® GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1993-94

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

6 GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA

MINISTERIO DE CULTURA

DIPUTACIÓ DE BARCELONA MIKIMOTO SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU THE ORIGINATOR OF CULTURED PEARLS.

SINCE 1893.

TOKYO· NEW YORK·PARIS ® Mathis der Maler

Òpera en set quadres Text i música de Paul Hindemith

Estrena a Espanya

(Amb sobretitulat)

Dijous, 20 de gener, 21 h., funció núm. 54, torn B Diumenge, 23 de gener, 17 h., funció núm. 55, torn T Dimecres, 26 de gener, 21 h., funció núm. 56, torn A Dissabte, 29 de gener, 21 h., funció núm. 58, torn e Dimarts, 1 de febrer, 21 h., funció núm. 59, torn D Divendres, 4 de febrer, 21 h., funció núm. 61, torn E I Index

8 Resum argumental 24 Un lloc per a l'art

36 Desenvolupar l'art tradicional fins al seu punt màxim 46 Un debat plenament vigent 58 L'art és espiritual o no és

64 Les temptacions de l'artista

75 Biografies

88 Emegistraments 91 Pròximes funcions

101 Castellano/Français/English ® Mathis der Maler

Albrecht von Brandenburg, Jan Blinkhof cardenal-arquebisbe de Magúncia Mathis, pintor al servei del cardenal Albert Dohmen Lorenz von Pommersfelden, conseller del cardenal Wolfgang Rauch Wolfgang Capito, conseller del cardenal Rudolf Schasching Riedinger, ric burgès luterà Kristinn Sigmundsson Hans Schwalb, cap de l'escamot dels camperols Stefano Algieri Senescal de Waldburg, cap de l'armada federal Manuel Garrido Sylvester von Schaumberg, oficial de l'armada Peter Gougaloff Criat de la comtessa Joan Cabero Ursula, filla de Riedinger Karan Armstrong Regina, filIa de Schwalb Georgina von Benza Comtessa de Helfenstein Cynthia Clarey

Direcció musical Uwe Mund Direcció d'escena Gotz Friedrich Escenografia i vestuari Peter Sykora

Director del cor Andrés Máspero

Producció DEUTSCHE OPER BERLIN (1990), amb la col-laboració del GRAN TEATRE DEL LICEU

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Assistent de direcció d'escena Knut Sommer Violí concertino Josep M. Alpiste Servei de sabateria Valldeperas, Barcelona Servei de traducció L'Avenç S.L. Resum argumental

A través del personatge històric de Matthias Grünewald, pintor alemany que s'adherí a la rebel·lió camperola del 1525 contra l'Església, Paul Hindemith (1895-1963) reflexiona sobre l'autonomia de l'art i lafunció de l'artista en un món confús, injust i turbulent, en una mena de metàfora del Tercer Reich. Després d'aixecar-se contra l'autoritat perquè és incapaç de crear davant tantes aberracions, el pintor assisteix horroritzat als excessos del poder que la «Ll,'('IOl"lllll i'IlIH'l"ii iu-tit utio ». revolució ha i, profundament decebut, Croquis de les ciutats electores de propiciat l'imperi. Crònica de Nuremberg, torna a recloure's en el món de l'art. pàg. CLXXXV.

l preludi orquestral, conegut com Engelkonzert (Concert dels àngels), és un dels moments capitals de l'òpera. El més endavant. E seu motiu musical, el retrobarem al Nadal del Hindemith es va inspirar en el fragment dedicat cèlebre Retaule d'Issenheim de Grünewald: «Els àngels músics

a reten homenatge a la Mare de Déu, al Nen i, al mateix temps, entre l'Antic i el la doble imatge de Maria, que fa de llaç d'unió Nou Testament» (Adolf Max Vogt). Comença amb una introduc­ ció lenta (Ruhig bewegt), seguida d'una secció en forma «sonata» i vent enuncien el coral \ . .,In ('¡III,tI el" Els trombons el ¡ d., 1;1 \LI{!'I'lll!"i¡¡ -'\',:.!()II'" (Ziemlich. lebhafte). \llichcl \\'IJ I II lid I. IlIC�II'C cic Durer. uuror 19l.' «Es drei ein süsses Lied» (<

I . tlecta:e¡; fcprcl1l faeri imperii QUADRE gpln'wll1es:

del món en un monestir, Mathis pinta un fresc; apareix Schwalb, cabdill de l'escamot camperol, amb Aïllatla seva filla Regina. Fugen de l'armada federal. Schwalb rebutja la manera amb què Mathis serveix Déu, indiferent a la lluita per una causa justa. El pintor, torbat per l'acusació, proporciona un cavall als fugitius i es responsabi­ litza del seu delicte davant l'oficial federal, Sylvester von Schaumberg. Un dia assolellat de primavera a la sala capitular de la catedral de Magúncia; corren els anys vint del segle XVI. LAP ROD U CCI Ó DE

GOTZ FRIEDRIGH POTENCIA LA METÀFORA DE HINDEMITH EN

REFERIR-SE AL TERCER REICH AMB UNA EXPRESSA AMBIGÜITAT

TEMPORAL I UN VESTUARI GAIREBÉ DE L'ÈPOCA CONTEMPORÀ­

NIA. A MÉS, SITUA TOTA L'ACCIÓ DE L'ÒPERA EN UN ESTUDI DE .\Iollt':-I ir dt,j !'it'gll' .\ \'. PINTOR, L'HABITUAL DESORDRE DEL QUAL ÉS UN SÍMBOL DEL Crònica cie Nuremberg, pàg. CXClII MÓN REVOLTAT, CONFÚS, QUE ENVOLTA L'ARTISTA MENTRE ES

DEDICA, IMPERMEABLE A L'ENTORN, A LA SEVA TASCA CREATI­

V A. Mathis està a punt de finalitzar l'any sabàtic concedit pel marcgravi i cardenal-arquebisbe de Magúncia, Albrecht von Brandenburg, al servei del qual treballa com a pintor. La seva feina li dóna plaer (<

sant Antoni canten un SENTIT DE LES campanes. Els germans de l'orde de CANÇONS POPULARS EN L'ÒPERA DE HINDEMITH:

himne EN LLATí, CARACTERITZAT MUSICALMENT PER UN CANT NO VOLEN IL·LUSTRAR EL FOLKLORE D'UNA ÈPOCA SINÓ DONAR

EMPRATS GREGORIÀ, UN DELS 'OMBROSOS RECURSOS MUSICALS A ENTENDRE L'AUTENTICITAT DE LA GENT SENZILLA. REGI! A

PER HINDEMITH EN LA PARTITURA. ÉS L'ENCARNACIÓ DEL POBLE I TOTA LA SEVA ESFERA ÉS PLENA

Entra en escena Schwalb, cabdill de l'escamot camperol, amb la DE PURESA. MATHIS L'ESTIMARÀ PERQUÈ FORMA PART D'AQUEST

ofereix PO BLE N ZIL L DEL U seva filla Regina: fugen de l'armada federal. Mathis els S E Q A L S E S E N T M E M B RE. Mathis li dóna una i a les es ajuda i ordena als monjos que els portin pa ungüents per cinta perquè lligui els cabells i junts somien països llunyans on ferides. Schwalb està exhaust després del llarg camí i s'adorm en un «no saben què és l'hivern». racó. Mentre es renta a la font, Regina canta una balada, «E S Schwalb s'ha recuperat i ordena a Regina que vagi a menjar a les WOLLT EIN MAIDLEIN WASCHEN GEHN. (,HI HAVIA UNA estances interiors. En veure el nou quadre de Mathis el sorprèn 12 I H E S U M A R G U M E N TAL RESUM A H G U i\>1 E N TAL 113 que encara hi hagi algú que es dediqui a pintar enmig d'un món Albrecht von amb una de sant trasbalsat: «Cada cop dirigit contra els camperols també t'afecta Compareix Brandenburg relíquia de la la ordena a a tu» li assegura Schwalb, que li pregunta si creu que compleix Martí, patró catedral, qual d'exposar l'església. us estalviareu el dels amb el que Déu li ha encomanat. I si n'hi ha prou amb la creació «Pagant indulgències, càstig pecats», diu, abans de la multitud i artística en moments tan caòtics. Junts, proclamen que solament dispersar quedar-se amb Capito, el ric luterà seva el Senyor pot fer créixer les obres que han de florir quan les Pommersfelden, burgès Riedinger i la filla Ursula, arrels s'enfonsen ben endins del poble. la qual rep amb especial cordialitat. Albrecht els parla de la joia de seu tornar-los a veure Sortint esvalotada de la casa, Regina adverteix al pare que i, advertint que Mathis acaba d'entrar, dedica s'apropen els cavalls de l'enemic. Mathis els dóna el seu i els pro­ elogis a la seva feina i a la dedicació total amb què l'exerceix. en Mentre Mathis i una met més ajuda el futur. Ursula parlen amb confiança que descobreix Arriba a la catedral Sylvester von Schaumberg, oficial de l'armada els seus sentiments mutus, Albrecht comenta entristit les dificultats federal, voltat de soldats. Cerquen Schwalb i exigeixen als monjos que troba per donar suport a les arts i accepta un oferiment econò­

els el lliurin. s'assabenta li han embenat les ferides i mic de la seva que Quall que per part Riedinger. Aquest exposa preocupació per la l'han deixat els amb un consell de intolerància creixent crema marxar, Schaumberg amenaça dels ciutadans i per la de llibres que

Però Mathis es del fet i demana ser s 'ha ordenat. se guerra. responsabilitza jutjat pel Albrecht sorprèn davant aquesta ordre, expressa el mateix cardenal. seu desacord i dóna una contraordre, però Pommersfelden l'ame­ naça de desobediència a Roma i el cardenal ha de cedir: els llibres

QUADRE II seran cremats. LA COI-IEHI�NCIA DEL DISCUHS MUSICAL S'OBTÉ

IVI1TJANÇANT TEMES QUE ES HENOVEN EN CADA ESCENA I QUE,

i luterans i es barallen mentre l'EH NO SÓN EXACTAMENT ,LEIT «D'això es dedueix una TANT, MOTIV». ÉS DESENVOLU­ l'arribada del Albrecht von PEN esperen prelat, SEGONS UNA LÒGICA INTEHNA PHOPEHA A LA DEL SIMFO- de propietatfonamental home tolerant i honest. El cardenal Brandenburg, discu.teixen NISME. DINS D'AQUESTA THAMA, S'INSEHEIX UN ESTIL DE mostrar manera Papistes l'art: de lamenta les dificultats troba donar a les que per suport DECLAMACIÓ MELÒDICA PECULIAH, SIMPLE [ HITMAT, QUE NO concreta les a les arts davant del ric luterà i la seva fites burgès Riedinger filla, TÉ GAIHEB�= HES A VEUHE AMB ALLÒ QUE S'ENTÉN l'EH HECITA­ l'oferiment econòmic de en la Ursula. TIU. DE I quals l'home aspira L'arquebisbe accepta AQUESTA ESCENA, DIÀLEGS ÀGILS PUNYENTS, ÉS i defensa Mathis de les acusacions dels seus Riedinger MOLT CAHACTEHÍSTICA DE L'ESTIL DECLAMATOHI DE vida i el camí que l'hi col-Iaboradors A ha de integristes. continuació, però, sig­ NO VOL BENDIH-SE AL MODEL conduirà» HINDEMITI-l, QUE WACNEHIÀ. nar l'ordre la s'han de cremar els llibres papal segons qual el cardenal fa un nou encàrrec a cri­ L. TIMOFÉIEV Quan Mathis, Pommersfelden tI«, la CC.\ \ II dt, la ura luterans condemnats. Fra_!!lIll'lIt p¡'I,:!illii Fonaments de teoria de la literat tica també els seus sense èxit. Albrecht Crònica quadres, defensà de Nuremberg, ele rany 1,,+93. però Editorial Progreso. Moscou, 1979. Sala de la residència del a on la multitud cardenal, Magúncia, S'ha recentment el cinc-cents i tot von acomplert Mathis fins quan l'oficial Sylvester Schaumberg, impa­ el retorn del La virulència de l'enfrontament aniversari de la seva impressió. espera prelat. cient, entra a la sala i l'acusa d'haver protegit un enemic. Una entre els i els luterans és física. Els consellers papistes gairebé vegada més, Pommersfelden reacciona amb hostilitat contra del cardenal apaivaguen l'enfrontament entre tots dos partits, Mathis, indignat per la seva simpatia per la causa dels camperols, ENLAIHEN LES SEVES PANCAHTES r IMPOSEN ELS SEUS QUE el que pintor declara obertament: «Oh príncep, no doneu cap E S L Ò C A N s Els papistes són tranquilIitzats per Pommersfelden, exemple d'inhumanitat. No escanyeu més el poble. No hi envieu que anuncia que finalment «l'heretgia serà eliminada de soca­ més tropes. Feu lliures els camperols. No us embruteu les mans. No els luterans són calmats per que demana con­ rel»; Capito, doneu diners a als senyors». Albrecht respon Mathis amb compren­ fiança en el cardenal i en els seus caps preclars. sió. «Si em trobés en el teu lloc, podria servir millors objectius», li TAL 14 I R E S U M A R G U M E N R E S U M A R G U M E N TAL 115

fa a se sent lliure. Però reflexioni si un diu. Solament pel que l'art, l'arquebisbe acceptaria marit -la identitat del qual no especifi­ ell no se sent un artista lliure mentre Mathis no pot dir el mateix: quen- triat pels luterans per defensar la seva causa i la deixen tota dels meus em retenen la mà» i sola observar els «els crits demanant ajuda germans per esdeveniments que es produeixen a la plaça ara infle­ vol trencar el vincle que ellliga al cardenal. Aquest, però, del mercat, on ja cremen els llibres. li obediència i li ordena torni a la feina. absolutament xible, exigeix que Mathis, convençut d'abandonar l'art per anar a llui­ tar en les files dels revoltats, rebutja la tendresa d'Ursula i reafirma III el seu destí és lluitar allà on QUADRE que hi ha misèria: «Me'n vaig a la la a tots guerra, resposta els enigmes: a qui serveix la meva feina? ser ls luterans intenten els llibres han de he a fer al món?». L' A I' A I o N T «L'artista assimila la protegir que Què vingut S S A DU o E N T R E M A T H I S del fer I URSULA ÉS SECUNDAT PER cremats ordre papa. Capito, vingut per UN HIMNE LITÚRGIC -EN realitat des del de per LUTERÀ punt en els mostra una carta de Luter ALE MANY- S'ESCOLTA DE complir l'ordre, què QUE DES LA PLAÇA DEL MERCAT, AL vista de la o E conformitat a renunciï al celibat i secularitzi FONS DE ON EL s'aconsella l'arquebisbe que L'ESCENARI, FOC ASSOLEIX LA SEVA MÀXIMA creuen Ursula és la millor candi­ INTENSITAT I disconformitat el bisbat. Els luterans que DESPRÉS S'EXTINGEIX. ELS PAPISTES RESPONEN a amb a casar-se amb Albrecht. remei les EL CÀNTIC MENTRE MATHIS I URSULA d'aquesta data Aquest podria posar S'ACOMIADEN AMB TRIS­ i afavorir la reconciliació dels TESA HEM DE ENS determinats ideals seves dificultats econòmiques (<

la del mercat de TENTS S'ENDUREIX AMB EL DE Casa de Riedinger, davant de plaça Magúncia. FOC, LES FLAMES SOHGEIX UN a la mentre NOU DE LES CENDRES S'està preparant la crema de llibres plaça pública, TEMPS, DELS NOSTRES LLIBRES SORGEIX els volums condemnats en llocs REJOVENIDA LA NOSTRA Riedinger i altres luterans amaguen FOBÇA., DIU HIEDINGEH. ELS LUTE­ de l'ordre troba RANS HEPHENEN EL SEU HIMNE. segurs. Però Capito, encarregat complir papal, immediatament l'amagatall i agafa els llibres per llençar-los a la pira de la plaça. Els luterans expressen la seva indignació, però Intermedi llibres no Capito els respon que la crema d'uns quants impedirà «No rucs. Per molts llibres us que la veritat triomfi: sigueu que er d ur a l ». prenguin, no oblideu que és la paraula el que p al Seguidament els ensenya una carta secreta de Luter, adreçada la cardenal, amb una proposta sorprenent: «Sóc del parer que Vostra Excel-lència s'ha de casar i convertir el bisbat en un princi­ li l'esta­ pat laic, tot prescindint de la falsa aparença que atorga tal ment clerical». Quan Capito els fa saber que Albrecht vegada estaria disposat a casar-se amb una dona luterana, entra Ursula, més Li demanen considerada per tothom la candidata adient. que 16 I R E S U M A R G U M E N r x t,

QUADRE IV- M1GLÏA veu excessos dels «L'economista polític, amb horror els camperols que ell mateix ha secundat i protegit. S'han empor- ..... proveït de xifres tat el comte Helfenstein per executar-lo, però demostra Mathis estadístiques, Mathis protegeix la comtessa, el testimoni de la qual li salva -actuant sobre la vida en arribar l'exèrcit federal. Schwalb ha mort en la l'intel·lecte dels lectors i batalla i Mathis fuig amb Regina. La ciutat de de la no més ruïnes i oients- que la situació Konigshofen, qual queden que i de el d'una classe social signes de violència guerra. Alguns camperols s'emporten comte Helfenstein emmordassat, amb els ulls embenats i les mans determinada ha millorat lligades, mentre d'altres vexen la comtessa i fan befa dels seus precs o ha considerablement, seu executat allà mateix. En de clemència per al espòs, el qual és empitjorat entrar, Mathis protesta, indignat pel que veu. Però els camperols, irritats un intrús es considerablement, per cada vegada més per qui consideren burgès que fica on no el comencen a tractar la comtessa amb crei­ raó d'aquestes o demanen, a darrera xent menyspreu. Quan ella intenta refugiar-se la capella, d'aquelles causes. una pintura de la Mare de Déu feta per Mathis, els camperols la es de (L'artista) proveeix FER NOTAR TOTS persegueixen i destrueixen l'obra d'art. CAL QUE la viva i representació ELS CRUPS DE PODER QUE TROBEM A L'ÒPERA DESTRUEIXEN gràfica de la realitat i L'ART -LLIBRES O PINTURES- QUAN CREUEN QUE NO S'ADIU A PERCEP mostra en un quadre LA SEVA CAUSA. EN AQUEST AFER NO ES CAP ENTRE LES DIVERSES POSTURES ENFRONTADES: ELS fidel-actuant sobre la DIFERÈNCIA CATÒLICS CREMEN LLIBRES INFIDELS I ELS CAMPEROLS DES- dels imaginació TRUEIXEN IMATCES PIETOSES. la receptors- que Schwalb entra amb Regina i reprèn els camperols, el comportament situació d'una classe dels quals atribueix a l'odi acumulat per tants anys d'opressió. Se social determinada ha sent arribar l'exèrcit federal i Schwalb demana als camperols un combat victoriós. s'acomiada de la seva millorat o empitjorat Abans, però, profèticament filla, dolgut, corn Mathis, del fracàs del seu ideal: «Que el meu molt per raó d'aquestes somni et doni forces. Que la meva impotència sigui per a tu un o causes» d'aquelles advertiment». En la batalla, els camperols són derrotats. V. C. BELINSKI El senescal l'oficial von Obres completes vencedor, acompanyat per Sylvester Edicions de I'Acadèmia el camp de batalla i troba el cos de de Ciències cie la UHSS. Schaumberg, inspecciona la seva execu­ Moscou, 1956. Schwalb. Mathis, en canvi, ha sobreviscut. S'ordena ció, però la comtessa intercedeix en favor seu, al-lega que li ha sal­ vat la vida i demana que el deixin en llibertat. BESUM ABGUMENTAL 181 R E S U M A R G U M E N TAL 119

Sol amb Mathis reflexiona sobre la seva TIA Regina, arrogant pretensió POLIFO EMPRADA SEMBLA INSPIRADA EN LA MÚSICA BARROCA

món: «I home feble! volies ser un I de canviar el tu, Tu, que redernp­ L'ESCRIPTURA CONTRAPUNTÍSTICA ÉS VIGOROSA. Hil DEMITl-I

tor. volies alliberar els de les seves cadenes. APLICA EL SEU Tu, que germans Tu, PRINCIPI D'UNA TONALITAT ,ALLIBERADA. (QUE

volies millorar els de la Providència. ets, al EXPOSA AL TRACTAT que designis Què capda­ REGLES DE SINTAXI MUSrCAL): LA TONALI­

vall? Un un home frustrat». Mathis TAT HI ÉS pintor malcontent, abraça SEMPRE PRESENT, ENCARA QUE S'ALLIBERI DE LA

i la sota la seva A Regina pren protecció. SUBJECCIÓ LES VELLES CADÈNCIES I DE L'OPOSICIÓ ENTRE

ELS MODES MAJOR I MENOR. LES DISSONÀNCIES ENRIQUEIXEN

V UN QUADRE DISCURS MUSICAL QUE MAI NO VOL DEIXAR DE SER TONAL. En anunciar Albrecht que ha canviat d'idea, Capito i Riedinger es a tot i la del cardenal, casar-se, han a seva causa. «Un poder que nega pensen que aconseguit convertir-lo la La seva insistència de Albrecht de no és alluteranisme: autènticament Capito. accepta, però, conversió, però, Albrecht declara que abando­ rebre la dona li ha estat destinada. com­ na que Quan les pompes de la cort i que es retira a una vida d'ermità, mentre no Despatx revolucionari pot ni es astorat. de l'entrevista, el a Ursula a pareix Ursula, queda Després agraeix que l'hagi fet reflexionar fins decidir-lo a pren­ vol la tasca de fer dirigir anuncia no es convertirà a la causa luterana, dre resolució. Ella li demana prelat que aquesta que, tot i el desacord que els a i encara renuncia a les de la cort i es retira beneeixi seu l'art, menys però que pompes que separa, el ideal: «Una filla de l'església romana no

una vida d'ermità. troba dificultat a a donar-li ordres, ni cap l'hora de consagrar-se Déu. Es gira d'esque­ En el seu de el cardenal insisteix a no casar-se na al món i fa abans ni després de la despatx Magúncia, vot de castedat i d'oració. La meva fe no coneix li recordi es troba en fallida i té molt camí . per que Capito que que aquest -diu Ursula-. Un compromís més sever em crida presa del Tal poder. de la història la seva voluntat. «La vos­ l'oportunitat forçar segons No vull abandonar el tràfec del viure, vull ajudar i donar ( ... ). Si només li ha pretensió tra de mires us ha de si més no, el em voleu us demano amplitud permetre escoltar, que bé, que beneïu la meva empresa». Albrecht li a una ocórrer altres us hi Com a concessió, Albrecht amb emoció: pogut proposen», afegeix Capito. respon, «Desobeint l'Església, vull beneir allò que te burocràcia ignorant, accepta de rebre la dona desconeguda que s'ofereix com a esposa. n'allunya. Assoleix així tu pels teus mitjans la grandesa humana». Quan entra Ursula, es queda astorat: «No estava preparat per a una «SI'pllln¡! ,11'1<1:-. nnuuli ». impúdica, embriagada Crònica de Nuremberg, pàg. CCLXII escomesa amb tan li diu Albrecht. Després li QUADRE VI d'omnipotència» guerrers poderosos!», retreu ser la moneda de canvi «tractes LEON TROTSKI que hagi acceptat d'aquests L'art f: la reooluciá ella la de l'afer s'ho val. i a innobles», però respon que importància Regina han fugit la selva d'Odenwald, on una causa com mai no se n'havia vist En un «M'empeny cap. el pintor descriu a la noia la seva visió del «con­ monjo desconegut pren forma un pensament que ja s'escampa Mathiscert dels àngels». En la seva al-Iucínació, Mathis, arreu del món ... Cada nova ciutat cau fa créixer el seu s'identifica amb sant ( ). que Antoni, temptat per dimonis que A la fi al més alt: Vós». Ursula insisteix intenten de coratge. apunten cap que desviar-lo de la puresa que sent per l'art. ell és la millor conduir el nou moviment, Mathis de persona qualificada per comprèn els motius la misèria espiritual que Albrecht frena el seu entusiasme: «Vols fer-me creuré no ha triat el però que pateix: combat renegant de si mateix i de la seva saps quina finalitat té aquest casament? Infligir a l'Església un cop vocació de pintar la glòria de Déu.

es treu la cau tota la casa». de la on terrible. Primer pedra mestra, després Regió selva d'Odenwald, Mathis i Regina s'aturen en la Pàgina anterior: COM GRAN PART DE LA RESTA DE L'ÒPERA, AQUESTA ESCENA seva Ella li com l'obsessiona visió Xilografia final de la Crònica de fugida. relata, desesperada, la del on es la zona Nuremberg, representa IMPRESSIONA PEL SEU ESTIL VOCAL CONSTANTMENT TENS I PER seu de i els pare mort, ple sang amb ulls oberts, fixats en la negror geogràfica on transcorre l'acció LA IMPECABLE ORGANITZACIÓ DELS ELEMENTS TEMÀTICS. LA del com voldria donar seu cor a dramàtica de l'òpera de Hindemitb. cel; repòs al prop d'ell. Mathis la 20 I 11 I': S U ¡\·I A 11 G U �I E N TAL

«Quan la tendència calma tractant-la com una filla i la convida a dormir damunt del seu abric. En un d'iHuminació li descriu la seva visió del artística dominant ha rampell «concert dels àngels» tot subratllant -«Ja no saps si fan música els els seus recursos esgotat o resen tornat oració»­ que resen, si els músics. La música s'ha se 'n creatius, separen I'origen diví de la música sorgida de la senzillesa. A Q U E S TAC HID A deixalles creatives que A LA RESPONSABILITAT DE L'AHTISTA QUE FA MATHIS ÉS

DE LA ESTI�TICA DE HINDEMITH: han sabut mirar el mon CAHACTEHíSTICA FILOSOFIA L'ARTISTA CHEADOR NO CREA DEL NO-RES. SINÓ QUE ES MOU amb ulls nous. Mentre DINS D'UN ÀMBIT DELIMITAT l'EH ENDAVANT, DINS D'UN ORDRE més en les agosarats Q U E HE PRO D U E I XL' OR D H E DEL M Ó N. és com si un estol . . «Mira,

seves l - concepcwns d'àngels convertís els camins de l'eternitat en senderols terrestres procediments són els proclama Mathis. I sents que cadascú està concentrat en la seva toca el violí amb els meravellosament iniciadors i més oposats dolça tasca! L'un braços oberts, i mou l'arc amb tota la tendresa per tal que ni una ombra a les autoritats de duresa no pertorbi el delicat moviment. Un altre alça l'esguard establertes que es ple de joia. Un tercer sembla tan sols pendent dels sons remots de la

recolzen en una base de - seva ànima, i es fixa vagament en la música». E L S U B S T RAT M U S] massa conservadora, CAL D'AQUEST FRAGMENT ENS REMET A L'ENGELKONZERT QUE SE'NS HA ANTICIPAT EN EL PRELUDI ORQUESTRAL DE L'ÒPERA. més gran és la tendència En la seva alIucinació, Mathis s'identifica amb sant Antoni, temp­ dels rutinaris, escèptics i tat per dimonis que intenten de desviar-lo de la puresa amb què snobs a veure-hi I DEL' PER M A T H I sent el seu art. E N L A V E R S I Ó O RIC N A L Ò A, S , o impotents originals CARACTERITZAT COM SANT ANTONI, ÉS VíCTIMA DELS RETln�TS anèmiques deixalles. DELS ALTRES PERSONATGES, QUE HEPRESENTEN PAPERS AL·LECÒRICS: LA LUXÚRIA (COMTESSA HELFENSTEIN) L'ACUSA Però, al cap i a lafi, els D'HAVER MALVERSAT EL TRESOB DELS SEUS DOTS PEH A LA rutinaris, escèptics i CREACiÓ; UN MEBCADER (POMMEBSFELDEN) LI TIBA EN CARA snobs s de 'omplen NO HAVEB APHOFITAT LA SEVA FORTUNA PEH OBTENIR PODEH I la vida vergonya: passa SOTMETHE ELS ALTRES COM ELS PODEROSOS L'HAN SOTMÈS A per sobre dels seus ELL; UN CAPTAIRE (URSULA) L'AVISA QUE PEB MOLT QUE DONI cadàvers» MAI NO PODRÀ ACABAH AMB LA pOBHESA; UNA PROSTITUTA LI DEMANA FAC] ESCLATAR EL QUE PORTA DIN­ LEON TIIOTSKI (URSULA) QUE

L'art ¡ la revolució TRE: «QUE EL DONAH ES TBOBI EN EL pHENDRE, ] AIXÍ SOH­

CEIXI EL NOU,; I UN COH DE DIMONIS LI ADVERTEIX QUE EL

SEU PITJOR ENEMIC ES TROBA EN ELL MATEIX; FINALMENT,

SANT PAU SE LI OFEREIX COM A CONFESSOR Pàgina següent: (ALBRECHT) huius libri «RegislTUrIl operis «COM QUE VEIES MÉS ENLLA DELS ALTRES, VAS TRASPASSAH cronicarum cum figuris el ymaginibus LI DIU. ab initio mundi s EL CERCLE QUE PER TRADICiÓ ET TOCAVA>, 22 1 H E S U M A R G U M E N TAL RESUM ARGUMENTAL 123

Mathis els motius de la misèria ha «L'home expressa en comprèn espiritual que pateix: triat el combat de si mateix i de la seva vocació de l'art l'exigència renegant pintar la glòria de Déu. S A N r P A U (A L B REC HT) R E I r E R A A Q U E S r A I D E A d'harmonia i de ,ETS UN SUPERDOTAT CREANT IMATGES. VAS SER DESAGRAÏT I de l'existència plenitud INSOLENT MENYSPREANT AQUESTS DONS DIVINS. VAS GIRAR-TE

(. . .). Així, doncs, l'obra D'ESQUENA AL POBLE TOT ANANT-LO A BUSCAR I RENUNCIA T A d'art autèntica implica LA TEVA MISSIÓ. TOHNA A ELL, ARA. TOTES LES TEVES OBRES SERAN SACRIFICIS AL SENYOR, I AIXí ELL PARLARÀ A TRAVÉS una protesta contra la D'ELLES, TOTA AQUESTA ESCENA ONÍRICA HA ESTAT SUBSTl­ realitat, protesta TUÏDA, EN LA PHODUCCIÓ DE LA DEUTSCHE OPEH BEHLIN, PEL consctent o inconscient, TEHCEH TEMPS DE LA SIMFONIA .u s r n t s DER MALER», QUE DES­ activa o passiva, CHIU ORQUESTRALMENT LES TEMPTAClONS DE SANT ANTONI. ES optimista o pessimista. TRACTA D'UN ,RONDÓ> EXUBERANT I CAPRICIÓS, LA SECCIÓ DESENVOLUPA UN TEMA LENT D'UN LIRISME Cada corrent artístic CENTHAL DEL QUAL «Genealogia clivi Heinrici imperatoria». Crònica de Nurembelg, pàg. CLXXXVI CÀLID I DE GRAN NOBLESA, ABANS DE CEDIR A UN DELS PASSAT­ nou comença amb una GES MÉS ROMÀNTICS I EXALTATS QUE MAI COMPONGUÉ enmig de les seves pintures, s'espanta de l'expressió d'horror i dure­ rebel-lio. El poder DEL SALVArOREM» sa del Crist HINDEMITH: L'EXPLOSIÓ COR «LAUDA, SION, crucificat que ha concebut. «Qui viu tenallat per aques­ ha sabut (sempre) SOBRE SANT TOMÀS D'AQUINO, SEGUIT D'UN GRANDIÓS ta por no pot continuar vivint», diu. Regina no el vol despertar i

la i DURANT L'EPISODI S'APA­ s'acomiada combinar pressió ,AL·LELUIA> CONCLUSIU SIMFÒNIC, d'Ursula abans de morir. L'ORQUESTHA REPHÈN EL l'exhortació, el boicot i REIXEN A MATI-IlS DETALLS AL LUCINANTS DELS SEUS PROPIS TEMA DE L'ENGELKONZERr DEL PHELUDI I DEL QUADRE Vlè, QUE ACOMPANYA QUADHES. LES DARHERES FRASES DE HEGINA (,TRES ÀNGELS els afalacs, per CANTEN UNA CANÇÓ DOLCÍSSIMA,). ÉS LA TERCERA VEGADA QUE aconseguir discipliner i QUADRE VII TROBEM AQUEST VELL CANT POPULAH ALEMANY, DEL QUAL SE assimilar cada SEHVEIX HINDEMITH PER CREAR UNA ATMOSFERA MEDIEVAL,

moviment artístic I AL D'UNA rebel, ens fa saber que, en els darrers moments de ARCAICA, MATEIX TEMPS PURESA I D'UNA CLAREDAT conduint-lo fins al nivell la seva vida, Mathis ha tornat a pintar. Regina, ADIENT AMB EL PEHSONATGE DE REGINA. L'ORQUESTHA DESCHIU s'acomiada L'ENTERRAMENT DE LA JOVE EN UN del reconeixement Ursulaque jeu a terra al costat de l'artista, INTERL)JDI. d'Ursula i mor en silenci. Albrecht visita Mathis i li ofe­ El matí, Albrecht visita Mathis i li ofereix a casa seva fins a oficial. Cada refugi seus la fi dels seus com reix a casa seva fins a la fi del dies, però ell vol dies, però ell vol morir sol, fan els animals al reconeixement refugi d'aquest bosc. Diu el seu cos i massa crear morir sol, «com un animal». Abans, el pintor s'acomiada que és exhaust l'ànim abatut per ha a la res tot i li seves tipus significat, de les seves eines artístiques. més, que agraeix que sempre hagi entès les raons,

el de on fins i tot en l'error. fi, començament Ursula és a l'estudi de Mathis, a Magúncia, jeuen el pintor i «Mireu, la feina està enllestida. No he desaprofi­ l'agonia» Regina profundament adormits. L'artista ha tornat al món que li és tat el temps. Al món i a Déu ofereixo el que amb les meves dèbils mare. forces he crear». El seves LEON TnOTSKI propi i la seva creativitat sembla un riu sortit de «Enmig aconseguir pintor s'acomiada de les eines L'art i la revolució i mor d'una activitat frenètica, assolí fites sobrehumanes. Gairebé pren­ artístiques tot demanant «que conservin quan m'hagin enter­

seu rat un rastre d'allò fer de dels meus gué al Creador secrets capaços d'encegar el cobejós descobri­ que vaig bé, esforços, del que es veient Mathis dels honors del estimar» _ dor», expressa Ursula. Regina desperta i, esgotat vaig crear, que vaig obtenir, (Oo.) que vaig Un lloc per a I'urt

Hindemith no recrea la biografia de Matthis Grünewald sinó que es projecta en el personatge. La decepció del pintor davant les lluites terrenals voljustificar, en plena febre nazi, el retir del compositor en una esfera ascètica, de renúncia al món i de consagració a l'art. El Tercer Reich, però, no va tolerar-li aquesta reivindicació de l'autonomia de l'art i va prohibir l'estrena de Mathis der Maler (Mathis, el pintor). Finalment, es va representar a Zuric el28 de maig de 1938. Aquestes \lllon·,r¡¡llj¡. \Lll11Ii;¡-, (;riiIW\\;dll. representacions d'ara són l'estrena a Espanya. Erlallgcll. l_.;] I i versi I ii Isbibl iotltek.

ins a final de segle «sempre se citava Dürer quan es volia resumir la història de l'art alemany en una sola paraula F ( ... ). Però avui Dürer ens sembla un cas a part. Per casuali­ tat, Grünewald va desaparèixer durant segles i féu possible la glòria de Durer». Són paraules de l'historiador de l'art alemany Wolfflin, un dels que han volgut explicar l'enigmàtic oblit que ha patit la :-ii_:.!Il'Llllltl d"1 pilllur. l't'produïda ,'II de Matthias Grünewald dins de la història de l'art. Durant el reló de la producció de la figura Deutsche Oper Berlin. anys, fins i tot es va creure que el Retaule d'Issenheim era obra ' 261 UN LLOC PER A L'AHT UN L L O e I' E RAL ART 1 27

ca del Crist feia tots els altres semblessin «Corregir-se és bo i d'Albrecht Dürer. Avui sabem que Grünewald era una mica més que que subjectes minús­ sinó d'una diferència d'escala -no jove, nascut el 1471. Però en altres temps havia estat molt habitual culs, solament de mida­ i tot un deure; «avant la a través de la el Crist fins creure el contrari, com a conseqüència d'una anàlisi precipitada de expressionista lettre», qual sembla en com un cos la del fa però voler que sigui la seva obra. Grünewald representa la màxima expressió de l'esperit gravitar l'espai pesant, força qual que s' el travesser de la creu. És evident Grunewald va des­ és a dir, medieval i Encara tardana, és la màxi­ arquegi que millar allò no és gòtic, alemany. que que concertar els seus i no sembla ma assumpció de l'essència de l'Edat Mitjana: en el seu profund contemporanis gaire estrany que, nostre fos en al abast és no d'oblit, reivindicat de sentiment religiós hi ha res de profà, cap rastre d'humanisme. El després d'anys plena puixança Com diu Adolf Max volts de una insensatesa» fervor místic, visionari, és subratllat per elements irracionals com la l'expressionisme. Vogt, «pels 1914,

l'art de l'ideal clàssic i ... no és no s'allunyava harmònic; gens IMMANUEL KANT llum i el color. Encara s'insinua aquell conflicte entre l'herència ( ) sorpre­ Antropologia nent que els mateixos anys en què madura el moviment medieval i l'esperit del Renaixement que caracteritza l'obra de expressio­ nista es redescobreixi més de la història de la Dürer. l'expressiu important pintura alemanya». Expressió del patiment «Pare» de l'expressionisme

No hi ha res que impressioni tant en Grünewald com les seves Així doncs, Hindemith va viure de prop la reivindicació de Crucifixions. Cap altre pintor de l'època no va anar tan lluny en Grünewald com a «pare» de l'art de la seva època. És lògic que s'hi l'horror de l'escena, en la descripció del cadàver descompost d'un interessés, encara que fos sense gaires pretensions de fidelitat executat. Per això va ser un model per a Max Ernst o Graham biogràfica. El mateix compositor va advertir que, excepte Regina, Sutherland, les Crucifixions dels quals -del 1913 i el 1946- són tots els personatges de l'òpera van existir realment -des del carde­ un homenatge prou eloqüent. El professor Robert Rosenblum ho nal Albrecht fins al seu conseller Capito; des del rebel Schwalb fins deixava prou clar a la Universitat d'Oxford el 1972: la Crucifixió de al tossut Pommersfelden- però mai no va intentar cap recreació Grünewald era, per als artistes nòrdics del segle XX, i fins i tot per històrica de la biografia del pintor, que per cert és prou misteriosa. a Picasso, una de les escasses expressions tradicionals del patiment, El que va fer Hindemith és, essencialment, robar el personatge de intenses com continuar escruixint el món modern. En prou per _. Grünewald, injectar-li alguns trets segons Marc Pincherle- de efecte, no té res a veure amb les sacres característiques pintures l'escultor contemporani Tilman Riemenschneider i projectar-s'hi ell dels XV i XVI, les per accentuar la divinitat del prota­ segles quals, mateix. No cal esperar, doncs, una recreació històrica de la societat tendeixen a conferir a l'escena del turment una bellesa gonista, a medieval, perquè, través de Grünewald, d'allò que parla el com­ ideal, serena i respectuosa. positor és de si mateix i de la seva època convulsa, fosca i turbulen­ ta, paral-Iela a la de la revolta camperola de 1525. De fet, som a Diferència d'escala l'Alemanya del Tercer Reich, a un pas de la Segona Guerra Mundial. Quin és el sentit de l'art enmig d'un món que es debat en Un tret sembla Grünewald als seus apropar contemporanis, però Matthias Griinewald. lluita i confusió? Mathis pren partit pels conflictes de la seva època solament en com el Crist a una mida Unterlinden Museum, Colmar. Pàgi_na anterior: l'aparença: tothom, representa i s'apunta a la revolta. Però finalment veu que els camperols sola­ Matthias Crünewald, Unterlinden resta Però el més gran que la de la dels personatges que l'envolten. ment volen no es la del món: «I Museum, Calmar. «Els llibres, que tan venjança, que bandejarà injustícia sovint el rerafons detall antirealista Grünewald patiment allunyaren, pateixen d'aquest que comparteix tu, home feble! Tu, que volies ser un redemptor. Tu, que volies alli­ ara ells mateixos la mort. Morint també seus encara se ha amb els contemporanis fa que més. Com berar els de les seves es retreu Mathis a si ens il-luminaran» (Paul Hindemith: n'allunyi germans cadenes», Mathis der insistit Pierre no es tracta Maler) Vaisse, d'aquella representació estratègi- mateix, trasbalsat per la decepció. 28 I u N L L O e PER AL' AnT

Per això, cap canvi no és possible. Cap canvi real, pel qual valgui la pena la defensa d'un ideal a canvi d'una vida consagrada a l'art. Així justifica Hindemith, a través del seu personatge, el seu retir en una esfera ascètica, de renúncia al món. Com Mathis, Hindemith es desentén, en ple apogeu del nazisme, de les demandes de la vida política. S'aïlla i es reclou fent de la necessitat virtut: veu la seva consagració al'art com una espècie de «resistència passiva». Com Mathis, sap que el món és injust. Però a través de Mathis ens diu l'artista no és que l'encarregat de canviar la realitat, per molt injus­ ta que sigui. El règim nazi va adonar-se que no trobaria en Hindemith un lluitador contra la seva causa, ni tampoc un aliat. A més, acusaven Hindemith d'haver enregistrat discs amb dos refu­ giats jueus, Simon Goldberg i Emanuel Feuermann.

Prohibició del règim nazi

La reacció dels nazis va ser fulminant: es va prohibir l'estrena de l'obra, prevista per al 1934. El director d'orquestra Wilhelm Furtwangler va protestar enèrgicament contra aquesta mesura, però no hi va haver res a fer. Furtwangler encara va imposar l'estrena en concert, tot i l'oposició frontal del règim, de la Simfonia «Mathis der Maler», que Hindemith havia fet sobre temes i escenes de l'òpera i que fou rebuda amb gran èxit. És el moment de la

famosa carta de a a Furtwiingler Goebbels demanant llibertat per l'art, preguntat-se què passarà amb l'art si s'hi apliquen constant­ ment vagues denúncies polítiques. El dia que la carta es va publicar a la premsa.) Furtwangler fou aclamat a l'Òpera, davant l'Orquestra Filharmònica de Berlín. Però la persecució del règim nazi contra Furtwangler i contra Hindemith va ser inexorable. El primer va Mauhias Crünewald. dimitir el seu càrrec i Hindemith va haver d'exiliar-se als Estats Untcrlindcn Museum. Colmar. Units. Entre 1942 i 1954 va coordinar el departament musical de la Universitat de Yale i, en tornar a Europa, no va acceptar la direcció de la Hochschule de Berlín i es va establir a Suïssa. Pàgina seguem. Precisament, Mathis der Maler s 'havia estrenat al Stadttheater de Matthias Crünewald. Unterlindcn Museum, Colmar. eMira, és com si un Zuric el 28 de maig de 1938, amb Judith Hellwig, Funk, Stig, eS101 d'àngels convertís els camins de Baxevanos, Rothmüller i l'eternitat ell senderols terrestres» (Paul Mossbacher, Honisch, Emmerich, dirigits Hindcmith: Malhis del' Maler). per Robert Denzler. No es va estrenar a Alemanya fins al 1946, a 30 u N LL O e PER I AL' ART U N LL O e PER AL' ART I 31

«Aixeca el puny contra la potència tenebrosa, sent que alguna cosa se li oposa, però no pot veure-la, encara ha d'esdevenir t..: Està furiós perquè el van obligar. Ningú no l'obligarà mai més, ni el més fort» ALFRED DOIlLIN Berlin Alexanderpiatz

«Oh, príncep, no doneu cap exemple d'inhumanitat.

No escanyeu més el poble. No envieu més tropes. Feu lliures els camperols. No us embruteu les mans. No doneu diners als

senyors»

PAUL HINDEMITH

Mathis der Maler 32 u N L L O e P E HAL· ART U N L L O e PER AL· ART I 33

Va arribar a el a i el Stuttgart. França 1951, l'Òpera d'Estrasburg, Les idees compositives de Hindemith també evolucionen, a la seva 1963 a on en un seus Bordeus, Jacques Lonchamp, dels lúcids arti­ manera. En el seu llibre Die Unterweisung im Tonstaz (L'ofici de la confessava sentir-se davant l'obra. «És una de les cles, sorprès composiciá musical) estableix que l'ordre musical no és l'expressió més i més de la història de l'art peces complexes orgulloses líric», de la lliure disposició del material sonor per part del compositor, va escriure. S'estrenà a Gran el en una visita de la Bretanya 1952, sinó que aquest es troba lligat a un ordre natural que el delimita. de al Festival companyia l'Òpera d'Hamburg d'Edimburg. Aquest «ordre natural» serveix a Hindemith per oposar-se a Arnold Schonberg, segons el qual és el mateix compositor qui determina de Bandejat l'avantguarda l' «ordre» que li interessa a través d'una «sèrie» de notes. La sèrie és -segons Adorno- «una determinada ordenació dels dotze sons ser Tot i de de Darmstadt abans de la ... bandejat l'avantguarda poc disponibles en el sistema temperat ( ). En tota composició, cada so Guerra Mundial i les seves aviat van Segona malgrat que posicions està determinat per la sèrie que s 'hagi creat» (Filosofia de la nova deixar de ser renovadores, Hindemith va gaudir de gran respecte a música). Com diu Adorno, «la sèrie racionalitza una cosa ben fami­

entre les noves de La seva evo­ a Alemanya generacions compositors. liar tot compositor: la susceptibilitat davant el retorn prematur lució va frenar-se als anys trenta, l'època d'aquest Mathis der del mateix so». Així doncs, Schonberg considera el compositor inde­ les del torna a reflectir en el Maler, posicions estètiques qual pendent de cap ordre natural: és ell qui s 'ha de construir un those we va estrenar el 1946. va ser Requiem for lave, que Sempre «ordre» propi. Hindemith pensa exactament el contrari i, per això, un humanista a una música antiromàntica i vol­ reformador, lligat tots els compositors que se senten amenaçats pel daltabaix que gudament neutra, que aspirava a una síntesi quasi neoclàssica de representen les teories de Schonberg li donen suport i el proclamen tots els estils musicals. En la seva joventut, però, Hindemith havia el seu advocat natural. estat molt més agosarat. De fet, començà la carrera operística amb escàndols notables sota el signe de l'expressionisme literari: les Restauració obres en un acte Miirder.Hoffnung der Frauen (Assassins, espe­ de les un llibret de rança dones, 1921) sobre Kokoschka i Sancta Així doncs, Hindemith encarna la restauració d'una postura filosò­ en el descobreix la naturalesa �lal1hias Cruncwnld. Susanna, què personatge principal fica i estètica viva, expressada emfàticament en la seva òpera sobre l.lntcrlindcn �111sc1l11l. COI11I:II". eròtica del seu amor per Jesús. L'erupció de la sexualitat reprimida Kepler, Die Harmonie der Welt (1957). El protagonista és l'astrò­ en els d'una melodia sotmesa a en una nom s'exposa gestos variacions, alemany Johannes Kepler, contemporani de Galileu, que esta­ simètrica estructura formal del clàssic «tema amb variacions». Més blí un pont entre la música, la geometria i l'astronomia comparant endavant, Neues vam Tage (Notícies del dia, 1929) proposa una les relacions intervàliques entre les notes musicals i la velocitat dels sàtira la violenta de premsa i Der lange Weihnachtsmahl (El llarg planetes. L'obra expressa obertament, doncs, l'existència d'un ordre dinar de Nadal, 1961) juga amb l'efecte de l'aparició simultània de «natural» al món de la música, el qual es reflecteix en la relació diverses generacions de la mateixa família. La trilogia fonamental entre el moviment dels astres i les notes musicals. Però la primera continua essent, però, la constituïda per Cardillac, Mathis der vegada que el compositor va prendre consciència de «la necessitat Maler i Die Harmonie der Welt. ètica de la música i les morals del músic» -en .\I u uhius Criilll:\\"¿dd. obligacions paraules Però el Hindemith de després de la guerra no té gairebé res d'aque­ Kupferstichkabinett, Dresden. Aquest seves- va ser el 1922 arran del seu cicle de cançons Das gouache presideix el Quadre ¡ cie la lla fresca sana iconoclàstia. de la textos virulència, d'aquella Després producció cie la Deutsche Opel' Berlin. Marienleben (La vida de Maria, op. 27, sobre de Rainer Pàgines 30 i 31: revolució del dodecafonisme a dels trenta Maria Amb alliberament de l'artista de la necessitat Mauhias Crünewald. schònbergià, partir anys Rilke). aquest UntcrLinden Museum, Colmar. torna a parlar-se de la tonalitat com a fonament de l'ordre musical. de ser personal, neix una nova llibertat, neix un art autònom de u L O PER AL· A H T 34 N L e . I UN LL O e P E HilL II H T I 35

I' i també meditatiu i interior. recerca del «ego», ascètic, Aquesta mentre «La bellesa artística obra, que el cardenal és qui ha de posar ordre sobre els lloc ha l'artista en la societat li dècades de que d'ocupar exigirà afers terrenals. La de Mathis ha estat considerar el no consisteix a temptació que reflexió i es reflectirà en les seves tres grans òperes: Cardillac, seu deure era en participar les acarnissades pugnes terrenals, i pre­ una cosa Mathis der Maler i Die Harmonie der Welt. Els tres protagonistes, cisament en en representar aquelles que posaven perill l'ordre instaurat per Mathis i són confrontats amb les demandes Cardillac, Kepler, que Déu. La en bella, sinó en la temptació d'Albrecht, canvi, són els pensaments que el els fa la societat en viuen. què forçaven a contraure uns el representació bella compromisos que perpetuessin, afable, en el privilegi, en comptes d'afrontar els problemes reals. Tots dos d'una cosa. L'artista «L'art per l'art» s' adonen de la necessitat de complir el deure que els ha estat assig­ no necessita models nat. Tots els personatges han d'aprendre a mantenir-se ferms Ara bé, són tres òperes ben diferents. Cardillac (1926) presentava davant la temptació, han de dominar les seves passions i aprendre a és ell l'artista dominat narcisista de l'«art l'art» el bells; qui posa per per que a l'objecte resignar-se aquest «ordre natural», que és, finalment, una metà­ fins al nivell de la mercaderia. És una obra bellesa en allò que fa» degradava antiwagne­ fora religiosa i musical. riana i dividida en cadascun dels IMMANUEL KANT antiexpressionista, números, quals Crítica cie la raó pllra és gairebé autònom i té una entitat pròpia; s'oposa a la vella pre­ Catarsi tensió d'una «obra d'art total» però és capaç d'assumir la noblesa de la clàssica hándeliana. És el que no tolera arquitectònica òpera Resignació i soledat és el que queda al final, quan cada personatge Adorno de Hindemith: «Fer música és a una tasca (per Hindemith) ha acomplert la missió que se li havia encomanat i es troba amb la en la es a del en de artesanal, qual diposa plaer material, comptes mort cara a cara. És la mateixa resignació i la mateixa soledat dels buscar una coherència de construcció sotmeti tots els estrats del que epilèptics i dels afectats pel foc de sant Antoni (putrefacció dels a una mateixa llei». A Mathis del" en l'artista material Maler, canvi, una membres per infermetat de la sang), que eren portats davant el ja s'ha alliberat relació narcisista amb l'objecte creat. Retaule de d'aquella d'Issenheim Matthias Grünewald esperant que s'hi pro­ la seu lloc i si Ara, és la funció de l'art, és el al món un pregunta quin duís guariment miraculós. L'obra mestra de Hindemith, com la el treball de l'artista transformar la realitat. Cardillac era un pot no un mer de Grünewald, té sentit litúrgic, sinó que és una autènti­ Mathis era un creador era un filò­ \Iattllia� Lriilll'walti. \\"illlllt..:l"lIIUI". artesà, i, finalment, ca catarsi en a geni Kepler la cerca -per ell i per als altres- el Sammlung Oskar Reinhart. És una quall'artista sof visionari. referència present en el Quadre n de la miracle d'una conversió a l'«ordre» diví. L'obra de Grünewald va producció de la Deutsche Oper Berlin. ser ignorada durant segles sencers, amagada darrera el prestigi de de l'artista L'esgarriament Diirer, i l'obra mestra de Hindemith tampoc no ha tingut gaire sort als teatres d'òpera, amagada darrera l'hàbit del repertori més con­ Tots tres són confrontats amb els esdeveniments de amb el l'època, vencional. Ara, per fi, el Liceu l'estrena a Espanya _ canvi social, amb la justícia. No és gens casual que l'acció de Mathis der Maler -com la de Die Harmonie der Welt- transcorri al Renaixement, en el moment en què l'home consolida la seva con­ fiança cega en la raó. Hindemith no creu, precisament, que la raó ho pugui tot. Per això, Mathis es convenç del fet que comprometre's amb les lluites d'aquest món -per les quals arriba a deixar l'art­ ha estat un esgarriament, un moment de feblesa. Mathis, dotat d'un talent sobrehumà per a la pintura, ha de dedicar-se a crear la seva :361

Desenvolupar Furt tradicional fins al seu punt màxim

una dramàtica Inés «No puc pensar en figura intensa, problemàtica, humanament ¡ artisticament emocionant» escriví Hindemith

sobre Matthias Grünewald a l'article que (.1"'111;1 d., ¡liIH,,·.,.k Diildill. publicà al programa de l'estrena de l'òpera, S('l!ilzkr. Z\\"l'ig i Kerr, entre d'altres, el maig de 1933. d'haver de de nazi. El Museu clel Camp cie després fugir l'Alemanya concentració cie Dachau. s 'hi sent «Encara que compositor identificat: (el Pàgina següent: reconeix els èxits artístics del «Una ciutat que sempre s'havia pintor) prodigiosos distingit per la tolerància ara es posa a cremar llibres!' (Paul en seva decideix Renaixement, la obra Hindemith: Mat/ús der MaLer). Membres cie la joventut al seu estudiantil nazi fan una de desenvolupar l'art tradicionalfins pila llibres «anti-germànics» per ser punt màxim». cremats.

no esperaria que una obra d'un músic i dramaturg satisfés les exigències acadèmiques d'un historiador de Ningúl'art, però sens dubte se li accepta el que es permetia a un pintor d'esdeveniments i personatges històrics: mostrar allò que la (:I"I'llliI d.' lIihrt'!'! al Ikrlín unz.i. «.\11;, 011 història li ha i el ha descobert en el seu es cremen llibres, es cremaran homes» ensenyat significat que havia Heinrich Heine Ull abans. dit segle transcurs. Si he intentat presentar a l'escenari allò que he entrevist En deu dies es van cremar més de cinc­ la Mathis Gohart Nithart centes tones de llibres. a partir de les poques dades sobre vida de 38 I) E S E N V O L U P JI R L· JI n T T n A I) I e I o 1\ ,\ L F I N S JI L S E U P UN T jl.1'¡ X I \1 I) E S E N V L U P I O JI n L' JI R T T R JI O I e ION JI L F I N S JI L S E U P UN T jl.1 À X I jI.J I 39

«L'artista no és un (Matthias Grünewald) i la connexió que he suposat entre aquestes i les seves és no en una dramàtica creador. L'època i la obres, perquè puc pensar figura més intensa, problemàtica, humanament i artísticament emocio­ societat en què viu no el nant, en el millor sentit, que el creador del Retaule d'Issenheim, la delimiten des de fora, Crucifixió de Karlsruhe i la Madonna de Stuppach.

sinó el delimiten un va en que És home la figura del qual esdevenir tan vaga els capricis precisament en la severa distorsionadors de la llegenda, que durant segles es va oblidar el exigència d'exactitud seu nom correcte; i, tanmateix, avui encara ens parla per mitjà del seu art amb un ardor i intensitat extraordinaris. Aquest home, que que les seves mateixes estava dotat de la més gran perfecció i coneixement imaginables en imatges li imposen. la seva feina d'artista, que òbviament patia tots els turments infer­ L'estat de la tècnica se li nals suportats per una ànima que dubta i cerca, experimenta amb presenta com un tota la sensibilitat d'una naturalesa així la invasió d'una nova era a problema a cada compàs principis del segle XVI i l'inevitable enderrocament dels punts de vista fins aleshores. Encara reconeix els perquè, a cada compàs, acceptats que prodigiosos èxits artístics de l'inici del Renaixement, en la seva obra decideix la tècnica en la seva desenvolupar l'art tradicional fins al seu punt màxim, igual que totalitat li la exigeix que ser un en Bach, que dos segles després demostra tradicionalista el en i tingui compte que corrent del desenvolupament musical. Cau a les mans de l'aleshores esculli l'única resposta poderosa maquinària de l'Església i l'Estat, resisteix amb força la i en els seus mostra clara­ exacta que ella admet en pressió d'aquests poders, quadres prou ment amb quina profunditat el va afectar la tempestuosa marxa aquest determinat dels esdeveniments, amb tots els seus patiments, malalties i guerres. moment» Hitler s'adreça a les tropes a deurien tenir el seu dubte i al Quina profunditat desesperació quan, 1938. TIIEODOH W. ADOIINO Nuremberg, l'any llindar d'una nova va amb la màxima intensitat els Fílosojia de la noua música: era, expressar ¡ el Schonberg progrés en una darrera florida increïble­ Portada de l'edició castellana de sentat tan un sentiments religiosos medievals sovint per Cranach i Durer, home de gran talent però la revista de propaganda nazi ment es va a la Reforma luterana i final­ amb un caràcter a als vint-i-cinc el destí ha desenvolupada; girar cap «Sigual». Sp. n" 5. Primera indecís, qui, anys, del cie 19-t'2. ment va abandonar el treball artístic. Va morir vell a Halle fent de quinzena març situat en la posició de més alt dignatari de l'Església, en la qual un constructor fi de tantes de molins. Aquesta commovedora després home més fort podria haver imposat als propers cent anys d'histò­ tan tan de casa i de explosions d'energia artística, modesta, lluny ria de l'Europa central una altra trajectòria; el rebel Schwalb, que i l'art, potser és la decadència d'algú vençut per la desesperació, se sap que era un autor de pamflets en vers de l'època de la Guerra potser també veiem aquÍ un home que viatja cap a la tomba per un dels Camperols; Capito, de ment àgil, els intrigants polítics del qual camí més tranquil i elevat, que finalment ha trobat l'equilibri entre van arribar a destituir el mateix Cardenal vacil·lant; el degà de les alegries i els horrors de la seva ànima. Pommersfelden arrestat pel Cardenal a causa de la seva obstinació i Així aquest Mathis nascut de la història i la imaginació pot pujar a caigut en desgràcia; i Ursula Riedinger, la tomba de la qual encara l'escenari i ser el entre els seus Tots es a primer antagonistes. aquests, pot veure avui la Catedral d'Aschaffenburg. Em sembla que tret de la noia tenen històrics: el Regina, prototips Cardenal, repre- allò que diuen reprodueix els punts de vista i opinions de gent que I 40 I D E S E N V O L U PAR L' AnT T RAD I e I o :-; ..I I. F I '\ S I I. S" t P N T ,II A x �I

conec de la meva terra natal, i que allò que canten no és completa­ ment inventat: antigues cançons populars, cançons d'invectiva de l'època de la Reforma i el cant gregorià proporcionen un terreny fèrtil per a la música de Mathis, que almenys hauria de difondre un pàl-Iid reflex de la llum sota els càlids raigs de la qual va poder flo­ rir l'esperit vivificador d'un dels artistes més grans que mai hem tingut.

PAUL I-IINDICMITU

«La música i la pintura i la música influeix tant en el nostre intel·lecte com en les nostres caldrà cada efecte s 'hi coincideixen en el sensacions, que que incorpo­ ra trobi també en la música la causa corresponent. Algunes predomini dels S d'aquestes causes es troben ja en la matèria primera de la música procediments formals -la successió de sons i les seves infinites possibilitats de combina­ l'estructura perquè ció- i hom suposa que el compositor coneix les subtils relacions formal és, en un i altre existents entre les causes musicals i els efectes en l'emoció i en el cervell i maniobrar i conscientment la cas, allò preferent, i que, per tant, pot manipular successió de sons assolir l'efecte Indubtablement, depassen els materials per desitjat. quan hagi d'harmonitzar i equilibrar les causes i els efectes, el composi­ que la integren. tor necessitarà una habilitat manual, però també haurà de recórrer Ambdues arts a responen al seu talent, el qualli permetrà dosificar amb precisió l'abundor i un principi idèntic» la intensitat de les relacions. Cal una clarividència infal·lible per T. W. ADOIINO elevar aquest procés de l'obra per sobre d'una simple combinació Sobre les relacions entre música ¡ pintura calculada de materials i de la mera utilització d'experiències. En els esforços d'un compositor ens agrada reconèixer allò que el diferen­ cia de la resta d'homes, prosaics i musicalment improductius: la possessió d'idees creadores, de la inspiració musical. La inspiració musical continua essent per a nosaltres un fet tan inexplicable com ho pot ser la facultat de pensar tot i que no hi hem de veure una forma d'exteriorització completament incontrola­ ble del nostre tarannà espiritual. De la mateixa manera que la ins­ piració de qualsevol altra mena d'artista, té limitacions. La limita­ Pàgina següent: ció dins la qual es mou es mostra, per una banda, en la naturalesa Pedro Berruguere, 1500. Museo del Prado (�ladrid) del material sonor que produeix els efectes abans esmentats, i, en 42 I D E S E N V O L U PAR L' ART T RAD I e ION A L F I N S A L S E U P UN T WI;¡ X I M

«No s 'ha d'atribuir al segon lloc, en el grau d'instrucció espiritual i en la disposició d'ànim en es efectes. .. d'aquell què produeixen aquests material sonor (. ) un Per reconèixer-ne els límits ens cal ser capaços de traspassar-ne la dret ontològic propi, com solidesa exterior per acostar-nos a l'essència de la inspiració. Per succeeix en comparar, podríem dir que quan un poeta fa servir la llengua d'un vol l'argumentació que país determinat amb totes les seves Iimitacions, no li demanarem deduir, de les relacions que encotilli aquesta llengua dins d'un mode d'expressió que és a la seva naturalesa. Les condicions del material del dels sons harmònics o de estrany poeta són ben diferents de les del músic, a la limitació la psicologia de l'oïda, justament però pròpia del material (la propagació i la concisió dels sons, com ja que l'acord perfecte és la hem observat) hem d'afegir la del mateix ésser -i el que és vàlid condició necessària i per al poeta i per al músic, és apropiat també pel que fa al material, de universalment vàlida per al pintor, l'arquitecte, l'escultor i qualsevol altre artista. tota possible concepció Al costat de les limitacions que cada artista troba en el seu mate­ rial, el compositor ha de comptar encara amb una altra limitació musical i que, per tant, la que és pròpia del seu art i que no es trobarà mai en els altres. Tot i música se li ha de que el seu ofici, a causa de la impalpabilitat i la poca consistència sotmetre. Aquesta del material sonor, està constret a moure's per una elevada planúria i argumentacio, fetafins de sublimació i abstracció, pel que fa a la impressió immediata que tot per Hindemith, no és provoca en els seus receptors, sovint és apreciada com de menys valor les de la resta d'arts. Com la música es de altra cosa que una que que dirigeix manera tan persuasiva als nostres sentits -que van i vénen com els superestructura útilper a ve de gust, sense que els puguem dominar i encaminar cap a la tendències de composició comprensió- se situa just a la línia divisòria que separa l'art del reaccionanes» mer entreteniment. Els seus efectes no ocupen un lloc gaire més ben T. W. AOOIlNO considerat que els que ens provoquen el sentit de l'olfacte o del Filosofio de la nora música: Schonberg ¡ el progrés tacte. En totes les altres arts ha d'intervenir en primer lloc el nostre pensament conscient per poder assolir la delectació en el plaer estè­ tic: en una poesia primer hem d'entendre el significat de cadascuna de les unitats verbals per gaudir-ne la bellesa o per desxifrar-ne el contingut espiritual; els motius d'un quadre o les seves formes abs­ tractes han d'entrar primer a la nostra consciència per poder provo­ car una reacció emocional. Pàgines 43 i 44: TruIfaut: Fahrenheit 1966. François 451, La música procedeix d'una altra manera. Primer actua sobre els «El foc ja s'ha apagat. La darrera de les ser nostres sentits i som unes sota seves llnrnes m'ha mostral el que he cie fer: víctimes indefenses les urpes. útil al que se'm disposa en el camí de la Només que els sons d'una música desencadenat reac­ vida> (Paul Hindernith: Mathis del' després hagin Maier). cions emocionals el nostre discerniment podrà copsar-les i conver- _ D E S E N v O L II P A H L " R T T R _I D I r: I () 'I _I L F I N S _I L S I': li P l' 'l T �I'¡ X I 1\1 I 45

en -amb de la construcció «Per a Adorno era tir-les satisfaccions estètiques l'ajuda com sabem. inversió de l'ordre, de l'obra . mental, ja Aquesta pròpia evident que el món (. .) d'art musical, és potser el motiu de la relativa inferioritat, que hem es dividia en dos esmentat més amunt, de l'empremta que deixa. exèrcits: el dels troba en Certament, sabem que les compensacions que el receptor

i el dels a successió progressistes la música no són comparables les de cap altra art. La de matisos dins reaccionaris t..; En sensacions que desencadena és molt més extensa. Els successió són innombrables, i el temps del canvi de l'una aquest món blanc i d'aquesta a l'altra és increïblement El motiu de tot plegat és ben cone­ tan ràpid. negre, apreciat pels no veritables gut: les sensacions que la música desencadena són comissaris, en Schonberg sensacions sinó només reflexos d'altres sensacions que algun era i progressista, moment anterior ja hem experimentat, i la tècnica que inconscient­ a la nos­ Hindemith, reaccionari. ment fem servir per rescatar-les de l'amagatall que ocupen no a nosaltres res de nou. Webern també era tra ànima, tampoc és per Quadres, poe­ escultures i obres de parlar, com ja progressista, però sies, arquitectòniques, després hem observat, a la nostra consciència, no només susciten, al contra­ era Stravinsky manifestes ri que la música, reflexos de sensacions, sinó vertaderes, reaccionan. Les i immutables sensacions. Segurament els records de sensacions

anomenades anteriors encara contribuiran a intensificar els efectes de l'obra avantguardes eren totes artística. La satisfacció produïda per les arts plàstiques i per la poe­ sia és una satisfacció veritable i no el reflex d'una satisfacció expe­ progressistes, i els que rimentada anteriorment i recuperada del seu amagatall; la malen­ anaven a la seva eren conia és una malenconia autèntica. N'és una bona prova la manca tots reaccionaris» de varietat i de successió ràpida que pateixen aquestes sensacions FÉLIX DE AZÚA confereixen als reflexos de sensacions que Programa d'eAnncs del Liceu» 1993-94 vertaderes, qualitats que constitueixen la música el seu caràcter delirant, gairebé desenfre­ nat. Per la seva mateixa naturalesa aquestes sensacions autèntiques difereixen tant dels reflexos de sensacions que necessiten temps per

marxa i no el posar-se en i per esmorteir-se, poden seguir-ne tempo tan trepidant -

P A U L H I N I) E �I I T H Un debat plenament vigent

L'estrena de la producció de la Deutsche Op er una setmana després del primer aniuersari de la caiguda del mur de Berlín (9 de novembre de 1989) va donar a l'obra una actualitat rabiosa i imprevista. Segons Ootz Friedrich, responsable de la posada en escena, «ningú no pot pretendre que avui s 'hagi resolt el debat sobre l'actitud ètica que ha de prendre l'artista en temps de canvis històrics sobtats». El tema de Mathis der Maler és, per això, II(/I!ti.� dvr 1/(//1'1", Producció de la Deutsche plenament vigent. Oper Berlin (1990)

indemith mai no va voler fer una obra històrica, mai no va pretendre descriure la societat del segle XVI des H d'un punt de vista ortodox, ni tan sols analític. Va sentir-se atret per la figura de Matthias Grünewald perquè li va semblar fàcil d'abstreure seva de la època i adequada per protagonitzar una invenció artística personal, autobiogràfica, vàlida per a tots els temps. En la representació d'una obra escènica conflueixen tres àmbits temporals: el moment que ens PÈlginu seg üem . dóna el de l'obra el cas de Mathis der Malerels Maüris der Maler. contingut (en anys Producció cic l a Deutsche Opel' Berlin ('1990) 1520-1525), el moment de l'estrena (1932-1935) i el moment u N \ I \ I 48 I DEB A Tri. I': II I,: T I C; E \ T UN DEB A T PLE N A M E N T V I G E N T I 49

de la Sembla evident avui, «L'exèrcit del govern representació. prou que justament que fa poc del final del període de la «guerra freda» que fou el s 'acosta. Si ens resultat de la política d'aquells anys, és important ocupar-se els derrota, dels esdeveniments dels anys trenta. Les nostres referències han camperols estarem de ser, doncs, 1521 i 1933 per un costat, i 1990 per l'altre. Em sembla evident que el conflicte de l'artista-creador de perduts per sempre. Mathis der Maler, que Hindemith va veure vinculat a l'Alemanya és no et Això, clar, nazi, encara és plenament vigent des de molts punts de vista. preocupa. El món pot Ningú no pot pretendre que avui s'hagi resolt el debat sobre l'actitud ètica ha de l'artista en de canvis enfonsar-se, i tu que prendre temps històrics sobtats. I ningú no pot negar que els nostres temps t'estaràs davant dels també són, en un sentit diferent, plens de canvis sobtats, d'avenços teus quadres, pintant tecnològics espectaculars i d'injustícia social. allò que a ningú no li Responsabilitat de l'artista cal saber. Has Quan l'artista s 'adona del seu compromís social se sent obligat, acomplert el que Déu a pot sentirse'n, a prendre partit. I aquest dilema vell i alhora va encomanar-te? novíssim, sovint posa a prova la seva responsabilitat com a N'hi ha prou amb el artista. El conflicte l'han patit, al llarg de la història, milions d'artistes. Mathis s'hi endinsa d'una manera molt has creat?» especial, -No puc pinr ar més. El sofriment dels homes que El treball amb Peter ens va m'ha el i els sentits. La conjunt l'escenògraf Sykora portar perquè el seu art ens parla no solament de les convulsions del paralitzat braç injustícia, la la la tc rru rn de tot pobresa, malaltia, , em faig a un escènic bàsic: l'estudi del PAUL HINOEMITII imaginar espai pintor Mathis, l'ànima de les si no a meva món, sinó també de les que s'amaguen dins còmplice ofereixo l ajuda? Mathis der Moler marcs de buits. (Paul Hindernith: Mathis del' Maleri. representat mitjançant quadres Aquest espai, És una ironia de la història Hindemith, es persones. que quan Pro duceió de le Deutsche Opel' Berlin (1990) símbol de la societat i del món, ens serveix per lligar totes les planteja Mathis der Maler, faci una evolució cap a les formes escenes de l'obra. clàssiques tot conduint el seu protagonista des del caos fins a un A més, hem volgut concentrar l'ampli material de l'òpera en una raig d'esperança transcendental. Això era molt actual a versió que resulti interessant i plena de tensió, que destaqui el l'Alemanya dels anys trenta, i també ho és avui dia. més important del seu bigarrat contingut. A Barcelona no proposem exactament la mateixa versió que es va veure a la Reflecteix el destí d'Alemanya Deutsche Oper, perquè el mestre Uwe Mund ha suggerit, amb la i La història de gestació de l'estrena d'aquesta òpera, perseguida raó, replantejar certs talls que solament tenien sentit a Berlín. pels nazis, defensada per Fürtwangler i finalment bandejada, Però cap de les dues adaptacions no ha implicat canvis reflecteix el destí Per això era un enfrontar­ en d'Alemanya. repte substancials l'estructura de l'obra, menys pel que fa al quadre a a molts mai no han m'hi i donar-la conèixer públics que tingut VI. En la versió de l'òpera que coneixem, Hindemith inclou en a ocasió de presenciar-la. Quan vaig posar-la en escena e11990, aquest quadre una espècie de misteri medieval on els personatges Berlín, volia comprovar si realment era una obra tan actual com de l'òpera representen els papers al-Iegòrics de la temptació de em semblava. Ho és. sant Antoni. Nosaltres hem decidit prescindir d'aquesta escena U N DEB AT PLE N A M E I T V I G E N T I 51

/' J ..

.

I, ' ..

!

,

I #1J I ,� " j< ',' �

Mathis der Meder.

Producció de l a Deutsche Opcr Berlin (1990)

per motius prou contundents. Alguns estudiosos de l'obra de Hindemith han ressenyat que el compositor va dubtar molt abans de decidir-se per una alIegoria del martiri de sant Sebastià a de les temptacions de sant Antoni. Nosaltres creiem, com Andres Briner, biògraf del compositor, que Hindemith va trabar el màxim grau de força expressiva en la versió instrumental de les temptacions de sant Antoni que va incloure com a tercer moviment de la Simfonia «Mathis der Maler». Durant l'episodi instrumental, el protagonista imagina en un somni la seva obra mestra, culminació de la seva vida i resultat del seu sofriment. L'efecte d'aquest muntatge lliure, basat en diversos fragments de la fascinant obra pictòrica de Crunewal d, és molt més comprensible per a l'espectador, molt més concentrat i molt més contundent _

GOT'/- FHIEIlHICIl

Pàgina anterior:

Mathis der Maler.

Producció de le Deutsche Oper Berlin (1990) «Els retaules es cobreixen amb el vermell de la

•

Pengeu-me, tortu-

- reu me! No pintaré mai mes l »

HINDEMITH

Mathis der Maler - rrrror � fIl Il9q

TINl30vrlH

"'\ r '\�n Ú"'D"M

«Ets un S Up erdotat creant imatges. Vas ser desagraït i insolent

menyspreant aquests ons

• •

IVIns. Vas girar-te d'esquena al poble tot anant-lo a buscar i renunciant a la

teva missió. Torna a ell, ara. Totes les teves

obres seran sacrificis al Senyor, i així E 11

a través d'elles» HINDEMITH parlarà Mathis der MaLer Bll Bt¿'][fl)f} tII1)f)ïQ8yfISffi

• 8Ev.8llIVI

£1 £ :tfI£iJfIIJfI�rI i 1:£J8IJ( H O[-ifIGfIB tot �IdlO(1 [6

113

Hl1M30l1I ) BSV£1::t £

"'\ \D\-fI. \�h üs\�DM L'ar! és espiritual o no és

«Hindemith expressa l'alta responsabilüat que l'artista contrau, tant envers els homes com envers l'art, de confirmar l'art, de portar-lo a la consciència dels receptors» escriu el musicòleg RudolfStephan, professor de la Universitat de Berlín, al programa de la producció de Mathis der Maler de la Deutsche aper. Hindemith creu que l'art solament pot ser espiritual: com diu Stephan, «és l'òpera d'un artista, una òpera històrica, però és també una obra espiritual». Paull fim h-mith

Hindemith, compositor, instrumentista polifacètic, mes­ tre de composició de gran renom, incansable experimenta­ Pauldor amb instruments antics i nous (així com amb tots els nous mitjans electrònics), va ser un músic universal. Però, en la música, no hi veia un mitjà d'expressió personal, és a dir, l'expres­ sió de la pròpia subjectivitat, sinó, seguint l'antiga tradició, una \IHlIhia� CriiIH'Willd. reproducció de l'ordre del món. El món en el qual totes i cadascuna Unrerlínden Museum, Colmar. de les individualitats tenen determinada la seva funció, el seu destí, també pot ser experimentat a través de la música com a ens orde­ Pàgina següent: nat, com a ens ordenat unes lleis com a ens Max Ernst, 1913. segons estables, perquè Wallraf-Richartz Museum, Colònia. desordenat no podria tenir estabilitat. El món és una creació, i com ' 60 I L' A H TÉS E S P I R I T U A L O N O É s L ART É S E S P I R I T U A L O N O É S I 61

a tal ha de ser protegida. No cal dir, doncs, que al seu parer l'activi­ tat de tot artista productiu -incloent-hi la seva- forma part d'aquest ordre i no ha de ser de cap manera l'expressió sobirana d'una personalitat -això seria un acte d'orgull desmesurat-, sinó a en lloc redimir les que, com producció, ha de servir primer per pròpies «emocions». L'artista creador no crea del no-res, sinó que es mou dins d'un àmbit delimitat per endavant. Ha de fer possible l'ordre del món que els oients i els espectadors puguin experimentar 1 a través d'això puguin participar en el moviment intern d'aquest. La tasca de l'artista és, doncs, fer aflorar aquest ordre i oferir així la possibilitat que s'integri a la nostra consciència.

Contaminació de l'art per la política

Ilc,l .. de de de Hindemith Mathis der Maler té (.¡II,i;! ('l'Itr�ji('á(; cic' (;riilw\\alcl El procés creació l'òpera al CIII'S d' «Anàlisi dels vells mostres» del lloc entre els anys 1933 i 1935, el gruix del treball qual s'esde­ a cúr-rec de Johannes liten (Bauhaus, 1921) vé el 1934. L'actualitat d'aquells dies, especialment la contamina­ ció de l'art per la política, es pot reconèixer de seguida, sobretot Emil Nolde, 1911-1912. Nolde-Stiftung, SeebÜJJ. en com és ara la «crema de llibres». La veritat és petits detalls, La influència ele Grünewald és evident. L'obra va a del XX. avui se li acostuma a donar massa importància. Si n'hem ofendre, principis segle que Va haver de ser retirada d'una d'art exposició la condició de com a musica que són, per elles ser el convenciment del complir parlar, d'extreure un significat, aquest ha de religiós cie Brusselles, e11912. mateixes. sens hi ha informacions el ha Però, dubte, algunes que compositor que el temps de la pressuposada subjectivitat pas­ públic, que no sempre pren les grans obres en un sentit purament sat i ara, després d'una època de desapassionament forçat, s'han musical i que desitja entendre-les, agrairà. El públic busca precisa­ ele crear «obres» d'art en el sentit emfàtic de la paraula. Ja ha ment cada vegada més, i potser amb raó, incidents que poden passat l'època de l'art mancat de tota mena de compromís; les més haver forjat una «personalitat». obres d'art que es creïn han de ser qualitativament diferents, Hindemith era natural del comtat de se sentia o servir Hanau; plenament importants que la música per ballar per d'esbargiment. identificat amb Hesse. a de ser la com Frankfurt, amb Hindemith també escriu de tant en tant, per exemple amb Magúncia, part ciutat de la seva havia estat la del motiu de la nova versió del seu cicle de Lieder Das Marienleben, editorial, antigament metròpolis el centre del nord dels (;1';111;1111 ;-;"IIII'rlallcl. I ()-tb, i, tant, les seves experiències en l'activitat de professor del conservatori gran arquebisbat, espiritual Alps per cic Sl Església Matthew, Northampton. un dels fonamentals del Sacre Romà de la nació ale­ superior de Berlín, i el que expressa és l'alta responsabilitat que pilars Imperi Va ser «Ia daurada». Abans de decidir-se l'artista contrau, tant envers els homes com envers l'art, de confir­ manya. Magúncia pel tema de Hindemith havia concebut el a una mar l'art, de portar-lo a la consciència dels receptors. L' òpera Mathis, pla per òpera Mathis der Maler és el primer document d'aquesta nova actitud; sobre Gutenberg. La seva acció principal també hauria transcorre­ un enrera en el a també a la «ciutat és una «obra» que voldria fer pas temps. gut Magúncia (i probablement platejada Tot al llarg de la seva vida, Hindemith va tenir por de parlar de d'Estrasburg» ), amb la qual cosa és fàcil de veure que, per a aquest tot el durant tota la seva vida va exercir de fill de manera personal; per això amagava de la llum pública que compositor que la la un mer fos privat. Les composicions -no només les grans obres- han de Frankfurt, ciutat de impremta representava més que ' L ART É s E S P I R I T U A L O N O É s I 63

Pàgina anterior: escenari. Era la seva terra on se Albrecht Durer, 1523. natal, ell sentia arrelat. Derschau CoUection (Berlín) Exactament, tota la seva vida va ser, tal com el 1919 va escriure el seu de del professor composició conservatori, Bernhard Sekles, «un fill del un poble» que quan era nen ja havia observat a la seva cam­ bra infantil «Ia gravetat de l'existència».

Nova fe

Poc de els després complir trenta anys, Hindemith, que provenia d'una família de confessió protestant, es va sentir fortament atret

catolicisme. Els motius ens pel són desconeguts. A ningú no se li escapa que, tot i això, l'òpera Mathis del' Maler i encara més el

ballet Nobilissima visione uns (creat quants anys més tard, el central punt del qual és ocupat per la figura de Sant Francesc d' el sant dels i dels Assís, pobres desvalguts), reflecteix, expressa i de nova posa manifest la fe que acabava d'adquirir. En totes dues tant a com al obres, l'òpera ballet, la part central és ocupa­ da per visions que mostren el recte camí als elegits, en el qual els serà revelat el seu destí. Mathis del' Maler és l'òpera d'un artista, una òpera històrica, però és també una obra espiritual. L'escena de la temptació, inspirada en la taula de l'altar d'Issenheim, segueix a l'escena en què es reprèn el concert d'àngels, inspirat en l'escena de Nadal de l'altar. Les temp­ tacions són tan nombroses que el temptat s'ensorra. Ha d'aprendre a reconèixer «el teu que: pitjor enemic és dintre teu». Així que finalment reconeix la seva vanitat. Això l'ajudarà més endavant, i ara l'apòstol, que ha fet fugir els dimonis, li podrà dir: «La teva falsa consciència t'eleva, la teva lluita mortal serà anul-Iada, em prendràs per confessor teu». La confessió és un discurs en el qual l'apòstol (representat pel cardenal) li possibilita el penediment necessari per continuar vivint, que serà viscuda com a gràcia.

RUDOLF STEPHAN Les temptacions de rartista

Abans de l'estrena de l'òpera, Hindemith va donar a conèixer la Simfonia «Mathis der Maler» basada en els seus principals motius musicals. Poc després de la primera audició a Espanya de la simfonia, la «Revista Musical Catalana» (Any XXXII, núm. 377, maig de 1935) publicava una anàlisi de l'obra signada per Otto Mayer. Les seves reflexions són aplicables, Ilit'rOI'� 11111:-- I�(I:-dl: /,(/ J¡'lIf/'/(f("iú dc a El tercer la sant punt per punt, l'òpera. mooiment, AI//Ol/i, 1-+85-1505. Museu Nacional de Arte Antiga (Lisboa). temptació de sant Antoni, s'inclou al quadre VI L'historiador V. I-I. Baller ha destacat el parallelisrne d'aquesta obra amb la cie de la producció de la Deutsche Opero Gri.inewald sobre el mateix tema.

cal haver viscut intensament les lluites acarnissades

dels joves compositors alemanys per a l'emancipació del Potserromanticisme del segle passat -emancipació en un doble aspecte: estilístico-musical i ideològico-espiritual- per poder com­ prendre la importància d'aquesta nova composició de Hindemith en tot el seu abast i tota la seva significació sensacional. La generació Ili,'nlll\ 11111-- BO"'4"11. I"'::.-)-\·-)()·-l. de la postguerra i de tots aquells que havien assistit durant quatre .\IIISI'11 .\at'iunal de Anc Alltiga (Lisboa) preciosos anys de llur joventut als horrors del carnatge europeu, 66 L E S T E M PTA e ION S DEL' ART I S T A I L E S T E M PTA e ION S DEL' ti R T I S T ti I 67

sabien massa bé que, tant el món sonor del tristanyisme lànguid «Hipòcrita que com el de l'impressionisme francès, s'havien perdut per sempre. A en la soledat s'enfonsa aquests joves, que durant aquella època eren més aviat joves guer­ per lliurar-se millor al rers que artistes hipersensibles, ja no els corresponien ni les evoca­ cions del dels simfònics ni el desenfrenament de la heroiques passat poemes straussians, misticisme fervorós i decadent d'un Mahler, ni tampoc el colorisme

. concupiscèncial (. .) refinat d'un Debussy o primitiu d'un Satie. La teva castedat no és Però, al mateix temps, aquests compositors com Hindemith, Toch, Krenek, Berg, Wellesz, a Alemanya i a Àustria, el suís Honegger, res més que una Milhaud a França i molts d'altres, pressentien prou bé que també, i més i corrupcio subtil, sobretot en el camp estrictament musical, era inevitable una revolu­ ció. El cromatisme havia la seva comesa i aquest menyspreu del tristanyista acomplert s'havia esgotat fins en les seves últimes possibilitats (Salome i món, la del impotència Elektra de Strauss, les nou simfonies de Mahler, Nit transfigurada

teu envers a odi ell!» per orquestra de corda d'Arnold Schònbergl ). I al mateix temps, GUSTAVE FLAUIlERT l'impressionisme musical ja no admetia una descomposició més La temptació de sant All/ani rigorosa de les harmonies. Els mitjans estilístics trobant-se, per tant, esgotats, els compositors del nostre temps varen haver de cer­ car forçosament un nou llenguatge musical per a llur expressivitat artística i, sobretot, arguments conformes als problemes i a les

Max necessitats de la nostra època moderna. Ernst: La lelllp/ocú; de sant Anloni, 1945. Wilhelm-Lehmbruck­ El se'n en una fase de revolta contra la tradició que derivà, primera Museum del' Stadt Duisburg. convencional i fou una iconoclàstia inútil, moment, Arbós a Adolfo remarca esdevinguda pel Madrid, Salazar molt bé que no ha d'ésser frenètica, una desenfrenada i de destrucció i joia irrespectuosa considerada lleugerament. «Qué inmensa ventaja tienen aquellos a ha d'escalfament. revolucionarisme ultrança se Aquest impossibilitat artistas que mueven dentro de una tradición no solamente con­ fins avui la música moderna de la del guanyar-se simpatia sustancial a su gairebé pensamiento, sino que se convierte en ellos en i de trobar el lloc li en els de gran públic que correspon programes normafuncional» (<

«La ignorància és estat preparades molt de temps enrera per una evolució lenta i del tot lògica. No cal oblidar que Stravinsky havia escrit una gran part l'escòria de l'orgull. de les seves obres essencials -Petruixka, Le Sacre du Printemps­ N'hi ha prou a dir: abans de la guerra. Poc abans d'ell, un altre compositor rus, Alexandre Scriabin el -el més entre Tinc les meves (mort 1915) gran Mussorgsky i en les seves darreres sonates s'havia com­ . . '- Stravinsky- allunyat ja conviccions, per que pletament de l'impressionisme i havia trobat, com Busoni (mort el discutir?, i es 1924), unes lleis de construcció musical que són com una anticipa­ ció de les teories de Schonberg. La famosa teoria «de dotze sons» de menysprea els doctors, Schonberg tenia, doncs, predecessors molt importants i res més els la tradició i un i filòsofs, absurd que considerar-Ia caprici constructivista purament fins i tot el text de la cerebral, quan es tracta d'una de les conseqüències possibles de l'estil romàntic. Si més no, ha servit per demostrar als joves compo­ Llei, que s'ignora» sitors la possibilitat de trobar una nova i distinta disciplina creado­ GUSTAVE FLAUBEIlT ra fa abstracció del convencional de la cadència tan La temptació de san! Antoni que principi usual en la música clàssica i romàntica.

No discutirem pas ara si Schonberg ha sabut demostrar d'una manera concloent, a través de les seves obres, la solidesa del seu sis­ tema (només un sol deixeble seu ho ha pogut fer fins avui: Alban Berg). Però el que és molt important és que hagi demostrat als seus contemporanis, almenys, la possibilitat teòrica de trobar nous 1·.�IIHli ;Irlí:·,¡j(· (1(, Iii HiI,dl;IlI:--. lq�:L L'espai escènic cic la producció cie la camins i noves a la musical. ha Deutsche Berlin Ull bases per producció Almenys pro­ Opel' representa estudi cie pintor. vat, i ens sembla que això és l'essencial, que la manera de compon­ nova obra de Hindemith. El que ens sorprèn sobretot en ella és la dre amb els mitjans romàntics (Strauss, Vincent d'Indy, Elgar, Cyril transparència perfecta de la construcció polifònica, el mestratge Scott, Respighi, etc.) no significa més que «una» de les múltiples absolut d'un contrapunt melòdic que anima i vivifica cada veu par­ possibilitats per combinar els sons i les harmonies. Per últim, ticular de tot l'instrumentari simfònic. No és pas per atzar que sabem prou bé que ni les facultats auditives de les nostres orelles, ni Hindemith se serveix en la introdució lenta del seu «Concert dels el nostre gust musical no són res d'inalterable i d'etern (vegi's la Àngels» d'una vella cançó de bressol, la qual reapareix fent de can­ música primitiva, els motets de l'edat mitjana, etc.). Només ens cal­ tus firmus, contrapuntada amb el tema inicial (clarinets) i el segon dria considerar, per exemple, la història de la dissonància a través tema (flautes i oboès). de les diferents èpoques des de l'edat mitjana per comprendre que El caràcter diatònic del cantus jirmus influeix considerablement cap domini de la sensibilitat i de l'esperit humà no és, potser, tan sobre el dels altres temes. Aquell subratlla la predilecció de refractari a veure establertes lleis estables i eternes, a admetre Hindemith per les conclusions «plagals» i dóna al cromatisme de les l'exclusivisme d'un sistema i d'una concepció estètica determina­ seves melodies un caràcter especial. Si examinem, per exemple, el des, com la música. primer tema, remarcarem com les seves oscil·lacions cromàtiques Pàgines 70 i 71: No em sembla d'haver reflexionat un moment sobre no deuen ésser compreses com a funció d'una modulació pas superflu Matthias G ríinewald. pas aquest caràcter general del nostre art per capir bé l'esperit de la Unterlinden Museum, Colmar. harmónico-cromàtica, car ens trobem davant d'un tema esencial- 70 I L E S T E M PTA e ION S DEL' ART I S T A L E S T E M PTA e ION S DEL' ART I S T A I 71

«Perquè el món (. . .) «Gosar voler el que la forma un conjunt en voluntat no potforçar. què totes les parts Alçar-se per damunt s'influeixen de les facultats dels recíprocament, com homes! (.. .) I tu, home els òrgans d'un sol cos feble! Tu, que volies (. . .) Es pot, doncs, ser un redemptor. Tu, modificar el que que volies alliberar els sembla un ordre germans de les seves immutable?» cadenes. Tu, que volies GUSTAVE FLAUIlERT millorar els de La temptació de sant Antoni designis la providència. I què ets al capdavall? Un pintor malcontent, un home frustrat» PAUL HINDEMITH

Mathis der Maler 72[ LES TEMPTACIONS DE L'AHTISTA L E S T E M PTA C ION S DEL' ti H T I S T A [ 73

ment diatònic ... en el cal entendre les alteracions uns ( ) qual ascendents bles. Els l'estiren per la seva bella barba blanca, els altres el i descendents de les notes en el sentit d'« com accidents», tal les tro­ colpeixen amb els taulons arrencats de la seva pròpia cabana, i a bem en les primeres manifestacions de la polifonia coral. través de l'aire arriben a cada moment altres éssers diabòlics i tur­ Aquest caràcter alhora diatònic i polifònic de les melodies dóna jus­ mentadors. tament a la nova obra de Hindemith la gran transparència de la Aquesta cavalcada satànica constitueix la part central del darrer el classicisme de la forma i l'alta construcció, arquitectònic discipli­ temps de la simfonia. Aquesta és interrompuda i ampliada per dife­

na del seu musical. ... expressiva llenguatge Aquestes melodies ( ) ja rents episodis musicals, els quals corresponen a les diferents etapes no tenen res a veure amb el tipus de la «melodia infinita» del tris­ doloroses de la passió del Sant. Malgrat la massa monumental de la les tensions tanyisme impulsat per cromàtiques sempre canviants, sonoritat instrumental, augmentada grandiosament per les exigèn­ infinites elles i sense corn també, lànguides turmentades, trobar, cies de l'argument, resta sempre original i específicament represen­ l'amor transcendental de i Tristany Isolda, ni començament ni fi. tativa de l'expressivitat hindemithiana. Tots els passatges, sense Les melodies de al són molt ben Hindemith, contrari, perfilades; excepció, fins els acòrdico-harmònics, són alimentats per l'essència llur cromatisme és, com ja hem explicat, d'una altra categoria. polifònica de tota l'obra. Malgrat I'enorrne tensió interior i el dramatisme dens i mogut, La relació interior d'aquesta simfonia amb l'argument de l'altar aquesta música reflecteix sensacions musicals ben determinades i d'Issenheim resideix exclusivament en la imaginació musical del sense ni cap psicologisme explicatiu literari (Wagner, Strauss!). compositor. En cap moment no recorre als mitjans convencionals de L'obra de Hindemith és d'un meravellós dinamisme dramàtic que, la música d' «argument» (Poemes simfònics de Berlioz, Liszt, evidentment, es troba tan lluny del dinamisme cromàtic wagnerià Strauss). Un sol dels episodis musicals d'aquest moviment (núme­

com de l'estilització «estàtica» ros a cons­ de moltes de les obres de Stravinsky 13-16 de la partitura) donaria, potser, raó Salazar quan (La Història deL Soldat, Apol-lo Musageta, Èdip Rei). Hom sent a tata, en el seu article al·ludit, que l'estil general de Hindemith es

cada seu «a . compàs el músic, l'instrumentista que sap el ofici i que hi troba dos pasos de lo que entendemos aquí por straussiano» aporta tota l'espontaneïtat de la seva imaginació productora. L'estat d'ànim que produeix el famós políptic del pintor Mathis és Nosaltres pretenem que Hindemith és un dels pocs compositors de reflectit purament en el domini de la sensibilitat musical i realitzat la nostra època que saben escriure un temps lent amb una completa amb els purs mitjans instrumentals de la forma simfònica. sinceritat sentida i exempta de tota expressivitat convencional (al ( ... ) El darrer moviment de la simfonia porta el lema següent: Ubi \Ilfn't'lll Diu'c-r. 1-t{nL \1I1I"t'I'111 Diin'r. I-+CJ;;. costat d'ell, aquesta mateixa qualificació només podrà ésser atri­ eras bone [hesu ubi eras, quare non affuisti ut sanares vulnera Die heirntich o.flèllbarllllg iohn¡s. Vi" !willl/ic/¡ (dli'"{)(f/'((flg ¡oill/is. buïda a tres altres mestres contemporanis: Béla Bartók, Alban Berg n'tea? El gran recitatiu inicial és augmentat i amplificat enorme­

i Manuel de Falla). ment, i vé seguit per la cavalcada diabòlica ( ... ). El darrer episodi musical d'aquest temps és un curt fugat extremadament mogut, el La temptació de sant Antoni qual condueix a un nou cantus firmus diatònic i potent: Lauda Sian SaLvatorem. La repercussió d'un fort element religiós que es percep El tercer temps, el més extens de la simfonia, es refereix a la temp­ a través de l'ambient musical no és deguda segurament a l'atzar, tació de sant Antoni. Mai, potser, en la història de la pintura aquest sinó als desencisos de la realitat d'una vida que no es prestava als famós motiu no ha estat representat amb una expressivitat tan rea­ ideals de l'esperit lliure. Un poderós Al·leluia (trompes, trompetes, lista com pel quadre de Matthias GrÜnewald. Els diables de les trombons, tuba) conclou l'obra _ malalties i de tots els vicis humans, han aferrat el Sant davant de la OTTO MAI'EIl seva cabana i el torturen de totes les maneres diabòliques imagina- I 75 Biografies U W E M UN D (Director mu­ e Ó T Z F R I E D R I e H (Director sical) Des del juliol de 1987 és d'escena) Va néixer a Naum­ Director de l'Orquestra Simfònica burg/Staale l'any 1930. Va ser del Gran Teatre del Liceu, on de­ deixeble de Walter Felsenstein a la butà la temporada 1982-83 amb Komische Oper de Berlín, a la -3(­ Die Wolkure. Ha dirigit al Liceu companyia de la qual va pertànyer nombroses òperes de Strauss (Der entre 1953 i 1972. Entre 1973 i EBEL Rosenkaoolier, Salome, Elektra, 1981 va treballar a la Staatsoper Capriccio), Wagner (Parsifal, Die d'Hamburg. De 1977 a 1981 fou Meistersinger von Nurnberg, Lo­ director d'escena principal del • hengrin), Mozart (La clemenza di Covent Garden de Londres i des de los d e I arquitectos tiempo Tito, Die Zauberflbte, Idomeneo) i l'any 1981 és intendent general i Verdi (Un ballo in maschera, Si­ director d'escena principal de la mon Boccanegra, La Traviata). Deutsche Oper de Berlín. A més També ha dirigit La Gioconda, d'aquests teatres ha dirigit també a Wozzeck i nombrosos concerts Weimar, Kassel, Bremen, Stutt­ simfònics al capdavant de l'or­ gart, Copenhaguen, Oslo, Amster­ questra titular del teatre. A més, dam, Drottningholm, Estocolm, ha donat a conèixer a Barcelona Ginebra, Houston, Los Angeles, Moses und Aron de Schonberg. Munic (Lou Salomé), Zuric (La Va néixer a Viena i als catorze anys casa dels morts), Òpera de París donà el seu primer concert de piano, (Katia Kabanova), Festival de instrument en el qual es diplomà al Salzburg (Un re in ascolto i Die Conservatori de Linz. A la Uni­ Frau ohne Schatten), La Scala de versitat de Viena cursà germàniques, Milà (Moses und Aron i Un re in -1911- direcció, composició i piano. Als vint ascolto), Òpera de Viena (Erwar­ anys fou nomenat director dels Petits tung, Die Tote Stadt i Samson et Cantors de Viena. Durant el 1963 Dalila) i al Festival de Bayreuth Para información y fou mestre repetidor de Herbert von (Tannhiiuser, Lohengrin i Parsi­ relación de concesionarios Karajan a l'Òpera de Viena i, fal). a A. mestre assistent als festivals darrers dirigirse FARLABO RELOJERIA S. després, Els anys ha dirigit noves pro­ de Salzburg i Bayreuth. Ha a duccions de Tannháuser i Der Isla de Java, 33 2834 Madrid dirigit de a de París a la - l'Òpera Viena, l'Òpera Rosenkavalier Deutsche i Tels. (91) 358 12 88 358 10 20 Oper i a altres teatres importants. Com­ Desdemona und ihre Schwestern pagina la seva activitat al Liceu amb ( de Matthus) a Schwetzingen. actuacions a diversos teatres d'òpera També ha desenvolupat tasques im­ i sales de concert. portants en el cinema, la televisió i 76 I Il IOC H A F I E S

la pedagogia. Va debutar al Liceu radossi (Tosca) a l'Òpera Nacional la temporada 1992-93 amb Lo­ del seu país i actuà per primer cop hengrin. a França amb l'Orquestra de París sota la direcció de Pierre Boulez.

Cantà el paper de Laca (Jenufa) a A N D RÉS M Á S PER O (Director l'Òpera de Praga i Don José del cor) Començà els estudis (Carmen) a l'Òpera de Nancy. El musicals al seu país, Argentina, El seu debut als Estats Units fou al 1976 fou nomenat director del Carnegie Hall de Nova York. Coro Estable del Teatro Argentino Actua sovint a Amsterdam i a de La Plata i de 1978 a 1982 féu altres ciutats holandeses, amb

la mateixa tasca al Teatro Muni­ obres com Fidelia, Lulu, Pikovaia cipal de Rio de Janeiro. Des de Dama, Peter Grimes i El jugador l'any 1982 dirigí, durant tres (de Prokofiev). També va cantar el temporades, el cor del Teatro Co­ paper de Tambor Major (TJlozzeck) lón de Buenos Aires. L'any 1988 a Amsterdam i París, en una pro­ aconseguí un Master a la Univer­ ducció de Còtz Friedrich. sitat Catòlica de Washington, ciu­ Altres èxits importants de la seva tat on actuà també com a pianista carrera han estat L'afer Makro­ al Kennedy Center i el 1989 fou poulos i Doktor Faustus a París; director de cor a la Summer Ope­ Pikovaia Dama, Tristan und ra. Durant 1988- 90 fou director Isolde, Katia Kabanova i Peter d'lAVE (Iberoamerican Vocal Grimes a Ginebra; Ariadne aaf Ensemble) i la temporada 1990- Naxos a l'English National Opera; 91, director del cor de la Dallas Ienufa i Fidelia al Covent Garden; Opera. La temporada 1990-91 fou Pikovaia Dama i Tristan und nomenat subdirector del Cor del Isolde a Niça; [enufa a Zuric; Lady

Gran Teatre del Liceu, que ara Macbeth de Mzentsk a Berlín, dirigeix com a titular. Katia Kabanova a Florència, i Siegfried i Gotterdammerung a Seattle. Debutà al Gran Teatre elel

J A N B L I N K H O F (Albrecht von Liceu la temporada 1989-90 Brandenburg) Va néixer a interpretant Laca (lenafa). La Holanda. Va fer els estudis musi­ temporada 1991-92 va tornar amb cals al Conservatori d'Amsterdam Guerman (Pikovaia Dama). i, després, a Alemanya i Itàlia.

Debutà amb el paper de Cava- Grand St. Maarten Martinica Barbados Miami Ocho Ríos Playa del Carmen Cozumel Caymán Sanjuan

I B IOC R A F I E S 79 ;:l I <:l EN MEDIO DEL MAR CARIBE. DESCANSANDO

ALB � ERT DOH M E N Debutà en Gran Teatre la REPONIENDO (Mathis) aquest EN EXOTICAS PLAYAS MIENTRAS TE ACARICIA UNA SUAVE BRISA MARINA. Va néixer l'any 1956 a Krefeld temporada 1990-91 amb Les No­ e ENERGIAS PARA EL RESTO DEL AÑO. DE VACACIONES. � (Alemanya). De 1970 a 1974 es­ ces de Stravinsky. El novembre de (l tudià l'oboè a Essen (amb Johann 1992 va el � interpretar paper <:l i Baptist Schlee) el 1976 guanyà d'Enrico VIII a Anna Balena. c3 un primer premi al Concurs de Cant de Berlín. Entre 1976 i 1982 <:l � estudià dret a Colònia. El 1977 va W O L F G A N GRA U e H Ji (Lorenz e començar a estudiar cant amb von � Pommersfelden) Nas­ U Gladys Kuchta. Durant la tem­ qué a Colònia i, després d'estudiar porada 1984-85 va pertànyer a la ciències econòmiques i polítiques, <3 ¡; Deutsche am Rhein de estudià cant a la seva ciutat amb e Oper

� Düsseldorf. Des de mem­ 1986 és Josef Metternich i després a Itàlia. Di bre de I'Hessische seu Staatstheater de El primer contracte va ser el

Wiesbaden i ha actuat com a 1984 a la Deutsche am Rhein ¡:e Oper <:l convidat a molts i ..;; escenaris sales de Düsseldorf. Després de l'èxit ¡:e c55 de concert: Hamburg, Schwet­ aconseguit a Munic amb el Papa­ de zingen, Viena, Stuttgart, Estocolm, geno Die Zauberfláte que dirigí

¡:e fou con­ '<:l Copenhaguen, Coteborg, Torí, Wolfgang Sawallisch, ¡; � Colònia, Berlín, El Caire, Catània, tractat com a membre estable de la U CON CRUCEROS PODRAS CONOCER OCHO "<:l NAVEGANDO COSTA MIAMI, RIOS, ¡:e Salzburg, Roma, Verona, Tokyo, Bayerische Staatsoper. � PLAYA DEL GRAND SAN ST. CAYO SERENA, CASA DE CARMEN, COZUMEL, CAYMAN, JUAN, THOMAS, Atenes, Macerata, Amsterdam, Ha intervingut en representacions,

etc. i concerts CAMPO Y NASSAU A BORDO DEL COSTA ROMANTICA O DEL COSTA ALLEGRA. O SAN JUAN, Praga, Sevilla, Brussel-les, transmissions de ràdio

La va ] temporada 1986-87 intervenir per tot Europa: La Scala de Milà, ;:l ST. MAARTEN, MARTINICA, BARBADOS, ST. THOMAS, CAYO SERENA Y CASA DE CAMPO c3 en l'estrena mundial de Die Leiden Òpera de Viena, Òpera de Berlín, A BORDO DEL COSTA CLASSICA. UNA SEMANA DE CRUCERO, DISFRUTANDO DE LA VIDA A BORDO des Jungen Werthers de Hans­ Òpera d'Hamburg, Colònia, Bonn,

SABADOS von Bose. va actuar i Y DE LAS INNUMERABLES INSTALACIONES DE NUESTROS BARCOS, SALIENDO LOS Jürgen Després Roma Bordeus. En aquest Gran al cicle Mozart de la V olksoper de Teatre ha interpretat els papers j DESDE SAN JUAN Y LOS DOMINGOS DESDE MIAMI. O SI LO DESEAS, PASAR UNAS FIESTAS DISTINTAS EN � Viena i a l'estrena alemanya de La d'Arlequí (Ariadne auf Naxos) <:l NUESTROS ESPECIALES DE NAVIDAD Y FIN DE AÑO. � CRUCEROS Princesse de Clève de J. Francaix. a:: Papageno (Die Zauberflotes, ELIJAS EL CRUCERO QUE ELIJAS, Y POR MENOS DE LO QUE PIENSAS, TENDRAS UNAS Darrerament ha cantat Kurwenal

und a de '" (Tristan VACACIONES INOLVIDABLES. Isolde) l'Òpera � i Fidelia a Brussel·les. e Niça -<: '-' INFORMATE EN TU AGENCIA DE VIAJES. Y OLVIDATE DEL STRESS. Costa a El 1989 debutà en el món del . disc . Cruceros �I amb el Missatger dels esperits (Die 3 Frau ohne Schatten) amb Georg Solti i la Filharmònica de Viena. Bares, piscinas, Todo esto jacuzzis, tiendas, y mucho más, lo gimnasio, encontrarás jogging, casino, en cualquiera de discoteca. nuestros barcos. 80 I B IOC B ti F I E S

RUDOLF SCHASCHING 1989 i 1990 cantà Iphigénie en (Wolfgang Capito) Es va Aulide i Iphigénie en Tauride a 1990 formar musicalment a Àustria, al Drottningholm. L'any St. Florianer Sangerknaben i amb interpretà Die Frau ohne Schatten Hilde Hossel Majdan. Cuardonat al a Amsterdam, la Simfonia núm. 9 Concurs Richard Tauber de de Beethoven a Essen, Ieogueni

Londres el 1982. Ha cantat, al Onleguin a Düsseldorf i emegistrà de Don Giovanni Staatstheater Saarbrucken, papers el Comendatore la d'Arnold Ostman. de tenor líric com ara Tamino (Die sota direcció de Don Zauberjlote), Don Ottavio (Don Ha cantat el paper titular

a i Giovanni), Fenton (FalstaffJ, Giovanni Stuttgart, Colònia Pinkerton (Madama Butte/fly), Düsseldorf, La Cenerentola i Il Cassio (Otello), etc. A partir de (Alidoro) a Dresden i Stuttgart 1988 també canta Max (Del' barbiere di Sivigüa (Don Basilio) a la Freischiitz) i Idomeneo. Ginebra. Debutà al Liceu amb Alidoro Des del 1987 al 1990 va intervenir en la temporada 1991-92 Biterolf producció de Del' ring des Nibelun­ (La Cenerentola) darrer amb gen de la Staatstheater Saarbrücken, (Tann/úiuser), aquest la de la que dirigia Iiri Kout i Grischa companyia Hamburgische Gerd Asagaroff. També ha estat dirigit per Staatsoper, dirigit per Claudio Abbado, Nikolaus Harnon­ Albrecht i Harry Kupfer.

court i Heinrich Hollreiser.

El seu repertori de concert inclou la Simfonia núm. 9 de Beethoven, el Te S T E F A N O A L G I E R I (Hans Deum de Bruckner, Die Jahreszeiten Schwalb) Va estudiar i es va School of de Haydn i el Requiem de Mozart. gradual' a la Manhattan Music de Nova York. Va debutar a

Radames a KRISTINN SIGMUNDSSON Siracusa i cantà (Aida) i Rodolfo Mil­ (Riedinger) Nascut a Reykja­ Nova York (Luisa con­ a a Bielefeld. El fou vik, es dedicà la música després ler) 1985, a d'estudis científics a la Universitat. tractat per dues temporades de Perfeccionà els estudis vocals a Bielefeld per cantar La Bohème Don Alvaro Viena i a Washington. Des de Leoncavallo, (Laforza SEMPRE TROBARÀ EN NOSALTRES UN INSTRUMENT DE SUPORT 1989-90 és membre de la com- del destino) i Jean (El Profeta).

va debutar a la Deutsche panyia de l'Òpera de Wiesbaden, El 1986 Berlin amb Katia Kabanooa, en la qual debutà com a prota- Opel' ballo in maschera i Aida. gonista de Don Giovanni. Els anys Un • Central Hispano B lOG R A F I E S I 8:3

Després ha cantat a la Nederlands K A It A N A It M S T It O N G (Ursu­ Opera, New York City Opera, Ca­ la) Va néixer a Montana, als nadian Opera de Toronto, Ed­ Estats Units, i estudià amb Lotte mondton Opera, Lyon, Estrasburg Lehmann. El 1966 va obtenir els (Andrea Chenier), La Bastille de seus primers contractes al Metro­ París (Katia Kabanova), Òpera de politan de Nova York i Los Ange-

Viena (Katia Kabanova) i Tel Aviv . les. Convidada regularment pels (Cavalleria Rusticana). teatres d'òpera americans, ha estat membre de la companyia del New York City Opera, on ha cantat Tosca, La fanciulla del West PET E It G O U GAL O F F (Sylvester (Minnie) i La bella Helena, entre von Schaumberg) Va néixer a d'altres. Va debutar a Europa Bulgària i des de jove es va l'any 1976, al Festival de Munic, interessar per la música i l'esport. interpretant Salome. Després ha

Des del 1953 al1960 va exercir I la cantat aquest paper a l'Òpera del docència a la Universitat de Sòfia. Rhin, al Japó amb la companyia de El 1959 va ser guardonat al San­ l'Òpera de Viena i a altres impor­

wettbewerb i el va ger 1960 de­ tants escenaris europeus.

butar a la Deutsche Staatsoper de L'any 1979 va debutar a Bayreuth Berlín. Ha actuat a Holanda, No­ amb el personatge d'EIsa, de Lo­ ruega, Gran Bretanya, Itàlia, Es­ hengrin; en una producció de Cotz panya, Àustria, Dinamarca, Bul­ Friedrich. Convidada regular·ment gària, Estats Units, Cuba, Portugal a Viena, Stuttgart, Berlín i París i Argentina, entre d'altres. (Mélisande i Katia Kabanova). El El 1969 va rebre el títol de Kammer­ seu repertori és molt extens: Cas­ sanger a Berlín. El 1973 va ser sandra (Les Troyens), Kundry contractat per la Deutsche Oper (Parsifal), Sieglinde (Die Wal­ Berlin, el 1976 per la Staatsoper de küre), La Mariscala (Der Ro­ Viena i el 1985 per l'Òpera de senkavalier), Alice Ford (Falstaff), Stuttgart. Marie (Wozzeck), Lulu, Die Frau ohne Schatten, etc. Sempre s'ha interesat pel repertori contempo­ rani: Lou Salome (Sinopoli), Iesu Hochzeit (Gottfried von Einem), Un re in ascolto (Berio) i Montsé­ gur (Landowski), entre d'altres.

Carrer de la Marina, 19-21. Davant l'Hotel Arts Barcelona, al costat del port olímpic. Tel. 221 32 21 84 I B IOC R A F I E S B IOC H A F I E S I 85

Gretel C LAR E També ha actuat en concerts i recitals, (Cost fan tutte), (Hiinsel CYNTHIA Y Ha cantat Carmen en el seu debut a la und Lauretta de en obres com Ourre-Lieder (Schon­ Gretel), (Gianni (Comtessa Helfenstein) Canadian Opera Company i en

Liu Mi­ a berg), Simfonia lírica (Zemlinski), Schicchi), (Turandot), Va néixer Virgínia i va estudiar a una gira pel Japó i Austràlia. Altres

o Drei Ge­ caela Mimi Bohè­ la Howard de Wash­ War Requiem (Britten) (Carmen), (La University papers significatius del seu reper­

ran El Pamina i a la Iuilliard School of tori sange für sop (Hindemith). me), (Die Zaubetflotev, ington són Penelope (Il ritorno nozze di 1985 va ser nomenada Kammer­ Susanna (Le Figaro), Music de Nova York. d'Ulisse in patria), Dalila (Sam­ Zer­ siingerin de Stuttgart. Sophie (Der Rosenkavalier)i Ha cantat a la Deutsche Oper Berlin son et Dalila), Donna Elvira (Don També in­ lina (Don Giovanni). (Nicklausse de Les contes d'Hof­ Giovanni), Cherubino (Le nozze di en i tervé regularment concerts fmann), a l'Opéra-Comique de Figaro) i Preziosilla (La forza del oratoris. Va cantar Paris Crusoe per primera (Robinson d'Of­ destino), que ha fet a Long Beach GEORGINA VON BENZA vegada al Liceu la temporada fenbach), Reggio Emilia, Parma, Opera, Minnesota Opera, Tulsa els estudis a (Regina) Començà de la 1990-91 amb la companyia Modena, Piacenza Ferrara Opera, Filadèlfia i Madrid. la Musikakademie Piotr Txai­ Bayerische Staatsoper München. (Rinaldo). És una artista habitual També canta obres contemporànies kovski de Kíev i a la Musikakade­ Va fer, dirigida per Wolfgang del Festival de Clyndebourne, on com A child of our time de Tip­ mie Franz Liszt de Va Budapest. el de Zerlina de ha Ottavia i en Sawallisch, paper interpretat Serena pett, que ha interpretat en un completar la seva formació a Don Giovanni. les produccions de Peter Hall i Proms concert i amb la London Munic, amb Wilma Lipp. Trevor Nunn de L'incoronazione Symphony. De 1981 a 1985 aconseguí premis als di Poppea i Porgy and Bess, res­ concursos de Zwickau, Budapest, pectivament. També ha fet l'òpera Viena i Salzburg. De 1983 a 1985 de Gershwin a Berlín, en una pro­ va a de la pertànyer I'Opernstudio ducció de Cotz Friedrich. Bayerischen Staatsoper i després Ha cantat al Wexford Festival, on va als teatres de Gelsenkirchen debutar amb Ariodante i després (1985-1986), Wiesbaden (1986- ha interpretat Mignon i La Sira­ 1989) i a la Bayerische Staatsoper niera (Isoletta). Com a protago­ de Munic. Com a invitada ha ac­ nista de la famosa La tragédie de tuat a la Deutsche a la Oper, Carmen de Peter Brook va recorrer Staatsoper de Berlín i a I 'Opern­ . Itàlia, França, Alemanya, Israel, hansel' de Leipzig i a Dresden, Japó i els Estats Units. Bonn, Frankfurt, Copenhaguen, Heidelberg i Frankfurt, entre d'altres.

En el seu repertori, de soprano lírica, destaquen els papers d'Adina iL'elisir d'amare), Anna (Lustige Weibel' von Windsor), Fiordiligi 86 I I 87

Concertinos E. McKEITHEN BARONA* ORQUESTRA Timothy Miquel COR DEL GRAN Sopranos primeres Clotilde MIRÓ Joan Josep RAMOS Josep M. ALPISTE Victor PETRE (Clarinet baix) M. Isabel POCOVI Jaume RIBAS SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE ARQUÉ Margarida Jaume FRANCESCH Franck TOLLINI Fagots Isabel BARBA Anna M. VELANDO Lluís SÁNCHEZ TEATRE DEL LICEU DEL LICEU Just MOROS* Violins primers Màrius VERDAGUER M. Lluïsa CARDONA SERENTILL * Baixos Maria Anca ANDREI* Violoncels Eugenia SEQUEIRA Núria DELGADO Carme YANGÜELA Ramon Santiago BLAS Tobias GOSSMANN* Pere BUSQUETS* ISBERT M. Isabel FUENTEALBA Tenors Francesc BENÍTEZ* primers Ignasi CAMPÀ Margaret BONHAM Peter THIEMANN* M. Rosa LÓPEZ Jesús BENEDICTO CURRÁS Miloslav CAPKA Adam GLUBINSKI (Contrafagot) Mirta Maria LORA Miguel Ángel Antoni BERNAL José EGURROLA Andrea CERUTI Esther Clara BRAUN Trompes Encarnació MARTÍNEZ Felipe Vicenç AGUlLAR* Josep M. BOSCH Ignasi GOMAR Birgit EULER Alexandre BÁSCONES Anna OLIVA Frantisek SUPIN* José Luis CASANOVA Miquel MULET Manuel GUERÍN Carme COMECHE Àngels PRATS Carles CHORDÀ Jordi FIGUERAS Luis PAZÓ Piotr JECZMYK Rafael SALA Marta RIBAS Enric Xavier MARTÍNEZ Ubaldo GARCÍA Francese QUILES Edith MARETZKI Juan Manuel STACEY M. Teresa RIBERA Francisco RODRÍGUEZ Francesc GARCÍA Carles RIVAS Dorina MARGINEANTU Georghe T{\TU M. Carme RICART ZAMORA Ramon GAUCHIA Juan Bautista ROCHER Emilian TOADER M. Eulàlia VALERO Ignacio Sopranos segones Prudenci GUTIÉRREZ Joan SUBIROS Vessela TOMOV Matthias WEINMANN Trompetes Amparo CATALÁN Sixto LERÍN Guerassim VORONKOV N.N. Josep BELLO* Núria CORS José Antonio MEDINA Francesc COLOMINA * AI·la VORONKOVA Contrabaixos Clara LIGERO Perfecte MONROIG VIDAL Violins Àngel segons Tomàs ALMIRALL* M. Dolors LLONCH RÍOS Francisco VILLAESCUSA Vicenç Annick PUlG* Lluís FARRENY* Glòria LÓPEZ Lluís SOLÀ Anton ZUPANCIC* Trombons Josep QUER Isabel MAS Carlos TRULLÉN Antònia Josep Antoni OLTRA* TERRÉS Jaume ALBORS Maria RIPOLL Teresa Francesc SÀNCHEZ* Tenors segons BASAS Francesc LOZANO Rita WING Rosa BIOTA Joan MAULEÓN Detlef HILLBRICHT* Ferran ALTIMIS Mercè BROTONS Lluís RUSIÑOL (Contrabaix) Mezzo-sopranos Julio Alberto Luis BELLVER Montserrat BENET Elena CEAUCESCU Rafael de la VEGA BERDASAGAR David MORALES Teresa CASADELLÀ Antoni BERGE Rodica Monica HARDA Flautes Tuba Joana COLL Hans W. BYSTRON Marcel NOLL Albert MORA* José BERNABEU* PAPS Miguel Rosa CRISTO Josep M. FONTANALS Jordi Joan Josep RENART* Josepa MARTÍNEZ Eduard MORÉ Sebastian POPESCU Agustí BRUGADA Arpes Lina SERRACARABASSA * Marta MORERA Xavier PLANÀS Frederic SBERT Manuel FLORENCIANO VARADI Margarita ARNAL* Neus PUIG Carles PRAT Julius Oboès Mercè ROCHER Jordi VILARGUNTÉ Percussió Emili ROSÉS Francesc CASTELLÓ* Artur SALA* M. Isabel RODRÍGUEZ Violes Emili PASCUAL* Barítons M. Rosa SOLER * (Timbals) Aureli VILA Richard VAUGHAN* Enric ARRUFAT Victorià JORGE* Birgit Renate SCHMIDT* (Corn anglès) Contralts Rafael de CAMPOS Jordi MESTRES* * Enric PELLICER Marie VANIER M. Josep ESCORSA Pere COLL RaúlPÉREZ Julio BURGOS Florian MUNTEANU Margarida GÓLLER Ramon GRAU N.N. Bettina BRANDKAMP Clarinets Lucila GULÍN Josep MIRÓ Mihail FLORESCU Philip R. CUNMNGHAM* (*) Solistes Hortènsia LARRABEITI Àngel MOLERO Nicolae GIURGEA Josep MERCADAL'� Lluïsa JAIME Josep TORDERA 88 I E: N R E: CIS T R A ;'1 E: N T S I 89

S'inclou una selecció de les versions Comentari

Enregistraments Els Mathis íntegres. personatges principals Toti que derMalerés considerat segon compacte es dedica a Mathis amb l'Orquestra Simfònica de són esmentats en l'ordre següent: un dels monuments operístics més der Maler, del qual s'ha escollit la Boston (DG), la de Herbert , Mathis (M), Albrecht von Bran­ importants del segle XX, la seva famosa obertura i les escenes Blomstedt amb l'Orquestra Sim­ denburg (A), Lorenz von Pom­ ma.rginació és completa des del punt principals dels personatges de fònica de San Francisco (Decca), la mersfelden (P), Wolfgang Capito de vista discogràfic. Hi ha un Mathis i Regina. No s'hi inclou, de Jascha Horenstein amb la

Ursula Hans excel·lent de escenes (C), (U), Regina (R), enregistrament íntegre però, cap les d'Ursula. London Syrnphony (Chandos) i la Schwalb (S), Riedinger (Ri), dirigit per Rafael Kubelik, amb Corn a introducció a l'òpera de de Leonard Bernstein amb l'Or­ Comtessa Helfenstein A de la (H). conti­ l'Orquestra Ràdio Bavaresa i Hindemith, aquesta selecció és questra Filharmònica d'Israel

nuació el el direc­ un de l'orquestra, cor, repartiment masculí primera òptima. A més, permet gaudir d'una (DG). Deixant de banda aquesta tor musical i el segell discogràfic. categoria: Dietrich Fischer-Dieskau Regina infinitament superior a la darrera proposta, la més seductora

hi fa una creació insuperable del d'Urszula Koszut: Pilar Lorengar és, potser, la de Paul Kletzki amb

Dietrich Fischer-Dieskau i en estat a (M) , James personatge de Mathis James King de gràcia. Pel que fa la l'Orquestra de la Suisse Romande Gerd Feldhoff Man­ és un Albrecht d'una tendresa King (A), (P), i resta, Donald Grobe fa d'Albrecht (Decca), tot i que la formació no és fred Schmidt Rose suficiència (C), Wagemann enlluernadores. Els i Dietrich Fischer-Dieskau torna a tan enlluernadora corn algunes de (U), Urszula Koszut (R), William solistes masculins són impecables, ser un Mathis impressionant. les anteriors. A més, s'inclou dins

Cochran Peter Meven no es (S), (Ri), però pot dir el mateix de les Dirigeix Leopold Ludwig, al d'un disc imprescindible, en el qual Trudeliese Schmidt entre les (H). Orques­ dones, quals solament capdavant de l'Orquestra de la David Oistrakh interpreta corn

tra i cor de la Ràdio Bavaresa. Dir.: destaca Trudeliese Schmidt en el Ràdio de a Berlín. ningú el Concertper violí, sota la Rafael Kubelik. EM!. petit paper de la comtessa També hi ha força enregistraments direcció del mateix Hindemith, i Helfenstein. Rose Wagemann prou atractius de laSimfoniaMathis Claudio Abbado proposa les (Ursula) és una soprano correcta, i del' Maler, escrita pel mateix Metamorfosis simfòniques sobre prou; Urszula Koszut, en canvi, no Hindemith a partir dels ternes de temes de Weber. acaba de dibuixar ellíric personatge l'òpera. En la versió que es de Regina. En tot cas, EMI mai no representa al Liceu, el tercer ha reeditat aquest document moviment de la simfonia s'inclou imprescindible, que avui dia és dins del quadre VI de l'òpera. A pràcticament impossible de trobar. més, l'obertura és el primer

El que sí pot trobar-se, i valla pena, és moviment de la simfonia. Així

una bellísima selecció que la firma doncs, l'audició d'aquesta peça Deutsche Grammophon (20th orquestral és una bona manera de Century Classics) ha inclòs al final familiaritzar-se amb l'atmosfera de l'enregistrament complet de musical de l'òpera. Entre les Cardillac que dirigeix Joseph diverses versions existents, cal Keilbeth. Una hora sencera del destacar les de William Steinberg I 91 Pròximes funcions Recital Kathleen Kuhlmann, mezzo-soprano Prima voce. Charles Spencer,piano

Obres de Mozart, Schubert, Schumann i Montsalvatge.

Divendres, 28 de gener, 21 h, funció núm. 57, tom B

Recital O Iga Borodina, mezzo-soprano Larissa Gergieva, piano

Obres de Borodin, Mussorgski, Cui, Rimski-Korsakov i Balakirev.

Dijous,3 de febrer, 21 h, funció núm. 60, tom A

Concert CRONOMETRO ROLEX DAY-DATE EN ORO DE 18 QUILATES. ESFERA Y BISEL ENGARZADOS DE BRILLANTES. Orquestra Simfònica del Cran Teatre del Liceu Oro Rolex. El metal más y el reloj precioso Director: Friedrich Haider más Al en una va unísono, joya que Solistes: Anna preciso. Tomowa-Sintow, soprano; Elizabeth más allá del Una forma única de tiempo. Connell, soprano; Gabriele Schnaut, soprano; Dawn brillar. Ellatido más exclusivo. Kotoski, soprano; Cêsta Winbergh, tenor; Wolfgang Rauch, Albert baix Música para quienes entienden bariton; Dohmen, el idioma de los símbolos. ROLEX Obra de a de Richard of Geneua completa cançons per orquestra Strauss

Dimecres, 9 de febrer, 21 h, funció núm. 62, tom D (la part) Dijous, 10 de febrer, 21 h, funció núm. 63, tom B (2a part)

J. �OCA Joyero. Paseo de Gracia, 18. BARCELONA f(30lUJltiiqlUJe Diagonal, 580. BARCELONA P R Ò X I M E S F U N C ION S I 93

«Turandot» de Puccini

Eva Marton/Gwyneth Jones, Stefano Palatchi/ Giancarlo Boldrini, Vyacheslav Polozov/Nicola Martinucci, Verónica Villarroel/Ana Maria González, Wolfgang Rauch, Josep Ruiz, Antoni Comas, Fernando Belaza

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Paolo Olmi Direcció d'escena: Andrei Serban Escenografia: Sally Jacobs Coreografia: Kate Flatt Producció: Royal Opera House Covent Garden, Londres (1984)

Dilluns, 28 de febrer, 21 h, funció núm. 64, tom A Divendres, 4 de març, 21 h, funció núm. 65, tom E Dimarts,8 de març, 21 h, funció núm. 66, tom D Dimecres,9 de març, 21 h, funció núm. 67, fora d'abonament

Divendres, 11 de març, 21 h, funció núm. 68, fora d'abonament

Dissabte, 12 de març, 21 h, funció núm. 69, tom C Dilluns, 14 de març, 21 h, funció núm. 70, fora d'abonament

Dimecres, 16 de març, 21 h, funció núm. 72, tom B Diumenge, 20 de març, 17 h, funció núm. 74, ftorn T

Recitallíric

Dimarts, 15 de març, 20 h, funció núm. 71, fora d'abonament P R Ò X I M E S F U N C ION S I 95

Concert

Frederica von Stade, mezzo-soprano Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu En harmonia amb Director: Antonio de Almeida el Liceu. Obres de Ravel, Thomas, Berlioz, Gershwin, Bernstein i Kern

Divendres, 18 de març, 21 h, funció núm. 73, tom C

- I -, .. • I � ..

a .I .. I ..... - • - u. - ... I - ...

.

..... - - - - " I - �& • - . • •

- - - j I � -� • "'lL.. --- -"I .... / , I 'It' J'- � «Don Carlo» de Verdi I_ Simon Estes/Stefano Jaume I Palatchi, Aragall/N.N., Vladimir Chernov/ Dimitri I Anthony Michaels-Moore, Kavrakos/Giancarlo Boldrini, Miriam Gauci/Nikki Li Hartliep, Dolora ZajicklEugenie Grunewald, Conxita Garcia

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: David Robertson Direcció d'escena: Gilbert Deflo Escenografia: Ezio Frigerio Iberia col-labora Vestuari: Franca Squarciapino Nova co-producció: Teatro Bellini, Catània/Gran Teatre amb la temporada 1993-94 del Liceu (1993) IBERIA dóna suport Dilluns, 11 d'abril, 20 h, funció núm. 75, fora d'abonament a la música i als afeccionats Dijous, 14 d'abril, 20 h, funció núm. 76, tom B a l'òpera. Diumenge, 17 d'abril, 17 h, funció núm. 77, tom T IBERIA Perquè, un any més, Dijous, 21 d'abril, 20 h, funció núm. 79, tom D serà al Gran Teatre Dissabte, 23 d'abril, 20 h, funció núm. 80, fora del Liceu. d'abonament Dilluns, 25 d'abril, 20 h, funció núm. 81, tom A Divendres, 29 d'abril, 20 h, funció núm. 83, tom C Dilluns, 2 de maig, 20 h, funció núm. 85, tom E

IBERIA P R Ò X I M E S F UN e ION S I 97 Un piano, Comentari Entre representació i representació de Mathis del' Maler, el Liceu rebrà dues mezzo-sopranos: Kathleen Kuhlmann i Olga Borodina. La primera ja ha cantat al Liceu La un Cenerentola i Carmen. En aquesta ocasió, oferirà un recital

en la seva entrepà,• compost, primera part, per cançons de Mozart i Schubert; i en la segona per Fraunliebe und Leben de Schumann i les un armc Cinco canciones negras de Montsalvatge. Olga Borodina, que va guanym' el Concurs Internacional de • Cant «Francesc Viñas» 1989 i s'ha convertit en una de les

mezzo-sopranos més destacades del moment, dedicarà el I una conversa. recital a la seva especialitat: el repertori rus. Cantarà obres d'Aleksandr Borodin, Modest P. Mussorgski, Tsezar Antònovitx Cui, Nikolai Rimski-Korsakov i Mili A. Balakirev, amb textos de Puixkin, Nemirovitx-Danxenko, Maikov, Lermontov, Golovinski, Iatsèvitx, Golenixev­ Kutuzov i Mihailov.

El mes de febrer el Liceu proposa, en dues sessions, l'audició íntegra de les cançons per a orquestra de Richard Strauss. Sota la direcció de Friedrich Haider, cantaran Anna Tomowa-Sintow, Elizabeth Connell, Gabriele Schnaut, Dawn Kotoski, Gasta Winbergh, Wolfgang Rauch i Albert Dohmen. Al Liceu, la primera va demostrar el seu domini del rep�rtOli straussià en un inoblidable Capriccio (1991); Gabriele Schnaut va interpretar Venus (Tannhauser) i va oferir un concert wagnerià organitzat pel Liceu al Palau de la Música, en el qual va cantar fragments de Die Walkure i Gotterdammerung; Gasta Winbergh és molt recordat per les seves interpretacions de Mozart (Don Giovanni, Idomeneo), i per les representacions de Lohengrin, la temporada passada; Elizabeth Connell és un nom habitual a Bayreuth (Lohengrin, Derfliegende Hollander), el Covent Carden (Macbeth) i La Scala de Milà (Oberon), però no s'ha prodigat gaire al Liceu. Va intervenir en una de les representacions de Die Fledermaus el juny de 1984: era una convidada d'honor a la festa del segon acte. Més endavant, la reposició de Turandot permetrà d'escoltar, en representacions alternatives, les, potser, dues intèrprets actuals més destacades del rol: Eva Marton i Gwyneth Jones. La primera ja va cantar el papel' de Turandot al Liceu el febrer de 1984; en canvi, Gwyneth Jones ho farà per primera vegada en aquest teatre amb la mateixa producció que habitualment l'acompanya a Londres. Les

Rambla dels EstudiS,115 Per menjar bé, bo i ràpid. P H Ò X I �I E S F U N e ION S I 99 Programes d'òpera del Gran Teatre del Liceu dues són del Temporada 1993-94 prou conegudes públic del Liceu. Jones hi En el paper de Felip IT cal destacar la presència del actuà la 1983-84 amb per primera vegada temporada consagradíssim Simon Estes, que s'altema amb el jove Senta i ha (Der fliegende Hollander) després interpretat la Stefano Palatchi en el seu major repte al Liceu. Jaume de Bríinnhilde la protagonista Salome, (Die Walküre) i, Aragall repetirà un paper que feia anys que no cantava al el recital teatralitzatAi Malvina!' temporada passada, Eva Liceu, Don Carlo, que va fer la temporada 1980-81 (amb Marton ha cantat al Liceu seu bona part del repertori: La Bonaldo Ciaiotti, Lynn Strow-Piccolo, Livia Budai i Vicenç forza del destino, Fidelia, Tosca, La Gioconda, Andrea Sardinero) i l'any 1975 al costat de Cwynne Howell, Chenier, Elektra, Salome i Lohengrin, a més de Turandot. Montserrat Caballé, Maria Luisa Nave i Sardinero. Miriam

Al costat d'Eva es Marton i el Cauci alternarà en Gwyneth Jones, repartiran paper amb Iikki Li Hartliep i, el paper de la de Calaf els tenors Vyacheslav Polozov i Nicola Martinucci, princesa d'Eboli, una de les seves màximes creacions, mentre Verónica que Villarroel i Ana Maria González seran Dolora Zajick tomarà al Liceu després de I'Azucena (Il Liu. La és a la casa les seves primera prou coneguda per Trovatore) de la temporada passada. Serà substituïda, en de Serafina interpretacions Fiordiligi (Casifan tulle), (Il algunes representacions, per Eugenie Grunewald, que l'any i Violetta i la va campanella) (La Traviata), segona per passat fer de Ciovanna Seymour en Anna Balena. GRAN TEATRE DEL LICEU Juliette (Roméo etJuliette) ,Manon, Nedda (I Pagliacci) i Missa de La Rambla dels Caputxins, 61 la la Coronaci-ó de Mozart. 08001 Barcelona Entre les dues darreres funcions de Turandot tomarà al Liceu la gran mezzo-soprano americana Frederica von Stade, que AUDENIS fins ara hi havia actuat una sola en un recital de la e València, 316 vegada, 08009 Barcelona temporada 1991-92. El programa del concert, que serà

dirigit pel prestigiós Antonio de Almeida, es compon CASA BEETHOVEN d'obres de francesos i dues e La Rambla, 97 compositors americans, de les 08002 Barcelona grans especialitats de la cantant. Von Stade oferirà, entre altres Shehérazade de Ravel i de Les nuits CRÒNICA peces, fragments d'été i La damnation de Faust e Pedralbes Centre de Berlioz,Mignon de Diagonal, 609 Thomas, Porgy and Bess de Cerhswin, Roberta i Showboat 08028 Barcelona de Kem i West Side Story: de Bernstein. CRÒNICA ENEDINA L'òpera següent, Don Carlo és una coproducció entre el Liceu i e Bulevard Rosa el Teatre Bellini de Catània. L'autor de la posada en escena Pg. de Gràcia, 55 és Gilbert Deflo, que fa pocs mesos va tant a 08006 Barcelona impressionar tothom amb l'O�reo de Monteverdi, producció del Liceu DISCOS CASTElLÓ NEW CANADIAN STORE que enguany ha estat convidada a la temporada del Teatro Tallers,3 Secció música clàssica e La Fenice de Venècia. El Don Carlo concebut per Gilbert 08001 Barcelona Rambla Catalunya, 2-4 Deflo està en la el en va 08007 Barcelona inspirat producció que regista fer GONG DISCOS l'any 1981 al Théatre La Monnaie de Brussel-les amb el Consell de Cent, 343 SOGO ESPAÑA, S.A. e mateix escenògraf i la mateixa figminista, Ezio i 08007 Barcelona Carrer de la Marina, 19-21 Frigerio 08005 Barcelona l'oscaritzada Franca Squarciapíno. Aquest fou, justament, JORQUERA PIANOS En l'espectacle amb què Gérard Mortier -avui dia director del e Moià,20 TOCS aquests Festival de Salzburg- va començar la seva al 08006 Barcelona Consell de Cent, 341 de venda gestió 08007 Barcelona punts capdavant de La Monnaie. LAIE e Llibreria Cafè VIRGIN podrà adquirir Pau Cloris. 85 Pg. de Gràcia, 16 el de cada 08010 Barcelona 08007 Barcelona programa òpera uns MUSICAL EMPORIUM WERNER dies abans La 129 e Rambla, Fontanella, 20 de la 08002 Barcelona 08010 Barcelona primera representació En atenció als artistes i al públic en general, es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la representació, ni verificar enregistraments, fotografies o filmar escenes de cap mena. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anunciats en aquest programa. En compliment d'alJò que disposa l'Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el saló dell r pis i el vestíbul de l'entrada.

&Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu a m.inusvàlids. Tel. 318 91 22.

CASTELLANO

FRANÇAIS

ENGLISH

- \

COOIlDI.'iACIÓ I IlEDACCló: JOAN MATADOSCli

Drurccró D'AIlT I DISSENY CIlIÍFIC: .lOSEP BAcÀ

FOTOCIlAFIES: KRANICH PHOTO, DEUTSCI·m OPER BERLIN, ANTONI BOFILL l.I"II'IlESSIÓ: ICOL

EDIció I PL.:IlLICITAT: ART·Co/2ooo TEI. (93) 268 35 00

Col·laboracions i agraïments: Deutsche Oper Berlin, Servei de Cinema de la Ceneralitat de Catalunya, Dolly Hauns, Bosco Garcia Florensa, Rosa Samaranch, Teresa Lloret, Hamon Pla, Joaquim Iborra, Joan Matabosch Soler, Elena Hevia, Ignasi Sardà, Guillermo Guidou Traduccions: Lourdes Bigorra, Jordi Ibáñez, Anna Llistem (L'Avenç), Nicole Chiner, María Malaret

,- e A S TI': LLA x o 1103

CUADRO I con su acercan los caballos del les hace de la sin exrto. AI­ CASTELLANO 'Síntesis argumental campesinos, hija Regina: partícipes alegría cuadros, pero huyen de la armada federal. enemigo. Mathisles entrega su que siente de volver a verlos y, brecht está dispuesto a de­ A través del personaje Un día soleado de primavera Mathis les ofrece ayuda y propio caballo y les promete advirtiendo que Mathis acaba fender a Mathis hasta el final. más histórico de Matthias Grüne­ en la sala capitular de la ordena a los monjes que les ayuda en el futuro. de entrar, elogia su trabajo y la Lo excusa-incluso cuando el wald, pintor alemán que se catedral de Maguncia (alios sirvan pan y ungüentos para Aparece, con sus soldados, dedicación total con que lo oficial Sylvester von Schaum­ . , sumó a la rebelión de los veinte del La las heridas. exhausto von entra siglo XVI). ..., Schwalb, Sylvester Schaumberg, ejerce. berg precipitadamente y campesinos contra la Iglesia producción de Cotz Friedrich tras el largo camino, cae oficial de la armada federal. Mientras Mathis y Ursula lo acusa de haber protegido (1525), Paul Hindemith potencia la metáfora de dormido. Regina se lava en la Busca a Schwalb y exige a los departen con una confianza un enemigo. Una vez más, (1895-1963) reflexiona sobre Hindemith -refiriéndose al fuente y, mientras tanto, canta monjes que se lo entreguen. Al que evidencia sus mútuos Pommersfelden aprovecha la Ia autonomía del arte y la Tercer Reich- a través de una una balada, «Es wollt ein saber que le han vendado las sentimientos, Albrecht co­ circunstancia para mostrar su función del artista en un mundo expresa ambigüedad temporal Maidlein waschen gehn» heridas y lo han dejado escapar, menta entristecido las dificul­ hostilidad hacia Mathis, un una los amenaza con un de confuso, injusto y turbulento, y de vestuario casi de la (<

, a en el cardenal en las cabezas interna cercana a la del sin­ su deseo de el vínculo naje a la Virgen, al Niño y, al del arte"cumple plenamente lo de que pueda dedicarse pintar y romper mismo a la doble ima­ Dios le ha en un mundo tan turbulento: fonismo. Dentro de tal trama lo al cardenal. tiempo, que encomendado, preclaras., que liga Éste, . entre es con mera contra los Entra Albert von Bran­ se inserta un estilo sin finalmente gen de María, enlace el si suficiente la «Cada golpe musical, de embargo, aislada en también te afecta» hombre tolerante declamación melódica le obediencia Antiguo y el Nuevo Testa­ creación artística, campesinos denburg, y pecu­ inflexible, exige mento» (Adolf Max Vogt). Co­ una torre de marfil. Es medio­ le dice Schwalb, preguntándole honesto, con una reliquia de liar, simple- y ritmada, que no y le ordena volver al trabajo. suenan cree con San de la ver con lo mienza con una introducción día y las campanas. si realmente cumplir Martín, patrón tiene mucho que que lenta (Ruhig bewegt) seguida Los hermanos de la orden de lo que Dios espera de él, si catedral, que ordena exponer habitualmente se entiende por en la de una sección en forma San Antonio cantan un himno considera ética la pura creación iglesia. "Pagando in­ recitativo. La presente escena, CUADRO III

«sonata» (ZiemLich lebhafte). en latín caracterizado artística en medio del caos. dulgencias, os ahorraréis el . de diálogos ágiles y punzantes, el es del ante la Los trombones y el viento musicalmente por un canto Juntos, proclaman que sólo castigo por los pecados», dice, muy representativa estilo Casa de Riedinger, enuncian el coral popular «Es gregoriano, uno de los nume­ Señor puede hacer crecer las antes de dispersar la multitud declamatorio de Hindemith, plaza del mercado de Ma­ rosos recursos musicales obras florecerán cuando con rendirseal S'e la sungen drei Engel ein süsses que y quedarse Capito, que tampoco quiere guncia. prepara quema Lied» (<

Pero de sionado dúo entre Mathis Mathis está horrorizado de los Capito, encargado y condesa a su favor forma unas interce1e ideas que ya se CUADRO VI la orden Ursula un himno luterano -en excesos de los ante le ejecütar ha salvado la ... papal, campesinos, alegando que extienden por el mundo ( ). encuentra el escondite y toma alemán- se escucha desde vida. que quienes protesta enérgica­ Pide que lo libre. Cada nueva ciudad cae / dejen que , Región de la selva de Oden­ los libros lanzarlos a la la del al fondo estos lo consideran para plaza mercado, mente, pero Solo can Mathis aumenta su Regina, coraje. Finalmente, wald, donde Mathis y Regina de la Los luteranos del donde el un se mete pira plaza. escenario, intruso que reflexiona sobre su fuego burgués arrogante todo apunta hacia lo más alto: hacen un alto en su huida. Ella su a su máxima intensidad donde no le llaman continúan expresan indignación, pero llega y y de cambiar Vos». Ursula en pretensión el, insiste que él le relata, desesperada, cómo le les contesta la se Los a la condesa. Cuando « Capito que luego extingue. papistas vejando mundo: y tú, hombre débil! es la ¡ persona mejor cualificada obsesiona la visión de su padre de unos cuantos librós contestan el canto luterano ella intenta en la quema refugiarse Tú, a ser un conducir el nuevo que' aspirabas para credo, muerto, lleno de sangre y con no la verdad mientras Mathis Ursula se tras una de impedirá que y capilla, pintura redentor. Tú, a Albrecht frena que aspirabas pero brusca­ los ojos abiertos, fijados en el triunfe: «No tristemente Mathis a la seáis estúpidos. despiden (<

Cristo accompagné de sa fille Regina. adressée à l'archevêque et qui l'apparition d'Ursula, le prélat de este fragmento remite al espaldas al pueblo cuando del crucificado que ha FRANÇAIS Schwalb blame l'attitude de contient une sur­ le de la vive con proposition annonce, après départ EngeLkonzert que nos ha anti­ pensabas irlo a buscar re­ concebido. «Quien Mathis sert Dieu dans sa Luther conseille au n'a l'in­ el de nunciando a tu misión. tanto miedo no qui _prenante: jeune fille, qu'il pas cipado preludio orquestal Ahora, puede segnir í tour d'ivoire d'artiste, de renoncer au célibat et ten tion de se convertir à la cause la debes a él. Todas tus viviendo», dice. no prélat ópera. regresar Regina -, indifférent à la lutte que de séculariser l'archevêché. Les Iu thérienne et qu'il renonce aux Durante su alucinación, obras seráti sacrificios al Señor, quiere despertarlo y se despide soutiennent les paysans pour Luthériens songent aussitòt à pompes de la cour pour se Mathis se identifica con San y así Él hablará a través de de Ursula antes de morir. La une juste cause. Troublé par Ursula, la meilleure préten­ retirer loin du monde et mener tentado demonios ellas». Todaestaescenaonírica retoma el tem; del Antonio, por orquesta \ cette accusation, Ie peintre dante sans doute pour Albrecht désormais une vie d'ermite. en del Preludio del que intentan .desviarlo de la ha sido sustituída, la EngeLkonzert y dérobe un cheval pour per­ mettrait ainsi terme à ses Cuadro las qui pureza que siente hacia su arte. producción de la Deutsche Oper VI, que acompaña mettre aux fugitifs de s' é­ besoins d'argent et favoriserait TABLEAU VI En la versión original de la Berlin, porel tercermovirniento últimas frases de Regina ( «Tres chapper et se déclare respon­ par' la même occasion la récon­ Mathis et Regina ant gagné ópera, Mathis, caracterizado de la Sinfonía «Math'is der ángeles cantan una canción sable de ce larcin auprès de ciliation entre les deux partis la (orêt d'Odenwald ou le como San Antonio, sufre los MaLer», que describe orques­ dulcísima»). Es la tercera vez l'officier fédéral Sylvester von ennemis. peintre décrit sa vision du de los demás per­ talmente las tentaciones de San que encontramos este viejo .) reproches Schaumberg. Tan dIS que, sur la place, les Concert des Anges. Dans son Antonio. Se trata de un Rondó canto alemán, con el sonajes, que .representan popular livres Ursula s'en­ Mathis se '- £lambent, délire, prend pour la exuberante Hindemith crea una at­ y caprichoso, cuya que a papeles alegóricos: Lujuria A travers le persQnnage TABLEAU II tretient avec Mathis qui décidé Saint Antaine tenté=par le lo acusa sección central desarrolla un mósfera medieval, arcaica, y al (Condesa Helfenstein) historique de Matthias Grüne­ Papistes et Luthériens se de se joindre à la révolte des démon qui s'efforce de le dé­ de un mismo de una el tesoro tema lento lirismo cálido � de haber tiempo pureza y le allemand se et s'affrontent en se tourner sentiments malgastado '\ waJd, peintre qui querellent paysans. Avant de séparer, des purs que de sus dotes creativas; un de nobleza, antes de de una claridad que y gran subrayan joignit à la révolte des paysans attendant l'arrivée du prélat, ils se déclarent mutuellement son art lui inspire. La grande Mercader le ceder a uno de los más la naturaleza de La (Pommersfelden] pasajes Regina. contre l'Eglise (1525), Paul Albrecht von Brandemburg, leur amour mais? lorsque le scène onirique est remplacée, cara no exaltados describe con un in­ echa en haber apro­ románticos y que orquesta Hindemith (1895-1963) nous homme tolérant et honnête. peintre s'éloigne, la jeune.Iille dans la production de la vechado su fortuna Hindernith: la termedio el entierro de la sur para jamás compuso joven. propase une réflexion Devant le riche bourgeois se déclare prête à sacrifier ses Deutsche Oper, par le troisième someter a los del coro Por la Albrecht obtener poder y explosión «Lauda, Sion, mañana, l'autonomie de l'art etlafonction luthérien Riedinger et sa filie sentiments pour sa fai et à mouvement de la Symphonic a le re­ demás como los poderosos lo SaLvato rem» sobre Santo Tomás visita Mathis y ofrece del'artiste dans unmonde confus, Ursula, le cardinal qui se épouser Albrecht. «Mathis der Maler. de Hin­ han sometido a él; un Mendigo de Aquino, seguido de un gran­ fugio en su casa hasta el fin de mjuste et turbulent, une lamente des difficultés qu'il demith qui décrit musicalement le advierte dioso conclusivo. Du­ sus días, él morir en sorte, du à trouver des mécènes Entracte de la tentation de que por pero quiere - (Ursula) «Aleluya» .métaphore, quelque éprouve / l'épisode se a rante se como los animales del Troisième de à subvenir aux besoins Saint Antóine. m ucho que entregue los el episodio sinfónico, solo, Reich. Incapable prêts demás acabará con la a Mathis detàlles Dice que su cuerpo créer face' à tant d'horreur, le des artistes, accepte de bon TABLEAU IV Mathis camp rend enfin la jamás aparecen bosque. . gré serebellecontrel'autorité. l'aide lui Mathis assiste aux raison des affres pobreza; una Prostituta (Ur­ alucinantes de sus propios está exhausto y el ánimo de­ peintre pécuniai:re que offre Horrifié, spirituelles.qui abatido volver a Mais il les excès tout en défendant excès de toutes sortes le tourmentent: il a choisi le sula) le pide que deje que estalle cuadros. masiado para subit, épouvanté, Riedinger auxquels le du instauré la Mathis des accusations de ses se livrent les a combat en se reniant lui-même lo que lleva dentro; y un coro crear, pero agradece que pouvoir par paysans qu'il révolution et dans il collaborateurs La soutenus et lis et en à sa vocation de Demonios le informa que su CUADRO VII siempre haya entendido sus déçu l'ame, intégristes. protégés. s'ap­ renonçant incluso en el error. se à nouveau dans son mort dans l'ame, il est néan­ à exécuter le comte de la de Dieu. peor enemigo es él mismo; razones, réfugie prêtent peindre gloire art. un 'he con mi mains tenu de ordre Helfenstein mais Mathis inter­ finalmente, San Pablo (Al­ Ursula se encuentra en el «Mirad, cumplido \, signer Le connu du selon tous les vient défendre la comtesse TABLEAU VII se como deber. No he prélude orchestral, Pape lequcl pour brecht) le ofrece estudio de Mathis, en Ma­ desaprovechado Concert livres luthériens condamnés dant la déclaration lui sauvera Ursula raconte à la fin confesor. «Como veías más allá el Al mundo a Dios commeEngeLkonzert (Le que, guncia, donde yacen el pintor y tiempo. y des est l'un des moments devront être brúlés. la vie à l'arrivée victorieuse des de sa Mathis s' est remis à la lo con mis débiles Anges) vie, de los demás, violaste el círculo Regina profundamente dor­ ofrezco q�, culminants de le fédérales. Schwalb est couchée sur re­ he crear». l'opéra dont troupes peinture. Regina, que la tradición te había midos. El artista ha regresado fuerzas, conseguido thème sera un TABLEAU III mort au combat et Mathis le sol aux de fait El se de sus principal repris pieds Partiste, servado», le asegura. à su mundo con una creatividad pintor despide / tard. Hindemith Les Luthériens s;efforcent s' enfuit avec ses adieux à Ursula et s'éteint Mathis los intruínentos de muere peu plus Regina. comprende que parecía un rio desbordado. trabajo y s'inspira d'un fragment de Noel, en vain de sauver les livres doucement. Un intermède motivos de lami�eria espiritual «Dentro de una actividad suplicando «que conserven, au célèbre RétabLe voués aux flammes. Le TABLEAUV orchestral accompagne ses combatir cuando me emprunté que sufre: ha escogido frenética, ha a cimas hayan enterrado, llegado d'Issenheim de Crünewald, Conseiller du Cardinal, Nous sommes dans le bu­ funérailles. lID rastro de lo bueno he Capita, de sí mismo y de su sobrehumanas. Casi ha arre­ que renegando de faire exécuter l'ordre reau du Cardinal refuse de Albrecht rend visite à Mathis de mis de lo chargé qui vocación de pintar la gloria de batado al Creador secretos hecho, esfuerzos, TABLEAU I papal, découvre les livres se marier en. dépit des re­ et lui offre un refuge sur ses Dios. San PablÓ a su creé, de los honores que (Albrecht) 'capaces de cegar codicioso que Dans le monastère au il s' est cachés et s'en empar'e à contre­ comman dations de Capito. terres jusqu'à la fin de ses jours misma idea: «Eres un ... de lo amé». reitera la descubridor», expresa Ursula, obtuve, ( ) que retiré, Mathis peint une fresque coeur pour les jeter sur le búcher Albrecht accepte néanmoins mais le peintre veut mourir seul, imá­ superdotado creando se viendo a Regina despierta y, lorsqu�, fuyant l'armée fé­ dressé sur la place. Puis il d'accorder une audience à la «comme une hête». Aupa­ e Mathis en medio de genes.,Fuiste desagradecido agotado dérale, apparaissent Schwalb, montre aux Luthériens en jeune fille qui lui est destinée. ravant, Mathis dit adieu à ses estos insolente despreciando sus se asusta de la pinturas, le chef des pàysans mutinés, fure�r une lettre de Luther Et bien qu'il reste ébloui par instruments de travail. dones divinos. Te volviste de expresión de horror y dureza have destined for him. When leader of the peasant rebels, faced by the Lutherans' ENGLISH ( he shows them a letter Ursula he is asto­ appears with his daughter, protest, appears to the nished. After the the Regina. They are running away by Luther addressed meeting, announces that he will from the Federal Army. archbishop with an astonishing prelate advises the not convert to the Lutheran Schwalb rejects Mathis' way of proposal: he renounce celi­ but he renounces the serving God from his ivory archbishop-to cause, the Court and its He will tower of art, indifferent to the bacy and secularize epis­ splendor. consider lead a retired life as a hermit. struggle for a just cause. The copate. The Lutherans painter, distressed by the Ursula as the best candidate VI accusation, provides the fugi­ for marriage with Albrecht. If SCENE the Mathis and have fled tives with a horse and takes he accepted the offer, Regina where the responsibility for his crime archbishop could solve his to Odenwald Forest, describes his vision of before the federal officer, pressing economic difficulties painter The In his Sylvester von Schaumberg. and further the reconciliation angel's concert. of the antagonistic parties. hallucination, Mathis identifies While the books are with Saint tempted Through the historical SCENE II burning Anthony, Ursula meets demons that want to divert character of Grüne­ Roman Catholics and in the square, by Ma�hias with Mathis who has decided him from the he feels wald, the German painter who Lutherans argue and confront purity on the side of towards art. In the Deutsche joined the peasants' rebellion each other as they wait for the to leave and fight the both the grand against the Church (1525), arrival of the prelate, Albrecht peasant rebels/They Opel' production, scene is the a tolerant reaffirm their before oneiric by Paul Hindemith (1895-1963) von Brandenburg, feelings replaced movement ofHindemith's man. Before the when the third reflects on the autonomy of art and honest separating. However, has left she tells the «Mathis der Mahler» and the artist's role in a rich Lutheran bourgeois Rie­ painter Sympho­ his others that she will sacrifice ny, which is a symphonic confused, unj ust and turbulent dinger and daughter, of the the her love for her faith. If it is of the episode world which is a metaphor for Ursula, cardinal regrets description will Saint the Thrid Reich. Unable to difficulties he encounters in his necessary, she marry Anthony's temptations. understands the arts. Albrecht. Mathis " create in the face of such attempt to subsidize the a causes of his misery. madness the painter rises The archbishop accepts spiritual while from Intermission He has chosen to struggle en against authority. Horrified, he money offer Riedinger el del his Mathis from the himself and reflejo original suffers the excesses of power and defends renouncing of his SCENE IV vocation to the glbry promoted by the revolution accusations of integrationist paint está la del sonido Mathis witnesses God. and, deeply 'disillusioned, he collaborators. However, he has Horrified, perfección the excesses of the he secludes himself again in the to sign a papal order he does peasants has and SCENE VII La verdadera world of art. not approve of: all condemned supported protected. pureza de sonido should be have taken Count Hel­ Ursula tells us that, during' The orchestral prelude, Lutheran books They fenstein to be executed, but the last moments of his life, también se puede apreciar known as Engelkonzert (The burnt. defends the Countess. Mathis starts is one of the Mathis painting again. angel's concert), en su más Her statement saves his life who lies on the floor, perfecto reflejo. essential moments of the opera. SCENE III Regina, when the victorious Federal bids farewell to Ursula and dies Further we will hear 'The Lutherans attempt to on, again serie ES. Schwalb has died in silence. An orchestral inter­ Sony its main theme. Hindemith protect the books that will he Army arrives. in the battle and Mathis flees mezzo her burial. himself on the burnt as a result of the papal accompanies inspired Perfección natural en sonido. with visits Mathis and Christmas fragment of Grüne­ order. Capito, advisor to the Regina. Albrecht Hasta 16 offers him shelter in his house conversores OlA wald's renowned 'Issenheim cardinal, and the one respon­ Tecnologia rest of his but the avanzada de pulsos sible for the SCENE V for the life, Altarpiece'. enforcing order, 90 millones

NUEVOS COMPACT D I S C SERIE IE