ButII. Inst . Cat. Hist. Nat., 57 ( Sec. Bet., 7): 79-85. 1989

CONTRIBUCIO AL CONEIXEMENT FLORISTIC DE L'ALTA RIBAGORCA I LA VALL D'ARAN

Enric Ballesteros "" Rebut: novembre de 1986

SUMMARY A contribution to the floristic knowledge of Alta Ribagorca and Vail d 'Aran regions (Central , )

Some records of vascular flora from the Alta Ribagorca and the Vall d'Aran regions are commented, with indications about their habitat. Draba fladnizensis Wulf. in Jacq., a species with arctic-alpine distribution, known from French Pyrenees, is reported for the first time from Spain. The record of Saxifraga retusa Gouan in the Besiberri's mountains is the western most limit of this species distribution area.

MOTS CLAD: Flora, Alta Ribagorca, Vall d'Aran KEY WORDS: Flora, Catalan Countries

En aquesta nota horn Bona a coneixer NUET, 1984; CANALIS et al., 1984; Rollo, algunes do les espccies mes intcressants 1985). Finalment, tambc han estat consul- recol•lectades darrerament a ]'Alta Riba- tades la flora de CADEVALL (1913-1937) i el gorca i a ]a Vall d'Aran. La seleccio de les primer volum de ]a Flora dels Paisos Cata- espccies citades s'ha realitzat tenint en lans (BOLOS & VIGO, 1984). Per a la no- compte el seu interes i la seva raresa en menclatura hom ha seguit basicament Flo- el territori aranes o en d'altres contrades ra Europaea (TuTIN et al., 1964-1980). ben estudiades de ]'Alta Ribagorca. Per a Cada citacio va acompanyada per ]a lo- fer aquesta seleccio han estat consultades calitat on s'ha recollectat la planta, in- les Mores ja existents de la Vall d'Aran cloent-hi el quadrat del reticle UTM de (COSrE & SouLII , 1913; COSTE, 1922; Lt.E- 10 km do costat (zona 31T), 1'ambicnt o NAS, 1912) i de la Vall de Boi (FONT I QUER, comunitats en que es troba ]'espccie i, si 1947; NINOT, 1984; CARRILLO, 1984). Hom es considera necessari, algun comentari ha utilitzat tambc treballs de caire fitoso- sobre ]a distribucio del taxon en gi.iestio. ciologic (Boi.Os, 1957; Nl GR1: & GESLOT, Els plecs d'herbari corresponents a les ci- 1976; GRCBER, 1978; BALLI:STEROS et al., tacions han estat dipositats a ]'herbari de 1983) que contenien dades d'interes per a l'Institut Botanic de Barcelona (BC). ]a flora aranesa i, obviament, treballs de En total hi ha 11 novetats per a ]a flora tipus floristic que tracten parcialment o aranesa i 3 novetats per a la flora de 1'AI- totalmcnt de la Ilora d'aquesta regio (MAR- ta Ribagorca. D'especial interes es la tro- G:V.tiE MIR, 1981; CARRILLO & NINOT, 1981; balla de Draba fladnizetisis Wulf. in Jacq.,

* Centre d'Estudis Avancats. CSIC. Cami de Sta. Barbara, s/n. 17300 Blanes (Girona).

79 que Cs considerada novctat per a la flora ciZouietunt sedoidis. Novetat per a la flora cspanvula. aranesa.

Agrostis alpina Scop. Arenaria ciliata L . ssp. moehringioides Tuc de Molieres (CH12), 3.005 m; cap (J. Murr.) Br. B1. de Toro (CH12), 2.950 m; Tossal Fontana de Vielha (CH12), 2.500 (CH21), 3.010 m; coil dels estanys Gelats metres; serra de Font Freda (CH12), 2.550 (CH21), 2.900 m; estany Redo (CH12), en- metres; tuc de Sarraera (CH12), 2.630 m; tre 2.270 i 2.500 m; pic Russell (CH02), en- Forcanada (CH12), 2.550 m; vall de Besi- Ire 2.900 i 3.120 m. berris (CH21), 2.200 m; estany Negre de Rclativamcnt frequent a lcs carenes i Boi (CH21), 2.200 m; tuc do Colomers als floes esventats, sobre substrat silicic (CH31), 2.700 m. (Saxifrago-Mimiartietuon sedoidis, Gentia- Comuna en tot tipus de prats alpins, no-Caricetum curvulae, Cetrario-Loiseleu- tant sobre substrat calcari (Prirnulion, Eh°- rietum procumbentis) on conviu amb nion), com granitic (Festucion airoidis). Agrostis rupestris o el desplaca total- Tambd ha estat observada a les congeste- ment. Novetat per a la flora aranesa. res (Salicion herbaceae).

Alchemilla catalaunica Rothm. Campanula cochlearifolia Lam. Estanv Redo (CH12), 2.240 m i 2.450 m. Tossal Fontana de Vielha (CH12), 2.400 Propia de Ics escletxes de les roques metres; tuc de Montenero (CHI2), 2.540 m; granitiques. Ocasionalment en comunitats Forcanada (CH12), 2.600 m; vall del riu clcl Salicion herbaceae. Nere (CH12), 1.850 nm; pic de la Gerbosa (CH12), 2.800 m. Androsace ciliata DC. in Lamk & DC. A les roques dels estatges subalpi i alpi Cap de Toro (CH12), 2.950 m; serra do (Saxifrago-Valerianetum globularifoliae) i la Gerbosa (CH12), 2.800 m; coil del Fei- als indrets tarterosos (Thlaspietea rotun- xant (CH12), 2.600 m; bretxa Peitia (CH21), difolii), scrnpre sobre calcaries. 2.720 m; Besiberris (CH21), entre 2.870 i 3.000 m; pic Russell (CH02), entre 3.000 i Carex capillaris L. ssp. capillaris 3.205 in; Vallibierna (CHO1), entre 2.900 i Estanys d'Anglos (CH11), 2.280 in. 3.060 m. A les comunitats quionofiles amb Salix Apareix, acompanyada per Ranunculus herbacea. glacialis, a les tarteres d'origen morrenic, als repeus de cingle amb geleres perma- Carex curta Good. nents al seu dessota (Androsacion alpinae) Estany de Toro (CH12), 2.065 m; vall de i a les crestes situades per sobre dels Tredos (CH32), 1.850 m; estany Bassiver 3.000 m (massis de la Maladeta). Citada de de Dalt (CH32), 2.310 m. l'Alta Ribagorca per CANALiS et al. (1984). A les vores dels estanyols i rierols de A la Vall d'Aran ja era coneguda de la muntanya, dins del Caricetum nigrae i del coma de Gireta (LLENAS, 1912) i de la vall Caricetum rostrato-vesicariae. COSTE & del riu Nere (COSTE & SOULIE, 1913). SouLIE (1913) i COSTE (1922) la indiqucn de la vall de Tredos i del port de la Pica- Antirrhinum sempervirens Lapeyr. da, respectivament, mentre que GR(BFR Vall de Salenqucs (CH11), 1.750 in. (1978) l'ha observada a I'estany Cloto. A Recollectada en unes roques calcinals Catalunya, fora de la Vall d'Aran, cs cone- orientadcs al sud. Rarissima. guda de 1'Alta Ribagorca (CARRILLO & Ni- NOT, 1981) i de Sant Joan de I'Erm (C1RRE- Aquilegia pyrenaica DC. in Lamk. & DC. RAS, 1981). Coll de la Forcanada (CH12), 2.430 m. Rarissima, en una tartera calcinal amb Carex ornithopoda Willd. ssp. Saxif raga practerulissa. ornithopodioides (Hausm.) Nyman Forcanada (CH12), 2.550 m. Arenaria biflora L. En el Carici-Salicetum retusae. Indicat Besiberri Nord (CH21 i CH22), entre a la Vall d'Aran nomes per GRUBER (1978), 2.550 1 2.900 m. de Fita Baqueira i d'Argulls (CH32). Apareix regularment a 1'Omalotheco-Mu-

80 Chaenorrhinum origanifolium (L.) Fourr. lent revisio del genere Draba a Europa, ssp. origanifolium ScttuLTZ (1927) indica D. fladnizensis als Sobrc l'estany do Toro (CH12), 2.100 m. Pirineus Centrals francesos (Camplong, Pic Rarissima; recol•lectada als relleixos du- Long), recollint antigues citacions de Bor- nes roques calcnals amb Dryas octopetala, dere. CHOUARD (1949) la cita de diverses Salix reticulata, Arenaria grandiflora, A. localitats de la regio de Neuvielha i pre- purpurasceirs i Geranium cinereuin, vers cisa la seva ecologia; segons aquest au- cl coll de la Forcanada. tor D. fladnizensis viu a les crestes rocoses amb Saxifraga iratiana (Saxifragetum ira- Draba carinthiaca Hoppe var. carinthiaca tianaL), que segons QUEZEL (1956) i NEGRE Tuc de Molieres (CH12), 3.005 m; cap de (1968) es la comunitat rupfcola propia de Toro (CH12), 2.950 m; pic Feixant (CH12), la part superior de 1'estatge alpi i de 1'es- 2.950 m; tuc de Montenero (CH12), 2.575 tatge subnival dels Pirineus Centrals (2.700- metres; Besiberri Nord (CH21), 2.920 m; 3.120 m). Tot i aixf, D. fladnizensis ha d'es- (CH21), 3.025 m. scr una especie rara, ja que no es indica- Viu en cl Saxifrago-Minuartietttm sedoi da per cap d'aquests dos autors. Darrera- dis i a les escletxes de les roques graniti- ment WALTERS (1964) inclou els Pirineus ques de Ies parts culminals. Novetat per en 1'area de distribucio d'aquesta especie, a 1'Alta Ribagorca. COSTE & SOULIE (1913) pero no la indica a Espanya. Finalment, la inciquen com a rarissima de diverses GRUBER (1978) inclou D. fladnizensis en un localitats araneses. inventari del Saxifragetum mixtae efectuat a] vessant frances del Mont Roig (en la Draba carinthiaca Hoppe var. glabrata divisoria Arieja-Pallars). Malgrat la relati- (Koch) Sauter va abundancia de citacions de D. fladni- Besiberri Nord (CH21), 3.010 m; Besi- zensis als Pirineus, les indicacions a les berri Sud (CH21), 3.025 m. provincies de i Osca corresponen, Recollida a la part culminal dels Besi- segons la bibliografia consultada, a les pri- berris, a la divisoria de les va11s de la No- meres en territori espanyol. guera de Tort i la Noguera Ribagorcana. Rarissirna. Tc la mateixa ecologia que la Equisetum fluviatile L. varictat tipica. Vail do Tredos (CH32), 1.820 m. Abundant al riu d'Aiguamotx, on cons- Draba fladnizensis Wulfen in Jacq. titueix un poblament monospecific o es Tuc de Molieres (CH12), 3.000 m; Besi- barreja amb Carex rostrata. A Catalunya berri Sud (CH21), 2.925 m; Comaloforno aquesta especie era citada unicament per (CH21), 3.030 in; pic Russell (CH02), 3.185 LLENAS (1912) de Les. metres. Aparcix, rarissima, en el Saxifragetum Equisetum palustre L. iralianae de les parts culminals. Tambe Estany do Montcassau (CH22), 2.200 m; en tarteres do l'Androsacion alpinae i en vall de Tredos (CH32), 1.850 m; vall de cl Saxifrago-Minuartietum sedoidis. Draba Ruda (CH32), 1.750 m. fladnizensis cs una especie de distribucio Frequent a les torberes i mulleres (Cari- artico-alpina que arriba als Pirineus. Les cetum nigrae, Tofieldio-Scirpetuin caespi- primeres rcfercncics d'aquesta planta als tosi). Pirineus corresponen a ZETTERSTED (1857), que la indica al Port d'Oo, com a molt rara, per sobre dels 3.000 m. Posterior- Erigeron uniflorus L. ssp. uniflorus ment, WI LKO hl nt & LARGE (1880) indiquen Tuc de Molieres (CH12), 3.000 m; pic la seva probable presencia als Pirineus Feixant (CH12), 2.950 m; pic Russell (CH- catalans o aragonesos, ja que les locali- 02), entre 3.000 i 3.200 m; tuc de 1'estany tats francescs coneeudes fins llavors es Redo (CH12), 2.540 m; Besiberris (CH21), trobavei priicticament, tocant a la fron- entre 2.890 i 3.025 m; tuc de Colomers icia. Is; e k y, (1901), en cl seu recull de (CH31), 2.930 m. flora pirinenca, la cita de Cambradase (Al- Frequent als prats culminals del Saxi- ta Cerdanya) i de la regio de Neuvielha. f rago-Minuartietum sedoidis. A la Vall d'A- CADrvALL (1913-1937) recull la citacio de ran era citada nomes del tuc de Ratera BuBANI (1901) de Cambradase i la inclou (COSTE• & SOULIE, 1913). CARRILLO (1984) a la flora de Catalunya. En ]a seva excel- ]a considera molt rara a la vall de Boi.

81 Eriophorum latifolium Hoppe Hordelymus europaeus (L.) C. 0. Harz Vall de Rencules (CH22), 1.910 m; vall Vall de Conangles (CH12), 1.700 m. de Ruda (CH32), 1.800 m. Ha estat recollectada en un camf de din- Localitzada a les mulleres, tant acides tre el bosc (Scillo-Fagetum). corn alcalines, sempre escassa i sovint acompanyada d'Eriophorum angustifo- Isoetes lacustris L. lium. LLENAS (1912) cita E. latifolium Roth. Estany Mort (CH22), 2.230 m; estany coin a comuna a la Vall d'Aran odes de Garguils (CH22), 2.210 m; estany Cloto la zona del faig fins a la regio alpina». (CH32), 2.160 m; estanys de Saboredo CosTE & SOULIE (1913) i COSTE (1922) no (CH32), 2.280 m; estanys de Bassiver (CH- la incloucn, pero, a la flora aranesa. 32), entre 2.100 i 2.320 m; estanys de Ro- sari (CH32, CH33), 2.315 m; estany Mau- Eriophorum vaginatum L. berme (CH24), 2.345 m. i abundant en molts Vall de Tredos (CH32), 1.890 m. Especie comuna vegada coexisteix Nomes ha estat recollectada en una tor- Ilacs aranesos. Alguna Novetat per a la bera amb esfagnes. Novetat per a la flora amb Isoetes echinospora. aranesa. flora aranesa. Juncus filiformis L. Festuca borderi (Hackel) Richter Estany Redo (CH12), 2.280 m; estany de Pic Russell (CH02), entre 2.900 i 3.200 Besiberri (CH11), 2.000 m; estany de Toro metres; tuc de Molieres i cresta de Salen- (CH12), 2.000 m; vall de Tredos (CH32), ques (CH12), entre 2.900 i 3.010 m; cap de 1.860 m; estanys de Colomers (CH22, CH31, Toro (CH12), 2.950 m; pic Feixant (CH12), CH32), entre 1.980 i 2.400 m; estanys de 2.950 m; tuc del port de Vielha (CH12), Bassiver (CH32), entre 2.100 i 2.300 m. 2.600 m; tuc de 1'estany Redo (CH12), 2.540 Es molt comuna a les vores dels es- metres; Besiberris i Comaloforno (CH21), tanys. COSTE & SOULIE (1913) i COSTE entre 2.800 i 3.030 m; tuc de Colomers (1922) la consideren rarissima a la Vall (CH31), 2.930 m; tuc de Bassiver (CH33), d'Aran. 2.640 m. Comuna a les zones culminals. Caracte- Leontodon duboisii Sennen ex Widder ristica del Saxifrago-Minuartietum sedoi- Estanys d'Anglos (CH11), 2.260 m; estany dis. Novetat per a la flora aranesa. Redo (CH12), 2.250 m; vall de Tredos (CH32), 1.850 m. Galium uliginosum L. Viu preferentment a les mulleres i tor- Vall de Tredos (CH32), 1.820 m; vall de beres (Prinzulo-Scirpetum caespitosi, To- Ruda (CH32), 1.700 m. fieldio-Scirpetufn caespitosi). Novetat per Apareix a les mulleres. A la vall de Tre- a la flora aranesa. Havia estat confosa dos l'acompanyava Carex lasiocarpa Ehrh. amb Leontodon pyrenaicus Gouan.

Geranium cinereum Cav. ssp. cinereum Lychnis alpina L. Vall del riu Nere (CH12), 2.100 m; For- Serra de Font Freda (CH12), 2.400 m; canada (CH12), entre 2.400 i 2.600 m; port tuc de Bassiver (CH33), 2.500 m. de la Bonaigua (CH32), 2.110 m. Especie rara a l'Alta Ribagorca i a la Als prats calcinals (Primulion intricatae) Vall d'Aran. Ha estat observada en el i a les escletxes de les rogues. Gentiano-Caricetum curvulae. Menyanthes trifoliata L. Hieracium piliferum Hoppe Estany Cabidornats (CH32), 2.190 m; Pic Russell (CH02), 3.100 m; tuc de Mo- vall de Ruda (CH32), 1.810 m; estany Ro- lieres (CH12), 3.000 m; estany Redo (CH- sari d'Arreu (CH32), 1.997 m, ja a la conca 12), 2.470 m; Besiberri Nord (CH21), 3.000 de la Noguera Pallaresa. metres. Es localitza en el Caricetum nigrae i en Sempre molt rara, viu a les crestes i ca- el Caricetum rostrato-vesicariae. renes (Saxifrago-Minuarliettun sedoidis, Cetrario-Loiseleurietum procutnbentis). A Myriophyllum alterniflorum DC. la Vall d'Aran era citada nornes de Liat in Lamk. & DC. (CosTE & SoULII, 1913). Vall de Tredos (CH32), 1.820 m; estany

82 Cloto (CH32), 2.160 m; cstany Cabidornats metres de fondaria. Novetat per a la flora (CH32), 2.190 m; estany de la Llosa (CH22), aranesa. 2.040 in. Dins dels estanys, en companyia d'altres Potentilla palustris (L.) Scop. macrofits. Novetat per a la flora aranesa. Bassa sobre la pleta de Varrados (CH- 23), 2.150 in. envolta Narthecium ossifragum (L.) Hudson Viu en el Caricetum nigrae que Vall d'Aran ja Vail de Rencules (CH22), 2.190 m. la vcgetacio aquatica. A la era coneguda del pia de Beret (!) (COSTE Ha estat observada en el Tot ieldio-Scir- & SoULIF., 1913) i do Tredos (COSTE, 1922). petum caespitosi, amb Drosera anglica. Es una cspecie rarissima a ]'Alt Aran. Mai no Ranunculus amplexicaulis L. observada a les torberes de Tredos i Ruda. Estany de Besiberri (CH11), 2.000 m. Abundant en els prats de Festuca eskia Omalotheca norvegica (Gunn.) Schultz al nord de ]'cstany. Bip. & F. W. Schultz Serra de Font Freda (CH12), 2.350 m; es- Ranunculus trichophyllus Chaix. ssp. tany de Seslosses (CH22), 2.100 m. eradicatus (Laest.) C. D. K. Cook Viu en els prats del Festucion eskiae. Bassa sobre la pieta de Varrados (CH23), 2.150 m; estany de les Truites (CH23), 2.310 Paris quadrifolia L. metres; estany Saboredo de Dalt (CH32), Vail de Salenques (CH11), 1.650 m. 2.340 m; estanyols d'et Clot d'er Os (CH33), Molt rara a la fageda aclarida, entre els 2.225 m; estany de coil de Toro (CH12), nabius. 2.210 m. Viu dins dels estanys, sovint acompanya- Pedicularis kerneri Dalla Torre da de Potamogeton alpinus i P. berchtol- Vessant sud Russell (CH02), 2.900 m; dii. Novetat per a la flora aranesa. La tuc de Salenques (CH12), 2.820 m; tuc de subspecie tfpica era citada de la part in- Molieres (CH12), 3.000 m; estany Redo ferior de la Vall d'Aran, administrativa- (CH12), entre 2.400 i 2.500 m; Besiberri del ment francesa (COSTE & SouLlE, 1913). Mig (CH21), 2.995 m. La subspecie eradicatus (= lutulentus), de No rara a les carenes i als llocs es- distribucio artico-alpina (Coox, 1964), era ventats (Saxif rago-Minuartietum sedoidis, citada de ]'Alta Ribagorca (MARGALEF MIR, Gentiano-Cariceturn curvulae, Cetrario-Loi- 1981; CANALis et al., 1984). seleurietum procumbentis). Les citacions de Pedicularis rostrata L. (COSTE & SouLuE, Rhodiola rosea L. 1913) deuen correspondre a Pedicularis Plcta nova de Molieres (CH12), 1.950 m; kerneri. pic Feixant (CH12), 2.950 m, vall del riu Nere (CH12), 1.750 m; canal de Pomero Potamogeton alpinus Balbis (CH12), 2.100 m. Bassa sobre la pleta de Varrados (CH23), A les tarteres (Androsacetalia alpinae). 21 m; estany Cabidornats (CH32), 2.190 m; estanys de Saboredo (CH32), 2.180 m; es- Salix retusa L. tanyols d'et Clot d'er Os (CH33), 2.225 m; Tuc de Parros (CH33), 2.700 m; estanys cstany de coil de Toro (CH12), 2.210 m. de Marimanya (CH33), entre 2.200 i 2.300 Acostuma a viure a les vores o al mig metres. deis estanys poc profunds, entre 1 i 4 m A 1'Oxytropo-Elynion i a les congesteres de fondaria, sovint amb Potamogeton amb Salix reticulata i S. pyrenaica (Carici- berchtoldii i Ranunculus trichophyllus ssp. Salicetum retusae). eradicates. Novetat per a la flora aranesa. A ]'Alta Ribagorca apareix a 1'estany Llong Saussurea alpina (L.) DC. ssp. alpina (MARGALEF MIR, 1981) i als estanys d'An- Vail de Salenques (CH11), 1.950 m. glos (CANALls ei al., 1984). A les comunitats de megaforbies (Ade- nostylion alliariae). Molt rara. Potamogeton filiformis Pers. Estanyet del tuc Negre de Varrados Saxifraga androsacea L. (CH23), 2.160 m. Tuc de Bassiver (CH33), 2.400 m. Forma una poblacio monospecifica a 0,5 Recollectada en una congestera rocallosa

83 amb Veronica alpina, Ranunculus alpes- AGRAIMENTS tris, Hutcltinsia alpha, Littavia alpina i Luzula al pino-pilosa. Al doctor Josep Vigo, per les seves reco- manacions i esmenes al text original. Saxifraga pubescens Pourret ssp. iratiana (F. W. Schultz) Engler & Irmscher Vallibierna (CHOI), entre 2.900 i 3.065 m; pic Russell (CH02), entre 3.000 i 3.207 m; tuc do Molieres (CH12), 3.000 m; cap de Toro (CH12), 2.950 m; pic Feixant (CH12), 2.960 m; tuc de Montenero (CH12), 2.575 m; Besiberris i Comaloforno (CH21), entre 2.800 i 3.030 m. BIBLIOGRAFIA Comuna a les crestes i a les parets ver- ticals orientades al nord, sempre per so- B:v.r.rSIEROS, E., BALi.irs, X., CANALis, V. & SEBAS- bre dels 2.500 m. Caracteristica del Saxi- Trn, T. 1983. Landes, torberes i mulleres de I'AI- ta Ribagorca. Collect. Bot., 14: 55-84. fragetuin iralianae. BOLOS, 0. Or, 1957. Datos sobre ]a vegetacion de la vertiente septentrional de los Pirincos: ob- Saxifraga retusa Gouan ssp. retusa servaciones acerca de la zonacion altitudinal en el Valle de Aran. Collect. Bot., 5 (2): 465-513. Pic d'Avellaners i Besiberris (CH21), en- BOLOS, 0. ur: & Vico, J. 1984. Flora dels Pa'isos Ca- trc 2.890 i 3.010 m. talans. I. Barcino. Barcelona. Apareix a les roques (Saxifragetunt ira- BcBANI, P. 1901. Flora Pvrenaea, III. Ulricus Hoep- tianae) i als petits pradells de camefits tius. CAUEVALL, J. 1913-1937. Flora de Catalunva. Bar- reptants i pulvinulars de •les zones culmi- celona. nals (Saxifrago-Minuartietum sedoidis). CANALIS, V., B,AUL(ES, X., SEBASTIA, T. & &v.LEsTri- Novetat per a 1'Alta Ribagorca. La planta Ros, E. 1984. Aportacio al coneixement floristic de I'Alta Ribagorca i la Vail d'Aran. Bntll. Inst. no ha estat observada en tcrritori aranes, Cat. His!. Nat., 51 (secc. Bot., 5): 135-137. si be es molt possible que es trobi als CARRERAS, J. 1981. Carex curta Good. (Cares ca- espadats del Besiberri Nord. Aquesta es- nescens auct. non L.). Butll. Inst. Cat. Hist. pccie era coneguda de l'Alta Cerdanya fins Nat., 46 (secc. Bot., 4): 156. CARRILLO, A. 1984. La Flora i vegetacio de l'Alta al Montcahn (Arieja) (GRUBER, 1978; Bo- Muntanya de les Valls d'Espot i de Boi (Piri- LOS & VIGO, 1987). La localitat dell Besi- nens Catalans). Tesi Doctoral. Universitat de berris marca, doncs, el limit occidental Barcelona. CARRILLO, A. & Nrxor, J. 1981. Notes floristiques dc i'especie. de la Vall de Boi. Btall. Inst. Cat. Hist. Nat., 46 (secc. Bot., 4): 107-110. Seseli nanum Dufour in Bory Cn GUARD, P. 1949. Les elements geobotaniqucs Forcanada (CH12), 2.550 nt; tuc de Par- eonstituant la flare du Massif de Ncouvielle et des vallees qui l'encadrent. Bull. Soc. Bot. Fr., ros (CH33), 2.700 m. 96: 84-121. Rai-, apareix a l'Oxytropo-Elynion. COOK, C. D. K. 1964. Ran u nculus L. subgen. Ba- tracbiunr (DC) A. Gray. In: Flora Enropaea (Tutin, T. G. et al., eds.), 1: 237-238. Cambridge. Subularia aquatica L. CosTE, H. 1922. Supplement de la Florule do Val Estanys de Saboredo (CH32), entre 2.100 d'Aran. Le Monde des Plantes (3." serie, 23), 21:7; i 2.320 m; estanys de Bassiver (CH32), en- 22:6; 23:6. tre 2.100 i 2.330 m; estany de les Truites COsTE, H. & Soui.n', J. A. 1913. Florule do Val d'Aran. Le Mans. (CH23), 2.310 m; estanys de Liat (CH24), FONT I 0tErz, P. 1947. Florula de los valles de 2.160 m; estany de coil de Toro (CH12), Bohi. Ilerda, 9: 7-94. 2.210 m; estany dcls Giiells de Marimanya GRU'BER, M. 1978. La vegetation des Pyrenees arie- 2.190 geoises et catalanes occidentales. These. Fac. (CH33), m. Sciences et Techniques St. Jerome. Aix-Mar- Comuna, viu a les comunitats submcr- seille. gides. Cosit; & SoULIE (1913) la citen no- LLrsss, M. 1912. C'ontribucion al estudio de la mes dell llacs de Colomers (!). flora del Pirineo Central (Valle de Ardn). Mem. Inst. Cat. Hist. Nat., 152 pp. Barcelona. MARGALEF Mw, R. 1981. Dist ribncicin de los macro- Utricularia minor L. fitos de las agoas dnlces y salobres del E v NE Pla de Beret (CH33), 1.845 m. de Espana v dependencia de la composicion Molt localitzada a les mulleres amb ai- quimica del media. Fundacion Juan March, Se- rie Universitaria, 157. Madrid. gua embassada. Ja era coneguda de Ruda Ni^GRE, R. 1968. La vegetation du bassin de l'One i Trcdos (LLENAS, 1912; COSTE & SOULIE, (Pyrdnnces Centrales), rochers et dboulis. Port. 1913) (CH32, entre 1.750 i 1.860 m!). Act. Biol. (B), 9 (3-4): 196-290.

84 Nix;izr, R. & Grsi or, A. 1976. Apcrqu biogdoera- Roao, A. M. 1985. Plantes dels Pirincus Catalans. phique sur les soulanes de Barron Cl Ruda (Val Collect. But., 16 (1): 117-122. d'Aran). Doc. Photos., 15-18: 77-86. SCHULZ, O. E. 1927 . Cruciferae - Draba et Erophi- NIN01, J. M. 1984. La Flora i la Vegetacio de l'es- la. In: Das Pflanzenreich Regni Vegetabilis tatge mania de les Valls d'Espot i de Boi (Pi- conspectus ( Engler, A., ed.): 4 ( 105). Leipzig. rincus Centrals ). Tesi doctoral . Universitat de TUTIN, T. G. et al., 1964-1980 . Flora Europaea. Barcelona. Cambridge. NUET, J. 1984. Notes sobre Ia flora dels Pirineus W:u.TERS, S. M. 1964 . Draba L . In: Flora Europaea i Pre-Pirineus Catalans. Botll. Inst . Cat. His!. ( Tutin et al., eds. ), 1: 307-312 . Cambridge. Nat., 51 (sect. Bot., 5): 109-116. Wn.xontM , M. & LANGE, J. 1850. Prodromus Flora Q''' P. 1956. A propos de quelques groupe- Hispanica, 3. Stuttgarttiae. ments vdgdtaux rupicoles des Pvrdndes Centra- ZI:TTERSTED , J. E. 1857 . Plantes vasculaires des Py- Ics espagnolcs. Collect. Bot., 5 (1): 173-190. renees principales . A. Frank . Paris.

85