Montserrat Palau Robert Centre D'informació De Catalunya
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Montserrat Palau Robert Centre d'Informació de Catalunya Passeig de Gràcia,107 08008 Barcelona un Tel. 93 238 80 91 Fax 93 238 4010 lloc www.gencat.cat/probert Exposició Palau Robert únic Barcelona 01.02 – 29.04.2007 Traducción castellano English translation Horari De dilluns a dissabte, de 10 a 19 h Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h Com arribar-hi Metro: línies 3 i 5, estació Diagonal Ferrocarrils de la Generalitat, estació Provença Autobusos: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 28, 33, 34, 68 i T1 FOTO: LLUÍS CASALS Montserrat és un lloc molt especial, situat al centre de Catalunya. D’una banda, és una muntanya de característiques singulars, declarada en aquests moments parc natural, que ha estat sempre paradís d’excursionistes i d’escaladors. D’altra banda, és un monestir benedictí, que aviat celebrarà el seu mil·lenari, atès que va ser fundat cap al 1024 per l’abat de Ripoll i bisbe de Vic Oliba, i que s’ha mantingut al llarg dels segles, amb petites intermitències degudes a la Guerra del Francès, a les turbulències posteriors que desembocaren en la desamortització de 1835 i a la guerra civil de 1936-1939. Alhora és un santuari internacional, ben conegut i visitat des de l’Edat mitjana. La imatge romànica de la Mare de Déu que s’hi venera continua essent un pol d’atracció de pelegrins d’arreu del món i des de fa cent vint-i-cinc anys és la Patrona de Catalunya, un patronatge que no va fer sinó donar un valor oficial a una devoció envers la Moreneta que havia anat mantenint-se i augmentant a través dels segles. Pel seu doble caràcter de monestir i de santuari, Montserrat és un centre d’espiritualitat i alhora un fogar de cultura, amb manifestacions concretes al llarg de totes les èpoques, i ha tingut un paper especial en la vida de Catalunya durant els llargs anys de la dictadura franquista. Avui, com ahir, continua al servei dels creients i dels no creients que hi acuden des de tants indrets i continua defensant els drets dels homes i els drets dels pobles, tan sovint conculcats arreu. El santuari és obert a tots els vents i acull manifestacions multiculturals i multiètniques, i el monestir duu a terme una activitat editorial considerable, que no es limita ni de bon tros a l’àmbit català. Un museu cada cop més ric és un altre dels atractius d’una muntanya que combina harmònicament la natura, la cultura i el fet religiós. Aquesta exposició vol donar un tast del que es pot trobar en aquest lloc únic per molts conceptes. Montserrat una muntanya singular El massís de Montserrat té uns deu El relleu abrupte i enlairat respecte a quilòmetres de longitud i uns cinc les terres veïnes ha fet que Montserrat d’amplada, que es troba dins les s’albiri com un immens rocam comarques del Bages, de l’Anoia i del Baix encrestat per pinacles de formes ben Llobregat i pertany als municipis de variades. Cal recular més de 30 milions Monistrol, de Collbató, del Bruc i de d’anys, quan allà on ara hi ha la Marganell. El pic més alt n’és el cim de muntanya de Montserrat hi havia una Sant Jeroni, de 1.224 metres. Al peu de vall, al fons de la qual es dipositaren la paret septentrional de Sant Jeroni hi ha grans gruixos de còdols, fragments l’antic monestir, igualment benedictí, de arrodonits de roques, procedents de Santa Cecília. No gaire lluny hi ha el les muntanyes veïnes i empesos per monestir femení de Sant Benet de torrentades. Amb el temps aquesta Montserrat, fundat després de la guerra acumulació de materials es compactà civil. Arreu de la muntanya hi ha antigues i s’endurí donant lloc a unes roques ermites, la majoria enrunades i anomenades conglomerats. deshabitades. No hi manquen tampoc avencs i coves, algunes amb vestigis La vegetació més estesa és un alzinar prehistòrics interessants, com la cova Gran dens, típic del bosc mediterrani, amb i la cova Freda, del terme de Collbató. diversos arbusts alts, com el marfull, l’arboç, l’aladern, el llentiscle i el boix. corona de reina i la cargola. També són des de lluny (cada any té lloc, per exemple, dels Ferrocarrils de la Generalitat del A les parts baixes hi ha extenses pinedes notables les poblacions d’orella d’ós, la des de fa molt de temps, la travessia mateix nom, que es troba al límit entre de pi blanc, amb una gran diversitat campànula gran i l’herba dels cinc dits. Matagalls-Montserrat, impulsada pel Monistrol, Olesa i Esparreguera. Fou d’arbustos, com estepes, brucs, farigola, Centre Excursionista de Gràcia) i qui fa la inaugurat el 1930 i en cinc minuts argelaga o gatosa. La fauna. El paisatge abrupte i feréstec volta a la muntanya o la travessa des dels permet d’anar amunt o avall fins prop ha condicionat l’existència d’una fauna diversos indrets possibles. del monestir. En els indrets més ombrívols i humits singular, en especial en relació amb els els alzinars s’enriqueixen amb arbres rapinyaires. Destaca la presència de L’escalada. Montserrat és considerada El cremallera de Montserrat existí en caducifolis i altres plantes adaptades a l’àliga cuabarrada, com a vèrtex superior una autèntica escola d’escalada i des del un primer moment des del 1892 fins aquestes condicions: hi ha blades, de la xarxa tròfica, a més del falcó, el 1922 n’han estat vençuts tots els cims, al 1957 i enllaçava amb l’estació de til·lers, moixeres i avellaners. En el fons duc, l’esparver, l’astor i l’aligot. Dels grans amb tècniques cada cop més sofisticades. la RENFE al Borràs i amb els de les canals més enclotades aquests mamífers cal destacar el senglar, el teixó L’escalada més espectacular va ser la del Ferrocarrils Catalans a Monistrol. Des caducifolis solen ser dominants; sovint i la cabra salvatge, aquesta darrera Cavall Bernat, el 1935. S’hi practica també, de fa quatre anys la línia del cremallera els acompanya el teix, de fulla persistent. introduïda fa uns pocs anys. molt menys, l’espeleologia, especialment ha estat refeta, amb una estació a als avencs de la Costadreta i dels Pouetons l'estació dels Ferrocarrils de la Però la vegetació més significativa de L’excursionisme. Els excursionistes han de les Agulles. Generalitat a Monistrol, una altra a Montserrat es troba a les roques. Algunes tingut sempre Montserrat com un paradís, Monistrol Vila i una altra a Montserrat, plantes són exclusives de Montserrat i que permet fer caminades llargues i curtes, Els accessos. L’aeri de Montserrat molt a prop del monestir. de les muntanyes properes, com la senzilles o complicades. Hi ha qui hi acut és un telefèric que parteix de l’estació Montserrat pertany a l’orde benedictí des carolingi a partir del 817. Entre els segles Montserrat del segle IX. El primer document que s’hi IX i XII s’estengué arreu. El 1893 el papa refereix és del 888: el comte Guifré el Lleó XIII creà la confederació benedictina, Pilós, de Barcelona, va donar aleshores amb un abat primat. Actualment tots els la història una part de la muntanya al monestir de monestirs benedictins, esparsos arreu del Ripoll. Cap al 1025, l’abat de Ripoll i bisbe món, estan agrupats en més de vint de Vic Oliba va convertir l’església de congregacions o bé, en casos excepcionals, Santa Maria, que ja hi era de feia temps, depenen directament de l’abat primat. Els en un petit cenobi dependent de Ripoll. monestirs mantenen una àmplia autonomia A poc a poc s’anà engrandint i s’anà dins la pròpia congregació. independitzant. El 1409 el papa Benet XIII la convertí en abadia fins a la desamortització de Mendizábal, que tancà Del 1858 fins a l’actualitat, els el monestir el 1835. Fou tornat a obrir, abats de Montserrat han estat en condicions molt precàries, el 1844. Durant la guerra civil els monjos van haver Miquel Muntadas (1858-1885) d’abandonar el monestir, que fou protegit Josep Deàs (1885-1921) per la Generalitat. Antoni M. Marcet (1921-1946) Aureli M. Escarré (1946-1966) Montserrat, lloc de pelegrinatge. Des Gabriel M. Brasó, abat coadjutor del segle XII tenim notícia de la "multitud (1961-1966) de gent" que pujava en peregrinació a Cassià M. Just (1966-1989) Montserrat, on pregaven a l’església de dia i de nit. La fama dels prodigis que hi feia la Sebastià Bardolet (1989-2000) Mare de Déu s’expandí aviat. Al segle XIII, Josep M. Soler (2000) Alfons el Savi de Castella dedicà algunes de les seves Cantigas als miracles montserratins i, d’aleshores ençà, són molts Els monjos benedictins han adoptat els viatgers de diverses èpoques que tradicionalment el lema "Ora et labora" explicaren la seva anada a Montserrat i el (prega i treballa). Dediquen algunes hores que hi trobaven. del dia a la pregària en comunitat o personal, a la lectura de la Bíblia, al treball L’orde de sant Benet. Els benedictins manual i a l’estudi. A Montserrat, una són un orde religiós que segueix la Regla bona part dels monjos tenen també un de sant Benet, un monjo italià del segle VI. treball pastoral, al servei dels pelegrins o Aquesta regla començà a imposar-se arreu dels grups de diverses menes que hi d’Europa el segle VIII i s’afermà a l’imperi acuden de molts indrets. Hi han tingut i hi tenen un relleu especial El tracista-constructor de l’església nova de els estudis sobre la Bíblia, la teologia i la Montserrat, al segle XVI, fou Miquel Sastre.