DOCSLIB.ORG

Dossier De L'exposició Les Maculatures De Tharrats

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Dossier De L'exposició Les Maculatures De Tharrats DOSSIER DE L’EXPOSICIÓ LES MACULATURES DE THARRATS Exposició itinerant (2009-2011) Organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona en conveni amb l’Ajuntament de Pineda de Mar i la Fundació Tharrats d’Art Gràfic Les maculatures de Tharrats Contingut del dossier 1. Crèdits de l’exposició / p.3 2. Presentació de l’exposició / p.4 3. Contingut de l’exposició: obres, àmbit de documentació i participació / p.8 4. Servei educatiu i activitats vinculades / p. 13 5. Calendari de la itinerància / p. 15 6. Dossier de dades de públic / p. 16 7. Recull de premsa / p. 18 2 Les maculatures de Tharrats Crèdits Producció i coordinació tècnica Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura Suport tècnic en la coproducció Ajuntament de Pineda de Mar Comissariat d’obra Fundació Tharrats d’Art Gràfic Comissariat de l’àmbit educatiu Magalí Kivatinetz i Enetitz López (motivART) Producció, muntatge i transport Cultural Sense S.L. Marcs Marc Imatge Mobiliari i atretzzo Stand16 Realització d’activitats educatives Batabat, serveis educatius Disseny gràfic Estudi la Maquineta Ilustracions Marta Zafra Martín Vitalini Edició Diputació de Barcelona. Direcció de Comunicació Agraïm la col·laboració de: Barcelona Televisió Institut de Cultura de Barcelona Museu d’Art Contemporani de Barcelona Radio Televisión Española Sala Temàtica de les Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida Televisió de Catalunya Obres cedides per la família Tharrats www.diba.cat/cultura 3 Les maculatures de Tharrats Presentació de l’exposició Aquesta exposició pretén apropar al públic al procés creatiu de Joan Josep Tharrats , membre fundador del grup Dau al Set i un dels artistes i intel·lectuals més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX. «Les maculatures de Tharrats» reuneix algunes de les millors peces elaborades amb aquesta tècnica gràfica mixta creada l’any 1954 per Joan Josep Tharrats, de repercussió internacional. La maculatura sorgeix de les màcules d’impremta, és a dir, del full imprès de manera defectuosa, encallat entre els corrons de la premsa i tacat per les retintades successives. Tharrats (Girona, 1918 - Barcelona, 2001), pintor, fundador del grup Dau al Set, divulgador de l’art i creador de les maculatures, s’adonà que de vegades les màcules d’impremta aconseguien per atzar una bellesa molt característica. Sobre aquesta base, enriquida amb tota mena de materials i manipulacions, aconsegueix unes peces d’una gran qualitat artística. En la maculatura es fa ben palès l’estil artístic de Tharrats, fonamentat en un informalisme de riques textures, grafia lliure i color abundant. A cavall de la creació i el descobriment, en la maculatura hi intervenen elements «artístics», com ara l’error, la recuperació de material de rebuig i el compromís de l’artista amb el seu context cultural, que esdevenen clau per al futur art contemporani. «Les maculatures de Tharrats» no és tan sols una exposició d’obra a l’ús, sinó que incorpora un àmbit educatiu ampli que es materialitza dins mateix de l’exposició amb diversos espais de contextualització i participació, on els que els visitants poden aproximar-se al procés de creació i al context cultural de l’artista vinculant-ho a les seves pròpies realitats. D’aquesta manera, l’exposició persegueix un doble objectiu: d’una banda, reunir i divulgar un grup significatiu de les maculatures realitzades per Tharrats i de l’altra, establir espais d’aprenentatge en el marc d’una exposició d’art. "Les maculatures de Tharrats" és una exposició itinerant (2009-2011) organitzada per l'Area de Cultura de la Diputació de Barcelona en conveni amb l'Ajuntament de Pineda de Mar i la Fundació Tharrats d'Art Gràfic. Tharrats, l’orígen de la maculatura Text del catàleg «Les maculatures de Tharrats» Habitualment les coses no s’esdevenen per casualitat. És a dir, sempre hi ha unes coordenades d’espai i temps, una sèrie de circumstàncies personals i col·lectives que ajuden a explicar els fets. És en aquest sentit que cal prendre la màxima orteguiana de «jo sóc jo i les meves circumstàncies». És veritat que l’atzar té la seva part de culpa, o de mèrit, en les coses que passen, però tampoc no és un atzar cent per cent pur, sinó un atzar condicionat per la resta de variables que configuren la vida de les persones. És per això que un breu repàs a la vida i a l’obra de Joan Josep Tharrats (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) ens ajudarà a explicar i a entendre una mica més la creació d’aquesta nova tècnica anomenada maculatura . 4 Joan Josep Tharrats i Vidal era fill del poeta catalanista i catòlic Josep Tharrats, una de les figures importants en l’ambient cultural de la Girona de l’època. Passà la seva infantesa i l’adolescència en aquesta ciutat immortal, un pèl levítica, entre patufets i altres publicacions infantils catalanes il·lustrades per grans dibuixants com ara Apel·les Mestres, Junceda, Apa, Llaverias, Cornet, etc., que decoraren la seva infantesa. Tot aquest món de la il·lustració catalana, tan ric de publicacions infantils i juvenils, s’esfondrà brutalment amb la Guerra Civil de 1936. De totes maneres, aquest primer contacte amb aquests grans il·lustradors que hem esmentat més amunt per mitjà de les publicacions infantils d’aleshores despertà en Tharrats una primera atracció cap al món de l’art. Que aquest primer contacte amb els patufets de torn deixà una empremta profunda en la seva sensibilitat ho corrobora el fet que el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi —escrit l’any 1994, quan ja tenia 76 anys— versés sobre l’art de la il·lustració a la Catalunya del segle XX . En aquest discurs, que el feia acadèmic electe d’aquesta històrica institució, Tharrats passà revista a tots aquells dibuixants i il·lustradors que poblaren amb el seus dibuixos la seva infantesa. L’ambient familiar gironí, molt marcat per la figura paterna, era culte, il·lustrat, catalanista, profundament religiós, com corresponia a una família de la burgesia benestant gironina d’aleshores. Formació francesa El jove Tharrats seguí els estudis elementals pertinents i l’any 1932, amb tot just catorze anys, anà a fer els seus estudis de batxiller a Besiers (França), d’on tornà dos anys després. La seva formació al Lycée Français va ser, com corresponia aleshores, eminentment literària, i tornà del país veí imbuït de llengua, literatura i cultura francesa. Quan tornà de Besiers, la seva família s’instal·là a Barcelona i Tharrats continuà allà la seva formació acadèmica fins a l’ingrés a l’Escola Massana l’any 1935. Un any després, l’esclat de la Guerra Civil obre un parèntesi llarg i fosc: mobilitzacions, campaments, gana, fred, morts, bombardeigs, destrucció… Un cop acabada la Guerra Civil, ha de fer un servei militar de quatre anys. Aquest malson es tanca l’any 1942 quan retorna a una Barcelona desarborada lingüísticament i culturalment, autàrquica, ocupada…, amb els ressons dels bombardeigs i dels combats de la Segona Guerra Mundial a l’horitzó de la resta d’Europa. Els anys quaranta Paradoxalment, els anys quaranta van ser per a Tharrats un temps de recerques i provatures febroses. Diem «paradoxalment», perquè ens trobem en el període més dur i cruel de la postguerra, en què les seqüeles de la guerra i una política genocida contra la llengua i la cultura catalanes havien donat com a resultat un panorama desolador de terra cremada. A partir de la segona dècada dels anys quaranta, assisteix amb assiduïtat als actes que organitza l’Institut Francès de Barcelona, que són gairebé els únics actes amb una mica de cara i ulls que es fan a la capital de Catalunya. Dins d’aquest ambient coneix els pintors August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart i Antoni Tàpies i el poeta Joan Brossa. Tharrats és el gran del grup i, potser també, el cohesionador i el promotor. L’any 1948 és la data mítica de la formació del grup Dau al Set i de la revista que portarà el mateix nom i que en serà, en certa manera, la carta de presentació. Dau al Set L’aparició del grup Dau al Set enmig del desert cultural i de tota mena de final de la dècada dels anys quaranta només pot ser considerat com un miracle, com un oasi en 5 un desert. La gènesi d’aquest grup d’avantguarda —de fet, de l’únic grup d’avantguarda català de la postguerra—, els integrants, la durada i, fins i tot, l’existència d’un grup cohesionat com a tal amb un ideari comú han fet, a posteriori, córrer rius de tinta. Sigui com sigui, el grup Dau al Set va ser format inicialment pels pintors Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Ponç, el poeta Joan Brossa, el filòsof Arnau Puig, i per Joan Josep Tharrats, que consta com a fundador del grup en el primer número de la revista. Poc després s’hi afegiria el poeta i crític d’art Juan Eduardo Cirlot. Tot i que consta que el grup es va dissoldre l’any 1952, J. J. Tharrats va mantenir, gairebé en solitari, la publicació viva fins al 1956, cinquanta-vuit números després de la seva creació l’any 1948. Si una publicació com Dau al Set va existir va ser gràcies a Tharrats, que sempre s’encarregà de la impressió de la revista en una màquina Boston mítica propietat del seu pare i vetllà per la difusió de la publicació. De fet, tampoc no cal enganyar-se: la transcendència social, popular, per dir-ho d’alguna manera, de la revista va ser molt reduïda. Les circumstàncies no permetien gaire cosa més.
Load more

Recommended publications
  • Dossier De Prensa
    Dossier de prensa Artes en CAtAluñA Del segundo origen. Artes en Cataluña, 1950-1977 Del 2 de julio al 25 de octubre de 2015 Organiza y produce: Museu Nacional d’Art de Catalunya Este proyecto ha sido realizado con la colaboración especial del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) Comisarios: Pepe Serra, Juan José Lahuerta y Valentín Roma Sala de exposiciones temporales 1 Patrocinan Silvia Gubern. Sense títol 1965-1973. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) Del segundo origen plantea un acercamiento al desarrollo del arte en Catalunya desde 1950 hasta 1977, entre los diversos intentos de retomar la tradición van- guardista interrumpida por la Guerra Civil y la efervescencia de la cultura liberta- ria durante el proceso de restitución democrática. Esta muestra prefigura cómo el Museu Nacional podría desplegar el siglo xx en sus colecciones. 3 La exposición complementa y prolonga cronológicamente la nueva presentación de arte moderno de la colección del mu- seo, prefigurando una posible permanente que abarcaría hasta finales de la década de 1970, al mismo tiempo que señala, tam- bién, visiones monográficas futuras. Del segundo origen es un punto de parti- da, un paso adelante en la tarea de revisar y recuperar la extraordinariamente rica y compleja creación artística de la segunda mitad del siglo xx en nuestro país. El objetivo de esta primera exposición co- Josep Ponsatí. Barcelona, 1977. Museu d’Art Contemporani de lectiva es plantear un estado de la cuestión; Barcelona (MACBA) no pretende establecer una tesis, tan sólo señalar la necesidad de trabajar en profundidad un periodo, sus artistas y sus diversas co- rrientes.
    [Show full text]
  • Joan Brotat Y Los Avatares De La Figuración Primitivista En La Segunda Vanguardia En Cataluña
    Joan Brotat y los avatares de la figuración primitivista en la segunda vanguardia en Cataluña Alex Mitrani Martínez de Marigorta ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • “DAU AL SET” Història De L'art Del Segle XX Arnau Gifreu Castells 3R
    “DAU AL SET” Història de l’art del segle XX Arnau Gifreu Castells 3r Com. Aud. INDEX 1. Introducció 2. Contextualització històrica 2.1 - Contextualització artística a nivell mundial 3. Components del grup artístic 4. Etapes de Dau al set 5. Antecedents i influències del grup 6. Els primers números de Dau al Set 7. Evolució de la revista 8. Objecte d’estudi: 8.1 - Assaig d’Arnau Puig 8.2 - La pintura d’Antoni Tàpies 8.3 - Joan Brossa: geni i figura 9. Conclusions 10. Bibliografia INTRODUCCIÓ - L’objectiu bàsic que m’ha portat a elaborar aquest treball ha estat la infinitat d’enigmes que sempre m’he plantejat arrel d’aquesta associació artística i si fa no fa política anomenada Dau al Set. M’ha interessat sumament estudiar aquest tipus de moviment en primer terme perquè es va dur a terme a Catalunya i la majoria dels sus components eren catalans i es varen plantejar un tipus d’art basat en la normativa catalana, és a dir, el seu mitjà i/o vehicle d’expressió sempre fou el català bàsicament. La majoria de moviments de tota la història de l’art es donen en un context europeu o mundial, i ademés ja formen part d’un objecte d’estudi detallat tant a les diverses assignatures de batxillerat com universitàries. Però els petits grups artístics que, com a fenòmen, es consoliden a Espanya a mitjan de segle XIX, sembla que tinguin un tractament més superficial, com otorgant-lis menys importancia. El treball mostra una divisió per parts, la qual pretén ser una espècie de “contiunnum” per arribar a conclusions lòquiques que no s’hagin dut a terme anteriorment.
    [Show full text]
  • Dau Al Set Entre Las Vanguardias Históricas Y El Arte Nuevo Sol Enjuanes Puyol 
    Sol Enjuanes Puyol En el Umbral Doctora en Historia del arte por la Universidad Autónoma de Barcelona. Es profesora de de la Noche: la Universidad Autónoma de Barcelona y de la Universitat Dau al Set entre Oberta de Catalunya (UOC) y responsable del catálogo razonado de Joan Ponç (www. las Vanguardias joanponc.cat). Ha sido becada por la Fundació Pilar i Joan Miró, Históricas y el el Consell Nacional per la Cultura i les Arts (CoNCA) y por la Arte Nuevo Comisión Interdepartamental de Investigación e Innovación Tecnológica (CIRIT). Sus principales líneas de investigación Sol Enjuanes Puyol son el arte catalán del siglo XX y la innovación pedagógica. Contacto: [email protected] Recebido em: 04 de abril de 2017 Aceito em: 05 de setembro de 2017 Caracol, São Paulo, N. 15, jan./jun. 2018 vária PALABRAS CLAVE: Dau al Resumen: Dau al Set es una revista fundada en Barcelona en el año Set; Vanguardia; Revista; 1948. Sus creadores eran un grupo de jóvenes artistas e intelectuales Barcelona; Posguerra que tenían las vanguardias del primer tercio del siglo XX como referente cultural. Este hecho, sumado a las conexiones que la revista estableció con el informalismo, han condicionado que posteriormente haya sido considerada un hito de la vanguardia española. Una interpretación reforzada por el retraso cultural de la España de aquel momento, que vivía bajo el régimen dictatorial del general Franco. KEYWORDS: Dau al Set; Abstract: Dau al Set is a magazine founded in Barcelona in 1948. Avant-garde; Magazine; Its creators were a group of young artists and intellectuals. The avant- Barcelona; Postwar garde movements of the beginning of the twentieth century were their cultural reference.
    [Show full text]
  • Socialització I Internacionalització De La Poesia Visual Durant La Transició
    FRANQUISME & TRANSICIÓ 2 (2014), 9–61 Socialització i internacionalització de la poesia visual durant la transició. A propòsit de l’Antologia da poesia visual europeia (1977) Jordi Cerdà Subirachs Universitat Autònoma de Barcelona Resum: Durant el postfranquisme i la transició, la poesia visual, allunyada cada cop més d’un reducte experimentalista, va assolir a Catalunya unes quotes de socialització molt àmplies. L’any 1977 Ma- nuel de Seabra i Josep Maria Figueres publiquen a Lisboa una Antologia da poesia visual europeia que considerem tota una fita pel que fa al reconeixement no tant d’una nova poètica, com sobretot d’un mitjà expressiu que es pretén universal. En plena efervescència revolucionària portuguesa, la poesia visual vol ser portaveu dels diversos alliberaments anunciats durant aquella dècada. Amb una presència singularment important de creadors catalans, l’Antologia da poesia visual europe- ia mostra també la coŀaboració d’operadors d’avantguarda peninsulars durant aquest període. Paraules clau: poesia visual, Manuel de Seabra, Josep Maria Figueres, Antologia da poesia visual eu- ropeia Abstract: During the Post-Franco period and the so-called Spanish transition, visual poetry was no longer just related to experimental circles but it did reach great popularity in Catalonia. In 1977 Manuel de Seabra and Josep Maria Figueres published in Lisbon Antologia da poesia visual euro- peia, which is considered an important achievement as a new kind of poetics but, even more, as a universal means of expression. At the height of the Portuguese Revolution, visual poetry aims to stand for all the liberation movements of the decade. With a significant presence of Catalan cre- ators, the Antologia da poesia visual europeia also shows the collaboration of other avant-garde operators from the Iberic peninsula.
    [Show full text]
  • Marcel Duchamp Y Su Amistad Con Joan Ponç Y Joan- Josep Tharrats En España
    Marcel Duchamp y su amistad con Joan Ponç y Joan- Josep Tharrats en España Palabras claves: Marcel Duchamp, Dau al Set, Joan Ponç, Joan-Josep Tharrats, Cadaqués Resumen La conferencia expone una nueva investigación de la tesis doctoral, que está en curso, titulada “Marcel Duchamp: historia de su vida y obra en España a través de fuentes orales”, en la que se aborda la vida del artista en España. El artista galo sostenía que la vida era ya una obra de arte. Elena Filipovic en su obra ‘Aparently marginal activities of Marcel Duchamp’ (MIT) sostiene que Duchamp era un “artista relacional”. Marcel Duchamp mantuvo amistad con algunos miembros del grupo Dau al Set. En concreto, con Joan Ponç y Joan-Josep Tharrats durante sus estancias veraniegas en Cadaqués (Gerona) de 1958 hasta su deceso (Neuilly-sur-Seine, París, 1968). Cadaqués desde los años 50 y hasta finales de los 60, incluso, en el inicio de los años 70, fue un punto de encuentro de mentes creativas internacionales y nacionales. En 1933, por primera vez, Duchamp visitó Cadaqués, momento en que comenzó su amistad con Salvador Dalí; una amistad que duró hasta su muerte a pesar de que Dalí fuera muy criticado por parte de un círculo de artistas muy próximo a Duchamp como André Bretón, el padre fundacional del surrealismo, y John Cage, por la postura del pintor catalán con respecto al Régimen de Franco. En España, su principal vinculación e influencia directa se produjo con artistas, fotógrafos arquitectos o intelectuales catalanes que veraneaban en Cadaqués o en sus alrededores, y los amigos y conocidos que visitaban temporalmente a Salvador Dalí en Portlligat.
    [Show full text]
  • Las Seis Manos Del Destino Glòria Bordons Bverso Brossa Joan
    El universo heterodoxo de Joan Brossa: las seis manos del destino Glòria Bordons Bverso Brossa Joan Brossa es un universo muy particular, diverso y hecho de versos. En Brossa hallamos muchos registros o géneros distintos: la poesía literaria, el teatro, el cine, la poesía visual, los objetos, los carteles, las instalaciones, los poemas corpóreos, etc., pero en el fondo, como él mismo dijo, todo eran «caras de una misma pirámide ». De ahí que podamos hablar de un auténtico «universo » brossiano. Al final de un poema el poeta barcelonés confesaba: «De l'ésser únic que sóc emana la multiplicitat » (Del ser único que soy emana la multiplicidad).1 Esta frase podría atribuirse a su admirado Fregoli, actor y transformista italiano que podía representar más de ochenta personajes en una sola obra. Su lema «El arte es vida, y la vida, transformación » le sirvió de consigna vital a Brossa. Pero toda esta diversidad se presentó siempre bajo el nombre de «poesía ». «Verso » significa «surco » en latín. En su estadio primigenio, escribir versos era una tarea paralela a la del labrador: preparar el terreno de la página para crear en ella unas líneas, donde, de manera rítmica, se plantaban unas semillas (las palabras) que, con buen riego y excelentes cuidados, darían sus frutos. Joan Brossa es ante todo un poeta. Si tenemos en cuenta que «poiesis » significa «acción » o «creación » en griego, nos daremos cuenta de que la «poiesis » ha sido la razón de la existencia brossiana. Toda su vida fue «creación ». No se dedicó a otra cosa que a crear y a expresarse con las herramientas que su tiempo le había dado.
    [Show full text]
  • Contemporary Catalan Theatre: an Introduction
    CONTEMPORARY CATALAN THEATRE AN INTRODUCTION Edited by David George & John London 1996 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No. 1 Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia (1980, reprinted 1984) No. 2 Joan Salvat-Papasseit. Selected Poems (1982) No. 3 David Mackay. Modern Architecture in Barcelona (1985) No. 4 Forty Modern Catalan Poems (Homage to Joan Gili) (1987) No. 5 E. Trenc Ballester & Alan Yates. Alexandre de Riquer (1988) No. 6 Salvador Espriu. Primera història d'Esther with English version by Philip Polack and Introduction by Antoni Turull (1989) No. 7 Jude Webber & Miquel Strubell i Trueta. The Catalan Language: Progress Towards Normalisation (1991) No. 8 Ausiàs March: A Key Anthology. Edited and translated by Robert Archer (1992) No. 9 Contemporary Catalan Theatre: An Introduction. Edited by David George í John London (1996) © for this edition by David George & John London © for the individual essays by the authors Produced and typeset by Interleaf Productions Limited, Sheffield Printed by The Cromwell Press, Melksham, Wiltshire Cover design by Joan Gili ISBN 0-9507137-8-3 Contents Acknowledgements 7 Preface 9 List of Illustrations 10 Introduction 11 Chapter 1 Catalan Theatrical Life: 1939-1993 Enric Gallén 19 The Agrupació Dramàtica de Barcelona 22 The Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual and Committed Theatre 24 The Final Years of the Franco Regime 27 The Emergence of Resident Companies after the End of Francoism . .29 Success Stories of the 1980s 35 The Future 37 Chapter 2 Drama
    [Show full text]
  • EDITORIAL I Can’T Get Used to It
    CATALAN WRITING 8 EDITORIAL I can’t get used to it Whenever I enter a karstic valley I feel EDITORIAL at home, confident, my guard is down. ACTIONS & VOICES A dolina is a stream that disappears INTERVIEW inside of the limestone ground, it is ON POETRY the green wall of the forest, an island, WORK IN PROGRESS a closed universe. Not long ago I came across this same green filtering the PUBLISHING NEWS light in the valleys of the Arieja. The LITERARY SOCIETY woman who sold the tickets to visit the ON LINE subterranean river had a moustache clearly visible on her upper lip, wore her WHO’S WHO blouse too low and, despite the cold, skipped around showing legs white as milk. Full of energy, like the Slovenian peasants, and equally as indifferent to her surroundings, she seemed interested Chief editor: Dolors Oller Editor: Carme Arenas only in counting the sold tickets and Editorial Staff: Josep Bargalló herding the visitors, like a flock, to the Miquel Berga entrance of the cave. Jordi Cornudella Patrícia Gabancho The image of the bearded lady is Jaume Subirana strangely disagreeable, evoking a traveling circus where one pays to see the flame-thrower Il·lustration: Leonard Beard or contortionist. One of the few poets who have been translated from Slovenian to Catalan is Srečko Kosovel. In his poem “Circ Kludsky” (Kludsky Circus) he describes the fragility of a Coordination and documentation: girl in the middle of the arena, in front of the stares swallowing her as if chewed by lions. Glòria Oller This girl is Poetry because all of us who write are a bit like contortionists, jugglers, tightrope Translation: Robin Vogelzang Linguistic consultant: Clara walkers—and why not, bearded ladies.
    [Show full text]
  • Face Face To
    FACE TO FACE The portrait at Foto Colectania Collection Texts in English Exhibition Idea and production Fundació Foto Colectania Curator Pepe Font de Mora Production of the adaptation of the exhibition for its circulation Culture. Arts Promotion Office of the Provincial Council of Barcelona Circulation Culture. Arts Promotion Office of the Provincial Council of Barcelona Participating councils Graphic design Fons Gràfic Educational service A Bao A Qu Related activities A Bao A Qu Fundació Foto Colectania Transport and setting Jorge Bravo Frames Acutangle Insurance Willis Catalogue Editing and production Press and Communications Department Technical coordination Culture. Arts Promotion Office of the Provincial Council of Barcelona Design and layout Fons Gràfic Printing Agpograf, SL Photographs © Alberto García-Alix, António Júlio Duarte, Inês Gonçalves, Jorge Couto Guerra, Humberto Rivas, Rafael Sanz Lobato, Alberto Schommer, Miguel Trillo, Toni Vidal, VEGAP, Barcelona, 2013 © Of the other authors, the authors themselves Cover photograph Alberto García-Alix. Benedicte, 1987 A selection of pictures from the exhibition can be found in the Catalan version of this catalogue 2 At the Diputació de Barcelona (Barcelona Provincial Council) we are strongly committed to backing those cultural initiatives that aim to bring creative talent to the wider public. That’s why, in conjunction with the Foto Colectania Foundation and based on their photographic collection, we have organised the travelling exhibition entitled “Face to Face”. The display explores the portrait genre from the 1950s to the present day and is made up of numerous photographs, texts, a space for documentation, an education service and related complementary activities. This catalogue presents a work by each of the photographers featured in the exhibition: Josep M.
    [Show full text]
  • La Colección Olorvisual
    Nova programació expositiva Cirlot i els artistes a l’entorn del Correo de las Artes 1957 – 1962 Del 6 d’abril al 28 de maig de 2017 Moisès VILLÈLIA Villèlia Del 6 d’abril a l’11 de juny de 2017 Alberto GARCÍA-ÁLVAREZ Visions i desconcerts Del 6 d’abril al 28 de maig de 2017 DEPARTAMENT DE PREMSA I COMUNICACIÓ 1 DEPARTAMENT DE PREMSA I COMUNICACIÓ 2 Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas inauguren demà dijous 6 d’abril l’agenda expositiva del segon trimestre de 2017 amb tres mostres protagonitzades per personatges d’especial rellevància en el context historicoartístic català. La primera mostra, protagonitzada pel crític d’art i poeta Juan Eduardo Cirlot (Barcelona, 1916-1973) reflexiona entorn de l’informalisme des d’un vessant teòric on la crítica d’art pren especial rellevància. La segona, protagonitzada per l’artista Moisès Villèlia (Barcelona, 1928-1994), aplega obres de la darrera etapa creativa de l’artista multidisciplinari i, finalment, la tercera, dedicada a Alberto García-Álvarez (Barcelona, 1928), reuneix peces d’un dels artistes que va formar part del grup Flamma i que ha desenvolupat la seva carrera artística lluny del seu país natal. Juan Eduardo Cirlot Moisès Villèlia Alberto García-Álvarez Barcelona, (1916-1973) Barcelona, (1928-1994) Barcelona (1928) DEPARTAMENT DE PREMSA I COMUNICACIÓ 3 DEPARTAMENT DE PREMSA I COMUNICACIÓ 4 CIRLOT i els artistes a l’entorn del Correo de las Artes 1957 - 1962 l’exposició Juan Eduardo Cirlot (Barcelona, 1916-1973) va ser poeta, compositor, assagista, teòric i crític d’art, convertint-se en una de les personalitats creatives més influents del s.
    [Show full text]
  • Juan Eduardo Cirlot Se Parece El Dolor a Un Gran
    JUAN EDUARDO CIRLOT SE PARECE EL DOLOR A UN GRAN ESPACIO Escritos sobre informalismo 1955-1969 Esta obra ha recibido una ayuda a la edición del Ministerio de Cultura y Deporte. Edición de Lourdes Cirlot y Enrique Granell Todos los derechos reservados. Cualquier forma de reproducción, distribución, comunicación pública o transformación de esta obra solo puede ser realizada con la autorización de sus titulares, salvo excepción prevista por la ley. Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra. Diseño gráfico: Gloria Gauger © Herederos de Juan Eduardo Cirlot, 2020 © Edición de Lourdes Cirlot Valenzuela y Enrique Granell, 2020 © Ediciones Siruela, S. A., 2020 c/ Almagro 25, ppal. dcha. 28010 Madrid. Tel.: + 34 91 355 57 20 Fax: + 34 91 355 22 01 www.siruela.com ISBN: 978-84-17996-75-8 Depósito legal: M-1.210-2020 Impreso en Cofás Printed and made in Spain Papel 100% procedente de bosques gestionados de acuerdo con criterios de sostenibilidad Libros del Tiempo Índice Presentación de Lourdes Cirlot 11 Prólogo de Enrique Granell 22 SE PARECE EL DOLOR A UN GRAN ESPACIO Explicación de las pinturas de Antoni Tàpies 41 La pintura de Antoni Tàpies 47 La plástica de Antoni Gaudí 49 El arte otro 57 La pintura informalista en la escuela de Barcelona 60 La pintura de Antoni Tàpies 65 Evolución de Alfonso Mier 68 El transinformalismo de Cuixart 70 La obra de Joan Josep Tharrats 74 Vilacasas y Romà Vallès 78 Carles Planell, Tábara y otros pintores 81 El Paso.
    [Show full text]