A FARGA REVISTA DE SALT REVISTA DE SALTO LA FARGA, les fotografies que omplen aquesta pla­ aquesta omplen que fotografies les FARGA, LA rl u rcaad auiizcódlPvlóMunici­ M cen­ Pavelló del tema el utilització la de il.lustrant tractava que tral, publicar-se de deixar van na El Club Arquers Salt és el club de tir amb arc amb més socis de socis més amb arc amb tir de club el és Salt Arquers Club El per equips, individuals i dobles. i individuals equips, per Catalunya. El Club Tennis Taula Jovent Saltenc participa en competicions en participa Saltenc Jovent Taula Tennis Club El A més de l'activitat pròpia del seu nom, el Club Esquí Sat{ prac­ Esquí Club el nom, seu del pròpia l'activitat de més A tica també esports d'aventura i de natura en general. en natura de i d'aventura esports també tica Per un error de paginació en l'anterior número de de número l'anterior en paginació de error un Per LOCAL

facilitades per les sis entitats que van respondre la la respondre van ser que van entitats ens sis les segueixen per que fotos facilitades Les d'Esports. pal nostra enquesta. nostra El Club Bàsquet Salt compta actualment masculins sis equips amb actualment Salt compta Club El Bàsquet i tres de femenins, en diferents categories. diferents en de tres i femenins, practicants més joves: infantils i alevins. infantils més joves: practicants 'ciia e Cu Jd Sl a deaa picplet als principalment, adreçada, va Salt Judo Club del L'activitat L'Hoquei Club Salt compta amb escola d'hoquei sobre patins i patins sobre d'hoquei escola amb compta Salt Club L'Hoquei equips d'alevins i de júniors al Campionat de Catalunya B. Catalunya de Campionat al de i júniors d'alevins equips

LA FARGA EDITORIAL REVISTA DE SALT

Un Saltenc a Atlanta

Només els millors poden accedir-hi. Competir en uns Jocs Olímpics vol dir pertànyer a l'elit dels millors esportistes del món. Arribar a aquesta categoria representa una aferrissada lluita per anar desbancant els altres aspirants i sobresortir-ne. Són sers superdotats, i a Salt en tenim un: en Josep Antoni E scuredo.

ANY XVII/NÚM. 161 "Recordman" del quilòmetre en bicicleta, un dels primers JUNY/JULIOL/AGOST 1996 classificats en el mundial de ciclisme en pista i líder del rànquing PORTAD A/Foto: Anna Serrano mundial de la Unió Ciclista Internacional de ciclisme en pista, MARRECS DE SALT va aconseguir desbancar un campió olímpic com l'andalús José

LA FARGA/Revista de Salt Manuel Moreno en la lluita per l'únic lloc estatal que dóna dret EDITA/ Casal de Jubilats de Salt. a disputar la prova del quilòmetre en els Jocs Olímpics DIRECCIÓ/Josep Cristòfol i Darné d'Atlanta-96. COORDINACIÓ/Ma. Helena Romagós. CONSELL DE REDACCIÓ/Josep Cristòfol i Darné, Guillem Terribas i Roca, Lluís Mateu I allà el tenim. En l'entrevista que va concedir a LA FARGA i Riera, Joan Boada i Reig, Jaume Bosch i Termes, Martí Fita i Casals, Miquel-Angel l'octubre passat, ens expressava la seva il.lusió per participar Ferrés i Fluvià, Agapit Alonso i Pont, Ricard en aquests Jocs Olímpics. Ho ha aconseguit, ho celebrem i, Giménez, Xavier Alberch i Fugueras, Salvador com a saltencs, n'hem d'estar orgullosos. Sunyer i Aimeric, Ma. Àngels Mir i Casas, Xavier Margenat. Iolanda Pineda i Bailó i Gerard Carreras i Comas. Escrivim aquestes ratlles tot just començats els Jocs. Quan COL·LABORACIÓ HABITUAL/ Antoni Brugués aquest número apareixijaen sabrem els resultats. Naturalment, COMPAGINACIÓ/Xarli Terribas i Roca desitgem el millor per a Josep Antoni. Però, sigui quin sigui CORRECCIÓ i ESTIL/ Toni Ruscalleda aquest resultat, la satisfacció de tenir un saltenc a Atlanta no FOTOGRAFIA/ Manel Lladó i Martí Artalejo PUBLICITAT/ Vicenç Saurina ens la treu ningú. DISTRIBUCIÓ/Pitu Geli ADMINISTRACIÓ/Joan Boada i Reig TIRADA/1.500 exemplars REDACCIÓ/Passeig Verdaguer, 1 Tels. 23 04 98 - 23 85 78 IMPRESSIÓ/Impremta Pagès, S.A. Tel. 42 01 07 - ANGLÈS (Girona) DIPÒSIT LEGAL/GI-356/79 SUBSCRIPCIÓ ANUAL/1.500 pta.

*** SUMARI

LA FARGA NO SE SOLIDARITZA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPI­ CARTES AL DIRECTOR ...... 2 ELS MARRECS DE SALT NIONS EXPRESSADES AMB ELS EDITORIAL Castells i castellers...... 14-16 SEUS ARTICLES SIGNATS I QUE PU­ Un saltenc a Atlanta...... 3 Gralles, grallers, timbals CARTA AL DIRECTOR ...... 4 BLIQUEM ÍNTEGRAMENT RESPEC­ i tim bales...... 17 TORRE DE GUAITA TANT L’OPINIÓ DEL SEU AUTOR. COL·LABORACIÓ Els libres del futur...... 5 El tercer ull i la fórmula POEMES miraculosa...... 18-19 LA FARGA AUTORITZA LA REPRO­ Arlequí...... 6 PETANCA Maig...... 6 DUCCIÓ DELS ARTICLES, SEMPRE I Trofeu Eugesa - Campionats EL DIAMANT DE LA PLAÇA QUAN S'INDIQUI LA SEVA PRO­ La sisena edició de les Els transeünts...... 7 CEDÈNCIA. XII Hores de Petanca...... 20-21 FINESTRA OBERTA Un salenc al Perú...... 8-9 LOCAL EL LLIBR E Per què viatgem?...... 22 Justificació de Catalunya...... 10 CAGAFERRO TEMA CENTRAL L'acudit foll...... 23 Els Marrecs de Salt...... 11 A PEU PLA TEVA/MEVA El llenguatge El Marrecs de Salt...... 12-13 dels gossos...... 23

PREM I TRES DE MARÇ DE 1989 LA FARGA/3 LA FARGA, LA FARGA per manifestar la nostra nostra la manifestar LA de per FARGA pagines les utilitzar poder vàreu fer al regidor d'Esports del del d'Esports regidor al fer en revista vàreu que vostra la de número l'últim l'entrevista sobre opinió e x p re ssa d a p er d ues en tita ts ts tita en ues tenir d de poble nostre er del p esportives a d ssa re p x e Ajuntament. nostre un a p isc in a c o b e rta , que: que: , rta e b o c a in isc p t n a e un m ra la c t rita rio p la re b so

REVISTA DE SALT/4 le ssib o p im tracta "es : fa construcció la ell d'assolir segons Tot que necessari". olt M necessari. cipal problem a és el "caríssim" "caríssim" el de és a com problem ió c cipal prin­ el c que ireitera stru n o c manteniment" de t cara, tan molt i molt instal·lació d'una problema el afegeix però, seguit, q u an p ro p o sa c o b rir l'a c tu a l l a tu c l'a bombolla de rir b sistema o c pel sa o piscina p ro p an u q instal·lació d'aquesta manteniment equipament un és "efectivament, desaco n sellat pels tècnics per per tècnics pels sellat n de a desaco sistem el és quest A d'aire. demagògia la a fins contradiu es i protecció contra incendis i les les i de les incendis t, ien b contra l'am de de protecció i peratura a u tem la l'aig conservar dificultat la de les ressaltar entre volem pes, quals de raons és que múltiples i car més ent antenim m got d'aigua i trobi im possible possible im trobi i d'aigua got demà. s, manteniment en n io bé estalviar per avui stal·lac construir-les in cal Pallàs, Les senyor itàries. san assum ir el cost d'una piscina si si piscina d'una cost el ir assum segueix l'estil que és normatiu des normatiu és que l'estil segueix M ajor, ajor, M Us agraïm l'o p o rtu n itat de de itat n rtu o p l'o agraïm Us de director senyor Benvolgut El Sr. Enric Pallas manifesta, manifesta, Pallas Enric Sr. El Ja entenem que es negui en un un en negui es que entenem Ja L & J 125 r « U tilització de tot tipus de perfils lacats i anoditzats; i lacats perfils de tipus tot de tilització U P ^ M am pares de bany. bany. de pares am M ^ P - Tel. Tel. - convencionals i am b trencam ent de pont tèrmic. pont de ent trencam b am i convencionals utradauii n general en d'alumini Fusteria o iu 'brue ordrs practicables. i corredores d'obertures tipus Tot 2413 50 NIS REBARTER, L. . S , R E T R A B E R S I IN M U L A Tancam ents de galeries i terrasses. i galeries de ents Tancam itme etna ns plegables. ents tancam de es Sistem - F a x x a F - 24 2316 -17190 ntllcoscmercials. com Instal·lacions Persianes de tot tipus. tot de Persianes M am pares divisòries. pares am M n o stre A ju n tam e n t, m an cat cat an m t, n e tam n ju A stre del o n Govern de l'Equip a anys fa de d 'im a g in a c ió i de d iàle g . Si Si vasos 2 sabrien . de g coberta ja iàle d piscina una diàleg que de el i ió acceptessin c a in g a 'im d m. x 8 m.) es pot fer per m olt olt m per fer pot es m.) 8 x 16,8 m. de vuit d'infantil de altre m. un i 16,6 carrers, x m. 25,6 de (un de gent gran, partits polítics, joves, joves, polítics, partits gran, casals gent de escoles, esportives, entitats menys dels 300 milions. 300 dels menys i fnançar n pici a in isc p una r a ç n a es coberta? fin com de ria d o poble, p nostre del etc, funciona la piscina coberta de de s'autofinancia coberta qual là piscina Palafrugell, la funciona de ciutat la Girona? disposa piscines que les cobertes utilitzen que Salt de i p ertan y a un m u n icip i am b b am i icip n Salt? u m que un habitants a menys y ertan p i coberta? de ha no habitants 22.000 de més en com pte, però, que no entra entra no que però, pte, com en acceptés que l'Ajuntament de Ple CiU sí que coneix aquestes dades dades aquestes coneix que sí CiU piscina una tenir de capaç ser coberta que seria en benefici de de benefici en seria que piscina coberta d'una temes en sols tan ni participació, de la i diàleg Equip el Govern l'actual de l'estil dintre tenir sense construcció la al assumir proposar va raó aquesta per i l eg h rcmnt l'exercici recomanat ha sense metge quals als el grans, malalts dels és m o'blidar-nos persones les l'ample ventall de col·lectius del del col·lectius de ventall l'ample nostre poble, des dels infants fins fins infants dels des poble, nostre - Sr. Pallàs: n'ha parlat amb les les amb parlat n'ha Pallàs: Sr. - -Coneix el nombre de persones persones de nombre el -Coneix S' i or d cm com de t a rm fo in a 'h -S -Un poble com el nostre amb amb nostre el com poble -Un El nostre Grup Municipal de de Municipal Grup nostre El CARTA AL DIRECTOR AL CARTA Baranes. T L A S RÈCE 908/83 2 42 27 3 8 / 8 0 9 URGÈNCIES Països Catalans, 40 - Tel. i Fax: 23 90 03 17190 SALT 17190 (Girona) PaïsosCatalans, -40Tel. Fax:i 03 9023 CLINICA ■ / \ \ / aoals l al 30 maí d 5 a ar a rd ta 9 a 5 de i atí m 0 '3 3 l a 1 'l d Laborables JOSE LUIS MARTINEZ FERNANDEZ FERNANDEZ MARTINEZ LUIS JOSE LLU ISM . BOSCH BOSCH . ISM LLU isbe d' 1 e matí. m del l a 1 'l d Dissabtes esport. qui els dir cal no i natació, la de p o ssib les u su aris a co n tin u ar ar u tin n co a aris els su u lt tots o a les -"m ssib o castigui p ens ri mateixes ssa e c paraules- seves e n les en tan necessari", a tem volen practicar tot l'any aquest aquest l'any tot practicar volen E ME e A AR A RG FA al LA de A respostes EV /M A seves TEV de Les piscines irona. les G a desplaçant-nos un resoldre de incapacitat seva la tindran cap possibilitat de tenir tenir de possibilitat cap tindran fos que hi ha uns perjudicats, que que perjudicats, uns ha hi no sique fos desafortunades serien només mai una piscina coberta en el el en coberta no piscina ts n una e m a mai n o ra seus els b am com plauen en la seva pobresa pobresa seva la en plauen són com no Si raó. la ent tota icam té econòm pobre", ent som juntam A un "desgraciadament manifesta poble. nostre c e rta m e n t són un p obre obre p un són t n e m rta e c altres que solucions les ni diàleg el es i decidits, ni valents ni vostès e ls rprs lcin mu­ eleccions properes les a per electoral agradarà programa Ens seu el en un llegir pobre. cop més cada poble faran r, i rta o ap Ajuntament in u g u p s n io c ia c sso a buscar sense escoltar, voler sense rics. poble. al erta b co a iscin p una faran ens guanyen, si que, nicipals moment us ho recordarà. ho us moment ajuntaments a per il.lusió una sigui només vostè, segons que, Llàstima El que ens sap més greu és que que és greu més sap ens que El Q uan a l'e n tre v ista v o stè stè o v ista v tre n l'e a uan Q Esperem que el poble en aquell aquell en poble el que Esperem NARIA R A IN R E T E V i COLOMER COLOMER C onvergència i U nió nió U i onvergència C G ru p M unicipal de de unicipal M p ru G d . 409 . d col.604 SALT TORRE DE GUAITA

Els llibres del futur?

De la mateixa manera que qualitat, seixanta minuts de vídeo, interessat en l'època en què va l'aparició de la impremta va sig­ un programa educatiu interactiu viure Mozart, podrà consultar més nificar una revolució i va de vuit hores de durada: l'equi­ informació, escoltar peces d'altres possibilitar que els llibres valent a una enciclopèdia de 200 músics d'aquella època, veure deixessin de ser un patrimoni volums. imatges de Viena, etc... exclusiu d'estudiosos, obrint camí El més revolucionari, però, no El principal inconvenient que a la seva difusió generalitzada, és la seva elevada capacitat, sinó té el "llibre electrònic" és que ens avui no és gens agosarat afirmar les possibilitats que ens ofereix cal un ordinador, equipat amb un que estem davant d’un nou medi d'accedir a la informació en diver­ lector per tal de poder visualitzar- editorial que canviarà la funció sitat de mitjans. ne el contingut. Ja existeixen una que els llibres tenen com a vehicle El llibre de paper, tal i com el mena d'aparells multimèdia que d'expressió, arxiu i transmissió de coneixem, pot contenir text i incorporen en un sol electro­ les idees i els coneixements. La imatges que estan estructurades en domèstic un televisor, reproductor clau per a possibilitar aquest camí un ordre determinat, d'aquesta de vídeo, equip de música, està en un petit disc de color manera nosaltres llegim les ordinador i lector de CDROM. A platejat de 12 centímetres de pàgines una darrera l'altra seguint la llarga aquest aparell tindrà un diàmetre, idèntic als discs un ordre ja establert o bé utilitzem preu assequible i substituirà tots compactes de música, que ja ens un índex per localitzar un determi­ els aparells que ara tenim disper­ són familiars. nat text. sos, i serà d'ús generalitzat. El CDROM (Disc compacte de En canvi a la informació Podem trobar molts títols en només lectura) és un disc continguda en un CDROM s'hi format CDROM, com ara enci­ d'aspecte igual al d'un disc pot accedir de manera que sigui clopèdies, diccionaris, reculls de compacte de música (CD), però l'usuari qui vagi "navegant", fent legislació, contes infantils, pot contenir informació de diver­ salts entre les diferents infor­ catàlegs de museus, obres literà­ sos tipus (multi mèdia), és a dir, so macions al seu caprici o segons les ries completes i comentades, d’alta qualitat, fotografies, frag­ seves necessitats, utilitzant diver­ descripció d'esdeveniments histò­ ments de vídeo, text, programes sos índex o les relacions entre els rics, cursos d'idiomes, aties i guies d'ordinador o qualsevol altre tipus continguts del text. Per exemple, turístiques, etc. d’informació que hagi sigut en una enciclopèdia sobre la Mú­ El meu parer és que la lectura prèviament digitalitzada (transfor­ sica hom pot accedir a M ozart pel i els llibres de paper no desa­ mada en un codi que consisteix en nom d'una peça musical, després pareixeran, però els ha sortit un zeros i uns). consultar la història de l'època en gran competidor. La quantitat d'informació que què va viure, o veure una partitu­ podem encabir en un d'aquests ra, o escoltar una determinada discs és impressionant: l'equi­ peça, o veure un vídeo de l'interior valent a 250.000 pàgines de text, de la casa on va néixer, etc. Tot tres mil fotografies amb color de ho trobarà allà mateix. Si està Ricard Giménez i Camins

BOLSOS ARQUEROS, S.L. * Fabriquem armaris a la seva mida. Venda directe al públic * Interiors exclusius

c/ Pere Coll i Guitó, 14 Tel. (972) 23 59 65 c/ Major, 48 - Tel. 24 28 05 - 17190 SALT 17190 SALT (Girona) Fax 23 39 84 REVISTA DE SALT/6 Els meus saltirons fuls són jocs amb trampa, amb són jocs fuls saltirons meus Els que tenen sempre els ulls plens de claror.de plens ulls els sempre tenen que i heu donat una empenta al vostre dau. vostre al empenta una donat heu i disfressa inútil, prou que em coneixeu!em que prou inútil, disfressa tots m'heu mirat, heu abaixat la vista, la abaixat heu mirat, m'heu tots Quan m'he posat sabates de batista de sabates posat m'he Quan Faig l'última ganyota dalt la rampa la dalt ganyota l'última Faig Jo les vull engrunar a les criatures ales engrunar vull les Jo i m'he ficat al cau com la guineu. la com cau al ficat m'he i fent l'arlequí, dient l'adéu-siau, dient l'arlequí, fent MAQUINÀRIA I UTILLATGE PER A LA UTILLATGEPER A I MAQUINÀRIA e. 3 7 1 Fx 4 1 1 110 SALT 17190 - 11 81 24 Fax - 31 37 23 Tel. Ara direu si verdes o madures o verdes sidireu Ara les paraules tenien algun so. algun tenien paraules les Passeig dels Països Catalans, 58 58 Catalans, Països dels Passeig RO.S.A. Arlequí CONSTRUCCIÓ a. ond Literària Jornada . la e lc 1995 Flacà de . rm la a Premi 1 r.

POEMES

que els meus passos acompanya, passos meus els que quan el dubte sigui important. sigui dubte el quan Potser les dues coses plegades coses dues les Potser si em veus indecisa atança't indecisa veus em si vol teixir-hi com l'aranya. com teixir-hi vol L'eco em llença una veu una llença em L'eco o l'enyorança adormida. l'enyorança o Per què em dius alça't! dius em què Per segur que a dintre meu dintre a que segur No sé si ets consciència ets si sé No que el teu ressò em faci em ressò teu el que LJ DEL P S IG SSE PA L E D Í D R JA EL consol de la vivència... la de consol desitjant a vegades... a desitjant camina endavant!, camina de moral erigida, moral de llum, camí o vida o camí llum, or i lne decoratives plantes i rs lo F Tot per l'adornament de la llar, la de l'adornament Tot per Maig reeixida. ÀNGFXA SUÑER ÀNGFXA Major, 127 - Tel. 23 37 89 89 37 23 Tel. - 127 Major, l'arbre i el el pessebre i l'arbre El Nadal a casa a Nadal El na Bonal Anna

17190 17190

SALT

EL DIAMANT DE LA PLAÇA

Els Transeünts

Els transeünts o passants són aquelles persones pobres que van d'un lloc a l'altre buscant-se la vida. Són homes i dones com nosaltres que, per circumstàncies diverses, van caient lentament en la marginació. Un em deia: "Es comença per perdre la feina, després es perden els amics i, finalment, es perd un mateix". A més de pobres i marginats, són desarrelats. No poden estimar ni d'allà on vénen ni poden tenir la il.lusió d'allà on van. Senzilla­ ment perquè la majoria no saben on reclinaran el cap la nit següent. l'autoestima, que em penso que Una persona pot ser el que si­ Si és l'estiu, mira, "tota cuca viu", són gairebé tots. gui, fins i tot un irresponsable però quan arriba el fred... La seva solitud és molt gran, rematat, però si li negues el dret La imatge que donen els però ens costa molt fer-los d'un plat calent, un matalàs i un transeünts és evidentment patèti­ companyia. Molt. Ens justifiquem sostre, potser els irresponsables ca. Com que no es poden estimar en la manca de temps i en la poca som nosaltres. Una societat que no a si mateixos, no es cuiden, van paciència per escoltar un discurs tingui en compte aquests casos, no esparracats, espellifats, brutots, i d'una persona que no coordina pot presumir de ser solidària. La sovint amb la bravada d'un amic gaire les paraules ni les idees. Però solidaritat ha de ser real. 110 val enganyós, que és el vi. penso que, a vegades, per conve­ quan és només un segell de quali­ La gent se n'aparta, se'ls treu niències socials, aguantem discur­ tat externa. de sobre i en tot cas els assenyala sos de grans personatges que són Aquesta mena de pobres no el camí de la rectoria, de Càritas o un autèntic pal i tampoc veus que porten vots; és lògic que no surtin de l'Ajuntament. I què fem, les hi hagi coordinació entre el que a cap programa electoral. Ara que institucions? diuen i el que fan... es reclama amb tanta força Es molt difícil voler aplicar Segons un informe de Càritas, l'estació del TGV per al terme de solucions generals per resoldre en el que va d'any les Càritas de Salt, hem de saber que les problemes particulars. Cada Catalunya han atès 9.059 estacions atreuen els transeünts. transeünt té una llarga història per transeünts, que han rebut algun Com que el TGV no el deurà pas explicar, a vegades no saps si real servei. O roba, o alimentació, o di­ agafar qui vol sinó qui pot, o inventada, i les administracions ners, o bitllets de viatge, o gestions proposo que a la sala de VIPS hi no estan per històries, i mai tan diverses. hagi un jaç pels transeünts. No ben dit. La demanda dels Moltes d'aquestes persones quedaria bé el contrast...? transeünts és bàsicament de estan tan avesades a viure sense diners, però els diners són com sostre i sense lligam, que difícil­ una mica de droga; i la droga no ment accepten un treball o un ha­ et treu de la droga. Hi ha d'haver bitatge fix. Ara bé, menjar i dor­ altres sortides, a través d'un treball mir és necessari, i això tampoc ho d’atenció personalitzada, perquè tenim resolt. aquestes persones tenen necessitat A Salt mateix, no hi ha ni un de ser considerades, de ser trist racó pels transeünts, per bé valorades com a éssers humans; que hi hagi un conveni amb el cen­ sobretot els qui han perdut tre de "La Sopa" de Girona. Miquel-Àngel Ferrés a arr de rsras de i presarials d'em carrera d'estudiar la després que, Salt de

REVISTA DE SALT/8 Salt, de gasolinera una en estius, dos i també, Nestlé la a treballar capellà. Què és el que et va por­ va et que el és Què capellà. a a oa aus cni la a canvi vida? teva aquest donar a tar per estudiar decidí dia bon un empresarials, després vaig entrar entrar vaig després empresarials, en aquesta empresa vaig teñir ga­ teñir vaig empresa aquesta treballant en i Nestlé, la a treballar a hi durant dos estius; aprofitant dos dos aprofitant estius; dos durant hi a anar- vaig I mà. de necessitat cop un país donar-hi un a d'anar nes m e'n vaig anar a passar-los a a passar-los a anar laborals vaig vacances e'n m de períodes feina a fer, i suposo que Déu es va es Déu que suposo i fer, a feina Perú. molta havia hi del que veure vaig Allà diòcesi una Abancay, Lluís Carbó Arribas, un jove un Arribas, Carbó Lluís Com tu bé has dit, vaig acabar acabar vaig dit, has bé tu Com uo sport - auto EVI SOTGRTE S.A. GARATGE, SPORT SERVEI: Passeig Marquès de Camps, 13 - Tel. i Fax: 23 78 83 - 83 78 23 Fax: i Tel. - 13 Camps, de Marquès Passeig TOTES LES TOTES MARQUES

Un saltenc alPerú saltenc Un e cia-e Vi cmeçr a ençar com Vaig sacerdotal, cridar-me. per vocació fer-me la per això descobrir tot de aprofitar donar-li voltes a la possiblitat de de possiblitat la a voltes donar-li de missions, per això vaig anar a a anar vaig això per missions, de país un a anar volia incardi- a Abancay, nar volia em jo Però fes. que volia Déu que el que realment era veient això anar vaig i capellà ser e stu d ia r a P am p lo n a, en un un en a, n lo p am P a r ia d stu e elga ag e odnt ic i diaca ordenat ser i vaig filosofia de teologia estudis els Acabats estudien on internacional seminari ordenat bancay, A a tard, és ón. m m el t to de s riste a in m se mossèn tan jove avui dia. En un En dia. avui jove tan mossèn sacerdot. i on abunda tant la indiferència la tant abunda on i Déu de apartat tan està que món No és gaire freqüent veure un veure freqüent gaire és No FINESTRAOBERTA

SALT de la crisi de vocacions? de crisi la de problema el veus com religiosa, ber escoltar, o millor, voler escol­ voler millor, o escoltar, ber es Sant l'Esperit de veu la sentir la c iè n c ia ho és to t, p o tse r r tse o p ens t, to Sant és l'Esperit que ho pensaríem ia c n iè c on la positivista tan manera. societat seva una la En a parla Déu tar. sa­ i silenci de clima un necessita ara e rcr e tlfn en­ telèfon, per trucar de hauria co n scièn cia de cadascú, o de de o cadascú, de cia Déu scièn n a co així. és no ctar-se e n n però co o Internet, fax un iar v 'n ata esn, 'n mc o amic d'un persona, altra la consell d'una del través a en parla vegades rla a p vegades- ltes o m Però en una societat amb tanta tanta amb societat una parlar. en de Però manera seva la té Déu maneres. moltes de sacerdot, d'un rsa a us otms un i s costum uns b am fressa, Déu segueix cridant, però per per però cridant, segueix Déu

FINESTRA OBERTA

carreteres i po­ tenen molta importància i es cui­ blacions sen­ den, aquí de vegades semblen més ceres. Durant sis oblidades. mesos una carre­ tera pot ser més Ens pots explicar alguna 0 menys transita­ anècdota o fet que t'hagi colpit ble, però després de manera especial en aquestes vénen les pluges estades al Perú? 1 no s'hi pot cir­ La feina que m'ha tocat fer al cular. Moltes po­ començament d'estar al Perú ha blacions queden estat principalment amb infants, ambient tan contrari; en una incomunicades durant molt de amb gent gran i amb malalts, i societat que s'aparta tan de pressa temps. A Abancay s'hi arriba en sobretot amb els malats he après de Déu és difícil escoltar-li la veu, cotxe, però a moltes de les po­ molt. Quan anem a comunicats però no és que Déu no parli, sinó blacions de la diòcesi s'hi ha d'anar que estan allunyades d’Abancay que cal saber escoltar-lo i voler fins on es pugui en cotxe i després ens trobem en moltes sorpreses, escoltar-lo. amb cavall. perquè viuen amb cases de fang famílies senceres, amb una sola Després d'estar dos estius al Hi ha molta pobresa? habitació hi poden viure 12 o 13 Perú, concretament a Abancay, Sí, hi ha molta pobresa mate­ persones, els pares, els avis, fills i una diòcesi perduda enmig dels rial. Els recursos de la gent, a més gent malalta. Viuen en Andes, ara hi tornaràs com a l'agricultura, la ramaderia, són condicions precàries, no tenen missioner. He sentit a dir que a molt limitats, d'indústria no n'hi medicines amb què atendre’ls. Abancay només s'hi pot arribar ha. Falta molta infrastructura, i Nosaltres quan anem allà els amb cavall o a peu... manca una formació i educació atenem espiritualment, per Abancay és una vall que està mínima. confessar-los, portar-los la situada al mig de la serralada dels comunió o algun sagrament que Andes, aquesta vall està a 2400 m. Hi ha un gran canvi entre els hagin de rebre i és impressionant d'altura, però tan bon punt surts nostres dos països? veure l’agraïment d'aquella gent. de la vall d'Abancay arribes als Sí. Són dos móns diferents. No Des que entres fins que surts tot 3000-4000 m., perquè les tenen res a veure. Les necessitats són gràcies. El poc que tenen t'ho muntanyes que l'envolten són són altres. Aquí la gent sembla en donen, ja sigui menjar, ous, altes, són molt espectaculars. Està principi que tingui de tot, i allà els fruita,..., realment es nota que tot molt mal comunicat perquè els falten moltes coses que aquí ningú estan agraïts. Això és potser el que Andes divideixen moltíssim, són els manca. Però en canvi la gent més m'ha impressionat, que enmig barreres naturals. Allà hi ha d'allà sembla molt més feliç - és de condicions tan precàries i tan algunes carreteres de terra, però una impressió meva -. L'ordre de pobres t'ho volen donar tot. com que durant sis mesos a l'any valors també canvia. Allà es va­ hi ha pluges constants sovint es loren coses que aquí no es valo­ formen huaycos, que són allaus de ren tant, com la família, els fills, pedres i fang, que s'emporten la gent gran. Són coses que allà Xavier Margenat

FLECA I PASTISSERIA ^ tosa del Bon

De dilluns a dissabte menú econòmic ( jú h iu À 1.000 pta. amb licor digestiu. Tancat: dilluns, dimarts Diumenges i festius i dimecres nit menú especial de festa FEM: Comunions, 1.500 pta. amb SALT bateigs, convencions, sopars o dinars de colles copa de cava brut Plaça de la Vila, 12 SALT - Tel. 23 32 08 Carrer Llarg, 10 - Tel. 23 83 71 - SALT REVISTA DE SALT/10 circular l'any 1955, en forma de de forma en 1955, l'any circular fulls ciclostilats, pels viaranys de de clandestinitat. viaranys la pels ciclostilats, fulls esc riu c o n se rv a, com a p u ra ra u p a com a, això rv se Qui n o c 1958. riu del esc data quals evidentment -i clandestines també edicions diverses de través a difós recorda les peripècies que, en en que, i peripècies les stil lo ic recorda c la darrere, Al en mà. a enquadernats ïts u d ro folis cara, p sola 132 re una a de máquina a escrits consta d'aquesta que plar edició exem un relíquia, les de important més la anònimes- franquista, suposava la publicació publicació la suposava franquista, ens Francs", 15 "Prix: inscripció tic ip a r en a q u e lla m en a de de a en m lla e u q a en r a ip tic dels par- vam altra, o plicitat manera com d'una qui, de sensació aque­ lla d'aquestes evoca ens i obra característiques, d'una difusió i repressió de plena época aquella contraban patriòtic. contraban Aquest llibre va com ençar a a ençar com va llibre Aquest I a partir d'aleshores va ser ser va d'aleshores partir a I fixes, laterals. laterals. fixes, MOSQUITERES MOSQUITERES de propietarisde i BÚSTIES pròpia) (Fabricació - SERVEI- TÈCNIC PROPI particulars. - PRESSUPOSTOS- SENSE COMPROMÍS ASSESSORAMENT- modelsdiferents) 100 de (Més Tel. 23 53 62 - Fax 40 09 64 - 17190 SALT (Girona) SALT 17190 - 64 09 40 Fax - 62 53 23 Tel. Gavarres) (cantonada baixos - 52 Masó, Rafael c/ EXPOSICIÓ I VENDA: • Enrollables, Enrollables, • • Per a comunitatsa Per • per Josep Armengou. Edit. Columna / Albí -274 pág. -274 Albí / Columna Edit. Armengou. Josep per

OA ADREÇA NOVA Justificació de Catalunya de Justificació moment, encara no íntegra. Ara, Ara, íntegra. no encara moment, en basada edició una aparèixer va versió definitiva del llibre l'any l'any llibre del definitiva la versió enllestir va 1910-1976), (Berga, ens arriba, per fi, aquesta edició edició aquesta fi, per arriba, ens Armengou, ossèn M de mort la aniversari de vintè el amb coincidint del dificultats per però, text aquest E scrit am b una gran llib ertat ertat llib gran una b am scrit E apassionant- -i apassionat llibre un deixar. va el el l'autor com restablir tal de text després definitiva i dificultats aquelles superades d'esperit, repassa el nostre passat passat nostre el repassa d'esperit, rnavi ay dsrs es re­ ens després, ara, anys impressió, trenta-vuit forta una produir d'aquella d'un lectura la Si millor. futur construcció la a contribuir i present el d'entendre vocació amb país. nostre del realitat la sobre rsal eòi sbe n fets uns sobre memòria la fresca va ens 1958 del edició artesanal 1979 El morir. de abans poc 1975, L'autor, M ossèn A rm engou engou rm A ossèn M L'autor, "Justificació de Catalunya" és és Catalunya" de "Justificació

ELLLIBRE TALLEM PERSIANES MOMENTAL fusta. o PVC alumini, amb Tant llibret... de obres), (sense exterior calaix de normals, PERSIANES verticals, enrollables. enrollables. verticals, CORTINES BANY DE MAMPARES (Confecció a mida) a (Confecció • Enrollables Enrollables • • Motorització de persianes. de Motorització • • Accessoris i recanvis de tot tipus, tipus, tot de recanvis i Accessoris • • Per banyera i dutxa. i banyera Per • • Venecianes, plisades, plisades, Venecianes, •

se. Foto: Martí Artalejo. Martí Foto: se. publicar­ de acaba que definitiva, la de i 1958 de clandestina l'edició de Portada que tots hauríem de conèixer. No recomanar-lo. No a dubtem conèixer. de hauríem tots que m J. ristòfol C 1

TEMA CENTRAL

Els Marrecs de Salt

Quan Francesc Cambó va pre­ Terrassa i de Reus. Gràcies als gralla i un petit castell que guntar als artistes, pintors, "Marrecs" el poble de Salt ha aixecaven al final. Les paraules escultors, poetes de Barcelona estat conegut en altres contrades, de Joan Reventós en el 50è sobre quins eren al seu entendre ja que sovint han estat presents Aniversari dels Castellers Nens els símbols que representaven en la premsa, ràdio i amb les del Vendrell 1926-1976 ex­ millor Catalunya, les respostes actuacions que han realitzat en pressen molt bé quin és el donaren aquest ordre: la molts pobles. La reobertura d'un sentiment del món casteller: Moreneta, la Sardana, els Xiquets dels cafès més emblemàtics del " La formació d'una colla és de Valls... Podem dir que els Barri Vell, Can Pep del Cafè, per un acte espontani del poble. castells sempre han estat símbol part d'aquesta colla és de gran Neix de l'afany que hi ha en de Catalunya però és a hores d'ara importància ja que aquest espai l'hom e de no estar sol, de fer el que han tingut la màxima pot aplegar gent amb algun tipus treball en comú, de sentir-se popularitat. de motivació que faci revifar el solidari amb els altres, d'em­ La popularitat dels castellers nostre poble de Salt. prendre il·lusions compartides. ha passat per èpoques de més LA FARGA els hi ha volgut En això precisament, com en importància que d'altres però és dedicar aquest número per la gran tota iniciativa popular rau el en la dècada dels 90 que la seva popularitat adquirida en tan poc secret de la seva continuïtat... aparició contínua en els mitjans temps i la novetat de l'activitat a El castell només es pot fer quan de comunicació ha provocat una les comarques gironines, amb la hi ha plena consciència que tots proliferació de colles castelleres. intenció de poder conèixer més hi són necessaris: des del petit Una de les noves colles que ha coses d'ells i adquirir un xic de "enxaneta" que el corona, fins aparegut en aquests anys cultura castellera. el qui modestament, s'acosta a d'esplendor castellera són els Cal tenir present que ser la "pinya" per participar en Marrecs de Salt. casteller és molt més que partici­ l'esforç de tots." Els Marrecs de Salt és una par en la representació d'una Per acabar sols queda donar entitat molt nova encara que pel tradició que s'origina en un antic la benvinguda i l'enhorabona a que hem sentit parlar d'ells ball popular, anomenat el ball de tots aquests "marrecs” que estan sembla que portin més temps en valencians que es feia en les donant una forta embranzida a la vida. De fet van néixer el festes majors d'algunes pobla­ preservació del tarannà del poble novembre de 1995 i el bateig ofi­ cions catalanes, principalment a català mitjançant una de les for­ cial no va ser fins l'abril les comarques tarragonines i que mes d'expressió més emblemà­ d'enguany, en una actuació on constava d'una sèrie de danses, tiques de Catalunya. van intervenir les colles de acompanyades amb música de

AUTO TALLER Tintoreria -y 1 S5S3B dffia. ' i ' ÍT f REGOLTA F. FELIU c . b .

Pells - Llanes de matalàs Catifes i tot el que fa referència a la nostra indústria

Ctra. Nacional II (Cruce Caldes) c/ Pere Coll 1 Guitó, 22 Telèfon 47 03 66 Telèfon 23 19 73 C l. Major, 312 - Tel. 23 45 43 - SALT 17455 CALDES DE MALAVELLA 17190 SALT (Girona) (Girona) REVISTA DE SALT/12 i, formant-ne part, hi havia en Jordi en havia hi part, formant-ne i, del Plaça la a actuar va que colles co­ una formar de i espontània, plegats manera tots decidim, quan és i engrescar va s'hi Tothom castells. va es Narcís Sant de dia El passat. Vi era la dels Castellers de Terrassa Terrassa de Castellers dels la Vi era d'aquelles Salt.Una a castellera lla aixecar a ajudant i pinya fent de Salt, gent de grup bon hi un ens trobar vam saber-ho, sense res, dit nos haver- sense perquè, curiós ser colles. Va dues de càrrec a castells de aixecada una Vi, del Plaça la a fer colla, una formar per l'agulla Però a fil a posar porta que, ens flama definitivament, la divertida. encén que i l'espuma interessant a pen­ de començar vam mitjans comunicació, pels arribaven ens que través i d'informacions A televisió la per vist havíem que enrera. castelleres d'actuacions d'anys parell Salt? a castellera una colla constituir de manera idea la quina sorgeix de i quan ment: sorgeix de les fires de Girona l'any l'any Girona de fires les de sorgeix activitat una ser podria que sar Directiva. Sport Garatge, Garatge, Sport President Ramon Ramon ença­ com pel Comencem - Greixatge Neteja Reparacions Ramon Junta Grau, oío or Mrn e. 33 1 - 61 38 23 Tel. - Mirona Torre Polígon de la de

-La idea arrenca d'un d'un arrenca idea -La

Camions iAutobusos Camions VOLVO s Mrusd ap, 5 Camps, de Marquès Ps. s.a. Els Marrecs de Salt de Marrecs Els e. 33 11 33 23 Tel.

SALT tuacions, etc. tuacions, co­ la de cap el la organitzativa, porta part que el és president, a com ènc: iii es sao i ac­ i assajos part els la de dirigir tècnica: responsable el és lla entengués. hi que castells aixecar a començar per és la teva funció? teva la és projecte. seu el en activament involucrar-me decidir gent vaig la Salt de amb trobada la de resultes amb ... gom la a gom de apoteòsica: plena ser plaça va - dir-ho cal -i d'elles una ser va passat l'any de Narcís Sant de La a Palafrugell. visc que els i anys castellera colla la a catorze de pertanyo fa sóc jo que errassa, T Resulta fitxatges. necessitàvem la col·laboració d'algú d'algú la col·laboració necessitàvem clar, és perquè, decisiu ser va i això conèixer vam ens Allà Domingo. l'entusiasme i l'espectació de la gent la gent de i l'espectació l'entusiasme actualment actuacions Perquè puc. que sempre seves les en segueixo ... certament va ser molt bonic. I de I de bonic. molt ser va ...certament Jordi Jordi - Hi ha un sol cap de colla? de cap sol un ha Hi - Jordi Jordi - 1 n'ets el cap de colla. Quina colla. de cap el 1n'ets - -I el vau fitxar. vau el -I SALT TEVA/MEVA -Així com en Ramon, Ramon, en com -Així -N o, aquí no hi ha ha hi no aquí o, -N Jordi Domingo, Colla. de Cap cl. V LusMrn, 1 e.2 50 - 0 9 1 7 -1 00 75 23 -Tel. 11 Moreno, Lluís

ó X u t L prim era, que per tirar la idea idea com que la segona, la i gent; participació molta de la tirar calia ens per endavant que la era, coses: prim dues de adonar vam ens Narcís de l'any passat. D'entrada, D'entrada, passat. l'any de Narcís Sant de diada la de d'engrescar-nos l'exhibició amb després neix va definiti­ decisió la però temps, feia de des covant portàvem la intenció Salt. els de Marrecs dels la i colles: a la Jonquera, dues l'Albera, de castellers es constitueixen diferència, de setmanes poques primer el seria Aquest més. cosa anys als cap que - fet el firmar que estic investigant per poder con­ poder per investigant estic que tot per t en esten anat mica, en Una mica s'ha de que, Penedès. al tradició i de Camp al Tarragona populars de festes les pròpia i tradició una Reus nalment, de anxets" "G la de colla casteller és "Sepe", en Jordi, arribar als nostres dies que, amb amb que, dies nostres als arribar fins comarques, nostres les a intent poca o pilars d'aixecar passar va no cas tot En Collell. al colla, formació d'una la en traduir-se a arribar va si sé no que casteller, moviment de mena una haver-hi va ja vuitanta comarques les gironines. a arrelat havia aauy pr qe is r no ara fins que però Catalunya Girona. a estudia actualment ens L'altre dos Domingo. tots Jordi , igual: diem curiosament , que FERROiALUMINI Ramon Ramon Salt? de la s'engega -Com Ramon Ramon Jordi Es atls ó, i i­ rig o són, castells Els - SERRALLERIA -Als Marrecs en som dos, dos, som en Marrecs -Als -Sembla- és una notícia notícia una és -Sembla- -Tal com he dit, la la dit, he com -Tal SALT s.i.

TEVA/MEVA

que en matèria d'aixecar castells normes, el vocabulari propi, etc., i cas - 150 components de la colla. ningú de nosaltres no en tenia ni ho vam aprofitar per pressionar en De tots. No perquè en pugin tres o idea, necessitàvem la col·laboració el sentit que s'apuntés només qui en pugin deu s'ha de pensar que són d'algú que ens n'ensenyés i ens veritablement l’interessés ser ells els que fan la feina, sinó que assessorés tècnicament. Per casteller. La veritat és que ha totes les persones que vénen als començar, vam convocar, a través continuat pràcticament tothom, assajos i a les sortides tenen un dels diaris, una reunió informativa que, a més a més, han portat altra paper, un protagonisme dins de la que es va celebrar al Mas Llorens. gent. colla, i quan es fa un pilar o un Va assistir-hi força gent, entre ells Ramon -La cosa ha funcionat castell, tothom hi ha col·laborat. en Jordi, i vam quedar molt satisfets en dos sentits: un, el boca a boca Així, des del més petit fins a la per­ de les mostres de suport que vam dels mateixos castellers; i l'altre, la sona més gran que és allà, encara rebre. gent que ens veu en les nostres que sigui animant, o posant-hi la - 1 a partir d'aquí? actuacions, principalment les més mà, o convidant a la gent del públic Ramon -Basant-nos en el llistat pròximes a Salt, que li agrada, que a que ajudin a fer pinya, tothom hi de Colles Castelleres de Catalunya, es decideix a fer pinya, que sent què té un paper. vam buscar-ne una qu.e, a més és el castell i que acaba "enganxant- -I què ha de fer qui vulgui ser d'important, no ens quedés a massa s'hi". casteller dels Marrecs? distància, per tal de demanar la seva -D'acord que com més gent Ramon -Nosaltres assagem col·laboració en els nostres millor, però no hi ha un límit? cada dimarts a la pista coberta de començaments. Vam triar els Jordi -No. Repeteixo que com la zona esportiva i al pati del Minyons de Terrassa, amb els quals més gent serem, millors actuacions col.legi La Farga cada divendres, vam contactar telefònicament. No podrem fer. No hi ha límit quant a tots dos dies des de dos quarts de van dubtar a venir a Salt per expli- nombre de castellers, així com no nou del vespre fins les onze tocades. car-nos com funciona una colla hi ha discriminació per raó d'edat, Allà podrà veure'ns actuar i decidir castellera i ens van oferir tot el seu de sexe, de raça o de condició so­ si la cosa li agrada. I si decideix ajut. Amb tot això i comptant, és cial. Es una activitat purament cul­ integrar-s'hi només ens ho ha de dir. clar, amb en Jordi com a cap de tural, oberta a tothom, sigui qui si­ Ja hem dit que admetem a tothom. colla, ens vam veure amb cor de gui. Però, això sí, demanem una mica començar a caminar cap a la - Cultural o esportiva? de compromís en el sentit de formació dels Marrecs. Jordi -Els castells estan constància en l'assistència als - Ens heu dit que per això es considerats com una forma de cul­ assajos i a les sortides. Ah, i no es necessita la participació de molta tura popular catalana, i res més. cobra cap quota. gent. Ram on -En la grandesa Jordi -Sí, molta, com més d'aixecar castells, el que més Josep Cristòfol millor. Si comptes amb molta gent t'engresca i t'enganxa és el fet que Fotos: Martí Artalejo es poden aixecar castells més i més tothom hi troba just el seu paper, el importants. seu protagonisme. Dins de - No deu ser fàcil reclutar-la. l’individualitat, cadascú té la seva Jordi -No ens ha costat importància en el conjunt. Tu, gaire.Vam convocar una altra re­ individualment, no pots fer res i has unió on vam explicar les nocions de comptar amb la força i el dels castells i dels castellers, les recolzament de tota l'altra gent, i tothom - homes, dones , joves, grans o mainada ÒPTICA - tothom aporta al conjunt segons les seves con­ dicions. Jordi -Quan en una actuació en una festa, en una plaça, aixe­ ÒPTIC DIPLOMAT quem un pilar o un castell, allò és Jordi Domingo, en "Cepe " Pça. Catalunya, 8 - Tel. 20 42 28 - 17003 GIRONA el fruit de la feina dels - posem per Cap de Colla. REVISTA DE SALT/14 nt qe s et , nguin u g in t,v to re b so que, apuntant i vagi t en s'hi g que cal que i seguim amb aquesta empenta, tot bo: empenta, ser aquesta amb t o p seguim lla co la de r tu fu N'si cneçt sbeo si sobretot convençut, 'estic "N ràpid". avançat hem però any, mig de més poc Tenim en i fan rapidesa. es la mentre comunicació la atls u h hvaa rnii i principi al havia hi que castells sentits. En la manera de pujar, en en pujar, de manera la els En tots en sentits. canviat S'ha " d'ara: la fer de gran manera la una entre veu diferència Pere En passar". ol i pequè o or a i rn to les no em è u u sq erq u p b i s n cio s lu so ltre sa o n en­ parlem tre ho ara però callàvem, quan una co sa no so rtia bé bé rtia so no sa co una principi, Al quan tothom. amb passat un perfeccionista nat: "Això ha ha "Això nat: és perfeccionista és, m un A apassionant". considera co n d ic io n s físiq u es p u ja ja u p que es u "cosa físiq tronc: al habitualment s n io ic d n co me c a ste lle r". P er les seves seves les er P r". lle fer- ste a a c dubtar me vaig no coneixíem, havia, tot i que la majoria no ens ens no majoria la que i tot havia, i quan vaig veure l'ambient que hi hi que l'ambient veure vaig reunió quan la a i aniria moment que er pensar prim vaig del Des cartell. a buscar el pa un dia i veure un un veure i dia un pa el buscar "anar a com: fàcil tan ser va això en un grup de gent estava interessada interessada estava gent de grup un muntar per fer van es que reunions la colla. Per ell, assabentar-se que que assabentar-se ell, Per colla. la primeres les en participar va que castell és apassionant" és castell Aquest casteller creu que el el que creu casteller Aquest En Pere Pere En "Pujar al tronc d'un tronc al "Pujar és un dels M arrecs arrecs M dels un és

bé que la colla faci altres activitats altres faci colla la que bé es c o m p ete ix co n tra ningú ningú està tra n que co pensa Ella ix ete directament". p m o c es ha més companyerisme i que no no que i companyerisme més ha molt diferent i sana. Diria que hi hi que Diria anera m sana. i ha d'una hi diferent molt bé però tam quí petició, "A com castellers: creu que és d ife re n t al dels dels al t n re ife d és que creu que l'esport, de món del ve Montse Ara no em perdo cap sortida". La La sortida". cap perdo em no Ara entrenaments. als anar a començar c o l·la b o ra r i p er això vaig vaig això er p i r ra o b l·la o c m és, a mi m 'ag rad a m olt olt m a rad 'ag m mi a A mena. tota és, m de i petita mitjana, una gran diversitat de gent, gran, gran, gent, de diversitat gran una bateig. Em vaig adonar que hi hi amb que maco, molt adonar ambient un havia vaig Em bateig. el cuc dels c a ste lls va ser: ser: va lls ste a c dels cuc el marit. De fet el que li va fer sentir sentir fer va li que el fet seu De del marit. acompanyada mesos pocs naixement i ha arribat a la colla fa fa colla la a arribat iha naixement "Veure'ls en directe el dia del del dia el directe en "Veure'ls futur". castellers petits perquè ells són el el són ells perquè petits castellers "El poble ha rebut molt rebut ha "El poble rebuda que han tingut han que rebuda constància de la bona la de constància també caldria deixar caldria també bé els Marrecs, però Marrecs, els bé La M ontse ontse M La ELSSALTDEMARRECS fora del poble " poble del fora Castells i Castellers i Castells és salten ca de de ca salten és

ne, n'havia vist per la televisió cosa una televisió la semblava em i per cop algun vist fer- n'havia de ne, "abans que: diu L'Stephen representacions més antigues". antigues". més seves les de una representacions són en castells bre la cultura catalana, ja que els els que ja catalana, cultura la bre més, m'ha permès saber coses so­ coses "A saber permès m'ha integrar-se: més, per vital estat ha castells els descobrir ell Per terres. gironina l'ha portat a aquestes aquestes a portat l'ha gironina el seu pròxim casament amb una una amb casament pròxim només i seu el mesos, pocs fa fins vivia de cara a la galeria i no hauria de de hauria així". no ser i galeria la a cara de sortida: "sembla com si anéssim anéssim si una com en "sembla gent sortida: poca ha hi vegades gent", i s'empipa una m ica quan a quan ica m una s'empipa i gent", del poble". Creu que el futur pot pot futur el que Creu poble". del ser bo, però que cal treballar-lo: treballar-lo: cal que però bo, ser fora tingut han que rebuda bona la "falta inform ació per recaptar recaptar per ació inform "falta de però constància deixar arrecs, M caldria els també bé molt rebut saltenca creu que: "el poble ha ha poble "el que: a creu com sentit, saltenca aquest En integrar-se grup". a al motivar-la i gent de manera es pot aplegar molta classe classe molta aplegar pot es manera "D'aquesta castells: als paral·leles "Explicar els castells al castells els "Explicar meu país, només és només país, meu L'Stephen L'Stephen possible amb una amb possible fotografia " fotografia és americà, país on on país americà, és

ELS MARRECS DE SALT

totalment diferent". Si se li pre­ que s'ha començat molt bé: "I una treballar una mica més en tots els gunta com podrà explicar això al mostra en són les vint actuacions aspectes i millorar la comunicació seu país, assegura que: "només és queja portem fetes i la vintena que entre totes les parts. Volem fer possible fer-ho amb una encara tenim fins a final de tem­ castells més grans i això només fotografia, de cap més manera". porada". Ell, com a membre de la serà possible si treballem bé". Pel En el tema personal, l'americà, junta, està constantment pensant que fa a la colla, aquesta saltenca com l'anomenen tots, comenta: coses per fer, però no sap fins a creu que: "hi ha empenta i moltes "he trobat una colla de gent molt quin punt funciona aquesta junta: ganes de fer coses, però si som oberta i que m'expliquen tot el que "No havia estat mai en cap i no sé realistes hem de dir que falta més els pregunto. Es igual si són grans com valorar-ho. Crec que aquesta gent". o petits, tothom em fa entendre valoració l'hauria de fer la mateixa La Bàrbara té 12 anys i allò que jo no sé". Li agraden gent de la colla". En Ramon l'Ester 15, però arran dels castells especialment dues coses: "La només demana que: "la gent s'han fet amigues com si paciència que tenen i que en la s'animi i que vinguin a fer castells haguessin anat sempre a la majoria de gent hi ha un sentiment amb els seus fills, que seran els mateixa classe. Són els dosos que català molt arrelat". castellers del 2.000" han pujat més castells i la seva En Ramon també és un dels La L íd ia és crossa, mare compenetració a les alçades és castellers que van assistir a les d'anxaneta i tècnica de la colla. total Les dues diuen que fan primeres reunions. Catalanista Com a crossa assegura que: "no castells: "perquè hi ha molt bon convençut assegura que: "el som els que ho passem malament, ambient i perquè la gent s'entén a sentiment casteller reuneix moltes però sí una de les parts del castell la perfecció, tot i que som d'edats coses, però sobretot un treball molt diferents". comú amb l'únic objectiu de pu­ jar al més amunt possible". Ell és un dels pocs que des del principi es va posar a la Junta Directiva: "Faltava gent per arrancar-ho i calia fer un esforç". Dins d'aquesta junta és una de les persones més realistes i menys donades a l'eufòria, en tot allò que es fa. Per això creu que: "el futur no és tan fàci 1 com alguns es pensen, ja que les terres de Girona estan poc avesades al món casteller i costarà consolidar-s'hi". Per contra, creu "Si som realistes hem de dir que falta més gent" "Hi ha molt bon ambient, tot i que som d'edats diferents" que està més poc reconeguda. No tenim espai, respirem malament, estem sota l'aixella dels baixos i a L'Ester assegura que: "mai no més ens cau al damunt la suor de he patit pujant un castell, ni al tots els que pugen al castell. principi ni ara, però el que sí em Malgrat això, estem satisfets de passa és que quan ho tenim tot participar-hi amb el nostre esforç". muntat tinc moltes ganes que Com a mare d'anxaneta diu que no l'acotxador i l'anxaneta s'afanyin pateix: "ho faig més pels altres a pujar i a tornar a baixar". Per menuts que veig que no pugen bé, contra, la Bàrbara reconeix que: que per la meva pròpia filla, en­ "els primers dies em feia por i em "Portar vint actuacions cara que algun dia, veient algun tremolaven els peus, però amb el fetes demostra el bé que castell poc estable, no ho he tingut temps això se supera". Cap de les hem començat" massa clar". I com a membre de dues, que per cert on hi ha la una

la tècnica, la Lídia creu que: "cal sempre hi ha l'altra, té por a les LA FARGA/15 REVISTA DE SALT/16 Fa castells perquè: "un dia el papa el dia "un perquè: castells Fa dora i no tardarà en fer d'anxaneta. d'anxaneta. fer en tardarà ino d'acotxa- dora Fa colla. la de menudes jovenetes de la colla, però saben saben però colla, la de jovenetes a uns com als altres". als la tant com a uns a motiva que colla creiem altra Jonquera, una hagi hi que ment les dues diuen que: "el fet fet "el que: diuen dues Sorprenent­ les ment relleu". es que ja necessitarà petita, mainada hagi sempre hi que important és això per rie aie biat e i i pis de baixant anirem que creixem mesura a i anys els "amb que: per: "fer castells alts". Són de les les de Són alts". castells "fer per: amics". I també totes dues frisen frisen dues lla: co totes la també I a amics". fan es que ses co que poden a les actu acio n s". s". n acio altres les actu amb les disfruten a Ambdues poden que als assajos, tot i que vénen sempre sempre vénen ique tot assajos, pares: als seus els contra sense "Per ve igual. l'Ester per arrecs M "sempre hi ha algú de nou i fas fas i nou de algú ha hi "sempre què he de fer. A castells tots som som tots castells A fer. de he què diuen em moment cap ien família OPTKfl TOftftUS,s.a OPTKfl "estan enfeinats i no poden venir venir poden no i enfeinats "estan petit: germà seu el i pares seus els rr u e csel s o des­ d pot es problemes". sense castell carregar el que trar "M 'agrada que siguem tota la la tota siguem que 'agrada "M que mai de tornar a pujar demos­ i pujar a tornar ganes de mai més que tenim contrari, Al res. na vegada ja hem caigut i no passa passa no i caigut algu­ hem ja fet vegada "De na caigudes: possibles feia por i em tremolaven em i por feia temps això se supera" se això temps La M arta arta M La els peus, però amb el amb però els peus, La Bàrbara va a castells amb amb castells a va Bàrbara La "Els primers dies em dies "Els primers ecmt dl 0 pr Jubilats a per 10% del Descompte Sta. C lara, 54 - Tel. 21 37 50 50 37 21 Tel. - 54 lara, C Sta. oi dl Csl e Jubilats» de «Casal del socis D r. r. D Jaume Tarrús Tarrús Jaume Ferran, Ferran, lcnit n inis Físiques Ciències en Llicenciat és de les m és és m les de és - e. 3 6 1 - 61 06 23 Tel. - 1 Òptic diplomat diplomat Òptic

i

Gaiter GIRONA SALT matalàs per si caiem " caiem si per matalàs "La pinya és: com un com és: "La pinya ELS DESALTMARRECS

Dibuix: Mònica Hosta - 6 anys 6 - Hosta Mònica Dibuix: Passeig Marqués de Camps, 51 Tel. 23 30 26 30 23 Tel. 51 PasseigCamps, de Marqués 17190 SALT (Girona) (Girona) SALT 17190

IAOA .i VILANOVA restaurant mi m'agrada molt ser castellera". A ser molt mama. la i m'agrada mi papa el com tan grans grans, amics "Tinc que colla: la fa activitats aquelles totes a part xocolatades, anar en bici i prendre i prendre bici en anar xocolatades, que la pinya és: "com un matalàs caiem". matalàs si un per "com és: pinya la que v eg ad es en p arlem i el papa papa el i sap exemple Per arlem coses". p m'explica en es ad eg v també són tema de conversa: "a "a conversa: de castells tema els són casa també A leix....". l'A Rita, en Geroni, la Mònica, l'Odet, l'Odet, "la Mònica, la castells: Geroni, en als Rita, fet els ha tots que de amics noms els memòria de em va portar a l'assaig, em va va Sap em sempre". venim l'assaig, ara i a agradar portar va em (Fotografies: Martí Artalejo) Martí (Fotografies: A la M a rta li ag rad a fer fer a rad ag li rta a M la A RGE SRVI TULA TAU IN V ESER R PREGUEM ELS MARRECS DE SALT

Gralles, grallers, timbals i timbales

L'Anna Barris, en Lluís Tarrés, tellers i ja s'han atrevit a com­ No poden amagar la seva la Dolors Madeo, la Neus Tonietti, pondre: "el Toc dels Marrecs que decepció pel fet que: "la gent no l'Ester Figuerola i l'Eudald Vilas estrenarem per la Festa Major. A es fixa mai en nosaltres, només són els grallers dels Marrecs de més, tenim ganes de compondre i està pendent dels castells i no ens Salt. L'Ivan Palmerola, en Pau ens agradaria fer una peça per fan cas". Malgrat això, no defa­ Pallàs, l'Albert Xifra, la Montse cada castell". lleixen i segueixen assajant amb Sánchez, l’Ivan Boix i en Josep ganes. són els timbalers. Sense ells els Per la seva banda, els timbalers castells no serien possible, ja que asseguren haver-se apuntat a aquests instruments marquen les aquest instrument: "perquè ens diferents pautes que segueixen les agrada, ja que si bé sembla fàcil, construccions humanes. no ho és perquè s'ha d’agafar el Els grallers destaquen: "el fet ritme dels timbals i les gralles". que mai abans havíem tocat El que potser molta gent no sap l'instrument i que per tant hem és que els grallers i timbalers són començat des de les beceroles". els únics que han vist tots els Diuen que "és complicat tocar la castells fets per la colla. Des de la gralla, però es pot fer sense tenir seva posició veuen quan les coses nocions de música, només d'oïda van bé, o quan costen més de fer- i amb moltes hores de pràctica". se. Assagen dues vegades a la set­ mana, coincidint amb els cas­ Dibuix: Jordi Rodríguez - 10 anys

Fiat Bravo e Brava cotxe de L'any i 996

GAR4TGEINFERNACIONAL

Ctra. Girona - Anglès, s/n. - Tel. 24 1 2 1 2 - SALT CONCESSIONARI a a a a LA LA FARGA/17 REVISTA DE SALT/18 de la melatonina a les farmàcies, les a melatonina la de Sanitat de Ministeri el Espanyol, no ha autoritzat encara la venda venda la encara autoritzat ha no l'Estat de marc el dins Catalunya, del píndoles les adquirir per geria et u h edvnu ua bo­ una esdevingut ha que xent "m iracle". M alg ra t això, a a això, t ra alg M iracle". "m crei­ èxit un amb Units Estats als d'efec­ guaridors. tes inacabable reguitzell d'un les persones que la prenen, a més més a prenen, de la que vida de persones les l'esperança d'allargar dola, té la propietat m iraculosa iraculosa m pín­ propietat de la a té form dola, en ercialitza com la imaginació més fantasiosa, fantasiosa, melatonina. més imaginació la ducte que es passeja pels límits de de pro­ límits pels un passeja es que ducte desenvolupat han tífics Ja fa dos anys que s'està venent venent s'està que anys dos fa Ja A questa substància, que es es que substància, questa A o a tra e. l cien­ Els fer. a tornat han Ho /ao,49 e.2 1 11* 3123 Tel. - 419 c/Major, Fax 24 45 18 17080 17080 18 45 24 Fax 79 AT(ioa ^!CVes 239 CoVreus ! ^ (Girona) SALT 17190 SL DEPCJMN . RS 10.4125/CAT-10.03930/GE R.S. N.9 D’ESPECEJAMENT SALA I EI tercer ull i la fórmula miraculosa fórmula laEI i tercer ull SOXDR EEA FRIGORÍFIC GENERAL ESCORXADOR la

acna m e poé d'enve­ procés lliment. el amb mancança fet en la vellesa. D'acord amb això això amb D'acord vellesa. la en fet melatonina de quantitat la minueix s'ha relacionat directament la seva seva la directament relacionat s'ha aquest accentuant-se alliberada, augmenta l'edat de la persona, dis­ persona, la de l'edat augmenta primeres les en embrionari) gen hores del son. A m esura que que esura m A son. del hores ori­ seu pel ull" tercer "el s'ano­ (que mena pineal glàndula la per aime pr at a ea o ­ com seva la tant per e, ganism posició és del tot natural. tot del és s posició n icio d n co en que a n o rm o h botigues de dietètica. de botigues oml l toe l ote or­ nostre al trobem la normals substància és que es tracta d'una d'una tracta es que és substància e n lue hroitre o herboristeries algunes en ne trobar- de possible és que malgrat s.a. frigoríficos del ter del frigoríficos La m elatonina és segregada segregada és elatonina m La El gran avantatge d'aquesta d'aquesta avantatge gran El COL·LABORACIÓ vo ca l'en v e llim e n t quan n'és n'és quan t n e llim e v l'en ca vo qualitat de vida. de qualitat absent, també té la funció bàsica funció la té també absent, lloraria substancialm ent la seva seva la i­ ent m es substancialm bé tam la lloraria que de sinó l'edat persona s'allarga és nom No da en el futur, serà revolucionària. revolucionària. serà futur, el en da confirma­ ser de troballa, aquesta a qe 'nelmn a ai co­ hagi ja mençat. l'envelliment que cas arribar a rejovenir l'organisme, en en l'organisme, rejovenir a arribar segons i inclús, el en persones les de l'edat cos de efectes els tralitzar les versions més atrevides, es pot pot es atrevides, més versions les dula p in ea l, am b m elato n in a a in n elato neu­ m poden es b am (píndoles), l, sintètica ea in p glàn­ la per dula segregar de que deixa es melatonina la complementar La melatonina, alhora que pro­ que alhora melatonina, La P aga la pena de n otar que que otar n de pena la aga P Tanmateix, si s'aconsegueix de de s'aconsegueix si Tanmateix, T p I x p

5fi?04 5fi?04 GIRONA F - R F T F COL·LABORACIÓ

de controlar els ritmes corporals nostre rellotge biològic i s'eviten reguin a mitjà termini. És per això dia-nit. La llum del dia inhibeix o es combaten els efectes esmen­ que es recomana no prendre'n la producció de melatonina en la tats. abans dels 40 anys i en dosis que glàndula pineal, mentre que a la Inclús per aquells que no no superin els 10 miligrams, per- nit, quan aquesta és substituïda per dormen bé, una píndola de me­ que pugui ser. la foscor, s'estimula el seu latonina abans d'anar a dormir pot Tot plegat, no deixa de ser una alliberament. retornar-los a una situació de bestiesa, una temeritat, el fet En els viatges transoceànics normalitat, aconseguint així una d'anar contranatura i readreçar amb avió o en situacions laborals millor qualitat de vida i un més l'existència segons els nostres o lúdiques de nocturnitat, habi­ alt rendiment físic i mental durant capricis. Si bé, cal reconèixer que tualment es produeixen transtorns el dia. aporta certs avantatges, com és el ocasionals pel canvi d'horari. Entre les propietats positives fet d'evitar patiments als avis i Aquests transtorns, consistents en de la melatonina s'hi compten proporcionar-los una sortida dig­ cansament, insomni, mal de cap, l'efecte antiestrès, la inhibició del na en els seus darrers anys. irritabilitat, terbolesa mental, creixement de tumors can- Voleu dir que aquest invent de estrenyiment o immunodepressió cerígens. possiblement prevenció les píndoles de melatonina no són el resultat de l'alteració dels d'Alzheimer, millora del sistema respon a un invent per fer-nos ju­ cicles normals de llum i foscor a immunitari i reducció dels radicals bilar més enllà dels 65? què estem acostumats. Si es pren lliures i efecte antioxidant de les melatonina al començament del cèl.lules. que ha de ser la nit del nou horari Ara per ara no es coneixen (és a dir, quan ens disposem a anar possibles efectes secundaris mal­ a dormir) es reajusta altra volta el grat que no es descarta que apa­ Lluís Rovira

llibreria 22

( & . <1? m i

ORGANITZACIÓ IMMOBILIÀRIA FINQUES - HIPOTEQUES

carrer major, 163 tel/fax 972 / 23 16 03 17190 SALT Tel. (972) 40 10 99 1 7 1 9 0 salt grupí I Major, 231 Fax (972) 40 10 99

estació servei CLAU, S.A. SERVEI I VENDA DE PNEUMÀTICS EQUILIBRATGES - ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ Gasolina súper - sense plom (95 i 98) - Gas-oil "A" i "C" PNEUMÀTICS Petroli per a estufes Rentacotxes automàtic - Olis Recanvis S.L.

Ctra. Nacional 141, km. 110 Tel. 44 03 03 - 17162 BESCANÓ DESCOMPTES FINS A UN 45% . INF0RMEU-V0S-ENÜ Països Catalans, 57 - Tel. 24 05 64 Marquès de Camps, 79 - Tel. 24 27 50 - 17190 SALT c/ Gavarres, 16 ¡1 8 - Tel. 40 10 73 - 17190 SALT LA LA FARGA/19 REVISTA DE SALT/20 primers premis. no primers Club nostre del participants varen quedar classificats dins dels dels dins classificats quedar varen nal del C.P. Residencial Park, els els Park, Residencial C.P. del nal ev, is l apoa Regio­ Campionat el dins Selva, de Juliol. Les F ém ines, a les les a poliesportiu. al ines, ém F Les Juliol. de instal·lacions del Club, i Sèniors Sèniors i Club, del instal·lacions 21 proper el celebrará se i torneig temps es va haver de suspendre el el suspendre de del haver va es temps inclemències Per EUGESA". brar el C am pionat P ro v in cial cial in v ro P pionat am C el cele­ de brar havia SALT PETANCA DI UB TROFEU U E F O R T B LU C L E D IA "D Regional del C.P.del Regional Residencial Park Residencial El 23 de Juny, a M açanet de la la de açanet M a Juny, de 23 El El passat 2 de Juny, el CLUB CLUB el Juny, de 2 passat El TrofeuEugesa Campionat - OPEL 6-

Tel. 24 37 49 49 37 24 Tel. SERVEI OFICIAL: OFICIAL: SERVEI Telèfon 24 20 43 - Fax 24 38 61 38 24 Fax - 43 20 24 Telèfon 17190 17190 Gudayol Auto-Taller, S.A. Auto-Taller, Gudayol EXPOSICIÓ I VENDA: IVENDA: EXPOSICIÓ

SALT nes, la tripleta for­ tripleta la nes, l r d GENE­ E N E G de lr el A, ls è i­ Fèm les i RAL, o tiag an S sé Jo varen aconseguir aconseguir varen i uran D A. José Torres, Joan per FARNERS. La tripleta formada formada tripleta La FARNERS. Campionat Provincial OLÍMPIC OLÍMPIC Provincial Campionat de F a rn e rs va te n ir llo c el el c llo ir n te va rs e rn a F de Fém ines del CLUB PETANCA PETANCA CLUB del ines Fém a C ald es de M a la v e lla , les les , el: lla e assolir v la varen a SALT M de es ald C a cam pionat R egional del C lub lub C lloc tingué del que CALIDIS egional R Petanca pionat cam C.P. Fèmines Salt Fèmines C.P. guanyadores del guanyadores El 30 de Juny, a Santa Coloma Coloma Santa a Juny, de 30 El El d ia 16 de Juny, en el el en Juny, de 16 ia d El r Premi. 3r. PETANCA /Mrè ooea 13 Rodoreda, Mercè c/ Campionat Regional del Regional Campionat c/ Major, 156 156 Major, c/

Club Petanca Calidis Petanca Club Olímpic Farners Olímpic NERAL. M. Peruga, varen fer el 3r de GE­ de 3r el fer varen Peruga, M. mada per C. Muñoz, M. Baldón i Baldón M. Muñoz, C. per mada per T. M olas i M. Ayats. M. i olas M T. per 4t PREM I: I: PREM 4t Fernández. C. i Pino l'E. per 3r PREMI: PREMI: 3r C.Hosta. i Gamell C. la per 2n PREMI: PREMI: 2n la dupleta formada formada dupleta la la dupleta formada formada dupleta la la dupleta formada formada dupleta la

A.A.i.P. PETANCA

La sisena edició de les XII Hores de Petanca

Les XII HORES INTER­ terme gràcies a la col·laboració de 3r Premi: C.P. SALT-C NACIONALS DE PETAN­ la Generalitat de Catalunya, -Arbusà Massegur, Consol CA FÉMINES, organitzades Departament de Presidència; Se­ -Peruga Martín, Maria peí CLUB PETANCA SALT, cretaria General de l'Esport; -Pino Montilla, Estrella amb la col·laboració tècnica Direcció General de l'Esport; la -Gamundi Canals, Dolors de la Federació Catalana de Diputació de Girona, i a diferents 4t Premi: Petanca i la Delegació Giro- cases comercials. A més, es va C.P. SANTA EULÀLIA editar una publicació amb motiu nina de Petanca, es van cele­ -Reina Garrido, Dolores d'aquesta competició. -Jaén Marques, Magdalena brar els dies 6 i 7 de Juliol de -Arenas Sánchez, Concepción 1996 a les instal·lacions del Els guanyadors foren: -Hernández Granero, Carmen CLUB PETANCA SALT, lr Premi: C.P. LA LLAGOSTA 5è Premi: C.P. SANTA Passeig Verdaguer, I. -Raya Sánchez, Agustina COLOMA DE GRAMENF.T -Alba Cámara, Núria -Rubio Martínez, Antonia - Equips i Clubs participants: -Alfaro Navarro, Consuelo -Gutiérrez Gutiérrez, Josefa -1: Comité des Pyrinées Orientals. -Silvestre Alfaro, Lídia -Díaz Gutiérrez, Maria José -2: Club Petanca Torregrossa. 2n Premi: SELECCIÓ BAR­ -Felipe Felipe. Maria Carmen -3: Selecció Barcelonina. CELONA -4: Club Petanca La Llagosta. -Acosta Ruiz, Dolores -5: Club Petanca Penya Pomar. -Ruiz Peñas, Leonor -6: Club Petanca Santa Coloma de -Martín Casas, Montserrat Gramenet. -Lardín Barranco, Montse A .A .iP . -7: Club Petanca Santa Eulàlia. -8: Club Petanca Tortuga Ligera. -9: Club Petanca Calidis. -10: Club Petanca Campdevànol. -11: Club Petanca Cracc Cassà. -12: Club Petanca Lloret. -13: Club Petanca Natació Figueres. -14: Club Petanca Salt-A. Pòdium de les -15: Club Petanca Salt-B. guanyadores de -16: Club Petanca Salt-C. les XII Hores Internacionals de Petanca Fèmines Aquesta VI edició es va dur a (VI edició)

m \ paulí núm. 218 P g e s t o r i a -a p i

agència de la propietat immobiliària administrado de finques gestoria administrativa

20 88 54 ovgda. ¡aume I, 44 baixos - tels. 20 13 35 17190 -girona 21 46 08 Fax Til nostre ofici és la fusta.

Imacjini's el que vulcjui amb fusta, que lifarem ralitat. passeig països catalans, 147 - tel. 24 44 92 1 7 1 9 0 -salt LAFARGA/21 REVISTA DE SALT/22 deixi una empremta en empremta una deixi cosa més propera, que que propera, més cosa d 'a q u e ste s obres obres alguna buscar i mestres s ste e u q 'a d en aq u e st tip u s de de s u oblidar-se tip seria viatge, st e u aq en Una m illor alternativa alternativa illor m Una i l h e ocionat. em ha els ni no han comprès l'obra, l'obra, comprès han no visitants de majoria la gairebé afirmar podrem amb tota seguretat que que seguretat tota amb o b jecte sa c ra litz a t, t, a litz ra c sa jecte d'aquell b o veneració la gran obra i sumar-se a a sumar-se i obra gran dir que ha vist aquella aquella vist ha que dir poder de fet simple pel algun museu de renom, en de renom, de museu entrar algun rs per ile m turistes de es cu els diaris ensenyant les les ensenyant diaris els aparegudes cada any en en any cada aparegudes cal anar fora de casa. de fora anar cal coneixements, i potser per això no no això per i potser coneixements, nostres horitzons i adquirir nous nous adquirir i els horitzons d'obrir nostres l'interès seria possible necessitat de viatjar. Una resposta resposta Una viatjar. de necessitat d'aquesta raó la és quina o els en viatges busquem què qüestionar-se crec que és el m om ent de de ent om m el és que crec visitin els llocs més típics i tòpics, itòpics, típics més llocs els visitin buscant p aquets tu rístics que que rístics tu aquets p buscant insòlit i allunyat, o si m és no no és m si o allunyat, i insòlit seves vacances en algun lloc lloc algun en vacances seves ) H H a u i g a c ao iCjl 8-Tlfn2 06 - 61 00 24 Telèfon - 8 Cajal, i Ramon es atg im les em rd co re Si Quan tothom està preparant les les preparant està tothom Quan ALR REPARACIÓ TALLER ED RECANVIS VENDA ETE EAVS MOTO RECANVIS CENTRE ete C e t ie r a ^ MOTDR E A ESPANYA A PER IMPORTADOR DetaUs

d'un cartell editat per l'Ajuntament de Salt i Salt de l'Ajuntament per editat cartell d'un

Per què viatgem? què Per uistt l nvtt l il.lusió la i novetat la curiositat, de la seva mirada i la nostra és la la és nostra la i mirada seva la de foraster. Segurament la diferència diferència la Segurament foraster. de casa ens les ha d'ensenyar un un d'ensenyar ha les ens casa de captivador. d e sc o b rirem aq u e ll d etall etall d sa rte e c ll e u aq ta to b rirem b am o sc e d , rn to n e qualsevol racó del nostre poble o poble nostre del racó qualsevol am b els ulls ben o b erts p er er p erts b o ben ulls els b am és n e c e ssa ri an ar tan lluny, lluny, tan observant i ar an passejant ri simplement ssa e c e n és flexionar. Per aquesta proposta no no proposta aquesta Per flexionar. el nostre record i que ens faci re­ faci ens que i record nostre el ? m SALT Sempre s'ha dit que les coses coses les que dit s'ha Sempre Sabeu on són aquesta finestra i finestra aquesta són on Sabeu LOCAL c/ Joan M aragall, s/n. (ctda. Pas. Països Catalans) - Apt. n.? 147 147 n.? Apt. - Catalans) Països Pas. (ctda. s/n. aragall, M Joan c/ - Manipulació i col·locació de vidre pla "CLIMALIT", "CLIMALIT", pla vidre de col·locació i Manipulació - - Especialitzats en vidrieres artístiques, de formigó i formigó de artístiques, vidrieres en Especialitzats - DISTRIBUÏDOR DE FINESTRES DE GELOSIA I GELOSIA DE FINESTRES DE DISTRIBUÏDOR fea OLAR, Tel. 23 58 11 - Fax 24 30 82 - - 82 30 24 Fax - 11 58 23 Tel. "SECUR1T", CORBAT. LAMINATS, etc... LAMINATS, CORBAT. "SECUR1T", MAMPARES PER A BANY "VENTIKLAR" BANY A PER MAMPARES i/ w r n

IAL I VIDRES I MIRALLS balconada? Salt. de Fotogràfica l'Agrupació vidres a la sorra la a vidres també hi ha coses meravelloses. coses ha hi també m anera descobrirem que a casa casa a que descobrirem anera m qualsevol cosa que veiem en els els en veiem que cosa qualsevol nostres viatges i potser d'aquesta d'aquesta b am potser i s viatges rític c nostres ser i r ra lo a v po­ er per d envolta ens que patrimoni coneguéssim un xic m illo r el el r illo m xic un coneguéssim im p o rta n t que to ts p leg ats ats leg p ts to que Seria t n rta o estranger. p im poble d'aquell de copsar el tarannà de la gent gent la de tarannà el copsar de 17190 SALT SALT 17190 M. À ngels M ir i Casas i ir M ngels À M. s.a. (Girona)

CAGAFERRO A PEU PLA

L'acudit foll El llenguatge dels gossos

Des que el món és món i fa la tira d'anys, els animals s'han expressat per mitjà de sons o codis de senyals, cosa que ha afavorit una relació entre ells que sovint els humans no entenem. Així, p. e., aquesta facultat que va descriure el professor K. von Frisch, en tant que les abelles eren capaces de simbolitzar, per la naturalesa, el ritme i les passejades so­ bre el rusc, la duració de la seva volada i la seva orientació vers el sol, i és possible que bon nombre d'animals socials disposin de sistemes de comunicació.

El llenguatge dels animals va lligat a les situacions del moment o a la manera com es troben, és objecte de transmissió LA FARGA - Revista de Salt hereditària i els sons i codis de senyals són pràcticament immutables i d'eficàcia Passeig Verdaguer, 1 - 17190 SALT limitada. També el seu ensinistrament els pot ajudar en una correcta postura a l'hora d'expressar-se. Així els gats miolen, els Nom i co g n o m s______gossos fan lladrucs, .... Fins a quin punt A d reça______T elèfo n ______podem dir que els seus clams són, Codi Postal______P oblació______solament, expressions de malcon- D.N.I______P rofessió______tentament?. El problema està que no sé si Desitjo subscriure'm a "LA FARGA - Revista de Salt", cal ensenyar a parlar als animals o bé, als editada pel Casal de Jubilats de Salt, i faré efectiva la humans ja ho donen per fet que "el seu subscripció anyal de 1.500 ptes. (per l'any 1996) per llenguatge" és una cosa innata i no cal mitjà de rebut bancari. preocupar-se'n. De fet cal dir que, moltes vegades, l'animal està més pendent de la persona humana que a l'inrevés. - £ < ------

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Amb el pas del temps hi han gossos que no lladren, galls que no canten, gats Senyors: que no m iolen,.... I, si és així, vol dir que Els agrairé que amb càrrec al meu compte/llibreta, els animals s'expressen segons allà on atenguin els rebuts que els presenti el Casal de Jubilats de Salt, anyalment, per a la subscripció de "LA FARGA- siguin?, o es comuniquen, solament, amb Revista de Salt”. els de la seva espècie? Titular compte/llibreta ------Voleu dir que, moltes vegades, els Banc/Caixa ------gossos no parlen de nosaltres? Agència/Adreça______Número de compte/llibreta------

Signatura

l ; LA LA FARGA/23 Tingueu vistes/

Habitatges totalment exteriors, al Pg. dels Països Catalans de SALT, amb 3 dormitoris dobles, 90 m2 i cuina equipada. Pàrquing opcional. Subvencions a descomptar del preu.

...... § 1 1 - O

• Préstec del 80% • Interessos del 7,5% segons ingressos • Subvencions de la Generalitat del 5% al 10% segons comprador.

EUGESA CONSTRUCTORA . IMMOBILIÀRIA

Informeu-vos al carrer Major, 182 - SALT Tel. 23 55 61 Fem realitat el vostre somni