DOCSLIB.ORG

Aproximació a La Dertosa Romana

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Aproximació a La Dertosa Romana AproximAció A lA Dertosa romAnA Margarida Genera i Monells Ramon Járrega Domínguez resultats de les investigacions arqueològiques al solar de la costa dels capellans, núm. 5 Tortosa (el Baix Ebre) AproximAció A lA Dertosa romAnA Margarida Genera i Monells Ramon Járrega Domínguez resultats de les investigacions arqueològiques al solar de la costa dels capellans, núm. 5 Tortosa (el Baix Ebre) Edició©: Margarida Genera i Monells Disseny i maquetació: www.pragma.cat © dels textos: Els autors © de les fotografies: Els autors Fotografies sense font: Arxiu Margarida Genera i Monells D.L.: T-2124-2009 ISBN: 978-84-936713-3-4 ÍnDEx PresentacIó .........................................................................................................9 SALutacIó ..........................................................................................................11 PRÒLEG ...............................................................................................................13 coNSIDERAcIoNS PRèvIES .....................................................................................17 1. RESuM, resumen I summary .................................................................. 19, 20, 21 2. INTRoDuccIó ...................................................................................................23 3. LA costa DELS cAPELLANS AL NucLI ANTIc DE ToRTosa (Josep Alanyà i Roig) ........27 4. ANTEcedents DE LA INvestigacIó .....................................................................31 5. Treballs DE cAMP I METoDoLoGIA ....................................................................33 Seqüència estratigràfica .....................................................................34 6. ELS materials ARquEoLÒGIcS ..........................................................................43 6.1 - La ceràmica ........................................................................................43 6.1.1 - època tardorepublicana ...........................................................44 ceràmica campaniana .............................................................45 ceràmica ibèrica ....................................................................45 ceràmica grisa ibèrica de tipus emporità ...................................45 Àmfora ibèrica ......................................................................45 Àmfora itàlica .......................................................................46 Anàlisi valorativa de l’horitzó tardorepublicà ............................46 6.1.2. - època imperial ......................................................................47 Sigil·lata itàlica ....................................................................47 Sigil·lata tardoitàlica .............................................................48 Sigil·lata gàl·lica ..................................................................50 5 Sigil·lata hispànica ...............................................................59 Sigil·lata africana A ..............................................................63 ceràmica de parets fines .........................................................64 ceràmica comuna itàlica (?) ....................................................65 ceràmica d’engalba interna roja pompeiana ..............................65 ceràmica africana de cuina .....................................................66 ceràmica africana de pasta groga ............................................69 ceràmica d’engalba roja ..........................................................69 ceràmica comuna ..................................................................70 Llàntia .................................................................................72 Àmfora púnicoebussitana .......................................................74 Àmfora tarraconense ..............................................................75 Àmfora bètica .......................................................................77 Àmfora ròdia .........................................................................80 Àmfora africana ....................................................................80 Àmfora oriental (?) ................................................................80 Altres materials ceràmics ........................................................80 Anàlisi valorativa de l’horitzó altoimperial ................................81 6.1.3 - època medieval i moderna ........................................................81 6.2 - El vidre (Joan-Manuel coll) ..................................................................82 vidres premsats i/o bufats a motlle .....................................................83 vidres de bufat lliure .........................................................................83 Paral·lels i cronologia ........................................................................84 conclusió .........................................................................................85 Bibliografia ......................................................................................86 Inventari dels vidres estudiats ............................................................87 6.3 - Els objectes metàl·lics .........................................................................91 Bronze .............................................................................................91 Ferro ...............................................................................................91 6.4 - El material constructiu ........................................................................93 Pintura parietal ................................................................................93 Material lapidi ..................................................................................93 Tegulae, ímbrexs i paviments de signinum ............................................93 6.5 - La fauna ............................................................................................97 7. coNSIDERAcIoNS referents ALS materials ARquEoLÒGIcS .................................99 La ceràmica................................................................................................99 L’horitzó tardorepublicà ...............................................................................99 L’horitzó altoimperial ................................................................................ 101 6 Els vidres ................................................................................................. 106 Valoració general ...................................................................................... 107 8. SignificAcIó DEL registre DE LA costa DELS cAPELLANS EN EL coNTExT DE LA DerTosa Romana .............................................. 111 La historiografia ....................................................................................... 111 Les fonts escrites ...................................................................................... 113 La numismàtica ........................................................................................ 115 Les fonts epigràfiques ............................................................................... 117 La problemàtica historicoarqueològica, fundació de la ciutat i la seva categoria jurídica ........................................... 125 La topografia antiga de Dertosa .................................................................. 131 El pas de la via Augusta i el pont de l’Ebre................................................... 143 9. L’ÀREA PoRTuÀRIA ......................................................................................... 145 10. coNcLuSIoNS ............................................................................................... 149 BIBLIoGRAFIA.................................................................................................... 151 ANNExoS ........................................................................................................... 175 SíNTESI ESTRAtigrÀFIcA (Àlvaro Arasa) ............................................................... 179 Introducció .............................................................................................. 179 Localització ............................................................................................. 179 Geologia regional ...................................................................................... 179 Metodologia ............................................................................................. 180 Descripció dels nivells ............................................................................... 180 Conclusions .............................................................................................. 182 ESTuDI DE LES RESTES fauNíSTIquES (Eva orri i Jordi Nadal) .................................. 183 Estudi osteològic ...................................................................................... 184 Estudi de les restes malacofaunístiques ....................................................... 195 Malacofauna marina ........................................................................ 195 Malacofauna terrestre ...................................................................... 196 Consideracions finals ................................................................................. 197 Bibliografia .............................................................................................. 199 ESTuDI DE LES RESTES ANTRAcoLÒGIquES (Ethel Allué) ........................................
Load more

Recommended publications
  • La Contra / Josep Bayerri Raga Promocionar L'ebre a València El
    La contra / Josep Bayerri Raga Promocionar l’Ebre a València El Patronat de Turisme de la Diputació ha anat a València per parlar de l’Ebre però no com a font de rescursos hidraulics si no com a lloc d’interès turistic La afinitat entre Tortosa i Valencia ha estat sempre viva, sovint contradictòria i sempre poc entesa des d’altres indrets de Catalunya. Tinguis en compte que, fins l’apertura de l’autopista, el 1972, la comunicació cap al sud era molt més fàcil que en direcció a Barcelona on hi havia els obtacles del coll de Balaguer i les inacabables corves de la desapareguda carretera del Perelló. Per altra part el caracter dels ebrencs tenia fins fa poc moltes més semblances amb la societat valenciana que amb la gent de Tarragona en amunt: dialecte, costums, estructura econòmica, organizació social, arrelament del caciquisme rural provincianisme localista i paper de l’església entre altres molt elements; a més més de la important aportació valenciana en la colonització del Delta a finals del XIX. La relació be de lluny. De fet la creació del regne de València per Jaume I el 1239 es feu incorporant-hi territoris tortosins. S’ha dit (Pierre Vilar a “Catalunya dis l’Espanya moderna”) que Berenguer IV va saltar el coll de Balaguer el 1148 per conquerir tot el regne sarraï de Tortosa que arribava fins la plana de Borriana, coicidint amb l’antiga Ilercavonia. Però, per raons logistiques es va aturar al riu Senia i malahuradament aqui s’establí la frontera durant prop d’un segle, amb cent quilòmetres de terra de ningú.
    [Show full text]
  • Alcanar : La Moleta Del Remei
    Cultura Museus C C La Moleta del Remei ALCANAR ALCANAR Museu d’Arqueologia de Catalunya de Catalunya. Guías del Museu d’Arqueologia Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI ISBN 843937285-X Generalitat de Catalunya Departament de Cultura 9 7 8 8 4 3 9 3 7 2 8 5 1 Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI Francisco Gracia Alonso, David Garcia i Rubert, Glòria Munilla Cabrillana, y M. del Mar Villalbí Prades Ruta de los Iberos Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Índice 6 Introducción 8 Situación y acceso 11 Entorno medioambiental 14 Descripción del asentamiento 17 Historia de las investigaciones 18 Fases de ocupación 18 Primer Hierro 20 Ibérico Pleno 22 Ibérico Final 22 Economía 29 Sociedad 32 Creencias y rituales 37 Arquitectura 37 Ámbitos de habitación 41 Edificios singulares 44 Sistema defensivo 46 Tipologías materiales 50 Contextualización: La Moleta y el poblamiento protohistórico en las tierras del río Sénia 52 El proyecto de difusión 53 El Museu Comarcal del Montsià y la gestión del patrimonio arqueológico territorial 57 Bibliografía básica 14 4 2 12 13 5 Puntos de interés: 4. Torre 7. Ámbito 9 11. Ámbito 17 1. Edificio singular 1 5. Muralla o muro de 8. Ámbito 12 12. Ámbito 62 2. Edificio singular 2 circunvalación 9. Ámbito 13 13. Ámbito 64 3. Edificio singular 3 6. Ámbito 7 10. Ámbito 14 14. Ámbito 67 3 1 11 10 7 8 2 9 6 6 Introducción Introducción La Moleta del Remei es uno de los primeros yacimientos ibéricos catalanes que despertó interés entre la comunidad científica del país: su existencia ya fue notificada al Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes) en una fecha tan antigua como el año 1919.
    [Show full text]
  • El Espacio Desértico En El Límite Ilercavón Cessetano
    QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 36 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 2018 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Repositoris digitals repositori.uji.es dialnet.unirioja.es Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Gráficas Castañ, S.L. ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. F. ARASA. Entre Ares i Benassal: les prospeccions de J. Chocomeli a l’Alt Maestrat l’any 1935 ...... 5 G. AGUILELLA, A. BARRACHINA, F. FALOMIR, A. VICIACH, P. MEDINA. El yacimiento arqueológico de Orpesa la Vella (Oropesa del Mar, Castellón). Resultados de las campañas de 2005 a 2008 y su contextualización ................................................................................................................................. 27 C. SAORIN. Les estructures de
    [Show full text]
  • HIBERA Lulia ILERCAVONIA-DERTOSA: L'assentament IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA
    HIBERA lULIA ILERCAVONIA-DERTOSA: L'ASSENTAMENT IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA INTRODUCCIÓ. Des de fa molt temps, hom ha suposat que sobre el turó que domina l'actual ciu- tat de Tortosa, donades les seves característiques estratègiques, s'hi havia d'ubicar un establiment humà, al menys des d'època prehistòrica'. Malauradament, aquesta disposició geomorfològica que el fa tan apte per ser habitat i el seu caire altament estratègic, amb un ampli domini visual del riu Ebre i del seu entorn, ha implicat que tradicionalment s'hi hagin situat estructures de tipus militar. Aquest continuum constructiu, que s'ha vingut produint des d'època romana (MIRA- VALL 1984, 1988) amb un moment molt àlgid durant l'ocupació islàmica de la ciutat, fins als nostres dies -construcció l'any 1972 del Parador Nacional de Turismo Castillo de La Zuda- ha significat, al menys amb les dades que tenim fins ara, la destrucció de qualsevol seqüència estratigràfica anterior al domini romà. Aquesta manca de dades arqueològiques però, no es veu contrastada pels textes escrits que fan referència al curs inferior de l'Ebre. A partir del segle VI abans de la nostra Era, escriptors grecs i llatins es referiran a aquesta regió coinci- dint en l'existència prop de la desembocadura del riu d'una ciutat molt impor- tant, "la cèlebre Tyrichae" d'Avié {Ora Marítima, v. 495-496), o "Hibera, la més rica d'aquella regió", de Titus Livi (Liv. XXIII, 28). És gràcies a aquestes dades i a la numismàtica que podem situar en aquesta zona, entre finals del segle III i el canvi d'Era, dos importants nuclis de població que cada un en el seu moment, van dirigir el territori al que pertanyien: Hibera Ilercavonia i Dertosa.
    [Show full text]
  • Playing with the Time. Experimental Archaeology and the Study of the Past
    PLAYING WITH THE TIME. EXPERIMENTAL ARCHAEOLOGY AND THE STUDY OF THE PAST Editors: Rodrigo Alonso, Javier Baena & David Canales 4th. International Experimental Archaeology Conference 8-11 may 2014, Museo de la Evolución Huma. Burgos, Spain. Experimenta (the Spanish Experimental Archaeology Association) is a non-profit association created, among other proposes, to organize international experimental archaeology conferences. Previous conferences were successively held in Santander (2005), Ronda (2008) and Banyoles (2011). Organization Scientific committee Experimenta (Asociación española de Arqueología Experimental) Carlos Díez (Universidad de Burgos) Museo de la Evolución Humana, Junta de Castilla y León Marta Navazo(Universidad de Burgos) Universidad Autónoma de Madrid Ángel Carrancho (Universidad de Burgos) EXARC José A. Rodriguez Marcos (Universidad de Burgos) Diego Arceredillo (Fundación Atapuerca) Cooperación institutions Marcos Terradillos (Fundación Atapuerca) Fundación Atapuerca Millán Mozota (Institut Milá i Fontanals, CSIC) Universidad de Burgos Xavier Terradas (Institut Milá i Fontanals, CSIC) Consejo Superior de Investigaciones Científicas - IMF, Barcelona Ignacio Clemente (Institut Milá i Fontanals, CSIC) Asociación Española para el Estudio del Cuaternaro (AEQUA) Antonio Morgado (Universidad de Granada) Gema Chacón (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Organizing committee Josep Maria Verges (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Alejandro Sarmiento (Museo de la Evolución Humana, Junta de Castilla
    [Show full text]
  • Acta Numismàtica 47 2017
    000_Portada_i_llom_47_Layout 1 04/04/17 14:37 Página 1 ACTA NUMI SMÀTI CA 47 201 7 001-004 Sumari_v3_Layout 1 27/03/17 17:17 Página 1 acta NUMisMÀtica 47 Director : Miquel de CRUSAFONT reDactors : Jaume BOADA Rossend CASANOVA Manuel GARCÍA GARRIDO Xavier JORBA Xavier SANAHUJA societat cataLaNa D’estUDis NUMisMÀtics iNstitUt D’estUDis cataLaNs BarceLoNa 2017 001-004 Sumari_v3_Layout 1 27/03/17 17:17 Página 2 Acta Numismàtica és una revista periòdica de la societat catalana d’estudis Nu - mismàtics (institut d’estudis catalans) que acull treballs de recerca en els camps de la numismàtica, la història de la moneda i la medallística, en el sentit més ampli. És oberta als socis de l’entitat i a tots els estudiosos que ens trametin els seus tre - balls complint les normes que s’especifiquen en els criteris d’admissió que cons - ten al final de la revista. es dirigeix especialment als estudiosos de l’especialitat, als hitoriadors i, en general, a totes les persones interessades per aquesta branca de la història. Acta Numismàtica té una periodicitat anyal i fou fundada l’any 1971 sota els auspicis de la secció Numismàtica del cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona i la di - recció del Dr. Leandre Villaronga. L’any 1979 el cercle la cedí a la societat ca - talana d’estudis Numismàtics, acabada de crear. Acta Numismàtica admet articles fins al mes de novembre de l’any anterior al d’edició i dins el mes següent en decideix l’acceptació. La revista ha d’aparèixer abans que acabi l’any d’edició.
    [Show full text]
  • Guía De Recursos Sociales Para Las Mujeres En Aragón
    COLECCIÓN: Guías del IAM n.º 1 EDITA: Gobierno de Aragón Instituto Aragonés de la Mujer P.º María Agustín, 38 · 50004 Zaragoza PORTADA: Aurora Pinck ILUSTRACIÓN: Silvia Gavete D. L.: Z-1606-01 IMPRIME: Sansueña Industrias Gráficas, S.A. Río Guatizalema, 6 · 50003 Zaragoza ÍNDICE Organismos de igualdad 15 INSTITUTO ARAGONÉS DE LA MUJER 17 CENTROS DE INFORMACIÓN Y SERVICIOS A LA MUJER DE ÁMBITO COMARCAL 21 UNIDAD DE LA MUJER DEL AYUNTAMIENTO DE ZARAGOZA 24 MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES 25 ORGANISMOS DE IGUALDAD DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS 26 ORGANISMOS RESPONSABLES DE IGUALDAD DE OPORTUNIDADES PARA LA MUJER EN EL 29 ÁMBITO INTERNACIONAL Servicios de atención a las mujeres víctimas de 31 violencia PAUTAS DE ACTUACIÓN 34 Casas de acogida, otros centros y servicios de interés 39 CASAS DE ACOGIDA 42 CENTROS DE ATENCIÓN A MUJERES CON PROBLEMAS DE MARGINACIÓN 44 RESIDENCIAS PARA JÓVENES EN SITUACIÓN DE CONFLICTO SOCIAL 45 OTROS ALOJAMIENTOS 46 OTROS SERVICIOS 47 49 Salud 52 Huesca 56 Teruel 60 Zaragoza 69 Servicios sociales CENTROS MUNICIPALES DE SERVICIOS SOCIALES, SERVICIOS SOCIALES DE BASE Y OTROS SERVICIOS 72 Huesca 75 Teruel 78 Zaragoza 85 MUNICIPIOS ARAGONESES Y SERVICIO SOCIAL DE BASE AL QUE PERTENECEN 107 Educación 110 CENTROS Y AULAS DE EDUCACIÓN DE PERSONAS ADULTAS 111 Huesca 113 Teruel 115 Zaragoza 125 GUARDERÍAS INFANTILES 126 Huesca 129 Teruel 132 Zaragoza 136 OTRAS INFORMACIONES DE INTERÉS Empleo 137 INSTITUTO ARAGONÉS DE LA MUJER 140 Asesoría laboral 140 Asesoría empresarial 142 Inf@empresarias 144 Red Emprender en Aragón 145 OTRAS INFORMACIONES DE INTERÉS 146 Gobierno de Aragón 146 Oficinas de información socio-laboral 147 Instituto Nacional de Empleo 147 Otras entidades Organizaciones empresariales 148 Organizaciones sindicales 149 Cámaras de Comercio 150 Asociaciones de mujeres 151 Huesca 154 Teruel 165 Zaragoza 175 Otros servicios de interés para las mujeres 197 TELÉFONOS 24 HORAS 199 TELÉFONOS ÚTILES 200 a convivencia armónica entre las personas es sin duda el mejor L síntoma de madurez de una sociedad.
    [Show full text]
  • Bibliografía Arqueológica Castellonense III
    QUAD. PREH. CAST. 16, 1994 Bibliografía Arqueológica Castellonense III M.ª Dolores Llorens* Francesc Gusi** Carmen Barrachina*** Resumen Transcurridos más de quince años desde la última recopilación bibliográfica (Gusi, 1977) hemos creído necesario con- tinuar la labor de documentación de los numerosos trabajos de investigación arqueológica referidos a Castellón, lo cual ha proporcionado una extensa bibliografía que sobrepasa ampliamente los 400 títulos. Así pues, únicamente hemos pretendido continuar en lo posible, la recogida exhaustiva, en esta tercera entrega, del listado bibliográfico por autores de los trabajos realizados desde los años 1977 a 1993. Resum Transcorreguts més de quinze anys des de la darrera recopilació bibliogràfica (Gusi, 1977), hem cregut necessari con- tinuar la tasca de documentació dels nombrosos, treballs d'investigació arqueològica referits a Castelló, la qual cosa ha inclós una extensa bibliografia que ultrapassa amb molt els 400 títols. Així doncs, solament hem pretès continuar dins del possible, la recollida exhaustiva, en aquest tercer lliurament, del llistat bibliogràfic per autors dels treballs duts a terme des de l'any 1977 fins al 1993. ABAD CASAL, L. (1986): El relieve romano de ALONSO, A., GRIMAL, A. (1992): El lenguaje del Coves de Vinromà (Castellón). Lucentum, V, Arte. Historia de Castellón, vol. 1, cap. 4, pp. pp. 119-136. Alicante. 61-80. Ed. Prensa valenciana, S.A. Castellón. ABAD, L., ARASA, F. (1988): El arco romano de ANÓNIMO (1980): Hallazgos prehistóricos en Oro- Cabanes (Castellón). Archivo Español de pesa. Penyagolosa, 3-4. Castellón. Arqueología, 61, pp. 81-117. Madrid. APARICIO PEREZ, J. (1993): Prehistoria del Maes- ALFOLDY, G. (1977): Res Publica Leserensis (For- trazgo (Mesolítico y Neolítico).
    [Show full text]
  • Valencia Y Las Primeras Ciudades Romanas De Hispania
    Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania COORD1NADORES: José Luis Jiménez Salvador Albert Ribera i Lacomba AUTORES: Lloren<; Alapont, Xavier Aquilué, Carmen Aranegui, Fenan Arasa, Gino Bandelli, Giovanna Battaglini, Manuel Bendala, Juan Blánquez, Helena Bonet, Josep Buniel, Ramón Corzo, Xavier Dupré, Antonio Feneruela, Luigi Gambaro, Joaquim García, Carlos Gómez, Elena Grau, José A. Hemández Vera, José Luis Jiménez, Umberto Laffi, José Luis López Castro, Cannen Marín, Albert Martín, Consuelo Mata, José A. Minguez, Juan F Murillo, Manuel Oleina, Luigi Pedroni, Ma José Pena, Sebastián Ramallo, Albert Ribera, Pere Pau Ripolles, Lourdes Roldán, Elena Ruiz, Joaquín Ruiz de Arbulo, Alfred Sanchis. Oficina de PlIblicaciones http://www.ayto-valellcia.es © de esta edición: Ajuntament de Valencia Acción Cultural. Delegación de Cultura © de los textos: Los Autores Director de la Colección: Albert Ribera i Lacomba Fotografias: Archi vo fotográfico del SIAM y autores, excepto las reseñadas al pie. Traducción del itali ano de los artícul os de U. Laffi, L. Pedroni, G. Bandelli y L. Gambaro: Albert Ribera. Traducción del itali ano del artíc ul o de G. Battaglin i: Inés Sastre. I.S.B.N.: 84-8484-043-3 Depósito legal: V-1254-2002 Imprime: Gráficas Vill anueva Pérez, S.L. Tel. 96 127 08 89 -Albal (Valencia) lND1CE Prologo ................. ...... .......... .... ....... .. ....... ................. .. .. ... ..... .... ..... ........... .......... .... ............ ................ .. .. ... 13 Introducción ............... .... ............
    [Show full text]
  • Texto Completo
    QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 3637 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 20192018 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Repositoris digitals repositori.uji.es dialnet.unirioja.es Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Cromavite-ServiciosGráficas Gráficos Castañ, • José S.L. Carlos Latorre ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. E.BARRACHINA, B. AGUSTÍ, M. BURDEUS. El Periquité de Cortes d’Arenós. Una nova necròpolis tumular de l’Alt Millars (Castelló)............................................................................................................ 5 P. MEDINA, E.BARRACHINA, P. TOMÁS. La Leguna de Cortes de Arenoso a través de les prosprec- cions del SIAP: aproximació a la dinàmica històrica d’un espai de muntanya....................................... 25 P. MEDINA, F. FALOMIR, G. AGUILELLA. Empremtes de fibres tèxtils en context islàmic emiral al Tos- sal de la Vila (la Serra d’en Galceran, Castelló). Anàlisi a través de tècniques digitals de baix cost: Re- flectance Transformation Imaging i Morphological Residual Model ....................................................... 39 A. OLIVER. La Ilercavonia: argumentos desde el silencio..................................................................... 45 A. VICIACH, M.
    [Show full text]
  • RNS-BNS Library Book Catalogue 20200428
    Section Sub-Category Label AU - Author 1 Author 2 Author 3 Author 4 ISBN TI - Title PU - Publisher SE - Series/Source MV - Multi Volume Place PY - Pub_Date PD - Physical Description LA - Language LA - Language 2 LA - Language 3 LA - Language 4 Keywords Edition Society OCLC A1. Selbstwahrnehmung und Fremdwahrnehmung in der Fundmünzenbearbeitung : Bilanz Etudes de numismatique et d'histoire monétaire = A A1 ACK. Ackermann, Rahel C. Derschka, Harald R. Mages, Carol 9782940351046 und Perspektiven am Beginn des 21. Jahrhunderts = Regards croises sur l'etude des Lausanne : Éditions de Zèbre Untersuchungen zu Numismatik und I. Materialien Lausanne 2005 229 pages : ill., maps ; 24 cm. German French English R 728068443 0995 trouvailles monetaires : bilan et perspectives au debut du XXIe siecle Geldgeschichte, 6. A1. A A1 ACQ. Acquaro, Enrico Le monete puniche del Museo Nazionale di Cagliari : Catalogo Roma : Consiglio nazionale delle ricerche Collezione di studi fenici, 4. Roma 1974 96, 26 pages, 100 pages of plates : illustrations ; 29 cm. Italian Greek R 217263391 0616 A1. A A1 AKE. Akerman, John Yonge Numismatic Illustrations of the Narrative Portions of the New Testament Chicago : Argonaut Argonaut library of antiquities Chicago 1966 vii, 62 pages : illustrations ; 22 cm. English Jewish R 617034 0720 A1. A A1 ALL. Allotte de la Fuÿe, François Maurice Monnaies de l'Elymaide Chartres : Imprimerie Durand Chartres 1905 67 p., [5] leaves of prints: illustrations ; 33 cm. French Greek R 759753408 0142 A1. Athènes : École française d'Athènes : Paris : Bulletin de correspondance hellénique., A A1 AMA. Amandry, Michel 9782869580138 Le Monnayage des Duovirs Corinthiens Paris 1988 269 pages, xlviii pages of plates : illustrations ; 26 cm.
    [Show full text]
  • 02.JNG Bibliografia.Pdf
    BIBLIOGRAFIA ABAD, L., SALA, F. (1993): El poblado ibérico de El Oral (San Fulgencio, Alicante), SIP, Trabajos Varios núm. 90. Valencia. ABRIL, J. (1928): “Tortosa”, Enciclopedia Universal Espasa, tomo LXII, ps. 1544-1545. ABRIL, J. (1931): Un capítol de la meva actuació a Tortosa. Imp. Heraldo de Tortosa. AGUAROD, M. C. (1991): Ceràmica romana importada de cocina en la Tarraconense. Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1991. AGUAROD, M. C. (1992): "Un ànfora Tarraconense 1/Layetana 1 con sello ibérico procedente de Salduie", Boletín del Museo de Zaragoza, 11, ps. 109-116. AGUAYO, P., GARRIDO, O., PADIAL, B. (1995): “Una ruta terrestre alternativa al paso del estrecho en época orientalizante: constatación arqueológica”, Actas del II Congreso Internacional “El Estrecho de Gibraltar”, Ceuta, 1990, ps. 85-97. AGUSTÍ et Ali 2004 AGUSTÍ, B., CODINA, D., DEHESA, R., LLINÀS, J., MERINO, J., MONTALBAN, C., VARGAS, A.: “Excavacions arqueològiques a Vilanera (l’Escala, l’Alt Empordà)”, Tribuna d’Arqueologia 2000-2001,ps. 99-114. ALAMINOS et alii 1991 ALAMINOS, A., OJUEL, M., SANMARTÍ, J., SANTACANA, J.: “Algunas observaciones sobre el comercio colonial en la costa central y meridional de Catalunya en época arcaica”, La presencia de material etrusco en la Península Ibérica, Universitat de Barcelona, ps. 275-294. ALMAGRO, M. (1953): Las necrópolis de Ampurias, I-II. Monografías Ampuritanas, III. ALMAGRO, M. (1977): “El Pic dels Corbs de Sagunto y los Campos de Urnas del NE de la Península Ibérica”, Saguntum, 12, ps. 89-141. ALONSO, M. (1999): De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya occidental. Monographies d'Archéologie Méditerranéenne, 4.
    [Show full text]