Gran Teatre Del Liceu

GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1986/87

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu WERTHER

Drama líric en 4 actes Llibret d'Édouard Blau, Paul Milliet 1 Georges Hartmann (segons l'obra de J.W. Goethe) CASA Música de Jules Massenet SMllA

Buenas ideas en artículos para el hogar, la mujer y el recién nacido.

Funció de Gala Dimarts, 2 de juny, a les 21 h., funció núm. 62, torn A

. Dissabte, 6 de juny, a les 21 h., funció núm. 63, torn e EN BARCELONA DELEGACiÓN EN ZARAGOZA Dimecres, 10 de juny, a les 21 h., funció núm. 64, torn B GRAN VIA CORTS CATALANES, 640 Diumenge, 14 de juny, a les 17 h., funció núm. 65, torn T TELÉFONO 318 24 98 éJa5pe 08007 BARCELONA ZURITA, 8 TEL. (976) 23 74 54 WERTHER

Decoracions Ferruccio Villagrossi (realitzades per La Bottega Veneziana) Vestuari Pier-Luciano Cavallotti (realitzat per Arrigo - Milà)

Werther Alfredo Kraus Albert Vicenç Sardinero Le Bailli Alfonso Echeverría Schmidt Josep Ruiz Johann Jesús Castillón Brühlmann Gervasio Ventura Charlotte Renata Scotto Sophie M� Angeles Peters Kiithchen Lucila Dávila

Director d'Orquestra Alain Guingal Direcció d'Escena Giuseppe de Tomasi Violins concertinos Jaume Francesch Josep M� Alpiste Cor de nois de l'Escola Pia Balmes Mestre Director: Antoni Coll i Cruells

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

JOYEHO

M. Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Barcelana-08021 ljunto Turó Park) ® Contingut argumental

ACTE I

Ens trobem a Wetzlar, als afores de Frankfurt; l'agutzil, un vidu i pare de llarga descendència, intenta per tots els mitjans d'ensenyar a la seva fillada una cançó de Nadal amb l'ajut d'una de les seves filles, Sophie; l'arribada de dos companys de tabola canvia per uns moments el to pintoresc de l'escena; podem, així, assabentar-nos que Charlotte ha estat convidada al ball que s'està preparant i que hi serà acompanyada pel jove Werther en defecte del seu promès, que és fora, de viatge. Un cop aquests han marxat, apareix Werther, precedit d'una remor musical feta d'arpes i violoncels, que proporcionen el to adequat al personatge melangiós que se sent enamorat de Charlotte i que veu en la natura el reflex del seu propi estat d'ànim, molt sensible a tot el que l'envolta; així, per exem ple, el tracte que Charlotte té amb els seus germans és un nou motiu d'exaltació del jove Werther, que acompanya Charlotte al ball confiant de gaudir de la seva companyia. Una vegada han sortit, arriba, quan encara no era esperat, Albert, el pro mès de Charlotte, que s'entreté amb Sophie parlant del seu amor per Charlotte i de les properes noces. Ha passat el temps i Charlotte i Werther retornen del ball; novament la pinzellada musical ens situa en el marc dellirisme; Charlotte descobreix que la dedicació als germans i la seva pro pera boda és fruit de la darrera voluntat de la mare morta; Werther, plenament enamorat de Charlotte, se sent estripar per dins en assabentar-se que mai no podrà esposar l'estimada.

ACTE II

L'escena ens mostra ara un episodi aparentment intranscen dent de diumenge al migdia; els dos amics de l'agutzil seuen a la taula de la taverna mentre de l'altra banda de la plaça, de dins de l'església estant, se sent la música que acompanya la cerimònia dominical; tots els bons burgesos van fent via per tal d'arribar a temps, entre ells la parella Charlotte-Albert, ara ja maridats i amb un posat que mostra llur felicitat pri merenca. En contrast amb la placidesa de l'escena, Werther, guaitant la parella de lluny, es desespera i corseca per la inca pacitat de significar quelcom en la vida de Charlotte .

.. ® En acabar la cerimònia, Albert i Werther coincideixen; el pri mer, descobrint el caire desesperat del segon, mira d'ésser com prensiu oferint-li la més sincera amistat; Sophie, per la seva banda, convida Werther al ball, però el jove Werther no pensa en altra cosa que en l'amor de Charlotte. En efecte, quan retroba la noia, insisteix una i altra vegada a parlar-li mentre ella pretén que tots vagin a casa del pastor; Costura però Werther força tant la situació que, finalment, Charlotte acaba per mostrar-se convençudament enamorada del seu Boutique espòs; per tal de resoldre el drama de Werther, li recomana que es busqui alguna altra dona que el pugui fer feliç, cosa que no fa sinó augmentar el dolor del desesperat jove, que acaba per marxar del costat de Charlotte decidit a acabar amb la seva vida.

ACTE III

L'escena ens mostra ara l'interior de la casa de la parella Charlotte-Albert; en un clima casolà i intimista, la noia repassa les cartes que Werther li ha anat adreçant i en el seu cant se'ns mostra ambigua respecte als seus sentiments envers el tenaç enamorat, profundament emocionada pel doll d'amor que troba en les lletres. La seva germana Sophie apareix per a interrompre-la i per a aportar una nota de desimboltura i color a l'escena; tanmateix, Sophie descobreix quelcom d'estrany en el rostre de la seva germana i confessa que, d'ençà de la partida de Werther, a la casa passen coses molt sorprenents. De sobte, arriba Werther responent a una antiga invitació de la noia; ambdós es retroben en un moment emocionalment àlgid; ella, pel record de les cartes llegides fa uns instants; ell, per tot el que li recorda el mobiliari de la casa i la pròpia pre sència de Charlotte; això fa que es lliurin a un idil-li amorós que els llença l'un en braços de l'altre. Charlotte, tanmateix, sobreposant-se, demana a Werther que fugi i que no la torni a veure mai més. Werther se'n va, però arriba Albert i intueix la tensió haguda entre la seva dona i el seu amant. Per això, quan rep la nota de comiat de Werther, accedeix sense dubtes a complir la seva voluntat i lliura al missatger les pistoles que Werther li demana en el missatge. Charlotte, d'amagat d'Albert, cuita a arribar a casa de Werther abans que no suc ceeixi el que es tem. Casanova, 270 . 08021 Barcelona MARCAMOS .LA PAUTA

,- ACTEIV IB7SI I SECiUROS En un marc sonor apropiat al desenllaç del drama, Charlotte � Porque abriendo caminos arriba a casa de Werther i el troba malferit; la presència de creamos maestras en su la noia anima per uns instants el moribund, que encara té esma piezas género. de demanar perdó pel seu estrafolari comportament. Char I lotte decideix romandre en aquells darrers instants al costat de Werther i reconeix, ara ja a cor obert, el seu enamorament des del primer moment en què el va veure i la servitud de la promesa a la seva mare. A poc a poc, tot va renaixent, tant des del punt de vista musical (amb lleugeres referències a temes passats) com des del punt de vista temàtic; ara, però, ja és Porque siguiendo el ritmo de los tiempos un no evitar que, malgrat la cer sarcasme, perquè ningú pot descubrimos formas que cubren cualquier riesgo. tesa de l'amor de la parella, Werther acabi morint en braços de la seva estimada Charlotte.

I I Porque nuestras ideas sirven para asegurar los pasos de todos. (

I I

I Porque desde 1879 nuestro trabajo l es inspirar confianza y seguridad. �

a-I�R 1B7!i SECURDS Creamos seguridad.

Diagonal, 431 bis - 08036 Barcelona ([}rfgina(8a{iburger fJ1/òl!!Jat 8cfWlwf£ulèJSi/¡ueur ®

Werther: Quelcom més que Manon

El 1886, dos anys després de l'estrena de Manon, Jules Mas senet anà a Bayreuth per assistir a unes representacions del Parsifal, acompanyat per Georges Hartmann, que seria l'edi tor del seu Werther. Tots dos personatges aprofitaren l'avi nentesa per realitzar un viatge per algunes poblacions alema nyes, entre les quals figurà Wetzlar, on Goethe havia escrit Die Leiden des jungen Werthers. No fou pas fàcil per a Hart mann convèncer Massenet que abandonés el projecte de posar música a l'obra d'Henry Murger sobre la qual, anys després, Puccini basaria la seva Bohème. Malgrat que una Bohème de Massenet ens pugui semblar una possibilitat realment corpre nedora, la renúncia féu que no es repetís el cas de Manon i que fos possible per a Massenet l'oportunitat de donar vida en els escenaris operístics al Werther de Goethe. L'estrena no va poder fer-se, contra tota lògica, a París. L'Òpera Còmica havia sofert un incendi l'any 1887 i no era possible representar-la en aquell Teatre. Massenet l'oferí a Wil helm Jahn, director de l'Òpera de Viena, en la traducció a l'alemany feta per Max Kalbeck, el16 de febrer de 1892, amb Ernest van Dyck com a Werther (existeix un vell enregistra ment, del 1905, del «Pourquoi me réveiller» per aquest tenor). Marie Renard com a Charlotte, Forster com a Sophie i Franz Neidl com a Albert. La primera representació a França, des prés d'estrenar-se també a Ginebra, fou el16 de gener de 1895, a l'Òpera Còmica de París, amb Guillaume Ibas i Marie Delna. Werther suposa, probablement, el punt culminant de la pro ducció d'un músic nascut per al teatre, com fou Jules Masse net. Punt culminant i un xic aillat en la seva obra, la qual, per a un públic majoritàriament popular, potser tingui un punt més gran d'atracció en la molt difosa Manon, almenys fins fa pocs anys. Els personatges femenins inspiraren gairebé totes les òperes de Massenet (Hérodiade, Thaïs, Manan, Esclar monde, Ximena, Thérèse, etc.). Werther fou una excepció, juntament amb el Quixot creat per a Chaliapin, malgrat que la personalitat del protagonista por tenir certes concomitàn cies amb les heroïnes massenetianes. L'obra fou una excepció no sols en aquest aspecte, car els sentiments dels personatges i llur comentari musical envaeixen tota l'obra i l'entorn, l'atmosfera ambiental i les escenes de conjunt no tenen cap relleu especial. El Massenet tan donat a intentar complaure Jonqueres, 10 Barcelona. les preferències dels públics, ací prescindeix bastant d'aquesta Reserves Tel. 317 80 37 Obert tots els dies. inclusiu els diumenges lIes/ius. Cuina oberta després de la funció ' ® f inclinació, tot abocant la seva sinceritat en el drama i en la desesperació amorosa de Werther. Ací no apareix ni l'exotisme d'Hérodiade o de Thais, les escenes galants de Manon, l' espec tacularitat de Le Jongleur de Notre Dame o Esclarmonde, allò que pugui tenir d'espanyolada Don Quichotte o la grandilo qüència de Le Cid. ¿Serà per això que Werther és l'obra de Massenet que millor resisteix el pas del temps? Sense escenes espectaculars, amb un lirisme directe, amb una orquestració refinada, Werther és una obra ben sincera, que als públics actuals, més preparats musicalment que els d'anys enrera, pot, en una visió global d'ambdues obres, agradar més àdhuc que la popular Manon i, a més, els fets han vingut a demostrar que avui potser es representa més Werther que Manon i que aquesta, tot conservant els seu perfum exquisit, se'ns apareix en alguns moments un xic passada de moda. Encara que pugui semblar que Werther insisteix massa en el comentari d'uns sentiments, tot abandonant un xic les neces sitats dramàtiques d'una acció teatral, aquests sentiments són il-lustrats d'un mode tan reeixit i adient, que la partitura atreu inevitablement l'oïdor, potser més que l'espectador. Tots els personatges estan en funció d'un eix, que és Werther, i llurs sentiments no prevalen pas sobre un cert simbolisme: Sophie és l'alegria i la innocència, Albert la raó i la moderació i Char lotte és la lluita entre la responsabilitat i l'impuls. Charlotte, motiu de la passió de Werther, gira sempre al voltant del pro tagonista. Àdhuc en l'acte tercer, quan es troba sola o amb Sophie (la seva figura s'ageganta molt bellament en l'ària de les cartes, amb la ben significativa frase «Werther]. .. Qui m'aurait dit la place que dans mon coeur il occupe aujourd'hui» o, poc després, en el plany «Val laisse couler mes larrnes!»), totes les seves accions i tota l'expressió del seu estat d'ànim, són presidides amb obsessió per la figura de Werther. I finalment... Werther. Un paper «de rêve», que ofereix possi �. � bilitats immenses per a una composició total sobre l'escenari. El cantant de línia ha d'anar unit al port elegant i senyorívol i també a una aura imprescindible d'heroi (¿o d'antiheroi?) romàntic. A més, el cant ha de tenir passió, sens dubte, però GALERlAS no pot caure mai en paranys efectistes, «larmoyants» o pseudo Marcando estilo. veristes. La versió d' Alfredo Kraus, una fita en la història de la interpretació operística, il-lustra com ningú pugui fer-ho BARCELONA Puerta del Angel. Diagonal MADRID. Callao. Gaya. Arapiles. Vaguada. Serrano y PALMA DE MALLORCA • VALENCIA • ALICANTE. MURCIA. ALBACETE I Y ALBACETE II enguany, totes les facetes d'un personatge com és Werther. ZARAGOZA· OVIEDO· • • VALLADOLID· VITORIA BILBAO. BURGOS. EIBAR LAS PALMAS Des de l'idíl-lic i bucòlic «o nature, pleine de grace», al qual SANTA CRUZ DE TENERIFE. SEVILLA. CORDOBA. GRANADA. JAEN • CADIZ. BADAJOZ DON BENITO. poc després, segueix la bellísima frase «6 spectacle idéal d'amour et d'innocence», per cloure l'acte primer amb el duo amb Charlotte «II faut nous séparer». En l'acte segon comen cen els accents desesperats (e.J'aurais sur ma poitrine» o «Lors que l'enfant revient d'un voyage»). En el quadre primer del darrer acte es troba l'explosió romàntica del famosísim «Pour quoi me réveiller», al qual segueix un duo tens i apassionat. El quadre segon, consumat ja el suïcidi, ofereix a Charlotte la possibilitat de manifestar-se finalment amb tota la sinceri tat del seu cor, mentre la melangia i un lirisme punyent i molt expressiu acompanya els darrers moments de Werther. És ben sabut que, en altres temps, foren grans Werther can tants com Anselmi, Battistini, Schipa o Thill, entre d'altres, i que actualment, en el «boom» d'aquesta obra, hi ha can tants que tenen moltes de les característiques adients per a ésser magnífics intèrprets d'aquest personatge (Domingo, Carreras, Schicoff, etc.) tot i que avui continua semblant ben cert que Werther és Alfredo Kraus. Pau Nadal

Daniel Chodowiecki: 1I·lustració per a la primera edició de Werther (1774) ®

Werther, o els més purs accents musicals de Massenet

Definit per Julliet com home de carícies musicals, de cantile nes sensuals i de «petits hors-d'oeuvres ingénieusement trous sés», Jules Massenet és un dels més autèntics representants d'un cert to musical i líric típicament «fin de siècle». Tota la seva originalitat resideix en aquesta característica, i encara que no fàcil donar una sigui imatge exacta de tot el que això repre senta en la història de l'òpera, a ningú no se li escapa la subtil fascinació de les voluptuoses i elegants melodies, un xic super ficials, que caracteritzen el teatre líric francès que des de Gou nod fa camí fins arribar a Massenet. En el seu pròposit d'agradar fos com fos, Massenet resulta més seductor que progressista. Renovar-se, va importar-li menys que l'èxit de les seves fórmules líriques, repetides una i altra vegada per tal d'assegurar la continuïtat dels seus triomfs. Per això, moltes vegades, el músic, tot i les inqües tionables dots que tenia per a la composició i l'extraordinària habilitat tècnica, queda per sota del dramaturg. Massenet s'abandonà a la seva inspiració musical i no sempre aquesta posició va ser beneficiosa per a les seves òperes. Werther representa una significativa passa endavant en la pro ducció operística de Massenet, però, tot i això, és una òpera menys original que Manon. En realitat, és un retorn al roman ticisme, però cal reconèixer que els personatges de Werther són més vigorosament construïts i més rics de personalitat. També el desenvolupament harmònic i orquestral és fet amb una més acurada escriptura i sòlida. Es notable, d'altra banda, que la partitura de Werther no va poder esquivar les influències de Wagner, de la mateixa manera que no els ho fou possible a quasi cap dels compositors francesos que escrivien en l'època de creació d'aquesta obra. La grafia orquestral no està lliure del «wagnerisme francès», que va consistir en una concepció reductiva de DISFRUTE SUS EXITOS CON l'estil wagnerià; aprofundint l'anàlisi veurem que tampoc l'esperit de Verdi no és absent a la música de Werther. Aquestes dues cites -la wagneriana i la verdiana-, les tro (jl\'�\S IIIJ�J� bem especialment en l'inici del tercer acte. La concepció global de l'escena i la seva arquitectura són el record menys dissimu lat del músic italià, mentre que el teixit polifònico-cromàtic de l'orquestra no amaga la procedència de les obres del músic � alemany. Alguns musicòlegs s'han acarnissat en l'observació d'aquests detalls fins a assegurar que les aportacions estran geres a la música de Werther conserven el seu autèntic sabor

MOJA - ALT PENEDES - SPAIN (BARCELONA) Tels. (93) 8900588 - 8900878 original. Volen dir que Massenet no va molestar-se en deixar que els elements verdians i wagnerians es filtressin en la seva consciència de músic, repensant-los, sinó que va utilitzar-los en estat original. Alguns d'aquests crítics troben perfectes les escenes on el préstec estranger és present, a condició de no conèixer prèviament la música de Verdi i de Wagner. És, a ben segur, un judici massa dur, perquè a la partitura de Werther hi ha moments -com aquest esmentat comença ment del tercer acte- que són molt treballats i aprofundits, sense oblidar l'originalitat del cèlebre clar de lluna, que mal grat el seu gust una mica ensucrat deixa fluir un perfum pura ment massenetià. És just, tanmateix, remarcar l'escena en què Charlotte llegeix la carta de Werther, on la línia melòdica té una sincera força dramàtica. Llàstima que aquí el composi tor es deixés portar solament per la inspiració i no hagués escrit una orquestració més interessant. Amb tot, aquest fragment és poderós dramàticament i respon a les millors creacions de Massenet, juntament amb l'ària de Werther, «Pourquoi me réveiller au souffle du printernps», sobre versos d'Ossian, i que representa el punt culminant de la partitura, tant pel que fa a la concepció estructural com pel que afecta la coherència entre la vocalitat i l'acompanyament orquestral. En un curs progressiu de qualitats dramàtiques, hauríem tot seguit de subratllar el duo de Charlotte i Werther, que potser és la pàgina més reeixida i aprofundida de tota la producció de Massenet. L'acció de Werther, més breu que la de Manon, és situada en un ambient d'afectes familiars i de passions amoroses decidi dament «fin de siècle», malgrat els costums del segle divuit dels personatges originals de Goethe. Aquests són a l'òpera nominalment, però pertanyen a la petita burgesia del temps de Massenet. La història que, partint de la novel-la de Goethe, van compaginar Blau, Milliet i Hartmann per aillibret, amb l'amor d'aquest per Charlotte, la intuïda tolerància del seu marit, la presència dels infants en un ambient nadalenc que subratlla el candor de la passió amorosa dels protagonistes, i tots els elements de l'argument, apareixen ben lluny de Goethe SOLICITE INFORMACION SIN COMPROMISO per inserir-se en el món característic de Massenet. Els personatges secundaris en Werther ho són sense remei i, (93) 203 64 68 en realitat, el drama, el mouen les dues figures principals, portant-lo a un intimisme que algú va definir com de música de cambra. Aquesta opinió no és equivocada, perquè més d'una ària o un duo semblen una melodia de saló francès, un

SELECTA VISION S. A. CI Rosario, 9 08017 BARCELONA F.CONTRERAS Lied o una «Romance», tan de moda en l'època. Les millors ,. GARÇON, A.VALLVÉ & pàgines de la vocalitat d'aquesta òpera corresponen a Char lotte i a Werther en una mena de sensual versió de cambra SOCIEDAD INSTRUMENTAL DE de la dramatització El trist amor dels operística. protagonis AGENTES DE CAMBIO tes, tot i que és vehement i destinat a la tragèdia, no surt de y BOLSA COLEGIADOS, SA l'àmbit de la música de cambra, un clima al qual col-labora decididament la senzillesa de les melodies, el seu to afectiu, la seva línia exquisida, poètica i sentimental. Potser el senti ment hi és limitat però no es pot dubtar de la seva intensitat. El drama és concretat en una única atmosfera i en dues per sones, elements que en combinar-se amb habilitat agraden substancialment, com desitjava Massenet. Es diu que alguns amics, admiradors del compositor, van fer li notar que l'acte segon era superflu, que Sophie era un per sonatge inútil i que la cabaletta «J'aurais sur ma poitrine pressé la divine» és notablement trivial. No hi fa res que, ASSESSORAMENT, plus pot , ser, sigui cert. Eren coses necessàries a les fórmules del com positor teatral i la veritat és que tenen els més purs accents de Massenet. Joan Arnau NEGOCIACIO I GESTIÓ DE VALORS I ACfIUS FINANCERS

r< •

Barcelona Madrid Palma M. Valencia Rbla. Catalunya, 55 juan de Mena, 10 jaume III, 22 Paz, 25 13019663 12229184 1 72 1768 1 332 39 29 I Salida 4 I

1 8, 2 5 i 3 1 de J uIio I Venda anticipada de localitats, a partir del 15 de juny a les l, 8, 14, 1 5, 2 1 i 22 d'Agost taquilles de:

a) Castell de Peralada, Peralada (Girona). Fins al mateix dia del concert, de 9 a 21 h. Tel. 972/53 8125.

b) Palau de la Música Catalana, Amadeu Vives 1 08003 Barcelona. De dilluns a divendres d'lI a 13 h. i de' 17 a 20 h. �rt Només fms al dia 31 de juliol. Tel. 93/3011104. LAPRIMERA CAIXAOBERTA A CATALUNYA. Jules Massenet i Werther En l'anecdotari biogràfic de la música hi ha dos compositors cèlebres per la nombrosa família: J .S. Bach, pare de fillada que depassava la vintena i Jules Massenet, fill en 1842 d' Ale xis Massenet i Eléonore-Adelaïde Royer de Marancour, que venia a completar una nombrossísima fillada de més de vint elements. Tanmateix, però, aquest fet no ens l'hauria fet apa rèixer en el món de la música; fou la seva obra i la seva tra jectòria com a compositor i pedagog significatiu en el darrer terç del segle XIX allò que li ha donat el relleu que té als nos tres dies. França es movia en aquells anys entre corrents diver sos i, en alguns casos enfrontats. L'òpera, conreada per Bizet, Gounod, Thomas o Meyerbeer hauria quedat desemparada sense la intervenció de Massenet si el 1867 no hagués iniciat la seva tasca teatral amb La grand'tante, perquè uns havien mort i altres ho farien aviat i la no Fundada en 1844. capital parisenca podia quedar en mans de Jacques Offenbach. Per altra banda, la música instrumental estava rebent una aportació rica i variada de mans dels Saint-Saéns, César Franck i la seva escola i Vin L'ÚLTIMA. cent d'Indy, que sentarien les bases del recanvi impressionista. Per això el conreu d'aquest àmbit de la música interessà menys a Massenet.

Jules Massenet havia rebut la seva formació musical una mica desencaixada, com tants d'altres, a causa dels continus viat ges i atzars de la nombrosa parentela, però això no fou incon venient per aconseguir el Prix de Rome que donava pas a tres anys de formació a la capital italiana, premi cobejat per tots i no sempre assolit pels millors. Això no obtant, Massenet tra gué bon profit de l'estada romana perquè a més dels contac tes musicals, n'inicià un de ben diferent, el contacte amorós amb la que seria la seva esposa, presentada, qui ho havia de dir, per Franz Listz, el compositor donjoanesc més transcen dent del moment.

En tornar a casa inicia ellent camí per a fer-se un foradet en el món musical del moment. Com que la seva formació i el Entre la primera i l'última hi ha 143 seu interès estava en el teatre, Massenet es decantà anys. La primera s'inaugurà el 1844. per aquest L'última el 1986. Amb l'última tecnologia. àmbit musical, escrivint els primers projectes operístics: La Però allò sense perdre primer. du rai de Don César de El tracte humà de Caixa de Barcelona. coupe Thulé, Razón (1872), Le rai de Especialment ara. Quan els Caixers de Lahore (1877), Hérodiade (1881), que el públic liceista coneix Caixa de Barcelona són automàtics. per la seva recent Manon Le Esclar Caixa de Barcelona. Aquests 143 anys reposició, (1884), Cid, han passat amb la velocitat d'una fletxa. monde (1889), Werther (1892), Thais (1894), La. Navarraise ha anat a on Que sempre cap assenyala. Cendril/on de Notre Dame Cap amunt. (1895), (1899), Lejongleur (1904),

CAIXA DE BARCELONA ® Don Quichotte (1910), i Cléopátre (1914). Aquest repertori ope rístic ens recorda dues a tres de les grans dominants del moment: la tendència a vestir amb texts consagrats el subs trat literari de l'òpera i l'afany de girar el cap cap al migjorn, i en concret, cap a l'Espanya dels Quixot, Cid, etc. No únicament conreà aquest gènere sinó que escriví també per al ballet, Le carillon (1892), l'orquestra, el piano i, natural ment, la música religiosa representada pel Rèquiem. Fou professor de composició al Conservatoire de Paris, suc ceint Bazin fins el 1896, quan dimití per incomoditat en el cen tre. La seva, és una estètica molt francesa, la qual cosa vol dir tenaç en cercar un camí diferent i personal en el món de l'òpera quan per una banda uns seguien Wagner i altres Puc cini. Massenet és més fill de la transparència melòdica de Tho mas i Bizet que del rigor expressiu de Wagner; en la majar part dels casos la seva obra fou circumstancial i només han el pas del com Manon, Wer . suportat temps algunes òperes ther, Thais, a Don Quichotte. Werther nés una, popularitzada en molts ambients operístics pels molts moments lírics i pel contingut dramàtic de l'argu ment, pròxim a la voluntat decadent i truculenta del «feuille ton» i l'òpera verista del moment. El text de Johann Wolf gang Goethe fou arreglat per a l'òpera per Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann. Certes vicissituds impediren l'estrena a l'Opéra de Paris; Viena sentí el primer Werther el 16 de febrer de 1892, amb un text en alemany i Ernest van Dyck fent de Werther, Marie Renard, de Charlotte, Forster de Sophíe i Neidl d' Albert. Ginebra s'apressà a estrenar-la abans que París, el 27 de desembre de 1892. Poc temps des prés, el 16 de gener de 1893, arribà, finalment, a la seu de I'Opéra-Cornique. Marie Delna hi cantà el paper de Charlotte. L'èxit de l'òpera permeté que ellO d'octubre de 1928 s'hi cele brés el primer miler de representacions, amb una sessió diri gida per Roger Desormière i cantada per Ninon Vallin en el paper de Charlotte, Giuseppe Lugo, en el de Werther i Roger Bourdin, en el d' Albert. Chicago fou la primera ciutat ameri cana que presentà l'òpera, el 29 de març de 1894; al cap de poques setmanes, el19 d'abril, ho féu el Metropolitan Opera House. Hi intervingueren Jean de Reszke, Emma Eames, Sigrid Arnoldson i Henri Albers. El 1909 ha féu Geraldine Farrar i el 1947 al New York City Center la presentà la com panyia New York City Opera dirigida per Jean Morel i can tada per Winifred Heidt, Virginia Haskins, Eugene Conley i ® Norman Young. Els annals de l'òpera recorden la curiosa inter pretació haguda a Sant Peterburg el 16 de gener de 1902 on es reféu el paper de tenor convertint-lo en baríton per tal que Mattia Battistini el pogués cantar. Tot i això, aquest no fou f • un canvi més que escadusser. 1.1 . Al Teatro Reall'òpera arribà el30 de gener de 1901, poc des P, '- prés que se sentís a Barcelona i fins al 1925 s'hi donaren 9 representacions, signe inequívoc de l'escàs interès que despertà. A Barcelona, tanmateix, Werther se sentí per primera vegada el 24 d'abril de 1899. En aquells moments bufaven molt fort els vents wagnerians i puccinians que permetien aquelles bara lles entre els partidaris de La bohème i els de La Wa/kyria. Tot i això, l'obra anà fent el seu camí, més reeixit que el que realitzà a Madrid (hom ha sentit Werther en les Temporadas de Ópera de 1967, 1969 i 1977), de manera que en aquests moments al Gran Teatre del Liceu s'ha sentit un total de 41 vegades, la darrera de les quals fou el26 de desembre de 1983. Xosé Aviñoa

Descubra los mejores platos de la cocina Todo un descubrimiento A� internacional. Descubra en el Passatge Permanyer, Descubra un ambiente singular en el torre n? 2 el restaurante VIA CLARIS. centro de Barcelona.

;;; z �

§1 �

:l> � ?' � R E S T A U R A N T

Passatge Permanyer Torre 2 00009 Barcelona T. 31836 08 - 318 37 2Q

Alain Guingal (Director d'orquestra) sentacions: 1958-59 Rigoletto i Lucio de Lammermoor, 1960-61 II barbiere di Siviglia, 1964-65 Les Pêcheurs de perles, 1981-82 Lucia Començà els estudis de música amb els }977-78 Wer!her, 1i Lammermoor i La Favorita, 1983-84 Faust I La fille du regiment, 1984-85 de contrabaix Rar:neo i piano; els d'aquest darrer I 't et Juliette i L'Elisir d'amare, 1985-86 Manon, Les Contes d'Hoffmann La li d'assolir una sòlida forma permeteren traviata i 1986-87 Rigoletto i una Lucia di Lamermoor. ció pràctica i teòrica. Més tard obtingué el primer premi de direcció d'orquestra. Vinculat a de 1975 a partir l'Opera Renata Scotto (Soprano: Charlotte) d' Avinyó dirigí obres de Lehár, Offen If' bach, Johann Strauss, i tot les seves seguit Va començar a cantar durant la II Guer primeres òperes: Mireilte. Carmen, La traviata, Tosca, Werther, etc. En tem ra Mundial. A dotze anys, el seu oncle porades successives dirigí, entre d'altres, Tosca, Lucio di Lammermoor aNimes, la va portar a l'òpera a Savona, la seva Der Fliegende Hollander a Avinyó, La Vie i Lucia di Lammermoor parisienne ciutat natal, una vigília de Nadal. Fasci a Marsella, així com altres òperes a Nirnes, Santa Cruz de Tenerife, Marse nada per l' espectacle, va decidir alesho lla, Bilbao, Leece, Reims, Madrid, Parma i Las Palmas. Al nostre Gran Tea res esdevenir cantant professional. Sis tre ha dirigit La filie du régiment, Romeo et Juliette i Don Quichotte. anys, dia per dia, després d'aquella pri mera experiència, es presentava al públic com a Violetta en La traviata, de Verdi. Giuseppe de Tomasi (Director d'escena) Després de guanyar un prestigiós concurs internacional va debutar a Milà en el mateix paper. La gran soprano Mafalda Favero, que assitia a la represen Nasqué a Milà l'any 1934. Després tació, va fer-ne grans lloances en una entrevista periodística. Ha aparegut en d'haver efectuat estudis clàssics, es llicen les transmissions televisives «En directe des del Met» més SOVint que no pas cià en farmàcia. cursos al Conser Seguí altre de11977 en en la - cap cantant, d'ençà que aparegué per primer cop sèrie, vatori de Milà i es diplomà com a direc en la Mimi de La bohème. També aparegué en la prima televisiva internacio tor escènic a l' Acadèmia d' Art Dramàtic. nal del Metropolitan amb la Manan Lescaut, de Puccini, el 1980. Primerament, fou assistent de Tatiana La discografia de Renata Scotto consta de més de cent discs. Entre els més Pavlova, Enríquez i Colonello, amb qui --- destacats es pot citar el d'lI segreto di Susanna, de Wolf-Ferrari, dirigida per col·laborà en els més importants teatres John Pritchard, per a la CBS, primera incisió digital d'aquesta marca. italians. Entre d'altres ciutats, ha dirigit a Como, Bèrgam, Vicenza, San Remo, Casada amb Lorenzo Anselmi, primer violí de l'Orquestra de la Scala de Milà, Rovigo, Marsella, Màntua, Spoletto, Lecco, Munic, Paris, Baden Baden, Essen, és mare de dos fills, Laura i Filippo. Nova York, Bari, Macerata, Gènova, Treviso, Parma, Savona, Ravenna, Mar Renata Scotto havia actuat al Liceu el novembre de 1961, amb La traviata, tina Franca, Avinyó, Buenos Aires, Niça, Bregenz i Lisboa. Al nostre Gran òpera que inaugurà la temporada 1961-62. Teatre debutà al gener de 1969 amb Un ballo in maschera i des d'aleshores ha intervingut en catorze temporades, i hi ha dirigit vint-i-cinc òperes diferents.

Alfredo Kraus (Tenor: Werther)

Nascut a Las Palmas, va debutar l'any 1956 a El Caire amb Rigoletto. El mateix any cantà a Venècia La traviata i el1958 es presentà al Liceu amb Rigoletto. Aquest fou també l'any de La traviata a Lisboa amb Maria Callas i el del debut a Londres. Els èxits aconseguits a Lisboa amb I Puritani, al Covent Garden amb Lucia di Lammermoor i a la Scala amb La sonnambula, van obrir-li les portes dels més grans teatres del món. L'any 1962 debutà a Chicago amb L'Elisir d'amare i el 1965 ai Metropolitan de Nova York amb Rigoletto. Des d'ales hores ha estat universalment aclamat com a aristòcrata dels tenors i un dels pocs estilistes que hi ha actualment en actiu. Ha rebut molts guardons i darre rament ha fet nombrosos enregistraments i ha cantat Lucio a Viena, Faust a San Roméo et Juliette al i Les Contes e: Francisco, Metropolitan d'Hoffmann I a Canàries. Abans del Werther d'enguany ha fet al Liceu quaranta-vuit repre- ® Alfonso Echeverria Vicenç Sardinero (Baríton: Albert) (Baix: Le Bailli)

a Sant Sebastià. d'estu Nascut a Barcelona, estudià al Conser Nasqué Després vatori Superior Municipal de Música de diar la carrera de dret a Madrid, realitzà la capital catalana, continuant després els estudis musicals al Conservatori madri on e! extraordinari estudis de cant amb Mercè Capsir i a Ità leny, aconseguí premi de fi de carrera i Arana lia amb Vladimiro Badiali. E11964 signà el Lucrecia el 1972 i el Premio Teatro Massimo de el seu primer contracte amb el Gran Tea Palermo Inicià la seva carrera en les Tem tre de! Liceu per a interpretar papers de de la secundaris a Carmen i Rigoletto, passant poradas Ópera capital d'Espanya en i un èxit en com el de Don Gio més tard al Teatro de la Zarzuela com a primer baríton estable, durant dos i recitals, aconseguí significatiu papers vanni. Traslladat a el 1976 acabà els estudis musicals i el anys, onaconseguí èxits memorables. El1965 aconseguí e! primer gran premi Viena, aconseguí títol de mentre realitzava de a de Cambra per a veus masculines al concurs Francesc Viñas la qual cosa significà un impor Magister, papers protagonista l'Òpera de Viena. Ha alternat amb altres de molt com tant impuls a la seva carrera; així, el 1967-68 debutà al Liceu amb Lucia di aquestes tasques significatives la en l'estrena de Celos aún del aire matan de J. amb Lammermoor i el mateix any guanyà el primer premi de! Concurs de Cant participació Hidalgo text de Calderón i la estel·lar de Victòria dels Ha cantat de Busseto; això li permeté debutar a la Scala amb la soprano Renata Scotto .. participació Àngels. Ha cantat al Staatsoper de Viena, al Metropolitan Opera House i ha enregis també el paper de Simone en el Gianni Schicchi de Madrid (1987). trat nombrosos discos tant en el camp de la sarsue!a com en el de l'òpera, on destaquen L 'amico Fritz, Manon Lescaut, La bohème, Lucia di Lammer moor i La Navarraise.

M� Angeles Peters (Soprano: Sophie)

Va néixer a Sào Paulo (Brasil) de pares espanyols, estudià cant al Conservatori de València amb Emilia Muñoz i Rosa Gil a la vegada que seguia estudis de guitar ra, harmonia, composició, direcció i els estudis universitaris de filosofia i dret. Es

a la Scuola de! Teatro AlIa perfeccionà Josep Ruiz Jesús Castillón Scala i actualment segueix els estudis amb Rodolro Celleui. Debuta el 1982 a la Piccola Scala amb La serva padrona de G.B. Pergolesi. Fita important en la seva carrera han estat els guardons aconseguits (dues borses d'estudis al Concurs de Cant Francesc Viñas, a més d'un guardó a la Scala i e! primer premi al concurs Bastianini). Ha enregis trat repertori vocal valencià col·laborant en un interessant esforç d'antologit zar la música valenciana i ha cantat a Dublín, Fano, Palerm, Novara, Gine bra, Alexandria, San Remo, Savona, Pàdua, Las Palmas, Pesaro, Bolonya, Torí, Benevento, Bilbao, Madrid i al Gran Teatre del Liceu on sorprengué per la seva actuació al Falstaff verdià, Werther de Massenet, intervenint també en e! Don Giovanni darrer i aquesta temporada en La bohème i unes noves versions de Werther de Massenet.

Gervasio Ventura Luella Dávila

) 1 ® Contenido argumental

ACTO I

Nos encontramos en Wetzlar, en los alrededores de Frankfurt; el alguacil, un viudo y padre de una larga descendencia, intenta por todos los medios enseñar a sus hijos una canción de Navi dad con la ayuda de una de sus hijas, Sophie; la llegada de dos de sus compañeros de juerga cambia por unos instantes lo pintoresco de la escena; podemos de este modo enterarnos que Charlotte ha sido invitada al baile que se está preparando y que será acompañada por un joven, Werther, debido a que su prometido está de viaje. Una vez la escena queda sola, aparece Werther, precedido de un rumor musical hecho de arpas y violoncelos, que propor cionan el tono adecuado al personaje melancólico que se siente enamorado de Charlotte y que descubre en la naturaleza el reflejo de su propio estado de ánimo, muy sensible a todo lo que le rodea; así, por ejemplo, el trato que Charlotte tiene con sus hermanos es un nuevo motivo de exaltación del joven Werther que acompaña a Charlotte al baile confiando en dis frutar de su compañía. Una vez la pareja ha salido, llega, cuando todavía no era esperado, Albert, el prometido de Char lotte, que se entretiene con Sophie hablando de su amor hacia Charlotte y de la próxima boda. Ha pasado el tiempo y Charlotte y Werther vuelven del baile; una vez más la pincelada musical nos sitúa en el marco del lirismo; Charlotte descubre que la dedicación a sus hermanos y su próxima boda son fruto de la última voluntad de su difunta madre; Werther, plenamente enamorado de Charlotte, se siente hundir por dentro al saber que nunca podrá despo sar a la amada.

ACTO II

La escena nos muestra ahora un episodio aparentemente intras cendente del domingo a mediodía; los dos amigos del algual cil están sentados a la mesa de la taberna mientras del otro lado de la plaza, desde dentro del templo, el órgano va lla mando a los feligreses; todos los buenos burgueses llegan orde nadamente a la ceremonia religiosa; entre ellos, la pareja Char lotte y Albert, ahora ya desposados y con una actitud que descubre su primaveral felicidad. En contraste con la placidez ® ® y. de la escena, mirando de a la desde Werther, reojo pareja lejos, ACTO IV se desespera y corroe por dentro por la incapacidad de signi ficar algo en la vida de Charlotte. En un marco sonoro apropiado para el desenlace del drama, Al acabar la ceremonia, Albert y Werther el coinciden; pri Charlotte llega a la casa de Werther y lo encuentra malherido; mero, al descubrir la situación del intenta desesperada segundo, la presencia de la muchacha anima por unos instantes al mori ser comprensivo y le ofrece la más sincera amistad; Sophie, bundo que aún tiene fuerzas para pedir perdón por lo estra por su parte, invita a Werther al el Werther baile, pero joven falario de su comportamiento. Charlotte decide permanecer no en otra cosa en el amor de Charlotte. piensa que en aquellos últimos instantes al lado de Werther y reconoce, En efecto, cuando se encuentra a solas con insiste una ella, ahora ya a corazón abierto, su enamoramiento espontáneo y otra vez en hablarle mientras ella a la casa pretende dirigirse desde el primer momento en que vió al muchacho y la servi del tanto fuerza la situación el muchacho pastor; pero que dumbre de la promesa a su madre. Poco a poco todo renace, Charlotte acaba mostrarse por convencidamente enamorada tanto desde el punto de vista musical (con ligeras referencias de su resolver el drama de la esposo; para Werther, joven le a temas pasados) como temático; sin embargo no deja de ser recomienda el amor en otra cosa no que busque joven, que un sarcasmo puesto que nada puede evitar, a pesar de la cer hace sino aumentar el dolor de acaba Werther, que por salir teza del amor de la pareja, que Werther muera en brazos de con desesperado y el convencimiento de que sólo el suicidio su amada Charlotte. puede acabar con el dolor. ACTO III

La escena nos nuestra ahora el interior de la casa de la pareja Charlotte-Albert; en un clima casero e intimista la muchacha repasa las cartas que Werther le ha ido escribiendo y en su canto muestra la ambigüedad de su actitud hacia el joven corresponsal enamorado, cuyo amor le conmueve profunda mente. Su hermana Sophie aparece para interrumpirla y para aportar una nota de desenfado a la escena; sin embargo So phie descubre que algo extraño aparece en el rostro de su her mana y confiesa que desde la partida de Werther en la casa pasan cosas sorprendentes. De pronto, llega Werther respon diendo a una antigua invitación de la muchacha; ambos se reencuentran en un momento álgido; ella, por el recuerdo de las cartas leídas hace unos instantes; él, por todos los recuer dos que le traen los muebles, enseres y personas de la casa; ello hace que los dos se abandonen a un idilio amoroso que los arroja el uno en brazos del otro. Charlotte, sin embargo, sobreponiéndose, ruega a Werther que huya y no la vuelva a ver nunca más. Werther se va. Llega entonces Albert, el joven esposo, que intuye la tensión habida entre su esposa y su amante. Por ello, cuando recibe una nota de despedida de un mensajero de Werther, accede sin dudar a cumplir su volun tad ya entregarle las pistolas que Werther solicita en el men saje. Charlotte, a espaldas de Albert.sale hacia la casa de Wer ther para evitar lo que se está temiendo. CRUCEROS CRUCEROS 87 YBARRA Agentes Generales de- lineo e ® Werther: Algo más que Manon

En 1886, dos años después del estreno de Manan, Jules Mas senet fue a Bayreuth para asistir a unas representaciones de Parsifal, acompañado por Georges Hartmann, que seria el edi tor de Werther. Ambos personajes aprovecharon la ocasión para realizar un viaje por algunas poblaciones alemanas, entre las que figuró Wetzlar, en donde Goethe había escrito Die Lei den des jungen Werthers. No fue fácil para Hartmann con vencer a Massenet de que abandonase el proyecto de poner música a la obra de Henry Murger sobre la que, años des pués, Puccini basaría su Bohème. A pesar de que una Bohème de Massenet nos pueda parecer una posibilidad realmente inte resante, la renuncia hizo que no se repitiese el caso de Manan y que fuese posible para Massenet la oportunidad de dar vida en los escenarios operísticos al Werther de Goethe, El estreno no pudo hacerse, contra toda lógica, en París. La Ópera Cómica había sufrido un incendio el año 1887 y no era (Salida y regreso Barcelona) posible representarla en aquel teatro. Massenet la ofreció a Wilhelm Jahn, director de la de Viena, en cuyo esce Del 1 al 31 de Ópera Agosto nario tuvo lugar el estreno, con traducción del texto original TIN EUGENIO "C" al alemán hecha por Max Kalbeck, el 16 de febrero de 1892, con Ernest van Dyck como Werther (existe una antigua gra bación, de 1905, del «Porquoi me réveiller» de este tenor), Marie Renard, como Charlotte, Forster como Sophie y Franz ----- Itinerario: Neidl como Albert. La primera representación en Francia, des _------. BARCELONA pués de estrenarse también en Ginebra, fue el 16 de enero de DELGADA (Azores_l _ -----. 1895 en la Opera Cómica de París, con Guillaume Ibas y Marie P��NTREAL (Can�dál------tI Delna . ------• (Canadal QUEBEC Werther supone probablemente el punto culminante de la pro NEWyORK(U.s.A.l------lI ducción de un músico nacido para el teatro, como fue Jules __l Vírgene_s -----II (I. Massenet. Punto culminante un aislado de su _----. S� THOMAS y poco obra, .• ANTIGUA------tI que, para un público mayoritariamente popular, quizás tenga A PITRE un de en la difundida ------NTE• POI (Guadalupel----- punto mayor atracción muy Manan, lo menos unos años. ------e OWN (BARBADOSl por hasta hace cuantos Los personajes TENERIFE------II femeninos casi todas las de Massenet BRIDGE�RUZ• STA. inspiraron óperas (Héro -.------11 R . • GIBRALTA diade, Thaïs, Manon, Esclarmonde, Jimena, Thérèse, etc.) • Werther fue una excepción junto al creado para Cha ._------BARCELONA Quijote liapin, a pesar de que la personalidad del protagonista puede tener ciertas concomitancias con las heroínas massenetianas. La obra fue una excepción no sólo en este aspecto, puesto que Informes y Reservas YBARRA y CIA. los sentimientos de los personajes y su comentario musical BARCELONA Vía Layetana, 30 Tel.: 319,8100 invaden toda la obra y su entorno, la atmósfera ambiental y ...y en todas las Agencias de Viajes. las escenas de conjunto no tienen ningún relieve especial. El Massenet tan dado a intentar complacer las referencias de los públicos, aquí prescinde bastante de esta inclinación, proyec tando su sinceridad en el drama y en la desesperación amo rosa de Werther. Aquí no aparece ni el exotismo de Hérodiade Le o de Thai's, las escenas de Manan, la espectacularidad de jongleur de Notre Dame o Esclarmonde, lo que de españolada pueda tener Don Quichotte o la grandilocuencia de Le Cid. ¿Será por ello que Werther es la obra de Massenet que mejor resiste el paso del tiempo? Sin escenas espectaculares, con un lirismo directo, con una orquestación refinada, Werther es una obra muy sincera, que a los públicos actuales, más prepara dos musicalmente que los de años atrás, puede, en una visión global de ambas obras, gustar más incluso que la popular Manan y, además, los hechos han venido a demostrar que hoy aún quizás se represente más Werther que Manan y que ésta, conservando su perfume exquisito, se nos aparezca en algu nos momentos un tanto pasada de moda. Aunque pueda parecer que Werther insiste demasiado en el comentario de unos sentimientos, dejado a un lado las nece sidades dramáticas de una acción teatral, estos sentimientos son ilustrados de una forma tan acabada y adecuada, que la partitura atrae inevitablemente al oyente, quizás más que al espectador. Todos los personajes están en función de un eje, que es Werther, y sus propios sentimientos no prevalecen sobre un cierto simbolismo: Sophie es la alegría y la inocencia, entre Albert, la razón y la moderación y Charlotte es la lucha la la responsabilidad y el impulso. Charlotte, motivo de pasión de Werther, gira siempre entorno al protagonista. Incluso en el acto tercero, cuando se encuentra sola o con Sophie (su figura se agiganta muy bellamente en el aria de las cartas, con

.. dit la la muy significativa frase «Werther. qui m'aurait place que dans mon coeur il occupe aujourd'hui!», o poco después, en ellamento «Va, laisse couler mes larmes!»), todas sus accio nes y toda la expresión de su estado de ánimo son presididas por la obsesión por la figura de Werther.

y finalmente ... Werther. Un papel «de rêve», que ofrece posi bilidades inmensas para una composición total sobre el esce nario. El cantante de línea ha de ir unido al porte elegante héroe y señorial y también a una aura imprescindible de (¿o de antihéroe?) romántico; además, el canto ha de tener pasión, nunca en «lar Daniel Chodowiecki: Il-lustració per sin duda, pero no puede caer trampas efectistas, La versión de Alfredo Kraus es a la primera edició de Werther (I774) moyantes» o pseudo-veristas. un hito histórico en la historia de la interpretación verista, ilus tra como nadie puede hacerlo en la actualidad todas las face tas de un personaje como Werther. Desde el idílico y bucó lico «O nature, pleine de grace» al que poco después sigue la bellísima frase «O spectacle idéal d'amour et d'innocence», para cerrar el primer acto con el dúo con Charlotte «II faut nous séparer». En el acto segundo empiezan los acentos deses perados (e J'aurais sur ma poitrine» o «Lorsque l'enfant revient d'un voyage»). En el cuadro primero del último acto se encuentra la explosión romántica del famosísimo «Pour me réveiller» al quoi que sigue un dúo tenso y apasionado. El cuadro segundo, consumado ya el suicidio, ofrece a Char lotte la posibilidad de manifestarse finalmente con toda la sin ceridad de su corazón, mientras la nostalgia y un lirismo agre sivo acompañan los últimos momentos de Werther. Es bien sabido que en otros tiempos fueron grandes Werther cantantes como Anselmi, Battistini, Schipa o Thill, entre otros, ya que actualmente, en el «boom» de esta obra, hay cantan tes tienen que muchas de las características apropiadas para ser magníficos intérpretes de este personaje (Domingo, Carre ras, Schicoff, etc.) aunque hoy por hoy continúa pareciendo que Werther es Alfredo Kraus. P.N.

YeMffin�� JOYERO M. Pérez Cabrera. 4 Barcelana-08021 Werher o los más puros acentos musicales de Massenet obras del música alemán. Algunos musicólogos se han encar nizado en la observación de estos detalles hasta asegurar que Definido por Julliet como hombre de caricias musicales, de las aportaciones extranjeras a la música de Werther conser cantinelas sensuales y de «petits hors-d'ouvres i ingénieuse van su auténtico sabor original. Quieren decir que Massenet ment troussés», Jules Massenet es uno de los más auténticos no se molestó en dejar que los elementos verdianos y wagne rianos se en representantes de un cierto tono musical y lírico típicamente filtrasen su consciencia de músico, repensándo «fin de siècle». Toda su originalidad reside en esta caracterís los, sinó que los utilizó en estado original. Algunos de estos tica y aunque no sea fácil dar una imagen exacta de todo lo críticos consideran perfectas las escenas donde el préstamo está que esto representa en la historia de la ópera, a nadie se le extranjero presente, a condición de no conocer previa escapa la sutil fascinación de las voluptuosas y elegantes melo mente la música de Verdi y la de Wagner. días, un poco superficiales, que caracterizan el teatro lírico Es, seguramente, un juicio demasiado duro, porque en la par titura de Werther francés que desde Gounod nos conducen hasta llegar a Mas hay momentos -como éste mencionado del senet. tercer acto- que están muy trabajados y profundizados, sin olvidar la En su proposito de agradar a toda costa, Massenet resulta más originalidad del célebre claro de luna que, a pesar de su un un seductor que progresista. Renovarse le importó menos que el gusto poco dulzón, deja fluir perfume puramente massenetiano. éxito de sus fórmulas líricas, repetidas una y otra vez para ase Es justo, sin embargo, remarcar la escena en Charlotte lee la gurar la continuidad de sus triunfos. Por esto, muchas veces, que carta de Werther, donde la línea meló dica tiene una sincera fuerza el músico, con todo y los incuestionables dotes que tenía para dramática. Lástima que aquí el se llevar la composición y la extraordinaria habilidad técnica, queda compositor dejara solamente por la inspiración y no a hubiera escrito una por debajo del dramaturgo. Massenet se abandonó su ins orquestación más interesante. A pesar de este piración musical y no siempre esta posición fue beneficiosa ello, fragmento es poderoso dramáticamente y responde a las para sus obras. mejores creaciones de Massenet, juntamente con el aria Werther representa un significativo paso hacia adelante en la de Werther, «Pourquoi me réveiller au souffle du printemps», sobre versos producción operística de Massenet aunque, sin embargo, es d'Ossian, y que representa el punto culminante de la una ópera menos original que Manon. En realidad es un partitura, tanto por lo que se refiere a la concepción estructural como retorno al rornanticismo pero hay que reconocer que los per por lo que afecta la coherencia entre la voca lidad sonajes de Werther están más vigorosamente construidos y son y el acompañamiento orquestal. En un curso progresivo más ricos de personalidad. También el desarrollo armónico de cualidades dramáticas, tendríamos que hacer hincapié en el dúo de Charlotte Werther la y orquestal está hecho con una escritura más cuidadosa y y que es, quizás, página más acertada de toda la sólida. Es notable, por otro lado, que la partitura de Werther y profunda producción de Massenet. La acción de no pudo esquivar las influencias de Wagner, de la misma Werther, más breve que la de Manon, está situada en un ambiente de familiares manera que no les fue posible esquivarlas a casi ninguno de afectos y de pasiones amorosas los compositores franceses que escribían en la época de crea decididamente «fin de ciècle», a pesar de las costumbres de la ción de esta obra. La grafía orquestal no está libre de «wag época de los personajes originales de Goethe. Éstos están en la nominalmente nerismo francés», que consistió en una concepción reductiva ópera pero pertenecen a la pequeña bur de los del estilo wagneriano; profundizando en el análisis veremos guesía tiempos de Massenet. La historia que, partiendo de la novela de crearon el libreto que tampoco el espíritu de Verdi está ausente en la música de Goethe, para Blau, Milliet Werther. y Hartmann, con el amor de éste hacia Charlotte, la intuida tolerancia de su un Estas dos citas -la wagneriana y la verdiana- las encontra marido, la presencia de los niños en ambiente navideño mos especialmente en el inicio del tercer acto. La concepción que subraya el candor de la pasión amo rosa de los global de la escena y su arquitectura son el recuerdo menos protagonistas y todos los elementos del argumento, disimulado del italiano mientras que el tejido polifónico aparecen muy lejos de Goethe para insertarse en el mundo característico cromático de la orquesta no esconde la procedencia de las de Massenet. ®

Los personajes secundarios en Werther lo son sin remedio y, en realidad, el drama lo mueven las dos figuras principales, de las 4.000.000 de llevándolo a un intimismo que alguien definió como de música Algunas de cámara. Esta no es más de una abre la Visa opinión equivocada porque puertas �e Tarjeta aria a un dúo parecen una melodía de salón francés, un Lied a una «Romance», tan de moda en la época. del Banco de Bilbao. Las mejores páginas de la vocalidad de esta ópera correspon den a Charlotte y a Werther en una especie de sensual versión de cámara de la dramatización operística. El triste amor de los protagonistas, aunque vehemente y destinado a la trage dia, no sale del ámbito de la música de cámara, un clima al que colabora decididamente la sencillez de la melodía, su tono afectivo, su línea exquisita, poética y sentimental. Quizás el sentimiento está limitado pero no se puede dudar de su inten sidad. El drama se concreta en una única atmósfera y en dos personas, elementos que al combinarse con habilidad gustan sustancialmente, como deseaba Massenet. Se dice que algunos amigos, admiradores del compositor, le hicieron notar que el acto segundo era superfluo, que Sophie era un personaje inútil y que la «cabaletta»: «J'aurais sur ma poitrine pressé la plus divine» es notablemente trivial. No importa que quizás sea cierto. Eran cosas necesarias para las fórmulas del compositor teatral y la verdad es que tienen los más puros acentos de Massenet. I.A.

Viena Graben Hotel ® ® Jules Massenet y Werther Dame (1904), Don Quichotte (1910), y Cléopátre (1914). Este repertorio operístico nos recuerda dos de las grandes domi En el anecdotario de la música hay dos biográfico composi nantes del momento: la tendencia a vestir con textos consa tores cèlebres por su numerosa familia: J .S. Bach, padre de grados el sustrato literario de la ópera y el afán en volver el una prole que sobrepasaba la veintena y Jules Massenet, hijo rostro hacia mediodía, y en concreto hacía la España de los en 1842 de Alexis Massenet Eléonore-Adelaïde de y Royer Quijote, Cid, etc. Marancour, que venia a completar una numerosísima hijada No únicamente cultivó este género sino que escribió también de más de veinte elementos. Sin este hecho no embargo, lo el para ballet, Le carillon (1892), la orquestra, el piano, y, natu habría destacado en el mundo de la música; fue su obra y su ralmente, la música religiosa, representada por su Requiem. trayectoria como compositor y pedagogo significativo en el Fue profesor de composición en el Conservatoire de Paris, último tercio del siglo XIX lo que le ha dado el relieve que sucediendo a Bazin hasta que en 1896 dimitió por desavenen tiene en nuestros días. Francia se movía en aquellos años entre cias con la institución. Su estética es muy francesa lo que quiere corrientes diversas y en algunos casos enfrentadas. La ópera, decir tenaz en buscar un camino diferente y personal en el cultivada por Bizet, Gounod, Thomas o Meyerbeer, habría mundo de la ópera cuando por un lado unos seguían a Wag quedado desamparada sin la intervención de Massenet si en ner y otros a Puccini. Massenet es más hijo de la transparen 1867 no hubiese iniciado su tarea teatral con La grand'tante, cia melódica de Thomas o de Bizet que del rigor expresivo de porque unos habían muerto y otros lo harían bien pronto y Wagner; en la mayor parte de los casos su obra fue circuns la capital parisina no podía quedar en manos de Jacques tancial y sólo han soportado el paso del tiempo algunas ópe Offenbach. Por otro lado, la música instrumental estaba reci ras como Manon, Werther, Thais o Don Quichotte. biendo un rico y variado aporte de ideas de parte de Saint Werther es un buen ejemplo de ello, popularizada en muchos Saêns César Franck y su escuela y Vincent D'Indy, que sen ambientes operísticos por los abundantes momentos líricos y taríanlas bases del recambio impresionista. Por eso el cultivo por el contenido dramático del argumento, próximo a la volun de este ámbito interesó mucho menos a nuestro compositor. tad decadente y truculenta del «feuilleton» y la verista Jules Massenet había recibido su formación musical un tanto ópera del momento. El texto de Johann Wolfgang Goethe fue arre desencajada, como tantos y tantos, a causa de los conti?ll:0s glado para la ópera por Édouard Blau, Paul Milliet y Geor viajes y azares de la numerosa parentela, pero ello no fue óbice ges Hartmann. Ciertas vicisitudes impidieron el estreno de la para conseguir el Prix de Rome que daba paso a tres años de ópera en la Opéra de Paris; Viena oyó por primera vez el formación en la capital italiana, premio codiciado por muchos Werther el 16 de febrero de 1892 con un texto en alemán y y no siempre otorgado a los mejores. Sin embargo, M.ass�net Ernst van Dyck haciendo de Werther, Marie Renard, de Char supo sacar buen partido de su estancia en la capital italiana lotte, Forster de Sophie y Neidl de Albert. Ginebra se apre porque, además de los contactos musicales, inició un contacto suró a estrenarla antes que París, el 27 de diciembre de 1892. muy diferente, el amoroso, con la que sería su esposa, pre Poco después, el 16 de enero de 1893 llegó, finalmente, a la sentada, quien lo había de decir, por Franz Liszt, el donjua- sede de la Opéra-Cornique. Marie Delna cantó el de nesco compositor más trascendente del momento. papel . Charlotte. El éxito de la ópera permitió que el 10 de octubre Al volver a casa inició el lento camino para hallar su propio de 1928 se celebrase el millar de con en el mundo musical del momento. Como su for primer representaciones, lugar que una sesión dirigida por Roger Desorrnière y cantada por Ninon mación y su interés estaba en el teatro, se inclinó por este Vallin en el papel de Charlotte, Giuseppe Lugo, en el de Wert ambiente musical, escribiendo los primeros proyectos operís her y Roger Bourdin en el de Albert. Chicago fue la primera ticos: La coupe du roi de Thulé, Don César de Bazán (1872), ciudad americana que presentó la ópera, el 29 de marzo de Le roi de Lahore (1877), Hérodiade (1881), que el público 1894; al cabo de pocas semanas, el19 de abril, lo hizo el Metro liceísta conoce por su reciente reposición, Manon (1884), Le politan House de Nova York. En esta sesión intervi Esclarmonde Werther Thais La Opera Cid, (1889), (1892), (1894), nieron Jean de Reszke, Emma Eames, Arnoldson y Navarraise (1895), Cendril/on (1899), Le jongleur de Notre Sigrid Henri Albers. En 190910 hizo Geraldine Farrar y en 1947 en el New York Center la presentó la compañía New York City Winifred Opera dirigida por Jean Morel y cantada por Heidt, Virginia Haskins, Eugene Conley y Norman Young. Los anales de la ópera recuerdan la curiosa interpretación habida en San Petersburgo el 16 de enero de 1902, cuando se transformó el papel de tenor convirtiéndolo en barítono a fin que Mattia Battistini lo pudiese cantar. No fue más que un experímento ocasional. En el Teatro Realla ópera se estrenó el 30 de enero de 1901, Barcelona hasta 1925 se poco después de que se oyese en y del escaso dieron nueve representaciones, signo inequívoco Werther se interés que despertó. En Barcelona, sin embargo, En escuchó por primera vez el 24 de abril de 1899. aquellos momentos soplaban vientos encontrados entre wagnerianos y de puccinianos lo que permitía las peleas entre los partidarios la su camino La bohème y La Walkyria. Sin embargo obra hizo en Teatro del Liceo de manera que en estos momentos el Gran la última de las cua se ha representado un total de 41 veces, les fue el 26 de diciembre de 1983. X.A. ® Werther ACTE IV . � de trava!'1 ou W th le Le rideau se lêve sur Ie cabinet git er, �r � ACTE l Charlotte se precipite. crane fracassé, mais respirant .en�ore. Nous sommes à Wetzlar, devant la maison du bailli, veuf et smon avouer son amour. Elle ne peut plus rien pour lUI, �t père de famille il est en train de faire à et des sens expi- nombreuse; répéter Werther retrouve enfin la paix de l'ame pour ses six plus jeunes enfants un de Noel. Surviennent cantique rer dans ses bras. en suite deux amis du bailli, deux bons vivants, rappellant le bai auquel Charlotte, la filie ainée du bailli, est invitée. Arrive enfin Werther, qui se montre très sensible au charme rustique de la maison. Charlotte est présentée par son père au jeune hornme qui est chargé de la conduire au bal. Tous deux s'éloig nent. Albert, le fiancé de Charlotte revient à l'improviste. La mère de Charlotte, sur son lit de mort a fait jurer à sa filie de l'épouser. Une fois Charlotte et Werther reviennent du bai, la filie se cache à peine d'éprouver un tendre sentiment pour Werther, mais son devoir l'oblige à épouser Albert. Werther en reste ébloui.

ACTE II Une place de Wetzlar; d'un cóté la taverne ou s'étalent les deux amis du bailli; de l'autre, l'église ou arrivent les bonnes gens du village pour l'office divin, entre eux, Ie couple Charlotte Albert. Werther apparaït désespéré à l'idée qu'un autre est son époux. C'est Albert lui-même qui vient l'apaiser, aidé de Sophie, mais Werther, aveuglé par la passion pour Charlotte, accable celle-ci de propos ardents qu'elle accueille avec une froideur voulue. Elle lui arrache la promesse de ne pas reve nir avant Noel. Resté seul, Werther laisse entendre qu'il ne reviendra jamais du voyage auquel il est contraint.

ACTE III La veille de Noel, dans sa chambre, Charlotte relit les lett res que Werther lui a adressées, et qui la font revenir sur l'amour du jeune garçon. Le retour de Werther la surprend en plein désarroi. Tandis qu'ils évoquent ensemble des souvenirs du passé, elle s'attendrit au fur et à la mesure qu'il s'exalte. Char lotte trouve cependant Ie courage de Ie repousser et il s'enfuit. Albert entre à son tour, pleinement conscient cette fois du dan ger que court son bonheur conjugal. Un domestique apporte un billet de Werther, qui annonce son départ immédiat et demande à Albert de lui prêter ses pistolets de voyage. Albert ordonne à sa femme de remettre les armes au messager. Elle obéït, mais après son départ elle se précipite sur ses traces. VIAJES ENTORNO 1\. Werther LA GRAN I MUSIC� ACT I the terrace - We are in in the outskirts of Frankfurt. On * - Wetzlar, *(0peho* COblC[ehtOg,* /êJegt[voQeg* the Bailiff, a widower and father of a large family, is teaching his younger children a Christmas carol. Presently two and friends «bon vivants» of the bailiff arrive with the intention of luring him out to an evening at the local inn. The bailiff had taken the children inside to resume their practice when Werther arrives to call for Charlotte. It is some time before Werther, who has remained diffidendly in the background, - SALZBURGO q)[eblO is noticed by the bailiff and introduced to Charlotte. Then, as the young man waits for her to complete her arrangements before they depart (in a carriage shared with other guests), he has the opportunity to observe her calmly ordered domes tic existence. Sophie, staying at home in charge of the chil dren, is disturbed by the unexpected arrival of Albert. Fin ding that, most unusually, Charlotte is not at home, he leaves, binding Sophie to secrecy and promising to return on the morrow. Charlotte and Werther, returning from the ball, come slowly arm in arm through the garden gate. Her confession to Wert . her that Albert is the man she had promised her dying mot -u\fuevo her to marry reduces him to stunned despair; nevertheless he FL,ORENCIA qJOh� bids her to remain true to her word. As for himself, he announ ces brokenly, he «will die of it». · o i J) I f I p (: ! ?U�ª I rO I I ACT II \ Sunday afternoon; in the background the protestant church ./. where a service is about to begin; on the other side, the tavern. SPANISH ;A�� HERITAGE Among those arriving for the service are Charlotte and Albert, ,��W'\ / who have been married three months now and presenting a /. picture of perfect conjugal happiness. Werther, looking at them from a distance, is distraught at the idea that «another man is her husband». It is Albert himself who, when the ser vice is over, comes to appease him with understanding words. But for all Werther's assurances to Albert that his infatua tion for Charlotte is over and that nothing but friendship remains in his heart, it is evident, when she comes to join him, that this is far from the case. She receives his renewed . being Antonia �rcé Numancia 48 protestations of love with intentional coldness, and insists that he must not see her again at least until Christmas. 28009 Madrid 8029 Barcehna �"'¡'l Te1.431 14 66 e1.23993 95 ACT III Alone in her Charlotte, unable to dismiss Werther from her thoughts, is re-reading his letters to her. The entrance of So phie, only serves to increase her sister's melancholy, despite the comfort she then attempts to offer. Alone once more, Charlotte is taken completely by surprise when Werther sud denly appears in the doorway. A love scene develops as they recall happy moments shared together in the past and grows more passionate than ever before, so that it requires all Char lotte's resolution to collect- her senses and insist upon a final break. Werther leaves in despair. Albert immediately senses the tense atmosphere still lingering about the room, but before he can confirm his suspicions a servant arrives with a note from Werther in which he announ ces his immediate departure and asks his friend to lend him a couple of pistols. Coldy, Albert orders his wife to give them to the messenger, and she obeys; but as soon as her husband has gone into his own room, she gathers up her cloak, and driven by a hideous foreboding, hurries out to try to prevent the impending tragedy.

ACT IV The curtain rises upon Werther's study. He is lying upon the Noescuchará floor with a bullet through his head, but still breathing. There is nothing Charlotte can do for him, except acknowledge that she has always loved him. And so Werther, at peace with him at nadamejor. self last, dies in her arms while sounds of the children's carol and all the noisy gaiety of a Chistmas party are heard from afar.

740fi ... CInasencataJuña �ÇS:¡� Plaça de & CataunYa9_��I �- _Aragón314BARCE----=:::::::::� LONA Discografia de Werther

La present discografia només ofereix les versions comercials íntegres. Els personatges són esmentats en el següent ordre: Werther, Charlotte, Sophie i Albert, a continuació l'orques· tra i el director.

1930 PATHÉ FHX 5009/11 (COLUMBIA FCX 5008/11) en versió microsolc a 78 r.p.m. Tornat a enregistrar per EM! C 053-10746/48 Georges Thill, Ninon Vallin, Germaine Féraldy, Émile Roque. Cor i Orquestra del Teatre Òpera-Comique de París. Dir.: Elie Cohen.

1950 MELODIYA 012725/30 (en versió russa) Ivan Kozlovskij, M, Laksakoval, etc. Cor i Orquestra del Teatre Bolshoi de Moscou.

1953 URANIA ALS 507 (NIXA ULP 9233-1/3) VOX OPX 141/2 i ARTIA ALS 507 Charles Richard, Suzanne Juyol, Agnes Léger, Roger Bourdin. Cor i Orquestra del Teatre de l'Opéra-Comique de París. Dir.: Georges Sebastian.

CETRA LPC 1245 (versió en llengua italiana) Ferruccio Tagliavini, Pia Tassinari, Vittoria Neviani, Marcello Cortis. Cor i Orquestra de la RAI de TorÍ. Dir.: Francesco Molinari-Pradelli.

1964 ADÈS 7.025/7 e SCAL 1/1-3 Albert Lance, Rita Gorr, Mady Mesplé, Gabriel Bac quier. Cor i Orquestra de la Ràdio Televisió Francesa. Dir.: Vidosa sabe mucho de ese 1 ésus Etchéverry. mundo en donde se dan cita la sensibilidad y la intimidad, 1968 HMV SLS 945-113 (EMI C 065-01949/51) VIDOSA crea nuevas dimensiones Nicolai Gedda, Victoria de Los Ángeles, Mady Mes- �Ii��... pié, Roger Soyer. Cor i Orquestra de la Ràdio'Televisió Francesa. Dir.: Georges Prêtre.

Balmes, 341-343 - 08006 BARCELONA

DISTRIBUIDOR OFICIAL SONY ® ®

atenció als artistes i al en 1975 EMI VSM C 167-03.704/6 (3) Notes importants: En públic Alfredo Kraus, Tatiana Troyanos, Christiane Barbaux, general, s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (senyors: Matteo Manuguerra. americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no es l'entrada a la sala un la re Orquestra Filharmònica de Londres. Dir.: Michel permetrà cop començada o fil Plasson. presentació, ni verificar enregistraments, fotografies mar escenes de cap mena. Teatre si circumstàn 1981 PHILIPS 6769051 El Consorci del Gran del Liceu, les alterar les els o Josep Carreras, Federica von Stade, Isobel Buchanan, cies ho reclamen, podrà dates, programes Thomas Allen. els intèrprets anunciats en aquest programa. del Cor i Orquestra del Covent Garden de Londres. Dir.: Eh compliment d'allò que disposa l'Article 92 Regla Sir Colin Davis. ment d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler. pis i el vestíbul de 1984 DGG 413.304-4 l'entrada. Plácido Elena Obraztsova, Arleen Auger, Domingo, r.. Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu Franz Grundhaber. G\.. per a minusvàlids. Cor i Orquestra de la Ràdio de Colonia. Dir.: Riccardo Chailly. Comentaris: Joan Arnau, Xosé Aviñoa, Pau 1986 DOCUMENTS DOC 16 (37 Roger Alier, Nadal. Coordinador d'aquest programa: Xosé Tito Schipa, Gianna Pederzini, N. Corradi, L. Paci. Aviñoa. Cor i Orquestra del Teatre de l'Òpera de Roma. Dir.: Riccardo Santarelli. Programes: Publi-Tempo D'una representació a Roma, el 3 de febrer de 1964. Aquest enregistrament ha obtingut el Premi de la Crí tica Italiana. Discogràfica Portada: Musa de la Música, de Venanci F.X. Mata i Bertran Vallmitjana (Escala principal, Gran Teatre del Liceu) PRÒXIMES FUNCIONS

SAFFO G. Pacini

Montserrat Caballé, Alicia Nafé, Antonio Ordóñez, Enric Serra, etc.

Director d'Orquestra:- Manfred Ramin Director d'Escena: Renzo Giacchieri Col-laborador en la direcció escènica: Stefano Piacenti Decoracions i Vestuari: Fiorenzo Giorgi Ajudant en les decoracions i vestuari: Alberto Spiazzi Directors del Cor: Romano Gandolfi - Vittorio Sicuri

Diumenge, 21 de juny, 17 h., funció núm. 66, torn T Funció de Gala Dimecres, 24 de juny, 21 h., funció núm. 67, torn B Dissabte, 27 de juny, 21 h., funció núm. 68, torn C Dimarts, 30 de juny, 21 h., funció núm. 69, torn A

�b�f;CJrT'Ir'U' Olp. Legal B. 36.522-1986 - SAW·ABA