1,20€ Edició de Girona DILLUNS · 8 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14783 - AVUI / Any XL. Núm. 13653 - EL PUNT
182272-1174645w
P6-16 Segon judici al L’ESPORTIU DEMANDA · Mas, Ortega, Homs i Rigau seran jutjats al Tribunal Futbol de Comptes per la despesa de la consulta, que ja ha estat abonada
NACIONAL P8
Rakitic, en una acció del partit ■ EFE El Barça perd el lideratge a Mestalla Els de Valverde s’encallen i només poden empatar a un contra el València
Bàsquet L’Spar, de nou campió de la Lliga Catalana
Comarques Gironines P22 Nou èxit de la Cursa de la Dona de Girona
Un dels trams de la via gironina, a l’altura de la ciutat de Girona ■ LLUÍS SERRAT L’esperit de l’1-O té recorregut La via entre Sant Julià i Aiguaviva mobilitza més de 15.000 persones 122454-1195049Q jamargant - 08/10/2018 11:01 - 2.139.4.240
GIRONA El jutge envia a presó un home CASTELLS Els Marrecs de Salt queden TORNAVÍS ELÈCTRIC Aconsegueix aquesta pràctica eina i fes bricolatge per atracar un bar amb ganivet 7 desens al Concurs de Tarragona 10 sense fils ni esforç, amb 12 puntes intercanviables
www.diaridegirona.cat
TEL ` 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.516
PREU Aquest diari utilitza Dilluns paper reciclat en un 80,5% 1,20 € 8 D’OCTUBRE DE 2018 FUNDAT EL 1889 La cadena humana s’emmiralla en la Via de 2013 per recordar l’1-O
Milers de persones participen en l’acte entre Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, que acaba amb una festa reivindicativa 3 i 4 La cadena humana, entre Sarrià i Sant Julià. MARC MARTÍ
DillunsEsportiu Un noi de 18 LA CURSA DE LA anys mor en DONA OMPLE ELS un xoc amb un conductor begut CARRERS DE GIRONA a Avinyonet 5 Una imatge de la sortida de la cursa, que va reunir al ENTREVISTA voltant de 7.500 participants. MARTA CASACUBERTA MARC MARTÍ DIRECTORA TERRITORIAL D’AFERS SOCIALS «Els menors que arriben de forma massiva no encaixen en el sistema
de protecció» 8 i 9
A més a DdG Dos punts de Girona han superat a l’estiu el nivell d’ozó permès 6 i 7 FUTBOL BÀSQUET MARC MARTÍ SPAR CITYLIFT 89 I 63 CADÍ VALÈNCIA 1 I 1 BARÇA L’Uni s’emporta El Barça enllaça la final de la quatre jornades Lliga Catalana sense guanyar i en una gran perd el lideratge segona meitat 4 EL SEVILLA DE PABLO MACHÍN ÉS EL NOU LÍDER DE PRIMERA 4 DIMECRES, SUPERCOPA DIVISIÓ 28-29 CONTRA L’AVENIDA 38-39
TOTA LA INFORMACIÓ ESPORTIVA PÀGINES 26 a 43 NACIONAL P27 NACIONAL P16-20 L’ESPORTIU Futbol Mata la dona El pitjor Avui amb El Punt Avui a trets, matí de El Girona atropella perd a casa Banyoles contra la filla i se l’Eibar (2-3) suïcida Demà farà vint anys del naufragi de ‘L’Oca’, L’equip exhibeix Els fets van ocórrer a que va causar la mort una alarmant Sant Joan les Fonts de 21 jubilats francesos fragilitat defensiva 117711-1194371L
2,50€ Edició de Girona DIUMENGE · 7 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14782 - AVUI / Any XL. Núm. 13652 - EL PUNT
P6-9
ENTREVISTA Jordi Cuixart PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL. EMPRESONAT A LLEDONERS “És imperatiu que els partits sobiranistes estiguin a l’altura” 1-O · “Violència és enviar 8.000 policies a atonyinar la població civil perquè vol votar” SENTÈNCIA · “No acceptaré cap condemna a canvi d’un indult”
CULTURA-ESPECTACLES P32-39 Nacional P14 L’ANC exigeix una estratègia única abans del 21-D Es mobilitzarà contra el govern si no acorda un pla per instaurar la República
Caballé, en una actuació a Basilea l’any 2006 ■ EFE L’última gran diva La soprano Montserrat Caballé mor a Barcelona als 85 anys 116119-1146946w jamargant - 08/10/2018 11:06 - 2.139.4.240
1-O La cadena humana es completarà MANIFESTACIÓ Milers de Mossos protesten TORNAVÍS ELÈCTRIC Aconsegueix aquesta pràctica eina i fes bricolatge amb cintes per falta d’inscrits 15 pel deficient dispositiu del Parlament 27 sense fils ni esforç, amb 12 puntes intercanviables
www.diaridegirona.cat
TEL ` 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.515
PREU Aquest diari utilitza Diumenge paper reciclat en un 80,5% 2,50 € 7 D’OCTUBRE DE 2018 FUNDAT EL 1889
Roses Un home mata a trets la denuncia que Guàrdia Civil seva exdona i atropella la i Mossos ja no col·laboren en filla a Sant Joan les Fonts el «top manta» 4 LA POLICIA LOCAL TENIA El presumpte homicida es va Els investigadors revelen que EL SEU SUPORT PERÒ, MALGRAT ELS ÈXITS, NO S’HAN REPETIT treure la vida en una zona boscosa d’Oix l’atacant tenia una ordre d’allunyament 3 ELS CONTROLS CONJUNTS 16
Dominical ◗ ENTREVISTES ALBERT BRAMON VIVES La teranyina SUBDELEGAT DEL GOVERN de la família ESPANYOL A GIRONA «Puigdemont Dalí ha estat un mal Mariona Seguranyes s’endinsa president de en les arrels familiars de l’artista Catalunya» 12 i 13
El bon moment EDUARDO DIVAR del còmic té una DIRECTOR GENERAL DE KIA MOTORS cita a Girona «L’aposta de futur és el cotxe ◗ AVUI AMB EL DIARI electrificat» 2 3 25 Fiscalia investiga Cristhian Stuani, amb les GIRONA EIBAR Infància pels mans al cap. ANIOL RESCLOSA REPORTATGE menors dormint BANYOLES Vint anys del a les comissaries Stuani no pot tot sol tràgic naufragi 4 EL GOVERN AFIRMA QUE FA BÉ 4 EL GIRONA FRACASSA A MONTILIVI TOT I ELS DOS GOLS DEL DAVANTER 32 a 39 de «L’Oca» 8 L’ACOLLIDA DELS MIGRANTS 15
Mor la soprano Montserrat Caballé, diva del Liceu i Peralada VENDA DIRECTA AL PÚBLIC 4 L’ARTISTA VA INAUGURAR OLOT, a l’Av. Reis Catòlics, 7 Tel. 972 26 22 62 EL FESTIVAL EMPORDANÈS EL Obrim de dilluns a divendres de 17.00 h a 20.30 h. 1987 45 i 46 i dissabtes matí de 10.00 h a 14.00 h. NACIONAL P10 NACIONAL P12 Desmemòria Albiol busca del Sis refugi a d’Octubre Badalona Aquell episodi ha estat tergiversat El polític deixa el Parlament i la com si hagués estat presidència del PP per centrar-se una proclamació en la cursa per a l’alcaldia independentista 117711-1194370L
1,50€ Edició de Girona DISSABTE · 6 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14781 - AVUI / Any XL. Núm. 13651 - EL PUNT
P6 i 7 Figueres P24,25 JxCat i Esquerra garanteixen unitat Dos dels homes, a la cuina de l’habitatge ■ E. CARRERA Un pis per a presos fins a la sentència en tercer grau Set convictes viuen en un habitatge COMICIS · Quim Torra i Pere ENTESA · En una declaració, controlat fora de la presó per reinserir-se Aragonès s’esforcen per donar es “conjuren” per assolir una Infraestructures P26 una imatge d’estabilitat que millor coordinació del govern Centre de serveis prop de allunyi el fantasma electoral i dels grups parlamentaris l’aeroport per a 400 camions
P44 Serà un aparcament i s’hi farà formació CULTURA I ESPECTACLES per al sector del transport a la demarcació
Política P32 El PP du una ‘rojigualda’ a la seu de la Generalitat a Girona Els populars volen que es pengi al lloc on hi havia la que es va treure l’1-O passat 123898-1191090Q
Els premiats: Albert Stern (Metges sense Fronteres), Rosa Ros Rahola, Montserrat Fontané, Emili Ros Rahola, Núria Pardo (Fundació Villavecchia), Peter Kuper, Almudena Grandes, Marina Rossell, Carlos Magdalena, Eneko i Silvia Venegas ■ JOAN SABATER LiberPress: Rahola al cor Els premis celebren vint anys recordant “un home bo” afusellat jamargant - 08/10/2018 11:07 - 2.139.4.240
ESPORTS Eusebio prescindeix de Mojica, VILAMALLA Un xofer begut xoca amb TORNAVÍS ELÈCTRIC Aconsegueix aquesta pràctica eina i fes bricolatge Planas i Ramalho per rebre l’Eibar 36 a 39 el tràiler contra una benzinera 19 sense fils ni esforç, amb 12 puntes intercanviables
www.diaridegirona.cat
TEL ` 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.514
PREU Aquest diari utilitza Dissabte paper reciclat en un 80,5% 1,50 € 6 D’OCTUBRE DE 2018 FUNDAT EL 1889 Detenen un noi de 18 anys JxCat i ERC garanteixen acusat de ferir un mosso a el govern fins a les sentències la protesta de l’1-O a Girona del procés 4 QUIM TORRA I PERE ARAGONÈS ANUNCIEN UN ACORD PER EVITAR El jove hauria colpejat l’agent amb una Ha quedat en llibertat i se l’acusa LA CRISI I ASSEGURAR L’ESTABILITAT DE L’EXECUTIU barra de ferro, fent-li un tall obert a la barbeta de desordres i atemptat a l’autoritat 14 ■ El Govern central admet que
ANIOL RESCLOSA està «preocupat» per la paralitza- ció de l’activitat parlamentària i Obren a Figueres avisa Torra que actuarà «en con- el primer pis de seqüència» si el Parlament deso- beeix la Constitució. 29 a 31 la província per a presos en Demanar cita el tercer grau prèvia a Trànsit 4 EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA s’ha convertit REIVINDICA L’«ÈXIT» DEL MODEL PENITENCIARI CATALÀ 3 i 4 en una missió impossible ■ Queixes de ciutadans perquè Lloret i Palamós no poden demanar fer tràmits per web i telèfon a l’estament de Tràn- se situen entre sit a Girona. El subdelegat reco- les deu alcaldies neix que estan saturats. 12 que cobren més de Girona A més a DdG
■ El Ministeri de Política Territo- Grup Cañigueral rial i Funció Pública dona a conèi- Peter Kuper, premi Liberpress: «Trump és una rata acorralada» El dibuixant supera els 800 milions xer les retribucions dels alcaldes i nord-americà Peter Kuper va dir ahir a Girona, en l’acte de lliurament dels premis Liberpress, que el president del seu país, d’euros de facturació el que van cobrar per assistències Donald Trump, és «un fatxa» i resulta «més perillós ara perquè és una rata acorralada». Kuper va alertar del creixement el . 8 i 9 desbocat d’un nou feixisme a diferents punts del món. Els premis Liberpress es van lliurar a l’Auditori de Girona. 44 per primer cop 27 EL PUNT AVUI 26 | Comarques Gironines | DILLUNS, 8 D’OCTUBRE DEL 2018
L’ALCALDESSA DEL DIA GARRIGUELLA Isabel Teixidor “Si no es fa el càmping, el poble queda més rústic”
CRIDA · “Hi ha poques alcaldesses i crec que les dones ens hi hem de posar”ACTUACIONS · “Acabem de treure a licitació la creació d’un edifici per a activitats artístiques” JOAN SABATER
Núria Astorch no s’havien tocat; estava tot deixat, Com es va prendre la denegació, per part És alemanya per part de de la comissió territorial d’Urbanisme, GARRIGUELLA mort. Per exemple, ens vam trobar amb uns deutes de despeses corrents de mare i de Garriguella per del projecte d’un càmping de luxe dins 280.000 euros i d’altres sense comptabi- del terme municipal? any 2015, va aspirar per primer litzar. Quan acabi el mandat, ho tindrem part de pare. Va néixer a la Era un projecte que venia de l’anterior cop a entrar a l’Ajuntament de tot tornat. En aquestes condicions, es ciutat alemanya de Frank- mandat i nosaltres el vam veure bé per al L’ Garriguella al capdavant de la necessita almenys un any per poder aga- poble, perquè crèiem que aportaria vida candidatura Junts per Garri- far els regnes. De manera que durant furt, però el català va ser el i, evidentment, llocs de treball. Era un guella-AM (marca blanca d’ERC) i va aquests tres anys hem fet moltes coses projecte que, des del nostre punt de vis- aconseguir arrabassar l’alcaldia a CiU però n’hi ha que no es veuen. primer idioma que va ta, estava ben pensat. Van sorgir veus per 19 vots. Garriguella és un poble de crítiques que es van fer sentir molt i crè- l’Alt Empordà de 850 habitants. Un cop superades aquestes dificultats, aprendre. Va estudiar em- iem que Urbanisme retallaria el projecte. quins projectes en concret ha pogut presarials i té 56 anys. Es va Però crec que es van trobar sobre la taula Com va ser que es presentés a candida- desenvolupar? altres projectes similars o més grans en- ta a l’alcaldia? Tenim uns edificis municipals que esta- instal·lar a Garriguella amb cara a Catalunya i van apostar per dene- Va ser una mica per casualitat. Els meus ven acabant el seu cicle de vida i en què gar-los tots i fer una llei nova. De tota amics s’havien presentat en anteriors s’ha hagut d’invertir. De fet, no s’hi havia la seva família l’any 1994. manera, penso que la Generalitat, en ocasions i havien perdut i volien presen- fet manteniment durant anys. Per De jove, havia fet atletisme i projectes d’envergadura com aquest, ens tar una persona nova. Jo havia treballat exemple, es va reparar una part del teu- hauria d’ajudar més des del principi, gui- per a l’Assemblea, soc una persona molt lat de la sala polivalent que tenia goteres. diu que sempre ha tingut ar-nos, perquè hi vam esmerçat molt de coneguda aquí, vinc del món d’empresa- El sistema d’enllumenat també era pre- temps. De tota manera, crec que està bé rials i feia anys que no estava en actiu. cari i hem posat 80 punts amb led. Al po- molta energia i empenta. que, finalment, no es faci el projecte, per- Em van demanar que em presentés i vaig ble, quan fèiem activitats, no teníem ca- què d’aquesta manera quedem com un acceptar. dires i cada cop les havíem de llogar, així poble més rústic. que vam decidir comprar-ne 400. I vam Com valora l’experiència? tenir molta sort, perquè les vam trobar Com definiria vostè Garriguella? Al poble, la gent no es mou per partits, si- de segona mà i encara estan molt i molt És un poble molt viu, amb molt de movi- nó més aviat per grups, interessos. D’un bé. Els gegants estaven trencats i vam ment i molt de contingut. Hi ha molts dia per l’altre, em vaig trobar que era al- decidir de fer una despesa de 5.000 eu- què hem de fer un canvi de normativa. serveis, com, per exemple, una llar d’in- caldessa. M’agrada molt i crec que les do- ros per arreglar-los. A més, ara tenim un L’any vinent, posarem un volum impor- fants i una biblioteca, que ara funciona nes ens hi hem de posar; n’hi ha poques, vehicle 4x4 que ens va molt bé per mou- tant de diners a l’escola per arreglar so- molt bé. És un Ajuntament que demana d’alcaldesses. Em fa molta il·lusió treba- re’ns pels camins, perquè tenim 2.000 bretot el pati, que és obert per a tothom. I molta dedicació. llar per al meu poble. Cal dir que els di- hectàrees de terreny. el projecte més gran, i segurament el més ners no ho són tot. Nosaltres volíem que necessari que farem aquesta legislatura, Té previst tornar a aspirar a l’alcaldia en el poble s’impliqués i es tornessin a fer Quines són les actuacions més recents? serà la construcció d’un edifici de serveis i les municipals del 2019? coses. Des que som aquí, han sorgit, per Aquest any hem asfaltat divuit carrers activitats recreatives combinat amb ma- No puc no presentar-m’hi! [Riu.] Hem exemple, els Tocavents Albera, una asso- del poble amb l’ajuda de la Diputació de gatzem. Es construirà prop de la coopera- introduït moltes millores i, a més, ara ja ciació esportiva que organitza moltes ac- Girona. Ho hem fet d’una forma senzilla tiva i farà 500 m². Justament dijous, vam sé tot el que es necessita per portar un tivitats. perquè, dintre d’uns anys, s’hauran d’ai- treure’l a licitació per un import de Ajuntament. I hi ha tantes coses pen- xecar per canviar les canonades del po- 390.000 euros. Crec que d’aquí mig any dents que m’he de tornar a presentar. A Amb quines dificultats s’ha topat? ble. I ara estem condicionant el cementi- estarà fet i el podrem fer servir! Arquitec- més, amb un mandat fas curt. I si es tre- És un poble petit, on ens coneixem tots. I ri, on acabarem invertint 70.000 euros. tònicament parlant, és molt innovador i balla bé, com hem fet, tens el domini de el mateix passa a l’Ajuntament. I això ho S’està fent un repàs de l’estructura exis- aportarà un aire nou al municipi. Per al la situació i els diners que et pertoquen. fa fàcil. El que no ho fa fàcil és quan tro- tent perquè estava molt deixat. Quedarà proper mandat, ens quedarà pendent fer M’hi presentaré, sens cap dubte. Si surto bes un Ajuntament totalment desendre- senzill, però molt arreglat. El projecte de el POUM, que és un procés llarg i s’ha de elegida, perfecte. I si no, millor, perquè çat, com el que em vaig trobar. Els temes deixalleria l’aparquem fins al 2020 per- fer d’acord amb els veïns del poble. podré tornar a fer més la meva. ■ EL PUNT AVUI 32 | Comarques Gironines | DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DEL 2018
L’ALCALDE DEL DIA Fontcoberta Joan Estarriola “Aviat completarem el programa electoral”
PENDENT · L’alcalde afirma que els falta acabar de lligar dos projectes per aconseguir-ho FUTUR · Diu que té il·lusió per aspirar a la reelecció RAMON ESTÉBAN
Jordi Casas I l’altra? Joan Estarriola va néixer a d’ordenar. FONTCOBERTA L’altra actuació en què estem treballant és la nova depuradora de Vilademuls. En Fontcoberta l’any 1955 i és I com han aconseguit desbloquejar aquest cas, estem negociant amb l’Agèn- aquest tema? alcalde de Fontcoberta analitza cia Catalana de l’Aigua per poder execu- cap de magatzem d’una co- Hem aconseguit una subvenció de la Di- en aquesta entrevista el grau de tar la construcció d’aquest equipament neguda multinacional del putació de Girona per impulsar els tre- L’ compliment del programa elec- de sanejament. balls, que s’executaran en dues anuali- toral que el va dur a revalidar ram de l’alimentació. És el tats. La primera d’aquestes anualitats és l’alcaldia per tercera vegada consecutiva. Aquesta és la feina que els queda pen- la de major dotació pressupostària i, en Estarriola afirma també que l’eix que dent de fer. Quina han fet des del princi- seu cinquè mandat a l’Ajun- concret, preveu una inversió total de mou el seu govern és fer actuacions per pi d’aquest mandat? 160.000 euros, i la segona, de 70.000 eu- tot el municipi, no només als nuclis més Hem enllestit l’itinerari de la platja d’Es- tament, els dos primers a ros. habitats. A més a més, subratlla que polla. És una actuació fonamental per a l’oposició, i els tres últims a Fontcoberta és un municipi amb una po- la conservació dels nostres actius patri- Per tant, tema desencallat? blació molt disseminada i eminentment monials. Ha de servir per posar un fre a l’alcaldia. També és a la Di- Sí, i és una actuació urbanística real- rural. la disbauxa. La platja d’Espolla és un es- ment important i urgent, perquè en tanyol intermitent que forma part del putació. Sempre per ERC, aquest tram del municipi la xarxa de dis- Passem comptes. En quin estat d’execu- mateix sistema lacustre de l’estany de partit del qual és president tribució d’aigua potable és encara d’urali- ció està el programa electoral amb el Banyoles i que només s’omple en èpo- ta, és a dir, de fibrociment. A dins dels qual van concórrer a les eleccions? ques de pluges, ja que es troba a més al- comarcal. Diu que té il·lusió tubs d’uralita hi ha un altre tub. Hi ha A hores d’ara, tenim pendents d’adjudi- tura. És un indiscutible actiu del nostre moltes avaries, es trenca per molts cació dues obres. Esperem que no hi hagi entorn natural. per aspirar a la reelecció. punts, i és difícil d’arreglar. entrebancs per encarregar-les i dur-les a terme en un termini breu de temps i, lò- D’altres actuacions? Vostè governa en majoria amb cinc regi- gicament, abans de finalitzar el present Sí, n’hem executat una altra de molta dors, però amb quatre regidors de CiU, mandat. Quan ho hàgim fet, haurem importància. Estem a punt d’adjudicar ara PDeCAT, a l’oposició. Com valora el complert la totalitat del nostre programa el nou pla de camins del nostre muni- clima polític a l’Ajuntament? electoral. cipi. Demà s’acaba el termini perquè Hi ha bona entesa en general. Crec que les empreses que hi estiguin interessa- que uneix Banyoles i Figueres, la car- puc dir que tots som amics. En l’àmbit de De quines actuacions parla? des presentin les seves pliques i, per retera GIP 5121. les actuacions ideològiques, hi ha sinto- La primera d’aquestes actuacions és la tant, aviat es resoldrà el concurs i es nia, més sintonia que la demostrada últi- millora i consolidació de l’esplanada del podran iniciar les obres. Un cop execu- Amb quina problemàtica s’han trobat mament pels dos partits en l’àmbit na- Clot de Melianta. Es tracta sobretot d’ar- tades aquestes obres, haurem cobert per fer efectiu aquest projecte? cional. No hi ha hagut cap problema en reglar un marge que hi ha molt a prop amb reg asfàltic quasi la totalitat dels Era una obra que, inicialment, estava totes les decisions que ha pres el ple en dels habitatges. No hi ha cap risc per als camins i pistes forestals que conduei- inclosa al Pla Únic d’Obres i Serveis de l’àmbit polític. que hi viuen, però s’ha de consolidar per xen a nuclis habitats. En concret, hau- Catalunya. En concret, incloïa el con- evitar una esllavissada. rem pavimentat el 90% dels 25 quilò- veni que preveia la desafectació I quant al dia a dia i la gestió dels altres metres d’aquest tipus de vies que hi ha d’aquest tram de la carretera i que ha- assumptes? De què depèn que aquest projecte tiri a Fontcoberta. via de fer efectives les obres de recon- Bé, en aquest cas, cadascun dels dos par- endavant? versió d’una travessera urbana d’una tits té el seu projecte de poble. Tenim un Del fet que el Departament de Governa- La situació econòmica ha estat difícil carretera en un carrer. Cal tenir en municipi amb una població molt disse- ció ens confirmi una subvenció d’uns per als ajuntaments del país. Hi ha algun compte que és un vial urbanitzat i amb minada, on el 85% dels veïns estan agru- 20.000 euros; amb aquesta subvenció i projecte que se n’hagi ressentit espe- habitatges a banda i banda, però amb pats majoritàriament en un sol nucli. amb la de 60.000 euros que ja ens ha cialment? problemes com les diferents cotes de Entenem que hem de fer les coses no no- concedit l’Agència Catalana de l’Aigua, Sí, el que preveu la reconversió de la nivell de les voreres, entre molts al- més pensant en els nuclis més habi- podrem impulsar l’obra. travessera de Melianta de la carretera tres, una situació que el projecte havia tats. ■ jamargant - 08/10/2018 11:06 - 2.139.4.240
2 DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DE 2018 Diari de Girona La Dos
TRÀNSIT LA FOTO DEL DIA ONCOTRAIL LLETRES Jordi Arbonès (Nif) AL TWITTER PERE ALBERTÍ ESCRIPTOR @palbertiserra «Dia de la Salut «No es tracta d’un final de Mental a Girona. Cal lluitar per la plena cicle, sinó d’una nova realitat: integració dels Catalunya necessita una dreta ciutadans amb catalana, polítics que no aquesta utilitzin l’autoodi» problemàtica»
a mort assenyala moltes JÚLIA COT coses. La mort d’un polí- @cot_julia L tic, d’algú que s’havia de cuidar del progrés de qui «Vull compartir amb l’havia votat, és diferent. Al polític se li vosaltres una hauria de poder demanar comptes futilesa. Als meus 33 pels seus esguerros públics. Cadascú anys he descobert suporta la càrrega de la seva vida. les figues. No n'havia Això remet a la mort recent de Macià menjat mai i, un dia Alavedra. Polític que no va fer fàstics com qualsevol altre, a l’enriquiment personal durant anys ens vam conèixer en i dins d’una Catalunya que afavoria les males praxis -lladres. Amb el seu una amanida de la traspàs i potser per això, salten a la sogra» L’Oncotrail bat rècords amb 276.000 euros per als malalts de càncer memòria més de dues dècades de po- La sisena edició de l’Oncotrail, la cursa solidària de 100 quilòmetres que organitza la Fundació Oncolliga Girona, ha recap- lítica catalana. Espoli, nepotisme i co- tat 276.000 euros que es destinaran a millorar les condicions de vida dels malalts de càncer i les seves famílies durant les es- RAPHAEL missions. El règim del ho afavoria. @RAPHAELartista tades als hospitals gironins. Un total de 234 equips van participar ahir a la cursa, amb punt de sortida a Palafrugell, i que va La màniga ampla dels herois de la pà- recórrer per relleus diversos punts de la Costa Brava i les Gavarres amb una participació que va superar les expectatives dels tria -espanyola. El recorregut d’uns «Estimada amiga, organitzadors. L’equip Mercat del Lleó-Komland va ser el primer a creuar la línia de meta, amb 8 hores i 51 minuts. polítics hàbils que van saber agluti- gran entre les més nar, gràcies a una figura emblemàtica grans! Avui te’n vas a –Jordi Pujol–, diverses classes socials cantar als àngels. Et de la dreta. Un conglomerat que va quedes per sempre utilitzar fórmules d’èxit amb la inten- en el meu cor i en el LA FINESTRA ció d’apaivagar idees tan perilloses de milions de gent POLICIA DE CALDES NRLL com la de reinstaurar la república es- que t’hem admirat Barcelona, el centre oncològic infantil panyola o, encara una de més esgarri- més gran d'Europa. Els clauers, junta- fosa: la república catalana. Res d’això en el món sencer. Glòria a tu, ment amb els escuts solidaris, es podran no va passar. Els corruptes també mo- trobar avui a l’estand de la policia de la ren. El passat no està només en la in- Montserrat Fira de l’Aigua de Caldes. decència de les fosses comunes, sinó, Caballé!!» també, en el passat immediat. La ma- ALT EMPORDÀ nera enganyosa i perversa que polí- VISITA D’ITALIANS I AUSTRÍACS AMB DAVID DE LAS HERAS tics com Alavedra i el partit que sem- MOTIU DEL PROGRAMA ERASMUS+ @David_Heras blava que havia de durar segles, Con- Els clauers de suro. Un grup de representatns d’Àus- El culturista Rafel Beltrán. vergència –Unió era una rèmora–, ex- «El ‘pitxitxi’ de la tria i Itàlia visiten l’Alt Empordà plicava. No es tracta d’un final de ci- Lliga espanyola juga SOLIDARITAT en el marc del projecte Erasmus+ cen- LLORET DE MAR cle, sinó d’una nova realitat: Catalu- al Girona, té 31 anys UNA EMPRESA DE CASSÀ DONA 200 trat en història: Learning from History... RAFEL BELTRÁN GUANYA LA MEDALLA nya necessita una dreta catalana, po- i porta 8 gols en 8 CLAUERS DE SURO SOLIDARIS Planning the future together. Aquest DE BRONZE A L’ARNOLD CLASSIC lítics que no utilitzin l’autoodi. Potser partits. No digui gol, Una empresa de Cassà de la Selva grup l’integren nou entitats, entre les El lloretenc Rafel Beltrán va obte- tot plegat remet a aquell concepte digui Cristhian ha donat 200 clauers de suro a la quals hi ha l’institut Cendrassos de Fi- nir la medalla de bronze a l’Arnold que se’n diu karma, que, en català, Stuani» policia local de Caldes de Malavella per gueres i el MUME de la Jonquera. Amb Classic, un campionat mundial de fisio- sempre s’ha dit «tal faràs, tal troba- tal de contribuir en una campanya soli- motiu de la visita han preparat xerrades culturisme i fitnes. Segons va informar ràs». Per altra banda, és lògic que la dària contra el càncer infantil. Els i visites a Figueres, la Jonquera o Girona, Nova Ràdio Lloret, el lloretenc va ser el dreta catalana –fora PP i Cs– es refun- clauers porten l’escut policial estampat i com ara la sessió impartida per Pilar Ca- tercer millor atleta de la seva categoria, di. La mort és una bèstia que no ho- la seva venda servirà per contribuir a la bratosa sobre l’exili i la deportació. Es de culturisme fins a 85 quilos, amb 13 es- nora cap vida. creació del SJD Pediatric Cancer Center vol promoure els valors democràtics. portistes d’arreu del món. 44 Cultura i Espectacles EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 6 D’OCTUBRE DEL 2018 Panikkar, vist per Angelats
Redacció nikkar. El diàleg dialogal, GIRONA del teòleg Jaume Angelats (12 h, gratuït). El diàleg La llibreria Geli clou avui el dialògic o dialogal és, se- cicle que ha dedicat a Pa- gons Panikkar, “la recerca nikkar, coordinat per Xevi conjunta del que és comú i Delòs en el centenari del el que és diferent” per arri- seu naixement, amb la bar a “una autèntica com- conferència Raimon Pa- prensió de l’altre”. ■
Tots els protagonistes: els portadors dels llaços, els premiats i els lliuradors dels premis, i Música per la Llibertat ■ J. SABATER Els XX Premis LiberPress recorden Carles Rahola i defensen la llibertat amenaçada en diferents fronts Ments lliures, de Rahola a Kuper
Xavier Castillón va dir: “Cada vegada em GIRONA Per a un home bo i els que esperen sento més lluny dels polí- ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— tics i més a prop dels pre- El 1980 es va publicar als Els LiberPress van celebrar la placa del Memorial Liber- sos.” I Almudena Grandes Estats Units el primer nú- seva 20a edició amb una nit Press 2018 que uns dies (premi de literatura Ra- mero d’una revista de cò- farcida d’emocions, imatges abans havien portat al nínxol mon Chao) va subratllar mics, amb una línia mar- colpidores i música. El Gest de Rahola al cementiri de Gi- que “el compromís és im- cadament esquerrana, ti- triat aquest any, el llaç, es va rona –on va ser afusellat plícit a l’escriptura”. tulada World War 3 Illus- simbolitzar fent pujar a l’es- aquest “home bo” aviat farà Carlos Magdalena (pre- trated i poc mesos després cenari set representats de di- 80 anys– una delegació de Li- mi LiVerdPress) va recor- va ser nomenat president ferents entitats amb fulards / berPress amb un altre net, dar la importància que te- un actor mediocre i ultra- llaços de colors diferents: del Pompeu Rahola. En la part nen les plantes en les nos- dretà anomenat Ronald groc en suport als presos i musical, Marina Rossell va tres vides i va alertar de Reagan. Un dels funda- exiliats catalans, al rosa que cantar “per a la gent que es- l’amenaça, encara evita- dors d’aquella revista va consciencia sobre el càncer pera els presos” una preciosa ble, de perdre milers d’es- ser el dibuixant Peter Ku- de mama o el morat que aler- i despullada T’esperaré, i el pècies en les pròximes dè- per, que ahir va rebre el ta de la violència masclista. mig centenar de membres de cades. Albert Stern va re- 20è premi LiberPress a Ta nt l ’a l ca ld essa , M a rta Música per la Llibertat van collir el premi per a Metges l’Auditori de Girona. Gai- Madrenas, com el president cantar Tot el poble cantarà i, sense Fronteres, que ara rebé 40 anys després go- de la Diputació, Miquel No- ja al final de l’acte, L’estaca i El mateix té milers de perso- verna el seu país una rèpli- guer, van recordar Carles Ra- cant dels ocells, en un esce- nes treballant en 72 països ca molt augmentada de hola, abans que els seus nets nari ple de premiats i copro- amb conflictes de tot ti- Reagan, Donald Trump, i Rosa i Emili Ros recollissin la tagonistes de la vetllada. pus, alguns dels quals han Kuper definia ahir la seva quedat plasmats en els do- política com “una espècie cumentals que realitza de feixisme”, per rectificar rents fronts– i la cultura ció sempre hi ha hagut te- Silvia Venegas (Liber- tot seguit: “No és una me- de la solidaritat, organit- mes tabú, com ara el con- Press Cinema) amb la se- na, és feixisme.” Per això, zats per l’associació que flicte basc, però cada vega- va productora, Making
118280-1153947w Kuper manté activa la se- presideix Carles McCragh da s’està imposant més el DOC. Núria Pardo, presi- va pròpia guerra il·lustra- i la Diputació de Girona. pensament únic”. denta de la Fundació d’on- da des de publicacions Kuper i el dibuixant basc La cuinera Montserrat colliga infantil Enriqueta com ara la clàssica Mad Eneko han estat els autors Fontané (premi Camins) Villavecchia, va recordar Magazine, amb els llapis dels dos cartells d’aquesta va destacar sobretot el va- que el seu nou repte és do- com a única arma, i per 20a edició. Aquest últim, lor del treball, que ha sa- nar suport als nens ma- aquesta actitud coherent i acomiadat del diari 20 mi- but transmetre als seus lalts terminals perquè pu- lluitadora va rebre ahir el nutos després de 17 anys fills, els germans Roca: “Fa guin passar a casa els seus premi principal dels Liber- col·laborant-hi, per un pa- 55 anys que treballo i la últims dies, i va dedicar el Press 2018, els guardons rell d’acudits sobre “el te- cuina és la meva vida.” premi a una nena gironi- que reconeixen iniciatives ma català” i sobre la cor- Una Marina Rossell na, l’Arianna, “petita, però en defensa de les llibertats rupció, recordava ahir que (premi de la cançó Joëlle molt gran en la seva lluita –ara amenaçades en dife- “als mitjans de comunica- Stinkess) molt combativa contra la malaltia”. ■ jamargant - 08/10/2018 11:07 - 2.139.4.240
44 DISSABTE, 6 D’OCTUBRE DE 2018 Diari de Girona Cultura i Societat ESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ
CORREU ELECTRÒNIC [email protected]
Joan Roca acompanya la mare, la premiada Montserrat Fontané. ANIOL RESCLOSA Marina Rosell, premi Cançó, amb Albert Stern. ANIOL RESCLOSA Kuper definex Trump com un «fatxa» i «rata acorralada ara molt més perillós»
molts aspectes de la deshuma- pulació i desinformació en el El dibuixant nord-americà rep a Girona el premi Liberpress al costat nització» de la societat. tema català», però en aquest cas d’altres guardonats com Almudena Grandes o Marina Rossell La mare Ahir va alertar del retorn del hi ha el valor positiu que «Cata- feixisme i va assegurar que als lunya té una premsa pròpia». dels germans Roca, Montserrat Fontané, agraeix el premi Camins Estats Units hi ha «racisme i xe- L’altra protagonista dels pre- nofòbia» i «s’arriba a empreso- mis va ser Montserrat Fontané, DANIEL BONAVENTURA GIRONA nar nens». En una societat que mare dels germans Roca, que va ■Els premis Liberpress de Giro- en referència als escàndols que ta. A la nit es va celebrar la gala recorda els relats d’Orwell, el dia rebre el premi Camins per haver na i la seva reivindicació de lli- desacrediten l’ocupant de la de lliurament a l’Auditori de Gi- es desperta amb notícies com transmés als seus fills, els tres es- bertat d’expressió, defensa dels Casa Blanca. rona, amb la periodista Clara Jor- per exemple que «ja és massa trelles Joan, Josep i Jordi, «la hu- drets humans i cultura de la so- Els diferents guardonats amb dan com a presentadora. tard per lluitar contra les emis- militat, l’esperit de sacrifici i la lidaritat van tenir ahir com a pro- els Liberpress d’enguany van Fundador de la revista de cò- sions dels cotxes». il·lusió de fer les coses bé». tagonista el dibuixant i caricatu- atendre els mitjans de comuni- mics World War Illustrated, Sosté Kuper que no només Fontané va agrair el premi i va rista nord-americà Peter Kuper, cació ahir en el decurs d’un di- professor de la New York’s practica la denúncia publicant reconèixer que, efectivament, ha que va alertar del creixement nar a l’Escola d’Hostaleria de Gi- School of Visual Arts i autor de els seus dibuixos i historietes, ensenyat els seus fills a treballar, desbocat d’un «nou feixisme rona ofert per la Diputació de Gi- treballs per a The New York Ti- sinó que usa el seu cos ben so- «però totes aquestes coses que mundial» i va titllar el president rona i l’Associació Liberpress, mes i la revista MAD, Kuper va vint en manifestacions progres- fan ara jo no les sé fer, ho canvien del seu país, Donald Trump, de que presideix l’advocat Carles rebre el Premi Liberpress sistes als carrers. «Quan faig això tot». «fatxa ara encara més perillós McCragh, amb la col·laboració per haver «retratat i denunciat la em sento menys boig». Els altres premiats de la nit perquè és una rata acorralada», de Joelle Stikness, vicepresiden- insolidaritat, l’autoritarisme i Autor de llibres traduïts a l’es- són l’escriptora madrilenya Al- panyol com Ruinaso l’adaptació mundena Grandes (Literatura), al còmic de La Metamorfosi, de «per donar vida a tantes vides» i Kafka, Kuper va insistir que sota pel seu llenguatge «apassionat i la imatge d’home divertit, riquíssim», i la cantant Marina Trump amaga un «fatxa ara molt Rossell (Cançó), pel seu «virtuo- perillós capaç de fer qualsevol sisme» basat en la «solidaritat, la cosa per intentar posar l’opinió generositat i l’humanisme». pública de la seva part; espero Metges Sense Fronteres ha que arribi la seva fi». També va merescut el premi Liberpress dir que entén la reclamació de Catalunya i l’Associació Oncolli- «llibertat» dels catalans. ga Infantil Enriqueta Villavec- També al món dels ninots per- chia, constituïda a Barcelona el tany Eneko de las Heras, un basc , el premi Liberpress Asso- nascut a Caracas que va ser «aco- ciacions. miadat del Minutosper un di- Encara hi ha Carlos Magdale- buix d’un toro amb una banya na (Gijón, ), amant i defen- que es transforma en una porra sor de les plantes, premi LiVerd- de policia. Press, mentre que el Memorial De las Heras va assegurar que Liberpress recau en Carles Ra- a la premsa espanyola hi ha con- hola, afusellat el a la tanca sens a declarar determinats te- del cementiri de Girona. Peter Kuper presta el seu cos a les manifestacions antiracistes mes tabú, com ara l’acostament Aquesta edició inclou la dis- El dibuixant no va deixar de sorprendre ahir els periodistes gironins pel seu tracte franc i de proximitat. Va parlar dels presos bascos. «No pots par- tinció «Gest» al llaç, sigui groc, en espanyol (va viure dos anys a Mèxic) i en anglès per explicar que el seu compromís amb les causes de les esque- lar de determinats drets humans morat, verd o taronja, en solida- rres progressistes i contra el «nou feixisme» no passa només per publicar ninots i historietes a la premsa, sinó que si no vols tenir problemes», va ritat amb diverses causes amb també implica prestar el seu cos a les manifestacions, cosa que fa sovint a Nova York. dir. Va denunciar «molta mani- les quals s’identifica.
jamargant - 08/10/2018 11:01 - 2.139.4.240
Diari de Girona
tatge de menors migrants no acompanyats que haurien d’estar en un altre tipus de recurs. Gironell recull l’Anxova d’Or P Això es resoldrà aviat? R Estem intentant fer front a l’emergència, crear places contí- nuament perquè cap menor dor- L’escriptor és guardonat a la festa escalenca i es mostra un entusiasta del producte gastrònimc mi al carrer ni a les comissaries. A la Ruta de la Tapa hi han participat 45 establiments Màrius Serra ha estat el pregoner Aquest objectiu està implicant molts esforços, no només a nosal- DdG L’ESCALA tres sinó a entitats i ajuntaments. ■La Festa de l’Anxova de l’Escala, P Mentrestant, els menors de convertida ja en una activitat im- anys es van escolaritzant en cen- prescindible, va tancar ahir la seva tres educatius gironins? a edició després de deu dies de- R Correcte. El contacte amb En- dicats a aquest reconegut produc- senyament és continu i anem ac- te gastronòmic, tradicional esca- tualitzant la matriculació. Al se- lenc. Com a pregoner d’aquest tembre els vam passar la llista dels any, l’organització va apostar per que teníem i el Departament els va l’escriptor Màrius Serra, qui va fer buscar el recurs més adequat. un bon repàs en l’acte de cloenda Pensem que hi ha nois que no es- pels mots que utilitzen els esca- tan alfabetitzats, així que de vega- lens i escalenques, per recordar des l’escolarització no pot ser im- que encara no s’ha resolt el mis- mediata. teri de si s’ha de dir anxovatso en- P Tenint en compte les xifres, el xubats. llistat d’aquest setembre deu ha- La pluja de bon matí va fer que ver superat el del curs passat... l’acte protocol·lari s’hagués de R Segur, però els menors de en- traslladar a l’Alfolí de la Sal, on cara no són un gruix significatiu també l’escriptor Martí Gironell respecte de tots els altres. va ser guardonat amb l’Anxova P I què passa amb tots els altres? d’Or , per la seva vinculació R Les entitats que gestionen els al territori i la seva ajuda a la difu- equipaments han de poder dis- sió del producte gastronòmic es- senyar un projecte individualitzat trella de l'Escala. per cada jove, per aconseguir la Acte de cloenda a la 28a edició de la Festa de l’Anxova a l’Alfolí de la Sal. DdG seva integració laboral i a la comu- Ambaixador de l’anxova nitat. Es treballa en el coneixement Martí Gironell s'ha mostrat un en- gui. L'acte es va acabar amb les ha- ment a la plaça Pekín, a causa de l'Anxova, on van participar es- de la llengua, en recursos ocupa- tusiasta de les anxoves de l'Escala vaneres del grup Oreig de Mar, la meteorologia. tabliments, una fórmula per do- cionals i formatius, i també en què i s'ha compromès a continuar mentre que la degustació popular Ahir es van acabar també els nar a conèixer l’anxova implicant- puguin aprofitar els recursos de fent-ne d'ambaixador allà on cal- d'anxova es va traslladar final- deu dies de la Ruta de la Tapa de hi la restauració local. lleure de la comunitat. A més d’un acompanyament psicològic i jurí- dic perquè acabin tenint una do- cumentació que els permeti treba- llar. P Parla de la importància d’in- tegrar-se a la comunitat i, fa pocs dies, veïns d’un CRAE de Santa Coloma de Farners es queixaven de problemes de convivència. Aquesta situació és habitual? R No coneixíem un cas com aquest en el que s’arribi a un nivell que la comunitat vulgui anar a la premsa a denunciar coses que, de fet, no han estat denunciades als Mossos d’Esquadra. Ara, jo sem- pre dic que hem de respectar totes les opinions i tots els sentiments de tothom, i quan una comunitat sent que ha de denunciar això pú- blicament el que hem de fer és es- coltar, mirar de rebaixar la tensió i de trobar una fórmula que premeti la convivència entre la comunitat de veïns i els joves que nosaltres te- nim a l’equipament. P Com va dir el conseller, han obert la possibilitat que mentors formats per acollir refugiats atenguin aquests menors? R Sí, en el tema de refugi va fun- cionar molt bé i ara es vol extrapo- lar el mateix pla. A Girona, estem esperançats que surtin unes quan- tes persones de voluntariat que ens han comunicat la seva inten- ció i també fem una aposta molt gran per les famílies d’acollida. Vol dir que el jove podria estar dor- mint i menjant en una casa amb gent que el vol tenir allà, però això no vol dir que la Generalitat es de- sentengui en el tema de la docu- mentació i la formació, i que les ajudarà amb una prestació. jamargant - 08/10/2018 11:01 - 2.139.4.240
12 DILLUNS, 8 D’OCTUBRE DE 2018 Diari de Girona Comarques
VIDA SOCIAL CELEBRACIONS A LES COMARQUES GIRONINES
MARC MARTÍ MARC MARTÍ
Salt Fira Internacional del Cistell Sarrià de Ter Fira del Paper i el Cartró Aquest cap de setmana es va celebrar la 21a edició de la Fira Internacional del Cistell al Barri Vell de Durant el cap de setmana, el carrer Major de Sarrià de Ter va ser protagonista de la 20a edició de la Salt. L’esdeveniment va comptar amb 65 expositors d’arreu d’Europa, el 3r concurs d’Aparadors i una Fira del Paper i el Cartró. Diumenge va copar gran part dels actes, que va comptar amb una desfilada demostració d’artesania. També es van donar els premis CICRA a les millors peces de cistelleria. de vestits de paper, una fira d’artesans del paper, cercavila, gegants i titelles.
DdG PERE DURAN JOSEP RIBAS FALGUÉS
Caldes de Malavella Fira de l’Aigua Banyoles Fira infantil del Cop d’Ull La Jonquera Acte al Coll de Panissars En motiu de la Fira de l’Aigua que va tenir lloc ahir a Caldes, els Els infants d’entre 7 a 14 anys van poder comprar, vendre i inter- De resultes de la Commemoració del 733 aniversari de la victòria Balneraris i les termes romanes es van obrir als ciutadans. Tam- canviar objectes infantils a la plaça de les Rodes en motiu de la 32a catalana el 1285 contra les tropes franceses de Felip III, es va fer una bé es van fer tallers infantils, parades d’artesans i xocolatada. Fira del Cop d’Ull que organitza el Centre Excursionista de Banyoles. ofrena floral, diversos parlaments i una visita al museu MUME.
NATI PALOMO PERE DURAN/NORDMEDIA
Olot La fira Orígens omple la ciutat el cap de setmana Banyoles Festa de benvinguda del Drac del bestiari El Recinte Firal d’Olot s’ha omplert aquest cap de setmana d’activitats, tastos i demostracions de En motiu de la Festa Major de Sant Martirià, que va iniciar-se dissabte, va tenir lloc la presentació productes de qualitat de cuiners reconeguts com Carles Gaig (Restaurant Gaig) i Fran Agudo (Tickets del Drac de Banyoles, la figura més emblemàtica de l’antic i desaparegut bestiari banyolí. La jorna- Bar). A més, una trentena de persones va participar al 2n Concurs de Coques de Forner de Catalunya. da també va comptar amb activitats per a tota la família. jamargant - 08/10/2018 11:01 - 2.139.4.240
24516
DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES. 9772254506003 DdG RECICLEU-ME www.diaridegirona.cat 8 d’octubre de 2018 AGENDA LA SETMANAL
GÀRGOLA Miquel Fañanàs Dilluns, 8 Fotografia: XXXXX d’octubre
hi havia a la ciutat competència hotelera GIRONA però el sector es va despertar, va saber Torneig de Dramatúrgia veure les enormes potencialitats d’un ■ Avui dilluns, a les del vespre a la Barri Vell i uns serveis de primer nivell i sala La Planeta de Girona, el festival Turisme varen decidir apostar-hi amb inversions Temporada Alta dona el tret de sortida de futur. al VIII Torneig de Dramatúrgia. Com Darrerament, un d’aquests establi- cada any, vuit autors s’enfronten cara ments situat ben a prop de la catedral ha a cara amb textos de quaranta minuts decidit ampliar comprant una finca al cadascun i per a dos intèrprets. La car rer Alemanys per tal d’adequar-la als gran final del torneig es disputarà el serveis d’hoteleria. Uns privats que apos- pròxim dilluns, de desembre. ten decididament per invertir en una ciu- a la baixa? tat on, lamentablement, troben en l’ad- ministració municipal més problemes i Dimecres, 10 dificultats dels que serien raonables. En d’octubre aquest sentit, per una banda és una evi- i hem de fer cas de les dades dència que molts veïns es queixen d’una FIGUERES oficials i les declaracions de proliferació dels pisos turístics que crei- Parlem de la depressió gent entesa, sembla que xen i s’expandeixen amb facilitat mos- ■ Aquest dimecres, a les de la tarda aquest no ha estat un bon trant el seu rebuig amb pancartes als bal- al Museu del Cinema, nova sessió del S any turístic ja que tot els pa- cons, mentre que per l’altra, comencen a cicle «Cinema i Salut», en aquesta ràmetres que s’han fet pú- detectar-se problemes derivats d’una ocasió dedicat a tractar el tema de la blics coincideixen a assenyalar que, en certa massificació en determinats mo- depressió. L’acte inclou la projecció termes generals, ha arribat un , ments de l’any i en punts concrets del nu- del film Perder la razón i una posterior menys de turistes que l’any , tot i que cli antic que probablement no tinguin taula rodona en la qual participaran –això ja es diu amb la boca més petita- les una solució ni fàcil ni ràpida. professionals de la Xarxa de Salut despeses dels visitants s’han incrementat El turisme adaptat que de manera rei- Mental i Addiccions de l’Institut un ,. Hi ha algú, però, que recordi al- terada ha estat reclamant insistentment d’Assistència Sanitària. gun capdavanter d’un negoci turístic afir- el president de MIFAS, Albert Carbonell, mant que la temporada li ha anat d’allò brilla avui per la seva absència malgrat més bé? Justament en aquesta línia de re- ser un col·lectiu sobre el qual seria bo que Divendres, 12 baixar una possible eufòria, el president les administracions públiques hi prestes- d’octubre de la Federació d'Hostaleria de les Co- sin més atenció. Per acabar-ho d’adobar, marques de Girona, Antoni Escudero, el president de la Federació d'Hostaleria, GIRONA s’ha afanyat a manifestar que les coses no Antoni Escudero, també ha manifestat Torna el Girocòmic han acabat de rutllar, la temporada ha es- que s’haurien de restringir les fires i mer- ■ El sector del còmic i l'entreteniment tat fluixa i ni tan sols l’agost s’ha compor- cats en els quals es poden tastar produc- tindrà de nou una cita a Girona amb la tat com caldria esperar. Hi ha solució? Se- tes de gastronomia ja que, a parer seu, celebració del Girocòmic, que se gons el catedràtic Josep-Francesc Valls, aquesta oferta perjudica els establiments celebrarà de divendres a diumenge comença ser hora d’apostar seriosament consolidats de restauració. En cas d’ac- al Palau de Fires de Girona. En per un model turístic de qualitat ja que ceptar-se aquesta proposta, segurament aquesta segona edició, hi haurà una per quantitat i preus més barats «tenim alguns dels mercats que se celebren a les vintena d'autors reconeguts, alguns de la competència de Turquia, Egipte, Grè- comarques gironines quedarien tocats prestigi internacional. cia o Tunísia», sense oblidar, és clar, una de mort. Fires d’artesania, medievals certa desactivació del turisme interior com els de Besalú o Calonge, dels Indians GIRONA com un efecte col·lateral del procés del a Begur, de la terrissa a Quart i un llarg et- Dàmaris Gelabert mai acabar i la tendència generalitzada jectives perquè l’optimisme no prevalgui cètera, incorporen complements food ■Dàmaris Gelabert, la gran estrella de a l’estalvi d’avui per preveure les incerte- per damunt d’unes dades conjuntural- truck que són benvinguts i celebrats per l’animació infantil del moment, torna ses del demà. ment poc favorables? A Girona no tots els tots els visitants. Penso que és justament aquest pròxim divendres a l’Auditori de Inevitablement, a l’hora de fer balanç hotels han omplert, però tanmateix avui promocionant el tast com millor es pot Girona, en el marc de la programació de la temporada turística es tendeix a una gaudim d’una oferta de llits molt més rica fomentar l’hàbit que ens endinsa en el de festival Temporada Alta. Gelabert certa dosi de pessimisme pel que fa a les i variada que, per si mateix, ja és un va- plaer de les múltiples ofertes gastronò- torna per fer riure i cantar a nenes i previsions de futur. Hi ha, però, raons ob- luós actiu. Anys enrere pràcticament no miques que tenim a casa nostra. nens amb les seves conegudes cançons.
PAREJA DE MASOVEROS para la provincia de Girona Necesitamos pareja de masoveros para llevar las tareas del hogar, mantenimiento y jardinería en residencia particular. Buscamos personas responsables y con experiencia previa imprescindible. Se ofrece vivienda en la finca y coche. Salario a convenir y contrato laboral indefinido. Interesados enviar CV a [email protected] 16 Nacional EL PUNT AVUI | | DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DEL 2018
Vintè aniversari de la tragèdia de l’estany de Banyoles
ElTasques de reflotament pitjor del catamarà ‘L’oca’ l’endemà del tràgicmatí enfonsament, a l’estany de Banyoles de■ AGENCIA EFE / PEREBanyoles DURAN
TRAGÈDIA · Demà fa vint anys del naufragi del catamarà ‘L’oca’ a l’estany, que va provocar la mort de 21 jubilats francesos SUPERACIÓ · Els fets no s’han oblidat a la ciutat, però els considera superats i no mira enrere
Ramon Estéban mai a les comarques de Girona en certa edat, possiblement els ve al ció, per donar-li més potència, i a BANYOLES temps de pau. cap la impactant imatge dels cadà- 21 l’excés de passatge, ja que hi havien vers estesos allà mateix, però als passatgers del ca- pujat 61 persones més de les 80 l dimarts 8 d’octubre del Evitar parlar-ne més joves, no. Actualment, només tamarà van morir en permeses. El procés judicial va dei- 1998, a Banyoles feia sol i Vint anys després, a Banyoles mi- hi ha una barca de passatgers a l’es- l’enfonsament del 8 xar en evidència la confusió que hi E molt de fred. Cap a dos ren de no pensar-hi o, almenys, no tany, la Tirona. El seu patró, Xavi d’octubre del 1998 a havia quant a les responsabilitats quarts d’onze del matí, un parlar-ne en públic. En una ciutat Guillén, recorda que, ara fa sis anys, l’estany de Banyoles de les administracions i actors im- grup de jubilats procedents de La on el turisme té un pes rellevant, el quan va iniciar el servei, la memòria en la que es conside- plicats en el control de les embarca- Rochelle (Estat francès) van pujar a naufragi de L’oca gairebé és un te- del naufragi encara era força pre- ra una de les pitjors cions i la concessió de permisos. bord de L’oca, un dels dos catama- ma tabú, un fet luctuós que no be- sent, sobretot entre els turistes tragèdies que han Tant el constructor que va practi- rans de passeig que hi havia alesho- neficia el prestigi de la ciutat. No ho francesos. De mica en mica, la si- succeït a les comar- car el forats com el Ministeri de Fo- res a l’estany. Poc després, la nau va poden oblidar, evidentment, però tuació ha anat canviant. “De france- ques gironines en ment –responsable de les inspec- salpar. Havien passat tan sols uns es dona per superat. “Va ser un sos, en venen i cada cop més, però temps de pau. cions que s’havien fet a l’embarca- instants quan L’oca es va començar punt i a part. Això no s’oblidarà no pas de la regió d’on eren les vícti- ció– se’n van deslliurar, mentre que a enfonsar. El pilot va fer recular la mai, però ja fa temps que mirem en- mes. Allà, encara se’n deuen recor- els dos propietaris de la barca (Si- nau, però no va ser a temps d’arri- davant”, hem sentit a dir aquests dar molt”, explica Guillén. mó Rodríguez i el seu sogre, Barto- bar a l’amarrador, que tenien a uns dies. L’equip de govern municipal Sí que resta en aquell escenari la meu Gayolà) i el regidor de Medi pocs metres: la barca s’anava sub- ha declinat fer cap comentari. família propietària de L’oca, que ha Ambient de l’Ajuntament, Josep Al- mergint i una part dels passatgers mirat de superar com ha pogut el sina, van ser considerats culpables queien o es llançaven a l’aigua. D’al- Escenari canviat pas per la presó de dos dels seus d’homicidi imprudent. Els amos i el tres quedaven atrapats dins. Abri- De la tragèdia, en queden poques membres i el corresponent estigma regidor van ser condemnats, inicial- gats com anaven, el sobrepès de la coses visibles: la barca la van vendre social, a banda de l’esforç econòmic ment, a dos anys i sis mesos de pre- roba xopa no els va anar a favor. a una empresa d’activitats subaquà- de pagar les indemnitzacions. Des só cadascun. Aquella pena no impli- Gent que era a la vora –entre què, tiques de Roses i la pesquera d’en del seu bar restaurant, La Carpa, cava presó, però, més endavant, adolescents d’una escola de Barce- Lero –on hi havia l’amarrador de la estan condemnats a veure, cada l’Audiència va augmentar la con- lona (vegeu reportatge adjunt)– i barca– es va transformar, al cap de dia, el lloc dels fets i, molt probable- demna als propietaris a tres anys i personal de L’oca que era a terra poc, en l’oficina de turisme. La pla- ment, a rememorar-los. És evident això sí que els obligava a entrar-hi. van ser els primers de saltar al llac a ca en record de les víctimes que es que, també per a ells, res ha estat A Alsina, en canvi, l’Audiència el va socórrer els nàufrags. Els seus es- va col·locar a la vora de l’estany hi igual des d’aquell matí d’octubre absoldre. A més, es va haver d’in- forços, però, no van poder evitar va durar poc. Feia mal efecte i la (vegeu entrevista a la plana se- demnitzar les famílies de les vícti- que hi perdessin la vida 21 perso- van traslladar al cementiri. Als qui güent). El naufragi es va atribuir mes amb 500 milions de pessetes, nes, en la que es considera una de passegen, avui, per aquesta part oficialment a una manipulació del de què 400 els van posar els amos les majors tragèdies registrades tan bonica de Banyoles, si tenen catamarà en el casc i la motoritza- de L’oca i 100, l’Ajuntament. ■ EL PUNT AVUI Nacional 19 DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DEL 2018 | |
Vintè aniversari de la tragèdia de l’estany de Banyoles
Simó Rodríguez COPROPIETARI DE ‘L’OCA’ “Ens va canviar la vida del tot”
PRESÓ · Considera la seva privació de llibertat com el més dur que ha hagut d’afrontar des del naufragi CULPES · Assegura que els enginyers de Foment havien recomanat fer les manipulacions al catamarà
Ramon Estéban fills i la dona m’han donat molt perquè tenia la seva explicació: BANYOLES de suport i ens n’anem sortint, el gas que desprenen les bate- però ho hem passat malament. ries per algun lloc ha de marxar. ll i el seu sogre, com a Van implantar un sistema nou, propietaris del negoci de La gent de Banyoles li va donar a base de moltes bateries, però E L’oca, van ser condem- l’esquena? no estava prou estudiat. El mes nats a pagar una forta No... Home, al principi hi va ha- d’agost anterior havia vingut indemnització i a tres anys de ver gent que sí. Ho trobo quasi l’enginyer de Foment, de la Ma- presó. La major part de la pena normal perquè si no saps la veri- rina Mercant, a fer una revisió la van complir en règim obert. tat de les coses... Fins que no es de l’embarcació. Per què no va Simó Rodríguez la setmana passada, on atracava ‘L’oca’ ■ R.E. va saber de qui era la responsa- dir res dels forats? Van ser ells Com recorda aquell dia de fa bilitat i de qui eren els errors... mateixos que van dir que féssim l’aigua, l’aigua puja de nivell i ai- cobria 200 milions; la de vint anys? Fins que això no surt passen els forats! xò fa enfonsar la barca. Mira, l’Ajuntament, 100 milions, i la En tinc un mal record, és clar. A cinc anys i aquests cinc anys Foment sempre s’escapa. Van resta –200 milions– els vam part de la pèrdua d’una filla, un van ser molt durs. Quan tens un Però portava més gent de la veure que ens podien enganxar pagar nosaltres, en efectiu. any abans, va ser el pitjor que negoci com el nostre, sempre permesa. a nosaltres i ens van fer pagar el Mira, el 19 d’octubre de l’any ens podia passar. Portàvem tres rodejats de gent, i de cop i volta Sí, d’acord. Des del punt de vis- pastís. Al banc dels acusats que ve, si Déu vol, acabarem generacions en el negoci de les et sents sol, ningú et diu res... ta administratiu podia portar érem cinc i al final vam quedar de pagar el crèdit. Si hagues- barques i sempre s’havia fet Però ho acabes entenent. 80 persones, però estava cons- nosaltres sols i el pobre regidor sin inculpat també Foment i prevaler la seguretat per sobre truïda per poder dur fins a 150 de l’Ajuntament, que aquest sí el constructor, la multa hau- de tot. El negoci se’n va ressentir? persones. Com aquella, se n’ha- que no tenia cap culpa... Quan ria estat més repartida. Però Home, sí. Els primers quatre o vien fet tres unitats. Una està hi ha un accident tan gran és no van inculpar el constructor Vint anys després, com ho por- cinc anys, sobretot. Va ser una navegant encara a Menorca, i que hi ha hagut un cúmul de cir- perquè aleshores haurien ta? època molt crua. està portant 150 persones. Això cumstàncies. Hi havia més gent d’haver inculpat també Fo- Això no es pot oblidar mai. Pri- és el que ens va salvar, a nosal- del compte, hi havia els forats, ment. Doncs, manera: que se mer perquè hi va haver moltes Vostè sempre ha mantingut tres [en el judici] perquè el eren gent gran, anaven supera- les carregui l’amo de l’embar- víctimes. La majoria eren que van estar mal assessorats constructor del buc va al·legar brigats perquè feia molt de cació. Si demano a un arqui- clients nostres, els coneixíem. tècnicament. això, que podia dur tranquil·la- fred... Si arriben a ser joves, no tecte que em faci un edifici de Ens va canviar totalment la vi- És que va ser així. Els enginyers ment 150 persones. hauria passat res. vuit plantes amb uns baixos da; la meva, la dels fills, tot. Mo- navals de Foment, en el mo- sense columnes, net, perquè ralment, haver d’entrar a la pre- ment de la revisió, van aconse- La maniobra del pilot, va ser A part de la pena de presó, vos- hi vull fer un restaurant, i un só va ser el més dur. No se t’es- llar, junt amb l’empresa que va correcta? tès van haver de pagar una mul- dia baixa tot, de qui serà la borra mai de la vida. I el meu so- fer la motorització de la barca, Sí, sí. Hi va haver un cúmul de ta molt elevada. culpa? De l’empresari que fa gre, amb 80 anys... El temps ho fer uns forats al darrere. Jo veia circumstàncies. En fer marxa En total, 500 milions de pesse- l’encàrrec o de l’arquitecte cura una mica tot, per sort els aquells forats i ho veia correcte enrere, el mirall de popa toca tes. La nostra assegurança ens que ha redactat el projecte? ■ 175133-1195104Q 20 Nacional EL PUNT AVUI | | DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DEL 2018
Vintè aniversari de la tragèdia de l’estany de Banyoles Els herois de l’estany
ESCOLARS · Els alumnes de segon de BUP del col·legi Stel·la de Barcelona, que eren a Banyoles de camí a la Garrotxa per una excursió, van socórrer els jubilats francesos durant l’enfonsament de la barca REACCIÓ · Alguns dels joves es van tirar a l’aigua per rescatar els passatgers, mentre que d’altres els atenien des de la riba amb mantes i begudes calentes
Jordi Nierga BANYOLES uan l’Eulogi pensa en el naufragi de L’oca sempre li Q venen a la memòria tres moments precisos: els pas- satgers accedint a la barca, l’instant de l’enfonsament, amb el record in- herent de molts dels seus compa- nys de classe tirant-se a l’aigua, i els rostres confusos d’un parell d’avis asseguts al terra, xops i atesos amb mantes i begudes calentes. Aquell matí d’octubre del 1998, els 73 alumnes de segon de BUP del col·legi Stel·la de Barcelona es tro- baven ben a prop del lloc des d’on sortia el catamarà. Acompanyats per tres professors, es dirigien a la Garrotxa, on havien de visitar els volcans, la fageda i alguns pobles, però, abans d’arribar a destí, el grup va fer una parada de descans a to- car de l’estany; calia esmorzar i esti- rar les cames. “Alguns érem al bar i d’altres, passejant. De sobte, vaig sentir molts crits i vaig veure que la popa s’enfonsava”, recorda l’Eulogi, Els alumnes del col·legi Stel·la de Barcelona en la recepció que els va oferir el president Pujol (al centre) al Palau de la Generalitat ■ ARXIU abans d’afegir-hi que molts dels seus companys no van dubtar a sal- va. Llavors vam entendre que mori- nar la seva trajectòria cap a una di- tintiva, en efecte, però també va ge- tar a l’aigua. “Em vaig quedar a ter- 73 rien més persones i que havíem recció que l’ha portada als Estats nerar un focus mediàtic que des de ra, amb altres alumnes, i d’alguna alumnes de l’esco- d’actuar.” Units, on treballa de metgessa. l’escola van saber neutralitzar. “La manera això va anar bé, perquè la Stel·la de Barcelo- Com d’altres companys seus de meva política va ser protegir els mentre uns treien els avis de l’ai- na es trobaven a Ba- l’Stel·la, l’Estefania es va llançar a Els professors i el centre alumnes i els professors, i avui ho gua, els altres els ajudàvem des del nyoles el 8 d’octubre l’estany per rescatar els jubilats, Els qui també van actuar en les tas- tornaria a fer. Tant els uns com els passeig.” La reacció dels estudiants del 1998 de camí a que a pocs metres també s’anaven ques de socors van ser els profes- altres hi van estar d’acord i mai no va ser immediata, però també coor- una excursió a la tirant a l’aigua per abandonar sors. Un d’ells era en José Juan, vaig prendre cap decisió que no co- dinada. Nedant, amb barques o des Garrotxa quan van L’oca. “Va ser un treball improvisat que, en el moment dels fets, es tro- neguessin”, explica el director del de la riba, qualsevol mètode era bo veure que el catama- però en equip, i vam aconseguir bava a l’interior d’un bar situat da- col·legi d’aquells anys, Josep Maria per evitar que la tragèdia, que ales- rà s’enfonsava. Els treure molta gent, desgraciada- vant d’on amarrava L’oca amb els Pons. Els estudiants van rebre el su- hores només s’intuïa, pogués aug- joves, que cursaven ment no tots vius”, explica, abans altres docents i amb molts dels es- port del psicòleg del centre i també mentar. “Vèiem que la barca s’ana- en aquell moment d’accentuar la “perillositat” d’aque- tudiants: “Algú va entrar cridant; van fer xerrades col·lectives i terà- va inclinant, però no podíem imagi- segon de BUP, van lla acció: “Ho era, però no ho vam deia que la barca s’enfonsava. En un pies de grup voluntàries que van do- nar el que passaria. Quan vam veu- participar activa- pensar. Era difícil treure’ls. Molts moment així, no saps com reaccio- nar bons resultats i van permetre re que a la part de baix entrava ai- no sabien nedar i pesaven molt i, a que la resta de curs transcorregués ment en les tasques ————————————————————————————————————————————— gua i que hi havia gent colpejant el de rescat, tant per més a més, l’aigua era molt tèrbola, La reacció amb normalitat. vidre, ens vam alarmar”, explica la treure gent de l’ai- les algues s’enredaven a les cames i dels estudiants Carla. Ella, com l’Eulogi, també for- gua com per atendre els corrents provocats pel vaixell va ser immediata, però Cartes i guardons mava part del grup d’estudiants de als qui en van poder eren molt perillosos.” “Que cap dels també coordinada. Nedant, Aquella gesta va ser condecorada l’escola Stel·la que va socórrer els sortir. nois i les noies s’ofegués va ser un amb diversos reconeixements, com jubilats de La Rochelle, municipi de miracle”, hi afegeix la jove, que, uns amb barques o des de la riba, ara la Medalla d’Or de la República la Nova Aquitània francesa. “Can- instants més tard, va haver de ser qualsevol mètode era bo Francesa “per un acte col·lectiu de viàvem la roba als avis i els portà- ingressada a l’hospital a causa ————————————————————————————————————————————— valor i abnegació”, la Medalla de vem llet calenta perquè recuperes- d’una hipotèrmia lleu, l’única con- nar. Tot és molt instintiu”. El tutor Bronze del Ministeri de l’Interior sin la temperatura”, detalla. seqüència mèdica d’aquell dia entre va col·laborar des de terra pujant francès i una medalla al mèrit que el el grup del centre barceloní. els jubilats i també va practicar els president de la Generalitat, Jordi Treure molta gent de l’aigua Vint anys després, l’exalumna de primers auxilis, però el que recorda Pujol, va entregar als alumnes i pro- “Era el mes d’octubre i feia fred”, re- l’Stel·la reconeix que el sentiment amb més nitidesa és “la determina- fessors el 9 de desembre del 1998 al memora l’Estefania. En el moment més difícil de gestionar ha estat el ció” dels adolescents: “Van reaccio- Palau de la Generalitat. No obstant del naufragi, ella es trobava ben bé de la culpabilitat. “Al principi, pen- nar molt ràpidament, sense consul- això, el record més profund, diuen, davant dels fets, al passeig, al costat sava que potser no havíem fet prou, tar-ho, i van treballar sense parar. són les cartes que els van fer arribar d’unes amigues de classe. “Durant que no sabíem reanimar els qui es- Mai no oblidaré el que van fer: van els turistes francesos i els seus fa- els primers segons, em vaig quedar taven inconscients, i vaig decidir morir 21 persones, però si no fos miliars, uns missatges d’agraïment mirant; no entenia què passava. que era l’última vegada que no sabia per ells, haurien mort gairebé tots dirigits a uns adolescents que les Poc després, un dels senyors va sal- què fer davant d’una persona que es els 140 passatgers.”. circumstàncies van voler convertir tar a l’aigua i vam veure que s’ofega- moria.” Des d’aquell dia, va encami- Aquella actuació va ser àgil i ins- en herois. ■ EL PUNT AVUI 30 | Comarques Gironines | GIRONÈS DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DEL 2018
Societat Les——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— persones, la clau——————————————————————————————————————————————————————————————————————— de tot
COHESIÓ · Més de 1.600 ciutadans d’arreu de Catalunya es reuneixen a Girona, en l’acte central de la Setmana Mundial de la Salut Mental CLAUS · Es remarca la importància de formar part de la comunitat i poder accedir a l’àmbit laboral
G. Pladeveya global i es veuria tot allò que pot ofe- GIRONA rir. No hem de permetre que els pre- judicis amaguin tot el que la persona entir-se útil ajuda a és”, va recordar Viñas. sentir-se millor amb Roger Torrent es va centrar en “S un mateix i augmenta tres eixos per avançar en aquest ca- l’autoestima. I, sens mí. Va apostar per “trencar l’espiral dubte, un segon aspecte molt impor- del silenci, els tabús i les barreres, tant que hi contribueix és poder es- que el que fan és generar estigmes i tar integrats al nostre entorn, de etiquetes entre nosaltres”. En segon manera activa i participativa.” És lloc, que les prioritats de país tinguin una de les reflexions que recull en- una continuïtat política, amb l’objec- guany el manifest del Dia Mundial de tiu que no es difuminin quan hi hagi la Salut Mental, que va llegir ahir el canvis de govern. I, en tercer lloc, va veí d’Espolla Joan Viñas. Unes pa- indicar que “la salut mental és un raules que van calar i van ser forta- repte col·lectiu”: “Si Catalunya té ment aplaudides per les més de una cosa preuada és la seva gent i 1.600 persones d’arreu del país que l’energia humana que irradia”. es van congregar a la plaça Salvador La presidenta de l’Associació Fa- Espriu de Girona, en una trobada mília i Salut Mental de Girona i Co- per debatre, reflexionar, compartir marques, Maria Combalia, va apel- experiències i, sobretot, per reivindi- lar a “una inclusió social plena”, i el car. Tal com va subratllar l’alcaldes- president de la Federació Salut Men- sa, Marta Madrenas, va ser una dia- tal Catalunya (SMC), Israel Moline- da destacada per a la ciutat, on es va ro, va tenir paraules d’agraïment a fer per primer cop l’acte central del Toni Comín, que el 2016 va anun- Dia Mundial de la Salut Mental a Ca- Activitats. A més més just, en què tothom tingui les intentar revertir-la, els actes de la ciar que la salut mental tindria l’in- talunya. En la jornada hi van partici- dels parlaments, la mateixes oportunitats”. “El més im- Setmana Mundial de la Salut Men- crement pressupostari “més gran de par el president de la Generalitat, plaça Salvador Es- portant són les persones. Aquesta és tal, del 3 al 10 d’octubre, giren en- la història” de cara a l’any següent. Quim Torra; el president del Parla- priu va ser escenari la clau de tot”, va recalcar. torn del lema Salut mental a la co- L’esdeveniment d’ahir va ser coorga- ment, Roger Torrent, i el conseller de jocs, tallers i es- Remar per aconseguir una socie- munitat i a la feina. I és que als ciu- nitzat per Salut Mental Catalunya i de Treball, Afers Socials i Famílies, tands. Després, es va tat més inclusiva és cabdal, ja que tadans amb aquest tipus d’afecció l’Associació Família i Salut Mental Chakir el Homrani. Torra va fer un fer una cercavila poc més d’un 14% de les persones els resulta molt complicat accedir a de Girona i Comarques, amb el su- agraïment a tots els ciutadans i ciu- amb els gegants de amb discapacitat per problemes de un treball, sovint per culpa dels pre- port de l’Institut d’Assistència Sani- ■ tadanes que dediquen el seu temps a Santa Eugènia - salut mental treballen. Per posar judicis socials. “Sense aquests tòpics tària (IAS), la Fundació Drissa i Sup- treballar per “un país cohesionat, LLUÍS SERRAT l’accent en aquesta injusta situació i es valoraria cada ésser de manera port Fundació Tutelar Girona. ■ Dotació de 290.000 euros al centre La Sopa, a Girona
nen persones sense llar, temes tan sensibles com a Es desencalla la en situació de pobresa se- són els serveis d’atenció a partida del 2017, que vera o amb especials difi- les persones en situació de no es va poder fer cultats per a la seva auto- més vulnerabilitat.” nomia econòmica i social. Madrenas va agrair la efectiva pel 155 Mitjançant el document complicitat i la cooperació G.P. subscrit, el govern català amb el Departament de GIRONA destina 290.000 euros al Treball. “Una col·labora- finançament dels progra- ció que no es va poder pro- L’alcaldessa de Girona, mes de La Sopa durant el duir durant l’aplicació de Marta Madrenas, i el con- 2018. Madrenas va mos- l’article 155 per part de seller de Treball, Afers So- trar satisfacció per l’acord l’Estat espanyol.” Una si- La signatura del conveni, ahir, per part de Madrenas i el conseller El Homrani ■ JOAN SABATER cials i Famílies de la Gene- i va remarcar la importàn- tuació que va qualificar ralitat, Chakir el Homra- cia de poder fer front a “les “d’ignomínia”, ja que va sense tenir els serveis bà- 145.000 euros, una xifra A l’acte van assistir la re- ni, van signar, ahir, el con- necessitats urgents”: “Els posar en risc els serveis de sics coberts”, hi va afegir. que suposava un incre- gidora Eva Palau, el delegat veni amb el consorci de La ajuntaments som les ad- primera necessitat. També El Homrani va ment de 25.000 euros res- del Govern a Girona, Pere Sopa, amb l’objectiu de fi- ministracions que tenim “Aquestes ajudes són molt recordar que, l’any passat, pecte del 2016, però que la Vila, la directora territorial nançar les prestacions un contacte més directe importants. Per sort, el 155 va impedir que la intervenció de les nostres de Treball, Afers Socials i Fa- que s’ofereixen des amb els veïns i sabem el l’Ajuntament de Girona va consellera Dolors Bassa institucions va aturar.” En mília, Marta Casacuberta, la d’aquest centre d’acolli- que passa als nostres car- poder fer front a les neces- pogués subscriure el con- aquest sentit, l’import to- directora de La Sopa, Rosa ment i serveis socials. En rers. Per això és clau que sitats urgents. El nostre veni amb La Sopa. “En tal d’enguany inclou aque- Angelats, i la directora de aquest equipament, situat des de la Generalitat es objectiu és que cap perso- aquell moment, s’havia lla partida, que no es va po- Càritas Diocesana de Giro- al carrer Claveria, s’ate- confiï en la nostra feina en na de la ciutat es quedi previst una dotació de der fer efectiva el 2017. na, Dolors Puigdevall. ■ EL PUNT AVUI 36 | Comarques Gironines | BAIX EMPORDÀ / SELVA DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DEL 2018 L’Oncotrail recapta més de 276.000 euros per a l’ajuda als malalts de càncer a La 6a edició d’aquest esdeveniment esportiu es consolida i reforça com la gran festa del ‘trailrunning’ solidari a El primer equip completa la prova en menys de 9 hores
G. Pladeveya PALAFRUGELL L’assemblea que es va fer divendres al vespre ■ EL PUNT AVUI Treball en equip, motiva- ció, suport mutu, esforç, ganes de participar en un Veïns de Blanes important repte esportiu i, sobretot, grans dosis d’altruisme. Són moltes demanen el les sensacions que any re- re any caracteritzen l’On- cotrail, que aquest cap de setmana s’ha erigit nova- trasllat d’Arena ment en la gran festa del trailrunning solidari. a Suggereixen que la discoteca Ahir, des de bon matí, la plaça de Can Mario de Pa- continuï la seva activitat al polígon lafrugell es va omplir d’u- na àmplia gamma de co- G. P. donar suport a aquesta lors per les diferents cami- BLANES iniciativa, van considerar setes dels 234 equips que Nens i nenes saludant ahir dos corredors, al seu pas per Pals ■ DAVID FAJULA que la reducció horària no han pres part en la sisena Les associacions de veïns solucionarà definitiva- edició d’aquest 2018. A les a Palafrugell, el primer fins al moment 276.000 tuallaments, al servei de fi- dels Pins i la Plantera van ment la problemàtica. 9 h es va donar el tret de equip classificat. Mercat euros. Una xifra que amb sioteràpia, de podologia i fer divendres una assem- Una part dels assis- sortida i tots els i les parti- del Lleó-Komland va com- tota probabilitat s’incre- en els treballs forestals. blea per tractar els proble- tents van demanar que el cipants van iniciar la fita pletar el trajecte amb 8 ho- mentarà encara més en les L’objectiu de la cursa és mes d’aldarulls, actes van- tancament de la discoteca de recórrer per relleus 100 res, 51 minuts i 8 segons. pròximes setmanes, ja que recollir fons per millorar dàlics i soroll nocturn que Arena sigui definitiu, o bé km per la Costa Brava i les A continuació van arribar es podran continuar fent les condicions de vida dels afecten des de fa anys els que es traslladi a una altra Gavarres per ajudar a mi- els components de Nacex- aportacions a través de la malalts de càncer i les se- residents d’aquests dos zona del terme municipal. llorar la qualitat de vida Regenera Oncotrail, amb web www.oncotrail.cat. ves famílies durant les se- barris de Blanes. La troba- Un dels llocs que es van dels malalts de càncer i les 9 hores, 9 minuts i 5 se- ves estades als hospitals da es va celebrar a la sala suggerir va ser el polígon seves famílies. La cursa es- gons, i va quedar en terce- Agraïment al compromís gironins, i també per avan- de plens de l’Ajuntament. industrial, on no hi ha cap tà organitzada per la Fun- ra posició Oncorun Por- “Per asfalt, camins de ron- çar en la investigació de Entre les mesures per in- edifici d’habitatges. Altres dació Oncolliga Girona, queres, amb 09:27. Uns da, pel mig del bosc, per la nous tractaments per tentar frenar aquesta si- propostes van ser la ins- amb la col·laboració del magnífics temps que es muntanya... Les vostres combatre la malaltia. Una tuació, l’alcalde, Mario tal·lació de càmeres de vi- Club Atlètic i l’Agrupació van sumar al fet que es va cames ens han omplert part de les donacions es Ros, va explicar durant la gilància a la via pública Excursionista de Palafru- assolir amb escreix el repte d’esperança”, es va remar- destina també a necessi- reunió que aquesta setma- com a mesura dissuasiva i gell i el suport de més de solidari. Per participar a la car des de l’organització. tats pròpies de l’Oncolliga, na s’havia emès un decret que hi hagi més patrulles mig miler de voluntaris. prova cada equip ha de fer L’impulsor i director de que ofereix serveis diver- d’alcaldia per tal que la dis- policials a peu. L’assem- Tot i que no es tracta un donatiu de 1.000 euros, l’Oncotrail, Lluís Comet, sos, com ara suport psico- coteca Arena avanci dues blea va ser encapçalada d’una cursa competitiva, tot i que n’hi ha que acaben va agrair a tots els partici- lògic, fisioteràpia a domi- hores l’horari de tanca- per les dues presidentes sempre s’hi registren realitzant una aportació pants el seu compromís cili, banc de perruques, es- ment, que passaria a ser a veïnals –Rosa Riba (AV els grans marques. Ahir, poc molt superior. Això explica solidari i la important tas- tètica oncològica, llar resi- les quatre de la matinada, Pins) i Antònia Coll (AV la abans de les sis de la tarda, que, en aquesta edició, ca dels voluntaris en l’as- dència i préstec de mate- en comptes de les sis del Plantera)–, acompanya- va creuar la línia de meta, s’hagin aconseguit recollir sistència sanitària, als avi- rial tècnic i ortopèdic. ■ matí. Alguns veïns, tot i des per Mario Ros. ■ Reglament per a les SUSQUEDA Nedada barraques colomenques pels 50 anys de la presa
—————————————————————————————————
J. Ferrer dora de Festes, Carme Dil- i s’inclouran en el futur re- Coincidint amb la festa major SANTA COLOMA DE FARNERS mé (ERC). glament, va dir la regidora. de Sant Martí i amb la comme- En el ple del setembre, En la comissió hi haurà moració del 50è aniversari de Una comissió vetllarà per Dilmé va dir que, quan van tècnics de l’ajuntament, l’embassament de Susqueda, crear l’ordenança de bar- arribar al govern, el 2015, un representant de les en- ahir es van celebrar activitats raques de Santa Coloma no hi havia cap pla de segu- titats i responsables polí- aquàtiques a l’entorn de la pre- de Farners, que entrarà en retat de barraques, ni cap tics. CiU va criticar que hi sa. A les 10 h es va fer una via vigor l’any que ve. La co- certificat de connexió hagi una comissió per fer brava, en la qual unes cinquan- missió vol donar protecció amb butà, entre altres de- el reglament. L’equip de ta persones van nedar dins del a les persones i a les enti- fectes. Totes aquestes mi- govern, d’ERC i MES, va pantà. I, a les 12 h, es va realit- tats que hi prenen part, se- llores s’han tingut en criticar el to del portaveu zar una activitat gratuïta amb gons va dir en el ple la regi- compte des de fa tres anys de CiU, Carles Roca. ■ caiac a l’embassament. ■ E.V. EL PUNT AVUI DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DEL 2018 PUNT DE VISTA | Comarques Gironines | 37
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— —————————————————————————————————————————————————————————————————— Joan Josep LA CRÒNICA Ribas LA GALERIA Valls —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— —————————————————————————————————————————————————————————————————— Una decepció L’any de la lluna beneficiosa
a poc més d’una setmana que a Sant Feliu de Pa- unes persones en el text, ens estal- llerols s’atorgaven les beques d’estudis de la Fun- joves del meu via, als que hem tin- F dació Maria Rosa Sans, la santfeliuenca que va Aentorn els vaig gut la sort de seguir ser mestra rural en una època difícil i obscura no pas ensenyar una fotogra- la trajectòria dels gaire llunyana. Es tracta d’una dona avançada al seu fia que apareix en el ca- Bertrana, la tempta- temps, mestra compromesa i amb gran vocació so- pítol dedicat als premis ció d’escriure unes cial, de trajectòria impecable i d’una humanitat excep- literaris de Girona de memòries o quelcom cional. l’any 1969 en el llibre semblant. Perquè Els seus fills Joan i Tomàs (santfeliuencs, oidà), les de recent aparició Mig aquest ja és un com- famílies Boix Sans, Boix Bosch i Boix Bonfill, són els segle de Premis Bertra- pendi que apel·la al qui han posat en marxa la fundació, i aquest dia de les na. La instantània cor- record, any rere any. beques el seu fill gran, Joan Boix Sans, va fer una responia a la proclama- Cada proclamació emotiva glossa de la vida i trajectòria de sa mare, pio- ció del guanyador del premi ha corres- nera en mètodes d’ensenyament innovadors i exem- d’aquell any. Hi fèiem la post a un període en ple de mestres rurals. L’emoció el penetrava, i va haver presentació de l’acte què van passar cir- d’interrompre el parlament tres vegades. Tot era au- Enric Frigola i jo ma- cumstàncies que po- tèntic, transparent i tractat amb gran pulcritud i since- teix, però... no em va- dem haver mig obli- ritat, cosa que com a santfeliuenc no puc deixar de dir ren reconèixer! Des- dat, i que ara de nou que també m’emociona i em prés de fixar-s’hi molt, se’ns posen al da- Ajuda fa un gran goig. Hem d’agrair algú va insinuar que vant, ens interpel·len a les dues famílies aquesta podia tractar-se del i ens sotmeten a una estudiants que bella realitat que ja funciona meu fill. Impossible. profunda reflexió so- sobresurtin a a tota marxa, i com a vila- Encara havia de néixer! bre la vida pròpia i la tans hem de sentir-nos tam- I és que el temps ens de tanta gent que ha continuar els bé ufanosos que la seu so- causa estralls que cos- tingut relació amb la estudis cial sigui precisament al nos- ten d’acceptar. Cin- nostra existència. tre poble. Entre altres raons, quanta anys de distàn- També causa dolor perquè ens convenen inicia- cia marquen en la fiso- aquesta lectura: la tives operatives com aquesta, que sobresurt i sobre- nomia de qualsevol imatge de moltes sortirà de qualsevol altra, tenint en compte les vacil- persona uns solcs que persones que hem lants perspectives de futur. acaben desfigurant la conegut, i que ens En Joan explicava que la seva mare, com a mestra, imatge d’allò que havia han anat deixant per va sofrir una gran decepció, concretada en el fet de te- estat. llei de vida. Figures nir alumnes amb gran talent que, per mor de qües- Aquell any l’home va que hem admirat, tions econòmiques, no podrien accedir mai a la uni- arribar per primera ve- gent que hem esti- versitat. I aquí és on rau el motiu, la base i la filosofia gada a la lluna, malgrat mat... Però podem de la Fundació Maria Rosa Sans: ajudar aquells alum- que més tard es va dir fer-ne una interpreta- nes que sobresurtin a continuar els estudis per als que la foto era un mun- La portada del llibre ‘Mig segle de Premis Bertrana’ ■ EPA ció positiva. Ells i quals tenen vocació, i que no podrien seguir per difi- tatge de la CIA. Però elles hi varen ser, cultats econòmiques. Vet aquí, doncs, que aquella de- també va ser l’any de la mort de l’es- Què volen aquesta gent?, inspirada en contribuïren a consolidar els premis, cepció de la Maria Rosa, avui, gràcies als seus fills s’ha tudiant Enrique Ruano a mans de la els fets. Tanmateix passarien altres i ens ajudaren a perseverar en la con- convertit en un benefici real i tangible per als millors policia política. La versió oficial fou esdeveniments importants, igual que dició de catalans compromesos amb alumnes amb poques possibilitats. Una qüestió que que es va llançar d’una finestra, però l’any anterior –el revolucionari 1968– el nostre país; així com il·luminaren podria passar per curiositat és que les guardonades investigacions posteriors descobriren i els que succeirien des de llavors fins amb les seves aportacions el camí són tres noies garrotxines, dues de les quals xineses que els agents l’havien fet caure. La a l’actual, quan els premis han supe- d’aquests cinquanta anys. Formen de naixement, perfectament integrades a casa nostra. mentida va provocar una de les va- rat el mig segle. part de l’actual patrimoni cultural i I és que Olot i comarca són un exemple de bon ajust i gues més grans contra la dictadura, i El llibre a què faig referència, escrit polític. acomodació de gent vinguda de fora. És ben palès no- aquesta, ferida en l’amor propi, va de- per Pau Lanao i Miquel Torns, de 524 Els autors, editors i patrocinadors més de passejar-se i obrir una mica l’ull pel Firal, pel cretar l’estat d’excepció. Na Maria del pàgines, profusament il·lustrat amb mereixen el nostre més sincer reco- carrer Major, per la plaça dels Gegants, per qualsevol Mar Bonet va compondre la cançó fotos de diferents anys intercalades neixement. carrer o poble dels voltants. 167505-1195681L 115274-1194769Q jamargant - 08/10/2018 11:06 - 2.139.4.240
4 DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DE 2018 Diari de Girona
CORREU ELECTRÒNIC GIRONA, SALT I SARRIÀ [email protected] El barri de Sant Narcís proposa fer un centre d’interpretació
L’objectiu seria donar a conèixer el seu patrimoni i la idiosincràcia El Museu d’Història ho veu amb bons ulls però diu que cal un projecte
LAURA FANALS GIRONA jecte i un pressupost. A l’espera de ■ La seva arquitectura, urbanis- veure com es pot concretar la ini- me, història, identitat... fan de Sant ciativa, Reyner explica que els Narcís un barri amb una idiosin- veïns ja tenen una proposta d’ubi- En aquesta casa, propietat de la s’ha portat ja a terme al barri del primer els cal un projecte, uns ob- cràsia especial dins la ciutat de Gi- cació: una casa que la Generalitat Generalitat, els veïns creuen que Bon Pastor de Barcelona, on s’està jectius concrets i posteriorment rona. Per això, treballant en el Pla té a l’avinguda de l’Hispanitat, que s’hi podria ubicar el centre. desenvolupant una proposta de que es faci arribar tota la docu- Integral, una de les seves veïnes, antigament havia estat un punt de MARC MARTÍ centre d’interpretació de les cases mentació a l’àrea de Cultura de Carme Carrascal, va proposar el trobada entre menors tutelats i els barates del barri. l’Ajuntament. projecte Patrimoni Viu Sant Nar- seus pares i que actualment es tro- públic, actuacions en els jardins, Per això, el Museu demana als cís: un centre d’interpretació que ba en desús. manteniment dels carrers...- Projecte i pressupost veïns que formulin un projecte on permeti donar a conèixer de forma Segons explica Reyner, el centre d’acord amb aquesta protecció. La iniciativa, treballada conjunta- s’indiqui quina informació o do- permanent el patrimoni del barri. d’interpretació no hauria de limi- D’altra banda, assenyala que per- ment amb els veïns que van parti- cumentació volen recollir i com te- Segons ha explicat el president de tar-se a un museu, sinó ser un cen- metria treballar de forma sosteni- cipar en les sessions del Pla Inte- nen previst fer-ho, com creuen que l’associació de veïns de Sant Nar- tre dinàmic on es realitzessin dife- ble per tal que tot el barri -activitat gral, va quedar recollida entre les s’hauria d’exposar la informació, cís, Xavier Reyner, la iniciativa va rents activitats, com xerrades o vi- comercial, cultural, agents socials, propostes finals del pla. Malgrat quin sistema es preveu de conser- ser ben acollida per la resta de sites, relacionades amb el barri. De educatius, residents...- treballés te- la decepció amb què els veïns han vació i exposició, quin tipus d’in- veïns del barri, de manera que es fet, la pròpia impulsora de la idea nint en compte el centre d’inter- rebut la gestió del pla, aquesta va formació es vol donar a conèixer i va incloure en les propostes que suggereix que el centre d’interpre- pretació. A més, assenyala que un ser una de les poques propostes quin espai s’hi vol dedicar, entre al- finalment s’han recollit en el pla. tació permetria crear un entorn de centre d’aquestes característiques que realment es va acabar ava- tres qüestions. A més, la proposta La proposta s’ha fet arribar al Mu- protecció del patrimoni arquitec- pot tenir un potencial turístic inte- luant, ja que es va fer arribar al Mu- també hauria d’incloure el pressu- seu d’Història de la ciutat, que ha tònic i històric del barri, de manera ressant i donar un «plus» al barri seu d’Història de la ciutat. En la post, i la justificació de tenir un respost que la veu amb bons ulls que es cataloguessin les cases i se tot creant una proposta integrado- seva resposta, els responsables de museu al barri. El Museu estaria però adverteix que es tracta d’un les pogués protegir d’acord amb ra en relació a la cultura, el patri- l’equipament mostren la seva vo- disposat a assessorar, però el pro- procés complex, que cal fer orde- aquesta catalogació, a banda d’es- moni, el comerç i l’educació. Se- luntat d’impulsar aquest tipus jecte s’hauria de traslladar final- nadament i que requereix un pro- tablir unes normatives -cablejat gons indica, una iniciativa similar d’iniciatives però assenyalen que ment a l’àrea de Cultura. Una part del carrer Riu Freser Girona arreglarà les herbes de Girona serà una gran plaça dels marges de l’estany del parc del Migdia
Se suprimirà el vial entre del llac, prevista per a demà, fins els carrers Santiago i Sant Aprofitant que el llac a finals de la setmana que ve. Isidre i es crearà una zona de s’ha buidat per fer-ne El llac artificial del parc del Mig- el manteniment, es realitzaran dia es va començar a buidar el vianants de grans dimensions de setembre en el marc de les ac- aquestes tasques de jardineria tuacions de manteniment anual DdG GIRONA que s’hi porten a terme. L’estany, ■L’Ajuntament de Girona adequa- DdG GIRONA amb una capacitat de . me- rà el tram del carrer del Riu Freser, ■ Aprofitant els treballs de man- tres cúbics d’aigua, es reomplirà entre els carrers Santiago i Sant Isi- teniment al llac artificial del parc amb aigua provinent del pou del dre, per convertir-lo en un espai no- del Migdia, l’Ajuntament de Giro- nivell freàtic. més per a vianants. L’objectiu és eli- na treballarà per millorar les con- «Des del govern tenim una cura minar el vial que separa les dues pla- dicions de les herbes dels marges especial dels parcs i jardins de la ces existents a banda i banda del ca- que hi ha entre l’estany i els edifi- ciutat, perquè són les principals rrer per crear una única plaça més cis que donen al parc. Està previst zones d’oci i esbarjo de les famí- gran. que aquestes tasques de jardine- lies gironines. Per això és prioritari Les actuacions inclouran la crea- ria es portin a terme a principis que tinguin un bon aspecte i estat ció d’espais verds i de pas i la d’aquesta setmana vinent, ja que de conservació, perquè siguin es- instal·lació de jocs infantils. S’elimi- cal que l’estany estigui completa- pais amables que convidin a acos- narà la circulació i l’estacionament ment buit per fer-les. tar-s’hi», assenyala l’alcaldessa, de vehicles en l’àmbit de les obres i El tram de carrer on s’actuarà, Madrenas. Tal com ha explicat el re- L’actuació, que portaran a ter- Marta Madrenas. El parc del Mig- es millorarà l’accessibilitat als guals en una imatge d’arxiu. ANIOL RESCLOSA gidor d’Urbanisme, Joan Alcalà, el me les brigades municipals, con- dia és un dels principals pulmons i a les voreres de les cantonades del ja es va inaugurar una estació sistirà en posar una malla antiger- de la ciutat, per això aprofitem les tram afectat. significarà transformar la zona de Girocleta en aquest espai i també minant per tot el marge i posar-hi tasques de manteniment per mi- «El projecte de reforma vol con- creant un espai lliure per fer-la més es modificaran els sentits de circu- grava per així evitar la proliferació llorar l’espai en tot allò que pu- solidar un espai central d’ús ciutadà amable, més segura i més accessi- lació del voltant de la zona amb l’ob- de males herbes. Aquestes actua- guem», ha afegit la principal re- del barri. És una obra important que ble», ha remarcat l’alcaldessa, Marta jectiu de pacificar el trànsit. cions posposaran la reomplerta presentant municipal. jamargant - 08/10/2018 11:06 - 2.139.4.240
8 DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DE 2018 Diari de Girona
CORREU ELECTRÒNIC COMARQUES [email protected]
El catamarà turístic «L’Oca», enfonsat a l’estany de Banyoles, el matí del 8 d’octubre del 1998. DIARI DE GIRONA
que van donar suport a les víctimes; a més de les autoritats de l’època, encapçalades pel conseller de Go- vernació, Xavier Pomés, i l’alcalde de Banyoles, Joan Solana –l’Ajunta- ment va decretar tres dies de dol. El mateix vespre del sinistre, l’ambai- xador de França a Espanya es va desplaçar fins a la ciutat.
Presó pels amos i multa pel regidor Les responsabilitats per l’accident es van dirimir al Jutjat Penal número de Girona, que el de febrer del va sentenciar dos anys i mig de pre- só i més de milions d’euros d’in- demnització per als propietaris de L’O ca, Simó Rodríguez i Bartomeu Gayolà, i per al regidor responsable d’haver-los autoritzat a navegar, Jo- sep Alsina. Aquesta resolució judicial incidia en l’existència d’unes perforacions de ventilació il·legals a la popa que van propiciar el naufragi i en l’excés de passatgers que va accelerar l’en- fonsament. A més, la jutgessa va su- bratllar la manca de títol dels dos ho- mes que solien pilotar la nau, l’ab- NAUFRAGI Vint-i-un turistes francesos de la tercera edat van morir a l’estany de sència de salvavides reglamentaris i que el catamarà no havia superat Banyoles el 8 d’octubre del 1998. Uns forats de ventilació fets a la popa de manera les proves d’estabilitat de la Direcció General de la Marina Mercant. il·legal i l’excés de passatge van enfonsar el catamarà on acabaven de pujar. El gener del , l’Audiència de Girona va augmentar fins a anys la pena de presó per homicidi impru- dent a Rodríguez i Gayolà i va reduir la del regidor a una multa de eu- Vint anys de la ros. El d’agost del , els amos de L’O ca van ingressar voluntària- ment en un centre penitenciari, des- prés que el Govern de l’Estat els de- negués la seva petició d’indult. El ge- ner del els van concedir el ter- cer grau i l’octubre del tots dos tragèdia de «L’Oca» ja disposaven de llibertat condicio- nal.
ho va fer a l’hospital. Pel que fa als Pili Turon ferits, es van ingressar a diferents Els sinistres BANYOLES centres hospitalaris, la majoria amb contusions, símptomes d’hipotèr- amb més ra fa vint anys, l’es- mia i, alguns, amb insuficiència res- tany de Ba-nyoles es piratòria aguda. víctimes va convertir en l’es- cenari d’una tragè- Estudiants a primera línia a Girona Adia: persones van El grup de jubilats provenia de la po- morir i més van blació francesa de La Rochelle i feia resultar ferides a causa de l’enfon- una estada de vacances a la Costa Accident aeri sament de la barca turística L’O ca. Brava, durant la qual s’allotjaven a L’aniversari d’aquesta desgràcia es Lloret de Mar. Com molts altres tu- al Montseny commemorarà demà, d’octubre, ristes, van decidir visitar i navegar el dia de en què una sobrecà- per l’estany de Banyoles, just quan JULIOL 1970 rrega per excés de passatge va tren- una seixantena d’estudiants de Bat- car el catamarà que transportava xillerat esmorzaven asseguts a la jubilats de nacionalitat francesa. riba. Aquests van ser els primers en MORTS Tres autocars de turistes van pujar a veure com l’aigua s’empassava la 112 aquella embarcació, que només te- barca i vuit d’ells es van llençar im- nia capacitat per a viatgers. mediatament a l’estany per intentar Aquell dijous al matí tot va passar rescatar els nàufrags, mentre que els Incendi a molt ràpid i a prop de la riba de l’es- altres van utilitzar la seva roba per tany, on el patró de L’O ca no va ser abrigar els ferits que aconseguien Lloret de Mar a temps de tornar, tot i que només el sortir. separaven deu metres de l’embar- A aquests primers auxiliadors rà- AGOST 1979 cador. Quan els primers sanitaris i pidament s’hi van afegir socorristes, membres dels equips d’emergèn- voluntaris, professionals dels dife- cies van arribar, persones ja ha- rents cossos d’emergència, traduc- MORTS vien mort a dintre de l’aigua; la resta tors i intèrprets i equips de psicòlegs Alguns dels turistes que van sobreviure a la tragèdia. DIARI DE GIRONA 21 jamargant - 08/10/2018 11:06 - 2.139.4.240
18 DIUMENGE, 7 D’OCTUBRE DE 2018 Diari de Girona
CORREU ELECTRÒNIC LA SELVA [email protected]
Es presenta com El far de Tossa de Mar està situat a la part més alta de la Vila Vella. a candidat per DdG ERC a Tordera El Far i el paisatge; i L’ofici del faro- ner. De la vida al far al professional al mateix temps itinerant. que el partit Més de cent anys d’història Ubicat a la part més alta de la Vila se’n desvincula Vella de Tossa –a metres sobre el nivell del mar– el far compta amb una planta rectangular. Tota l’es- La formació assegura que tructura mesura metres d’alçada l’acte va ser una decisió i forma part de l’Inventari del Patri- unilateral i estrictament moni Arquitectònic de Catalunya. Els treballs de construcció del far personal de Xavier Pla van començar l’any i la inau- guració oficial del far va tenir lloc el R.A. TORDERA d’agost de . Dos dies més ■Xavier Pla es va presentar dijous tard, el d’agost, es va signar l’acta al vespre com a candidat d’ERC a de recepció de les obres del mun- Tordera per a les eleccions muni- tatge del basament, la màquina de cipals del , al mateix temps rotació, l’aparell òptic i la llanterna. que el partit emetia un comunicat En el moment de la seva inaugura- desvinculant-se de l’acte de pre- ció, el far funcionava amb un llum sentació. Segons va avançar Ràdio de gasolina. L’any es va canviar Tordera, la discrepància entre els El far de Tossa de Mar el sistema amb la introducció de gas republicans va començar dijous acetilè, i no va ser fins el que al vespre quan Xavier Pla es va s’hi va instal·lar l’electricitat. El de presentar com a alcaldable per als obrirà com a espai febrer de s’hi va posar el servei republicans a les municipals. Al de telèfon. mateix temps, la secció local del Amb l’inici de la Guerra Civil, es partit va emetre un comunicat en va instal·lar una posta de guàrdia el qual es desvinculava de l’acte de museogràfic a finals d’any militar a dalt del far. Davant la pos- presentació de Pla i assegurava sibilitat d’atacs aeris, el comitè local que es tractava d’una decisió va ordenar el de desembre de «unilateral i de caràcter estricta- la primera apagada del far de ment personal, que no compta L’Ajuntament va iniciar, a principis d’any, una reforma destinada a Tossa, una situació que es conver- amb l'aval ni la conformitat d’ERC renovar i a potenciar l’interior d’aquest icònic edifici, construït el 1914 tiria en habitual fins al de març de a nivell local i comarcal». . Posteriorment, el far va expe- En el document, els republi- ROSER ALBERTÍ TOSSA DE MAR s’han efectuat diversos treballs que podien accedir a la planta habilita- rimentar successives millores i re- cans van explicar que el de ■El far de Tossa de Mar, reformat i han permès: canviar el recorregut da com a Centre d’Interpretació modelacions. El es va fer un juny, l’assamblea d’ERC va elegir reconvertit en un espai museogrà- expositiu; situar l’entrada i la sortida dels Fars de la Mediterrània, on hi nou lavabo a l’interior de l'edifici, Pla com a cap de llista, una decisió fic, obrirà les seves portes a finals en llocs diferents; restaurar les ober- havia una botiga, objectes relacio- mentre que el es va pavimen- que no va agradar a Gent de Tor- d’any. Així ho va avançar el regidor tures exteriors per recuperar l’en- nats amb els fars i s’hi feien diverses tar el camí. El es van fer obres dera i al Jovent Republicà, que van de Cultura i Patrimoni, Sergio Bru- trada de llum natural; retirar el pa- projeccions generalistes sobre el en el sistema de rotació del far, i a expressar el seu rebuig. Per aquest na (TU), qui va detallar que les viment de fusta que hi havia i recu- món dels fars. principis dels anys es va reformar motiu, la formació va decidir obrir obres ja estan acabades i que per perar l’original; i col·locar un vidre Amb la nova museïtzació, els cu- la torre del far, es va canviar la llan- un període de reflexió interna per enllestir tota l’actuació només falta a l’escala de cargol. Respecte a l’es- riosos hi podran trobar: una recep- terna i altres aparells tècnics i es van decidir la millor manera de con- «polir el terra, portar els mobles i pai exterior, s’ha adequat i pavi- ció, un punt d’informació i una bo- rebaixar els sostres de dins de l’ha- córrer a les eleccions municipals, maquetes i instal·lar els plafons in- mentat. tiga; un espai d’interpretació del far bitatge. L’any es va remodelar valorant la possibilitat de reeditar formatius». «La previsió és poder A part de la renovació de l’estruc- de Tossa dins el qual es podrà co- l'interior de l'habitatge principal per l’Acord Municipal (AM) del . obrir al desembre», va ressaltar Bru- tura, també s’han actualitzat i orde- nèixer també el seu patrimoni ar- tal de fer-lo més habitable. El centre Per la seva part, Pla va assenyalar na. nat les peces exposades i el contin- tístic, arquitectònic i floral. I final- expositiu, però, no va ser inaugurat que el conflicte es resoldrà a nivell Aquesta reforma va arrencar a gut que s’explica sobre aquest icò- ment, també hi hauran tres espais fins l’any , arran d’un conveni nacional en les pròximes setma- principis d’aquest any amb la trans- nic espai tossenc. Fins ara, quan els expositius dedicats a: La història, entre l’Ajuntament de Tossa i l’Au- nes. formació de l’interior de l’edifici, on visitants entraven a l’edifici només societat i cultura. Senyals marítims; toritat Portuària de Barcelona. Torra inaugura la nova Edició de la Fira de l’Avellana de Brunyola guració, Torra va poder visitar la El president català dona el fira i degustar el fruit protagonista. tret de sortida a un cap de Més tard, es va fer un vermut basat setmana amb una vintena en l’avellana, tallers familiars o ac- tuacions musicals. d’actes dedicats a aquest fruit Pel que fa a la jornada d’avui, el plat fort seran les diverses xerrades DdG BRUNYOLA tècniques sobre l’avellana. Tot se- ■ El president de la Generalitat, guit, es farà una audició de sarda- Quim Torra, va inaugurar ahir al nes a càrrec de la Principal de l’Es- matí la a edició de la Fira de cala, concursos o visites guiades al l’Avellana de Brunyola, que en- castell. Una cantada d’havaneres guany estrena marca pròpia. La amb els Pescadors de l’Escala tan- inauguració oficial del certamen carà la Fira. Com a novetat, els vi- es va fer després de la marxa soli- sitants podran adquirir un nou dària en benefici de l’AMPA de l’es- producte: un paquet de grams cola d’educació especial Font de d’avellanes locals, triturades, torra- l’Abella de Girona. Durant la inau- des i envasades al buit. El president de la Generalitat, Quim Torra, va donar el tret de sortida a una vintena d’activitats. DDG jamargant - 08/10/2018 11:07 - 2.139.4.240
Diari de Girona DISSABTE, 6 D’OCTUBRE DE 2018 45 Cultura i Societat L’escriptora Gemma Joan Manuel Serrat, Vicenç Pagès: «He continuat Lienas rep el premi nou vocal del Patronat El Vaixell de Vapor de l’Institut Cervantes fent contes i m’agradaria ACN BARCELONA ACN BARCELONA ■ Gemma Lienas ha guanyat el ■ El govern espanyol va aprovar premi de literatura infantil El Vai- ahir nomenar com a vocal del Pa- xell de Vapor, dotat amb . tronat de l’Institut Cervantes el tornar a publicar-ne» euros, amb l’obra Jo, en Watson i cantautor Joan Manuel Serrat en l’armari de la Jacqueline. David el marc de la renovació dels seus ACN és un intercanvi generacional entre Nel·lo ha guanyat el premi de lite- membres. Juntament amb Serrat, L’escriptor figuerenc les diferents etapes de la vida de Jor- ratura juvenil Gran Angular (tam- també passarà a formar part del dà – entre el primer dels tres llibres bé amb . euros), per La se- Patronat l’actor Ricardo Alberto publica «Exorcisme», i l’últim van més de anys– i té un gona vida del Marc. Darín. una antologia dels valor afegit perquè trobar els llibres per separat és molt complicat. contes més destacats Segons Jordà, la narrativa breu MARC MARTÍ s’emmotlla molt en la seva manera de la seva carrera i d’escriure i ha explicat que les seves anuncia un nou volum primeres novel·les són contes rela- cionats entre si. de relats breus «Veig que hi ha gent que comen- ça fent novel·les, però a mi em va ACN BARCELONA Vicenç Pagès. anar bé començar fent contes», ha ■L’escriptor Vicenç Pagès Jordà (Fi- dit l’autor. L’escriptor creu que, mal- gueres, ) acaba de publicar ders de Barcelona. grat que la novel·la no és tan intensa Exorcismes(Empúries), un recull de Més conegut en la seva faceta de com el conte, «acabes odiant-la». contes on ha inclòs els seus «fills novel·lista, Jordà reivindica amb «La relació amb el conte quan aca- predilectes». aquesta antologia el gènere dels bes és millor perquè no hi ha hagut El llibre és fruit de la revisió de tres contes, que probablement ha que- una convivència prolongada», diu. reculls de narrativa breu que ja ha- dat en un segon terme a la seva obra. Per a Jordà la tria del títol «va ser via publicat –Cercles d’infinites com- «Em molestava molt aquesta ca- molt difícil», ja que els contes selec- binacions (), En companyia de tegoria d’excontista, perquè jo n’he cionats no tenen cap tema, ni forma, l’altre() i El poeta i altres contes continuat fent i m’agradaria tornar ni època en comú. L’autor, que ha ()– i dels quals n’ha seleccionat a publicar-ne», comenta l’escriptor, explicat que un dia es va despertar El Claustre Inaugura Didier Lourenço una tercera part. «Els contes que he que ha anunciat que espera publi- pensant: «això són exorcismes», La galeria El Claustre de Girona va inaugurar ahir una exposició del pintor salvat és com si els hagués escrit car d’aquí uns dos anys un volum de considera que el conte «surt de Didier Lourenço, en un acte que va comptar amb la presentació a càrrec de ara», ha assegurat l’autor en la pre- contes inèdits. dins» i ve carregat de «cert males- Fina Surina, coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones a Girona. sentació del llibre a la Llibreria Cal- L’antologia personal que publica tar». La figura femenina és la protagonista de les pintures de Lourenço.