DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DESALT LA FARGA t c © s u com cadaANY El PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR DE SALT és l’única Com cada any...... 3 publicació periòdica del nostre Poble que ha resistit Salutació de l'Alcalde...... 5 immutable el pas dels anys. Les repúbliques i les Salutació President del Casal monarquies, les dictadures i les democràcies hi han estat Vacances i Festa M ajor...... 7 presents i només cal repassar-ne alguns exemplars per El temps de les Argiles...... 8 adonar-nos dels senyals inequívocs que hi ha deixat cada Pregó 1998...... 10-11 etapa. La bandera de Catalunya i la republicana a la por Aquest any 1999 han fet...... 13 tada del Programa Oficial de l'any 1931. L'obligada El progrés, la qualitat de vida llengua castellana en els "Programes" de la llarga foscor i Salt, el nostre poble...... 15-17 de la postguerra, i la presència testimonial i resistent de la Salt en la memòria i l'oblit...... 19 llengua catalana, només consentida, en aquells anys difícils 3 per a la nostra cultura, amb les pàgines fidels d'en Pau De les arrels del poble Masó i d'en Salvador Sunyer. La normalitat recuperada a El terrassà...... 21 -23 partir dels anys vuitanta, a Salt encara ens quedava recu Bruixeria a la nit de perar la independència municipal: en els dos Programes Sant Joan...... 24-25 de la Festa M ajor de Salt de l'any 1982, hi ha la salutació La memòria il.lustrada...... 27 de l'alcalde, però de l'alcalde de Girona, Sr. Joaquim Vell sortidor, Nadal, no de l'alcalde de Salt, que llavors era un barri de sesta de cada tarda...... 29 Girona. El "PROGRAMA" ha estat també sempre a punt En el 60è aniversari per acollir l'article de l'erudit local, i la glossa històrica, de la fi de la Guerra Civil...... 30-31 quan amb prou feines coneixíem les nostres arrels com a Els marxants...... 34-35 Poble. Des de "LA FARGA" procurem ser fidels també a la El Salt industrial, trobada anyal de la Festa Major, fent que el nostre imatges d'un procés...... 36-41 suplement d'estiu sigui el "Programa" que segueixi la llarga Imatges de la tradició, només estroncada per la Guerra del 1936 al industrialització...... 43-47 1939. Enguany hem volgut dedicar el tema central a les Els treballadors...... 49-54 primeres instal·lacions industrials que a mitjan segle passat Lleure, jocs i varen canviar una part del nostre poble. Segur que haurem festes patronals...... 55-58 deixat moltes coses per escriure, en som ben conscients, L'arquitectura industrial...... 59-62 però "EL PROGRAMA" és així des de sempre, retalls El procés de la filatura d'història, peces d'un trencaclosques de mai acabar que i el tissatge...... 63-70 cada any ens ofereix la Festa Major. Bibliografia...... 71 -73 Les altres indústries...... 74-83 El petit comerç...... 87 ANY X - Núm. 10 (surt una vegada a l'any) Juliol de 1999 La nova revolució industrial PORTADA/ Fotografia: Martí Artalejo - Pintura: Joan Mateu. pica a la porta...... 89-91 EL PROGRAMA/ Suplement d'estiu de La Farga. Revista de Salt. El Ter,primer treballador...... 94-95 EDITA/ Casal de Jubilats de Salt. COORDINACIÓ/ M. Àncjels M ir i M. Helena Romagós L'impacte fabril CONSELL DE REDACCIÓ/ Guillem Terribas i Roca, Lluís Mateu i Riera, sobre la població saltenca...... 96-98 Joan Boada i Reig, Jaume Bosch i Termes, Agapit Alonso i Pont, Xavier El tèxtil a casa nostra...... 99 Alberch i Fugueras, M. Helena Romagós i Ribot, M. Angels M ir i Casas, Escola de Belles Arts...... 101 Gerard Carreras i Comas, Ricard Giménez i Camins, Benet Galí i Johera, Lluís Rovira i Pato, Ferran Màrquez i Morgade i Antoni Romero i Soler. Una tarda a l'Onyar...... 103 COMPAGINACIÓ/ Xarli Terribas i Roca. La dansa màgica...... 106-107 CORRECCIÓ i ESTIL/ Toni Ruscalleda i Nadal. El projecte metacampus...... 109 FOTOGRAFIA/ Xevi Pascual. ADMINISTRACIÓ/ Joan Boada i Reig. El Salt cap al 2000...... 111-1112 PUBLICITAT/ Vicenç Saurina. El concepte equip...... 115 DISTRIBUCIÓ/ Casal de Jubilats - Pitu Geli. Records de viatge...... 117-119 TIRADA/ 3.500 exemplars. REDACCIÓ/ Passeig Verdaguer, 1 - 17190 SALT. L'estranya epopeia IMPRESSIÓ/ Impremta Pagès, S.A. - Tel. 972 42 01 07 d'un noble francès...... 121-125 DIPÒSIT LEGAL/Gl-1586 PRESÍDENCIA Cap del Gabinet 972 21 53 00 Al vostre Departament de Protocol i Premsa 972 21 53 00 9 7 2 2 0 5 7 0 0 Oficina de Difusió 972 20 57 00-Ext 322 97241 05 79 servei. Unitat de Gestió de la Informació 972 20 57 00-Ext 236 PERSONAL I REGIM INTERIOR Secretaria General 97220 2443 Departament de Recursos Humans 972 20 57 00 - Ext 221 Arxiu Genera) 972 20 57 00 - Ext 320 Unitat Central d’Informàtica 972 20 57 00 - Ext 228
ACCIO TERRITORIAL Agricultura, Ramaderia i Polít.Territ. 972 20 57 00-Ext 283 Medi Ambient 972 20 57 00-Ext 281 283 Plans Territorials 972 20 57 00-Ext 281 Obres i Vies 972 20 57 00-Ext 302
ASSISTÈNCIA ICOOPERACIO Assistència Jurídica 972 20 57 00 - Ext 276 Assistència Econòmica 972 20 57 00 ■Ext 269 270 Assistència Tècnica -Enginyeria 972 20 57 00 -Ext 287 - Arquitectura 972 20 57 00 ■Ext 306 Assistència Administrativa 972 20 57 00 ■Ext 221 Cooperació Esportiva Municipal 972 20 57 00 -Ext 271
CULTURA I PUBLICACIONS Ensenyament i Cultura 972 20 57 00-Ext 267 Central de Biblioteques 97221 9976 Unitat de Publicacions 972 20 57 00-Ext 314
HISENDA. ECONOMIA I PATRIMONI Servei de cooperació i gest. tributària 972 20 2815 9 7 2 2 0 2 6 9 3 Intervenció 972 20 57 00 - Ext 253 Tresoreria 972 20 57 00 - Ext 258 Patrimoni 972 20 57 00 - Ext 272 Unitat de contractació i compres 972 20 57 00 - Ext 261
CASA DE CULTURA DE GIRONA Pl.de l'Hospital, 6. Girona 972 2 0 2 0 1 3
PATRONAT FRANCESC EiXIMENIS Pujada Sant Martí, 5. Girona 972 2 0 5 7 0 0 - Ext 314
CONSERVATORI DE MÚSICA Cort Reial, 7. Girona 972 2001 29
PATRONAT DE TURISME Emili Grahit, 1 3,9è. Girona 972 20 84 01
SEMEGA Rutlla, 52-54. Girona 972 20 8454
• • • • • CONSORCI DE LA COSTA BRAVA Pl.Josep Pla, 4 , 3r. Girona 972 2 0 1 4 6 7
FAX: 972 208088 INTERNET: www.ddgi.es Diputació de Girona CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA
mm Vk
M
Benvolguts amics i amigues; «. Aprofito, abans de res, l'oportunitat que m'ofereix el program a de la Festa M ajor per dirigir- me, per primera vegada, a tots vosaltres com a alcalde. FESTA MAJORFESTA
Com ja sabeu, un nou equip de govern es posa a treballar pel nostre poble, i ho fa amb la voluntat ben sincera de diàleg i consens amb les altres forces polítiques representades a l'Ajuntament, però també amb les entitats, amb els grups i amb les persones. Espero que tots plegats en l'alcalde i els regidors trobeu, per sobre dels polítics, les persones que us escoltaran amb la ferma voluntat de millorar, dia a dia, la nostra Vila.
Ens trobem davant d'una nova Festa Major. Aquests dies, el munt d'activitats programades i els dies llargs i lluminosos d'estiu han de ser l'excusa perfecta per sortir al carrer, per trobar-nos amb familiars i amics, per viure i conviure, per fer poble.
El tema que han triat enguany els de La Farga per a les planes centrals del programa vol recordar l'origen i la llarga tradició industrial del nostre poble, històricament lligat al tèxtil. Des de la primera indústria que va aixecar Pere Ramió han passat cent cinquanta anys de treball i dedicació constant de tants i tants ciutadans i ciutadanes de Salt.
Aquest treball ha permès el desenvolupament constant de la nostra vila i, també dissortadament, moments de tristesa i d'incertesa, com ara se'ns planteja amb el tancament de la Coma-Cros. La Festa és un moment d'alegria i joia, però també hem de tenir presents aquells, com ara els treballadors d'aquesta empresa, que passen per aquest tràngol personal, ja saben que poden comptar amb l'esforç del Consistori i amb el suport del poble.
M algrat tot, són dies de festa, de teatre a la fresca, al pati del Teatre o al pati de Can Mut, de concerts a la Farga, d'exposicions al Museu i a l'escola de Belles Arts, de sardanes i d'activitats esportives, de castellers i gegants i del correfoc, que aquest any serà especial pel desè aniversari de la colla dels Diables d'en Pere Botero.
Us animo a participar-hi amb alegria i civisme. Que tinguem una molt bona Festa M ajor!
JAUME TORRAMADÉ i RIBAS A lca ld e FESTA M AJO RS L L ’ ESTANC V aasTmbre Tabacs-Tim r or 3 3 30 r, jo a M r rre a C a ficin 'o d l ria te a M regal rticles A ador fum rticles A Segells de gom a a gom de Segells opisteria C evi e ax fa de Servei nquadernacions E Plastificacions color Fotocòpies Revistes-Premsa Llibreria Loteries-1X2 cigars SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA
Joan Boada i Reig - President del C a s a l Vacances i FESTA MAJOR , vacances ja han arribat; el Casal ja fa vacances en el ball dels dissabtes, fins al 4 de setembre. Els nostres avis ja han tornat del viatge d'estiu, i d'aquí a pocs dies el Casal enviarà els programes de les /etllades d'Estiu; ja han començat els encontres de Petanca i mentrestant el carrer Processó ja ha fet la sva festa, primer plat de la Festa Major, rmeteu-me fer unes reflexions sobre la Festa Major. Anys endarrere, quan els pobles rivalitzaven per _tenir una Festa Major ben lluïda, amb l'envelat més gros que els dels veïns, i els millors cantants de Élrnoda, Salt sobresortia generalment per sobre d'altres pobles, per ser sempre una de les millors festes FESTA MAJORFESTA majors de les contrades. El fet singular és que en aquella època ni l'Ajuntament de Salt ni el de Girona — quan li tocava no hi posaven ni cinc, per la Festa, mentre que en altres pobles ja es destinaven partides 7 a pressupostàries per a aquest fet. Ara, dissortadament la Festa Major de Salt ha anat llanguint i any rere any se senten els comentaris del jovent, que si a tal o tal altre poble tenen millors conjunts, mentre Salt es manté en un discret segon o tercer pla. El que ens continua fent singulars és que a Salt encara continuen essent "garrepes" en aquest apartat i la pobra Comissió ha de fer "miracles" per poder presentar una oferta mínimament digna. Ja és hora que deixem de ser singulars en negatiu i posar-nos al dia en aquest aspecte. Salt és un poble treballador i té tot el dret a poder gaudir d'una Festa Major de primera. Vull desitjar-vos a tots que us divertiu, que gaudim plegats d'aquests dies de Festa, i també vull donar les gràcies als anunciants per permetre'ns un any més poder-vos oferir aquest llibre que teniu a les mans. Bona Festa Major a tothom i bones vacances!!
ROSTISSERIA GENERAL (especialitat en CABRITS I { ï k 'l ï A [41U to ·/C i·· I, ' PORQUETS) J.
OBERT TOTS ELS DIES EXCEPTE ELS DILLUNS TOT HO FEM AMB LLENYA Carrer Major, 220 - Tel. 972 23 11 69 - 17190 SALT DE SALT Q 2 SUPLEMENT D*ESTIU DE LA FARGA SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o F r a n c e s c a La g u a r d a i D a r n a 3 EL TEMPS DE LES ARGILES
Els teus refugis verds l'error de l'avaricia, que em feien tan manyacs el buit d'una tendresa l'oxigen a la gola, 0 l'analfabetisme les ombres perfumades de qui nomes sap números dels gestos d’un silenci 1 s’ha perdut el risc entre les fulles fosques, d'incendis amb paraules, l'olor de les resines de balsams en l'escorça, damunt la pell dels troncs d'arrells entre la pluja, crescuts a batzegades, de gotes que velegen, les fugues que alentien de terra que s’escorre un temps que embalsamava de pol·len que tremola perfums d’un fum sintètic entre la llum dels vents. -matins inapetents on la paraula ardent Hem devastat els boscos moria amb cel·lofana, i se’us desfan les ceres son ara projectils -com un dolor anbnim que em claven tots els crits en plenitud de branques d'un bosc ferit als ulls i tem la terra fertil i crema absurdament que tot es desertitzi el temps de les argiles, si arriba la tempesta les brúixoles de l'herba, precoç i violenta el nord dels gira-sols, als gemecs de la fusta. un ampli cel de cedres, Amb lentitud extrema els sediments de llunes, el fang ara modela les pauses de la nit. -com un llençol mullat- Hem devastat els boscos l'angoixa de la cendra amb els ocells de foc i l'erm ens fa sentir encenen entre la SALT DE SUPLEMENT D 1 ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT DIESTIU DE LA FARGA RESTAURANT ■ Cuina Calalcino C fl L t í A i c U S i G allega Especialitats en marisc i carns a la brasa
Passeig Països Catalans,. 190 - Tel. 972 23 58 39 - 17190 SALT FESTA MAJORFESTA 9
AUTO TALLER
V SESB 5 9 d S » P I S 3 B qpraift F. FELIU, C.B.
□ NISSAN
c / Pere Coll i Guitó, 22 Ctra. Nacional II (encreuament Caldes) Telèfon 972 23 19 73 Tel. 972 47 03 66 1 71 90 SALT (Girona) 17190 CALDES DE MALAVELLA (Girona) sIFESTA MAJORS n l e d gnr àe inr oe solem signar vàrem gener de mes ent el anam an u Q agerm seu el r a firm n co varen ciutats a Salt. Però és la prim era des que am bdues bdues ent. am docum que un des en era prim la és Però Salt. a Lingen. a viuen que T EN SUPLEM * A G R FA LA DE TIU S 'E D T EN LEM P U S nement l'agerm anam ent, expressàvem el desig el expressàvem ent, anam l'agerm nement estat he que vegada era prim la aquesta és o N persones les totes de records molts rto o p Us alcalde, Benvolgut ign aua Salt. saluda Lingen Salt, de ciutadans Benvolguts SALT egó g re p c/Tarragona, 12 - Tel. i Fax: 972 24 49 00 - 17181 17181 - 00 49 24 972 Fax: i Tel. - 12 c/Tarragona, avntas Peaas Zn, nx Coure Inox, Zenc, Prelacats, Galvanitzats, CANALS, TUBS i ACCESSORIS i TUBS CANALS, EÀ·IS PLUVIALS METÀL·LICS 1998 osesgusqe iue a pr rma e la de a gram ro p al figuren que grups b els am Tots visita la retorna Lingen de ciutat la , ra A vostres les ostrar m vàreu Ens Lingen. visitar otm d Lne i e a ea regió. seva la de i Lingen de costums els ra A conjunts. projectes molts r litza rea de coses típiques. Per exem ple, els gegants, els els gegants, els ple, exem Per típiques. coses pernil i els bons em botits d'aquest país. 200 bon d'aquest el vi, botits em bon el bons bé els i tam i pernil correfoc, el arrecs, m a. vid de lir p m 'o d hem L'estiu passat, 17 0 persones de Salt varen varen Salt de persones 0 17 passat, L'estiu ciutadans que volen presentar-vos els els presentar-vos volen que ciutadans AIGUAVIVA
(Girona) 1 SUPLEMENT D1 ESTIU DE LA FARGA
Per URSULA RAMELOW
festa del dissabte volen expressar-vos amb la Staffordshire, a Anglaterra; amb Langen- seva participació el desig d'amistat. bielau (Bielawa), a Polònia; i amb Marien- -IFESTA MAJOR Clubs, associacions, escoles i organitzacions berg, a la nova comunitat de Sajònia. busquen a Salt gent amb interessos similars. La gent d'aquestes ciutats i de Lingen es varen Els músics, per exemple, volen contactar amb conèixer superant les fronteres. Aquestes són altres músics, esportistes amb esportistes, passes molt petites però importants cap a una grups folklòrics amb altres grups. col·laboració amb les nacions, cap a una Volem que l'agermanament serveixi per crear Europa unida. llaços d'amistat entre tots nosaltres, així com La societat hispanoalemanya de Lingen és qui entre les diferents entitats. va iniciar el contacte amb la ciutat de Salt. L'intercanvi de direccions o la planificació de Per aquest motiu vull donar les gràcies, en programes de trobada concrets garantiran nom de la ciutat de Lingen, a tots els qui vàren que, quan ja siguem fora, l'agermanament contribuir-hi, especialment al Sr. Sanfeliu de segueixi viu. l'empresa Gassol de Salt i al Dr. Schmidt, com Aquesta col·laboració ha de contribuir a a president de la societat hispanoalemanya pensar més enllà de les fronteres nacionals. de Lingen. A l'Europa que s'està formant, tots hem També vull agrair-l'hi a l'alcalde, Sr. Xavier d'aprendre a convertir-nos en una comunitat. Corominas, el fet d'haver aprofitat aquesta Una condició important per unir-se és iniciativa i donant suport i fomentant l'ager conèixer-se millor per guanyar confiança i m anam ent. comprensió. La Festa M ajor ofereix una bona També volem donar les gràcies a tots els oportunitat per fer-ho i l'ambient festiu facilitat treballadors de l'Ajuntament de Salt que han el primer pas, reduint les reserves. participat amb gran esforç i entusiasme per Volem enriquir la festa amb balls tradicionals, preparar aquesta trobada entre les dues amb el nostre menjar, amb la música tradi ciutats i en totes les activitats programades. cional i moderna. La Festa Major serà el punt de partida de Alhora, durant la nostra estada, coneixerem moltes altres activitats i per finalitzar aquest més la ciutat de Salt i els costums dels seus pregó vull desitjar-vos que passeu uns dies ciutadans. plens d'alegria i d'il·lusió amb molta xerinola. Els agerm anam ents encam inats d'aq u e sta Visca Salt, manera contribueixen essencialment a l'entesa Visca Catalunya, entre els pobles, configurant una base a tots Visca Lingen. nivells i fomentant la consciència europea. Per aquest motiu, la ciutat de Lingen ja ha signat agermanaments amb tres ciutats URSULA RAMELOW europees en els darrers 16 anys: amb East Alcaldessa de Lingen Quan tr©bar pis és un pr@blema
a Eugesa, tenim la s©Iucíé/ EUGESA CONSTRUCTORA • IMMOBILIÀRIA C. Major, 182 - SALT Tel. 972 23 55 61 Més de 25 anys construint i SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA
illes Medes amb el Nautilus i un dinar a Massanet de Cabrenys. Entre els participants en aquesta exhibició de cuina es va sortejar un viatge al País Basc. Al matí van actuar: Grup Voramar, Jordi Càliz, Meritxell, Tant se Val, Àngel Daban, Gimnàs Bodokan, Carles Arbusé, Josmar, Jayson, Gimnàs del GEiEG. A la tarda: Dardo, Nord i Sud, Grup Poètic Gironí, Jordi Tonnietti, Grup Terra Endins, Blas i Mireia,
Polifònica de Girona, Associació Kinbédeball, MAJOR FESTA Miquel Costabella, Miquel Sala, Grup de Ball Una imatge dels participants en el creuer del Centre dAndalusia, Twister i Elementos j 3 Subversivos.
Diumenge 20 de juny, visitàrem Massanet de . . . Aquest Cabrenys i pujàrem al Nautilus de l'Estartit per anar a les Medes.
I els dies 24, 25, 26 i 27 de juny es va organitzar ANy 1999 una sortida al País Basc. han fet RÀDIO SALT, FREC A FREC i MARKET'S VIATGES
Un minicreuer pel mediterrani amb parades a Grasse, Mònaco i Gènova.
Un esmorzar dinar per als oients -al qual van assistir més d'un centenar de persones- a les instal·lacions del GEiEG de Palau amb motiu dels 15 anys de Ràdio Salt. Participen a lAplec del GEiEG a l'ermita del Pedró a Sant Hilari. Tercera FIRA-FESTA de Market's i Ràdio Salt el dissabte 29 de maig, al passeig Ciutat de Girona de Salt, amb la col·laboració de la cafeteria Pili Fernàndez amb el cantautor saltenc Miquel Nupi, GEiEG, el Guirigay i atraccions Ros- Costabella durant la fira-festa. Notario. La Fira-Festa va consistir en actuacions musicals, Per trobar més informació podeu visitar degustacions i participació dels oients del la pàgina web de Frec a Frec a: programa Frec a Frec, que si portaven un plat www.frangipane.com/frecafrec cuinat rebien una entrada per un viatge a les i escriure a [email protected] DE 14 FESTA MAJOR SALT Distribuïd< e. 1 Fx 2 1 5 2 3 2 2 7 9 Fax - 9 2 41 3 2 2 7 9 Tel. ■ I TV Vi< TV a Eugèni 195 - RONA A N O IR G 6 0 0 7 1 - 5 9 1 , ia n è g u E ta. S Portei Ante i C N/ 1 1 mm inst iDrs *s, Ima relefor nes TV ieo \L ESE m O O A E 1 EHggf l g fó g g EH T 1 L E T A S
( L 1 G tge iSo tge lia E W E ) ! al.ladors de: al.ladors t o t , c t v a t a e u e t SALT, 1
b I l A T AG | ULMN D’ETU E A FARGA LA DE ESTIU ’ D SUPLEMENT | FARGA
e. 92 4 5 0- a 7 4 0 95 07 40 972 Fax - 50 45 24 972 Tel.: • CURSOS OCUPACIONALS PER A PER OCUPACIONALS • CURSOS Centre col·laborador de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2105 2105 Núm. Catalunya. de Generalitat la de col·laborador Centre • CURSOS ESPECIALS DIRIGITS A DIRIGITS ESPECIALS • CURSOS OPCIONS PROFESSIONALS OPCIONS Països Catalans, 147 - 17190 17190 - 147 Catalans, Països MRSS TREBALLADORS. I EMPRESES FRAI RGAA NO N I REGLADA • FORMACIÓ e. 3 08 62 - a 972 24 34 04 0 4 3 4 2 2 7 9 Fax - 2 6 8 0 23 2 7 9 Tel. eteatrta e fr códaut. ú. 2517 Núm. d'adults. ació form a per autoritzat Centre LI PROPOSA DIVERSES PROPOSA LI SRES DOMICILIARIS • SERVEIS r Rmn mbl, 1r 1 1a r , 4 bola, am S Ramon Dr. / c AT Girona) (G SALT 0 9 1 7 1 T L A S A I M È D A C A ATURATS. REGLADA. IDIOMES. s . l . SALT
SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA R. Torramadé o El progrés, O A I T la qualitat de vida i O M L I s el nostre poble S El progrés, la qualitat de vida, entesa com a Aquesta petita introducció vé motivada per i / i millorament de la situació física i emocional, aquesta transformació tan progressita (?), com U i no té perquè imitar impersonals actuacions formigonar places -places dures en diuen-, M b i de la moda o copiar de ciutats cosmopolites que trenquen la fisonomia i el tacte tan que acomoden l'urbanisme a una ideologia agradable i natural com és tocar de peus a 15 dispersa i globalitzadora més pròpia del terra. Llavors no és estrany que a la més petita desarrelament de molts dels seus ciutadans ocasió la gent fugi del poble. Cada dia ens xuclats per necessitat de treball més que no assemblem més a una prolongació de la ciutat pas pel conservacionisme tradicional. del costat. Sembla que no cal recordar res, el Renovar-se o morir. Exacte, renovar-se, no passat té cada cop menys prestigi i per transformar, que és esborrar un passat que descomptat menys futur. Mentalitat de vell? marcava una identitat. Salt és un poble de Fer obres a Salt és necessari com en tot poble l'interior que, mantenint la seva identitat, en que es vulgui veure endreçat. Els anys no faria prou de ser estimat per veïns i recordat perdonen i cases i carrers es van deteriorant; per forasters. amb més profunditat o menys calen reformes, C e lle r MARCÓ
Venda de vins i vins generosos "Moscateli i Garnatxa" ...... ^
° ° ^ I T A T Desitgem una Vfona Jesta a tots els amics i clients
d Francesc Macià, 28 Plaça Mercat, 67-68-69 Telèfon 972 23 65 18 Telèfon 972 21 30 11 c/ Major, 295 - 17190 SALT (Girona) 17190 SALT 17002 GIRONA ...i fes realitat els teus somnis
Vine a
Caixa Penedès
èp- S i i gaudeix a Tinstant
del préstec personal
amb el millor
finançament i les millors condicions
del mercat SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA i sobretot al clavegueram, que amb bon criteri Algú podrà dir que fins i tot els romans quan O s'està solucionant, llàstima que no es tingués volien donar qualitat a una plaça, l'enllosaven; en compte la nova canalització i s'aprofités és ben cert, però tinguem en compte que no per separar les aigües residuals de les pluvials la impermeabilitzaven i així els arbres que per enviar aquestes últimes directament a la s'hi plantaven, quan estaven arrelats, en tenien sèquia i estalviar un grapat de diners als prou amb l'aigua de pluja. Ara veiem com el contribuents en pagar depuracions d'aigua reg artificial, el gota a gota, es fa impres que cau del cel. I com més carrers s'enci- cindible. Si no s'embossa tot va bé; si mentin, més aigua anirà cap a la depuradora: s'embossa arbres nous i aquí no ha passat de pluja i de regar carrers. res. Si els eixamples segueixen la tònica cons A més, amb tant enllosat de places en resulta U i tructiva del moment, no hi ha res a dir, cada una monotonia, actualment desperso època marca el seu estil. El Barri Vell és una nalitzada. Totes iguals, sense un disseny que altra història. • trenqui colors i formes. Pedra dura sense un 17 El Barri Vell necessitaria un tractament petit espai verd; alguna escultura difumina la específic; sempre se'n parla i els anys van grisor. El contrapunt seria que abans, amb passant sense que es portin a terme obres amb terra, sí que totes eren iguals, d'acord; però criteris convencionals que s'adiguin amb un estaven en estat natural i molt abandonades; pla establert. Ja sé que es posen a informació per a dissenyar-les artificialment no calia tanta pública les mencionades obres, però infor pedra. La terra per ella sola ja dóna vida i mació pública vol dir: primer tenir-ne conei serenor. xement; després, anar a l'Ajuntament per Aquestes festes de Sant Cugat i Sant Jaume revisar plànols i memòries i si et sembla que haurem escollit uns nous regidors de la cosa alguna cosa es podria millorar o caldria pública. Sisplau, vulgueu escoltar les opinions conservar, presentar una instància amb la dels veïns. Ja ho sé que tothom és prou savi i sol·licitud. Massa complicat perquè els veïns sap amb el que compta, però no estaria de s'hi interessin. També l'experiència em diu que més argumentar el perquè de certes decisions. intentar aportar suggeriments i altres punts La vara d'alcalde reservem-la com a ostentació de vista al que es cou a la Casa de la Vila és, per als actes solemnes. en la majoria de les ocasions, perdre el temps. FESTA MAJOR EMENT ESTU DEL F S E NTD' U D L A A G FAR LA DE IU T S 'E D T EN LEM P SU • A G R FA LA E D TIU S 'E D T N E M LE P U S d erqei i Estètica i Perruqueria Ó I C I R T U N E D S T N E M A T C A R T • M ajor, 1 2 8 - Tel. 9 7 2 2 4 18 5 2 -1 7 1 9 0 SALT 0 9 1 7 -1 2 5 18 4 2 2 7 9 Tel. - 8 2 1 ajor, M rdni rrn (a r c/ Maj ) Tl 972 2 e. l 47 17190 0 9 1 7 1 - 2 9 3 3 7 4 9 8 9 il b ò M Tel. - 2 7 9 5 23 2 7 9 Tel. - r) jo a M / c frà (xam ertrana B Prudenci / c A I R E U Q U R R E P E D S I E V R E S • j . - —.— L A R O P R O C G N I L E E P • A I R B T S I í r E B E - A I K E f s u r E G T A S S A M O R I U Q • 1 1 A * E G T A L L I U Q A M • S N O I C A L I P E D • q C I T p O o t e m e m Ceo A C I T È T S E • jr ____ U 9 T L q G FEM T O T TIPUS T O T FEM UTRAE GENERAL EN FUSTERIA oei L< Rellotgeria L3<) Joieria E OLS I MOBLES DE FESTA MAJOR!! FESTA a t s i v a l e d ó i c a u d a r G • c / Àngel Guimerà, 95 95 Guimerà, Àngel / c Telèfon 972 23 34 57 34 23 972 Telèfon US DESITJA DESITJA US UNA BONA BONA UNA 17190 17190 s e d a u d a r g s e r e l l U • e t c a t n o c e d s t n e L • caAL·, · L A a ’c SALT l o s e d s e r e l l U • Gui à, 5 7 , rà e im u G l e g n À (Girona) (Girona) e. 45 4 6 3 3 2 2 7 9 Tel. 0 9 1 7 1 SALT SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA
Io l a n d a V id a l i S erra
organitzadors i de la xafogor, Maria romania com cada juliol submergida en la memòria. Creia que només per l'alegria que l'inundava aquells dies valia la pena aixecar-se matí rere matí. Es veia a ella, cinquanta anys abans, col·locant unes estovalles de fil sobre la taula del menjador,
tenint cura de tots els detalls del MAJORFESTA dinar fam iliar que es celebrava puntualment el diumenge de la jÇ festa. Un cop a l'any la mare treia la vaixella bona, la que tenia guardada a la vitrina de fusta i la parava amb elegància perquè aquell era un dia especial. Després d'aquestes dates assenyalades la desaria i la tornaria a treure SALTen la mig any després, per Nadal. Ara, però, tenia setanta-sis íòria i en l'oblit anys i el mirall ja no la recordava com una cara bonica, potser la prematura solitud l'havia envellit més del A poc a poc, amb una salvatge i es recordava bella compte. delicadesa gairebé mandrosa, i bruna dansant amb il.lusió Ara ja no calia abillar amb el poble s'anava preparant. al costat del qui anys a venir gràcia el seu piset ni tenir un S'engalanava amb eis seus havia de ser el seu marit. A ra bon menjar sobre la taula, vestits de festa de coloraines la vida l'havia deixat sola. però ella seguia amb una per donar la benvinguda als S'em portà el seu com pany de tossuderia insistent sortint al saltencs i als visitants. Tot això viatge un matí de tardor, sense balcó i delectant-se amb la Maria ho recordava somniosa avisar, sense ni tenir temps de mirada d'un munt de gent i amb una lleu recança que no fer les maletes com ella solia endiumenjada que feia via cap s'entestava a ocultar. Era com repetir amb un efímer al ball. Ella també hi era en si, de cop, el tel que els anys somriure de resignació als esperit i dins la seva havien anat teixint als seus ulls, llavis. imaginació ballava amb s'esvaís per tenir l'oportunitat Des d'aleshores eren gràcia com quan tenia vint de contemplar-ho amb comptades les vegades que anys i se li enrogia el rostre claredat. Cada capvespre sortia al carrer. Vivia tancada cada vegada que un jove la mentre durava la festa major en si mateix fent dels records treia a ballar. es recolzava a l'ampit de la el seu present i el seu futur. La A Maria li dolia quan la festa finestra i escoltava amb seva pell, ara poc avesada al s'acomiadava amb un enyorança la música que es contacte solar, s'havia anat somriure dolç, però per a ella transformava en records enfarinant, perdent el color de no era un comiat, era una joia màgics del passat. Era llavors mel que la caracteritzava. que no es desfeia, que romania quan el seu cor començava a Durant aquells dies d'estiu, pacient per tornar a emergir en galopar com una euga enmig del trasbals dels el seu cor un estiu després. DESALT 20 FESTA MAJOR EMENTDETU E A ARGA * ULME D' I E A A A G FAR LA DE TIU S 'E D T EN SUPLEM * A G R FA LA DE D*ESTIU T N E M LE P U S SANT “CRISTOBAL" SANT LL VÍIZQUCZ LL XEINI I NOAI ALHORA INNOVACIÓ I EXPERIÈNCIA Passeig d 'O lo t, 5 8 - Tel. Fax 9 7 2 23 2 9 41 41 9 2 23 2 7 9 Fax Tel. - 8 5 t, lo 'O d Passeig CALEFACCIÓ ELECTRICITAT • • rnec à, 1 Tl 972 24 1 6 96 01 4 2 2 7 9 Tel. - 11 , ià c a M Francesc v Sn rí, Tl 972 2 1 6 5 31 23 2 7 9 Tel. - 5 8 arcís, N Sant Av. NTLLCOS DE: INSTAL·LACIONS Empresa col·laboradora de col·laboradora Empresa d AUTOESCOLA Major, 234 - Tel. 972 23 43 70 70 43 23 972 Tel.- 234 Major, • FONTANERIA • GAS FONTANERIA • • JOS€í> GAS NATURAL GAS 17190 17190 GIRONA SALT SALT
Tel. 972 23 30 26 - 17190 17190 - 26 30 23 972 Tel. M e rca t de Salt, llocs: 1 0 0 -1 0 1 -1 0 4 -1 0 5 i 106 106 i 5 0 -1 4 0 -1 1 0 -1 0 0 1 llocs: Salt, de t rca e M VILANOVA VILANOVA restaurant ne d Fla 40 - e. 49 9 4 9 9 3 2 2 7 9 Tel. - 0 4 Falla, de anuel M / c PREGUEM RESERVINTAULA PREGUEM a Lus orn Frigolé i LluïsaTorrent Ma. Passeig Marquès de Camps, 51 Camps, de Marquès Passeig r Fra, Tl 972 40 2 03 3 0 21 0 4 2 7 9 Tel. - 4 3 Ferran, Dr. Jordi Vilanova i Xifra i Vilanova Jordi Tel. 9 7 2 23 5 7 16 16 7 5 23 2 7 9 Tel. 0 9 1 7 1 SALT SALT SALT (Girona) m IMSALT DE ; ^#iT D'ESTIU DE LA FARGA
Em ili T o r r e n t i A l g a n s o
GAT, per significar que en la seguretat d'obtenir quelcom és perillós precipitar-se en el pronòstic. LLAURAR DRETS, fer el que hom creu més adient amb 13 respecte, sempre i en tot lloc. IA DUR COM UNA TERROSSA, es diu de qui no entén alguna cosa per més que se li ex De les arrels pliq ui. AGUANTAR-LI LES REGNES, 21 cridar l'atenció a algú que es _.del poble , passa, d'obra o de paraula. S'HA DE TRAVAR PERQUÈ NO S'ESQUIVI, el que vol fer TERRASSA moltes coses alhora i per EL regla general no li'n surt cap U N GENI ÉS UNA FÀBRICA de ben feta. TOSSUT COM UN ASE, tant U N ERUDIT, UN MAGATZEM si vols com no, jo faré passar la meva, sense voler atendre És molt bonic que puguem tollen i que el nostre poble, els consells d'altri. tenir les facilitats i conei d'arrel tèxtil i terrassà, n'ha SI EL CÀNTIR TOPA AMB LA xements d'un ERUDIT, però fet ús en una època deter PEDRA O LA PEDRA AMB EL tots estem convidats a ser una m inada. C À N T IR , M A L A M E N T PEL mica GENIS, creant positi De les dites tèxtils, ja n'he CÀNTIR, i és que a vegades vament en benefici i per a es parlat a bastament en altres als petits, per raó que tinguin, plai de tothom. llocs (i com qui diu, ahir ma no els serveix de res. Sense pretensions de volar teix); ara i ací sols en recor Ser un tanoca; mastegar tat tan enlaire, el meu desig sols daré algunes derivades del xes; pel juny la falç al puny; és d e ixa r constància, com he terrassà, com poden ser: NO qui no sega pel juliol no sega fet en altres ocasions, d'uns DIGUIS BLAT QUE NO SIGUI quan vol; com que no les pot costums perduts o que tron AL SAC, i ENCARA BEN LLI haver, diu que són verdes;
CONFECC/ó SELECTA Desitja als seus clients i amics una Bona Festa Major!!
d Àngel Guimerà, 93 - Tel. 972 23 08 87 17190 SALT (Girona) DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o SANTA LUCIA ASSEGURANCES l / l Instint de protecció
CONEGUI LA NOSTRA 22 ÀMPLIA GAMMA D'ASSEGURANCES
VIDA, PLANS DE JUBILACIÓ, DECESSOS, ACCIDENTS, ROBATORI, INCENDIS, RESPONSABILITAT CIVIL, VIDRES, COMBINATS DE LA LLAR, COMERÇOS I OFICINES, EDIFICIS I COMUNITATS D'HABITATGES, TALLERS I INDÚSTRIES, AGRARIS,...
AGÈNCIA A GIRONA: Sta. Eugènia, 18, la 972 20 19 88
CONSTRUCCIONS DILJIAÉ, S.L
*Víct • NOVES EDIFICACIONS • REFORMES • RESTAURACIÓ Prudenci Bertrana, 2 - Tel. 972 24 23 63 - Fax 972 24 21 30 - 17190 SALT SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D 1 ESTIU DE LA FARGA semblen naps, cols, xirivies i i un animal de tir, euga, ca història dels quals, aquí, ha fesols (desordre); per collir, vall, matxo o ase. Potser per de conformar la de Cata primer s'ha de sembrar; qui aquest detall és que es féu lunya. oli remena les mans se n'unta; molt popular la dita que "de Tant de bo que se'ns fes eixerit com un pèsol; més Joans, Peres i ases n'hi ha per realitat el contingut d'aquell encantat que una bleda; totes les cases". Ara podríem proverbi xinès que diu: vermell com un pigot; més dir que "de Joans, Peres, ases picant que un bitxo; plora més i "teles" n'hi ha per totes les Quan les espases es rovellen que tallant cebes, etc. i cases". i llueixen les arades; f / l dotzenes d'altres que molts en Ferrers, esparteries, carreters Quan les presons resten sabreu, que no en va la pri i basters, oficis avui desa buides i plens els magatzems; mera riquesa del poble va ser pareguts, hi tingueren vida tot Quan els escalons de les el cultiu de la terra. ajudant a la prosperitat del esglésies es desgasten i als Fins i tot després de la im poble, que no hi ha dubte que patis dels jutjats hi creix 23 plantació de les fàbriques és deguda al constant treball l'h e rb a ; tèxtils, els treballadors que hi dels seus habitants, que s'han Quan els metges van a peu i anaven mantingueren a les cuidat més de la instrucció i els flequers amb cotxe... guixeres, a les tribanes o a de la feina que de gotejar per Està ben governat el país. les deveses un tros de terra les tavernes. per ajudar l'economia fami I no oblidem el consell de A ix í sia. liar. Josep Pla: La riquesa de les Amb aquest, el signant En cap de les cases d'aquella nacions és el bon fer del celebra els XXV anys de gent no hi mancava un carro conjunt dels seus pobles, la col·laboració. Carns de porc i boví M gorífíts del ier, *.«*. ESCORXADOR GENERAL FRIGORÍFIC SALA D'ESPECEJAR REPARTIMENT Carrer Major, 419 - Telèfon 972 40 56 40 - 17190 SALT (Girona) DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o M ig u e l À n g e l M a c ía s H e r r a n z en honora sant Joan. Cal dir que el B r u ix e r ia costum que te nien de fer les grans fogueres a la nit més cur V) Sant Joan ta de tot l'any és heretat d'un ritual en memò ria de l'antiga La nit de Sant Joan és la que més festejaven adoració del foc com a representació del sol, 24 les bruixes i la que més celebra encara el o sigui, del principi actiu i fecundant de la poble. terra. Així, considerat el foc com un gran Els orígens d'aquesta festa arrenquen des de purificador, la gent i fins i tot el bestiar saltaven fa més de 2.000 anys, quan els romans feien per damunt de les fogueres de la nit de Sant el seu solstici d'estiu tal i com ho explica Ovidi Joan per purificar-se. als seus "Fastos". Pel que fa al paper de la bruixeria, es No es pot negar que a aquesta festa sempre considera la nit de Sant Joan la més màgica se li ha atribuït un paper dotat d'un cert de tot l'any, i durant tota la història, bruixes i carisme màgic, ja que, com encara és costum, bruixots han aprofitat aquesta nit per fer s'han fet grans fogueres i molts tipus de rituals diferents rituals que no es poden fer la resta GAR4TGE INTERNACIONAL ROBERT NIDAL, Sk. CONCESSIONARI n a n a LANCIA Ctra. Girona-Anglès, s/n. - Taller: Tel. 972 23 15 61 - Vendes: Tel. 972 24 12 12 - 17190 SALT SALT Dl • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LA FARGA als rius (fins i tot a les fonts) just a les 1 2 de la nit del dia 23. Tot i això, els que no podien anar a banyar-se, es consolaven rentant-se a casa seva amb aigua posada a la serena. A més de ser la nit de les cures prodigioses, és la nit d'anar a demanar fortuna. Així hi ha un rumor a tot Catalunya que suposa que hi ha uns tresors amagats a les ruïnes dels castells, que només es poden prendre mentre toquen les dotze batallades d'aquesta nit. Finalment, i a tall d'anècdota, vaig llegir en un llibre de bruixeria una història d'un ferrer de l'any. Però no només s'ha utilitzat aquesta del poble de Salt que tenia la virtut de guarir nit per intentar seduir una persona, per curar les ferides de ferro. 25 una malaltia o per simplement demanar Just al vespre de la nit de Sant Joan, un pagès fortuna a sant Joan, sinó que també s'han fet que venia de cercar llenya es va tallar amb misses negres o s'invocava el mateix diable, i una destral el dit gros de la mà. es feien els principals sacrificis d'animals. El ferrer esperà a les dotze de la nit per curar- Pel que fa al paper de la bruixeria blanca a la li la ferida, i durant les dotze campanades li nit de Sant Joan, val a dir que s'han fet, es fan tornà a ajuntar el dit posant-li una mica de i es faran les principals litúrgies per curar tots pols de terra i uns quants cabells. El pagès va els mals del cos i de l'ànima. Per això és tan quedar curat i com si tal cosa no hagués succeït generalitzat el costum de banyar-se al mar o mai, se'n va anar sense cap ferida a casa seva. ”Ia Caixa” Major, 173 - Plaça Llibertat, 1 17190 SALT • Tel. 972 23 77 11 Major, 301 17190 SALT • Tel. 972 23 50 10 M SALT K SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA * SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o RELLOTGERIA MAS-DOR 26 TAE KWON-DO - HAPKIDO GIMNÀSTICA DEFENSA PERSONAL c / Dr. Ferran, 5 c / Major, 121 baixos Tel. 972 23 83 75 1 71 90 SALT (Girona) 17190 SALT | TENDALS PER A LA I PROTECCIÓ SOLAR El nostre ofici és la fusta, imagini's el que vulgui amb fusta, que li farem realitat! Més de 30 anys al servei dels nostres clients!! Carrer Fortuny, 3 Tel. 972 23 21 23 - 17190 SALT (Girona) SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'l G u illem M o l l a o una nova època diferent al que ja seria a hores d'ara l'antic pensament il·lustrat. "Error simplista" pel fet de MEMOrIa concebre la història de manera lineal, continuada, quan vertaderament no ho il·lustrada sés, perquè en ella hi ha avenços i retrocessos. Aquest N o sé vosaltres, però jo he La proposta cultural de Vol- plantejament erroni és el que _ _ arribat a posar en dubte la raó taire i companyia era difondre van fer una sèrie de filòsofs « 7 com a característica inherent la racionalitat a la població, francesos als anys 80, obrint LI a les persones. Sembla que un amb uns valors que defen un procés a la Il·lustració tal valor tan elemental com és el saven entre altres coses els i com aquesta ho féu al seu respecte als drets humans drets humans i la llibertat de temps amb el passat. retrocedeix davant la intensa pensament. Això era un repte D'aquesta manera declara allau d'irracionalitat que ha molt gran i difícil, ja que ven una nova època ano guanyat terreny durant els úl significava trencar amb una menada Postmoderna. tims anys. Només cal engegar tradició multisecular de I tot això què vol dir? Doncs la tele per veure com la lli submissió bàsicament davant no atabalar-se i a gaudir bertat dels individus, neces l'Església. Rebutjaven la tranquil·lament de l'estiu i de sària i reconeguda pel Dret en guerra i defensaven els la Festa Major, ja que hem l'àm bit de les relacions socials, avenços tècnics per fomentar de ser conscients del fet que és greument lesionada amb la raó i la millora del benestar només vivim en un moment l'increment a tots nivells de la de les persones. Els il·lustrats de retrocés en el temps, no violència i dels abusos, ja sigui eren conscients que el seu pas en una progressiva en maltractaments domèstics programa no es realitzaria dissolució d'uns determinats com en la barbàrie de les immediatament, sinó que valors racionals a canvi d'uns guerres (no cal posar exem s'havia d'anar imposant a altres d'irracionals (encara ples). De fet, es diu que actual través del temps. Però el que que ho sembli). De fet, és ment ens trobem en el punt cal preguntar-se és si el preferible copsar el present més feble (i m'atreviria a dir propòsit il·lustrat, a la vigília amb una visió crítica però contradictori) del programa del segle XXI, s'està ara com sense deixar de mantenir educatiu d'aquell famós mo ara desarrelant. Es evident com a vàlida la bonica viment europeu del segle XVIII que aquest projecte de futur proposta de la Il·lustració. Tot que assentà les bases de la ha topat amb nosaltres i, tant i així, és esgarrifós l'alt societat moderna: la il·lus és així, que no costa caure en nombre d'atemptats contra la tració. "l'error simplista" d'exposar integritat física i psíquica de les persones, realitats que frenen i condicionen que l'assoliment del projecte il·lustrat s'hagi d'esperar encara més temps, possible ment com si s'hagués de co mençar de nou. DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA BAR - RESTAURANT L'ESTRADA Especialitat: Menú econòmic - Petita carta Saló per a tot tipus de celebracions Major, 31 8 - Telèfon 972 23 07 89 17190 SALT (Girona) 28 CARNS I EMBOTITS Venda al major i al detall d'articles de marroquineria • CARTERES • BITLLETERS • CLAUERS tfona Jesta JVlajor i bones vacances!! c / Tres de març, 4 - Local 2 Plaça Catalunya, 5 - Telèfon 972 23 93 76 Telèfon 972 24 30 99 - 171 90 SALT 17190 SALT (Girona) DIMARTS TANCAT, EXCEPTE FESTIUS I VIGÍLIES DE FESTA. OBERT A PARTIR DE LES 19 HORES. Avgda. Francesc Macià, 30 Tel. 972 23 69 72 - 17190 SALT SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o Vell sortidor, sesta de cada tarda En línia vertical, aigua, t'enfiles, sageta fràgil, dreturera al cel. A mig recorregut, dubtes, vacil·les, 29 i a sojornar retornes a l'arrel. (T'hi has repensat. 'T'hi poses a distància per veure venir bé d'on bufa el vent. Triar un camí no té cap importància si no has de caminar contracorrent! Vell sortidor, sesta de cada tarda, punt de mira de lliris i rosers, per què les coses a mig fer, covarda, d'un sobrecor deixes morir en bolquers? Jes i desfés, brúixola i vida, passa debanant-te obstinada el giravolt... però, si et plau, no t'hi entretinguis massa que no et reprengui l'ardentor del sol. DE SALT ‘"ESTKTBE tA FARGA M . H e l en a O livella G o n z à l e z l'actualitat, passats deu anys, aprofitem novament l'avinentesa d'una commemoració a in ©I 60è per apropar-nos científicament a la part del nostre passat recent que més ens neguiteja. A niversari Les guerres civils són un tema de permanent actualitat, ja sigui perquè existeixen en de la fi de la nombrosos països, ja sigui perquè les ferides que provoquen són molt profundes i duren un Guerra Civil cop acabat el conflicte. Quan els historiadors es disposen a estudiar un període determinat sobre el qual resten testimonis supervivents, Amb motiu de la celebració del 50è Aniversari s'enfronten a dos reptes diferents: els arxius i 30 de l'inici i de la fi de la Guerra Civil espanyola, la memòria personal. El més gran inconvenient els anys 1986 i 1989 varen generar multitud d'una guerra civil per convertir-se en objecte de reflexions i publicacions sobre l'estat de la d'estudi científic és aquesta memòria personal, qüestió. Fets, l'evocació dels quals havia estat a causa de la seva gran càrrega de subjectivitat. fins llavors polèmica, es convertiren, com a Tot estudi sobre les guerres civils es debat entre conseqüència de l'anàlisi històrica, en fets ben la història i la memòria. Es a dir, parlem documentats i admesos per la comunitat d'història com a saber científic i rigorós dels historiogràfica, superant així algunes tòpiques fets passats i dels testimonis, i de memòria com visions del passat, com per exemple les xifres al component subjectiu que resta en el record obtingudes dels morts a cada bàndol. En dels contemporanis i els seus descendents. La JAUME DARNES CARNS FRESQUES \ l BRIOXERIA EMBOTITS CASOLANS BONES FESTES! JOSEP Ma. FERRER c/ Rafel Masó, 21 - Tel. 972 23 16 09 Us desitja una bona 1 7 1 9 0 SALT (G iro n a ) Festa Major SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA * SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o CÜARTEL 05W3HAL' D3L 05KZRALISIX0 SECCIOi; Dü QpjJtACIQH^S. ZS TA DO KAYOR PARTS OKI C l AL DS 5USRRÀ correopondlente al día 18. de A bril de 1939.- III Aiio Triunfal 2a el día de hoy, cautivo y deaarmadó el Sjórclto rojo. nan al- canzado laa, tropas l.'aclonalea oua illtlaos objetlvos m ilitares. LA GU3RRA HA TSHSOSACOF* .BURGOS 1<>. de A bril de 1939 iüo de la V ictoria EL O ^ílBALISDíO , 31 - f ______Reproducció del primer comunicat de guerra que va signar el El día 1." de abril dc 1939 cl general Franco firmó su pri General Franco. mer parte de guerra. Era ya el primer parte de la paz. separació completa de la memòria de la història funció important: la construcció d'un futur. és una tasca complexa. La primera sempre està Aquest futur és producte de l'esforç de inclosa en la segona i condiciona el seu lliure recuperació històrica, de la comprensió dels desenvolupament, mentre que la segona fets, d'aquesta manera prenem consciència necessita diverses generacions per alliberar-se d'un passat que no cal oblidar. Amb tot, també definitivament de l'herència de la memòria. Si cal advertir que existeix el perill de cometre procedim a analitzar la memòria col·lectiva ens excessos per l'ús indiscriminat del passat en adonarem que aquesta té el seu caràcter limitat, benefici d'una tesi del present, ja que depèn selectiu, parcial, manipulador i discontinu per de com se'ns presenti oficialment la història l'erosió del temps, per l'acumulació podem descobrir com s'intenta modular la d'experiències, per la impossibilitat de retenir percepció global d'aquest passat. la totalitat dels fets i, sobretot, per l'acció del Per tot això i, perquè des d'un punt de vista present sobre el passat. científic l'oblit seria culpós, són d'agrair Em sembla encertat aprofitar les iniciatives com les de la vila d'Olot, que els dies commemoracions i els centenaris per fixar el 5 i 6 de febrer d'aquest any organitzaren les debat, suposem, sobre el 1 898, el monarca Jornades sobre la fi de la guerra civil, en les Felip II, García Lorca o el centenari del FCB. En quals es tractaren com a temes d'estudi la les commemoracions es realitza el desfeta republicana, l'exili dels perdedors i el desplegament de mitjans físics, tècnics i primer franquisme, contribuint així des de nancers per a la preparació i organització l'oportunitat que els oferia una commemoració, d exposicions, conferències, publicacions, a l'estudi científic d'esdeveniments que resten jornades i congressos. Per què s'inverteix tant en la memòria d'una extensa col·lectivitat i la en una commemoració? En les societats dels ferida dels quals no està encara cicatritzada. Països industrialitzats la commemoració té una DESALT 3! FESTA MAJOR ULMETD'SI D L FRA SPEET E I EL FARGA LA DE TIU 'ES D SUPLEMENT » FARGA LA DE 'ESTIU D ENT SUPLEM TOTES LES TOTES SERVEI: SERVEI: asi Maqè d a s 1- -Tl i a: 3 8 17190 0 9 1 7 1 - 3 8 78 23 2 7 9 Fax: i Tel. - 1-3 ps, Cam de arquès M Passeig VEHICLES TOT TERRENY TOT VEHICLES Tel. 9 7 2 23 38 61 - Fax 9 7 2 23 23 2 7 9 Fax - 61 38 23 2 7 9 Tel. MARQUES MARQUES SPORT GARATGE, S.A. GARATGE, SPORT SPORT GARATGE SPORT 4x4 r l ar x 1 cnoaa Montfullà) M / c (cantonada 1 ix, re la b ila V r rre a C O V L O V I I AL IA FIC O EI V R E S CAMIONS 66 17190 0 9 1 7 1 - 2 5 SALT SALT Gioa - o. or r a n iro M Torre Pol. - irona) (G SALT SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA ESCALES PAVIMENTS CUINES XEMENEIES LAVABOS ESCULTURES MARBRES BOADA, S.L. LÀPIDES MAJORFESTA 33 ELABORACIO EN MARBRES, PEDRES I GRANITS NATURALS TALLER: Camí de les Guixeres, s/n - Tel. 972 24 56 87 - 171 90 SALT (Girona) FLECA PARRAMON P A CUIT AMB LLENYA c/ Llarg, 39 - Telèfon 972 23 65 46 - 17190 SALT SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA F r a n c e s c F errer i G ir o n ès Pageses de Salt venent els seus productes a les voltes de la Rambla de Girona. D'esquerra a dreta: M aria Bagué i Bonet, Maria Duch i Serra i Dolors Bonet i Duch. Arxiu d'imatges de l'Ajuntam ent de Salt. Autor desconegut. Fons Carles Bonet. Els marxants són els activistes del mercat. Els marxants han estat, són i seran la sal del mercat. Sense els marxants aquí hi hauria la tirania dels prínceps, la caiguda de les MARXants comunitats i, en definitiva, el plor i les lamentacions dels més desafavorits. La primera vegada que la paraula marxant apareix a la Avui parlar dels marxants, estudiar els mar literatura catalana és al Llibre de les dones xants, reflexionar sobre els mercats i, en també conegut per Espill, escrit pel metge i definitiva debatre aquest tema és una qüestió literat valencià Jaume Roig entre el 1455 i el de gran utilitat que sembla que els mitjans de 1462. Tot això ens palesa que la presència comunicació han obviat. Els preocupen més els dels marxants a la literatura catalana és molt hipermercats, els "shopping centers", les àrees antiga i com a conseqüència la seva activitat comercials, els equipaments, etc. Estem en un en la vida mercantil molt necessària. veritable atzucac. Els mitjans o m edias tenen Fa segles i segles que els mercats han estat el cervell distret, i es deixen portar pels inte l'eix principal de la vida de les ciutats, i el punt ressos del pensament únic. de referència i de trobada de moltes Els catalans hem de saber que els marxants i comarques. La seva vitalitat ha estat tan espo els mercaders són elements constitutius de la nerosa que moltes poblacions deuen al mercat nostra societat. El 1383, Eiximenis ja ens va la seva importància. Es un tema inqüestionable advertir que sense mercaders les "comunitats que no hi hem de perdre temps per demostrar- cauen, els prínceps es tomen tirans, los jòvens ho. Ara bé, el que ens preocupa és observar se perden, los pobres se'n ploren". Mai ningú que els mercats i els marxants, ara en aquest no podrà esbrinar si els mercats no varen ser moment històric, en general, no són d'interès el nucli central dels pobles, o els pobles es varen per als polítics locals. fer grans, gràcies als mercats. La realitat és Darrerament hom pot observar que tot un ajun que el mercat és una peça vital, imprescindible tament es mobilitza, es revincla i es transforma i insubstituïble. i s'ufana per redactar un pla d'ordenació ur- SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTKTDE LA FARGA de canviar de lloc contínuament en els ajuntaments desmemoriats. Quan urbanitzen fan previsions per a tot, arriben a detalls inversemblants i, en canvi, per al mercat, que és un tema tan popular, que mou tantes persones, que aglutina tants interessos, que té un poder de convocatòria com poques altres activitats, que molta gent l'utilitza com a remei, que en definitiva és un servei públic, aquest mercat s'ignora, no es preveu, no es planifica i se'l té simplement com un annex. Cal acabar amb aquest desori. Si els marxants presten un MAJORFESTA servei i la ciutadania el reclama perquè el necessita, els ajuntaments sense cap excusa, 35 cal que d'una vegada per sempre endrecin el seu cervell i ordenin les idees, i finalment acabin ordenant i regulant urbanísticament el mercat. No pot ser que una reunió periòdica de tanta gent no disposi d'instal.lacions semifixes, no pugui gaudir d'espais suficients i els aparcaments per als clients i per als usuaris siguin desconeguts, etc. Això no té explicació. Els marxants com a víctimes dels regents bana amb la finalitat de planificar un municipals han de canviar permanentment de "Hipermercat". Els municipis es tornen bojos localització del mercat. I cada vegada se'ls per obtenir la gràcia infinita del capitalisme posa més lluny i més marginals. que els ha escollit per localitzar-hi un híper. I Els ajuntaments no miren els interessos dels cal donar-li tota mena de facilitats. En canvi, ciutadans, però en canvi per a altres tipus de simultàniament, els mercats tradicionals, els centres mercantils o comercials aquests mercats de tota la vida, el mateix municipi els ajuntaments els faciliten espais per als ignora, i si no els ignora és per traslladar-los aparcaments, o el que sigui. D'on apareix de lloc o per marginar-los. aquesta rancúnia? Els ajuntaments no poden Hom es pregunta com pot ser que un destruir allò que la realitat ens explica cada ajuntament que coneix que el mercat és una dia, que subsisteix, que viu i que es consolida. institució de fa segles i, per tant, ningú no pot Els ajuntaments podran perjudicar aquesta ignorar la seva existència, que té coneixement activitat mercantívola, però penso que de la seva transcendència per a molta gent, finalment algun dia arribarà la llum, i no li importi la seva localització. Els municipis, l'obscurantisme municipal quedarà sota la en elaborar el Pla General d'Ordenació, mai mirada de tothom. no han planificat el lloc on preveure el mercat, gEls mercats s'han de preveure urbanísticament en funció de l'espai suficient, de les necessitats i cal planificar-los amb totes les necessitats dels ciutadans, dels seus accessos, dels d'avui dia? Si es pensa això, només caldrà aparcaments, dels serveis, etc. En canvi, per a que es faci palpable aquesta idea a cada una empresa capitalista es preveu el lloc, els municipi on existeix un mercat tradicional. accessos i els aparcaments, Els marxants, com deia Eiximenis, cal que i i i ^-aldrà que pensem tots plegats si no estem siguin afavorits, atès que amb els seus rent un tort als marxants. Cal d'una vegada subministraments són els que poden eixugar parlar clar. La imprevisió, la rutina i el el plor dels pobres. tantsemenfot ha portat que els marxants hagin DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA * SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA X avier A lberch i F u g u e r a s - M . A s s u m p c ió C o l o m e r i A r ca s INDU s t r ia l proces La industrialització és un dels fenòmens més importants de la història de Salt. Aquest procés va comportar un canvi radical i sobtat del paisatge i de l'estructura socioeconòmica d'un poble que durant molts segles s'havia basat, podríem dir que 36 quasi exclusivament, en l'agricultura. De la mateixa forma la població va experimentar un augment espectacular, passant dels 324 habitants enregistrats el 1843 als 1.316 l'any 1857. Els protagonistes principals de la revolució industrial a Salt són els obrers de les indústries i els inversors que van fundar les primeres empreses tèxtils saltenques. El factor bàsic que explica la implantació industrial a Salt (un indret sense activitat protoindustrial) és la disposició d'un cabal d'aigua regular -la sèquia Monar- que proveeix la indústria de la energia indispensable per al seu funcionament. El pioner fou Pere Ramió, que establí la seva fàbrica a Salt cap al 1846 en l'edifici de l'actual Manufactures Antoni Gassol, al barri vell. Quinze anys després, el 1861, tenim documentades a partir de les contribucions industrials tres fàbriques: la d'Oliveras i Cia al barri vell, la de Llach, Portabella i Cia, i la de Pere Ramió, ambdues al Veïnat. Joaquim Nadal, en el seu estudi sobre aquest procés de formació de l'estructura industrial saltenca, destaca els continuats canvis de la propietat de les empreses, que tendiran a la concentració a mans del capital barceloní. L'actual sèquia Monar ha estat coneguda amb noms molt diversos: rec Comtal, rec Reial, rec Monar, el Canal, sèquia Monar... El seu paper ha estat de protagonista de la mil·lenària història de Salt, com a subministradora d'aigua per regar les hortes i els camps, com a força motriu per als molins i per a les fàbriques i com a punt de referència urbanístic, conformant el límit nord del nucli urbà. CENTRE RECURS • Reforç de l'aprenentatge • Tècniques d'estudi (4 • Mòduls de cultura general P Passeig Folch i Torres, 1A, 2n 3a - Tel. 972 234 233 - 972 234 573 17190 SALT SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA! (Btm Els principals edificis fabrils i la successió de les empreses tèxtils a Salt Extret del treball de Joaquim Nadal Farreras, La industrialització al Gironès: l'exemple de Salt, aGirona al segle XX. Ed. Gothia. Girona, 1976. SALT (actual Gassol) VEINAT (actual Coma i Cros) VEINAT (antiga Mulleras) 1 846 Ramió i Cia 1848 Ramió, Debergue i Cia 1851 Ramió i Cia 1852 Ramió, Oliveras i Cia 1853 Oliveras i Cia 37 1856 Oliveras, Sala i Cia 1 8 6 0 Oliveras i Cia 1861 1861 1861 Oliveras, Solà, Arango i Cia Llach, Portabella i Cia Pere Ram ió (Antiga Ramió i Cia) 1863 Oliveras, Solà i Cia 18 67 1 8 6 7 18 67 Coma, Ciuró i Clavell Puiq i Fabra Ferrer, Xipell i Pujol 18 76 18 77 Francesc Vilardell Peypoch i Cia Jacint Vilardell, Fill de Vilardell i Cia 1 8 8 5 Camil Mulleras 1899 189 8 Coma, Clivillés i Clavell Lluís G . Pons Enrich 1 9 0 4 Pere Cisa Alsina 1912 1911 1 9 0 9 Joan Coma i Cros Joan Coma i Cros Joan Coma i Cros (Adquireix les restes de la Mulleras després de l'incendi) 1923 Manufactures Antonio Gassol Assortiment d'articles d 'e s p o rts , ESPORTS ARMERIA caça i pesca : / M a jo r, 198 (Plaça del Pi) Tel. 9 7 2 2 3 7 8 7 9 17190 SALT (Girona) EL • SALT • INDÚSTRIA DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DELA FARGA * SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Contribució indus trial de 1862. Hi rifflirihirài liiiliNml > de G a*rrk consten les següents Provineia tl** (ienma. dades de les tres <>riiv ~ ~ '*— A ** '*** *>~*1 ^ empreses tèxtils que 5571 I hi havia en aquell moment: • Oliveras y C o m p o n ia . F à b ric a de hilados y tejidos de A algodón con 14 cardas, 5.000 husos, 150 telares 38 me-cànicos y un ban-queo para sus * 3? M tf pro-ductos. * » • Pedro Ramió. Fà J brica de hilados de algodón, con 10 cardas, 3.200 husos f e y 1 batàn. • Llach Portella y Cia. Fàbrica de cin ta s con 50 telares. ;;j r j j Arxiu Municipal de i Salt. Sèrie 1.2.4.1.4., lligall 1, any 1862 Construccions AURICH, S.A. Construcció de xalets i obres de paleta en general O FIC INA : d Major, 316 - Tel. 972 40 13 28 - Fax: 972 40 13 29 M AGATZEM : d Joaquim Ruyra, 16 - 17190 SALT • SALT• INDUSTRIAL I SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA (...) Excelentísimo Seiïor. =Pedro Ramió, antes fabricante de la Vila de Banolas y ahora vecino de ésta, con el debido respecto, expongo a V.E. que, consultando mi interès y fomentando al publico, a quien importa el progreso de la fabricación e indústria, he recorrido la Acequia Monar, y enteràndome que en el MAJORFESTA término de Salt, des del puente dels comuns llamado d'en Romà del Rech, hasta otro puente de mas arriba denombrado Pont Bell, hay un salto de agua que podria dar movimiento a una fàbrica que allí desearía establecer hilados y tejidos de algodón. =Esta utilidady bien público que resultaria de mi establecimiento a favor del País, y del empleo de jornaleros y menesterosos, procurando pan y trabajo a muchas familias, podria conseguirse sin el menor perjuicio de los molinos harineros, fàbricas i concesiones de aguas del canal, puesto que me propongo y verificaria el establecimiento sin estraviar ni consumir una sola gota de agua, pues toda volveria o seguiria el mismo curso y Plànols dels terrenys adquirits per Pere Ramió per construir conducto de ahora. una fàbrica tèxtil a Salt, el 27 d'agost de 1845. =Protector V.E. de la prosperidad común, del aumento y bien estar de esta pretensiones desmedidas que quizàs del crimen a que ciudad y poblaciones puedan venir de otra parte. muchas veces conduce la comarcanas, que recibirían =En aquel sitio apetezco misèria. = (...) conocidas ventajas con mi emplear mis capitales y al fabricación, no dudo que le favor del motor del agua prestaria su patriótico y levantar una fàbrica que Ajuntament de Girona. Establiment d'un salt d'aigua a decidico apoyo, y que facilite baratura y buen P. Ramió, el 2 7 d'agost de 1845. removería los obstàculos género a estas comarcas, y Arxiu històric de Girona. para que puedan lograrse ocupación a muchos brasos, Notaria Girona 9, volum n.9 wis deseos, consiliarse libràndolos de la osiosidad y 728, fol. 507. SALT• INDUSTRIAL DE SALT Q g SUPLEMENT D* ESTIU DE LA FARGA * SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA PROVINCIÀ d e g e r o n a PARTIDO JUDICIAL DE GERONA PUEBLO DE SALT (?) Hortes del comu (2) Guixeres 40 (3) D e v e s e s TERMINO DE BESCANÓ TERMINO SIGNO S CON VENC KDNALES MONTFULLAR + + + + + A. Àlomeda S. Sembradura C. Canar V. Vlfw M.H. HuertoMatorral R.Y. YermoRegodlo P. Plantlo S.-R. Y.-A. SembroduraYermo - Alameda - Regodlo Puente ♦ Mojon particular • Mojon de termino LlneoeLlneae y color azulaguas.encornodo conetrucclones. clasificoclon,Números encarnodos, segun la explloaclonnumeraclon de respectlvo. la flnco en el llbro de PLANOL SALT 1865 E lfp iR E c l^ ^ Ç A M I ^ I CANALS DE REG, Arxiu Municipal de Salt JOAN PAPELL LLENAS EL •SALT • INDUSTRIAL. SALT PE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA £}j& Còpia digitalitzada del Plànol de Salt de 1865. En aquella època, el poble estava format per un disseminat de cases es campades pel Pla i un nucli al voltant de l'es glésia de Sant Cugat. Aquest plànol és l'evi dència gràfica de l'exis tència dels primers carrers de Salt: de Baix, de Dalt, de l'Estanc, d'en Llinàs, TERMINO Nou, del Rec, de Sant Gregori, plaça de la Constitució, carretera STA, EUGENIA Vella, carretera Nova, etc. Es un d o c u m e n t esse ncial per entendre l'evolució del municipi a partir de mit jans del segle XIX. Recor dem que en aquell moment acaben d'ins- tal.lar-se les tres noves fàbriques tèxtils, i aquest fet marcarà l'inici del TERMINO creixement demogràfic i urbanístic de la nostra ÍÍ4N5Ó. SNrt, vila. Assenyala amb pre V^JÍpmlno cisió els límits del mu nicipi, en les seves con frontacions amb Girona, Santa Eugènia, Vila GIRONA blareix, Montfullà i Bes ca n ó . De caràcter cadastral, situa els masos i els límits entre les diferents pro pietats, dóna una visió dels antics accidents físics, (»AflSO EU SITJAR com ara l'antic llit del riu T e r, la bassa de les Fonts, o les rieres Maçana i TERMINO Marrocs. També asse nyala les zones i els tipus de conreu, indicant les terres de regadiu, erms, VILABLAREIX PALAU boscos, matolls i altres. Arxiu Municipal de Salt. A u to r: Joan Papell i Llenas, di n i------1 i------l ...... i 010 100 200 300 400 500 M. rector de Camins i Canals ESCALA GRAFICA de Reg. Figueres, el 14 d'agost de 186 5 . Mides: 1,60 m* 2,25 m. DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA 42 uip ana/a c/ Barcelona, 5-9 • Urbanización MAS ALIU • Tel. 34(9) 72 - 24 19 11 • FAX 34(9) 72 - 24 31 85 17181 AIGUAVIVA (Girona) Spain • http//www.inpanasa.com • E-mail: [email protected] SALT D£1 A FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA IMATGES industrialització L'Arxiu d'Imatges de l'Ajuntament de Salt està Dins aquest procés, l'ull atent i metòdic de format per diferents col·leccions de fotografies Joan Vivó ens proporciona una crònica ex que apleguen unes 4.000 imatges, gairebé cepcional d'aquestes transformacions en la seva totalitat referents a Salt. Gran part industrials. Al mateix temps, descriu l'ambient d'aquestes fotografies pertanyen al fons mu de l'època amb imatges de la vila, dels seus nicipal, el qual s'ha anat creant al llarg dels voltants i dels fets socials destacats de la vida anys, i de les quals desconeixem sovint la de I' empresa: festes patronals, berenars i procedència. A més, l'Ajuntament ha estat sortides, així com retrats de grups de receptor de nombroses donacions d'originals treballadors de diferents seccions de la i de reproduccions de fotografies antigues i fàb rica . recents que han suposat un notable Es d'agrair ben sincerament la sensibilitat de enriquiment quantitatiu i qualitatiu del la seva família, que ha permès la recuperació patrimoni documental gràfic saltenc. i difusió per a gaudi i coneixement de la Sens dubte, una de les donacions més societat d'aquest importantíssim patrimoni interessants és la que va realitzar el Sr. Joan documental gràfic. Vivó i Siqués l'any 1988. Es tracta d'una Es un conjunt homogeni de 1 38 fotografies selecció de fotografies realitzades pel seu (29 originals i 109 reproduccions), datables pare, Joan Vivó i Comas, durant el primer en la seva majoria entre 1910 i 1930. terç del s. XX, a Salt i voltants, relatives al Aquestes fotografies segurament no tenen el món del tèxtil saltenc. valor artístic d'altres realitzades per fotògrafs Joan Vivó (Salt, 1885-1936), en la seva professionals de l'època, però tenen, en canvi, posició de director de la fàbrica Coma i Cros, el valor del detall, de la metòdica execució, va ser espectador privilegiat del procés de del document històric. transformació sócioeconòmica de Salt al pri En elles es reflecteix clarament la voluntat del mer terç del segle XX. En efecte, a partir de seu autor de documentar totes les 1910 tota l'estructura productiva saltenca transformacions ocorregudes a Salt a partir havia anat a parar a mans de Joan de Coma de 1910, quan Joan de Coma i Cros passà a i Cros, que iniciarà la transformació del teixit ser propietari únic de totes les empreses tèxtils industrial saltenc més important des del seu saltenques i començà un procés de establiment. reorganització de l'estructura industrial de Aquestes transformacions afecten tant la Salt, que va tenir els seus punts més destacats mateixa essència i configuració dels espais en l'ampliació de la fàbrica Coma i Cros, la industrials com les bases d'aprofitament modificació del traçat de la sèquia, la energètic i el seu suport tècnic. En pocs anys construcció de la central elèctrica de Montfullà s electrificarà totalment la fàbrica del Veïnat i la del Molí a Salt i la venda de la factoria amb la construcció de les centrals elèctriques de la plaça de la Vila a Manufactures Anto ' la modificació del curs de la sèquia. ni Gassol, configurant d'aquesta manera EL • • INDUSTRIAL DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA l'estructura industrial que avui coneixem. element de consum primari, bé per les La crònica d'aquestes transformacions, lluny possibilitats que ofereix com a generadora de la fredor dels textos, la tenim especialment d'e n e rg ia . i excepcionalment recollida gràcies a les Deixant de banda les condicions socio- imatges que va recollir el Sr. Joan Vivó i Co econòmiques que van permetre el procés mas. industrialitzador del s. XIX; en l'aspecte tècnic Un altre fons, el del Sr. Pau Masó i Fàbrega, i un cop assolits els avenços tecnològics ens ajuda a situar Salt visualment en el context necessaris -la màquina de vapor, industrial de l'època. Altres fons més modes especialment-, i fins a la generalització de tos en quantitat, però no per això, menys l'ús de les xarxes elèctriques, la instal·lació interessants que ens completen la visió de fàbriques al nostre país va venir fortament d'aquesta època, són les col·leccions del Sr. condicionada per les possibilitats que una Josep Maria Vila i Burch, del Sr. Pitu Geli i zona pogués oferir en l'aprofitament dels re 44 Palahí, de la Sra. Mercè Bronsoms, de la cursos hidràulics per donar força motriu a la fam ília Pons - Busquet, del Sr. Lluís Berga i seva maquinària. V ilà , etc. Entre 1924 i 1928 es va escometre l'electrificació total de la fàbrica del Veïnat. Per aconseguir-ho es van construir les centrals elèctriques de Montfullà i del Molí. Prèviament, però, va ser necessària la modificació del traçat de la Sèquia i la seva sobreelevació per millorar-ne la capacitat de generar energia (1910-1922). Joan Vivó i Comas va dirigir i va retratar amb gran precisió aquestes obres: des dels treballs inicials de desbrossament del terreny, a la construcció del nou traçat de la Sèquia, els treballs previs a les construccions de les centrals elèctriques, i la mateixa construcció de les centrals, així com de les obres un cop acabades i ja en funcionament. També docu menta amb altres imatges obres de Les possibilitats d'aprofitament de l'aigua, reconstrucció d'algun tram de la Sèquia mitjançant els recursos del riu Ter i, sobretot, esfondrat per la força de l'aigua amb de la sèquia Monar, ha marcat decisivament posterioritat a la construcció de les centrals l'estructura econòmica saltenca, bé com a ITS'MNC Ivúm . 2 de Paquita Nonó Tabacs, Timbres, Revistes, Premsa Loteria Primitiva i 1x2 Manuel de Falla, 28 - T elèfon 972 24 17 47 - 17190 SALT EL • SALT • INDÚSTRIALI SALT de SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Inici dels treballs per a les obres de sobreelevació i modificació del traçat de la sèquia Monar (1915-1942) Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. 45 Obres de construcció del nou traçat de la Sèquia. Al fons es veuen restes d'una antiga construcció sobre la qual es va fer la Central de Montfullà (1915-1928). Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. MAQUINARIA PARA LA INDÚSTRIA CARNICA INDUSTRIAS GASER, S.L. Ctra. Bescanó, 15 - Pol. Torre M irona - 17190 SALT (G iro n a ) Tel.: 972 23 65 72 - Fax: 972 23 63 66 EL • SALT • INDUSTRIAL DE SALT ■ESTIU DE LAFARGA * SUPLEMENT D'ESTIUDELAFARGA Paral. lelament s'executaven els treballs previs de cons trucció de la central de Montfullà. A la imatge, una màquina de vapor que dóna força a la maquinària que treballa en el lloc on se situarien les turbines de la central. Alhora, a la banda dreta apareix força acabat el nou traçat. (1915-1924). Arxiu d'imatges de 46 l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. Vista interior de la central de Montfullà amb les tur bines, els alternadors i els aparells de control i quadres de distribució situats en una mena d'entresolat (1928). Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. JfiCIME PUEBLfi GIRONÈS CISTELLER Carrer Major - Telèfon 972 23 84 60 17190 SALT L • SALT • INDUSTRIAL SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Central de Montfullà. Arxiu d'imatges de l'Ajuntam ent de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. 47 Façana posterior de la fàbrica Coma i Cros i de la sèquia Monar (1910- 1915), abans de l'inici de les obres d'ampliació. En primer terme hi ha el salt d'aigua que la Sèquia té quan passa per darrere la fàbrica. Destaca l'electrificació de la fàbrica. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. c/ Major de Salt, 268 - Tel. 972 24 33 04 - 17190 SALT c / M ig d ia , 1 - Tel. 9 7 2 20 0 4 29 - 1 7 0 0 2 G IR O N A - c / Pare C oll, 11 - Tel. 9 7 2 23 24 9 7 - 170 0 5 G IR O N A C tra. Barcelona, 99 - Tel. 9 7 2 41 13 58 - 17001 G IR O N A DESALT 48 FESTA MAJOR ESTIU DE LAFARGA • SUPLEMENT D' A G R A F A L E D U I T S 'E D T N E M E L P U S • A G R A F A L E D U I T S 'E D T N E M E L P U S m e t o 1 1-no u UTRA D'ALUMINI FUSTERIA otl es, t ent et ... tc e , ts n te a b s rte o p , s le b tlla ro n e umi , ancament èr ic rm tè t n o p t n e m a c n ta i, in m lu A re bascul s, r es s re e d rre o c , ts n la u c s a b ortes P t 5 - lfn 8 5 0 4 4 2 2 7 9 elèfon T - 5 rt, u C / c omatt ot i : e d s u tip t to m e titz a m to u A • umi i àmi usta fu e d a in m là i i in m lu A • RAIZCO IMMOBILIARIA ORGANITZACIO • F in e stres d e to t tip u s : : s u tip t to e d stres e in F • umi i usta fu i i in m lu A • API FERRO I ON sanes e n rsia e P • 0 9 1 7 1 s e n ra a B • sanes, e n rsia e P -41 SALT UGI O T VULGUIS TU COM I VULGUIS 7 - c/ Major, Major, c/ - VENDA DE PISOS DE VENDA 17190 243 SALT Tel. - PRODUCTES ARTESANS PRODUCTES BRUGUÉS, S.L e. Fax 4 2 4 8 3 2 2 7 9 x a F - 4 2 4 8 3 2 2 7 9 Tel. * * * * e t n A r Col, -17190 0 9 1 7 1 - 1 ll, o C ere P / c 972 ' · W / t J W > r * O C 40 1 0 99 SALT SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA l'any 1 870 s'entrava a la fàbrica a les cinc del matí i se sortia a les nou del vespre i els TREBALLA d o r s jornals eren inferiors als que es pagaven a Barcelona; el 1 880 Com ja hem dit a mitjan segle XIX Salt multi treballaven 1 2 hores diàries, cinc dies a la plica la seva població per quatre en menys setmana i només cobraven quan treballaven. de quinze anys. Aquesta gent va venir a La presència d'un important contingent de MAJOR FESTA treballar a Salt i la majoria procedia de les proletariat industrial va fer que es formessin Afl comarques gironines. associacions obreres i molt aviat Textos de l'època ens diuen que aquesta gent s'estructuressin en cooperatives, sindicats, etc. s'allotjava en barracots dins la mateixa Cal destacar l'hègemonia del Sindicat Únic, fàbrica, però les pèssimes condicions van fer anarquista i, també, el Sindicat Local, adherit que això no prosperés. El barri vell a la UGT. experimentà un important creixement i El moviment obrer a Salt fou especialment sobretot es va anar formant un altre centre actiu. Hi ha documentades vagues els anys habitat, el Veïnat o barri de Sant Antoni. 1870, 1900, 1919, 1922 i 1924, les quals Segons les descripcions fetes per F. de P. es van anar radicalitzant a partir de l'any Fenech, l'any 1852 les condicions de treball i 1932 i van persistir durant tota la Segona de vida dels obrers eren molt bones, però el R epública. cert és que sabem amb tota seguretat que Bona part d'aquests conflictes són explicables aquest paradís no era tal sinó més aviat el per la crisi econòmica que va patir la indústria contrari. Segons J. Clara les condicions de tèxtil als anys trenta, però també per les vida i de treball del primer proletariat indus condicions laborals (horaris, jornals, trial van ser dures: entre els obrers hi acomiadaments), locauts patronals, etc. abundaven nens i nenes entre set i tretze anys; Interior de la Coope rativa La Constancia, situada al carrer Vi dal i Barraquer. Arxiu d’Imatges de ^Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Leonor Vigas Xifre. S DE SALT Q g SUPLEMENT D'ESTIU D ttA FARGA » SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Grup de treballadors de la fàbrica Vilardell, de sembre de 1887. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Pau Masó i Fàbrega. 50 Treballadors de la fàbrica Coma, Ciuró, Clavell i Cia, pertanyents a la sec ció de nit de Filatura i Preparació. Cal remarcar l'elevat percentatge de dones i nens entre el grup d'obrers fotografiats. Salt, 1 de desembre del 1887. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Fotògraf: Barber (Rambla Llibertat, Girona). Fons. Sr. Pitu Geli i Palahí. LLARS de FOC AMER rth♦ 1 e d il K a m in Francesc Flores M ajor, 131 - 1 71 90 SALT (Girona) Tels. 972 23 69 59 - 972 43 02 97 EL • SALT• INDUSTRIAL SALT. . . . . M SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FA R M OC © Personal de la fàbrica tèxtil Mulleras del Veïnat de Salt. Hi apareixen els propietaris, contrames tres i tot el personal al servei de la fàbrica, cap a 250 persones. Majori tàriament són dones, si bé el contingent de mà d obra infantil es tambe nombrós. La fotografia és d'abans de 1909, any en què aquesta fàbrica va patir un greu incendi i va € 1 deixar de funcionar. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Lluís Berga i Vilà. Treballadores de la fà brica Manufactures An toni Gassol. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Fotògraf: Martí. Fons: Mercè Bronsoms i Sorribas. FORN de PA ARTESA L’E S P IG fl PASTISSERIA c/ Major, 98 - Tel. 972 23 46 43 - 17190 SALT (Girona) ELL • SALT • INDUSTRIAL 52 Sortida de les treba lladores de la fàbrica Coma i Cros del Veï nat. La majoria de les seccions de la fàbrica funcionaven a base de mà d'obra femenina. (Entre 1910 i 1920) Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Fotògraf: Martí. Fons: Mercè Bronsoms i Sorribas. CASES • AMPLIACIONS REHABILITACIONS BURCH constructors, s.l. Pere Coll i Guitó, 3 - Tel./Fax: 972 23 86 02 - 17190 SALT (G iro n a ) EL • SALT • INDUSTRIAL SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA 53 Treballadors de la fà brica Coma i Cros. En aquesta fotografia apareixen fusters, ma nyans, encarregats de telers, escrivents, etc., i el director de la fà brica, el Sr. Joan Vivó i Comas, a baix, el pri mer a mà dreta. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Família Pons-Busquet. • ELECTRICITAT INDUSTRIAL • ELECTRICITAT • FONTANERIA Carrer Ausiàs March, 10 * CALEFACCIÓ Tel. i Fax: 9 7 2 23 2 5 11 1 7 1 9 0 SALT (Girona) • AIRE CONDICIONAT EL • SALT• INDUSTRIAL DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA I SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Personal de la ma nyeria i de la fusteria; al seu darrere al centre, el Sr. Joan Vivó. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Família Vivó-Siqués. 54 Restes de l'incendi del magatzem de bales de la Coma i Cros ocorre gut l'any 1919. Obreres triant entre les bales cremades les restes de cotó que es podien aprofitar. Al centre, hi veiem el ser gent de la Guàrdia Civil Egésipo Martín Vallejo. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Família Vió-Siqués. Seguri MATERIALS DE: 1 * \ PROTECCIÓ PERSONAL FOC u I EXTINCIÓ D'INCENDIS 3 1 Ps. dels Països Catalans, 14 - Tel. 972 23 71 99 - Fax 972 24 28 01 - 17190 S A LT (Girona) EL • SALT• INDUSTRIAL SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA * SUPLEMENT D'ESTIIT DE LA FARGA Q jj LLEURE,jocs i 3 r festes patronals Els temes festius i lúdics també són presents en nombrososes fotografies: excursions fora de Salt, preferentment les berenades i cargolades a Montfullà i el Pasteral, així com les festes patronals, amb les seves celebracions i jocs tant per a adults com per a la mainada. 55 Imatges de les festes patronals. Jocs sobre bicicleta. A l'angle superior dret s'observen les garlandes que decoraven els carrers interiors de la fàbrica. (Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor desconegut). FABRICANT DEL DOBLE VIDRE AÏLLANT "THERMOGIR" Q istalleries Qifài\a SS3. AMB LA GARANTIA DEL SEGELL VIDRIERS DES DE 1958 DE QUALITAT Ora. Sant Feliu, 2 2 -Tel. 972 21 38 16 EXTENSA GAMMA EN Fax 972 22 02 21 - 17007 GIRONA DECORACIÓ DE VIDRES I MIRALLS. c / Lorenzana, 41 - Tel. 972 20 29 90 INSTAL·LACIONS DE TOT TIPUS 17002 GIRONA DE VIDRE EL • SALT• INDUSTRIAL DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D’ESTIU DE LA FARGA i a &AJ UL. Imatges de les festes patronat de la Mercè de la fàbrica Coma i Cros. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Pau Masó i Fàbrega. c u m u s FLECA I PASTISSERIA d Llarg, 10 - Tel. 972 23 83 71 - SALT È C S íl R .S .I. 20 71 40/CAT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FAR6A • SUPLEMENT D'ESTIU DESALT LA FARGA Inauguració de la llar laboral infantil Verge de la Mercè de Manu factures A. Gassol. 1958. CX Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Carles Bonet. 57 Pati de la llar laboral infantil de l'empresa Coma i Cros (inaugu rada l'any 7 954). Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Successora de J. Coma i Cros. FISHER DAEWOO s a h y o Gjmpmmmm old wt M jàmum S fl| t a r s a .t TELEI SO SERVEI TÈCNIC OFICIAL Major, 383 - Tel. 972 23 56 61 - 17190 S A L T (G iro n a ) DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA * SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Biblioteca i club social de la fàbrica Coma i Cros. Arxius d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Família Vivó-Siqués. 58 Grup de treballadors de la Coma i Cros be renant. Al fons el di rector de la fàbrica Sr. Joan Vivó. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Família Vivó- Siqués. Concessionari Oficial per Girona i província Grans novetats de scooters de 50cc. i motos de totes les cilindrades YAMAHA nacionals i d'importació. c/ Major, 14 - Tel. 972 23 49 43 - Fax 972 23 80 86 - 17190 SALT (Girona) ____ • SALT • INDUSTRIAL SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Q Í L'ARQUIlíí™™ 59 Fàbrica i Veïnat: Foto aèria del llibre Sucesora de J. Coma y Cros, S.A., del Veïnat. La construcció de la fàbrica i la urbanització del barri de Sant Antoni van suposar un canvi profund del paisatge d'hortes i camps de conreu del Veïnat de principis de segle. Biblioteca J. Ministral i Masià. Els canvis radicals provocats per la indus dustrialista existent (carrer de la Indústria, trialització també van provocar un cap- carrer de les Fàbriques, carrer de la Unió...). girament total de les estructures urbanes i del La construcció de les fàbriques suposà un mateix aspecte estètic del poble. Canvia la trencament arquitectònic considerable amb les tipologia dels habitatges, apareixen im característiques edificacions existents fins ponents edificis fabrils i centrals elèctriques, aquells moments al poble, destinades es creen barris de nova planta, l'exemple més bàsicament a usos agrícoles. Així doncs, les clar és el Veïnat de Salt, bastit durant la construccions fabrils es distingiran per segona meitat del segle XIX, amb carrers l'existència de grans naus, d'extensió horit amples i ben proporcionats, que van rebre zo n tal. noms en consonància amb l'ambient in Tal vegada, una de les variacions més im- f a j JL • SALT• INDUSTRIAL- m DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LAFARGA * SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA portants ia trobem en l'aparició d'un nou tipus ben representada en la col·lecció de la família de casa, completament diferent dels Vivó-Siqués que mostra les diverses habitatges dedicats a usos agrícoles i ampliacions de la fàbrica entre els anys 1915 ramaders que havien estat normals fins i 1 9 2 2 . aquells moments. Les noves cases dels obrers De les dues fàbriques que van ser adquirides i menestrals, agrupades en illes de el 1910 per Joan de Coma i Cros, l'antiga proporcions regulars i forma quadrada o rec fàbrica Mulleras va ser abandonada tangular, solien ser de planta baixa i pis, amb definitivament, i el 1923 la fàbrica de la plaça una sola crugia i una eixida posterior desti de la Vila va ser venuda a Manufactures An- nada a hort. La seva disposició interna, molt tonio Gassol. senzilla i funcional, es basava en un llarg D'aquesta manera l'empresa de Joan de passadís que seguia la mateixa orientació de Coma i Cros decideix concentrar la producció 60 l'habitatge i que, a la planta inferior, co en els edificis del carrer Sant Antoni. Aquesta municava l'entrada amb la cuina, i, a la su instal·lació suposarà reunir els edificis disper perior, tenia les habitacions en una de les seves sos, ampliar-los i elevar-los un pis més, bandes. canviar la disposició de la producció ampliant A banda de l'arquitectura civil, els grans les sales de cardes, metxeres i contínues i edificis fabrils estan molt ben documentats. especialment els telers. Una fotografia procedent del fons Pau Masó Amb totes aquestes reformes també es porta i Fàbrega i datada a finals del s. XIX ens a terme l'electrificació de la fàbrica del Veïnat, il·lustra la primera de les fàbriques del tèxtil solucionant els problemes que comportava fins instal·lada a Salt (avui Manufactures A. aleshores la irregularitat del cabal de la Gassol). L'actual fàbrica Coma i Cros apareix S èquia. Supermercats BONES FESTES O & Q i 1 ° , Sempre al seu servei pfc d Major, 135 - Tel. 972 23 61 61 17190 SALT EL • SALT • INDUSTRIAL SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEI LA FARGA o Vista general de la fà brica tèxtil c/e Salt (ac tualment Gassol), a finals del segle XIX. Aquest edifici fabril es va situar en el lloc de l'antic molí dels Llorens. El banyolí Pere Ramió, pioner de la indus trialització saltenca, hi U i va instal·lar la primera fàbrica tèxtil l'any 1845. 61 Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: J.B. Fons: Pau Masó i Fàbrega. La fàbrica del Veïnat abans de ser ampliada. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. sessoria ASSESSORAMENT FET &AS A LT i c PER PROFESSIONALS Fiscal, laboral, jurídic, civil, jubilacins, assegurances, empreses, comptabilitat, etc... ESTEM AL SEU SERVEI AL: c/ Major, 2, entl. 2a - Tel. 972 24 24 57 - 17190 SALT i L «SA • NDUSTRIA DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Façana principal c/e la fàbrica Coma i Cros (1915-1922). Obres d'ampliació de la fà brica. JJi I 1 1| l'l' 7' Arxiu d'imatges R ü " ! B de l'Ajuntament de Salt. uLfe 1 *! 11 ! 1 IH 1 I ' Autor: Joan Vivó i Comas. « n > teJ* ; * I i Fons: Família Vivó-Siqués. íaU ",ZsX. ■ . 6 2 ■ '.i. ’ Façana principal de la fàbrica Coma i Cros després de l'ampliació (1922). Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Josep Maria Vila i Burch. EMBALATGES PER A MAQUINES I «I MODELISTERIA Fusteria Colón, s.L f i JO A N COLON Miquel de Palol, 15 - Telèfon 972 23 47 71 - Fax 972 23 43 02 - 17190 SALT (G irona) EL • SALT• INDUSTRIAL SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D' de la filatura IEL PROCES i el tissatge El procés industrial en si mateix no ha variat massa d'ençà que Joan Vivó i Comas va fer aquestes fotografies. N'ha millorat la maquinària, els rendiments i les condicions de treball, però la filatura continua bàsicament els mateixos processos. Aquesta selecció vol mostrar aquest procés des de l'arribada de les bales de cotó fins a l'obtenció del fil i d'aquest al teixit i al magatzem de sortida. Totes elles van ser realitzades a la fàbrica Coma i Cros de Salt. Les explicacions que s'indiquen en els peus de fotografia d'aquest apartat es basen en els textos de la conferència que va realitzar Joan Vivó i Siqués l'any 1961 a l'Ajuntament de Salt. Dues màquines de vapor que constituïen el grup auxiliar de la Coma i Cros. Aquest grup de reserva en trava en funciona ment quan la Sèquia no portava aigua. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. A utor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués MATERIAL FOTOGRÀFIC • VÍDEO • REPORTATGES F O T O BADIA \ PI. Catalunya, 5 • Tel. 9 7 2 2 3 5 6 6 9 • 1 7 1 9 0 SALT DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Calderes multitubulars. A la im atge es p ot veure el procés d'alimentació, que necessitava un ope rari que carregués i vigilés constantment el foc, així com la pila de fusta utilitzada com a (A combustible. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Q t} Fons: Família Vivó-Siqués. Magatzem de bales de cotó. Les bales quan arribaven a la fàbrica s'havien d'emmagat zemar en locals ade quats, ben airejats i protegits de la intem pèrie. Mantenir el gè nere en bones condi cions ambientals era molt important per tal d'evitar l'autocombustió de les bales. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. r j r h construccions el S. A. Països Catalans, 230 (baixos) - Tel. 972 24 39 11 - 17190 SALT (G iro n a ) EL • SALT• INDUSTRIAlJ SALT de SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LA FARGA jg Màquina obridora de ba les vista per la part de l'alimentació. La imatge ens mostra la tremuja de gran capacitat per poder treballar amb grans quantitats de cotó. A l'an gle superior dret apareix el tub d'aspiració de la pols i les impureses. A l'angle inferior esquerre una bala de cotó dispo sada per a l'obertura. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. VIDRIERES DECORATIVES - DECORACIÓ DE MIRALLS - MAMPARES DE BANY - TOT VIDRE CRISTALLERIES 1ALT Tel. 972 40 03 82 c/ Manuel de Falla, 40-D 17190 SALT (Girona) DE SALT D'ESTIU DE LA FARGA » SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o SUPLEMENT Obridora vertical sistema Crighton combinada amb batà enrotllador simple acoblada amb una obri dora preparatòria i carre gadora automàtica. A la dreta batà Hetherington & Sons de 1896. Un cop oberta la bala passa al batà que batrà les petites masses de cotó eliminant- ne els fragments de fulles, càpsules, sements, fibres mortes, pols, etc. i forma 66 amb el cotó unes teles de fibres que s'enrotllen en un cilindre fàcilment trans portable. Sala de cardes de xapons giratoris o de persiana. La carda separa minucio sament unes fibres d'al tres, separant les últils de les mortes, les excessi vament curtes i certes im pureses que no hagin sigut eliminades en les operacions anteriors i transformant la tela en fibres en un vel m olt fi que es condensa en un cinta denominada cinta de car da, que constitueix l'em brió del fil. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. Rectificadora del Gironès RECTIFICATS DE MOTORS DE GASOLINA I DIESEL MECANITZATS I EQUILIBRATS Telèfon 972 40 16 03 - c/ Rocacorba, s/n - 17190 SALT (G iro n a ) EL • SALT• INDUSTRIAL w m m pm m m m m m 1 6 J U L I O L 20 JULIOL A les 10 de la nit, al pati-jardí de Can A les 8 del vespre, a l'Escola Munici Coll, representació de l'obra teatral pal de Belles Arts, inauguració de L'AMOR VENIA AMB TAXI, a càrrec l'exposició de final de curs, amb pin de l'AGRUPACIÓ E.S.T.I.L. tura, ceràmica, escultura, tapís i mobles restaurats. A les 10,30 de la nit, al pati del Teatre de Salt, actuació musical a càrrec de A les 10,30 de la nit, al pati del Teatre GEMA 4, amb l'espectacle SUAVESITO de Salt, representació teatral a càrrec d'EL SAFAREIG TEATRE, amb l'obra DUETS A LA FRESCA. 17 JULIOL A partir de les 10 del matí i fins a les 10 de la nit, a la Pista Poliesportiva 21 JULIOL FESTIVAL DE PATINATGE, organitzat pel CLUB DE PATINATGE SALT. A les 9,30 del vespre a la plaça 3 de M arç, 2a DESFILADA DE MODA, A les 10 de la nit, al pati-jardí de Can organitzada per l'Associació de Coll, representació de l'obra teatral Comerciants Maçana Nord. L'AMOR VENIA AMB TAXI, a càrrec de l'AGRUPACIÓ E.S.T.I.L. A les 10,30 de la nit, al pati del Teatre de Salt, representació teatral a càrrec d'EL SAFAREIG TEATRE, amb l'obra DUETS A LA FRESCA. 19 JULIOL A les 11,30 de la nit, ball al pati del A les 9 del vespre, al Museu de col.legi La Farga, a càrrec de l'Aigua, inauguració de l'exposició: "ELS DIABLES D'EN PERE APACHEi BOTERO DE SALT: 10è ANIVERSARI THE REVIVAL FACTORY A les 11,30 de la nit, al pati del Teatre de Salt, actuació musical a càrrec de 22 JULIO L DARDO SORIA, amb l'espectacle CUANDO EL GRITO SE HACE CAN A les 7 del vespre, audició de TO. sardanes al passeig Ciutat de Girona, a càrrec de la cobla SA PALOMERA. A les 10,30 de la nit, DEMOSTRACIÓ DE BALLS COL·LECTIUS I DE PARELLES, A les 8 del vespre, CERCAVILA de al pati del col.legi La Farga, a càrrec Gegants i Capgrossos. Sortida de la de l'Associació ae Ball KINBEDEBALL. plaça de la Vila, c / Processó, c/ Llarg, c j Major, c/ Francesc Macià, c/ A les 11,30 de la nit, ball al pati del Àngel Guimerà. col.legi La Farga, a càrrec de A les 9 del vespre, PREGÓ DE FESTA ETHELi MAJOR a càrrec dels DIABLES D'EN PERE BOTERO; tot seguit tradicional ORQUESTRA esclat de la traca de la Festa Major. MALVARR0SA, A les 10,30 de la nit, al pati del Teatre de Salt, actuació musical a càrrec de BRAMS i TITON FRAUCA i PANXULO JORNET, amb l'espectacle PER QUÈ NO? ST00RNUT A les 11,30 de la nit, ball al pati del col.legi La Farga, a càrrec dels grups CASABLANCA i Al Al Al. 24 J U L IO L 23 J U L IO L A partir de les 8 del matí i fins a les 2 del migdia, a la plaça Lluís Companys, A les 7,30 del vespre, audició de XXI SIMULTÀNIES FESTA MAJOR DE sardanes al passeig Ciutat de Girona, SALT, organitzades pel CLUB a càrrec de la cobla PRINCIPAL D'ESCACS SALT I GIRONA. D'OLOT. A les 9,30 del matí, organitzat pel A les 7,30 de la tarda, espectacle de CLUB TRAMUNTANA, MARXA POPU PALLASSOS a la plaça Vicens Vives, a LAR AMB BICICLETA, sortida davant càrrec del grup GERMANS TOTÓ, amb del Pavelló Municipal d'Esports i arri l'espectacle MIG SEGLE DE bada al Pla dels Socs. PALLASSOS. A les 10 de la nit, al pati-jardí de Can A les 5 de la tarda a la plaça de la Coll, representació de l'obra teatral Vila, TROBADA DE GEGANTS, L'AMOR VENIA AMB TAXI, a càrrec organitzada pels AMICS DELS de l'AGRUPACIÓ E.S.T.I.L. GEGANTS DE SALT. A les 6 de la tarda, CERCAVILA DE GEGANTS I CAPGROSSOS, amb el recorregut següent: plaça de la Vila, 25 JU LIO L carrer LLarg, passeig Verdaguer, carrer Major i passeig Ciutat de Girona. A A les 5 de la matinada, dins dels actes l'acabament de la cercavila i dins dels del X ANIVERSARI DELS DIABLES D'EN actes del X ANIVERSARI DELS DIABLES PERE BOTERO, correfoc pels carrers D'EN PERE BOTERO, tindrà lloc una del Poble, a càrrec dels grups de TAMBORINADA a càrrec de les bandes diables PERE BOTERO, DIABLES DE dels DIABLES D'EN PERE BOTERO, L'ALBERA i GRUPS CONVIDATS. DIABLES DE L'ALBERA, TALLER DE MÚ SICA I ARTISTES CONVIDATS. A les ó de la matinada, a la plaça de la Vila, A les 7 de la tarda, a la zona esportiva, BALL DEL PIJAMA amb el conjunt EXHIBICIÓ DE FUTBOL FLAG AMERICÀ, organitzat pel CLUB FALCONS SALT. MONTECARLO A les 7,30 de la tarda, espectacle de En el decurs del ball es farà un petit TEATRE a la plaça del Mercat, a càrrec esmorzar. del grup TEATRE MÒBIL amb l'espectacle ESTRAMBÒTIC. A partir de les 8 del matí i fins a les 2 A les 10 de la nit, al pati-jardí de Can del migdia, a la plaça Lluís Companys, Coll, representació de l'obra teatral XXI CAMPIONAT D'ESCACS PER L'AMOR VENIA AMB TAXI, a càrrec de EQUIPS FESTA MAJOR DE SALT, l'AGRUPACIÓ E.S.T.I.L. organitzat pel CLUB D'ESCACS SALT I GIRONA. A les 10 de la nit, al Camp Municipal d'Esports de Salt XXXVI CONCURS DE A les 12 del migdia, a la Parròquia de COLLES SARDANISTES, "MEMORIAL Sant Cugat, OFICI SOLEMNE DE FESTA EMILI CROUS 11 , amb la cobla MAJOR, acompanyat per la CORAL DE LAIETANA SANT CUGAT. En finalitzar l'Ofici tindrà lloc un concert a càrrec de la mateixa A les 11 de la nit, al Pont del Molí, II CORAL DE SANT CUGAT. RODEO AMB PIRAGUA, organitzat pel CLUB DE PIRAGÜISME SALT-TER. A les 12 del migdia, a la Parròquia de Sant Jaume, OFICI SOLEMNE DE FESTA A les 11,30 de la nit, ball al pati del MAJOR. col.legi La Farga, a càrrec de A les 6 de la tarda, a la plaça Sant Jaume, DIADA CASTELLERA amb la participació de les Colles Castelleres LA MONTECARLO CASTELLERS DE BARCELONA, CASTELLERS DE L'ALBERA i MARRECS FUNDACIÓN TONY DE SALT. MANERO A les 8 del vespre, al pati del Teatre de Salt, actuació musical a càrrec del COR i IPS0FACT0 HINDEM1TH, amb l'espectacle DEL NEGRE ESPIRITUAL A LA CANÇÓ TRA fàvm m m yffim DICIONAL I POPULAR. 28 JULIOL A les 9 del vespre, al pati de La Farga, actuació de l'esbart dansaire A les 10,30 de la nit, al pati del Teatre MARBOLENY. de Salt, representació teatral a càrrec de PEPE RUBIANES, amb l'obra A les 10 de la nit, al pati-jardí de Can Coll, representació de l'obra teatral RUBIANES SOLAMENTE L'AMOR VENIA AMB TAXI, a càrrec de l'AGRUPACIÓ E.S.T.I.L. A les 10 de la nit, ball al pati del col.legi • NOTES • La Farga, a càrrec de Durant els dies de la Festa Major, tindrà lloc a les pistes de petanca de les Bernardes el TORNEIG D'ESTIU DE PETANCA - FESTA MAJOR, organitzat UMEGA pel Casal de Gent Gran "LES BERNARDES". i DR. CALYPSO Dels dies 26 de juliol a l'l d'agost, tindrà lloc a les pistes del Club Tennis Salt-Les Guixeres el TORNEIG OPEN BASIC FEDERAT, per a categories infantil i cadet, organitzat pel Club Tennis Salt-Les Guixeres. 26 JULIOL Durant els dies de la Festa Major, amb motiu del A partir de les 11 del matí i fins a les 10è Aniversari dels Diables d'en Pere Botero, 7 de la tarda, a les pistes del Club tindrà lloc al Museu de l'Aigua l'exposició "ELS Tennis Salt-Les Guixeres, TORNEIG DIABLES D'EN PERE BOTERO: X ANIVERSARI". OPEN BASIC FEDERAT, per a categories infantil i cadet, organitzat pel Club Del 20 al 30 de juliol, a l'Escola de Belles Arts, Tennis Salt-Les Guixeres. exposició de final de curs amb pintura, ceràmica, escultura, tapís i mobles restaurats. A les 7,30 de la tarda, Feixina al Pla El dissabte 31 de juliol, a partir de 2/4 de 12 del dels Socs, Espectacle d'animació infan migdia, a la Biblioteca Jaume Ministral i Masià, til a càrrec de la gent de Cal Llibre i un grup de contistes gironins explicaran contes. "La màgia dels contes: un llibre JAUME BARRI t'omple els somnis de fantasia". El dissabte 31 de juliol, a partir de les 6 de la tarda, al carrer Vidal i Barraquer, SARDINADA POPULAR de la Colla Castellera MARRECS DE 27 JULIOL SALT. A les 10,30 de la nit, al pati del Teatre de Salt, representació teatral a càrrec de PEPE RUBIANES, amb l'obra LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR EL PROGRAMA RUBIANES SOLAMENTE D'ACTES SI CAUSES IMPREVISTES OBLIGUESSIN A FER-HO. SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Sala de manuars Hethe- rington & Sons 1895. La cinta de la carda passa dels pots al manuar que té per missió disposar les fibres paral·leles i regularitzar el número de la cinta sotme tent-la a un procés consis tent en repetits doblega- ments i estiraments. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. Sala de metxeres i contí nues, Hetherington & Sons 1909 i 1910. En primer terme es veu el Sr. Joan Vivó, en segon el Sr. Martí. Les metxeres redueixen la cinta fins a obtenir una metxa suficientment fina per poder ser filada. Per això, cal do nar a la metxa unes quantes voltes de torsió, a fi de donar-li la resistència necessària, però no tanta com per impedir el llisca- ment de les fibres. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Desconegut. Fons: Família Vivó-Siqués. ÒPTICA TARRÚS Jaume Tarrús i Gaiter Òptic diplomat Llicenciat en Ciències Físiques c/ Santa Clara, 54 - Telèfon 972 c / Dr. Ferran, 1 - Telèfon 972 lEL « SALT » IN DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA * SUPLEMENT D'ESTIUDE LA FARGA En primer terme una bobinadora amb grans caixes de rodets de fil. En segon terme, els ordidors. El fil produït a les contínues i destinat a la fabricació de teixits passa a les bobinadores que enrotllen el fil sobre rodets o bobines còniques, tant si va destinat a l'ordit com a la trama. El fil destinat a trama passa a les conilleres que l'enrotllen sobre les bitlles p e r alim entar les llança dores. El destinat a l'ordit passa als — ordidors, que l'enrotllen en uns / 0 plegadors amb la quantitat total de fils que ha de tenir el teixit. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. Sala de telers. La vista ha estat presa des dels tambors de recollida de teixit. El tissatge pròpiament dit es fa als telers, que s'alimenten de dues classes de fil. L'ordit enrotllat en els plegadors i posat darrere els telers i la trama enrotllada en les bobines que van dins les llançadores. El teler, gràcies a certs mecanismes, aixeca alternativament els fils de l'ordit i fa que hi passi la llançadora anant d'un costat a l'altre. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. Carrer de Josep Iria, 2 Telèfon 972 23 07 84 17190 SALT (Girona) Particular: « l« C c/ Àngel Guimerà, 9 SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LA FARGA jg Màquina de parar o encoladora amb grans tambors. La caixa de xemeneia indicaria la utilització del vapor, ja en desús als anys 20. Tal vegada es p o d ria rela cionar amb les caderes multi- tubulars. Aquesta màquina li dóna al mateix temps un bany d'aprest a base de fècules per a ( A poder teixir-lo millor, i reuneix la totalitat dels fils en un altre plegador. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament d e S alt. 69 Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. Màquina de fer ninots o de fer cordills, amb la seva alimen- tadora. Aquestes màquines porten dues sèries de fusos o portabobines (nines) que marxen en sentit contrari i de forma sinuosa. El cordó fabricat s'en rotlla en una bobina situada a la part superior de la màquina. Entre els diferents elements d'aca bat, vetes, passamaneria, en caixos, a Salt han tingut molta importància històricament les vetes i els ninots, com els que veiem a la fotografia. Arxiu d'imatges de l'Ajuntament d e S alt. Autor: Joan Vivó i Comas. Fons: Família Vivó-Siqués. SUPERMERCATS CONSUM Pg. dels Països Catalans, s/n - Tel. 972 24 56 94 - 17190 SALT (G iro n a ) • SALT * INDÚSTRIA Df SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA ‘ SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Auto Taller Canigó, C.B. 70 Pg. dels Països Catalans, 62-64 - 17190 SALT (G iro n a ) Tel. 972 23 41 22 - Fax 972 23 31 04 Confeccions cB ona cTesta ‘íM a jo r!! Passeig Marquès de Camps, 6 Telèfon 972 23 80 23 - 17190 SALT (G iro n a ) SALT K SUPLEMENT D* ESTIU BIBLIOgrafia ALBERCH, R. - BOADAS, J. - OLIVERAS, J. M. La vida quotidiana a Salt. 1 de gener al 31 de desembre del 1936. Catàleg exposició. Ajuntament de Salt. Salt, 1986. ALBERCH, R. - CASTELLS, N. La població de Girona (segles XIV - XX).a, M onografies de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 1 1. Institut d'Estudis Gironins. Girona, 1 985. ALBERCH, R. - CLARA, J. - ROURA, G. Salt. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, pp.89-92. Barcelona, 1981. ALBERCH, R. - PORTELLA, J . Salt. Els homes i llur treball. P re sè n cia núm.522. pp. 16-17. 1979 ALBERCH, R. Aspectes demogràfics de l'activitat econòmica a Salt, 1900 - 1970. Revista de Girona, núm. 85, pp. 384-394. Diputació de Girona. Girona, 1 978. ALBERCH, R. El plànol de Salt de l'any 1865. La F a rg a , núm. 30, pp. 10-11. Casal de jubilats. Salt, 1982. ALBERCH, X. - BURCH, J. Salt. Quaderns de la Revista de Girona, núm. 55. Diputació de Girona. Caixa de Girona. Girona, 1995. ALBERCH, X. - COLOMER, M. A.-OLIVERAS, J. M. Salt. Imatges i records. Columna Edicions, SA. Barcelona, 1 995. ALBERCH, X. - COLOMER, M.A. Imatges inèdites de la transformació del tèxtil a Salt. Revista de Girona, núm. 164, pp. 54-61. 71 Diputació de Girona. Girona, 1 994. ALBERCH, X. Cronologia del Veïnat. La F a rg a , núm. 119, p. 13. Casal de jubilats. Salt, feb. 1991. ALBERCH, X. La sèquia Monar. Motor de transformació de la vila de Salt. Actes de les II Jornades d'Arqueologia industrial a C a ta lu n ya . Col. Cultura, tècnica i societat, núm. 5, pp. 24-33. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Igualada, 1 991. ALCALDE, G. Amb l'aigua a Salt. Revista de Girona, núm. 183, pp. 12-13. Diputació de Girona. Girona, jul.-ago. 1997. ARTAL, R. Salt, el creixement d'un poble. La P u n xa , núm, 1 2, pp. 2- 6. Revista del Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona. Girona, 1 991. BALARI, J. Origenes históricos de Cataluna. Abadia de Sant Cugat del Vallès. Sant Cugat del Vallès, 1 964. BERGA, M. L'Ajuntament de Salt i els conflictes obrers, 1 900-1 936. La F a rg a , núm. 14. Casal de jubilats. Salt, 1 980. BERGA, M. Sebastià Clara. Girona en el record. P re sè n cia , núm. 513, pp. 18-20. Edicions periòdiques de les Comarques Gironines. Girona, 1978. BERGA, M. Ajuntament i Entitats. La lluita per una vida cultural rica a Salt.a, Programa de la Festa Major. Salt, 1984. BOADAS, J. La vida quotidiana a Salt, cinquanta anys enrere. Revista de Girona, núm. 117, pp. 83-85. Diputació de Girona. Girona, 1986. BOADAS, J. La transformació de Salt per la indústria tèxtil. Revista de Girona, núm.126, pp. 75-80. Diputació de Girona. Girona, 1988. BOADAS, J. Els arxius. Instruments de gestió i eines de cultura. Quaderns d'història de Salt, núm. 4, p. 2. Taller d'història de Salt. Salt, 1992. BOADAS, J. La vida municipal i la vida quotidiana al Salt del 1936. P re sè n cia , núm. 751, pp. 20- 25. Edicions periòdiques de les Comarques Gironines. Girona, 1986. BOADAS, J. - COLOMER, M.A. Guia de l'Arxiu Municipal de Salt. Guies dels Arxius Històrics de Catalunya, vol. 5. Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura. Barcelona, 1992. BOADAS, J. - COLOMER, M.A. Aproximació a la història i als fons de l'Arxiu Municipal de Salt. Quaderns d'història de Salt, núm. 4, pp. 3-6. Taller d'història de Salt. Salt, 1992. BOADAS, J. - OLIVERAS, J.M. - SUNYER, X. El Ter. Quaderns de la Revista de Girona, núm. 1 2. Diputació de Girona. Girona, 1987. BOTET, J. Provincià de Gerona. Geografia General de Cataluna, dir. F. Carreras Candi. Editorial Albert Martín, SA. BUCH, Ll. Aproximació al creixement urbà de Salt. Monografies d'Estudis Locals, Història, núm. 3. Ajuntament de Salt. Salt, 1988. BURCH, N. Tres treballadores de la fàbrica de Salt. La Francisqueta, la Corona i l'Assumpció. La F a rg a , núm. 49, p. 9. Casal de jubilats. Salt, 1983. BURCH, J. - VIVERN, M. El poble de Salt durant la Segona República, 1931 -1936. Monografies d'Estudis Locals, Història, núm. 2. Ajuntament de Salt. Servei Municipal de Publicacions. Salt, 1986. BURCH, J. Algunes consideracions sobre la indústria tèxtil del nostre poble. La F a rg a , núm. 49, p. 13. Casal de jubilats. Salt, 1983. CAMPS, J. El Ter. Editorial Destino. Barcelona, 1976. CANOSA, X. La contribució de Salt al sistema urbà. Salt al dos mil. .pp. 91 -102. Salt, 1989. CANOSA, X. El creixement d' un poble. El creixement de Salt. La P u n xa , núm 12. pp. 6-9. Girona, 1991. CASASSAS, LL. - CABRE, A. - MENDIZABAL, E.- BATALLÉ, D. - SUREDA, P. i.- CANOSA, X. Salt al dos mil. Jornades d'estudi i reflexió sobre el futur sòcioeconòmic i urbanístic de Salt i el seu entorn. Ajuntament de Salt. Salt, 1 989. CASERO, J. M. Anècdota i elegia d'un canal industrial. P re sè n cia , núm. 324, p. 11. Girona, 1974. CLARA, J,. Salt. 1200-1900. esbòs d'una trajectòria. P re sè n cia , núm. 329, pp, 11-12. Girona, 1974. CLARA, J. La Sèquia Monar, riu entre rius. P re sè n cia , núm. 324, pp. 7-8. Girona, 1974. klL • SALT « INDUSTRIAL DE SALT m u DE LA FARGA • SUPLEMENT D’ESTIU DE LA FARGA CLARA, J. Un rec fonamental en els inicis de la indústria moderna. P re sè n cia , núm. 324, p. 9. Girona, 1 974. CLARA, J. La població de Salt durant el segle XVIII. Programa de la Festa Major. Salt, 1975. CLARA, J,. Relacions entre Banyoles i Salt a través de la indústria cotonera de mitjan segle XIX. a , Amics de Besalú. III Assemblea d'Estudis del seu Comtat. Olot, 1976. CLARA, J. Forces Polítiques a Salt durant la Segona República. Programa de la Festa Major. Salt, 1 976. CLARA, J. Salt a mitjan segle XIX. L'origen de la mà d'obra atreta per la indústria tèxtil. Revista de Girona, núm. 78, pp. 39-47. Diputació de Girona. Girona, 1977. CLARA, J. Una indústria del vuit-cents. La fàbrica Vilardell. Programa de la Festa Major. Salt, 1 977. CLARA, J. Els inicis de la industrialització a Salt. Origen geogràfic del proletariat. G iro n a a l se g le XIX. Ed. Gothia. Girona, 1978. J F ® ® ® CLARA, J. La premsa de Salt durant els anys trenta. Programa de la Festa Major. Salt, 1 978. | CLARA, J. Elements per a una història de Salt. Revista de Girona, núm. 86, pp. 3-59. Diputació de Girona. Girona, 1979. CLARA, J. Vaga a Salt l'any 1 870. Programa de la Festa Major. Salt, 1 979. CLARA, J,. Vaga dels contramestres de la Coma-Cros l'any 1934. Programa de la Festa Major. Salt, 1980 CLARA, J. Gent del Veïnat l'any 1 897. La F a rg a , núm. 8, p. 1 3. Casal de jubilats. Salt, gen. 1 980. CLARA, J. Sobre l'ambient moral i social de Salt. unes respostes del 1 880 i 1 901. Programa de la Festa Major. Salt, 1 980. CLARA, J. El conflicte del 1 900 a través del "Diario de Gerona". Programa de la Festa Major. Salt, 1 981. / L CLARA, J,. Contribució a l'estudi de l'origen geogràfic del proletariat industrial atret per la indústria moderna catalana. Un cas local (Salt). XVIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, pp 101 -106. Cases de l'Espluga de Francolí, 1983. CLARA, J. Nota històrica sobre la indústria tèxtil a Salt. La F a rg a , núm. 49, p. 15. Casal de jubilats. Salt, 1983 CLARA, J. Ressò saltenc de la Setmana Tràgica (1909). Programa de la Festa Major. Salt, 1984. CLARA, J. Notes sobre el Salt dels anys 1860 - 1870. La F a rg a , núm. 32, p. 9. Casal de jubilats. Salt, 1982. CLARA, J. Trens i carrilets. Quaderns de la Revista de Girona, núm. 13. Diputació de Girona. Girona, 1987. CLARA, J. Vida obrera a Salt l'any 1852. Programa de la Festa Major. Salt, 1987. CLARA, J. Els precedents del sindicalisme actual. Revista de Girona, núm. 184, pp. 56-57. Diputació de Girona. Girona, 1997. COLOMER, M. A. - BARRIS, J. M. .L'arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Salt. Quaderns d'història de Salt, núm. 4, p. 7. Taller d'història de Salt. Salt, 1 992. COLOMER, M. A. L'Arxiu Municipal. Programa de la Festa Major. Salt, 1 990. COLOMER, M. A. L'Arxiu Municipal de Salt. On és?, què és?, què conserva?. Objectius i serveis. Programa de la Festa Major. Salt, 1996. CORNELLÀ, P. L'escola racionalista de Salt. 1933-1936. III Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans, pp. 191 -197. Girona, 1 979. CORNELLÀ, P. Salt 1933. L'escola Racionalista. Programa de la Festa Major. Salt, 1980. CO RO M IN AS, X. La fàbrica "Coma Ciuró, Clavell y Borràs" el 1 880. Programa de la Festa Major. Salt, 1 984. ESPANOL, Ll. Plànol de l'evolució urbana de Salt dels inicis al 1865. Inèdit. UPC. Barcelona, 1996. Arxiu Nacional de Catalunya. ESTILLES, J. L'atur forçós i la llibertat obrera, a, L'amic del poble, núm. 25. Salt, 1 932. FENECH, F. de P. Apuntes históricos de una expedición de verano. Ed. A. Espinosa i Cia. Madrid, 1 852. FERRER, F. Els moviments socials a les comarques gironines. Diputació de Girona. Girona, 1998. FERRER, F. Cooperativisme a Salt. Programa de la Festa M ajor. Salt, 1993. FERRER, F. L'alimentació obrera. Programa de la Festa Major. Salt, 1996. FERRER, F. El Marquès de Camps, polític (en el centenari del Concert Econòmic ). Programa de la Festa Major. Salt, 1 998. FERRER, F. Vida associativa a Salt. Programa de la Festa Major. Salt, 1 994. FITA, M. El Salt, d'abans de la guerra. Programa de la Festa Major. Salt, 1 980. FITA, M. El Gremi de pagesos de Salt a l'any 1 900. La F a rg a . núm. 106, pp. 20-22. Casal de jubilats. Salt, 1 989. FONTANE, F. Societats desaparegudes. El jovent d'ara. Programa de la Festa Major. Salt, 1980. GIMÉNEZ GUITED. Guia fabril e industrial de Espana. Madrid-Barcelona, 1 862, p. 95 GIL, R. M. - BOADAS, J. El Psiquiàtric de Salt. Cent anys d'història. Col. Joaquim Botet i Sisó, núm. 4. Diputació de Girona. Girona, 1987. IGLESIES, J. Estadístiques de població a Catalunya el prim er vicenni del s. XVIII. 3 vols. Barcelona, 1 974. IGLESIES, J. El cens del comte de Floridablanca. 2 vols. Barcelona, 1 969-70. LANAO, P. Les Bernardes han aturat el temps al Salt de l'any 1936. P re sè n cia , núm. 751, pp.l 8-20. Girona, 1986. LANAO, P. Salt. La guerra civil a les comarques de Girona. Girona, 1 987. LANAO, P. Revolució , terror i revenja, el trauma trencà la florent vila de Salt. Història Viva, núm. 20, pp. 1 7-28. Girona, 1 986. MACIAS, J. M. Diccionari tèxtil. La F a rg a , núm. 49, p p .l0-11. Casal de jubilats. Salt, 1983. MADOZ, P. Diccionario geogràfico-estadistico-histórico de Espana y sus posesiones de ultramar. Vol. XIII. Madrid, 1 849. MADURELL, J. M. Fargues, martinets i clavaó (contribució a la seva història). Anales del Instituto de Estudiós Gerundenses, núm. XXI. Girona, 1972 -1973. M A SO , E. La història de Salt i el Ter. Un cas d'aprofitament màxim. La P u n xa , Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Girona. M A SÓ , E. Les deveses del comú i la identitat de Salt. La F a rg a , Casal de jubilats. Salt, desembre de 1998. M A SÓ , P. El Casino. Programa de la Festa Major. Salt, 1 982. • SALT• INDUSTRIAL SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA M ASÓ , P. El Casal saltenc. Programa de la Festa Major. Salt, 1 984. M ASÓ , P. Tres aspectes retrospectius de la Vila de Salt. Any 1 899. Programa de la Festa Major. Salt, 1 968. MAYMI, J. - ROS, J. - TURRÓ, X. La revisió del mite. El Comitè Antifeixista d'Orriols (juliol 1936-maig 1 937). Revista de Girona, núm. 1 83, pp. 56-63. Diputació de Girona. Girona, 1 997. M ENERÓ DEL REC. El rec Monar. La F a rg a , núm. 70, pp. 6-7. Casal de jubilats. Salt, set. 1985. M ENERÒ DEL REC. Arqueologia industrial a Salt. La F a rg a , núm. 86, p. 6-7. Casal de jubilats. Salt, març 1987. MIR, M. A. Un pont al riu Ter. Programa de la Festa Major. Salt, 1 994. M UNOZ, T. - SUREDA, N. Salt, el creixement d'un poble. La P u n xa , núm. 12, pp. 2-17. Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona. Girona, 1991. MUXACH, E. De las vías de comunicación en la Provincià de Gerona. Sociedad Econòmica Gerundense de Amigos del País. Girona, 1883. NADAL, J. La industrialització al Gironès. L'exemple de Salt. R ecerques, VI, pp. 51 - 58. Editorial Gothia. Barcelona, 1 976. NADAL, J. Del segle XVI al XVIII. Conèixer la Història de Catalunya, vol. III. Editorial Vicens-Vives. Barcelona, 1 989. NADAL, J. "La Gerundense" (1842- 7 973). Una fàbrica de paper a Girona al segle XIX. Editorial Gothia. Girona, 1978. PAU, V. Relació dels Alcaldes (1857-1910). Programa de la Festa Major. Salt, 1993. PAU, V. 50 anys dse la Vila de Salt (1 857-1 907). La F a rg a , núm. 95, p. 17. Casal de jubilats. Salt, 1 986. PAU, V. Petites històries de la vida saltenca (1 850 i 1 900). La F a rg a , núm. 67, pp. 5-6. Casal de jubilats. Salt, 1 985. 73 PAU, V. Petita història cronològica del Cementiri. La F a rg a , núm. 61, pp. 12 - 13. Casal de jubilats. Salt, nov. 1 984. PAU, V. Petites històries de la vida saltenca (1 850-1 900). La F a rg a , núm. 63, p. 21. Casal de jubilats. Salt, 1 983. PAU, V. Història de l'enllumenat públic a Salt. Programa de la Festa Major. Salt, 1 985 PAU, V. Cinquanta anys de la Vila de Salt (1 857 -1 907). Com era el poble de Salt l'any 1 857?. La F a rg a , núm. 75. Salt, 1 986. PICO, M. - FERRER, J. El Ter i Salt. Programa de la Festa Major. Salt, 1 994. PORTELLA, J. Aspectes demogràfics de l'activitat econòmica a Salt, 1900 - 1970. Revista de Girona, núm. 85, pp. 389-394. Diputació de Girona. Girona, 1 978. PUIG, M. R. Narracions històriques de Salt. Ed. M. R. Puig i Dalmau. Salt, 1 987. SALMERÓN, C. El tren d'Olot. Història del ferrocarril O lot - Girona. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1 984. SERRALLONGA, M.F. El factor industrial de la Sèquia Monar, avui. Presència, núm. 324, p. 10. Girona, 1974. SOLA, P. Cultura popular, educació i societat al nord-est català (1887-1959). Col.legi Universitari de Girona. Girona, 1 983. SOLDEVILA, F. Resum d'història dels Països Catalans. Editorial Barcino. Barcelona, 1979. SUREDA, N. Orígens i conformació de la vila de Salt. La P u n xa , núm. 1 2, pp. 16-17. Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Girona, 1 991. TERRADES, I. Les característiques de les colònies industrials catalanes. Revista de Catalunya, núm. 5. Barcelona, 1 987. TORRENT, E. Evolució del transport a Salt. Monografies d'Estudis Locals, núm. 1. Ajuntament de Salt. Servei Municipal de Publicacions. Salt, 1984. TORRENT, E. Salt, 1936 - 1939. Apunts històrics. Edició de Col·leccionista. Salt, 1 990. TORRENT, E. Un altre retall de la nostra història. Programa de la Festa Major. Salt, 1985. TORRENT, E. El Casal Saltenc (23-5-32/20-7-36). Programa de la Festa Major. Salt, 1995. Conmemoración del centenario de la empresa sucesora de Juan Coma Cros, S.A. 1850-1950. Barcelona, 1950. El Rec Monar. La F a rg a , núm. 70, pp. 6-7. Casal de jubilats. Salt, setembre 1985. Estatutos sociedad cooperativa "La Econòmica Saltense". Gràficas Bat. 1 9 pp. Salt, 1 950. Salt. imatges d'època (1920-1960). Ajuntament de Salt. Àrea de Cultura. Salt, 1983. Sindicat Local d'A rt Fabril i Tèxtil de Salt i el seu radi. 4 pp., 1 931. Sucesora de J. Coma y Cros ( 1850-1950). Salt, 1950. Vint-i -cinc anys d'escoltisme a Salt. La F a rg a , núm. 58, pp. 3 i 8-15. Casal de jubilats. Salt, 1984. LECTRONICA“x/i n AVU U ELECTRÒNICA MERCADAL - JIMEIMEZ Països Catalans, 1 22 - Tel. 972 23 40 15 - 171 90 SALT (G irona) e-mail:[email protected] ^ o r t eS kEL • SALT• INDUSTRIAL DE SALT • SUPLEMENT DKESTIU DE LA FARGA A g a p it A l o n s o i P o n t O d'estabilització, referides a la ■ tiP *Les altres política monetària i a la liberalització interior i ex terior del comerç. A partir d'aquesta època va ND u s t r i e s començar un ritme més alt de producció industrial, amb la introducció de noves tecno logies i l'afluència de capital estranger, amb els successius Plans de Desenvolupament. 74 Aquest treball s'ha realitzat a partir d'una idea original del gran historiador Xavier Alberch i Fugueras, DOS PUNTS: que inicià els primers treballs de recerca 1 r. Es veu un c la r increm ent de les indústries no tèxtils, ni auxiliars, que són de noves llicències en el les més estudiades, i treballar una altra sèrie període autàrquic, on la de manufactures establertes carència de productes feia al llarg del temps en el nostre poble i que els hàbils industrials que res tenia a veure la seva activitat s'espavilessin a fi de produir amb la indústria cotonera. Així, la meva feina per al mercat interior. ha estat seguir la investigació, 2n. També es manifesta amb una quantitat considerable de posterior treball de camp i anàlisi. baixes de la indústria que El meu agraïment a Xavier Alberch per havia predominat fins aquells haver-me facilitat el coneixement, els primers moments (1959) i el naixe materials i el criteri d'un tema tan important. m ent d 'u n a indústria m olt més grossa, q u e a ra sí q u e p o d ia PERÍODE: dicions favorables gràcies al competir en nombre de tre Dels orígens fins a 1959 desenvolupament de la Re balladors amb la indústria volució Industrial, fins a l'any tèxtil. Per exemple: Frigorífics El tre b a ll co m p rè n des dels 1 959, en què es va em del Ter, Pirene, M e c à g ra f, etc. seus orígens, quan es co prendre la política de libe Moltes indústries d'aquestes mençaren a donar les con ralització per mitjà del pla van sorgir dels mateixos em- DISTRIBUÏDOR de f in e s t r e s de GELOSIA I MAMPARES PER A BANY HERMÈTIQUES MANIPULACIÓ I COL·LOCACIÓ DE VIDRE PLA, "CLIMALIT", "SECURIT", CORBAT, OLAR s.a LAMINATS, ETC. ESPECIALIZATS EN VIDRIERES ARTÍSTIQUES DE FORMIGÓ I VIDRES A LA SORRA. Joan Maragall, s/n. (davant zona esportiva) - Tel. 972 23 58 11 - Fax 972 24 30 82 Apartat de Correus, 147 - 17190 S A L T (Girona) EL • SALT• INDUSTRIAL SALT DE SUPLEMENT D1 ESTIU DELA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LA FARGA o presaris que fins aquell mo ment practicaven la seva activitat amb més modèstia. FONS, DOCUMENTACIO I PUNTUALITZACIONS Cal destacar dues coses molt importants. 1. Dins aquest treball no hi fem constar les indústries auxiliars del tèxtil. No per desconeixement, sinó pel fet 75 que el treball té un altre sentit: donar a conèixer una sèrie d'indústries, algunes de ben curioses, que es van desen volupar en el nostre poble, a part de les ja ben conegudes. Màquina rebobinadora El, inventada per Esteve Font i Puigsech, Fins aquest moment feia la destinada a produir bobinetes per a sumadora. Foto cedida per Esteve i Marta Font. impressió que a Salt no hi havia res més que la indústria conflicte, per exemple, amb clarament com a indústries, derivada del cotó. els tallers; per què no podem manufactures, etc., hi ha dir que aquests són petites aquelles que tenien un volum 2n. Quan un es posa a fer indústries? Si, a vegades, considerable de màquines, un treball d'aquestes caracte l'amo en donar d'alta una que creaven un estoc que rístiques es troba diversos màquina ens porta a con posteriorment havien de problemes, però un d'im fusió. O, les fleques, que ja vendre i tenien una infra- portant és què considerem estaven força mecanitzades, estructura per petita que fos per indústries. El que no és pastera mecànica, etc. d'organització industrial, a fi pròpiament artesanal o, si Doncs, molt senzill, nosaltres de distribuir els seus pro tenien màquines en la seva hem consultat la matrícula ductes. producció, quantes. Quin industrial dels anys que ens També les que feien servir criteri podem seguir?, ja que ocupen i a part de veure-hi uns instruments productius ens podríem trobar en aquelles que es defineixen que pertanyien a l'empre- PINSOS, ADOBS, LLAVORS I CEREALS CAN SITJÀ Tot per a horta, camp i jardí, substractes vegetals. Alimentació i complements per a animals de companyia. c / Sant Dionís, 62 - Tel. 972 23 60 84 - 1 71 90 SALT (Girona) SALT • INDUSTRIAL DE SALT SUPLEMENT D 1 ESTIU-DE LA' FARGA * SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARG o màquines cada vegada més dubte molt importants pel seu blement en ser una àrea de especialitzades i complexes volum de producció i ocu nova creació, amb uns sis i que practicaven una divisió pació de mà d'obra, sinó temes més actius que a la del treball. que hi havia un seguit de resta del poble, és on es Els tallers i altres activitats petites i mitjanes empreses, donen les condicions més inferiors treballaven per moltes desconegudes avui favorables a fi de crear una encàrrec i en canvi la indús dia i que gràcies al treball zona més dinàmica. tria requereix una altra hem pogut desvetlar, la qual Així ho podem veure amb els organització. Aquesta és cosa ens indica el tarannà noms dels carrers que possiblement la frontera actiu i inquiet dels ciutadans indiquen clarament la cons entre unes i altres, a part, d'aquest poble a fi de buscar ciència de la zona en tenir un lògicament, la de l'amo que formes per crear empreses, gran nombre de manu realment tingués esperit llocs de treball i en el fons factures, fàbriques... i el seu 76 d'ordenació industrial. crear riquesa. Malgrat que desenvolupament social. Les fonts han estat l'A M S , la ocupaven un nombre petit de Carrers: Indústria, carrer de matrícula industrial, la me tre b a lla d o rs , sí que a m b la les Fàbriques, Unió, etc. mòria històrica i el plànol de suma de totes el volum era 3r. De les diferents activitats, Salt de 1865. im p o rta n t. n'hi havia dues. Indica que hi 2n. De la ubicació i loca havia una facilitat per la lització de les altres indústries competència, és a dir, si una CONSIDERACIONS ens adonem que hi ha una persona creava una empresa 1 r. A Salt no teníem solament més gran concentració a la al cap de poc temps en sortia les indústries tèxtils, sens zona del Veïnat. Possi una altra que feia el mateix. □ p a u l í L ·f l i P GESTOR1A-API - ADMINISTRACIÓ DE FINQUES - AGÈNCIA DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA Venda i lloguer de pisos (nous i d'ocasió, locals, despatxos, naus industrials, etc.) - GESTORIA ADMINISTRATIVA Declaració de renda, Impostos (Expedients de jubilació, Seguretat Social d'empreses, Matriculació de vehicles, etc.) - ASSEGURANCES Vehicles, multirisc de la llar (comunitat, comerç, jubilació, pensions, accident individual, malaltia) Països Catalans, 147 - Tel. 972 24 44 92 - 17190 SALT n o m .218 Av. Jaume I, 44, baixos - Tel. 972 20 88 54 - Fax 972 21 46 08 - 17001 GIRONA EL • SALT• INDUSTRIAL SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA El que vol dir que l'activitat funcionava. I hi havia més demanda que producció. 4t. Un altre fet curiós és el de les rajoleries. Un tem enrere volíem fer un treball les rajoleries de Salt i ens vam trobar que no totes estaven dins el terme municipal, la qual cosa ens va fer desistir de tirar el treball endavant, però ara em trobo que tri butaven a Salt, i n'hi ha unes quantes, la qual cosa vol dir que el treball seria ben justificable dins la histo riografia local. Carpeta de vetes forrada de paper jaspiat de manufactures -L'explicació seria que abans de paper. Foto cedida per Esteve i Marta Font els termes del poble no esta ven ben delimitats. Als anys 5è. Algunes indústries feien volupar les seves activitats. 30 hi va haver una rees servir l'espai públic, el carrer Per exemple: la fàbrica de tructuració de termes,que es era la prolongació de les cordes d'en Lara, c / Màrtirs, van renovar després del 39. seves naus a fi de desen 2; avui J. Iria. El local que • INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES INDUSTRIALS • CONTROL I REGULACIÓ DE PROCESSOS • AUTÒMATS PROGRAMABLES • PANELLS DE COMANDAMENT I POTÈNCIA • ESTACIONS TRANSFORMADORES • XARXES DE DISTRIBUCIÓ D'ALTA I BAIXA TENSIÓ • ENLLUMENAT PÚBLIC C. d'Amnistia Internacional, 18 • 17190 SALT (Girona) Apartat de Correus, 242 • 17080 (Girona) Tel. 97 2 4 0 5 0 23 • Fax 9 7 2 4 0 22 30 E-mail: [email protected] Web: http://www.aplielec.com EL • SALT• INDUSTRIAL DE SALT SUPLEM ENT D* ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA ocupaven era petit i el ocupaven les altres indústries derable i donaven molta feina producte que fabricaven era baix, però si fem la suma a la gent del poble. requeria un espai més gros. de totes, el volum és consi 8è. La importància de les I sortien al carrer a trenar les fàbriques de gasoses cordes que segons la era molt considerable. llargada era el carrer dels En poc temps n'hi va Màrtirs o el Guimerà. haver tres. 6è. Algunes indústries no El repartiment es feia estaven en el lloc idoni per en carro i a domicili, desenvolupar la seva activitat per la qual cosa el i en posar màquines feien client podia disposar molta fressa la qual cosa del producte a la porta originava la mobilització del 78 veïnat. Per exemple: firmes El carro de repartiment contra en Lara perquè de gasoses fou el tragués la màquina de xafar primer mitjà que l'espart. Estava situada als s'utilitzà per distribuir baixos del carrer dels les begudes porta a Màrtirs, 2. Allà en dèiem els porta. A la foto podem veure Fernando Solà i pisos perquè eren els més alts el seu company en un de tot el poble. dia de feina. Foto 7è. Volum de treballadors. El cedida per Fernando nombre de persones que Solà i Gassió. CONSTRUCCIONS ELECTROMECÀNIQUES DEL TER, S.A. FabriCuina Taules i cadires, s.l. Mobles de Cuina Disseny MAQUINARIA Decoració PER A PLÀSTICS Adaptació i Instal·lació c / Impressors Oliva, 12 - Local 2 Camí antic de Vilablareix, s/n 17001 Girona - Tel. 972 21 87 19 Tel. 972 23 13 61 c/ Major, 4 171 9 0 SALT (G iro n a ) 17190 Salt - Tel. 972 24 00 74 • SALT• INDUSTRIAL SALT DE SUPLEMENT D 'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Darrere de la fàbrica donaren de baixa moltes o de gasoses de Maria d'aquestes petites empreses Hereu, avui carrer i els seus amos, amb nou Josep M. de Sa- capital i noves instal·lacions, garra. Al fons po dem veure el portal crearen indústries molt im de l'horta de can portants, que encara per Sala, -avui no exis duren: Frigorífics del Ter, teix-, al carrer An Pirene, Mecàgraf... amb un selm Clavé. volum molt considerable de A la foto podem negoci i un nombre important veure Fernando amb de treballadors. les mans plenes dels productes que fabri caven. Foto cecida per Fernando Solà i CLOENDA: Gassió. Després d'haver realitzat aquest treball un s'adona que a Salt no solament hi va ha ver una important indústria de casa seva. no començar de zero, sinó de tèxtil, sinó que hi ha tot un 9è. Es important veure com la clientela de l'anterior seguit d'indústries molt varia les indústries passen d'un industrial. des que donen al nostre empresari a un altre, el que 1 Oè. A partir de l'any 1 959 poble un tarannà inquiet suposava per al comprador (pla d'estabilització) es i emprenedor, amb ganes FRED i CALOR GIRONA TTagRflTS • AIRE CONDICIONAT GAUDIU ARA DE LA • CALEFACCIÓ MILLOR PROGRAMACIÓ AMB: • PRODUCCIÓ D'AIGUA CALENTA S A T E L I T E (amb recuperació de calor) CANAL DIGITAL • ENERGIA SOLAR VIA • CLIMATITZACIÓ DE PISCINES c/ Dr. Ramon Sambola, 13 c/ Àngel Guimerà, 83 - Tel. 972 23 52 15 Tel. 972 24 29 70 - Fax 972 40 22 32 Fax 972 23 05 47 - 17190 SALT (Girona) 1 7 1 9 0 SALT (G iro n a ) klL • SALT• INDUSTRIAL DE SALT K SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o Primer camió recilat per al repartiment dels productes d'Espumosos HEREU. A la fotografia, en Fernando Solà i un company. Foto cedida per en Fernando Solà i Gassió. enormes de crear treball i REQUADRES: del Teatre de Salt. O una riquesa. Indústries petites i de De resultes del treball han indústria de taps de suro, de mitjana empresa tan curioses sorgit un seguit d'indústries neules, de cordes, de com una fàbrica de xocolata que es reflecteixen en els ceràmica, etc... al carrer Arriba, avui carrer requadres de les pàgines LA QUALITAT DEL SEU GUST & N . V IC E N S Carnissers i Xarcuters Àngel G uim erà (Edif. Les Loles) - Tel. 972 4 0 19 42 Francesc Macià, 11 - Tel. 972 23 52 16 Plaça M ercat - Llocs 68 al 72 - Tel. 9 7 2 23 0 7 16 - 17190 SALT (G irona) EL • SALT• INDUSTRIAL SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE1 LA FARGA { Solà i Gassió; Xavier Solà i Rigau; J. Antoni Munoz i Creus; Joan Aguer i Poch; Nuri Clarà i Pallàs; Paco M orgado i Hernàn-dez; Jaume Ollé i S elga. N a r c 1 El meu agraïment a totes (1042-1062) elles. Narcís Clarà f t i i I k Manel Pallà ------^ 81 REQUADRES; Lligall III: 1926-1956 De resultes del treball han Lligall IV: 1940-1976 sorgit un seguit d'indús Lligall V: 1957-1971 tries que es reflecteixen - La matrícula industrial. en els requadres se - Plànol de Salt de 1865. güents. BIBLIOGRAFIA: AMS. Sèrie: Llicència AGRAÏMENTS: fiscal d'activitats indus Aquest treball no hauria estat trials. possible sense la intervenció de les Secció: Finances persones següents: Signatura: 1.2.4.1.4. Francesc Xavier Alberch i Fugueras; Lligall I: 1862-1925 Xon Colomer i Arcas; Esteve Font i Sifó de CASA CREUS Lligall II: 1878-1879, Puigsech; Marta Font; Joan Costa i de Salt. 1 9 1 0 -1 9 5 4 Reig; Margarida Llove-ras; Fernando Foto Jaume Ollé FABRICA DE GASOSES GRUP CATALA DISTRIBUCIÓ DE BEGUDES DE COMPRES, S.L. • • • [@] Rosa Costa, S.A. Torras i Bages, 35 - Tel. i Fax: 972 23 63 81 17190 S A L T (Girona) JEL • SALT • INDUSTRIAL DE SALT (Qj£ SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA ÈPOCA/ANYS TIPUS INDÚSTRIA CARRER/ZONA PROPIETARI 1873-1895 Fàbrica de xocolata c/ Arriba Manel Rabasseda mòlta a mà 1880-1884 Fàbrica de pastes - Narcís Gibert per a sopa 1882-1884 Fàbrica de pastes Ctra. Nova Narcís Figueres per a sopa fetes a mà B. St. Antoni 1884-1896 Fàbrica d'aiguardent c/ Gerona (Veïnat) Llorenç Alcalde capacitat 3001. 1888-1905 Fàbrica d'aiguardent, c/ Gerona Dolors Codina capacitat 7001. 82 1893-1906 Fàbrica de taps de suro c/ Colón Narcís Vila Pla 4 operaris 1921-1924 Fàbrica de caixes de cartró c/ Gerona Prat, Vendrell i Massó 1924-1925 Fàbrica de lleixiu c/ Gerona, 42 Lluís Poncé. capacitat 1001. 1925 Fàbrica de lleixiu c/ Gerona, 42 Lluís Bonavia Poncé Ferreol Bonavia Albert capacitat 10001. successor de Poncé Baixa: 7/6/33 1925 Fàbrica de gasoses 100 amp/h. c/ Gerona, 42 Lluís Bonavia Ferreol Bonovia Albert 1929 Fàbrica de lleixiu c/Gerona, 176 Antoni Boadas Vilar Baixa: 15/3/31 1930 Fàbrica de pedra artificial Barri St. Antoni Josep Abel 1931 Fàbrica de gasoses 100 amp/h. c/ Gerona, 176 Antoni Boadas Vilar Baixa: 31/12/41 1933 Fàbrica de llosetes hidràuliques Sant Antoni, 32 31/5/42. Va donar de baixa una per a paviments premsa amb 2 places de mosaic 1938-45 Fàbrica de gasoses Pi i Margall, 42 Mercè Ball.llosera 100 ampolles/hora (Generalíssim, 44) Carreras, Vda. Bonavia 1942 Fàbrica de gasoses, Generalíssim, 144 Maria Hereu Juncà 100 ampolles/hora Suc. d'Antoni Boadas 1946 Fàbrica de grasses per CanJanura Martí Arderiu Menció decocció. Les Deveses Baixo: 31/3/1950 1948 Fàbrica de teules i rajols Despoblat Jordi de Camps i Casanova Boixa: 31/3/1949 1948 Fàbrica de gasoses i sifons Processó, 21 Josefa Creus Masachs 1948 Fàbrica de sabó dur i tou c/ Cervantes, s/n Esteban Bachs i Cia 30/9/50 traspàs a Jooquim Pagans Grou. Baixa: 28/6/61 1949 Indústries Narda, S.L. Colón, 12 Narcís Clarà, Manel Pallàs, Baixa a Salt: 22/12/53 Fàbrica construcció Enric Cat, Portabella. Després 1952, nova fàbrica a Girona màquines 2 cv s'hi afegeix més gent. (St. Pere de Galligans) 1950 Fàbrica de gèneres St. Antoni, 113 Àngela Romanos Viciano de punt a mà. 1950 Fàbrica gèneres de punt Màrtirs, 7. Avui J. Iria Remei Poch Serinà Baixa: 9/6/54 1952 Fàbrica de gel artificial Processó, 21 Joaquim Munoz Ravetllat Baixa: 28/3/57. Alta Josefa Creus 1958 EL • SALT• INDUSTRIAL SALT de SUPLEMENT D 1 ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LALA FARGA Q jJ ÈPOCA/ANYS TIPUS INDÚSTRIA CARRER/ZONA PROPIETARI 1952 Fàbrica de llosetes hidràuliques c/ Camps, s/n Esteban Cos Casadeilà 1954 Fàbrica de cordes. Màrtirs, 4 Modesto de Lara Bounin Baixa: 30/3/55 Filatura mecànica 2 CV 1956 Fàbrica de teules i rajols Despoblat Fco. Gifre Puig 1957 (1) Fàbrica de llosetes hidràuliques Màrtirs, 2 Francisco Grau Tarrés Després de mosaics Selecti. 4 premses. Baixa d'en Grau: 24/12/60 1957 (1) Fàbrica d'aiguardents Generalíssim, 129 Luis Vives Vilallonga Baixa:30/6/61 1957 (1) Fàbrica de corretges Sense lloc Jaume Casadevall Costa 1957 (1) Fàbrica de obleas y barquillos Colón, 42 Joaquim Hereu Baus 83 1957 (1) Manufactura de paper Verdaguer, 26 Esteve Font Puigsech Papers jaspiat, xarols, etc. Posteriorment va crear bobinetes de sumadora, etc. MECAGRAF. 1957 (1) Fàbrica d'embotits. FELCOM Màrtirs, s/n Ramon Compte Artigas Baixa: 31/12/59 -Escorxador i elaboració de FELIU i COMPTE D'aquella indústria inicial d'en baiones- FELIU i COMPTE, FELCOM, sorgiren Frig. del Ter per un cantó i Pirene 1957 (1) Fàbrica de objetos de ceràmica Màrtirs, s/n Ceràmica Enceda Baixa: 30/10/60 Ceràmica Enceda. 1959 (1) Fàbrica de teules i rajols Guimerà, 29 Pere Bruns Rabionat Baixa: 29/12/60 (domicili particular) 1959/60 (1) Fàbrica de rajols 10 m3 Despoblat Isaac Valentí Amich NOTES: 1 Donada la dificultat de trobar l'any exacte de l'inici de l'activitat, malgrat que d'algunes d'aquestes empreses tenim dia, mes i any de la baixa, hem trobat que aquestes indústries ja consten a la matrícula industrial de l'any 1 957 i la de sabó dur i tou, l'any 1948. 2.- El carrer Girona era la carretera en el seu tram del Veïnat. Aquests requadres han estat realitzats per Agapit Alonso i Pont. Carnisseria i Xarcuteria CONSOL it0 PLANELLA €ls(* í b i i Plaça Catalunya, 17 ■ Tel. 972 23 68 08 SALT ■ L • SALT • INDUSTRIAL DE SALT K SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o 3 s P R O t R U P ) s grup professional immobiliari Compravenda M Lloguer M à Vacances i 2a residència M m Valoracions i taxacions 84 Administració de patrimonis immobiliaris Comunitats de propietaris i gestió integral Gerència d'immobles. SEU CENTRAL: Sta. Clara, 2 i Av. St. Francesc, 1-2 ■ Tel. 972 20 89 00 ■ Fax 972 20 84 98 ■ Ap. correus 196 ■ 17001 GIRONA ■ E/A: [email protected] ■ w w w .progrup.es MONTlUVl·PERICOT: DEVESA: SALT: BANYOLES: SANT ANTONI DE CALONGE: L'ESTARTIT: MADRID: Av. Uuís Perícot, 21 i Av. Montilivi, 2 Plaça Prudenci Bertrana, 5 C/Angel Guimerà, 78-80 U Alvarez de Castro, 1 Passeig Marítim Josep Mundet, 102 Plaça Dr. Fleming ASTON CONSULTING Tel. 972 11 0519 Tel. 972 2015 08 Tel. 972 40 11 87 Tel. 972 58 12 66 Tel. 972 65 24 II Tel. 972 7514 33 Y GESTIÓNINM0BILIARIA INTEGRAL Fax 972 410221 Fa* 972 201612 Fax 972 40 18 77 Fa* 972 57 61 86 Fax 972 660373 Fax 972 75 10 54 C/Hermosilla, 43 - CP 28001 17003 GIRONA 17001 GIRONA 17190 SALT 17820 BANYOLES 17252 SANT ANTONI DE CALONGE 17258 L'ESTARTIT Tel.91 432 33 05 «Fax91432 33 C CONFITERIA GRANJA PASTISSERIA CAFETERIA Plaça Veïnat, 10 - Tel. 972 23 06 SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ES1 FESTA MAJOR FESTA CAIXA DE CATALUNYA o m p a ú Q x f a vo5 f m f e s t a DE FESTA MAJOR SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA DELA D'ESTIU SUPLEMENT • FARGA LA DE D'ESTIU SUPLEMENT SALT l es lvs avn collir. van la llavis meus els roja galta la de tèbia trencà aquell encís diví, encís aquell trencà quan acostant-me a la rosa la a acostant-me quan o e.Cp paraula Cap res.no després... I PIANISSIM FINAL AQUELLES LLUNYANES AQUELLES VETLLADES ÍNTIMES VETLLADES DE MUSIGAI ROSES MUSIGAI DE (Mini-memòries) P au M só a i F ga eg r b à . «HS SALT DE R a q u e l G o n z à l e z i P eral M ò n ic a F e r n à n d e z i R e n a u Paral·lelament a aquesta primera fase de caràcter més tècnic en portàvem ja terme una altra d'oral no menys important, que consistia a preguntar a unes persones determinades, filles de Salt, sobre tots aquells establiments que ells recordessin de la seva infància. D'aquí va sortir tot un llistat de motius molt coneguts per la gent del poble i molt utilitzats en aquell temps, fins al punt que un dels obstacles amb què ens vam topar fou la relació d'aquells amb els seus noms i cognoms corresponents. Amb paciència, aquest problema es va solucionar gràcies a l'ajuda de gent que ens 87 va saber dir qui eren i com es deien realment els de Can Tiranius, els de Cal Reiet o els de Can Xico Bonic, i a més, quin familiar queda encara avui, i , el més important, on el podríem localitzar. Seguidament, el que calia fer era sortir al carrer i trucar porta per porta per preguntar, ja directament, la història particular de cada comerç. D'aquí, a més d'una bona informació, "CAN SUBILS" Cassià Busquet davant la seva varen sortir tot tipus d'anècdotes, les més botiga del carrer Llarg. (Aprox. any 7 925) repetides de les quals solien ser: "A q u í es treballava de sol a sol i al vespre al llum! o la Fa uns quants mesos van fer una visita al Museu típica frase "Ui nenal·La gent pagava quan de l'Aigua de Salt amb la intenció de poder podia..., molts venien el dissabte amb la portar a terme un estudi sobre aspectes setmanada!" relacionats amb el poble. Un dels projectes que A través d'aquest estudi podem concloure que, vam presentar va ser "La Història del Comerç malauradament, bona part del petit comerç Saltenc a la primera metitat del segle XX", ja que existia a principis de segle a la població que aquest ens semblava que era un tema molt de Salt s'ha vist obligat a desaparèixer pel pas ric pel que fa a la informació i que, alhora, del temps i les seves conseqüències. podia ser molt participatiu. Es per això que el nostre objectiu és portar a Va ser a partir d'aquí quan la nostra feina es terme una exposició al Museu de l'Aigua per va convertir en la recerca d'informació intentar reviure aquell temps en què tothom es documental a l'Arxiu de l'Ajuntament. Els coneixia pel motiu, les portes sempre eren Llibres de Contribució Industrial, juntament obertes i el poble era més poble. amb els Padrons Municipals, esdevingueren No voldríem acabar sense agrair la la nostra primera eina de treball. Amb el recull col·laboració als veïns que ens han facilitat la de totes aquestes dades vam obtenir una recerca d'aquest estudi. informació cabdal: els noms i cognoms, les Tanmateix, aprofitem per fer una crida a tots adreces, la unitat familiar, la procedència i, el aquells que creguin que podrien formar part més important de tot, l'ofici de tots aquells d'aquesta exposició i que per causes ciutadans que en el període comprès entre desconegudes no ha estat possible una 19 00 i 1 950 tenien comerç, exercien com a trobada. A tots ells els demanem que contactin artesans o bé prestaven els seus serveis a la amb el Museu de l'Aigua de Salt. vila. Moltes gràcies a tots. E • • DE CMSALT MMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE IA FARGA ------im m o b ilià ria ttl s e u - s e r v e i , a nous ve'*15 B o n e s C° üS desitgem F e s t e s aqrupació immobiliària comarcal CARRER MAJOR, NÚM . 33 DE SALT (G IRO NA) 6 2 3 3 6 2 3 3 9 7 2 'E 62 33 972 *m 88 INTER flRVEÏS REPARACIÓ D'ELECTRODOMÈSTICS ■ RENTADORES ■ RENTAPLATS ■ FRIGORÍFICS ■ CUINES ■ CONGELADORS S 972 400 152 Passeig Marquès de Camps, 7 17190 SALT Pintura Decorativa • RètoisBones Festes! Instal·lació de: suro, moqueta, paper pintat ^ GERMANS i- MASFERRER ENRIC Tel. 972 23 04 66 JAUME Tel. 972 23 49 17 ------PINTORS SALT de JUPLESUPLEM ENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LA FARGA g L luís R o v ir a i P a t o o M pi i Ld nova una nova fase on els cúmuls d'informació s'exploten per obtenir benefici, o per donar un impuls definitiu als sis REVolucio temes de producció tradi cionals. Alguns autors parlen 2 industrial d'una nova revolució indus trial que capgirarà els es ■ pica a la porta quemes de producció i de treball. El fet digital guanya Recentment s'ha presentat el en hi integrem plenament. Si pes envers la realitat dels Pla estratègic per a la decidim de prescindir-ne àtom s. 89 Societat de la Informació a estem apostant per viure Què hauria passat si les Catalunya per part del d'esquenes a la resta del fàbriques tèxtils de Salt govern català. Però què és la món. Això pot suposar un haguessin tingut a l'abast i Societat de la Informació? cert desfasament en l'accés amb immediatesa, infor Quin profit pot donar als a informacions de primera mació sobre mercats, sobre municipis com Salt? línia (científiques, premsa, manteniment de la ma La Societat de la Informació serveis...), que pot enterbolir quinària, sobre tendències la conformem tots, malgrat el progrés d'un país. sindicals, sobre innovacions que molts de nosaltres encara Històricament sempre han en les fibres i productes, sobre no ho hem assumit o no ens estat els empresaris els qui gustos dels consumidors, n'hem adonat. La nostra han mostrat més iniciativa en sobre models econòmics en el societat actual, dins un marc els canvis socials. Aquest sector tèxtil., i més si els global, està virant cap a la interès innovador ha portat obrers haguessin pogut fer utilització de les tecnologies el desenvolupament a certes cursos virtuals a la universitat, de la informació i de les regions del planeta. En o optim itzar les seves estones telecomunicacions en diver aquests moments, ja superats d'oci, o fer la compra set ses aplicacions. Aquest fet àmpliament els episodis manal per Internet? Salt està conformant un canvi en taylorians de la revolució haguera esdevingut el Silicon les relacions socials dins de industrial, s'està entrant en Valley europeu, sense cap la comunitat, que es tradueix en noves formes de co municació, de treball, de comerç, d'oci, d'expressió artística, d'organització, d'administració, d'educació, etc. En aquesta nova societat, les idees i el coneixement flueixen ràpidament d'un lloc a l'altre sense censures, sense filtres. El que pot determinar for tament el perfil de la Societat de la Informació a casa nos tra és la velocitat amb què TALLERS JUNPA, s.L. a / e: [email protected] llibreria 22 hortes, 22 - 17001 girona tel. 972 21 23 9 5 -9 7 2 22 14 30 fanal 22 hortes, 22 - 17001 girona SERRALLERIA tel./fax: 972 21 57 02 FUSTERIA METÀL·LICA llibreria & quiosc 22 emili grahit, 59-61 - 17002 girona PVCI A L U M IN I tel./fax: 972 22 70 37 còmics 22 Políson Industrial Mas Aliu hortes, 11 - 17001 girona Telèfon 972 23 95 92 - Fax 972 23 11 44 tel./fax: 972 41 15 87 17181 A IG U A V IV A (Girona) SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LA FARGA Q JJ O mena de dubte. ropeu que ens envolta. Tornant a la realitat. Qualsevol benefici en els Salt és el que és, però ; sistemes productius és té al davant el repte ^ directament traduït en d'una nova etapa : benefici per a la ciuta que pot donar un bon dania propera, la qual profit a les aspiracions és la base de la So industrials i empresarials. Cal cietat de la Infor afrontar-ho amb mentalitat m ació. oberta i emprenedora i E s p e re m superar fets com que no poder veure i s'hagi instal·lat fibra òptica gaudir un Salt en les darreres grans del coneixement i obres que s'han fet al de la informació 91 municipi (carrer M a amb capacitat jor). Una vegada més, de generar és preferible que la idees i pro- iniciativa empresarial jectar-les a o social passi al davant l'exterior. a l'administració local, que encara no ha as similat o no s'ha assa bentat de l'entorn eu ESTACIÓ DE SERVEI TORREMIRONA DE SALT, S.L. oberW les 2 4 h o r e s Servei de botiga les 24 hores, trobarà tot tipus d'articles: PREMSA DIÀRIA - TREN DE RENTAT GASOIL A DOMICILI A-B TARGETA CARTAPLUS - Regals segurs c/ Bescanó, 25 - 17190 SALT (Girona) - Tel. 972 24 51 01 - Fax 972 24 51 02 DE 92 FESTA MAJOR ULMN D'STU D L FRA SPE N D' I E A A A O FAR LA DE TIU S 'E D ENT SUPLEM • FARGA LA DE TIU 'ES D SUPLEMENT SALT R LT U A N E R c / À ngel G uim erà, núm. núm. erà, uim G ngel À / c eèo 92 4 3 464 34 24 972 Telèfon i c a eix 79 SL Girona) (G SALT 17190 1 18 18 H Ctra. Vilablareix, s/n. (direcció Anglès) Anglès) (direcció s/n. Vilablareix, Ctra. Fax: 23 28 11 - 17190 SALT (Girona) SALT 17190 - 11 28 23 Fax: 7 30 9 639258240 - 972230599 Amnsrcó eds: 3 4 11 04 23 iVendes): (Administració e. Rcni alr: 3 2 61 42 23 Taller): i (Recanvis Tel. ai Faüchs David Gerauto Camions fiutocars fiutocars Camions uas Quadres Murals DCROGRAFICS Cascs Guitarres Guitarres Cascs Cotxes Motos Motos Cotxes Samarretes Samarretes Xifra en ______SALT Dj SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA 1 SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o Ç g (A 93 FLEG£ ]VWgO 1898-1999 Carrer Uarg, 26 • Telèfon 972 23 42 86 - 17190 SALT L'ENAMORAT LI DEIA Penyora d'amor, penyora N o fóra mesquí de res, si tu em besaves, amor, penyora d'amor, penyora; jo et donaria una rosa. - o la flor del cirerer 0 el llesamí N o fóra mesquí de res, o bé la lluerna penyora d'amor, penyora: que havés pogut descobrir -o bé et tomaria el bes la nostra abraçada estreta. o et donaria una taronja, una ametlla N o fóra mesquí de res, o bé l'esqueix penyora d'amor, penyora; d'una clavellina nova. que jo em donaria teu 1 tu et donaries tota. Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa. Joan Salvat-Papasseit DE SALT J o r d i D a l m a u idea Antonio Machado, que va voler anar a veure el naixement del Guadalquivir, i Gerardo Diego, que va anar allà on neix el Duero. Un misteriós poder de convocatòria literària té el Ter, perquè són diversos els poetes que l'han utilitzat dintre una mena de gènere treballador que algun humorista en digué poesia fluvial. I encara més compenetració quedava demostrada quan algú feia servir el nom del nostre riu per confegir un sigular pseudònim, com és el cas d'Andreu Pastells que signava 94 Tot el món de la industrialització hauria sigut "Lo fluvioler del Ter". molt diferent si no hagués comptat amb la El Ter és una sembra de fites per a la història: presència i la força dels rius. A Catalunya a les seves ribes neixen en el segle IX, entre només cal resseguir els salts d'aigua que varen d'altres, els pobles de Sant Joan de les originar incomptables indústries i colònies Abadesses, Sant Quirze de Besora, Torelló, fabrils de nova creació. El Ter és considerat el la Cellera. Del segle X són Tregurà, primer treballador abans que un anònim Camprodon, Molló, Manlleu. A Salt, al segle jornaler entrés al tèxtil més antic. XI ja s'hi feia paper i el molí de draps era El poblament de Catalunya s'ha realitzat mogut per l'aigua del Ter. Un escriptor català gràcies als rius i rieres. El corrent d'aigua del segle XV, Gabriel Turell, va poder dir que condiciona el viure de la població, per bé que "per los rius totes les poblacions han també n'ha de suportar alguna malifeta de la començat, per tant que tres coses crexen lo seva bravesa natural. La gent s'organitza al món, ço és aygua, terra e indústria dels voltant de l'aigua, la dominen, se'ls escapa, h ò m e n s". la civilitzen i també la maltracten. Sempre Els estudiosos del nostre riu li han descobert s'han treballat solucions i actituds intel·ligents, que ha arribat a tenir catorze noms diferents per exemple les minicentrals hidroelèctriques, al llarg de la història. Alba, Sambroca, Ticis, vertaders monuments a l'enginy i als recursos. Thetis, Tezere, Tether, Ther, en són alguns. Un riu és una font d'inspiració universal. També han sigut distints els seus cursos amb Començant pel literari: Joan Maragall l'any els desviaments històrics que li han fet al Baix 1894 va pujar al Pirineu per inspirar-se al Empordà, amb braços, ramals, recs, colzes i naixement del Ter; deuria ser fructífera, altres, desviaments que a vegades han l'excursió, perquè més tard li varen copiar la enfrontat historiadors, pobles, tècnics i gover- Ea Makro Paper iïíburo MAGATZEMS CABRUJA societat anònima ARTICLES DE PAPERERIA I D'OFICINA Travessera de Sta. Eugènia, 1 2 17190 SALT - Girona Tel. 972 234 011 - Fax: 972 230 022 E-mail: [email protected] SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA & SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Tot forma part de la vida o d'un riu, el primer treba llador, que dóna feina a molta i diversa gent. Ha plogut molt des de la primera industrialització del país. Hauríem de dei xar constància, també - seguint la dita popular- que ha passat molta aigua per sota el pont. Però parlant d'un riu, ell s'ho sap millor que ningú... Es un empor danès, Josep Barceló i Matas, qui certifica la nova ocupació del Ter: "Els rodets i les rodes són Inici de les obres de modificació de la sèquia Monar. Any 1915. eines ja passades i el carcabà i tremuges que usava en els molins. Són ara les turbines les que manté en feinades quan hi salten ses aigües en ràpids remolins”. Un riu és una guardiola molt especial del temps, de la memòria col.- lectiva. Però la guardiola és foradada, pròdiga, doncs. Ell és el riu, sem pre, però mai amb la mateixa aigua d'ara mateix. Si fem parlar el riu -tal com ho fa el M u seu de l'Aigua de Salt- Construcció del nou traçat de la sèquia Monar. Any 1920. (Fotos: Joan Vivó i Comas - Revista de Girona núm. 164) ens explicarà batalletes que ha viscut, guanyat o patit. Auscultar la dels ecologistes, és a dir, el cap de les idees i crònica que ens ve de lluny ha de ser un treball el cor dels sentiments per la natura, tenim de pedagogia activa de primer ordre. Les encara més obligació d'harmonitzar tots els generacions d'ara no quedarien pas satisfetes potencials i estimar-nos els rius activament. Són dient-los allò de les velles geografies de text ells qui varen propiciar les partides de obligatori, que un riu és un corrent d'aigua naixement, de la fecunditat, a la nostra terra. natural, i a continuació les geografies se'ns Es la reflexió de l'agraïment que ens podem quedaven més passives que una esfinx en el fer, cada tarda, quan a les Deveses de Salt desert. s'hi emmirallen aquelles irrepetibles postes de Ara que la nostra societat conviu càlidament sol que el riu sap treballar tan bé. amb la ciència de l'ecologia i el moviment DE SALT ! SUPLEMENT D*ESTIU DE LA FARGA * SUPLEMENT DIESTIU DE LA FARGA J o s e p M a y m í L'impacte F A B R IL sobre la població saltenca 1931-1939 La història recent de Salt no la podem entendre l'existència de les fàbriques. Salt i Veïnat pre sense tenir present un fenomen clau en els dos senten dos perfils socials clarament definits. No darrers segles que contribuirà a generar tot un s'entengui però en termes absoluts ni excloents. seguit de canvis en el teixit social de la població. D'entrada tant a Salt com al Veïnat hi trobem Però de quin tipus de canvis estem parlant? indústries tèxtils, la Gassol i la Coma Cros 96 Fonamentalment ens referim a l'establiment de respectivament. Però a Salt la majoria de la noves pautes de treball que canviaran nota població té un perfil més aviat benestant de blement estratègies de supervivència, la manera que obté els seus recursos a partir de configuració d'un nou concepte de jornada les terres que posseeixen. L'activitat agrícola, laboral, o l'establiment de relacions de treball doncs, si bé amb una altra intensitat respecte a clarament jerarquitzades que trencaran èpoques anteriors, segueix essent durant la pri completament les estructures ja consolidades mera meitat de segle el mitjà que proporciona d'una societat eminentment agrícola. Aquest els recursos a certs sectors de manera gairebé procés industrialitzador és completament absoluta. Ens trobem doncs amb un perfil de transcendental per entendre les dinàmiques que propietaris a qui el fenomen industrialitzador es viuen a Salt els primers decennis d'un segle afecta amb una intensitat baixa. Al Veïnat, en que ara s'acaba. Un estudi aprofundit del que canvi, trobem una població més heterogènia. va suposar aquest canvi al llarg de la segona Si bé també podem identificar alguna família meitat del segle XIX, moment en què aprofitant tradicional pagesa com a Salt, que en són els recursos que oferia la Sèquia Monar es va majoria, al Veïnat ens trobem amb un ampli iniciar el procés industrialitzador, i a co contingent poblacional que viu en terres de mençaments del segle XX, per les oposicions lloguer i que treballa a les fàbriques. Com a que va anar generant pel simple fet de desfèr activitats complementàries també cal tenir un teixit social viu i autosuficient fins llavors, present les tasques agrícoles, que es cir seria de gran ajuda i oferiria noves perspectives cumscriuen en petites feixes a les àrees de les d'anàlisi i d'interpretació. hortes i de les deveses i que proporcionen A Salt ens trobem amb un fenomen certament productes alimentaris per a les diverses interessant que es concreta en una dicotomia subsistències familiars d'aquests sectors. poblacional que en certa manera és deguda a Podem veure la fàbrica com un centre d'inte- BAR - RESTAURANT Carrer Llarg, 34-36 MURIEL Telèfon 972 23 89 22 CARN A LA BRASA 17190 SALT (G irona) SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LAFARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LAFARGA Durant la Guerra Civil la fàbrica va ser col.lectivitzada i dedicada a la fabricació de material bèl.lic. A la façana es llegeix el nom que aleshores li varen posar en honora l'anarcocomunista rus. A. Kropotkin. FESTA MAJOR FESTA Arxiu d'imatges de - 7 l'Ajuntament de Salt. 7 / Autor: Desconegut Fons: J.F. racció entre àmplies capes de la població torns de quatre hores, de manera que cada saltenca. Una població, no ho oblidem, que treballador o treballadora en treballava vuit. de principis de segle en endavant pro El primer torn entrava a les cinc de la matinada gressivament anirà creixent en funció de i treballava fins a les nou del matí, plegaven, i diferents processos migratoris. El problema és ja no tornaven a entrar fins a la una del migdia que aquesta és una qüestió que encara està que era quan començava la segona part de la per quantificar de manera precisa. Sabem del jornada laboral, treballant fins a la cinc de la cert, malgrat tot, que una de les raons que pro tarda. El segon torn, consegüentment, feia de voquen aquests canvis de població serà les nou del matí fins a la una del migdia, i de l'existència de les fàbriques. En alguns aspectes les cinc de la tarda fins a les nou del vespre. estaven molt ben organitzades ja que "el di Era un sistema a partir del qual, i degut al fet rector, el contramestre, tots aquests hi vivien, que moltes dones treballaven a les fàbriques, per tant sempre hi eren. Era com un servei es podien organitzar i compaginar les tasques continu, una presència contínua a l'empresa". domèstiques i les laborals. Tot i això, però, hi En d'altres, però, no oferien tanta eficàcia, ja havia hagut diverses friccions: una vaga a que presentaven unes condicions de treball i començaments de 1932 a la Coma Cros i una unes infraestructures certament precàries en di altra el setembre del mateix any a la Gassol. versos sentits. Per començar "a les fàbriques Una reestructuració de plantilla i notables no hi havia casi ni lavabos, que eren a fora. A desacords respecte a la manera de recuperar la fàbrica del Veïnat encara hi havia un local les festes intersetmanals van ser, en els respectius on hi havien unes caixetes on et podies canviar casos, motius de protesta i reivindicació. de roba, però era molt precari". Els salaris eren Així doncs, cal veure les fàbriques i en conjunt un altre problema. La precarietat de l'època el procés d'industrialització com un element de era considerable. Pensem que a una noia a diferenciació social i un dels canals a partir qui podríem considerar com una aprenent a dels quals es va expressar la creixent l'època afirmava resignada: "A mi, pobre de conflictivitat social que es va accentuar durant mi em donaven una pesseta, cada setmanal". la República i va prendre proporcions Al costat d'aquestes condicions, un altre cavall dramàtiques durant la Guerra. El fet de prendre de batalla dels treballadors de les fàbriques va partit a favor o en contra de les vagues creava ser la durada de la jornada laboral. Durant la divisions entre els treballadors que solien agru- Segona República, aquest fou un tema rela par-se entorn a diverses formacions polítiques tivament guanyat. Els horaris que estaven i sindicals, entre les quals hem de destacar (establerts s'estructuraven a partir de diferents la CNT, que durant la República es va anar DE SALT ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA configurant com la majoritària, i la UGT, de 1 936 va haver-hi consignes perquè tots els coneguda popularment com els "invàlids", a treballadors i les treballadores s'afiliessin a la causa de la seva reduïda militància. Aquesta CNT. Hem de tenir present, doncs, que a Salt polarització en moments crítics i puntuals havia hi va haver persones que s'hi varen negar i generat en diverses ocasions enfrontaments moltes de les que es van afiliar, ho varen fer entre vaguistes i esquirols, generalment a forçades per les circumstàncies. Malgrat tot, l'exterior de les fàbriques, però no neces penso que el procés iniciat no depenia en cap sàriament. Una antiga treballadora de la cas de les actituds d'aquestes persones, almenys fàbrica Kropotkin (Coma Cros) afirma ja en el a curt termini, però hem de tenir-les presents. context de 1937: "Vam parar totes les El que va suposar la fi d'aquest procés auto- màquines, vam fer sabotatge. Va haver-hi cops. gestionari i va obrir una nova etapa de les N'hi va haver una que va agafar un rulo indústries saltenques va ser, sens dubte, el propi “ “ d'aquests de les filadores, en va agafar una curs de la guerra, que a Catalunya va signifi 98 P e ^ darrera i li va fer sang. Finalment va sortir. car, a partir dels fets de maig de 1937, una Tot el poble estava davant de la fàbrica. Varen pèrdua absoluta de poder d'aquella em venir els guàrdies d'assalt i el representant de branzida revolucionària capitalitzada per la la Generalitat, a qui vaig explicar els motius CNT/FAI. A Salt, però, la presència d'aquestes de l'acció". organitzacions en les tasques de gestió i Un dels fenòmens que s'ha estudiat poc de organització va perdurar fins al final del con manera aprofundida i del que es parla amb un flicte bèl.lic. Les oposicions, però, anaven sor cert desconeixement fa referència al procés de gint. Al llarg de 1937 la UGT va començar a transformació que patiran les fàbriques a par fer forat. A començaments de 1 938 hi ha una tir del juliol de 1936 i fins a mitjans de 1938. dimissió irrevocable dels consellers d'ERC per Les col·lectivitzacions, com afirma el periodista "...ésser insultats i agredits per la minoria de Víctor Alba, van ser un fenomen distintiu de la la CNT. (...) Atenent que amb elements de tan Guerra Civil. Va ser una actuació amb fortes baixa cultura és impossible col·laborar junts per dosis d'espontaneïtat que va afectar tot el portar a terme una bona administració de la conjunt de les àrees industrializades de nostra volguda població..."} I finalment serà Catalunya, i Salt no en va ser una excepció. a través del "Ministerio de Defensa Nacional, Imbuïts i familiaritzats en un procés educatiu Subsecretaria de Armamento", amb la finalitat autònom i propi, els treballadors, que majo d'elaborar armament de guerra, que es ritàriament no havien sentit parlar del concepte reconvertiran de nou les fàbriques de Salt. Es de col·lectivització fins al moment d'aplicar-lo, il·lustrativa aquesta comunicació del 23-VII-38: es van trobar que el dia 20 o 21 de juliol els "En virtud de las atribuciones que me confiere empresaris o bé havien fugit a les seves segones la Orden Ministerial de 26 de diciembre ppde., residències o a França, o bé havien sigut vengo en disponer la requisa de la Fàbrica de represaliats a través dels passeigs. Així, a finals Hilados J. Coma y Cros, sita en Vehinat de Salt, de juliol els treballadors en comptes de dirigir- Gerona, de acuerdo con cuanto previene el Re se a la Generalitat, a organismes estatals o a glamento de 13 de Enero de 1921, para la la banca, van recórrer a aquest bagatge cultu aplicación de la Ley de 29 de junio de 1918 ral que tenien interioritzat des de principis de por convenir así a la mejor organización de segle, que no era altre que el dels ateneus i els las industrias de Guerra". 2 sindicats, de manera que simplement varen prendre les fàbriques i les varen autogestionar. Cal veure les col·lectivitzacions com una forma diferent de propietat privada, que en comptes de ser restringida a una sola persona passa a ser atribut de tots els treballadors, almenys amb 1 Fons de la Comissaria Delegada de la formes de més o menys èxit. Un factor que s'ha Generalitat. Arxiu Municipal de Salt. de tenir present també és que a partir del juliol 2 Fons Coma Cros. Arxiu Municipal de Salt. SALT DE SUPLEMENT D 1 ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA A n n a B o n a l d'ells: l'Americà, Paquistaní, Júmel, Kurd, Egipci, el d'Orleans, Mexicà, i potser alguns més. Com veureu, la Gassol tenia tractes amb mig món, però això vol dir haver de cavil.lar molt i tenir un bon equip de persones per TÈX til conservar els seus clients en el mercat de la filatura. Avui dia, quan sento les notícies i la a casa nostra premsa dient que les fàbriques de casa nostra estan en moments difícils, també penso en les persones que en viuen i els MAJOR FESTA llocs de treball destruïts _ _ Avui el meu escrit no serà el quan les empreses tenen / / poema; es tracta d'una conversa dificultats, sigui en els amistosa. Retrocedint uns preus o en les competències quants anys, el meu poble del mercat i en la qualitat. sempre ha estat el meu niu Al meu parer encara que pot de naixença, estada i treball, ser discutible per a alguns, i aquest era el de treballar sempre he aprovat les en una empresa que sostenia teles de cotó, per la molta gent del poble i ro seva textura sana i dalies, i que va ser el nostre agradable en els element de vida durant molts llençols, roba interiors anys. dels dos sexes, em- Quan ets jove, les aspiracions són papant la suor sense por les de progressar en la nostra vida, de les al·lèrgies ni enceta- sigui curta o llarga, i també crec que ments en el contacte amb la pell. el treball dignifica la persona. Saps que allò Jo d'una cosa estic segura, que les nostres és teu i ho has guanyat amb el teu esforç, empreses de filatura no poden desaparèixer fruit de les hores dedicades a l'empresa. ni morir si un vent desfavorable bufa en contra Les fàbriques de filatura d'aquest poble eren d 'ells. del millor de Catalunya per la seva qualitat Crec que necessitem persones compromeses del fil. Jo, naturalment, puc donar-ne fe com per tirar-ho endavant i, així, aixecar el tèxtil a treballadora de la "Gassol". El fil de què us de casa nostra. parlo, encara em recordo el nom d'alguns Confio en tots ells. L’ENCANT FEMENÍ Perruqueria - Bellesa Solàrium Pg. Marquès de Camps, 8 Tel. 9 7 2 2 3 5 4 3 5 - SALT DESALT 100 FESTA MAJOR ULMET ESTU D L FAR®»- SPE N D' I E A FAR* LA DE TIU S 'E D ENT SUPLEM - » ® R A F LA DE TIU S 'E D ENT SUPLEM A LA LLAR AMB LLARLA AMB A AUU EY PERLES REPARACIONS MENYS PAGUEU ab n pdu rbra Internet: http://vAVw.grn.es/gudayol a trobar podeu ens També E C I V R E S K Q A . S , r e l l a T - o t u A l o y a d u G Vine a la nostra exposició i veuràs els els veuràs i exposició nostra la a Vine vnagsd c a u Opel Salt. a l e p O un rar p m co de avantatges rn fre nVnad oxs Sres ( Serveis i Cotxes de Venda en Ofertes Grans PROMOCIÓ GRAN 49 7 3 24 972 Telèfon 72 08 84 9 3 9 - 43 20 24 2 97 Telèfon ra 4hrs907 06 30 62 20 7 0 9 hores 24 Grua H orari: de dilluns a divendres de 9 a 1 i de 3 a a 3 de i 1 a 9 de divendres a dilluns de orari: H 13 Rodoreda, Mercè / c Oficial: Servei isbea mt o r e 0 1 a 10 de ert ob matí al Dissabte a 5 de i 1 a 10 de dissabte a dilluns de orari: H xoii ed:c/Mjr 156 Major, / c Venda: i Exposició -al gdyl grn.es gudayol@ E-mail: Facilitats depagament! Televisió-Vídeo Electrodomèstics portes de Obertura Serralleria-Fusteria Paleta-Pintura Persianes Escalfadors Desembussaments Electricitat Fontaneria 1928-1998 Aniversari 8 8 ) , FESTA MAJORFESTA EXPOSICIO FINAL DE CURS • Pintura • Ceràmica • Escultura • Tapís • Restauració de mobles DEL 20 AL 30 DE JULIOL de 1999 OBERT FEINERS DE 7 A 9 i FESTIUS DE 12 A 2 ' DE SALT J SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D1 ESTIU DE LA FARGA 102 N enal MATERIALS DE FONTANERIA I OBRA PUBLICA SANITARIS - AIXETES I MOBLES DE BANY d Costabona, 4 0 - Tel. 972 40 15 52 - Fax 972 40 14 56 - 17006 GIRONA estació servei CLAU, S.A. Gasolina Super - Sense Plom (95 i 98) - Gas-Oil "A" i "C" Petroli per a estufes Rentacotxes automàtic - Olis - Recanvis Ctra. Nacional I, 141 - km. 110 Països Catalans, 57 - Tel. 972 24 05 64 Tel. 972 44 03 03 - 17162 BESCANÓ Marquès de Camps, 79 -Tel. 97224 27 50 - 17190 SALT 0 ULNA. U A li li Ai FLECA - CROISANTERIA c / Sant Dionís, 45 - Tel. 972 23 54 25 - 17190 SALT SALT de SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LALA FARGA o UNA TARDA A L'ONYAR (2) No vull ser testimoni mut Vell amic, vell: de la teva patètica agonia. camí avall, no et facis il·lusions, El teu llit de dol s'enfosqueix tristament. tampoc, tindries millor sort. P i Es tenyeix d'un negre llefiscós i funest. Quan maltractat i brut On són les llisses transparents arribessis per fi, i els crancs del país? exhaust, al teu anhelat destí comprendries decebut, orfe de llum, Arreu s'apilonen absent de vida, la teva absurda entrega, anònims sembrats despectius tossuda i cega. 103 de potingues consumistes, encarcarats fatxendes insolents, Del bosc de cal Rei, infecta fauna mutant. ressonen trons metàl·lics, desafien veloçment la gravetat i Quan més falta et fa, et xuclen pertorben l'equilibri necessari. sense miraments, Les seves finestres herm ètiques, la teva preuada, generosa i vital simètricament tancades, sang llibertària. no senten els meus renecs llençats amb mala bava. En temps de calor, insaciables s'inflen de la teva saba immortal. No, no em desperteu dels meus deliris d'infant! Camps de blat de moro arrenglerat Deixeu-me navegar, acompanyat del meu pare, t'espremen, prepotents i arrogants, per les aigües verges de l'Onyar. assedegats golafres, foranis bastards. Errant, sumit en l'angoixa més corcant, viatjo solitari, encoratjat encara, Vell amic, vell: per somnis de plata llunyans, cercant la bassa. ara, t'arrossegues feixuc, Digue'm: l'has vista, tu? serpenteges moribund, esmaperdut. T'han carregat amb letals fardells immunds. LLORENÇ SERRA REPARACIONS EN GENERAL DE L'AUTOMÒBIL c / Picasso, s/n - Local B (costat plaça Mercat) - Tel. 972 23 15 1 8 - 171 90 SALT i I FESTA MAJOR ALT D ULMET ESTU D L FRGA SPE N D' I E A FARC LA DE TIU S 'E D ENT SUPLEM • A G FAR LA DE TIU S 'E D ENT SUPLEM • ACCESSORIS i COMPLEMENTS - . _ tL·LJl I r a B Carrer Major, 125 - Tel. 9 7 2 24 13 5 0 - Fax 9 7 2 2 4 2 3 16 - - 16 3 2 4 2 2 7 9 Fax - 0 5 13 24 2 7 9 Tel. - 125 Major, Carrer O M A G E M Lloguer de cadires í taules • Pavellons impermeabilitzats Pavellons • taules í cadires de Lloguer «■" I c/ - a i r e t n a s s i o r C Passatge Les Brugueres, 6 - Telèfon 972 46 94 08 -17242 QUART -17242 08 94 46 972 Telèfon - 6 Brugueres, LesPassatge Àgl i r, 8 e. 7 4 2 19 17 0 SALT 1 - 9 7190 20 40 972 -Tel. 58 erà, uim G Àngel VENTURA FÀBREGASVENTURA lr, 1 1710 190 7 1 - 21 Llarg, / c a i r e t e f a C 11 ■ * • TALLERESPECIALITZAT ■ "*■ a d a b & r t a l •F I N A N Ç I A C I ÓF I N SA draet • it parquet Pista • Adornaments i LMNS EATR S.L. REBARTER,ALUMINIS fc>ïc:ï E X P E R T SE NM T B i C A R R E T E R A 3 T U E P Y E - ENVELATS SALT a p e d n r o F Gioa - e. Fx 972 21 101 241 2 7 9 Fax: i Tel. - irona) (G 12 M E S O SS E N S EI N T E R E S S O S C O Fusteria d'alumini amb tall tèrmic tall amb d'alumini Fusteria Pressupostos compromís sense - aprsi aes mòbils parets i Mampares eaiiai es paleta sense Rehabilitació a i r e t a l e G Persianes de tots tipustots de Persianes O L L E R A J J i p i t n e m u r t s 17190 AT Girona) (G SALT a d e n o i z i t e p m o c ------ 1 SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LALA FARGA ^ © 105 f E S T E S * . BONES LA MANDUCA EUTMELLH d ' e n J o r d i PASTISSERIA c/ Indústria, 2 - Telèfon 972 23 35 33 (al costat de la pastisseria Costabella) Major, 16 - Telèfon 972 23 35 33 - SALT 17190 SALT DE SALT SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o U n d a r a més encertada de tanta llegenda. Perquè al cap i a la fi fer les coses senzilles i simples no és res més que separar el gra de la palla i si volem una civilització amb bona collita, cal només la llavor. Podem dir que l'home ha ballat des de temps ÍDAN sa immemorials i ben aviat, la successió de posicions i passes realitzats segons un ritme e m à g ica musical s'organitzà i adoptà una disciplina, tenint així un caràcter ritual, màgic o religiós. Així sorgiren una bona quantitat de balls i " 7 0 6 danses que al llarg del temps s'han anat La sardana és la dansa més maca de totes les desenvolupant i evolucionant, i uns amb més danses i, afortunadament, avui dia no hi ha fortuna que els altres, han perdurat fins als festa, festeta o festa major que no es realitzin nostres dies. aquestes enormes rotllanes per ballar la dansa Però aquí ens referim a la dansa suprema, la més màgica de totes les danses. més màgica de totes les danses, la sardana. Els seus orígens són molt difícils d'esbrinar, DELS ORÍGENS donada la falta de documentació, i més quan Molt s'ha escrit sobre la nostra dansa i hi ha els seus antecedents els podríem trobar en interpretacions per a tots els gustos, però jo danses màgiques de pobles de vida molt dura, vull donar una visió diferent i possiblement la clima molt fred i on l'existència d'una tenebrosa CRISTALLERIES INSTAL·LACIÓ DE PORTES TEMPERADES VIDRIERES DECORATIVES - DOBLE VIDRE AÏLLANT MAMPARES DE BANY - MIRALLS VIDRES PLANS - VIDRES COLOR VIDRES LAMINATS - FUSTERIA D'ALUMINI Campcardós, 86 - Telèfon 972 23 67 05 - 17005 GIRONA SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA Q £ o obscuritat, amb perills de tota mena, feia que la introduïren a comarques properes i al C a p els homes es donessin la mà uns als altres a fi Casal. d'aportar l'energia necessària per afrontar les vicissituds de tan dissortada vida. I així, tots al LA HISTÒRIA voltant de l'eix, que bé podria ser el - El document més antic és un monitori, a fi seu credo/símbol, a fi de plantar d'avisar i amonestar els fidels, del Bisbe de cara a un destí comú. Girona de 1573 que prohibia als joglars Aquest ball que el formen una cantar cançons deshonestes i ballar quantitat innom sardanes. brable de balla - L'escriptor castellà Lope dors, ja que és de Vega dins l'obra "El obert a tothom, maestro de danzar" s'originà sens dub (1 594) l'anomena dues te en un lloc on les vegades. 107 condicions de vida - Cap a 1 700, cerdana o eren molt adverses, sardana, ambdues expressions es d'aquí l'apropar-se, troben tant en documents castellans l'ajuntar-se, mà a com catalans, eren sinònims de mà, a fi d'adoptar figures de dansa, però la seva una posició de descripció és lluny del mode i figura força. de l'antiga sardana. El sentit de la rot - En T596 en el Sínode de Vic es llana vol dir crear prohibeix explícitament ballar un centre..., orien sardanes (escrit "cerdanas"). tar els nostres sentits - S. XVII. La sa rd a n a a p a re ix a un destí comú. com una dansa cortesana que A més es va crear en es ballava a les cases un lloc on hi havia senyorials i a la Diputació. molt espai i pla. Es - 2n terç del segle XIX. La difícil imaginar que personalitat de Pep Ventura fou un ball rodó es determinant per estabilitzar la gestés en un lloc a formació musical que acompanya on hi havia alts i la sardana, que és la cobla, i fou baixos i els parti ell qui va començar a utilitzar cipants difícil melodies folklòriques a fi de ment es podien dignificar el repertori en veure. comptes de cançons A més, en ser barroeres o d'aire polític. lloc obert i de Per això, és la més maca considerable de totes les danses, la més amplada donava màgica, aquella que als seus ciutadans una visió més oberta que forma rotllana i allibera els que hi participen no pas la gent que viu i s'ha criat en llocs petits de tots els maleficis i infortunis de la vida. i tancats. Aquella que ens van ensenyar de petits i on Això ens dona idea de cercar l'origen de la balladors joves i grans uneixen les mans a fi sardana a la zona del Pirineu/Prepirineu quant de fer una terra pròspera, forta i oberta i que a da nsa màgica, i ràpidament passà a mai no ens podran dir que hi ha dansa més l'Empordà, lloc de gent oberta i emprenedora, bella que la sardana. Per molts anys i bona que ben aviat s'organitzaren, l'escamparen i Festa Major. DESALT 108 FESTA MAJOR ULMET ETU E A AG • ULMN D'SI E A FARGA LA DE 'ESTIU D SUPLEMENT • FARGA LA DE 'ESTIU D ENT SUPLEM Tallers: A. Gassol,A.S.A. Manufacturas Camí de Vilablareix-Montfullà - Tel. 972 44 03 07 - 44 02 76 76 02 44 - 07 03 44 972 Tel.- Vilablareix-Montfullà de Camí AYRA N NEA PRE D'ACER PORTES - ERAL EN G EN MANYERIA Basculants (amb comandament electrònic(ambcomandament distància) a Basculants Correspondència: Correspondència: Poliester, cotó, acríliques acríliques cotó, Poliester, àrc d flt i torcats i filats de Fàbrica &ut' i 'S t u i& G m f - Corredisses - Plegables - Ballestes Enrotllables Telèfon: 972 23 78 12 - Fax 12 78-Telèfon:23 972 3602 23 gnrs e punt de gèneres i Apart. Correus, 100 - 17190 17190 - 100 Correus, Apart. SALT SALT M (Girona) BESCANÓ SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA * SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA R ic a r d G im é n e z i C a m in s Universitat Oberta de Catalunya EL PROIPJI acampus 5 Cap a una Universitat sense fronteres i preservant les identitats culturals i lingüístiques pròpies en un món global, multicultural i multilingüístic. FESTA MAJORFESTA Aquests dies és notícia el projecte Metacampus s'estableixen, els estudiants d'una universitat que desenvoluparan conjuntament el Govern determinada podran cursar matèries o crèdits 109 de la Generalitat de Catalunya i les universitats a altres universitats de la xarxa, tant d'estudis públiques catalanes. Es una xarxa de campus reglats com de no reglats (títols propis, màsters, virtuals d'abast mundial amb traducció postgraus o cursos de doctorat). automàtica d'idiomes. El setembre vinent s'en El Metacampus incorporarà, entre altres coses, gegarà una experiència pilot entre estudiants unes eines distribuïdores de gestió i coordinació de diferents universitats catalanes que podran tècnica que permetran l'intercanvi virtual cursar assignatures de lliure elecció. d'estudiants, la traducció automàtica de mis El Metacampus és una xarxa que interconnecta satges d'un conjunt prefixat d'idiomes, la els campus virtuals d'un conjunt d'universitats. conversió de mode dels missatges (de veu a En una primera etapa es configura com una text i de text a veu), fet que permetrà que hi xarxa de campus virtuals que aglutinarà les tinguin accés persones amb discapacitats universitats públiques catalanes que els darrers sensorials o motores. anys ja han realitzat diverses experiències en La Universitat Oberta, a partir de la seva aquest domini. experiència pedagògica i tecnològica, s'oferix També es convidarà a participar en el Meta com a laboratori d'experimentació d'aquest campus les universitats pertanyents a l'Institut projecte. Les universitats públiques catalanes Joan Lluís Vives, a les quals s'afegiran impulsaran el desenvolupament compartit universitats dels Quatre Motors d'Europa d'aquesta xarxa i de les tecnologies que implica (Llombardia, Rhóne-Alpes, País de Gal.les i mitjançant programes de recerca i desen Baden-Württemberg). Amb aquestes volupament. universitats europees ja hi ha hagut una Amb aquest nou projecte, Catalunya ofereix primera reunió a la seu de la UOC per tal de una nova manera d'entendre la formació començar a treballar. Així mateix és previst que universitària sense fronteres que permet aquest projecte incorpori universitats de la resta preservar les identitats culturals i lingüístiques de l'Estat, de l'Amèrica del Sud, dels Estats Units pròpies en un món global, multicultural i i de la resta del món. multilingüístic. D'acord amb els convenis interuniversitaris que 5 IFESTA M AJORS SURLEMENT D 'ESTIU DE LA DE 'ESTIU D SURLEMENT SALT UR, S.A. TURRÓ, Comerç GIRONA: Sardenya, 1 6 -Tel. 972 204 8 68* 8 204 972 -Tel. 6 1 Sardenya, GIRONA: UILTEPRA LACONSTRUCCIÓ UTILLATGE PERA I VENDA I LLOGUER DE MAQUINÀRIA DE LLOGUER I VENDA TRANSPORTS DE VIATGERS DE TRANSPORTS •AUTOCARS DE SERVEIS SERVEIS DE •AUTOCARS t écti s o tric c lé E s rte o p s n a r T ET !! R O J A M FESTA A N O B mpr 972 e. 02 95 9 2 0 4 7 Tel. 2 7 9 - n o d ro p am C • LÍNIES REGULARS DE REGULARS LÍNIES • Tel. 972 23 37 31Fax37 Tel.- 23 241181 972 972 Banyoles - Tel. 9 7 2 5 7 0 0 53 53 0 0 7 5 2 7 9 Tel. - Banyoles nt 5. . .A 5 , s o n a b r u r te In iurs 972 e. 1 5 7 31 0 5 Tel. 2 7 9 - Figueres r Tl 972 20 02 7 75 2 0 0 2 2 7 9 Tel. - a n iro G IGEM UNA N U M E SITG E D S U Passeigdels Països Catalans, 56 otTel 972 26 0 9 96 01 6 2 2 7 9 l. e t-T lo O DISCRECIONALS ES 0 2 9 1 TEISA DMI SRA ONS N IO AC ISTR IN M AD 17190 SALT (Girona) SPE N D' I D FARGA A L DE TIU S 'E D ENT SUPLEM • ·OCA Ó D "CLIMALIT"-TEMPLATS DE IÓ AC C L·LO O C c /M u s c a ro la , s /n - (S ector A b a sta m e n ts) ts) n e m sta a b A ector (S - /n s , la ro a c s u /M c A m b p lo m , a lu m in i "E X P LO S IO N A T" T" A N IO S LO P X "E i in m lu a , m lo p b m A e. 972 40 Fx 972 24 2 62 2 0 4 2 2 7 9 Fax: - 3 0 3 0 0 4 2 7 9 Tel.: es 972 23 64 50 - 9 2 0 3 4 2 2 7 9 - 0 5 4 6 3 2 2 7 9 Tels. ELECTRICITAT• Passeig M arquès de C am ps, 11, baixos baixos 11, ps, am C de arquès M Passeig ARNflN N R .A J VIDRES I MIRALLS A LA SORRA SORRA LA A MIRALLS I VIDRES FONTANERIA • INSTAL·LACIONS, INSTAL·LACIONS, QUEL ARNAU i L E U N A M i U A N R A L E U IQ M MANTENIMENTS MANTENIMENTS or gó i naes l or . rn fo al s intade p i ó ig rm fo VIDRIERES ARTÍSTIQUES ARTÍSTIQUES VIDRIERES VIDRES I VITRALLS VITRALLS I VIDRES E-mail:[email protected] • GAS cnoa Gumerà) uim G l e g n À a (cantonad i MUNTATGES i FABRICACIÓ DE:FABRICACIÓ • CALEFACCIÓ DECORACIÓDE: VIABL IX E R LA B ILA V 0 8 1 7 1 x 1 6 4 21 0 4 2 7 9 ax F REFRIGERACIÓ • ni r r o d tra is in m d A INFORMÀTICA • SALT 0 9 1 7 1 a s . SALT DE SÜPLEMENT^ESTII^^^ARG^^SUPLEMEJj ^ESTIÜDEE IALA FARGA Q jj G u il l e m T e r r ib a s O els avenços de la medicina i de la cirurgia... i molts altres fets i avanços "futuristes", 3 impensables ara fa només uns quaranta anys. t Amb això del futur i de l'any SAL .... 2000 ens ha passat com a la nostra vida. Anem canviant cap al 2 0 0 0 i ens anem fent grans, però « / i un mateix no se n'adona, s'hi El mite futurista de l'any 2000 moltes. Hi ha hagut transfor troba. Am b el nostre poble ha ha esdevingut present i macions, tant tècniques com passat el mateix. Ha arribat precisament bastant diferent ideològiques. Hem arribat al al "futu r" sense que ens i n (a simple vista) del que un dos mil, enmig dels esdeve n'hàgim adonat. No faré un recorda de quan era petit i niments i dels canvis. El futur, repàs històric de la seva les històries de ficció que que ara és el nostre present, evolució dels darrers qua s'explicaven o es llegien són coses que per a nosaltres ranta anys (o més) i la seva sobre la manera de viure i ja han esdevingut elementals, trasnformació però sí que us d'ésser aquest mitificat es com escriure amb ordinador, convido que d'una manera deveniment. Ja hi som, pràc utilitzar el telèfon (amb totes personal i amb la vostra ticament, i amb ulls d'ara, és les seves varietats) o el fax, pròpia experiència, feu una normal, no és "fantàstic". mirar la televisió (amb la di mirada enrere i penseu com Però han passat coses. I versitat i quantitat d'ofertes), a protagonista la manera en N C n o n n aula 1 AEROGRAFIA o n / PINTURA OU AQUAREL·LA cr> DIBUIX n o aula f N J I PHOTOSHOP retoc fotogràfic 18h. ILLUSTRATOR dibuix/il.lustractó 16h. QuarkXPRESS maquetació 20h. Cursos subvencionats, DIRECTOR per majors de 16 anys Multimèdía 25h. aula z r 4 AERÒBIC ' < U MANTENIMENT FITNESS SOLÀRIUM CU SAUNA QUOTA ESPECIAL D'ESTIU 10.800 ptes. DE 112 r or ó qe a viscut ha que ió c a rm fo s n tra un com recordem ho , a d a g ve nt e a que amb b m a e u q fa satisfacció. em i certa t in d u tot, a g del t a b a c a ha no ra ca n e ltra a a n u festes s e n le p en N o e n tra ré a d is c u tir si la la si tir u c is d a ré tra n n e ta s o 'e N n ja s e ltr 'a d rò e p ja l, lio ju de mes ple e d en , i ra a ió c a p is r c e d a p ta e i t a n io rc o p ro p " a n via a a c h im ens "g en de que ena re m iu v una i com r la u irc aquesta c en , a c o que p è rà a g e n em ja ri, to la u irc c caos r e d rta e v m al som ni, que p e r a alguns alguns a r e p que ni, som al m ent possiblem que i r sta le a m de overn g de ip u q l'e r a g ju fet era Salt de llocs quins segons l e g n À en r e r r voltants a si seus c els i a rà ix e el te im a u m G , la ió c b a m tu a t lo 'O d lentes estava obres r unes jo b a m M a rt r e b rre o a c el e u q d e l n o r a n ta - v u it. E ra un un ra E it. u v - ta n a r o itjans n m i t l -se e ta d n ra o n entre Salt ltra anys a els estava una ir què d en no cosa) r e (p s re b 'o d b m a és nom rt, fe so ha fer e u q ria ld o v us que sí joc de canvis, sta o p ro p la de rt a p A ja hem o b lid a t. El fet és que que és fet El t. a lid b o hem a n ja u r se a V t. n e m ta n ju l'A no ú g in N ". s tiu flic n els r o "c cita per més es... reform plenes S uposo que reco rd e u l'estat l'estat u e rd reco que uposo S m co reflexions, i ents experim desesper s, l s g ig sse a p el , ts n ra e p s e s e d i FESTA MAJOR u n a m ic a m és d 'u n a n y . . y n a n 'u d és m a ic m vi n ca a n u del (recent) ria ò m e m seus els i alt S sobre l ria o m e m futur. u a anti r s n tra i Salt. t t n n a ia v n rm a fo c t a n a ha què id e a q u e en te n iu d e l seu seu l e d iu n stra te vo en la e a u q la b a e m era id sse com s'a de si rd i co re el proveu L la v o rs , p o s a ts ja a fe r r fe a ja ts a s o p , rs o v la L ULMET ETU EL FRA SPEET E I E A FARGA LA DE TIU 'ES D SUPLEMENT » FARGA LA DE 'ESTIU D ENT SUPLEM SALT a m b satisfacció (aquesta m olt olt m (aquesta r satisfacció b illo m a m a n u a r e p t, ïta u tin per constància r a ix e d ria , ld a o v ic n tò c ite u q r a ió c a r lo a v tcul ) a opost la i ta s o p ro p la r) la u rtic a p . a vid de t lita a u q t n e m illa z n e S . ió c a rm fo s n tra una r fe ció n te in eva m la és Per a ca b a r, v o ld ria re m a rc a r r a rc a m re ria ld o v r, a b ca a n Per o c seva la ps e tem ix ir-n te ig a x m e al r e ip i r-h sa n e p i saltencs. els cta tots rfe pe volíem la estat rs com ha rre a d anys els en cinc le b o p nostre el raítc sca auesa sta e 'aqu d social o urbanística no i t ita c a p a c sento em o N ant l ei i s o ix te a m forasters. lls els e envers b m a ts n pot ta que més fets sensibles i ts dels ilitza un civ ro e id s n o c ver tst què è u rq e p carrer, al rt a s seu te el rtis a expressin s o rs e iv d un alt S de r fe de a d a b a c a tar n o·etu habi b a 'h d col·lectiu un r stra el o m i, ix e e s s o p el i, i ix e d u iï a g c e r en p l'a tothom uè rq e p a L'encàrrec . ent ra scultu l'e concretam r olt e m p i rt l'a r e p eva realt ó ar a ja ra a ió c a litz a e r a v se p o b le a m b una s e n s ib ilita t t ilita ib s n e s una b m a le b o p SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D1 FESTA MAJOR FESTA Venda de vehicles nous i usats 113 Reparació integral de l'automòbil NOU SERVEI Línia Pre-ITV informatitzada Travessia Santa Eugènia, 18 - Tel. 972 23 44 32 - 17190 SALT FUADRA PinTOfó ENVELATS I DECORACIONS LATS PERA S MAJORS ADORNAMENT DE PAVELLONS Passeig Josep M. Folch i Torres, 21 ESCENARIS DE TOTES MIDES 1 7190 SALT Tel. i Fax: 972 23 96 66 d Major, 302 -Tel. 972 23 13 68 Mòbil: 629 73 83 18 1 71 7 1 9Ç 0 SALT DE SALT oQ j* SUPLEMENT D*ESTIU DE LA FARGA * SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA ■ REPARACIÓ DE MAQUINÀRIA MECANITZATS DE PECES vw ■ TORN IFRESADORA Costabona, 49 MECÀNIQUES Tel. 972 23 49 95 114 MODA GUIMERÀ Salt 2 o f i c i n e s a l v o s t r e NOVETATS NENS, DONA I HOME s e r v e i Pg. Marquès de Camps, 13 - Tel. 972 24 22 00 17190 SALT c/ Major, 67 - Tel. 972 40 21 29 Passeig Països Catalans, 147 - Tel. 972 40 09 11 US OFEREIX ELS SEUS SERVEIS EN CAIXA DE TERRASSA MODA ACTUAL. A M B L E S PERSONES VISITEU-NOS!! OPTICA OPTIC DIPLOMAT Plaça Catalunya, 8 - Tel. 972 20 42 28 - 17003 GIRONA SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D * ESTIU DE LA- FARGA A n t o n i R o m e r o S oler CON cepte d'equip SIFESTA SIFESTA MAJOR Díficilmentes poden fer projectes, aconseguir fites o realitzar grans obres de manera indi vidual. L'èxit de les empreses, institucions o fins i tot dels partits polítics ja no depèn només d'una persona, sinó que cal l'esforç d'un equip, unit i coordinat cap a la consecució d'objectius comuns. La història que he transcrit a continuació descriu, no sense ironia, com una colla d'oques aprofiten les seves forces i milloren el seu rendiment quan treballen en oca, ens mantindríem amb aquells que es e q uip . dirigeixen en la mateixa direcció. A la tardor propera, quan vegem les oques Quan el líder de les oques es cansa, passa a dirigir-se al sud per l'hivern, fixem-nos que uns dels llocs de darrere i una altra oca ocu volen formant una "V". Potser ens interessa pa el seu lloc. Es a dir, que obtenim els millors saber el que la ciència ha descobert del resultats si prenem torns fent les feines difícils perquè volen d'aquesta forma. (rotació i unicitat d'accions i liderat, saber S'ha comprovat que quan cada ocell bat les delegar funcions i responsabilitats, ales, fa un moviment en l'aire que ajuda l'ocell cooperació). que va darrere d'ell. Volant en "V", tota la Les oques que van darrere guanyen energia, bandada d'ocells augmenta el seu poder, romanen allí sense aturar-se i d'aquesta ma almenys en un 71% respecte del que tindrien nera animen la que va davant a mantenir la si cada ocell volés sol. velocitat. Una paraula d'esma sempre Així mateix, les persones que comparteixen produeix grans beneficis. una direcció comuna, i tenen sentit de Finalment, quan una oca cau ferida o comunitat, poden arribar allà on desitgin, més emmalalteix, dues altres oques surten de la fàcilment i ràpidament, perquè van recolzant- formació i la segueixen per ajudar-la i se mútuament. protegir-la. Es queden amb ella fins que tor Cada cop que una oca surt de la formació, na a estar en condicions de volar o fins que sent immediatament la resistència de l'aire, mor i, només llavors, els dos acompanyants s'adona de la dificultat de fer-ho sola i tornen a la bandada o s'afegeixen a un altre ràpidament torna a la formació per benefi g ru p . ciar-se de la força del company que va Si nosaltres tinguéssim la intel·ligència de les da va n t. oques, ens mantindríem l'un al costat de l'altre, Si nosaltres tinguéssim la intel·ligència d'una recolzant-nos i acompanyant-nos. DESALT 116 FESTA MAJOR ULMN D'SI E A AG • ULMN D'SI D L FARGA LA DE 'ESTIU D SUPLEMENT • FARGA LA DE 'ESTIU D SUPLEMENT ■ ■ C / MAJOR, 38 BXS.- SALT - 972 24 59 00 59 24 SALT BXS.- 972 - 38 MAJOR, / C ■ Cl Nosaltres JL GREA 1 3r A GRN BÉtanÉ n a t É B GIRONA - A 3er. 1, GARRETA, JULI RAIZCÓMSBRI - PALAU - BARRIL MAS URBANITZACIÓ LÇ PEA AQIA GIRONA - PLAÇA POETA MARQUINA CARRER FRANCESC MACIÀ VE SALT VE CARRER FRANCESC MACIÀ BRA OVS- LA VEVESA - BOAVESBERNAT d ARRPP ETR - SALT VENTURA - CARRER PEP ASSCTLN SALT CATALANS - PAÏSOS CARRER MAJOR VE SALT VE CARRERMAJOR m m SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LA FARGA r.j M . À n g e l s M ir o viatGE A través dels llibres de viatge podem conèixer els canvis que ha sofert un territori, el creixement o decadència de la població, la situació geogràfica, l'entorn, els camins i rutes més habituals... Aquestes impressions personals i subjectives amb el temps esdevenen una informació valuosa que ens pot ajudar a percebre detalls de la vida quotidiana que d'altra manera no quedarien recollits en els documents històrics i que d'altra banda són de gran utilitat per a futurs investigadors de diferents camps. Durant un temps els llibres de viatge han estat desvaloritzats, però la seva importància rau en la repetició de testimonis coincidents. Les nombroses vegades que detallen la distància entre les poblacions, el paisatge, els camins i rutes ajuden a copsar com eren les poblacions per on passaven i com es viatjava. que viatjà per Espanya amb la intenció de Les descripcions que fa cada tipus de viatger conèixer la cort de Felip II, on ens parla de vénen molt determinades pel seu tarannà. patrimoni artístic, situació geogràfica, Així, a través de les anotacions de l'agrònom indústria... anglès Young coneixem l'estat dels conreus a L'única referència de Salt i el seu entorn l'hem Catalunya a finals del segle XVIII, o les de trobat en el Diario de los viajes hechos en Segismondo Cavalli, ambaixador venecià, C a to lu n a de Francisco Zamora de finals del assessoria d'empreses ribas • àlvarez 515 Q) V) XVIII. Aquest va ser nomenat alcalde del crim país per terra sols tenien dos accessos a Catalunya pel rei. A partir del seu principals: un al costat occidental, per la cos nomenament decideix recórrer tot el territori ta basca, concretament per Fuenterrabía, i a cavall o a peu per poder realitzar millor l'altre per l'Empordà. La ruta més utilitzada MAJOR les obligacions de la seva tasca. Del diari de era el c a m i ra l que començava al Rosselló (a Zamora s'obté informació sobre la major part partir de 1659 al Portús), i passava per de les poblacions catalanes. En el cas de la Perpinyà, la Jonquera, Figueres, Bàscara, ciutat de Girona fa una descripció de tots els Hostalric, Sant Celoni i la Roca del Vallès fins edificis més destacats, assenyala els aliments a arribar a Barcelona. D'aquesta manera Salt més típics, els dies del mercat, curiositats de no entrava dins les rutes més habituals i per la zona... El 18 de gener de 1790 Zamora això en trobem poques referències. _ FESTA recollia en el seu Diari aquestes paraules: Qui havia de dir que les anotacions personals 119 "Pasomos por Santa Eugènia y Salt, pueblos dels viatgers que passaren per Girona des del rurales de ese llano y en los cuales a princi- segle XV fins als nostres temps fossin tan pios de este siglo no había ni una casa y en valuoses per al coneixement del propi territori? el dia son bastante crecidos". La informació que desprenen ens ajuda a La poca atenció dels viatgers per Salt és construir un passat quotidià al marge dels conseqüència del fet que la nostra població esdeveniments històrics. Recolliu els vostres no forma part del trajecte més habitual. Cal viatges en els llibres, i qui sap la utilitat que dir que els viatgers que entraven i sortien del podran tenir algun dia. Plànol de l'any 1711 on apareix el nucli antic de Salt, al voltant de l'església. Llibreta 25 mesos Estalviï's un 30% d'impostos Caixa de Girona SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA J o r d i S o ler —-^L'estranya trU P E IA d'un noble francès L'any 1798, en plena Revolució Francesa, Salt d'obstacles, de manera que l'escamot francès s|FESTA MAJOR va rebre la visita del diputat reialista Marcel encara tardaria algunes setmanes a arribar a de Saint-Outrage. Però la presència del polític Salt, circumstància que afavoria els propòsits francès no era pas deguda a motivacions de Saint-Outrage, que es moria de ganes de d'ordre diplomàtic, ans a causes relacionades quedar-se al poble i muntar una granja amb angoixosos avatars d'índole personal: d'oques de fo ie -g ra s. Amb tot, li convenia ser el ciutadà Saint-Outrage havia escapat pel caut i no donar-se a conèixer, encara que la pèls del tall de la guillotina, en un episodi tan seva condició de noble gentilhome l'empenyés dramàtic com espectacular i rocambolesc, del a freqüentar els saraus que organitzava la qual avui dia encara es parla a Besiers, la noblesa local. ciutat on l'home havia de perdre físicament Una nit, durant la revetlla de Sant Baldiri, en el cap després que un Tribunal del Poble, aquella època patró de Salt juntament amb constituït per individus de la púrria local sota santa Mistingueta, que se celebrava al palau la presència d'un destacat membre dels sans- del marquès de les Llúdrigues, Saint-Outrage culotte d'Occitània, el condemnés a mort. O va decidir cantar en públic un parell o tres de sigui, que el rèprobe monàrquic es trobava a textos del diari íntim de M aria Antonieta, als Salt en qualitat d'escàpol, i podia ser qual havia posat música el seu gran amic reconegut i immediatament conduït a la fron Germain de Saint-Germain, un humil compo tera hispanofrancesa per qualsevol dels molts sitor de balades mort durant l'assalt a la Bas- agents secrets que Robespierre tenia en terres tilla d 'un cop d'escombra al pericardi (les de la monarquia hispànica (els historiadors cròniques no precisen en quin bàndol militava). espanyols es refereixen a aquests membres En un moment donat de la festa, el fugitiu es de la intel·ligència revolucionària amb el va adreçar al concertino que dirigia l'orquestra tractament de colendeurs, paraula de la que animava el sopar i li va lliurar una de les llengua d'oil caiguda en desús, el significat partitures; encara no n'havia llegit ni deu de la qual és, avui dia, tota una incògnita). compassos, quan, a causa probablement de Per sort per al ciutadà Saint-Outrage, Salt la pèssima estructura harmònica d'aquella estava lliure d'espies estrangers, encara que peça, l'infeliç músic va proferir un xiscle per poc temps: una expedició de sis-cents esgarrifós que va deixar els assistents c o le n d e u rs es dirigia cap al Gironès des paral.litzats i amb els cabells de punta. d'Osona, on tenien el seu quarter general. Immediatament després de l'esgarip, l'home Un quarter general que, per tal de no conci- va rebregar el paper pautat amb histèrica tar suspicàcies, presentava l'aparença, energia fins a convertir-lo en una bola no gaire certament innocent, d'una casa de barrets més gran que una pruna clàudia. Fet això, va ambulant. Però el viatge es preveia llarg i ple intentar, sense èxit, menjar-se-la; veient que DE FESTA MAJOR ULMET E I EL FRA SPE N ETU D LA-SARGA DE 'ESTIU D ENT SUPLEM > FARGA- LA DE TIU 'ES D ENT SUPLEM SALT ROÈI ÈNC SOTV DPAIN IAUE ENQE-EUPMN LNC- FUNGIBLES - CLINIC EQUIPAMENT TECNIQUES- AJUDES I ADAPTACIONS - ESPORTIVA - TÈCNICA ORTOPÈDIA e. 1 5 5 41 3 2 2 7 9 Tel. c / M a jo r, 2 9 7 , baixos baixos , 7 9 2 r, jo a M / c a 6 5 9 5 4 2 2 7 9 Fax 1 7 1 9 0 SALT SALT 0 9 1 7 1 a tots els qui heu col·laborat, heu qui els tots a UNA BONA FESTA MAJOR!! FESTA BONA UNA fent així possible l'edició possible així fent aprofita per desitjar-vos: per aprofita I N T E O R A L O R T O P È D IA I IA D È P O T R O L A R G E T IN R A T S E N E B « L l L « S A A R A I O - I E K T R N I La redacció de la revista la de redacció La Maj eSl, e. Fx 00 - AT( irona) (G SALT 0 9 1 7 1 - 0 0 4 0 3 2 2 7 9 Fax i Tel. - 3 1 3 Salt, de r jo a M / c ASSESSORIA CASELLAS ASSESSORIA d'aquest programa. d'aquest us dóna les gràcies les dóna us Al mateix temps, mateix Al Gestió i assessorament laboral i laboral assessorament ifiscal Gestió & ASSEGURANCES IALCIO LIC VITA ______SUPLEMENT D' ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE SALT LA FARGA M { g no podia, es va abai xar les calces i va mi rar d'introduir-la al forat del cul, però tam poc no va reeixir en l'intent. Embogit, es va tirar daltabaix de la balconada, on l'espe raven les gèlides aigües d'una innominada sè quia que envoltava la senyorívola mansió tot donant-li l'aspecte d'un lid o d'estar per casa. Per desgràcia, la fon dària era poca, i el pobre músic, a més de pescar una calapàn- dria de les que triguen a curar-se, es va tren car mitja dotzena de costelles. Saint-Outrage, afectat per l'incident, I resulta certament paradoxal que fos un va renunciar al seu melòdic propòsit i, de for grapat de creditors, i no membres de la ben ma discreta i sense fer soroll, va desaparèixer estructurada policia secreta del Terror d'escena. Quina mala idea! A mig quilòmetre revolucionari, qui descobrís l'amagatall de d'allí, en direcció oest, l'esperaven sis Marcel de Saint-Outrage. El cas és que el subjectes amb cara de males intencions. No nostre home, foragitat de la galant soirée p e r eren pas membres de la Revolució Francesa - un profund sentiment de vergonya -l'imbècil encara es trobava lluny, l'escamot provinent pensava sorprendre i embadalir la noblesa de Vic-, ni saltejadors de camins, ni gent que saltenca, tan republicana i atea, amb cançons volgués venjar els ossos trencats del músic de escrites per una reina i musicades per un cambra. Es tractava d'un sextet de creditors màrtir!-, l'última cosa que s'hauria imaginat que havien baixat expressament de París per després del fiasco era topar amb una colla veure de cobrar antics deutes. De fet, a de ciutadans francesos als qui devia un munt França, Saint-Outrage devia diners a tothom. de diners. I, això no obstant, es trobaven allí, A la capi tal de la nació, a Besiers, a en una cruïlla de camins, esperant-lo. Perquè, Rémiremont i a Nantes les factures a nom seu a més, sabien que havia assistit al ball cortesà impagades penjaven de gairebé tots els de cloenda de festa major, i, coneixent-lo com obradors, tallers de sastreria, restaurants i el coneixien, sabien, també, que marxaria del prostíbuls de les esmentades localitats (a xeflis abans d'hora. Rémiremont, per exemple, devia mig milió de A pocs quilòmetres d'aquell encreuament de lluïsos d'or a un fabricant de regadores, i no camins, al carrer dels Mussols de Girona, i pas perquè li hagués adquirit una important en un pis desproveït de tot luxe i gairebé de partida d'aquests simpàtics estris i no tota llum, tres persones d'aspecte patibulari n'hagués satisfet l'import, sinó arran d'un conspiraven, en la tètrica claror d'una llàntia préstec personal, obtingut després d'estovar- d'oli de fregir bacallà, contra l'alcalde de Salt. li els sentiments a base de fal·làcies, trucs i Encegats per l'odi, i animats per la Revolu ensarronades). ció triomfant a l'altra banda dels Pirineus, DE SALT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA o dissenyaven una complicada estratègia Aliè al tràngol suara descrit, Marcel de Saint- d'expolis i degolladisses al capdavall de la Outrage s'acostava a l'embrancament viari on qual s'albirava el poble sobirà aixecant-se l'esperaven els seus creditors. I, just un minut com a amo i senyor del territori. Era pura abans de produir-se la per a ell inqrata teoria, però l'afany de triomf els feia veure trobada, va ocórrer un fenomen orogràfic, diàfan i planer l'abrupte i tortuós camí de la presumiblement de naturalesa tel.lúrica, que vic tò ria . va capgirar de dalt a baix, El més alt dels tres, que era, de dreta a esquerra i en alhora, el més despert, va diagonal, tot el sentit enumerar els previsibles d'aquesta història. De cop esculls amb què toparien un i volta, enmig d'un fragor cop entrats en acció, però sense precedents i d'una 124 ho va fer de manera que resplendor impròpia semblessin gra nets de sorra d'aquelles hores de la nit, en un camí de roses. La va sorgir de les entranyes realitat va ser molt cruel de la terra una impres amb el trio de confa- sionant massa d'aspecte buladors: encara no havien metàl.lic que va anar sortit del portal i ja eren a creixent i creixent fins a terra, cosits a ganivetades. Una filtració, que convertir-se en una descomunal muntanya. La vés a saber com s'havia produït, va alterar pols que s'havia aixecat impedia, de moment, els guàrdies de corps del batlle saltenc, i van fer -se una idea de la magnitud de la sobtada poder avortar, de soca-rel i sense con aparició. Dalt de tot d'aquella mole, agafant- templacions, l'il.lusori projecte d'avalot. se com ells podien perquè la superfície era ,«SV" I M P R E M T A PAGES, S.A. c/ de Can Planas - Paratge Ca l'Aulet, s/n. Tel. 972 42 01 07* (3 línies) Fax 972 42 22 67 1 7 1 6 0 ANGLÈS (G irona) e-mail: [email protected] SALT de SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA pràcticament llisa, els creditors de Saint- Saint-Outrage,Saint-Outrage, a a Outrage no entenien què els havia ocorregut. quiqui la la catàstrofe catàstrofe Per una d'aquelles coincidències de la vida, vava sorprendre sorprendre l'epicentre del cataclisme es corresponia amb entreentre el el palau palau la cruïlla de camins on eren apostats! Però inundatinundat i i l'extra-l'extra els efectes del daltabaix no es van notar només ordinàriaordinària protu- protu en aquella zona. El poble de Salt va quedar berància,berància, a a la la totalment cobert de terra, pedres, restes cúspidecúspide de de la la vegetals i cadàvers d'animals. La sèquia que qualqual s'arrapa- s'arrapa envoltava el palau on se celebrava la revetlla venven desespera- desespera de Sant Baldiri i Santa Mistingueta va sortir damentdament els els seus seus de mare, engolint l'edifici i, amb ell, tota la creditors,creditors, vava op-op gent que s'hi divertia. L'alcalde del poble, que tartar per per encongir- encongir- presidia el cotilló, i la seva esposa, que en el sese d'espatlles d'espatlles i i sIFESTA MAJOR moment de produir-se el desastre l'estava agafaragafar un un camí camí que, que, per per alguna alguna estranya estranya raó,raó, enganyant amb l'amfitrió, el marquès de les nono havia havia sofert sofert conseqüènciesconseqüències del del terrorífic terrorífic Llúdrigues, van morir ofegats perquè no sisme.sisme. L'aital L'aital camícamí portavaportava aa Girona,Girona, on,on, enen sabien nedar; la presidenta del club de cricket arribar-hi,arribar-hi, es es convertia convertia en en el el carrer carrer delsdels local, que estava enamorada del regidor Mussols.Mussols. AmbAmb tot,tot, quanquan Saint-Outrage Saint-Outrage hihi vava d'Urbanisme, es va salvar gràcies al fet que arribar,arribar, els els serveisserveis de de neteja neteja jaja s'haviens'havien endutendut el susdit regidor li havia regalat una barca; elsels cadàverscadàvers dels dels tres tres conspiradorsconspiradors morts morts aa el rector de la parròquia dels sants que es coltellades.coltellades. I I aixòaixò ésés tot,tot, encaraencara que,que, aa tenortenor festejaven, que era presenten la revetlla, va delsdels esdeveniments, esdeveniments, podien podien haver haver passat passat tenir la gran sort de saber levitar, i Marcel de moltesmoltes mésmés coses.coses. DISTRIBUCIONS BUSTLÀRIES REPARTIM PUBLICITAT A TOTA LA PROVÍNCIA Ausias March, 8 Tel. 972 4 47 27 - 908 38 37 34 17190 SALT (Girona) s FESTA MAJORDESALT SUPLEMENT D 'ESTIU DE DE 'ESTIU D SUPLEMENT Destil·lant colors en cada instant present. cadacolorsDestil·lant en instant pintant aigues marines en la meva la en pell... marines meva aigues pintant enmig el silencienmig dens del capvespre, aparentment immòbil,un xic trist, aparentment Ajaçant essencies quan jo vulgui. quan essencies jo Ajaçant JVl'cigrada comahir recordar-te ple de mots que deies,no que mots de ple A L JVfes així! t'estimo AG • ULMN D'SI E A FARGA LA DE 'ESTIU D SUPLEMENT • FARGA Caguar i na rn a D i a rd a u g a C a c s e c n a r J SALT DE SUPLEMENT D'ESTIU DE LA FARGA • SUPLEMENT D'ESTIU DEE LA FARGA!FARGA Q jj B e n e t G a lí o Oficis dels_ saltE de fa 200 127 Repassant els llibres parroquials corres ponents al segle XVIII trobem que la major part dels oficis que exercien els saltencs estaven relacionats amb el camp. Trobem pagesos, hortolans, bracers, treba lladors, jornalers, masovers, mossos.... Altres: carreter, ferrer, cisteller, fuster, moliner, flequer. També trobem, però, un sabater, un mestre de cases, un sastre, un teixidor de lli, un bar poble de Santa Eugènia de Ter que, junt amb ber, un hostaler, un negociant, una llevadora, Salt, constituïa l'horta del pla de Girona, un clergue i un mestre de minyons. gràcies als conreus regats pels canals i recs Fargaires, manyans i comerciants no aparei del riu Ter. xeran en gran nombre, però també n'hi ha Aquest, el riu Ter, ha estat molt important a lg u n . sempre per al poble, per al desenvolupament Com altres pobles en aquella època, Salt treia de Salt. prou recursos de la terra per alimentar-se i Tret de tres o quatre grans propietaris per portar-ne al mercat. Podia haver-hi algun agrícoles, la resta de saltencs d'ara fa dos- petit menestral, però la indústria encara no cents anys eren treballadors a compte d'altri havia arribat en aquell poble agrícola, que o petits pagesos i artesans. No aixequen grans no superava els 300 habitants. monuments ni muralles. Les seves grans obres Fins a arribar a Girona encara hi havia el seran els molins i les fargues, i, sobretot, la C /M AJO R 138 ©A.L.T TELF-972,4^.21.02 C/INDUSTRSA BO A N 0 LE 9 TELF.0 7 2 .4 2 .3 4 . 0 4 □ A Vas forjar els meus dies per trobar puntal al teu orgull amb un mall de promeses que ho adornaven tot. 3 Amb les mans he ofegat el foc —— que em prenia la força per respirar. Volies om plir-m e les venes de fum negre: amb espurnes d'oblit he cremat el teu futur. c Angels Gomà d3 s a xarxa de regadiu. A les cases hi naixia molta Alguns d'aquests oficis ja no els podem trobar, mainada i també n'hi moria. Convivien, com no a Salt, sinó a uns quants quilòmetres al quasi pertot arreu en aquell temps, dues i tres voltant. N'hi ha que han ben desaparegut i generacions en la mateixa casa. d'altres que s'han transformat del tot o que El fenomen de la mobilitat és molt modern. den com una peça de museu o una relíquia Per això també la població de Salt no aug per admirar. No s'ha trencat ben bé l'anella. mentava fins que començà a industrialitzar- Alguns encara els hem vist. se i hi van fer cap persones de pobles veïns Amb tot, a aquells saltencs que van deixar cercant feina a les fàbriques. les seves suors en aquesta terra, que la van Mentrestant, en el transcurs del segle XVIII, treballar i habitar, els devem nosaltres avui el continuaven els treballs agrícoles i hortolans reconeixement del que és el nostre poble. Les amb la sortida mercantil que els oferia la veïna cases, els carrers, els recs, els camps, les ca p ita l. deveses, els camins, més nobles o no tant, Podem dir que anaven coent i menjant, però són els nostres. Ells ho construïren, ho no passaven necessitat, igual que Girona, una conservaren i ens ho han passat. ciutat petita on tothom podia viure. Ho deduïm Quan algun "somiatruites" d'aquí a dos-cents per alguns dels oficis dels nostres veïns: corder, anys es posi a estudiar els nostres oficis d'ara, serrador, rajoler, vidriaire, passamaner, es entendrà que el Salt que habita guarda amb cultor, argenter, corredor, procurador causídic, el del nostre temps una continuïtat? terrisser, fargaire, clavetaire, daurador, da- guer, paraire, doctor en medicina, matalasser, etc.... Bones Festes!! OFICINA TÈCNICA D'ARQUITECTURA c/ Major, 210 - SALT - Tel. 972 23 66 11 - Fax 972 23 31 16 TREBALLS DE: Estats actuals, Topografia, Disseny Decoració i Projectes DESALT sIFESTA MAJ( SUPLEMENT ------HORARI:------JAUME MINISTRAL i MASIÀ i JAUME MINISTRAL TANQUEM PER VACANCES!! TANQUEM c / M a n u e l d e F a lla , , lla a F e d l e u n a M / c de 10 a 1 i de 5 a 2/4 de 9 del vespre del 9 de 2/4 a 5 de i 1 a 10 de divendres adilluns de D'ADULTS: SALA ETU D A AG « ULMN D'SI D L FARGA LA DE 'ESTIU D SUPLEMENT « FARGA LA DE 'ESTIU D ECÓ NATL ' a i e a 8 a 5 de i 1 1 a d'l INFANTIL: SECCIÓ oaeth huà evid préstecde servei haurà hiSolament nrn e arrMne d Falla. de Manuel carrer pelentrant de l'l d'agost al 5 de setembre. de 5 al d'agost l'l de AQUEST ESTIU NO NO ESTIU AQUEST (fins el 19 de setembre)de 19 (finsel 26 - mai: bsal@ddgies i.e g d d lt@ a s ib il:b a -m e Biblioteca 0 9 1 7 1 SALT * * * * * Giona) Tlfn 2 2 3 0 4 2 2 7 9 Telèfon - ) a n iro (G '•· revista de Salt 1 ^ 1 polleria dolors CARN DE POLLASTRE, OUS, VEDELLA i XAI Tel. 972 24 27 23 (matins) Tel. 972 23 52 84 (tardes) Plaça Mercat, 73-87 SALT NEGREVILARO Placa Mercat - Núms. 60-64 LLUIS Tel. 972 23 44 83 - SALT Plaça del Mercat SALT Llocs núms. 44, 45 i 48 FRUITS SECS Tel. 972 23 43 16 FRUITS S€CS I GRANA CUITA IICGUMS CUIT€S Els Enriqueta comerciants FIGU€RfiS - PUIG Tel. 972 40 17 37 de la LLocs núms. 84, 88 i 89 Llocs núms. 71 -75 - Plaça del Mercat Salt Plaça Mercat Plaça del Mercat Salt de Salt us desitgem BONA PESCfl FESTA MAJOR StfLfíDfí OLIVERAS 1999 Cristina Pol a '- s a l V Mercat Municipal, 117-188 ^^^fercaí -Tel? "™ Tel. 639 06 80 77 17190 SALT (Girona) fotfca* FRUITES i VERDURES FLECA PASTISSERIA n e n Plaça Mercat - Llocs núms. 23, 24 i 43 Tel.972 23 10 0 3 -SALT .972 23 39 12