i l’itinerari per tal de naturalitzar visualment el pas de la zona d’ús públic al bosc de ribera, i per tal de crear un apantallament que aïlli la zona més natural de la freqüentació. Es plantaran amb un espaiament de 4 m, i situats al peu de la mota. - La plantació es realitzarà entre els mesos de gener i febrer. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, o bé amb planta de dues sabes a arrel nua de viver. - Creació i col·locació d’un taulell amb informació divulgativa del projecte LIFE Riparia- Ter a la zona d’inici de l’itinerari per les basses. - El taulell serà d’acer galvanitzat de 40×40 cm i muntat sobre 2 pals de fusta tractada de 2,5 m d’alt. - Es realitzarà un repàs periòdic de l’estat de les infraestructures per procedir al seu manteniment en el cas oportú. - Es realitzaran 3 regs de la plantació de saücs: un immediatament després de la plantació i dos a l’estiu. Es valorarà la necessitat de reposició de marres un o dos anys després de la plantació.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 89
Il·lustració 35. Basses de Santa Eugènia
6.16 Actuació T2.16. Elaboració del pla d’ordenació d’accessos Redacció d’un pla d’ordenació d’accessos a la zona de Salt i Santa Eugènia incloses en el LIFE.
6.16.1 Àmbit d’actuació
Tot l’àmbit.
6.16.2 Característiques dels treballs
Redacció d’un Pla d’ordenació d’accessos i de l’ús públic, que contempli: - Recull dels itineraris i accessos actuals - Senyalització divulgativa i direccional.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 90
7 Planificació
7.1 Temporalització dels treballs
2010
Actuació Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Memòria valorada zona T2.7 inundable La Massana Memòria valorada zona T2.9 inundable del Veïnat Recuperar cota rec del T2.10 Veïnat Pla d'ordenació d'accessos
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 91
2011
Actuació Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Aplicació de fitocides en T2.1 ailants T2.2 Col·locació taulell divulgatiu Eliminació de canyar T2.2 Reforestació S1 Reg Estassada rebrots de canya Estassada de canyar T2.2 Reforestació S2 Reg T2.2 Aplicació de fitocides en
S3 canyar T2.2 Estassada de canyar S4 Col·locació de geotèxtil Aplicació de fitocides en
T2.3 robínies i ailants Eliminació de canyar T2.4 Eliminació de plàtans Aplicació de fitocides en
T2.6 robínies Eliminació de canyar Eliminació de canyar Aplicació de fitocides en
T2.7 robínies Excavació de la bassa Captació d'aigua Aplicació de fitocides en T2.8 ailants Eliminació de canya i bambú Aplicació de fitocides en
robínies Col·locació de la derivació
T2.9 d'aigua Condicionament del rec
d'alimentació Condicionament del rec de
desguàs Arrencada manual
d'exòtiques T2.11 Aplicació de fitocides en
robínies i ailants T2.13 Eliminació de bambú i canya Estassada de rebrots Aclarida i estassada T2.14 Aplicació de fitocides en
catalpes i robínies T2.15 Aclarida i estassada T2.16 Aclarida i estassada
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 92
2012
Actuació Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Control de rebrots T2.1 Tallada ailants morts T2.2 Estassada de rebrots de
S1 canya T2.2 Estassada de canyar S2 Estassada de canyar T2.2 Reforestació S3 Reg Treure geotèxtil (parcial) T2.2 Reforestació S4 Reg Control de rebrots T2.3 Tallada robínies i ailants
morts Plantació de verns i salzes T2.4 Reg T2.5 Estassada de canyar Control de rebrots T2.6 Tallada de robínies mortes Control de rebrots T2.7 Tallada de robínies mortes Control de rebrots T2.8 Tallada d'ailants morts Control de rebrots T2.9 Tallada de robínies mortes T2.11 Control de rebrots Col·locació de taulell
divulgatiu T2.12 Plantació de saücs Reg Estassada de rebrots de T2.13 bambú i canya Tallada de catalpes i T2.14 robínies mortes
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 93
2013
Actuació Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des T2.1 Control de rebrots Reposició de marres T2.2 Reg S1 Estassada rebrots de canya Estassada de canyar T2.2 Reposició de marres S2 Reg Estassada de canyar T2.2 Reposició de marres S3 Reg Treure geotèxtil (resta) T2.2 Reforestació S4 Reg Plantació d'àlbers Reposició de marres T2.3 Reg Control de rebrots Reposició de marres T2.4 Reg Estassada de canyar T2.5 Plantació de verns Reg T2.6 Control de rebrots Plantació de verns i àlbers Reposició de marres T2.7 Reg Control de rebrots T2.8 Control de rebrots T2.9 Control de rebrots T2.11 Control de rebrots Reposició de marres T2.12 Reg Plantació de verns T2.14 Reg Reposició de marres T2.15 Estassada T2.16 Estassada
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 94
8 Pressupost
8.1 Amidaments
ACTUACIÓ T2.1. Control de vegetació exòtica invasora: ailants (Ailanthus altissima) Unitats Concepte Amida.
m2 Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora al·lòctona 1018 Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i densitat propera als 600 m2 1018 peus/ha m2 Control i arrencada de plançons de flora al·lòctona 1018
m Restauració dels accessos temporals creats per al desembosc 300 ACTUACIÓ T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera Unitats Concepte Amida. Instal·lació d'un panell de 40×40 cm amb impressió de vinil a una cara, u 1 muntat sobre 2 pals de fusta de 2,5 metres d'alt m Restauració dels accessos temporals creats per al desembosc 574 Sistema 1 Unitats Concepte Amida.
m2 Desbrossada de canyes, amb tractor amb desbrossadora de martells 1000
m3 Excavació del terreny fins a una fondària de 0,5 m, amb retroexcavadora 500 Desembosc i transport a planta de compostatge de residus vegetals m3 200,0 especials amb una densitat 0,75 t/m3 Obertura mecànica de sots amb barrena helicoïdal de 0.5 m. de diàmetre i u 63 1 m. u Plantació manual de Fraxinus angustifolia d'una saba en AF 19
u Plantació manual d'Ulmus minor d'una saba en contenidor de 2L 19
u Plantació manual de Populus alba d'una saba en contenidor de 2L 25
u Reposició manual de marres de Fraxinus angustifolia 4
u Reposició manual de marres d'Ulmus minor 4
u Reposició manual de marres de Populus alba 5 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant m3 cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment 3,13 fins el lloc d'ús m2 Control i arrencada de plançons de flora al·lòctona 1000
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 95
Sistema 2 Unitats Concepte Amida.
m2 Desbrossada de canyes, amb tractor amb desbrossadora de martells 4689
u Obertura mecànica de sots amb barrena helicoïdal de 0.5 m. de diàmetre i 1 m 293
u Plantació manual de Fraxinus angustifolia d'una saba en AF 88
u Plantació manual d'Ulmus minor d'una saba en contenidor de 2L 88
u Plantació manual de Populus alba d'una saba en contenidor de 2L 117
u Reposició manual de marres de Fraxinus angustifolia 18
u Reposició manual de marres d'Ulmus minor 18
u Reposició manual de marres de Populus alba 23 Manteniment de desbrossada de canyes, amb tractor amb braç amb m2 4689 desbrossadora de martells. Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant mu cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment 14,65 fins el lloc d'ús Sistema 3 Unitats Concepte Amida.
m2 Desbrossada de canyes, amb tractor amb desbrossadora de martells 500
m2 Recobriment del terreny amb geotèxtil de 300 g/m2 500
m2 Retirada de recobriment de geotèxtil de 300 g/m2 500
u Obertura mecànica de sots amb barrena helicoïdal de 0,5 m de diàmetre i 1 m 31
u Plantació manual de Fraxinus angustifolia d'una saba en AF 9
u Plantació manual d'Ulmus minor d'una saba en contenidor de 2L 9
u Plantació manual de Populus alba d'una saba en contenidor de 2L 13
u Reposició manual de marres de Fraxinus angustifolia 2
u Reposició manual de marres d'Ulmus minor 2
u Reposició manual de marres de Populus alba 3 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant m3 cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment 1,56 fins el lloc d'ús
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 96
ACTUACIÓ T2.3. Control d’espècies exòtiques invasores (Arundo donax, Robinia pseudoacacia, Ailanthus altissima) i plantació d’àlbers (Populus alba) Unitats Concepte Amida.
m2 Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora al·lòctona 6585,60 Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i densitat propera als 600 m2 6585,60 peus/ha Desbrossada de canyes, amb tractor amb braç amb capçal desbrossador d’1,5 m2 9878,40 metres d’amplada u Obertura mecànica de sots amb barrena helicoïdal de 0.5 m. de diàmetre i 1 m 1029
u Plantació manual de Populus alba de dues sabes en contenidor de 3L 1029
u Reposició manual de marres de Populus alba 206 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant u cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment 51,45 fins el lloc d'ús Manteniment de desbrossada de canyes, amb tractor amb braç amb m2 9878,40 desbrossadora de martells m2 Control i arrencada de plançons de flora al·lòctona 6585,6
m Restauració dels accessos temporals creats per al desembosc 712 ACTUACIÓ T2.4. Control de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i plantació de bosc de ribera Unitats Concepte Amida. Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i densitat propera als 600 m2 4408 peus/ha Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada entre 0,8 i 1,5 metres, amb m2 4408 desbrossadora manual de braç amb capçal de fil o disc u Obertura mecànica de sots amb barrena helicoïdal de 0,5 m de diàmetre i 1 m. 276
u Plantació manual d'Alnus glutinosa d'una saba en contenidor de 2L 165
u Plantació manual de Salix alba de d'una saba en contenidor de 2L 110
u Reposició manual de marres d'Alnus glutinosa 33
u Reposició manual de marres de Salix alba 22 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant u cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment 13,775 fins el lloc d'ús m Restauració dels accessos temporals creats per al desembosc 860
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 97
ACTUACIÓ T2.5. Millora de la bassa dels tritons i plantació de vern (Alnus glutinosa) Unitats Concepte Amida. Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada entre 0,8 i 1,5 metres, amb m2 195 desbrossadora manual de braç amb capçal de fil o disc m3 Excavació del terreny amb retroexcavadora 10
u Obertura mecànica de sots amb barrena helicoïdal de 0,5 m de diàmetre i 1 m 12
u Plantació manual d'Alnus glutinosa de dues sabes en contenidor de 3L 12
u Reposició manual de marres d'Alnus glutinosa 2 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant u cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment 0,61 fins el lloc d'ús ACTUACIÓ T2.6. Millora forestal de la freixeneda Unitats Concepte Amida.
m2 Aclarida de selecció amb arbrat mitjanament dens (400 - 800 peus/ha) 28349 Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada entre 0,8 i 1,5 metres, amb m2 28349 desbrossadora manual de braç amb capçal de fil o disc m Restauració dels accessos temporals creats per al desembosc 1514 ACTUACIÓ T2.7. Control d’espècies exòtiques invasores: canya (Arundo donax) i robínies (Robinia pseudoacacia) Unitats Concepte Amida.
m2 Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora al·lòctona 2251 Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i densitat propera als 600 m2 2251 peus/ha Desbrossada de canyes, amb tractor amb braç amb capçal desbrossador d’1,5 m2 7504 metres d’amplada Manteniment de desbrossada de canyes, amb tractor amb braç amb m2 7504 desbrossadora de martells m2 Control i arrencada de plançons de flora al·lòctona. 2251
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 98
ACTUACIÓ T2.8. Creació de basses temporànies amb bosc de ribera amb aigua del rec de la Massana Unitats Concepte Amida.
m3 Excavació del terreny fins a una fondària de 0,5 m, amb retroexcavadora 855 Transport a planta de compostatge de residus vegetals especials amb una m3 285 densitat 0,75 t/m3 m2 Desbrossada de canyes, amb tractor amb desbrossadora de martells 1710
m2 Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora al·lòctona 3460 Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i densitat propera als 600 m2 3460 peus/ha m3 Excavació del terreny amb retroexcavadora 4003,5
u Obertura mecànica de sots amb barrena helicoïdal de 0.5 m. de diàmetre i 1 m. 204
u Plantació manual d'Alnus glutinosa de dues sabes en contenidor de 3L 82
u Plantació manual de Salix alba de dues sabes en contenidor de 3L 82
u Plantació manual de Populus alba de dues sabes en contenidor de 3L 41 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant m3 cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment 30,6 fins el lloc d'ús u Reposició manual de marres d'Alnus glutinosa 16
u Reposició manual de marres de Salix alba 16
u Reposició manual de marres de Populus alba 8
u Construcció d'un pas canadenc 1
u Construcció d'un bagant 1 ACTUACIÓ T2.9. Control d’espècies exòtiques invasores: ailants (Ailanthus altissima) Unitats Concepte Amida.
m2 Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora al·lòctona 1329 Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i densitat propera als 600 m2 1329 peus/ha m2 Control i arrencada de plançons de flora al·lòctona 1329
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 99
ACTUACIÓ T2.10. Recuperació d'un antic braç del Ter Unitats Concepte Amida. Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, amb m3 130 retroexcavadora mitjana i amb les terres deixades a la vora Canalització amb tub de PVC corrugat de D=80 mm i dau de recobriment de m 129 30x20 cm amb formigó HM-20/P/20/I Reompliment de rasa amb materials procedents de l'excavació i compactació m3 130 per capes Subministrament i col·locació de sòl ciment, elaborat en planta amb sauló i 220 m3 19,35 kg/m3 de ciment, compactat al 100% del PN Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb camió de 12 t i temps m3 d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de menys 42 de 5 km ACTUACIÓ T2.11. Control d’espècies exòtiques invasores: canya americana (Phyllostachys bambusoides) Unitats Concepte Amida. Desbrossada de canyes, amb tractor amb braç amb capçal desbrossador d’1,5 m2 2113 metres d’amplada Manteniment de desbrossada de canyes, amb tractor amb braç amb m2 2113 desbrossadora de martells m Restauració dels accessos temporals creats per al desembosc 670 ACTUACIÓ T2.12. Millora forestal de La Salzeda Unitats Concepte Amida.
m2 Aclarida de selecció amb arbrat mitjanament dens (400 - 800 peus/ha) 28424 Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada entre 0,8 i 1,5 metres, amb m2 28424 desbrossadora manual de braç amb capçal de fil o disc m Restauració dels accessos temporals creats per al desembosc 1162 ACTUACIÓ T2.13. Millora forestal de l’albereda Unitats Concepte Amida.
m2 Aclarida de selecció amb arbrat mitjanament dens (400 - 800 peus/ha) 3593 Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada entre 0,8 i 1,5 metres, amb m2 3593 desbrossadora manual de braç amb capçal de fil o disc m Restauració dels accessos temporals creats per al desembosc 264 ACTUACIÓ T2.14. Control d’espècies exòtiques invasores Unitats Concepte Amida.
m2 Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora al·lòctona. 26887 Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i densitat propera als 600 m2 26887 peus/ha m2 Control i arrencada de plançons de flora al·lòctona. 26887
m Desembosc amb tractor agrícola amb cabrestant 461
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 100
ACTUACIÓ T2.15. Ús públic a les Hortes de Santa Eugènia Unitats Concepte Amida. Desbrossada de vegetació arbustiva amb desbrossadora manual. Inclou m2 1157,5 eliminació de restes u UT Instal·lació de plafó explicatiu de l'actuació sobre 2 suports 1 Instal·lació d'una banderola direccional de 45×20 cm amb impressió de vinil a u 2 una cara Transport de la senyalització d'ordenació d'accessos i del material per al seu u 0,5 muntatge sobre terreny u Plantació manual de Sambucus nigra d'una saba en contenidor de 2L 60
u Reposició manual de marres de Sambucus nigra 12 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant m3 cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment 3 fins el lloc d'ús ACTUACIÓ T2.16. Ordenació d'accessos a les Deveses de Salt Unitats Concepte Amida. Desbrossada de vegetació arbustiva amb desbrossadora manual. Inclou m2 1157,5 eliminació de restes u UT Instal·lació de plafó explicatiu de l'actuació sobre 2 suports 1 Instal·lació d'una banderola direccional de 45×20 cm amb impressió de vinil a u 1 una cara Transport de la senyalització d'ordenació d'accessos i del material per al seu u 0,5 muntatge sobre terreny
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 101
8.2 Preus bàsics
MÀ D'OBRA Preu/ut. Unitats Concepte (€) h Peó amb formació específica o cap de colla 24,22 h Peó especialitzat 21,41 h Peó eventual 17,5 MAQUINÀRIA Preu/ut. Unitats Concepte (€) ut Xeringa 0,05 l Productes fitosanitari 12,32 Geotèxtil format per feltre de polipropilè lligat mecànicament m2 3,36 de 300 a 350 g/m2 Panell de 40×40 cm amb impressió de vinil a una cara, muntat u 428 sobre 2 pals de fusta m3 Aigua 1,01 Alnus glutinosa d'una saba, en contenidor de 2L a partir de u 2,11 llavor Alnus glutinosa de dues sabes, en contenidor de 3L a partir de u 2,61 llavor u Fraxinus angustifolia d'una saba en AF, a partir de llavor 1,67 Fraxinus angustifolia de dues sabes, en contenidor de 3L a u 2,71 partir de llavor u Populus alba d'una saba, en contenidor de 2L a partir d'esqueix 2,13 Populus alba de dues sabes, en contenidor de 3L a partir u 2,71 d'esqueix u Salix alba d'una saba, en contenidor de 2L a partir d'esqueix 2,11 u Salix alba de dues sabes, en contenidor de 3L a partir d'esqueix 2,61 Sambucus nigra d'una saba, en contenidor de 2L a partir u 2,11 d'esqueix Sambucus nigra de dues sabes, en contenidor de 3L a partir u 2,61 d'esqueix u Ulmus minor d'una saba, en contenidor de 2L a partir de llavor 2,13 Ulmus minor de dues sabes, en contenidor de 3L a partir de u 2,71 llavor ALTRES Preu/ut. Unitats Concepte (€) Transport a planta de compostatge de residus vegetals t 32 especials amb una densitat 0,75 t/m3
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 102
8.3 Unitats d’obra
m2 Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora al·lòctona
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó amb formació especifica o cap de colla 24,22 0,008 0,19 h Trepant 3,56 0,004 0,01 ut Xeringa 0,05 0,0005 0,00 l Productes fitosanitari 12,32 0,0005 0,01 % Medis auxiliars 0,19376 0,02 0,00 Import 0,22
m2 Control i arrencada de plançons de flora al·lòctona
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,002 0,04 % Medis auxiliars 0,04 0,02 0,00 Import 0,04
m3 Excavació del terreny amb retroexcavadora
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Retroexcavadora mitjana 60,38 0,095 5,74 Import 5,74
m3 Excavació del terreny fins a una fondària de 0,5 m, amb retroexcavadora
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Retroexcavadora mitjana 60,38 0,095 5,74 Import 5,74
u Preparació de sots de 60×60×60 cm amb retroexcavadora distanciats 5 metres
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Retroexcavadora mitjana 60,38 0,087 5,25 Import 5,25
u Preparació de sots de 60×60×60 cm amb mitjans manuals
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,08 1,71 h Peó 17,5 0,9 15,75 % Media auxiliars sobre la mà d'obra 17,46 0,02 0,35 Import 17,81
m2 Desbrossada de canyes, amb tractor amb desbrossadora de martells
U.A. Concepte Preu Quantitat € Tractor de 100 CV de potència, amb desbrossadora de h 42,19 0,006 0,25 martells 0,25
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 103
Manteniment de desbrossada de canyes, amb tractor amb braç amb desbrossadora de m2 martells U.A. Concepte Preu Quantitat € Tractor de 100 CV de potència, amb desbrossadora de h 42,19 0,0019 0,08 martells Import 0,08
m2 Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i densitat propera als 600 peus/ha
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,0029 0,06 h Motoserra 2,68 0,0029 0,01 % Media auxiliars sobre la mà d'obra 0,06 0,02 0,00 Import 0,07 Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada entre 0,8 i 1,5 metres, amb desbrossadora m2 manual de braç amb capçal de fil o disc U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó 17,5 0,0102 0,18 h Motodesbrossadora 5 0,0102 0,05 % Media auxiliars sobre la mà d'obra 0,18 0,02 0,00 Import 0,23
u Obertura mecànica de sots amb barrena helicoïdal de 0,5 m de diàmetre i 1 m
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Tractor de rodes de 61 a 75 CV 34,35 0,024 0,8244 h Peó eventual 17,5 0,0055 0,09625 % Medis auxiliars 0,09625 0,02 0,001925 Import 0,92
m2 Aclarida de selecció amb arbrat mitjanament dens (400 - 800 peus/ha)
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,0025 0,05 h Motoserra 2,68 0,0025 0,01 % Media auxiliars sobre la ma d'obra 0,05 0,02 0,00 Import 0,06
u Plantació manual d'Alnus glutinosa d'una saba en contenidor de 2L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Alnus glutinosa d'una saba, en contenidor de 2L a partir u 2,11 1 2,11 de llavor % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,17
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 104
u Plantació manual d'Alnus glutinosa de dues sabes en contenidor de 3L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Alnus glutinosa de dues sabes, en contenidor de 3L a u 2,61 1 2,61 partir de llavor % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,67
u Plantació manual de Fraxinus angustifolia d'una saba en AF
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 u Fraxinus angustifolia d'una saba en AF, a partir de llavor 1,67 1 1,67 % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 2,73
u Plantació manual de Fraxinus angustifolia de dues sabes en contenidor de 3L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Fraxinus angustifolia de dues sabes, en contenidor de u 2,71 1 2,71 3L a partir de llavor % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,77
u Plantació manual de Populus alba d'una saba en contenidor de 2L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Populus alba d'una saba, en contenidor de 2L a partir u 2,13 1 2,13 d'esqueix % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,19
u Plantació manual de Populus alba de dues sabes en contenidor de 3L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Populus alba de dues sabes, en contenidor de 3L a u 2,71 1 2,71 partir d'esqueix % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,77
u Plantació manual de Salix alba de d'una saba en contenidor de 2L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Salix alba d'una saba, en contenidor de 2L a partir u 2,11 1 2,11 d'esqueix % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,17
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 105
u Plantació manual de Salix alba de dues sabes en contenidor de 3L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Salix alba de dues sabes, en contenidor de 3L a partir u 2,61 1 2,61 d'esqueix % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,67
u Plantació manual de Sambucus nigra d'una saba en contenidor de 2L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Sambucus nigra d'una saba, en contenidor de 2L a u 2,11 1 2,11 partir d'esqueix % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,17
u Plantació manual de Sambucus nigra de dues sabes en contenidor de 3L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Sambucus nigra de dues sabes, en contenidor de 3L a u 2,61 1 2,61 partir d'esqueix % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,67
u Plantació manual d'Ulmus minor d'una saba en contenidor de 2L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Ulmus minor d'una saba, en contenidor de 2L a partir u 2,13 1 2,13 de llavor % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,19
u Plantació manual d'Ulmus minor de dues sabes en contenidor de 3L
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04858 1,04 Ulmus minor de dues sabes, en contenidor de 3L a u 2,61 1 2,61 partir de llavor % Medis auxiliars 1,04 0,02 0,02 Import 3,67
u Reposició manual de marres d'Alnus glutinosa
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,058296 1,25 Alnus glutinosa de dues sabes, en contenidor de 3L a u 2,61 1 2,61 partir de llavor % Medis auxiliars 1,25 0,02 0,02 Import 3,88
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 106
u Reposició manual de marres de Fraxinus angustifolia
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,058296 1,25 Fraxinus angustifolia de dues sabes, en contenidor de u 2,71 1 2,71 3L a partir de llavor % Medis auxiliars 1,25 0,02 0,02 Import 3,98
u Reposició manual de marres de Populus alba
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,058296 1,25 Populus alba de dues sabes, en contenidor de 3L a u 2,71 1 2,71 partir d'esqueix % Medis auxiliars 1,25 0,02 0,02 Import 3,98
u Reposició manual de marres de Salix alba
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,058296 1,25 Salix alba de dues sabes, en contenidor de 3L a partir u 2,61 1 2,61 d'esqueix % Medis auxiliars 1,25 0,02 0,02 Import 3,88
u Reposició manual de marres de Sambucus nigra
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,058296 1,25 Sambucus nigra de dues sabes, en contenidor de 3L a u 2,61 1 2,61 partir d'esqueix % Medis auxiliars 1,25 0,02 0,02 Import 3,88
u Reposició manual de marres d'Ulmus minor
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,058296 1,25 Ulmus minor de dues sabes, en contenidor de 3L a u 2,71 1 2,71 partir de llavor % Medis auxiliars 1,25 0,02 0,02 Import 3,98
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 107
Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant cisterna de m3 10000 l, incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús U.A. Concepte Preu Quantitat € h Oficial 1a jardiner 21,41 0,2 4,28 h Camió cisterna de 10000 l 45,99 0,2 9,20 h Peó 17,5 0,2 3,50 h Cap de colla 24,22 0,04 0,97 m3 Aigua 1,01 1 1,01 % Medis auxiliars 8,7508 0,02 0,18 Import 19,13
m Restauració dels accessos temporals creats per al desembosc
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Retroexcavadora mitjana 60,38 0,035 2,11 Import 2,11 Transport a planta de compostatge de residus vegetals especials m3 amb una densitat 0,75 t/m3 U.A. Concepte Preu Quantitat € Transport a planta de compostatge de residus vegetals t 32 0,75 24,00 especials amb una densitat 0,75 t/m3 24,00 Instal·lació d'un panell de 40x40 cm amb impressió de vinil a una cara, muntat sobre 2 u pals de fusta de 2,5 metres d'alt Unitats Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,74 15,84 h Camió per a transport de 7 Tm 32,3 4 129,20 Panell de 40x40 cm amb impressió de vinil a una cara, u 428 1 428,00 muntat sobre 2 pals de fusta % Medis auxiliars 7,2927 0,02 0,15 Import 573,19
m2 Recobriment del terreny amb geotèxtil de 300 g/m2
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 0,04 0,86 h Camió per a transport de 7 Tm 32,3 0,002 0,06 h Retroexcavadora mitjana 60,38 0,04 2,42 Geotèxtil format per feltre de polipropilè lligat m2 3,36 1 3,36 mecànicament de 300 a 350 g/m2 % Medis auxiliars 0,86 0,02 0,02 6,71
m2 Retirada de recobriment de geotèxtil de 300 g/m2
U.A. Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 2,68 0,02 0,05 h Camió per a transport de 7 Tm 32,3 0,002 0,06 h Retroexcavadora mitjana 60,38 0,02 1,21 % Medis auxiliars 0,05 0,02 0,00
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 108
1,33 Desbrossada de vegetació arbustiva amb m2 desbrossadora manual. Inclou eliminació de restes. Unitats Concepte Preu Quantitat € h Peó 17,50 € 0,015 0,30 € h Motodesbrossadora 5,00 € 0,015 0,08 € % Media auxiliars sobre la mà d'obra 0,30 € 0,02 0,01 € Import 0,38 €
u Instal·lació de plafó explicatiu de l'actuació sobre 2 suports
Unitats Concepte Preu Quantitat € h Peó especialitzat 21,41 € 1,5 32,12 € h Peó auxiliar 17,50 € 1,5 26,25 € m3 Morter de ciment pòrtland amb grava a 1:10 50,84 € 0,0216 1,10 € Plafó informatiu 135x135 cm imprès en vinil per una ut cara sobre planxa d'alumini amb dos suports de fusta 840,00 € 1 840,00 € tornejada impregnada % Medis auxiliars 58,37 € 0,02 1,17 € Import 900,63 €
u Instal·lació d'una banderola direccional de 45x20 cm amb impressió de vinil a una cara
Unitats Concepte Preu Quantitat € h Peó auxiliar 17,50 € 1 17,50 € Banderola direccional de 45x20 cm amb impressió de ut 125,00 € 1 125,00 € vinil a una cara % Medis auxiliars 17,50 € 0,02 0,35 € Import 142,85 € Transport de la senyalització d'ordenació d'accessos i del material per al seu muntatge ut sobre terreny Unitats Concepte Preu Quantitat € h Camió per a transport de 7 Tm 32,30 € 10 323,00 € h Peó especialitzat 21,41 € 10 214,10 € h Peó auxiliar 17,50 € 10 175,00 € % Medis auxiliars 389,10 € 0,02 7,78 € Import 719,88 €
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 109
8.4 Pressupost general
ACTUACIÓ T2.1. Control de vegetació exòtica invasora: Ailanthus altissima Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora m2 1018 1 0,22 221,99 al·lòctona Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i m2 1018 1 0,07 73,32 densitat propera als 600 peus/ha Control i arrencada de plançons de flora m2 1018 1 0,04 44,46 al·lòctona Restauració dels accessos temporals creats per al m 300 1 2,11 633,99 desembosc Subtotal 1 973,76 ACTUACIÓ T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Instal·lació d'un panell de 40x40 cm amb u impressió de vinil a una cara, muntat sobre 2 1 1 573,19 573,19 pals de fusta de 2,5 metres d'alt Restauració dels accessos temporals creats per al m 574 1 2,11 1213,03 desembosc Sistema 1 Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de canyes, amb tractor amb m2 1000 1 0,25 253,14 desbrossadora de martells Excavació del terreny fins a una fondària de 0,5 m3 500 1 5,74 2868,05 m, amb retroexcavadora Desembosc i transport a planta de compostatge m3 de residus vegetals especials amb una densitat 200,0 1 24,00 4800,00 0,75 t/m3 Obertura mecànica de sots amb barrena u 63 1 0,92 57,66 helicoïdal de 0.5 m. de diàmetre i 1 m. Plantació manual de Fraxinus angustifolia d'una u 19 1 2,73 51,20 saba en AF Plantació manual d'Ulmus minor d'una saba en u 19 1 3,19 59,83 contenidor de 2L Plantació manual de Populus alba d'una saba en u 25 1 3,19 79,77 contenidor de 2L Reposició manual de marres de Fraxinus u 4 1 3,98 14,94 angustifolia u Reposició manual de marres d'Ulmus minor 4 1 3,98 14,94
u Reposició manual de marres de Populus alba 5 1 3,98 19,92 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant cisterna de 10000 l, m3 3,13 3 19,13 179,38 incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Control i arrencada de plançons de flora m2 1000 1 0,04 43,68 al·lòctona Subtotal 1 8442,50
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 110
Sistema 2 Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de canyes, amb tractor amb m2 4689 1 0,25 1186,97 desbrossadora de martells Obertura mecànica de sots amb barrena u 293 1 0,92 270,37 helicoïdal de 0,5 m de diàmetre i 1 m Plantació manual de Fraxinus angustifolia d'una u 88 1 2,73 240,10 saba en AF Plantació manual d'Ulmus minor d'una saba en u 88 1 3,19 280,54 contenidor de 2L Plantació manual de Populus alba d'una saba en u 117 1 3,19 374,05 contenidor de 2L Reposició manual de marres de Fraxinus u 18 1 3,98 70,04 angustifolia u Reposició manual de marres d'Ulmus minor 18 1 3,98 70,04
u Reposició manual de marres de Populus alba 23 1 3,98 93,38 Manteniment de desbrossada de canyes, amb m2 4689 12 0,08 4510,50 tractor amb braç amb desbrossadora de martells Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant cisterna de 10000 l, mu 14,65 3 19,13 841,11 incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Subtotal 1 7937,10 Sistema 3 Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de canyes, amb tractor amb m2 500 2 0,25 253,14 € desbrossadora de martells Recobriment del terreny amb geotèxtil de 300 m2 500 1 6,71 3.356,66 € g/m2 Retirada de recobriment de geotèxtil de 300 m2 500 1 1,33 663,44 € g/m2 Obertura mecànica de sots amb barrena u 31 1 0,92 28,83 € helicoïdal de 0,5 m de diàmetre i 1 m Plantació manual de Fraxinus angustifolia d'una u 9 1 2,73 25,60 € saba en AF Plantació manual d'Ulmus minor d'una saba en u 9 1 3,19 29,91 € contenidor de 2L Plantació manual de Populus alba d'una saba en u 13 1 3,19 39,89 € contenidor de 2L Reposició manual de marres de Fraxinus u 2 1 3,98 7,47 € angustifolia u Reposició manual de marres d'Ulmus minor 2 1 3,98 7,47 €
u Reposició manual de marres de Populus alba 3 1 3,98 9,96 € Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant cisterna de 10000 l, m3 1,56 3 19,13 89,69 € incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Subtotal 1 4512,06 TOTAL T2.2 22677,89
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 111
ACTUACIÓ T2.3. Control d’espècies exòtiques invasores (Arundo donax, Robinia pseudoacacia, Ailanthus altissima) i plantació d’àlbers (Populus alba) Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora m2 6585,60 1 0,22 1436,06 al·lòctona. Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i m2 6585,60 1 0,07 474,33 densitat propera als 600 peus/ha Desbrossada de canyes, amb tractor amb braç m2 9878,40 1 0,25 2500,62 amb capçal desbrossador d’1,5 m d’amplada Obertura mecànica de sots amb barrena u 1029 1 0,92 949,33 helicoïdal de 0,5 m de diàmetre i 1 m Plantació manual de Populus alba de dues sabes u 1029 1 3,77 3880,26 en contenidor de 3L u Reposició manual de marres de Populus alba 206 1 3,98 819,72 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant cisterna de 10000 l, u 51,45 3 19,13 2953,30 incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Manteniment de desbrossada de canyes, amb m2 9878,40 12 0,08 9502,35 tractor amb braç amb desbrossadora de martells Control i arrencada de plançons de flora m2 6585,6 1 0,04 287,64 al·lòctona Restauració dels accessos temporals creats per al m 712 1 2,11 1504,67 desembosc Subtotal 1 24308,26 ACTUACIÓ T2.4. Control de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i plantació de bosc de ribera Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i m2 4408 1 0,07 317,48 densitat propera als 600 peus/ha Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada m2 entre 0,8 i 1,5 metres, amb desbrossadora 4408 1 0,23 1027,37 manual de braç amb capçal de fil o disc Obertura mecànica de sots amb barrena u 276 1 0,92 254,17 helicoïdal de 0.5 m. de diàmetre i 1 m. Plantació manual d'Alnus glutinosa d'una saba u 165 1 3,17 524,15 en contenidor de 2L Plantació manual de Salix alba de d'una saba en u 110 1 3,17 349,43 contenidor de 2L u Reposició manual de marres d'Alnus glutinosa 33 1 3,88 128,37
u Reposició manual de marres de Salix alba 22 1 3,88 85,58 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant cisterna de 10000 l, u 13,775 3 19,13 790,70 incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Restauració dels accessos temporals creats per al m 860 1 2,11 1817,44 desembosc Subtotal 1 5294,71
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 112
ACTUACIÓ T2.5. Millora de la bassa dels tritons i plantació de vern (Alnus glutinosa) Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada m2 entre 0,8 i 1,5 metres, amb desbrossadora 195 2 0,23 90,90 manual de braç amb capçal de fil o disc. m3 Excavació del terreny amb retroexcavadora 10 1 5,74 57,36 Obertura mecànica de sots amb barrena u 12 1 0,92 11,24 helicoidal de 0.5 m. de diàmetre i 1 m. Plantació manual d'Alnus glutinosa de dues u 12 1 3,67 44,74 sabes en contenidor de 3L u Reposició manual de marres d'Alnus glutinosa 2 1 3,88 9,47 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant cisterna de 10000 l, u 0,61 3 19,13 34,98 incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Subtotal 1 248,69 ACTUACIÓ T2.6. Millora forestal de la freixeneda Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aclarida de selecció amb arbrat mitjanament m2 28349 1 0,06 1745,95 dens (400 - 800 peus/ha) Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada m2 entre 0,8 i 1,5 metres, amb desbrossadora 28349 1 0,23 6607,30 manual de braç amb capçal de fil o disc Restauració dels accessos temporals creats per al m 1514 1 2,11 3199,54 desembosc Subtotal 1 11552,79 ACTUACIÓ T2.7. Control d’espècies exòtiques invasores: canyes (Arundo donax) i robínies (Robinia pseudoacacia) Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora m2 2251 1 0,22 490,90 al·lòctona. Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i m2 2251 1 0,07 162,14 densitat propera als 600 peus/ha Desbrossada de canyes, amb tractor amb braç m2 amb capçal desbrossador d’1,5 metres 7504 1 0,25 1899,56 d’amplada Manteniment de desbrossada de canyes, amb m2 7504 12 0,08 7218,34 tractor amb braç amb desbrossadora de martells Control i arrencada de plançons de flora m2 2251 1 0,04 98,32 al·lòctona Subtotal 1 9869,26
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 113
ACTUACIÓ T2.8. Creació de basses temporànies amb bosc de ribera amb aigua del rec de la Massana Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Excavació del terreny fins a una fondària de 0,5 m3 855 1 5,74 4904,37 m, amb retroexcavadora Transport a planta de compostatge de residus m3 285 1 24,00 6840,00 vegetals especials amb una densitat 0,75 t/m3 Desbrossada de canyes, amb tractor amb m2 1710 1 0,25 432,87 desbrossadora de martells Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora m2 3460 1 0,22 754,49 al·lòctona Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i m2 3460 1 0,07 249,21 densitat propera als 600 peus/ha m3 Excavació del terreny amb retroexcavadora 4003,5 1 5,74 22964,48 Obertura mecànica de sots amb barrena u 204 1 0,92 188,21 helicoïdal de 0.5 m. de diàmetre i 1 m. Plantació manual d'Alnus glutinosa de dues u 82 1 3,67 301,01 sabes en contenidor de 3L Plantació manual de Salix alba de dues sabes en u 82 1 3,67 301,01 contenidor de 3L Plantació manual de Populus alba de dues sabes u 41 1 3,77 154,61 en contenidor de 3L Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant cisterna de 10000 l, m3 30,6 3 14,22 435,07 incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús u Reposició manual de marres d'Alnus glutinosa 16 1 3,88 63,68
u Reposició manual de marres de Salix alba 16 1 3,88 63,68
u Reposició manual de marres de Populus alba 8 1 3,98 32,66
u Construcció d'un pas canadenc 1 1 2946,38 2946,38
u Construcció d'un bagant 1 1 1324,00 1324,00 Subtotal 1 41955,71 ACTUACIÓ T2.9. Control d’espècies exòtiques invasores: ailants (Ailanthus altissima) Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora m2 1329 1 0,22 290 al·lòctona Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i m2 1329 1 0,07 96 densitat propera als 600 peus/ha Control i arrencada de plançons de flora m2 1329 1 0,04 58 al·lòctona Subtotal 1 443,57
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 114
ACTUACIÓ T2.10. Recuperació d'un antic braç del Ter Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a m3 2 m de fondària, amb retroexcavadora mitjana i 130 1 32,25 € 4.192,57 € amb les terres deixades a la vora Canalització amb tub de PVC corrugat de D=80 m mm i dau de recobriment de 30x20 cm amb 129 1 17,34 € 2.236,86 € formigó HM-20/P/20/I Reompliment de rasa amb materials procedents m3 130 1 12,90 € 1.677,03 € de l'excavació i compactació per capes Subministrament i col·locació de sòl ciment, m3 elaborat en planta amb sauló i 220 kg/m3 de 19,35 1 75,59 € 1.462,76 € ciment, compactat al 100% del PN Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb camió de 12 t i temps d'espera per a la càrrega m3 42 1 4,31 € 181,10 € amb mitjans mecànics, amb un recorregut de menys de 5 km Subtotal 1 9.750,31 € ACTUACIÓ T2.11. Control d’espècies exòtiques invasores: canya americana (Phyllostachys bambusoides) Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de canyes, amb tractor amb braç m2 amb capçal desbrossador d’1,5 metres 2113 1 0,25 534,88 d’amplada Manteniment de desbrossada de canyes, amb m2 2113 12 0,08 2032,56 tractor amb braç amb desbrossadora de martells Restauració dels accessos temporals creats per al m 670 1 2,11 1415,91 desembosc Subtotal 1 3983,36
ACTUACIÓ T2.12. Millora forestal de La Salzeda Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aclarida de selecció amb arbrat mitjanament m2 28424 1 0,06 1750,57 dens (400 - 800 peus/ha) Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada m2 entre 0,8 i 1,5 metres, amb desbrossadora 28424 1 0,23 6624,78 manual de braç amb capçal de fil o disc. Restauració dels accessos temporals creats per al m 1162 1 2,11 2455,65 desembosc Subtotal 1 10831,01
ACTUACIÓ T2.13. Millora forestal de l’albereda Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aclarida de selecció amb arbrat mitjanament m2 3593 1 0,06 221,28 dens (400 - 800 peus/ha) Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada m2 entre 0,8 i 1,5 metres, amb desbrossadora 3593 1 0,23 837,42 manual de braç amb capçal de fil o disc Restauració dels accessos temporals creats per al m 264 1 2,11 557,91 desembosc Subtotal 1 1616,62
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 115
ACTUACIÓ T2.14. Control d’espècies exòtiques invasores Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de flora m2 26887 1 0,22 5862,98 al·lòctona Tallada de peus de diàmetre superior als 20 cm i m2 26887 1 0,07 1937 densitat propera als 600 peus/ha Control i arrencada de plançons de flora m2 26887 1 0,04 1174,33 al·lòctona m Desembosc amb tractor agrícola amb cabrestant 461 1 2,11 974,23 Subtotal 1 9948,07 ACTUACIÓ T2.15. Ús públic a les Hortes de Santa Eugènia Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de vegetació arbustiva amb m2 desbrossadora manual. Inclou eliminació de 1157,5 1 0,38 439,85 restes. UT Instal·lació de plafó explicatiu de l'actuació u 1 1 900,63 900,63 sobre 2 suports Instal·lació d'una banderola direccional de 45x20 u 2 1 142,85 285,70 cm amb impressió de vinil a una cara Transport de la senyalització d'ordenació u d'accessos i del material per al seu muntatge 0,5 1 719,88 359,94 sobre terreny Plantació manual de Sambucus nigra d'una saba u 60 1 3,17 190,25 en contenidor de 2L u Reposició manual de marres de Sambucus nigra 12 1 3,88 46,60 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant cisterna de 10000 l, m3 3 3 19,13 172,20 incloses la càrrega i transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Subtotal 1 2395,18
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 116
ACTUACIÓ T2.16. Ordenació d'accessos a les Deveses de Salt Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de vegetació arbustiva amb m2 desbrossadora manual. Inclou eliminació de 1157,5 1 0,38 439,85 restes. UT Instal·lació de plafó explicatiu de l'actuació u 1 1 900,63 900,63 sobre 2 suports Instal·lació d'una banderola direccional de 45x20 u 1 1 142,85 142,85 cm amb impressió de vinil a una cara Transport de la senyalització d'ordenació u d'accessos i del material per al seu muntatge 0,5 1 719,88 359,94 sobre terreny Subtotal1 1843,27
Preu d'execució material 157692,45 13 % despeses generals 20500,02 6 % benefici industrial 9461,55 Subtotal2 187654,02 3% coordinació de seguretat i salut 5629,62 Subtotal3 193283,64 18 % IVA 34791,05 Preu d'execució per contracte 228074,69
L’import d’execució per contracte de les actuacions incloses en el Pla de Gestió de les Deveses i les Hortes és de DOS-CENTS VINT-I-VUIT MIL SETANTA-QUATRE EUROS AMB SEIXANTA-NOU CÈNTIMS (228.074,69 €) IVA inclòs.
Salt, octubre de 2010
Marta Ayuso Garriga Marta Doncel Garcia Miguel Angel Fuentes Rosúa Ricard Grabulosa Solà
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 117
ANNEX I. Plec de condicions tècniques
9 Definició i abast del plec
9.1 Objecte del Pla
El Pla té per objecte la planificació de les actuacions a executar en el marc del projecte Life Riparia-Ter en l’àmbit d’actuació de Salt Est, Salt Oest i Santa Eugènia, als municipis de Salt i Girona. Les actuacions previstes es poden emmarcar en els següents epígrafs:
Eliminació de flora al·lòctona Creació i recuperació de zones inundables Reforestació Treballs silvícoles de millora Obres complementàries.
9.2 Localització
Administrativament les obres es localitzen en els termes municipals de Salt i Girona, a la comarca del Gironès. Geogràficament, es situen a les zones de les Deveses i les Hortes de Salt i Santa Eugènia. En els plànols núm. 2 i 4 “Actuacions”, es troben situades totes les actuacions.
9.3 Amidaments
Les superfícies i distàncies sempre s'entenen en projecció horitzontal, mai en la longitud del terreny en pendent.
9.4 Direcció i inspecció de les obres
La direcció, control i vigilància de les obres seran encarregades al corresponent Director Facultatiu (Director Ambiental d’Obra, tècnic superior de formació apropiada). El Representant del Promotor davant del Contractista serà el Director Facultatiu, o la persona en qui aquest delegui (tècnic superior de formació apropiada), que s’encarregarà de la direcció, control i vigilància de les obres. El Director podrà realitzar en qualsevol moment visites d’inspecció de les obres. En aquestes visites, el personal de l’empresa adjudicatària, facilitarà al màxim la seva tasca a l’inspector, posant a la seva disposició els elements i el personal que siguin necessaris. El personal tècnic de l’empresa o, en el seu cas, si així ho sol·licités el Director Ambiental d’Obra, el representant de l’empresa, haurà d’assistir a les visites d’inspecció per a les quals sigui citat.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 118
10 Descripció de les obres
Les obres consisteixen en:
Eliminació de flora al·lòctona Creació de zones inundables Reforestació Treballs silvícoles de millora Obres complementàries.
10.1 Eliminació de flora al·lòctona
10.1.1 Eliminació d’arbrat amb treballs mecànics
Definició i condicions generals En el Pla es fa referència a l’eliminació de les canyes (Arundo donax) situades en l’àmbit d’actuació mitjançant arrencada mecànica amb extracció íntegra de les arrels. L'execució d’aquesta actuació inclou les operacions següents:
Estassada de la part aèria Arrencada de rizomes mitjançant retroexcavadora Eliminació de restes Estassada i trituració de la part aèria de les canyes S’estassarà i triturarà completament la part aèria del canyar mitjançant tractor amb desbrossadora de martells. Arrencada de rizomes Es realitzarà mitjançant excavació del terreny fina a una fondària de 0,5 m amb retroexcavadora. Eliminació de restes Les restes de la part aèria de les canyes es trituraran i s’escamparan in situ. Les restes procedents de l’excavació dels rizomes es transportaran a planta de compostatge de residus vegetals, procurant separar el màxim possible la fracció de terres dels residus vegetals.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 119
10.1.2 Eliminació d’arbrat amb treballs mecànics (Robinia pseudoacacia)
En el Pla es fa referència a l’eliminació d’espècies de flora al·lòctona invasora (Robinia pseudoacacia) situades en la cubeta de les basses mitjançant arrencada mecànica amb extracció íntegra de les arrels. S’aplicarà aquest mètode als peus específicament marcats pel Director d’obra. L'execució d’aquesta actuació inclou les operacions següents:
Tallada dels peus. Arrencada de soques mitjançant retroexcavadora. Eliminació de restes. Tallada dels peus S'abatran els arbres marcats pel Director d’obra. L'abatiment dels peus es realitzarà mitjançant la tala amb motoserra arran de soca per tal que no quedin obstacles que puguin dificultar l'acció de la trituradora de restes vegetals o les tasques dels operaris. L'abatiment es realitzarà cap al costat més favorable per tal de produir el menor dany sobre la vegetació adjacent. Trossejat de les restes de tallada de peus Es trossejaran els peus amb motoserra. La fusta es deixarà tallada i trossejada en una mida no superior a 0,5 m, a punt per al seu transport a planta de biomassa. Arrencada de soques mitjançant retroexcavadora S’arrencaran les soques de les robínies mitjançant retroexcavadora alhora que es realitza l’excavació de les basses i els canals d’alimentació de les mateixes. S’eliminarà la totalitat del sistema radicular de l’arbre per tal d’evitar rebrots. Les parts de l’excavació que continguin restes de sistemes radiculars de plantes invasores es separaran escrupolosament de la resta de les terres, per tal de transportar-les a planta de compostatge i evitar la seva reutilització en altres punts, fet que permetria la dispersió de les espècies invasores. Eliminació de restes Les restes de les parts aèries dels peus es transportaran a planta de biomassa. Les restes de les soques arrencades es transportaran a abocador autoritzat.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 120
10.1.3 Eliminació d’arbrat amb treballs mecànics (Platanus orientalis var. acerifolia)
Definició i condicions generals En el Pla es fa referència a l’eliminació d’espècies de flora al·lòctona invasora (Platanus orientalis var. acerifolia) situats vora la riba est de l’Illa del Ter, mitjançant tallada dels peus en forma de cassoleta. S’aplicarà aquest mètode als peus específicament marcats pel Director d’obra. L'execució d’aquesta actuació inclou les operacions següents: Tallada dels peus Eliminació de restes. Tallada dels peus S'abatran els arbres marcats pel Director d’obra. L'abatiment dels peus es realitzarà mitjançant la tala amb motoserra arran de soca per tal que no quedin obstacles que puguin dificultar l'acció de la trituradora de restes vegetals o les tasques dels operaris. L'abatiment es realitzarà cap al costat més favorable per tal de produir el menor dany sobre la vegetació adjacent. Es realitzaran diversos talls i incisions en el tocó restant per tal d’aconseguir una cassoleta o forma còncava que provoqui l’acumulació d’aigua i faciliti el podriment de la soca i, així, la reducció de l’aparició de rebrots. Trossejat de les restes de tallada de peus Es trossejaran els peus amb motoserra. La fusta es deixarà tallada i trossejada en una mida no superior a 0,5 m, a punt per al seu transport a planta de biomassa. Eliminació de restes Les restes de les parts aèries dels peus es transportaran a planta de biomassa. 10.1.4 Eliminació d’arbrat amb productes fitocides
Definició i condicions generals En el Pla es fa referència a l’eliminació de robínies (Robinia pseudoacacia) i ailants (Ailanthus altissima) amb fitocides sistèmics aplicats mitjançant injecció. L'execució del tractament inclou les operacions següents: Preparació del producte per a la seva aplicació. Aplicació del producte sobre les espècies vegetals a tractar.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 121
S'aplicarà mitjançant injecció a la base del tronc, entre 30 i 40 cm del terra. Es realitzaran un nombre de talls o bé taladres al perímetre de l’arbre igual a la divisió del diàmetre de l’arbre entre 2,5 més un. Els talls o taladres seran profunds per tal d’arribar fins al floema de l’arbre. En la part superior del tall s’injectarà entre 1 i 2 ml del producte fitocida al 100% de concentració i de tal forma que s’asseguri que el producte no degoteja fora les incisions. La dosificació s'ha de fer amb precisió, sense excedir-se de les quantitats indicades pel fabricant. Requisits dels productes fitosanitaris Tots els productes fitosanitaris han de complir els següents requisits: Tots els productes utilitzats han d’estar inscrits en el Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides Els productes fitosanitaris utilitzats han de tenir la categoria baixa pel que fa a toxicologia humana, i han de presentar un mínim risc sobre la fauna. Respecte la toxicologia de la fauna, ha de ser preferiblement A, o com a màxim B. En el cas dels herbicides, a més de omplir amb el citat anteriorment, han de ser no residuals. Tots els productes aplicats han de tenir un termini llarg de caducitat. Quan s’hagi seleccionat el producte a utilitzar en un tractament, s’informarà prèviament a la Direcció Facultativa abans de la seva aplicació. Condicions de subministrament Les empreses subministradores de productes fitosanitaris han d’estar inscrites al Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides. Quan es realitza la compra d’un producte, es demanarà a l’empresa subministradora la fitxa de dades de seguretat.
Tot producte subministrat ha de tenir la seva etiqueta en perfectes condicions, on s’especificarà, entre altres, la toxicologia, composició, dosi, incompatibilitat amb altres matèries actives i possibles fitotoxicitats. Els productes hauran de subministrar-se en els seus envasos d’origen tancats i precintats. A cadascun dels productes comprats ha de figurar la data de fabricació i de caducitat. Requisits que ha de complir el personal aplicador Segons l’ordre del DARP del 4 de març de 1197, a partir de l’any 97, tot el personal aplicador de productes fitosanitaris i responsables, han d’aprovar un curs de nivell bàsic per als primers, i un curs de nivell qualificat per als segons.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 122
En el moment en què es comenci la manipulació amb un producte fitosanitari, el personal ha de portar la roba i el material de protecció que correspongui per aquest tipus de feina (caretes, guants, botes, impermeables, etc.). Preparació del tractament
Desbrossada de la zona si la vegetació existent dificulta la realització dels tractaments.
Abans d’aplicar el producte el personal ha de llegir atentament i seguir les recomanacions inscrites en l’etiqueta.
El personal ha d’anar preparat amb el material de seguretat. No s’ha de fumar, ni beure, ni menjar durant la manipulació de productes fitosanitaris. Realització del tractament
Els tractaments fitosanitaris no s’han d’efectuar davant de les següents condicions climàtiques:
En moments de calor i fred excessius Quan faci un fort vent Si plou, o fa una humitat excessiva Les aplicacions s’han d’efectuar sense presència de ciutadans. Es restringirà el pas a la zona on s’estigui desenvolupant aquesta feina, el temps necessari fins que el producte s’hagi assecat en la superfície del vegetal.
Si en algun cas s’ha de preparar una barreja de productes fitosanitaris, es mirarà amb deteniment la incompatibilitat entre matèries actives. Abans de l’aplicació definitiva, es realitzarà una prova.
Quan s’hagi de fer un canvi de producte, el qual sigui incompatible amb el producte del tractament anterior, es rentarà tot el material utilitzat en l’aplicació (dipòsit, mànegues, polvoritzadors, eines de preparació, etc.). Operacions posteriors al tractament
Una vegada finalitzat el tractament s’ha de netejar tot el material, el qual hagi sigut utilitzat en la preparació i aplicació del producte.
Les aigües procedents de la neteja no es llançaran mai en zones on es pugui contaminar cursos d’aigua.
El personal aplicador ha de conèixer les normes a seguir en cas d’intoxicació.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 123
Tots els envasos buits dels productes fitosanitaris, s’han d’eliminar tal i com dicta la legislació, per aquest tipus de residus. Elecció del producte fitosanitari Consultant el registre de productes fitosanitaris, es poden emprar els següents: Picloram: TORDON 101, TORDON 22K Triclopir: GARLON SG (o GARLON 4) Glifosat: ROUNDUP Per al tractament d’ailants (Ailanthus altissima) s’utilitzarà Glifosat. Per al tractament de robínies (Robinia pseudoacacia) s’utilitzarà Triclopir. Normativa d’obligat compliment Legislació Europea Reglament (CE) núm. 1107/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris i pel qual es deroguen les Directives 79/117/CEE i 91/414/CEE del Consell. Legislació Estatal Ordre de M.A. de 31/1/73 sobre classificació de productes fitosanitaris per la seva perillositat sobre la fauna silvestre (BOE 19/3/73). Ordre del M.A. de 4/12/75 que restringeix l’ús de plaguicides d’elevada persistència (clorats) (BOE 24/12/75). Ordre 9/12/75 que reglamenta l’ús dels productes fitosanitaris per prevenir danys a la fauna silvestre (BOE 19/12/75). Ordre de la Presidència del Govern de 29/9/76 per la qual es regula la fabricació, el comerç i l’ús dels productes fitosanitaris (BOE 11/10/76).
Reial Decret 3349/83, de 30 de novembre, pel qual s’aprova la reglamentació Tècnic – Sanitària per a la Fabricació, comercialització i utilització del plaguicides (BOE 24/1/84). Reial Decret 2216/85, de 28 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament sobre Declaració de Substàncies Noves i Classificació, Envasat i Etiquetatge de Substàncies perilloses (BOE 27/11/85).
Reial Decret 2430/85, de 4 de desembre, sobre aplicació de la Reglamentació Tècnic – Sanitària per a la Fabricació, comercialització i utilització de plaguicides ja registrats (BOE 31/12/85).
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 124
Ordre del M.A. de 28/2/86, relativa a la prohibició de la comercialització i utilització de productes fitosanitaris que continguin certes substàncies actives, en aplicació de les Directrius 79/117 CEE del Consell de la Comissió de les Comunitats Europees (BOE 1/3/86).
Ordre del M.A. de 7 de setembre del 1989 sobre la prohibició de comercialització i utilització de productes fitosanitaris, els quals contenen certs ingredients actius, en aplicació de les Directrius 79/117/CEE del Consell de les Comunitats Europees i les seves posteriors modificacions.
Ordre del M.A. de 7 d’octubre de 1989, de prohibició de comercialització o utilització de productes fitosanitaris que contenen certs ingredients actius (BOE 13/9/89).
Ordre del M.A. d’1 de febrer de 1991 sobre prohibició de comercialització i utilització de certs productes fitosanitaris (BOE 12/2/91).
Reial Decret 162/1991 de 8 de febrer del 1991, pel qual es modifica la Reglamentació Tècnic Sanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de plaguicides (BOE 15/2/91). Ordre de 8 de març de 1994 (BOE 15/03/94), modificada per l’Ordre PRE/2922/2005 on s’estableixen els nivells de capacitació per a l’aplicació de productes fitosanitaris (BOE 23/09/2005).
Reial Decret d’11 de març, pel qual es modifica la Reglamentació Tècnica – Sanitària per la Fabricació, comercialització i utilització de plaguicides (BOE 30/9/94).
Reial Decret 2163/1994 d’implantació del sistema harmonitzat comunitari d’autorització per comercialitzar i utilitzar productes fitosanitaris (BOE 18/11/1994). Reia Decret 363/1995, de 10 de març, pel que s’aprova el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetat de substàncies perilloses (BOE 5/06/1995).
Reial Decret 1416/2001, de 14 desembre, sobre envasos de productes fitosanitaris (BOE núm. 311 de 28/12/2001).
Odre PRE/2317/2002, de 16 de setembre, pel que es modifiquen els annexos I, II, III, IV, V, VI, VII, i VIII del Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetat de substàncies perilloses, aprovat pel Reial Decret 363/1995, de 10 de març (BOE 24/09/2002).
Reial Decret 255/2003, de 28 de febrer, pel que s’aprova el Reglament sobre classificació, envasat i etiquetat de preparats perillosos (BOE 04/03/2003).
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 125
Ordre PRE/3297/2004, de 13 d’octubre, per la que s’inclouen nous annexes en el Reial Decret 2161/1994, de 4 de novembre, pel que s’implanta el sistema harmonitzat comunitari d’autorització per a comercialitat i utilitzar productes fitosanitaris. Legislació de la Generalitat de Catalunya Ordre del DARP de 20 de maig del 1985 per la qual el Registre oficial de Productors i distribuïdors de productes i material fitosanitari passa a denominar-se Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides (DOGC no. 550 de 14/6/85).
Ordre del DARP de 30 de setembre de 1988, pel qual es regula el funcionament del Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides (DOCG no. 1057 de 19/10/88).
Ordre del DARP de l3 de novembre del 1989, pel qual esprorroga el termini perquè les persones o empreses actualment inscrites en el Registre oficial d’establiments i serveis plaguicides actualitzin la seva inscripció segons el que disposa l’Ordre de 30 de setembre de 1988 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DOGC no. 1225 de 29/11/1989). Decret 21/1991, de 22 de gener, sobre prevenció i lluita contra les plagues forestals. Ordre del DARP de 4 de març de 1997, pel qual es regula la formació del personal de les empreses d’aplicació de productes fitosanitaris i els responsables de la seva venda (DOGC 2353 de 18/3/97). Decret 149/1997, modifica la regulació del Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides, repartint-se la seva gestió entre el DARP i el departament de Sanitat i Seguretat Social (DOGC 23/6/97). Ordre ARP/455/2006 de 22 de setembre, per la qual es regula la formació de les persones que realitzen activitats relacionades amb la utilització de productes fitosanitaris.
Ordre AAR/62/2008, de 12 de febrer, per la qual es prorroga el termini que estableix l’Ordre ARP/455/2006, de 22 de setembre, per la qual es regula la formació de les persones que realitzen activitats relacionades amb la utilització de productes fitosanitaris. En cas de derogació o actualització de la normativa la darrera aprovada serà la d’obligat compliment.
10.1.5 Eliminació de restes
El destí dels arbres tractats amb fitosanitaris i abatuts és la seva valorització per una empresa de biomassa. Aquesta mateixa empresa s’encarregarà de l’abatiment, trossejat i transport de totes les restes vegetals generades.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 126
Tallada dels peus morts Eines: motoserra. Treball: s'abatran els arbres morts per aplicació de fitocides. L'abatiment dels peus es realitzarà mitjançant la tala amb motoserra arran de soca per tal que no quedin obstacles que puguin dificultar l'acció de la trituradora de restes vegetals o les tasques dels operaris. L'abatiment es realitzarà cap al costat més favorable per tal de produir el menor dany sobre la vegetació adjacent. Trossejat de les restes de tallada de peus morts Eines: motoserra i motodesbrossadora. Treball: la fusta es deixarà tallada i trossejada en una mida no superior a 0,5 m, a punt per al seu transport a planta de biomassa o a un abocador controlat.
10.2 Creació de zones inundables
10.2.1 Excavacions
Les excavacions s'executaran mitjançant màquina retroexcavadora i d'acord amb els plànols del Pla, i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els Plànols de detall, i les ordres de la Direcció de les obres. La unitat d'excavació inclourà el perfilat dels talussos de les zones de desmunt, que estarà inclòs al preu d'excavació. Quan les excavacions arribin a la rasant del terreny es conservarà la cota, sense motes ni acumulacions de materials. Les excavacions es consideraran no classificades, i es defineixen amb un preu únic per a qualsevol tipus de terreny. Si durant les excavacions apareixen filtracions motivades per qualsevol causa, s'executaran els treballs d'acord amb les indicacions existents a la normativa vigent, i es consideraran inclosos en els preus d'excavació. No es realitzarà compactació del sòl en cap de les excavacions previstes en aquest Pla. El Director d’obra determinarà la necessitat de compactació de certs talussos. Als preus de les excavacions està inclòs el transport a qualsevulla distància. Si a criteri del Director de les obres els materials no són adequats per a la formació de terraplens, es transportaran a l'abocador, no sent motiu de sobrepreu el possible increment de distància de transport.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 127
Mesurament i abonament No són abonables els despreniments o els augments de volum sobre les seccions que prèviament s'hagin fixat en aquest Pla. Per a l'efecte dels mesuraments de moviment de terra, s'entén per metre cúbic d'excavació el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny tal com es trobi on s'hagi d'excavar. S'entén per volum de terraplè, o replè, el que correspon a aquestes obres, després d'executades i consolidades, segons el que es preveu en aquestes condicions. Advertència sobre els preus de les excavacions. A més del que s'especifica als articles anteriors, i a d'altres on es detalla la forma de l'execució de les excavacions, haurà de tenir- se en compte el següent: El Contractista, a l'executar les excavacions, s'atindrà sempre als plànols i instruccions del Facultatiu. En cas que l'excavació a executar no fos suficientment definida, sol·licitarà l'aclariment necessari abans de procedir a la seva execució. Per tant, no seran d'abonament els despreniments ni els augments de seccions no previstos al Pla o fixats pel Director Facultatiu. Contràriament, si seguint les instruccions del Facultatiu, el Contractista executés menor volum d'excavació que el que hauria de resultar de tots el plànols, o de les prescripcions fixades, sols es considerarà d'abonament el volum realment executat. En cas de dubte sobre la determinació del preu d'una excavació concreta, el Contractista s'atendrà al que decideixi ei Director Facultatiu, sense ajustar-se al que, a efectes de valoració del Pressupost, figuri als Pressupostos Parcials del Pla. S'entén que els preus de les excavacions comprenen, a més de les operacions i despeses ja indicades, tots el auxiliars i complementaris, com són: instal·lacions, subministrament i consum d'energia per a enllumenat i força, subministrament d'aigües, ventilació, utilització de qualsevulla classe de maquinària amb totes llurs despeses i amortitzacions, etc. així com els entrebancs produïts per les filtracions o per qualsevol altre motiu.
10.2.2 Terraplens
Consisteixen en l'estesa i compactació de materials terrencs procedent d'excavacions o préstecs. Els materials per a formar terraplens acompliran les especificacions de la Normativa vigent. L'equip necessari per a efectuar la seva compactació es determinarà per l'encarregat Facultatiu, en funció de les característiques del material a compactar, segons el tipus d'obra.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 128
El Contractista podrà utilitzar un equip diferent, però això necessitarà l'autorització del Facultatiu Director, que sols la concedirà quan, amb l'equip proposat pel Contractista, obtingui els resultats requerits, al menys, al mateix grau que amb l'equip proposat pel Facultatiu encarregat, especialment pel que fa a assegurar el menor impacte possible en l’entorn. S'estendrà el material en tongades de gruix uniforme i suficientment reduït per a que, amb els mitjans disponibles, s'obtingui, en tot el seu gruix, el grau de compactació exigit. Els materials de cada tongada seran de característiques uniformes, i si no ho fossin s'aconseguirà aquesta uniformitat barrejant-los convenientment amb els mitjans adequats per a això. No s'entendrà cap tongada mentre no s'hagi comprovat que la superfície subjacent acompleixi les condicions exigides i, per tant, sigui autoritzada la seva estesa per l'encarregat Facultatiu. En cas que la tongada subjacent s'hagi reblanit per una humitat excessiva, no s'estendrà la següent. Mesurament i abonament El material a utilitzar serà en algun cas, provinent de l'excavació a la traça; en aquest cas el preu del replè inclou la càrrega, transport, estesa, humectació, compactació i anivellació. En cas que el material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou l'excavació, carrega, transport, estesa, humectació, compactació, anivellació i cànon de préstec corresponent. En qualsevol dels dos casos esmentats, el preu serà únic sempre que els préstecs s'obtinguin d'excavació del mateix Pla. Els terraplens considerats com a replens localitzats o pedraplens, s'executaran d'acord amb la normativa vigent al respecte, però es mesuraran i abonaran com les unitats de terraplè. Terraplè de sòls seleccionats de préstecs exteriors a la zona d’actuació. Quan sigui necessari obtenir els materials per a formar terraplens de préstecs exteriors, el preu del terraplè inclourà el cànon d'extracció, excavació, càrrega, transport a qualsevulla distància, estesa, humectació, compactació, anivellació i la resta d'operacions necessàries per a deixar totalment acabada la unitat de terraplè. El Contractista haurà de localitzar les zones de préstecs, obtenir els permisos i llicències que siguin necessaris i, abans de començar les excavacions, haurà de sotmetre a l'aprovació del Director de les obres les zones de préstec, a fi de determinar si la qualitat dels sòls és suficient.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 129
10.2.3 Excavació i replè de rases i pous
Les excavacions s'executaran d'acord amb les especificacions dels plànols del Projecte i Normativa vigent, amb les dades obtingudes del replanteig general de les Obres i les ordres de la Direcció de les Obres. Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb un sol preu per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació de roca i l'excavació especial de talussos en roca, s'abonarà al preu únic definit d'excavació. Si durant l'execució de les excavacions apareixen manantials o filtracions motivades per qualsevulla causa, s'utilitzaran els mitjans que siguin necessaris per a esgotar les aigües. El cost de les esmentades operacions estarà comprès als preus d'excavació. El preu de les excavacions comprèn també les entibacions que siguin necessàries i el transport de les terres a l'abocador, a qualsevulla distància. La Direcció de les Obres podrà autoritzar, si és possible, l'execució de sobre-excavacions per a evitar les operacions d'apuntalament, però els volums sobre-excavats no seran objecte d'abonament. L'excavació de rases s'abonarà per metres cúbics (m3) excavats d'acord amb el mesurament teòric dels plànols del Projecte. El preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària i mà d'obra necessària per a la seva execució; la neteja i esbrossada de tota la vegetació; la construcció d'obres de desguàs, per tal d'evitar l'entrada d'aigües; la construcció dels apuntalaments i els calçats que es precisin; el transport dels productes extrets al lloc d'ús, als dipòsits o a l'abocador;indemnitzacions a qui calgui, i arranjament de les àrees afectades. Quant durant els treballs d'excavació apareguin serveis existents, amb independència del fet que s'hagin contemplat o no al Projecte, els treballs s'executaran inclús amb mitjans manuals, per a no fer malbé aquestes instal·lacions, completant-se l'excavació amb el calçat o penjat en bones condicions de les conduccions d'aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc. o amb qualsevol altre servei que sigui precís descobrir, sense que el Contractista tingui cap dret a pagament per aquests conceptes. El replè de les rases s'executarà amb el mateix grau de compactació exigit als terraplens (apartat 10.2.2). El Contractista emprarà els mitjans de compactació lleugers necessaris i reduirà el gruix de les tongades, sense que els esmentats treballs puguin ser objecte de sobrepreu.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 130
10.2.4 Entubament Materials Tub de PVC corrugat de 200 mm de diàmetre. Execució de les obres L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Comprovació del llit de recolzament dels tubs Baixada dels tubs al fons de la rasa-Col·locació de l'anella elastomèrica, en el seu cas Unió dels tubs Realització de proves sobre la canonada instal·lada El tub ha de seguir les alineacions indicades a la DT Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. Ha d'estar situat en un dau de recobriment de formigó HM-20/P/20/l, el gruix del qual han de complir l'especificat en la DT. La unió entre els tubs amb anella elastomèrica ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre amb la interposició d'una anella de goma col·locada prèviament a l'allotjament adequat de l'extrem de diàmetre exterior més petit. La unió entre els tubs encolats o amb massilla ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre, encolant prèviament l'extrem de diàmetre exterior més petit. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. Un cop instal·lada la canonada, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la DF. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: o En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm o En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm
Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 kg/cm2
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 131
Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la DT En cas contrari cal avisar la DF. La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les canonades i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.).En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs amb anella elastomèrica no ha de ser agressiu pel material del tub ni per a l'anella elastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de l'efluent. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF.
10.2.5 Compactació Cal utilitzar compactador vibratori, amb tot s'haurà d'evitar un excés de vibració que produeixi la segregació dels materials o que deixin d'estar en íntim contacte. Aquesta operació s'ha de realitzar quan el ferm es trobi en situació d'humitat natural, mai immediatament després de pluges i sobre la pista molla. La capacitat portant del ferm ha de ser superior als 2.000 kg/m2. Aquesta s'ha d'assolir mitjançant compactació del terreny o bé amb l'aportació de materials naturals externs del territori per a la plataforma si és factible.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 132
10.2.6 Paviment Abans de procedir a l'estesa de la capa del ferm immediatament superior a la capa de base, es comprovarà amb especial atenció la qualitat dels treballs de refí i compactació de l'esmentada capa de base i s'executaran els assaigs necessaris. Els percentatges d'humitat del material i de la superfície de base seran els correctes i es comprovaran els pendents transversals. Quant a les especificacions dels materials a emprar, les dosificacions dels mateixos, l'equip necessari per a l'execució de les obres, la forma d'executar-les, així com el mesurament i abonament de les unitats referides al tipus de paviment, tal com tractaments superficials, macadams o paviments de formigó, s'estarà, en tot moment, a allò que disposa la Normativa vigent, llevat dels lligants, que es consideren sempre inclosos a la unitat d'obra definida.
10.2.7 Refinat S’utilitzarà una motoanivelladora per tal de fer el refinament del ferm. Aquest refinament es farà retallant i no afegint material (on convingui aportar material, aquest serà previ al refinament provinent de l'eixamplament de la pista en altres punts). Amb el refinament van inclosos els trencaaigües, cunetes i pendents transversals adients.
10.3 Reforestació
10.3.1 Planta
Procedència i selecció L’elecció de la procedència del material forestal és de vital importància per assegurar un bon funcionament de la plantació. A les espècies forestals a utilitzar en la repoblació se’ls aplicarà el Real Decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials forestals de reproducció. Per tal de disposar de material vegetal amb garanties es contactarà amb vivers acreditats i ubicats a zones on els factors ecològics de les quals siguin semblants als de l’indret on s'han d'executar les plantacions. El viver serà l’encarregat de recollir el material vegetal de reproducció necessari de zones properes autoritzades (pel Departament de Medi Ambient i Habitatge). La recol·lecció del material forestal de reproducció s’efectuarà la tardor de 2010 i es mantindrà al viver fins el gener-febrer de 2012, que es quan es plantarà. Les plantes s’hauran reproduït a partir de llavor i/o estaca provinents de la regió de procedència núm. 10 Litoral Català. Cadascuna d'elles haurà de pertànyer a l'espècie botànica i varietat escollida així com també haurà de tenir les sabes i mesures que s'especifiquin a les Prescripcions Tècniques Particulars.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 133
L'aspecte i forma de cada planta han de ser els normals que corresponen a cada espècie i que adquireixen al viver de procedència. L'aspecte i l'edat de la planta hauran de correspondre's, motiu pel que es rebutjaran aquelles plantes que tinguin les dimensions i aspecte exigits, però ho hagin aconseguit amb major nombre de sabes del normal. A totes les plantes hi haurà equilibri entre la part aèria i llur sistema radical, presentant ostensiblement aquest mostres d'haver estat repicat al viver. S'exigirà un certificat de garantia del viver proveïdor. Les altres característiques de les plantes seran de la satisfacció de la Direcció d'Obra. Condicions fitosanitàries Es rebutjaran totes aquelles plantes que ofereixin o presentin símptomes d'haver sofert alguna malaltia criptogàmica o atac d'insectes, així com les que presentin ferides o desperfectes a la seva part aèria o radical, com a conseqüència de la manca de cura en la preparació al viver i en el transport. En aquest cas, el Contractista estarà obligat a reposar totes les plantes rebutjades per d'altres en perfectes condicions fitosanitàries, anant al seu càrrec totes les despeses que aquestes reposicions causin. Preparació i transport A l'hora de preparar les plantes al viver per a ser transportades al lloc de la plantació, és fonamental no deteriorar les arrels en general, ja que el trencament dels extrems d'aquestes suposa la desaparició dels meristems de creixement. A més, si això succeís, es produiria un desequilibri entre la part aèria i el sistema radical, que serà necessari restablir mitjançant una defoliació de les fulles inferiors de la tija o, si es tracta d'arbres grans, una poda de les branques inferiors. La fondària de la rasa haurà de ser igual o lleugerament inferior a l'arrel principal i el seu diàmetre dependrà de la mida de l'arbre. El transport haurà d'efectuar-se el més ràpid possible i s'hauran de prendre totes les precaucions necessàries per tal de no deteriorar cap de les parts de la planta. Les plantes a rel nua es transportaran envoltant llurs arrels amb molsa, palla, falgueres, etc. i sobre totes aquestes matèries amb plàstic, per tal d'evitar que el vent o insolació assequi excessivament les arrels; si les condicions atmosfèriques o de transport són molt desfavorables es protegiran també les seves parts aèries. El nombre de plantes, transportades des del viver o plantació, ha de ser el que diàriament pot plantar-se i, si per qualsevol causa és superior, es dipositarà la planta que sobri en una rasa, cobrint no solament els sistemes radicals, sinó també part de les copes i, si el terreny no fos humit, es regarà per tal de mantenir-ho en les condicions adequades.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 134
Pel transport de les plantes amb test, es disposaran aquests de manera que els envasos quedin fixes i suficientment separats, per tal que les plantes no pateixin deterioraments o trencaments a llurs parts aèries.
10.3.2 Aigua a utilitzar als regs
L'aigua a utilitzar al llarg de la plantació i la sembra, així com els regs necessaris de conservació, serà suficientment pura, amb concentracions salines (clorurs i sulfats) inferior al cinc per mil (0,5%). No es consideren aptes les aigües salnitroses o de procedència marina que penetrin a la terra a causa del capbussament dels estrats de mar a terra. No s'utilitzarà tampoc aigua amb un PH inferior a sis (6). Si les aigües que s'utilitzen als regs procedeixen d'un brollador o de captacions subterrànies, de manera que es faci precís elevar-les mitjançant grups motobombes o bé aigües artesianes, capaces d'abastar per si soles el nivell desitjat, haurà de prendre's la precaució d'airejar-les prèviament.
10.3.3 Obertura de sots
Definició Consisteix en el buidat del terreny mitjançant l'excavació de cavitats més o menys prismàtiques i d'una fondària variable, que en tots els casos permeti que les arrels de la planta es puguin col·locar sense doblegar, especialment l'àpex principal, o bé càpiga folgadament la mota. Execució de les obres El Contractista procedirà al replanteig de detall per a la ubicació de les plantes, no podent iniciar-se l'obertura de sots sense la prèvia aprovació del replanteig per part de la Direcció. El treball d'obertura ha de realitzar-se amb el sòl humit, donat que així la consistència del sòl es menor, i amb una antelació suficient sobre el moment de la plantació, per tal d'aconseguir una bona meteorització dels sots. Si en algun dels horitzons del terreny apareixen terres de mala qualitat, impròpies de ser utilitzades al replè dels sots, a l'hora d'efectuar-se la plantació, serà necessari el seu transport a l'abocador. La terra treta, de bona qualitat, s’ha de col·locar propera al sot, a sotavent, i sobretot si aquest es troba en un talús, per la part inferior del mateix, amb la finalitat que els vents o les aigües no omplin de bell nou el sot amb la terra que s'ha tret. Les dimensions dels sots estaran en relació amb la planta a plantar segons vingui preparada, amb mota o a arrel nua.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 135
Si no s'especifica altra cosa a les Prescripcions Tècniques Particulars, les dimensions dels sots seran les següents:
Per a arbres de més de tres metres (3 m) d'alçada amb mota: 1,00×1,00×1,00 m. Per a frondoses de tres (3) sabes a rel despullada: 0,80×0,80×0,80 m. Per a arbres i arbustos compresos entre un metre i mig (1 ,5 m) i dos metres (2 m) amb mota: 0,60×0,60×0,60 m. Per a arbustos i arbres menors d'un metre i mig (1 ,5 m) amb mota o test: 0,50×0,50 ×0,50 m. La resta de les plantes, exceptuant gespitoses: 0,30 x 0,30 x 0,30 m. Quan les condicions ecològiques siguin tal que no es necessiti incrementar la capacitat de camp, poden reduir-se les dimensions abans especificades, o inclús es podrà utilitzar el plantamon, si així ho autoritza la Direcció d'Obra.
10.3.4 Plantació
Definició Es defineix com a plantació el procediment de repoblació artificial que consisteix en col·locar al terreny, prèviament preparat, una planta més o menys desenvolupada, nascuda i criada en un altre lloc. Materials Les plantes i l'aigua compliran les condicions fixades als corresponents articles del present Plec. Execució de les plantacions No podrà iniciar-se la plantació sense prèvia aprovació per la Direcció d'obra del replanteig i de la concreta ubicació de cada espècie. En cas de plantació a arrel nua, prèvia eliminació de les arrels que arribin trencades i el despunt de les altres, conservant però totes les petites arrels, es col·locarà la planta amb molta cura, de manera que les arrels restin a llur posició normal i sense doblegar-se. El coll de l'arrel ha de quedar deu centímetres (0,10 m) més avall que el nivell del sòl. Seguidament s'omplirà el sot amb terra vegetal tova; abans d'acabar d'omplir el sot s'aplanarà i regarà abundosament. Les plantes amb test s'extrauran d'aquest al mateix moment de la plantació, amb cura de no trencar la mota i deixar l'arrel despullada. Quan s'ompli el sot no s'ha d'aplanar la terra amb els peus per tal de no rompre la mota. Es regarà abundosament al peu de la planta i a la copa. L'època de dur a terme les plantacions serà la de paralització de la saba, des d'octubre a abril malgrat que s'hagi de procurar plantar sempre a la tardor.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 136
No s'ha de plantar, en cap cas, als dies de gelada, degut a l'efecte de descalçament que això produeix. Finalment, es procedirà a la neteja de la zona, transportant a l'abocador, o lloc d'ús, els materials que sobrin o que hagin estat rebutjats, retirant les instal·lacions provisionals. El criteri per a l'aprovació de la unitat arbòria, per part de la Direcció Facultativa, es basarà en el diàmetre del tronc, a un metre (1 m) de la base.
10.3.5 Regs
Definició Consisteix en l'addició d'aigua a les plantacions i sembres. Es regarà peu a peu per imbibició. Materials L'aigua acomplirà les condicions fixades a l’apartat "Aigua a utilitzar als regs". Execució dels regs Per tal d'evitar fortes evaporacions, els regs s'efectuaran a les primeres hores del matí i a les darreres de la tarda, realitzant, però, els regs de plantació al mateix moment en que cada planta es planti. Es farà de tal manera que no provoquin el descalçament de les plantes ni comportin erosions i rentats de sòl, ni per escorrentia ni per filtració.
10.3.6 Reposició de marres
Definició Es defineix com a reposició de marres la substitució de plantes que s’haurà d'efectuar com a mínim un any després de la plantació inicial, quan les espècies corresponents no hagin tingut el desenvolupament previst a judici de la Direcció d'Obra, o hagin estat danyades per accidents. Materials Compliran el que prescriuen els articles corresponents a les unitats, l'execució de les quals es repeteix. Execució de les obres Primer es procedirà a arrencar i retirar les plantes defectuoses o seques, així com els materials que es considerin de mala qualitat i es transportaran a l'abocador. Tot seguit, s'executaran les fases descrites als articles corresponents a les unitats en qüestió, havent d'acomplir les prescripcions anteriorment fixades.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 137
10.4 Treballs silvícoles de millora
Els treballs de millora silvícola del bosc de ribera consisteixen en: Estassada de matoll Selecció de tanys de la verneda Selecció de tanys de la salzeda Selecció de tanys de l’alzinar Reducció de competència.
10.4.1 Estassada
S’estassarà manualment amb motodresbrossadora o, en aquelles zones en què l’accessibilitat i la vulnerabilitat de l’entorn ho permetin, amb tractor amb desbrossadora de martells. Es reduirà l’estrat arbustiu i herbaci fins a un 20% de fracció de cabuda coberta, respectant sempre les espècies protegides i les espècies considerades d’interès especial. Es respectarà també la regeneració de vern (Alnus glutinosa), àlber (Populus alba), salze (Salix alba), freixe (Fraxinus angustifolia) i alzina (Quercus ilex).
10.4.2 Aclarida i selecció de tanys
L’aclarida i selecció de tanys es realitzaran manualment amb motoserra. Es realitzarà una selecció de tanys en vens, salzes i alzines. Com a norma general es deixaran la meitat dels tanys, però en peus on els tanys tinguin diàmetres molt diferenciats es mantindran els peus més vigorosos i ben formats que presentin garanties d’estabilitat. Es tallaran els peus seguint el següent criteri:
Peus malformats i/o afectats per malalties o plagues. Peus dominants. L’abatiment dels peus es realitzarà mitjançant la tala amb motoserra arran de soca, per tal que no quedin obstacles que puguin dificultar les tasques dels operaris o representar un perill. L’abatiment es realitzarà cap al costat més favorable per tal de produir el menor dany sobre la vegetació adjacent.
10.4.3 Reducció de competència
Es realitzarà una reducció de competència mitjançant aclarida, per tal d’afavorir les espècies objectiu d’aquest Pla. La relació de prioritat de conservació de les espècies és la que segueix:
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 138
1. Vern (Alnus glutinosa) 2. Salze (Salix alba) 3. Àlber (Populus alba) 4. Freixe (Fraxinus angustifolia) 5. Alzina (Quercus ilex) 6. Pollancre (Populus nigra) S’eliminaran els peus d’altres espècies arbòries que es situïn a menys de 3 m dels peus de vern. S’eliminaran els peus d’altres espècies arbòries que es situïn a menys de 2 m de la resta d’espècies d’interès, tot seguint el criteri de prioritat exposat anteriorment. En el cas que un peu d’una espècie prioritària estigui en males condicions fitosanitàries (per plaga o malaltia), es considerarà afavorir el peu en millors condicions.
10.4.4 Eliminació de restes
Les restes generades es trossejaran mitjançant motoserra a una mida no superior a 0,5 m i es transportaran a planta de biomassa.
10.5 Obres complementàries
Les obres complementàries que hi ha al Pla són:
Restauració d’accessos. Eliminació de deixalles.
10.5.1 Restauració d’accessos
Es restauraran els accessos utilitzats per la maquinària. S’eliminaran les roderes i es realitzarà un esponjat del sòl amb el mateix braç de l’excavadora giratòria petita (màxim 13 Tm) amb què es realitzaran les excavacions.
10.5.2 Eliminació de deixalles
Les deixalles que es localitzin, a les zones on es realitzen els treballs es recolliran i es portaran a l’abocador autoritzat més proper.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 139
10.5.3 Ordre dels treballs
Cal fer el replanteig sobre terreny de les zones dels treballs referenciades en el plànol topogràfic, marcant sobre terreny, de forma visible, aquests punts. Un cop acabat es posarà en coneixement de la Direcció d’obra per poder començar els treballs.
11 Execució i control de l’obra
11.1 Comprovació del replantejament
En el termini d’un mes a partir de l’adjudicació definitiva es comprovarà, en presència de l’adjudicatari o del seu representant, el replantejament de les obres efectuat abans de la licitació, i s’estendrà la corresponent Acta de Comprovació del Replantejament. A l’Acta de Comprovació del Replantejament s’hi reflectirà la conformitat o disconformitat del replantejament respecte als documents contractuals del Pla; i es farà referència expressa a les característiques geomètriques del traçat i obres de fàbrica, a la procedència de materials, així com a qualsevol punt que, en cas de disconformitat, pugui afectar al compliment del Contracte. Quan l’Acta de Comprovació del Replantejament reflecteixi alguna variació respecte als documents contractuals del Pla, s’acompanyarà d’un nou pressupost, valorat, segons els preus del Contracte. Les dades, cotes i punts fixats s’anotaran en un annex a l’Acta de Comprovació del Replantejament, el qual s’unirà a l’expedient de l’obra, i se’n lliurarà una còpia al contractista. El contractista es responsabilitzarà de la conservació dels punts del replantejament. La Direcció d’obra aprovarà els replantejaments de detalls necessaris per a l’execució dels treballs i subministrarà al contractista tota la informació que precisi per que aquests puguin ser realitzats. El contractista haurà de proveir a costa seva de tots els materials, equips i mà d’obra necessaris per a efectuar els citats replantejaments i determinar els punts de control o referència que es requereixin.
11.2 Representant del contractista a l’obra
L’adjudicatari de l’obra haurà de nomenar un representant a l’obra que serà el responsable de l’adjudicatari de la correcta execució de la mateixa. Aquesta persona ha d’estar treballant a l’obra més de la meitat del temps que duri l’execució.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 140
11.3 Inici de les obres
El DO donarà l’ordre d’iniciació de les obres; data a partir de la qual es comptarà el termini d’execució establert en el contracte. Donades les condicions climàtiques i la duració prevista per l’obra caldrà adaptar l’execució de les obres de fàbrica a les èpoques més idònies per a la normal execució de les obres sense posar en perill la seva resistència ni necessitar l’aplicació d’additius.
11.4 Senyalització de les obres
El contractista queda obligat a senyalitzar, al seu càrrec, les obres objecte del contracte, segons les instruccions i models que rebi de la direcció d’obra i del pla de seguretat i salut.
11.5 Obligacions del contractista
És obligació seva avisar a la Direcció d’obra de les possibles incidències a la mateixa, de la presència o no de les persones que realitzin el treball a l’obra, així com del seu abandonament i els motius pels quals es produeixin. Aquesta sèrie de condicions especials són d’obligat compliment durant tota la durada de l'obra. 1. Abans d'iniciar cada fase dels treballs caldrà avisar al Director de l'obra. En tot moment, aquest ha de saber de la presència o no de l'empresa adjudicatària a l'obra. 2. És d’obligat compliment en tot moment la normativa de prevenció de riscos laborals. 3. Al començar els treballs i en presència del Director de l’obra es fixarà el lloc exacte del rètol d’obra. 4. No es permetrà encendre foc a la zona de les obres ni als voltants, sense les autoritzacions pertinents. 5. En cas que pel mal ús o la utilització de maquinària en zones no autoritzades prèviament pel Director de l'obra es causin danys, la reparació dels mateixos correrà a càrrec de l'empresa adjudicatària. 6. No es deixaran altres restes, que no sigui les vegetals a la forest com a conseqüència de la realització dels treballs, això és papers, llaunes, plàstics i d'altres materials no biodegradables. 7. Es portarà totalment al dia el llibre d'obra i s'hi anotaran totes les incidències referents a l'obra. El llibre d'ordres ha de quedar dipositat a l'obra i sempre a disposició del director de la mateixa per poder-hi anotar qualsevol fet que s'escaigui, referent a la mateixa.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 141
8. Es portarà totalment al dia el llibre d’Incidències per a temes relatius a seguretat i salut, s'hi anotaran totes les incidències referents a aquest tema. Sempre que sigui factible ha de quedar dipositat a l'obra i sempre a disposició del coordinador de seguretat i salut i de les persones autoritzades a fer-ne ús.
11.6 Seguretat i higiene al treball
El contractista prendrà cura que en tot moment els treballadors al seu càrrec observin la legislació vigent en aquesta matèria. Les obres s’executaran de forma que el trànsit aliè a l’obra, en les zones que afectin a camins i serveis existents, trobi en tot moment un pas en bones condicions de viabilitat, executant si fos precís, camins provisionals per a desviar-lo. El Contractista haurà de protegir tots els materials i la pròpia obra contra tota deterioració durant el període de construcció i haurà d’emmagatzemar i protegir contra incendis els materials inflamables. Es destaca la importància del compliment dels reglaments vigents per a l’emmagatzematge de carburants.
11.7 Equips i maquinària
El contractista resta obligat a posar i usar a les obres els equips de maquinària que en la licitació es va comprometre a aportar i que el director d’obra consideri necessaris pel desenvolupament de les mateixes. La Direcció d’obra haurà d’aprovar els equips de maquinària o instal·lacions que s’hagin d’utilitzar per a les obres. La maquinària i altres elements de treball hauran d’estar en perfectes condicions de funcionament i restaran adscrits a l’obra durant el curs d’execució de les unitats en què s’hagin d’utilitzar. No es podran retirar sense el consentiment del director d’obra.
11.8 Assaigs
Els assaigs s’efectuaran, segons les normes d’assaigs vigents en Obres Públiques i en el Decret de Presidència del Govern 2337/1968 de 20 de setembre. Qualsevol tipus d’assaig que no estigui inclòs en dites normes haurà de realitzar-se d’acord a les instruccions que dicti el director d’obra.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 142
11.9 Treballs nocturns
Els treballs nocturns hauran de ser prèviament autoritzats per la Direcció d’obra i realitzats només en les unitats d’obra que aquesta indiqui. El Contractista haurà d'instal·lar els equips d’il·luminació, dels tipus i intensitat que la Direcció d’obra ordeni i mantenir-los en perfecte estat mentre durin els treballs nocturns.
11.10 Treballs no autoritzats i treballs defectuosos
Els treballs executats pel Contractista, modificant allò prescrit en els documents contractuals del Pla, sense l'autorització, hauran de ser enderrocats a costa seva si la Direcció de l’obra ho exigeix i en cap cas seran abonables. El contractista serà, responsable dels danys i perjudicis que per aquesta causa puguin derivar-se per a l'Administració. Igual responsabilitat comportarà al Contractista l'execució de treballs que el director d'obra estableixi com a defectuosos.
12 Amidament i abonament
12.1 Condicions generals
Els amidaments de l’obra són els descrits en el Pla; els amidaments de les certificacions es realitzaran d’acord amb les instruccions que doni la Direcció d’obra. Les hectàrees seran obtingudes mitjançant planimetria en projecció horitzontal mai sobre la projecció del pendent i els km de camí arranjat i seran obtingudes mitjançant vehicle amb comptador de quilometratge de centenars de metres o bé amb GPS.
12.2 Detalls de l’amidament i abonament
S’abonarà per unitats tractades d’acord amb els preus del contracte. Es liquidarà per unitats (ha, km, ut, m³, etc.) totalment finalitzades d’acord amb les característiques del plànol del Pla. Pels amidaments de superfície i km es faran els amidaments per part del contractista amb aixecament amb GPS i plànols que seran validats pel DO. En cas que l’adjudicatari no estigui d’acord amb els amidaments i exigeixi un detall es podrà realitzar un aixecament topogràfic i/o una mesura amb roda manual del quilometratge. Les despeses suplementàries d’aquest amidament aniran a càrrec de l’adjudicatari.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 143
Els amidaments d’obra realitzats, que han de servir de base a les certificacions, seran executats pel Director de les obres o per la persona que aquest designi. L’adjudicatari haurà de nomenar un representant seu per intervenir en els amidaments, qui haurà de manifestar les seves objeccions, si les tingués, o cregui tenir base per a elles.
12.3 Partides alçades a justificar
No es preveuen partides alçades en aquesta obra.
12.4 Unitats no previstes
La realització d’obra no prevista en la proposta ha de ser autoritzada per la Direcció de la mateixa per la seva posterior certificació com a excés d’obra. En cas de no actuar així no s’admetrà un excés d’obra en l’execució de la proposta.
12.5 Obra inacceptable o incompleta
Es procedirà a la certificació de les diferents parts de l’obra un cop es donin per realitzades les diferents unitats d’obra, mai certificacions parcials d’unitats d’obra no acabades. L’obra inacceptable o bé incompleta s’haurà de refer per procedir a la seva certificació.
13 Precaucions especials durant l’execució de les obres
13.1 Pluges
Durant les diverses etapes de l’obra, les obres es mantindran en tot moment en perfectes condicions de drenatge. Els regalls i demés desguassos es conservaran i mantindran de manera que no es produeixin erosions en els talussos adjacents.
13.2 Incendis
El Contractista s'haurà d’atenir a les disposicions vigents per a la prevenció i control d'incendis i a les instruccions complementàries que figuren en aquest Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o que siguin dictades per la direcció d’obra. En tot cas, adoptarà les mesures necessàries per a evitar que s'encenguin focs innecessaris i serà responsable d'evitar la propagació dels que es requereixin per a l'execució de les obres així com dels danys i perjudicis que es puguin produir.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 144
El Director de l'obra podrà autoritzar, si es creu convenient, la realització de treballs forestals en període de màxim risc d'incendis sempre que es tingui l’autorització del Director General del Medi Natural, del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
14 Calendari d’execució
Els Els treballs es realitzaran en un període de 36 mesos entre el gener de 2011 i desembre de 2013, i segons l’ordre indicat en el cronograma de planificació del Pla. La modificació d’aquest ordre s’haurà de justificar de manera adequada per part del contractista al calendari de treballs que ha de presentar.
Salt, 10 d’agost de 2010
El redactor del Pla
El director del Pla pel Consorci Alba-Ter
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 145
ANNEX II. Inventaris
15 Inventari forestal
SALT EST
Superfícies d’hàbitats
Hàbitat Superfície (ha) 34.36 [ — ] Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca)..., xeromesòfils, de sòls profunds 8,99 de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 34.511 [6220*] Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, 8,76 calcícoles, de terra baixa 44.1412 [92A0] Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya 9,79 mitjana 44.3432+ [91E0] Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium 1,13 flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà 44.612 [92A0] Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Iris foetidissima), del 5,63 territori ruscínic i dels Prepirineus centrals 44.637+ [92A0] Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa 0,27 45.3122+ [9340] Alzinars amb roures (Quercus faginea, Q. pubescens...), de terra 0,38 baixa i de l'estatge submontà 53.62 [—] Canyars (d’Arundo donax), de vores d’aigua 5,59 83.3251+ [—] Plantacions de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i d'altres 0,71 arbres planifolis de sòls humits 87.21+ [—] Comunitats ruderals de terra baixa 3,48
Parcel·les de mostreig
Superfície Hàbitat Parcel·la (ha) 44.612 [92A0] Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Iris 5,63 8 foetidissima), del territori ruscínic i dels Prepirineus centrals 44.1412 [92A0] Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la 9,79 7 muntanya mitjana
Codi Coordenada X Coordenada Y t215 482353 4648276 t216 482421 4648246 t217 482396 4648138 t218 482679 4648169 t219 482813 4648242 t220 482956 4648208 t221 483061 4648199 t222 483367 4648096
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 146
- Albereda
Espècie principal: Populus alba Espècie dominant: Populus alba
Dades per espècie:
Populus alba Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 68 0,6 10,6 12,4 15 72 1,22 14,7 13,9 20 44 1,36 19,9 15,4 25 40 1,96 25 16,7 30 32 2,25 30 17,8 35 36 3,32 34,3 18,6 40 20 2,41 39,2 19,5 45 8 1,3 45,5 20,5 55 8 1,89 55 21,9 Total 328 16,31
Populus x canadensis Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 20 0,12 8,7 10,1 15 12 0,25 16,4 12,9 20 4 0,11 19 13,7 25 12 0,57 24,7 15,2 30 4 0,3 31 16,6 35 12 1,04 33,3 17 40 12 1,58 41 18,4 45 4 0,88 47 20,4 50 4 1,12 50 21,4 Total 84 5,97
Robinia pseudoacacia Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 123 1,05 10,4 8,3 15 44 0,69 14,2 10 20 28 0,85 19,7 12 25 20 0,89 23,8 13,3 30 8 0,88 27,5 17,2 Total 223 4,36
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 147
Alnus glutinosa Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 4 0,04 12 11,8 15 8 0,13 14,6 12,6 20 16 0,51 20,3 14,1 25 8 0,35 23,5 14,9 30 16 1,07 29,3 16 35 4 0,42 36,5 17,3 40 8 0,89 37,8 17,5 Total 64 3,41
Coryllus avellana Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 20 0,14 9,5 8,5 Total 20 0,14
Quercus ilex Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 4 0,04 12 5,5 Total 4 0,04
Salix alba Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
15 4 0,09 17 0 Total 4 0,09
- Salzeda
Espècie principal: Salix alba Espècie dominant: Populus x canadensis, Salix alba, Alnus glutinosa
Dades per espècie:
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 148
Salix alba Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 82 0,65 10 12,6 15 55 0,98 15,2 14,5 20 50 1,49 19,4 15,8 25 27 1,39 25,5 17,3 30 36 2,43 29,1 18,1 35 18 1,67 34,2 19,1 40 9 1,19 40,8 20,3 45 5 0,76 46 21,1 50 5 1,26 49,5 23 Total 287 11,82
Populus × canadensis Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 18 0,17 10,9 14,7 15 32 0,53 14,5 16 20 41 1,31 20,2 17,6 25 68 3,1 24,1 18,5 30 41 2,95 30,3 19,8 35 14 1,29 34,7 20,6 45 18 2,85 44,6 22,2 60 5 1,22 58,5 24 Total 237 13,42
Alnus glutinosa Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 86 0,66 9,9 12,3 15 77 1,21 14,1 13,2 20 23 0,74 20,4 14,1 25 23 1,06 24,3 14,6 30 5 7,51 30 20,3 Total 214 11,18
Robinia pseudoacacia Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 18 0,16 10,4 11,2 25 5 0,22 25 10 Total 23 0,38
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 149
SALT OEST
Superfícies d’hàbitats
Hàbitat Superfície (ha) 34.36 [ — ] Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia 1,30 serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca)..., xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 34.511 [6220*] Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, 5,50 calcícoles, de terra baixa 42.8315 [9540] Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o 5,33 de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 44.1412 [92A0] Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya 2 mitjana 44.3432+ [91E0] Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium 0,16 flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà 44.612 [92A0] Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Iris foetidissima), del 3,48 territori ruscínic i dels Prepirineus centrals 53.62 [—] Canyars (d’Arundo donax), de vores d’aigua 2,61 83.3251+ [—] Plantacions de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i d'altres 0,30 arbres planifolis de sòls humits 87.21+ [—] Comunitats ruderals de terra baixa 1,42
Parcel·les de mostreig
Superfície Hàbitat Parcel·la (ha) 44.612 [92A0] Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Iris 3,48 9 foetidissima), del territori ruscínic i dels Prepirineus centrals 42.8315 [9540] Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc 5,33 3 de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 83.3251+ [—] Plantacions de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i 0,30 1 d'altres arbres planifolis de sòls humits 44.1412 [92A0] Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la 1 muntanya mitjana
Codi Coordenada X Coordenada Y t201 481860 4648017 t202 481910 4648158 t203 481536 4648090 t204 481194 4647981 t205 481133 4647981 t206 481012 4647883 t209 480910 4647784 t210 480864 4647827 t211 480689 4647553
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 150
- Albereda
Espècie principal: Populus alba Espècie dominant: Populus × canadensis, Robinia pseudoacacia
Dades per espècie:
Populus × canadensis Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 21 0,15 9,6 8,1 15 11 0,17 14,3 10 20 7 0,22 20,1 12 25 25 1,19 24,7 13,4 30 7 0,48 29,5 14,7 35 28 2,89 36,1 16,4 40 18 2,13 39,1 17,1 45 14 2,2 44,5 18,5 50 14 2,64 48,8 19,3 55 11 2,49 54,7 20,5 60 7 1,9 58,5 21,2 70 4 1,28 68 23 75 4 1,6 76 24,4 Total 171 19,34
Robinia pseudoacacia Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 35 0,28 10 8 15 53 0,87 14,5 10,2 20 11 0,3 18,9 12,1 25 7 0,33 24,3 14,2 30 4 0,23 28,5 15,8 Total 110 2,01
Fraxinus angustifolia Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 35 0,29 10,3 7,7 15 32 0,5 14,1 9 20 14 0,43 19,7 10,4 25 11 0,5 24,4 11,5 30 7 0,49 29,8 12,6 35 4 0,38 37 14 Total 103 2,59
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 151
Platanus orientalis Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 4 0,04 11,5 8,1 20 7 0,23 20,3 12,6 30 4 0,27 35 17,4 35 14 1,38 35,5 19,2 40 7 0,82 38,5 20,5 Total 36 2,74
Ailanthus altissima Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 11 0,09 10,4 12,8 15 28 0,49 14,9 14,6 Total 39 0,58
Alnus glutinosa
Class. A. basim. Diam. H. mitja diam. Peus/ha m2/ha Mig cm m 10 7 0,05 9,3 11,1 Total 7 0,05
Pinus pinaster Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
25 4 0,16 24 11,9 30 4 0,23 29 13,3 Total 8 0,39
Pinus pinea Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
40 4 0,47 41 12,8 65 4 1,16 64,5 Total 8 1,63
Populus alba Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
15 4 0,04 12,5 10,7 20 4 0,09 18 14,9 25 4 0,2 27 21,3 Total 12 0,33
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 152
Quercus ilex Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
15 11 0,14 13 6 Total 11 0,14
- Pineda
Parcel·les
Codi Coordenada X Coordenada Y t208 480833 4647728 t212 t213 480685 4647419
Espècie principal: Pinus pinea, Pinus pinaster Espècie dominant: Pinus pinea, Pinus pinaster, Populus x canadensis
Dades per espècie:
Pinus pinaster Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
20 11 0,4 22 9,7 25 11 0,42 22,5 9,8 30 21 1,55 30,5 10,5 35 11 1,08 36 11 45 11 1,69 45 11,6 Total 65 5,14
Pinus pinea Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
30 11 0,83 31,5 9,8 35 21 2,07 35,3 8,7 40 11 1,27 39 7,8 Total 43 4,17
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 153
Populus × canadensis Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 32 0,32 11,3 10,7 15 11 0,16 14 11,4 20 11 0,4 22 13,1 30 32 2,13 29,2 14,3 40 11 1,33 40 15,8 45 11 1,69 45 16,3 50 11 2,25 52 17,1 Total 119 8,28
Fraxinus angustifolia Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
15 11 0,21 16 12,6 20 11 0,3 19 14,6 Total 22 0,51
Quercus ilex Class. A. basim. Diam. H. mitja Peus/ha diam. m2/ha Mig cm m
10 85 0,66 9,9 5,2 25 11 0,54 25,5 6,2 Total 96 1,2
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 154
16 Climatologia de Salt
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 155
17 Inventari botànic
Ch: camèfit; G: geòfit; H: hemicriptòfit; Hydr: hidròfit; MP: macrofanaròfit; NP: nanofaneròfit; P: faneròfit; Th: teròfit; c.: caducifoli; p.: perennifoli; semic.: semicaducifoli. Àmer.: Amèrica; Atl.: atlàntic; Cultiv.: cultivat; Endèm.: endèmic; estèp.: estèpic; Eur.: eurosiberià (medioeuropeu); Ibero-occit.: ibero-occità; Iran.: iranià-turanià, Late-: utilitzat com a prefix, vol dir que l’àrea del tàxon ultrapassa secundàriament, però de manera clara, el territori considerat; Med.: mediterrani; Neotrop.: neotropical; Paleotrop.: paleotropical; Plurireg.: pluriregional; Pont.: pòntic; Sahar.: Sarriá; Subcosmop.: subcosmopolita; Submed.: submediterrani; Trop.: tropical HIC: Hàbitat on es pot trobar, que és d’interès comunitari. * HIC d’interès prioritari.
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL
PTERIDÒFITS Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufl. falzia de bosc Polypodiaceae H Latemed. 45.3121+ [9340] Ceterach officinarum Willd. dauradella Polypodiaceae H Plurireg. cua de cavall, equiset Plurireg. (Lateeur.- Equisetum arvense L. Equisetaceae G 44.612 [92A0] arvense Med.) Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang. herba pigotera, polipodi Polypodiaceae G Latemed. Lateeur. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn in Kerst. falguera aquilina o comuna Polypodiaceae G [Subcosmop.]
GIMNOSPERMES Pinus pinaster Aiton pi pinastre Pinaceae MP p. Med. W Pinus pinea L. pi pinyer Pinaceae MP p. Introd.: Med. E
ANGIOSPERMES Acer campestre L. auró blanc Aceraceae MP c. Eur. 44.3432+ [91E0] Acer monspessulanum L. auró negre Aceraceae MP c. Eur.: Submed. 45.3122+ [9340] Acer negundo L. negundo Aceraceae MP c. Introd.: Amèr. N 44.637+ [92A0] Ailanthus altissima (Mill.) Swingle ailant Simaroubaceae MP c. Introd.: Xina 44.637+ [92A0] Ajuga chamaepitys (L.) Schreb. subsp. chamaepitys herba felera Lamiaceae Th Plurireg. Alliaria petiolata (M. Bieb.) Cavara & Grande allenc Brassicaceae H Eur. 37.72
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 156
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL Alnus glutinosa (L.) Gaertn. vern Betulaceae MP c. Lateeur. 44.3432+ [91E0] Alyssum alyssoides (L.) L. herba de la ràbia Brassicaceae Th Plurireg. 24.226 Alyssum maritimum (L.) Lam. caps blancs Brassicaceae Ch Med. 24.226 Anagallis arvensis L. morró Primulaceae Th Plurireg. 87.21+ Anchusa arvensis (L.) Bieb. Boraginaceae Th Plurireg. 87.21+ Antirrhinum majus L. subsp. majus gossos Scrophulariaceae Ch Latemed. W 24.226 Aphyllanthes monspeliensis L. jonça Liliaceae H Med. W 34.36 Hydr Apium nodiflorum (L.) Lag. subsp. nodiflorum créixens bords Apiaceae Plurireg. 53.4 (helòfit) Arabidopsis thaliana (L.) Heynh. in Holl & Heynh. Brassicaceae Th Plurireg. 35.31+ H Arctium minus Bernh. repalassa Asteraceae Lateeur. 37.72 (biennal) Arenaria serpyllifolia L. subsp. leptoclados (Reichenb.) Nyman Caryophyllaceae Th Latemed. 24.226 Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. & aristolòquia Aristolochiaceae G Med. 44.612 [92A0] Trab. Aristolochia rotunda L. aristolòquia rodona Aristolochiaceae G Med. N 44.612 [92A0] Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (Gay ex Bess.) Batt. in Asteraceae NP (Ch) Med. W 24.226 Batt. & Trab. Artemisia verlotiorum Lamotte altimira Asteraceae H Introd.: Àsia E 37.71 [6430] Arum italicum Mill. sarriassa Araceae G Latemed. 44.612 [92A0] P c. Arundo donax L. canya Poaceae Introd.: Àsia 53.62 (semic.) Asparagus acutifolius L. esparreguera Liliaceae P (Ch) Med. 45.3121+ [9340] Aster pilosus Willd. celestrellat Asteraceae H Introd.: Amèr. N 37.71 [6430] Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby in DC. Primulaceae Th Med. 24.226 Avena barbata Pott ex Link in Schrad. cugula Poaceae Th Plurireg. 87.21+
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 157
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL (Subcosmop.) Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek Lamiaceae Ch Plurireg. 87.21+ Barlia robertiana (Loisel.) Greuter Orchidaceae G Med. Bellis perennis L. margaridoia Asteraceae H Eur. Borago officinalis L. borratja Boraginaceae Th Med. 87.21+ Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. & Schultes fenàs de marge Poaceae H Med. W 34.36 Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv. fenàs de bosc Poaceae H Lateeur. 44.3432+ [91E0] Bromus hordeaceus L. subsp. hordeaceus cua de guilla Poaceae Th Plurireg. 87.21+ Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin carbassina Cucurbitaceae H Plurireg. 31.8127+ Buddleja davidii Franch. budleia Buddlejaceae MP semic. Introd.: Xina 44.122 Bunias erucago L. mostellola Brassicaceae Th Plurireg. 87.21+ Calendula arvensis L. boixac de camp Asteraceae Th Plurireg. 87.21+ Calicotome spinosa (L.) Link subsp. spinosa argelaga negra Papilionaceae NP semic. Med. NW (-S) 32.342 Campanula erinus L. Campanulaceae Th Med. 34.5131 [6220*] Capsella bursa-pastoris (L.) Medik. bosses de pastor Brassicaceae Th (H) Plurireg. 87.21+ Cardamine amara L. subsp. olotensis O. Bolòs Brassicaceae H Eur. (endèm. PCat.) 53.4 Cardamine hirsuta L. Brassicaceae Th Plurireg. 37.72 Carex pendula Huds. cintes Cyperaceae H Lateeur. 44.3432+ [91E0] Carex riparia Curtis balcalló Cyperaceae H Plurireg. 53.213 Centaurea aspera L. subsp. aspera bracera Asteraceae Ch Med. NW 34.36 Cerastium brachypetalum Pers. Caryophyllaceae Th Plurireg. Cerastium glomeratum Thuill. Caryophyllaceae Th Subcosmop. 87.21+ Cerastium semidecandrum L. Caryophyllaceae Th Plurireg. Cercis siliquastrum L. arbre de l'amor Papilionaceae MP c. Submed. E (cultiv.) Chelidonium majus L. celidònia Papaveraceae H Lateeur. 37.72
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 158
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL Cistus salviifolius L. estepa borrera Cistaceae NP p. Latemed. 32.342, 24.226 P p. Clematis flammula L. vidiella Ranunculaceae Med. 45.3121+ [9340] (semic.) Convolvulus cantabrica L. Convolvulaceae H Latemed. N Coriaria myrtifolia L. roldor Coriariaceae NP semic. Med. NW(-SW) 31.891 Cornus sanguinea L. sanguinyol Cornaceae MP (NP) c. Lateeur. 31.8127+ Corylus avellana L. avellaner Betulaceae MP c. Eur. 31.8C2+ Crassula tillaea Lest.-Garl. til·lea Crassulaceae Th Plurireg. (Med.-Atl.) 35.31+ Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna arç blanc Rosaceae MP c. Lateeur. 31.891 Crepis sancta (L.) Bornm. Asteraceae Th Introd.: Med.-Iran. 87.21+ Crepis vesicaria L. subsp. taraxacifolia (Thuill) Thell. ex Schinz Asteraceae H Med.-Eur. 34.36 & Keller Cynosurus echinatus L. Poaceae H Latemed. 34.81 Daphne gnidium L. matapoll Thymelaeaceae NP p. Med. 32.342 Daucus carota L. subsp. carota pastanaga borda Apiaceae H Plurireg. 34.36 Diplotaxis erucoides (L.) DC. caps blancs Brassicaceae Th Med. 87.21+ Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum cardó Dipsacaceae H Plurireg. 87.21+ Echium vulgare L. llengua de bou Boraginaceae H Plurireg. 87.21+ Eleusine tristachya (Lam.) Lam. subsp. barcinonensis (Costa ex Poaceae H Introd.: Neotrop. 87.21+ Willk.) A. & O. Bolòs Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton agulletes de bruixa Geraniaceae Th Plurireg. 87.21+ Erodium malacoides (L.) L'Hér. subsp. malacoides filamaria Geraniaceae Ch (H) Latemed. 87.21+ Erophila verna (L.) F. Chev. Brassicaceae Th Plurireg. 24.226 Erucastrum nasturtiifolium (Poir.) O. E. Schulz Brassicaceae Ch Plurireg. 24.226 Eryngium campestre L. panical Apiaceae G Plurireg. 34.36 Erysimum grandiflorum Desf. subsp. collisparsum (Jord.) O. Brassicaceae Ch Med. NW 24.226
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 159
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL Bolòs & Vigo Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides lleteresa de bosc Euphorbiaceae Ch Lateeur. 44.3432+ [91E0] Euphorbia cyparissias L. lleteresa de fulla estreta Euphorbiaceae H Eur. 34.36 Euphorbia exigua L. Euphorbiaceae Th Latemed. [Plurireg.] Euphorbia flavicoma DC. subsp. brittingeri (Opiz ex Samp.) O. lleteresa verrucosa Euphorbiaceae Ch (H) Submed. 34.41 Bolòs & Vigo Euphorbia helioscopia L. subsp. helioscopia lleterola d'hort Euphorbiaceae Th Plurireg. 87.21+ Euphorbia lathyris L. cagamuja Euphorbiaceae H Introd.: Àsia-Med. E 37.71 [6430] Euphorbia nicaeensis All. lleteresa nicenca Euphorbiaceae Ch Latemed.-Pont. Euphorbia platyphyllos L. Euphorbiaceae Th Lateeur. Euphorbia segetalis L. subsp. segetalis lleteresa de camp Euphorbiaceae Th Med. 87.21+, 34.36 Euphorbia seguieriana Necker Euphorbiaceae H Plurireg. 24.226 Evonymus europaeus L. evònim Celastraceae MP c. Eur. 31.8127+ Evonymus japonicus L. fil. evònim del Japó Celastraceae MP p. Introd.: Àsia Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout. fonoll Apiaceae H Med. 34.36 Fraxinus angustifolia Vahl subsp. angustifolia freixe de fulla petita Oleaceae MP c. Plurireg. 44.637+ [92A0] Fumaria capreolata L. fumària enfiladissa Papaveraceae Th Plurireg. 87.21+ Fumaria officinalis L. subsp. officinalis fumària Papaveraceae Th Plurireg. 87.21+ Galium aparine L. subsp. aparine apalagós Rubiaceae Th Plurireg. (Eur.-Med.) 87.21+ Galium parisiense L. subsp. parisiense Rubiaceae Th Latemed. 24.226 Geranium dissectum L. gerani de fulles retallades Geraniaceae Th Plurireg. Geranium lucidum L. gerani lluent Geraniaceae Th Lateeur. 37.72 Geranium molle L. subsp. molle suassana Geraniaceae H Plurireg. 87.21+ Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman Geraniaceae Th (H) Latemed. 24.226 Geranium robertianum L. subsp. robertianum herba de Sant Robert Geraniaceae Th (H) Eur.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 160
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL Geranium rotundifolium L. suassana Geraniaceae Th Plurireg. 87.21+ Geranium sanguineum L. Geraniaceae H Eur. Hedera helix L. heura Araliaceae P p. Plurireg. Helianthemum apenninum (L.) Mill. subsp. apenninum esteperola Cistaceae Ch Plurireg. 32.342, 24.226 Helianthemum guttatum (L.) Mill. esteperola Cistaceae Th Latemed. 35.31+ Helianthemum nummularium (L.) Mill. herba turmera Cistaceae Ch Lateeur. 34.36 Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. & DC. subsp. esteperola Cistaceae Ch Latemed. N 34.36 italicum (L.) Ces. Helianthemum salicifolium (L.) Mill. Cistaceae Th Med.-Iran. Helichrysum stoechas (L.) Moench sempreviva Asteraceae Ch Med. 24.226 Helleborus foetidus L. marxívol Ranunculaceae Ch Eur. 45.3122+ [9340] Herniaria glabra L. trencapedra Caryophyllaceae Th (Ch) Plurireg. 24.226, 87.21+ Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang. margall Poaceae Th Latemed. 87.21+ Humulus lupulus L. llúpol Cannabaceae H Eur. 44.612 [92A0] Hypericum perforatum L. pericó Clusiaceae H Plurireg. 34.36 Iris germanica L. lliri de gitana Iridaceae G Introd.: origen incert Iris pseudacorus L. lliri groc Iridaceae G Plurireg. 53.111 Koeleria phleoides (Vill.) Pers. Poaceae Th Med. Lagurus ovatus L. cua de ca Poaceae Th Med. Lamium flexuosum Ten. ortiga blanca, ortiga morta Lamiaceae H Med. W 44.3432+ [91E0] Lamium hybridum Vill. Lamiaceae Th Lateeur. 87.21+ Lathyrus sphaericus Retz. guixó Papilionaceae Th Latemed. Lemna minor L. llentia d'aigua Lemnaceae Hydr Plurireg. 22.411 Lepidium campestre (L.) R. Br. Brassicaceae Th Eur. Lepidium draba L. subsp. draba bàbol Brassicaceae H Plurireg. 87.21+
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 161
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL Ligustrum lucidum Aiton troana Oleaceae MP p. Introd.: Àsia E 31.8127+ NP (MP) Ligustrum vulgare L. olivereta Oleaceae Latesubmed. 31.8127+ semic. Lilium martagon L. marcòlic Liliaceae G Eur. 44.3432+ [91E0] Linum usitatissimum L. lli de prat Linaceae H, Th Plurireg. Lithospermum purpurocaeruleum L. millgruà Boraginaceae Ch Latesubmed. 44.62 [92A0] Lonicera etrusca Santi lligabosc etrusc Caprifoliaceae P c. Latemed. 45.3121+ [9340] Lonicera japonica Thunb. in Murray lligabosc japonès Caprifoliaceae P semic. Introd.: Àsia E 37.71 [6430] Lonicera xylosteum L. lligabosc xilosti Caprifoliaceae NP c. Eur. 44.3432+ [91E0] Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus Papilionaceae H Plurireg. Lunaria annua L. subsp. annua lunària Brassicaceae H Eur. E 37.72 Malva sylvestris L. malva Malvaceae H Plurireg. 87.21+ Medicago arabica (L.) Huds. herba de la taca Papilionaceae Th Plurireg. 87.21+ Mercurialis annua L. subsp. annua mercurial, melcoratge Euphorbiaceae Th Plurireg. 87.21+ Minuartia hybrida (Vill.) Schischkin in Komarov subsp. hybrida Caryophyllaceae Th Plurireg. 34.5131 [6220*] Muscari comosum (L.) Mill. calabruixa grossa Liliaceae G Latemed. Muscari neglectum Guss. ex Ten. calabruixa petita Liliaceae G Plurireg. Myosotis arvensis (L.) Hill. Boraginaceae H Lateeur. Myosotis ramosissima Rochel in Schultes subsp. ramosissima miosotis Boraginaceae Th Plurireg. Myosotis sylvatica Hoffm. subsp. teresiana (Sennen) O. Bolòs miosotis de bosc Boraginaceae H Lateatl. & Vigo Ophrys sphegodes Mill. subsp. sphegodes abellera Orchidaceae G Plurireg. Orchis coriophora L. subsp. fragrans (Pollini) Sudre Orchidaceae G Med. Origanum vulgare L. orenga Lamiaceae Ch (H) Lateeur. 34.41 Ornithogalum umbellatum L. llet de gallina Liliaceae G Plurireg. 34.36
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 162
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL Orobanche amethystea Thuill subsp. amethystea frare Orobanchaceae G Plurireg. Osyris alba L. ginestó Santalaceae NP p. Med. 32.21C Oxalis corniculata L. pa-i-vi Oxalidaceae Th (Ch) Plurireg. 87.21+ Papaver rhoeas L. rosella, quicquiriquic Papaveraceae Th Plurireg. 87.21+ Parentucellia latifolia (L.) Caruel in Parl. Scrophulariaceae Th Med. 24.226 Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot murella, cama-roja Urticaceae Ch Latemed.-Iran. 87.21+, 24.226 Phillyrea angustifolia L. aladern de fulla estreta Oleaceae NP p. Med. W 45.3121+ [9340] Phleum arenarium L. Poaceae Th Plurireg. (Med.-Atl.) Phyllostachys bambusoides Sieb. & Zucc. canya americana Poaceae P Introd.: Àsia Pistacia lentiscus L. llentiscle Anacardiaceae MP p. Med. 45.3121+ [9340] Plurireg. (Med.- Plantago albicans L. herba fam Plantaginaceae Ch 34.37+ Sahar.) Plantago coronopus L. subsp. coronopus cervina Plantaginaceae Th Plurireg. Plantago lanceolata L. plantatge de fulla estreta Plantaginaceae H Plurireg. Plurireg. Plantago major L. plantatge de fulla gran Plantaginaceae H (Th) (Subcosmop.) Plantago sempervirens Crantz subsp. sempervirens plantatge de matafoc Plantaginaceae Ch Latemed. W 24.226 Platanus orientalis L. plàtan Platanaceae MP c. Introd.: Plurireg. 83.3251+ Plurireg. Poa annua L. subsp. annua Poaceae Th 87.21+ (Subcosmop.) Poa bulbosa L. Poaceae H Plurireg. Poa pratensis L. poa de prat Poaceae H Plurireg. Polygala vulgaris L. subsp. gerundensis (O. Bolòs & Vigo) O. Latesubmed.: Ibèric polígala vulgar Polygalaceae H 34.36 Bolòs, Vigo, Masalles & Ninot NE Polypogon monspeliensis (L.) Desf. Poaceae Th Plurireg. Populus alba L. arbre blanc, àlber Salicaceae MP c. Plurireg. 44.612 [92A0]
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 163
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL Populus nigra L. pollancre Salicaceae MP c. Lateeur. 44.612 [92A0] Potentilla neumanniana Reichenb. Rosaceae H Lateeur. Potentilla reptans L. gram negre Rosaceae H Plurireg. 37.4 [6420] Prunus spinosa L. aranyoner Rosaceae NP (MP) c. Lateeur. 31.891 Psoralea bituminosa L. trèvol pudent Papilionaceae H Med. 34.36 Quercus ilex L. subsp. ilex aulina, alzina Fagaceae MP p. Med. N 45.3121+ [9340] Quercus pubescens Willd. roure martinenc Fagaceae MP c. Submed. 45.3122+ [9340] Ranunculus ficaria L. gatassa Ranunculaceae G Lateeur. 44.3432+ [91E0] Reichardia picroides (L.) Roth subsp. picroides cosconilla Asteraceae H Med. Reseda phyteuma L. subsp. phyteuma pebrots de ruc Resedaceae Th Latemed. 87.21+ Rhamnus alaternus L. aladern Rhamnaceae MP, NP p. Med. 45.3121+ [9340] Robinia pseudoacacia L. robínia, escàcia Papilionaceae MP c. Introd.: Amèr. N 44.3432+ [91E0] Rorippa islandica (Gunnerus) Borbás creixen d'Islàndia Brassicaceae Th (H) Eur. 53.4 Hydr Plurireg. Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek créixens Brassicaceae 53.4 (helòfit) (Subcosmop.) Rubus caesius L. romegueró Rosaceae P c. Lateeur. 44.1412 [92A0] Rubus ulmifolius Schott romeguera, esbarzer Rosaceae P semic. Plurireg. 31.891 Rumex crispus L. paradella crespa Polygonaceae H Plurireg. 87.21+ Ruscus aculeatus L. galligants, gallerans Liliaceae P p. Latemed. 45.3121+ [9340] Salix alba L. saule, salze Salicaceae MP c. Lateeur. 44.1412 [92A0] Salix atrocinerea Brot. gatell Salicaceae MP c. Eur. 44.62 [92A0] Salix elaeagnos Scop. sarga Salicaceae MP c. Eur: Latesubmed. 44.122 [92A0] Salix purpurea L. sàlic Salicaceae MP c. Lateeur. 44.122 [92A0] Salvia verbenaca L. subsp. verbenaca tàrrec Lamiaceae H Med. 34.37+ Sambucus nigra L. saüc Caprifoliaceae MP c. Lateeur. 31.8127+
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 164
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL espernallac, camamilla de Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman Asteraceae Ch Med. W muntanya Saponaria officinalis L. herba sabonera Caryophyllaceae H Lateeur. 44.1412 [92A0] Satureja montana L. subsp. innota (Pau) F. Q. sajolida de bosc Lamiaceae Ch Med. W 24.226 Saxifraga tridactylites L. subsp. tridactylites saxífraga Saxifragaceae Th Plurireg. 24.226 Scabiosa atropurpurea L. escabiosa Dipsacaceae H (Th, Ch) Med. 34.36 Scirpus holoschoenus L. jonc boval Cyperaceae H Med. 37.4 [6420] Scrophularia peregrina L. Scrophulariaceae Th Med. Sedum acre L. crespinell groc Crassulaceae Ch Plurireg. (Eur.-Med.) 24.226 Sedum album L. crespinell blanc Crassulaceae Ch Plurireg. 24.226 Sedum rubens L. crespinell rogenc Crassulaceae Th Latemed. 35.31+ Sedum sediforme (Jacq.) Pau crespinell gros Crassulaceae Ch Latemed. 24.226 Plurireg. Senecio vulgaris L. xenixells, calcida vera Asteraceae Th 87.21+ (Subcosmop.) Serapias lingua L. galls Orchidaceae G Med. Sherardia arvensis L. rèvola borda Rubiaceae Th Plurireg. Silene gallica L. Caryophyllaceae Th Plurireg. 35.31+ Silene latifolia Poiret subsp. latifolia melandri Caryophyllaceae H Latemed. 87.21+ Silybum marianum (L.) Gaertn. card marià Asteraceae H Latemed. 87.21+ Sisymbrium officinale (L.) Scop. erísim Brassicaceae Th Plurireg. 87.21+ Sonchus oleraceus L. lletsó, lletissó Asteraceae Th (H) Plurireg. (Med.-Eur.) 87.21+ Spartium junceum L. ginesta Papilionaceae NP (MP) Med. 34.36 Stellaria holostea L. rèvola Caryophyllaceae Ch Eur. 44.3432+ [91E0] Stellaria media (L.) Vill. subsp. media morró Caryophyllaceae Th Plurireg. 87.21+ 44.3432+ [91E0], Symphytum tuberosum L. subsp. tuberosum consolda Boraginaceae G Lateatl. 83.3251+
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 165
FORMA TAXON NOM VULGAR FAMILIA COROLOGIA HIC VITAL 44.122 [92A0], Tamarix africana Poiret tamariu Tamaricaceae MP c. Med. W 24.226 Taraxacum laevigatum (Willd.) DC. Asteraceae H Plurireg. Taraxacum officinale Weber in Wiggers pixa-llits Asteraceae H Lateeur. Thlaspi perfoliatum L. subsp. perfoliatum taspic Brassicaceae Th Plurireg. 24.226 Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris farigola Lamiaceae Ch Latemed. W Trifolium scabrum L. Papilionaceae Th Plurireg. Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus gatosa Papilionaceae NP Ibero-occit. 32.342 Ulmus minor Mill. om Ulmaceae MP c. Lateeur.(-Med.) 44.62 [92A0] Urtica dioica L. ortiga gran Urticaceae H Lateeur. 37.72 Verbascum sinuatum L. Scrophulariaceae H Med. 34.36 Veronica arvensis L. verònica arvense Scrophulariaceae Th Plurireg. Veronica hederifolia L. subsp. hederifolia Scrophulariaceae Th Plurireg. 87.21+ Plurireg. Veronica persica Poir. in Lam. verònica pèrsica Scrophulariaceae Th 87.21+ (Subcosmop.) Veronica polita Fries Scrophulariaceae Th Plurireg. Viburnum tinus L. marfull Caprifoliaceae MP p. Med. 45.3121+ [9340] Plurireg. Vicia hirsuta (L.) Gray Papilionaceae Th (Subcosmop.) Vicia sativa L. subsp. nigra (L.) Ehrh. vecera borda, veça borda Papilionaceae Th Plurireg. Viola tricolor L. subsp. minima Gaud. pensament Violaceae Th Med. estèp. 35.31+
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 166
18 Inventari faunístic
INVERTEBRATS
ESPÈCIE NOM COMÚ FÍLUM ORDRE ABUNDÀNCIA Esponja d'aigua dolça Porifera Escàs
Cnidaria
Platyhelmintha Seriata
Rotifera
Nematoda Mermithida
Nemertea Hoplonemertea ?
Mollusca Basommatophora ?
Ancylus Mollusca Basommatophora Molt Comú
Oxychilius draparnaudi Mollusca Stylommatophora Escàs?
Llimoc Mollusca Stylommatophora
Cepaea nemoralis Joanet Mollusca Stylommatophora Comú Helix aspersa Cargol bover Mollusca Stylommatophora Molt comú Cargol dels ànecs, Theba pisana Mollusca Stylommatophora Comú cargolí Potomida littoralis Cloïssa de riu Mollusca Unionoida Extingit? Sangonera Annelida Arhynchobdellida
Cuc de terra Annelida Opisthopora
Arthropoda
Arthropoda
Arthropoda
Arthropoda
Arthropoda
Daphnia Puça d'aigua Arthropoda Anomopoda
Branchipus schafferi Gambeta de bassa Arthropoda Anostraca
Arthropoda
Arthropoda
Gammarus Arthropoda Amphipoda
Porcellio Porquet de Sant Antoni Arthropoda Isopoda
Austropotamobius pallipes Cranc de riu Arthropoda Decapoda Extingit Procambarus clarkii Cranc de riu americà Arthropoda Decapoda Molt comú Arthropoda Collembola
Baetis Arthropoda Ephemeroptera Molt comú
Calopteryx haemorrhoidalis Arthropoda Odonata
Calopteryx virgo Senyoreta Arthropoda Odonata
Calopteryx splendens Arthropoda Odonata
Lestes viridis Arthropoda Odonata
Platycnemis acutipennis Arthropoda Odonata
Platycnemis latipes Arthropoda Odonata
Ceriagrion tenellum Arthropoda Odonata
Coenagrion mercuriale Arthropoda Odonata
Coenagrion puella Arthropoda Odonata
Pyrrhosoma nymphula Arthropoda Odonata
Ischnura elegans Arthropoda Odonata
Aeshna mixta Arthropoda Odonata
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 167
ESPÈCIE NOM COMÚ FÍLUM ORDRE ABUNDÀNCIA Anax imperator Arthropoda Odonata
Gomphus pulchellus Arthropoda Odonata
Libellula depressa Arthropoda Odonata
Orthetrum caerulescens Arthropoda Odonata
Crocothemis erythraea Arthropoda Odonata
Sympetrum fonscolombii Arthropoda Odonata
Sympetrum striolatum Arthropoda Odonata
Trithemis annulata Arthropoda Odonata
Arthropoda Plecoptera
Mantis religiosa Pregadéu Arthropoda Mantodea
Locusta migratoria Llagosta Arthropoda Orthoptera
Gryllotalpa gryllotalpa Grill Arthropoda Orthoptera
Localment Nepa cinerea Escorpí d'aigua Arthropoda Heteroptera comú Localment Corythucha ciliata Tigre del plàtan Arthropoda Heteroptera comú Aphis brassicae Pugó Arthropoda Homoptera Molt comú Arthropoda Coleoptera ?
Arthropoda Coleoptera ?
Lampyris noctiluca Cuca de llum Arthropoda Coleoptera Comú Lucanus cervus Escanyapolls Arthropoda Coleoptera Rar Polyphylla fullo Arthropoda Coleoptera
Coccinella septumpunctata Marieta de set puntets Arthropoda Coleoptera Comú Cerambyx cerdo Barranyiquer del roure Arthropoda Coleoptera Escàs Leptinotarsa decimlineata Escarbat de la patata Arthropoda Coleoptera Comú Chrysomela menthastri Arthropoda Coleoptera Comú
Culex pipiens Rantell Arthropoda Diptera Molt comú Culiseta longiareolata Rantell Arthropoda Diptera Molt comú Simulium Rinxola Arthropoda Diptera Molt comuna Arthropoda Diptera ?
Arthropoda Diptera ?
Arthropoda Diptera ?
Arthropoda Diptera ?
Arthropoda Diptera ?
Musca domestica Mosca Arthropoda Diptera Molt comuna Arthropoda Trichoptera ?
Hydropsyche Arthropoda Trichoptera ?
Arthropoda Trichoptera ?
Arthropoda Trichoptera ?
Arthropoda Lepidoptera
Arthropoda Hymenoptera
Polistes gallicus Vespa Arthropoda Hymenoptera
Vespula germanica Vespa Arthropoda Hymenoptera
Xylocopa violacea Burdó Arthropoda Hymenoptera
Bombus terrestris Borinot Arthropoda Hymenoptera
Apis mellifera Abella Arthropoda Hymenoptera
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES
LEPIDÒPTERS
ESPÈCIE FAMÍLIA NOM COMÚ ABUNDÀNCIA Paranthrene tabaniformis Sesiidae Oruga perforadora del pollancre Escàs Sesia apiformis Sesiidae Escàs
Dyspessa ulula Cossidae
Zeuzera pyrina Cossidae
Lythria purpuraria Geometridae
Lythria rotaria Geometridae
Rhodostrophia calabra Geometridae
Abraxas pantaria Geometridae
Aspitates gilvaria Geometridae
Aspitates ochrearia Geometridae
Ectropis crepuscularia Geometridae
Ematurga atomaria Geometridae
Lycia hirtaria Geometridae
Menophra abruptaria Geometridae
Peribatodes rhomboidaria Geometridae
Semiothisa artesiaria Geometridae
Serraca punctinalis Geometridae
Hemithea aestivaria Geometridae
Pseudoterpna coronillaria Geometridae
Cyclophora puppillaria Geometridae
Idaea rusticata Geometridae
Idaea filicata Geometridae
Idaea alyssumata Geometridae
Idaea fuscovenosa Geometridae
Idaea politaria Geometridae
Idaea seriata Geometridae
Idaea subsericeata Geometridae
Idaea straminata Geometridae
Idaea ostrinaria Geometridae
Idaea aversata Geometridae
Idaea degeneraria Geometridae
Idaea ochrata Geometridae
Rhodometra sacraria Geometridae
Scopula nigropunctata Geometridae
Scopula virgulata Geometridae
Scopula ornata Geometridae
Scopula decorata Geometridae
Scopula rubiginata Geometridae
Scopula imitaria Geometridae
Aplocera efformata Geometridae
Camptogramma bilineata Geometridae
Eupithecia abbreviata Geometridae
Gymnoscelis rufifasciata Geometridae
Horisme vitalbata Geometridae
Opisthograptis luteolata Geometridae
Aleucis distinctata Geometridae
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES
ESPÈCIE FAMÍLIA NOM COMÚ ABUNDÀNCIA Cabera pusaria Geometridae
Ligdia adustata Geometridae
Stegania trimaculata Geometridae
Macaria alternata Geometridae
Chiasmia clathrata Geometridae
Tephrina murinaria Geometridae
Biston strataria Geometridae
Chemerina caliginearia Geometridae
Hypomecis punctinalis Geometridae
Charissa obscurata Geometridae
Thalera fimbrialis Geometridae
Phaiogramma truscaria Geometridae
Epirrhoe alternata Geometridae
Perizoma flavofasciata Geometridae
Chloroclystis v-ata Geometridae
Pyrgus malvoides Hesperiidae Comú
Spialia sertorius Hesperiidae Comú
Carcharodus alceae Hesperiidae
Carcharodus flocciferus Hesperiidae
Ochlodes venatus Hesperiidae Comú
Iphiclides feisthameli Papilionidae Papallona zebrada
Papilio machaon Papilionidae Papallona reina, macaó Escàs Zerynthia rumina Papilionidae Pap. De les aristolòquies Escàs Pieris brassicae Pieridae Papallona blanca de la col Molt comú Pieris rapae Pieridae Molt comú
Pieris mannii Pieridae Rar
Pieris napi Pieridae Molt comú
Pontia daplidice Pieridae Comú
Colias crocea Pieridae Molt comú
Antocharis cardamines Pieridae
Lycaena phlaeas Lycaenidae Molt comú
Satyrium esculi Lycaenidae Comú
Pseudophilotes panoptes Lycaenidae Comú
Aricia cramera Lycaenidae
Lampides boeticus Lycaenidae
Lysandra hispana Lycaenidae Comú
Polyommatus icarus Lycaenidae Molt comú
Vanessa atalanta Nymphalidae Vanessa Molt comú Vanessa cardui Nymphalidae Molt comú
Inachis io Nymphalidae Paó de dia Escàs Limenitis reducta Nymphalidae Comú
Nymphalis antiopa Nymphalidae Rar
Issoria lathonia Nymphalidae Comú
Euphydryas aurinia Nymphalidae Escàs
Melitaea phoebe Nymphalidae Comú
Melitaea didyma Nymphalidae Comú
Melitaea cinxia Nymphalidae Rar
Mellicta deione Nymphalidae
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES
ESPÈCIE FAMÍLIA NOM COMÚ ABUNDÀNCIA Melanargia lachesis Nymphalidae Abundant
Brintesia circe Nymphalidae
Maniola jurtina Nymphalidae
Pyronia cecilia Nymphalidae
Pararge aegeria Nymphalidae
Lasiommata megera Nymphalidae
Tethea ocularis Thyatiridae
Thyatira batis Thyatiridae
Watsonalla binaria Drepanidae
Watsonalla uncinula Drepanidae
Lasiocampa quercus Lasiocampidae
Macrothylacia rubi Lasiocampidae
Dendrolimus pini Lasiocampidae
Saturnia pavonia Saturniidae Rar
Macroglossum stellatarum Sphingidae Bufaforats Escàs Acherontia atropos Sphingidae Esfinx de la calavera Rar Agrius convolvuli Sphingidae
Laothoe populi Sphingidae
Mimas tiliae Sphingidae Rar
Smerinthus ocellatus Sphingidae
Proserpinus proserpina Sphingidae
Hyles euphorbiae Sphingidae
Hyles livornica Sphingidae
Thaumetopoea pityocampa Notodontidae
Clostera curtula Notodontidae
Gluphisia crenata Notodontidae
Furcula bifida Notodontidae
Peridea anceps Notodontidae
Stauropus fagi Notodontidae
Pheosia tremula Notodontidae
Pterostoma palpina Notodontidae
Cybosia muscerda Arctiidae
Eilema lurideola Arctiidae
Eilema caniola Arctiidae
Eilema sororcula Arctiidae
Phragmatobia fuliginosa Arctiidae
Spilosoma lutea Arctiidae
Spilosoma lubricipeda Arctiidae
Diaphora mendica Arctiidae
Arctia villica Arctiidae
Spiris striata Arctiidae
Callopistria juventina Noctuidae
Mamestra w-latinum Noctuidae
Mormo maura Noctuidae
Pechipogo plumigeralis Noctuidae
Xylocampa areola Noctuidae
Hypena lividalis Noctuidae
Hypena proboscidalis Noctuidae
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES
ESPÈCIE FAMÍLIA NOM COMÚ ABUNDÀNCIA Earias clorana Noctuidae
Meganola albula Noctuidae
Nola chlamitulalis Noctuidae
Paracolax tristalis Noctuidae
Zanclognatha lunalis Noctuidae
Zanclognatha tarsipennalis Noctuidae
Herminia tarsicrinalis Noctuidae
Scoliopteryx libatrix Noctuidae
Minucia lunaris Noctuidae
Dysgonia algira Noctuidae
Tyta luctuosa Noctuidae
Aedia leucomelas Noctuidae
Lygephila craccae Noctuidae
Protodeltote pygarga Noctuidae
Eublemma pulchralis Noctuidae
Eublemma ostrina Noctuidae
Emmelia trabealis Noctuidae
Aconthia lucida Noctuidae
Chrysodeixis chalcites Noctuidae
Trichoplusia ni Noctuidae
Macdunnoughia confusa Noctuidae
Autographa gamma Noctuidae
Acronicta megacephala Noctuidae
Acronicta rumicis Noctuidae
Craniophora ligustri Noctuidae
Raphia hybris Noctuidae
Cryphia algae Noctuidae
Heliothis peltigera Noctuidae
Heliothis nubigera Noctuidae
Helicoverpa armigera Noctuidae
Phyllophila obliterata Noctuidae
Elaphria venustula Noctuidae
Synthymia fixa Noctuidae
Cleonymia yvanii Noctuidae
Paradrina clavipcalpis Noctuidae
Hoplodrina ambigua Noctuidae
Atypha pulmonaris Noctuidae
Spodoptera exigua Noctuidae
Proxenus hospes Noctuidae
Trachea atriplicis Noctuidae
Euplexia lucipara Noctuidae
Chloantha hyperici Noctuidae
Ipimorpha subtusa Noctuidae
Oligia latruncula Noctuidae
Discestra pugnax Noctuidae
Discestra trifolii Noctuidae
Lacanobia oleracea Noctuidae
Mythimna vitellina Noctuidae
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES
ESPÈCIE FAMÍLIA NOM COMÚ ABUNDÀNCIA Mythimna albipuncta Noctuidae
Mythimna ferrago Noctuidae
Mythimna unipuncta Noctuidae
Mythimna sicula Noctuidae
Mythimna riparia Noctuidae
Leucania comma Noctuidae
Orthosia incerta Noctuidae
Orthosia gothica Noctuidae
Panolis flammea Noctuidae
Axylia putris Noctuidae
Ochropleura plecta Noctuidae
Noctua comes Noctuidae
Noctua fimbriata Noctuidae
Noctua pronuba Noctuidae
Noctua tirrenica Noctuidae
Noctua janthina Noctuidae
Agrotis ipsilon Noctuidae
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES
PEIXOS
C. ESPÈCIE NOM COMÚ REPR. ABUNDÀNCIA OBS. LLEI 22/2003 CNEA CFAC DIR. HÀB. 92/43/CEE IUCN LR 01 BERNA Anguilla anguilla Anguila No Escàs - NC VU - - CR VU
Luciobarbus graellsii Barb de l'Ebre Sí Molt comú Introduït
Barbus meridionalis Barb de muntanya Sí Comú - NC NC Annex II, IV III NT VU
Carassius carassius Carpí ? Rar Introduït
Cyprinus carpio Carpa Sí Molt comú Introduït
Squalius laietanus Bagra Sí Escàs - NC NC - - LC VU
Phoxinus phoxinus Barb roig ? Rar? Introduït?
Scardinius erythrophthalmus Gardí Sí Molt comú Introduït
Tinca tinca Tenca No Extingit Reintroduït? - NC NC - - LC LC Gambusia holbrooki Gambúsia ? Escàs? Introduït
Gasterosteus gymnurus Espinós No Extingit? D NC NC - - LC EN
Lepomis gibbosus Sol Sí Escàs Introduït
Micropterus salmoides Perca americana ? Rar Introduït
Salaria fluviatilis Bavosa de riu No Extingit? D IE IE Annex III III LC EN
Salmo trutta Truita comuna No Accidental Reintroduïda - NC NC - - NE VU
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 174
AMFIBIS-RÈPTILS
DIR. HÀB. ESPÈCIE NOM COMÚ REPR. ABUNDÀNCIA OBS. LLEI 22/2003 CNEA C. BERNA IUCN LR 02 92/43/CEE Salamandra salamandra Salamandra No Extingida? D NC - III LC VU
Lissotriton helveticus Tritó palmat ? Extingit? D IE - III LC LC
Triturus marmoratus Tritó verd ? Rar D IE Annex II, IV III LC LC
Alytes obstetricans Tòtil Sí Comú D IE Annex II, IV III LC NT
Discoglossus pictus Gripau pintat Sí Molt comú Introduït NT
Pelobates cultripes Gripau d'esperons Sí Escàs D IE Annex II, IV III VU
Pelodytes punctatus Granoteta de punts ? ? D IE - III LC LC
Bufo bufo Gripau comú Sí Comú D NC - III LC LC
Epidalea calamita Gripau corredor Sí Comú D IE Annex IV III LC LC
Hyla meridionalis Reineta Sí Comú Introduït D NC Annex IV III LC NT Pelophilax perezi Granota verda Sí Molt comú - NC Annex V III LC
Trachemys scripta elegans Tortuga de Florida Sí Escàs
Mauremys leprosa Tortuga de rierol ? Rar C NC Annex II, IV II NE VU
Emys orbicularis Tortuga d’estany No Extingida C NC Annex II, IV III NT VU
Tarentola mauritanica Dragó comú Sí Escàs
Lacerta bilineata Llangardaix verd ? Rar
Timon lepidus Llangardaix ocel·lat ? Rar D IE Annex II, IV III VU LC
Podarcis hispanica Sargantana ibèrica Sí Molt comú
Psammodromus algirus Sargantana cuallarga Sí Localment comú
Anguis fragilis Vidriol, marieta Sí Comú
Coronella girondica Serp llisa meridional Sí Escàs
Rhinechis scalaris Serp blanca Sí Comú
Zamenys longissimus Serp d'Esculapi ? Rar
Malpolon monspessulanus Serp verda Sí Escàs
Natrix natrix Serp d'aigua Sí Escàs D IE - III LC LC
Natrix maura Colobra escurçonera Sí Comú D IE - III LC LC
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 175
AUS LLEI DIR. AUS ESPÈCIE NOM COMÚ REPR. ABUNDÀNCIA FENOLOGIA CNEA IUCN LR 02 ACN02 22/2003 RD439/90 Tachybaptus ruficollis Cabusset No Rar Estival
Phalacrocorax carbo Corb marí gros No Comú Hivernant
Botaurus stellaris Bitó No Accidental De pas
Ixobrychus minutus Martinet menut No Accidental De pas C IE Annex I - - NT Nycticorax nycticorax Martinet de nit ? Escàs Estival C IE Annex I - - NT Bubulcus ibis Esplugabous No Comú Hivernant C IE Annex I - - NT Egretta garzetta Martinet blanc No Escàs Estival C IE Annex I - - NT Casmerodius albus Agró blanc No Poc comú Hivernant B IE Annex I - NE NE Ardea cinerea Bernat pescaire No Comú Hivernant B IE Annex I - - NT Ardea purpurea Agró roig No Poc comú Estival B IE Annex I - - NT Ciconia ciconia Cigonya blanca Sí Escàs De pas B IE Annex I - NT NT Phoenicopterus roseus Flamenc No Accidental De pas
Anser anser Oca vulgar No Accidental De pas
Tadorna tadorna Ànec blanc No Accidental De pas
Anas penelope Ànec xiulaire No Accidental De pas
Anas strepera Ànec griset No Accidental De pas
Anas crecca Xarxet comú No Accidental Sedentari i hivernant - NC Annex II/1 - VU VU Anas platyrhynchos Ànec coll-verd Sí Molt comú Sedentari
Aythia ferina Morell cap roig No Accidental De pas
Pandion haliaetus Àliga pescadora No Rar De pas A IE Annex I - CR NE Falco tinnunculus Xoriguer comú Sí Escàs Sedentari
Falco subbuteo Falcó mostatxut No Rar Estival C IE Annex I - NT NT Falco peregrinus Falcó peregrí No Rar Sedentari i hivernant
Pernis apivorus Aligot vesper No Accidental De pas
Milvus migrans Milà negre No Accidental De pas C IE Annex I - NT VU Circaetus gallicus Àliga marcenca No Rar Estival
Circus aeruginosus Arpella No Accidental De pas
Accipiter gentilis Astor No Accidental
Accipiter nisus Esparver No Accidental
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 176
LLEI DIR. AUS ESPÈCIE NOM COMÚ REPR. ABUNDÀNCIA FENOLOGIA CNEA IUCN LR 02 ACN02 22/2003 RD439/90 Buteo buteo Aligot ? Comú Sedentari i hivernant
Alectoris rufa Perdiu roja Sí Escàs Sedentari
Coturnix coturnix Gótllera No Accidental De pas
Phasianus colchicus Faisà Sí Escàs Sedentari
Grus grus Grua vulgar No Accidental De pas
Gallinula chloropus Polla d'aiga Sí Comú Sedentari
Fulica atra Fotja No Accidental De pas
Charadrius dubius Corriol petit Sí Escàs Estival
Vanellus vanellus Fredeluga No Escàs Hivernant i de pas
Lymnocryptes minimus Becadell sord No Accidental De pas
Gallinago gallinago Becadell comú No Comú Hivernant i de pas - NC Annex II/0 - EN NE Scolopax rusticola Becada No Poc comú Hivernant
Numenius arquata Becut No Accidental De pas
Tringa totanus Gamba roja vulgar No Accidental De pas
Tringa nebularia Gamba verda No Accidental De pas
Tringa ochropus Xivita No Rar De pas
Tringa glareola Valona No Rar De pas
Tringa hypoleucos Xivitona No Rar De pas
Himantopus himantopus Cames-llargues No Accidental De pas C IE Annex I - - LC Burhinus oedicnemus Torlit No Accidental De pas C IE Annex I - VU VU Larus ridibundus Gavina vulgar No Rar Hivernant
Larus michaelis Gavià de potes grogues ? Comú Sedentari
Columba livia Colom Sí Molt comú Sedentari
Columba palumbus Tudó Sí Molt comú Sedentari
Streptopelia decaocto Tòrtora turca ? Molt comú Sedentari
Streptopelia turtur Tórtora ? Rar Estival C - Annex I - VU VU Myiopsitta monachus Cotorreta de pit gris No Rar Sedentari
Psittacula krameri Cotorra de Kramer No Rar Sedentari
Trichoglossus haematodus Lori arc iris de cap blau No Accidental Sedentari
Meropsittacus undulatus Periquito No Rar Sedentari
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 177
LLEI DIR. AUS ESPÈCIE NOM COMÚ REPR. ABUNDÀNCIA FENOLOGIA CNEA IUCN LR 02 ACN02 22/2003 RD439/90 Cuculus canorus Cucut Sí Comú Estival
Otus scops Xot Sí Comú Estival
Bubo bubo Duc No Rar Sedentari
Athene noctua Mussol comú Sí Comú Sedentari
Strix aluco Gamarús Sí Comú Sedentari
Asio otus Mussol banyut No Accidental Hivernant
Tyto alba Xibeca No Extingit? Sedentari
Caprimulgus europaeus Enganyapastors Sí Rar Estival
Caprimulgus ruficollis Siboc Sí Rar Estival
Apus apus Falciot negre Sí Molt comú Estival
Alcedo atthis Blauet Sí Comú Sedentari C IE Annex I - NT VU Merops apiaster Abellarol Sí Comú Estival
Upupa epops Puput Sí Rar Sedentari i estival
Jynx torquilla Colltort Sí Rar Estival
Picus viridis Picot verd Sí Comú Sedentari
Dendrocopos major Picot garser gros Sí Rar Sedentari
Dendrocopos minor Picot garser petit Sí Escàs Sedentari
Ptyonoprogne rupestris Roquerol No Escàs Hivernant
Hirundo rustica Oreneta vulgar Sí Molt comú Estival
Delichon urbicum Oreneta cuablanca ? Rar Estival
Galerida cristata Cogullada vulgar No Rar Sedentari
Lullula arborea Cotoliu Rar Hivernant
Alauda arvensis Alosa vulgar No Rar Hivernant
Anthus pratensis Titella No Rar Hivernant
Motacilla flava Cuereta groga No Rar De pas
Motacilla cinerea Cuereta torrentera Sí Molt comú Sedentari
Motacilla alba alba Cuereta blanca vulgar Sí Comú Sedentari i hivernant
Motacilla alba yarrelii Cuereta blanca endolada No Rar Hivernant
Lanius senator Capsigrany No Accidental Estival
Troglodytes troglodytes Cargolet Sí Molt comú Sedentari
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 178
LLEI DIR. AUS ESPÈCIE NOM COMÚ REPR. ABUNDÀNCIA FENOLOGIA CNEA IUCN LR 02 ACN02 22/2003 RD439/90 Cinclus cinclus Merla d'aigua No Rar De pas D IE - - NT NT Prunella modularis Pardal de bardissa Comú Hivernant
Erithacus rubecula Pit-roig Sí Molt comú Sedentari
Luscinia megarhynchos Rossinyol Sí Molt comú Estival
Phoenicurus ochruros Cotxa fumada Comú Hivernant
Phoenicurus phoenicurus Cotxa cua-roja No Comú De pas
Saxicola rubetra Bitxac rogenc Escàs De pas
Saxicola torquatus Bitxac comú Escàs Sedentari
Turdus merula Merla Sí Molt comú Sedentari
Turdus philomelos Tord comú Sí Comú Sedentari i hivernant
Turdus iliacus Tord ala-roig No Rar Hivernant
Turdus viscivorus Griva No Escàs Hivernant
Cettia cetti Rossinyol bord Sí Molt comú Sedentari
Cisticola juncidis Trist Sí Escàs? Sedentari
Acrocephalus scirpaeus Boscarla de canyar No Rar De pas
Acrocephalus arundinaceus Balquer Sí Poc comú Estival
Locustella naevia Boscaler pintat gros No Rar De pas
Locustella luscinioides Boscaler comú No Rar De pas
Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar Sí Molt comú Estival
Sylvia undata Tallareta cuallarga No Escàs De pas
Sylvia cantillans Tallarol de garriga Sí Escàs Estival
Sylvia melanocephala Tallarol capnegre Sí Comú Estival
Sylvia hortensis Tallarol emmascarat Rar Estival
Sylvia borin Tallarol gros Sí Escàs Estival
Sylvia atricapilla Tallarol de casquet Sí Molt comú Sedentari
Sylvia curruca Tallarol xerraire No Accidental De pas
Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Sí Rar Estival i de pas
Phylloscopus collybita Mosquiter comú Sí Comú Sedentari i hivernant
Phylloscopus trochilus Mosquiter de passa No Rar De pas
Regulus ignicapillus Bruel Sí Comú Sedentari
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 179
LLEI DIR. AUS ESPÈCIE NOM COMÚ REPR. ABUNDÀNCIA FENOLOGIA CNEA IUCN LR 02 ACN02 22/2003 RD439/90 Muscicapa striata Papamosques gris Sí Escàs Estival
Ficedula hypoleuca Mastegatatxes ? Escàs De pas
Garrulus glandarius Gaig ? Comú Sedentari
Pica pica Garsa Sí Molt comú Sedentari
Corvus monedula Gralla No Rar Sedentari
Corvus corone corone Cornella negra No Rar Sedentari
Corvus corax Corb No Rar Hivernant
Parus palustris Mallerenga d'aigua No Rar Hivernant
Parus cristatus Mallerenga emplomallada Sí Escàs Sedentari i hivernant
Parus caeruleus Mallerenga blava Sí Molt comú Sedentari i hivernant
Parus major Mallerenga carbonera Sí Molt comú Sedentari i hivernant
Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga Sí Comú Sedentari i hivernant
Remiz pendulinus Teixidor Sí Rar Estival
Sitta europaea Picasoques blau No Accidental
Certhia brachydactyla Raspinell comú Sí Comú Sedentari i hivernant
Emberiza citrinella Verderola No Rar Hivernant
Emberiza cirlus Gratapalles ? Rar Sedentari i hivernant
Emberiza cia Sit negre No Rar Hivernant
Emberiza schoeniclus Repicatalons No Rar Hivernant D IE - - VU CR Fringilla coelebs Pinsà comú No Comú Hivernant
Fringilla montifringilla Pinsà mec No Rar Hivernant
Serinus serinus Gafarró Sí Comú Sedentari
Carduelis chloris Verdum Sí Comú Sedentari
Carduelis carduelis Cardina Sí Comú Sedentari
Carduelis spinus Lluer No Comú Hivernant
Carduelis cannabina Passerell comú No Poc comú Hivernant
Pyrrhula pyrrhula Pinsà borroner No Rar Hivernant
Coccothraustes coccothraustes Durbec No Escàs Hivernant
Passer domesticus Pardal comú Sí Comú Sedentari
Passer montanus Pardal xarrec Sí Comú Sedentari
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 180
LLEI DIR. AUS ESPÈCIE NOM COMÚ REPR. ABUNDÀNCIA FENOLOGIA CNEA IUCN LR 02 ACN02 22/2003 RD439/90 Sturnus vulgaris Estornell vulgar Sí Molt comú Sedentari i hivernant
Oriolus oriolus Oriol Sí Comú Estival
MAMÍFERS LLEI DIR. HÀB. C. ESPÈCIE NOM COMÚ REPR. ABUNDÀNCIA OBS. CNEA IUCN LR 02 22/2003 92/43/CEE BERNA Erinaceus europaeus Eriçó fosc Sí Molt comú
Suncus etruscus Musaranya nana Sí Comú
Crocidura russula Musaranya comuna Sí Comú
Talpa europaea Taup Sí Rar
Rhinolophus ferrumequinum Ratpenat de ferradura gran No Escàs C NC Annex IV II LC NE
Rhinolophus hipposideros Ratpenat de ferradura petit No Rar C NC Annex IV II LC NE
Pipistrellus pipistrellus Ratpenat pipistrel·la comuna Sí Molt comú
Pipistrellus pygmaeus Ratpenat pipistrel·la nana Sí Comú
Pipistrellus kuhlii Ratpenat pipistrel·la de vores clares ? ?
Eptesicus serotinus Ratpenat dels graners Sí Comú
Myotis daubentonii Ratpenat d'aigua ? Comú C IE Annex IV II LC NE
Nyctalus leisleri Nòctul petit ? Rar Citat a prop C Annex IV II LR NT
Plecotus austriacus Orellut gris ? Escàs C Annex IV II LR NT
Homo sapiens sapiens Home
Canis familiaris Gos No Molt comú Asilvestrat
Vulpes vulpes Guilla ? Rar
Mustela nivalis Mostela ? Rar?
Mustela vison Visó americà Sí Comú Introduït
Mustela putorius Turó No Extingit - VU Annex V III LC
Martes foina Gorja blanc ? Rar?
Meles meles Teixó Sí Escàs
Lutra lutra Llúdria Sí Escàs Reintroduïda A IE Annex II, IV II NT NT
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 181
LLEI DIR. HÀB. C. ESPÈCIE NOM COMÚ REPR. ABUNDÀNCIA OBS. CNEA IUCN LR 02 22/2003 92/43/CEE BERNA Genetta genetta Geneta Sí Rar Introduït
Felis catus Gat domèstic Sí Escàs
Sus scrofa Senglar No Escàs
Capreolus capreolus Cabirol ? Escàs En expansió
Arvicola sapidus Rata d'aigua ? Extingida - NC - - VU VU
Microtus agrestis Talpó muntanyenc Sí Comú
Microtus duodecimcostatus Talpó comú Sí Molt comú
Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc Sí Molt comú
Rattus norvegicus Rata comuna Sí Comú
Mus spretus Ratolí mediterrani Sí Comú?
Mus domesticus Ratolí casolà Sí Comú?
Lepus europaeus Llebre europea ? Extingit?
Oryctolagus cuniculus Conill Sí Comú
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 182
ANNEX III. Fitxes resum de les actuacions
ACTUACIÓ T2.1. Control de vegetació exòtica invasora: ailant (Ailanthus altissima)
Objecte Control d’ailants (Ailanthus altissima) Any d’execució 2011 Referència a les actuacions del LIFE C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació Localització: A l’extrem oest de l’àmbit, en concret a les Sorreres de Salt, a l’oest del tallafoc de la línia elèctrica de la xarxa d’alta tensió i al centre del prat sec proper al Camí del Pas d’en Prat Superfície afectada: 782 m2 + 236 m2
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 183
ACTUACIÓ T2.1. Control de vegetació exòtica invasora: ailant (Ailanthus altissima)
Afectacions i elements limitants A l’extrem oest de l’àrea d’actuació es troba una línia elèctrica que, tot i no limitar en cap moment la possibilitat d’execució de l’actuació, pot representar un focus de reinfestació. Per tant, caldrà realitzar un seguiment d’aquesta zona periòdicament per tal d’eliminar possibles plançons abans que representin una nova amenaça.
Descripció de l’actuació Eliminació de l’ailant Eliminació de l’ailant (Ailanthus altissima) mitjançant una combinació de mètodes manuals i químics, depenent del port del peu. Tot i que la intervenció amb mitjans químics es planteja com una opció d’última elecció, es considera que en el cas d’aquesta espècie és la única manera de garantir una intervenció efectiva en el cas dels peus que ja han desenvolupat un sistema radicular potent. Els peus d’ailant de diàmetre inferior a 2 cm s’eliminaran manualment mitjançant una arrancada amb arrel inclosa. També s’eliminaran aquells peus de diàmetre superior que siguin susceptibles d’arrencada, arrel inclosa, donades les condicions del terreny o del peu. Els peus de diàmetre superior a 2 cm que no siguin susceptibles d’arrencada es tractaran amb fitocides sistèmics entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45 graus i s’injectarà glifosat al 100% de concentració. Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a planta de biomassa per a la seva revalorització. Es realitzarà una inspecció anual per tal de monitoritzar la zona tractada i eliminar manualment els possibles nous plançons i rebrots mitjançant arrencada amb arrel. Estudis sobre l’eliminació d’aquesta espècie, i mitjançant aquest tractament, realitzats a Virgínia (EUA) constaten la recolonització per part d’espècies autòctones sense necessitat de ressembra. Seguiment i manteniment Es realitzarà una inspecció anual per tal de monitoritzar la zona tractada i eliminar manualment els possibles nous plançons mitjançant arrencada amb arrel.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 184
ACTUACIÓ T2.1. Control de vegetació exòtica invasora: ailant (Ailanthus altissima)
Temporització de l’actuació
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Eliminació manual
Aplicació de fitocides
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Tallada dels exemplars morts
Control i arrencada de plançons
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Control i arrencada de plançons
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de m2 1018 1 0,22 221,99 flora al·lòctona. Tallada de peus de diàmetre superior als 20 m2 1018 1 0,07 73,32 cm i densitat propera als 600 peus/ha Control i arrencada de plançons de flora m2 1018 1 0,04 44,46 al·lòctona. Restauració dels accessos temporals creats m 300 1 2,11 633,99 per al desembosc Subtotal 1 973,76 13 % despeses generals 126,59 6 % benefici industrial 58,43 Subtotal 2 1158,77 3% coordinació de seguretat i salut 34,76 Subtotal 3 1193,54 18 % IVA 214,84 TOTAL 1408,37
Agents implicats: Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 185
ACTUACIÓ T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera
Objecte Control del canyar i substitució del mateix per bosc de ribera, amb actuacions diverses per comparar la viabilitat de diferents opcions Any d’execució 2011 Referència a les actuacions del LIFE C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C2. Millora forestal dels boscos al·luvials i altres boscos d’interès C3. Reforestació d’hàbitats de bosc de ribera C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica D1. Taulells d’anuncis, cartells i senyalització direccional d’itineraris Àmbit d’actuació Localització: Al costat oest de l’autopista, entre el riu i el del Camí del Pas d’en Prat i a l’alçada dels Tres Pins Superfície afectada: 6828 m2
Afectacions i elements limitants No n’hi ha
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 186
ACTUACIÓ T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera
Descripció de l’actuació S’actuarà puntualment sobre el canyar que es troba entre petits retalls de bosc de ribera, i es plantaran en el seu lloc espècies afins a la comunitat ja existent. Es proposa la realització de l’actuació mitjançant quatre sistemes diferents, a aplicar en sectors diferenciats, per tal que el seguiment posterior determini el tractament més eficient en aquestes condicions. Donada la ubicació de l’actuació, seguint parcialment el camí, s’ubicarà un cartell divulgatiu sobre l’actuació i el projecte LIFE. Sistema 1 S’aplicarà de manera experimental en una superfície de 1000 m2. Consistirà en la retirada total del canyar amb retroexavadora i eliminació de rizomes, i la plantació a posteriori del bosc de ribera. Eliminació de canyar Eliminació mecànica del canyar mitjançant retroexcavadora, treballant fins a una fondària de 0,5 m per tal d’eliminar els rizomes, previ esbrossat amb tractor amb braç desbrossador. Les restes es portaran a abocador autoritzat. Reforestació Es plantaran àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor) i freixes (Fraxinus angustifolia) en funció de les espècies presents en l’entorn immediat. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter a raó de 600 peus/ha, o bé amb planta de viver: estaques en el cas dels àlbers i planta a arrel nua de dues sabes per a oms i freixes. El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. En el cas que el canyar es regeneri ràpidament al voltant de les plàntules abans que aquestes assoleixin un port suficient, caldrà arrencar-lo manualment en un estadi molt incipient per evitar l’ombra i l’ofegament dels plançons. Es realitzarà un reg en el moment de la plantació. Sistema 2 S’aplicarà de manera experimental en una superfície de 4689 m2. Consistirà en l’eliminació del canyar mitjançant estassades successives i la plantació del bosc de ribera, esperant que els peus arboris generin ombra sobre el canyar i en limitin d’aquesta manera el desenvolupament. Eliminació parcial de canyar Eliminació del canyar mitjançant estassades successives: s’estassarà 4 cops l’any durant 3 anys. Les restes es transportaran a abocador autoritzat. Reforestació Plantació d’àlbers, oms i freixes en funció de les espècies presents en l’entorn immediat. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 187
ACTUACIÓ T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera mateix riu Ter, a raó de 600 peus/ha, o bé planta de viver: estaques per als àlbers, i plançó a arrel nua de dues sabes per als oms i freixes. El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. Les plàntules d’àlber són heliòfiles, i per tant només es plantaran quan es pugui assegurar una insolació mínima que permeti un creixement eficient. En el cas que el canyar es regeneri ràpidament al voltant de les plàntules abans que aquestes assoleixin un port suficient, caldrà estassar-lo per evitar l’ombra i l’ofegament dels plançons. Per la seva banda, l’om i el freixe toleren una certa ombra, però en cap cas la manca d’insolació. Per tant, tot i no ser tant exigents, també caldria aplicar-los el mateix principi. Es realitzarà un reg en el moment de la plantació. Sistema 3 S’aplicarà de manera experimental en una superfície de 500 m2. Consistirà en l’estassada del canyar i el recobriment de la zona estassada amb un plàstic d’alta resistència durant 5 mesos i 1 any. Posteriorment es reforestarà la zona. Eliminació de canyar Estassada del canyar, mirant d’arranar al màxim el tall respecte el terra. Les restes es transportaran a abocador autoritzat. Cobertura immediata (just el mateix dia de l’estassada) de la zona amb feltre de polipropilè (tipus geotèxtil) de 300 g/m2, amb fixació mecànica (tirant-hi terra a sobre). Es dividirà l’espai en 2 zones diferenciades, per tal de treure el plàstic de les tres zones en moments diferents: 5 mesos i 1 any. En tots els casos, després de la retirada del plàstic, es realitzarà una reforestació. Reforestació Plantació d’àlbers, oms, i freixes en funció de les espècies presents en l’entorn immediat. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, a raó de 600 peus/ha, o bé amb plançons a arrel nua de dues sabes procedents de viver. El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. Es realitzarà un reg en el moment de la plantació. Per a tots els sistemes d’actuació Seguiment i manteniment Es realitzarà un seguiment de l’evolució dels plançons i del canyar en cada cas, per tal de determinar el sistema de treball més eficient en aquest entorn. Durant el primer any després de la plantació, es realitzaran 2 regs: un en el moment de la plantació i un segon a l’estiu. Es valorarà la necessitat de reposició de marres dos anys després de la plantació inicial. Panell divulgatiu S’ubicarà un panell divulgatiu sobre l’actuació i el LIFE en general al camí. Consistent en un
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 188
ACTUACIÓ T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera taulell de 40x 40 cm muntat sobre dos pals de fusta tractada de 2,5 m d’alçada. Temporització de l’actuació
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Col·locació del panell divulgatiu
Sistema 1
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Eliminació inicial del canyar
Reforestació
Reg
Estassada selectiva de canyar
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Arrencada de rebrots de canya
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Arrencada de rebrots de canya
Reposició de marres
Reg
Sistema 2
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Estassada del canyar
Reforestació
Reg
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 189
ACTUACIÓ T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Estassada del canyar
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Estassada del canyar
Reposició de marres
Reg
Sistema 3
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Estassada del canyar
Col·locació del plàstic a tota la zona (Immediat)
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Treure el plàstic (parcial)
Reforestació
Reg
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Treure el plàstic restant
Reforestació
Reg
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 190
ACTUACIÓ T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Istal·lació d'un panell de 40x40 cm amb u impressió de vinil a una cara, muntat sobre 2 1 1 573,19 573,19 pals de fusta de 2,5 metres d'alt Restauració dels accessos temporals creats m 574 1 2,11 1213,03 per al desembosc Sistema 1 Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de canyes, amb tractor amb m2 1000 1 0,25 253,14 esbrossadora de martells. Excavació del terreny fins a una fondaria de m3 500 1 5,74 2868,05 0,5 m, amb retroexcavadora Desemosc i transport a planta de m3 compostage de residus vegetals especials 200,0 1 24,00 4800,00 amb una densitat 0,75 t/m3 Obertura mecànica de sots amb barrena u 63 1 0,92 57,66 helicoidal de 0.5 m. de diàmetre i 1 m. Plantació manual de Fraxinus angustifolia u 19 1 2,73 51,20 d'una saba en AF Plantació manual d'Ulmus minor d'una saba u 19 1 3,19 59,83 en contenidor de 2L Plantació manual de Populus alba d'una saba u 25 1 3,19 79,77 en contenidor de 2L Reposició manual de marres de Fraxinus u 4 1 3,98 14,94 angustifolia u Reposició manual de marres d'Ulmus minor 4 1 3,98 14,94 u Reposició manual de marres de Populus alba 5 1 3,98 19,92 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant m3 cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i 3,13 3 19,13 179,38 transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Control i arrencada de plançons de flora m2 1000 1 0,04 43,68 al·lòctona. Subtotal 1 8442,50 13 % despeses generals 1097,53 6 % benefici industrial 506,55 Subtotal 2 10046,58 3% coordinació de seguretat i salut 301,40 Subtotal 3 10347,97 18 % IVA 1862,64 TOTAL 12210,61 Sistema 2 Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de canyes, amb tractor amb m2 4689 1 0,25 1186,97 esbrossadora de martells Obertura mecànica de sots amb barrena u 293 1 0,92 270,37 helicoidal de 0.5 m de diàmetre i 1 m
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 191
ACTUACIÓ T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera
Plantació manual de Fraxinus angustifolia u 88 1 2,73 240,10 d'una saba en AF Plantació manual d'Ulmus minor d'una saba u 88 1 3,19 280,54 en contenidor de 2L Plantació manual de Populus alba d'una saba u 117 1 3,19 374,05 en contenidor de 2L Reposició manual de marres de Fraxinus u 18 1 3,98 70,04 angustifolia u Reposició manual de marres d'Ulmus minor 18 1 3,98 70,04 u Reposició manual de marres de Populus alba 23 1 3,98 93,38 Manteniment de desbrossada de canyes, m2 amb tractor amb braç amb esbrossadora de 4689 12 0,08 4510,50 martells. Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant mu cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i 14,65 3 19,13 841,11 transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Subtotal 1 7937,10 13 % despeses generals 1031,82 6 % benefici industrial 476,23 Subtotal 2 9445,15 3% coordinació de seguretat i salut 283,35 Subtotal 3 9728,51 18 % IVA 1751,13 TOTAL 11479,64 Sistema 3 Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de canyes, amb tractor amb m2 500 2 0,25 253,14 € esbrossadora de martells. Recobriment del terreny amb geotèxtil de m2 500 1 6,71 3.356,66 € 300 g/m2 Retirada de recobriment de geotèxtil de 300 m2 500 1 1,33 663,44 € g/m2 Obertura mecànica de sots amb barrena u 31 1 0,92 28,83 € helicoidal de 0.5 m de diàmetre i 1 m Plantació manual de Fraxinus angustifolia u 9 1 2,73 25,60 € d'una saba en AF Plantació manual d'Ulmus minor d'una saba u 9 1 3,19 29,91 € en contenidor de 2L Plantació manual de Populus alba d'una saba u 13 1 3,19 39,89 € en contenidor de 2L Reposició manual de marres de Fraxinus u 2 1 3,98 7,47 € angustifolia u Reposició manual de marres d'Ulmus minor 2 1 3,98 7,47 € u Reposició manual de marres de Populus alba 3 1 3,98 9,96 € Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant m3 cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i 1,56 3 19,13 89,69 € transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 192
ACTUACIÓ T2.2. Control de la canya (Arundo donax) i plantació de bosc de ribera
Subtotal 1 4512,06 13 % despeses generals 586,57 6 % benefici industrial 270,72 Subtotal 2 5369,35 3% coordinació de seguretat i salut 161,08 Subtotal 3 5530,43 18 % IVA 995,48 TOTAL 6525,91 TOTAL T2.2 32716,87
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 193
ACTUACIÓ T2.3. Control d’espècies exòtiques invasores: canya (Arundo donax), robínia (Robinia pseudoacacia) i ailant (Ailanthus altissima) i plantació d’àlbers (Populus alba) Objecte Recuperació de la vegetació autòctona mitjançant una actuació dràstica sobre les diferents espècies al·lòctones (Arundo donax, Robinia pseudoacacia, Ailanthus altissima) i reforestació amb àlbers (Populus alba) Any d’execució 2011 Referència a les actuacions del LIFE C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C3. Reforestació d’hàbitats de bosc de ribera C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació Localització: Al costat oest de l’autopista i hi limita directament Superfície afectada: 16176 m2
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 194
ACTUACIÓ T2.3. Control d’espècies exòtiques invasores: canya (Arundo donax), robínia (Robinia pseudoacacia) i ailant (Ailanthus altissima) i plantació d’àlbers (Populus alba) Afectacions i elements limitants El límit est de l’àrea d’actuació es podrà veure afectada durant el termini del projecte LIFE per les obres d’ampliació de l’autopista. No directament, ja que la infraestructura no afectarà la zona, però sí indirectament durant el termini d’execució de les obres. El planejament urbanístic ja preveu aquesta afectació i servitud d’autopista.
Descripció de l’actuació Eliminació de canyar, acàcies i ailants La canya s’estassarà mecanicament i aquest procediment es repetirà tres vegades l’any per controlar el seu desenvolupament. Amb aquest procediment no s’aconseguirà eliminar el canyar però permetrar afavorir els peus de la reforestàció i la regeneració de l’arbrat en front de les canyes. Eliminació de l’ailant (Ailanthus altissima) mitjançant una combinació de mètodes manuals i químics, depenent del port del peu. Tot i que la intervenció amb mitjans químics es planteja com una opció d’última elecció, es considera que en el cas d’aquesta espècie és la única manera de garantir una intervenció efectiva en el cas dels peus que ja han desenvolupat un sistema radicular potent. Els peus d’ailant de diàmetre inferior a 2 cm s’eliminaran manualment mitjançant una arrancada amb arrel inclosa. També s’eliminaran aquells peus de diàmetre superior que siguin susceptibles d’arrencada, arrel inclosa, donades les condicions del terreny o del peu. Els peus de diàmetre superior a 2 cm que no siguin susceptibles d’arrencada es tractaran amb fitocides sistèmics entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45 graus i s’injectarà glifosat al 100% de concentració. L’eliminació de robínies es realitzarà amb fitocides i amb aplicació basal localitzada, per evitar la deriva del producte i la seva afectació a la resta de la vegetació de la zona. Els arbres es tractaran entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45° i s’injectarà entre 1 i 2 ml del producte fitocida triclopir al 100% de concentració i de tal forma que s’asseguri que el producte no degoteja fora les incisions.
Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a planta de biomassa per a la seva revalorització.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 195
ACTUACIÓ T2.3. Control d’espècies exòtiques invasores: canya (Arundo donax), robínia (Robinia pseudoacacia) i ailant (Ailanthus altissima) i plantació d’àlbers (Populus alba) Reforestació Es reforestarà tota l’àrea en la que s’hagi eliminat la vegetació al·lòctona, mitjançant la plantació d’àlbers a raó de 600 peus/ha. El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, o bé estaques procedents de viver. Es realitzarà un reg en el moment de la plantació. Seguiment i manteniment Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots de canya, ailant i falsa acàcia, i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual. Es realitzaran 2 regs: un immediatament després de la plantació i un segon a l’estiu. Es valorarà la necessitat de reposició de marres un o dos anys després de la plantació inicial.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 196
ACTUACIÓ T2.3. Control d’espècies exòtiques invasores: canya (Arundo donax), robínia (Robinia pseudoacacia) i ailant (Ailanthus altissima) i plantació d’àlbers (Populus alba) Temporització de l’actuació
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Eliminació manual d’acàcies i ailants
Eliminació del canyar
Aplicació de fitocides
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Tallada dels exemplars morts
Control i arrencada de plançons
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Plantació
Reg
Reposició de marres
Control i arrencada de plançons
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 197
ACTUACIÓ T2.3. Control d’espècies exòtiques invasores: canya (Arundo donax), robínia (Robinia pseudoacacia) i ailant (Ailanthus altissima) i plantació d’àlbers (Populus alba) Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de m2 6585,60 1 0,22 1436,06 flora al·lòctona. Tallada de peus de diàmetre superior als 20 m2 6585,60 1 0,07 474,33 cm i densitat propera als 600 peus/ha Desbrossada de canyes, amb tractor amb m2 braç amb capçal desbrossador d’1,5 metres 9878,40 1 0,25 2500,62 d’amplada. Obertura mecànica de sots amb barrena u 1029 1 0,92 949,33 helicoidal de 0.5 m. de diàmetre i 1 m. Plantació manual de Populus alba de dues u 1029 1 3,77 3880,26 sabes en contenidor de 3L u Reposició manual de marres de Populus alba 206 1 3,98 819,72
Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant u cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i 51,45 3 19,13 2953,30 transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Manteniment de desbrossada de canyes, m2 amb tractor amb braç amb esbrossadora de 9878,40 12 0,08 9502,35 martells. Control i arrencada de plançons de flora m2 6585,6 1 0,04 287,64 al·lòctona Restauració dels accessos temporals creats m 712 1 2,11 1504,67 per al desembosc Subtotal 1 24308,26 13 % despeses generals 3160,07 6 % benefici industrial 1458,50 Subtotal 2 28926,83 3% coordinació de seguretat i salut 867,80 Subtotal 3 29794,64 18 % IVA 5363,03 TOTAL 35157,67
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 198
ACTUACIÓ T2.4. Control de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i plantació de bosc de ribera Objecte Eliminació dels plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia)de primera línia d’aigua i reforestació amb espècies de ribera Any d’execució 2011 Referència a les actuacions del LIFE C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C3. Reforestació d’hàbitats de bosc de ribera C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació Localització: Al costat oest de l’autopista, formant claps dispersos i un clap més gran a la cruïlla del Camí del Pas d’en Prat. Superfície afectada: 4408 m2
Afectacions i elements limitants Aquesta actuació es situa just a la riba del Ter. Aquest fet limita el tipus de tractaments a emprar per a l’eliminació d’espècies al·lòctones invasores. Descripció de l’actuació Eliminació de plàtans
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 199
ACTUACIÓ T2.4. Control de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i plantació de bosc de ribera Els plàtans s’eliminaran mitjançant la tala del peu, tallant la soca en forma de cassoleta i fent incisions per tal d’afavorir el podriment de la soca i reduir l’aparició de rebrots. La recollida de les restes vegetals la realitzarà una empresa especialitzada en biomassa. Reforestació Es reforestarà realitzarà mitjançant la plantació de salzes (Salix alba) i verns (Alnus glutinosa) a raó de 600 peus/ha. El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. La plantació es realitzarà entre els mesos de gener i febrer. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, o bé amb plançons a arrel nua de dues sabes procedents de viver. Es realitzarà un reg en el moment de la plantació. Seguiment i manteniment Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots de plàtan i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual. Es realitzaran 3 regs: un immediatament després de la plantació i dos més a l’estiu. Es valorarà la necessitat de reposició de marres un o dos anys després de la plantació inicial.
Temporització de l’actuació
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Eliminació de plàtans
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Reforestació
Reg
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Reposició de marres
Reg
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 200
ACTUACIÓ T2.4. Control de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i plantació de bosc de ribera
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Tallada de peus de diàmetre superior als 20 m2 4408 1 0,07 317,48 cm i densitat propera als 600 peus/ha Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada m2 entre 0,8 i 1,5 metres, amb de brossadora 4408 1 0,23 1027,37 manual de braç amb capçal de fil o disc. Obertura mecànica de sots amb barrena u 276 1 0,92 254,17 helicoidal de 0.5 m. de diàmetre i 1 m. Plantació manual d'Alnus glutinosa d'una u 165 1 3,17 524,15 saba en contenidor de 2L Plantació manual de Salix alba de d'una saba u 110 1 3,17 349,43 en contenidor de 2L Reposició manual de marres d'Alnus u 33 1 3,88 128,37 glutinosa u Reposició manual de marres de Salix alba 22 1 3,88 85,58 Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant u cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i 13,775 3 19,13 790,70 transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Restauració dels accessos temporals creats m 860 1 2,11 1817,44 per al desembosc Subtotal 1 5294,71 13 % despeses generals 688,31 6 % benefici industrial 317,68 Subtotal 2 6300,71 3% coordinació de seguretat i salut 189,02 Subtotal 3 6489,73 18 % IVA 1168,15 TOTAL 7657,88
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 201
ACTUACIÓ T2.5. Millora de l’entorn de la bassa dels Tritons, plantació de vern (Alnus glutinosa) Objecte Naturalització de l’entorn de la bassa dels Tritons Any d’execució 2012 Referència a les actuacions del LIFE C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C2. Millora forestal dels boscos al·luvials i altres boscos d’interès C3. Reforestació d’hàbitats de bosc de ribera C5. Recuperació de zones d’inundació temporal C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació Localització: A l’oest de l’autopista, a uns 280 m a l’oest d’aquesta i molt a prop de la cruïlla del Camí del Pas d’en Prat amb el camí que arriba fins al canal de la Maçana Superfície afectada: 195 m2
Afectacions i elements limitants No n’hi ha Descripció de l’actuació
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 202
ACTUACIÓ T2.5. Millora de l’entorn de la bassa dels Tritons, plantació de vern (Alnus glutinosa) L’entorn de la bassa dels Tritons es troba ruderalitzat, amb bardissa, pollancres i algunes canyes. Eliminació de canya L’eliminació de les canyes es realitzarà mitjançant estassades successives: s’estassarà 6 vegades l’any durant 2 anys. Les restes es trituraran en la mateixa zona d’actuació. Estassada de la bardissa Es realitzarà una estassada selectiva de la bardissa per tal d’obrir espai però sense eliminar-la. S’estassarà un màxim d’un 50% del seu recobriment inicial. Reforestació Es reforestarà el perfil immediat de la bassa amb vern (Alnus glutinosa) a raó de 600 peus/ha. El marc de plantació no serà regular, sinó que es realitzarà en funció de les característiques del sòl i es buscarà la naturalitat en la distribució espacial. La plantació es realitzarà entre els mesos de gener i febrer. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, o bé amb plançons a arrel nua de dues sabes procedents de viver. Es realitzarà un reg en el moment de la plantació. Seguiment i manteniment Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots d’espècies exòtiques invasores i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual. Es realitzaran 2 regs: un immediatament després de la plantació i un segon a l’estiu. Es valorarà la necessitat de reposició de marres dos anys després de la plantació inicial.
Temporització de l’actuació
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Estassada del canyar
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Estassada del canyar
Reforestació
Reg
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 203
ACTUACIÓ T2.5. Millora de l’entorn de la bassa dels Tritons, plantació de vern (Alnus glutinosa)
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada m2 entre 0,8 i 1,5 metres, amb desbrossadora 195 2 0,23 90,90 manual de braç amb capçal de fil o disc m3 Excavació del terreny amb retroexcavadora 10 1 5,74 57,36 Obertura mecànica de sots amb barrena u 12 1 0,92 11,24 helicoidal de 0.5 m de diàmetre i 1 m Plantació manual d'Alnus glutinosa de dues u 12 1 3,67 44,74 sabes en contenidor de 3L Reposició manual de marres d'Alnus u 2 1 3,88 9,47 glutinosa Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant u cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i 0,61 3 19,13 34,98 transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Subtotal 1 248,69 13 % despeses generals 32,33 6 % benefici industrial 14,92 Subtotal 2 295,94 3% coordinació de seguretat i salut 8,88 Subtotal 3 304,81 18 % IVA 54,87 TOTAL 359,68
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 204
ACTUACIÓ T2.6. Millora forestal de la freixeneda
Objecte Millora forestal d’una freixeneda Any d’execució 2011 Referència a les actuacions del LIFE C2. Millora forestal dels boscos al·luvials i altres boscos d’interès C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació Localització: A l’oest de l’autopista, entre la segona línia de bosc de ribera del Ter i el Camí del Pas d’en Prat a l’alçada del Pas d’en Prat i fins arribar als prats secs de les Sorreres de Salt Superfície afectada: 28 349 m2
Afectacions i elements limitants No n’hi ha
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 205
ACTUACIÓ T2.6. Millora forestal de la freixeneda
Descripció de l’actuació Millora forestal de freixeneda Aclarida selectiva de la freixeneda, afavorint els freixes per davant de pollancres i pinastres. Estassada selectiva per tal d’obrir espai i afavorir la regeneració de freixe. L’estassada es repetirà dos anys després per tal de reduir la competència al voltant de la regeneració.
Temporització de l’actuació
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Aclarida i estassada
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Estassada
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aclarida de selecció amb arbrat mitjanament m2 28349 1 0,06 1745,95 dens (400 - 800 peus/ha) Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada m2 entre 0,8 i 1,5 metres, amb desbrossadora 28349 1 0,23 6607,30 manual de braç amb capçal de fil o disc. Restauració dels accessos temporals creats m 1514 1 2,11 3199,54 per al desembosc Subtotal 1 11552,79 13 % despeses generals 1501,86 6 % benefici industrial 693,17 Subtotal 2 13747,82 3% coordinació de seguretat i salut 412,43 Subtotal 3 14160,25 18 % IVA 2548,85 TOTAL 16709,10
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 206
ACTUACIÓ T2.7. Control d’espècies exòtiques invasores: canya (Arundo donax) i robínia (Robinia pseudoacacia) Objecte Control de la canya i de robínies a la zona de Salt est Any d’execució 2011 Referència a les actuacions del LIFE C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació Localització: A Salt est, en dos claps propers Pla dels Socs Superfície afectada: 50 295 m2
Afectacions i elements limitants No n’hi ha
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 207
ACTUACIÓ T2.7. Control d’espècies exòtiques invasores: canya (Arundo donax) i robínia (Robinia pseudoacacia) Descripció de l’actuació L’actuació consisteix en l’eliminació mitjançant fitocides de les robínies i mitjançant mètodes mecànics del canyar. Es tractaran primer les robínies, per després procedir a l’eliminació mecànica del canyar. Eliminació de robínies L’eliminació de robínies es realitzarà amb fitocides i amb aplicació basal localitzada, per evitar la deriva del producte i la seva afectació a la resta de la vegetació de la zona. Els arbres es tractaran entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45 graus i s’injectarà glifosat al 100% de concentració. Es contempla la possibilitat d’utilitzar altres fitocides com el triclopir en el cas de les robínies, ja que experiències recents semblen indicar que el glifosat és poc efectiu amb aquesta planta. Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a planta de biomassa per a la seva revalorització. Eliminació de canyar Eliminació mecànica del canyar mitjançant retroexcavadora, treballant fins a una fondària de 0,5 m per tal d’eliminar els rizomes, previ esbrossat amb tractor amb braç desbrossador. Les restes es transportaran a abocador autoritzat. Seguiment i manteniment Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots de canya i falsa acàcia, i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 208
ACTUACIÓ T2.7. Control d’espècies exòtiques invasores: canya (Arundo donax) i robínia (Robinia pseudoacacia) Temporització de l’actuació
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Eliminació de robínies (fitocides)
Eliminació de canyes
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Tallada de robínies mortes
Arrencada de rebrots
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Arrencada de rebrots
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de m2 2251 1 0,22 490,90 flora al·lòctona Tallada de peus de diàmetre supe ior als 20 m2 2251 1 0,07 162,14 cm i densitat propera als 600 peus/ha Desbrossada de canyes, amb tr ctor amb m2 braç amb capçal desbrossador d’1,5 metres 7504 1 0,25 1899,56 d’amplada Manteniment de desbrossada de canyes, m2 amb tractor amb braç amb esbrossadora de 7504 12 0,08 7218,34 martells Control i arrencada de plançons de flora m2 2251 1 0,04 98,32 al·lòctona Subtotal 1 9869,26 13 % despeses generals 1283,00 6 % benefici industrial 592,16 Subtotal 2 11744,42 3% coordinació de seguretat i salut 352,33 Subtotal 3 12096,76 18 % IVA 2177,42 TOTAL 14274,17
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 209
ACTUACIÓ T2.8. Creació de basses temporànies al canal de la Maçana
Objecte Redacció d’una memòria valorada per a la creació d’una zona humida temporània abastida pel canal de la Maçana, amb reforestació de bosc de ribera, segons les presents indicacions Any d’execució 2010 Memòria valorada 2012 Execució de l’actuació Referència a les actuacions del LIFE A2. Elaboració de projectes executius de les accions de gestió proposades C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C3. Reforestació d’hàbitats de bosc de ribera C5. Recuperació de zones d’inundació temporal C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació
Localització: A 200 m a l’est de l’autopista, entre el canal de la Maçana i la Bassa dels Ànecs Superfície afectada: 3855 m2
Afectacions i elements limitants Obres, projectes previstos, línies elèctriques, o altres elements que puguin suposar un factor limitant a la planificació o execució de l’actuació.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 210
ACTUACIÓ T2.8. Creació de basses temporànies al canal de la Maçana
Descripció de l’actuació Redacció d’una memòria valorada, seguint les presents instruccions, per a la creació d’una bassa temporània abastida amb aigua del canal de la Maçana, sobre terrenys ocupats per espècies de vegetació exòtica invasora. Eliminació de canyar Eliminació del canyar situat a la zona de la bassa i a l’entorn immediat. En la zona de la bassa, el canyar s’eliminarà mitjançant retroexcavadora, previ esbrossat, alhora que s’excava la bassa. Es tindrà cura de retirar tots els rizomes per evitar una nova reinfestació. En l’entorn de la bassa, el canyar s’eliminarà mecànicament mitjançant retroexcavadora, treballant fins a una fondària de 0,5 m per tal d’eliminar els rizomes, previ esbrossat. Les restes es portaran a abocador autoritzat. Eliminació de robínies En la zona de la bassa l’eliminació de robínies es realitzarà per mitjans mecànics, tallant primer l’arbre i després dessocant amb retroexcavadora, alhora que s’excava la bassa. Es tindrà cura de retirar totes les soques i les arrels per evitar una nova reinfestació. A l’entorn de la bassa, l’eliminació de robínies es realitzarà amb i amb aplicació basal localitzada, per evitar la deriva del producte i la seva afectació a la resta de la vegetació de la zona. Els arbres es tractaran entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45 graus i s’injectarà glifosat al 100% de concentració. Es contempla la possibilitat d’utilitzar altres fitocides com el triclopir en el cas de les robínies, ja que experiències recents semblen indicar que el glifosat és poc efectiu amb aquesta planta. Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a planta de biomassa per a la seva revalorització. Creació de la bassa S’excavarà una bassa en la zona d’eliminació del canyar i les robínies segons el mapa i croquis adjunts. La cota superior de la bassa serà sempre superior a la cota de la resclosa del canal de la Maçana. La fondària de la bassa serà variable, amb dues parts més fondes i un perímetre de poca alçada, talussos de pendent molt suau i contorns sinuosos.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 211
ACTUACIÓ T2.8. Creació de basses temporànies al canal de la Maçana Aportació d’aigua Es realitzarà una captació d’aigua de la Riera de la Massana a l’alçada del creuament de la seva canalització amb l’autopista (veure mapa per a localització), i a una cota lleugerament superior a la cota de la resclosa de la Massana, que es situa només uns metres més avall. Des d’allà s’excavarà un rec de 0,5 m d’amplada a la base i 0,5 m d’alçada, amb talussos amb un pendent màxim del 90%, fins a la zona de la bassa. El traçat del rec és el representat en el mapa adjunt. Aquest rec no s’impermeabilitzarà, sinó que s’assumeix que drenarà aigua fins que la saturació permeti conduir-la a la bassa. Reforestació Es reforestarà amb vern (Alnus glutinosa) tot seguint la captació d’aigua del canal de la Maçana i el perímetre de la bassa. En segona línia es plantaran àlbers (Populus alba, oms (Ulmus minor) i saücs (Sambucus nigra). La densitat de la plantació serà 600 peus/ha amb un marc de plantació irregular, en funció de les característiques del sòl i buscant la naturalitat en la distribució espacial. La plantació es realitzarà entre els mesos de gener i febrer. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, o bé planta de viver: estaques en el cas dels àlbers i plançó a arrel nua de dos sabes en el cas dels verns. Es realitzarà un reg en el moment de la plantació. Seguiment i manteniment Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots de canya, ailant i falsa acàcia, i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual. Es realitzaran 3 regs: un immediatament després de la plantació i dos més a l’estiu. Es valorarà la necessitat de reposició de marres un o dos anys després de la plantació inicial.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 212
ACTUACIÓ T2.8. Creació de basses temporànies al canal de la Maçana
Temporització de l’actuació
2010
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Memòria valorada
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Eliminació del canyar a l’entorn de la bassa
Eliminació de robínies a l’entorn de la bassa
Excavació de la bassa
Captació d’aigua
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Tallada d’arbres morts
Arrancada de rebrots d’exòtiques
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Reforestació
Reg
Arrancada de rebrots d’exòtiques
Reposició de marres
Reg
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 213
ACTUACIÓ T2.8. Creació de basses temporànies al canal de la Maçana
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Excavació del terreny fins a una fondaria de m3 855 1 5,74 € 4.904,37 € 0,5 m, amb retroexcavadora Transport a planta de compostage de residus m3 vegetals especials amb una densitat 0,75 285 1 24,00 € 6.840,00 € t/m3 Desbrossada de canyes, amb tractor amb m2 1710 1 0,25 € 432,87 € esbrossadora de martells Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de m2 3460 1 0,22 € 754,49 € flora al·lòctona Tallada de peus de diàmetre superior als 20 m2 346 1 0,07 € 249,21 € cm i densit t propera als 600 peus/ha m3 Excavació del terreny amb retroexcavadora 4003,5 1 5,74 € 22.964,48 € Obertura mecànica de sots amb barrena u 204 1 0,92 € 188,21 € helicoidal de 0.5 m de diàmetre i 1 m Plantació manual d'Alnus glutinosa de dues u 82 1 3,67 € 301,01 € sabes en contenidor de 3L Plantació manual de Salix alba de dues sabes u 82 1 3,67 € 301,01 € en contenidor de 3L Plantació manual de Populus alba de dues u 41 1 3,77 € 154,61 € sabes en contenidor de 3L Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant m3 cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i 30,6 3 14,22 € 435,07 € transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Reposició manual de marres d'Alnus u 16 1 3,88 € 63,68 € glutinosa u Reposició manual de marres de Salix alba 16 1 3,88 € 63,68 € u Reposició manual de marres de Populus alba 8 1 3,98 € 32,66 € u Construcció d'un pas canadenc 1 1 2.946,38 € 2.946,38 € u Construcció d'un bagant 1 1 1.324,00 € 1.324,00 € Subtotal 1 41.955,71 € 13 % despeses generals 5454,24 6 % benefici industrial 2517,34 Subtotal 2 49927,30 3% coordinació de seguretat i salut 1497,82 Subtotal 3 51425,12 18 % IVA 9256,52 TOTAL 60681,64
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 214
ACTUACIÓ T2.9. Control d’espècies exòtiques invasores: ailant (Ailanthus altissima)
Objecte Control de rodals d’ailant (Ailanthus altissima) Any d’execució 2012 Referència a les actuacions del LIFE C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació
Localització: En un rodal situat vora el camí que ressegueix el Canal de la Maçana en direcció al Pla dels Socs i el segon dins el Camp de l’Illa Superfície afectada: 887 m
Afectacions i elements limitants No n’hi ha
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 215
ACTUACIÓ T2.9. Control d’espècies exòtiques invasores: ailant (Ailanthus altissima)
Descripció de l’actuació Eliminació de l’ailant Eliminació de l’ailant (Ailanthus altissima) mitjançant una combinació de mètodes manuals i químics, depenent del port del peu. Tot i que la intervenció amb mitjans químics es planteja com una opció d’última elecció, es considera que en el cas d’aquesta espècie és la única manera de garantir una intervenció efectiva en el cas dels peus que ja han desenvolupat un sistema radicular potent. Els peus d’ailant de diàmetre inferior a 2 cm s’eliminaran manualment mitjançant una arrancada amb arrel inclosa. També s’eliminaran aquells peus de diàmetre superior que siguin susceptibles d’arrencada, arrel inclosa, donades les condicions del terreny o del peu. Els peus de diàmetre superior a 2 cm que no siguin susceptibles d’arrencada es tractaran amb fitocides sistèmics entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45 graus i s’injectarà glifosat al 100% de concentració. Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala dels peus morts i el seu transport a planta de biomassa per a la seva revalorització. Es realitzarà una inspecció anual per tal de monitoritzar la zona tractada i eliminar manualment els possibles nous plançons i rebrots mitjançant arrencada amb arrel.
Temporització de l’actuació
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Aplicació de fitocides
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Tallada d’ailants morts
Arrencada de rebrots
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 216
ACTUACIÓ T2.9. Control d’espècies exòtiques invasores: ailant (Ailanthus altissima)
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de m2 1329 1 0,22 290 flora al·lòctona Tallada de peus de diàmetre superior als 20 m2 1329 1 0,07 96 cm i densitat propera als 600 eus/ha Control i arrencada de plançons de flora m2 1329 1 0,04 58 al·lòctona Subtotal 1 443,57 13 % despeses generals 57,66 6 % benefici industrial 26,61 Subtotal 2 527,85 3% coordinació de seguretat i salut 15,84 Subtotal 3 543,68 18 % IVA 97,86 TOTAL 641,54
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 217
ACTUACIÓ T2.10. Recuperació d’un antic braç del Ter
Objecte Redacció d’una memòria valorada per a la recuperació d’un antic braç del riu Ter i creació d’una zona humida formada per basses temporànies alimentades amb aigua procedent del Rec de les Monges. Any d’execució 2011 Referència a les actuacions del LIFE A2. Elaboració de projectes executius de les accions de gestió proposades C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C3. Reforestació d’hàbitats de bosc de ribera C5. Recuperació de zones d’inundació temporal C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació
Localització: Al sud-est del Camp de l’Illa, a tocar de l’Aiguamoll del Veïnat, i sobre el curs d’un antic braç del riu Ter Superfície afectada: 7788 m2
Afectacions i elements limitants No n’hi ha
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 218
ACTUACIÓ T2.10. Recuperació d’un antic braç del Ter
Descripció de l’actuació Redacció d’una memòria valorada, seguint les presents instruccions, per a la recuperació d’un antic braç del Ter, abastint-lo amb aigua del Rec de les Monges, aigua de riu de bona qualitat procedent de la sèquia Monar, i revegetant amb bosc de ribera (verneda i albereda). Aportació d’aigua
Modificació del punt de desguàs del Rec de les Monges, que en aquest moment desguassa directament al Ter 130 m aigües avall. Es redirigirà l’aigua del rec des del punt on deixa les hortes, mitjançant una canalització tancada, donades les dificultats per fer-ho mitjançant un rec obert, que quedarà sotarrada pel camí existent que segueix paral·lel al curs del Ter. El desnivell és del 0,5% per això ha calgut planificar cap mena de bombeig. La canonada tindrà 130 m de llarg i abocarà les aigües a un solc ja existent, remanent d’antics escorrentius, que es dirigeix ja actualment al braç del Ter a recuperar. Aquest solc es condicionarà per adaptar el pendent de la llera i els talussos, i modificar lleugerament el seu traçat perquè no sigui tan rectilini sinó més sinuós. Els talussos tindran un pendent màxim del 45%. No s’eixamplarà la base ni es realitzarà cap actuació per impermeabilitzar-lo. Aquest solc dirigirà les aigües directament als braços del Ter a recuperar, sobre els quals no es realitzarà cap actuació de modificació. En el sistema d’aportació d’aigua es col·locarà un sistema de regulació manual per tal de poder limitar l’aportació d’aigua a l’estiu, i permetre d’aquesta manera que l’espai funcioni com a una zona d’inundació temporània. Desguàs de la zona humida S’excavarà un rec de desguàs de la zona humida cap al Ter a través de la salzeda a l’est de la zona, segons croquis adjunt. El rec tindrà un traçat sinuós i uns talussos amb un pendent màxim del 45%. L’amplada de la base del rec serà de 0,5 m. Es realitzarà una aportació de material extret de la creació de basses temporànies al canal la Massana (actuació T2.8) per obstaculitzar el punt acutal de sortida de aigua a l’aiguamoll del Veinat. La quantitat de material aportada serà de 42 m3. Seguiment i manteniment Es realitzarà un seguiment de l’evolució de la inundació per tal d’arranjar les possibles incidències en la cota i superfície d’inundació, el desguàs i altres.
Temporització de l’actuació
2010
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Memòria valorada
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 219
ACTUACIÓ T2.10. Recuperació d’un antic braç del Ter
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Eliminació de canya i bambú
Aplicació de fitocides
Condicionament del solc intermig
Excavació del rec de desguàs
Desviació rec Monges
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Tallada de peus morts
Arrencada de rebrots d’exòtiques
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Arrencada de rebrots d’exòtiques
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 220
ACTUACIÓ T2.10. Recuperació d’un antic braç del Ter
Pressupost
Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i m3 fins a 2 m de fondària, amb retroexcavadora 130 1 32,25 € 4.192,57 € mitjana i amb les terres deixades a la vora Canalització amb tub de PVC orrugat de m D=80 mm i dau de recobriment de 30x20 cm 129 1 17,34 € 2.236,86 € amb formigó HM-20/P/20/I Reompliment de rasa amb materials m3 procedents de l'excavació i compactació per 130 1 12,90 € 1.677,03 € capes Subministrament i col·locació de sòl ciment, m3 elaborat en planta amb sauló i 220 kg/m3 de 19,35 1 75,59 € 1.462,76 € ciment, compactat al 100% del PN Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb camió de 12 t i temps d'espera per a la m3 42 1 4,31 € 181,10 € càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut e menys de 5 km Subtotal 1 9.750,31 € 13 % despeses generals 1267,54 6 % benefici industrial 585,02 Subtotal 2 11602,87 3% coordinació de seguretat i salut 348,09 Subtotal 3 119 0,96 18 % IVA 2151,17 TOTAL 14102,13
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt: Contractació Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 221
ACTUACIÓ T2.11. Control d’espècies exòtiques invasores: canya americana (Phyllostachys bambusoides) Objecte Control de rodals de canya americana (Phyllostachys bambusoides) Any d’execució 2012 Referència a les actuacions del LIFE C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació Localització: Al sud del Camp de l’Illa, sobre el llit d’un antic braç del Ter, entre la Bassa de les Cigonyes i l’Aiguamoll del Veïnat, a l’est del Pla dels Socs Superfície afectada: 2 113 m2
Afectacions i elements limitants No n’hi ha
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 222
ACTUACIÓ T2.11. Control d’espècies exòtiques invasores: canya americana (Phyllostachys bambusoides) Descripció de l’actuació Eliminació de canya americana Control del desenvolupament del bambú mitjançant estassades successives, Es realitzaran 6 estassades l’any durant dos anys Seguiment i manteniment Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots de bambú i canya americana, amb estassades successives, per tal d’eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual.
Temporització de l’actuació
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Eliminació bambú de i canya
Estassada successiva de canyar
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Estassada successiva de canyar
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 223
ACTUACIÓ T2.11. Control d’espècies exòtiques invasores: canya americana (Phyllostachys bambusoides) Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de canyes, amb tractor amb m2 braç amb capçal desbrossador d’1,5 metres 2113 1 0,25 534,88 d’amplada Manteniment de desbrossada de canyes, m2 amb tractor amb braç amb esbrossadora de 2113 12 0,08 2032,56 martells Restauració dels accessos temporals creats m 670 1 2,11 1415,91 per al desembosc Subtotal 1 3983,36 13 % despeses generals 517,84 6 % benefici industrial 239,00 Subtotal 2 4740,20 3% coordinació de seguretat i salut 142,21 Subtotal 3 4882,40 18 % IVA 878,83 TOTAL 5761,23
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 224
ACTUACIÓ T2.12. Millora forestal de La Salzeda
Objecte Millora de l’estat fitosanitari de la zona de La Salzeda, afavorint salzes i verns. Plantació de verns. Any d’execució 2011 Referència a les actuacions del LIFE C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores C2. Millora forestal dels boscos al·luvials i altres boscos d’interès C3. Reforestació d’hàbitats de bosc de ribera C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació Localització: A l’est de la zona, en una extensa formació de ribera limitant amb el Camp de l’Illa i l’Aiguamoll del Veïnat coneguda popularment com la Salzeda Superfície afectada: 28 424 m2
Afectacions i elements limitants No n’hi ha
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 225
ACTUACIÓ T2.12. Millora forestal de La Salzeda
Descripció de l’actuació Millora forestal de la salzeda - Estassada selectiva del matollar (especialment esbarzer) i l’herbassar a la primavera per afavorir el desenvolupament dels plançons d’àlber. S’estassarà anualment per obrir espais al voltant de la regeneració de les espècies d’interès (àlber, freixe). - En el cas de competència entre peus arboris, s’afavorirà sempre un per tal d’assegurar la seva viabilitat. La prioritat d’espècies és : 1. vern; 2. salze; 3. àlber; 4. freixe; 5. pollancre. En el cas que un peu d’una espècie prioritària estigui en males condicions fitosanitàries, es considerarà afavorir el peu en millors condicions. A vora l’aigua, es realitzarà una aclarida selectiva de salzes i pollancres per tal d’afavorir els peus de vern que de forma natural s’hi estan començant a establir.
Temporització de l’actuació
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Aclarida i estassada
Aplicació de fitocides
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Tallada de peus morts
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Plantació de verns
Reg
Reposició de marres
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 226
ACTUACIÓ T2.12. Millora forestal de La Salzeda
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aclarida de selecció amb arbrat mitjanament m2 28424 1 0,06 1750,57 dens (400 - 800 peus/ha) Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada m2 entre 0,8 i 1,5 metres, amb desbrossadora 28424 0,23 6624,78 manual de braç amb capçal de fil o disc. Restauració dels accessos temporals creats m 1162 1 2,11 2455,65 per al desembosc Subtotal 1 10831,01 13 % despeses generals 1408,03 6 % benefici industrial 649,86 Subtotal 2 12888,90 3% coordinació de seguretat i salut 386,67 Subtotal 3 13275,56 18 % IVA 2389,60 TOTAL 15665,17
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 227
ACTUACIÓ T2.13. Millora forestal de l’albereda del Còrrec de l’Albereda
Objecte Millora forestal de l’albereda Any d’execució 2011 Referència a les actuacions del LIFE C2. Millora forestal dels boscos al·luvials i altres boscos d’interès C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica Àmbit d’actuació Localització: A l’est del Pla dels Socs, al bosc de ribera que creix al voltant d’una bassa (el Còrrec de l’Albereda), al llit d’un antic curs abandonat del riu Ter Superfície afectada: 3593 m2
Afectacions i elements limitants No n’hi ha
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 228
ACTUACIÓ T2.13. Millora forestal de l’albereda del Còrrec de l’Albereda
Descripció de l’actuació Millora forestal de l’albereda Estassada selectiva del matollar (especialment esbarzer) i l’herbassar a la primavera per afavorir el desenvolupament dels plançons d’àlber. S’estassarà anualment per obrir espais al voltant de la regeneració de les espècies d’interès (àlber, freixe). En el cas de competència entre peus arboris, s’afavorirà sempre un per tal d’assegurar la seva viabilitat. La prioritat d’espècies és : 1. vern; 2. salze; 3. àlber; 4. freixe; 5. pollancre. En el cas que un peu d’una espècie prioritària estigui en males condicions fitosanitàries, es considerarà afavorir el peu en millors condicions.
Temporització de l’actuació
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Aclarida i estassada
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aclarida de selecció amb arbrat mitjanament m2 3593 1 0,06 221,28 dens (400 - 800 peus/ha) Desbrossada de vegetació arbustiva d’alçada m2 entre 0,8 i 1,5 metres, amb desbrossadora 3593 1 0,23 37,42 manual de braç amb capçal de fil o disc. Restauració dels accessos temporals creats m 264 1 2,11 557,91 per al desembosc Subtotal 1 1616,62 13 % despeses generals 210,16 6 % benefici industrial 97,00 Subtotal 2 1923,77 3% coordinació de seguretat i salut 57,71 Subtotal 3 1981,49 18 % IVA 356,67 TOTAL 2338,15
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 229
ACTUACIÓ T2.14. Control d’espècies exòtiques invasores
Objecte Control d’espècies exòtiques invasores (Robinia pseudoacacia, Acer negundo i Ligustrum japonicum) en la salzeda i verneda de Santa Eugènia. Tractament precís i puntual. Any d’execució 2012 Referència a les actuacions del LIFE C1. Control d’espècies vegetals exòtiques invasores Àmbit d’actuació
Localització: A l’extrem est de l’àmbit, i inclou el bosc de ribera del tram on es situen les basses de recent creació de Santa Eugènia, entre l’escullera i el riu Ter Superfície afectada: 26 887 m2
Afectacions i elements limitants No n’hi ha
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 230
ACTUACIÓ T2.14. Control d’espècies exòtiques invasores
Descripció de l’actuació Eliminació de robínies, negundos i troanes S’eliminaran manualment, mitjançant una arrancada amb arrel íntegra, els peus de diàmetre inferior a 2 cm, i aquells de diàmetre superior que siguin susceptibles d’arrencada, arrel inclosa, donades les condicions del terreny o del peu. L’eliminació de la resta de peus es realitzarà amb fitocides i aplicació basal localitzada, per evitar la deriva del producte i la seva afectació a la resta de la vegetació de la zona. Els arbres es tractaran entre l’agost i l’octubre, essent recomanable aprofitar el moment de màxim vigor de la planta, o bé el moment previ a la parada vegetativa, quan l’arbre transporta la saba a les arrels. S’aplicarà un tractament basal als primers 30-45 cm del tronc mitjançant injecció. Per això es perforarà el tronc amb una barrina, amb un angle aproximat de 45° i s’injectarà entre 1 i 2 ml del producte fitocida triclopir al 100% de concentració i de tal forma que s’asseguri que el producte no degoteja fora les incisions.. Un cop els peus morts, deixant un any com a mínim des de l’aplicació dels productes i fora de temporada d’alt risc d’incendi, als mesos de novembre i desembre, es procedirà a la tala i trossejat dels peus morts que es deixaran allà perquè es podreixin. Seguiment i manteniment Es realitzarà un seguiment de la zona per tal de detectar rebrots d’espècies exòtiques invasores, i eliminar-los de seguida mitjançant arrencada manual, amb cura d’eliminar l’arrel íntegrament.
Temporització de l’actuació
2011
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Arrencada manual
Aplicació de fitocides
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Arrencada de rebrots
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Arrencada de rebrots
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 231
ACTUACIÓ T2.14. Control d’espècies exòtiques invasores
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Aplicació d'herbicida per a l'eliminació de m2 26887 1 0,22 5862,98 flora al·lòctona Tallada de peus de diàmetre superior als 20 m2 26887 1 0,07 1937 cm i densitat propera als 600 peus/ha Control i arrencada de plançons de flora m2 26887 1 0,04 1174,33 al·lòctona Desembosc amb tractor agrícola amb m 461 1 2,11 974,23 cabrestany Subtotal 1 9948,07 13 % despeses generals 1293,25 6 % benefici industrial 596,88 Subtotal 2 11838,20 3% coordinació de seguretat i salut 355,15 Subtotal 3 12193,35 18 % IVA 2194,80 TOTAL 14388,15
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Girona Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 232
ACTUACIÓ T2.15. Ús públic a les basses de Santa Eugènia
Objecte Divulgació de les actuacions del projecte LIFE Riparia-Ter i sensibilització de la població. Coordinació amb l’Ajuntament de Girona en la restauració de les basses de Santa Eugènia Any d’execució 2012 Referència a les actuacions del LIFE C6. Restauració, manteniment i neteja periòdica C7. Ordenació dels accessos i xarxa d’itineraris D1. Taulells d’anuncis, cartells i senyalització direccional d’itineraris Àmbit d’actuació Localització: A l’extrem est de l’àmbit i inclou les basses de recent creació de Santa Eugènia
Afectacions i elements limitants Una de les finques és de propietat privada i està pendent de confirmar un conveni de cessió de la gestió a l’Ajuntament de Girona. Descripció de l’actuació Coordinació amb l’Ajuntament de Girona
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 233
ACTUACIÓ T2.15. Ús públic a les basses de Santa Eugènia Consensuar amb l’Ajuntament de Girona les actuacions de revegetació de la zona, en especial pel que fa a les espècies a emprar. Possibilitat de consensuar l’eliminació d’alguns peus d’espècies poc representatives de l’espai, com ara desmais o altres, i la seva substitució per freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus minor) o àlbers (Populus alba). Senyalització La present actuació contempla la col·locació d’un senyal direccional tipus banderola a l’entrada de l’itinerari de les basses de nova creació de les hortes de Santa Eugènia. La senyal marcarà la direcció cap a les Deveses de Salt i l’Aiguamoll del Veïnat, a l’oest i cap a Fontajau i l’Illa del Ter a l’est. Divulgació del projecte LIFE i sensibilització de la població Creació i col·locació d’un taulell d’anuncis amb informació divulgativa del projecte LIFE Riparia- Ter a la zona d’inici de l’itinerari per les basses. El taulell serà d’acer galvanitzat de 40×40 cm i muntat sobre 2 pals de fusta tractada de 2,5 m d’alt. Plantació de saücs Es plantaran saücs (Sambucus nigra) entre la mota i l’itinerari per tal de naturalitzar visualment el pas de la zona d’ús públic al bosc de ribera, i per tal de crear un apantallament que aïlli la zona més natural de la freqüentació. Es plantaran amb un espaiament de 4 m, i situats al peu de la mota. La plantació es realitzarà entre els mesos de gener i febrer. S’utilitzarà planta de planter cultivat a partir de llavor i/o estaca procedents de peus del mateix riu Ter, o bé amb planta de dues sabes a arrel nua de viver. Es realitzarà un reg en el moment de la plantació. Seguiment i manteniment Es realitzarà un repàs periòdic de l’estat de les infraestructures per procedir al seu manteniment en el cas oportú. Es realitzaran 2 regs de la plantació de saücs: un immediatament després de la plantació i un segon a l’estiu. Es valorarà la necessitat de reposició de marres un o dos anys després de la plantació. Es realitzarà un seguiment de les gestions de l’Ajuntament de Girona per la cessió de la gestió de la finca situada entre les basses de Santa Eugènia, per tal d’incorporar-hi alguna actuació de naturalització en el cas que sigui possible. Aquestes actuacions es coordinarien entre l’Ajuntament de Girona i els gestors del projecte LIFE Riparia-Ter.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 234
ACTUACIÓ T2.15. Ús públic a les basses de Santa Eugènia
Temporització de l’actuació
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Col·locació taulell
Plantació de saücs
Reg
2013
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Reposició de marres
Reg
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de vegetació arbustiva amb m2 desbrossadora manual. Inclou eliminació de 1157,5 1 0,38 € 439,85 € restes. UT Istal·lació de plafó explicatiu de l'actuació u 1 1 900,63 € 900,63 € sobre 2 suports Istal·lació d'una banderola direccional de u 2 1 142,85 € 285,70 € 45x20 cm amb impressió de vinil a una cara Transport de la senyalització d'ordenació u d'accessos i del material per al seu muntatge 0,5 1 719,88 € 359,94 € sobre terreny Plantació manual de Sambucus nigra d'una u 60 1 3,17 € 190,25 € saba en contenidor de 2L Reposició manual de marres de Sambucus u 12 1 3,88 € 46,60 € nigra Aigua per a reg de manteniment de plantacions i hidrosembres mitjançant m3 cisterna de 10000 l, incloses la càrrega i 3 3 19,13 € 172,20 € transport des de punt d'abastiment fins el lloc d'ús Subtotal 1 2395,18 13 % despeses generals 311,37 6 % benefici industrial 143,71 Subtotal 2 2850,26 3% coordinació de seguretat i salut 85,51 Subtotal 3 2935,77 18 % IVA 28,44 TOTAL 3464,21
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 235
ACTUACIÓ T2.15. Ús públic a les basses de Santa Eugènia
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Girona Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 236
ACTUACIÓ T2.16. Elaboració del pla d’ordenació d’accessos a les Deveses i les Hortes
Objecte Redacció d’un pla d’ordenació d’accessos a la zona de Salt i Santa Eugènia incloses en el LIFE Any d’execució 2010 Referència a les actuacions del LIFE C7. Ordenació dels accessos i la xarxa d’itineraris Àmbit i superfície d’actuació
Afectacions i elements limitants Tant a Salt com a Santa Eugènia, els Ajuntaments han realitzat tot un seguit d’actuacions referents a l’ordenació d’accessos i xarxa d’itineraris. La filosofia de les infraestructures existents és coherent amb els objectius del LIFE. Per tant, es tracta bàsicament de reforçar uns criteris ja existents.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 237
ACTUACIÓ T2.16. Elaboració del pla d’ordenació d’accessos a les Deveses i les Hortes
Descripció de l’actuació Quan les actuacions del Pla de gestió estiguin començades, al 2012, s'elaborarà un cartell gran (1,20×1 m) amb una descripció del projecte LIFE, dels valors naturals que l’han motivat i l'explicació de les actuacions en la zona tractada, al costat d’un mapa més petit d’actuacions i un mapa gran de situació i hàbitats amb els itineraris marcats. El cartell s'instal·larà al Pla dels Socs, un lloc estratègic i de fàcil accés per al públic proper a les zones d'actuació principals. La proposta del present pla inclourà la col·locació de només 2 senyals direccionals tipus banderola, situades a l’entrada del Pla dels Socs i a la cruïlla del Camí del Pas d’en Prat amb el camí que voreja les Deveses del Marquès de Camps. La senyal del Pla dels Socs marcarà la direcció cap a la Bassa dels Ànecs i l’Aiguamoll de la Maçana (zona humida de nova creació) cap a l’oest i la Bassa de les Cigonyes i la Gorga d’en Quirze cap al nord-est. La senyal del Camí del Pas d’en Prat marcarà la direcció cap a les Sorreres de Salt i la Via Verda del Carrilet cap a l’oest i els Tres Pins cap a l’est.
Temporització de l’actuació
2012
Ge Fe Ma Ab Mg Jn Jl Ag St Oc Nv Ds
Col·locació taulell
Col·locació banderoles
Esbrossada
Pressupost Unitats Concepte Amida. Interv. Preu/ut. (€) Import (€) Desbrossada de vegetació arbustiva amb m2 desbrossadora manual. Inclou eliminació de 1157,5 1 0,38 € 439,85 € restes. UT Istal·lació de plafó explicatiu de l'actuació u 1 1 900,63 € 900,63 € sobre 2 suports Istal·lació d'una banderola direccional de u 1 1 142,85 € 142,85 € 45x20 cm amb impressió de vinil a una cara Transport de la senyalització d'ordenació u d'accessos i del material per al seu muntatge 0,5 1 719,88 € 359,94 € sobre terreny Subtotal 1 1843,27 13 % despeses generals 239,63 6 % benefici industrial 110,60 Subtotal 2 2193,49 3% coordinació de seguretat i salut 65,80 Subtotal 3 2259,30 18 % IVA 406,67 TOTAL 2665,97
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 238
ACTUACIÓ T2.16. Elaboració del pla d’ordenació d’accessos a les Deveses i les Hortes
Agents implicats Consorci Alba-Ter: Contractació; Coordinació i supervisió. Ajuntament de Salt Ajuntament de Girona Tots els agents implicats fan el seguiment del projecte a través de la Comissió Executiva TER2.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 239
ANNEX IV. Material vegetal a emprar en les plantacions
1 Introducció
Una de les grans dificultats a l’hora de fer una plantació de bosc de ribera és la localització del material vegetal adequat. L’elecció de la procedència del material forestal és de vital importància per assegurar un bon funcionament de la plantació.
Per tal de disposar de material vegetal amb garanties es contactarà amb vivers de la zona perquè facin la recollida del material vegetal de reproducció necessari de zones properes autoritzades (pel Departament de Medi Ambient i Habitatge). La recol·lecció del material forestal de reproducció s’efectuarà la tardor de 2010. Totes la plantes a emprar hauran de provenir de la regió de procedència núm. 10 Litoral Català.
Els materials forestals comercials han de complir amb els requisits exigits tant per les normatives europees com per les espanyoles recollides en el Real Decret 289/2003, de 7 de març, sobre Material Forestal de Reproducció (MFR).
Algunes de les espècies de ribera que es plantegen emprar es troben regulades, com són: - Vern (Alnus glutinosa) - Freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia) - Àlber (Populus alba) - Om (Ulmus minor).
Els salzes (Salix alba) no estan subjectes a regulació.
2 Identitat del MFR i edat
A les espècies forestals a utilitzar en la repoblació se’ls aplicarà el Real Decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials forestals de reproducció.
El material forestal de reproducció haurà d’estar perfectament etiquetat i adequar-se al màxim a les condicions del territori a repoblar, amb l’acceptació per part del Director d’Obra.
3 Condicions de cultiu
El contenidor on es conreï la planta a utilitzar en la repoblació haurà de garantir les característiques d’antiespiralització de les arrels i d’autorepicat.
La planta ha d’haver germinat dins el mateix contenidor i substrat, sense haver estat trasplantada. La mida del contenidor serà de 300 cm3.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 240
4 Qualitat exterior del MFR
Les plantes hauran de complir les següents condicions de qualitat:
No presentaran ferides no cicatritzades i només s’admetran les causades per la poda o per l’arrencat No estaran totalment o parcialment dessecades No tindran tiges amb fortes curvatures, ni tiges múltiples No presentaran moltes guies amb gemes terminals sanes No presentaran tiges múltiples La ramificació haurà de ser la suficient No presentaran acícules o fulles danyades No presentaran desequilibri entre la part aèria i la part radical No presentaran danys en el coll de l’arrel. Aquest haurà d’estar endurit de tal manera que oposi resistència a ser ratllat amb l’ungla El sistema radical haurà d’estar ramificat equilibradament, amb nombroses arrels petites laterals i abundants terminacions meristemàtiques Les arrels principals no presentaran signes d’espiralització ni de danys ocasionats per agents nocius Les arrels no han de presentar indicis de rescalfament, fermentació o humitat produïts en el seu emmagatzematge El pa de terra ha d’estar humit, la terra tindrà una compactació òptima i estarà en perfecta mescla amb les arrels, no desprenent-se aglomerats de terra. No presentarà signes de dessecació, rescalfament, d’afecció per fongs, podridura o danys causats per organismes nocius Les plantes hauran de tenir almenys un període vegetatiu. La recol·lecció del material s’efectuarà la tardor de 2010 i es mantindrà al viver fins a la tardor–hivern següent (l’any està concretat a la descripció de les actuacions), que es quan es plantarà. Al rebre les plantes del viver es farà una comprovació de la seva Qualitat.
5 Estat sanitari
El MFR haurà d’estar sa sense signes de malalties ni danys de caràcter biòtic, tant a la part aèria com en el sistema radicular. No presentarà coloracions que es puguin atribuir a deficiències nutricionals.
6 Control o assaigs sobre el material forestal de reproducció
Els controls que s’estableixen són els següents:
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 241
a) Control de la identitat: s’exigirà la etiqueta o document d’acompanyament acreditatiu de la identitat d’aquest material. b) Control del mètode de cultiu: es comprovarà si els contenidors, el substrat i la resta de prescripcions sobre aquest s’han complert. c) Control de l’estat fitosanitari i qualitat exterior: d’una banda s’exigirà el passaport fitosanitari i de l’altra es garantiran els criteris de sanitat, no contemplats en el passaport i els de qualitat mitjançant un mostreig.
Per tal de determinar que el lot de plantes reuneix un 95% de qualitat total i comercial, es realitzarà un mostreig múltiple per atributs de manera que permeti, per a una grandària de mostra determinat, acceptar o refusar el lot de plantes en funció del nombre de plantes no conformes amb les normes.
Per a aquest control s’utilitzarà una taula d’acceptació o de rebuig d’un lot de plantes, la construcció de la qual es realitzarà considerant com a lot bo aquell que no tingui més d’un 5% de plantes defectuoses sent la seva probabilitat d’acceptació del 95%. La metodologia que s’exigirà en a l’operació de control serà la següent:
Pel que fa a la grandària de la mostra, el nombre de plantes a examinar serà variable a criteri del director de l’obra. Ara bé, com a mínim s’escolliran 19 plantes, ja que amb menys no es pot acceptar el lot, encara que sí rebutjar-lo Pel que fa a l’elecció de la mostra, es seleccionarà en un primer lloc el nombre de caixes o safates d'on s’extrauran les plantes. Per això es començarà escollint un nombre de l’1 al 10. Un cop determinat, s’aniran seleccionant les caixes a partir de l’escollida a l’atzar com origen amb el següent criteri; elecció de caixes de 10 en 10 a partir del número seleccionat. Pel que fa a la comprovació de la qualitat de la planta, una vegada seleccionades les plantes es comprovarà que les mateixes compleixin les normes establertes (estat fitosanitari i qualitat exterior). Les plantes que no compleixin amb els criteris establerts s’aniran comptabilitzant. Al finalitzar l’anàlisi de la mostra es procedirà a l’acceptació o rebuig del lot en funció del nombre total de plantes rebutjades (segons la taula d’acceptació o de rebot construïda segons el criteri exposat anteriorment). Si el resultat del control sortís que el lot ha de ser rebutjat, abans de procedir al seu rebuig, es realitzarà un segon mostreig amb plantes diferents de les caixes anteriorment seleccionades. El resultat d’aquest segon control prevaldrà sobre el primer.
7 Embalatge i transport del material forestal de reproducció
L’embalatge del MFR en el transport haurà de ser rígid, ha de facilitar la circulació de l’aire i ha de protegir a les arrels de la insolació directa. Durant el temps que duri haurà de garantir la humitat del sistema radical.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 242
El transport haurà de ser ràpid i s’utilitzaran vehicles tancats o coberts de manera que es protegeixin les plantes de la dessecació pel sol i del vent. S’exigirà que la durada d’aquest no excedeixi d’una setmana, mitjançant la presentació de l’albarà de sortida del planter.
8 Recepció al bosc del MFR
Tan bon punt el MFR arribi a la forest, s’ha de garantir que es tinguin les condicions ambientals necessàries per tal de que el material no perdi la seva viabilitat. Així doncs, es col·locaran fins al seu ús en un lloc protegit de la insolació directa, del vent i amb bones condicions de temperatura i d’humitat. Si no es troben llocs que compleixin aquestes condicions, s’haurien d’habilitar tendes o lones per a la seva protecció. Aquesta s’haurà de mantenir hidratada.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 243
ANNEX V. Plànols
- 0. Situació de la zona d’actuació
- 1. Hàbitats presents a Salt oest
- 2. Actuacions previstes a Salt oest
- 3. Hàbitats presents a Salt est i Santa Eugènia
- 4. Actuacions previstes a Salt est i Santa Eugènia
- 5. Zones humides existents.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 244 t 7 e - Sarrià de Ter n A C a -25 C 5 e d
a r Sarrià de Ter
e i Rie ucla I ra de X I R -
N
Sant Gregori Sant Gregori Riera de Sant Miquel R ie ra d e Llém e n Girona a Girona N
- I N-141 I Salt l Salt 'On Ter y el a A r I I
N- Bescanó
A-7 Bescanó C
-
2
Vilablareix Vilablareix 4
9
I 0 -I N 5 2
- Quart C Fornells de la Selva Aiguaviva Quart Aiguaviva
± 1:25.000 0125 250 500 750 1.000 m
Llegenda T2 Les Deveses i Hortes T2 Les Deveses i Hortes Elaboració: Marta Ayuso Garriga Marta Doncel Garcia PLA DE GESTIÓ DE SALT I SANTA Mapa05. Miguel A. Fuentes EUGÈNIA Ricard Grabulosa Solà Situació de l'àrea LIFE 08 NAT / ES / 072 Juny de 2010 Termes municipals de Salt i Girona d'actuació T2. Salt
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de "Recuperació d'hàbitats riparis del riu Ter Gener - juliol 2010 camp i dels ortofotomapes 303-098 de l'ICC (Riparia-Ter) ! ! d ! 83,0 91,9 ! ! ! 78,3 e ! 91,7 79,4 87,4 78,9
! L 79,8 ! r 80,1 P l a 91,5 90,8 l ! e ! é T !
! 80,4 ! D e v e s a 80,1 m 80,1 77,7 ! e l ! ! ! 87,0 e 86,3 78,1 ! n 80,7 ! d e 87,8 ! a ! ! 84,6 80,6 87,2 !
81,7 ! ! 82,5 81,0 ! ! C a n P r a t ! 81,6 ! 79,1 ! ! 79,7 81,0 ! ! 79,4 ! 81,4 81,1 79,0 82,4 ! 82,8 ! 80,8 ! ! 87,9 79,6
! 82,3 81,3 ! 89,9 ! 81,5 ! ! ! 80,5 79,2 ! ! 79,4 ! 82,2 ! ! ! ! 79,4 80,9 ! 78,9 ! 79,7 ! 81,6 ! 81,2 ! 79,7 80,3 88,1 80,9 ! ! 88,4 82,6 ! 78,7 ! ! 79,2 78,1 ! 85,7 ! 79,8 Pas d'en Prat ! 80,8 !
! 79,0 ! 84.5 80,3 ! 88,1
! 81,4 ! !
84,3 ! 78,2 ! Can Casalet 79,8 ! 79,6 ! 83,3 els Tres Pins 77,8 ! ! ! 81,8 ! 83,9 a 88,6 81,2 ! 81,1 n ! ! 81,6 ! ! a 79,1 ! 85,6 ! 81,2 81,7 ç 82,0 ! ! ! a 84,4 ! ! 81,9 79,7 ! 83.5 ! ! 81,0 80,3 r 84,4 78,4 M ! ! 79,9 e 83,9 a 88,5 l ! T t ! ! a 81,9 79,9 r ! 81,2 82,8 P e ! n ! 'e l e s D e v e s e s d 82,1 d s a l l P e a ! d 86,0 í r m a ! ! e C e ! 84,0 87,6 i 88,5 80,7 ! ! 83,7 R
!
! 78,9
! ! 86,2 ! ! ! 81,4 79,7 84.5 83,4 83,3 82,6 ! ! ! 82,9 81,8 ! 83,9 ! 82,8 79,5 ! ! 81,2
! ! 89,0 81,7 ! ! 82,1 81,3 79,3 ! ! ! 86,8 79,5
! 84,0 ! 83,0
! D e v e s e s 82,7 ! ! 82,0 ! 85,1 ! l e s 85.4 83,3 79,9 !
! 85,4 79,6 D e v e s a d e C a n P r a t ! 7 -
A d e l ! 83,4 i ! ! n 88,6
86,3 83,9 a 82,1 r ! ! ! r ! Safareig de les Dones e ! 87,0 82,4 t 88,1 i 86.0 ! d ! e l C l o s e l s C o ! m u n s ! e ! 87,3 79,8 81,4 80,9 M 79,7 l M a r q u è s d e C a m p s ! ! e
82,6 d ! ! 84,6 a 82,7 t g ! i 86.5 ! 89,4 s e 84,9 ! i r ! p a ! f ! ! 86,1 o H o a r t e s ! 85,4 t 82,1 85.7 85,1 ! S u l 79,8 ! ! ! ! e ! A ! ! 83,8 81,4 80,8 d ! ! ! 85,5 83,8 88,2 86.3 84,8 í ! ! 80,1 ! 83,9 d e m ! 83,6 ! ! 86,2 86,0 83,0 a 85,2 C
! ! ! ! 89,3 ! 87,1 84,8 ! 83,3 89,3 84,9 M o n a r 85,4 ! D e v e s e s d e! l M a r q u è s d e C a m p s ! ! 80,5 86.3 !
! 85,3 ! 85.9 ! ! 83,9 81,3 ! ! 85,5 ! 85,3 ! 86,8 85,3 84,1 ! 82,3 85,9 86,6 ! ! 82,4 ! Monar ! 81,9 ! 85,7 ! ! 85,5 ! 84,8 ! 89,3 80,8 85,9 ! 84,0 ! 85,8 ! 80,9 ! H o r t e s d e l M a r q u è s d e C a m p s LIFE 08 NAT / ES / 072 ! 87,1 ! 86.7 ! 81,4 86,8 84,8 ! ! 83,7 "Recuperació d'hàbitats riparis del riu Ter
! 83,2
! 83,7 ! 84,5 ! ! 81,8 84,8 ! 89,4 ! ! 82,4 ! 81,4 ! 81,6 ! 88,7 ! ! (Riparia-Ter) 84,9 85,3 86,7 ! 86,2 ! 85,8 ! 83,8 ! ! 85,6 83,2 ! Gassol Fibras, SA 86,8 ! 89.6 ! ! 84,9 ! Elaboració: 82,1 87.3 H o r t e s
! 85,4 Marta Ayuso Garriga !
! Mapa 1. 84,7 ! H o r t a F o 89,0 85,7 Marta Donceln Garciad a ! PLA DE GESTIÓ DE SALT I SANTA 85,1 84,1 ! Miguel A. Fuentes ! ! d e l Hàbitats! 84,5 presents 86,2 83,4 83,6 Carrer L ! larg 83,4 ! EUGÈNIA ! r 83,8 Ricard Grabulosa Solà 83,8 ! ! ! ! a 84,1 88,4 84,4 Sant Cugat 84,4 ! Mas Llorenç a Salt Oest 1:5.000n 83,6 ! 86,4 ! Juny de 2010 ! 86,5 ± o Termes municipals de Salt i Girona M a r q u è s ! d e C a m p s 86,9 M ! 85,6 ! Mas Deves! a 025 50 100 150 200 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Plaça 85,9 Hàbitats segons el! manual ! 85,1 a de ! 84,6 i ! 85,7 r 89,3 camp i dels ortofotomapes de l'ICC Gener - juliol 201086,4 84,8 m ! la Vila 83,7 u ! ! Mas Ribot ! de ldea Proc esbiòtopss CORINE ! Carrer ó e 86,0 q Can Marquès 86,3 87,0 ! 86,1 ! ! è ! 84,6 T S de Camps Hàbitats presents a Salt Oest * Hàbitats d'interès comunitari [9540] Pinedes de pi pinyer, amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana* ** Hàbitats d'interès comunitari prioritari Bardisses amb roldor, esbarzer [92A0] Salzedes de terra baixa i muntanya mitjana* + [91E0] Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta* Bardisses amb roldor, esbarzer + [9340] Alzinars amb roures* [92A0] Salzedes de terra baixa i muntanya mitjana* + Pollancredes Matollars d'argelaga + [9540] Pinedes de pi pinyer, amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles* [92A0] Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent, del territori ruscínic i dels Prepirineus centrals* Fenassars, amb lleteresa, espunyidella blanca [92A0] Pollancredes del territori ruscínic i dels Prepirineus centrals* Fenassars, amb lleteresa, espunyidella blanca, xeromesòfils, de sòls profunds [92A0] Omedes de terra baixa* Pradells i prats secs mediterranis [92A0] Freixenedes de terra baixa* Pradells i prats secs mediterranis + [9540] Pinedes de pi pinyer, amb brolles o de bosquines acidòfiles* Canyars de vores d’aigua Jonqueres mediterrànies Herbassar de Carex riparia Plantacions de plàtans i d'altres arbres planifolis de sòls humits i p R ! ! o 90,1 91,6 t ! ! i 91,3 u u 78,0 A 92,0 ! ! d ! 83,0 91,9 ! ! e ! ! ! 91,7 79,4 87,4 78,9
! L 79,8 ! r 80,1 91,5 90,8 l ! e ! é T ! 80,4 D e ! ! v e s a 80,1 ! m 80,1 77,7 ! l 88.1 e ! ! 87,0 e 86,3 ! n 80,7 ! d e 87,8 ! a ! ! 84,6 80,6 87,2 !
81,7 ! ! 82,5 81,0 ! ! C a n P r a t ! 81,6 ! 79,1 ! 79,7 81,0 ! ! 79,4 ! 81,4 81,1 82,4 ! 82,8 ! 80,8 ! ! 87,9 79,6
! 82,3 81,3 ! 89,9 ! 81,5 ! ! ! ! 80,5 79,2 ! 79,4 82,2 ! ! ! 80,9 ! ! 79,7 ! 81,6 ! 81,2 ! 79,7 80,3 88,1 80,9 ! ! 88,4 82,6 ! 78,7 ! 79,2 ! 85,7 ! 79,8 Pas d'en Prat ! 80,8 !
! 79,0 ! 84.5 80,3 ! 88,1
! 81,4 ! !
84,3 ! 78,2 ! Can Casalet 79,8 ! 79,6 ! 83,3 els Tres Pins ! ! 81,8 83,9 ! 88,6 a ! 81,2 ! 88,7 81,1 n ! ! 81,6 ! ! a 79,1 ! 85,6 ! 81,2 81,7 ç 82,0 ! ! ! a ! ! 84,4 81,9 ! 79,7 83.5 ! ! 89,0 81,0 80,3 r 84,4 M ! ! 79,9 e 83,9 a 88,5 l ! T t ! ! a 81,9 79,9 r ! 81,2 82,8 P e ! en l e s D e v e s e s ! d' 82,1 d s a P ! l l e a 89,2 ! d 86,0 í r m a ! ! e e C ! 84,0 87,6 i 88,5 80,7 ! ! 83,7 R
!
! ! 86,2 ! ! ! 81,4 79,7 84.5 83,4 83,3 82,6 ! ! ! 82,9 81,8 ! 83,9 ! 82,8 79,5 ! ! 81,2 90,3
! ! ! 89,0 81,7 ! 82,1 81,3 ! 79,3 ! ! ! 88,8 86,8 79,5
!
84,0 ! ! 89.2 Can Rossell 83,0
! D e v e s e s 82,7 ! ! 82,0 ! 85,1 ! 85.4 83,3 79,9 !
! 88,0 ! 85,4 79,6 D e v e s a d e C a n P r a t ! 7 -
A d e l ! 83,4 i ! ! n 88,6
86,3 83,9 a 82,1
! r ! ! r ! Safareig de les Dones e ! 87,0 82,4 t 88,1 i 86.0 ! d ! e l C l o s e l s C o ! m u n s ! e ! 87,3 79,8 81,4 80,9 ! M 87,8 M a r q u è s d e C a m p s l ! e
82,6 d ! ! 84,6 a 82,7 t g ! i 86.5 ! 89,4 s e 84,9 ! i r ! p a ! ! f 86,1 o H o r t e s a 85,4 t 82,1 85.7 85,1 ! S u l ! ! ! ! e ! A ! ! 83,8 81,4 80,8 d ! ! ! 85,5 83,8 88,2 86.3 84,8 í ! ! 80,1 ! 83,9 d e m ! 83,6 ! ! 86,2 86,0 83,0 a 85,2 C
! ! ! ! 89,3 ! 87,1 ! 84,8 83,3 89,3 84,9 M o n a r 85,4 ! D e v e s e s d e! l M a r q u è s d e C a m p s ! ! 80,5 86.3 !
! 85,3 ! 85.9 ! ! ! 83,9 81,3 ! ! 85,5 ! 88,0 86,8 85,3 84,1 ! 85,3 ! 82,3 85,9 86,6 ! ! 82,4 ! Monar ! 81,9 ! 85,7 ! ! 85,5 ! 84,8 ! 89,3 80,8 85,9 ! 84,0 ! 85,8 ! 80,9 ! H o r t e s d e l M a r q u è s d e C a m p s
! 87,1 ! 86.7 ! 81,4 86,8 84,8 ! ! 83,7
! 83,2
! ! 83,7 84,5 ! ! 81,8 84,8 ! 89,4 88,4 ! ! 82,4 ! ! 81,6 ! 88,7 ! 84,9 85,3 ! 86,7 ! 85,8 86,2 ! ! 83,8 ! ! 85,6 83,2 ! Gassol Fibras, SA 86,8 ! 89.6 84,9 ! ! 87.3 H o r t e s
! 85,4 !
84,7 ! ! H o r t a F o n d a 89,0 85,7 ! ! 87,7 85,1 84,1 ! ! d e l ! ! 84,5 86,2 83,4 83,6 C !
! r 83,8 83,8 ! ! ! ! a 84,1 88,4 84,4 Sant Cugat 84,4 1:5.000 ! n Mas Llorenç 83,6 ! 86,4 ! 86,5 o ± ! M a r q u è s ! d e C a m p s 86,9 M ! 85,6 ! ! Mas Deves! a Plaça 025 50 100 150 200 86,8 85,9 ! 85,1 a de ! i ! 85,7 r 89,3 86,4 84,8 m ! la Vila 83,7 u ! ! Mas Ribot ! de la Process ! Carrer ó e 86,0 q Can Marquès 86,3 87,0 ! 86,1 ! ! è ! 84,6 T S de Camps
Elaboració: Marta Ayuso Garriga Actuacions previstes a Salt Oest Marta Doncel Garcia PLA DE GESTIÓ DE SALT I SANTA Mapa 2. Miguel A. Fuentes EUGÈNIA T2.1. Control d'ailants Ricard Grabulosa Solà Actuacions previstes Juny de 2010 Termes municipals de Salt i Girona T2.2. Control de la canya i plantació de bosc de ribera a Salt Oest Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Gener - juliol 2010 T2.3. Control d’espècies exòtiques invasores i plantació d'albers camp i dels ortofotomapes 303-098 de l'ICC T2.4. Control de plàtans i plantació de bosc de ribera T2.5. Millora de la bassa dels Tritons i plantació de vern LIFE 08 NAT / ES / 072 "Recuperació d'hàbitats riparis del riu Ter T2.6. Millora forestal de la freixeneda (Riparia-Ter) 75 ! ! 84,8 83,9 73,8 87,9 86,2 ! 82,2 ! 83,6 ! 79,6 ! ! 89,4 ! 83,8 80,8 79,0 ! 71,0 86,3 Can Sureda ! 79,7 Can Clarà ! ! ! ! 74,1 ! ! 69,6 74,7 ! 79,3 ! 69,2 82,4 71,1 84,3 ! ! ! ! ! 71,1 85,2 82,6 82,6 ! ! 84,9 ! ! ! la Jueria Petita 81,6 Can Bru 86,1 74,8
! 68,2 ! 79,7 ! 83,5 ! 86,0 ! 69,0 ! ! ! 74,4 83,2 ! 75,3 ! ! Can Turon ! 82,8 86,1 82,3 67,1 ! 85,7 ! 85,4 ! 83,4 ! ! 83,6 Sociedad Nestlé Aepa o m e n y ! Can Segalars ! ! 81,5 ! 83,8 ! 79,8 70,1 ! ! 69,3 ! 88,3 83,5 ! ! l'Hostal Nou 72,0 69,8 84,7 !81,9 68,3 !
! 71,9 ! ! 67,0 88,9 ! 85,9 82,2 ! ! 66,4 ! 70,2 86,2 ! ! 70,8 ! 82,3 85,4 ! ! ! 66,3 Can Carrió 83,0 75,1 ! ! ! Can Torroella 78,8 ! 86,5 ! 77,6 70,4 66,3 ! ! 85,4 ! ! ! 69,8 88,3 85,2 80,8 70,0 ! 84,0 ! ! ! ! ! 78,1 71,7 ! 66,2 85,8 ! D e v e s ! 84,0 82,5 e s d ' e n B r u 66,5 82,2 ! ! 73,0 ! Can Benet Vell ! ! ! 85,1 ! ! ! ! ! 71,3 81,9 75,1 71,2 70,9 85,1 ! ! 78,9 70,4 71,7
83,0 ! ! ! 81,4 84,5 84,0 ! ! ! 85,3 70,6 74,8 ! ! 70,4 ! 87,8 ! 69,4 84,0 ! 82,7 82,5 ! ! ! 70,9 ! 74,0 ! ! ! 73,7 71,2 Pont de Fontejau 78,5 75 78,6 ! ! 69,5 ! ! 71,6 ! 79,5 86,6 ! 69,6 ! 77,6 ! 69,4 ! ! 71,7 71,5 ! 70,7 76,9 ! 71,0 ! ! 70,6 ! 73,2 69,5 ! 73,4 70,6 !
! ! ! ! 86,3 66,3 73,7 73,2 69,5 ! ! 70,6 75 ! ! ! 70,4 ! 78,8 ! 73,0 71,1 75,3 r 72,9 74,7 72,9 ! 7 74,9 ! ! ! - ! ! ! s ! a A 74,9 71,0 i 68,8 68,8 e 80,6 ! 71,3 ! n 74,1 ! 73,6 ! ! ! ! a 76,1 ! 87,0 r ! ! ! 74,7 ! 69,2 T r ! ! 71,5 e 74,4 72,2 t 77,0 77,2 74,9 72,3 i ! ! ! ! ! l ! d 75,3 ! 80,3 75,9 ! 72,3 5 70,3 e ! e 7 ! 71,7 72,5 ! 73,2 ! 72,2 M ! 74,6 71,6 72,2 ! l 74,3 ! ! 74,1 ! 70,9 e ! 76,7 ! ! 73,7 d 73,5 ! 76,9 74,1 74,1 ! ! ! a ! t 74,3 87,1 ! 72,1 is 74,5 ! 73,0 77,4 ! 73,4 ! p ! 73,8 ! o 77,6 ! t ! 77,6 68,3 ! 71,0 72,2 ! u 78,0 ! ! ! A ! 78,1 ! 72,3 72,8 ! 77,1 ! 72,0 ! 72,7 ! ! 73,3 73,8 ! ! 78,3 ! 71,8 78,9 77,6 74,0 87,4 ! ! !
! ! 72,0 80,1 P l a d e l s ! S o c s 71,9 ! 77,8 ! 72,9 71,8 ! ! 69,2 ! ! 73,2 76,4 80,4 ! 75 ! 77,7 76,3 ! 73,9 72,4 ! 75,9 ! ! ! ! ! 71,6 76,0 78,1 78,6 71,3 ! ! ! ! 71,2 76,3 !! ! 77,6 ! 73,4 71,4 ! 87,8 76,0 71,3 !
! ! 72,1 75,6 73,1 72,1 ! ! ! ! ! 74,5 73,6 74,0 76,1 75,8 75,4 ! 70,9 ! 72,4 ! 74,9 ! ! ! 74,4 ! 81,0 ! ! 73,5 76,2 ! ! ! 73,7 ! ! ! ! 74,0 ! 74,0 ! 79,1 ! 81,0 ! 78,2 74,6 71,8 79,4 74,7 74,8 79,0 ! ! Girona 72,4 76,3 ! ! 87,9 75,8 ! ! 74,7 75 73,9 Torín ! el 73,9 73,0 Camí d ! ! ! ! 77,0 75,6 ! 81,3 ! 71,8 ! 74,1 72,4 ! ! ! ! ! 79,2 ! ! 80,5 ! 76,1 75,7 ! 74,7 ! ! 79,4 ! ! 72,5 ! 71,2 ! 77,8 73,7 72,7 ! 79,4 74,4 73,4 ! 79,7 78,9 81,6 ! ! ! ! 80,9 ! 75,4 72,8 88,1 ! ! 71,0 ! ! 78,7 ! ! 77,8 ! 77,0 ! 71,2 78,7 73,3 73,7 ! 75,0 ! 78,1 ! 73,1 71,5
! ! ! ! 71,3 76,8 ! ! ! ! 78,0 76,6 ! ! 88,1 ! 75,5 ! 79,1 ! 73,4 ! 73,2 71,4 76,9 72,4 71,8 ! 75,4 71,5 ! S ! 78,2 ! ! 78,3 ! ! ! 72,2 77,1 ín 77,8 76,4 r 74,6 71,6 ! o 78,4 ! T! ! l 75,7 72,4 e ! ! ! 71,6 d ! ! ! ! í 75,2 ! 77,4 ! 76,0 73,7 ! 72,6 78,5 m 74,1 73,2 ! ! 77,5 a 73,1 71,5 79,1 78,1 C ! 72,2 ! ! ! ! ! ! 76,5 ! 73,6 ! 76,1 ! 77,7 76,6 ! 71,9 ! ! ! 79,7 ! ! ! 81,0 80,3 ! ! 72,3 77,9 73,7 73,4 ! 78,4 76,8 ! ! 73,9 73,6 ! 76,5 ! ! 79,9 76,6 ! 71,6 72,0 77,0 ! 75,4 73,7 ! ! 77,3 ! ! ! 73,0 ! ! 72,1 l e s G u i x e r e s 72,6 71,8 ! 76,6 ! ! Bassa dels Carros ! 72,3 79,9 76,8 75,8 72,6 ! ! ! ! 77,6 74,5 ! 76,8 ! ! 73,3 77,2 72,3 ! ! ! Can Genura 77,1 ! 72,8 77,1 77,0 ! ! 74,3 ! ! l e s S o r r e r e s 72,7 75,2 71,8 ! ! 73,3
! ! 76,8 ! 76,7 74,2 77,5 ! ! 77,3 73,1 ! ! ! ! 77,4 72,3 ig C 78,8 M ! ! 73,5 ! 1:6.000 76,5 a 73,2 l ! ! 73,6 e 74,7 ! 80,7 d m í ! 72,5 m 72,2 ! í 73,9 ± S a ! C! d ! ! 73,4 ! ! e 73,5 75,8 73,6 ! 71,8 78,9 76,7 ! ! l S e 76,8 ! ! S ! l e s H o r t e 72,8 s ! ! 74,0 77,3 s 025 50 100 150 200 79,7 76,2 ! G ! 74,6 72,6 !
u 76,2 ! 73,2 i m ! x 7 77,1 !
74,7 5 ! e ! 73,4 ! ! 73,2 ! 79,5 ! 73,0 ! r ! 73,8 ! 74,4 74,1 e 74,1 76,7 74,7 ! 74,7 ! s 74,9 72,6 ! 72,4 !
78,2 ! ! ! ! !
Elaboració: Marta Ayuso Garriga Mapa 3. Marta Doncel Garcia PLA DE GESTIÓ DE SALT I SANTA Hàbitats presents a LIFE 08 NAT / ES / 072 Miguel A. Fuentes EUGÈNIA Ricard Grabulosa Solà Salt Est i Santa Eugènia "Recuperació d'hàbitats riparis del riu Ter Termes municipals de Salt i Girona Juny de 2010 Hàbitats segons el manual (Riparia-Ter) Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Gener - juliol 2010 camp i dels ortofotomapes de l'ICC de biòtops CORINE
Hàbitats presents a Salt Est i Santa Eugènia [92A0] Pollancredes amb lliri pudent* + Avellanoses Fenassars, amb espunyidella blanca [92A0] Freixenedes de terra baixa* Bardisses amb roldor, esbarzer, de terra baixa [9340] Alzinars amb roures, de terra baixa i de l'estatge submontà* Fenassars, amb Euphorbia serrata, espunyidella blanca Canyissars i formacions anàlogues Prats o poblaments d'herba-fam, de sòls argilosos secs + [6220] Llistonars (prats secs amb teròfits de terra baixa)** Canyars de vores d’aigua [6220] Llistonars (prats secs amb teròfits, calcícoles, de terra baixa** Plantacions de plàtans i d'altres arbres planifolis de sòls humits [92A0] Salzedes de terra baixa i de la muntanya mitjana* Comunitats ruderals de terra baixa [91E0] Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta** + [92A0] Alberedes amb lliri pudent* Ambients aqüàtics [91E0] Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta, de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà** Camins * Hàbitats d'interès comunitari ** Hàbitats d'interès comunitari prioritari [92A0] Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent, del territori ruscínic i dels Prepirineus centrals* ! ! 73,6 79,7 ! ! ! 75,2 84,7 ! 78,0 ! 74,1 84,4 Can Peirot Can Roureda 86,4 ! ! i Can Lleter 84,8 ! 79,6 ! ! 84,2 ! ! 81,8 75 ! ! ! 84,8 83,9 73,8 87,9 86,2 ! 82,2 ! 83,6 ! 79,6 ! ! 89,4 ! 83,8 80,8 79,0 ! 71,0 86,3 Can Sureda ! 79,7 Can Clarà ! ! ! ! 74,1 ! ! 69,6 74,7 ! 79,3 ! 69,2 82,4 84,3 ! 71,1 ! ! ! ! 71,1 85,2 82,6 82,6 ! ! 84,9 ! ! ! la Jueria Petita 81,6 Can Bru 86,1 74,8
!
! 68,2 ! 83,5 79,7 ! 86,0 ! 69,0 ! ! ! 74,4 83,2 ! 75,3 ! ! Can Turon ! 82,8 86,1 82,3 67,1 ! 85,7 ! 85,4 ! 83,4 ! ! 83,6 Sociedad Nestlé Aepa o m e n y ! Can Segalars ! ! 81,5 ! 83,8 ! 79,8 70,1 ! ! 69,3 ! ! 88,3 83,5 ! l'Hostal Nou 72,0 !81,9 69,8 68,3 84,7 !
! 71,9 ! ! 67,0 88,9 ! 85,9 82,2 ! ! 66,4 ! 70,2 86,2 ! ! 70,8 ! 82,3 85,4 ! ! ! 66,3 Can Carrió 83,0 75,1 ! ! ! Can Torroella 78,8 ! 86,5 ! 77,6 70,4 66,3 ! 85,4 ! ! ! 69,8 85,2 ! 88,3 80,8 70,0 84,0 ! ! ! ! ! ! 78,1 71,7 ! 66,2 85,8 ! D e v e ! 84,0 82,5 s e s d ' e n B r u 66,5 82,2 ! ! 73,0 ! Can Benet Vell ! ! ! 85,1 ! ! ! ! ! 71,3 81,9 75,1 71,2 70,9 85,1 ! ! 78,9 70,4 71,7
83,0 ! ! ! 81,4 84,5 84,0 ! ! ! 85,3 70,6 74,8 ! ! 70,4 ! 87,8 ! 69,4 84,0 ! 82,7 82,5 ! ! ! 70,9 ! 74,0 ! ! ! 73,7 71,2 Pont de Fontejau 78,5 75 78,6 ! ! 69,5 ! ! 71,6 ! 79,5 86,6 ! 69,6 ! 77,6 ! 69,4 ! ! 71,7 71,5 ! 70,7 ! ! 76,9 ! 71,0 ! 70,6 73,2 69,5 ! 73,4 70,6 !
! ! ! ! 86,3 66,3 73,7 73,2 69,5 ! ! 70,6 75 ! ! ! 70,4 ! 78,8 ! 73,0 71,1 75,3 r 72,9 74,7 72,9 ! 7 74,9 ! ! ! - ! ! ! s ! a A 74,9 71,0 i 68,8 68,8 e 80,6 ! 71,3 ! n 74,1 ! ! ! ! ! 73,6 a 76,1 ! 87,0 r ! ! ! 74,7 ! T r ! 69,2 ! 74,4 71,5 e 77,0 72,2 t 77,2 74,9 72,3 i ! ! ! ! ! l ! d 75,3 ! 80,3 75,9 ! 72,3 70,3 5 e ! e 7 ! 71,7 72,5 ! 73,2 ! 72,2 M ! 74,6 71,6 72,2 l ! 74,1 74,3 ! ! ! 70,9 ! e ! 73,7 76,7 ! 73,5 d ! 76,9 74,1 74,1 ! a ! ! t ! 74,3 87,1 ! 72,1 is 74,5 ! 73,0 77,4 ! 73,4 ! p ! 73,8 ! o 77,6 ! t ! 77,6 68,3 ! 71,0 72,2 ! u 78,0 ! ! A ! ! 78,1 ! 72,3 72,8 ! 77,1 ! 72,0 ! 72,7 ! ! 73,3 73,8 ! ! 78,3 ! 71,8 78,9 77,6 74,0 87,4 ! ! !
! ! 72,0 80,1 P l a d e l s ! S o c s 71,9 ! 77,8 ! 72,9 71,8 ! ! 69,2 ! ! 73,2 76,4 80,4 ! 75 ! 77,7 76,3 ! 73,9 ! ! ! 75,9 ! ! ! 71,6 76,0 78,1 78,6 71,3 ! ! ! ! 71,2 76,3 ! ! ! 77,6 ! 73,4 71,4 ! 87,8 76,0 71,3 !
! ! 72,1 75,6 73,1 72,1 ! 73,6 ! ! ! ! 74,5 74,0 76,1 75,8 75,4 ! 70,9 ! 72,4 ! 74,9 ! ! 74,4 ! ! 81,0 ! ! 73,5 76,2 ! ! ! 73,7 ! ! ! ! 74,0 ! 74,0 ! 79,1 ! 81,0 ! 78,2 71,8 79,4 74,7 74,6 79,0 74,8 ! ! Girona 72,4 76,3 ! ! 87,9 75,8 ! ! 74,7 75 73,9 Torín ! el 73,9 73,0 Camí d ! ! ! ! 77,0 75,6 ! 81,3 ! 71,8 ! 74,1 72,4 ! ! ! ! ! 79,2 ! ! 80,5 ! 76,1 75,7 ! 74,7 ! ! 79,4 ! ! 72,5 ! 71,2 ! 77,8 73,7 72,7 ! 79,4 74,4 73,4 ! 79,7 78,9 81,6 ! ! ! ! 80,9 ! 75,4 72,8 88,1 ! ! 71,0 ! ! 78,7 ! ! 77,8 ! 77,0 ! 71,2 78,7 73,3 73,7 ! 75,0 ! 78,1 ! 73,1 71,5
! ! ! ! ! 71,3 76,8 ! ! ! ! 78,0 76,6 ! ! 88,1 75,5 ! 79,1 ! 73,4 ! 73,2 71,4 76,9 72,4 71,8 ! 75,4 71,5 ! S ! 78,2 ! ! 78,3 ! ! ! 72,2 77,1 ín 77,8 76,4 r 74,6 71,6 ! o 78,4 ! T! ! l 75,7 72,4 e ! ! ! 71,6 d ! ! ! ! í 75,2 ! 77,4 ! 76,0 73,7 ! 72,6 78,5 m 74,1 73,2 ! ! 77,5 a 73,1 71,5 79,1 78,1 C ! 72,2 ! ! !
! ! ! 76,5 ! 73,6 ! 76,1 ! 77,7 ! 71,9 ! 76,6 ! 79,7 ! ! ! ! 81,0 80,3 ! ! 72,3 77,9 73,7 73,4 ! 78,4 76,8 ! ! 73,9 73,6 ! 76,5 ! ! 79,9 76,6 ! 71,6 72,0 77,0 ! 75,4 73,7 ! ! 77,3 ! ! ! 73,0 ! ! 72,1 l e s G u i x e r e s 72,6 71,8 76,6 ! ! ! Bassa dels Carros ! 72,3 79,9 76,8 75,8 72,6 ! ! ! ! 77,6 74,5 ! 76,8 ! ! 77,2 73,3 72,3 ! ! Can Genura 77,1 ! ! 72,8 77,1 77,0 74,3 ! ! 72,7 ! ! l e s S o r r e r e s 75,2 71,8 ! ! 73,3
! ! 76,8 ! 76,7 74,2 77,5 ! ! 77,3 73,1 ! ! ! ! 77,4 72,3 ig C 78,8 ! ! 73,5 ! M 76,5 a 73,2 l 73,6 ! ! e 74,7 ! 80,7 d m í ! 72,5 m 72,2 ! a í 73,9 S ! C! d ! ! 73,4 ! ! e 73,5 75,8 73,6 ! 71,8 78,9 76,7 ! ! l S e 76,8 ! ! S ! l e s H o r t e s ! 72,8 ! 74,0 77,3 s 79,7 76,2 ! G ! 74,6 72,6 !
u 76,2 ! 73,2 i ! x 7 77,1 !
74,7 5 73,4 ! e ! ! ! 73,2 ! 79,5 ! 73,0 ! r ! 73,8 ! 74,4 74,1 e 74,1 76,7 74,7 ! 74,7 ! s 74,9 ! 72,6 72,4 !
78,2 ! ! ! ! ! 79,3 ! 74,6 74,6 ! 76,1 75,6 ! 77,1 79,5 ! 74,5 75,4 ! 77,7 73,5 74,1 ! 75,7 ! ! l e s ! G u 74,8 ! i x e r e s 73,6 ! ! ! ! ! 72,9 ! 76,2 ! ! ! 75,5 72,9 78,2 ! 76,5 75,8 76,8 ! 73,8 77,7 ! 76,9 ! 75,8 ! ! 75,0 73,4 S Mas Vilapriu 75,3 ! ! 77,5 ! ! ! ! 7 5 ! ! ! ! 1:6.000 73,8 ! 76,8 75,8 77,8 75,1 l e s D e v e s e s 75,5 ! 73,7 74,8 ! 79,9 ! 73,5 ! 78,9 77,5 ! 77,6 74,1 74,0 ! Coma-Cros 76,7 ±74,1 ! ! 77,5 ! ! 74,0 ! 75,6 ! 78,2 ! ! ! H o r t e s d e l M o l í 79,6 78,5 75,1 77,3 73,8 75,2 ! ! 025 50 100 150 200 ! ! ! ! 79,1 ! 80,7 a ! 77,8 i C l e s S o r r 73,7 e r e s èn ! g a 78,1 ! u E m m 75,1 ta ! 77,0 n ! Sa í 79,3 ! e d 78,7 d 73,5 da e ! u ! 75,9 g Safareig de les ! 81,5 n Dones ! i l Av
Actuacions previstes a Salt Est i Santa Eugènia Elaboració: ACTUACIÓ T2.7. Control d’espècies exòtiques invasores: robínies i canyars Marta Ayuso Garriga Mapa 4. Marta Doncel Garcia PLA DE GESTIÓ DE SALT I SANTA ACTUACIÓ T2.8. Creació de les basses temporànies del canal de la Maçana Miguel A. Fuentes EUGÈNIA Actuacions previstes Ricard Grabulosa Solà a Salt Est ACTUACIÓ T2.9. Control d’espècies exòtiques invasores: ailant Juny de 2010 Termes municipals de Salt i Girona i Santa Eugènia Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Gener - juliol 2010 ACTUACIÓ T2.10. Recuperació d'un antic braç del riu Ter camp i dels ortofotomapes de l'ICC ACTUACIÓ T2.11. Control d’espècies exòtiques invasores: bambú i canya americana ACTUACIÓ T2.12. Millora forestal de la salzeda ACTUACIÓ T2.13. Millora forestal del córrec LIFE 08 NAT / ES / 072 "Recuperació d'hàbitats riparis del riu Ter ACTUACIÓ T2.14. Control d'espècies exòtiques invasores (Riparia-Ter) e S 103,1 101,9 88,0 ! 78,8 e ! 78,0 75,4 r ! ! 89,2 ! r ! a 92,5 87,9 87,8 C 97,6 ! 97,0 ! 97,3 78,4 Can Maçana a ! 75,9 ! b 99,2 ! ! a 1 103,0 ! ! 53 ! 74,4 ll 100,1 ! I- é ! ri G 77,1 76,9 97.9 97,6 o ! 103,5 88,0 86,7 ! eg ! ! ! r Can Planes Nou ! nt G la Jueria Gran 85,9 Sa ! ! 93,6 ! 80,8 a a 77,8 ! on 78,6 Can Gifre ! 85,5 Gir ! 83,4 de 75,4 98,7 100,3 ra ! 76,5 te ! ! ! rre ! ! Sant Feliu de Domeny a 78,9 ! ! C ! 86,3 ! Can Carreres i Can Cases 101,5 97,7 ! 87,0 82,4 ! 75,2 99,3 ! ! 99,9 ! ! 80,2 ! 77,6 ! ! 79,6 ! 98,0 86,3 82,4 ! 85,5 102,8 ! 98,3 80,4 77,7 ! 100 97,3 ! ! 76,0 ! ! ! 98,2 ! 76,2 85,7 ! 75,6 ! ! 82,8 ! 102,3 ! 81,8 ! 99,0 98,7 ! ! ! 97,0 ! 87,0 ! ! 97,7 86,4 ! 83,2 ! 77,1 Avinguda de ! 96,9 Girona 103,1 ! 102,3 98,8 ! ! 77,9 ! Carretera de G ! 78,2 irona a San ! 76,3 ! t Gregori GI-5 96,6 les Alzines Molí de Domeny Can Vicenç 86,4 ! 31 90,5 ! ! ! ! 97,8 97,2 81,3 77,2 ! 100.5 ! ! ! ! 97,4 74,0 96,7 96,6 ! 78,6 ! ! ! 95,0 93,0 ! ! 93,3 el Castell de Domeny ! 77,0 76,1 ! ! ! ! ! 80,6 96,1 94,9 ! 93,5 ! 85,9 85,9 ! 78,1 101,6 ! 96,1 ! 5 ! Carretera ! 93,8 85,3 ! de 7 94,9 Girona a S ! 79,6 ! r ant Greg 92,9 86,9 ! 97,4 95,0 ori GI-531 ! ! e ! ! 85,8 72,3 ! ! ! 85,8 ! l u ! 91,3 83,4 80,9 ! l ! ! 92,9 90,1 ! ! a g 88,8 P l a d e D 77,6 75,4 ! o m e n y ! g 102,8 95,1 Can Quelot ! 81,1 ! a 97,0 93,2 ra 101,0 96,9 ! 90,3 d ! 81,5 75,9 a ! r ! ! ! 78,4 ! !! ! 85,9 88,3 ! 83,3 101,1 M e 90,9 ! ! n 102,5 99,1 97,5 98,8 ! V 97,0 ! ! 97,7 88,5 ! a 97,9 ! t 77,5 Jo Cases de la Carretera 91,4 n ! i 85,8 e 85,7 ! ! d c ! 85,5 r ! Cal Marxant a 83,2 76,0 ! re ! 84,6 ! J de Can Prat 96,7 92,1 ! r ! a ! 75,6 e ! C ! 101,8 84,1 77,5 d ! ! 96,7 97,8 Can Quintana ! ! 102,1 r 96.4 ! 94,4 84,9 76,0 e 94,9 ! ! ! ! 78,5 r ! 84,4 ! ! ! ! ! r 98,4 94,3 ! 86,3 84,4 ! 79,7 ! a ! ! ! 84,3 ! 77,6 68,8 75,6 ! 85,9 ! 79,9 76,5 C 98,1 ! Domeny 89,3 86,9 ! ! ! ! 85,4 97,2 98,8 84,5 82,3 81,8 ! 96,1 ! 77,1 75,4 Carrer de Baix 101.6 ! ! Can Sureda Nou ! ! 77,6 ! Vil.la Primavera ! ! la Cassasa ! 79,6 ! 92,1 74,8 83,8 ! 96,2 ! ! ! 96,0 98,0 ! 97,1 77,7 93,2 79,3 ! 73,4 C ! ! ! 91,1 a 73,6 ! ! ! 79,7 ! ! T 92,3 m ! ! 75,2 96,8 97,1 96,7 ! ! 93,1 í 84,7 78,0 Can Malcasat ! 74,1 Can Roureda ! d 84,4 Can Peirot ! ! o Can Carbonell 86,4 ! 93,1 e ! 94,0 96,7 ! i Can Lleter ! l ! 96,9 ! e 84,8 79,6 95,4 r 90,2 ! ! 84,2 ! ! s 81,8 75 ! S ! ! ! 84,8 D 83,9 C ! r ! 73,8 a 95.8 ! 87,9 86,2 ! r ! e re 95,7 92,9 82,2 79,6 te 96,0 e 93,7 v ! 83,6 ! ra ! ! ! Fo e 89,4 nd ! s ! 83,8 80,8 79,0 95.9 a n ! ! 71,0 92,3 e 86,3 Can Sureda ! 79,7 Can Clarà ! 91,9 s ! ! ! ! 74,1 ! 74,7 ! 69,6 ! 69,2 94,6 t 90,3 79,3 ! ! 82,4 71,1 84,3 ! ! ! ! ! 71,1 92.7 85,2 82,6 82,6 ! d ! ! C ! ! ! 84,9 ! 94,6 ! a ! 96,0 ! e ! la Jueria Petita 81,6 Can Bru 74,8 P l a 96,1 m ! 95,9 94,9 86,1 94,9 í ! d G e ! 79,7 68,2 à 83,5 ! ! ! ! 86,0 ! l 92,0 ! ! ! 69,0 74,4 e r 83,2 75,3 95,9 93,8 ! ! ! s r ! ! Can Turon e ! 82,3 82,8 67,1 C 86,1 96,3 95.0 d ' e n ! 85,7 ! ! ! a 85,4 ! p 83,4 ! 94,2 ! ! s P l a d 83,6 Sociedad Nestlé Aepa 94.8 ! e D o m e n y ! ! 81,5 Can Segalars ! 94,5 e 83,8 ! ! ! 79,8 70,1 s ! ! 69,3 ! 88,3 83,5 ! ! N l'Hostal Nou 72,0 69,8 P l a d ' e n S i m o n 84,7 !81,9 68,3 94,9 o ! t !
v ! 71,9 a e r P r a t ! ! 67,0 ! s 88,9 ! 85,9 82,2
P ! ! ! 66,4 86,2 70,2 !
n ! ! 88,1 70,8
96,4 a ! 82,3 ! S C 85,4 94,9 ! ! ! ! 66,3 ! 94,7 Can Carrió 83,0 75,1 ! ! ! Can Torroella 78,8 ! 69,3 ! 86,5 ! 77,6 70,4 66,3 ! 85,4 ! ! ! ! 69,8 ! 94,7 ! 94,1 85,2 94,7 ! 88,3 80,8 70,0 ! 84,0 ! ! 91,2 ! ! Camí de 91,0 ! ! 71,7 ! ! 66,2 89,7 85,8 ! 78,1 D e v e s e s d ! 84,0 ' e n B r u ! 82,5 66,5 ! 92,4 ! ! 86,4 ! 82,2 ! 92,5 ! 93,7 ! Can Benet Vell 73,0 ! ! 94,6 ! ! ! ! 93,8 85,1 ! ! ! ! ! ! 95,2 94,1 81,9 75,1 71,3 95,7 ! 85,1 ! ! 78,9 70,4 71,2 71,7 70,9 94,3 93,4 83,0 ! ! ! ! 81,4 T 84,5 84,0 92,9 ! ! ! ! ! ! 86,7 93,0 85,3 74,8 70,6 o ! ! ! 70,4 ! Can Vila ! 92,2 89,7 ! 69,4 87,8 84,0 ! r 82,7 82,5 ! 91,0 ! ! 94.9 ! ! 70,9 r ! 74,0 ! 93,9 90,7 ! ! 92,7 !
e ! 73,7 ! 71,2 Pont de Fontejau ! 78,5 75 78,6 ! n P l a d ' e n P r a t ! 69,5 ! 90,7 ! ! ! 71,6 ! 94,7 84,9 79,5 t 84,1 86,6 ! ! 77,6 69,6 ! ! ! 69,4 93,9 ! ! 71,7 71,5 ! 70,7 ! 93,3 ! ! ! ! 88,5 76,9 71,0 d les Cases Noves 88,5 ! 70,6 ! ! ! 73,2 69,5 ! 93,6 e 86,1 73,4 70,6 ! ! 92,1 D e v e s a ! ! ! ! 88,1 84,9 ! ! 89,4 ! G ! 86,3 66,3 90,3 73,7 73,2 69,5 93.1 ! ! a 70,6 S ! ! ! 75 82,8 ! ! 70,4 ! r 93,6 88.9 78,8 ! 73,0 71,1 ! r 75,3 ! r 72,9 d e 74,7 72,9 a ! 91,8 7 74,9 ! ! - ! ! ! l a D e v e s a ! ! ! 86,3 ! b A 74,9 93,1 ! 68,8 71,0 68,8 e ! 80,6 i ! ! Can Devesa 80,1 ! 71,3 91,5 n 74,1 ! i 92,9 ! 73,6 ! ! ! ! ! a 76,1 ! 74,7 ! 87,0 r ! ! ! 69,2 T a 92,0 88,8 r ! ! 79,5 ! ! 74,4 72,2 71,5 e 77,0 74,9 ! 79,7 t 77,2 72,3 ! i ! ! ! ! ! ! l 72,4 d 75,3 ! ! 91,9 80,3 75,9 ! 72,3 90.5 C a n S i m o n e 5 70,3 e ! 90,3 ! 7 71,7 72,5 ! ! ! ! ! ! 73,2 72,2 ! 92,3 ! 82,2 M ! 74,6 72,2 93.8 84,2 71,6 l ! 74,3 ! ! 71,4 74,1 ! 70,9 ! Can Prat e 76,7 ! ! 73,7 d 73,5 ! 76,9 74,1 74,1 ! ! 92,6 a ! ! ! t ! 74,3 87,1 ! 72,1 91,0 is 74,5 ! 73,0 ! 77,4 ! 73,4 ! 71,1 p ! R ! ! 77,6 ! 73,8 ! 91,6 o 68,3 i t ! 77,6 71,0 73,2 91,3 ! 72,2 u 78,0 ! ! ! ! u ! A ! 78,1 ! 72,3 ! 92,0 ! 72,0 72,8 ! 77,1 ! ! ! 72,7 ! d ! 73,3 72,6 91,9 73,8 ! 83,0 ! ! ! ! ! 78,3 e 77,6 74,0 71,8 91,7 79,4 87,4 78,9 ! ! ! ! ! 72,0 L 79,8 ! ! 80,1 P l a d e l s S o c s 71,9 r ! ! 71,8 91,5 90,8 77,8 72,9 e ! l ! ! ! 69,2 é T ! ! 73,2 80,4 76,4 ! ! ! D e v e s a 80,1 75 ! m 80,1 l 77,7 76,3 ! ! 73,9 72,4 ! e 75,9 ! ! ! ! ! ! 71,6 ! 87,0 e 76,0 86,3 78,1 78,6 71,3 ! ! n ! ! ! 71,2 80,7 76,3 ! ! 77,6 ! 76,0 73,4 71,4 ! ! d e 87,8 71,3 ! ! ! 72,1 a ! ! 73,1 72,1 ! 84,6 75,6 73,6 80,6 ! ! ! 74,5 ! ! 87,2 ! 76,1 75,4 ! 74,0 70,9 81,7 75,8 72,4 ! ! 74,9 ! ! ! 74,4 ! ! 81,0 ! ! 82,5 76,2 73,5 ! ! ! ! 73,7 C a n P r a t ! ! 74,0 ! 74,0 ! 81,6 ! 79,1 ! ! ! 79,7 81,0 ! 71,8 79,4 78,2 74,7 74,6 ! ! 81,4 81,1 ! 79,0 74,8 82,4 ! ! Girona 72,4 82,8 ! ! ! 80,8 ! 76,3 75,8 e ! 87,9 ! 79,6 ! 74,7 75 73,9 l Torín ! ! 73,9 73,0 mí de ! 73,3 ! Ca 77,0 75,6 ! ! ! ! 82,3 81,3 ! 71,8 ! 74,1 72,4 89,9 ! ! 81,5 ! ! ! ! 79,2 ! ! 80,5 76,1 75,7 ! ! ! ! 74,7 ! ! 82,2 ! 79,4 ! ! 72,5 ! 73,7 71,2 ! 77,8 74,4 ! 72,7 80,9 ! ! 79,4 73,4 78,9 ! ! ! 79,7 81,2 81,6 ! ! ! 79,7 72,8 80,3 88,1 80,9 ! 75,4 71,0 ! ! ! ! ! ! ! ! 78,7 ! 88,4 82,6 77,8 77,0 ! 71,2 78,7 73,3 73,7 ! 75,0 ! ! 79,2 78,1 ! ! 73,1 85,7 ! 79,8 71,5 Pas d'en Prat 80,8 ! ! ! 79,0 ! ! ! 71,3 ! ! 76,8 ! ! 84.5 80,3 ! 78,0 76,6 ! ! 88,1 ! ! ! 79,1 75,5 ! 73,4 ! 73,2 71,4 ! 76,9 72,4 71,8 81,4 ! ! 75,4 71,5 ! ! S 74,3 84,3 ! 78,2 ! ! ! 78,3 ! ! ! 79,8 79,6 ! 72,2 Can Casalet 77,1 ín ! 83,3 els Tres Pins 77,8 76,4 r 74,6 71,6 ! ! ! ! o 81,8 78,4 ! 83,9 T! 88,6 a ! l 75,7 72,4 ! 81,2 e ! ! ! ! 71,6 d ! ! ! ! 88,7 n ! í 75,2 73,7 ! 81,1 ! 77,4 76,0 ! 78,5 m 74,1 73,2 ! 72,6 ! 77,5 a 73,1 71,5 ! 81,6 79,1 78,1 C ! 72,2 ! a ! ! ! 85,6 ! 81,2 ! 81,7 ç ! ! 82,0 ! ! ! 76,5 73,6 ! ! 84,4 a ! 77,7 76,1 71,9 ! 76,6 ! ! 81,9 ! 79,7 ! ! ! ! 83.5 ! ! 81,0 80,3 ! ! 72,3 89,0 r 77,9 73,7 73,4 ! 78,4 76,8 ! 84,4 M ! 73,9 73,6 ! ! ! ! 76,5 79,9 76,6 83,9 77,0 ! 71,6 72,0 e ! 75,4 73,7 ! ! 77,3 ! a 88,5 ! 73,0 ! ! ! 72,1 l ! l e s G u i x e r e s 72,6 71,8 76,6 ! ! ! ! T t Bassa dels Carros 72,3 ! a 81,9 79,9 76,8 75,8 72,6 r ! 81,2 ! ! 82,8 P e ! ! ! ! 77,6 74,5 n ! 76,8 ! ! 73,3 'e l e s D e v e s e s 77,2 Can Genura 72,3 ! d 82,1 d 77,1 ! ! ! 72,8 77,1 77,0 ! s ! 74,3 ! a ! l e s S o r r e r e s 72,7 P 75,2 71,8 l l 73,3 e a ! ! ! d ! ! 76,8 ! 76,7 74,2 ! 86,0 í r 77,5 ! ! m 77,3 73,1 ! 71,9 a ! ! ! ! ! 77,4 72,3 e C e ! ig C ! ! 73,5 ! 87,6 84,0 78,8 M ! i 88,5 l 76,5 a 73,6 73,2 ! e 74,7 ! 80,7 d m ! 72,5 71,9 í ! 72,2 ! 83,7 m ! R a í 73,9 S ! C! d ! ! 73,4 ! ! e 75,8 73,6 73,5 71,8 76,7 ! ! ! 78,9 ! l e 76,8 S ! ! ! ! l e s H o r t S 72,8 86,2 e s ! 74,0 ! ! 77,3 s ! ! ! 81,4 79,7 76,2 G ! 74,6 72,6 84.5 83,4 83,3 82,6 ! ! u 76,2 ! ! 73,2 ! 82,9 i 81,8 ! 77,1 x 7 ! ! 74,7 5 73,4 82,8 e 83,9 ! ! ! ! 73,2 ! ! 79,5 ! 73,0 ! r ! ! 73,8 74,4 74,1 ! 81,2 76,7 e 74,7 74,1 ! ! 74,7 ! s 74,9 75,2 ! 72,6 72,4 ! ! ! 78,2 ! ! ! ! ! 89,0 81,7 ! 82,1 81,3 ! 74,6 74,6 79,3 ! 76,1 75,6 ! ! ! 86,8 77,1 79,5 ! 74,5 75,4 77,7 73,5 ! 74,1 ! ! 75,7 74,8 ! ! ! ! l e s G u i x e r e s 73,6 ! ! 84,0 ! ! ! ! 72,9 83,0 ! 76,2 75,6 ! ! ! 75,5 72,9 78,2 ! ! 75,8 76,5 76,8 ! 73,8 77,7 ! 76,9 ! 75,8 ! ! 75,0 73,4 S Mas Vilapriu 75,3 ! ! 77,5 ! D e v e s e s ! ! 7 82,7 ! ! 5 ! ! ! ! ! ! 73,8 82,0 ! 76,8 75,8 77,8 75,1 85,1 ! l e s D e v e s e s 74,8 75,5 ! 73,7 79,9 ! 73,5 ! 85.4 83,3 ! 74,0 ! 78,9 77,5 ! 77,6 74,1 ! Coma-Cros 76,7 74,1 77,5 ! ! ! ! 74,0 ! 75,6 78,2 ! ! ! ! H o r t e s d e l M o l í 79,6 78,5 75,1 85,4 77,3 73,8 75,2 D e v e s a d e C a n P r a t ! ! ! ! 79,1 ! ! 7 ! ! 80,7 ia - ! 77,8 C l n e s S o r r 73,7 e r e s gè a 78,1 ! u A ! E ! m a d e l 83,4 i 77,0 75,1 nt l ! ! ! a ! n 88,6 S 79,3 í ! e 86,3 83,9 a 82,1 d 78,7 a d ! r ! 73,5 d l e ! u ! r ! 81,5 ! 75,9 g ! Safareig de les Dones ! in e l 78,0 v ! 87,0 t e ! ! A 82,4 i ! 73,8 ! ! s 88,1 78,2 74,1 e ! d 78,6 ! 75,8 86.0 e l C 79,0 G 77,7 76,2 ! l o s e l ! 77,2 s C o m u n s ! 75,3 e ! ! ! ! ! u 79,4 ! 87,3 80,9 79,8 ! 76,3 81,4 i M x 77,1 76,7 ! ü 79,7 i ! Santa Eugènia de Ter ! ! ton ! l e 79,0 An 75,6 M a r q u è s d e C a m p s ! ! ant r 75,7 ! r ! S a e 79,8 r de e rre 78,1 76,9 n 82,6 Ca ! S è q u i a M o ! d s ! 78,3 ! 78,2 ! 77,0 ! 76,0 ! 76,5 G 84,6 a 78,0 ! 82,7 t g ! ! ! 86.5 ! i 79,6 ! 77,3 89,4 s e ! i r ! 84,9 C ! ! 78,9 ! ! p 79,4 78,5 ! a n a f a 76,2 ! ! ! 76,7 77,9 ! o r 77,0 76,2 86,1 o a ! ! ! 75,4 H o r t e s ! r 85,4 t 82,1 M r e 75,5 l ! S ! 77,5 ! ! ! 85.7 85,1 79,8 r 76,8 u l 79,7 79,4 77,2 ! ! ! ! a d ! ! 77,2 ! e ! ! 76,3 76,0 ! A i e 77,2 ! 83,8 81,4 80,8 d 78,5 ! ! J ! ! ! u Sant Jaume ! e 85,5 83,8 í ! ! ! 88,2 u 86.3 ! 84,8 80,1 80,4 79,9 77,1 77,4 ! í ! a 78,1 ! 83,9 d e q 80,7 !
m b 83,6 ! n C !76,6 ! 79,8 r ! 86,2 83,0 a è Torre d'en Palau ! ! a d 86,0 a ! 77,9 ! ! r C 77,5 r e 77,5 85,2 ! 78,8 G e 75,7 S 77,7 ! r ! 76,9 ! ! l ! Pont del Dimoni a ! e ! ! 89,3 79,6 79,8 d
! C d e 75,9 ! 87,1 84,8 ! ! 83,3 84,9 r S 85,4 89,3 M o n a r i ! e D e v e s e ! ! e C s d e l M a r q u è s d e C a m 77,7 76,4 ! p s ! 77,0 a 78,4 r ! r 77,8 v r ! 77,2 n 80,5 ! ! a ! 86.3 ! 80,1 78,1 76,4 ! a a 77,2 ! t ! ! r ! ! 85,3 77,8 r S ! 85.9 C e ! 76,5 ! C ! ! ! ! 83,9 81,3 e ! ! 81,1 ls r 85,5 ! ! sa ! b 76,8 85,3 ! Ca a 76,4 88,0 86,8 85,3 84,1 au d a ! 82,3 79,6 de P 79,4 77,8 r 85,9 86,6 ! rrer ! 78,2 r e 78,2 s 82,4 Ca e t ! l i 76,3 ! Monar ! or r ! à ! 81,9 79,8 aj P a r M n ! 85,7 ! ! e ! d Plaça a ! ! rr u ! ! ! ! Ca ! aç 84,8 ! ! e 85,5 78,3 i M 89,3 80,8 80,4 ! 78,8 77,6 g a ! 78,8 l 76,4 79,8 ! 79,7 l de e 78,4 m 85,9 e d ! 80,5 79,4 ! ra ! 84,0 ! ! 78,9 s ie C ! ! T a R ! Santa Eugènia a 76,7 79,0 A l a 85,8 80,9 ! r ! l 79,8 79,8 ! a de H o r t e s d e l M a r q 78,3 78,6 r ! u è s d e C a m p s 80,7 g r v rre r ! u a e 87,1 ! Salt ! 79,9 ! e ! C s d r 86.7 ! e 81,4 s ! 79,3 78,4 d ! e s 86,8 ! ! e 84,8 ! r l 76,2 ! 80,1 ! 80,6 ! a ! ! 83,7 78,9 77,6 B ! ! 78,9 78,6 76,7 ! 80,4 ! d a ! 80,6 ! 76,6 ! ! 78,8 e 76,5 la Farga s ! ! 83,2 80,6 ! 80,3 s ! ! 79,6 ! S 78,7 e 76,1 ! 83,7 ! 78,9 78,9 ! ! 78,4 84,5 ! ! 81,8 80,2 a 80,1 ! g ! 84,8 ! 89,4 82,4 ! ! n 78,0 ! ! 81,6 81,4 o ! ! t ! 88,7 80,1 ís a 78,8 5 ! 84,9 85,3 ! ! n ! d 86,7 ! 81,4 ! 7 io ! ! 78,0 a 85,8 86,2 D ! ! 80,1 E ! 83,8 ! nt ! a 80,0 80,1 u ! 78,4 S 80,7 ! 85,6 83,2 e 80,6 ! g ! ! Gassol Fibras, SA r d 79,0 ny !rre ! ! 79,0 è ntse a les Bernardes na ! ! n Mo 86,8 C iro ! el ! 80,7 81,6 e G 78,5 i r d ! 80,6 at d a rre ! Ciut 78,4 79,4 ! Ca 89.6 ! e la ! ! ! 84,9 80,3 ig d 80,1 78,4 ! 82,1 sse Pa 79,4 77,2 C! 87.3 H o r t e s ! ! a ! 81,3 ! 81,6 80,1 r 78,6 77,7 85,4 ! r 79,7 ! 76,7 ! ! e ! 82,0 ! 81,7 r
84,7 ! d à Ajuntament ! ! e 76,6 89,0 ! ! 81,5 m ! ! H o r t a F o n d a l 79,4 ! ! 80,1 o 79,6 ! 85,7 ! A 80,7 D 77,5 77,1 Sant Narcís ! ! R v ! 81,5 o
Plaça t i c Paviments Julià, SL 81,2 76,7 ! n 85,1 84,1 ! n t ! 81,6 C g ! o d e l ! ! 84,5 del a 83,4 C u 86,2 83,6 Ca 82,1 80,9 a r rrer L S larg ! a d ! 83,4 à ! r r Plaça ! President Lluís Companys me C ! r ! rg i re Can Pous ! r a u e ! Lla ! l G ! 78,1 e r 83,8 er nge a ! r rr À ! 80,4 d d a d' r 80,7 80,0 d
C s 78,9 83,8 ! 83,3 rrer de e e ! ! a r 81,9 C d ! 81,3 80,3 ! ! t l ! a a e ! B 84,1 81,3 e 80,8 l a 84,4 ! n r Catalunya a 88,4 Sant Cugat 84,4 r s Mas Llorenç C y ! 80,5 H ! 83,6 83,7 C n a ! ti 83,5 ! 82,6 78,1 m i e s! ! ! ! ! a 86,4 ! C e p ! r r ! ! n 76,6 86,5 o v a 82,8 81,5 r 80,5 80,5 ts n e M a r q u è s ! d e C a m p s ! a ! 78,2 i ! 83,6 r n ta 86,9 M ! ! t ! 80,9 d t 79,3 ! 85,6 e ! ! e ! ! Plaça 81,8 82,1 81,3 s ! 78,2 ! Mas Devesa ! ! ! J 76,9 85,9 ! 77,4 ! 85,1 a o 81,2 ! 77,0 de 84,5 ! ! ! 84,6 s 78,8 ! 85,7 ! 82,0 ! ! 81,1 ! 77,8 i e ! r ! 83,7 ot 89,3 86,4 84,8 ! 82,6 'Ol 77,7 ! 78,3 76,5 ! p 81,1 la Vila 83,7 ! 80,7 80,2 ig d e ! u ! Proc ! ! s 78,7 ! 78,3 e la es I as Mas Ribot r ! arrer d só ! P ! C 84,0 l Jardins d'Ignasi 86,0 86,3 ! ! C a e q Can Marquès 87,0 79,5 77,4 86,1 ! a ! Grup Sant Jaume ! è ! 84,6 r C r Bosch i Reig 86,7 ! 81,9 ! ! ! 86,9de Camps 86,3 ! e ! ! a 79,2 S r T 88,0 ! 81,5 86,9 r 84,5 84,4 ! 78,3 76,7 ! ! d 78,7 77,2 ! r 80,8 81,2 79,6 ! C ! ! e 82,9 ! ! e ! ! ! r 81,8 C a 87,0 Cal Mut ! l ! 79,9 P a 86,3 d r ! ! 86,0 C ! 77,4 ! r 81,9 81,8 ! ! 77,5 r 88,9 ' ! r 80,1 77,5 e I 84,6 a 78,5 ! r C e ! e s 84,7 ! ! 78,5 ! r r 81,3 s a a r l d e ! e i 79,8 78,2 a r d ! 81,5 r r r 82,0 ! e ! !c ! g e 85,1 ! d e ! 85,9 r e S 84,9 n 78,4 77,4 76,9 A e 79,4 82,1 81,1 ! 87,5 ! d ! 83,3 79,2 n t a l ! t l ! ! ! b ! 87,4 e D F n !l 86,3 ! 87,4 v è l o ! 80,4 78,3 o ! ! r ! ! 87,0 a D a ! ! ! n c 80,4 78,5 ! 78,1 ! t n M ! i o t 82,3 z o 81,4 l ! 88,6 P c ! c 78,5 ! ! r e e 77,7 78,9 a t 83,8 77,0 ! o ! F 82,9 d 88,6 s ! 81,0 p ! 86,6 r 83,1 e r ! rà c ! a e r 81,4 e 86,4 F im r ! s ! r ! u a M 81,9 ! 81,6 ! 89,4 ! l G ! ! ! r s l e e n 81,1 a ! ! ! g a 81,4 ! 77,7 88,2 e m ! ! n ! 81,3 ! 81,5 78,3 ! ! 86,7 'À 81,6 c C ! i ! 85,4 d ! 83,5 78,7 77,9 88,2 ! t i r 79,8 77,6 i ! n 85,0 e à 86,4 85,2 87,5 rr ! 78,8 88.0 87,6 86,8 g Ca ! ! 81,4 78,9 ! ! ! 81,9 78,8 ! ! 87,4 79,6 77,8 ! ! ! 81,4 ! 87,6 82,0 ! ! 77,8 ! s ! ! ! ! lan 76,1 78,7 ata 80,9 88.5 87.9 83,7 s C 78,9 ! l a Q u i n t a n a aïso ! 81,7 ! 78,0 ! ! P ! dels ! ! 82,8 ig 79,0 ! 88,1 ! sse ! ! Pa ! 79,5 ! ! ! ! ! 85,9 ! 86,8 86,7 C 83,5 ! 86,6 81,6 82,2 81,6 ! 88,2 90,8 86,6 a 85,0 ! 83,0 ! 80,6 ! ! 88,2 r 80,1 78,3 89,6 r ! 82,2 ! ! ! ! e s 79,3 ! 89,2 H o r t e age 82,0 ! 79,8 s r 81,9 i B ! ! 79,2 ! 79,0 78,2 rras 80,5 ! 79,3 ! d e To ! ! 79,4 78,8 e! r d ! 82,4 ! ! arre 80,7 79,4 ! C 81,9 78,5 ! 85,8 85,7 P ! ! Can Gibert del Pla ! e ! 82,2 ! ! 86,6 ! ! 79,5 ! 86,6 ! 89,9 r ! ! ! 88,4 ! e 82,8 ! 79,2 88,9 ! 88,8 82,5 82,3 78,9 C ! Girona 85,7 89,1 ! ! ! ! 88,5 !l o ! ! lo ! ! 79,1 79,8 ! 88,9 a l 80,0 ! d e l 88,3 P l 81,9 79,0 e 84,1 ! ! 88.2 88,7 l d 86,0 83,1 ! 79,6 ! C ue ! 83,7 ! 79,7 a iq ! 86,7 M ! 81,9 ! ! r e 82,3 ! ! r P ! 77,9 ! r d ! C 79,5 e re 83,7 82,0 81,1 88,2 r r a 82,2 81,8 a 86,7 Ca ! s ! Can Pere d r ! s r e ! 83,7 e ! ! e r 78,3 ! M 86,7 i ! 82,4 ! de les Flors 87,9 85,8 g d 79,2 ! 95,2 85,4 ! ! ! 89,8 R e e 84,2 e ! r a m ú s ! d ! ! 84,5 83,2 ! ! r 82,3 ! ! l 79,5 79,6 c e ! 78,5 ! D ! ! 88,5 ! 79,2 ! è l ! 83,5 82,1 82,3 79,1 78,7
M 83,0 o ! r i b 88,7 R ! a n e s c cementiri 78,6 o 84,4 a t 80,4 ! o ! d r 83,6 ! 87,1 q ! 78,6! H o r t e s o ec r 79,9 79,4 79,5 ! u lp C ! 87,2 r De ! e è ! ca ! ! Ro ! a GEIEG 88,1 d s e 89,4 89,7 r d s e ! ! 88,0 ! a ! arr 83,7 82,9 t d ! ! C a 78,7 Frigoríficos del Ter, SA e 84,6 83,1 80,2 ! 85,2 ! n 84,5 ! 83,5 y ! 88,4 C ! 89,8 ! 79,8 ! d e l 87,5 a ! 79,4 ! ! ! 81,5 ! m 79,3 ! ! 85,6 ! 83,6 83,1 s p ! 82,8 ! 88,8 86,8 ! 90,5 86,4 lan Can Corrius 1:10.000 ta 85,2 s ! ! a 80,9 87,6 ! 89,9 s C ! 83,7 ! ïso ! Pa 81,2 78,9 els ! ! ! d 83,3 R e r a m ú s ! eig ! 80,3 ss ! ! ! a C ! 80,8 78,8 87,3 ! 83,6 P ! 92,0 84,4 ! 83,3 82,0 ! ! ! a ! a ! r 79,7 79,5 r 83,5 ! ! ! 89,2 87,0 80,2 ! ! 85,4 e ! 83,4 n ! 78,8 78,3 ! r ! Robert Mercader 84,1 ! 82,4 84,2 85,9 d 79,7 91,0 83,6 ! a ± 87,7 ! e ! ! ! 88,8 83,5 ! la Rajoleria 91,0 ! ! R 83,3 ç 83,8 ! ! 83,7 ! ! ! Torre Mirona ! 83,7 82,7 ! ! ! 90,6 90,8 89,7 a 79,2 78,7 41 ! a 83,2 -1 f ! 80,6 S a N a ! 83,9 83,6 ! n e 83,1 iro 83,4 ! G l ! 84,2 M ! 80,2 a ! 83,5 ra ! ! M ! Can Puig ! ! rve ! 82,9 e 87,2 85,3 a 050 100 200 300 400 C 91,9 ! 96,1 83,5 ! 83,8 89,5 88,6 e ! 90,8 90,3 s ! d 91,4 ! ! a ra ó ! te ! 84,8 l ! ! 89,2 rre ! ! 87,2 91,2 Ca Gerauto 84,3 ! 80,2 78,2 90,4 97,4 89,6 ! 84,6 82,3 81,4 ! ! ! 85,7 ! 93,4 ! ! ! ! Fripol 84,5 ! e 87,8 ! ! 88,0 ! ! ! ! 81,3 m C 90,7 Can Caselles ! ! a 83,7 d ! rre 89,2 ! ! 91,4 86,0 ! 84,7 ! ! 78,8 78,5 te 91,4 ! 86,3 ! ra ! 91,5 85,4 ! C a m p s d e l ' A l m e d a 80,2 90,1 83,7 ! de a r 84,7 ! 94,0 C n ! 95,2 83,8 a er M o ! ! ! 82,1 80,6 ! ve a ! ! 90,9 ! i 90,8 ! ! ! ra u 88,9 91,5 r Torre de Can Pol Verol a S è q 91,2 92,1 89,8 ! s 79,3 94,7 G Central hidroelèctrica 91,7 ! ir ! 91,9 e 83,5 ! 94,8 ! on cementiri 83,8 ! 83,2 a ! ! i ! N ! 84,8 81,3 c -14 S de Montfullà ! ! 82,8 1 88,8 ! 91,8 ! ! 84,4 ! ! 83,9 R 92,0 ! 92,6 ! ! 92,1 ! 88,6 ! ! 95,2 ! ! 86,0 o ! 84,1 ! ! ! r S
Llegenda T2 Les Deveses i Hortes Zones inundables existents Elaboració: Marta Ayuso Garriga Marta Doncel Garcia PLA DE GESTIÓ DE SALT I SANTA Miguel A. Fuentes EUGÈNIA Mapa 5. Ricard Grabulosa Solà Zones humides LIFE 08 NAT / ES / 072 Juny de 2010 Termes municipals de Salt i Girona
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de existents "Recuperació d'hàbitats riparis del riu Ter Gener - juliol 2010 camp i dels ortofotomapes 303-098 de l'ICC (Riparia-Ter)
ANNEX VI. Annex fotogràfic
Il·lustració 36.
Abocaments de basalt, restes de la construcció del terraplè de l’autopista AP-7, situades al marge del Ter a l’oest del pont de l’autopista.
Il·lustració 37.
Vista de la Bassa de les Cigonyes des del Camí Vora Ter, la l’est de la zona d’actuació.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 251
Il·lustració 38.
Actuació d’eliminació del traçat d’un camí secundari al Camp de l’Illa, a l’est de la zona d’actuació.
Il·lustració 39.
Detall d’una estructura de fixació del marge fluvial al Camp de l’Illa, a l’est de la zona d’actuació.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 252
Il·lustració 40.
Verneda situada a les vores del còrrec que enllaça amb la Bassa de les Cigonyes, un reducte dels antics braços i cursos abandonats del Ter que hi havia a la zona d’actuació.
Il·lustració 41.
Rodal de canya americana (Phyllostachys bambusoides) sobre un antic curs abandonat del Ter al sud del Camp de l’illa, a l’est de la zona d’actuació.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 253
Il·lustració 42.
Canyar que separa els prats del Pla dels Socs de les formacions de ribera al nord del parc.
Il·lustració 43.
Vista general de l’àrea d’acollida del Pla dels Socs.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 254
Il·lustració 44.
Zona habilitada per picnic dins de l’àrea d’acollida del Pla dels Socs.
Il·lustració 45.
Observatori de la Bassa dels Ànecs, situat a pocs metres a l’est del terraplè de l’AP-7.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 255
Il·lustració 46.
Restes d’abocaments de materials de construcció (formigó etc.) al marge del riu Ter al Pas d’en Prat, a l’oest de la zona d’actuació.
Il·lustració 47.
Canyar poc vigorós en un prat sec de les Sorreres de Salt, vora el Camí del Pas d’en Prat.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 256
Il·lustració 48.
Freixeneda a l’hivern, situada a l’oest del Pas d’en Prat.
Il·lustració 49.
Canyar poc vigorós en un prat sec de les Sorreres de Salt, vora el Camí del Pas d’en Prat.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 257
Il·lustració 50.
Prat sec sobre un codolar sorrenc d'una antiga illa fluvial, a l’oest del pont de l’AP-7.
Il·lustració 51.
Canal de la Maçana a pocs metres del seu desguàs al Ter. A la dreta el Camí Vora Ter.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 258
Il·lustració 52.
Canal de la Maçana a pocs metres del seu desguàs al Ter. A l’esquerra el Camí Vora Ter, a la dreta, bardissa i canyar que separa el canal del pont de l’AP-7.
Il·lustració 53.
Resclosa del canal de la Maçana, a tocar del seu desguàs al riu Ter.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 259
Il·lustració 54.
Clap de canya americana (Phyllostachys bambusoides) vora la resclosa del canal de la Maçana, a tocar del seu desguàs al riu Ter.
Il·lustració 55.
Vistes del canyar que ocupa part del fenassar entre el Camí Vora Ter i la Bassa dels Ànecs.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 260
Il·lustració 56.
Extrem est del Camp de l’illa, a l’est de la Gorga d’en Quirze i al nord de l’Aiguamoll del Veïnat.
Il·lustració 57.
Imatge hivernal del Còrrec de l’Albereda, ubicat sobre un dels antics braços del riu Ter que arribaven a la zona de l’Aiguamoll del Veïnat i la Gorga d’en Quirze.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 261
Il·lustració 58.
Aspecte envellit del bosc de ribera de la Salzeda a l’hivern, situada a l’extrem nord-est del Camp de l’Illa.
Il·lustració 59.
Aiguamoll del Veïnat a l’estiu des de la Via Verda al tram que passa per les Hortes de Santa Eugènia.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 262
Il·lustració 60.
Plafó informatiu d’activitats i usos permesos a l’àrea d’acollida del Pla dels Socs.
Il·lustració 61.
Barreres metàl·liques de tancament d’accessos al Parc de les Deveses durant la nit. A la foto la barrera sobre la Sèquia Monar al Camí de les Guixeres (Fora d’àmbit d’actuació).
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 263
Il·lustració 62.
Balisa terme municipal de Salt, a l’accés al Camí del Pas d’en Prat per les Deveses del Marquès (Fora d’àmbit d’actuació).
Il·lustració 63.
Senyalització de Vies Verdes a l’accés al Camí del Pas d’en Prat per les Deveses del Marquès (Fora d’àmbit d’actuació).
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 264
Il·lustració 64.
Senyalització de de restricció de l’accés motoritzat a la cruïlla de l’accés al Pla dels Socs i el camí cap a les futures Basses de la Maçana
Il·lustració 65.
Senyalització de Vies Verdes i senyals de restricció de l’accés motoritzat a l’accés al les Hortes de Salt i Santa Eugènia, al Centre Naturalista de Salt, al Camí de les Guixeres.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 265
Il·lustració 66.
Zona habilitada per picnic al Parc dels Aiguamolls de les Hortes de Santa Eugènia.
Il·lustració 67.
Tram de Via verda habilitada a l’accés al Parc dels Aiguamolls de les Hortes de Santa Eugènia.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 266
Il·lustració 68.
Salzedes vora el Ter a l'alçada de les Hortes de Santa Eugènia. Fotografia realitzada des del Pont de Fontajau.
Il·lustració 69.
Verneda a un petit còrrec vora el Ter a l'alçada de les Hortes de Santa Eugènia.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 267
Il·lustració 70.
Plafó informatiu d’itineraris i valors naturals al Parc dels Aiguamolls de les Hortes de Santa Eugènia.
Il·lustració 71.
Itineraris i mirador al Parc dels Aiguamolls de les Hortes de Santa Eugènia.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 268
Il·lustració 72.
Itineraris i pont sobre una de les basses del Parc dels Aiguamolls de les Hortes de Santa Eugènia.
Il·lustració 73.
Línia de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) a les Sorreres de Salt, a l’extrem oest de la zona d’actuació, fotografiada des de la Via Verda.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 269
Il·lustració 74.
Desbrossada sota la línia l’alta tensió a les Sorreres de Salt, a l’extrem oest de la zona d’actuació.
Il·lustració 75.
Rodal d’ailants (Ailanthus altissima) a les Sorreres de Salt, a l’extrem oest de la zona d’actuació.
PLA DE GESTIÓ DE LES DEVESES I LES HORTES 270