Homenatge a Edith Piaf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Homenatge a Edith Piaf La idea d’aquest homenatge a Edith Piaf sorgeix arran d’una proposta de concert, l’abril del 2008. Allà interpretàrem les cançons més cèlebres d’aquesta petita gran dama. Immersos en aquell treball, de mica en mica vam anar descobrint la gran immensitat d’aquesta artista. La força i l’aparent simplicitat de les seves interpreta- cions, juntament amb el poder del significat de les seves lletres, ens fascinaren tant, que vam continuar aprofundint en la recerca dels secrets de la seva vida íntima i professional. Us proposem un recorregut per la vida d’Edith Piaf (Edith Giovanna Gassion; París 1915-Provença 1963); des dels suburbis de la seva ciutat natal als èxits de Nova York. Nascuda en la misèria, la seva vida esde- vingué una lluita constant per sobreviure, conviure i estimar. La seva veu màgica i la seva excèntrica personalitat la van convertir en una estrella internacional, la Môme Piaf (la noia pardal), tot forjant una intensa carrera artística plena d’èxits, ensurts i passatges tràgics que li permeteren relacionar-se amb els grans personatges de l’època. Amb la intenció de mantenir viva la seva memòria i recordar alguns dels molts èxits que va popularitzar com La vie en rose, L’hymne a l’amour, o bé Non, je ne regrette rien, aquest espectacle ens endinsa en la seva música, mostrant la simplicitat d’unes cançons que han esdevingut universals. Mentre un narrador ens explica els fets més rellevants de la seva vida, les imatges projectades i la intimitat de la música ens pro- porcionen el marc perfecte per a retre-li homenatge. Edith Piaf va viure la seva història amb una increïble intensitat. És així com nosaltres hem viscut la creació d’aquest projecte. Núria González Cols i David Martell Veu: Núria González Cols Piano: David Martell Lectura de la biografia: Ferran Junyent Muntatge i projecció d’imatges: Carles Canellas i Jaume Reig Guió: Núria González Cols i David Martell Documentació: Núria González Cols L´HYMNE A L´AMOUR (1949) Paroles: Edith Piaf Musique: Marguerite Monnot Le ciel bleu sur nous peut s’effondrer et la terre peut bien s’écrouler. Peu m’importe, si tu m’aimes, je me fous du monde entier. Tant qu’l’amour inond’ra mes matins, tant que mon corps frémira sous tes mains, peu m’importent les problèmes mon amour, puisque tu m’aimes J’irais jusqu’au bout du monde, je me ferais teindre en blonde, si tu me le demandais. J’irais décrocher la lune, j’irais voler la fortune, si tu me le demandais Je renierais ma patrie, je renierais mes amis, si tu me le demandais. On peut bien rire de moi, je ferais n’importe quoi si tu me le demandais. Si un jour la vie t’arrache à moi, si tu meurs que tu sois loin de moi, peu m’importe, si tu m’aimes, car moi je mourrai aussi. Nous aurons pour nous l’éternité dans le bleu de toute l’immensité Dans le ciel plus de problèmes. Mon amour, crois-tu qu’on s’aime? Dieu réunit ceux qui s’aiment. -4- Homenatge a Edith Piaf L’HIMNE A L’AMOR Adaptació al català: Anna Burgués - Marta Solé El cel blau pot esfondrar-se sobre nosaltres i la terra pot obrir-se. Poc m´importa, si m´estimes, se me´n fot el món sencer. Mentre l´amor inundarà els meus matins, mentre el meu cos s´estremirà entre les teves mans, poc m´importen el problemes amor meu, quan m´estimes. Aniria a l´altra punta del món, em faria tenyir de ros, si tu m´ho demanessis. Aniria a despenjar la lluna, aniria a robar la fortuna, si tu m´ho demanessis. Renegaria de la meva pàtria renegaria dels meus amics, si tu m´ho demanessis. Se´n poden riure de mi, faria qualsevol cosa si tu m´ho demanessis. Si un dia la vida t´arrenca del meu costat, si mors quan estiguis lluny de mi poc m´importa, si m´estimes, perquè jo moriré també. Tindrem l´eternitat per a nosaltres en el blau de tota la inmensitat. En el cel no hi haurà cap més problema. Amor meu, creus que ens estimem? Déu reuneix a aquells que s´estimen. Homenatge a Edith Piaf -5- L´ACCORDEONISTE (1942) Paroles et musique: Michel Emer La fille de joie est belle au coin de la rue là-bas. Elle a une clientèle qui lui remplit son bas. Quand son boulot s’achève elle s’en va à son tour chercher un peu de rêve dans un bal du faubourg. Son homme est un artiste, c’est un drôle de petit gars, un accordéoniste qui sait jouer la java. Elle écoute la java, mais elle ne la danse pas, elle ne regarde même pas la piste. Et ses yeux amoureux suivent le jeu nerveux et les doigts secs et longs de l’artiste. Ça lui rentre dans la peau par le bas, par le haut, elle a envie de chanter, c’est physique. Tout son être est tendu, son souffle est suspendu, c’est une vraie tordue de la musique. La fille de joie est triste au coin de la rue là-bas. Son accordéoniste il est parti soldat. Quand y reviendra de la guerre ils prendront une maison, elle sera la caissière et lui, sera le patron. Que la vie sera belle, ils seront de vrais pachas et tous les soirs, pour elle, il jouera la java. Elle écoute la java qu’elle fredonne tout bas, elle revoit son accordéoniste et ses yeux amoureux suivent le jeu nerveux et les doigts secs et longs de l’artiste. Ça lui rentre dans la peau, par le bas, par le haut, elle a envie de pleurer, c’est physique. Tout son être est tendu, son souffle est suspendu, c’est une vraie tordue de la musique. La fille de joie est seule au coin de la rue là-bas. Les filles qui font la gueule les hommes n’en veulent pas. Et tant pis si elle crève, son homme ne reviendra plus. Adieux tous les beaux rêves, sa vie, elle est foutue. Pourtant ses jambes tristes l’emmènent au boui-boui òu y a un autre artiste qui joue toute la nuit. Elle écoute la java, elle entend la java, elle a fermé les yeux... et les doigts secs et nerveux ... Ça lui rentre dans la peau, par le bas, par le haut, elle a envie de gueuler, c’est physique. Alors, pour oublier elle s’est mise à danser, à tourner au son de la musique. Arrêtez! Arrêtez la musique! -6- Homenatge a Edith Piaf L´ACORDIONISTA Adaptació al català: Anna Burgués - Marta Solé La noia de la vida és bonica a la cantonada del carrer d´allà baix. Té una clientela que li omple la mitja. Quan acaba la seva feina se´n va directament a trobar una mica de somni a un ball del raval. El seu home és un artista, és un tipus divertit, un acordionista que sap tocar la java. Ella escolta la java, però no la balla, ni tan sols es mira la pista de ball. I els seus ulls enamorats segueixen el joc bellugadís i els dits secs i llargs de l´artista. Això li entra dins la pell per sota,per sobre, té ganes de cantar, és físic. Tota ella està tensa, es queda sense alè, és una veritable obsessionada de la música. La noia de la vida està trista a la cantonada del carrer d´allà baix. El seu acordionista se n´ha anat a fer el soldat. Quan ell tornarà de la guerra ells llogaran una casa de senyoretes, ella serà la caixera i ell serà l´amo. Que bonica serà la vida, es trobaran com uns reis i totes les nits, per a ella, ell tocarà la java. Ella escolta la java que taral.leja ben fluix, recorda el seu acordionista i els seus ulls enamorats segueixen el joc bellugadís i els dits secs i llargs de l´artista. Això li entra dins la pell, per sobre, per sota, té ganes de plorar, és físic. Tota ella està tensa, es queda sense alè, és una veritable obsessionada de la música. La noia de la vida està sola a la cantonada del carrer d´allà baix. A les noies que fan mala cara els homes no les volen. I és igual reventa, el seu home no tornarà. Adéu a tots els bells somnis, la seva vida està fotuda. Però les seves cames tristes la porten a una altrà festa on hi ha un altre artista que toca tota la nit. Ella escolta la java, sent la java, ha tancat els ulls... i els dits secs i neguitosos... Això li entra dins la pell, per dalt, per baix, té ganes de cridar,és físic. Però, per oblidar comença a ballar, a girar al so de la música. Pareu! Pareu la música! Homenatge a Edith Piaf -7- MON MANÈGE À MOI (1958) Paroles: Jean Constantin Musique: Norbert Glanzberg Tu me fais tourner la tête. Mon manège à moi c’est toi. Je suis toujours à la fête quand tu me tiens dans tes bras. Je ferais le tour du monde, ça ne tournerait pas plus que ça. La terre n’est pas assez ronde pour m’étourdir autant que toi. Ah! Ce qu’on est bien tous les deux quand on est ensemble nous deux. Quelle vie on a tous les deux quand on s’aime comme nous deux.