51 FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA DISSABTE 13 D’OCTUBRE DE 2018 NÚMERO 10 Dyanne Thorne “Hauria estat un error que jo jutgés les accions d’Ilsa” Dyanne Thorne és Ilsa. Ilsa és Dyanne Thorne. I així serà, com a mínim fins que a algun productor se li acudeixi reflotar la franquícia amb un reboot que ho tindrà magre per a trobar el seu lloc en els nous temps de correcció po- lítica. I, de totes maneres, per a què volem una nova Ilsa si podem parlar amb l’original? Thorne ha visitat Sitges juntament amb el seu marit Howard Maurer per a pre- sentar una projecció especial d’Ilsa, The Tigress of Siberia, el film on la cruel dominatrix fa de les seves als gulags de la tundra siberiana. Amb una simpatia que mai hauríem sospitat en el seu temible alter ego, Thorne ens recalca com d’agraïda n’està al Festival per haver-la convidat i per tractar-la amb tanta atenció. Però no podria ser d’una altra manera: per a qualsevol fan de l’exploitation, Ilsa és com de la família. [PÀG. 8] Ed Harris “Una de les coses que més limita als actors és la imatge que tenen de si mateixos i allò que estan disposats a compartir” Anava per a atleta, però la interpretació es va creuar en el seu camí i ja mai l’ha abandonat. El cinema ha estat la seva gran plataforma, el teatre la seva gran passió i la te- levisió un refugi per seguir aprenent i explorant. Al final, això és el que més li agrada, i allò que li permet trobar “la veritat” que tant cerca. L’hem vist en papers dramàtics com els de Les hores o Pollock: La vida d’un creador, encar- nant aquells secundaris que preferiries no creuar-te al camí (Una història de violència o Trencaneu) i liderant tri- pulacions (Abyss o Apol·lo 13). Ed Harris rep el Gran Premi Honorífic de Sitges a tota una carrera i l’entrevistem per parlar de la interpretació, del seu treball com a director i de la seva nova experiència a les sèries. [PÀG. 10] 1968: 50 ANYS DE CINEMA MARXEM DE CONCERT! MANS ENLAIRE...! #MYSITGES2018 Ángel Sala, director del Festival, fa un repàs El crític Quim Casas, autor de John Carpenter: Per a Koldo Serra, fer cinema a Espanya és un Avui des de la redacció del diari us cedim un cinematogràfic al 1968, un any creatiu i sense Horror en B mayor, ens parla de directors que miracle. Després d’haver estat a Sitges amb el espai a tots vosaltres: crítics, fans i amics del complexes morals que va donar com a fruit, són alhora compositors, i ens prepara així pel seu curt El tren de la bruja, hi torna per presen- Festival ens parlen de la seva pel·lícula preferi- entre d’altres, la pel·lícula de cloenda: 2001: concert d’avui de John Carpenter. tar la seva darrera pel·lícula, 70 binladens. da de l’edició d’enguany. una odissea de l’espai. [PÀG. 5] [PÀG. 6] [PÀG. 11] [PÀG. 12] SITGESFILMFESTIVAL.COM DIARI DEL FESTIVAL DISSABTE 13 D’OCTUBRE 2018 /3 Traci Lords: Maria Honorífica Roda de premsa d’Ed Harris Peter Weir: Gran Premi Honorífic Mick Garris: Nightmare Cinema L’equip de 70 binladens Shinichiro Kashiwada i Masanori Miyake: I Want to Eat Your Pancreas Wismichu: Bocadillo Els actors de la Blood Red Carpet L’equip de The Man Who Killed Hitler and then the Bigfoot Cap al futur amb el Festival de Sitges. DIARI DEL FESTIVAL 4/ DISSABTE 13 D’OCTUBRE 2018 ENTREVISTA Douglas Trumbull Per Alan Salvadó Entrevistem Douglas Trumbull, que està al Festival per dues pel·lícules: 2001: Una odisea del espacio i The Man Who Killed Hitler and then the Bigfoot. Ha donat solucions tècniques als problemes d’ordre visual de Peter Jackson a la trilogia d’El hobbit roda a quaranta-vuit directors com Kubrick, Spielberg, Wise o Ridley Scott. Solucions fotogrames per segon. I el mateix fa James Cameron a Avatar. que han esdevingut icones de la ciència-ficció com l’homenatjada O Ang Lee, que roda a cent vint fotogrames per segon, enguany 2001: una odissea de l’espai, Encuentros en la tercera fase o aconseguint una nitidesa d’imatge cristal·lina. Tot el qui Blade Runner. Douglas Trumbull és una mescla fascinant entre vol ampliar la frontera del cinema com a art formal busca artista i científic, entre l’espectacle visual i el coneixement tècnic aquesta nitidesa. més detallat, gairebé minuciós. La velocitat dels fotogrames o la mida de les pantalles són xifres que té gravades en el cervell i que Gairebé una dècada després de treballar amb Kubrick, ho fas evoca durant la conversa que mantenim per tal de repassar la amb Spielberg a Encuentros en la tercera fase. Creus que són seva trajectòria dins de la indústria. directors als quals els unia una fascinació per la tecnologia? No, en absolut. En aquesta pel·lícula Spielberg no estava Veient el treball que has dut a terme com a especialista preocupat per la qüestió tecnològica. La història darrere el en efectes especials, construint miniatures preciosistes film és que en aquella època Spielberg estava llegint a qui és com a solució a molts dels problemes formals del director, un amic meu ara, Jacques Vallée: un investigador d’OVNIS em pregunto si no et consideres una mena d’arquitecte que havia escrit moltíssim sobre les trobades amb vida cinematogràfic. extraterrestres. Spielberg estava llegint aquests llibres i a El vincle entre arquitectura i efectes especials ha estat i és partir d’ells va escriure el guió. El paper de Truffaut al film és fonamental al llarg de la història del cinema. Per mi Blade el de Jacques Vallée. Spielberg tenia la idea al cap de fer una Runner n’és un dels millors exemples. De fet, en moltes de les història molt lluminosa, positiva, emocionant... Crec que això escoles d’arquitectura d’arreu del món és un cas d’estudi. era el que més li importava de la pel·lícula, no es plantejava fer un film d’enorme espectacularitat visual. De fet, vaig ser jo I creus que aquest vincle segueix tan vigent avui dia? qui va insistir a rodar totes les escenes amb efectes especials Sí, sens dubte. Crec que el cinema fantàstic és una de les en 70mm. Sempre he treballat en aquest format. maneres més populars que existeixen per poder experimentar l’arquitectura com a entreteniment. Hem parlat del teu treball com a supervisor d’efectes especials però voldria parlar de la teva faceta com a director Repassant les teves innovacions tècniques en el camp dels i, més concretament, del teu primer film, Naves misteriosas. efectes, veig que moltes d’elles tenien com a propòsit últim En aquesta cinta de ciència-ficció, tinc la sensació que et oferir una mena de “gran visió”. preocupava més representar un món que no pas explicar una El treball a 2001 em va influenciar molt: el Cinerama, el història concreta. negatiu de 70mm... Des de llavors vaig esforçar-me en És una pel·lícula convencional, simple i d’un pressupost molt aportar alguna cosa nova al cinema: més espectacular, més reduït però sí que tenia alguns enginys tècnics interessants brillant, més ample. I això ho vaig fer treballant múltiples com el disseny de les naus o bé els drons que apareixen. El aspectes com el high frame rate, la resolució o la saturació del problema és que la història estava mostrada de forma molt color... Cada un d’ells era una eina per potenciar l’experiència convencional, no hi havia l’aspecte immersiu necessari perquè immersiva de l’espectador en la pel·lícula. Els efectes especials l’espectador es sentís atret per la història. Aquest va ser al final són un art formal diferent, utilitzen un llenguatge l’aprenentatge més gran de Naves misteriosas. cinematogràfic diferent. «El cinema fantàstic Que es pot resumir en... Avui dia amb les noves pantalles de mòbils, tauletes tàctils... Dirigir actors o explicar històries és la part més fàcil de El cinema de l’experiència de la pantalla gran s’ha perdut. En l’ofici de director, la part difícil és la de l’espectacle. Per és la via més popular els anys cinquanta i setanta el cinema i la televisió competien, aquest motiu Naves misteriosas funciona bé en la televisió, per aquest motiu va popularitzar-se el negatiu més gran de no necessita una gran pantalla. Els meus interessos com a per experimentar 70mm. El problema és que avui dia la indústria del cinema director, doncs, eren apropar-me més a l’espectacle visual s’ha convertit en la indústria de la televisió: Netflix, Amazon, de 2001. etc. Totes aquestes companyies han trencat amb la manera l’arquitectura de narrar les històries i són sovint històries increïbles. Ara Com veus el panorama del seu ofici en ple segle XXI? bé, no són espectacles. És diferent. Si no volem que els Els efectes digitals generats per ordinador són sovint bastant com a entreteniment cinemes es perdin en l’oblit hem de recuperar aquest sentit espectaculars però els efectes especials com a art formal s’han » de l’espectacle. Anar més enllà del negatiu de 70mm i utilitzar quedat estancats, basant-se més en els diners que no pas en la tecnologia que tenim per profunditzar, per exemple, en la el talent. Crec que arriba un punt on totes les pel·lícules són realitat virtual. visualment iguals, no hi ha excessius matisos i això és bastant decebedor. A més, els ordinadors no ho poden solucionar Parlaves de 2001 i m’agradaria saber si alguna obsessió tot! Segueixo pensant que el que jo anomeno “efectes perfeccionista de Kubrick et va donar molts mals de caps.