® GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1997-98

De día

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA ® Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Solistes

Luba Orgonasova, soprano Ann Murray, mezzosoprano

Director cl' orquestra Frédéric Chaslin

Concertino: Evgueni C.-all"h

Ma teria ls musicals: Al kor - Bârcn relter

Palau de la Música Catalana

Divendres, 27 de març, 21 h., funció núm. 12, torn A Fem realitat el nou Liceu

Fundació Set I.RELU Grup II Central Hispano

1( nIa Caixa"

-e- --- emte SULURM"NFRA �

BASF PHILIPS

Banco MANTENIMIENTOS ESPECIALES /� RUBENS, S.A. Santander Banes1:Q

tv gasNa.!ural

e R

VINSA

Cambra Oficial de Comerç Autopistas C.E.SA winterthur Indústria i Navegació de Barcelona �

... -­ ... Grupo �Dragados � Ercros I�Endesa �

.dilt.:. "9lF de Barcelona Thyssen Boetticher S.A. S!53j\igües CAIXA DE CATALUNYA WAAGNEI!:!!!�OO � •••• TURISME DE BANCO BILBAO VIZCAYA BARCELONA CANAL+ # BANCA CATALANA -

® FUNDACIÓ GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge. ® Programa

Georg F. Haendel Obertura de Ariodante

(1685-1759) «E vivo ancora? ... Scherza infida ill grembo al ciruelo» (ària d'Arioeiante, ele Arioda.nte) (Ann Murray)

Wolfgang A. Mozart «Bella mia fiamrna ... Resta o cara» (1756-1791) (recitatiu i ària ele concert) (Luba Orgonasova)

Wolfgang A. Mozart «Dun que sperm' poss'io ... II terrero momento» (ària ele Cecilio ele ) (Anll Murray)

Wolfgang A. Mozart Obertura ele Lucio Silla

«Eccomi, o cara ... D'elisio in sen mattendi. (duo de Ciunia i Cecilio, ele Lucio Silla.)

1 -\ II

Wolfgang A. Mozart «Non mi d ir: (ària de Donna Anna, ele Don Ciooannií (Luba Orgonasova)

Georg F. Haendel «Stà nell'Ircana» (ària ele Ruggiero, de ) (Ann Murray)

Wolfgang A. Mozart «Martern aller Arten» (ària de Konstanze Die Entfùhrung aus dem Serail) (Luba Orgonasova)

«Parto, parto» (ària de Sesto, de La clemenza di Tilo) (Ann Murray)

Obertura de Mitrldate

«Sifare ... Se non , per pietà viver degg'io (duo de Aspasia i Sifare, de Mitridatei 8 Il I () e Il \ F I I·: s 9

Luba Orgonasova

néixer a Bratislava (Eslovàquia) i estudià en el conserva­ va actuar per primera vegada al Festival de Berlín en el paper de tori daquesta ciutat. Fou un dels darrers descobriments Agathe (Del" F'l"eisc!ú¿lz) sota la direcció de l larnoncourt. També Vavocals de Herbert von Karajan, el qualla convidà a cantar cantà a Chicago, Filadèlfia i Japó sota la batuta de Wolfgang Sawa­ llisch. el paper de Marzelline (Fidelia) al Festival de Salzburg 1990. A la

a El seu de concert inclou de i mateixa època, Eberhard Wachter la convidà fer els papers de repertori els Te Deum Dvorák Kodály, Donna Anna () i Pantina (Die Zouberflotes a la Volkso­ laJ\lIissa Solemnis de Beethoven (que enregistrà amb Colin Davis), el

a War de Britten i obres de , per de Viena. Amb aquest darrer paper debutà la Staatsoper de Requiem Mozart, Janácek Schumann,

a Fauré i Orff. La 1995-96 cantà el Viena i al Festival d'Ais de Provença. El paper més lligat la seva temporada paper d'Aspasia de re di Potu o a la del Cran Teatre del Liceu. trajectòria d'aquests anys fou, però, Konstanze de Die Entjiihrung Mitridate, temporada aus dem Serail, que cantà a París (al Châtelet, amb Armin Jordan en una producció de Lluís Pasqual), Deutsche Opel' Berlín, Amsterdam, Hamburg, Lisboa, Stuttgart, Londres, Colònia i Tokio; i enregistrà amb Jolm Eliot Gardiner.

La soprano també ha interpretat Don Giovanni a París abans d'enregistrar-lo amb Gardiner. Ha cantat Giunia (Lucia Silla) al Fes­ tival de Salzburg; Aspasia (Mitridate, re di Ponto) a la Royal House Covent Garden de Londres i Carmina Buraru: acompanyada per l'Orquestra de Filadèlfia. Altres òperes del seu repertori són , I Puritaru (Amsterdam), Le Rossignol de Stravinsky (Festival de Salzburg) i Alfonso und Estrella de Schubert. L'any 1995 10 I Il I () e Il \ F I I,: s 1l10GIl\Fllè� "Il

Ann Murray Frédéric Chaslin

a Dublin i estudià música amb Frederick Cox al Royal a ParLS, va ser, el 1987, assistent de Daniel Barenboim Manchester College of Music. a l'Orchestre de París i al Festival de Bayreuth, i, de 1989 a NasquéA r'English National Opera ha interpretat papers com ara Nascut1991, esdevingué assistent de Pierre Boulez a l'Ensemble Charlotte, Rosina, Beatrice i els personatges principals de Xerxes i InterContemporain. De 1991 a 1993, fou director del Théâtre des Ario dante de Haendel; i a la Covent Garden Arts-Opéra de Normandie (Rouen). Ha dirigit nombrases formacions papers com ara Cherubino, Dorabella, Donna Elvira, Rosina, Okta­ orquestrals: l'Orchestre National de France, l'Orquestra Nacional cie vian i noves produccions de Lienfant et Les sortilèges, Ariadne auf Lió, l'Orchestre du Capitole de Toulouse, la National de Bordeaux Naxos, Idomeneo, Mitridate, re di Ponto, Casi fan tutte, Mose in Aquitaine, la Filharmònica de Ràdio França, la Filharmònica de Egitto, Gotterdammerung, Alcina i Giulio Cesare. Montpeller, la Karajan Acadèmia de Berlin, l'Orquestra Simfònica Ha cantant amb les orquestres de París, Filadèlfia, la Filharmònica de Viena, l'Orquestra de la RAI de Milà, la Hallé Orchestra de Man­ de Berlín, la Simfònica de Chicago, la Musikverein de Viena i la BBC chester, l'Orquestra de París, la Bamberger Symphoniker, etc. Promenade Concerts, sota les batutes de Sawalisch, Kubelik, Muti, Ha dirigit, entre d'altres òperes, Nabucco i FideLia al Festival de Solti, Harnoncourt, Levine i Rattle, entre d'altres. Bregenz; Les contes d'Hoffmann i La Sonnambula a La Fenice Ha participat en nombrosos recitals per Europa: París, Brussel·les, de Venècia; Lakrnè a l'Opéra Comique de París; La vieille maison, de Gènova, Dresden, Zuric, Frankfurt, Madrid, Londres, Dublín, Alde­ Marcel Landowski, a Rauen, etc; a Alemanya es recorda la seva i als Konzerthaus i Musikverein de Viena. direcció de i Ootterdiimmerune: a Israel Les contes d'Hotî- burgh, Edimburg, Munie, Siegfried O" ./.J Ha actuat a teatres com ara Hamburg, Dresden, Brussel-les, Colò­ mann; i a Bordeus, Les pêcheurs de perles. L' any 1997 dirigí Samson nia, Zuric, Chicago i al Metropolitan de Nova York. Actua regular­ et DaliLa a I'Scottish Opera, Les Troiens a Lisboa, I Puritani a la

ment a Scala de a de Viena Bavarian State a a la Milà, l'Òpera ') Opera, Staatsoper; La Favorite Roma i l'Opéra Bastille. Munie i al Festival de Salzburg. La seva única actuació al Gran Tea­ El juliol de 1997 dirigí al Teatre Grec de Barc�lona un concert de tre del Liceu fins ara va ser la temporada 1970-71, al Concert Final l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu amb obres de Penderecki i del Concurs Internacional Francesc Viñas • Gorecki. 121 Il IOC Il JI F I E S I 13

Concertino convidat Violoncels ORQUESTRA Fagots Evgueni Cratch Pere BUSQUETS* Just MOROS* SIMFÒNICA DEL GRAN Peter THIEMANN* Eugenia SEQUEIRA* TEATRE DEL LICEU Violins primers Adam GLUBINSKI Francesc BENÍTEZ* Maria Anca ANDREI* Esther Clara BRAUN (Contra/agar) Tobias GOSSMANN* Alexandre BÁSCONES Margaret BONHAM Trompes Carme COMECHE Miloslav CAPKA Vicenç AGUILAR* Rafael SALA Andrea CERUTI Frantisek SUPIN* Simfònica Juan Manuel STACEY Carles CHORDÀ Birgit EULER Orquestra TATU Georghe Piotr JECZMYK Enric Xavier MARTíNEZ M. Eulàlia VALERO Dorina MARGINEANTU Francisco nODRíGUEZ Matthias WEINMANN del Teatre ZAMORA Gran Edith MARETZKI Ignacio Emilian TOADER Contrabaixos Trompetes Vessela TOMOV Tomàs ALMIRALL* Francesc COLOMINA * del Liceu Guerassim VORONKOV QUER Josep Àngel VIDAL Jaume ALBORS Francisco VILLAESGUSA Violins segons Francesc LOZANO Annick PUIG* Joan MAULEÓN Trombons Anton ZUPANCI<> Lluís RUSIÑOL Antoni OLTRA* Antònia TERRÉS Josep Rafael de la VEGA Francesc SÀNCHEZ* Rosa BIOTA director titular de Simfònica del Gran Teatre Detlef HILLBRICHT* primer l'Orquestra Mercè BROTONS Flautes (Contrabaix) del Liceu fou Marià Obiols. En la seva història ha estat diri­ Elena CEAUCESCU Albert MORA* llarga Luis BELLVEn batutes convidades com ara Franco Arturo Tosca- Rodica Monica HARDA Joan RENART* Elgida per Faccio, Josep David MORALES nini, Otto Klemperer, Bruno Walter, Hans Knappertsbusch, Erich Kleiber, Marcel NOLL Agustí BRUGADA PAPS Manuel FLORENCIANO TuJ)a Clemens Krauss, Josef Keilberth, Hans Swarowsky, Karl Elmendorff, Franz Jordi Sebastian POPESCU José BERNABEU* Antal Antonino Miguel Konwitschny, Igor Stravinsky, Dorati, Georges Sebastian, Oboès Frederic SBERT Votto, Max von Schillings, Alexandre Glazunov, Ottorino Respighi, Albert Francesc CASTELLÓ* Arpes Julius VARADI * Joan Lamote de Jaume Joan i Emili PASCUAL* Lina SERHACARABASSA Coates, Grignon, Josep Sabater, Pahissa, Manen; Jordi VILARGUNTÉ ARNAL* darrerament Gerd Albrecht, Richard Bonynge, Paolo Carignani, Franz-Paul Richard VAUGHAN* Margarita Violes (Corn anglès) Decker, Romano Gandolfi, Lamberto Gardelli, Armando Gatto, Cristóbal Enric PELLICER Percussió Renate SCHMIDT* Peter Riccardo Woldemar Vaclav Birgit Halffter, Janos Kulka, Maag, Muti, Nelsson, Raúl Artur SALA* Marie VANIER* PÉREZ Neumann, Josep Pons, David Robertson, Antoni Ros Marbà, Julius Rudel, (Timbals) Florian MUNTEANU * Clarinets J ordi MESTRES Peter i Silvio Varviso. Els directors titulars de la Pinchas Steinberg, Schneider Bettina BRANDKAMP Philip R. CUNNINGHAM* Julio BUnGOS formació han estat M. Marco i més endavant Uwe Mund. Mihail FLORESCU Eugenio MERCADAL* Josep Solistes actuat al i al Palacio Arenes Nicolae (*) ha Teatro Real Real de Madrid, les GIURGEA * L'Orquestra Miquel BARONA E. McKEITHEN de Nîmes, l'Òpera de Ludwigshafen, el Théâtre des Champs Elysées de París, el Timothy {Clarinet baix} Victor PETRE Palau de la Música Catalana i el Teatre Grec de Barcelona, el Festival d'Orange, Franck TOLLINI l'Odeon Herodion Atticus d'Atenes i el Festival de Peralada, entre d'altres indrets. l \ P Il O (; Il .\ �l A D E S E \ \ O Il I·: S P I, Il \ I'll I II l/)() \ \ I I I'll I II () I () l/ () 15

Un programa de senyores • per aprima donna i

• primo uomo

«La vetllada que ens proposa avui el Gran Teatre del Liceu =escriú Jaume Radigales- recupera la tradició diouitesca del lluiment de la prima donna i del primo A dalt i pàgina següent: Ann Murray i Luba Orgonasova a Mùridote. liorna. Amb una diferència: les àries i duets re di POllio. Roval Opera House Covent Carden. de Londres (temporada 1995-96). cantats pel darrer seran interpretades per La figura del castrat fou anterior a l'adveniment de l'òpera. No Ann una donna de a Murray, prima cap' obstant, la lírica condicionà l'adveniment del castrat a una classe amb tessitura de peus, mezzosoprano.» social privilegiada. Ells foren els més aviciats, juntament amb les Ann Murray i Luba Orgonasova a Mitridate, re di Ponto. prime donne, sopranos llançades a l'heroi interpretat pel prim 'uomo Roval Opera House Covent Carden, de Londres (temporada 1995-96). ( castrat amb tessitura de mezzosoprano). Castrats cèlebres com Fari­ nelli, Senesino, Carestini a Caffariello (citat per Bartolo al segon acte de Il barbiere di Siviglia) gaudiren del privilegi de corts i públics clau per interpretar el canvi no és altra que la desaparició d'arreu d'Europa. Fins i tot l'últim d'ells, Alessandro Moreschi,

dels homes emasculats durant la seva a castrati, infància, que arribà gravar diversos cilindres de cera, amb obres de Rossini j conservaven la veu blanca. Les La característiques físiques Schubert, reeditats fa pocs anys en disc compacte. produïdes per la manca de testosterona condicionaven vna inevitable Ultra les anècdotes morboses explicades sobre els castrats (algunes infertilitat -no feia dels castrats indi­ pas impotència- sexual, que fins i tot passades al cinema), val a dir que el prima uomo i la prima vidus terriblement atractius -i, lògicament, inofensius de cara a donna van condicionar la composició de les òperes aillarg del segle embarassos a donzelles més a il-legitima- per menys fogoses. XVIII. En efecte, elnombre d'àries havia de ser el mateix per a L' \ PRO C R ti .\1 ti D E S I: \ v O Il E S P E Il ,\ /' /I / xt I/)() \ ,I I I ¡> /I / l/ () I 0.1/ () 17

cadascun d'ells, sempre amb dos números més que la seconda donna i el second'uomo ; igualment soprano i castrat. Els compositors, pel' tant, se cenyien a una estructura prèviament marcada, de manera que les àries da capo amb floritures i llargues cadències estructuraven les anomenades opere serie sobre temes extrets de la mitologia i la història de la Grècia i la Roma clàssiques, amb al·legories referides al personatge a qui anava destinada l'òpera. Així, mostrava un emperador romà clement amb el seu poble, com havia de ser-ho Leopold Tl amb els bohemis, quan l'òpera de Mozart -sobre un llibret ja musicat anteriorment per d'altres cèlebres compositors- s'estrenava amb motiu de la coronació de l'esmentat personatge com a emperador de Bohèmia. Les exigències musicals sovint derivaven amb d'altres de temàtica social: prime donne i primi uomini eren titllats sovint de capriciosos i aviciats. Fins i tot les fastuoses presentacions escèniques anaven lli­ gades al vedettisme dels seus protagonistes, amb amples mirinyacs i perruques per a elles i farcits plomalls i elevats coturns per a ells. D'aquesta època extravagant i pintoresca ens queden les il-lustra­ cians sonores, exquisides mostres de l'incipient bel canto que busca, en el virtuosisme de les seves àries, el preciosisme de la veu humana, el millor i el més fràgil instrument musical.

Un alemany italianitzat a Anglaterra

L'obra teatral de Georg Friedrich Haendel (1685-1759) és la d'un alemany que, des de la seva Halle nadiua, passà per diferents ciutats del seu país fins arribar a Itàlia. Allí, el músic saxó es posà en con­ tacte amb la lírica procedent de Nàpols i Venècia des de la capital del Veneto i també durant la seva estada a Florència. Adoptat posterior­ ment a Anglaterra, on a la llarga acabà els seus dies envoltat de lloances i reconeixement (els seus funerals foren llargament i cerimo­ niosament celebrats), Haendel fou un dels portadors de l' estètica italianitzant, tot i que FIasse -també de Saxònia-, Bononcini i Porpora aportaren igualment el seu bagatge. De fet, el terrenyen què Haendel imposà més novetats va ser en el de l'oratori, forma musical indiscutiblement lligada al músic alemany. 18 I \ P Il () e Il ¡\ \1 ¡\ D E S Jo: \ \' o Il 1·: s l' E Il ¡\ I' II I 11 1 I) () \.\ 1 1 I' n I II () I' () .11 ()

Alin Murrav i Luba Orgonasova a ,II/ilridale. re di Pal/fa. Havai Opera l louse Covent Carden. de Londres (temporada 1995-96).

Les 40 òperes que Haendel arribà a escriure entre 1710 i 1740 segueixen els paràmetres de l'estil italià, basat en l'encadenament d'àries i recitatius (secs o acompanyats), tot i que amb alguns ele­ ments tímidament innovadors. D'entre ells trobem per exemple el desenvolupament del da capo, sovint lliure. Efectivament, les àries es basaven en una estructura ABA, en què la tercera part no era escrita pel compositor sinó que s'interpretava ad libitum pel solista de torn, que així podia exhibir els seus dots amb diverses acrobàcies vocals. Haendel fins i tot arribà a alterar l'esquema de l'ària, invertint les seves dinàmiques. Així, del ràpid-lent-ràpid passà a escriure un lent­ ràpid-lent, com és el cas de la famosa «Piangerò la sorte mía», ària de Cleopatra de Giulio Cesare in Egitto, l'òpera haendeliana més justa­ Pàgillèl segiiclIl: Pietro Longhi: Hetrat de Georg F. Haendel. ment cèlebre. A part d'aquest nou recurs, Haendel afegí també una 20 II 'I P Il o e Il JI .�I JI I) E S E " Y o Il I, S P E Il II P n / ill II IJ o NN II I P /I / .l/ o U o ¡II o I rx P Il O e Il II �I II I) E S E :'í y O Il lé S P E Il JI /' /I / ,¡¡,¡ I) () .v /\'.1 I P // / .1/ OL' o ,l/ o I 21

dels duets i major preponderància trios, per alleugerir Marie Sallé, que fou contractada per a les estrenes d'Ariodante i les òperes de la massa esclavitzant estructura Alcina. d'àries i recitatius. Ariodante és una obra amb llibret d'Antonio Salvi, a partir de la la música Pel que fa al desenvolupament de seva Cinerva principessa di Scozia. El tema, de tall popular, defuig a Haendel a anglesa, val dir que aporta poc l'heroisme de les òperes haendelianes anteriors com Arianna in Creta una tradició iniciada Purcell el per segle o el «pasticcio» Oreste. De fet, la seva línia argumental, inspirada en XVI i que no tindrà una definitiva recu­ un fragment de l'Orlando [urioso d'Ariosto, havia estat també fins les de peració aportacions Benjamin emprada per Shakespeare en el seu Much ado about nothing. la meitat del XX. Britten, segona L'òpera fou composta en poc temps, del 12 d'agost de 1734 fins al 24 d'octubre del mateix any, i s'estrenà al Covent Garden de Londres el8 de gener de 1735, amb onze representacions.

Ariodante i Alcina ... El recitatiu i ària «E vivo ancora? Scherza infida» és un d'aquells típics números de lluïment per al prim'uomo; en aquest cas Giovanni la de èxits A finals de dècada 1720, els Carestini. Ubicat al segon acte de l'òpera, les ornamentacions s'em­ operístics de Haendel començaven a decli­ marquen en un context preciosista, d'acord amb l'esquema ABA de salvar la el nar' fins al punt que, per situació, l'ària, tot i que les dinàmiques estan invertides en un lent-ràpid-Ient compositor sovint havia de recórrer a la compo- típicament haendelià. El número està precedit d'una exqusida intro­ de fetes a de sició «pasticci» (òperes partir frag­ ducció instrumental que presenta el diàleg entre diverses seccions. ments del mateix autor o d'altres compositors) o a la Alcina, acabada el8 d'abril de 1735, s'estrena al Covent Garden el cas A tot d'èxits segurs, com és el de Ciulio Cesare in Egitto. dia 16 del mateix mes, amb un nou èxit l'obra en car­ l lacudel dirigint Lill oratori. reposició que mantingué plegat s'afegeix l'esclatant èxit de The Beggar's Opera, una sàtira tell durant 18 representacions. Eillibret, de Riccardo Broschi (germà musical sobre l'òpera seriosa, amb text de John Gay i música de de Farinelli), s'inspirava novament en un episodi de l'Orlando Johann Christoph Pepusch estrenada el 1728. d'Ariosto. Segons Mary Delany (Mrs. Pendarves), amiga de Haendel,

Ariodante com Alcina són obres al mateix era una «tan no Tant que pertanyen perí­ aquella obra refinada que tinc paraules per des­ ode biogràfic i estètic de Haendel, a començaments de la dècada de criure-Ia». Amb tot, però, Haendel topà amb diversos fronts: d'una 1730. Després de les rivalitats amb Giovanni Bononcini, compositor banda, amb el rebuig d'un sector de públic que desaprovà el vestuari italià que va haver d'abandonar Londres a causa d'un escandalós -sembla que impúdic pel moralisme d'aquells primers espectadors­ plagi, el príncep de Gal·les va crear una nova companyia d'òpera, la de la ballarina Marie Sallé; de l'altra, Haendel s'enfrontà al castrat Nicola músic Nobility Opera. L'agrupació seria dirigida per Porpora, Giovanni Carestini, encarregat d'interpretar el rol de Ruggiero, que

es en nou de fins i tot seva napolità que convertiria el rival Haendel, pel rebutjà l'ària «Verdi prati», la més famosa de l'obra, per la que fa als cantants, ja que Porpora protegia Farinelli, mentre que extrema dificultat. Aquesta era una nova batalla guanyada per Fari­ Haendel protegia el venecià Giovanni Carestini. La nova companyia, nelli, i fou també la fi del castrat venecià, que va marxar de Londres la que actuava al King's Theatre, s'emportà alguns dels membres de al cap de poc temps. Tot i que Porpora segurament es fregaria les Royal Academy of Music, la companyia de Haendel que quedava mans en un primer moment, aviat va poder contemplar com les seves el un alarmantment desmembrada. No conforme amb aquesta situació, obres queien també en declivi fatal. Haendel, sempre molt més compositor de Halle va aconseguir formar una nova companyia, que intel-ligent, optaria a partir d'aleshores pel camí de l'oratori, que actuaria al Covent Garden. A ella s' afegí la famosa ballarina francesa tants èxits li havia d'aportar. 22 I \ P Il o C Il \ \1 \ Il 1-_ S L \ \ o Il E S P 1-: Il \ /' II / l/ I IJ () _\ \ I I /' /I / l/ () I () l/ () r \ P Il o C Il ,\ \1 _\ D E S E \ Y O Il lè S P lé Il _\ I'll / l/ I/)() \ \ I I /' II I l/ () I () l/ li 2:3

L'ària de concert L'obra, una opera seria convencional, conté moments certament relle­ vants, en què la tria de les tonalitats és un primer intent d'introspec­ L'ària de concert és un gènere normal al segle ció psicològica en uns personatges impossibles. Després d'escoltar XVHI i, en el cas de Mozart, molt abundant si tenim l'obertura, una sinfonia tripartida sense lligam temàtic amb l'obra (les en compte les gairebé seixanta composicions reformes de Gluck encara trigarien a imposar-se), el duet «Sifare, per

... Se non és un entre d aquest tipus qlle el compositor realitzà des de la pietà viver degg'io» bell concertant Aspasia i seva infantesa fins pràcticament al final de la seva (soprano) Sifare (castrat/mezzo) que clou el segon acte de l'òpera. vida. Aquestes petites composicions, algunes amb Molt més interessant, Lucia Silla va ser estrenada justament dos acompanyament obligat dun instrument solista, anys després al mateix lloc. L'èxit, però, va ser relatiu. La raó, cal s'intercalaven enmig d'òperes cèlebres. De fet, trobar-la en l'allunyament que Mozart practica del convencionalisme de l' en una obra metasta­ sabem que òperes del mateix Mozart contenien, en el opera seria, que, malgrat els rígids patrons moment de ser estrenades, àries procedents d'altres sians, incideix de manera notable en la caracterització dels petris l'obra. la compositors, ja que la pràctica era força habitual. El personatges que protagonitzen Així, després de igualment

recitatiu i ària «Bella mia fiamma, addio ... Resta, oh tripartida simfonia d'entrada, la tendresa cle Cecilio se'ns mostra en

el recitatiu i ària ... Il tenero Ia cara» KV 528 van ser escrits per Mozart a Praga el «Dunque sperar' poss'io momento», el té al de Es tracta d'un novembre cle 1787, poc després de l'estrena de Don primera que personatge llarg l'òpera. número d'un extraordinari Giovanni, sembla que sobre text de Sarcone, per a la llarg, desplegament vocal, que mostra les Cerere pLacata de Jommelli. L'obra, interpretada en virtuts del seu primer intèrpret, el castrat Venanzio Rauzzini; d'altra el duet entre Cecilio i Giunia «D'Elisio sen una acadèmia, va ser cantada per primera vegada banda, in mattendi», que

a serveix tancar el és el duet amorós per la soprano Josepha Duschek, amiga de Mozart, per primer acte, primer plenament reeixit de la tant seu casa de la qual s'hostatjava el músic. És una petita producció lírica mozartiana, pel preciosisme vocal com retrat sofrent dels dos abocats a una fata­ \X'oll'gallg Amudcus Xloznrt. gran obra, amb un exquisit meloclisme vocal i conti­ pel personatges resolta al tercer amb el caracteristic lieto nus jocs harmònics que provoe[uen diversos canvis tonals al llarg de litat' feliçment acte, fine la composició.. propi de l'opera seria divuitesca. El número és fàcilment emparenta­ ble als duets entre Illia i Idamante de l'esplèndid ldomeneo que Mozart escriuria nou anys més tarel. Les òperes de Mozart a Itàlia

La maduresa teatral de Mozart Entre els 13 i els 17 anys, Mozart viatjà tres vegades a Itàlia en com­ panyia del seu pare Leopold. Els viatges completaren la formació del A del seu assentament a Viena Mozart no Ja jove salzburguès. que a Bolonya rebé classes de contrapunt del pare partir (1781), amagà seva i es dir a la tocà Martini. Però parallelament, el «raro e portentoso giovane», el preferència per l'òpera, pot que capital imperial els tres lírics de la meitat del XVIII: el «maestrino», com se l'aclamava pels carrers, italians, aconseguí estre­ gèneres propis segona segle bufa el seu derivat dramma i nar a Milà tres òperes, Mitridato re di Ponto (1770), Ascanio in ALba singspiel alemany, l'òpera (i giocoso) seriosa. (1771) i Lucia SiLLa (1772). La primera d'elles, sobre un text de l'òpera Die aus dem Serail seria un clar del Metastasio inspirat en Racine, s'estrenà amb un gran èxit el 26 de Entfùhrung exemple primer desembre de 1770 al Teatro Regio Ducale de la capital llombarda. cas. Aquest primer intent -reeixit- d'òpera nacional alemanya coin- 24 I l \ I' Il o e Il il II ID" S I': \ y o Il "S l''' Il I P II I 11 I/)() ,I I' I I l'l/ I ,II o t: () ,II () l"" P Il o e Il A \I AD" S" \ v o Il I: s P [Il A P /I I ,II I f) () .I' ,I' I I P l/ I ,II o e o ,II () 25

cideix amb un període de felicitat per a un Mozart més moguda (aLLegretto moderato en 4/4), aporta un bri d'esperança de vint-i-sis anys que escriu la seva primera òpera amb un virtuosístic desplegament de la coloratura de la soprano, que per al teatre imperial i d'acord amb un encàrrec ha de superar un final farcit de notes picades i d'entortolligats especialment fet per l'emperador Josep II. En trinats. L'ària, a més, juga amb els teixits tonals a partir del Fa major aquesta obra, amb llibret de Gottlieb Stephanie, i del seu relatiu menor Re. Mozart fa un perfecte retrat de la psicologia humana La clemenza di Tito va ser escrita el darrer any de vida de Mozart, -element constant aillarg de tota la producció tea­ a mig camí entre el Requiem i Die Zauberflote. L'obra va ser com­ tral mozartiana a partir d'Idomeneo-, amb una posta amb presses, fins al punt que el músic va haver d'encarregar la declaració de principis a favor del triomf de l'amor i composició dels recitatius secs (eillibret era de Caterino Mazzolà) al de la bondat humana. El rol de Konstanze, en qui seu deixeble Franz Xaver Süssmayr, el mateix que conclouria el Mozart veu la seva promesa amb el mateix nom, és Requiem després de la mort de Mozart. Sovint s 'ha titllat La d'una extrema dificultat, no només pel pathos dels clemenza d'obra menor, a causa del seu tema, ja caduc a finals de seus números musicals, sinó per les dificultats segle. Però no és difícil entreveure l'exquisit i madur melodisme d'aquest. L'ària «Martern aller Arten», per exemple, aconseguit per Mozart, que va molt més enllà de les convencions de s'interpreta immediatament després de la no menys l'òpera seriosa. O el perfecte retrat de personatges com la visceral i difícil «Traurigkeit». Potser per fer reposar la venjativa Vitellia, el fidel Annio o l'obstinada Servilia, a més del feble soprano, que amb la segona ària ha d'exhibir una Sesto. Precisament el «Parto, parto» és una de les àries d'aquest prolongada coloratura amb escales perillosament personatge, interpretat en la primera representació a Praga pel ascendents i descendents, Mozart hi escrigué una castrat Domenico Bedini. El número, escrit en dues seccions, pre­ llarga introducció, veritable mini-concert amb la senta un exquisit passatge obligat per a clarinet. Aquest instrument, lluïda intervenció de diferents instruments que tírnidament incorporat a l'orquestra de finals del divuit per la seva entre ells. va ser un dels de Mozart. el \Volfgallg Amadeus Mozart. dialoguen novetat, predilectes Precisament, 1791, El personatge de Donna Anna s 'ha vist sovint com el perfecte any de composició de La clemenza, el compositor n'havia escrit un antagònic de Don Joan en una obra perfecta, sovint considerada com concert (KV 622), destinat al seu amic Anton Stadler, per a qui havia «l'òpera de les òperes», com és Don Giovanni, estrenada a Praga el compost igualment el sublim quintet KV 581. Segurament, l'ària de 1787 i amb text de Lorenzo Da Ponte, geniaillibretista italià, autor Sesto va ser acompanyada, al Teatre Nacional de Praga, pel mateix igualment dels llibrets de Le nozze di Figaro i de Casifan tutte. «Non Stadler.

i A U �I E Il A IJ I e A L E S mi dir» és la segona ària del personatge, situada al segon acte imme­ J diatament abans de la darrera escena, en què Don Joan serà arrosse­ d'Anna assas­ gat als inferns per l'estàtua del Commendatore, el pare sinat brutalment per Don Joan a l'inici de robra. El número que ens ocupa, precedit d'un extremadament dramàtic recitatiu acompanyat «Crudel? Ah, no, mio bene», demostra el caràcter patètic del perso­ mort i l'irrefrenable natge, que lluita entre el plor per la del pare desig cap al seu assassí, malgrat estar promesa amb un flegmàtic Don Ottavio. Mozart estructura l'ària en dues parts, la primera lenta (un Larghetto en 2/4), amb un caràcter marcadament trist. La segona, 26

Pròximes funcions «L'efisir d'amore» de Gaetano Donizetti

Josep Bros, Leontina Vaduva, Àngel Òdena, Rolando Panerai i Rosa M. Conesa.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre ciel Liceu Direcció musical: Paolo Carignani Direcció d'escena: Mario Gas Escenografía i vestuari: Marcelo Grande Nova producció: Gran Teatre del Liceu

Teatre Victòria Dissabte, 18 d'abril, 21 h, funció núm. 13, tom C Dilluns, 20 d'abril, 21 h, funció núm. 14, torn A Dijous, 23 d'abril, 21 h, funció núm. 16, tom B Diumenge, 26 d'abril, 17 h, funció núm. 18, torn T Dimarts, 28 d'abril, 21 h, funció núm. 19, torn D Dijous, 30 d'abril, 21 h, funció núm. 20, torn E

Juan Lomba, M.3 José Moreno, Zeljko Luéié, Luciano Míotto i Conxita Garcia.

Orquestra Simfònica i Cor del Cran Teatre del Liceu Direcció musical: Paolo Carignani Direcció d'escena: Mario Gas Escenografia i vestuari: Marcelo Grande Nova producció: Gran Teatre del Liceu

Teatre Victòria Dimecres, 22 dahril, 21 h, funció núm. 15, fora d' abonament (funció a preus especials) Divendres, 24 d'abril, 21 h, funció núm. 17, fora d'abonament (funció a preus especials)

Premi al millor cava Mecenes de la Fundació Guía de Vinos Gourmets 98 del Gran Teatre del Liceu 21:1 I' Il (¡ X I �I lé S F I "e I o " s

•••• .. .�1 ;,',,";ïr'''''''·',.·''' '" ,'It''I'',f t' \\, 't�· '1"\ r"'" fi I I' \ I] 1 «Ievgueni Onieguin» '. ',." .' de Piotr 1. Txaikovski

Wojciech Drabowicz, Solveig Kringelborn, Evan Bowers, Itxaro Mentxaka, Konstantin Corny, Vioríca Cortez, Rita COlT, Eduard Ciménez i Taras Chtonda/Aik Martirossian.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Alexander Anissimov Direcció d'escena: Peter Konwitschny Escenografia i vestuari: Johannes Leiacker Nova producció: Cran Teatre del Liceu, amb la co+Iaboració de l'Òpera de Leipzig

Teatre Victòria Dijous, 14 de maig, 21 h, funció núm. 21, torn D Diumenge, 17 de maig, 17 h, funció núm. 22, torn T Dimecres, 20 de maig, 21 h, funció núm. 23, torn A Dissabte, 23 de maig, 21 h, funció núm. 24, torn C Dimarts, 26 de maig, 21 h, funció núm. 25, torn E Divendres, 29 de maig, 21 h, funció núm. 26, torn B

«Giselle» d'Adolphe Adam

Ballet de Zuric Coreografia: Heinz Spoerli Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d'orquestra: Davor Kmjak Escenografia: Jens Jacob Worsae

Teatre Victòria Divendres.E de juny, 21 h, funció núm. 27, torn E Dissabte, 6 de juny, 17 h, funció núm. 28, fora d'abonament Dissabte, 6 de juny, 21:30 h, funció núm. 29, torn C torn T 7 de 17 funció núm. 30, Lo Diumenge, juny, h, moteixo infoti'S0ble vococió que, duront lo Belle Epoque Dimarts, 9 de juny, 21 h, funció núm. 31, torn D vo inspirer els ortesons 'Sols o modelor el perfil d'o.quesro peculior fou o vo Dimecres, 10 de juny, 21 h, funció núm. 32, torn A copo, lo que finols dels 70 ens impulsor o creor l'exquisit Cuvée D.S. freixenet en honor o uno domo ciono l, Dolors Solo. Dijous, 11 de juny, 21 h, funció núm. 33, torn B excep Aquesto cuvée vo herero r les seves inicio.ls i lo seve morco.de personolitot: odmiroble frescor, tot i el llorq envelliment en covo, fons de molto inrensirnr, nos elevcnr o mb oromes de crio nço que ressolten sobre 0'Srodobles fons torro.ts, i bombollo fino i persistent.

Copa Francesa de 1910. Col·lecció Gloria Ferrer. 30 I' Il Ò X 1 \1 I: s F l \ c: 1 () \ S

«Variacions Goldberg» de Johan Sebastian Bach

Ballet de Zuric Coreografía: Heinz Spoerli Pianista: Alexey Botvinov

Teatre Victòria Dissabte, 13 de juny, 21 h, funció núm. 34, torn C Diumenge, 14 de juny, 17 h, funció núm. 35, torn T Dilluns, 15 de juny, 21 h, funció núm. 36, torn A Dimarts, 16 de juny, 21 h, funció núm. 37, torn E Dimecres, 17 de juny, 21 h, funció núm. 38, torn B Dijous, 18 de juny, 21 h, funció núm. 39, torn D "

ENCONTRARÁ EN NOSOTROS UN INSTRUMENTO DE APOYO

RlèDACCIÒ: VICTÒRIA GÓ�IEZ.

DIHECClò D'Ain I DISSENY CIlAFIC: JOSEI' BAcÀ. FOTOCIlAFII::S: CLIVE BAIlDA (PEIlFOIlMINC AIlTS LIBIlAIlY, LONDIlES). bII'IlESSIÒ: lcot, DL 13 - 15456 - 98

EDICI() I I'l'IlLICITA1': AR'r,CO/PIlENSASI TAM S.L.

COL·I.AIlOHACIOSS I ACHAï�IE8TS: .lOAN IVIATAIlOSCB SOLEH, ICNASI SAIlDÀ. Central Hispano