PROJECCIÓ 112 Antiga Audiència, diumenge 20 d’octubre de 2002

Audition Odishon, Takashi Miike, 1999

Audition amb el seu quasi insofrible desplegament de dolor fa un retrat del marge obscur de la vida contemporània.

El director film, com a l’hora de posar en escena la sexualitat femenina cada cop més allibe- pel·lícula, amb una traça excepcional en rada de les lligadures patriarcals que les Nascut a Osaka el 1960, Takashi Miike l’ús del fons de camp brillant, una càmera subjecten, la nostra percepció del que s’ha convertit en un dels grans noms del subjectiva tremolosa i delectant a la succeeix a la pantalla és excessiu, però nou cinema japonès que registra noves darrera mitja hora. A mesura que ens obeeix a un règim de coses existents, ens formes, ritmes i estructures per a fer una apropem al punyent final el director va inquieta. La geisha moderna autoconver- pel·lícula. desequilibrant la càmera cap a una mirada tida en mantis religiosa, inhibeix amb una Assistent de direcció de Shoei Imamura, més subjectiva del protagonista i dels droga la capacitat expressiva de la seva va debutar el 1991 i ja ha dirigit una espectadors, transmetent a la perfecció la víctima, que pot patir –i molt– però no trentena de pel·lícules i dos mini series. fragilitat de la realitat amb la descoberta parlar, ni cridar. Habitual dels festivals de cinema europe- de l’horror. Així, tant la concepció visual us, filma una mitjana de tres o quatre —perfectament acurada— amb una El binomi sexualitat - violència pel·lícules l’any. excel·lent partitura de Kôji Endô, fan del Ja abans el caràcter del binomi sexualitat i desenvolupament del film, un trajecte violència havia estat analitzat. Algunes La pel·lícula intrigant i inquietant, no exempt de vegades a pel·lícules japoneses, per exem- sobrie-tat, però també d’una rabiosa Audition va ser premiada als festivals de ple L’imperi dels sentits de Nagisha mirada obscura, pervertida i masoquista. Rotterdam (premi de la Fipresci) i a Oshima, pel·lícula amb la que Audition comparteix l’expressió de l’angoixa d’un Fatasporto. Basada en la novel·la de Ryu El perquè de la violència Murakam, és la història —en un principi univers patriarcal que se sent amenaçat, o innocent— d’un pare vidu que fa cas del La violència explícita de la dona és la res- destruït. També Pasolini havia explorat el seu fill i decideix deixar la solitària vida posta apolítica, asocial, d’una altra violèn- món sàdic dins el qual s’inscriu aquesta que porta. Amb l’ajuda d’un amic convo- cia que Miike també ens mostra. La de la pel·lícula: Saló o els 120 dies de Sodoma. ca una casting (audition), per triar una mirada masculina del protagonista a les Audition insisteix amb l’absència d’ex- actriu, però realment el que cerca és una dones que ha conegut; o per ser més exac- pressió lingüística del dolor. A Saló les companya sentimental. La darrera candi- tes, la cosificació d’aquestes dones mit- escenes finals de tortura s’exhibeixen en data li robarà el cor immediatament i, ena- jançant el desig –realitzat o no– del silenci. morat cegament, serà incapaç d’advertir el protagonista. El deliri provocat per les mal. Així és com comença la segona part drogues que la dona ha posat al seu whis- Indicacions de la pel·lícula, molt psicològica i obscura ky. Libidinalment, veiem com realment La revenja d’Asami (fràgil Eihi Shiina, que descriu amb una gran cruesa móns Aoyama ha vist o gaudit d’aquestes do- una cara coneguda dels anuncis de Be- sòrdids i tenebrosos. Móns en què la nes: sempre —des de la seva dona, a la netton) sobre el mitjanament innocent maldat, l’odi, la revenja i el patiment es- amiga del seu fill, passant per la secre- Shingeharu condensa al final del film la devenen companys de viatge. tària— com a objectes. que és, possiblement, una de les pitjors Audition en el seu quasi insofrible desple- tortures que es recorden al món del La mirada de Takeshi Miike gament de dolor retrata el marge obscur cinema, sense arribar a la duresa de Aquesta mirada torbadora ha aconseguit a de la vida contemporània. Però, com a Pasolini, però molt propera a la brutalitat la perfecció allò que buscava al film; crear marge, estem continguts per ell. I malgrat de Garage Olimpo de Marco Bechis. La el terror més absolut a l’espectador. Sense que el seu director expressi, des d’un punt contenció inicial acaba per desbocar-se, deixar de banda la intel·ligència i el treball de vista masculí, l’angoixa de la libido els darrers quinze minuts (que a molts ben fet, tant a la hora de la construcció del patriarcal que se sent amenaçada per una cinemes ha fet fugir despavorides a

Producció: Anima’t · Tel. 977 244 976 · www.tinet.org/~animat · A/e: [email protected] · Textos: Gabriel Boluda algunes persones i ha provocat desmais) d’un deliri estilitzat extrem, on el terror Fitxa tècnica Filmografia físic i psicològic s’ha abraçat i copulat Equip tècnic 2002 fins a trencar en mil bocins la mirada Kinyuu Hametsu Nippon: Tôgenkyô No sensata de l’espectador. Direcció: Takashi Miike Hito-Bito Guió: Daisuke Tengan Producció: Satoshi Kukushima i Akemi Shin Jingi No Hakaba Suyama Fotografia: Ideo Yamamoto Onna Kunishi Ikki Música: Kôji Endô 2001 Muntatge: Yasushi Shimamura Kikuchi-Jô Monogatari -Sakimori- Tachi Vestuari: Tomoe Kumagai No Uta Nacionalitat: Japó-Corea del Sud Any: 1999 Zuidô Gensô - Tonkararin Yume Densetsu Durada: 115 minuts The Happiness Of The Katakuris The Outlaws Souls Equip artístic Ichi The Killer : Shigeharu Aoyama Eihi Shiina: Asami Yamazaki Visitor Q Tetsu Sawaki: Shigehiko Aoyama Family 2 Jun Kunimura: Yasuhisa Yoshikawa : Avi cadira de rodes 2000 Miyuki Matsuda: Ryoko Aoyama The Making Of ‘Gemini’ Toshie Negishi: Rie : Shibata Dead Or Alive 2: Birds Ken Mitsuishi: Director The Guys From Paradise Yuriko Hirooka: Michiyo Yanagida Fumiyo Kohinata: Presentador TV The City Of Lost Souls 1999 Audition Salaryman Kintaro Dead Or Alive Ley Lines 1998 Blues Harp Kishiwida Shônen Gurentai: Bôkyô Andromedia The Bird People in China 1997 Rainy Dog Kishiwada Shônen Gurentai: Chikemuri Junjô-hen 1996 The New Generation 1995 Shinjuku Triad Society