Mil I Una Nits De Jazz
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
AVUI ◆ ◆ dijous XX CULTURA 19 de juny del 2003 NOMÉS JAZZ TAL COM RAJA Mil i una nits de jazz Credo poètic LLUÍS LLORT [email protected] JOAN RIAMBAU [email protected] anta Coloma de Gramenet ja té la (segons m’informen) primera edi- ip Hanrahan és un dels Sempre envoltat d’uns còmplices The Wardrobe Master of Paradise–, torial cent per cent autòctona: personatges més misterio- fidels, de gran eficàcia i de les més Bobby Womack, David Murray, L’Esguard, un projecte que, com sos i singulars de l’escena eclèctiques procedències musicals, Carla Bley o Allen Toussaint, abso- sol passar, cal etiquetar de valent. musical contemporània. Hanrahan ha anat donant vida des lutament involucrades en aquest SEl pare espiritual, laboral i econòmic és el Gairebé mai apareix foto- de mitjans dels anys 80, sense projecte col·lectiu en què es donen jove Joan de la Vega. Si afegim que els dos Kgrafiat a les cobertes dels seus discos pressa, amb una paciència renyida cita les arrels de la música afroa- primers llibres publicats són de poemes, i quan ho fa, sempre és en un clar- amb les exigències comercials, a mericana i l’avantguarda. podem catalogar l’empresa d’utopia suïcida obscur que amaga part del seu rostre. una discografia en què ressonen Les inquietuds literàries de Han- feta realitat. Potser conscient d’això, De la Dalt de l’escenari, quan gosa pu- ecos del jazz, de la música afrocu- rahan l’han conduït a explorar Vega ha iniciat el camí amb un bon parell... jar-hi, s’amaga en un racó, fora de bana o del rock,ialaqual el pas també els poemes de Paul Haines, a de messies. l’angle de visió del públic i, si ha de dels anys no ha fet sinó confirmar Darn It!, una obra elaborada al llarg Pedro Luis Cano Moreno és el número 1, dirigir una orquestra ho fa acos- la seva qualitat. Singularment, de set anys amb músics tan diversos amb Viaje al estanque de los peces dorados. El tant-se a cada músic i com ara Paul Bley, rebatejo com a Cano Rips (per l’actor Keanu dient-li algunes indi- Evan Parker, David Reves, que interpreta el messies Neo a Ma- cacions a cau d’orella Sánchez, Henry Th- trix). De fet no cal aquest joc lingüístic (la- per fer-se fonedís tot readgill o Steve Swa- mentable) per demostrar el seu valor mes- seguit. I malgrat llow. I entre les seves siànic, només cal llegir les seves veritats aquesta mena de se- obres més recents hi (“Poesía... / ¿Acaso al viento se le pueden poner cretisme, malgrat la ha una apassionant argollas?”); saber que és capaç de travessar seva absència en bona versió de les històri- fronteres indocumentat, enarborant un an- part de les obres ca- es de les mil i una arquisme militant; llegir la seva visió nítida nòniques dedicades nits, a partir de les i crua de la peregrinació que molts, com ell al jazz, Hanrahan és traduccions de Bur- mateix, van fer des d’Andalusia fins a Cata- una figura cabdal a la ton i Mardrus i de les lunya; deixar que et tempti a recórrer els que un s’haurà d’a- aportacions de Paso- inferns de la Barcelona flamenca; escoltar-lo costar, forçosament, lini i Borges. A Thou- recitant amb un sentiment descarnat i amb si li agrada el jazz, la sand Nights and a una veu, que Sabina enveja, germana petita clave llatina, el funk o Night i Shadow Nights de la de Tom Waits. la música en la seva constitueixen una Jesús de Gramenet és el número 2, amb més generosa accep- composició densa, Cunnilingus. En aquest cas, el joc lingüístic ja ció. I també si li rica en textures i or- ve de sèrie, i amb un inapel·lable escac i mat. agrada la poesia. namentacions teixi- La solapa ens parla d’un poeta desaparegut Nascut en una bar- des de manera deli- a Managua en estranyes circumstàncies riada porto-riquenya cada, sobre la qual el quan, fart de la sordesa a la seva terra, va del Bronx de Nova recitat dels textos voler predicar en altres societats. I en el seu York, de família ir- flueix com una ele- viatge va trobar la llum, petita i morena. landesa, jueu d’ori- gant cal·ligrafia àrab. Però la llum no el va encegar prou per gen rus, Hanrahan es En el seu paper de ocultar-li la fam i la violència: “Per tot arreu, va dedicar primer a productor i composi- els ulls / tèrbols dels fusells / espanten el vol l’escultura abans tor, Kip Hanrahan de les idees”. Un messies enigmàtic, “poli- d’endinsar-se en el sembla una Celestina valent i perifèric”, que ens descriu el seu món de la música capaç d’unir destins poble amb una visió crítica i franca, però com a percussionista, bifurcats i d’apeda- des de l’amor: “Santa Coloma de Gramenet compositor, arranja- çar virginitats mal- és adient / pels qui encara us cal aprendre a dor i organitzador de SP meses per l’ús i l’a- estimar”. fascinants trobades El misteriós músic Kip Hanrahan bús de fusions i mes- Un sacerdot, dos messies i un temple amb musicals. Malgrat tissatges, un mitjan- aromes de tapa, vi i churrasco, ple de fum, que sovint se situa la seva obra en Hanrahan va ser l’impulsor de dues cer de les tan devaluades Nacions riures i converses regades amb un licor verd l’òrbita del latin jazz –i, de fet, Han- veritables obres mestres –Conjure. Unides, que tracta de restablir el di- sense consagrar. Aclamats per un grup d’a- rahan va ser productor d’una de les Music for the texts of Ishmael Reed i àleg entre nord i sud musicals. O pòstols heterogeni (poetes, músics, narra- figures d’aquest renaixement del Conjure: Cab Calloway stands in for the potser sigui una Xahrazad disposada dors, occitanistes, explicadors de contes in- jazz llatí, el trompetista Jerry Gon- moon–, basades en els poemes d’Is- a narrar, nit rere nit, belles i sàvies fantils, polítics de consistori, cheer leaders zález–, ell mateix afirma que “la hmael Reed i en què va comptar històries, les mil i una històries del cantaires... tots d’arreu, oriünds d’ells ma- música llatina va ser la meva primera amb primeres figures com ara Lester jazz, i que podria afirmar com el teixos), que t’accepta amb una mirada sin- música, però no sóc un músic llatí, Bowie –en l’excepcional Fool-ology poeta: “De la musique avant tout, et le cera, sense preàmbuls iniciàtics ni reserves. no formo part d’aquesta cultura”. (The Song)–, Taj Mahal –magistral a reste c’est de la littérature”. Voleu ser-ne feligresos? Busqueu L’Esguard. ARTFÒBIA GUILLEM CIFRÉ [email protected].