De Salvador Espriu a Joves Poetes
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
JOSEP ROMEU 1 FIGUERAS DE SALVADOR ESPRIU A JOVES POETES rtures de poemes REIALACAD~MIA DE BONES LLE: Barcelona 2003 Aquest Uibre constimeix una indagació sobre poetes i poe- mes d'autors coetanis. Fa exploracions critiques entre els primers i comentaris detallats sobre els segons per veure'n i posar en relleu la seva complexitat i experimentar-ne el sen- tit del seu missatge, generalment difícil de comentar per la seva llibertat personal d'expressió dels misteris afectius i mentals que proposa el poeta coaccionat, per dir-ho aixl, per i'inefable impuls misteriós de la creació lirica. Ha estar un treball forp ardu expressar amb paraules precises que és el poeta i que 6s el poema, ambdos immersos en un m6n irreal i fosforescent. L'autot, Josep Romeu i Figueras, 6s Professor d'Investigaci6 Emkrit del CSIC i Professor, tambk Emkrit, de la Universicat Autbnoma de Barcelona. És membre de la Reial Academia de Bones Lletres, poeta, crltic literari, filbleg, autor d'edicions critiques d'obres antigues, etnbleg, folklorista i historiador del teatre catala antic, disciplina en la qual ha fet escola, se- gons s'ha reconegut. DE SALVADORESPRIU A JOVES POETES. CR~TICAI LECTURES DE POEMES Josep Romeu i Figueras REIAL ACADEMIADE BONESLLETRES Barcelona 2003 O del text: Josep Komeu i Figueras O de I'edició: Reial Academia de Bones Lletres CIBisbc Cagador, 3.- o8002 Barcelona Tel. i fax: 93 310 2) 49 Correu electrbnic: [email protected] Disseny tipogrific: Albert Corbeto ISBN: 84-733284-1-3 Dipbsit legal: L-1208-2003 Imprks a Arts Grifiques Bobala, S.L. CI Sant Salvador, 8.- zrooy Lleida Índex . Introduccio. ................................................................................. 9 Comentaris a poemes de Salvador Espriu .................................... TI De Bartomeu Rosselló-Pbrcel i el neopopularisme .........................43 Joan Brossa. en el record ........................................................... 55 Lectura de nou poemes de Vicent Andrés i Estellés ........................59 Cinc poemes d'Anton Sala-Cornadó ........................................... 85 Deu poemes cornentats de Natura morta amb nens. de Francesc Parcerisas .................................................................. 99 Un poeta i un poemari ..................................................................125 Quatre mots a un volurn poemitic d'Ernest Farrés ........................131 A I'entorn &un poemari ............................................................ 73Y Joves poetes: una lectura de textos ............................................ 141 D'una personalitat d'antany: evocació de Bonaventura-Carles Aribau ....................................................... 187 Introducció He reunit al present volum treballs de critica sobre poetes i sobre poemes comenracs per tal de proposar-ne una lectura suficient per a la comprensió del seu sentir a través d'uns criteris que em semblen foiiamentals, bé que es podrien ampliar si l'espai de que disposo ho permerés. La rnajoria d'aquests treballs és inedita i uns altres han estat ja publicars previament en diversos mitjans de comunicació escrita, com articles apare- guts en peribdics i revistes més o menys fungibles i que ningú no rete o no recorda al cap de poc temps. També hi van prblegs esparsos, de recordanca així mateix efímera i d'escassa consulta. Aquest recull penso que té prou unitat informariva i, en tot cas, respon al desig de globalitzar aspectes concrets de poetes del nostre temps i de donar pisres que puguin interesar per a obres més puntuals i mis completes. Tinc fe en les personalitats poetiques conremporbies consagrades ja i en les veus recenrs i prometedores. La varietat i l'ambició dels uns i dels altres componen un paisatge vast, complex i de rica coloració. La rria que n'he fet no respon, ranmateix, a cap criteri antolbgic ni, molt menys, pretén ésser completa. En canvi, sí que vol ésser indicativa d'uns aspectes literaris Que poden considerar-se forca exemplars pel que fa a una visió, tan fragmendria com es vulgui, -pero prou representativa dels corrents diversos i diversificats del quefer poktic des d'Espriu a poetes joves queja es fan senrir. He valorar sempre tota tendencia lireriria incident en poesia, llevat d'una mena de realisme engatjar al servei d'interessos ideologia i polítia absolu- tistes que no tenen res a veure amb la poesia. Tot i aquesta valoració diversa, he procurat ésser personal com a crític i poeta i he hgit dels ismes excloenrs i imposats amb detriment de la llibertat de I'artista, i he escrit versos com m'ha semblat, amb I'única condició que responguessin a l'esrnentada lliber- tat i fossin realmerit autkntics. Aixb no invalida -hi insisteixo- la meva es- timació i el meu respecte envers tora escola prou fonamenrada en el pensa- ment i en I'estetica de la base mateixa de la poesia, i m'ha interessat la desco- berra i la recerca, a voltes ben agosarada. He estat respectu6s quan m'han commogut el procés indagador en poesia i els carnins que ens hi emmenen amb originalitat i personalitat, no pas les actiruds siniplement mim6tiques. Una vegada més, intento l'aventura d'endinsar-me en el món dels crea- dor~que s'expressen en vers i malden per definir-se i definir allo que en pro- sa no es pot fer: I'inefable i la consciencia de la propia personalitat en un cosmos que cns abasta i ens supera i que no podem expresar sinó el.líptica- ment a través de la imatge, la referencia ~sbiaixadade la realitat indefinible i tots els alrres mitjans indirectes que la poesia tE al seu abast des dels albors mateixos de I'escriprura del vers, una necessitat vital i tan sovint escipola dc la historia de I'hoiiie en cerca de la veritar: la seva i la del m6n inabasrable i del seu propi, senipre urgit per la necessitat de comprendre. Ignoro el desti dels meus llibres i, és clar, d'aquest Jara. Pero voldria intensament que suscités diileg i comprensió, o disconformitat si cal, no pas el silenci i la indiferencia. El pont entre autor i lector que el crític ha d'establir a penes existeix, fet i fet, en el panorama literari d'aquí des de fa molcs anys. Ens manquen crítics prou preparats i responsables. Sempre me n'he dolgut i me'n dolc encara, com em do1 la manca de lectors interessats per aquest genere, que sembla indiferent als llegidors del nostre escenari lite- rari, no gens amatents a la recepció de missatges mes o menys esoterics com són la crítica i I'assaig. Comentaris a poemes de Salvador Espriu El 22 de febrer del zooo s'acon~plirenels qui~izeanys del decés de Salvador Espriu. L'aniversari fou recordat per la premsa i idhuc perla televisió amb més o menys entusiasme, més aviat menys, una mica per complir amb el mer deure &ticd'una efemerides com aquesta. En tot cas i en certa manera com a justificació eren més o menys recordades les contínues i de vegades valuoses incursions preterites en I'obra espriuana de durant el vivent de I'au- tor. He de dir que pera mi ha estat una bona ocasió per fer-ne encara una altra lectura i endinsar-me novament en el seu món complex i obsessiu, clos i arquitecturat, ric de diversos matisos en uns parametres que van des de la befa i la burla esperpkntica fins a la indagació itinerant i ellíptica d'un pro- fund compromís de lúcida i turmentada sensibilitat amb ella tnateixa i amb els seus morts i Sincra, i amb la patria del poeta i dels seus coterranis, passant per un llarg i sinuós procés de reccrca del propi món mental i emocional. Comentaré tretze poemes corresponents a cadascun dels poemaris amb que Salvador Espriu ordena toca la seva producció en vers, i seguiré I'edició dita definitiva de les seves Obrescompkres. Poesiar (Barcelona, abril de 198~) i z (Barcelona, febrer de 1987), volums apareguts pbstumament, perb que el poeta havia estructurar rigorosament i meticulosa cap als darrers anys de la seva vida i que, evidentment, són el punt estricte de referencia a la qual ens haurem d'arendre i ajustar. Un poema constitueix una entitar summament complexa i, abans que tot, un discurs ambigu que solliciten la nostra atenció i el nostre esforc per comprendre'ls o, si més no, per copsar-ne el sentit suficientment, amb la plena consci&riciaque una operació com aquesta deixara pel camí porci- ons importants de referents, nexes, metifores i altres figures gramaticals i rerbriques -pero que podrien menar-nos a l'essencialitat obliquament- que DE SALVADOR ESPRlU A JOVES POETES condueixen al iiucli intellectual i espiritual, central del pocma, i a la seva galaxia múltiple, que ens són vedars en una primera lectura i de vegades en diverses i tot, malgrat els guanys de comprensió que poden comportar aques- tes darreres. Per copsar a bastarnent o suficicntment un poema, entenc que hem de considerar primerarnent la seva forma externa, és a dir, el motlle formal genkric, el tipus de vers, la rima, si n'hi ha, i els diversos recursos de que es val I'autor per objectivar la composició poktica, i indagar per quk és precisa- ment aquella forma la que ha escollit i no pas cap altra. En tot poema discorren dos discursos, en realitar dues sintaxis. I.'un és de caricter gramatical i ens condueix a una captació expositiva més aviar mecinica que cal interpretar posteriorment en funció dels continguts con- ceptual~.L'altre, més complex, és de sentit i consisteix a esbrinar el camí, no pas rectilini la majoria de les vegades, que segueixen les paraules i les frases i llurs significars fins a resoldre's o a obrir-se a la comprensió o bé a la interrogació, el dubte o la incertesa. Altrament, és productiu i operatiu posar atenció, quan calgui, a una frase o a diverses i idhuc a un vers con- crer que duen una chrrega semintica capa$ d'il.luminar el centre mateix del poema i aclarir tots o una bona part dels components adjacents que el completen i el conformen.