: MIRADES 1 AL VERD Mirem a tres nivells, 5 7 10 12 17 20 micro, meso i macro, 9 14 15 16 19 per viure i fer créixer 6 8 11 13 18 21 el verd

Barcelona és la teva llar; una domus i, alhora, un jardí dels teus molts jardins. Barcelona és la teva ciutat; la colònia Bàrcino romana que fou fundada per Octavi August l’any 10 aC en 2 un pla envoltat d’assentaments ibers en els turons propers. Barcelona és el carrer i la plaça; un cúmul de petjades que recorren la traça de les rieres, la retícula orientada en el pla i els pendents i estrips dels seus turons. Barcelona és una cantonada de trobades; una cruïlla que defineix la personalitat parroquial i metropolitana del seus barris. 22 24 26 28 30 32 34 36 38 41 43 Barcelona és una domus plena de portes, vestíbuls, atris, estances, pòrtics i peristils. 40 I, per bé que la considerem una ciutat compacta, és un territori porós on les trames 23 25 27 29 31 33 35 37 39 42 44 verdes i blaves en fan un ordit ben ric d’urbanitats i natures. Barcelona ens mostra tots els seus colors del verd. Mirem-los! 3

45 47 50 52 54 57 59 61 63 49 56 46 48 51 53 55 58 60 62 64

4

65 66 67 68 69 70

1-4: Alfons Ollé 5-17, 19-33, 35-48, 50-56, 58-60, 62-68, 70: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) 18, 34, 57, 61: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Daniel Garcia 49: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Colita 69: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Leopoldo Plasencia Un territori entre rius, mar i muntanya El pla de Barcelona entre turons i rieres: un territori fèrtil per a la generació d’una trama verda i blava, micropaisatges i hàbitats

La ciutat de Barcelona es funda sobre la 73 topografia del pla. El seu nucli històric s’assenta en l’estratègic promontori del mont Tàber i la ciutat s’estén en l’amfiteatre geogràfic que determina la mar Mediterrània i la serralada Litoral. Alhora, Barcelona s’emmarca entre els deltes

EL CLIMA, CONTEXT DEL TERRITORI de les desembocadures del rius Llobregat Pluja abundant però irregular. Humitat elevada. Temperatura sense extrems forts, variable entre hivern i estiu. Vents moderats. i Besòs i, al mig, una orografia de suaus ondulacions provocades pels solcs de les rieres i antigues torrenteres defineixen la morfologia del seu territori. La fisonomia forestal i ondulada del rerefons de la ciutat la formen els seus set petits turons, des d’on podrem apreciar la trama i el 71 territori fèrtil del pla de la ciutat per valorar i descobrir els seus paisatges i hàbitats i 74 aprendre d’ells. Barcelona és mar i muntanya: marítima i escarpada. Barcelona és una ciutat entre rius: Llobregat i Besòs.

LES ESCALES TEMPORALS D’UNA GEOMORFOLOGIA DINÀMICA Vessants modelats en mil·lennis. Deltes que creixen al llarg dels segles. Rieres que solquen el peu de muntanyes al llarg dels decennis. 77 78

Collserola, el pulmó forestal El pla de Barcelona, entre serra i muntanya 75 79 80

El turó de la Peira, un dels set turons de la ciutat El parc del Guinardó, un bosc urbà

EL VERD SISTÈMIC Grans espais oberts territorials, parcs, jardins, places i interiors d’illa. Espais connectats per carrers arbrats i passeigs. Les traces de rieres i torrents, connectors potencials entre mar i muntanya. 81 82 72 Les rieres d’Horta, ara parc El rec Comtal, un espai rehabilitat recentment 83 84

76 Llobregat i Besòs, dos rius recuperats 85 86

Fotografies: Jon Tugores EQUIPAMENTS DE BARRI, ELS CORS DE LA METRÒPOLIS Montjuïc, la muntanya domada La mar Mediterrània, última frontera Parts d’una ciutat amb identitats diverses.

87 88 89 90 91 92

71-72: Jon Tugores 76-76: Pere Manubens 77-82, 85-86, 91: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) 83: Àrea Metropolitana de Barcelona. Aviotec 84: Consorci del Besòs 87, 89-90, 92: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Daniel Garcia 88: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Montse Jaén La ciutat s’eixampla i omple la seva geografia Una mirada cartogràfica a la morfogènesi del territori i l’evolució de la trama verda: incrementar el verd i teixir la xarxa verda

D’ençà que la ciutat surt fora de les muralles, els nous i progressius creixements culminaran la plana i s’enfilaran als turons de la geografia. La ciutat, ara considerada com a Ciutat Vella, es dilatarà en una multiplicitat de teixits urbans integrant viles i poblacions, zones industrials i assentaments en el seu contínuum. Aquest eixamplament de la ciutat fou producte de la industrialització i les migracions, del que ara representa la primera corona metropolitana. Així, el que 93 94 anomenem ciutat compacta segueix essent un mosaic de barris que expressa la formació d’una ciutat collage fora de la forta presència de l’Eixample amb el seu patró definidor de la centralitat barcelonina. La comparació de cartografies del ple i del buit ens constata un hàbitat que encara necessita reconquerir espai per a la ciutadania. Eixamplar la ciutat a costa de l’ocupació intensiva i extensiva del territori Barcelona cap als anys 1853-1855. Autor: Alfred Guesdon. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Barcelona 2011. Fotografia: Adrià Goula mena a una vindicació contemporània de

27,34 27,79 28,02 28,35 28,47 28,75 27,80 28,01 28,21 28,32 regeneració de la trama verda de la ciutat. 2 2 2 2 km2 km2 km2 km km km km2 km2 km2 km 1.137 ha 35.695 Barcelona aposta per un projecte de ciutat 2 29.478 24.591 hab./km 2 22.318 21.732 2 hab./km 20.914 437 ha hab./km 13.785 14.329 hab./km2 hab./km2 hab./km2 que apunta cap a una xarxa augmentada 249 ha 7.950 hab./km2 7.161 hab./km2 hab./km2 hab./km2 31 ha d’espais oberts i públics.

1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 0,05 m2/hab. 16,46 6,60 1,6 m2/hab. m2/hab. 8,82 m2/hab. 7,14 2 m2/hab. 2 6,67 3,75 7,30 2,5 m /hab. 5,89 m /hab. 2 2 3,15 m /hab. 2 2 m /hab. 1,85 2 m /hab. m /hab. m2/hab. m /hab. 7,0 m2/hab. 18,12 18,57 18,35 17,96 17,73 17,79 17,17 17,23 17,61 17,59 Ciutat Vella L’Eixample Sants- Les Corts Sarrià- Gràcia Horta- Nou Barris Sant Sant Martí 2 2 2 2 2 2 2 2 2 m2/hab. m /hab. m /hab. m /hab. m /hab. m /hab. m /hab. 1910 1958 1980 2018 Montjuïc Sant Gervasi Guinardó Andreu m /hab. m /hab. m /hab. Selecció d’imatges de parcs històrics. Fotografies: Arxiu Evolució de la superfície verda de Barcelona (1910-2018) Densitat de població i superfície de verd per habitant, per districtes (2009) Tendència de la disponibilitat de superfície verda (1998-2016) Fotogràfic de Barcelona 103 104 ↙ La coevolució de la ciutat i la seva trama verda. Font: Carta històrica de Barcelona (MUHBA) i Marc Montlleó

Besòs (esquerra) i Llobregat (dreta) han ressuscitat en les darreres dècades 105 106 95 96 97 98 El carrer de Guipúscoa, de via ràpida per als cotxes a rambla amb 800 arbres 107 108

La Mar Bella quan era un abocador i ara, després de la remodelació del litoral

1840 1903 1976 2010 109 110

La Perona deixà pas al Parc de Sant Martí, que ara espera l’estació de l’AVE 99 100 101 102

111 112 113 114 115 116 117 118

93: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 94: Adrià Goula 77-82, 85-86, 91, 117-118: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) 95-98: Carta històrica de Barcelona, Museu d’Història de Barcelona 99-102: Barcelona Regional 103: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pérez de Rozas 104: Àrea Metropolitana de Barcelona. Jordi Surroca 105, 109: Arxiu-hemeroteca de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals-Arxiu-hemeroteca del Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals 106: Districte de Sant Martí 107: Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí 108: Àrea Metropolitana de Barcelona 110: Barcelona Sagrera Alta Velocitat 111, 114: Arxiu Fotogràfic de Barcelona 112-114: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Daniel Garcia 116: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Leopoldo Plasencia Les mans del verd Les persones que l’han fet créixer

Jo he viscut sempre al camp, en L’arquitectura i el paisatgisme imaginen parcs, 132 una masia, i la terra sempre m’ha jardins i places. Qui materialitza els seus agradat. Penso que la jardineria és una part més refinada de la pagesia somnis són els jardiners, veritables artífexs del i a mi m’agrada treballar la terra. creixement del verd a la ciutat. La jardineria és un Pere Tort, encarregat del parc del Clot (maig del 1992) ofici que s’aprèn a poc a poc, amb la pràctica i el 130 pas lent de les estacions. I els nostres guardians 123 del verd fa més d’un segle que sembren, planten La feina de jardiner és una feina La idea ja m’agradava perquè i tenen cura de les nostres plantes. molt agraïda. Veure créixer tinc família que són jardiners les plantes i els arbres que tu [...]. Ells em van animar a fer la El primer servei públic de jardineria del qual es té mateix has plantat i dels quals sol·licitud i aquí estic. La veritat constància és la Direcció de Jardins, a finals del tens cura és molt gratificant. A és que m’agrada. Quan fas una més a més, m’estic al carrer, en feina que et desagrada estàs segle XIX. Al capdavant hi havia Ramon Oliva, contacte amb la gent. de mal humor, oi? I jo, aquí al jardiner del . Després, existí Javier Manuel Blanco, el Viver, hi estic molt bé. 124 133 jardiner més jove de l’empresa Mercedes Ballesteros, Viver de una Direcció d’Arbrat i Jardins. Quan en morí el (febrer del 1993) Tres Pins (juliol del 1992) director —Jaume Coll i Ros—, l’Ajuntament obrí un concurs per cobrir la vacant. El guanyador fou 119 129 131 La jardineria a Barcelona no pot Nosaltres fem bé la nostra feina, i n’estem l’arquitecte i paisatgista —deixeble de Forestier— comparar-se amb la de la resta de orgullosos, però tant se val, perquè ja Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que revolucionà la l’Estat espanyol ni amb la de la resta pots netejar, ja, que al cap de cinc minuts de Catalunya. Aquí es treballa molt torna a estar brut, i és una llàstima. [...] gestió municipal del verd, i posà en marxa una 125 millor per diverses raons: una, gràcies Per sort, la immensa majoria de gent és 134 a l’Escola, per la formació que s’ha polida i estima la ciutat. Gràcies a això la política de compra de terrenys per crear una pogut impartir, i una altra, perquè la nostra feina pot lluir. xarxa de parcs. No fou fins al 1958 —ja amb Lluís gent se sent més professional. Margarita Vivancos, guarda a Gràcia Riudor com a director— que el consistori creà el Isaac Castro, jardiner de la Diagonal (febrer del 1994) (maig del 1993) Tecnologia... i tradició. La jardineria s’ha feia grimpant pels arbres— és ara molt més Servicio Municipal de Parques y Jardines. Les tecnificat amb els anys. La segadora segura mercès a la grua i la plataforma. El manual evolucionà fins als actuals vehicles cert, però, és que algunes intervencions s’han funcions del director gerent es dividiren el 1967 automatitzats, que fan que tallar la gespa mantingut quasi inalterades al llarg del darrer sigui una tasca molt menys feixuga. La tracció segle: si cal trasplantar un arbre, per exemple, en dues figures: un gerent i un director tècnic — animal —emprada els primers anys per al reg el jardiner ho farà com s’ha fet sempre. “Perquè o la sulfatació de les plantes— donà pas al així és com s’ha de fer”, diuen ells. El trabajo más importante debe Joaquim M. Casamor, responsable del motor dels camions. I la poda —que abans es hacerse en la escuela. Debería servei durant la transició, quan el 126 haber una asignatura dedicada a las plantas. Los niños no saben consistori adquirí grans parcel·les para qué sirve una planta, de sòl industrial per fer-hi parcs—. desconocen que nos proporciona el aire que respiramos. Amb l’arribada de la democràcia, Elena Jurado, del parc del Putxet la Regidoria d’Urbanisme assumí 135 136 137 138 (setembre del 1994) part dels serveis tècnics; i Parcs i Jardins, la conservació de les zones NODO: Escola de jardineria de Barcelona, 1973; verdes, encarregada fins llavors a 120 Penso que em queda tota una vida Fotografies del fons Lluís Riudor del Centre Excursionista de per aprendre, perquè tinc molts Catalunya contractes. 127 139 140 141 142 companys que saben moltíssim de 128 jardineria. El 2016, la jardineria pública fou Heribert Manrique, auxiliar jardiner declarada servei públic essencial. al Castell de Montjuïc (juny del 2014) El verd depèn avui de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Planter de jardiners. “Tenim bons generals... però que està formada per un equip Els treballadors i les treballadores de Parcs falten soldats”, deia Rubió i Tudurí. I no parlava de heterogeni de persones que i Jardins fa més de 100 guerrers, sinó de jardiners; dels encarregats últims anys que tenen cura de guarnir una ciutat que començava a obrir-se s’encarreguen de la planificació, dels espais verds de la al món. Així va néixer, el 1933, l’Escola Municipal ciutat. Aquest núvol d’Aprenents Jardiners: “Per tal d’assegurar la el disseny, l’execució, la gestió, l’ús d’imatges ens mostren formació d’un estol de bons obrers jardiners que el seu dia a dia, duent sigui una ferma garantia de la bona conservació a terme tasques ben dels jardins de la nostra ciutat”, explicava el i l’avaluació de la gestió pública diverses: sembra, 121 mestre. Des de llavors, centenars d’alumnes han trasplantament, rec, d’aquesta infraestructura. Avui les poda, manteniment, passat per l’escola que ara porta el seu nom. El 143 144 vigilància... fotògraf Leopoldo Plasencia, que treballà per mans del verd són 970 persones; una a Parcs i Jardins als anys seixanta, documentà el seu procés d’aprenentatge. Des del curs plantilla que creixerà fins als 1.024 2000-2001, el centre depèn de l’Institut Municipal treballadors abans de la fi d’aquest d’Educació de Barcelona. mandat. 122 146 145

147 148 149 150 151 152 153 154

119-120, 122, 126, 135, 137, 139, 141, 149, 152: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Leopoldo Plasen- cia 121: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Juan Català 123, 125: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins 124: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Raya 126, 143, 145-146: Arxiu Històric Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Barcelona. Leopoldo Plasencia 127-129, 136, 153: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Daniel Garcia 130-134, 138, 140, 142, 147-148, 150-151, 154: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) La infraestructura verda. QUè és i què 155 la compon Calidoscopi dels serveis ecosistèmics de la ciutat

CLASSIFICACIÓ DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS La introducció de nous conceptes en l’àmbit Font: TEEB, 2010. BR. municipal —com la infraestructura verda i SERVEIS D’APROVISIONAMENT SERVEIS DE REGULACIÓ SERVEIS CULTURALS Béns obtinguts dels ecosistemes Serveis obtinguts a partir Beneficis intangibles els serveis socioambientals o ecosistèmics— dels processos ecològics dels ecosistemes ha comportat una nova mirada sobre el compendi de la base urbana. Qualitat de l’aire Pol·linització A Barcelona, parlem d’infraestructura verda Aliments Matèries primeres Salut mental i física Experiència espiritual quan ens referim al conjunt d’espais verds,

Fixació de CO2 Moderació de desastres naturals, fluvials, litorals, zones agrícoles, Aigua Plantes medicinals Inspiració artística Turisme boscos, parcs, jardins, horts, carrers arbrats,

Purificació Erosió Control biològic vegetació a la via pública, basses, cobertes verdes, solars, vegetació en balcons i SERVEIS DE SUPORT terrasses... És a dir, un conjunt d’espais tant Funcions ecològiques essencials per a la generació dels serveis Hàbitat públics com privats, grans i petits. Alhora, la Diversitat genètica fauna i flora de Barcelona és un patrimoni natural ben ric, gairebé desconegut, que nodreix aquesta infraestructura verda i ofereix múltiples oportunitats per posar en contacte la ciutadania amb la natura de la ciutat. Així doncs, la infraestructura verda és un concepte multiescalar i multifuncional que posiciona el patrimoni natural com un component bàsic urbà. 156 Barcelona és un calidoscopi de mirades encreuades, verdes i blaves, que volen trenar-se amb el gran hàbitat urbà de la metròpolis. Una ciutat amb una infraestruc- tura verda que uneix la ciutat i el territori, Els espais verds aporten diferents serveis i beneficis a la trama urbana i a les persones que en gaudeixen. En aquest gràfic es poden veure quines són les qualitats més destacades de la Valoració dels atributs aportats per tres infraestructura verda en funció de la seva tipologia. tipus d’espais: bosc, jardí i carrer arbrat. proporcionant serveis ambientals i socials.

↑ Cobertura verda de Barcelona detectada amb l’NDVI. Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Ajuntament de Descobrim les seves possibilitats! Barcelona i de l’ICGC ↓ El sistema verd de Barcelona. Font: Barcelona Regional

Serveis socioambientals dels espais verds

ECOLÒGICS I DE REGULACIÓ PSICOLÒGICS I ESPIRITUALS

lació tèrm ió de ca ualitat d i perme at dels e ació artí Història xió / des satge ur ció a la n u i nc rb r q e ció ab lit co pir sti le ca ai bà la a eg ca te on o l’a ra i a si s ca ef ns P cu tu R e i ill ir lt li n st In R n r R e fi ta io e i a M n t c m V I n e u s 157 F

SOCIALS I RELACIONALS ORDENACIÓ URBANA TURISME I ECONOMIA

da i rel grupal i sdeven esió soc ió amb onjame ció peri ta turíst finque tivitats ba ac a fa s e im oh ia cac ien sp nt na urb isi ica de s p ’ac eco ro ió ad m n en C l u ta E e a V ió ro d n T b il ra t d l rd n c p ó ò o ia G s E a a e ci m r r O r r T o e a iq l s r o u a l V e a s V

158 159 160 161 162 163

155, 160-163: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) 156-157: Barcelona Regional 158: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins 159: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Leopoldo Plasencia Tenim un pla per al verd i la biodiversitat 164 Més i millor verd. Com el despleguem?

El verd és una de les principals estratègies El desplegament del Pla del verd i de la biodi- d’adaptació que tenen les ciutats per lluitar versitat ha comportat un seguit d’estratègies, contra el canvi climàtic. Per això, la ciutat es mesures i accions destinades a concretar la gestió va dotar del Pla del verd i de la biodiversitat, i activitats que cal desenvolupar per fer que el Pla un instrument estratègic per planificar a 169 del verd i la biodiversitat sigui una realitat, i entre llarg termini les actuacions necessàries per 165 les quals destaca el Programa d’impuls a la infra- aconseguir una infraestructura verda urbana estructura verda urbana, presentat l’any 2017 i que

capaç d’oferir serveis ambientals i socials a Font: Jornet/Llop/Pastor arquitectes es basa sobretot en tres grans eixos: Font: Jornet/Llop/Pastor arquitectes la ciutat i els seus habitants. El pla té com a 1 Incrementar el verd de la ciutat, creant nous parcs principals objectius incorporar la natura a la i jardins públics, incorporant el verd als projectes vida de la ciutat, conservar la biodiversitat urbanístics existents, instal·lant jardins temporals i el patrimoni natural, i connectar la ciutat Objectiu 2030: en espais en desús o buits, i potenciant el verd en amb els espais naturals del seu entorn. + 1 m2 de equipaments públics (cobertes i terrasses verdes), El terme biodiversitat prové etimològicament 166 170 a l’espai públic (plantació d’escocells) i al privat. del grec βιο, ‘vida’, i del llatí diversĭtas, -ātis, superfície verda Un exemple el trobem en la recuperació dels ‘diversitat’. Es refereix, doncs, al conjunt per habitant interiors d’illa de l’Eixample. d’éssers vius que conviuen en un entorn. El Font: Jornet/Llop/Pastor arquitectes 2 Millorar el verd existent. Apostar per una gestió Pla del verd i de la biodiversitat estableix les del verd que promogui els processos naturals i mesures per preservar aquesta “diversitat l’aparició espontània de flora i fauna, a més de vivent”. El seu horitzó temporal és el 2020, i, dur a terme un manteniment més ecològic. Això per tant, està en ple desplegament. s’aconsegueix amb una gran diversitat d’actua- El canvi climàtic és una realitat i una cions, des de l’eliminació de l’ús del glifosat per problemàtica global que té una afectació 167 171 al tractament de les plagues i malures, passant directa sobre la nostra ciutat i les persones per canvis en la gestió de l’arbrat i que es recullen que hi vivim. Barcelona està compromesa a en el Pla director de l’arbrat, així com canvis escala internacional i local per fer-hi front, Font: Jornet/Llop/Pastor arquitectes en el manteniment del verd i les espècies que i les accions previstes es recullen en el Pla componen els espais naturals de la ciutat. Clima, un pla estratègic aprovat el febrer del 3 Corresponsabilitzar i implicar la ciutadania en el 2018 i que, entre altres mesures, planteja la verd urbà, promovent l’agricultura urbana, impli- necessitat d’incrementar 1 metre quadrat de cant la ciutadania en la conservació dels espais verd per habitant per a l’any 2030. 168 172 verds de la ciutat i fomentant l’obertura de zones verdes no municipals al públic, i construint amb la ciutadania una ciutat oberta al joc a l’espai públic.

Omplir les escletxes de verd Noves formes de verd urbà, properes i productives La natura és jardí o el jardí és natura Dels escenaris passius als espais dinàmics i vitals

173 174 175 176

Font: Jornet/Llop/Pastor arquitectes Font: Jornet/Llop/Pastor arquitectes Font: Jornet/Llop/Pastor arquitectes Font: Jornet/Llop/Pastor arquitectes

177 178 179 180 181

164, 168: Ajuntament de Barcelona. Pla del Verd i la Biodiversitat 165-167, 169, 173-176: Jornet / Llop / Pastor arquitectes 170-172: Ajuntament de Barcelona. Mesura de Govern: Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana 177-181: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) 182 187 192 197

183 188 193 198

184 189 194 199

185 190 195 200

186 191 196 201

202 203 204 205 206 207

182-207: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) El nou verd del segle XXI La continuïtat del verd al barri, a la ciutat i a la metròpolis: per una ciutat entre els boscos de Collserola i Montjuïc, les riberes dels rius i el mar

Avui dia, Barcelona és una ciutat més habitable i aspira a ser un model que integri plenament la infraestructura verda en els projectes de transformació urbana. La concreció de les mesures del Pla del verd i la biodiversitat per una visió renovada de Protegir Collserola vol dir preservar els espais més vulnerables, però també reparar els punts malmesos i crítics per restablir la seva funcionalitat i l’espai públic es mostra en el conjunt de 208 maximitzar els serveis que aquest gran espai verd i proper ens proporciona.

projectes que amplien la trama verda de Un parc per a tota la ciutadania 214 215 vol dir que ha d’integrar tots els la ciutat. Alguns exemples són el parc de ciutadans i els seus diferents ritmes. Si s’activen altres espais les Glòries, on el verd i la biodiversitat oberts propers a la ciutat, no només ampliem l’oferta de adquireixen un caràcter central; el parc verd, sinó que contribuïm a reduir la pressió de l’ús social i el fem més integrador. D’altra dels Tres Turons, un espai existent que té banda, volem apropar el parc valor com a parc per a la ciutat i per als als ciutadans, dotar la vora amb El parc de les Glòries. El verd com a fet central contingut, traslladar el mosaic agroforestal a la ciutat i activar barris que l’envolten; el parc del Camí la consciència d’espai urbà. Comtal a la Sagrera, on el verd s’entén Cal dotar Collserola de 209 recursos, adquirint sòl públic, com una infraestructura, la transformació augmentant el personal que hi treballa i obtenint més coneixement i dades d’aquest de la Meridiana que passa de ser una espai. Es configura el model buscant les zones tranquil·les que autopista urbana a un eix cívic de qualitat; s’han de protegir i els nodes que cal promocionar i activar. la transformació de la Rambla, on el projecte

arriba més enllà de les façanes; la cobertura COLLSEROLA: QUIN PARC VOLEM? de la ronda de Dalt, una actuació per cosir El model de parc busca protegir els valors d’aquest espai tan singular, valuós i tensionat, convertir-lo els barris de l’entorn; els horts i el bosc urbà en un parc per a tothom i fer possible una gestió apropiada prioritzant-ne la dotació de recursos. a Mas Ravetllat, la reintroducció de l’aigua 210 224 als jardins d’Antoni Santiburcio, els espais 216 recuperats per la implantació del programa Superilles, que configuren els senders de Mas Ravetllat. La reconversió d’un espai verd privat en un espai públic naturalitzat la ciutat caminable i amplien els espais de joc a la ciutat, el nou corredor verd de Pi i Cobertura de la ronda de Dalt. Millora de la qualitat i la connectivitat als barris de la Teixonera i Sant Genís Maragall, i els espais de proximitat de cada barri, concretats en diferents projectes en què els recursos naturals es converteixen en 226 227 un dels eixos principals del projecte, com podria ser la plaça de Dolors Piera. Alhora, i per seguir fent xarxa en el context 225 La Meridiana. D’autopista a eix cívic del territori, el sistema d’espais oberts i 211 d’infraestructura ecosistèmica es connecta 217 218 amb la gestió dels grans espais de Collserola i litoral, així com els grans patrimonis fluvials EL MODEL DE VERD Can Soler. Un espai de lleure, transició entre Collserola i Barcelona, Superilles. Una oportunitat per repensar els usos del carrer i introduir el verd de proximitat a la ciutat Els Tres Turons. Un gran parc per la ciutat i els barris que l’envolten DEL BESÒS amb el verd, l’agricultura i l’aigua com a protagonistes del Besòs i el Llobregat. El model de verd del Besòs busca articular una Tanmateix, la gran transformació per infraestructura verda i blava una ciutat verda es basa també en la funcional, que connecti la façana coproducció entre l’espai públic i l’espai litoral i Collserola a través del Besòs. privat, obert i ple de biodiversitat. Així, el

jardí de la ciutat s’ha d’incrementar amb S’estructura en tres projectes les cobertes i els murs verds, els horts i les estratègics: arbredes dels espais lliures privats. 212 219 220 221 • Litoral • C-31

• Pla de Reixac Pi i Margall. Un corredor verd en la trama de la ciutat

213 222 223

La Sagrera. El verd entès com una infraestructura La Campa. Un equipament esportiu comunitari amb una clara vocació paisatgística i de lleure

228 229 230 231 232 233 234 235

208-235: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) Mapes Collserola i Besòs: Barcelona Regional Les Veus 241 236 242 del verd: 238 239 243 els veïns i 244 237 Esa hierba pequeña, desafiante y decidida, 246 les veïnes surgida de una tierra olvidada y escondida, es hoy, en nuestro mundo urbano, un testimonio vivo de nuestra humanidad, casi un vestigio de lo que un día fue, es decir, fuimos. Son hierbas/ 245 diplodocus, una especie de trozo de prehistoria. 240 Me llamo Zona Franca. [...] Antes yo era Parcs, jardins Y casi deberían formar parte de un museo, suburbial; ahora soy periférica. Antes tenía aunque sólo sea por lo malas que han sido, campos; ahora tengo jardines. Los campos se [...] les autèntiques arrels d’aquella ciutat, que de pecadoras, al desafiar impertérritas los avances vegades no sap on va, estan en aquests arbres Els hàbitats que són bons per a l’home los merendaron los complejos industriales; los i places, una de la civilización. Cuando las veáis dejadlas vivir, ho són també per a molts animals. Seria jardines confío en que no se los almuercen los estranys, perennes, com reblons d’un paisatge son casi tanto como nuestra memoria. que se n’ha anat, però d’una terra que continua molt positiu que, a l’hora de dissenyar vándalos. Trabajo cuesta defenderlos de ellos; en el seu lloc. els parcs, es tingués present la tendència por ahora se va consiguiendo. conquesta ciutadana natural dels ocells a ocupar-los.

247 Margarita Rivière, periodista (febrer del 1995) Joan Barril, periodista i escriptor Francesc Candel, escriptor Durant els hiverns més freds de la Guerra (març del 1994) Roser Nos, biòloga (març del 1995) Civil, els veïns i veïnes de les Cases Barates 248 (octubre del 1994) d’Horta, a tocar del turó de la Peira, van 249 250 haver d’escollir entre tallar els arbres del bosc per escalfar-se o conservar-los per a les generacions futures. Avui dia, els pins encara Els solars de La España Industrial o la Pegaso Parc de la Pegaso. Les demandes veïnals perquè es El parc de les Aigües. L’any 1974, el veïnat del Guinardó El parc de Joan Miró. Els barris de l’Esquerra de coronen el turó, així que els “ecologistes” haurien acollit blocs de pisos si els barris del voltant fes un parc i una escola en els terrenys de la Pegaso, a començava a exigir que la finca que l’empresa Aigües l’Eixample i d’Hostafrancs reivindicaven des del 1976 el no s’haguessin mobilitzat per defensar-los contra mig camí entre la Sagrera i Sant Andreu, es remunten de Barcelona tenia al barri s’obrís com a parc. L’alcalde tancament del molest escorxador municipal del carrer l’especulació. Avui són parcs de referència. Com molts al 1973, quan la fàbrica de camions encara funcionava. Masó s’hi comprometria el 1975, però, a l’abril del mateix de Tarragona. La seva consigna era “Fora, verd i aviat!”. devien convèncer els més “fredolics”. altres: el de la Creueta del Coll, el de Sant Martí, el Una de les fotografies icòniques del moviment veïnal any, les autoritats censuraven un concurs de dibuix El 29 de març de 1979, després de dos anys d’assemblees, L’anècdota, recollida pel periodista Josep M. de l’Oreneta... Lluites intenses i, sovint, dilatades en el dels anys setanta és, precisament, d’aquesta lluita: el 19 infantil sobre el futur parc! El 1977, els veïns endegarien la 256 l’escorxador tancà i es traslladà a Mercabarna, a la temps; batalles titàniques que, tanmateix, és just que de març de 1975, dues cercaviles confluïren al solar per 252 campanya “Salvem el Guinardó”, contra el Pla comarcal, Zona Franca, on no molestaria a ningú. L’Ajuntament comparteixin protagonisme amb altres reivindicacions, plantar a terra una maqueta de l’escola que volien els i recollirien 7.000 firmes a favor del que ja es coneixia ja no tenia excusa per no fer-hi el parc que volien els Huertas, exemplifica un fet ben documentat: més modestes, de caràcter més local, però veïns. L’empresa ja s’havia venut la meitat dels terrenys com el parc de les Aigües. El 22 d’octubre, una marxa veïns. El 1981, un concurs va adjudicar el projecte a Beth imprescindibles perquè el verd s’escoli fins als racons més a l’Ajuntament, però el consistori encara no es decidia de cotxes davant la seu d’Aigües de Barcelona va forçar Galí. Aquell any, el solar —encara sense urbanitzar— 259 darrere de cada pam de verd, acostumem amagats de cada barri. Com la que va permetre assolir a endegar els seus projectes per al barri. Els veïns, de l’acord final amb l’Ajuntament: mitjançant una permuta ja exercia de lloc de reunió, i va acollir la manifestació la “Zona Verde” a la Prosperitat, o la que salvà el ginjoler fet, encara van haver de posar en marxa una nova de terrenys, la finca esdevenia municipal. El parc contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN. El parc de Joan Miró a trobar-hi un ciutadà que ha maldat per centenari del carrer d’Arimon, a Sant Gervasi. I és que la campanya, el 1981, per exigir la construcció d’un parc que s’inauguraria el 1978, amb una gran festa per celebrar el El parc del Clot. L’Associació de Veïns del Clot i del s’inaugurà el 1983, amb l’escultura . Caldria lluita pel verd ha anat molt més enllà de la consecució no s’inauguraria fins al 1986. El parc de l’Espanya Industrial. El 1974, el Centre Social triomf veïnal. Camp de l’Arpa del Clot reivindicava els terrenys dels que passessin força anys, però, perquè els marrecs de la conservar-lo; o, sovint, per conquerir-lo. de grans pulmons verds: també ha permès aconseguir de Sants començà a demanar equipaments en el solar tallers de Renfe, abandonats de feia anys, com a parc i zona deixessin de conèixer-lo com El Matadero. jardins —com els de Can Ferrero, la Vil·la Amèlia, la Vil·la de la fàbrica La España Industrial, on José Matías de equipaments. La manca de zones verdes a la zona era El Forat de la Vergonya. L’Associació de Veïns Casc Cecília, la Maternitat...—, infinitat de places —Gaudí, España, diputat provincial, pretenia aixecar 10.000 pisos. palesa. El dia de Corpus del 1975, els veïns, en processó, Antic i altres col·lectius s’oposaren l’any 2000 al projecte Els espais verds apropen els beneficis de la Lesseps, els Porxos, Sóller, la Vall d’Hebron...—, alguna Els veïns organitzaren assemblees i ocuparen els terrenys plantaren parterres davant de la parròquia —a l’actual municipal de plaça dura amb aparcament soterrat rambla —Guipúscoa, Prim, Sant Andreu...— i altres espais per reivindicar-ne l’expropiació. No en va, el Pla comarcal plaça del Canonge Rodó—, amb la pancarta “Volem al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, a natura al ciutadà i ofereixen zones per a verds —arbrat, horts...—. És impossible fer-ne una llista impedia que s’hi aixequessin edificis, i el veïnat volia aquest jardí”. L’Ajuntament va comprar els terrenys dels l’anomenat Forat de la Vergonya. El veïnat va crear, com exhaustiva. que això es complís. Quan l’any 1976 el diputat retocà el tallers el 1977 i el parc del Clot es va inaugurar el 1986. a protesta, el seu propi parc, que incloïa zones verdes i l’oci i la convivència. Milloren la qualitat de pla per poder-hi edificar ell mateix, el veïnat no es va Però els veïns encara van haver de fer alguna acampada d’esbarjo i, fins i tot, horts urbans gestionats pels veïns. donar per vençut i va seguir exigint el solar. L’Ajuntament, reivindicativa el 1990, per demanar-ne la segona fase. El 2002, una càrrega policial se saldava amb alguns vida i el benestar dels usuaris. Els barcelonins pressionat, acabà comprant els terrenys l’any 1979, per Curses de fons com aquesta es van reproduir en altres ferits i amb la dimissió de la regidora del Districte. El 450 milions de pessetes. El parc de l’Espanya Industrial 255 indrets de la ciutat, on el canvi del traçat de les vies del 2006, i després d’un procés participatiu, l’Ajuntament i les barcelonines ho tenen clar des de fa es va inaugurar el 1985. Els veïns i les veïnes havien tren havia afavorit l’aparició de solars en desús que, va modificar el pla, i va rebatejar la zona com el Pou de 251 aconseguit que, dels 10.000 pisos projectats, només es mercès a l’empenta veïnal, esdevindrien parcs —l’Estació 257 la Figuera. El nou projecte incloïa, entre altres elements, temps. Per això el verd fou una de les seves fessin dos blocs, els que hi ha a tocar de l’estació. del Nord, Can Dragó... l’hort comunitari reivindicat. principals reclamacions a l’Administració als anys setanta del segle XX, una època en què molts barris n’anaven mancats; barris de zones perifèriques, com ara Nou Barris o Quan estic molta estona treballant al meu [A la pregunta “Què en faria, Sant Martí —on els nous polígons residencials despatx, miro la plaça del Doctor Letamendi, de Montjuïc?”] No ho sé. Si fas Quan es deia que anaven a traslladar l’Escorxador i a convertir naixien sense cap mena de consideració 260 aturo uns moments els ulls sobre aquell espai 253 254 alguna cosa que porti molta el solar en una zona verda, el meu pare [...] va sentenciar: obert de sobte en l’inhòspit carrer d’Aragó — gent, en dos dies et quedes “Hi faran un bloc de pisos”. En la Barcelona postporciolista i urbanística ni social—, però també a les més carretera que carrer— i sobre les diverses sense Montjuïc. [...] Montjuïc predemocràtica el ciutadà comú mantenia un considerable antigues vil·les i en districtes ben cèntrics, menes d’arbres i arbusts que l’alegren: l’olivera, s’ha de conservar perquè hi escepticisme respecte a les possibilitats de convertir un solar els baladres, les acàcies, els xiprers... i, tot seguit, Tanmateix, els qui busquem la calma als parcs i sigui quan algú tingui una idea. en una zona verda. Per això, quan al cap d’uns anys el solar de com ara l’Eixample, on els enjardinaments sento la necessitat imperiosa de fugir de la jardins barcelonins fugint de l’estrèpit urbà, del 258 l’Escorxador es va convertir, efectivament, en zona verda [...], telèfon i la neguitejant televisió, no pensem en de Cerdà havien quedat reduïts a la mínima rigorosa arquitectura, i faig lliscar la mirada tronc el meu pare va quedar sense resposta. Va comprendre que les amunt de les esveltes i airoses palmeres, i al final termes de botànica. Ignorem el nom científic coses, ara sí, començaven a canviar. expressió. Avui són el veïnat de Vallcarca hi trobo un tros de cel ample i presidit pel sol dels til·lers, de les flors plantades entorn d’una viatger, i em sento alliberat i lliure, com els ocells. bassa o duna font, a frec dels camins de còdols Quim Monzó, escriptor i els Penitents o el de l’entorn de la plaça on trobarem un banc de fusta per reposar o (juny del 2000) de les Glòries Catalanes els que combaten 261 llegir un llibre... pau inefable gaudida al Turó o al Cervantes, a la Quinta Amèlia o al Putget... Agustí Pons, periodista i escriptor l’especulació i demanen equipaments i jardins. (desembre del 1996) Josep Maria Carandell, escriptor El verd, multiplicat i democratitzat, s’ha (novembre del 1994) Un projecte que m’encantaria fer seria cobrir el carrer Aragó. [...] Faria adaptat els darrers anys als col·lectius que el Teresa Pàmies, escriptora com un túnel verd, amb estructures sovintegen: àrees de jocs infantils conviuen (desembre del 1994) metàl·liques i plantes enfiladisses, amb buguenvíl·lees, parra verge i ficus que amb instal·lacions esportives per a joves i s’enfilin [...]. Jo, a vegades, somio que els gent gran, i amb espais d’esbarjo per als 267 arbres creixen i creixen i s’ho mengen tot. 271 gossos. Un passeig dominical per un parell de parcs i jardins permeten copsar la gran quantitat d’activitats que hom desenvolupa 262 Javier Mariscal, dissenyador (febrer del 2001) en aquests espais, guanyats a pols pels 264 266 barcelonins i barcelonines. 272 270 263 265 269 268

273 274 275 276 277 278 279 280

236, 277: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins 237: Arxiu de La Veu del Carrer (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) 238-239: Arxiu personal d’Andrés Nava 240, 250, 260: Barcelona Verda 241-246, 252-254, 261: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc 247: Arxiu Municipal del Districte de l’Eixample 248-249, 256, 269: Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí 251: Arxiu de l’Associació de Veïns de Sant Andreu 255: Arxiu personal de Joan Corbera 257-258: Arxiu Municipal del Districte de l’Eixample. Pere Monés 259: Arxiu de La Veu del Carrer (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona). Josep Masip 262, 264, 266-267, 272: Arxiu-hemeroteca de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals-Arxiu-hemeroteca del Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals 263, 265, 268, 271: Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí. Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals 270, 274: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Daniel Garcia 273, 275, 278-280: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) 276: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Ritma Barcelona 1860: Barcelona 1900: 190.000 habitants 537.354 habitants 281-283, 285, 293: Esdeveniments històrics Legislació, plans, mesures, accions 281 282 283 284 285 286 287 Esdeveniments del verd Arxiu Històric de la

Institucions relacionades amb el verd de Barcelona Primeres Aprovació per construccions Inauguració Decret reial Exposicions, concursos, congressos, etc. Enderroc de reial decret al passeig Desaparició de la línia de d’agregació a en relació amb el verd de Barcelona les muralles del Pla Cerdà de Gràcia i dels primers ferrocarril Barcelona dels Reforma (Eixample de Greus desaparició jardins públics Barcelona- Inici de la Exposició sis municipis Ciutat de Barcelona Fets i projectes d’urbanisme de Barcelona del passeig Ferrocarrils Barcelona) inundacions a dels jardins “Jardins del Vilanova distribució Universal de limítrofs: Sants, de Gràcia: a Molins de la ciutat existents General” per d’electricitat Barcelona les Corts de Primera Lluïtes veïnals enllumenat Rei, Martorell Concurs urbanitzar S’acaba el a la ciutat Sarrià, Sant Festa de de gas i i Granollers municipal per Modificació Pla Primera línia el parc de la desviament Concurs per Gervasi de l’Arbre Arribada macadamitzat Plànol eixamplar Cerdà: Pèrdua Epidèmia Epidèmia de tramvia Ciutadella iniciat el Obertura del Epidèmia urbanitzar Cassoles, Gràcia, del primer per a Epidèmia Concurs topogràfic la ciutat. del cinturó de còlera: de còlera: Rambla- 1865 de la tram sud de de còlera: la plaça de Projecte de Sant Andreu Primer 284: Arxiu Fotogràfic CIRCUMSTÀNCIES RELLEVANTS Llei de Plànols ferrocarril carruatges de còlera: d’idees per (quarterons) Guanyador: verd a l’antic 3.717 Enderroc 1.278 passeig de Segona Llei Segona Llei riera d’en la gran via 1.300 Catalunya. sanejament de Palomar i tramvia geomètrics Mataró- de la calçada 5.657 morts urbanitzar de la ciutat Antoni Rovira emplaçament morts a de la morts a Gràcia-Gran d’eixample i d’expropiació Malla per la de les Corts morts a Guanyador: de Sant Martí de elèctric a DEL VERD DE BARCELONA d’alineacions Barcelona central a Barcelona la ciutadella de Barcelona Trias de les muralles Barcelona ciutadella Barcelona de Gràcia reglament forçosa Diagonal Catalanes Barcelona Pere Falqués Barcelona Provençals. la ciutat

I I I I 1850 I I I I 1855 I I I I 1860 I I I I 1865 I I I I 1870 I I I I 1875 I I I I 1880 I I I I 1885 I I I I 1890 I I I I 1895 I I I I 1900 I I I de Barcelona. Joan

ELS ESPAIS DEL VERD PLAÇA REIAL PLAÇA DEL DUC PLAÇA PLAÇA DE PARC DE LA PLAÇA DE PLAÇA DE F. D. Molina DE MEDINACELI D’URQUINAONA TETUAN CIUTADELLA (1) COMAS CATALUNYA A BARCELONA F. D. Molina J. M. Fontserè i Mestre Martí

Parcs i jardins Places enjardinades 286: Arxiu Fotogràfic Horts urbans

Interiors d’illa Enjardinaments urbans i altres espais verds de Barcelona.

Any d’obertura al públic Audouard i Cia

NOM DE L’ESPAI (número fotografia) Autors del projecte 287: Hemeroteca de

La jardineria a Barcelona ha tingut una evolució Nicolau M. Rubió fou el merescut guanyador i, des de per la voluntat de potenciar el verd de la ciutat i en el Atès que podem haver omès alguna dada important, demanem La Vanguardia fluctuant en el temps. A finals del segle XVIII neix principis del 1918, comença a exercir com a director seu context històric, han nodrit els espais verds de la al lector que es consideri també el parc del Laberint d’Horta, així com els jardins de del que actualment coneixem com Institut Municipal ciutat. protagonista i ens faciliti les observacions que estimi oportunes, Can Sentmenat. Però és a meitat del segle XIX quan de Parcs i Jardins de Barcelona. És en aquest Transcorreguts més de cent anys, aquesta mirada al i considerarem la seva inclusió en l’enderroc de les muralles suposa l’eixamplament de moment quan es comencen a construir els espais llarg del temps ens permet valorar com la gestió i la futures versions del document. 288: Jardineria la ciutat i el desig de construir el primer parc públic verds que marcaran les grans línies d’actuació de la transformació del verd públic han evolucionat fins 1 3 5 7 9 de Barcelona: el parc de la Ciutadella. Al mateix infraestructura verda de la ciutat, així com el conjunt a formar una frondosa xarxa verda —parcs, jardins, temps, s’originen espais verds perquè els habitants dels espais enjardinats de Montjuïc. places, passeigs, interiors d'illa i horts urbans— que FOTOS ESPAIS VERDS puguin gaudir de la natura, un fet que avui dia Aquest fris cronològic ens endinsa cap a un compendi vitalitza i dinamitza el nostre entorn més proper. pública i medi encara perdura. El segle XX marca un gran avenç holístic de la història de la infraestructura verda de Endinsem-nos en el temps per conèixer la valuosa per a la defensa del verd urbà quan l’Ajuntament Barcelona, fruit d’una combinació d’esdeveniments, aportació dels diferents actors, institucions i fets convoca un concurs públic l’any 1917 per cobrir la idees, accions, mesures i directrius institucionals, així històrics que han marcat un abans i un després en el plaça de director d’Arbrat i Jardins de la ciutat. com obres literàries i personatges il·lustres, que, lligats verd de Barcelona. ambient urbà. CC.OO. 2 4 6 8 10 289: Arxiu Fotogràfic

Barcelona 1910: Barcelona 1920: Barcelona 1930: Barcelona 1940: Barcelona 1950: Barcelona 1960: 581.876 habitants 663.887 habitants 1.005.565 habitants 1.085.951 habitants 1.285.920 habitants 1.538.710 habitants de Barcelona. Esteve 288 289 290 Puig 290: Herbari de Josep Creació de Creació la comissió Creació de la Pla Director de LUB Pla mixta per a Creació International Àrea (Laboratori d’enllaços / l’organització Fins al 1923: del Curs Federation Parcs i metropolitana Urbà, UPC) Pla Jaussely de l’Exposició campanya Concurs públic Exposició d’Afeccionats of Park and Jardins de Barcelona Batlle. Montse Rivero Internacional. de per la plaça Internacional Fundació de l’Escola de Recreation Fins al 1967: comença Annexió de Protestes Comissaris de l’Ajuntament de direcció del de Barcelona de l’Escola Es reprèn Jardineria Administration creació del a publicar Fundació de la gestió del contra la Creació de l’organització: per a nou servei de d’Aprenents l’activitat de (IFPRA) “Servicio la revista Inici de la l’ICOMOS zoològic de conversió de Adquisició la societat Josep Puig i l’adquisició Parcs i Jardins Primera etapa Pla de Jardiners Inici Exili de N. Final jardineria Neix Municipal bimestral construcció (International Barcelona la rambla de de la finca cívica La Cadafalch, de terrenys de Barcelona: del Concurs de Sanejament (actual de la M. Rubió de la municipal a l’associació Congrés Ley de de Parques y interna del Council on al Servei Sant Andreu Laribal per Ciutat Francesc Cambó destinats al Nicolau Maria Roses Noves del Casc Institut Rubió Guerra i Tudurí a Guerra càrrec de Lluís Amics dels Eucarístic Pla Llei del Urgencia Jardines de Verde coŀlector de Monuments & de Parcs i en un carrer 291: Arxiu de l’Ajuntament Jardí i Joan Pich i Pon verd Rubió i Tudurí (1929-1937) Antic i Tudurí) Civil París Civil Riudor Jardins Internacional comarcal sòl Social Barcelona” Urbano la Ronda Sites) Jardins per als cotxes I 1905 I I I I 1910 I I I I 1915 I I I I 1920 I I I I 1925 I I I I 1930 I I I I 1935 I I I I 1940 I I I I 1945 I I I I 1950 I I I I 1955 I I I I 1960 I I I I 1965 I I I I l’Associació de Veïns PLAÇA DE PLAÇA DEL PLAÇA DE GAĿLA PARK GÜELL (4) JARDINS DEL PARC DE LA FONT PLAÇA DE LA JARDÍ BOTÀNIC PARC DEL PARC DEL TURÓ JARDINS DE LA JARDINS PARC DE JARDINS DE JARDINS DE PARC DEL JARDINS DE LESSEPS DOCTOR PLACÍDIA A. Gaudí PALAU DE DEL RACÓ (8) SAGRADA HISTÒRIC DE POETA EDUARD DE LA PEIRA (14) MATERNITAT (15) MALUQUER MONTEROLS (16) LA FONT DELS MORAGAS (18) ROSERAR DE JAUME VICENS I LETAMENDI PEDRALBES (7) N. M. Rubió i FAMÍLIA (10) BARCELONA (11) MARQUINA L. Riudor; J. Goday L. Riudor OCELLETS (17) J. Casamor, L. CERVANTES (19) VIVES (20) JARDINS DEL N. M. Rubió i Tudurí N. M. Rubió i P. Font i Quer (TURÓ PARK) (13) J. Casamor Riudor L. Riudor - Tudurí Tudurí N. M. Rubió i (5) Tudurí AMARGÓS PLAÇA DE JARDINS PLAÇA DE PARC DE LA MIRADOR DE d’Hostafrancs J. C. N. Forestier FRANCESC D’ACLIMATACIÓ FERRAN GUINEUETA (21) L’ALCALDE (22) (jardins); R. MACIÀ (9) (12) CASABLANCAS J. Casamor J. Casamor; C. Reventós (teatre) N. M. Rubió i Buïgas (font Tudurí PLAÇA D’EN monumental) JARDINS DE JOANIC LARIBAL (6) 292: Arxiu Fotogràfic J. C. N. Forestier

PARC DEL JARDINS DE JARDINS DE LA GUINARDÓ (2) MIRAMAR (3) REINA VICTORIA de Barcelona. Pérez J. C. N. Forestier, J. C. N. Forestier, N. M. Rubió i N. M. Rubió i Tudurí Tudurí de Rozas 294-296: Arxiu Fotogràfic de 11 13 15 17 FOTOS19 ESPAIS21 VERDS23 25 27 29 31 33 Barcelona 297-298: Barcelona

12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 Verda 299: Parcs i Jardins 300: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona)

Barcelona 1970: Barcelona 1980: Barcelona 1990: 1.775.570 habitants 1.906.998 habitants 1.707.286 habitants El Guinardó reivindica que la Veïns i ecologistes finca d’Aigües de reclamen que es Barcelona s’obri desmuntin els com a parc dipòsits de gas d'Horta, els “Ous L’assemblea d’en Porcioles” 291 veïnal exigeix que L’Esquerra de 292 293 294 295 296 no es construeixi El Clot reivindica l’Eixample i El Poblenou FOTOS ESPAIS VERDS; un pas elevat a la els terrenys Hostafrancs Inici de la reclama la plaça de Sants en desús dels reivindiquen construcció de remodelació de la Recuperació del tallers de Renfe el tancament l’anella olímpica i seva rambla Front Marítim del El Centre Social com a parc i de l’escorxador el port olímpic Poblenou de Sants demana equipaments municipal Etapa del Servei equipaments Campanya Creació del de Parcs i jardins Creació de Arxiu d’Ecologia Demanda Neix l’Associació en el solar de La L’AV del Coll Els veïns de “Barcelona, posa’t Consell de de Barcelona L’AV de les Corts i l’Institut d’equipaments i Espanyola de España Industrial demana un parc Sant Martí de guapa!” Medi Ambient i en la qual la altres entitats del Municipal de zones verdes en Parcs i Jardins a la pedrera de Provençals i de la Sostenibilitat conservació i barri reivindiquen Parcs i Jardins de els terrenys en Públics L’Associació de la Creueta, on Verneda planten Comença la Entitats de Sarrià gestió de les l’ús públic dels Barcelona desús de Renfe a Veïns (AV) de es volia fer un arbres a l’actual Primer Mapa Un miler de veïns campanya reivindiquen Llei de costes zones verdes jardins de la l’Estació del Nord Mobilització Sarrià recorre la aparcament parc de Sant Ecològic de s’enfronten als per recuperar Piscinas y s’uneix a la Maternitat Neix la revista Urbana (Ajuntament perquè es faci una modificació del Martí Barcelona antidisturbis per Primeres la rambla de Deportes, a Sant Creació de l’IMPU divulgació, la Barcelona Verda Neix la revista Campanya per escola i un parc Pla comarcal que Primera edició del Tercera edició del Creació del Servei Concurs per defensar la plaça ordenances Sant Andreu, Gervasi, com (Institut Municipal comunicació Remodelació Parques y salvar la plaça de en els terrenys de permetia edificar Saló Jardinova a Pla general Segona edició del Saló Jardinova a de Projectes urbanitzar el parc dels Porxos: no hi municipals de destrossada per a parc públic i Primera Festa de de Promoció i l’educació de la rambla de Jocs Olímpics Jardines Lesseps la Pegaso a la Viŀla Cecília Montjuïc metropolità Saló Jardinova El Born Urbans de Joan Miró volen pisos medi ambient Pla de vies Porcioles esportiu la Primavera Urbana) ambiental Catalunya Pla d’espais lliures Barcelona 92 de Barcelona) 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992

L’AV Sarrià vol PARC DEL TURÓ PARC DEL PLAÇA DEL PARC DE LES CAN PONSIC JARDINS JARDINS PARC DE JOAN PARC DE CAN PARC DE SANT PARC DEL CLOT PARC DE LA PARC DE JARDINS DE CAN JARDINS DE LES JARDINS DE CA PARC DE LES PARC DE LA que es garanteixi DEL PUTXET (23) LABERINT CENTRE AIGÜES (29) A. Font DE WALTER DEL MESTRE MIRÓ (32) SABATER (34) MARTÍ (35) (37) D. Freixes, V. CREUETA DEL L’ESTACIÓ DEL CASTELLÓ (43) ESCULTURES N’ALTIMIRA (44) CASCADES (46) NOVA ICÀRIA (50) la qualificació J. Casamor D’HORTA (28) BENJAMIN BALCELLS A. Arriola, B. Galí, D. Navas, I. N. M. Rubió Miranda COLL (40) NORD (41) J. Freixa, J. O. Bohigas, O. O. Bohigas, O. de zona verda J. Delvalet D. Navas, I. M. Quintana, A. Jansana, N. Solé i Tudurí, A. O. Bohigas, O. A. Arriola, C. Fiol, Ferrando Capdevila, F. Capdevila, F. del Castell de PARC DEL PARC DEL PLA DE Jansana, N. Solé Solanas Armesto, C. Martí, Capdevila, F. E. Pericas Gual, D. Mackay, Gual, D. Mackay, JARDINS DE LA l’Oreneta CASTELL DE PARC DE LA FORNELLS (45) VIĿLA AMÈLIA L’ORENETA (30) PLAÇA DE PABLO M. Sodupe PEGASO (38) Gual, D. Mackay, P. Llimona, X. Ruiz J. Martorell J. Martorell J. Martorell (24) J. Casamor Nou Barris força PLAÇA DE GAUDÍ JARDINS DE LA NERUDA E. Batlle, J. Roig l’alcalde Socias (31) SEDETA PARC DE PLAÇA DE LES PLAÇA DE LES JARDINS DE PARC DE CARLES I JARDINS DE a comprar els L’ESPANYA JARDINS DE LA CORTS (42) CARAMELLES RUBIÓ I TUDURÍ (51) J. Laviña, P. MOSSÈN COSTA I terrenys de Renfe- PLAÇA DE SÓLLER INDUSTRIAL (36) VIĿLA CECÍLIA C. Fiol Zazurca LLOBERA (25) Meridiana (33) A. Pagola, L. (39) J. A. Lapeña, JARDINS DE SANT J. Casamor, J. Peña, M. Ruiz E. Torres PAU DEL CAMP PARC DEL Pañella Porta reivindica (47) L. Nadal POBLENOU (52) un solar de JARDINS DE LA HORT DE L’AVI AL M. Ruisánchez, X. 14.000 m2 com JARDINS DE TORRE DE LES PARK GÜELL JARDINS DE Vendrell a zona verda: la MOSSÈN CINTO AIGÜES; DE LA FRIDA KAHLO futura plaça de VERDAGUER (26) CASA ELIZALDE (48) J. Farrando JARDINS Sóller J. Casamor DE MERCÈ PLAÇA DE JOSEP PARC LINEAL DE PLANTADA; DE JARDINS M. FOLCH I LA RAMBLA DE TECLA SALA; DE JOAN TORRES PRIM D’ALÍCIA DE MARAGALL (27) J. San José LARROCHA J. Casamor PARC DE LA VALL PLAÇA D’ALFONSO D’HEBRON (49) COMÍN E. Bru

35 37 39 41 FOTOS43 ESPAIS45 VERDS47 49 51 53 55 57

36 38 40 42 44 46 48 50 52 54 56 58

Mobilització Barcelona Barcelona 2000: Barcelona 2010: Barcelona 2018: contra la representa a 1.496.266 habitants 1.630.494 habitants 1.628.936 habitants construcció de Europa les ciutats Inici del cicles “Clàssica Ocupes, amb el Primer Concurs pisos a la plaça de mediterrànies als parcs” i “Jazz a suport d’algunes Internacional de Compromís la Vall d’Hebron en la gestió l’hivernacle” entitats veïnals, Roses Noves de de Glòries: diferenciada dels entren a Can Barcelona acord entre Jardinova al Jardí espais verds Publicació del Pla dels Masdeu, on es veïns, entitats Botànic espais verds de Barcelona volia fer una Parcs i Jardins i Ajuntament, Pla pilot per residència mèdica obté la que inclou la Compromís El Laberint Primer congrés “L’arbre reciclar les 297 298 de luxe 299 construcció d’un Pla tècnic per 300 Park Güell i Concurs per Ciutadà pel Clima certificació ISO d’Horta, premiat i la ciutat”. Carta de deixalles vegetals 14001 parc l’aprofitament entorn: pla urbanitzar la 2015 Inici del projecte a l’Any Europeu Barcelona: “Declaració del dels espais verds Recuperació del Fòrum de les dels recursos d’actuacions plaça de les “Enfortim” Mesura de dels Jardins Posada en Dret a l’Arbre a la Ciutat” front marítim del VI Audiència Cultures del 2004 Parcs i Jardins hídrics alternatius Glòries Catalanes: Segona edició Govern: Històrics marxa del servei Inici del procés passeig marítim Pública L’Institut rep la certificació a Barcelona Pla estratègic del Primera edició Canòpia del Pla BUITS Pla integral de Programa Primer Concurs de d'informadors als Nous vehicles elèctrics per de l’Agenda 21 de L'AV Casc Antic i enllaçant la “Barcelona, Creació de Municipal de OHSAS 18001 al Les associacions Zoo de Barcelona del Pla BUITS (Buits Urbans rehabilitació de d’impuls de la Cobertes Verdes Creació del Centre parcs treballar als parcs Barcelona Neix el Consell de altres coŀlectius Barceloneta amb més verda: Com l’Observatori Parcs i Jardins Sistema de Gestió Exposició “Jardins Coll-Vallcarca, la (Buits Urbans Pla integral de amb Implicació l'espai públic infraestructura de Formació del Medi Ambient i s’oposen al l’antic passeig volem que sigui del Paisatge de de Barcelona es de Seguretat i i jardiners” (75 Salut de Gràcia, Renovació del amb Implicació rehabilitació de Territorial i Social) de Barcelona verda urbana Llançament del Laberint d’Horta Neix l’Associació Sant Martí de Provençals, Primera edició de Sostenibilitat de projecte de plaça un jardí al nostre Catalunya constitueix en Salut Laboral anys de servei de comerciants Compromís Territorial i Social) l’espai públic de (2016-2019) concurs Tres de Professionals la Verneda i el Clot l’Aula d’Ecologia Barcelona dura a Sant Pere Pla especial districte?” entitat pública Recuperació del Parcs i Jardins) Larrard-Parc Ciutadà per la Barcelona “Barcelona, ciutat (regeneració Erradicació de Turons S’inaugura dels Espais Verds reclamen la urbanització Primera Biennal —el Forat de la d’ordenació de Nous estatuts de empresarial local Creació de front marítim de Güell i la FAVB Sostenibilitat Pla per a la (2014-2015) i turisme”: diàleg de 140 espais l’aplicació de el Centre de Catalunya de la rambla de Creació de la Neix a Can de Paisatge Vergonya l’àrea principal Parcs i Jardins de l’Ajuntament l’Àrea de Medi Barcelona amb la Any Cerdà signen un 2012-2022 millora de la (regeneració de per un turisme públics, carrers i glifosat Mesura de Experimental de (APEVC) Guipúscoa figura dels Mestres la xarxa del Fòrum 2004 de Barcelona Ambient i inclusió construcció de la manifest contra qualitat de l’aire a 65 carrers i 13 sostenible places) Govern: Can Cadena conservadors dels d’horts urbans “La reconquesta Premi Europeu Primer operatiu (EPEL) de l’Institut nova bocana del Exposició al el tancament del Creació d’Hàbitat Barcelona parcs) “Arbres per viure”: “Barcelona dona Campanya per Recuperació del front parcs d’Europa. Espai d’Espai Públic Pla especial Compromís especial a la Municipal de port, enllaçant CCCB “Cerdà i la Park Güell. Urbà: Medi Creació de l’Àrea La jardineria, Pla director molt de joc” Creació de la gratuïtat del marítim del passeig Pla de gestió públic urbà, de protecció Ciutadà per la platja amb motiu Neix el programa Parcs i Jardins la plaça del Mar Barcelona del Exposició al CCCB Ambient s’inclou Pla del verd i la Pla de racons d’Ecologia, declarada servei de l’arbrat Barcelona parc del Laberint marítim a la platja de Pla d’actuació del de l’arbrat de 1980-1999” Creació del del patrimoni Sostenibilitat de la revetlla de escolar “Apropa't com a vector de amb el i futur. Realitat “Local, Local! La Concurs Portes al Departament biodiversitat de infantils Urbanisme i públic essencial a de Barcelona Climate Plan Regional d’Horta Sant Sebastià paisatge urbà l’Eixample (Exposició CCCB) districte 22@ arquitectònic 2002-2012 Sant Joan als parcs” l’àrea el Port Olímpic versus projecte” ciutat que ve” de Collserola d’Urbanisme Barcelona 2020 2014-2019 Mobilitat Barcelona 2017-2037 2018-2030

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

MIRADOR DEL PARC DE JOSEP PARC DE LA FONT JARDINS DE LA PARC DE LA PARC CENTRAL JARDINS DEL JARDINS DEL JARDÍ BOTÀNIC PLAÇA DE LA PARC DE JARDINS DE JARDINS DE PARC DEL JARDINS DE JARDINS D’ADA PARC DE XAVIER HORTS DE LA PARC DEL CENTRE PARC DE JOAN PARC DE LA PARC DE LA JARDINS DE PARC DE CAN PARC DE LES JARDINS DE CA JARDINS DE JARDINS DE JARDÍ DELS PARC D’ANTONI MIGDIA (53) M. SERRA MARTÍ FLORIDA (59) UNIVERSITAT (63) BARCELONETA DE NOU BARRIS PALAU DE LES DE BARCELONA FARGA DIAGONAL MAR JOAN BROSSA CARLES BARRAL MARESME (77) RODRIGO CARO BYRON MONTSALVATGE SAGRADA DEL POBLENOU REVENTÓS (83) UNITAT TRINITAT NOVA MARGARIDA RIGAL (85) RIERES D’HORTA L’ALENA RUBIÓ I LLUCH LA RAMBLA DE ARABESCOS SANTIBURCIO A. Arriola, J. (57) C. Casamor, C. Casamor, E. Rogent, A. Rigol (64) J. Henrich, O. (66) C. Fiol, A. (68) R. Oliva HEURES (71) (73) A. Bossy, (75) E. Miralles, B. (76) P. Falcone P. J. Ravetllan, C. (78) Jansana-de (79) T. Galí FAMÍLIA; DE (82) J. Nouvel O. Tarrassó COMAS C. Aguiló, E. (86) C. Casamor, SANTS Benavent, B. Galí C. Hom C. Fuentes, R. Tarrasó Arriola A. Font J. L. Canosa, PLAÇA DE Tagliabue JARDINS Ribas la Villa-de Pauwn JARDINS DE COLLSEROLA; JARDINS DE CAN JARDINS DE PEPA Pagès P. Falcone JARDINS DE CAN HORT DEL BARÓ S. Godia, A. PARC DE LA JARDINS DE CAN Marquès JARDINS DE LES JARDINS DEL B. Figueras, RAMON CALSINA PASSEIG DELS DE MANUEL TECLA SALA PARC DE LA DE LA CASA DE JARDINS JARDINS DE SENILLOSA COLOMER PLAÇA DE MANTEGA DE VIVER Molino MARINA DEL FERRER PARC DE LA JARDINS DE CAN HORTES DE SANT JARDINS DE JARDINS DEL CLOT DE LA MEL JARDINS C. Ferrater, PARC LINEAL DE CIMS SACRISTÁN JARDINS D’IRENE JARDÍ D’ÁUREA PRIMAVERA (80) L’AIGUA DE MERCÈ PORTOLÀ (84) WAGNER JARDINS DE PARC TORRENT PRAT VERMELL TRINITAT (54) SENTMENAT (58) MIRADOR DEL BERTRAN JOAN VINYOLI CAMP DE SARRIÀ (69) DE ROSA J. Pedrola LA GRAN VIA J. Forgas, I. POLO CUADRADO P. Falcone RODOREDA R. Clotet, J. CELESTINA MADUIXER (87) JARDINS JARDINS HORTS DE LA JARDINS DE JARDINS DE CAL HORT DE CAN JARDINS D’ANAÏS SUPERILLA DE E. Batlle, J. Roig POBLE-SEC (60) (65) C. Casamor, (67) LUXEMBURG (72) DE LES CORTS Jansana, R. Folch, JARDINS DE TETE P. Falcone Llongueras VIGNEAUX P. Falcone DE MUÑOZ DE LEONOR JARDINS DE TORRE MELINA; JARDINS DE ROSA DEULOFEU; SÈBIO PUJADES NAPOLEON JARDÍ SANCHO SANT ANTONI P. Falcone M. Gabàs P. Falcone PARC DE LA CATALANES D. Ylla-Català MONTOLIU; DE RAMONET JARDINS D’OLGA JARDINS DEL PLAÇA DE CAN SERRANO JAIME GIL DE HORT DE SANT DEL PARC DE LA JARDINS WILLIAM DE PAULA DE ÁVILA / MAQUINISTA DE A. Arriola, C. Fiol CARME BIADA; J. C. N. Forestier; PARC DE CAN SACHAROFF VALENT PETIT JARDINS DE CAN FABRA (70) BIEDMA PAU DEL CAMP TRINITAT; DE LA D’ERNEST LLUCH JARDINS DE LA SHAKESPEARE MONTAL; DE PARC DEL HORT DE CAN JARDÍ DE LA JARDINS DE C. PENEDIDES; C. CLÍNIC; LA ZAMORA DRAGÓ (55) C. Casamor JARDINS DE LES JARDINS MIRALLETES R. Flores, E. Prats JARDINS DE SANT ANDREU JARDÍ DEL CLOT MASIA DE CAN DE MERCÈ CASA BLOC JOAN BROSSA; PEGUERA CASA IGNACIO CREU CASAS J. Mirambell HORT DE LA CORREDOR DEL DEL POU DE LA FI- PÈRGOLA; MARE E. Pericas TRES XEMENEIES DE MANUEL JOSEP GODAY I (74) J. Fernando, JARDINS DE D’EN SALVI CADENA VILARET J. Baptista, J. L. DE CONSTANÇA DE PUIG (remodelació JARDINS MASIA DE CAN PLAÇA DEL FORT JARDINS JARDINS DELS JARDINS DE PASSEIG DE SANT GUERA; MESTRES DE DÉU DE JARDÍ LINEAL (61) J. M. BLANCAFORT CASALS J. I. Galán JAUME PERICH; Sert, J. Torres D’ARAGÓ; 1956 aprox.) JARDINS DE DE CÈSAR HORT DE LA SOLER PIENC; JARDINS D’ELENA DRETS HUMANS CÀNDIDA PÉREZ; JOAN JARDINS DE CASALS I MAR- LORDA; TALLERS AVINGUDA DE VIVER DELS TRES MÀLAGA Gutierrez, P. Riera MARTINELL; DEL MASIA DE CAN DE MARIA JARDINS D’ENRIC DE CLOTILDE MASERAS (81) PLAÇA D’ANDRÉ JARDINS DE D’ENRIQUETA L. Domènech BEATRIU DE HORT DE TURULL TORELL; GERMA- MUÑOZ; ILLA CAN MARCET PINS / JARDÍ DE E. Batlle, J. Roig CARLIT JARDINS DE MESTRES JARDINS MERCÈ MARÇAL; SAGNIER CERDÀ; DE SOFIA MALRAUX JARDINS DE LAURA ALBÉNIZ SÈCULI; DE PINÓS-MILANY NETES; ROGER DE DISTRICLIMA FONT D’EN JARDINS DE PETRA KELLY JARDINS DEL MONTSERRAT D’EMMA DE DEL RECTOR BARAT; DE FLORA PISCINES I BEATRIU DE FLOR 191; FONT FARGUES SAFO (DE JARDÍ DEL POU COLÒNIA JARDÍ E. Batlle i J. Roig BAIX GUINARDÓ ROIG BARCELONA OLIVERAS TRISTÁN; DE ESPORTS PROVENÇA; DE LA GUATLLA - (FASE 2) JARDINS JARDINS DE LESBOS); DELS JARDINS DE DE LA FIGUERA JARDÍ VERTICAL CASTELLS; PLAÇA CARRETERA DE (62) J. Farrando LINA ÓDENA; DE DE MARIA C. GESSAMÍ; DR. DE CLARA MANUEL DE TRES TOMBS; JOSEP MARIA D’AVINGUDA DE SARRIÀ; RIBES / TOSSAL LA CARRETERA MANONELLES FERRAN 24-28; SUPERILLA JARDINS DE LA CAMPOAMOR PEDROLO; D’ERMESSENDA SOSTRES HORT DE TARRADELLAS VIADUCTE DE ANTIGA D’HORTA C. BENAVENT; DEL POBLENOU TAMARITA (56) PLAÇA D’HENRY DE CARCASSONA PEDRALBES VALLCARCA; MAS GUIMBAU; (88) JARDÍ DEL SOL – JARDINS DE LA DUNANT JARDINS DE CARMEL- MUR VERD MÜHLBERG; LESSEPS - VALL- JARDINS DE MEDITERRÀNIA JOAN FUSTER I JARDINS DE CARCA; CASITA CATERINA ORTELLS MARIA MATILDE PLAÇA D’ISOP; GRANJA RITZ; BLANCA; FONT MITGERA VERDA ALBERT JADINS DE ALMENDROS; DE D’EN FARGUES; PLAÇA DEL GAIETÀ RENOM VALLBONA; CA SEBASTIÀ GASCH L’ALIER CARTELLÀ 117; PEDRÓ PARE CLARET; PORTA - TRINITAT

59 61 63 65 67 69 FOTOS71 ESPAIS73 VERDS75 77 79 81 83 85 87

60 62 64 66 68 70 72 74 76 78 80 82 84 86 88 G1-G2, G7-G10: Arxiu personal de Joan Corbera G3: Arxiu personal de Joan Corbera. Biblioteca de Catalunya. Josep Salvany G4-G5: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. F. Ribera G6: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Leopoldo Plasencia G11: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona N1: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó. Emili Reguart N2: Arxiu Municipal Contemporani N3: Comissió d’Urbanisme de Barcelona N4: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris N5: Grup d’Història de Nou Barris N6: Arxiu Fotogràfic de Barcelona N7, N8, N10, N11: Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris N9, N12-N15: Arxiu d’Ecologia Urbana J1: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Escudé. J2: Arxiu. J3: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pérez de Rozas. J4: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Joan Batallé. J5: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Colita. J6: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. J7: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Pla d’ordenació de parc urbà i equipaments. J8: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Pilar Villuendas. Josep Ramon Gómez. Colita. J10, J11 i J12: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Antonio Lajusticia. J9 i J13: Arxiu d’Ecologia Urbana. V1: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Miquel Pascual Tintorer V2: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Joan Martí V3, V4, V8: Arxiu Fotogràfic de Barcelona V5: Carles Enrich V6: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. Arxiu Rais V8: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pérez de Rozas V9: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Rafael Escudé Ollé V10: Arxiu d’Ecologia Urbana Parc de la barceloneta El llegat d’un passat obrer i pescador

Espai verd, ampli i diàfan, el Parc de la oficines de direcció, que en l’actualitat acull Barceloneta és l’eix de comunicació entre la la Fàbrica de Sol, seu del Centre de Recursos ronda del Litoral i la platja. Els arquitectes Jordi Barcelona Sostenible, dedicat a l’educació Henrich i Olga Tarrasó el van dissenyar tot apro- ambiental. Al parc hi abunden els pins blancs, fitant elements del passat industrial del barri. sobre parterres de gespa, i les casuarines, que El parc, de fet, ocupa els terrenys de l’antiga enjardinen els talussos propers al mar. També fàbrica de Catalana de Gas, enderrocada el hi ha tipuanes, que donen ombra a l’estiu, i 1989 i de la qual s’han conservat l’estructura del tamarius, una espècie molt ben adaptada als gasòmetre, la torre de les aigües –dissenyada ambients salins. Tocant al passeig Marítim, per l’arquitecte modernista Josep Domènech destaca un grup de bellaombres. De palmeres, i Estapà i construïda el 1905– i l’edifici de les en sovintegen les washingtònies i les de dàtils.

La Barceloneta es va construir per donar una llar als qui l’havien perduda després que el 1714 Felip V decidí que calia enderrocar mig barri de la Ribera per fer una ciutadella militar. S’aixecà a mitjans del segle XVIII en terrenys guanyats lentament al mar –la construc- ció de l’espigó del port, del 1474, havia afavorit que els sediments del Besòs s’acumulessin a poc a poc al voltant de la desapareguda illa de Maians, on ara B2 hi ha l’estació de França–. Al mapa de l’esquerra, del 1818, es veuen els carrers del barri, rectes i endreçats, allunyats de la ciutat antiga i molt a prop del mar. Les primeres cases –unifamiliars, de planta baixa i pis– arribaven ben bé fins a la platja, com es pot veure a la foto superior, de finals del segle XIX. A sota, B1 una de les primeres imatges del passeig de Joan de Borbó, amb un exuberant arbrat. B3

La platja ha estat un element fonamental per a l’economia i la vida quotidiana de la Barce- loneta. Al principi, molts dels seus veïns es dedicaven a la pesca, la construcció de vaixells de vela o la fabricació i venda d’estris de la mar. A la foto del mig, del 1935, es pot contemplar una estampa desapareguda –el 2017, només 29 embarcacions es feien a la mar–. A principis del segle XX, per oci o per salut, proliferaren els banyistes –a l’esquerra, se’ls veu gaudint de la platja el 1916–. Durant molts anys, la platja acollí també el barri de barraques del , entre l’Hospital del Mar i la riera del Bogatell. A B4 B5 B6 la dreta, un parell de veïns durant les inundaci- ons del 1953. Els veïns del Somorrostro vivien en condicions molt precàries, fruit de la manca de resposta de la ciutat, incapaç d’oferir habitatge digne per a tots els seus habitants.

Una altra activitat econòmica molt important al barri va ser la industrial, fins i tot abans de la prohibició d’instal·lar més fàbriques a la Barcelona emmurallada, el 1846. El gas seria una de les especialitzacions del barri, juntament amb la metal·lúrgia i les construccions navals. El primer gasòmetre –que proveïa de gas l’enllume- nat públic de la ciutat– s’hi va instal·lar el 1840. A la vista aèria de l’esquerra, es poden veure els banys, el passeig marítim i els terrenys de la Catalana de Gas, cap a la segona meitat dels anys seixanta. A la foto del mig, veïns i veïnes de B7 la Barceloneta es manifesten el 1976 per reivindi- B8 B9 car els terrenys de la Maquinista i la Catalana de Gas com a equipaments per al barri. A la imatge de la dreta, enderrocs a la zona industrial, amb els dipòsits de gas i d’aigua de Catalana de Gas al fons, als anys vuitanta.

Entre els arbres del parc de la Barceloneta, treuen el nas la teulada de la torre d’aigües modernista i l’estructura del dipòsit de gas de la Catalana de Gas.

B10

B1: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Antoni Monfort Miquel B2: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Antoni Esplugas (atribuït) B3: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Josep Esplugas Puig B4: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Frederic Ballell B5: Arxiu Fotogràfic de Barcelona B6: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pérez de Rozas B7: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Trabajos Aéreos y Fotogramétricos (TAF) B8, B9: Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella B10: Ecologia Urbana