Palau Robert Centre d'Informació de Catalunya

Passeig de Gràcia,107 08008 un Tel. 93 238 80 91 Fax 93 238 4010 lloc www.gencat.cat/probert Exposició Palau Robert únic Barcelona 01.02 – 29.04.2007 Traducción castellano English translation

Horari De dilluns a dissabte, de 10 a 19 h Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h

Com arribar-hi Metro: línies 3 i 5, estació Diagonal Ferrocarrils de la Generalitat, estació Provença Autobusos: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 28, 33, 34, 68 i T1 FOTO: LLUÍS CASALS Montserrat és un lloc molt especial, situat al centre de Catalunya. D’una banda, és una muntanya de característiques singulars, declarada en aquests moments parc natural, que ha estat sempre paradís d’excursionistes i d’escaladors. D’altra banda, és un monestir benedictí, que aviat celebrarà el seu mil·lenari, atès que va ser fundat cap al 1024 per l’abat de Ripoll i bisbe de Vic Oliba, i que s’ha mantingut al llarg dels segles, amb petites intermitències degudes a la Guerra del Francès, a les turbulències posteriors que desembocaren en la desamortització de 1835 i a la guerra civil de 1936-1939. Alhora és un santuari internacional, ben conegut i visitat des de l’Edat mitjana. La imatge romànica de la Mare de Déu que s’hi venera continua essent un pol d’atracció de pelegrins d’arreu del món i des de fa cent vint-i-cinc anys és la Patrona de Catalunya, un patronatge que no va fer sinó donar un valor oficial a una devoció envers la Moreneta que havia anat mantenint-se i augmentant a través dels segles. Pel seu doble caràcter de monestir i de santuari, Montserrat és un centre d’espiritualitat i alhora un fogar de cultura, amb manifestacions concretes al llarg de totes les èpoques, i ha tingut un paper especial en la vida de Catalunya durant els llargs anys de la dictadura franquista. Avui, com ahir, continua al servei dels creients i dels no creients que hi acuden des de tants indrets i continua defensant els drets dels homes i els drets dels pobles, tan sovint conculcats arreu. El santuari és obert a tots els vents i acull manifestacions multiculturals i multiètniques, i el monestir duu a terme una activitat editorial considerable, que no es limita ni de bon tros a l’àmbit català. Un museu cada cop més ric és un altre dels atractius d’una muntanya que combina harmònicament la natura, la cultura i el fet religiós. Aquesta exposició vol donar un tast del que es pot trobar en aquest lloc únic per molts conceptes. Montserrat una muntanya

singular

El massís de Montserrat té uns deu El relleu abrupte i enlairat respecte a quilòmetres de longitud i uns cinc les terres veïnes ha fet que Montserrat d’amplada, que es troba dins les s’albiri com un immens rocam comarques del Bages, de l’Anoia i del Baix encrestat per pinacles de formes ben Llobregat i pertany als municipis de variades. Cal recular més de 30 milions Monistrol, de Collbató, del Bruc i de d’anys, quan allà on ara hi ha la Marganell. El pic més alt n’és el cim de muntanya de Montserrat hi havia una Sant Jeroni, de 1.224 metres. Al peu de vall, al fons de la qual es dipositaren la paret septentrional de Sant Jeroni hi ha grans gruixos de còdols, fragments l’antic monestir, igualment benedictí, de arrodonits de roques, procedents de Santa Cecília. No gaire lluny hi ha el les muntanyes veïnes i empesos per monestir femení de Sant Benet de torrentades. Amb el temps aquesta Montserrat, fundat després de la guerra acumulació de materials es compactà civil. Arreu de la muntanya hi ha antigues i s’endurí donant lloc a unes roques ermites, la majoria enrunades i anomenades conglomerats. deshabitades. No hi manquen tampoc avencs i coves, algunes amb vestigis La vegetació més estesa és un alzinar prehistòrics interessants, com la cova Gran dens, típic del bosc mediterrani, amb i la cova Freda, del terme de Collbató. diversos arbusts alts, com el marfull, l’arboç, l’aladern, el llentiscle i el boix. corona de reina i la cargola. També són des de lluny (cada any té lloc, per exemple, dels Ferrocarrils de la Generalitat del A les parts baixes hi ha extenses pinedes notables les poblacions d’orella d’ós, la des de fa molt de temps, la travessia mateix nom, que es troba al límit entre de pi blanc, amb una gran diversitat campànula gran i l’herba dels cinc dits. Matagalls-Montserrat, impulsada pel Monistrol, Olesa i Esparreguera. Fou d’arbustos, com estepes, brucs, farigola, Centre Excursionista de Gràcia) i qui fa la inaugurat el 1930 i en cinc minuts argelaga o gatosa. La fauna. El paisatge abrupte i feréstec volta a la muntanya o la travessa des dels permet d’anar amunt o avall fins prop ha condicionat l’existència d’una fauna diversos indrets possibles. del monestir. En els indrets més ombrívols i humits singular, en especial en relació amb els els alzinars s’enriqueixen amb arbres rapinyaires. Destaca la presència de L’escalada. Montserrat és considerada El cremallera de Montserrat existí en caducifolis i altres plantes adaptades a l’àliga cuabarrada, com a vèrtex superior una autèntica escola d’escalada i des del un primer moment des del 1892 fins aquestes condicions: hi ha blades, de la xarxa tròfica, a més del falcó, el 1922 n’han estat vençuts tots els cims, al 1957 i enllaçava amb l’estació de til·lers, moixeres i avellaners. En el fons duc, l’esparver, l’astor i l’aligot. Dels grans amb tècniques cada cop més sofisticades. la RENFE al Borràs i amb els de les canals més enclotades aquests mamífers cal destacar el senglar, el teixó L’escalada més espectacular va ser la del Ferrocarrils Catalans a Monistrol. Des caducifolis solen ser dominants; sovint i la cabra salvatge, aquesta darrera Cavall Bernat, el 1935. S’hi practica també, de fa quatre anys la línia del cremallera els acompanya el teix, de fulla persistent. introduïda fa uns pocs anys. molt menys, l’espeleologia, especialment ha estat refeta, amb una estació a als avencs de la Costadreta i dels Pouetons l'estació dels Ferrocarrils de la Però la vegetació més significativa de L’excursionisme. Els excursionistes han de les Agulles. Generalitat a Monistrol, una altra a Montserrat es troba a les roques. Algunes tingut sempre Montserrat com un paradís, Monistrol Vila i una altra a Montserrat, plantes són exclusives de Montserrat i que permet fer caminades llargues i curtes, Els accessos. L’aeri de Montserrat molt a prop del monestir. de les muntanyes properes, com la senzilles o complicades. Hi ha qui hi acut és un telefèric que parteix de l’estació Montserrat pertany a l’orde benedictí des carolingi a partir del 817. Entre els segles Montserrat del segle IX. El primer document que s’hi IX i XII s’estengué arreu. El 1893 el papa refereix és del 888: el comte Guifré el Lleó XIII creà la confederació benedictina, Pilós, de Barcelona, va donar aleshores amb un abat primat. Actualment tots els la història una part de la muntanya al monestir de monestirs benedictins, esparsos arreu del Ripoll. Cap al 1025, l’abat de Ripoll i bisbe món, estan agrupats en més de vint de Vic Oliba va convertir l’església de congregacions o bé, en casos excepcionals, Santa Maria, que ja hi era de feia temps, depenen directament de l’abat primat. Els en un petit cenobi dependent de Ripoll. monestirs mantenen una àmplia autonomia A poc a poc s’anà engrandint i s’anà dins la pròpia congregació. independitzant. El 1409 el papa Benet XIII la convertí en abadia fins a la desamortització de Mendizábal, que tancà Del 1858 fins a l’actualitat, els el monestir el 1835. Fou tornat a obrir, abats de Montserrat han estat en condicions molt precàries, el 1844. Durant la guerra civil els monjos van haver Miquel Muntadas (1858-1885) d’abandonar el monestir, que fou protegit Josep Deàs (1885-1921) per la Generalitat. Antoni M. Marcet (1921-1946) Aureli M. Escarré (1946-1966) Montserrat, lloc de pelegrinatge. Des Gabriel M. Brasó, abat coadjutor del segle XII tenim notícia de la "multitud (1961-1966) de gent" que pujava en peregrinació a Cassià M. Just (1966-1989) Montserrat, on pregaven a l’església de dia i de nit. La fama dels prodigis que hi feia la Sebastià Bardolet (1989-2000) Mare de Déu s’expandí aviat. Al segle XIII, Josep M. Soler (2000) Alfons el Savi de Castella dedicà algunes de les seves Cantigas als miracles montserratins i, d’aleshores ençà, són molts Els monjos benedictins han adoptat els viatgers de diverses èpoques que tradicionalment el lema "Ora et labora" explicaren la seva anada a Montserrat i el (prega i treballa). Dediquen algunes hores que hi trobaven. del dia a la pregària en comunitat o personal, a la lectura de la Bíblia, al treball L’orde de sant Benet. Els benedictins manual i a l’estudi. A Montserrat, una són un orde religiós que segueix la Regla bona part dels monjos tenen també un de sant Benet, un monjo italià del segle VI. treball pastoral, al servei dels pelegrins o Aquesta regla començà a imposar-se arreu dels grups de diverses menes que hi d’Europa el segle VIII i s’afermà a l’imperi acuden de molts indrets. Hi han tingut i hi tenen un relleu especial El tracista-constructor de l’església nova de els estudis sobre la Bíblia, la teologia i la Montserrat, al segle XVI, fou Miquel Sastre. litúrgia Al segle XIX la va restaurar Antoni Cellés Tradicionalment els pelegrins de Montserrat (1829-1831). Després de la restauració del han seguit uns camins relacionats amb monestir hi intervingueren els arquitectes el culte a la Mare de Déu, amb actes de Francisco de Paula Villar Lozano i el seu fill pietat o amb la visita als ermitans que Francisco de Paula Villar Carmona. Cal vivien en diversos indrets de la muntanya. destacar la construcció del cambril de la El camí del Via Crucis, originàriament Mare de Déu, en la qual va intervenir modernista, fou destruït durant la guerra l’aleshores ajudant de Villar Lozano, Antoni civil i reconstruït posteriorment. Al camí Gaudí. La decoració de l’absis de l’església dels Degotalls s’han anat agrupant tot un i la renovació de les seves capelles anaren a seguit de monuments relacionats amb la càrrec dels artistes més prestigiosos del cultura catalana i un conjunt de majòliques modernisme, entre els quals Joan i Josep pertanyents a diverses advocacions Llimona i Alexandre de Riquer. La reforma marianes. El camí de la Cova duu a una del monestir i de les places del santuari fou petita església, en la qual segons la tradició deguda sobretot a Josep Puig i Cadafalch, fou trobada la imatge de la Mare de Déu arquitecte de l’abat Antoni M. Marcet, que de Montserrat, tot seguint els misteris del planejà una façana i una reforma de l’església rosari, alguns d’un gran valor artístic. Són no executada. Més endavant, la façana del típics el camí de Sant Joan i el de Sant monestir fou encarregada per l’abat Escarré Jeroni, que passen per oratoris i ermites a Francesc Folguera, que dirigí igualment les actualment en desús. obres fetes a la basílica amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu, que El monestir és un conjunt d’edificis que dugueren a terme els millors artistes de han anat sorgint a partir del segle XI. La Catalunya, entre els quals d’una manera basílica, aixecada damunt l’antiga església especial Josep Obiols. Més endavant, romànica, ja ampliada diverses vegades, Subirachs renovà la capella del Santíssim i fou començada per l’abat Bartomeu Garriga féu diversos monuments a l’exterior del al segle XVI i consagrada el 1592. Una santuari. Els darrers anys l’arquitecte que ha bona part de l’espai que habiten els monjos treballat més a Montserrat és Arcadi Pla, que pertany inicialment al segle XVIII, però ha va restaurar per dintre i per fora la basílica i sofert moltes transformacions després de que ha renovat les places de Puig i Cadafalch la Guerra del Francès, que féu malbé la i l’entrada al museu, que aprofita igualment major part de les edificacions gòtiques. una construcció de Puig i Cadafalch.

CUSTÒDIA MODERNISTA. Obra del taller de joieria de Lluís Masriera. Any 1903 CRONOLOGIA DEL MONESTIR DE MONTSERRAT RUTES DEL CAMÍ DE SANT JAUME QUE PASSAVEN PER MONTSERRAT Montserrat les persones

ALEXANDRE DE LABORDE (1773-1842). Gravats de Montserrat Montserrat, centre d’acollida. Des de sempre Montserrat ha estat un lloc d’acollida per a tots els qui han desitjat passar-hi unes hores o uns quants dies. En aquest moment hi ha diverses possibilitats d’allotjament: les tradicionals cel·les per als pelegrins, l’edifici de l’Abat Garriga, destinat especialment a joves i a grups diversos; l’hostatgeria del monestir, reservada a persones que volen més recolliment, i un hotel adequat per a celebracions familiars i fins i tot per a congressos. El monestir ofereix sales per a reunions, que sovint serveixen per a col·loquis amb monjos o conferències sobre diversos temes. Darrerament ha estat construïda, a l’entrada del museu, la sala Puig i Cadafalch, que permet conferències o col·loquis amb un auditori nombrós i, si cal, amb traducció simultània.

La Fundació Abadia de Montserrat, 2025 és una entitat promoguda des del monestir per canalitzar els suports, vinguts de persones senzilles i d’empreses importants, que permetin de preparar adequadament el mil·lenari del cenobi instituït per l’abat Oliba, amb intervencions indispensables per al manteniment i el millorament de les infraestructures i amb accions culturals, socials i al servei dels pelegrins i dels visitants. Personatges d’aquí que han visitat Entre moltes altres personalitats de Catalunya i Montserrat. Al llarg dels segles Montserrat de la resta de l’Estat espanyol, han visitat ha rebut la visita de milions de persones, Montserrat de totes les condicions i de totes les edats. Pau Casals, violoncel·lista i compositor Hi destaquen les visites dels reis de Manuel Azaña, president de la República espanyola Catalunya-Aragó, especialment Jaume I i Alfons XIII, rei d’Espanya Pere III, i les dels reis d’Espanya, sobretot Josep M. de Sagarra, escriptor Carles V i Felip II. Els segles XIX i XX són Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de molts els polítics que hi acuden o fins i tot l’Opus Dei que hi passen temporades. La gran majoria Carles Riba, escriptor de polítics catalans de la postguerra Joan Carles de Borbó, príncep s’acullen a l’hospitalitat del monestir i a Joan Miró, pintor partir de la restauració de la Generalitat hi Raimon, cantant acuden sovint d’una manera pública o Francesc Pi de la Serra, cantant privada. Nombrosos sants en un moment Futbol Club Barcelona o altre van pelegrinar al santuari. Des del Dolores Ibárruri, la Pasionaria, dirigent del Partit segle XIX tenim constància de les visites Comunista d’Espanya de nombrosos escriptors de les tendències Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya més diverses, i no hi manquen esportistes Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya que ofereixen els seus trofeus, especialment Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya els jugadors i directius del Barça. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona Miquel Martí i Pol, escriptor Pau Vila, pedagog i geògraf Montserrat és actualment la primera d’Or, que a poc a poc es convertí en Montserrat editorial en exercici pràcticament una revista de tipus religiós i literari. constant del món. Ja al segle XV, els Una mica abans, el 1949, els antics monjos van fer imprimir estampes i escolans de Montserrat posaren en les butlles per als pelegrins i llibres per a marxa una circular semblant, ús propi o dels monestirs de la anomenada Germinabit. Al final de Congregació de Valladolid o destinats 1959 des de Montserrat es va als pelegrins. Aquesta activitat no es promoure la unió de les dues revistes, publicacions va aturar mai i reprengué al segle XIX que donà lloc a la segona etapa de després dels anys que el monestir Serra d’Or. En aquella època romangué tancat a causa de la d’opressió, Serra d’Or va ser l'única desamortització de 1835. revista del seu tipus que es podia anar fent en català i hi col·laboraren tots els Després de la guerra civil l’activitat intel·lectuals del moment. editorial de Montserrat minvà molt, sobretot a causa de la prohibició per Una altra de les revistes impulsades part de les autoritats d’editar llibres i des de Montserrat és la publicació revistes en català. A partir del 1950 es infantil Tretzevents, que en un primer reprengué l’edició de la Bíblia i a partir moment s'anomenava L’Infantil. Havia del 1958 nasqueren les Qüestions de començat el 1951, sota l’empara del vida cristiana. Ja abans havien sorgit Seminari de Solsona i el 1963, amb un Serra d’Or i Germinabit. equip de Barcelona, va agafar nova empenta. Des del 1968 passà a El 1955 els treballadors de Montserrat dependre de Publicacions de l’Abadia iniciaren una circular interna, Serra de Montserrat. REVISTA SERRA D’OR. Primer número, octubre 1959 Gener de 2007: s’ha publicat el número 565 Des de l’Edat mitjana, com a tots els Montserrat els estudis normals i, a més a més, Montserrat monestirs benedictins, a Montserrat hi hagué canten i s’exerciten en diversos instruments. un interès pels llibres i, en general, per la cultura. Durant la Guerra del Francès es Coneixem un bon nombre de monjos que al el saber cremà la major part de l’antiga biblioteca, llarg dels segles han estat "mestres" de que fou renovada en especial a partir de l’Escolania i que sovint han compost obres l’abadiat del pare Antoni M. Marcet. L’abat interpretades a la basílica de Montserrat. El Marcet s’interessà igualment per l’augment més important és Joan Cererols, al segle XVII. i la del nivell cultural del monestir i per aconseguir Al segle XVIII destacaren Benet Julià i Narcís pintura religiosa de qualitat, en bona part Casanovas. Al segle XIX, Manuel Guzman, procedent d’Itàlia. Durant els darrers vint anys que restaurà l’Escolania després de la represa el museu de Montserrat ha aconseguit un del 1844. Al segle XX, Àngel Rodamilans, relleu especial, especialment amb les Anselm Ferrer i sobretot Ireneu Segarra. cultura donacions de pintura contemporània fetes per Josep Sala Ardiz, per Xavier Busquets i El Llibre Vermell de Montserrat per altres persones. Igualment, des de l’Edat és el manuscrit número 1 de la Biblioteca de mitjana, Montserrat ha estat un centre Montserrat, dels segles XIV i XV, salvat de la important relacionat amb la música, a través destrucció napoleònica. Conté un seguit de de la seva famosa Escolania. textos molt variats, en llatí, en català i en occità, en prosa i en vers, en bona part La biblioteca de Montserrat, privada però destinats al servei dels pelegrins que pujaven oberta als estudiosos, té més de tres-cents a Montserrat. Hi destaquen algunes miniatures mil volums sobre matèries molt diverses, i sobretot diverses peces musicals, d’un gran nombrosos manuscrits, incunables, llibres valor i objecte de molts estudis i del segle XVI i llibres d’interès especial d’interpretacions diverses. guardats en una "reserva". Té també una col·lecció molt extensa de gravats i una secció El museu de Montserrat, situat en un edifici que conserva l’immens arxiu de l’Obra del construït per Josep Puig i Cadafalch, conté Cançoner Popular de Catalunya, iniciada el una petita selecció de pintura antiga –en la 1923 per l’Orfeó Català, per iniciativa de qual destaca el Sant Jeroni de Caravaggio–, Rafael Patxot i Jubert. una col·lecció molt important de pintura catalana dels segles XIX i XX, acompanyada La música. Des de l’Edat mitjana Montserrat d’escultures d’aquesta mateixa època, una ha tingut una Escolania al servei del culte del secció sobre iconografia de la Mare de Déu santuari, que ha contribuït a augmentar el nivell de Montserrat, una extensa secció d’icones musical del país. En aquest moment hi ha orientals i diverses sales sobre cultures més de cinquanta escolans, que segueixen a relacionades amb la Bíblia.

LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT. Manuscrit dels segles XIV i XV. Hi destaquen textos, miniatures i diverses peces musicals

Al llarg dels segles Montserrat ha estat un confluència de gent de tota mena de Montserrat lloc d’encontre de moltes persones d’indrets procedències. Darrerament s’ha accentuat molt diversos i de religions i cultures diferents. el seu caràcter intercultural i interreligiós, La fama del santuari s’ha estès per tot el no solament amb encontres amb de Catalunya món i ja des de l’Edat mitjana apareix en protestants (especialment de la comunitat obres literàries en gallec (Cantigas d’Alfons de Taizé) i amb ortodoxos, sinó també el Savi) o en francès (Mélusine de Jean amb contactes sovintejats amb budistes d’Arras). Montserrat esdevé cada cop més i amb musulmans. En aquests moments, al món el santuari nacional de Catalunya i compleix els monjos participen en iniciatives una funció especialment important a partir internacionals com el DIM (Diàleg de les festes de l’entronització de 1946- intermonàstic, interconfessional) o l'AIM 1947, tant pel que fa a l’ús públic de la (Aliança entre monestirs). llengua catalana –especialment a l’església– com per la defensa dels drets nacionals i Entre moltes altres personalitats que s'han pel suport a iniciatives perseguides per les distingit pel seu treball religiós o han participat autoritats del moment. en el debat ecumènic han visitat Montserrat

Montserrat, al llarg dels segles, ha acollit Cardenal Angelo Giuseppe Roncalli de milers de pelegrins i persones anònimes, Venècia, elegit uns anys després papa però també ha rebut la visita de nombroses Joan XXIII personalitats de l’àmbit cultural, científic, Dalai Lama, cap espiritual i polític del Tibet i polítics de totes les ideologies. Entre Monsenyor Helder Câmara, arquebisbe moltes d’altres d’Olinda i Recife (Pernambuco) Oscar Romero, bisbe. Assassinat al Alexander Fleming, científic Salvador el 1980 Eva Duarte de Perón, dirigent política Yves Congar, dominicà i teòleg argentina Roger Schutz, prior de Taizé Krzysztof Penderecki, compositor Papa Joan Pau II Francesco Cossiga, president de la República italiana Montserrat i la societat civil. Les festes Paul Claudel, poeta i dramaturg del Mil·lenari de 1880 i 1881 i sobretot les Olivier Messiaen, compositor festes de l’Entronització de 1946-1947 varen Rei Hussein de Jordània acostar molt Montserrat a la societat civil i Henry Kissinger, polític nord-americà van contribuir que el santuari i el monestir fossin un lloc on tots els catalans es Montserrat, el diàleg ecumènic. poguessin trobar bé, al marge de les seves Montserrat ha estat sempre un lloc de creences i de les seves opinions polítiques. En aquest sentit Montserrat ha estat un factor d’unió i de reconciliació i ha dut a Atesos aquests fets, considerem inadmissible l’aplicació de les gravíssimes penes demanades terme, com moltes altres entitats d’Església, al Consell de Guerra sumaríssim de Burgos. una important funció de suplència en uns moments en què els drets de reunió i Denunciem que els mitjans de comunicació de d’associació eren prohibits a l’Estat espanyol. l’Estat, especialment Radio Nacional de España, Televisión Española i l’Agencia Cifra, tergiversen A Montserrat, hi ha hagut reunions de partits o escamotegen sistemàticament la informació. polítics de totes les tendències, alguns dels I, com que no existeixen mitjans normals de lliure quals hi han estat fins i tot fundats, i moltes expressió, ens veiem obligats a manifestar-nos persones perseguides hi han trobat refugi a través d’aquest document. durant una temporada. En primer lloc, repudiem el procés de Burgos en els termes expressats pels advocats Manifest defensors, al mateix temps que ens solidaritzem amb els moviments de repulsa Nosaltres, intel·lectuals catalans constituïts a que s’han produït i es produeixen tant a Montserrat en assemblea permanent, ens creiem l’interior com a l’exterior. en el deure de prendre posició davant la gravíssima situació política i social provocada En segon lloc, reclamem que siguin preses pel Consell de Guerra sumaríssim contra setze immediatament les mesures següents: militants d’ETA, acusats de lluitar pel socialisme i pels drets nacionals del poble basc. 1. Que quedi sense efecte qualsevol condemna TANCADA D’INTEL·LECTUALS A MONTSERRAT. 12-14 de desembre de 1970. FOTO: COLITA que pugui ésser dictada pel tribunal de Burgos. En aquestes circumstàncies, constatem: Montserrat Roig Manuel Núñez Dolors Ribera Charo Garcia Verde Xavier Fernández de Castro Ramon Noguera 2. Que sigui promulgada una amnistia general Joan Ramon Capella Elena Paulowski Jordi Cadena Jordi Castellanos Gonçal Suárez Joan Brossa Pau Bordonaba Paco Rodón Francesc Bellmunt Jacint Ros Hombravella Pere Garcés Joan Miró 1. Que a l’Estat espanyol continua essent de tots els presos per motius polítics i socials, Josep Guinovart Joan Hernández Pijoan Maite Fontanet Josep M. Muñoz Pujol Josep M. Ramon Valls aplicada, contra tota opinió o acció de signe dels sancionats i dels exiliats. Oriol Bohigas Jordi Ventura Núria Bareta Marina Subirats Joana Jordà Montserrat Durany Josep M. Riera de Leyva Joan Gomis Jaume Figueras Carles Sanpons Roser Carrobé Jaques Dupin democràtic, una legislació repressiva iniciada, Josep M. Nunes Esteve Lamotte de Grignon Rosina Gallego Feliu Formosa Josep Elias Jordi Tusell Vicenç Aranda Lluís Magriñá Eulàlia Gil Jordi Teixidor Fèlix Tusell Joan Ramon Colomines fa més de trenta anys, durant la guerra civil. 3. Que sigui derogat el decret-llei de bandidatge Cristòfol Domingo Domingo Melero Ramon Casanelles Conxa Segarra Eugeni Trias Joan Colomines Beatriu de Moura Josep M. Queralt Jordi Pericot Xavier Romeu Eulàlia Serra Josep Montañez i terrorisme i abolides les jurisdiccions especials. Jordi de Herralde Arnau Olivar Yago Pericot Núria Pérez de Lara Alexandre Cirici Pellicer Joan Nicolàs 2. Que I’actual sistema político-jurídic al servei Carles Duram Alfons Garcia Seguí Xavier Zulaica Ramon Garcia Àngels Manuel Josep M. Fargas Josep Ferré Gabriel Ferrater Màrius Gas Jordi Marfà Lluís Ribera Pau Monguió d’una estructura social classista i anacrònica 4. Que sigui abolida la pena de mort per qualsevol Maria Girona Joan Solà Enric Satué Mercè Corman Eduard Rodrigo Ferrer Albert Puigdomènech converteix en delicte fets polítics i socials que en Domènec Aguilar Foment Francesc Valls Dolça Tormo Maria Plans Francesc Vallverdú Emili Donato delicte. Montserrat Esther Guillermina Motta Joan Enric Lahosa Miquel Garcia López Núria Espert Joan Bosch tot estat democràtic són considerats legítims i Marta Ribalta Enric Barbat Josep M. López Llaví Josep M. Cabré Terenci Moix Francesc Rius Albert Ràfols Casamada Esther Tusquets Julià Garcia Eva Serra Armand Morono Rafael Càceres àdhuc constitueixen drets elementals de tot ciutadà. 5. Que sigui establert un estat autènticament Damià Casanovas Serra Anna M. Matute Pep Romeu Josep Cercós Irene Martínez Mora Josep Sanmartí Lluís Domènech Anna M. Moix Carlota Soldevila Jaume Càlix Ramon Serrano Xavier Miserachs popular que garanteixi l’exercici de les llibertats Annie Settimó de Esteva Jaume Pamar Francesc Nel·lo Manuel Rius Enric Irazoqui Enric Vila Matas 3. Que la tortura i els mals tractes físics i morals, democràtiques i dels drets dels pobles i nacions Toni Miserachs Joan Soler Xavier Valdivieso Rafael Medina Ortega Julià Marcelo Biel Moll Josep Lluís Rovira Anna Bofill Àngel Carmona Rafael Muñoz Paloñes Josep M. Castellet Jaume Ciurana que han estat denunciats reiteradament, són que formen l’Estat espanyol, inclòs el dret Joaquim Boix Albert Casas Carme Calvet Joan Travé Josep M. Tubau Frederic Pagès Ramon Domènech Girbau Josep M. Guerrero Francesc Carreras Esther Boix Roc Villas Pere Ignasi Fages encara una pràctica policíaca sistemàtica. d’autodeterminació. Miquel Porter Guillem Vàzquez Jaume Melendres Josep Ribera Pinyol Marià Alberó Carles Trias Romà Gubern Carles Pascual Armonia Rodríguez Eduard Guardino Antoni Blanch Josep Lluís Giménez Frontín Francesc Vayreda Eduard Ramera Girón M. Àngels Tren Valeri Novell Sala Pere Balañà Xavier Folch 4. Que els drets dels pobles i nacions que avui Finalment, manifestem la nostra completa Octavi Pellissa Raimon Consol Coma Santi Loperena Antoni Tàpies Manuel Sacristan Pep Bonet Francesc Pi de la Serra Josep Esteve Pere Portabella Teresa Tàpies Albert Vila formen l’Estat espanyol són ignorats i reprimits adhesió fraternal al poble basc i a les seves Oriol Serrano Jesús Oliver Rotellas Pere Comas Pere Doménech Daniel Lelong Llorenç Soler a benefici d’una suposada i falsa unitat nacional, reivindicacions, que són les nostres. Antoni Tomàs Oriol Martorell Josep M. Benet i Jornet Carme Hernàndez M. Lluïsa Borràs Analisa Corti Pere Ancochea Joan Pons Josep Corredor-Matheos Rosa Regàs Xavier Castellà Joana Mas principi bàsic de les lleis fonamentals de l’Estat Josep Benet Antoni Matabosch Joan Oliver Jaume Rosell Esteve Borrell Manuel Valls Jordi Carbonell Maria Reniu Marina Bru Francesc Serrahima Jaume Albertí Marta Carrera espanyol. Montserrat, 13 de desembre de 1970 Josep M. Forn Pere Planella Carol Rosés Fabià Puigserver Josep Andreu Abelló Frederic Raurell Juliana Joaniguet Eulàlia Gomà Xavier Fernández López Magda Oliver Francesc Aragay Lluís Ciges Carme Serrallonga Jaume Echavarri Germà Fernández López Víctor Mora Joan Martínez Mora Maite Arbó Alexandre Corniero Angels Izquierdo Enric Cabestany Isabel Cowel Pere Català Roca Joan Manuel Serrat Immaculada Llorens Marta Abelló Jaume Cabré Carles-Jordi Guardiola Francesc Català Roca Josep M. Clua Carles Santasusana Cristina Coll Sergi Jover Colita Esteba Gustau Gili Josep Sant Ferranda Morién Jaume Camino Núria Serrahima Ramon Viladàs L’ABAT ESCARRÉ CAMÍ DE L’EXILI (1965). FOTO: PÉREZ DE ROZAS L’abat Escarré va ser allunyat d’Espanya per les seves crítiques contra el règim franquista publicades al diari francès Le Monde el 1963. Aquesta foto va ser censurada i no es va publicar fins al 1989.

Montserrat, un lugar único conjunto de rocas culminadas por pináculos de muy diversas con la estación de la RENFE en Borràs y con los Ferrocarriles de la Biblia, al trabajo manual y al estudio. En Montserrat, formas. Hay que retroceder más de 30 millones de años, Catalanes en Monistrol. Desde hace cuatro años la línea gran parte de los monjes también tienen un trabajo pastoral, Montserrat es un lugar muy especial, situado en el centro cuando había un valle donde está ahora la montaña de del cremallera se ha reconstruido, con una parada en la al servicio de los peregrinos o de los diferentes grupos que de Cataluña. Por un lado, es una montaña de características Montserrat, en cuyo fondo se depositaron grandes capas estación de los Ferrocarriles de la Generalitat de Monistrol, acuden procedentes de muchos lugares. singulares, declarada en estos momentos parque natural, de guijarros, fragmentos redondeados de rocas, procedentes otra en Monistrol Vila y otra en Montserrat, muy cerca del Han tenido y siguen teniendo un especial relieve los estudios que siempre ha sido paraíso de excursionistas y escaladores. de las montañas vecinas y empujados por grandes torrentes. monasterio. sobre la Biblia, la teología y la liturgia. Por otro lado, es un monasterio benedictino, que pronto Con el tiempo, esta acumulación de materiales se compactó celebrará su milenario, ya que fue fundado hacia el año y se endureció dando lugar a unas rocas llamadas Montserrat, la historia Tradicionalmente los peregrinos de Montserrat han seguido 1024 por el abad de Ripoll y obispo de Vic, Oliba, y que se conglomerados. unos caminos relacionados con el culto a la Virgen, con actos de piedad o con la visita a los ermitaños que vivían ha mantenido a lo largo de los siglos, con pequeñas Montserrat pertenece a la orden benedictina desde el siglo intermitencias debidas a la guerra de la independencia La vegetación más extendida es un encinar denso, típico en varios lugares de la montaña. El Camino del Via Crucis,

Traducción castellana Traducción IX. El primer documento que se refiere al monasterio data de bosque mediterráneo, con varios arbustos altos, como originariamente modernista, fue destruido durante la guerra española, a las turbulencias posteriores que desembocaron del año 888: el conde Guifré el Pilós, de Barcelona, dio por el durillo, el madroño, el aladierno, el lentisco y el boj. En civil y reconstruido con posterioridad. En el camino de los en la desamortización de 1835 y a la guerra civil de 1936- aquel entonces una parte de la montaña al monasterio de las partes bajas hay extensos pinares de pino albar, con Degotalls se han ido agrupando una serie de monumentos 1939. Al mismo tiempo es un santuario internacional, muy Ripoll. Hacia el año 1025, el abad de Ripoll y obispo de Vic, una gran diversidad de arbustos, como estepas, brezos, relacionados con la cultura catalana y un conjunto de conocido y visitado desde la Edad Media. La imagen Oliba, convirtió la iglesia de Santa Maria, existente desde tomillo, aliaga o abolaga. mayólicas pertenecientes a diversas advocaciones marianas. románica de la Virgen que allí se venera sigue siendo un hacía tiempo, en un pequeño cenobio dependiente de Ripoll. El camino de la Cova conduce a una pequeña iglesia, en la polo de atracción de peregrinos de todo el mundo y, desde Poco a poco fue creciendo e independizándose. En 1409, En los lugares más umbríos y húmedos, los encinares se que, según la tradición, se halló la imagen de la Virgen de hace ciento veinticinco años, es la patrona de Cataluña, un el papa Benedicto XIII la convirtió en abadía hasta la enriquecen con árboles caducifolios y otras plantas Montserrat, siguiendo los misterios del rosario, algunos de patronazgo que no hizo más que dar un valor oficial a una desamortización de Mendizábal, que cerró el monasterio adaptadas a estas condiciones: hay arces blancos, tilos, un gran valor artístico. Son típicos el camino de Sant Joan devoción para con la Moreneta que se había ido manteniendo en 1835. Se reabrió, en condiciones muy precarias, en mostellares y avellanos. En el fondo de los canales más y el de Sant Jeroni, que pasan por oratorios y ermitas y aumentando a través de los siglos. Por su doble carácter 1844. Durante la guerra civil, los monjes tuvieron que hondos, esos caducifolios suelen ser dominantes; a menudo actualmente en desuso. de monasterio y de santuario, Montserrat es un centro de abandonar el monasterio, que fue protegido por la les acompaña el tejo, de hoja perenne. espiritualidad y al mismo tiempo un foco de cultura, con Generalitat. manifestaciones concretas a lo largo de todas las épocas, El monasterio es un conjunto de edificios que han ido Pero la vegetación más significativa de Montserrat se halla surgiendo a partir del siglo XI. La basílica, erigida sobre la y ha desempeñado un papel especial en la vida de Cataluña Montserrat, lugar de peregrinación. Desde el siglo XII en las rocas. Algunas plantas son exclusivas de Montserrat antigua iglesia románica, ya ampliada en varias ocasiones, durante los largos años de la dictadura franquista. Hoy, tenemos noticia de la "multitud de gente" que subía en y de las montañas próximas, como la corona de reina y el fue iniciada por el abad Bartomeu Garriga en el siglo XVI y como ayer, sigue al servicio de los creyentes y de los no peregrinación a Montserrat, donde rezaban en la iglesia de alfiler de roca. También son notables las poblaciones de consagrada en 1592. Buena parte del espacio donde habitan creyentes que acuden desde tantos lugares y sigue día y de noche. La fama de los prodigios que realizaba la oreja de oso, farolillo grande y llantén menor. los monjes pertenece al siglo XVIII, pero ha sufrido numerosas defendiendo los derechos de los hombres y los derechos Virgen se expandió pronto. En el siglo XIII, Alfonso el Sabio transformaciones tras la guerra de la Independencia, que de los pueblos, a menudo conculcados en todo el mundo. de Castilla dedicó algunas de sus Cantigas a los milagros La fauna. El paisaje abrupto y agreste ha determinado la destruyó la mayor parte de las edificaciones góticas. El santuario está abierto a todos y acoge manifestaciones de Montserrat y, desde entonces, fueron muchos los viajeros existencia de una singular fauna, en especial por lo que se multiculturales y multiétnicas, y el monasterio realiza una de diferentes épocas que explicaron su viaje a Montserrat refiere a las rapaces. Destaca la presencia del águila El tracista-constructor de la iglesia nueva de Montserrat, actividad editorial considerable, que no se limita ni mucho y lo que allí encontraron. menos al ámbito catalán. Un museo cada vez más rico es perdicera, como vértice superior de la red trófica, además en el siglo XVI, fue Miquel Sastre. del halcón, el búho, el gavilán, el azor y el ratonero. De los otro de los atractivos de una montaña que combina La orden de san Benito. Los benedictinos son una orden grandes mamíferos deben destacarse el jabalí, el tejón y En el siglo XIX la restauró Antoni Cellés (1829-1831). Después armónicamente la naturaleza, la cultura y el hecho religioso. religiosa que sigue la Regla de san Benito, un monje italiano cabra montesa, esta última introducida hace pocos años. de la restauración del monasterio intervinieron los arquitectos Esta exposición quiere dar una muestra de lo que puede del siglo VI. Esta regla empezó a imponerse en toda Europa Francisco de Paula del Villar Lozano y su hijo Francisco de encontrarse en este lugar único en muchos aspectos. en el siglo VIII y se consolidó con el imperio carolingio a El excursionismo. Los excursionistas siempre han Paula del Villar Carmona. Cabe destacar la construcción partir del año 817. Entre los siglos IX y XII se extendió por considerado Montserrat como un paraíso, que permite del camarín de la Virgen, en la que intervino el entonces Josep Massot i Muntaner todas partes. En 1893 el papa León XIII creó la confederación realizar paseos largos y cortos, simples o complicados. Los ayudante de Villar Lozano, Antoni Gaudí. La decoración del Director de las Publicacions de l’Abadia de Montserrat benedictina, con un abad primado. En la actualidad todos hay que vienen desde lejos (todos los años tiene lugar, por ábside de la iglesia y la renovación de sus capillas fueron los monasterios benedictinos, repartidos por todo el mundo, ejemplo, desde hace mucho tiempo, la travesía Matagalls- obra de los artistas más prestigiosos del modernismo, entre están agrupados en más de veinte congregaciones o bien, Montserrat, una montaña singular Montserrat, impulsada por el Centro Excursionista de Gràcia). ellos Joan y Josep Llimona y Alexandre de Riquer. La reforma en casos excepcionales, dependen directamente del abad Otros rodean la montaña o la cruzan desde los diferentes del monasterio y de las plazas del santuario fue debida, primado. Los monasterios mantienen una amplia autonomía El macizo de Montserrat tiene unos diez kilómetros de lugares posibles. sobre todo, a Josep Puig i Cadafalch, arquitecto del abad dentro de la propia congregación. longitud y unos cinco de ancho; se halla dentro de las Antoni M. Marcet, que planeó una fachada y una reforma comarcas del Bages, la Anoia y el Baix Llobregat y pertenece La escalada. Montserrat se considera una auténtica escuela de la iglesia no ejecutada. Más adelante, la fachada del Desde 1858 hasta la actualidad, los abades de a los municipios de Monistrol, Collbató, El Bruc y Marganell. de escalada y, desde 1922, se han alcanzado todas sus monasterio fue encargada por el abad Escarré a Francesc Montserrat han sido los siguientes: Su cumbre más alta es la de Sant Jeroni, de 1.224 metros. cumbres, con técnicas cada vez más sofisticadas. La escalada Folguera, que dirigió también las obras realizadas en la Miquel Muntadas (1858-1885) Al pie de la pared septentrional de Sant Jeroni está el antiguo más espectacular fue la del Cavall Bernat, en 1935. También basílica con motivo de la entronización de la Virgen, que Josep Deàs (1885-1921) monasterio, igualmente benedictino, de Santa Cecília. No se practica, aunque menos, la espeleología, especialmente llevaron a cabo los mejores artistas de Cataluña, entre ellos Antoni M. Marcet (1921-1946) muy lejos se encuentra el monasterio femenino de Sant las simas de Costadreta y de Pouetons de les Agulles. de un modo especial Josep Obiols. Posteriormente, Aureli M. Escarré (1946-1966) Benet de Montserrat, fundado después de la guerra civil. Subirachs renovó la capilla del Santísimo y realizó varios Gabriel M. Brasó, abad coadjutor (1961-1966) En toda la montaña hay antiguas ermitas, la mayoría en Los accesos. El aéreo de Montserrat es un teleférico que monumentos en el exterior del santuario. En los últimos Cassià M. Just (1966-1989) ruinas y deshabitadas. Tampoco faltan simas y cuevas, parte de la estación de los Ferrocarriles de la Generalitat años, el arquitecto que más ha trabajado en Montserrat es Sebastià Bardolet (1989-2000) algunas con vestigios prehistóricos interesantes, como la del mismo nombre, situada en el límite entre Monistrol, Arcadi Pla, que restauró por dentro y por fuera la basílica Josep M. Soler (2000) Cova Gran y la Cova Freda, del término de Collbató. Olesa y Esparreguera. Fue inaugurado en 1930 y en cinco y que ha renovado las plazas de Puig i Cadafalch y la entrada minutos permite subir y bajar hasta cerca del monasterio. al museo, que aprovecha igualmente una construcción de Los monjes benedictinos han adoptado tradicionalmente el El relieve abrupto y elevado respecto a las tierras vecinas Puig i Cadafalch. lema Ora et labora (ora y trabaja). Dedican algunas horas ha hecho que Montserrat se divise como un inmenso Entre 1892 y 1957, el cremallera de Montserrat enlazaba del día a la plegaria personal o en comunidad, a la lectura Montserrat, las personas Josep Tarradellas, presidente de la Generalitat de Catalunya La biblioteca de Montserrat, privada pero abierta a los Montserrat, a lo largo de los siglos, ha acogido a miles de Jordi Pujol, presidente de la Generalitat de Catalunya estudiosos, posee más de trescientos mil volúmenes sobre peregrinos y personas anónimas, pero también ha recibido Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona materias muy diversas, numerosos manuscritos, incunables, la visita de numerosas personalidades del ámbito cultural Montserrat, centro de acogida. Desde siempre Montserrat Miquel Martí i Pol, escritor libros del siglo XVI y libros de especial interés guardados y científico, así como de figuras políticas de todas las ha sido un lugar de acogida para cuantos han deseado pasar Pau Vila, geógrafo en una "reserva". Cuenta, asimismo, con una extensa ideologías. unas horas o unos días allí. En estos momentos existen varias colección de grabados y una sección que conserva el posibilidades de alojamiento: las tradicionales celdas para los inmenso archivo de la Obra del Cançoner Popular de Alexander Fleming, científico peregrinos, el edificio del Abad Garriga, destinado especialmente Montserrat, las publicaciones Catalunya, iniciada en 1923 por el Orfeó Català, por iniciativa Eva Duarte de Perón, dirigente política argentina a jóvenes y grupos diversos; la hospedería del monasterio, de Rafael Patxot i Jubert. Krzysztof Penderecki, compositor reservada a personas que desean un mayor recogimiento, y Montserrat es en la actualidad la primera editorial en ejercicio Francesco Cossiga, presidente de la República italiana un hotel adecuado para celebraciones familiares e incluso prácticamente constante del mundo. Ya en el siglo XV, los La música. Desde la Edad Media, Montserrat ha tenido Paul Claudel, poeta y dramaturgo congresos. El monasterio ofrece salas para reuniones, que a monjes hicieron imprimir estampas y bulas para los una Escolanía al servicio del culto del santuario, que ha Olivier Messiaen, compositor menudo sirven para coloquios con monjes o conferencias peregrinos y libros para uso propio o de los monasterios contribuido a aumentar el nivel musical del país. En estos Rey Hussein de Jordania sobre diversos temas. Últimamente se ha construido, en la de la congregación de Valladolid o destinados a los momentos forman parte de ella más de cincuenta escolanos, Henry Kissinger, político norteamericano entrada del museo, la sala Puig i Cadafalch, que permite peregrinos. Esta actividad continuó prácticamente que siguen en Montserrat los estudios normales y, además, conferencias o coloquios con numerosos asistentes y, si es ininterrumpida y se retomó en el siglo XIX después de los cantan y se ejercitan en diferentes instrumentos. Montserrat, el diálogo ecuménico. Montserrat siempre ha preciso, con traducción simultánea. años en que el monasterio permaneció cerrado debido a la sido un lugar de confluencia de gente de procedencias muy desamortización de 1835. Conocemos a un gran número de monjes que, a lo largo diversas. Últimamente se ha acentuado su carácter intercultural La Fundación Abadía de Montserrat 2025 es una entidad de los siglos, han sido "maestros" de la Escolanía y que a e interreligioso, no sólo con encuentros con protestantes promovida desde el monasterio para canalizar las ayudas, Después de la guerra civil, la actividad editorial de Montserrat menudo han compuesto obras interpretadas en la basílica (especialmente de la comunidad de Taizé) y con ortodoxos, sino procedentes de personas sencillas y de empresas menguó mucho, sobre todo debido a la prohibición por de Montserrat. El más importante es Joan Cererols, en el también con frecuentes contactos con budistas y con importantes, que permitan preparar adecuadamente el parte de las autoridades de editar libros y revistas en catalán. siglo XVII. En el siglo XVIII destacaron Benet Julià y Narcís musulmanes. En estos momentos, los monjes participan en milenario del cenobio instituido por el abad Oliba, con A partir de 1950 se retomó la edición de la Biblia y en 1958 Casanovas. En el siglo XIX, Manuel Guzmán, que restauró iniciativas internacionales, como el DIM (diálogo intermonástico, intervenciones indispensables para el mantenimiento y la nacieron las Qüestions de vida cristiana. Ya antes habían la Escolanía después de la recuperación de 1844. En el interconfesional) o la AIM (alianza entre monasterios). mejora de las infraestructuras, y con acciones culturales y aparecido Serra d’Or y Germinabit. siglo XX, Àngel Rodamilans, Anselm Ferrer y sobre todo sociales al servicio de peregrinos y visitantes. Ireneu Segarra. Entre otras muchas personalidades que se han distinguido En 1955 los trabajadores de Montserrat iniciaron una circular por su trabajo religioso o que han participado en el debate Personajes de aquí que han visitado Montserrat. A lo interna, Serra d’Or, que poco a poco se convirtió en una El Llibre Vermell de Montserrat es el manuscrito número 1 ecuménico, han visitado Montserrat las siguientes: largo de los siglos, Montserrat ha recibido la visita de millones revista de tipo religioso y literario. Algo antes, en 1949, los de la Biblioteca de Montserrat, de los siglos XIV y XV, salvado de personas, de todas las condiciones y edades. Destacan antiguos escolanes de Montserrat pusieron en marcha una de la destrucción napoleónica. Contiene una serie de textos Cardenal Angelo Giuseppe Roncalli de Venecia, elegido las visitas de los reyes de Cataluña-Aragón, especialmente circular parecida, denominada Germinabit. A finales de 1959 muy variados, en latín, en catalán y en occitano, en prosa y años más tarde papa Juan XXIII Jaime I y Pedro III, y las de los reyes de España, sobre todo desde Montserrat se promovió la unión de ambas revistas, en verso, en buena parte destinados al servicio de los peregrinos Dalai Lama, líder espiritual y político del Tíbet Carlos V y Felipe II. En los siglos XIX y XX son muchos los lo que dio lugar a la segunda etapa de Serra d’Or. En aquella que subían a Montserrat. Destacan algunas miniaturas y, sobre Monseñor Helder Câmara, arzobispo de Olinda y Recife políticos que visitan el lugar o incluso que pasan allí época de opresión, Serra d’Or fue la única revista de su todo, varias piezas musicales, de un gran valor y objeto de (Pernambuco) temporadas. La gran mayoría de políticos catalanes de la tipo que se podía editar en catalán y en ella colaboraron muchos estudios y de interpretaciones diversas. Óscar Romero, obispo. Asesinado en El Salvador en 1980 posguerra se acogen a la hospitalidad del monasterio y, a todos los intelectuales del momento. Yves Congar, dominico y teólogo partir de la restauración de la Generalitat, acuden ahí a El museo. El museo de Montserrat, situado en un edificio Roger Schutz, prior de Taizé menudo de forma pública o privada. Numerosos santos en Otra de las revistas impulsadas desde Montserrat es la construido por Josep Puig i Cadafalch, contiene una pequeña Papa Juan Pablo II un momento u otro peregrinaron a Montserrat. Desde el publicación infantil Tretzevents, que en un primer momento selección de pintura antigua -en la que destaca el San Jerónimo siglo XIX tenemos constancia de las visitas de numerosos llevaba el título de L’Infantil. Se había iniciado en 1951, al de Caravaggio-, una importante colección de pintura catalana Montserrat y la sociedad civil. Las fiestas del Milenario escritores de las tendencias más diversas y no faltan amparo del Seminario de Solsona y, en 1963, con un equipo de los siglos XIX y XX, acompañada de esculturas de esta misma de 1880 y 1881, y sobre todo las fiestas de la Entronización deportistas que ofrecen sus trofeos, especialmente los de Barcelona, tomó un nuevo empuje. En 1968 pasó a época, una sección sobre iconografía de la Virgen de Montserrat, de 1946-1947 acercaron mucho Montserrat a la sociedad jugadores y directivos del Barça. depender de las Publicacions de l’Abadia de Montserrat. una extensa sección de iconos orientales y varias salas sobre civil y contribuyeron a que el santuario y el monasterio se culturas relacionadas con la Biblia. convirtieran en un lugar en el que todos los catalanes Han visitado Montserrat, entre otras muchas, las siguientes Montserrat, el saber y la cultura pudieran encontrarse bien, al margen de sus creencias y personalidades de Cataluña y del resto de España: de sus opiniones políticas. En este sentido, Montserrat ha Pau Casals, violonchelista y compositor Montserrat, de Cataluña al mundo Desde la Edad Media, como en todos los monasterios sido un factor de unión y de reconciliación y ha Manuel Azaña, presidente de la República española benedictinos, en Montserrat se produjo un gran interés por desempeñado, como otras muchas entidades eclesiásticas, Lluís Companys, presidente de la Generalitat de Catalunya A lo largo de los siglos, Montserrat ha sido un lugar de los libros y, en general, por la cultura. Durante la guerra de una importante función de suplencia en unos momentos en Alfonso XIII, rey de España encuentro de muchas personas procedentes de lugares muy la Independencia se quemó la mayor parte de la antigua que los derechos de reunión y de asociación estaban Josep M. de Sagarra, escritor diversos y de religiones y culturas distintas. La fama del biblioteca, que fue renovada en especial a partir del abadiato prohibidos en España. En Montserrat, se han celebrado Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador del Opus Dei santuario se ha extendido por todo el mundo y ya en la Edad del padre Antoni M. Marcet. El abad Marcet se interesó reuniones de partidos políticos de todas las tendencias, y Carles Riba, escritor Media aparece en obras literarias en gallego (Cantigas de asimismo por el aumento del nivel cultural del monasterio algunos de ellos incluso se han fundado allí. Muchas Juan Carlos de Borbón, príncipe Alfonso el Sabio) o en francés (Mélusine de Jean d'Arras). y por conseguir pintura religiosa de calidad, en buena parte personas perseguidas han encontrado en Montserrat refugio Joan Miró, pintor Montserrat se convierte cada vez más en el santuario nacional procedente de Italia. Durante los últimos veinte años, el durante una temporada. Raimon, cantante de Cataluña y desempeña una función especialmente museo de Montserrat ha alcanzado un especial relieve, Francesc Pi de la Serra, cantante importante a partir de las fiestas de la entronización de 1946- especialmente gracias a las donaciones de pintura Fútbol Club Barcelona 1947, tanto por lo que respecta al uso público de la lengua contemporánea realizadas por Josep Sala Ardiz, Xavier Dolores Ibárruri, "la Pasionaria", dirigente del Partido catalana -especialmente en la iglesia- como por la defensa Busquets y otros. Del mismo modo, desde la Edad Media, Comunista de España de los derechos nacionales y por el apoyo a iniciativas Montserrat ha sido un importante centro relacionado con Lluís Companys, presidente de la Generalitat de Catalunya perseguidas por las autoridades del momento. la música, a través de su famosa Escolanía. Francesc Macià, presidente de la Generalitat de Catalunya Montserrat, a unique place rounded fragments of rock, which had been swept down from the Monistrol train station, operated by Ferrocarrils de la needs of the pilgrims and the different groups who come neighbouring mountain-sides by rushing water, became hard Generalitat, one at Monistrol Vila, and the third on Montserrat, there from various places. Montserrat, located at the heart of , is a very special and compact, forming the type of rock known as conglomerate. very near the monastery. place. It is a mountain with a highly distinctive personality which Today, as in the past, the monks lay special emphasis on is now a natural park and has long been a favourite spot for Plant life. The most widespread form of vegetation consists Montserrat, the history the study of scripture, theology and the liturgy. walkers and climbers. But it is also a Benedictine monastery of dense, typically Mediterranean evergreen oak forests with tall shrubs such as laurustinus, strawberry-trees, There has always been a tradition at Montserrat for pilgrims that is preparing to celebrate the thousandth anniversary of its Montserrat has belonged to the Benedictine order since the Mediterranean buckthorn, mastic trees and box. The lower to follow various paths across the mountain, some associated foundation by Oliba, the abbot of Ripoll and bishop of Vic, 9th century. It is first mentioned in a document dating from around the year 1024. Montserrat has survived the passing slopes are clad in extensive groves of Aleppo pines containing with devotion to the Virgin Mary, others with acts of piety,

English translation 888, the year in which the Count of Barcelona, Wilfred 'the a wide assortment of shrubs, including cistus, heather, and others leading to spots where hermits once lived. The centuries with brief interruptions caused by the Napoleonic Hairy', give part of the mountain to Ripoll monastery. Towards thyme, Genista scorpius and Ulex parviflora. Camí del Via Crucis (Way of the Cross), originally in Modernist Wars, the unrest that led to the dissolution of the monasteries 1025 Abbot Oliba of Ripoll, who was also the bishop of Vic, style, was destroyed during the Civil War but later rebuilt. in 1835, and the Civil War of 1936-1939. Montserrat is also a turned the church of Santa Maria, which had existed for In shadier, damper spots, the evergreen oak woods are Along the Camí dels Degotalls, monuments related to Catalan world-famous shrine which has drawn visitors since the Middle some time, into a small monastery governed from Ripoll. enriched by deciduous trees and other plants adapted to culture and glazed ceramic figures evoking different aspects Ages. The Romanesque Madonna who is venerated there is still The community grew steadily and won greater independence. such conditions: Spanish maples, limes, whitebeams and of Marian devotion have been placed. The Camí de la Cova a pole of attraction that brings pilgrims from all over the world. In 1409 Pope Benedict XIII made it an abbey. Monastic life hazelnut trees. At the bottom of narrowest gullies these leads to the little church where, according to tradition, the A hundred and twenty-five years ago Our Lady of Montserrat continued until the disentailment of the monasteries ordered deciduous trees are usually dominant and are often mixed statue of Our Lady of Montserrat was discovered. Some of was declared the patroness of Catalonia. This title, however, by Mendizábal forced it to close in 1835. It reopened, in with evergreen yews. the sculptures representing the mysteries of the rosary which merely set an official seal on devotion to La Moreneta — the very precarious conditions, in 1844. During the Civil War the line this path are of great artistic value. Other ancient paths "little dark lady", as she is nicknamed — which has thrived and monks again had to abandon the monastery, which was But the most unusual plants on Montserrat grow on the include the Camí de Sant Joan and Camí de Sant Jeroni, grown over the centuries. Its twofold status as a monastery and protected by the Generalitat (Catalan government). shrine makes Montserrat a focus of both spirituality and culture, rocks. Some, such as Saxifraga callosa sbsp. Catalaunica which run past now abandoned oratories and hermitages. (a type of saxifrage) and Erodium foetidum (a type of stork's a vocation which has taken different forms at different periods. Montserrat, a place of pilgrimage. As early as the 12th bill), are exclusive to Montserrat and other nearby mountains. The monastery. The set of buildings which make up the During the long Franco dictatorship it occupied a very special century, there are accounts of "crowds of people" climbing There are also large populations of Ramonda miconi, monastery date from the 11th century onwards. Work on place in the life of Catalonia. Today, as in the past, it is at the up to Montserrat as pilgrims and praying in the church by Campanula speciosa ssp. affinis and Potentilla caulescens. the present basilica — built on the site of an old Romanesque service of all who visit it, believers and non-believers alike, night and day. Reports of the marvels accomplished by Our church that had been enlarged several times — was begun whatever their origin, and it continues to defend the rights of Lady of Montserrat soon spread. In the 13th century, Alfonso Animal life. Certain unusual species make their homes in by Abbot Bartomeu Garriga in the 16th century. It was individuals and peoples which are so frequently violated the the Wise of Castile dedicated some of his Cantigas to the the wild, rugged countryside. The most noteworthy are birds consecrated in 1592. The majority of the monks' quarters world over. The shrine is open to all horizons and hosts miracles worked at Montserrat and many other travellers at of prey and the presence, at the top of the food chain, of date back to the 18th century, though extensive alterations multicultural and multi-ethnic events. The monastery is also a different periods have described their trip to Montserrat and Bonelli's eagle, the peregrine falcon, eagle owl, sparrow were required to repair the damage done to most of the thriving publisher, whose activity extends well beyond Catalonia. what they found there. The increasingly well endowed museum is another attraction of hawk, goshawk and buzzard, is of special interest. The most Gothic-style buildings during the Napoleonic Wars. important large mammals are the wild boar, the badger and this mountain, where nature, culture and religion blend in harmony. The order of Saint Benedict. The Benedictines are a the wild goat, which has been introduced in recent years. The new 16th century church was designed and built by This exhibition seeks to afford a glimpse of the many things to religious order that follows the Rule laid down by Saint Miquel Sastre. be found on Montserrat, a place which, in countless ways, is Benedict, a 6th century Italian monk. By the 8th century, Walking. Montserrat has always been an ideal destination unique. monks throughout Europe were following his rule, and it for walkers because it offers all kinds of itineraries: long and In the 19th century it was restored by Antoni Cellés (1829- became more firmly established from 817 onwards under short, easy and challenging. Some people hike to Montserrat 1831). Following the restoration of the monastery, further Josep Massot i Muntaner the Carolingian empire. Between the 9th and 12th centuries from great distances. For many years, for instance, an annual work was carried out by the architects Francisco de Paula Publicacions de l’Abadia de Montserrat it spread all over the continent. In 1893 Pope Leo XIII set walk from Matagalls to Montserrat has been organized by del Villar Lozano and his son Francisco de Paula del Villar up the Benedictine confederation headed by an abbot the Centre Excursionista de Gràcia. Others walk round the Carmona. A specially interesting feature is the Madonna's Montserrat, a mountain like no other primate. Nowadays all Benedictine monasteries throughout mountain itself, or follow one of the many paths across it. niche on which Villar Lozano's then assistant — Antoni the world belong to one of the more than twenty Gaudí — also worked. The decoration of the apse and the congregations, apart from a few which answer directly to The massif of Montserrat is approximately ten kilometres Climbing. Montserrat is considered a veritable training renovation of the chapels was carried out by some of the the abbot primate. Each monastery enjoys considerable long and five kilometres across. It straddles three Catalan school for climbers. Since 1922 all its peaks have been most distinguished artists of the Modernist movement, autonomy within its own congregation. regions — Bages, Anoia and Baix Llobregat — and four conquered using increasingly sophisticated techniques. The among them Joan and Josep Llimona and Alexandre de boroughs — Monistrol, Collbató, El Bruc and Marganell. most spectacular ascent was that of Cavall Bernat in 1935. Riquer. Abbot Antoni M. Marcet commissioned Josep Puig Names of the abbots of Montserrat from 1858 to the The highest peak, Sant Jeroni, rises to 1,224 metres. Another People also go caving there — though the opportunities are i Cadafalch to carry out most of the improvements to the present day: old Benedictine monastery — Santa Cecília — stands at less extensive —, notably in the caves of La Costadreta and monastery and the squares around the shrine. Puig i Miquel Muntadas (1858-1885) the foot of the northern wall of the peak of Sant Jeroni. Not Els Pouetons de les Agulles. Cadafalch also drew up plans for a new façade and alterations Josep Deàs (1885-1921) far off is the convent of Sant Benet de Montserrat, which to the church, but these were never carried out. Later Abbot Antoni M. Marcet (1921-1946) was founded after the Civil War. The whole mountain is Getting there. The Montserrat cable cars leave from the Escarré commissioned Francesc Folguera to design a new Aureli M. Escarré (1946-1966) dotted with old chapels, most of them in ruins and Aeri de Montserrat train station, run by Ferrocarrils de la façade for the monastery. Folguera also directed further Gabriel M. Brasó, coadjutor abbot (1961-1966) uninhabited. There are also many caves and chasms. Some Generalitat, midway between Monistrol, Olesa and alterations to the basilica in preparation for the enthronement Cassià M. Just (1966-1989) — the Cova Gran and Cova Freda, in the borough of Collbató, Esparreguera. The cableway was inaugurated in 1930 and of the statue of the Madonna. Leading Catalan artists, Sebastià Bardolet (1989-2000) for instance — contain interesting prehistoric remains. it takes five minutes to reach the terminus, located close to foremost among them Josep Obiols, were involved in these Josep M. Soler (2000) the monastery. alterations. Some years later, Subirachs refurbished the The contour. Montserrat's rugged silhouette, towering above chapel of the Blessed Sacrament and erected various The traditional motto of the Benedictine monks is Ora et the surrounding countryside, is reminiscent of a huge pile of From 1892 to 1957 the Montserrat cog railway was sculptures outside the shrine. The architect who has been labora (Pray and Work). Several hours of every day are rocks surmounted by pinnacles of every shape and size. Thirty connected to the RENFE railway station of El Borràs and most closely involved with Montserrat in recent years is devoted respectively to community and individual prayers, million years ago the site of the present-day mountain was a the station of Ferrocarrils Catalans at Monistrol. The line Arcadi Pla, who restored the inside and outside of the basilica Bible reading, manual work and study. Many of the monks valley floor covered in thick layers of pebbles. Gradually these was rebuilt four years ago and now has three stops: one at and renovated the squares designed by Puig i Cadafalch at Montserrat also carry out pastoral work, attending to the and the entrance to the museum, which occupies another Barcelona Football Club twenty years on account of the collections of contemporary Galician (Cantigas by Alfonso the Wise) and French (Mélusine building by Puig i Cadafalch. Dolores Ibárruri, "La Pasionaria", leader of the Spanish paintings donated by Josep Sala Ardiz, Xavier Busquets by Jean d'Arras). Montserrat gradually acquired the status Communist Party and others. Since the Middle Ages, Montserrat has also of Catalonia's national shrine. During the period following Montserrat and people Lluís Companys, President of the Government of Catalonia played an important role in the field of music, thanks to its the festivities to mark the enthronement of the Madonna in Francesc Macià, President of the Government of Catalonia famous choir school. 1946-1947, it played a crucial role in encouraging public Josep Tarradellas, President of the Government of Catalonia use of the Catalan language — notably in church — and in Montserrat, a place of hospitality. Anyone wanting to Jordi Pujol, President of the Government of Catalonia The library. Montserrat library is private but is open to supporting Catalonia's national rights and projects that were spend a few hours, or days, at Montserrat has always been Pasqual Maragall, Mayor of Barcelona scholars. It contains over three hundred thousand volumes persecuted by the Franco dictatorship. certain of finding a warm welcome. Various types of Miquel Martí i Pol, writer on a wide range of subjects, numerous manuscripts, accommodation are currently available: the traditional Pau Vila, geographer incunabula, 16th century books, and books of special interest Montserrat, over the centuries, has hosted thousands of pilgrims' cells; the Abat Garriga building, intended primarily which are kept in a reserved collection. It also has a very pilgrims and anonymous people, but also several personalities for young people and groups; the monastery guest house, large collection of engravings. One whole section is devoted from cultural and scientific circles, as well as politicians of reserved for those in search of greater seclusion; and a hotel Montserrat publications to the vast archive of the Obra del Cançoner Popular de every ideology. suitable for family celebrations and even conferences. The Catalunya, a research project to recover Catalan songs and monastery offers meeting rooms, which are often used for Montserrat is currently the oldest publishing house in the popular music launched in 1923 by the Orfeó Català choir Alexander Fleming, scientist monastic symposiums and conferences on various topics. world which has remained almost constantly active. As far at the instigation of Rafael Patxot i Jubert. Eva Duarte de Perón, Argentinean political leader The recently built Puig i Cadafalch conference room at the back as the 15th century the monks had pictures and bulls Krzysztof Penderecki, composer entrance to the museum provides a venue for larger printed for the pilgrims. They also published books for their Music. Ever since the Middle Ages Montserrat has had its Francesco Cossiga, President of the Republic of Italy conferences and symposiums, with simultaneous translation own use and that of the monasteries of the Benedictine own choir school, the Escolania, which sings at services in Paul Claudel, poet and playwright if necessary. congregation of Valladolid, and for pilgrims. Publishing continued virtually interrupted and resumed in the 19th the shrine and has made a valuable contribution to music Olivier Messiaen, composer in Catalonia generally. There are currently over fifty choirboys, King Hussein of Jordon The 'Fundació Abadia de Montserrat 2025' was set up century after the years when the monastery was closed as who receive their general education at Montserrat as well Henry Kissinger, North American politician by the monastery to channel support from private individuals a result of the 1835 disentailment. as singing and studying various instruments. and large firms for the purpose of making suitable Montserrat and ecumenical dialogue. Montserrat has preparations for the thousandth anniversary of the founding In the wake of the Civil War, publishing at Montserrat declined The names of many of the monks who have been choir always been a place where people from all backgrounds of the monastery by Abbot Oliba. It undertakes essential sharply owing primarily to the government ban on the masters at Montserrat over the centuries are known to us. could come together. Its intercultural and inter-religious facet maintenance and improvements to the infrastructures, works publication of books and periodicals in the Catalan language. Several of them have composed music to be performed in has been accentuated in recent times, not merely through in the cultural and social fields, and provides services to In 1950 publication of the Bible resumed, and in 1958 the the basilica. The most prominent was the 17th century meetings with Protestants (notably the Taizé community) pilgrims and visitors. journal Qüestions de vida cristiana was founded. Prior to this two other journals, Serra d’Or and Germinabit, had also musician Joan Cererols. His most distinguished successors and members of the orthodox churches, but through frequent include: Benet Julià and Narcís Casanovas (18th century); contacts with Buddhists and Muslims as well. The monks Catalan and Spanish personalities who have visited begun to appear. Manuel Guzmán (19th century), who re-established the choir are currently involved in international projects such as DIM Montserrat. Millions of people, of all ages and ranks, have school when the monastery reopened in 1844; and, in the (Monastic Interreligious Dialogue) and AIM (Alliance for visited Montserrat over the centuries. The most distinguished In 1955 the workers at Montserrat created an internal circular 20th century, Àngel Rodamilans, Anselm Ferrer and above International Monasticism). include various kings of Catalonia and Aragon, notably entitled Serra d’Or, which gradually evolved into a magazine all Ireneu Segarra. James I and Peter III, and several kings of Spain, primarily on religious and cultural topics. A few years earlier, in 1949, Among other personalities distinguished for their religious Charles V and Philip II. In the course of the 19th and 20th the former choir boys of Montserrat had started up a similar Manuscript number 1 in Montserrat Library, the Llibre work or who have participated in the ecumenical debate, centuries, many politicians visited the shrine and some circular entitled Germinabit. At the end of 1959 the decision Vermell de Montserrat, dates from the 14th and 15th the following have visited Montserrat: stayed there. The great majority of post-war Catalan was taken at Montserrat to merge the two periodicals. The centuries and was salvaged from the devastation caused politicians have been guests at the monastery and, since result was the second period of Serra d’Or. In those years by Napoleon's troops. It contains a wide variety of texts Cardinal Angelo Giuseppe Roncalli of Venice, elected the re-establishment of the Catalan government, they have of repression, Serra d’Or was the only magazine of its kind written in Latin, Catalan and Occitanian, in prose and in Pope John XXIII some years after paid it frequent visits, both official and private. Many saints which could be published in Catalan and all the intellectuals verse, most of which were intended for pilgrims visiting the Dalai Lama, Tibet's head of state and spiritual leader have come to Montserrat as pilgrims at one time or another. of the period contributed to it. shrine. Of special interest are some of the miniatures and Monsignor Helder Câmara, Archbishop of Olinda and Since the 19th century there are records of visits by numerous above all the works of music, which are of great value and Recife (Pernambuco) writers of the most diverse tendencies. A considerable Another periodical launched at Montserrat was the children's have been the object of much research and diverse Oscar Romero, bishop. Murdered in El Salvador in 1980 number of sports personalities have also come to offer their magazine Tretzevents, or L’Infantil, as it was originally called. interpretations. Yves Congar, Dominican and theologian trophies to the Madonna, especially players and managers It started publication in 1951 under the protection of the Roger Schulz, prior of Taizé of Barcelona Football Club. Solsona seminary. In 1963 a team from Barcelona gave it new vitality. From 1968 onwards it has been issued by The museum. Montserrat Museum occupies a building Pope John Paul II designed by Josep Puig i Cadafalch. It contains a small Among the many other Catalan and Spanish personalities Publicacions de l’Abadia de Montserrat. selection of old paintings — the most remarkable being Montserrat and civil society. Montserrat's links with civil who have visited Montserrat are the following: Montserrat, knowledge and culture Caravaggio's Saint Jerome — , a very rich collection of 19th society were reinforced by the festivities in 1880-1881 that and 20th century Catalan paintings and sculptures, a section marked the thousandth anniversary of the discovery of the Pau Casals, cellist and composer on the iconography of Our Lady of Montserrat, a large Madonna and above all by those held in 1946-1947 for the Manuel Azaña, President of the Spanish Republic From medieval times at Montserrat, as in all Benedictine section on eastern icons, and several rooms devoted to statue's enthronement. Both events also helped make the Lluís Companys, President of the Government of Catalonia monasteries, the monks took a keen interest in books and cultures related to the Bible. monastery a place where all Catalans, regardless of their Alfonso XIII, King of Spain culture generally. The greater part of the old library was beliefs and political opinions, could feel at ease. Thus Josep M. de Sagarra, writer burnt down during the Napoleonic Wars but it was Montserrat has been a unifying, conciliatory force and, like Josemaría Escrivá de Balaguer, founder of Opus Dei Montserrat, from Catalonia to the world subsequently restocked, notably from the abbacy of Antoni many other church organizations, filled a significant void at Carles Riba, writer M. Marcet onwards. Abbot Marcet was also concerned with a time when freedom of association and assembly was Juan Carlos de Borbón, prince Over the centuries Montserrat has been a gathering point raising the cultural level of the monastery and acquiring denied in Spain. Political parties of all colours have met at Joan Miró, painter for people from places far and wide and from different religious paintings of high quality, most of them from Italy. Montserrat and some were even founded there. Many Raimon, singer religions and cultures. The shrine is famous the world over. Montserrat Museum has won special renown in the past persecuted persons have found refuge there for a time. Francesc Pi de la Serra, singer It was mentioned in medieval works of literature written in ORGANITZACIÓ Disseny expositiu Sílvia Farriol Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Disseny gràfic Direcció General de Difusió Corporativa Francesc Guitart

Amb la col·laboració de Maquetació Abadia de Montserrat Eix Comunicació

Producció i muntatge EXPOSICIÓ COSERSA

Comissari Muntatge audiovisual Josep Massot i Muntaner SONO l Direcció Carme Cañadell OPUSCLE Coordinació Santi Rifà Edita Jaume Busqué Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Textos Direcció General de Difusió Corporativa Josep Massot i Muntaner Josep M. Panareda i Clopés Textos Josep Massot i Muntaner Fotografies Josep M. Panareda i Clopés Lluís Casals Oriol Alamany Disseny gràfic Colita Francesc Guitart Josep Nuet Pérez de Rozas Fotografies Arxiu de Montserrat Lluís Casals Arxiu de Serra d’Or Oriol Alamany Colita Cartografia Josep Nuet Josep Nuet Pérez de Rozas

Agraïments Maquetació Josep de Calassanç Laplana Eix Comunicació Damià Roure Joan Recasens Traduccions Eva Buch Discobole, SL Àngels Rius Elisenda Marsal Impressió Òscar Bardagí Treballs gràfics, SA Albert Llorens Funicular-aeri de Montserrat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Diari Avui Arxiu Històric de la Ciutat. Casa de l'Ardiaca. Barcelona Catalunya Ràdio, emissores de la Generalitat Reixach-Campanyà, art religiós Universitat de Barcelona