DOSSIER DE L’EXPOSICIÓ LES MACULATURES DE THARRATS Exposició itinerant (2009-2011) Organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona en conveni amb l’Ajuntament de Pineda de Mar i la Fundació Tharrats d’Art Gràfic Les maculatures de Tharrats Contingut del dossier 1. Crèdits de l’exposició / p.3 2. Presentació de l’exposició / p.4 3. Contingut de l’exposició: obres, àmbit de documentació i participació / p.8 4. Servei educatiu i activitats vinculades / p. 13 5. Calendari de la itinerància / p. 15 6. Dossier de dades de públic / p. 16 7. Recull de premsa / p. 18 2 Les maculatures de Tharrats Crèdits Producció i coordinació tècnica Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura Suport tècnic en la coproducció Ajuntament de Pineda de Mar Comissariat d’obra Fundació Tharrats d’Art Gràfic Comissariat de l’àmbit educatiu Magalí Kivatinetz i Enetitz López (motivART) Producció, muntatge i transport Cultural Sense S.L. Marcs Marc Imatge Mobiliari i atretzzo Stand16 Realització d’activitats educatives Batabat, serveis educatius Disseny gràfic Estudi la Maquineta Ilustracions Marta Zafra Martín Vitalini Edició Diputació de Barcelona. Direcció de Comunicació Agraïm la col·laboració de: Barcelona Televisió Institut de Cultura de Barcelona Museu d’Art Contemporani de Barcelona Radio Televisión Española Sala Temàtica de les Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida Televisió de Catalunya Obres cedides per la família Tharrats www.diba.cat/cultura 3 Les maculatures de Tharrats Presentació de l’exposició Aquesta exposició pretén apropar al públic al procés creatiu de Joan Josep Tharrats , membre fundador del grup Dau al Set i un dels artistes i intel·lectuals més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX. «Les maculatures de Tharrats» reuneix algunes de les millors peces elaborades amb aquesta tècnica gràfica mixta creada l’any 1954 per Joan Josep Tharrats, de repercussió internacional. La maculatura sorgeix de les màcules d’impremta, és a dir, del full imprès de manera defectuosa, encallat entre els corrons de la premsa i tacat per les retintades successives. Tharrats (Girona, 1918 - Barcelona, 2001), pintor, fundador del grup Dau al Set, divulgador de l’art i creador de les maculatures, s’adonà que de vegades les màcules d’impremta aconseguien per atzar una bellesa molt característica. Sobre aquesta base, enriquida amb tota mena de materials i manipulacions, aconsegueix unes peces d’una gran qualitat artística. En la maculatura es fa ben palès l’estil artístic de Tharrats, fonamentat en un informalisme de riques textures, grafia lliure i color abundant. A cavall de la creació i el descobriment, en la maculatura hi intervenen elements «artístics», com ara l’error, la recuperació de material de rebuig i el compromís de l’artista amb el seu context cultural, que esdevenen clau per al futur art contemporani. «Les maculatures de Tharrats» no és tan sols una exposició d’obra a l’ús, sinó que incorpora un àmbit educatiu ampli que es materialitza dins mateix de l’exposició amb diversos espais de contextualització i participació, on els que els visitants poden aproximar-se al procés de creació i al context cultural de l’artista vinculant-ho a les seves pròpies realitats. D’aquesta manera, l’exposició persegueix un doble objectiu: d’una banda, reunir i divulgar un grup significatiu de les maculatures realitzades per Tharrats i de l’altra, establir espais d’aprenentatge en el marc d’una exposició d’art. "Les maculatures de Tharrats" és una exposició itinerant (2009-2011) organitzada per l'Area de Cultura de la Diputació de Barcelona en conveni amb l'Ajuntament de Pineda de Mar i la Fundació Tharrats d'Art Gràfic. Tharrats, l’orígen de la maculatura Text del catàleg «Les maculatures de Tharrats» Habitualment les coses no s’esdevenen per casualitat. És a dir, sempre hi ha unes coordenades d’espai i temps, una sèrie de circumstàncies personals i col·lectives que ajuden a explicar els fets. És en aquest sentit que cal prendre la màxima orteguiana de «jo sóc jo i les meves circumstàncies». És veritat que l’atzar té la seva part de culpa, o de mèrit, en les coses que passen, però tampoc no és un atzar cent per cent pur, sinó un atzar condicionat per la resta de variables que configuren la vida de les persones. És per això que un breu repàs a la vida i a l’obra de Joan Josep Tharrats (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) ens ajudarà a explicar i a entendre una mica més la creació d’aquesta nova tècnica anomenada maculatura . 4 Joan Josep Tharrats i Vidal era fill del poeta catalanista i catòlic Josep Tharrats, una de les figures importants en l’ambient cultural de la Girona de l’època. Passà la seva infantesa i l’adolescència en aquesta ciutat immortal, un pèl levítica, entre patufets i altres publicacions infantils catalanes il·lustrades per grans dibuixants com ara Apel·les Mestres, Junceda, Apa, Llaverias, Cornet, etc., que decoraren la seva infantesa. Tot aquest món de la il·lustració catalana, tan ric de publicacions infantils i juvenils, s’esfondrà brutalment amb la Guerra Civil de 1936. De totes maneres, aquest primer contacte amb aquests grans il·lustradors que hem esmentat més amunt per mitjà de les publicacions infantils d’aleshores despertà en Tharrats una primera atracció cap al món de l’art. Que aquest primer contacte amb els patufets de torn deixà una empremta profunda en la seva sensibilitat ho corrobora el fet que el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi —escrit l’any 1994, quan ja tenia 76 anys— versés sobre l’art de la il·lustració a la Catalunya del segle XX . En aquest discurs, que el feia acadèmic electe d’aquesta històrica institució, Tharrats passà revista a tots aquells dibuixants i il·lustradors que poblaren amb el seus dibuixos la seva infantesa. L’ambient familiar gironí, molt marcat per la figura paterna, era culte, il·lustrat, catalanista, profundament religiós, com corresponia a una família de la burgesia benestant gironina d’aleshores. Formació francesa El jove Tharrats seguí els estudis elementals pertinents i l’any 1932, amb tot just catorze anys, anà a fer els seus estudis de batxiller a Besiers (França), d’on tornà dos anys després. La seva formació al Lycée Français va ser, com corresponia aleshores, eminentment literària, i tornà del país veí imbuït de llengua, literatura i cultura francesa. Quan tornà de Besiers, la seva família s’instal·là a Barcelona i Tharrats continuà allà la seva formació acadèmica fins a l’ingrés a l’Escola Massana l’any 1935. Un any després, l’esclat de la Guerra Civil obre un parèntesi llarg i fosc: mobilitzacions, campaments, gana, fred, morts, bombardeigs, destrucció… Un cop acabada la Guerra Civil, ha de fer un servei militar de quatre anys. Aquest malson es tanca l’any 1942 quan retorna a una Barcelona desarborada lingüísticament i culturalment, autàrquica, ocupada…, amb els ressons dels bombardeigs i dels combats de la Segona Guerra Mundial a l’horitzó de la resta d’Europa. Els anys quaranta Paradoxalment, els anys quaranta van ser per a Tharrats un temps de recerques i provatures febroses. Diem «paradoxalment», perquè ens trobem en el període més dur i cruel de la postguerra, en què les seqüeles de la guerra i una política genocida contra la llengua i la cultura catalanes havien donat com a resultat un panorama desolador de terra cremada. A partir de la segona dècada dels anys quaranta, assisteix amb assiduïtat als actes que organitza l’Institut Francès de Barcelona, que són gairebé els únics actes amb una mica de cara i ulls que es fan a la capital de Catalunya. Dins d’aquest ambient coneix els pintors August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart i Antoni Tàpies i el poeta Joan Brossa. Tharrats és el gran del grup i, potser també, el cohesionador i el promotor. L’any 1948 és la data mítica de la formació del grup Dau al Set i de la revista que portarà el mateix nom i que en serà, en certa manera, la carta de presentació. Dau al Set L’aparició del grup Dau al Set enmig del desert cultural i de tota mena de final de la dècada dels anys quaranta només pot ser considerat com un miracle, com un oasi en 5 un desert. La gènesi d’aquest grup d’avantguarda —de fet, de l’únic grup d’avantguarda català de la postguerra—, els integrants, la durada i, fins i tot, l’existència d’un grup cohesionat com a tal amb un ideari comú han fet, a posteriori, córrer rius de tinta. Sigui com sigui, el grup Dau al Set va ser format inicialment pels pintors Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Ponç, el poeta Joan Brossa, el filòsof Arnau Puig, i per Joan Josep Tharrats, que consta com a fundador del grup en el primer número de la revista. Poc després s’hi afegiria el poeta i crític d’art Juan Eduardo Cirlot. Tot i que consta que el grup es va dissoldre l’any 1952, J. J. Tharrats va mantenir, gairebé en solitari, la publicació viva fins al 1956, cinquanta-vuit números després de la seva creació l’any 1948. Si una publicació com Dau al Set va existir va ser gràcies a Tharrats, que sempre s’encarregà de la impressió de la revista en una màquina Boston mítica propietat del seu pare i vetllà per la difusió de la publicació. De fet, tampoc no cal enganyar-se: la transcendència social, popular, per dir-ho d’alguna manera, de la revista va ser molt reduïda. Les circumstàncies no permetien gaire cosa més.