18360 Cmp.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
® GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1993-94 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU 6 GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA MIKIMOTO SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU THE ORIGINATOR OF CULTURED PEARLS. SINCE 1893. TOKYO· NEW YORK·PARIS ® Mathis der Maler Òpera en set quadres Text i música de Paul Hindemith Estrena a Espanya (Amb sobretitulat) Dijous, 20 de gener, 21 h., funció núm. 54, torn B Diumenge, 23 de gener, 17 h., funció núm. 55, torn T Dimecres, 26 de gener, 21 h., funció núm. 56, torn A Dissabte, 29 de gener, 21 h., funció núm. 58, torn e Dimarts, 1 de febrer, 21 h., funció núm. 59, torn D Divendres, 4 de febrer, 21 h., funció núm. 61, torn E I Index 8 Resum argumental 24 Un lloc per a l'art 36 Desenvolupar l'art tradicional fins al seu punt màxim 46 Un debat plenament vigent 58 L'art és espiritual o no és 64 Les temptacions de l'artista 75 Biografies 88 Emegistraments 91 Pròximes funcions 101 Castellano/Français/English ® Mathis der Maler Albrecht von Brandenburg, Jan Blinkhof cardenal-arquebisbe de Magúncia Mathis, pintor al servei del cardenal Albert Dohmen Lorenz von Pommersfelden, conseller del cardenal Wolfgang Rauch Wolfgang Capito, conseller del cardenal Rudolf Schasching Riedinger, ric burgès luterà Kristinn Sigmundsson Hans Schwalb, cap de l'escamot dels camperols Stefano Algieri Senescal de Waldburg, cap de l'armada federal Manuel Garrido Sylvester von Schaumberg, oficial de l'armada Peter Gougaloff Criat de la comtessa Joan Cabero Ursula, filla de Riedinger Karan Armstrong Regina, filIa de Schwalb Georgina von Benza Comtessa de Helfenstein Cynthia Clarey Direcció musical Uwe Mund Direcció d'escena Gotz Friedrich Escenografia i vestuari Peter Sykora Director del cor Andrés Máspero Producció DEUTSCHE OPER BERLIN (1990), amb la col-laboració del GRAN TEATRE DEL LICEU ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Assistent de direcció d'escena Knut Sommer Violí concertino Josep M. Alpiste Servei de sabateria Valldeperas, Barcelona Servei de traducció L'Avenç S.L. Resum argumental A través del personatge històric de Matthias Grünewald, pintor alemany que s'adherí a la rebel·lió camperola del 1525 contra l'Església, Paul Hindemith (1895-1963) reflexiona sobre l'autonomia de l'art i lafunció de l'artista en un món confús, injust i turbulent, en una mena de metàfora del Tercer Reich. Després d'aixecar-se contra l'autoritat perquè és incapaç de crear davant tantes aberracions, el pintor assisteix horroritzat als excessos del poder que la «Ll,'('IOl"lllll i'IlIH'l"ii iu-tit utio ». revolució ha i, profundament decebut, Croquis de les ciutats electores de propiciat l'imperi. Crònica de Nuremberg, torna a recloure's en el món de l'art. pàg. CLXXXV. l preludi orquestral, conegut com Engelkonzert (Concert dels àngels), és un dels moments capitals de l'òpera. El més endavant. E seu motiu musical, el retrobarem al Nadal del Hindemith es va inspirar en el fragment dedicat cèlebre Retaule d'Issenheim de Grünewald: «Els àngels músics a reten homenatge a la Mare de Déu, al Nen i, al mateix temps, entre l'Antic i el la doble imatge de Maria, que fa de llaç d'unió Nou Testament» (Adolf Max Vogt). Comença amb una introduc ció lenta (Ruhig bewegt), seguida d'una secció en forma «sonata» i vent enuncien el coral \ . .,In ('¡III,tI el" Els trombons el ¡ d., 1;1 \LI{!'I'lll!"i¡¡ -'\',:.!()II'" (Ziemlich. lebhafte). \llichcl \\'IJ I II lid I. IlIC�II'C cic Durer. uuror 19l.' «Es drei ein süsses Lied» (<<Tres àngels de les xilografies de la Crònica de popular sungen Engel Cran de l'acció de Mathis tema molt líric Nuremberg. part canten una dolça melodia»), seguit d'un segon del' Maler transcorre en aquesta ciutat pocs de la del llibre. es clou amb la del coral. anys després impressió que represa 10 R E S U M A R G U M E N TAL I R E S LI �I A R G U �I E N TAL 111 I . tlecta:e¡; fcprcl1l faeri imperii QUADRE gpln'wll1es: del món en un monestir, Mathis pinta un fresc; apareix Schwalb, cabdill de l'escamot camperol, amb Aïllatla seva filla Regina. Fugen de l'armada federal. Schwalb rebutja la manera amb què Mathis serveix Déu, indiferent a la lluita per una causa justa. El pintor, torbat per l'acusació, proporciona un cavall als fugitius i es responsabi litza del seu delicte davant l'oficial federal, Sylvester von Schaumberg. Un dia assolellat de primavera a la sala capitular de la catedral de Magúncia; corren els anys vint del segle XVI. LAP ROD U CCI Ó DE GOTZ FRIEDRIGH POTENCIA LA METÀFORA DE HINDEMITH EN REFERIR-SE AL TERCER REICH AMB UNA EXPRESSA AMBIGÜITAT TEMPORAL I UN VESTUARI GAIREBÉ DE L'ÈPOCA CONTEMPORÀ NIA. A MÉS, SITUA TOTA L'ACCIÓ DE L'ÒPERA EN UN ESTUDI DE .\Iollt':-I ir dt,j !'it'gll' .\ \'. PINTOR, L'HABITUAL DESORDRE DEL QUAL ÉS UN SÍMBOL DEL Crònica cie Nuremberg, pàg. CXClII MÓN REVOLTAT, CONFÚS, QUE ENVOLTA L'ARTISTA MENTRE ES DEDICA, IMPERMEABLE A L'ENTORN, A LA SEVA TASCA CREATI V A. Mathis està a punt de finalitzar l'any sabàtic concedit pel marcgravi i cardenal-arquebisbe de Magúncia, Albrecht von Brandenburg, al servei del qual treballa com a pintor. La seva feina li dóna plaer (<<No és això la primavera? La intuïció d'una «Electores Septem sacri imperii». Els SCI eterna en de la dolorosa certesa de la germinació comptes electors de l'imperi, tres d'eclesiàstics i quatre de seculars. Schedel, Libel' mort?»), però no l'omple, perquè es demana si amb l'art ja com Chronicarum. Nuremberg, A. Koberger, pleix el que Déu li ha encomanat i si n'hi ha prou amb el seu 12 juliol 1493, in-folio. Pàg. CLXXXlIII. en una torre i sonen les DONZELLA ES treball creatiu, aïllat d'ivori. És migdia QUE RENTAVA A LA FONT.), QUE REFLECTEIX EL sant Antoni canten un SENTIT DE LES campanes. Els germans de l'orde de CANÇONS POPULARS EN L'ÒPERA DE HINDEMITH: himne EN LLATí, CARACTERITZAT MUSICALMENT PER UN CANT NO VOLEN IL·LUSTRAR EL FOLKLORE D'UNA ÈPOCA SINÓ DONAR EMPRATS GREGORIÀ, UN DELS 'OMBROSOS RECURSOS MUSICALS A ENTENDRE L'AUTENTICITAT DE LA GENT SENZILLA. REGI! A PER HINDEMITH EN LA PARTITURA. ÉS L'ENCARNACIÓ DEL POBLE I TOTA LA SEVA ESFERA ÉS PLENA Entra en escena Schwalb, cabdill de l'escamot camperol, amb la DE PURESA. MATHIS L'ESTIMARÀ PERQUÈ FORMA PART D'AQUEST ofereix PO BLE N ZIL L DEL U seva filla Regina: fugen de l'armada federal. Mathis els S E Q A L S E S E N T M E M B RE. Mathis li dóna una i a les es ajuda i ordena als monjos que els portin pa ungüents per cinta perquè lligui els cabells i junts somien països llunyans on ferides. Schwalb està exhaust després del llarg camí i s'adorm en un «no saben què és l'hivern». racó. Mentre es renta a la font, Regina canta una balada, «E S Schwalb s'ha recuperat i ordena a Regina que vagi a menjar a les WOLLT EIN MAIDLEIN WASCHEN GEHN. (,HI HAVIA UNA estances interiors. En veure el nou quadre de Mathis el sorprèn 12 I H E S U M A R G U M E N TAL RESUM A H G U i\>1 E N TAL 113 que encara hi hagi algú que es dediqui a pintar enmig d'un món Albrecht von amb una de sant trasbalsat: «Cada cop dirigit contra els camperols també t'afecta Compareix Brandenburg relíquia de la la ordena a a tu» li assegura Schwalb, que li pregunta si creu que compleix Martí, patró catedral, qual d'exposar l'església. us estalviareu el dels amb el que Déu li ha encomanat. I si n'hi ha prou amb la creació «Pagant indulgències, càstig pecats», diu, abans de la multitud i artística en moments tan caòtics. Junts, proclamen que solament dispersar quedar-se amb Capito, el ric luterà seva el Senyor pot fer créixer les obres que han de florir quan les Pommersfelden, burgès Riedinger i la filla Ursula, arrels s'enfonsen ben endins del poble. la qual rep amb especial cordialitat. Albrecht els parla de la joia de seu tornar-los a veure Sortint esvalotada de la casa, Regina adverteix al pare que i, advertint que Mathis acaba d'entrar, dedica s'apropen els cavalls de l'enemic. Mathis els dóna el seu i els pro elogis a la seva feina i a la dedicació total amb què l'exerceix. en Mentre Mathis i una met més ajuda el futur. Ursula parlen amb confiança que descobreix Arriba a la catedral Sylvester von Schaumberg, oficial de l'armada els seus sentiments mutus, Albrecht comenta entristit les dificultats federal, voltat de soldats. Cerquen Schwalb i exigeixen als monjos que troba per donar suport a les arts i accepta un oferiment econò els el lliurin. s'assabenta li han embenat les ferides i mic de la seva que Quall que per part Riedinger. Aquest exposa preocupació per la l'han deixat els amb un consell de intolerància creixent crema marxar, Schaumberg amenaça dels ciutadans i per la de llibres que Però Mathis es del fet i demana ser s 'ha ordenat. se guerra. responsabilitza jutjat pel Albrecht sorprèn davant aquesta ordre, expressa el mateix cardenal. seu desacord i dóna una contraordre, però Pommersfelden l'ame naça de desobediència a Roma i el cardenal ha de cedir: els llibres QUADRE II seran cremats.