Crèdits De Les Fotografies De L'exposició
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Barcelona: MIRADES 1 AL VERD Mirem a tres nivells, 5 7 10 12 17 20 micro, meso i macro, 9 14 15 16 19 per viure i fer créixer 6 8 11 13 18 21 el verd Barcelona és la teva llar; una domus i, alhora, un jardí dels teus molts jardins. Barcelona és la teva ciutat; la colònia Bàrcino romana que fou fundada per Octavi August l’any 10 aC en 2 un pla envoltat d’assentaments ibers en els turons propers. Barcelona és el carrer i la plaça; un cúmul de petjades que recorren la traça de les rieres, la retícula orientada en el pla i els pendents i estrips dels seus turons. Barcelona és una cantonada de trobades; una cruïlla que defineix la personalitat parroquial i metropolitana del seus barris. 22 24 26 28 30 32 34 36 38 41 43 Barcelona és una domus plena de portes, vestíbuls, atris, estances, pòrtics i peristils. 40 I, per bé que la considerem una ciutat compacta, és un territori porós on les trames 23 25 27 29 31 33 35 37 39 42 44 verdes i blaves en fan un ordit ben ric d’urbanitats i natures. Barcelona ens mostra tots els seus colors del verd. Mirem-los! 3 45 47 50 52 54 57 59 61 63 49 56 46 48 51 53 55 58 60 62 64 4 65 66 67 68 69 70 1-4: Alfons Ollé 5-17, 19-33, 35-48, 50-56, 58-60, 62-68, 70: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) 18, 34, 57, 61: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Daniel Garcia 49: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Colita 69: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Leopoldo Plasencia Un territori entre rius, mar i muntanya El pla de Barcelona entre turons i rieres: un territori fèrtil per a la generació d’una trama verda i blava, micropaisatges i hàbitats La ciutat de Barcelona es funda sobre la 73 topografia del pla. El seu nucli històric s’assenta en l’estratègic promontori del mont Tàber i la ciutat s’estén en l’amfiteatre geogràfic que determina la mar Mediterrània i la serralada Litoral. Alhora, Barcelona s’emmarca entre els deltes EL CLIMA, CONTEXT DEL TERRITORI de les desembocadures del rius Llobregat Pluja abundant però irregular. Humitat elevada. Temperatura sense extrems forts, variable entre hivern i estiu. Vents moderats. i Besòs i, al mig, una orografia de suaus ondulacions provocades pels solcs de les rieres i antigues torrenteres defineixen la morfologia del seu territori. La fisonomia forestal i ondulada del rerefons de la ciutat la formen els seus set petits turons, des d’on podrem apreciar la trama i el 71 territori fèrtil del pla de la ciutat per valorar i descobrir els seus paisatges i hàbitats i 74 aprendre d’ells. Barcelona és mar i muntanya: marítima i escarpada. Barcelona és una ciutat entre rius: Llobregat i Besòs. LES ESCALES TEMPORALS D’UNA GEOMORFOLOGIA DINÀMICA Vessants modelats en mil·lennis. Deltes que creixen al llarg dels segles. Rieres que solquen el peu de muntanyes al llarg dels decennis. 77 78 Collserola, el pulmó forestal El pla de Barcelona, entre serra i muntanya 75 79 80 El turó de la Peira, un dels set turons de la ciutat El parc del Guinardó, un bosc urbà EL VERD SISTÈMIC Grans espais oberts territorials, parcs, jardins, places i interiors d’illa. Espais connectats per carrers arbrats i passeigs. Les traces de rieres i torrents, connectors potencials entre mar i muntanya. 81 82 72 Les rieres d’Horta, ara parc El rec Comtal, un espai rehabilitat recentment 83 84 76 Llobregat i Besòs, dos rius recuperats 85 86 Fotografies: Jon Tugores EQUIPAMENTS DE BARRI, ELS CORS DE LA METRÒPOLIS Montjuïc, la muntanya domada La mar Mediterrània, última frontera Parts d’una ciutat amb identitats diverses. 87 88 89 90 91 92 71-72: Jon Tugores 76-76: Pere Manubens 77-82, 85-86, 91: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) 83: Àrea Metropolitana de Barcelona. Aviotec 84: Consorci del Besòs 87, 89-90, 92: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Daniel Garcia 88: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Montse Jaén La ciutat s’eixampla i omple la seva geografia Una mirada cartogràfica a la morfogènesi del territori i l’evolució de la trama verda: incrementar el verd i teixir la xarxa verda D’ençà que la ciutat surt fora de les muralles, els nous i progressius creixements culminaran la plana i s’enfilaran als turons de la geografia. La ciutat, ara considerada com a Ciutat Vella, es dilatarà en una multiplicitat de teixits urbans integrant viles i poblacions, zones industrials i assentaments en el seu contínuum. Aquest eixamplament de la ciutat fou producte de la industrialització i les migracions, del que ara representa la primera corona metropolitana. Així, el que 93 94 anomenem ciutat compacta segueix essent un mosaic de barris que expressa la formació d’una ciutat collage fora de la forta presència de l’Eixample amb el seu patró definidor de la centralitat barcelonina. La comparació de cartografies del ple i del buit ens constata un hàbitat que encara necessita reconquerir espai per a la ciutadania. Eixamplar la ciutat a costa de l’ocupació intensiva i extensiva del territori Barcelona cap als anys 1853-1855. Autor: Alfred Guesdon. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Barcelona 2011. Fotografia: Adrià Goula mena a una vindicació contemporània de 27,34 27,79 28,02 28,35 28,47 28,75 27,80 28,01 28,21 28,32 regeneració de la trama verda de la ciutat. 2 2 2 2 km2 km2 km2 km km km km2 km2 km2 km 1.137 ha 35.695 Barcelona aposta per un projecte de ciutat 2 29.478 24.591 hab./km 2 22.318 21.732 2 hab./km 20.914 437 ha hab./km 13.785 14.329 hab./km2 hab./km2 hab./km2 que apunta cap a una xarxa augmentada 249 ha 7.950 hab./km2 7.161 hab./km2 hab./km2 hab./km2 31 ha d’espais oberts i públics. 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 0,05 m2/hab. 16,46 6,60 1,6 m2/hab. m2/hab. 8,82 m2/hab. 7,14 2 m2/hab. 2 6,67 3,75 7,30 2,5 m /hab. 5,89 m /hab. 2 2 3,15 m /hab. 2 2 m /hab. 1,85 2 m /hab. m /hab. m2/hab. m /hab. 7,0 m2/hab. 18,12 18,57 18,35 17,96 17,73 17,79 17,17 17,23 17,61 17,59 Ciutat Vella L’Eixample Sants- Les Corts Sarrià- Gràcia Horta- Nou Barris Sant Sant Martí 2 2 2 2 2 2 2 2 2 m2/hab. m /hab. m /hab. m /hab. m /hab. m /hab. m /hab. 1910 1958 1980 2018 Montjuïc Sant Gervasi Guinardó Andreu m /hab. m /hab. m /hab. Selecció d’imatges de parcs històrics. Fotografies: Arxiu Evolució de la superfície verda de Barcelona (1910-2018) Densitat de població i superfície de verd per habitant, per districtes (2009) Tendència de la disponibilitat de superfície verda (1998-2016) Fotogràfic de Barcelona 103 104 ↙ La coevolució de la ciutat i la seva trama verda. Font: Carta històrica de Barcelona (MUHBA) i Marc Montlleó Besòs (esquerra) i Llobregat (dreta) han ressuscitat en les darreres dècades 105 106 95 96 97 98 El carrer de Guipúscoa, de via ràpida per als cotxes a rambla amb 800 arbres 107 108 La Mar Bella quan era un abocador i ara, després de la remodelació del litoral 1840 1903 1976 2010 109 110 La Perona deixà pas al Parc de Sant Martí, que ara espera l’estació de l’AVE 99 100 101 102 111 112 113 114 115 116 117 118 93: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 94: Adrià Goula 77-82, 85-86, 91, 117-118: Arxiu d’Ecologia Urbana (Ajuntament de Barcelona) 95-98: Carta històrica de Barcelona, Museu d’Història de Barcelona 99-102: Barcelona Regional 103: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pérez de Rozas 104: Àrea Metropolitana de Barcelona. Jordi Surroca 105, 109: Arxiu-hemeroteca de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals-Arxiu-hemeroteca del Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals 106: Districte de Sant Martí 107: Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí 108: Àrea Metropolitana de Barcelona 110: Barcelona Sagrera Alta Velocitat 111, 114: Arxiu Fotogràfic de Barcelona 112-114: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Daniel Garcia 116: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons de Parcs i Jardins. Leopoldo Plasencia Les mans del verd Les persones que l’han fet créixer Jo he viscut sempre al camp, en L’arquitectura i el paisatgisme imaginen parcs, 132 una masia, i la terra sempre m’ha jardins i places. Qui materialitza els seus agradat. Penso que la jardineria és una part més refinada de la pagesia somnis són els jardiners, veritables artífexs del i a mi m’agrada treballar la terra. creixement del verd a la ciutat. La jardineria és un Pere Tort, encarregat del parc del Clot (maig del 1992) ofici que s’aprèn a poc a poc, amb la pràctica i el 130 pas lent de les estacions. I els nostres guardians 123 del verd fa més d’un segle que sembren, planten La feina de jardiner és una feina La idea ja m’agradava perquè i tenen cura de les nostres plantes. molt agraïda.