DOCSLIB.ORG

Gènesi I Evolució De L'estructura Del Poblament Ibèric En El Curs Inferior Del Riu Ebre

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Gènesi I Evolució De L'estructura Del Poblament Ibèric En El Curs Inferior Del Riu Ebre DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA, HISTÒRIA ANTIGA I ARQUEOLOGIA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA UNIVERSITAT DE BARCELONA CURS DE DOCTORAT 1996-98 MENTALITAT, IDEOLOGIA I SIMBOLISME GÈNESI I EVOLUCIÓ DE L’ESTRUCTURA DEL POBLAMENT IBÈRIC EN EL CURS INFERIOR DEL RIU EBRE: LA ILERCAVÒNIA SEPTENTRIONAL VOLUM I TEXT TESI DOCTORAL PRESENTADA PER: JAUME NOGUERA GUILLÉN DIRIGIDA PER: Dr. JOAN SANMARTÍ GREGO BARCELONA, ABRIL DE 2006 ÍNDEX SISTEMÀTIC AGRAÏMENTS .................................................................................................................................... 9 1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................ 11 1.1 OBJECTIUS............................................................................................................................ 11 1.2 LÍMITS GEOGRÀFICS........................................................................................................... 12 1.3 LÍMITS CRONOLÒGICS........................................................................................................ 14 2. HISTÒRIA DE LA INVESTIGACIÓ ........................................................................................ 17 3. METODOLOGIA .......................................................................................................................... 23 3.1 ENFOCAMENT TEÒRIC........................................................................................................ 23 3.2 ESTRUCTURA DE L’OBRA .................................................................................................. 28 3.3 COMENTARIS A LA FITXA DE JACIMENTS ...................................................................... 30 3.4 L’ORIGEN DE LA DOCUMENTACIÓ................................................................................... 42 4. ASPECTES OROGRÀFICS ........................................................................................................ 45 4.1 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................... 45 4.2 LA GEOLOGIA DE LES COMARQUES DE L’EBRE ............................................................ 45 4.3 TOPOGRAFIA ........................................................................................................................ 48 4.4 LA XARXA HIDROLÒGICA ................................................................................................. 50 4.5 ELCLIMA.............................................................................................................................. 53 4.6 LA VEGETACIÓ .................................................................................................................... 54 4.7 LA CONFIGURACIÓ ANTIGA DE LA COSTA ..................................................................... 56 5. LES COMUNICACIONS ............................................................................................................. 61 5.1 LA XARXA DE COMUNICACIONS FLUVIAL ..................................................................... 61 5.2 LA XARXA DE COMUNICACIONS TERRESTRE................................................................ 65 6. ANÀLISI ARQUEOLÒGICA ..................................................................................................... 71 6.1 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................... 71 6.2 L’ESTRUCTURA DE POBLAMENT ENTRE ELS SEGLES XI I VIII. EL BRONZE FINAL I ELS CAMPS D’URNES .......................................................................................................... 73 6.2.1 Introducció .................................................................................................................... 73 6.2.2 La documentació arqueològica.................................................................................... 74 6.2.2.1 Les necròpolis....................................................................................................................... 76 6.2.2.1.1 Les coves de Janet [58] i Marcó [59]. Tivissa ........................................................... 76 6.2.2.1.2 Necròpolis del Molar (fases IA i IB) [34]. Molar...................................................... 77 6.2.2.1.3 Necròpolis dels Castellons [13]. Flix.......................................................................... 77 6.2.2.1.4 La necròpolis del Castellet de Banyoles [51]. Tivissa............................................... 78 6.2.2.1.5 La necròpolis de Cabiscol - Finca Jornet [141]. Amposta ........................................ 79 6.2.2.2 Els hàbitats ............................................................................................................................ 80 6.2.2.2.1 Barranc de Sant Antoni 1 (fases I i II) [70]. Ginestar................................................ 80 6.2.2.2.2 Barranc de Gàfols (1a fase) [65]. Ginestar................................................................. 81 6.2.2.2.3 Les Deveses 1 [67]. Ginestar....................................................................................... 82 6.2.2.2.4 Puig Roig [35]. Masroig .............................................................................................. 84 6.2.2.2.5 Turó de la Torreta [79]. Miravet ................................................................................. 84 6.2.2.2.6 Mas de Mall [50]. Tivissa............................................................................................ 85 6.2.2.2.7 Bancal de Torta [130]. Masdenverge.......................................................................... 85 6.2.2.3 Altres jaciments .................................................................................................................... 86 6.2.3 Conclusions ................................................................................................................... 86 6.3 LA PRIMERA EDAT DEL FERRO: ELS CAMPS D’URNES TARDANS I EL CONTACTE FENICI.................................................................................................................................... 93 6.3.1 Introducció .................................................................................................................... 93 6.3.2 La documentació arqueològica.................................................................................... 97 6.3.2.1 Les necròpolis....................................................................................................................... 97 6.3.2.1.1 Santa Madrona [5]. Riba-roja...................................................................................... 97 6.3.2.1.2 Necròpolis dels Castellons [13]. Flix........................................................................ 101 6.3.2.1.3 El Molar [34]. Molar.................................................................................................. 101 6.3.2.1.4 Necròpolis de la Tosseta [38]. Guiamets.................................................................. 102 6.3.2.1.5 Mas de Cabiscol [141]. Amposta.............................................................................. 103 6.3.2.2 Els hàbitats .......................................................................................................................... 103 6.3.2.2.1 Castellons 1 [2] i Magalanya [6]. Riba-roja............................................................. 103 6.3.2.2.2 Sebes 2 [11]. Flix ....................................................................................................... 104 6.3.2.2.3 Tossals [18] i Roca de la Bruixeta [20]. Vinebre..................................................... 104 6.3.2.2.4 Roca del Sol 2 [26]. Garcia ....................................................................................... 105 6.3.2.2.5 Roca de l’Ortiga [30], Barber Medina [31], Mugrons [32]. Ascó .......................... 105 6.3.2.2.6 El Molar [34]. Molar.................................................................................................. 106 6.3.2.2.7 Puig Roig [35]. Masroig ............................................................................................ 107 6.3.2.2.8 Coll del Moro de la Serra d’Almos [55]. Tivissa..................................................... 109 6.3.2.2.9 Coll Alt [56]. Tivissa ................................................................................................. 109 6.3.2.2.10 Mas de Mall [50]. Tivissa........................................................................................ 110 6.3.2.2.11 Barranc de Gàfols 1 [65]. Ginestar ......................................................................... 111 6.3.2.2.12 Barranc de Gàfols 2 [66]. Ginestar ......................................................................... 114 6.3.2.2.13 Barranc de Sant Antoni 1 [70] i 2 [71]. Ginestar................................................... 114 6.3.2.2.14 Punt Km 47 [62], les Deveses 1 [67], Caseta del Flaquet [69], les Pedres - Sant Vicenç [73-74], Barranc del Comte [76]. Ginestar...................................................................... 114 6.3.2.2.15 Moleta Rodona [78]. Rasquera ............................................................................... 115 6.3.2.2.16 Castellot de Solà 2 [82]. Miravet ............................................................................ 116 6.3.2.2.17 Lo Toll [88]. Benifallet...........................................................................................
Load more

Recommended publications
  • BIM 3Er Quadrimestre 2017
    BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ Núm. 8 MUNICIPAL 3a Època 3R Quadrimestre AJUNTAMENT DE 2017 MÓRA LA NOVA MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Móra la Nova aprova un Les festes de Nadal una cita pressupost consensuat de més plena d’activitats per a tothom de 3,5M d’euros Una Sant Silvestre aquàtica i el Més visitants a la 186a Fira, que Club de Twirling moranovenc en ha presentat moltes novetats molta projecció Pavelló Firal 1 d’Octubre, el nou Commemoració del Dia nom del recinte després dels internacional per a l’eliminació atacs policials de la violència de gènere MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Editorial Número 8 Salutació Des de finals d’octubre, ERC governa 3a Època en minoria a Móra la Nova. Les fortes 3r Quadrimestre 2017 tensions nacionals i els diferents punts de vista sobre el procés van fer insostenible el pacte de govern. Però Edita el trencament ha estat d’una forma Ajuntament de Móra la Nova civilitzada i sensata, com haurien de ser totes les relacions que finalitzen. Coordinació Hem de conviure en el mateix poble sense animadversió. Eva Vallespí El governar en minoria ens ha Francesc X. Moliné obligat a negociar i a pactar uns pressupostos pel 2018 amb l’oposició. Redacció Fruit d’aquesta negociació, s’han Roger Font i Montornés aprovat amb els vots favorables del PDeCat i del PSC després de recollir algunes de les seves esmenes. www.riberaproduccions.com D’altra banda, al mes d’octubre va tenir lloc la 186 Fira de Móra la Nova. Hem introduït alguns canvis fruit de la pressió urbanística que ens Col·laboradors han servit per reorganitzar la Fira i per traure’n una part de l’àmbit Antonio Veciana (meteorologia) urbà, minimitzant molèsties.
    [Show full text]
  • La Contra / Josep Bayerri Raga Promocionar L'ebre a València El
    La contra / Josep Bayerri Raga Promocionar l’Ebre a València El Patronat de Turisme de la Diputació ha anat a València per parlar de l’Ebre però no com a font de rescursos hidraulics si no com a lloc d’interès turistic La afinitat entre Tortosa i Valencia ha estat sempre viva, sovint contradictòria i sempre poc entesa des d’altres indrets de Catalunya. Tinguis en compte que, fins l’apertura de l’autopista, el 1972, la comunicació cap al sud era molt més fàcil que en direcció a Barcelona on hi havia els obtacles del coll de Balaguer i les inacabables corves de la desapareguda carretera del Perelló. Per altra part el caracter dels ebrencs tenia fins fa poc moltes més semblances amb la societat valenciana que amb la gent de Tarragona en amunt: dialecte, costums, estructura econòmica, organizació social, arrelament del caciquisme rural provincianisme localista i paper de l’església entre altres molt elements; a més més de la important aportació valenciana en la colonització del Delta a finals del XIX. La relació be de lluny. De fet la creació del regne de València per Jaume I el 1239 es feu incorporant-hi territoris tortosins. S’ha dit (Pierre Vilar a “Catalunya dis l’Espanya moderna”) que Berenguer IV va saltar el coll de Balaguer el 1148 per conquerir tot el regne sarraï de Tortosa que arribava fins la plana de Borriana, coicidint amb l’antiga Ilercavonia. Però, per raons logistiques es va aturar al riu Senia i malahuradament aqui s’establí la frontera durant prop d’un segle, amb cent quilòmetres de terra de ningú.
    [Show full text]
  • Alcanar : La Moleta Del Remei
    Cultura Museus C C La Moleta del Remei ALCANAR ALCANAR Museu d’Arqueologia de Catalunya de Catalunya. Guías del Museu d’Arqueologia Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI ISBN 843937285-X Generalitat de Catalunya Departament de Cultura 9 7 8 8 4 3 9 3 7 2 8 5 1 Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI Francisco Gracia Alonso, David Garcia i Rubert, Glòria Munilla Cabrillana, y M. del Mar Villalbí Prades Ruta de los Iberos Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Índice 6 Introducción 8 Situación y acceso 11 Entorno medioambiental 14 Descripción del asentamiento 17 Historia de las investigaciones 18 Fases de ocupación 18 Primer Hierro 20 Ibérico Pleno 22 Ibérico Final 22 Economía 29 Sociedad 32 Creencias y rituales 37 Arquitectura 37 Ámbitos de habitación 41 Edificios singulares 44 Sistema defensivo 46 Tipologías materiales 50 Contextualización: La Moleta y el poblamiento protohistórico en las tierras del río Sénia 52 El proyecto de difusión 53 El Museu Comarcal del Montsià y la gestión del patrimonio arqueológico territorial 57 Bibliografía básica 14 4 2 12 13 5 Puntos de interés: 4. Torre 7. Ámbito 9 11. Ámbito 17 1. Edificio singular 1 5. Muralla o muro de 8. Ámbito 12 12. Ámbito 62 2. Edificio singular 2 circunvalación 9. Ámbito 13 13. Ámbito 64 3. Edificio singular 3 6. Ámbito 7 10. Ámbito 14 14. Ámbito 67 3 1 11 10 7 8 2 9 6 6 Introducción Introducción La Moleta del Remei es uno de los primeros yacimientos ibéricos catalanes que despertó interés entre la comunidad científica del país: su existencia ya fue notificada al Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes) en una fecha tan antigua como el año 1919.
    [Show full text]
  • Programa De Festes Majors 2015
    Festa Major de Falset, del 14 al 17 d’agost de 2015 Festa Major de Falset Salutació alcalde Durant la campanya electoral us vaig dir que tinc un somni. El somni és un Falset que alhora és el mateix poble que estimem i també és un poble millor. No volem que Falset deixi de ser el poble on ens vam criar i on ens trobem a gust. A mesura que ens fèiem grans, hem anat veient que no hi ha cap altre poble com Falset, i descobrir que una cosa és peculiar de Falset ens ha fet sentir-la més nostra i voldríem que no canviés mai, i que els nostres fi lls la poguessin gaudir i també poguessin dir com nosaltres hem dit tantes vegades: “a Falset tenim...”, “a Falset fem...”. Una de les coses que ens fa ser més diferents són les festes. Tenim unes festes sensacionals i les volem preservar. Alhora, volem que el nostre poble sigui cada cop millor. I per això voldríem fer unes festes una mica millors. No volem fer sinó el mateix que han fet els que ens han precedit, que les van anar construint poc a poc: un any van afegir els gegants, un altre van substituir les corrides de toros per la batalla de fl ors, ara fa poc s’hi ha incorporat la Somera... Cada generació hi ha deixat la seva empremta per tal que les festes segueixin essent les mateixes i alhora vagin canviant. L’actual consistori també volem que les festes d’enguany siguin molt tradicionals i que alhora tinguin un punt de renovació.
    [Show full text]
  • Móra D'ebre Castillo De Móra
    432 / MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE La villa de Móra d’Ebre, cabeza municipal y capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, se asienta en el margen derecho del río Ebro, en el lugar de la cubeta o depresión de Móra. Dista 60 km de la capital provincial, Tarragona, que se recorren a través de la T-11 y la N-420 que conduce hasta Gandesa. Limita al Norte con Ascó, al Este con Móra la Nova, al Sur con Tivissa, Benissanet y Corbera d’Ebre, y al Oeste con la Fatarella. La singularidad geográfica del lugar, en la llanura fluvial del Ebro, favoreció la existencia de asentamientos estables desde época ibérica. En este sentido, los restos localizados en torno al calvario, en las proximidades del castillo, son suficientes para suponer la existencia de unoppidum, ocupado como mínimo hasta la segunda mitad del siglo II o el siglo I a.C. Por otro lado, los vestigios de la villa romana de Els Emportells, situada cerca del río, en el camino de Les Sénies, indican la presencia de un asentamiento de época romana. Las referencias históricas acerca de la villa de Móra son escasas y remontan al siglo XII. Tras la reconquista, en el año 1153 Arbert de Castellvell tomó posesión de la villa, situada en los lími- tes del marquesado de Siurana. Años más tarde, en 1174, el rey Alfonso II el Casto y Guillem de Castellvell, firmaron un acuerdo en virtud del cualIldefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchi- nonensis et marchio Provincie entregaba a este último el castrum de Móra, junto con el castillo de Tivissa y las fortalezas de Garcia y Marçà.
    [Show full text]
  • Especial Especial Els Textos Enviats D’Opinió Iparticipaciópoden Sofrirmodificacions O Retalls Permotius D’Espai
    Març 2019 - Especial especial SUMARI Editorial . 3 Festes Majors . 20 ANUNCIANTS Obertura de l’Hotel d’Entitats . 4 Endreçament i recuperació CAMPO Rehabilitació de l’Ajuntament . 6 dels trulls del deume . 21 CARNS ALBESA 1 d’octubre . 7 Mèrits Planers . 21 CERÀMIQUES ALBERT L’Ajuntament de Santa Bàrbara aposta Estalvi energètic . 22 CONSTRUCCIONS SANTI RIBAS per l’adequació de carrers . 8 CONTREGISA Festivitat de Sant Gregori . 22 Fira de l’Oli Novell, ELECTRICITAT ROYO ANDREU dels Cítrics i del Comerç . 10 Procés de conservació amb una renovada FINANCIAL CHANCE Nova rotonda d’entrada a aparença de Gregori i Bàrbara . 23 OPPORTUNITIES Santa Bàrbara pel sud-oest . 11 Campanyes de comunicació HOTEL DIEGO Reconeixement al seu 100è aniversari . 11 d’ordenances municipals . 23 IMPREMTA QUEROL Visita del president de la Activitats del Grup Joventut . 24 INSTAL·LACIONS SEBASTIAN Generalitat de Catalunya . 12 MARTORELL RUBIO ASSESSORS Activitats al Centre Obert l’Oliveta . 24 El Centre de Dia de Santa Bàrbara MONTEBRE ja compta amb places públiques . 13 Activitats a l’Smartcentre . 25 NEMEA Parc caní Les Oliveres . 13 Activitats a Serveis Socials . 25 ÒSCAR MARCO Camins del terme municipal de Alcaldia, Urbanisme i Cultura . 26 PRONTOSERVIS Santa Bàrbara . 14 RAMON TAFALLA SEGURETAT Piscines Municipals . 16 Festes i Fires . 29 SERVEIS INTEGRALS LA PLANA Governació, Serveis, L’Ajuntament de Santa Bàrbara SOREA aconsegueix arribar al 0 % de deute . 17 Agricultura i Promoció Econòmica . 30 SPORT PUBLICITAT L’Ajuntament de Santa Bàrbara Hisenda, Esports i Medi Ambient . 34 TALLERS VIDIELLA baixa l’IBI . 17 Joventut, Mitjans de Comunicació i TRANSFORMACIONS AGRÀRIES Visita de la consellera de Governació i Noves Tecnologies .
    [Show full text]
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona
    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • El Espacio Desértico En El Límite Ilercavón Cessetano
    QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 36 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 2018 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Repositoris digitals repositori.uji.es dialnet.unirioja.es Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Gráficas Castañ, S.L. ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. F. ARASA. Entre Ares i Benassal: les prospeccions de J. Chocomeli a l’Alt Maestrat l’any 1935 ...... 5 G. AGUILELLA, A. BARRACHINA, F. FALOMIR, A. VICIACH, P. MEDINA. El yacimiento arqueológico de Orpesa la Vella (Oropesa del Mar, Castellón). Resultados de las campañas de 2005 a 2008 y su contextualización ................................................................................................................................. 27 C. SAORIN. Les estructures de
    [Show full text]
  • Pliego De Clausulas Técnicas Particulares Que Han De
    PLIEGO DE CLAUSULAS TÉCNICAS PARTICULARES QUE HAN DE REGIR EL CONTRATO, POR PROCEDIMENTO ABIERTO, DEL SERVICIO DE INTERCONEXIÓN MEDIANTE LA RED VIRTUAL PRIVADA (ALTANET-BA) EXISTENTE ENTRE LA DIPUTACIÓN DE TARRAGONA Y LOS AYUNTAMIENTOS Y CONSELLS COMARCALS DE LAS COMARCAS DE TARRAGONA. Este Pliego de Prescripciones Técnicas está formado por los siguientes apartados: Objeto del contrato Descripción técnica Requerimientos funcionales Requerimientos técnicos Plazo de ejecución Plazo de garantía Presupuesto base de licitación Criterios de valoración Clasificación empresarial Propiedad intelectual y confidencialidad Documentación a presentar Forma de pago 1 - OBJETO DEL CONTRATO Es objeto del contrato la renovación del servicio de la red privada de banda ancha existente entre la Diputación y un conjunto de Ayuntamientos y Consells Comarcals que más adelante se detalla, así como la implantación y puesta en funcionamiento de este servicio de red para los demás Entes Locales de Tarragona que soliciten este servicio durante el período de vigencia de este contrato. Se trata de un proyecto de “llaves en mano”, que se concretará en una prestación de servicio de red, que incluirá el uso del hardware, software, electrónica de red, elementos de supervisión de la red tanto activos como pasivos, así como el apoyo a usuarios finales. En ningún caso la Diputación de Tarragona pretende realizar inversión en infraestructura de red, se trata de la contratación de una prestación de servicio de red de comunicaciones, con una serie de valores añadidos que se detallan en este pliego de condiciones técnicas, para construir una extranet de Banda Ancha fiable y segura entre la Diputación de Tarragona y los Entes Locales de sus comarcas.
    [Show full text]
  • HIBERA Lulia ILERCAVONIA-DERTOSA: L'assentament IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA
    HIBERA lULIA ILERCAVONIA-DERTOSA: L'ASSENTAMENT IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA INTRODUCCIÓ. Des de fa molt temps, hom ha suposat que sobre el turó que domina l'actual ciu- tat de Tortosa, donades les seves característiques estratègiques, s'hi havia d'ubicar un establiment humà, al menys des d'època prehistòrica'. Malauradament, aquesta disposició geomorfològica que el fa tan apte per ser habitat i el seu caire altament estratègic, amb un ampli domini visual del riu Ebre i del seu entorn, ha implicat que tradicionalment s'hi hagin situat estructures de tipus militar. Aquest continuum constructiu, que s'ha vingut produint des d'època romana (MIRA- VALL 1984, 1988) amb un moment molt àlgid durant l'ocupació islàmica de la ciutat, fins als nostres dies -construcció l'any 1972 del Parador Nacional de Turismo Castillo de La Zuda- ha significat, al menys amb les dades que tenim fins ara, la destrucció de qualsevol seqüència estratigràfica anterior al domini romà. Aquesta manca de dades arqueològiques però, no es veu contrastada pels textes escrits que fan referència al curs inferior de l'Ebre. A partir del segle VI abans de la nostra Era, escriptors grecs i llatins es referiran a aquesta regió coinci- dint en l'existència prop de la desembocadura del riu d'una ciutat molt impor- tant, "la cèlebre Tyrichae" d'Avié {Ora Marítima, v. 495-496), o "Hibera, la més rica d'aquella regió", de Titus Livi (Liv. XXIII, 28). És gràcies a aquestes dades i a la numismàtica que podem situar en aquesta zona, entre finals del segle III i el canvi d'Era, dos importants nuclis de població que cada un en el seu moment, van dirigir el territori al que pertanyien: Hibera Ilercavonia i Dertosa.
    [Show full text]