El Punt Del Cid D'almenara (La Plana Baixa, Castelló)
EL PUNT DEL CID D'ALMENARA (LA PLANA BAIXA, CASTELLÓ). NOTES SOBRE LA PRIMERA CAMPANYA D'EXCAVACIONS FERRAN ARASA I GIL I.-ASPECTES GENERALS La planúria litorar que s'estén entre ers rius Palancia i MiHars es veu tallada transversarment uns 9 Km. ar Nord de Sagunt per una barrera muntanyenca. Són res muntanyes d'Armenara, I'estrep més oriental del massís muntanyós constitu'it per la Serra d 'Espada. Es tracta d 'una serie de bl'ocs triasics, les altures més signifi catives deis quars són El Castelf (178 m.), La Muntanya der Cid (110 m.) i La Mun tanya Branca (90 m.). Er segon d'aquests és un f10rejament d'arenisques ortoquar cítiques del Buntsandstein, molt compactes, de tons predominantment rojos, que presenten una estratificació creuada en bancs, formant pranols d 'exfoliació. Cap a la mar pren contacte amb la ve'ina Muntanya Blanca, formació del Muschelkalk dolomític; abrac;ant-Ies, existeix una banda de lrims terrossos que formatransició a una altra del mateix coror amb codols d 'influencia marina, de I'Holoce, en un ample d'uns quants centenars de metros. 1 Després, amb una Ireugera baixada de nivell, s'arriba a La Marjar, amb Hims d'epoca flamenca. L'últim esgraó d'aquesta curta cadena és La Muntanyeta ders Estanys, I'avanc;ada més oriental de les doromies, amb 29 m. d'artura, als peus de la quar s'estenen Efs Estanys, les tres Ilacunes for mades pe! cabdar de dos uHals que han estat les surgencies més importants per a !'alimentació de la marjareria. 2 Aquesta es va formar darrere d 'una restinga anome nada El Serradar, amb dunes i ampres cordons de grava calcaria i arenisca.
[Show full text]