DOCSLIB.ORG

Contribució Al Coneixement Florístic De L'alta Ribagorça I La Vall D'aran

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Contribució Al Coneixement Florístic De L'alta Ribagorça I La Vall D'aran ButII. Inst . Cat. Hist. Nat., 57 ( Sec. Bet., 7): 79-85. 1989 CONTRIBUCIO AL CONEIXEMENT FLORISTIC DE L'ALTA RIBAGORCA I LA VALL D'ARAN Enric Ballesteros "" Rebut: novembre de 1986 SUMMARY A contribution to the floristic knowledge of Alta Ribagorca and Vail d 'Aran regions (Central Pyrenees , Catalonia) Some records of vascular flora from the Alta Ribagorca and the Vall d'Aran regions are commented, with indications about their habitat. Draba fladnizensis Wulf. in Jacq., a species with arctic-alpine distribution, known from French Pyrenees, is reported for the first time from Spain. The record of Saxifraga retusa Gouan in the Besiberri's mountains is the western most limit of this species distribution area. MOTS CLAD: Flora, Alta Ribagorca, Vall d'Aran KEY WORDS: Flora, Catalan Countries En aquesta nota horn Bona a coneixer NUET, 1984; CANALIS et al., 1984; Rollo, algunes do les espccies mes intcressants 1985). Finalment, tambc han estat consul- recol•lectades darrerament a ]'Alta Riba- tades la flora de CADEVALL (1913-1937) i el gorca i a ]a Vall d'Aran. La seleccio de les primer volum de ]a Flora dels Paisos Cata- espccies citades s'ha realitzat tenint en lans (BOLOS & VIGO, 1984). Per a la no- compte el seu interes i la seva raresa en menclatura hom ha seguit basicament Flo- el territori aranes o en d'altres contrades ra Europaea (TuTIN et al., 1964-1980). ben estudiades de ]'Alta Ribagorca. Per a Cada citacio va acompanyada per ]a lo- fer aquesta seleccio han estat consultades calitat on s'ha recollectat la planta, in- les Mores ja existents de la Vall d'Aran cloent-hi el quadrat del reticle UTM de (COSrE & SouLII , 1913; COSTE, 1922; Lt.E- 10 km do costat (zona 31T), 1'ambicnt o NAS, 1912) i de la Vall de Boi (FONT I QUER, comunitats en que es troba ]'espccie i, si 1947; NINOT, 1984; CARRILLO, 1984). Hom es considera necessari, algun comentari ha utilitzat tambc treballs de caire fitoso- sobre ]a distribucio del taxon en gi.iestio. ciologic (Boi.Os, 1957; Nl GR1: & GESLOT, Els plecs d'herbari corresponents a les ci- 1976; GRCBER, 1978; BALLI:STEROS et al., tacions han estat dipositats a ]'herbari de 1983) que contenien dades d'interes per a l'Institut Botanic de Barcelona (BC). ]a flora aranesa i, obviament, treballs de En total hi ha 11 novetats per a ]a flora tipus floristic que tracten parcialment o aranesa i 3 novetats per a la flora de 1'AI- totalmcnt de la Ilora d'aquesta regio (MAR- ta Ribagorca. D'especial interes es la tro- G:V.tiE MIR, 1981; CARRILLO & NINOT, 1981; balla de Draba fladnizetisis Wulf. in Jacq., * Centre d'Estudis Avancats. CSIC. Cami de Sta. Barbara, s/n. 17300 Blanes (Girona). 79 que Cs considerada novctat per a la flora ciZouietunt sedoidis. Novetat per a la flora cspanvula. aranesa. Agrostis alpina Scop. Arenaria ciliata L . ssp. moehringioides Tuc de Molieres (CH12), 3.005 m; cap (J. Murr.) Br. B1. de Toro (CH12), 2.950 m; Besiberri Nord Tossal Fontana de Vielha (CH12), 2.500 (CH21), 3.010 m; coil dels estanys Gelats metres; serra de Font Freda (CH12), 2.550 (CH21), 2.900 m; estany Redo (CH12), en- metres; tuc de Sarraera (CH12), 2.630 m; tre 2.270 i 2.500 m; pic Russell (CH02), en- Forcanada (CH12), 2.550 m; vall de Besi- Ire 2.900 i 3.120 m. berris (CH21), 2.200 m; estany Negre de Rclativamcnt frequent a lcs carenes i Boi (CH21), 2.200 m; tuc do Colomers als floes esventats, sobre substrat silicic (CH31), 2.700 m. (Saxifrago-Mimiartietuon sedoidis, Gentia- Comuna en tot tipus de prats alpins, no-Caricetum curvulae, Cetrario-Loiseleu- tant sobre substrat calcari (Prirnulion, Eh°- rietum procumbentis) on conviu amb nion), com granitic (Festucion airoidis). Agrostis rupestris o el desplaca total- Tambd ha estat observada a les congeste- ment. Novetat per a la flora aranesa. res (Salicion herbaceae). Alchemilla catalaunica Rothm. Campanula cochlearifolia Lam. Estanv Redo (CH12), 2.240 m i 2.450 m. Tossal Fontana de Vielha (CH12), 2.400 Propia de Ics escletxes de les roques metres; tuc de Montenero (CHI2), 2.540 m; granitiques. Ocasionalment en comunitats Forcanada (CH12), 2.600 m; vall del riu clcl Salicion herbaceae. Nere (CH12), 1.850 nm; pic de la Gerbosa (CH12), 2.800 m. Androsace ciliata DC. in Lamk & DC. A les roques dels estatges subalpi i alpi Cap de Toro (CH12), 2.950 m; serra do (Saxifrago-Valerianetum globularifoliae) i la Gerbosa (CH12), 2.800 m; coil del Fei- als indrets tarterosos (Thlaspietea rotun- xant (CH12), 2.600 m; bretxa Peitia (CH21), difolii), scrnpre sobre calcaries. 2.720 m; Besiberris (CH21), entre 2.870 i 3.000 m; pic Russell (CH02), entre 3.000 i Carex capillaris L. ssp. capillaris 3.205 in; Vallibierna (CHO1), entre 2.900 i Estanys d'Anglos (CH11), 2.280 in. 3.060 m. A les comunitats quionofiles amb Salix Apareix, acompanyada per Ranunculus herbacea. glacialis, a les tarteres d'origen morrenic, als repeus de cingle amb geleres perma- Carex curta Good. nents al seu dessota (Androsacion alpinae) Estany de Toro (CH12), 2.065 m; vall de i a les crestes situades per sobre dels Tredos (CH32), 1.850 m; estany Bassiver 3.000 m (massis de la Maladeta). Citada de de Dalt (CH32), 2.310 m. l'Alta Ribagorca per CANALiS et al. (1984). A les vores dels estanyols i rierols de A la Vall d'Aran ja era coneguda de la muntanya, dins del Caricetum nigrae i del coma de Gireta (LLENAS, 1912) i de la vall Caricetum rostrato-vesicariae. COSTE & del riu Nere (COSTE & SOULIE, 1913). SouLIE (1913) i COSTE (1922) la indiqucn de la vall de Tredos i del port de la Pica- Antirrhinum sempervirens Lapeyr. da, respectivament, mentre que GR(BFR Vall de Salenqucs (CH11), 1.750 in. (1978) l'ha observada a I'estany Cloto. A Recollectada en unes roques calcinals Catalunya, fora de la Vall d'Aran, cs cone- orientadcs al sud. Rarissima. guda de 1'Alta Ribagorca (CARRILLO & Ni- NOT, 1981) i de Sant Joan de I'Erm (C1RRE- Aquilegia pyrenaica DC. in Lamk. & DC. RAS, 1981). Coll de la Forcanada (CH12), 2.430 m. Rarissima, en una tartera calcinal amb Carex ornithopoda Willd. ssp. Saxif raga practerulissa. ornithopodioides (Hausm.) Nyman Forcanada (CH12), 2.550 m. Arenaria biflora L. En el Carici-Salicetum retusae. Indicat Besiberri Nord (CH21 i CH22), entre a la Vall d'Aran nomes per GRUBER (1978), 2.550 1 2.900 m. de Fita Baqueira i d'Argulls (CH32). Apareix regularment a 1'Omalotheco-Mu- 80 Chaenorrhinum origanifolium (L.) Fourr. lent revisio del genere Draba a Europa, ssp. origanifolium ScttuLTZ (1927) indica D. fladnizensis als Sobrc l'estany do Toro (CH12), 2.100 m. Pirineus Centrals francesos (Camplong, Pic Rarissima; recol•lectada als relleixos du- Long), recollint antigues citacions de Bor- nes roques calcnals amb Dryas octopetala, dere. CHOUARD (1949) la cita de diverses Salix reticulata, Arenaria grandiflora, A. localitats de la regio de Neuvielha i pre- purpurasceirs i Geranium cinereuin, vers cisa la seva ecologia; segons aquest au- cl coll de la Forcanada. tor D. fladnizensis viu a les crestes rocoses amb Saxifraga iratiana (Saxifragetum ira- Draba carinthiaca Hoppe var. carinthiaca tianaL), que segons QUEZEL (1956) i NEGRE Tuc de Molieres (CH12), 3.005 m; cap de (1968) es la comunitat rupfcola propia de Toro (CH12), 2.950 m; pic Feixant (CH12), la part superior de 1'estatge alpi i de 1'es- 2.950 m; tuc de Montenero (CH12), 2.575 tatge subnival dels Pirineus Centrals (2.700- metres; Besiberri Nord (CH21), 2.920 m; 3.120 m). Tot i aixf, D. fladnizensis ha d'es- Besiberri Sud (CH21), 3.025 m. scr una especie rara, ja que no es indica- Viu en cl Saxifrago-Minuartietttm sedoi da per cap d'aquests dos autors. Darrera- dis i a les escletxes de les roques graniti- ment WALTERS (1964) inclou els Pirineus ques de Ies parts culminals. Novetat per en 1'area de distribucio d'aquesta especie, a 1'Alta Ribagorca. COSTE & SOULIE (1913) pero no la indica a Espanya. Finalment, la inciquen com a rarissima de diverses GRUBER (1978) inclou D. fladnizensis en un localitats araneses. inventari del Saxifragetum mixtae efectuat a] vessant frances del Mont Roig (en la Draba carinthiaca Hoppe var. glabrata divisoria Arieja-Pallars). Malgrat la relati- (Koch) Sauter va abundancia de citacions de D. fladni- Besiberri Nord (CH21), 3.010 m; Besi- zensis als Pirineus, les indicacions a les berri Sud (CH21), 3.025 m. provincies de Lleida i Osca corresponen, Recollida a la part culminal dels Besi- segons la bibliografia consultada, a les pri- berris, a la divisoria de les va11s de la No- meres en territori espanyol. guera de Tort i la Noguera Ribagorcana. Rarissirna. Tc la mateixa ecologia que la Equisetum fluviatile L. varictat tipica. Vail do Tredos (CH32), 1.820 m. Abundant al riu d'Aiguamotx, on cons- Draba fladnizensis Wulfen in Jacq. titueix un poblament monospecific o es Tuc de Molieres (CH12), 3.000 m; Besi- barreja amb Carex rostrata. A Catalunya berri Sud (CH21), 2.925 m; Comaloforno aquesta especie era citada unicament per (CH21), 3.030 in; pic Russell (CH02), 3.185 LLENAS (1912) de Les. metres. Aparcix, rarissima, en el Saxifragetum Equisetum palustre L. iralianae de les parts culminals. Tambe Estany do Montcassau (CH22), 2.200 m; en tarteres do l'Androsacion alpinae i en vall de Tredos (CH32), 1.850 m; vall de cl Saxifrago-Minuartietum sedoidis. Draba Ruda (CH32), 1.750 m. fladnizensis cs una especie de distribucio Frequent a les torberes i mulleres (Cari- artico-alpina que arriba als Pirineus.
Load more

Recommended publications
  • La Arista De Losm
    Septiembre-octubre de 2016 ı Nº 52 (IV Época) EN ESTE NÚMERO SE INCLUYE: I. ACTIVIDADES DE COMITÉS 1.01. Calendario programado para septiembre-octubre de 2016 1.02. Últimas actividades del Club, desde Internet 1.03. Novedades en nuestra Biblioteca II. NOTICIAS DEL CLUB 2.01. Notas socioculturales 2.02. Una reseña de la Guía de Montes de Huesca 2.03. Cyberagenda montaraz 2.04. La entrevista del domingo: Carlos Pauner 2.05. Necrológica: Ramón Marín Gaspar 2.06. Anexo del BD52 III. SECCIONES CULTURALES 3.01. Travesía de Guara: puerto del Serrablo-Alquézar 3.02. La peregrinación alpina del Gran San Bernardo 3.03. Nuestros autores y sus libros: Margalide Le Bondidier 3.04. Un texto para el cierre: Louis Le Bondidier y el pico Maldito I. ACTIVIDADES DE COMITÉS 1.01. Calendario programado para septiembre-octubre de 2016 4 de septiembre: encuentro nacional de barrancos (Barrancos). 10 de septiembre: Gran Eriste (Alta Montaña). 11 de septiembre: Villanueva de Gállego (Mañanas del Domingo con Mochila). 11 de septiembre: GR11, Canfranc-Lizara (Media Montaña). 18 de septiembre: Cuculo-San Juan de la Peña, conjuntamente con China- Chana (Montañismo en Familia). 18 de septiembre: El Sobrepuerto (Senderismo). 25 de septiembre: Jasa-pico Mesola (2.177 m)-Lizara (Media Montaña). 2 de octubre: barranco del Cristo en Remolinos (Mañanas del Domingo con Mochila). 2 de octubre: ibón de Batisielles (Montañismo). 9 de octubre: pico Turbón, 2.492 m (Montañismo). 12 de octubre: Ofrenda de Flores y aperitivo en el Club (Actividades Sociales). 16 de octubre: estrechos del río Piedra (Senderismo). 20 de octubre: Competición de Escalada Pepe Garcés (Escalada).
    [Show full text]
  • 3. Cueva De Chaves .87 3.1
    NICCOLÒ MAZZUCCO The Human Occupation of the Southern Central Pyrenees in the Sixth-Third Millennia cal BC: a Traceological Analysis of Flaked Stone Assemblages TESIS DOCTORAL DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA FACULTAT DE LETRES L Director: Dr. Ignacio Clemente-Conte Co-Director: Dr. Juan Francisco Gibaja Bao Tutor: Dra. Maria Saña Seguí Universitat Autònoma de Barcelona 2014 This work has been founded by the JAE-Predoc scholarship program (year 2010-2014) of the Spanish National Research Council (CSIC), realized at the Milà i Fontanals Institution of Barcelona (IMF). This research has been carried out as part of the research group “Archaeology of the Social Dynamics” (Grup d'Arqueologia de les dinàmiques socials) of the Department of Archaeology and Anthropology of the IMF. Moreover, the author is also member of the Consolidated Research Group by the Government of Catalonia “Archaeology of the social resources and territory management” (Arqueologia de la gestió dels recursos socials i territori - AGREST 2014-2016 - UAB-CSIC) and of the research group “High-mountain Archaeology” (Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya - GAAM). 2 Todos los trabajos de arqueología, de una forma u otra, se podrían considerar trabajos de equipo. Esta tesis es el resultado del esfuerzo y de la participación de muchas personas que han ido aconsejándome y ayudándome a lo largo de su desarrollo. Antes de todo, quiero dar las gracias a mis directores, Ignacio Clemente Conte y Juan Francisco Gibaja Bao, por la confianza recibida y, sobre todo, por haberme dado la posibilidad de vivir esta experiencia. Asimismo, quiero extender mis agradecimientos a todos los compañeros del Departamento de Arqueología y Antropología, así como a todo el personal de la Milà i Fontanals.
    [Show full text]
  • Guia De Serveis Guía De Servicios
    GUIA DE SERVEIS GUÍA DE SERVICIOS Val d’Aran Montardo 2.833 m France Vielha E. des Monges Pallars Sobirà Túnel de Vielha E. des Mangades Besiberri Nord 3.015 m E. de Tumeneia E. de Travessani Refugi Ventosa i Calvell Besiberri Sud 3.023 m E. Gran E. Negre Comaloforno 3.029 m E. de Colieto Embassament Gran Tuc de Colomers 2.933 m Refugi Embassament de Cavallers Punta Alta de E. de Ratera Estanys Gelats d’Amitges Espot de Baserca Comalesbienes E. del Bergús E. de Sant Maurici E. de Contraix E. Redó Embassament de Llauset E. Roi E. Gémena E. Llong Refugi E. de Comalesbienes L-230 Portarró d’Espot Ernest Mallafré Llubriqueto Refugi d’Estany Llong Caldes de Boí St. Nicolau Els Encantats 2.748 m Aneto L-500 E. Negre Aigüestortes E. de Llebreta E. de Dellui Refugi a n a Josep M. Blanc ç r Senet o Parc Nacional d’Aigüestortes g a b i Boí i Estany de Sant Maurici R a Erill la Vall r Taüll e u g St. Salvador Aragón o Pla de l’Ermita N Barruera u i E. del Pessó R St. Quirc de Taüll Cardet Carretera Durro Pont de Saraís Les Cabanasses Pista forestal Estació d’esquí Camí / Camino Boí-Taüll St. Quirc de Durro Centre del Romànic de la Vall de Boí Vilaller Cóll Saraís Centro del Románico de la Vall de Boí r o T Església Patrimoni Mundial E. de Durro e Iglesia Patrimonio Mundial d ra e Ermita Patrimoni Mundial Benasque Llesp gu Iran o Ermita Patrimonio Mundial Graus L-260 N iu R Ermita L-500 Alta Ribagorça Bonansa Castelló Irgo Refugi / Refugio de Tor Casa del Parc Nacional Igüerri Casa del Parque Nacional Gotarta Oficina de Turisme de la Vall de Boí Oficina de Turismo de la Vall de Boí EL PONT Malpàs Pallars Jussà Informació / Información DE SUERT Aparcament / Aparcamiento Taxi Població / Población Vista panoràmica / Vista panorámica L-230 Balneari / Balneario Pic / Pico L-260 Pista d’esquí / Pista de esquí Embassament d’Escales La Pobla de Segur Lleida Barcelona TOLOSA NARBONA SAN SEBASTIÁN BILBAO PERPINYÀ PAMPLONA Vall de Boí LOGROÑO HUESCA GIRONA LLEIDA ZARAGOZA BARCELONA TARRAGONA Passeig de Sant Feliu, 43 25527 Barruera #valldeboi Tel.
    [Show full text]
  • Tendencias DOMINGO, 29 JULIO 2012
    28 LA VANGUARDIA Tendencias DOMINGO, 29 JULIO 2012 Nueva serie. Esta es mi cima La mayoría de los tresmiles se ubica Los Pirineos poseen más de 120 picos en la partecentral de la cadena pirenaica, distribuidos alolargo de principales ydecenas de secundarios un eje de unos 140kmdelongitud que superan los 3.000 metros SanJuan de Luz Mar LOS25PICOS MÁS ALTOSDELOS PIRINEOS Cantábrico Lourdes Fuentesdelos datos de altitud AAQQUUITITAANIANIA Bagnères- SanSebastián de-Bigorre IGN. InstitutoGeográfico Nacional de España Vignemale (o Pique Longue) Sitar. Servicio de Información 3.299,1 m Territorial de Aragón PicoClot de ICC. Institut Cartogràfic la Hount de Catalunya 3.290,8 m Estudios de Juan Buyse, autor de ‘Los tresmiles del Pirineo’ NNAAVVAARRRARA Picos que integranlaserie ‘Esta es mi cima’ de ‘La Vanguardia’ Monte Pamplona Perdido 3.347,5 m ALTITUD LOSPIRINEOS Cilindro 3.500 m QUÉ SE CONSIDERAUN3.000 Se extienden alo Además del pico Jaca del Marboré 3.000 m largo de 415 km principal, aquel que 3.324,7 m 2.500 m desde el mar constituyeelpunto 2.000 m Mediterráneo culminante de una ... haycimas ... según Juan Soum de AARARAGGÓNÓN Ramond 1.500 m (cabo de Creus) montaña... secundarias... Buyse, son al este, hasta el aquellas que a 3.257,7 m 1.000 m eGuar mar Cantábrico tengan una Sierrad 750 m (golfodeVizcaya) prominencia 500 m al oeste En su partecentral mínima de 250 m tienen una anchura 10 metros 100 m de unos 150 km 0 Explosión de tresmiles Debate sobre el número de picos de más de 3.000 metros de los Pirineos: nuevas mediciones confirman 212 incluyendo cimas secundarias ROSA M.
    [Show full text]
  • Memoria Asociada Al Mapa De La Hoja
    PORT. ESTERRI 309 x 210 mm_PORT. ESTERRI 309 x 210 mm 18/05/16 19:16 Página 1 Instituto Geológico 181 y Minero de España 33-9 MAPA GEOLÓGICO DE ESPAÑA Escala 1 : 50.000 Segunda serie - Primera edición 148 149 150 VIELHA ISIL NOARRE 32-8 33-8 34-8 180 182 BENASQUE RIVERA DE CARDÓS 32-9 34-9 213 214 215 EL PONT DE SUERT SORT LA SEU (BISAURRI) D’URGELL 32-10 33-10 34-10 ISBN: 978-84-9138-002-3 ESTERRI D’ÀNEU MAPA GEOLÓGICO DE ESPAÑA Escala 1:50.000 SE INCLUYE MAPA GEOMORFOLÓGICO A LA MISMA ESCALA ESTERRI D’ÀNEU Ninguna parte de este libro y mapa puede ser reproducida o transmitida en cualquier forma o por cualquier medio, electrónico o mecánico, incluido fotocopias, grabación o por cualquier sistema de almacenar información sin el previo permiso escrito del autor y editor. © Instituto Geológico y Minero de España Reservados todos los derechos de acuerdo a la ley Ríos Rosas, 23. 28003 Madrid www.igme.es NIPO: 728-16-009-3 ISBN: 978-84-9138-002-3 Depósito legal: M-10.429-2016 Fotocomposición: P. Peñas Impresión: Gráficas Muriel, S.A. El Mapa Geológico y Memoria explicativa de la Hoja (Esterri d’Àneu-181), han sido realizados por el Área de Geología del IGME, con la colaboración de otros investigadores, habiendo intervenido en su realización los siguientes autores: Mapa y Cortes Geológicos – L.M. Martín Parra (IGME). – F. Bellido (IGME). – L.R. Rodríguez Fernández (IGME). – A. Suárez Rodríguez (IGME). – G. Zamora (IGME). Colaborador – A.
    [Show full text]
  • Besiberri Nord
    3000 Ascensions Cims de alta Rutes de muntanya, senderisme i excursions 3000m. muntanya Català Besiberri Nord (3.014m) des de Cavallers per riu Malo Ascensió al cim més espectacular del massís de Besiberri des de la Vall de Boí Caldes de Boí, Vall de Boí, Alta Ribagorça, Lleida Dificultat Alta (PD+) Temps total efectiu 2:40h | 6:10h Desnivell acumulat +800m | +514m/-1.314m Distància total 13 km Punt de sortida / arribada Presa de Cavallers Població més propera Caldes de Boí (Alta Ribagorça) www.rutespirineus.cat | [email protected] © 2013 RUTES PIRINEUS. Tots els drets reservats. RUTESPIRINEUS 5 4 3 1 2 EDITORIAL ALPINA. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. 1:25.000. itinerari pic realitzat sentit de la ruta inici / final INTRODUCCIÓ Us proposem un recorregut de dos dies per pujar per l’itinerari més directe i ràpid fins al cim del Besiberri Nord. El primer dia pugem des de l’embassament de Cavallers fins a l’estany de Malavesina, on dormim fent bivac. L’endemà pugem des d’aquest estany fins al cim del Besiberri Nord, superant els diversos passos de grimpada. El Besiberri Nord és el cim més atractiu i agrest de tot el massís de Besiberri. Aquesta muntanya té una silueta piramidal molt característica que és fàcil de reconèixer des de diferents punts de la serralada. A Besiberri Nord (3.014m) des de Cavallers per riu Malo 2 © 2013 RUTES PIRINEUS. Tots els drets reservats RUTESPIRINEUS la carena de Besiberris trobem altres reconeguts 3.000s com el pic Simó (3.002m), el pic Jolís (3.003m), el Bessiberri Sud (3.030m) i el Comaloforno (3.033m), sent aquest últim el punt culminant de tot el massís.
    [Show full text]
  • Revista Del Parc Nacional D'aigüestortes I Estany De Sant Maurici
    35el portarró revista del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici 2015 parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici el portarró Nigritella nigra. Es una de les petites orquídies, de color vermellòs tirant a negre, que viu al Parc / Alberto de Pablo el portarró · revista del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici · 3 Sumari 5 Presentació 6 Les veus del territori 12 El Portal 13 Els valors dels beneficis intangibles del Parc i una proposta per desenvolupar-los Josep Maria Mallarach 15 Un Parc de pel·lícula 16 La nit del caçador Oriol Beltran i Ismael Vaccaro 18 A l’est de l’Edèn Empar Carrillo i Josep Maria Ninot 20 Terra de faraons Ermengol Gassiot, David Garcia, David Rodríguez, Ignacio Clemente, Laura Obea, Manuel Quesada i Niccolò Mazzucco 22 Rebel sense causa Pere Esteban i Aleix Serra 24 El món del silenci Jaume Comas 26 La dama i el rodamón Marc Ventura, Teresa Buchaca, Alexandre Miró, Ibor Sabás, Esperança Gacia, Mariangels Puig, Enric Ballesteros, Empar Carrillo, Josep Maria Ninot i Aaron Pérez 28 Ocells de cristall Antoni Margalida 30 Allò que el vent s’endugué Josep-Anton Morguí 32 Psicosi Antoni Plans 34 Senders de glòria Arcadi Castilló, Carlos Guardia i Agustí Andrés 36 L’Aixovar 36 Sé què amaguen les tarteres del Muntanyó Marc Quintana 38 A la recerca del Shangri-la amb la llanterna de Diògenes Ferran Rella 39 Els habitants del Parc Núria Garcia Quera 40 Cròniques naturalistes Carme Jurado i Emili Casals 42 Ser o no ser guia interpretador Txell Centeno 44 Mossèn Anton Navarro, el poeta de la natura Joan Ramon Piqué 46 Elogi de la formiga Quim Moreno 48 Pioners en Parc Nacionau.
    [Show full text]
  • Caldes De Boí Boí Erill La Vall Barruera Durro Cardet
    Val d’Aran Montardo 2.833 m France Vielha E. des Monges Pallars Sobirà Túnel de Vielha E. des Mangades Besiberri Nord 3.015 m E. de Tumeneia E. de Travessani Refugi Ventosa i Calvell Besiberri Sud 3.023 m E. Gran E. Negre Comaloforno 3.029 m E. de Colieto Embassament Gran Tuc de Colomers 2.933 m Refugi Embassament de Cavallers Punta Alta de E. de Ratera Estanys Gelats d’Amitges Espot de Baserca Comalesbienes E. del Bergús E. de Sant Maurici E. de Contraix E. Redó Embassament de Llauset E. Roi E. Gémena E. Llong Refugi E. de Comalesbienes L-230 Portarró d’Espot Ernest Mallafré Llubriqueto Refugi d’Estany Llong Caldes de Boí St. Nicolau Els Encantats 2.748 m Aneto L-500 E. Negre Aigüestortes E. de Llebreta E. de Dellui Refugi a n Senet a Josep M. Blanc ç r o Parc Nacional d’Aigüestortes g a b i Boí i Estany de Sant Maurici R a Erill la Vall r Taüll e u g St. Salvador Aragón o Pla de l’Ermita N Barruera u i E. del Pessó R St. Quirc de Taüll Cardet Carretera Durro Pista forestal Pont de Saraís Les Cabanasses Estació d’esquí Camí / Camino Boí-Taüll St. Quirc de Durro Centre del Romànic de la Vall de Boí Vilaller Cóll Saraís Centro del Románico de la Vall de Boí r o Església Patrimoni Mundial T E. de Durro e Iglesia Patrimonio Mundial d a er Ermita Patrimoni Mundial Benasque Llesp gu Iran o Ermita Patrimonio Mundial Graus L-260 N iu R Ermita L-500 Alta Ribagorça Bonansa Castelló Irgo Refugi / Refugio de Tor Casa del Parc Nacional Igüerri Casa del Parque Nacional Gotarta Embotelladora aigua Caldes de Boí Embotelladora agua Caldes de Boí EL PONT
    [Show full text]
  • Mountain Classification: 3,000Ers of the Pyrenees
    www.theuiaa.org/mountaineering/mountain-classification UIAA Mountaineering 3,000ers of the Pyrenees MOUNTAIN CLASSIFICATION: 3,000ERS OF THE PYRENEES. In December 1995, the UIAA Bulletin published an official list of the 129 main peaks of the Pyrennes and the 83 secondary peaks. MAIN PEAKS Zone 1: Balaïtous-Enfer-Argualas Balaïtous 3,144 m Enfer central 3,083 m Enfer oriental 3,076 m Enfer occidental 3,073 m Frondella NE 3,071 m Garmo negro 3,051 m Argualas 3,046 m Algas 3,036 m Arnales 3,006 m Grande Fache 3,005 m Frondella SW 3,001 m Page 1 of 7 Zone 2: Vignemale Pique longue 3,298 m Clot de la Hount 3,289 m Cerbillona 3,247 m Pic central 3,235 m Pic de Montferrat 3,219 m Pointe Chausenque 3,204 m Piton Carré 3,197 m Grand Tapou 3,150 m Pic du Milieu 3,130 m Petit Vignemale 3,032 m Zone 3: Monte Perdido Monte Perdido 3,355 m Cilindro de Marboré 3,328 m Soum de Ramond 3,258 m Pic du Marboré 3,248 m Pic de la cascade oriental 3,161 m Pic du Taillon 3,144 m Pic de la cascade central or Pic Brulle 3,106 m Pic de la cascade occidental 3,095 m Épaule du Marboré 3,073 m Astazou Oriental or Grand Astazou 3,071 m Baudrimont NW 3,045 m Page 2 of 7 Gabietou occidental 3,034 m Gabietou oriental 3,031 m Baudrimont SE 3,026 m Astazou occidental or Petit Astazou 3,012 m Tour du Marboré 3,009 m Casque du Marboré 3,006 m Punta de las Olas 3,002 m Zone 4: La Munia Pic de la Munia 3,133 m Serre Mourene 3,090 m Troumouse 3,085 m Heid 3,022 m Robiñera 3,003 m Zone 5: Néouvielle-Pic Long Pic Long 3,192 m Campbieil 3,173 m Badet 3,160 m Pic de Néouvielle
    [Show full text]
  • Alta Ribagorça, En El Pirineo De Lleida
    SENDERISMO DEPORTIVO ALTA RIBAGORÇA, EL PAÍS DEL AGUA " Selvas del Besiberri, desiertos perdidos “Selves del Besiberri, deserts perduts cautivos de silencios y soledades, corpresos de silencis i solituds, águilas y fieras y veredas aligades i feres i viaranys ALTA RIBAGORÇA, por donde vuelan las hadas de los azules lagos, per on voguen les fades dels blaus estanys, dulces rumores de cencerros, humo de los rediles, dolces remors d’esquelles, fum dels pletius, peñascos donde las águilas cuelgan sus nidos”. penyalars on les aligues pengen llurs nius". EN EL PIRINEO DE LLEIDA Mn. Anton N avarro i Grauger (1869-1936) Texto: Enric Farrero, Lluís Florit y Josep María Rispa • Fotografías: Francesc Muntada. Sincronia audiovisuals 52 senderismo • naturaleza 53 SENDERISMO DEPORTIVO ALTA RIBAGORÇA, EL PAÍS DEL AGUA el país del AGUA La Alta Ribagorça, situada en la vertiente sur En página anterior: de los Pirineos centrales, no es más que una coníferas de los alrededores, así como en los El camino del Portarró d´Espot, Parque Nacional pequeña porción territorial del antiguo prados alpinos, también conviven otros Aigüestortes, Lleida condado medieval de la Ribagorza, a la que tesoros naturales. Una gran diversidad de los avatares de la historia condenaron a una especies animales y vegetales dan vida día y amarga y silenciosa desaparición como noche a estos valles. Nutrias en los ríos; región histórica pirenaica. urogallos en los bosques; quebrantahuesos Situada en el extremo noroccidental de en los cielos; osos pardos, perdices nivales, Cataluña, con sus poco más de 400 Km2 de desmanes de los Pirineos... Y junto a ellas geografía pirenaica, es un mosaico podemos encontrar, compartiendo un paisajístico único e irrepetible.
    [Show full text]
  • VALL DE BARRAVÉS a Cavall Entre Aragó I Catalunya
    VALL DE BARRAVÉS a cavall entre aragó i catalunya ESTABLIMENTS PATROCINADORS ESTABLECIMIENTOS PATROCINADORES Allotjaments i restaurants / Alojamientos i restaurantes HOSTAL RURAL CASA MOLINÉ (Aneto) HOTEL FONDA MAS (Vilaller) 659 901 870 973 698 009 VALL DE BARRAVÉS [email protected] [email protected] CASA ENRIU (Casós) HOSTAL MAURÍN (Vilaller) a cavall entre aragó i catalunya 606 100 365 973 698 156 [email protected] REFUGI DE CONANGLES CASA RURAL ANSÓS (Montanuy) 619 847 077 677645002 [email protected] [email protected] CAMPING ALTA RIBAGORÇA (Les Bordes-Vilaller) CASA RURAL QUINTANA (Montanuy) 973 690 521 974 554 002 [email protected] [email protected] CASA RURAL TONI (Vinyal) BAR-RESTAURANT TXAMBONET 653 471 357 973 698 207 [email protected] [email protected] CASA RURAL MAGÍ (Vilaller) RESTAURANT CA MILIETA (Les Bordes-Vilaller) 699 802 664 973 690 697 [email protected] [email protected] CASA TXEP (Vilaller) RESTAURANT RIBAGORÇA (Les Bordes-Vilaller) CENTRES D’INTERPRETACIÓ DEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY 690 376 403 600 861 186 DE SANT MAURICI I DEL PARC NATURAL POSETS-MALADETA - FALLES, PATRI- restaurantribagorç[email protected] [email protected] MONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT PER LA UNESCO - SENDERISME I BTT - CASA AGUSTÍ (Vilaller) ALIMENTACIÓ EL REBOST (Vilaller) REFUGIS I ALPINISME ALS TRESMILS DE BESIBERRI I BALLIBIERNA - FAGEDES DE 619 098 889 973 698 151 SALENQUES I CONANGLES, OBSERVACIÓ DE FLORA I FAUNA ALPINA - VIU EL RIU: [email protected] [email protected] NATURA I PESCA - GASTRONOMIA I PRODUCTES DE LA TERRA - TRANSHUMÀN- BORDA DE CALVERA CARNISSERIA PORTÉ-ESTOP (Vilaller) CIA, LLEGENDES I TRADICIONS - ARQUITECTURA MEDIEVAL, ROMÀNIC, ME- 608 424 154 973 698 034 GAL·LITISME I BÚNKERS - HISTÒRIA: GUERRA CIVIL, MAQUIS, ÈXODES JUEUS..
    [Show full text]
  • Cims-De-Catalunya.Pdf
    Cims de Catalunya per altures Altura[1 Nom Comarca Unitat de relleu ] Pica d'Estats Pallars Sobirà, Arieja Pirineus 3.143,5 m Pic Verdaguer Pallars Sobirà, Arieja Pirineus 3.129,4 m Punta Gabarró Pallars Sobirà, Arieja Pirineus 3.114,6 m Pic de Sotllo Pallars Sobirà, Arieja Pirineus 3.072,8 m Comaloforno Alta Ribagorça Pirineus 3.029,2 m Besiberri Sud Alta Ribagorça Pirineus 3.023,4 m Punta Alta de Alta Ribagorça Pirineus 3.014,0 m Comalesbienes Tuc de Molières Vall d'Aran, Ribagorça Pirineus 3.010,1 m Alta Ribagorça, La Vall Besiberri Nord Pirineus 3.008,3 m d'Aran Rodó de Canalbona Pallars Sobirà, Arieja Pirineus 3.004,3 m Punta de Passet Alta Ribagorça Pirineus 2.997,6 m Besiberri del Mig Alta Ribagorça Pirineus 2.995,2 m Pic de Alta Ribagorça Pirineus 2.993,3 m Comalesbienes Cims de Catalunya per altures Altura[1 Nom Comarca Unitat de relleu ] Pic de la Pala Alta Alta Ribagorça Pirineus 2.983,4 m de Sarradé Pic d'Abellers Alta Ribagorça Pirineus 2.983,4 m Pallars Jussà, Pallars Pic de Peguera Pirineus 2.982,7 m Sobirà Crestells de Colieto Alta Ribagorça Pirineus 2.967,1 m Punta de Lequeutre Alta Ribagorça Pirineus 2.966,2 m Pic de Canalbona Pallars Sobirà, Arieja Pirineus 2.965,3 m Guins de l'Ase Pallars Sobirà Pirineus 2.961,1 m Pic de Contraix Alta Ribagorça Pirineus 2.958,0 m Pic dels Estanys Pallars Sobirà Pirineus 2.956,0 m Punta Senyalada Alta Ribagorça Pirineus 2.952,6 m Pic de Subenuix Pallars Sobirà Pirineus 2.950,2 m Pic de Sarradé Alta Ribagorça Pirineus 2.942,2 m Pic de Baborte Pallars Sobirà Pirineus 2.933,8 m Cims de
    [Show full text]