GRAN TEATRE DEL

Temporada d'òpera 1983/84

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU GENERALn:.lT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA SOCJ ETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Drama líric en 4 actes (el tercer i quart acte, es faran sense interrupció) Llibret d'Edouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann (segons l'obra de Goethe) Música de

Funció de Gala Dimecres, 21 de desembre de 1983, a les 21 h., funció núm. 16, torn A

Divendres, 23 de desembre de 1983, a les 21 h., funció núm. 17, torn C

Dilluns, 26 de desembre de 1983, a les 17 h., funció núm. 18, torn T

GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona WERTHER

. Werther: John Sandor Albert: Enric Serra Alcalde: Ivo Vinco Schmidt, amic de l'alcalde: Josep Ruiz Johann: Vicenç Esteve Bruhlmann: Gervasio Ventura Charlotte, filla de l'alcalde: Fiorenza Cossotto Kathchen: Lucila Dávila Sophie, germana de Charlotte: M.' Angeles Peters Director d'orquestra: Maximiano Valdés Director d'escena: Giuseppe de Tomasi Director del cor: Vittorio Sicuri

Violí concertino: Jaume Francesch Noves decoracions: Ferruccio Villagrossi Gran Teatre del Liceu Vestuari: Arrigo - Milà Cor de nois: Escola Pia Balmes Mestre Director: Antoni Coll

ORQUESTRA SIMFONICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Comentaris a càrrec dels Drs. Roger Alier, Xosé Aviñoa i Oriol Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Barcelona. CONTINGUT MUSICAL I ARGUMENTAL

PRELUDI:

Des dels primers compassos, descobrim el caire dra­ màtic i, alhora, líric que tindrà l'òpera. Sintonitzant plenament amb la concepció simfònica dels grans com­ positors del moment, Massenet utilitza el volum sonor del «tutti» i lleugeres pinzellades dels violins i les dels arpes, per crear indistintament l'ambient tràgic moments culminants del drama, i la intensitat lírica d'altres episodis. Per altra banda els continus «crescen­ di» orquestrals ens situen perfectament en un ambient orquestral pròxim al «verismo» que aviat seria la moda operística europea, vist, però, des de l'angle brillant propi d'un compositor de l'escola francesa.

ACTE1: El primer acte ens pinta amb trets natura­ listes l'ambient elegíac que es desenvolupa a Wetzlar. Mentre els nois intenten aprendre una nadala, Charlotte es disposa a anar al ball acompanyada del jove Werther. Aquest i la noia iniciaran un idílli amorós que tindrà el seu contrapunt amb l'arribada d'Albert, el promès de Charlotte.

L'agutzil intenta per tots els mitjans ensenyar a la seva nombrosa fillada una cançó de Nadal, bé que molts mesos abans de la diada, cançó que els nens aprenen amb força dificultats. Tot es desenvolupa en un am­ bient plàcid, de manera que l'arribada de dos companys un detall d'hu­ de gresca de l'agutzil serveix per donar mor a l'escena. Així podem assabentar-nos del ball al ha estat qual Charlotte, la filIa gran d� l'agu�zil, con� lotte als seus germans petits és producte del desig de un i vidada, acompanyada per Jove discre,t, Werther,. la seva mare morta, així com el seu casament amb el de la noia de la propera arribada d'Albert, promes Albert, promesa sagrada que fereix profundament Wer­ marxà en de bevedors pre­ ther el amb no que viatge negocis ..E:ls �os qual, tot, vol interferir-s'hi. Tot el duet els se n tot cantant guen a l'agutzil que acompanyi i, va� està tractat de forma lineal, amb moments de gran del una horrible en honor del intensitat i lírica molt a l'escola cançó deu, VI.. , descriptiva pròxims Arriba aleshores Werther; l'escena es precedida d �ns verista. arpegis i de pinzellades del violoncel que en� anuncien del efec­ una intervenció apassionadament Iírica Jove; descobreix la nlacidesa la tivament, Werther de n,atura ACTE II: A l'església de Wetzlar se celebren les noces en i en queda enamorat, sentiment que queda pale� d'or del Pastor. Arriben Albert i Charlotte abundants a la tessitura el seu cant que fa pujades radiants de felicitat després d'uns mesos de els «crescendi». El més alta mentre les arpes broden matrirnoni. Werther ho veu i ho pateix. De a meravellat la seu entusiasme arriba fins descobrir res no serveixen ni les seves paraules ni les infants i la arribada de presència dels sorprenent Char� dels dos esposos per a aclarir la seva situa­ amb amor seus i lotte que és rebuda pels germans ció: continua estimant Charlotte i, per tal pel seu pare. d'evitar majors complicacions, decideix fugir. Charlotte surt a preparar-se per a anar al ball acom­ confiat-la cura panyada d'altres amics, després d'hayer El preludi orquestral ens pinta amb una certa ingenuï­ maternal dels petits a la seva germana Sop.hie, detall tat l'ambient camperol de l'escena. A això contribuei­ el es que impressiona Jove �e�ther que xen tant els ritmes alegrois com la intervenció de pr.ofundam�nt Un deixa endur pel linsme � «O specta�le ide�l». �op trompes, flautes i la mateixa línia melòdica. Sense solu­ cita 1 es­ han marxat, l'agutzil insmua a Sophie la que ció de continuïtat els dos amics de l'agutzil continuen de sola amb els seus en pera. La noia accepta quedar-se cantant honor de Bacus, detall que accentua el arriba el de caire germans quan Albert, pr:omès Charlott�, d'apunt rural de l'escena. Se sent l'orgue que ens a La noia que encara no era esperat tan aviat cas�. recorda que ens trobem al bell mig d'una cerimònia l'estat de les a li explica la situació i d�ls prepara�ms. religiosa la qual arriben puntualment tots els con­ a no res de vidats. noces. Després de pregar Sophie qu� d:g�i La parella Albert-Charlotte mostren en arribar la seva arribada, Albert canta un motiu melòdic acom­ la felicitat que els envaeix d'ençà de llur matrimoni en el mostra la en uns panyat per la corda distanciada qual termes força ingenus que contrasten amb el seva emoció l'amor de Charlotte. abatiment mostra el per . . dis­ , prof?nd que Werther, qual, i i 1 Arriben al cap d'un temps Charlotte Werther arpa tanciadarnent, observa l'escena. El jove canta «Un autre l'amor ha niat en son un i la corda ens deixen entreveure que époux!», episodi solista que compta amb mo­ ments llur cor. Charlotte pren un posat mentr� desesperats i altres més vius, com de dansa ma­ dis�an:ia.t. senti­ que Werther li manifesta els seus m�s i�!imS cabra. ments. Coneixem aleshores que Ia dedicació de Char- A la sortida de la cerimònia religiosa, Albert i Werther el motiu de la es retroben. L'espòs de Charlotte intueix desesperació de Werther i es mostra comprensiu amb els sentiments del jove; amb tot, les paraules del marit no aconsegueixen més que accentuar el seu propi pati­ ment. El dramatisme és interromput per uns instants amb l'arribada de Sophie, la donzella que, plena, d'en­ cís, tot ho troba bonic aquell matí. L'orquestra ho su­ bratlla amb temes xirois i vius. El contrast entre els sentiments de Werther i la desimboltura de Sophie és evident. Arriba aleshores Charlotte i convida Werther a anar a casa del Pastor. El jove s'hi nega, car no és això el que vol, sinó romandre a soles amb ella: Charlot­ te, però, es mostra molt enamorada d'Albert i li demana si no hi ha altra dona que el pugui fer feliç. Davant la negativa, Charlotte li demana que fugi del seu costat, que pensi en la seva tranquillitat, que suposa fidelitat al seu marit. El clima orquestral va excitant-se per mo­ ments. Werther, tip ja de suplicar, comença a insinuar la possibilitat del suïcidi en el seu cant «Lorsque l'en­ fant revient d'un voyage avant l'heure», cant malenco­ la niós que compta amb l'acompanyament de corda que va accentuant el «crescendo» de tensió interna del propi intèrpret. En el moment de sortir, apareix Sophie, nova­ ment, alegroia, la qual torna a convidar Werther, però aquest li comunica que se'n va per sempre més. La noia no pot fer altra cosa que explicar-ho a Albert, el qual Werther encara estima con confirma, d'aquesta manera, que Viajar Clase la seva dona.

ACTE III: Som a Nadal. Charlotte no ha pogut oblidar tot continua a tra­ ·swissairC del Werther, que present de les cartes. fidel al seu vés Aquest arriba, BARCELONA· P.' Gracia, 44 Tel.: 215 91 00 amor i responent al convit d'ella. El duo amorós ens mostra novament els sentiments dels dos joves, però a la vegada, la ferma -----, � i(Ïf)"'"'''''' �---(ir)----'#

decisió de Charlotte de trencar amb ell. En�laç�nt :;t�nb aquest clima arriba Werther, acomplint inclinació dels seus Werther surt desesperat. Arriba un missat­ l� sentiments i acceptant el con­ s'acomiada vit que Charlotte li havia fet de ger que porta noves d'ell, que tem:ps enrera, presen­ tar-se Nadal. Res no ha en tot demanant en préstec les pistoles d'Al­ per canviat els sentiments de Werther i així bert; aquest ordena donar-les. Charlotte ho manifesta a Ia seva enamorada la surt desesperada intentant evitar el tràgic Charlotte, qual intenta novament el posat distant i tot mostrant-li la Werther troba tal final que intueix. fred, casa, que com havia deixat temps enrera. Fa aleshores una re­ La plenitud orquestral i les pinzellades dels instruments passa�a.per �quells objectes que li recorden moments és de l els mateixos baixos ens descriuen el clímax de la tragèdia que felicitat, que desperten sentiments així ma­ en la seva L'escena arriba al seu màxim a punt d'acomplir-se, tragèdia que presenta companya. corda exponent de lirisme Werther recorda uns versos teix aspectes de placidesa que protagonitza la quan havia traduït: me ò descriptiva. Charlotte canta aleshores la seva ària en la que «Pourquoi réveiller souffle du descobrim els al dels fins �l si qual, amb una gran riquesa de mitjans, Printe;ups?» fin!11 quals puja agut per contradictoris sentiments de la protagonista. després, malenconiosament, baixar al sol. desco­ La de Charlotte fa endevinar a Werther Tot rellegint les cartes que Werther li ha adreçat, resposta que l'amor s'ha també de la breix la profunditat de sentiments que el jove té envers emparat noia i reneix en ell canvia aleshores de clima i es ella i no més que sentir-se profundament emocio­ l'esperança. L'orquestra pot torna un futur galant i melodiosa donar a dels nada per un amor tan intens que li presenta per suport l'idiHi dos al final del es troben tan difícil. L'ària acaba amb un episodi malenconiós i enamorats, qual abraçats. El en seva pero, més el sentiment i Charlotte es lent, presagi del drama que és present la vida. �eure, pot que com tira tot a Werther no la Com a contrapunt, arriba aleshores Sophie, xiroia �nrera d�ma!lant que fugi, que a seva torm veure mal mes. Werther s'ha decidit a acabar sempre, la qual descobreix la tensió de la germana ja amb la seva vida. i intenta d'aconsolar-la. Charlotte dissimula com pot L'orquestra crea un clima de fatalitat a base de la tensa intervenció successiva els seus sentiments i fa l'esforç de somriure. Sophie, de diversos blocs instrumentals. no es deixa enganyar i posa en evidència que des però, aleshores de la partida de Werther, en aquella casa passen coses �rriba Albert; lleugeres i lentes pinzellades més subratllen la tensió el deseo­ rares. Charlotte canta aleshores un dels episodis ms�rumentals que marit breix a la casa. significatius de l'òpera, «Va, laisse couler mes larrnes» Charlotte, naturalment, vol dissimular davant el seu marit. Arriba un ple de tendresa i malenconia, en una tessitura greu aleshores missatger que i corda porta una nota de comiat de Werther i demana les que compta amb l'ajut de l'oboè la greu. a casa pistoles d'Albert. El marit ordena a Charlotte de donar­ Sophie pretén que Charlotte l'acompanyi seva, La li les amb una actitud massa i a fi de fer-li més suportable la seva situació. jove pist.oles ambigua. Metall de Werther. Una corda baixa l'inici del final men­ esposa dubta, tot mirant-se les cartes ass�nyalen desenllaç tre a Charlotte sense saber-ho el tot vegada es queda sola, suplica la divinitat l'ajut per . fuig marit, esperant tens: a casa Werther abans els seus a refer-se de la situació, en un cant accelerat i a.rnbar .de que presen­ no », tírnents estat confirmats. «Ah! mon courage m'abandonne! hagm .------(f¡),----��?

LA FUNDACIO CAIXA DE PENSIONS PRESENTA IV FESTIVAL DE MÚSICA ROMÀNTICA Gen er / Fe brer 1984

ELS RECITALS DE PIANO PALAU DE LA MúSICA CATALANA

1. Dimarts, 17 de gener e 21 h. ALEXIS WEISSENBERG

2. Dijous: 19 de gener e 21 h. ACTE IV: La tragèdia ha estat acomplerta. Charlotte MISHA DICHTER descobreix Werther a punt de morir. És el 3. Dimarts, 24 de gener _ 21 h. moment dels mutus no perdons que ja ALBERT GIMÉNEZ-ATtENELLE poden i eparar el fet. Werther va morint mentre els nens reprenen el cant de Nadal 4. Dilluns, 30 de gener e 21 h. del primer acte. BRUNO-LEONARDO GELBER 5. Dijous, 2 de febrer e 21 h. els instrumen­ Un preludi que enllaça amb compassos JOSEP M COLOM tals del final del darrer acte, introdueixen el cant de Charlotte, astorada davant l'escena que contempla a LA MúSICA DE CAMBRA AMB PIANO casa de Werther, ajagut i mortalment ferit. Els crits de desesperació de Charlotte desperten per uns instants CENTRE CULTURAL DE LA CAIXA DE PENSIONS mal l'interès de Werther, el qual demana perdó pel (Passeig de Sant Joan, 108) a El que ha produït la seva estimada. desesperat jove 1. 18 de e 21 h. a Charlotte que no demani ajut a ningú i que Dimecres, gener prega MARIA ROSA al seu costat en darrers instants. La TAMARIT, soprano romangui aquells CHANTAL en i en l'ànim dels BOTANCH, soprano placidesa plana l'orquestra protago­ ANA i MEDIOROZ, maw-soprano nistes, traduïda per a càrrec del violoncel episodis ÀNGELS CIVIT, mezzo-soprano de Charlotte en el reconeix el cant malenconiós qual MANUEL GARCIA MORANTE, piano el seu amor des del primer dia en què el va veure. Bona en 2. 20 de e 21 h. part dels valors estètics del verisme tenen aquests Divendres, gener KLAVIER QUARTETT DE BARCELONA moments una incidència particular, la compenetració entre i entre sentiments i climes or­ orquestració cant, 3. Dimecres, 25 de gener _ 21 h. questrals, el contrast entre la realitat i els sentiments TRIO LlVSCHITZ dels protagonistes. Així no ens ha de sorprendre la intro­ JORDI VILAPRINYó DEL PERUGIA, piano ducció del cant dels nens que festegen el Nadal amb 4. 26 de gener e 21 h. el cant intentaven al començament de Dijous, que aprendre GRUP MONTMARTRE entre l'òpera i que estableix un contrapunt esquinçador l'imparable final de Werther i la superficialitat de Ia i del mo­ festa. El detall tràgic, molt propi del gènere Tl_enda de localitats: A les taquilles del Palau de la Mú­ amb SIca a ment en què l'òpera va aparèixer, queda precisat Catalana, d'll 13 h. i de 17 a 21 h. (dissabtes matí l'allusió de Werther al lloc on vol ésser enterrat i al tancat). a allusions destí que li espera la tomba, que estripen no fer res encara més el coi de Charlotte, la qual pot mori. per evitar que, finalment, Werther

FUNDACIO CAIXA DE PENSIONS XOSÉ AVIÑOA .------@------, COCINA FRANCESA y CATALANA

CONTENIDO MUSICAL V ARGUMENTAL

PRELUDIO:

Des de los primeros compases descubrimos el papel dramático y, a la vez lírico, que tendrá la ópera. Sin­ tonizando plenamente con la concepción sinfónica de los grandes compositores del momento, Massenet uti­ liza el volumen sonoro de los «tutti» y ligeras pince­ ladas de los violines y las arpas, para crear indistinta­ mente el ambiente trágico de los momentos culminan­ tes del drama, y la intensidad lírica de otros episo­ dios, Por otro lado los continuos «crescendi» orquesta­ les nos sitúan perfectamente en un ambiente orquestal próximo al verismo que pronto sería la moda operís­ tica europea, visto, sin desde el bri­ Rillettes de salmón embargo, ángulo Especialidades: llante propio de un compositor de la escuela francesa. Bouillabaisse Choúcroute ACTO 1: El acto nos Pollastre amb llagosta primer pinta con rasgos natura­ listas el ambiente elegíaco que se desarrolla relleno Lenguado en Welzlar. Mientras los chicos intentan con espinacas aprender una canción de Navidad, Charlotte se Pastelería de la casa dispone a ir al baile acompañada por el joven Werther. Este y la joven iniciarán un idilio amoroso que tendrá su contrapunto con la de el Junqueras,10 llegada Albert, el prometido de Char­ lotte. RESERVAS TEL. 317 80 37

El alguacil intenta por todos los medios enseñar a su Abierto domíngos numerosa prole una canción de Navidad, meses antes Cerrado los lunes de la fecha, lo que parece costar enormes dificulta­ des Obert diumenges al padre. Todo se desarrolla en un ambiente plá­ cido de forma la de dos Tancat els dilluns que llegada compañeros de juerga del alguacil aporta un detalle de humor a la de 13H. a 16H.y escena. Podemos de esta manera enterarnos de que de21H.a 1H.30 Charlotte, la hija mayor del aguacil, ha sido invitada a un baile en la ciudad y que para tal ocasión se le ha iii en Via Layetana n?64 (sugerido) encomendado a un joven serio, Werther, el cometido ------{:¡�� ���§------

Descubrimos entonces que la dedicación de Charlotte de acompañarla; también podemos percatarnos de que a sus hermanos pequeños es producto de la voluntad desde años atrás de de su Albert, el prometido Charlotte, madre muerta, así como su boda próxima con en es de forma que está viaje de negocios, esperado Albert, promesa sagrada que hiere profundamente a inminente. Los dos amigotes ruegan al alguacil que Werther, quien, por otro lado, no quiere interferirse tenga a bien acompañarlos y salen de escena cantando en tales sentimentos. Todo el dueto está tratado de una intrascendente canción en honor del dios del vino. forma lineal, con momentos de gran intensidad des­ Llega entonces Werther; la escena está precedida de criptiva y lírica, muy próximos a la escuela verista. . unos arpegios y de pinceladas de los violoncelos que nos anuncian la intervención apasionadamente lírica del joven; efectivamente, Werther descubre la placidez ACTO II: En la iglesia de Wetzlar se celebran las bodas de la naturaleza de la que ha quedado enamorado, de oro del pastor. Llegan Albert y Charlotte en su canto sentimiento que se pone de manifiesto en radiantes de felicidad después de unos me­ a tesitura más alta el que hace abundantes subidas la ses de matrimonio. Werther lo ve y lo sufre mientras las arpas bordan los «crescendi». Su entu­ en silencio. De nada sirven ni sus palabras la siasmo llega hasta descubrir maravillado presen­ ni las de los dos esposos para aclarar su de situación: cia de los chicos y la sorprendente llegada Charlotte, él continúa amando a Charlotte y, quien es recibida con amor por sus hermanos y por a fin de evitar mayores complicaciones, de­ su padre. cide huir. Charlotte sale a prepararse para ir al baile acompañada el cui­ El por algunos amigos después de haber confiado preludio orquestal nos pinta con una cierta inge­ nuidad dado de los pequeños a su hermana Sophie, detalle el ambiente campesino de la escena. A ello con­ maternal que impresiona profundamente al joven Wer­ tribuyen tanto los ritmos alegres como la intervención en de las ther que se deja llevar por el lirismo -o spectacle trompas, flautas y la misma línea melódica. Sin idéal». Una vez los jóvenes han partido para el baile, solución de continuidad los dos amigos de juerga del el alguacil insinúa a Sophie que le esperan; la chica alguacil continuan cantando en honor de Baca, detalle súbita­ acentúa el acepta quedarse sola con sus hermanos cuando, que aspecto rural de la escena. Se oye a lo el de mente, llega Albert, el prometido de Charlotte, que lejos órgano la iglesia que nos recuerda que no en casa. La chica le nos ante una todavía era esperado explica hallamos ceremonia religiosa a Ia que la situación y el estado de los preparativos de la boda. van llegando puntualmente todos los invitados. La Después de rogar a Sophie que no diga nada de su pa�eja Albert-Charlotte da muestras a su llegada de la llegada, Albert canta un motivo melódico acompañ��o felicidad que les rodea desde la fecha de su matrimo­ unos por la cuerda distanciada en el que muestra su emocion nio, meses antes, en unos términos ingenuos que contrastan con el por el amor de Charlotte. profundo abatimiento que muestra Al cabo de un cierto tiempo vuelven a casa Charlotte Werther, quien, distanciadamente, observa la escena. nos intuir el El canta «Un autre son y Werther. El arpa y la cuerda dejan joven époux!», episodio solista cuenta amor que se ha apoderado de ambos. Charlotte adopt� que con momentos desesperados y otros más una actitud distanciada mientras que Werther le mani­ vivos, como de danza macabra. A la de fiesta sus más íntimos sentimientos. salida la ceremonia religiosa, Albert y Werther se reencuentran. El esposo de Charlotte intuye el mo­ tivo de la desesperación de Werther y se muestra com­ prensivo con los sentimientos del joven: con todo, las palabras del marido no consiguen otra cosa más que acentuar sus sufrimientos. El dramatismo es interrum­ pido por unos instantes con la llegada de Sophie, la muchacha que, llena de vida, todo lo encuentra bello aquella mañana. La orquesta subraya estos aspectos con temas alegres y vivos. El contraste entre los sen­ timientos de Werther y la desenvoltura de Sophie es evidente y reaparecerá con frecuencia a lo largo de la ópera. Llega entonces Charlotte invitando a Werther a ir a casa del pastor. El joven se niega, puesto que no espera otra cosa que estar a solas con ella. Charlotte se muestra muy enamorada de Albert y le pregunta si no hay otra mujer que lo pueda hacer feliz. Ante la negativa, la joven le pide que huya de su lado, que más se van a ver. piense en su tranquilidad, que supone fidelidad a su marido. El clima orquestal se va excitando por mo­ Gafas de Moda mentos. Werther, cansado ya de suplicar, empieza a Lentes de Contacto insinuar la posibilidad del suicidio en su canto «Lors­ Aparatos para Sordos I'enfant revient d'un avant l'heure», canto y para que se vean y oigan mejor, que voyage 2000 concede

Optica _ la cuerda va acen­ _un_cr_é_di""to melancólico acompañado por que instantáneo en cada tuando el «crescendo» de tensión interna del propio compra de sus Christian Dior' de moda. gafas.::======'I En el momento de intérprete. marchar, aparece Sophie, lo que se dice un vuelve a invitar a auténtico Crédito a la �1NTt6URENT de nuevo alegré, que Werther, pero �======'I Vista. En Optica 2000 éste le comunica se marcha no volver nunca que para la moda es para ver. NINA RICCI más. La joven no puede hacer otra cosa más que expli­ I�======'. cárselo a Albert, quien confirma, de este modo, que LORIS AZZARO Werther todavía ama a su esposa.

PORSCHE DESIGN ACTO III: Estamos en Navidad. Charlotte no ha po­ dido olvidar del todo a Werther, que con­ tinúa estando presente en el ánimo de la muchacha a través de las cartas. Final­ mente llega el joven, cumpliendo Ia pro­ mesa hecha a Charlotte. El dúo amoroso Consejo de Ciento, 310 Santa Ana, 2 Pza. Francesc Macià, 4 Optica 2.000 y establecimientos en: otra vez los sentimientos de nos muestra (Esquina P.O de Gracia) (Junto Ramblas) (Junto Sándor) (El Corte Inglés Diagonal) Madrid, Bilbao, Tel. 3015353 Tel. 302 12 47 Tel. 200 74 61 Tel. 322 0012 Málaga y las Palmas. a la firme deci­ los dos jóvenes pero, la vez, Enlazando con este clima llega Werther, haciendo caso sión de Charlotte de con él. Wer­ de romper sus sentimientos y cumpliendo la promesa que Cuando un mensa­ ther sale desesperado. otrora hiciera a Charlotte de volver por Navidad. Nada trae noticias de de jero él, despidiéndose ha cambiado en los sentimientos de Werther, y así lo a Albert sus la pareja y pidiendo pistolas, manifiesta a su enamorada Charlotte, quien, de nuevo, Charlotte sale des­ éste ordena dárselas. intenta mantener una actitud fría, enseñándole la casa, en un de evitar el trá­ esperada intento que Werther encuentra tal como la había dejado unos gico final que intuye. meses antes. Entonces va repasando uno por uno los objetos que están a la vista y que les habían unido, La plenitud orquestal y las pinceladas de los instru­ despertando los mismos sentimientos en su compañera. mentos graves describen el clímax de la tragedia que La escena llega a su máximo exponente de lirismo está a punto de llevarse a cabo, tragedia que presenta cuando Werther recuerda unos versos que había tradu­ asimismo aspectos de placidez que protagoniza.la cuer­ cido: «Pourquoi me réveiller, ó souffle du Printemps?» ana en la da descriptiva. Charlotte canta entonces su al final de los cuales sube hasta el si agudo para bajar, que, con una gran variedad de climas, desc�brimos melancólicamente al sol. Re­ los contradictorios sentimientos de la protagomsta. La respuesta de Charlotte hace descubrir a Werther ha se pasando las cartas que We.rt�er le dirig;ido, de.scu­ que también el amor ha adueñado de la joven y bre la profundidad de sentimientos que el Joven tiene renace en él la esperanza. La orquesta cambia enton­ emocionada ces hacia ella y no puede más que sentirse po!, de clima, volviéndose galante v melodiosa para dar un amor tan intenso que le presenta un futuro tan di­ soporte al idilio de los dos enamorados, al final del fícil. El aria acaba con un episodio melancólico y cual se encuentran abrazados. El deber se impone ante en vida. lente, presagio del drama presente s� el ánimo de Charlotte, y se vuelve atrás de su actitud, Como contrapunto, llega entonces Sophie, desenfadada pidiendo a Werther que huya, que no la vuelva a ver de como siempre, y descubre la tensión en el rostro �u nunca más Werther se va, decidido a acabar con su hermana. Ante los intentos de consuelo, Charlotte m­ vida. La orquesta crea entonces un clima de fatalidad tenta disimular, pero la muchacha no se deja engañar a base de la sucesiva intervención tensa de diversos de y pone en evidencia que desde la marcha Werther, bloques instrumentales. canta en aquella casa pasan cosas muy raras; Charlotte Llega entonces Albert; ligeras y lentas pinceladas ins­ de la entonces uno de los episodios más significativos trumentales subrayan la tensión que descubre en el ópera, «Va, laisse couler mes larrnes», lleno de ter­ rostro de su esposa. Charlotte, naturalmente, quiere cuenta con nura y melancolía, en su tesitura grave que disimular ante su marido. Llega un mensajero que trae el del oboe de la cuerda una nota de de Werther a los es­ apoyo y grave. _ despedida dirigida Sophie pretende que Charlotte la ac<;>mpape a su .casa, posos y que pide las pistolas de Albert. El marido or­ su La a a fin de hacerle más llevadera situación. Joven dena Charlotte que se las entregue en una actitud cartas de Werther. demasiado esposa duda, contemplando las ambigua. Metal y cuerda baja señalan el a le Una vez se queda sola, suplica la divinidad que inicio del desenlace final mientras Charlotte huye sin canto preste ayuda para reponerse de la situación, en un saberlo el marido, esperando llegar a casa de Werther », antes de sea acelerado y tenso: «Ah, mon courage rri'abandonnel que demasiado tarde. �------(ID------�

ACTO IV: La tragedia se ha consumado. Charlotte des­ cubre a Werther a punto de morir. Es el momento de los perdones mutuos que ya nada pueden solucionar. Werther va mu­ riendo mientras los niños cantan la canción que aprendían al inicio de la ópera.

Un preludio que enlaza con los compases instrumenta­ les del final del tercer acto introducen el canto de Charlotte, desesperada ante la escena que contempla en casa de Werther, quien está moribundo y echado por el suelo. Los gritos de desesperación de Charlotte despiertan por unos instantes el interés de Werther, que pide perdón por todos los males que ha produ­ cido a su amada. El desesperado joven ruega a Char­ lotte que no pida ayuda y que se quede a su lado en aquellos últimos instantes. La placidez vuelve a domi­ nar la escena, traducida orquestalmente por unos apun­ tes del violoncelo y el canto melancólico de Charlotte en el que reconoce que ha amado a Werther desde el primer momento que lo vio. Buena parte de los va­ lores estéticos del verismo están presentes en esta escena: compenetración entre orquestación y canto, entre sentimientos y climas orquestales, contraste entre realidad y sentimientos de los protagonistas. No nos debe sorprender, pues, la presencia del canto de los niños que celebran las Navidades con la misma canción que intentaban aprender al principio de la ópera, y que establece un contrapunto desgarrador entre el imparable destino de Werther y la superficia­ lidad de la fiesta. El detalle trágico, muy propio del género y del momento en que la ópera apareció, queda acentuado en la alusión que Werther hace al lugar en que quiere ser y el destino les en PIANOS sepultado que espera la tumba, alusión que desgarra todavía más el corazón -- - DE INSTRUMENTS MÚSICA de Charlotte, quien nada puede hacer para evitar que Werther, finalmente, muera. liE=I MUSICAL X. A. Gran Via de les Carts Catalanes. 496 (Barrell- Viladomat) Barcelona - 15

T 254 79 02 - 254 66 40

Fiorenza Cossotto Iva Vinco

Enric Serra Vicenç Esteve .

------�jl�------�(.f::, ��.::�

. pro mUSICa

.

... ·N.�� ����;;¿;���. _; PATRONAT PRO MOSICA Patronat Pro Música de Barcelona, en reprendre les seves activitats després de la solemne commemoració del seu 25è. aniversari, ofereix al públic filharmònic una brillantis­ sima temporada de concerts, integrada per vint-i-dues au­ dicions de relleu excepcional.

PRO ARTE STRINGS QUARTET ORQUESTRA SIMFòNICA DE LA RÀDIO DE FRANKFURT (dir.: ELlAHU INBAL) ORCHESTRA SCOTTISH. CHAMBER (dir.: RALF WEIKERT) GEWANDHAUSORCHESTER LEIPZIG (dir.: KURT MASUR) ORQUESTRA DE CAMBRA FRANZ LlSZT ORQUESTRA FILHARMòNICA DE MOSCOU (dir.: DIMITRI KITAIENKO) HESPERION XX (dir.: JORDI SAVALL) Giuseppe de Tomasi ORQUESTRA DE CAMBRA NORUEGA (dir.: lONA BROWN) ENGUSH CHAMBER ORCHESTRA PRO MUSICA CHORUS ORQUESTRA SIMFòNICA DE RÀDIO BERLíN (dir.: RICARDO CHAILLY) ORQUESTRA DEL SEGLE XVIII (dir.: FRANZ BRUGGEN) SILVIA MARCOVICI, violí LLUíS CLARET, violoncel DMITRI SGOUROS, piano. DIMITRI ALEXSEEV, piano MURRAY PERAHIA, piano ., PETER ROESSL, piano MARTHA ARGERICH, piano '. JOHN GIBBONS, piano MONTSERRAT CABALLÉ, soprano AGNES BALTSA, mezzo-soprano PILAR LORENGAR, soprano. MARGARET PRICE, soprano HARALD STAMM, baix etc, etc.

GENER - JUNY 1984

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

·Venda d'abonaments: En modalitat total i parcial, fins al dia 30 de desembre de 1983.

Venda de localitats: Per a tots i cadascun dels concerts, a partir del dia 13 de gener de 1984. Horari de taquilla: D'l1 a 13 h., i de 17 a 21 h. (Dissabtes matí tancat). JULES MASSENET

Massenet va néixer a Montaud, aleshores murncipi independent, però avui incorporat a Saint-Etienne, a la regió del Loira, el 12 de maig de 1842. Fou batejat amb els noms de Jules, Emile i Frédéric, que foren ben mal triats, perquè el compositor els va detestar tots i no volgué mai que fossin indicats en la impressió de les seves partitures, emprant com a màxim la J. inicial del primer. EI, GRAN GAFÈ El petit Massenet arribava a incrementar el ja increïble rècord de la família, ja que era el fill número vint-i-tres RES'1'AURAN'1' del matrimoni format per Alexis Massenet i Eléonore Adélaïde Royer de Marancour. El pare, que posseïa CI. Avinyó, 9 Tel. 3187986 una fàbrica als afores de Saint-Etienne, hagué de tan­ car-la el 1848 i la família es traslladà a París. El petit Jules més a CARTA ESPECIAL SALIDA LICEU començà menys per aquesta època una instrucció musical força completa amb la seva mare, AUTÉNTICO AMBIENTE 1900 i veient que l'infant mostrava força aptituds, fou ins­ crit al Conservatori de París, el 1851, i començà els al ... (con interpretaciones piano ) seus estudis oficials amb força èxit. El seu de traslladar-se novament DOMINGOS CERRADO pare, però, hagué per raons de salut, i tota la família s'installà a Charnbéry, fet que apartà el jove músic del Conservatori. Això el desesperà de tal forma que al cap de dos anys acabà DISFRUTE DE UN per fugir de casa i després d'uns avatars que no han estat mai satisfactòriament explicats, sembla que obtin­ AMBIENTE DIFERENTE gué permís de la seva família per establir-se a París a BRINDANDO CON casa d'una parenta llunyana. En aquests anys es destacà especialment com a pianis­ ta, tot obtenint premis d'execució al Conservatori (primer premi de piano, 1859); en canvi, els estudis d'harmonia foren difícils, perquè les seves opinions topaven amb les del professor, François Bazin, que l'arribà a expulsar del seu curs. Acollit aleshores per un altre professor, Reber, pogué acabar els estudis i estudiar composició amb l'aleshores famosíssim Am­ broise Thomas. El 1863 guanyà el primer premi de Roma (que com- ----(t)------,..._,,""

portava una estada de franc a aquesta ciutat) amb la cantata David Rizzio. La llarga estada a Roma li obrí els ulls a un' món que el fascinà i que deixà una em­ premta decisiva en la seva formació. A Roma conegué Franz Liszt, el qual li presentà la que havia d'ésser la seva muller, després d'haver viatjat, com era preceptiu per als guanyadors del premi, per diversos països europeus. Tornat a Roma es casà (oc­ tubre de 1866) i tornà a París, on començà una etapa de bastantes dificultats, durant la qual es guanyà la vida amb classes de piano, escrivint petites cançons i fent algunes obres per a piano que aviat trobaren editor. També escriví la seva primera obra orquestral, una Suite d'orchestre, estrenada a París als concerts Pas­ deloup, el 1867. Aquest any debutà també com a com­ positor líric amb La Grand'tante, estrenada a l'Opéra­ Comique de París, ja que hi tenia dret com a guanya­ dor del Premi de Roma. L'èxit, sense ésser sorollós, fou força acceptable i l'obra es representà disset cops seguits. Finalrnent, el 1870, hom li havia acceptat una òpera en tres actes a I'Opéra de París: es titulava Méduse, però no arribà a estrenar-se a causa de la guerra fran­ co-prussiana, que dissipà tots els projectes per a la temporada d'aquell hivern. El 1872, Massenet assolí fi­ nalment un èxit decisiu amb l'òpera còmica Don César de Bazan i sobretot amb l'oratori Marie-Magdeleine, estrenat a I'Odéon el divendres sant de 1873. Ara Massenet s'havia situat en un camp que aviat res­ taria gairebé totalment a les seves mans per la mort prematura de Bizet i per l'envelliment de Gounod i del seu mestre Ambroise Thomas. Quan el 27 d'abril de 1877 estrenà Le mi de Lahore a l'Opéra de París, la seva consagració fou un fet definitiu. L'any següent obtingué la càtedra de composició al Conservatori de París, i ingressà també a l'Institut de France, on ocupà la plaça d'aquell Bazin que l'havia expulsat dels seus cursos, i que acabava de morir, amb prou temps per veure l'èxit del deixeble rebel. Els anys següents Massenet els dedicà amb preferència a lf�· ------\,,���------,

unanc l'òpera, encara que escriví també algun oratori (com La Vierge, 1880) i algunes peces instrumentals. El 1881 assolí un nou èxit sorollós amb Hérodiade, que estrenà a BrusseHes perquè I'Opéra havia posat inconvenients a l'estrena pel tema que s'hi tractava. El 1884 pujava a l'escenari de de sostenida. l'Opéra-Comique París l'obra més graciosa i inspirada de la seva ploma: más años Manon, exquisida òpera que ha recorregut el món sen­ Lieoamos dcaen cer i que ha estat, en definitiva, la causa que Massenet s'hagi mantingut en primera línia dels compositors dando 'élDo de francesas del seu temps. pecho" Després d'aquest èxit, el ritme de les grans produccions en elmundo del de Massenet segueix un curs regular: el 1885, Le Cid; Seguro, el 1889, a on , composta Vevey (Suïssa), como una se Massenet treballà sovint després del 1887; el 1892 Wer­ flota que prolonga ther, el títol més cèlebre, actualment, després de Ma­ el lloc a Wherter non; 1894, Thais, que disputa aquest nidamauc... de ben a prop; i el 1895 La Navarraise, obra en la qual indefi Massenet, que s'havia anat aproximant a l'estil directe i concís dels Con compositors italians del moment, es mos­ fuerza y confianza. trà més pròxim al naixent moviment verista. Pocs mesos abans havia compost una curiosa addenta a la seva òpera més cèlebre: Le portrait de Ma­ non, breu òpera còmica que seria curiós de sentir al­ guna vegada: ens presenta un Des Grieux vell, al qual un amic fa reviure el record de la difunta Manon pre­ sentant-li una joveneta disfressada com ella. L'obra duu temes de l'òpera gran juntament amb música original. Els títols següents de Massenet tornen recentment a aparèixer ocasionalment als teatres i en la discografia: Sapho (1897), Cendrillon (1899), Grisélidis (1901), que obtingué un èxit enorme a I'Opéra-Cornique, Le Jon­ gleur de Notre-Dame (1904), Chérubin (1905), Ariane (1906), i Don Quichotte (1910), obra trista i autumnal, reforçada per la importància del paper atorgar a la veu ,LA UNION Y EL FENIX ESPAÑOL. de baix del acabar amb protagonista, per Thérèse (1911) SU Compañía de de toda lavida. i l'òpera tràgica Roma, estrenada pocs mesos abans de Seguros la seva mort, esdevinguda a París el 14 d'agost de 1912.

ROGER ALIER ------� � !lf1(� ------(�)------,�� �,,-�-f

L'ÒPERA, GÈNERE ROMÀNTIC?

L'òpera, en el desenvolupament de la seva història, ha la illusió de perseguir l'ideal no té fronteres, i cap sa­ no va tal o no. tocat quasi bé tots els temes imaginables: els camps crifici és per d'apropar-s'hi, s'assoleixi de l'epopeia, la faula i la religió li han fornit ajuda, i Això porta en literatura a l'exaltació del sentiment. El han subministrat als llibretistes arguments i als com­ gènere operístic resulta idoni al respecte, ja que con­ positors inspiració per a tractar-los. Àdhuc, a la nostra tribueix amb les possibilitats expressives de l'instru­ època, s'hi han incorporat assumptes de la vida cor­ ment perfecte, la veu humana, de la qual es pot fer rent, en lloable intent de desmitificar una mica el típic ús sense cap mena d'intermediari mecànic, com passa posat de capa, espasa, verí i amor contrariat que hom als instruments de l'orquestra, per exemple. I a més, associa inconscientment a les representacions operís­ hi ha l'escena, la paraula, la massa coral i el reforça­ tiques. ment orquestral, que també ajuda. Sé que no totes les Si hom analitza aquesta impressió espontània, comu­ òperes són directament i exclusivament de caràcter ro­ na al melòman i a l'home del carrer, no afeccionat, màntic. Sé que hi ha un Mahagonny, un Rake's progress, s'hi troba una arrel molt clara. Hi ha, és clar, òperes un Frankenstein. Però ningú no em negarà que <

dels teatres regentats pels propis compositors. Spohr, Marschner, Lortzing i Flotow, amb unes poques obres, se salven del panorama. Així, no és tan estrany el fet que abans comentàvem, que fossin compositors no germànics els millors glos­ sadors de l'obra goethiana. Pel que pertoca a Massenet, la sensibilitat del qual havia de veure's necessàriament atreta per un tema tan afí als seus sentiments d'erò­ tic disfressat, de «voyeur» artístic -entre literari i mu­ sical- dels salons parisencs, dins d'una societat en la qual regnava com un petit dictador, el resultat fou la petita obra capdavantera que avui tornarem a escoltar al Liceu. Hem de retre homenatge també a l'habilitat dels lli­ bretistes per adaptar una història que en principi sem­ blava tan poc apta per a l'escena, amb el seu estil epis­ tolar, i per introduir-hi convencions teatrals, i més es­ pecíficament imprescindibles, entre elles el fet que no­ més Charlotte intueixi el suïcidi imminent i sobretot que corri a casa de Werther -al llibre els protagonistes no tornen a veure's mai més- tot possibilitant la lli­ cència principal: el duo final d'amor, -el text del qual és tret de Goethe, de la darrera carta de Werther a Charlotte- sense el qual no hi ha òpera en el sentit paradigmàtic que encapçala aquest comentari. És evident que, si hi ha una mostra del gènere romàn­ tic, aquesta és el Werther de Massenet. Davant d'una òpera d'aquestes característiques, la temptació de de­ clarar aquest romanticisme com a cosa essencial creix i creix. Després de tot, per què avergonyir-se'n? Per què defugir una realitat quasi evident? Més ens val subscriure la frase de Maurice Tassart en les seves no­ tes a aquest Weraler: «No ens hem de sentir ridículs, nosaltres, els que persistim a estimar Werther, bé que davant els ulls de certes persones superiors som incu­ rablement antiquats, nosaltres, éssers nostàlgics, indig­ nes de viure en una època, la nostra, a la qualla música, com tantes altres coses, segueix la moda de preferir la violència a la gentilesa».

J. GARCíA PÉREZ HISTÒRIA DE WERTHER Mentrestant Londres també incorporà aquest títol al repertori del Covent Garden amb unes representacions que començaren el juny de 1894, i que comptaven amb Aquesta òpera de Massenet, la seva setzena producció el mateix repartiment que acabava de cantar-la a Nova teatral, si comptem els seus oratoris i altres obres escè­ York, sota la ba llita de Luigi Mancinelli. Però a Lon­ dres no més o a Werther agradà gaire, i entre 1910 i 1952 no niques . menys equiparables l'òpera, s'estigué n'hi al bastants mesos abans de la seva estrena, per­ hagué cap representació. ::alaIx A Sant que no semblava desvetllar cap interès a París i havia Petersburg l'òpera fou presentada el gener de estat. pel no gens espiritual director de I'Opéra­ 1902. en un<;t :-,e�sió in:�lita, arranjada per a baríton. rebutj�da Mattia Battistini entre els Cornique, Leon Carvalho, sempre molt atent a les qües­ pogue incloure, així, papers tions econòmiques del teatre. dels seu repertorí, el d'aquest Werther modificat, que no ha estat cantat en Massenet havia compost la seva partitura sobre un text gairebé mai aquesta forma. Pel fa al Gran Teatre curosament elaborat per Edouard Blau, Paul Milliet i que del Liceu, Werther arribà a la de de el Georges Hartmann, que procurava respectar, dins del temporada primavera l'any 1899, 24 d'a­ i sense va que era possible, el text de Goethe. bril, gaire èxit, perquè se'n fer només dues Finalrnent, Massenet tingué l'oportunitat d'estrenar la representacions. Posteriorment, Werther anà reaparei­ amb una certa en seva obra a Viena, i es féu traduir el llibret a l'alemany xe?t regularitat la programació li­ (per Max Kalbeck). Les representacions de l'Òpera viene­ ceísta. Abans de la guerra havia arribat a sumar 20 xifra més aviat modesta en sa, interpretades pel Ernest van Dyck i per Marie representacions, compara­ ció amb rondava el centenar. En Renard en els papers principals, s'iniciaren el 16 de Manon, que ja aquests era més la tercera de les obres de febrer de 1892 i tingueren un gran èxit, fet que decidí el anys popular Thais, Massenet considerar habituals a la caut director de I'Opéra-Cornique de París de progra­ que podem progra­ mació liceista, en sentit mar-la per a la temporada següent. Abans, però, li ampli. de la Werther passà al davant l'Òpera de Ginebra on es representà Després guerra, aparegué per primer cop el febrer de amb Guillermo i Lidia Ibar­ Werther en francès per primer cop, el 27 de desembre 1946, Kijolner de 1892. rondo en els papers principals, i amb Lolita Torrentó L'Opéra-Cornique de París la presentà finalment el 16 com a �ofia. També ella fou qui cantà aquest paper en la versio de la 1953-54, al costat del brillant de gener de 1893, amb Marie Delna en el paper de Char­ temporada tenor català Joan Oncina i de Nora de Rosa. lotte. L'acollida de Werther a París fou grandiosa, de Dirigia en ocasió El 1962-63 forma que es convertí en un dels títols més progra­ l'orquestra aquesta Eugène Bigot. també una brillant en els mats: el10 d'octubre de 1928 l'Opéra-Cornique cele­ h� hagué parella papers prin­ Joan Grillo i André sota la de brava la representació número mil de Werther. Des­ cipals: Turp, batuta ja Jesús prés, el ritme de les representacions disminuí gradual­ Etchéverry. Menys interessant fou la de 1967-68, amb ment, encara és molt popular i es troba prop de Ana-Raquel però i Juan el 1971-72 Werther les mil cinc-centes representacions. Sa�re Cuneo, però reapare­ amb Jaume com a destacat. Chicago fou la primera ciutat americana que presentà g�e Aragall protagonista Fmalment cal esmentar també l'excellent versió Werther (29 de març de 1894), seguida immediatament que tancà la temporada 1977-78, amb Alfredo Kraus com per Nova York, on el Metropolitan House la a Werther i la de Joan Grillo com a Char­ posà en escena el 19 d'abril d'aquest mateix any, amb reaparició lotte. La darrera funció lloc el 28 de febrer de Jean de Reszke, Emma Eames (Charlotte), Henri Al­ tingué 1978 i era la 38a al Liceu. bers (Albert) i Sigrid Arnoldson (Sophie). Amb un re­ representació d'aquesta òpera semblant no és estrany que l'obra triomfés partiment ROGER ALIER en tota la línia. DISCOGRAFIA DE WERTHER

La present discografia només recull les versions com­ pletes. Els personatges, són citats en l'ordre següent: Werther, Charlotte, Sophie, Albert i, a continuació, l'or­ questra, el cors i el director.

1930 PATHE FHX 5009/11 (COLUMBIA FCX 5008/11) (reeditat per EMI 053-10746/48 el 1976) Georges Thill, , Germaine Féraldy, Emile Roque. Cor i orquestra de l'Opéra-Comique de París. Dir.: Elie Cohen.

1950 MELODYA 0127225/30 (en rus) lvan Kozlovskij, M. Maksakova. Cor i orquestra del Teatre del Bolshoi de Moscou. Dir.:

1950 URANIA ALS 507 (NIXA ULP 9233-1/3) (reeditat per VOX OPX 141/2; i en 1969 ALS 507) Charles Richard, Suzanne Juyol, Agnès Léger, Roger Bourdin. Cor i orquestra de I'Opéra-Co­ mique de París. Dir.: Georges Sebastian.

1953 CETRA LPC 1245 (reeditat en 1968 en llengua ita­ liana CETRA LPS 3245) Ferruccio Tagliavini, Pia Tassinari, Vittoria Ne­ víani, Marcelo Cortis. Cor i orquestra de la Ràdio de Torí. Dir.: Francesco Molinari-Pradelli.

1964 ADES 7.025/7 e SCAL 1/1-3 Albert Lance, Rita Gorr, Mady Mesplé, Gabriel Bacquier. Cor i orquestra de la O.RT. Francesa. Dir.: Jesús Etcheverry.

1968 HMV SLS 945-1/3 (EMI C 065-01949/51) Nicolai Gedda, Victòria dels Àngels, Mady Mes­ plé, Roger Soyer. Cor i orquestra de la O.R.T. Francesa. Dir.: Georges Prêtre.

1979 2740212 (3) DG Plácido Domingo, Elena Obraztsova, Arleen Auger, Franz Grundheber. Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia. Dir.: Riccardo Chailly.

1981 EMI 167-003.704/6 Alfredo Kraus, Tatiana Troyanos, Christiane Bar­ baux, Matteo Manuguerra. Cor i orquestra Filhar­ mònica de Londres. Dir.: Michel Plasson.

1982 PHILIPS 7654.051 (2), 6769051 (3) José Carreras, Frederica von Stade, Isobel Bu­ chanan, Thomas Allen. Orquestra de l'òpera del Covent Garden de Londres. Dir.: Colin Davis. LA PROPERA ÒPERA

Com ja és costum en aquestes festes nadalenques i de fi d'any -que desitgem ben felices als propietaris, abonats i públic en general del Gran Teatre del Liceu­ de la la propera òpera té l'atractiu especial reaparició de Montserrat Caballé en el seu paper principal.

-I,

és L'òpera escollida per a la seva reaparició Hérodiade, EN del AQUESTAHORA de Massenet, que no es representa al Liceu d'ençà corrent 1924. D'aquesta manera, el Liceu se suma al ClUXADE de revaloració actual de la música de Massenet que ha BARCELONA fet reaparèixer moltes de les òperes d'aquest autor que havien quedat semi-oblidades. ÉS I.i1)NICA -I, i': CAIXAOBERm.

a del Hérodiade tindrà com a atractiu principal, més Amb el Servei Caixa Oberta, Caixa de Barcelona seu caràcter insòlit, el d'un repartiment excepcional, no tanca les seves portes durant les 24 hores del dia. i el tenor Car­ encapçalat per Montserrat Caballé Josep Perquè vostè pugui operar amb Caixa de Barcelona en la Carmen amb a reras, que tant va plaure al públic qualsevol hora de la tarda. De la nit. O de la matinada. què s'inaugurà aquesta temporada. Aquí a prop. O a qualsevol punt de la ciutat. Servei Caixa Oberta de Caixa de Barcelona. ] a ho sap. Quan vulgui i on vulgui. Vostè mana

casa nostra» i universal s'afe­ Un altre gran artista «de geix a la �rillantor d'aquestes representac:ions: l'excep: cional banton Joan Pons, que acaba de tnomfar tambe al Liceu amb el seu inigualable Falstaii.

Atès l'interès que ha desvetllat aquesta conjunció es­ tellar, s'han programat quatre representacions d'aques­ ta òpera, perquè tots els torns puguin presenciar-la: començarà el torn B, el divendres 30 de desembre; se­ guirà el torn C, el 2 de gener, dilluns; en tercer lloc hi haurà la representació del torn A, el dimecres 4 de al torn de el gener, i la darrera funció serà per tarda, diumenge 8 de gener.

* * *

L'atractiu d'aquestes representacions queda reforçat per en secunda­ un quadre excellent de cantants els papers :J Eli \� i�' correrà a càrrec de ______ris, i per la direcció orquestral que ,1ïJd E'�l'�diainit Delacòte, Jacques CAIXA DE BARCELONA ------f� .------, ,�)

ADMINISTRADOR: Lluís Andreu DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Anthony Pappano Javier Pérez Batista Lolita Poveda

APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE PREMSA I REL. PúBLIQUES: Adelita Rocha DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CONSORCI CAP D'ABONAMENT I TAQUILLES: Josefina Carbonell GENERALITAT DE CATALUNYA CAP D'ADMINISTRACIó: Joan Antich AJUNTAMENT DE BARCELONA SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU SECRETARIA: Josep Delgado Maria Antònia Claramunt María José Garda

CAP DE MAQUINISTES: Constanci Anguera CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset

. CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor PATRONAT DEL CONSORCI CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez PERRUQUERIA: «Damaret» PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol SABATERIA: Valldeperas VICE-PRESIDENT: Excellentíssim Sr. Pasqual Maragall Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos

GERENT: Sr. Lluís Portabella PUBLICITAT I PROGRAMES: Publi-Tempo

VOCALS: NOTES IMPORTANTS: En atenció als artistes i al pú­ Honorable Sr. Max Cahner blic en general, s'exigeix l'adequada correcció en el (Generalitat de Catalunya) vestir, i es prega la màxima puntualitat; no es per­ Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) metrà l'entrada. a la sala un cop començada la re­ Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya) presentació, ni verificar enregistraments, fotografies I· a filmar- escenes de qualsevol tipus. Illma. Sra. Maria Aurèlia Capmany El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circums­ de (Ajuntament Barcelona) tàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els pro­ Jordi Vallverdú de Barcelona) (Ajuntament grames a els intèrprets anunciats en aquest pro­ Sr. Germà Vidal de IHm. (Ajuntament Barcelona) grama. Josep. M .. Bricall (Ajuntament de Barcelona) En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Re­ glament és de fumar als pas­ Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu) d'Espectacles, prohibit sadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del 1er. i el Fèlix M." Millet (Societat del G. T. del Liceu) pis vestíbul de l'eritrada. Josep M .. Coronas (Societat del G. T. del Liceu) , del T. del � Maria Vilardell (Societat G. Liceu) Accés pel carrer St. Pau, núm. 1, bis, d'ús exclu­ Mir del G. T. del v Carles (Societat Liceu) (� siu per a minusvàlids.

SECRETARI: Adrià Alvarez PORTADA: Oli de Ramon Casas (Cercle del Liceu). PRÒXIMES FUNCIONS

HÉRODIADE Massenet

Montserrat Caballé Dunja Vejzovic Josep Carreras Joan Pons Roderick Kennedey Downing Whitesell Director d'orquestra: Jacques Delacòte Director d'escena: Jacques Karpo Director del cor: Romano Gandolfi Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri Directora de Ballet-Coreògrafa: Assumpta Aguadé Decoracions: Kristin Osmundsen Vestuari: Kristin Osmundsen - Peris Hermanos

Divendres, 30 de desembre, 21 h., funció núm. 19, torn B Dilluns, 2 de gener, 21 h., funció núm. 20, torn C Dimecres, 4 de gener, 21 h., funció núm. 21, torn A Diumenge, 8 de gener, 17 h., funció núm. 22, torn T

ARIADNE AUF NAXOS R. Strauss

Montserrat Caballé Celina Lindsley Alícia Nafé Downing Whitesell Agnes Habereder Ingrid Mayr Georg Tichy Hans Christian Dieter Weller Klaus Koening Steven Kimbrough Wolf Armel Alfred Werner Ernst Dieter Suttheimer Ude Krekow Director d'orquestra: János Kulka Director d'escena: Mario Krüzer Producció: Staatsheater - Braunschweig (R.F.A.) Funció de Gala Dijous, 12 de gener, 21 h., funció núm. 23, torn B Diumenge, 15 de gener, 17 h., funció núm. 24, torn T Dimecres, 18 de gener, 21 h., funció núm. 25, torn A