Tramites Ayudas Individuales Comedor 2019-20

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Tramites Ayudas Individuales Comedor 2019-20 Barcelona, 27/08/2019 AYUDAS INDIVIDUALES DE COMEDOR 2ª convocatoria. Curso 2019-20 El día 2 de septiembre se abre la 2ª convocatoria para solicitar las ayudas de comedor para el curso 2019-20. Ha cambiado la normativa y ahora se distinguen dos grupos: 1. RENOVACIONES CON SOLICITUD ABREVIADA . Para aquellas familias que este curso han tenido una ayuda de comedor y no han experimentado ningún cambio en la composición de la unidad familiar, el origen de los ingresos y los datos personales. Quedan incluidas las familias que vienen de otros centros en los que tenían concedida esta ayuda. Tendrán que firmar la solicitud de renovación en el colegio. 2. NUEVAS PRESENTACIONES CON SOLICITUD ORDINARIA . Para el resto de familias, se deberá rellenar CORRECTAMENTE y firmar. En este caso se deberá aportar al colegio, además, toda la documentación específica que acredite la situación en la que os encontráis (familia numerosa, monoparental, discapacidad y/o invalidez, situación de desempleo, separación de los cónyuges, sentencia judicial, situación de riesgo social, informe asistenta social, … Toda la documentación la deberán entregar antes del día 20 de septiembre de 2019 en el colegio. DOCUMENTACIÓN QUE HAY QUE ADJUNTAR: 1.- Para r acreditar los miembros de la unidad familiar que conviven en un mismo domicilio: Tanto para los residentes en la ciudad de Barcelona, como de fuera . NO hace falta presentar nada. El Consorci d’Educació comprobará el padrón municipal. 2.- Para acreditar los ingresos y/o la situación socioeconómica de la unidad familiar: • NO hace falta presentar Renta de 2018 ni documento de pensiones públicas de la Seguridad Social. El Consorci d’Educació comprobará con las Administraciones Públicas. • Ingresos no sujetos a IRPF, será necesario aportar la documentación referente al ejercicio 2018: o Renta garantizada de ciudadanía (RGC). o Trabajadores del hogar: Bases de cotización y vida laboral. o Resto de situaciones: pensiones no contributivas, … , acreditar mediante cualquier documentación fehaciente que se valorará. La imposibilidad de comprobar los datos mediante la Agencia Tributaria por no haber cumplimentado correctamente los datos requeridos en el impreso de solicitud, será motivo de denegación por falta de cumplimiento de requisitos. 3.- Para acreditar las situaciones que pueden ser objeto de puntuación complementaria : • Situación de riesgo social de la unidad familiar a. Las familias atendidas por los servicios sociales del Ayuntamiento de Barcelona por razón de una necesidad social grave, deberán indicar el centro de servicios sociales básicos donde reciben atención y seguimiento (consultar el Anexo). Es muy importante que las familias que tienen necesidades socioeconómicas estén atendidas por los Servicios Sociales. b. Las familias atendidas por los servicios sociales de otros ayuntamientos , deberán presentar informe específico de los servicios sociales acreditando que tipo de riesgo social presenta. 4.- Para acreditar otras situaciones específicas que dan derecho a puntuación complementaria: a. Familia numerosa: se comprobará de oficio, siempre y cuando sea de Cataluña, en caso contrario se deberá acreditar. b. Monoparentalidad: se comprobará de oficio. c. Niños/as en acogida: original y fotocopia de la resolución de acogida de la Dirección General de Atención a la Infancia y la Adolescencia. d. Discapacidad del alumno o alumna o hermanos : se comprobará de oficio, siempre y cuando sea de Cataluña, en caso contrario se deberá acreditar. Para vuestra información os enviamos los límites para poder optar a esta ayuda: La renta familiar se calculará en base a los ingresos del ejercicio 2017 y en relación al número de miembros de la unidad familiar. También se tendrán en cuenta los límites de volumen de negocio, de rendimientos patrimoniales y de valores catastrales, tanto de fincas urbanas como rústicas. Toda la documentación se presentará en la recepción del Colegio en un sobre cerrado a nombre de Lídia-Becas. Si tenéis alguna duda o sugerencia, podéis contactar con nosotros: - Correo electrónico: [email protected] - teléfono: Lídia – becas - 93 203 02 00 Atentamente, Sagrat Cor Sarrià Anexo District Distri to Centro de Servicios Sociales Dirección actual Ciutat Vella CSS Barceloneta Balboa, 11 Ciutat Vella CSS Casc Antic Passeig Picasso, 4 Ciutat Vella CSS Gòtic Correu Vell, 5 Ciutat Vella CSS Raval Nord Carme, 101-109, 2 Ciutat Vella CSS Raval Sud Carme, 101-109, 1 Eixample CSS Fort Pienc Carretera Antiga d'Horta, 5 Eixample CSS Dreta Eixample Pl. Tetuan, 2 Eixample CSS Nova Esquerra Eixample Comte Borrell, 305 Eixample CSS Sagrada Família Mallorca, 425-433 Eixample CSS Sant Antoni Calàbria, 38 Eixample CSS Antiga Esquerra Eixample Mallorca, 219, 2 Sants-Montjuïc CSS Poble Sec Roser, 15 Sants-Montjuïc CSS Cotxeres de Sants Carretera de Sants, 79-81 Sants-Montjuïc CSS Numància Numància, 7-13 Sants-Montjuïc CSS La Marina Foneria, 19 Les Corts CSS Les Corts Can Bruixa, 7-11 Les Corts CSS Maternitat-San Ramón Travessera de les Corts, 122 Sarrià-Sant Gervasi CSS Sant Gervasi Arimon, 7 Sarrià-Sant Gervasi CSS Sarrià Salvador Mundi, 4 bis Gràcia CSS La Salut- El Coll- Vallcarca i Els Sargelet, 2 Penitents Gràcia CSS La Vila de Gràcia Pl. Vila de Gràcia, 2 Gràcia CSS Camp d'en Grassot - Gràcia Nova Alegre de Dalt, 5 Horta-Guinardó CSS Carmel Santuari, 27 Horta-Guinardó CSS Guinardó Rda. Guinardó, 113-141 Horta-Guinardó CSS Baix Guinardó - Can Baró Lepant, 387 Horta-Guinardó CSS Horta Pl. Santes Creus, 8 Horta-Guinardó CSS Vall d'Hebron Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 45 Nou Barris CSS Roquetes-Trinitat Nova-Canyelles Vidal i Guasch, 76-78 Nou Barris CSS Guineueta-Verdun-Prosperitat Enric Casanovas, 73-77 Nou Barris CSS Ciutat Meridiana-Torre Baró-Vallbona Av. Rasos de Peguera, 25 Nou Barris CSS Turó de la Peira-Can Peguera La Selva, 61 Nou Barris CSS Porta-Vilapicina i Torrellobeta La Selva, 57 Sant Andreu CSS Franja Besòs Estadella, 64, 3 Sant Andreu CSS Garcilaso Garcilaso, 103, 4 Sant Andreu CSS Sant Andreu Paixalet, s/n Sant Marti CSS Besòs Rbla. Prim, 87-89, 2 Sant Marti CSS Clot - Camp de l'Arpa Corunya, 5-7 Sant Marti CSS Poblenou Pallars, 277, 2 Sant Marti CSS St. Martí - Verneda Pl. Eduard Torroja, 17 Sant Marti CSS El Parc - Vila Olímpica Buenaventura Muñoz, 21, 3 EAIA Casc Antic EAIA Casc Antic Comerç, 5 EAIA Gòtic i Barceloneta EAIA Gòtic i Barceloneta Mirallers, 1 EAIA Raval Nord EAIA Raval Nord Nou de la Rambla, 45 EAIA Raval Sud EAIA Raval Sud Nou de la Rambla, 45 EAIA Eixample EAIA Eixample Pl. Tetuan, 2 EAIA Sants-Montjuïc EAIA Sants-Montjuïc Paral∙lel, 196 EAIA Les Corts - Sarrià- EAIA Les Corts - Sarrià-Sant Gervasi Travessera de les Corts, 122 Sant Gervasi EAIA Gràcia EAIA Gràcia Mare de Déu de la Salut, 87 EAIA Horta-Guinardó EAIA Horta-Guinardó Marina, 343 EAIA Nou Barris EAIA Nou Barris Vidal i Guasch, 76-78 EAIA Sant Andreu EAIA Sant Andreu Segadors, 2 EAIA Sant Martí EAIA Sant Martí Corunya, 5-7 SIS – Servei d'Inserció SIS – Servei d'Inserció Social Passeig Pujades, 29 Social Passeig Pujades, 29 SARA - Equip d'Atenció a SARA - Equip d'Atenció a les Dones Carrer Marie Curie, 16 les Dones SISFA rom (Servei SISFA rom (Servei d'Inserció SocialFamílies Gv Corts Catalanes, 958 d'Inserció Social Famílies Romaneses) (antic SASPI) Romaneses) (antic SASPI) e Centre de Serveis Socials Adreça actual .
Recommended publications
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • Equivalència Territorial En La Planificació Educativa a Barcelona: Diagnòstic I Propostes
    Equivalència territorial en la planificació educativa a Barcelona: Diagnòstic i propostes Xavier Bonal i Adrián Zancajo, GEPS-UAB ÍNDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3 CAPÍTOL 1: EQUIVALÈNCIA TERRITORIAL EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EDUCATIVES ..................................................................................................................................... 5 1.1. El concepte d’equivalència aplicat a la planificació educativa ................................................ 5 1.2. Equivalència en accés, procés i resultats ................................................................................ 6 CAPÍTOL 2: EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS EN LA DISTRIBUCIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA ..................................................................................................................................... 11 2.1. L’equilibri territorial de places escolars de P3 ....................................................................... 11 2.2. Estructura espacial de l’oferta i valor de la proximitat ........................................................... 14 CAPÍTOL 3: ELS FLUXOS DE MOBILITAT DE L’ALUMNAT ENTRE TERRITORIS .................. 19 3.1. Sobreescolarització i infraescolarització per zones educatives ............................................ 19 3.2. Fluxos de mobilitat entre territoris .......................................................................................... 21 3.3. Factors
    [Show full text]
  • PARO, NIVEL DE ESTUDIOS Y RENTA FAMILIAR DISPONIBLE EN LOS BARRIOS DE BARCELONA Diciembre 2015
    PARO, NIVEL DE ESTUDIOS Y RENTA FAMILIAR DISPONIBLE EN LOS BARRIOS DE BARCELONA Diciembre 2015 1 2 Resumen ejecutivo Los barrios con mayores tasas de paro sobre población de 16 a 64 años son los que presentan menor índice de renta familiar disponible y, al mismo tiempo, menor nivel formativo de sus residentes. En sentido contrario, los de mayor nivel de formación tienden a coincidir con los que presentan menores tasas de paro y mayores índices de renta familiar disponible. Paro registrado El peso del paro registrado sobre la población de 16 a 64 años se ha reduce en todos los barrios de la ciudad excepto en Marina del Prat Vermell-Zona Franca. Es el único barrio en el que se incrementa en 2015. Los mayores porcentajes se encuentran en barrios del distrito de Nou Barris, y los menores en los del distrito de Sarrià-Sant Gervasi. Los 10 barrios con mayor peso del paro de larga duración pertenecen a Sant Andreu, Sant Martí y Horta- Guinardó; mientras que la mitad de los diez barrios que presentan el menor peso del paro de larga duración se localizan en Sarrià-Sant Gervasi y el resto en Gracia, Eixample, Ciutat Vella y Les Corts. Renta familiar disponible En 2014, en 38 de los 73 barrios de la ciudad el índice de renta familiar disponi- ble disminuyó respecto a 2013. En el periodo 2008-2013 este descenso afectó a 54 barrios. De los 10 barrios con mayor índice de renta familiar disponible, 8 se encuen- tran entre los que tienen menor peso del paro sobre su población activa.
    [Show full text]
  • Dades Bàsiques I Indicadors Sociodemogràfics Barris
    Dades bàsiques i indicadors sociodemogràfics Barris Abril 2012 Qualitat de Vida Igualtat i Esports Departament de Recerca i Coneixement Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Departament de Recerca i Coneixement Taula de continguts Síntesis de les Taules per Barris i Districtes Taules per Barris i Districtes Grans grups de població Grups d’edat. Població de 0-18 Població per edat quinquenal (15-34) Índex d’envelliment i sobreenvelliment Índex de dependència demogràfica Solitud de la gent gran 65 anys i més Lloc de naixement Nacionalitat Nivell d’instrucció Nivell d’ingressos de 60 i més anys Pensions no contributives de la seguretat social Ajut assistencial per cònjuge supervivent Població amb certificat de discapacitat Piràmides de població per districtes Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Departament de Recerca i Coneixement Síntesi d’ indicadors sociodemogràfics 2011 ( Barris ) Població. 2011. Segons la darrera lectura del Padró actiu a 30 de juny de 2011, la ciutat de Barcelona compta amb 1.615.985 habitants, dels quals 768.349, un 47,5%, són homes i 847.636, un 52,5%, són dones. La població femenina és superior al 50 % a 65 barris, als 8 restants ( Raval, Gòtic, Marina del Prat Vermell-Zona Franca, Torre Baró, Ciutat-Meridiana, Trinitat Vella, Bon Pastor i Besòs- Maresme ) els homes representen més del 50%. Índex d’envelliment i sobreenvelliment. 2011. L’índex d’envelliment indica la relació existent entre la població de 65 i més anys i la població de 0 a 15 anys. A la ciutat de Barcelona hi ha 159,9 persones de 65 i més anys per cada 100 persones de 0 a 15 anys.
    [Show full text]
  • Neighborhoods, Perceived Inequality, and Preferences for Redistribution: Evidence from Barcelona∗
    Neighborhoods, Perceived Inequality, and Preferences for Redistribution: Evidence from Barcelona∗ JOB MARKET PAPER Gerard Domènech-Arumí† First Version: October 2020 This Version: April 2, 2021 Click here for the most recent version Abstract I study the effects of neighborhoods on perceived inequality and preferences for redistri- bution. Using administrative data on the universe of dwellings and real estate transactions in Barcelona (Spain), I first construct a novel measure of local inequality — the Local Neigh- borhood Gini (LNG). The LNG is based on the spatial distribution of housing within a city, independent of administrative boundaries, and building-specific. I then elicit inequality per- ceptions and preferences for redistribution from an original large-scale survey conducted in Barcelona. I link those to respondents’ specific LNG and local environments using exact ad- dresses, observed in the survey. Finally, I identify the causal effects of neighborhoods using two different approaches. The first is an outside-the-survey quasi-experiment that exploits within-neighborhood variation in respondents’ recent exposure to new apartment buildings. The second is a within-survey experiment that induces variation in respondents’ information set about inequality across neighborhoods. I find that local environments significantly influence inequality perceptions but only mildly affect demand for redistribution. Keywords: Inequality, Gini, Redistribution, Housing JEL Codes: D31, D63, O18 ∗I want to especially thank my main PhD advisor, Daniele Paserman,
    [Show full text]
  • Procés Participatiu Per L'elaboració Del Pla De Barris De Can Peguera I El
    Procés participatiu per l’elaboració del Pla de Barris de Can Peguera i el Turó de la Peira Informe de resultats - Resum executiu 21 de desembre de 2020 1. El Pla de Barris a Barcelona L’objectiu del Pla de Barris és revertir les desigualtats mitjançant l'aplicació de noves polítiques públiques; implicant a la ciutadania en el desenvolupament de projectes dinamitzadors dels seus barris i amb un pressupost assignat extraordinari i intensiu durant el període 2021-2024. Procés participatiu Pla de Barris de Can Peguera i el Turó de la Peira 2 21 de desembre de 2020 2.El Pla de Barris de Can Peguera i el Turó de la Peira El Turó de la Peira i Can Peguera són dos barris fronterers ubicats al districte de Nou Barris que comparteixen i es comuniquen a través del Parc del Turó de la Peira. Malgrat són barris veïns, cadascun té les seves característiques particulars, marcades també per la pròpia història i constitució. En el cas de Can Peguera, per la peculiaritat de ser l’únic barri de les anomenades “cases barates” que perviu a Barcelona, i com a parc de cases de protecció oficial. El Turó de la Peira, per la seva banda està marcat per la seva expansió urbana tot i l’alta densitat dels blocs, la seva interrelació amb el parc que dona nom al barri, el fa un barri especial. Can Peguera és un barri totalment marcat per la seva constitució com a cases barates i on cal ressaltar la seva rica i vital vida associativa, malgrat ser un barri petit.
    [Show full text]
  • Strategy for Inclusion and Reducing Social Inequality
    2017 2027 Strategy for Inclusion and Reducing Social Inequality in Barcelona The Strategy on Inclusion and the Reduction of Social Inequality in Barcelona 2017-2027 is the result of joint work between Barcelona City Council and entities from the city’s civil society, within the framework of the Citizen Agreement for an Inclusive Barcelona. Management Department of Social Participation. Area of Social Rights. Barcelona City Council Drafted by Technical Secretariat for the Citizen Agreement for an Inclusive Barcelona (Urban Quality Strategies) Albert Sales Josep Villarreal Emi Pallàs Publishing coordinated by Department of Communication Area of Social Rights. Barcelona City Council April 2018 CONTENTS PRESENTATION 5 1. INTRODUCTION 9 2. FRAMEWORK 11 3. THE SITUATION IN THE CITY: SOCIAL INCLUSION 29 AND EXCLUSION PROCESSES. THE SCALE OF THE INEQUALITIES 3.1. Introduction. Characteristic features of the social 29 crisis and inequalities in European Mediterranean cities 3.2. Analysis of Barcelona’s social situation 32 3 3.2.1 Poverty and inequality. Inequalities manifest 32 Social Rights themselves in advanced cities 2017-2027 3.2.2. Employment 37 Strategy for Inclusion 3.2.3. Education 40 and Reducing Social Inequality 3.2.4. Health 43 in Barcelona 3.2.5. Housing 48 3.2.6. Relational-support and community networks 52 3.2.7. Coexistence and civility 53 3.3. Barcelona’s response 57 4. VISION OF BARCELONA IN 2027: BARCELONA’S SOCIAL 59 MODEL FOR 2027 4.1. The social model’s cornerstones 59 4.2. Challenges facing the implementation of the social 60 city model between now and 2027 4.3.
    [Show full text]
  • EL TURÓ DE LA PEIRA, CAN PEGUERA, PORTA, VILAPICINA, LA TORRE LLOBETA Nou Barris
    GUIA D’ENTITATS, SERVEIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS AL BARRI 3-16 ANYS • curs 2015-20166 EL TURÓ DE LA PEIRA, CAN PEGUERA, PORTA, VILAPICINA, LA TORRE LLOBETA nou barris Us presentem la Guia d’entitats, serveis i equipaments públics. Activitats extraesco- lars al barri 3-16 anys. Curs 2015-2016. L’objectiu d’aquesta guia és doble, facilitar a les famílies el coneixement dels agents que organitzen activitats educatives ex- traescolars, i afavorir la difusió i la generació de sinergies entre entitats, serveis i equipaments públics que treballen en un mateix territori. Aquesta guia posa en relleu la importància de l’educació en el lleure que desenvo- lupen les associacions i les entitats dels barris de la ciutat. Aquest curs s’hi incorpo- ra la informació de les entitats, els serveis i els equipaments públics amb activitats extraescolars dirigides a infants i joves de 3 a 16 anys, dels barris de Montbau, al districte d’Horta-Guinardó; la Trinitat Nova, al districte de Nou Barris; i la Vila Olím- pica del Poblenou, al districte de Sant Martí. La publicació d’aquesta Guia és una de les accions del programa Patis Escolars Oberts al Barri de l’Institut Municipal d’Educació, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona i els districtes municipals. Patis Escolars Oberts al Barri és un programa educatiu que consisteix en l’obertura dels patis de les escoles de la ciutat perquè siguin un espai d’ús públic i dinamització educativa per a infants, joves i famílies fora de l’horari escolar, en cap de setmana i en període de vacances escolars.
    [Show full text]
  • Tgmr2de2.Pdf (6799Mb)
    ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tesisenxarxa.net ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tesisenred.net ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • Themes Barcelona Art Factories
    Main themes Barcelona Art Factories – Old industrial spaces, new cultural uses Sub themes Urban regeneration through CCI Decentralising the cultural offer to city districts Places to be visited 1 Barcelona Art Factories – Old industrial spaces, new cultural uses Barcelona City Council’s Culture Institute set up the Art Factories programme in 2007 to expand the city’s network of public facilities designed to support cultural creation and production. Many of these facilities are former factory buildings that have been refitted for use by artists, cultural agents and organisations involved in promoting creation. The Art Factories help strengthen the city’s networks and enrich its cultural fabric and aspire to become benchmark centres creating new discourses and contents based on excellence and quality. The spaces included in the Barcelona Art Factory programme are: Fabra i Coats. Graner. La Seca. La Escocesa. La Caldera. La Central del Circ. L'Ateneu Popular 9 Barris. Hangar. Sala Beckett/Obrador. Nau Ivanow. 2 WHAT IS IT? The Art Factories programme is based on transforming disused spaces into new powerhouses of culture and knowledge. The goal is to put creativity, knowledge and innovation at the heart of the city’s policies. Launched by Barcelona City Council’s Culture Institute, the project meets a longstanding demand by creators and collectives for spaces equipped for artistic creation and research. The Art Factories are therefore ideal spaces for cultural innovation and production. The end goal is to see culture as one of the city’s strategic assets as it develops its economic, social and urban aspects, as well as boosting its inhabitants’ creativity.
    [Show full text]
  • Health Inequalities in Barcelona: Priorities in the Last 4 Years
    Health inequalities in Barcelona: priorities in the last 4 years Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona Health inequalities in Barcelona In Barcelona, in the last 3 decades, has existed: . Development of health information systems: information is available for smaller areas. Health surveys since 1983 and an annual health report since the 1980s. Research on health inequalities has been important. Some interventions were implemented although the topic has not been a priority in the political agenda, . In 2015 a new left wing government started and included inequalities as a main topic in the political agenda, including health inequalities. Description of the existence of health inequalities and communication Health Report 2015 Determinants of health inequalities in urban areas Contents: • The sociodemographic situation • The economic environment • The quality of the air • Communicable diseases: Tuberculosis HIV / AIDS infections Sexually transmitted infections • Sexual and reproductive health • Life expectancy and mortality • Inequalities in health in the neighborhoods Borrell et al, JECH 2013 Inequalities in health in the neighborhoods: Urban HEART Inequalities in health in the neighborhoods Income Unemployment Teenage pregnancy Life expectancy Tuberculosis Neighborhoods according to socioeconomic deprivation and health indicators 18 neighbourhoods with District indicators that show a worse situation Ciutat Vella Barceloneta Gòtic Raval St Pere, Sta Caterina i Ribera Sants-Montjuïc Marina del Prat Vermell Horta-Guinardó Carmel
    [Show full text]