Contribució Al Coneixement Florístic De L'alta Ribagorça I La Vall D'aran
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
ButII. Inst . Cat. Hist. Nat., 57 ( Sec. Bet., 7): 79-85. 1989 CONTRIBUCIO AL CONEIXEMENT FLORISTIC DE L'ALTA RIBAGORCA I LA VALL D'ARAN Enric Ballesteros "" Rebut: novembre de 1986 SUMMARY A contribution to the floristic knowledge of Alta Ribagorca and Vail d 'Aran regions (Central Pyrenees , Catalonia) Some records of vascular flora from the Alta Ribagorca and the Vall d'Aran regions are commented, with indications about their habitat. Draba fladnizensis Wulf. in Jacq., a species with arctic-alpine distribution, known from French Pyrenees, is reported for the first time from Spain. The record of Saxifraga retusa Gouan in the Besiberri's mountains is the western most limit of this species distribution area. MOTS CLAD: Flora, Alta Ribagorca, Vall d'Aran KEY WORDS: Flora, Catalan Countries En aquesta nota horn Bona a coneixer NUET, 1984; CANALIS et al., 1984; Rollo, algunes do les espccies mes intcressants 1985). Finalment, tambc han estat consul- recol•lectades darrerament a ]'Alta Riba- tades la flora de CADEVALL (1913-1937) i el gorca i a ]a Vall d'Aran. La seleccio de les primer volum de ]a Flora dels Paisos Cata- espccies citades s'ha realitzat tenint en lans (BOLOS & VIGO, 1984). Per a la no- compte el seu interes i la seva raresa en menclatura hom ha seguit basicament Flo- el territori aranes o en d'altres contrades ra Europaea (TuTIN et al., 1964-1980). ben estudiades de ]'Alta Ribagorca. Per a Cada citacio va acompanyada per ]a lo- fer aquesta seleccio han estat consultades calitat on s'ha recollectat la planta, in- les Mores ja existents de la Vall d'Aran cloent-hi el quadrat del reticle UTM de (COSrE & SouLII , 1913; COSTE, 1922; Lt.E- 10 km do costat (zona 31T), 1'ambicnt o NAS, 1912) i de la Vall de Boi (FONT I QUER, comunitats en que es troba ]'espccie i, si 1947; NINOT, 1984; CARRILLO, 1984). Hom es considera necessari, algun comentari ha utilitzat tambc treballs de caire fitoso- sobre ]a distribucio del taxon en gi.iestio. ciologic (Boi.Os, 1957; Nl GR1: & GESLOT, Els plecs d'herbari corresponents a les ci- 1976; GRCBER, 1978; BALLI:STEROS et al., tacions han estat dipositats a ]'herbari de 1983) que contenien dades d'interes per a l'Institut Botanic de Barcelona (BC). ]a flora aranesa i, obviament, treballs de En total hi ha 11 novetats per a ]a flora tipus floristic que tracten parcialment o aranesa i 3 novetats per a la flora de 1'AI- totalmcnt de la Ilora d'aquesta regio (MAR- ta Ribagorca. D'especial interes es la tro- G:V.tiE MIR, 1981; CARRILLO & NINOT, 1981; balla de Draba fladnizetisis Wulf. in Jacq., * Centre d'Estudis Avancats. CSIC. Cami de Sta. Barbara, s/n. 17300 Blanes (Girona). 79 que Cs considerada novctat per a la flora ciZouietunt sedoidis. Novetat per a la flora cspanvula. aranesa. Agrostis alpina Scop. Arenaria ciliata L . ssp. moehringioides Tuc de Molieres (CH12), 3.005 m; cap (J. Murr.) Br. B1. de Toro (CH12), 2.950 m; Besiberri Nord Tossal Fontana de Vielha (CH12), 2.500 (CH21), 3.010 m; coil dels estanys Gelats metres; serra de Font Freda (CH12), 2.550 (CH21), 2.900 m; estany Redo (CH12), en- metres; tuc de Sarraera (CH12), 2.630 m; tre 2.270 i 2.500 m; pic Russell (CH02), en- Forcanada (CH12), 2.550 m; vall de Besi- Ire 2.900 i 3.120 m. berris (CH21), 2.200 m; estany Negre de Rclativamcnt frequent a lcs carenes i Boi (CH21), 2.200 m; tuc do Colomers als floes esventats, sobre substrat silicic (CH31), 2.700 m. (Saxifrago-Mimiartietuon sedoidis, Gentia- Comuna en tot tipus de prats alpins, no-Caricetum curvulae, Cetrario-Loiseleu- tant sobre substrat calcari (Prirnulion, Eh°- rietum procumbentis) on conviu amb nion), com granitic (Festucion airoidis). Agrostis rupestris o el desplaca total- Tambd ha estat observada a les congeste- ment. Novetat per a la flora aranesa. res (Salicion herbaceae). Alchemilla catalaunica Rothm. Campanula cochlearifolia Lam. Estanv Redo (CH12), 2.240 m i 2.450 m. Tossal Fontana de Vielha (CH12), 2.400 Propia de Ics escletxes de les roques metres; tuc de Montenero (CHI2), 2.540 m; granitiques. Ocasionalment en comunitats Forcanada (CH12), 2.600 m; vall del riu clcl Salicion herbaceae. Nere (CH12), 1.850 nm; pic de la Gerbosa (CH12), 2.800 m. Androsace ciliata DC. in Lamk & DC. A les roques dels estatges subalpi i alpi Cap de Toro (CH12), 2.950 m; serra do (Saxifrago-Valerianetum globularifoliae) i la Gerbosa (CH12), 2.800 m; coil del Fei- als indrets tarterosos (Thlaspietea rotun- xant (CH12), 2.600 m; bretxa Peitia (CH21), difolii), scrnpre sobre calcaries. 2.720 m; Besiberris (CH21), entre 2.870 i 3.000 m; pic Russell (CH02), entre 3.000 i Carex capillaris L. ssp. capillaris 3.205 in; Vallibierna (CHO1), entre 2.900 i Estanys d'Anglos (CH11), 2.280 in. 3.060 m. A les comunitats quionofiles amb Salix Apareix, acompanyada per Ranunculus herbacea. glacialis, a les tarteres d'origen morrenic, als repeus de cingle amb geleres perma- Carex curta Good. nents al seu dessota (Androsacion alpinae) Estany de Toro (CH12), 2.065 m; vall de i a les crestes situades per sobre dels Tredos (CH32), 1.850 m; estany Bassiver 3.000 m (massis de la Maladeta). Citada de de Dalt (CH32), 2.310 m. l'Alta Ribagorca per CANALiS et al. (1984). A les vores dels estanyols i rierols de A la Vall d'Aran ja era coneguda de la muntanya, dins del Caricetum nigrae i del coma de Gireta (LLENAS, 1912) i de la vall Caricetum rostrato-vesicariae. COSTE & del riu Nere (COSTE & SOULIE, 1913). SouLIE (1913) i COSTE (1922) la indiqucn de la vall de Tredos i del port de la Pica- Antirrhinum sempervirens Lapeyr. da, respectivament, mentre que GR(BFR Vall de Salenqucs (CH11), 1.750 in. (1978) l'ha observada a I'estany Cloto. A Recollectada en unes roques calcinals Catalunya, fora de la Vall d'Aran, cs cone- orientadcs al sud. Rarissima. guda de 1'Alta Ribagorca (CARRILLO & Ni- NOT, 1981) i de Sant Joan de I'Erm (C1RRE- Aquilegia pyrenaica DC. in Lamk. & DC. RAS, 1981). Coll de la Forcanada (CH12), 2.430 m. Rarissima, en una tartera calcinal amb Carex ornithopoda Willd. ssp. Saxif raga practerulissa. ornithopodioides (Hausm.) Nyman Forcanada (CH12), 2.550 m. Arenaria biflora L. En el Carici-Salicetum retusae. Indicat Besiberri Nord (CH21 i CH22), entre a la Vall d'Aran nomes per GRUBER (1978), 2.550 1 2.900 m. de Fita Baqueira i d'Argulls (CH32). Apareix regularment a 1'Omalotheco-Mu- 80 Chaenorrhinum origanifolium (L.) Fourr. lent revisio del genere Draba a Europa, ssp. origanifolium ScttuLTZ (1927) indica D. fladnizensis als Sobrc l'estany do Toro (CH12), 2.100 m. Pirineus Centrals francesos (Camplong, Pic Rarissima; recol•lectada als relleixos du- Long), recollint antigues citacions de Bor- nes roques calcnals amb Dryas octopetala, dere. CHOUARD (1949) la cita de diverses Salix reticulata, Arenaria grandiflora, A. localitats de la regio de Neuvielha i pre- purpurasceirs i Geranium cinereuin, vers cisa la seva ecologia; segons aquest au- cl coll de la Forcanada. tor D. fladnizensis viu a les crestes rocoses amb Saxifraga iratiana (Saxifragetum ira- Draba carinthiaca Hoppe var. carinthiaca tianaL), que segons QUEZEL (1956) i NEGRE Tuc de Molieres (CH12), 3.005 m; cap de (1968) es la comunitat rupfcola propia de Toro (CH12), 2.950 m; pic Feixant (CH12), la part superior de 1'estatge alpi i de 1'es- 2.950 m; tuc de Montenero (CH12), 2.575 tatge subnival dels Pirineus Centrals (2.700- metres; Besiberri Nord (CH21), 2.920 m; 3.120 m). Tot i aixf, D. fladnizensis ha d'es- Besiberri Sud (CH21), 3.025 m. scr una especie rara, ja que no es indica- Viu en cl Saxifrago-Minuartietttm sedoi da per cap d'aquests dos autors. Darrera- dis i a les escletxes de les roques graniti- ment WALTERS (1964) inclou els Pirineus ques de Ies parts culminals. Novetat per en 1'area de distribucio d'aquesta especie, a 1'Alta Ribagorca. COSTE & SOULIE (1913) pero no la indica a Espanya. Finalment, la inciquen com a rarissima de diverses GRUBER (1978) inclou D. fladnizensis en un localitats araneses. inventari del Saxifragetum mixtae efectuat a] vessant frances del Mont Roig (en la Draba carinthiaca Hoppe var. glabrata divisoria Arieja-Pallars). Malgrat la relati- (Koch) Sauter va abundancia de citacions de D. fladni- Besiberri Nord (CH21), 3.010 m; Besi- zensis als Pirineus, les indicacions a les berri Sud (CH21), 3.025 m. provincies de Lleida i Osca corresponen, Recollida a la part culminal dels Besi- segons la bibliografia consultada, a les pri- berris, a la divisoria de les va11s de la No- meres en territori espanyol. guera de Tort i la Noguera Ribagorcana. Rarissirna. Tc la mateixa ecologia que la Equisetum fluviatile L. varictat tipica. Vail do Tredos (CH32), 1.820 m. Abundant al riu d'Aiguamotx, on cons- Draba fladnizensis Wulfen in Jacq. titueix un poblament monospecific o es Tuc de Molieres (CH12), 3.000 m; Besi- barreja amb Carex rostrata. A Catalunya berri Sud (CH21), 2.925 m; Comaloforno aquesta especie era citada unicament per (CH21), 3.030 in; pic Russell (CH02), 3.185 LLENAS (1912) de Les. metres. Aparcix, rarissima, en el Saxifragetum Equisetum palustre L. iralianae de les parts culminals. Tambe Estany do Montcassau (CH22), 2.200 m; en tarteres do l'Androsacion alpinae i en vall de Tredos (CH32), 1.850 m; vall de cl Saxifrago-Minuartietum sedoidis. Draba Ruda (CH32), 1.750 m. fladnizensis cs una especie de distribucio Frequent a les torberes i mulleres (Cari- artico-alpina que arriba als Pirineus.