51 FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA

DISSABTE 13 D’OCTUBRE DE 2018 NÚMERO 10 Dyanne Thorne

“Hauria estat un error que jo jutgés les accions d’Ilsa”

Dyanne Thorne és Ilsa. Ilsa és Dyanne Thorne. I així serà, com a mínim fins que a algun productor se li acudeixi reflotar la franquícia amb un reboot que ho tindrà magre per a trobar el seu lloc en els nous temps de correcció po- lítica. I, de totes maneres, per a què volem una nova Ilsa si podem parlar amb l’original? Thorne ha visitat Sitges juntament amb el seu marit Howard Maurer per a pre- sentar una projecció especial d’Ilsa, The Tigress of Siberia, el film on la cruel dominatrix fa de les seves als gulags de la tundra siberiana. Amb una simpatia que mai hauríem sospitat en el seu temible alter ego, Thorne ens recalca com d’agraïda n’està al Festival per haver-la convidat i per tractar-la amb tanta atenció. Però no podria ser d’una altra manera: per a qualsevol fan de l’exploitation, Ilsa és com de la família.

[PÀG. 8]

Ed Harris

“Una de les coses que més limita als actors és la imatge que tenen de si mateixos i allò que estan disposats a compartir”

Anava per a atleta, però la interpretació es va creuar en el seu camí i ja mai l’ha abandonat. El cinema ha estat la seva gran plataforma, el teatre la seva gran passió i la te- levisió un refugi per seguir aprenent i explorant. Al final, això és el que més li agrada, i allò que li permet trobar “la veritat” que tant cerca. L’hem vist en papers dramàtics com els de Les hores o Pollock: La vida d’un creador, encar- nant aquells secundaris que preferiries no creuar-te al camí (Una història de violència o Trencaneu) i liderant tri- pulacions (Abyss o Apol·lo 13). Ed Harris rep el Gran Premi Honorífic de Sitges a tota una carrera i l’entrevistem per parlar de la interpretació, del seu treball com a director i de la seva nova experiència a les sèries.

[PÀG. 10]

1968: 50 ANYS DE CINEMA MARXEM DE CONCERT! MANS ENLAIRE...! #MYSITGES2018

Ángel Sala, director del Festival, fa un repàs El crític Quim Casas, autor de : Per a Koldo Serra, fer cinema a Espanya és un Avui des de la redacció del diari us cedim un cinematogràfic al 1968, un any creatiu i sense Horror en B mayor, ens parla de directors que miracle. Després d’haver estat a Sitges amb el espai a tots vosaltres: crítics, fans i amics del complexes morals que va donar com a fruit, són alhora compositors, i ens prepara així pel seu curt El tren de la bruja, hi torna per presen- Festival ens parlen de la seva pel·lícula preferi- entre d’altres, la pel·lícula de cloenda: 2001: concert d’avui de John Carpenter. tar la seva darrera pel·lícula, 70 binladens. da de l’edició d’enguany. una odissea de l’espai.

[PÀG. 5] [PÀG. 6] [PÀG. 11] [PÀG. 12]

SITGESFILMFESTIVAL.COM

DIARI DEL FESTIVAL DISSABTE 13 D’OCTUBRE 2018 /3

Traci Lords: Maria Honorífica Roda de premsa d’Ed Harris Peter Weir: Gran Premi Honorífic

Mick Garris: Nightmare Cinema L’equip de 70 binladens Shinichiro Kashiwada i Masanori Miyake: I Want to Eat Your Pancreas

Wismichu: Bocadillo Els actors de la Blood Red Carpet L’equip de The Man Who Killed Hitler and then the Bigfoot

Cap al futur amb el Festival de Sitges. DIARI DEL FESTIVAL 4/ DISSABTE 13 D’OCTUBRE 2018

ENTREVISTA Douglas Trumbull Per Alan Salvadó

Entrevistem Douglas Trumbull, que està al Festival per dues pel·lícules: 2001: Una odisea del espacio i The Man Who Killed Hitler and then the Bigfoot.

Ha donat solucions tècniques als problemes d’ordre visual de Peter Jackson a la trilogia d’El hobbit roda a quaranta-vuit directors com Kubrick, Spielberg, Wise o Ridley Scott. Solucions fotogrames per segon. I el mateix fa James Cameron a Avatar. que han esdevingut icones de la ciència-ficció com l’homenatjada O Ang Lee, que roda a cent vint fotogrames per segon, enguany 2001: una odissea de l’espai, Encuentros en la tercera fase o aconseguint una nitidesa d’imatge cristal·lina. Tot el qui Blade Runner. Douglas Trumbull és una mescla fascinant entre vol ampliar la frontera del cinema com a art formal busca artista i científic, entre l’espectacle visual i el coneixement tècnic aquesta nitidesa. més detallat, gairebé minuciós. La velocitat dels fotogrames o la mida de les pantalles són xifres que té gravades en el cervell i que Gairebé una dècada després de treballar amb Kubrick, ho fas evoca durant la conversa que mantenim per tal de repassar la amb Spielberg a Encuentros en la tercera fase. Creus que són seva trajectòria dins de la indústria. directors als quals els unia una fascinació per la tecnologia? No, en absolut. En aquesta pel·lícula Spielberg no estava Veient el treball que has dut a terme com a especialista preocupat per la qüestió tecnològica. La història darrere el en efectes especials, construint miniatures preciosistes film és que en aquella època Spielberg estava llegint a qui és com a solució a molts dels problemes formals del director, un amic meu ara, Jacques Vallée: un investigador d’OVNIS em pregunto si no et consideres una mena d’arquitecte que havia escrit moltíssim sobre les trobades amb vida cinematogràfic. extraterrestres. Spielberg estava llegint aquests llibres i a El vincle entre arquitectura i efectes especials ha estat i és partir d’ells va escriure el guió. El paper de Truffaut al film és fonamental al llarg de la història del cinema. Per mi Blade el de Jacques Vallée. Spielberg tenia la idea al cap de fer una Runner n’és un dels millors exemples. De fet, en moltes de les història molt lluminosa, positiva, emocionant... Crec que això escoles d’arquitectura d’arreu del món és un cas d’estudi. era el que més li importava de la pel·lícula, no es plantejava fer un film d’enorme espectacularitat visual. De fet, vaig ser jo I creus que aquest vincle segueix tan vigent avui dia? qui va insistir a rodar totes les escenes amb efectes especials Sí, sens dubte. Crec que el cinema fantàstic és una de les en 70mm. Sempre he treballat en aquest format. maneres més populars que existeixen per poder experimentar l’arquitectura com a entreteniment. Hem parlat del teu treball com a supervisor d’efectes especials però voldria parlar de la teva faceta com a director Repassant les teves innovacions tècniques en el camp dels i, més concretament, del teu primer film, Naves misteriosas. efectes, veig que moltes d’elles tenien com a propòsit últim En aquesta cinta de ciència-ficció, tinc la sensació que et oferir una mena de “gran visió”. preocupava més representar un món que no pas explicar una El treball a 2001 em va influenciar molt: el Cinerama, el història concreta. negatiu de 70mm... Des de llavors vaig esforçar-me en És una pel·lícula convencional, simple i d’un pressupost molt aportar alguna cosa nova al cinema: més espectacular, més reduït però sí que tenia alguns enginys tècnics interessants brillant, més ample. I això ho vaig fer treballant múltiples com el disseny de les naus o bé els drons que apareixen. El aspectes com el high frame rate, la resolució o la saturació del problema és que la història estava mostrada de forma molt color... Cada un d’ells era una eina per potenciar l’experiència convencional, no hi havia l’aspecte immersiu necessari perquè immersiva de l’espectador en la pel·lícula. Els efectes especials l’espectador es sentís atret per la història. Aquest va ser al final són un art formal diferent, utilitzen un llenguatge l’aprenentatge més gran de Naves misteriosas. cinematogràfic diferent. «El cinema fantàstic Que es pot resumir en... Avui dia amb les noves pantalles de mòbils, tauletes tàctils... Dirigir actors o explicar històries és la part més fàcil de El cinema de l’experiència de la pantalla gran s’ha perdut. En l’ofici de director, la part difícil és la de l’espectacle. Per és la via més popular els anys cinquanta i setanta el cinema i la televisió competien, aquest motiu Naves misteriosas funciona bé en la televisió, per aquest motiu va popularitzar-se el negatiu més gran de no necessita una gran pantalla. Els meus interessos com a per experimentar 70mm. El problema és que avui dia la indústria del cinema director, doncs, eren apropar-me més a l’espectacle visual s’ha convertit en la indústria de la televisió: Netflix, Amazon, de 2001. etc. Totes aquestes companyies han trencat amb la manera l’arquitectura de narrar les històries i són sovint històries increïbles. Ara Com veus el panorama del seu ofici en ple segle XXI? bé, no són espectacles. És diferent. Si no volem que els Els efectes digitals generats per ordinador són sovint bastant com a entreteniment cinemes es perdin en l’oblit hem de recuperar aquest sentit espectaculars però els efectes especials com a art formal s’han » de l’espectacle. Anar més enllà del negatiu de 70mm i utilitzar quedat estancats, basant-se més en els diners que no pas en la tecnologia que tenim per profunditzar, per exemple, en la el talent. Crec que arriba un punt on totes les pel·lícules són realitat virtual. visualment iguals, no hi ha excessius matisos i això és bastant decebedor. A més, els ordinadors no ho poden solucionar Parlaves de 2001 i m’agradaria saber si alguna obsessió tot! Segueixo pensant que el que jo anomeno “efectes perfeccionista de Kubrick et va donar molts mals de caps. orgànics”, com les miniatures o d’altres, són més poderosos Un dels aspectes que més l’obsessionava era la claredat visual que les creacions digitals, en determinades ocasions. Si miro del pla. Va adonar-se que la velocitat d’enregistrament de 2001, com faran els espectadors de Sitges avui, em segueix vint-i-quatre fotogrames per segon era massa lenta i això semblant visualment millor que els efectes generats per feia que el pla estigués borrós, com si fos “brutícia”... Si et ordinador d’avui dia. La gent n’hauria de prendre nota! Les preguntes per què 2001 té uns moviments de càmera tan miniatures, per exemple, són convincents perquè són reals. lents, la resposta és: la claredat del pla. A major lentitud, una major nitidesa. És graciós, però, que cinquanta anys després, Estàs força en contra dels efectes digitals, pel que expliques... el problema del “blurring” persisteix i l’única solució segueix No, t’equivoques. Jo mateix també he utilitzat o utilitzo el sent la de Kubrick. digital. És fabulós. Però tinc una filosofia al respecte: no tenir més del 20% del pla compost digitalment per ordinador. Si No hi havia pensat mai... vols deixar el públic bocabadat amb un efecte que sembli Ningú presta atenció al problema de la nitidesa visual, completament real, el digital no és la solució. només uns pocs cineastes, els més importants. Per exemple,

hotel medium sitges park Un Oasis en el centro de Sitges

Hotel rediseñado y reformado, ubicado en un edificio modernista del centro de Sitges. Al lado de la playa y de los locales nocturnos.

Habitaciones totalmente equipadas, Wifi, jardín, piscina, bar y mucho más para disfrutar de tus ratos de descanso y recobrar energías.

Carrer de Jesús 16, 08870 Sitges 938 94 02 50 · [email protected]

www.mediumhoteles.com Hoteles en: Barcelona - Sitges - Valencia T’agrada i vols treballar en el món de la gastronomia? Visita’ns!

Avinguda Camí de la Fita, Sitges 08870 93 894 37 12 [email protected] DIARI DEL FESTIVAL 6/ DISSABTE 13 D’OCTUBRE 2018

el extraordinario caso de Quentin Dupieux, Tan definitorio es este flujo musical que cuando Carpenter: aka Mr. Oizo, realizador de cine, DJ y músico Ennio Morricone se hizo cargo de la partitura ÚLTIMA SALIDA, de electro-house. Algunos tienen trayectorias de La cosa, el compositor italiano no hizo otra musicales estables al margen de su propio cine: cosa que escribir una música estrictamente BRIGADOON Terror con Jarmusch graba EP’s y gira en directo con su carpenteriana. Si nos dicen que no es de Ennio banda Sqürl, Lynch ha producido álbumes de sino de John, nos lo creemos sin rechistar. Estimat Toni: sé perfectament que, un cop t’hagis aixecat sintetizador Julee Cruise y Chrysta Bell y ha hecho discos del llit, hagis esmorzat abundantment i t’hagis començat a en solitario o con John Neff, y Carpenter tiene Los fondos sinuosos con sintetizador setentero passejar com un mort vivent pels carrers de Sitges, lliure de Por Quim Casas les teves obligacions amb el Diari, arribarà un moment en publicadas dos colecciones de pop analógico de , La niebla o 1997: Rescate en Nueva què n’agafaràs un exemplar i llegiràs, si més no, el primer y sintetizado, y Lost Themes II, con York darían paso en Vampiros y Fantasmas de Hoy, John Carpenter ofrece un paràgraf d’aquesta columna. Per comprovar que ho seguei- piezas de títulos misteriosos (Vortex, Obsidian, Marte a sonidos metálicos y acerados de rock xes tenint, sigui el que sigui. No tens remei. Ets pitjor que concierto en el Auditori. Quim Abyss, Purgatory, Persia Rising) ejecutadas en duro y blues terroso. Carpenter no solo ha vi- John Lars Von Trier, t’ho dic amb tota la bona intenció. Aquí estàs, Casas, autor del libro familia con su hijo Cody Carpenter y con Da- vido musicalmente del Korg, Yamaha CS-80 Carpenter: Horror en B mayor, escrivint-te a tu mateix una carta de comiat, passant per alt niel Davies, hijo del guitarrista de The Kinks o Prophet-5. Las guitarras heavy resuenan que l’espai és limitat i encara has de parlar d’un fotimer de escribe sobre su música. Dave Davies, con quien Carpenter escribió la por el desierto de Vampiros y las tierras ocres pel·lícules, i de Luigi Cozzi, que avui obrirà la paradeta per pre- banda sonora de El pueblo de los malditos. de Marte (en la banda sonora de Fantasmas de sentar Little Wizards of Oz, que revisa amb molt pocs mitjans En los años ochenta me gustaba mucho Afrika Marte toca Buckethead, uno de los guitarristas i molta imaginació el conte de L. Frank Baum. El realitzador Bambaataa, quien con sus break beats y electro La música cinematográfica de Carpenter per- más misteriosos de la historia del rock) pero Marcus Hearn també serà a Brigadoon per presentar el docu- funk practicaba lo que ahora definiríamos como tenece a los dominios de la cultura popular. No ya antes, en los ochenta, el director formó con mental Hammer Horror. The Warner Bros Years, i comptarem pre-hip hop neoyorquino, antes del sorprenden- solo la ha adaptado Bambaataa: Aidan Moffat, sus amigos Nick Castle y Tommy Lee Wallace amb els responsables del TAC, que ens parlaran de l’edició te éxito de Public Enemy, el rap hedonista de LL cantante de Arab Strap, publicó con el seudó- el grupo de pop The Coupe de Villes, cuyo úni- d’enguany del certamen, i amb David Garcia, que presentarà Cool J o los experimentos de Jungle Brothers. nimo de Ben Tramer Halloween EP, con tres co disco, Waiting Out the Eighties, sigue siendo el fanzine Monster World #13. La jornada d’avui es completa Imagino que una de las razones por las que me deliciosas lecturas del filme sobre Mike Myers. también un misterio (nunca llegó a editarse); amb El pueblo de los malditos, del mestre Carpenter; Lust for Frankenstein, del tiet Jess; i les dues entregues de la saga de gustaba tanto es que abría su disco Beware (The Como tantas otras cosas en el cine de serie B, tenemos que contentarnos con el tema que el Wolfcop, ambdues dirigides per Lowell Dean. Funk is Everywhere), grabado en 1986, con una el estilo musical de Carpenter, tan definido, trío incluyó en Golpe en la pequeña China. formidable electro-versión del tema principal tan reconocible, surgió de la precariedad de I encara que els diumenges sempre tenen aquest regust amarg de Asalto en la comisaría del distrito 13, que es, tam- medios: quería grabar el score de La noche de Carpenter se ha ganado el derecho total a tocar de quan saps que has de començar a fer via, encara podreu bién, una de mis composiciones preferidas de Halloween con orquesta pero al no tener dinero en directo los temas principales de sus pelícu- descobrir a L’Escorxador tres pel·lícules que fins ara eren força las escritas por John Carpenter para sus films. para hacerlo la ejecutó con sintetizadores (pro- las. Lo hace con actitud de viejo rockero, caza- difícils de veure: Whirlpool, la restaurada opera prima de José gramados por Dan Wyman). Así surgió, con los dora de cuero, gafas de sol, puño al aire, de pie Ramón Larraz, de la que fins ara només circulava una còpia de Carpenter pertenece al reducido y selecto gru- temas hipnóticos de Halloween y Asalto en la co- frente a un sintetizador. No en vano el director qualitat pèssima; La casa, una estranya intriga paranormal amb po de los cineastas que han compuesto ban- misaría del distrito 13, un estilo sonoro muy orgá- de El príncipe de las tinieblas, donde aparecía el Helga Liné dirigida per Angelino Fons, que duia anys perduda, i das sonoras de sus películas: Charles Chaplin, nico, repetitivo e inquietante, algo más que un icono del hard rock Alice Cooper, sabe que el Eyecatch Junction, el debut de Takashi Miike el 1991. I ara, si em permeteu, haig de tornar uns vídeos. Clint Eastwood, Jim Jarmusch, David Lynch, “simple” apoyo a las imágenes concebidas por el rock y el cine de terror son parte esencial de la Chris Marker, Mike Figgis, Hal Hartley y Ale- director bajo el influjo de Howard Hawks, Jac- cultura y forma de vida de tantas generaciones Toni Junyent jandro Amenábar, a los que podemos sumar ques Tourneur, Nigel Kneale y H. P. Lovecraft. anteriores y posteriores a la suya.

Office Uprising In un giorno la fine An Evening with Fortress of Skulls The Green Fog El pionero. El cine Dream Demon- En una fàbrica d’armes De camí a una reunió, un Beverly Luff Linn El director japonès Guy Maddin i Evan i parapsicológico de The Director’s Cut alguns dels treballadors home de negocis queda Comèdia que narra la Takuji Izumi filma la Galen Johnson retornen Sebastià d’Arbó Film de culte del terror es converteixen en atrapat en un ascensor... crisi d’un matrimoni representació teatral al film icònic de Documental que s’endinsa britànic que retorna en zombis en provar una per sort per ell, ja que que s’agreuja quan la d’un relat èpic situat al Hitchcock, Vertigen, a en els misteris per resoldre versió restaurada per beguda energètica. Armes en l’exterior té lloc una protagonista veu en la segle XVI i que narra través d’un collage oníric del cinema parapsicològic endinsar-nos en les pors i zombis: combinació hecatombe de zombis. televisió un comercial l’enfrontament entre un de fragments fílmics que va realitzar d’Arbó. d’una jove a punt explosiva. que anuncia “una nit amb tirà i un samurai. i televisius amb San de casar-se. Beverly Luff Lin”. Francisco de protagonista. DIARI DEL FESTIVAL DISSABTE 13 D’OCTUBRE 2018 /7

que té Myers amb la llosa de la tomba de la terror al monstre i en com plantar-li cara per la Retorn a seva germana, en el que potser és el moment seva commocionada mare, que va recloure’s en més xocant del film. Però no recordava tant la un casalot en mig del no-res. Al dormitori ac- textura de la llum diürna per la qual caminen tual del personatge de Jamie Lee Curtis hi des- Haddonfield Laurie Strode i les seves amigues en els pri- cobrirem una maqueta a escala de la casa on va Per Toni Junyent mers passatges de la pel·lícula. Els raigs del començar tot la nit de 1963 que Michael Myers sol acariciant els seus rostres mentre van en va assassinar la seva germana Judith. És el seu Si l’inici del Festival va descobrir la cotxe, mèrit que cal atribuir a la fotografia subconscient, materialitzat, acompanyant-la nova Suspiria de Luca Guadagnino, de Dean Cundey. La llum entra també per les cada nit quan se’n va a dormir. l’acomiadem endinsant-nos en el finestres de l’habitació de Laurie, les parets nou Halloween, que arrenca quaranta pintades d’un rosa clar, en una breu escena anys després dels fets de l’original de on la veiem estirar-se de costat al llit, pensant, Queda ben poca John Carpenter, productor executiu no ho podem assegurar, en un noi que potser i compositor de la banda sonora del li agrada, en la jornada de cangur que li espe- humanitat en la Laurie nou film. Amb la pel·lícula de 1978 en ra per la nit o en la inquietant figura vestida el record, suggerim algunes idees per de negre a la que ha entrevist fugaçment, de Strode que retrobem apropar-se a la que ha rodat David lluny, una estona abans. Encara no sap fins Gordon Green. a quin punt Michael Myers condicionarà la a Halloween seva vida futura, però la noia a la que veiem, amb les faccions d’una Jamie Lee Curtis que La setmana abans que comencés Sitges vaig tot just debutava al cinema, és una adolescent Aquesta edició de Sitges serà recordada per les tornar a veure la pel·lícula original de John nord-americana normal i corrent de finals noves versions de Halloween i de Suspiria. Els Carpenter, de 1978, la trama de la qual es dels setanta. apropaments a les obres originals són subs- reprèn, quaranta anys després, en aquesta tancialment diferents. Luca Guadagnino duia posada al dia que n’ha rodat David Gordon Queda ben poc d’humanitat en la Laurie Strode l’esquelet del film d’Argento cap al seu terreny, Green. No sabria dir exactament què espe- que retrobem al Halloween de 2018. Ha esdevin- expandint-ne considerablement l’univers, men- rava trobar-hi, suposo que volia tenir fresca gut una figura d’acció, antagonista de l’home tre que La noche de Halloween que signa David una pel·lícula que he vist potser tres cops però del sac que encarna Michael Myers. Aquesta Gordon Green és una seqüela força cenyida amb la qual no estic tan familiaritzat com, per és una de les idees principals que sustenten a l’original de Carpenter. Té sentit tenint en exemple, Suspiria de Dario Argento, de la qual el guió que han escrit Danny McBride, Jeff compte que el director de La cosa s’hi ha impli- hi ha detalls i seqüències que se m’han adherit Fradley i el mateix David Gordon Green, i la cat a fons, component-ne la banda sonora jun- amb força exactitud a la memòria. Potser és fan palesa replicant alguns plans de l’original tament amb el seu fill Cody i Daniel A. Davies perquè, abans que amb el disseny d’intricades canviant-hi Myers per Strode. Fa mesos vam –Carpenter no feia la música d’una pel·lícula des danses de mort, el film de Carpenter treballa- saber que la intenció dels creadors del film era de 2001, l’any de Fantasmes de Mart– i figurant va amb la planificació i la profunditat de camp obviar tant les seqüeles a la pel·lícula de 1978 com a productor executiu del film. La partitura per generar estranyament i amenaça. com, òbviament, les dues pel·lícules en què Rob de Carpenter sona amb renovada força durant Zombie revisava el mite. I és en aquest hiat de els crèdits inicials, que emulen els de la versió De la pel·lícula de 1978 recordava, és clar, el quaranta anys on resulta pertorbador recordar del 1978. Hi ha certa confusió respecte si aques- pla seqüència que obre el film i que ja és pura Laurie passejant-se per la seva habitació al pri- ta nova pel·lícula és una seqüela o un remake: si història, no ja del slasher sinó del cinema en mer film. En la pel·lícula de Gordon Green, un bé els fets que s’hi narren són inequívocament general. També tenia present la corpulenta flashback molt breu ens mostra Karen (Judy posteriors als del film original, els mateixos figura de Michael Myers, el Mal encarnat tal Greer), la filla de Laurie, asseguda al llit amb títols inicials de crèdit o el desenvolupament com explicava el doctor Loomis en un monò- la mirada perduda. Ella ja no va tenir una ado- s’emmirallen molt clarament en la història es- leg memorable. O el detall d’humor macabre lescència normal i corrent; fou educada en el crita originalment per Carpenter i Debra Hill. I encara que David Gordon Green no pretén competir formalment amb el seu referent, ni calcar-ne les estratègies, si persisteix una ben- vinguda agressivitat i un to aspre quan es tracta de filmar assassinats que no és tan freqüent en els slashers que s’estrenen avui dia, on una certa distància irònica sovint dilueix la incomoditat.

Si alguna cosa sembla aconseguir la granítica obstinació del personatge de Jamie Lee Curtis a la nova La noche de Halloween, és que ja no hi hagi lloc per a l’arquetípica final girl del slasher. Si més no, ara està preparada per enfrontar-se al psicòpata emmascarat de torn, es digui Michael Myers o Jason Voorhees. Avui, amb les projecci- ons de la pel·lícula original de John Carpenter i també del primer Divendres 13, que completen la retrospectiva dedicada al slasher, Sitges ofe- reix una magnífica oportunitat per comprovar quines coses han canviat des d’aleshores.

Puppet Master: Girls with Balls Open 24 Hours Future World Nightmare Cinema High Life In Fabric The Little Reich L’equip femení de La protagonista acaba L’obra de James Franco, Antologia de terror La directora Claire Terror d’alta costura que Refundació de la saga voleibol de les Falcon es de sortir del psiquiàtric de nou a Sitges, amb dirigida per cinc directors Denis s’endinsa en narra el periple d’un vestit de Puppet Master. Amb perd enmig del bosc per per iniciar una nova vida un film d’explotació diferents que s’inicia en els paràmetres de la demoníac que provoca guió de S. Craig Zahler i convertir-se en víctimes després d’un fort trauma: postapocalíptic on el l’interior d’un cinema ciència-ficció amb Robert conseqüències nefastes que ens recorda el terror d’una estranya cacera. l’assassinat del seu xicot, protagonista haurà de on es projecten els Pattinson i Juliette a les persones que el que poden provocar les La col·laboració entre un psicòpata terrible. El trobar la cura per la malsons interiors dels Binoche, per narrar-nos el vesteixen. marionetes. elles farà, però, que passat, però, retornarà. malaltia de la seva mare. protagonistes. viatge d’una nau cap a un s’inverteixin els papers. forat negre. DIARI DEL FESTIVAL 8/ DISSABTE 13 D’OCTUBRE 2018

ENTREVISTA Dyanne Thorne Por Gerard Casau

Parlem amb Dyanne Thorne, que visita Sitges amb motiu de la projecció d’Ilsa, the Tigress of Siberia, i amb el seu marit, howard maurer.

Les cambres de tortura nazi i els gulags de la tundra siberiana no són I de totes maneres, algú o altre acabarà fent aquesta pel·lícula precisament els indrets més romàntics del planeta. No obstant això, repugnant, així que ja posats, millor que siguis tu”. Ara bé, mai allà és on es va fer forta la relació entre Dyanne Thorne i Howard ens hauríem imaginat que acabaria convertint-se en una icona… Maurer. Ella era la protagonista i personatge titular de la franquícia Aquestes pel·lícules ja tenen quaranta anys, i se segueixen veient d’Ilsa, dominatrix sàdica que va operar en els períodes històrics més arreu del món! negres del segle XX, oferint als gurmets de l’exploitation un festí de Dyanne: Estimat, em sembla que amb aquest comentari estàs baixes passions i violència extrema. Ell, per la seva banda, l’acompa- revelant que ja no sóc una joveneta… nyava interpretant petits papers, en un rol discret i devot que manté Howard: Ah, no, no! Oblida el que té dit: vull que consti en acta avui dia. Gairebé mig segle després de rodar les atrocitats que farien que la Dyanne Thorne té, i sempre ha tingut, vint anys. [Riuen] d’Ilsa un mite del cinema de gènere, el matrimoni arriba a Sitges per Ah, com passa el temps! Quan vam fer aquestes pel·lícules jo a presentar una projecció especial d’Ilsa, the Tigress of Siberia. Quan tenia una bona mata de pèl. I mira ara! [s’aixeca la gorra per seiem amb ells, comprovem que la seva química es manté intacta: es descobrir una calba brillant] fan bromes còmplices, l’un completa les respostes de l’altra, i encara es miren amb una tendresa forjada en els racons més insalubres del Tothom sap que les pel·lícules d’Ilsa estan plenes de polèmica. cinema de baix pressupost. Et vas negar algun cop a rodar una escena per considerar que anava massa lluny? Recordes quina va ser la primera escena que vas rodar com a Ilsa? Dyanne: Hi havia moltes escenes de tortura de les quals no en vaig Dyanne Thorne: En realitat, la primera escena que vaig fer a Ilsa, voler saber res. No depenia de mi que es rodessin o no, però no la loba de las SS va ser tota una sorpresa per a mi, ja que no figurava vaig voler ser-hi present mentre ho feien. en el guió que m’havien entregat els productors. Es tractava Howard: La Dyanne no tenia veu en aquest sentit. I, de totes d’una castració; una idea completament tabú, en la qual a ningú maneres, tampoc hi havia marge per proposar coses. No té res li agrada pensar. Jo vaig estar fora del plató durant la major part a veure ser l’estrella d’una gran producció de Hollywood i que de la jornada de rodatge, i quan finalment em van cridar, em vaig tothom estigui pendent de tu, que protagonitzar una cinta de trobar amb un panorama... Jo no m’ho esperava, i vaig fer l’escena baix pressupost, on l’única preocupació és acabar la pel·lícula. És una mica en estat de xoc. Però, en fi, suposo que era pel bé de la com una màquina que no es pot aturar, perquè posar-la en marxa pel·lícula: realment aconseguia captar l’atenció del públic! l’endemà implicaria més diners. Dyanne: Tot anava molt de pressa. Els directors ni tan sols Com et vas sentir en veure’t per primer cop vestint l’uniforme nazi s’aturaven a discutir les coses amb mi. Jo els demanava de l’Ilsa? indicacions, i ells simplement em deien: “Posa’t davant la càmera Dyanne: Una actriu no pot jutjar el seu personatge, perquè en aquell i fes el que hagis de fer”. No hi havia temps per aprofundir en moment és com jutjar-te a tu mateix. Així que, des d’aquella primera el personatge! Vaig tenir més temps per assajar una aparició castració, vaig fer l’esforç de racionalitzar allò que fa l’Ilsa, i de veure minúscula en un capítol de la sèrie d’Star Trek, que en qualsevol de les coses des de la perspectiva: ella té unes conviccions fèrries, i no les pel·lícules de sèrie B que he protagonitzat. em pertoca a mi condemnar-la. En aquest sentit, era una mena de consol que al final de cada pel·lícula ella acabés… Després de passar per les SS, el règim estalinista i els harems, si «A Ilsa, em vaig negar Howard Maurer: ...Morta! Però, per alguna raó, després es feia Ilsa aparegués avui dia, on la trobaríem? una seqüela i l’Ilsa tornava a aparèixer, fresca com una flor. Dyanne: No en tinc ni idea. Alguna vegada m’han preguntat si a rodar moltes [riuen] Et diré una cosa: el primer cop que vaig llegir el guió m’agradaria fer una nova pel·lícula, amb una Ilsa ja gran que li d’Ilsa, el vaig detestar amb totes les meves forces. Però li vaig dir passa el relleu a la seva filla, però em sembla una idea absurda. escenes de tortura» a la Dyanne: “Mira: la feina d’un actor és fingir que és algú altre. A qui se li pot acudir que aquesta dona tingui instint maternal?! >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>SECCIÓ >>>>>>>>>>>>>> NOVES VISIONS >>>>>>>> PREMIS SGAE NOVA AUTORIA

Entrega dels Premis SGAE El Premi SGAE Nova Autoria a la millor direcció-rea- escoles de cinematografia de Catalunya la possibilitat lització va ser per Gemma Blasco, pel curtmetratge d’exhibir les seves creacions i donar-les a conèixer Nova Autoria 2018 Jauría que va presentar l’Escola de cinema Bande al gran públic en el marc d’un esdeveniment audio- A la millor direcció-realització, à Part. El jurat la va fer mereixedora del guardó «per visual de projecció internacional. Els treballs que hi una direcció d’actors naturalista que denota un pro- opten es projecten dins de la secció Noves Visions del al millor guió i a la millor música fund treball de relacions entre personatges; per una certamen. Enguany s’ha comptat amb la participació original, i formen part del palmarès posada en escena sòlida i rica en què el treball de de 12 escoles de cinema de Catalunya, les quals van oficial del Festival de Sitges càmera, llum i color acompanya les emocions dels presentar 30 audiovisuals. protagonistes, i per un sensible retrat sobre la bellesa El Festival Internacional de i la importància de la fraternitat». Cinema Fantàstic de Ca- El premi al millor guió va recaure en Aleix Abulí, per talunya – Sitges 2018 fa Ciutat i selva, presentat per la Universitat Pompeu públic avui el seu palmarès Fabra (UPF) per, segons el jurat, «aportar una mirada oficial del qual en són part irònica i alhora subtil sobre les ànsies de llibertat i d’in- els Premis SGAE Nova dependència, per haver sabut dibuixar un retrat gene- Autoria. Organitzats per la racional atípic i honest, i per oferir una reflexió informal i intel·ligent sobre les tensions entre camp i ciutat». © Alicia García/SGAE Alicia © Fundació SGAE, aquests guardons són a la millor direcció-realització, al millor Natasha Arizu, de l’Escola de Cinema de Barcelona García/SGAE Alicia © (ECIB), va obtenir el Premi SGAE Nova Autoria a la Fila superior, d’esquerra a dreta: les tres protagonistes del curtme - guió i a la millor música original. tratge Ciutat i selva; Xavier Capellas, compositor i membre del jurat millor música original per la composició de la banda dels Premis SGAE Nova Autoria; Rosa Tubau, regidora de Cultura de Lluís Arcarazo, guionista, director i productor exe- sonora del curtmetratge d’animació Dot, «per l’ha- l’Ajuntament de Sitges; Eduardo Zaramella, director institucional cutiu; Xavier Capellas, compositor, i Carla Simón, bilitat en el desenvolupament de temes musicals a fi de l’Audiovisual de la Fundació SGAE; Gemma Blasco, Premi SGAE directora i guionista, han estat els membres del jurat que Nova Autoria a la millor direcció-realització per Jauría, i Lluís Arca- d’aconseguir un discurs narratiu efectiu, i per la gran razo, guionista, director, productor executiu i membre del jurat dels ha visionat les produccions audiovisuals que elaboren capacitat per transmetre emocions». Premis SGAE Nova Autoria. els alumnes de les escoles de cinema de Catalunya, i La SGAE, la Fundació SGAE i el Festival de Sitges Fila inferior, d’esquerra a dreta: Aleix Abulí, Premi SGAE Nova Autoria al millor guió per Ciutat i selva; Alejandro Pérez i Toni Castro, coguio- en va decidir els guanyadors en el marc d’un acte que fa dinou anys que celebren els Premis SGAE Nova nistes i animadors de Dot, que van recollir el Premi SGAE Nova Autoria va tenir lloc el passat dia 6. Autoria que ofereixen als autors emergents de les a la millor música original en representació de Natasha Arizu.

Segueix-nos a: www.sgae.cat | www.fundacionsgae.org facebook.com/sgaecat @sgaecat | @fundacionsgae

DIARI DEL FESTIVAL 10/ DISSABTE 13 D’OCTUBRE 2018

ENTREVISTA Ed Harris Per Mónica Jordan

ED HARRIS ARRIBA A SITGES PER RECOLLIR EL GRAN PREMI HONORÍFIC A LA SEVA TRAJECTÒRIA. ENS HA REGALAT PAPERS INOBLIDABLES I ENGUANY L’HEM RECUPERAT A EL SHOW DE TRUMAN.

Anava per a atleta, però la interpretació es va creuar en el seu Treballaries amb Peter Weir un altre cop? camí i ja mai l’ha abandonat. El cinema ha estat la seva gran pla- M’encantaria. Perquè és molt puntillós, es fixa en cada menudesa taforma, el teatre la seva gran passió i la televisió un refugi per amb detall. A més és molt intel·ligent. seguir aprenent i explorant. Al final, això és el que més li agra- da, i allò que li permet trobar “la veritat” que tant cerca. L’hem Amb Pollock vas donar el salt com a director, i vas repetir vist en papers dramàtics com els de Les hores o Pollock: La vida experiència amb Appaloosa. Què ha de tenir una història perquè d’un creador, encarnant aquells secundaris que preferiries no vulguis posar-te al darrere de la càmera? creuar-te al camí (Una història de violència o Trencaneu) i liderant Bàsicament necessito obsessionar-m’hi, sentir que he tripulacions (Abyss o Apol·lo 13). Ed Harris rep el Gran Premi Ho- de fer-ho. En el cas de Pollock, per exemple, la idea em va norífic de Sitges a tota una carrera. obsessionar durant més d’una dècada; i d’Appaloosa havia llegit els dos primers capítols del llibre i em vaig enamorar Al Diari del Festival vam publicar una columna sobre tu on d’aquells dos homes i de la seva relació. A The Ploughmen, el la companya Maria Adell explicava que has interpretat molts meu nou projecte, el personatge més gran és un home molt personatges que són semidivins, creadors, com a El show de interessant per desenvolupar-lo, i a més em semblava tot molt Truman, Trencaneu o mother!. Què creus que veuen en tu per cinematogràfic. Ja tenia ganes de tornar a dirigir, ja que fa oferir-te aquests papers? nou anys que vaig fer Appaloosa, així que ho havia de fer. I ho No ho sé! [Riure]. Crec que simplement és que soc bo en això que faré. En realitat no soc un director per se, soc un actor que ha faig i que saben que em poden dirigir. Hi ha actors amb els quals dirigit dues pel·lícules, però m’agrada tot allò que implica: és realment difícil treballar, perquè no volen fer certs exercicis ser-ne el responsable, col·laborar amb l’equip artístic, els d’introspecció, i crec que Peter Weir i altres directors saben que actors... i sobretot l’edició, perquè m’estimo la interpretació jo aniré tan lluny com em demanin. i treballar amb actors, i treure tota la merda per arribar a alguna cosa real, de veritat. Tot aquest procés em sembla molt I no t’espanta? apassionant i en gaudeixo moltíssim. Tant de bo ho pogués No, perquè és el que faig. És un lloc segur! És cinema, és teatre, fer més sovint, però és dur, molt dur. Implica anys: trobar és part de la sensació d’alliberament. En part per això m’hi la història, escriure, aconseguir finançament, el rodatge, dedico, perquè em sento més viu i més present a l’escenari del edició... no és gens ràpid, així que estic content d’haver-ne fet que em sento ara mateix aquí. Perquè allà tots els teus sentits dues, i espero fer-ne més. estan fiiiiu... pels núvols. Ens en pots parlar una mica d’aquest projecte com a director? Com et prepares per interpretar un personatge? Es diu The Ploughmen i és una història situada a Montana el Porto molt de temps en aquesta professió i hi ha moltes maneres. 1990, en l’època premòbils. Els protagonistes són un home ja A vegades, a través d’algun aspecte físic; en d’altres, t’has de gran acusat d’un assassinat, que està interpretat per Robert documentar molt. A vegades és una qüestió de col·locació de la veu a Duvall, i el jove ajudant del sheriff, i tracta de la relació que es l’hora de llençar els diàlegs per comprovar que escau al personatge... crea entre ells i les seves respectives parelles. És una pel·lícula de És tot una qüestió d’exploració, i és difícil respondre amb res personatges, més psicològica i lenta, potser. concret. A més, el guió és vital, perquè és la teva Bíblia i l’has de portar a la vida. També depèn del personatge, sempre hi ha alguna Queda recorregut per al western? cosa interessant a explorar de cadascun, parts que també tens en tu Sens dubte... Perquè parla de la mala gent! No hi ha tecnologia «Per dirigir necessito mateix i que deixes sortir posant-hi el focus a través del personatge. que els controli, només els guien les seves necessitats i els seus A mi em sembla un procés fascinant. Hi ha personatges que comportaments, i és un món més senzill. reclamen que t’enfrontis a algun aspecte teu que no tens per costum obsessionar-m’hi, tractar, de cop t’adones que és allà i amb sort et permet créixer. Has fet cinema, teatre i ara també et podem veure a la televisió amb Westword. Què t’ha dut fins aquí? sentir que he de fer-ho» Aleshores, l’experiència és un grau? Vaig parlar amb Jonah Nolan i Lisa Joy. Volien que fes aquest Bé, t’aixeques pel matí i cada dia et sents diferent, no saps què paper i em va sonar prou interessant. Era a més una feina estable passarà. Mires de fer de cada dia l’experiència més positiva possible, [mira amb complicitat], i ells m’agraden molt. Són persones aprendre alguna cosa nova sobre tu mateix o sobre les persones que brillants i apassionades, tenen una idea molt clara del que volen, t’importen. Com a persona, per estar bé amb tu mateix i acceptar-te, i a mi m’encanta treballar amb gent així. Així que em vaig dir: has d’intentar créixer i explorar dins teu, i així poder ser més joiós, “per què no?”. És una mica complicat perquè la temporada és generós, amable, intel·ligent... Com a actor, com més vida tens, més tan llarga, uns set o vuit mesos, que et limita professionalment… fàcil et serà insuflar-li vida al personatge. Crec que una de les coses però he pogut continuar fent teatre i Jonah em va dir que si que limita als actors és la imatge que tenen de si mateixos i el que tirava endavant la meva pel·lícula no calia que treballés els dos estan disposats a compartir. Com més fort et creus en una cosa, més primers mesos de la següent temporada. Em deixen que torni còmode t’hi sents, i si no surts d’aquesta situació t’estàs limitant més tard, i jo els ho agraeixo. molt. En el meu cas, intento deixar obertes les possibilitats.

Peter Weir explicava ahir que els actors busquen arriscar als seus papers. Hi estàs d’acord? Sí, sens dubte. Part del que m’agrada del que faig és no saber on em durà un personatge, allò que descobriré i les sorpreses que van apareixent. No m’agrada tenir predefinit com han de ser les coses, sinó que prefereixo estar obert. Treballes amb altres actors, pots mirar què t’aporten, com reacciones tu a això, i és un procés que va pas a pas. És divertit provar coses noves i arriscar- te, és part del que m’agrada. És precisament això el que m’agrada del teatre, que és una proposta de dia a dia, és la realitat del moment, d’estar a l’escenari, i és autèntic, perquè la gent et mira i cada nit és diferent, cada funció té la seva pròpia vida.

FANTASTIC STANDS PRODUCTS OFFI 10 AM − 10 PM CIAL EXTERIOR DE L’HOTEL MELIÀ PLATJA DE SANT SEBASTIÀ

FAN TAQUILLAS SALA TRAMONTANA SHOP WWW.CHA-CHA.ES

DIARI DEL FESTIVAL 12/ DISSABTE 13 D’OCTUBRE 2018 Piulades i valoracions de Sitges

L’equip del Diari hem escrit molt durant aquests darrers dies, però vosaltres no us heu quedat curts amb les explosions de piulades que acompanyaven el final de cada projecció. A manera de resum i panoràmica final, publiquem diversos tuits i comentaris que expressen amor infinit per tot allò que hem pogut veure aquests dies. Esperem que, en aquest mosaic d’opinions, hi veieu reflectit el vostre Sitges 2018.

Under the Silver Lake: Al llarg del film, Andrew Throw Down: Carta de Garfield olora a fracàs. El amor, en clave judoka, a la seu detectiu perdut a una Mel Gibson i Vince Vaughn Hong Kong golfa. Johnnie To Los Angeles hiperreferencial són els dos polis corruptes y la elegancia en un estilo que és el paradigma d’un mal amb més química del Festival. The House that Jack Built. dota de -doloroso- sentido a generacional: la buidor Dragged Across Concrete, Només Lars von Trier podia una historia siempre al filo existencial del millennials no de S. Craig Zahler fer un exercici d’autocrítica i de la abstracción. s’omplirà mai per molt que és 90% diàleg. redempció cinematogràfica @VctorEsquirol ens alimenten de referències @SaraSansca mitjançant l’art i La divina nostàlgiques. comèdia de Dante. Una El meu descobriment de @GuillemFMari Under the Silver Lake: introspecció de l’autor que #Sitges2018 és l’argentina Seguramente, la película resulta ser un dels seus Aterrados de Demián Rugna, Under the Silver Lake es, más compleja y ambiciosa millors treballs. que infiltra el terror en un digámoslo ya, obra total de Sitges2018. Relato, @xavi_mogrovejo barri perifèric de Buenos Aires generacional, obra total sobre homenaje y al mismo tiempo tot barrejant ensurts genuïns, la cultura pop (demoledora), ensayo no solo de su tiempo #MySitges2018 Em quedo expertes del paranormal, obra total sobre la posibilidad -el significado de la cultura amb Clara, una petita joia policies quotidians i humor misma de hacer cine (ficción) popular- sino de nuestra de ciència-ficció realista que d’ultratomba. en el Hollywood actual. Y el condición de espectadores y convida a la reflexió @EuIglesiasHuix final más hermoso de todo de la función de las ficciones @marc_xivito #Sitges2018 como preservación de nuestra Tres psicópatas para recordar @AlbertoLechugaG inocencia ante el mundo. #MySitges2018 M’ha agradat de la edición de este año: el @ralcoveroti com One Cut of the Dead romántico de Le couteau dans One Cut of the Dead es una dona una lliçó a aquells que le coeur, el filósofo de The de las películas más bonitas, One Cut of the Dead: En s’aixequen del cine i marxen House That Jack Built, el que imaginativas e inspiradoras un gènere que sovint aposta quan alguna cosa no els prefiere no hablar de la nueva que he visto en los casi diez nomes per la gratificació agrada. Esperar fins al final té Halloween. Entre todos, un años que llevo viniendo a instantània, aquest simpàtic recompensa i tot té sentit. retrato de época. Sitges. La ovación de varios exercici de metallenguatge @CapitanUrias @CarlosLosilla minutos que hubo al final fílmic té una gran virtut: de la peli se queda corta. construir a llarg termini, Killing. Una de samurais Maravillosa. #Sitges2018 #MySitges2018 peça a peça fins arribar a una One Cut of the Dead es abstracta y telúrica. Su @Caith_Sith gloriosa mitja hora final. último tramo es una peli divertidísima, y ha conseguido @twilightkid que ahora vea los planos de fantasmas, en la que One Cut of the Dead. picados de otra manera. Tsukamoto vuelve a brillar Demostració d’amor al Mandy es el éxtasis fílmico @nosoloencine delante y detrás de la cámara. cinema desde la naturalitat. de un cineasta insobornable. El diseño de sonido es Impossible fer més amb tant La imagen quimérica alucinante, con esas katanas poc. #MySitges2018 Aterrados. Esta película creada por Panos Cosmatos argentina bebe directamente que parecen tener vida propia. @ALascort encuentra en el enajenado Acero y fuego. de clásicos modernos como rostro de Nicolas Cage el Ju-On o Conjuring, pero @XaviSanchez Climax comença com una reflejo indispensable en un consigue crear su propio pel·lícula musical amb film que exuda amor por mundo de una manera The Night Comes for bones intencions, que acaba el género sin abandonar la original y terrorífica. Us. Seguramente, la mejor transformada en una bèstia concepción del cine De nuestras favoritas de película de acción que he visto del psycho-horror que de su autor. #Sitges2018 #MySitges2018 (y veré) este año. Locura para demostra els perillosos efectes @beyondgrandine fans de The Raid. de les drogues i et deixa amb @dimsumcinema @freirejuanma la terrible sensació d’haver estat una víctima més del narcòtic, directa al cor #MySitges2018 @98formsofart DISCOVERY ÒRBITA

Tria el teu palmarès! FOCUS ÀSIA PANORAMA FANTÀSTIC Avui coneixerem el Palmarès de la 51 edició del disposició aquesta pàgina, perquè l’ompliu amb Festival. Com sempre, és difícil que plogui a gust les pel·lícules que us hagin robat el cor aquests de tothom, i de ben segur que alguna de les deci- dies. I recordeu, si us ofèn el criteri del jurat, tan- sions dels diferents jurats us faci arrufar el nas. queu els ulls i repetiu: “només és un palmarès, Com a compensació simbòlica, posem a la vostra només és un palmarès...” BLOOD WINDOW SITGES DOCUMENTA SECCIÓ OFICIAL FANTÀSTIC SITGES 51

MILLOR ANIMA’T MIDNIGHT X-TREME MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA PEL·LÍCULA

ANIMA’T CURTMETRATGE BRIGADOON MILLOR GUIÓ

PREMI ESPECIAL DEL JURAT NOVES VISIONS SLATIX SITGES COCOON

MILLORS EFECTES ESPECIALS

MILLORS EFECTES ESPECIALS MILLOR FOTOGRAFIA

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA MILLOR CURTMETRATGE

diari festival_2.pdf 4 21/9/18 13:58

Moritz recomana el consum responsable · 5,4º

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Moritz, patrocinador oficial del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, celebra el 50è aniversari de “2001: una odissea de l’espai”

DIARI DEL FESTIVAL DISSABTE 13 D’OCTUBRE 2018 /15 DEMÀ DIUMENGE 14

AUDITORI MELIÁ SITGES RETIRO PRADO TRAMUNTANA MELIÁ SITGES

09:30 09:30 09:30 09:30 I Want to Eat Your Pancreas /110’ Office Uprising /89’ Valley of Shadows /91’ Marató de curtmetratges /255’ Summer of ‘84 /106’ Diamantino /97’ Piercing /82’ One Cut of the Dead /96’ The Devil’s Doorway /76’ Believer /124’ 15:30 Await Further Instructions /95’ 15:30 15:30 15:30 Dementia Part II /67’ High Life /110’ Upgrade /100’ BuyBust /127’ Abrakadabra /80’ In Fabric /118’ Overlord /110’ American Animals /116’ Pyewacket /91’ Under the Silver Lake /139’ Journal 64 /114’ Aterrados /87’ He’s Out There /89’ The Night Comes for Us /121’ Monstrum /105’ Lords of Chaos /112’ Ghostland /91’ Elizabeth Harvest /109’ Freaks /104’

BRIGADOON 12:00 RETROSPECTIVA JOSÉ RAMÓN LARRAZ Whirlpool 14:00 HOMENATGE A UMBERTO LENZI Desafío a la ciudad 16:00 PREMI NOSFERATU - HELGA LINÉ La casa 18:00 TRASH-O-RAMA PRESENTA Eyecatch Junction

SLATIX SITGES COCOON SESSIONS GRATUÏTES DE 45’, ENTRE 10:00-14:00. LES ENTRADES S’HAN DE RECOLLIR A L’SLATIX VR CINEMA DEL CENTRE CULTURAL MIRAMAR.

Sitges18_Faldó.indd 1 25/09/2018 16:16:35