DOCSLIB.ORG

BIM 3Er Trimestre

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
BIM 3Er Trimestre Móra la Nova Móra la Nova 2n Semestre 2003 MUNICIPAL Núm 7. - 2a Època Butlletí d’Informació Municipal de Móra la Nova 2n semestre de 2003 Inaugurem el Parc Urbà 26 d’Octubre, un nou espai recuperat per als nostres convilatans Beques per a la llar d’infants 172a edició de la Fira Homenatge a Ildefonso Franco Entrevista amb Josep P. Bellmunt Móra la Nova 2 MUNICIPAL EDITORIAL Número 7 2a Època 2n semestre de 2003 El poble que tots volem Han passat sis mesos des de l’anterior BIM, temps en què s’han produït moltes i EDITA: diverses notícies dignes d’aparèixer en el nostre butlletí i que donen mostra del dina- Ajuntament misme de la societat i les institucions de Móra la Nova. de Móra la Nova De tots els esdeveniments cal fer, potser, una menció destacada de la inauguració del COORDINACIÓ parc “26 d’octubre” pel que representa en la consolidació d’un espai central del poble Ferran Bladé que es va iniciar fa anys amb el cobriment del barranc de Nolla i l’obertura del carrer DISSENY I REDACCIÓ Diagonal i de la travessera del Ramon Castellà fins al Mossèn Joan pel costat de l’es- IMC glésia. Tel. 977244478 Aquesta actuació, que s’ha de completar en aquesta legislatura amb actuacions com la COL·LABORADORS construcció d’un pavelló firal i la urbanització de la resta de la finca amb la construc- Salvador Alegria (Arxiu Fotogràfic) ció d’habitatges per a joves, la reforma i climatització del casal, la canalització del Joan Moreno (fotografia) barranc de Nolla fins les escoles o la retirada del transformador, farà que puguem IMPRESSIÓ aprofitar millor les sinèrgies que genera una oferta concentrada d’equipaments i ser- CELTICA PAPEL SA veis culturals, econòmics, lúdics, religiosos i socials, en un entorn més agradable i Gaià, 24 funcional. Pol. Industrial Pla d’en Coll 08110 Montcada i Reixac Altres actuacions que fins ara també hem anat dissenyant, conjuntament amb el govern de la Generalitat, i que estan en fase de construcció o de projecte com la residència, l’àrea de lleure de l’embarcador, l’accés a peu al Mas de la Coixa, l’aerò- drom, l’ampliació del polígon industrial Aubals o la nova zona industrial del Molló, ens han de permetre continuar sent un poble ben situat, amb possibilitats i oportuni- tats de cara al futur. Si sabem combinar tot això amb el dinamisme que sempre ha caracteritzat la gent, les associacions, les entitats, les empreses, en definitiva la nostra societat civil, Móra la Nova continuarà sent un lloc on el progrés, el benestar i la convivència, ens apropi cada cop més al poble que tots volem, on valgui la pena viure. Joan Sabanza Alcalde de Móra la Nova SUMARI La nostra portada: Móra la Móra la Nova estrena el Parc Móra la Nova ret homenatge a la Nova disposa ja d’un espai de lleu- Urbà 26 d’Octubre . .3 seva gent gran . 8 re i esbarjo, el Parc Urbà 26 d’oc- tubre. El parc el va inaugurar el Entrevista amb Josep Pasqual 4a edició de la Milla Urbana de conseller Felip Puig. Bellmunt Solé . .4 Móra la Nova . 13 172a edició de la Fira agrícola, Informació útil i moviment Butlletí ramadera i industrial . 5 demogràfic . 15 d’Informació Sopar d’homenatge a Ildefonso Les fotos guardades de la història de Móra la Nova . 16 Municipal Franco . 7 Móra la Nova TEMA DESTACATMUNICIPAL 2n Semestre 2003 3 Inaugurem el nou Parc Urbà 26 d’octubre El conseller Felip Puig es va felicitar d’aquesta magnífica obra, difícil de tro- bar en municipis de la dimensió de Móra la Nova El dia 18 d’octubre,dissabte,el con- massa temps ningú hagués pensat seller Felip Puig va ser l’encarregat que podria tenir un valor per a l’es- d’inaugurar oficialment el Parc barjo i la trobada tan important Urbà 26 d’octubre, nom especial- com el que tindrà. ment simbòlic per a la nostra vila El Conseller, en la seva interven- perquè respon a la data de conces- ció, es va felicitar d’aquesta magní- sió de la nostra Fira l’any 1831. fica obra, difícil de trobar en muni- Aquest parc podria servir en un cipis de la grandària de Móra la futur com a un dels espais possi- Nova, i va aprofitar per anunciar la bles per encabir part de l’activitat decisió presa pel Govern de la que es desenvolupa durant la Fira. Generalitat de Catalunya de dotar a En les intervencions prèvies a l’ac- Móra la Nova d’un nou equipa- te concret d’inauguració i entrada ment, un aeròdrom a situar en la al parc l’alcalde de Móra la Nova va zona del Plans, d’acord amb el Pla destacar que es tractava d’un lloc d’Aeroports de Catalunya. més dels que s’han recuperat per a ús dels vilatans, un lloc que no fa Butlletí Municipal Móra la Nova MUNICIPALMóra la Nova L’ENTREVISTA 4 2n Semestre 2003 Josep Pasqual Bellmunt Primer Tinent d’Alcalde, Regidor de Director de la Fira Governació, Agricultura, Fira i Protecció Civil. -Quines són les activitats més des- - Que la col·laboració i el diàleg tacades de la Fira d’enguany? entre les administracions és indis- -” Les activitats que graviten entorn pensable i gairebé una obligació. Si de la Fira d’enguany són la presen- fins ara això ha estat un fet més que tació de la campanya “Generem positiu amb la Diputació de Biodiesel”, les jornades d’agricultu- Tarragona, esperem ara que amb el ra, una conferència de Daniel relleu que s’ha produït al capdavant Ramírez, home del temps de TV3, la d’aquesta administració, encara presentació del portal informàtic siguem capaços de col·laborar i dia- RURALCAT, una jornada sobre el logar més. La predisposició de Joan creixement actual de les empreses, Aregio sembla que ho facilitarà. les jornades de ramaderia relaciona- - Quins són els objectius que es des en aquesta edició amb temes marquen de cara a les properes mediambientals, el concurs d’arros- edicions? Es prepara alguna nove- segament de cavalls, etc. Hi ha altres tat destacada? actes que es van repetint cada any.” - “Els objectius són els mateixos que -En els seus 172 anys de vida la en els darrers anys: mantenir el Fira s’ha convertit en un dels nivell, que és molt alt, i consolidar grans esdeveniments de Móra la les iniciatives que s’han endegat els Nova. Quina és la clau de l’èxit? últims anys.” -”La persistència, el fet de veure la L’espai de la Fira és un tema que perspectiva de les coses, una comis- tenim present, sobretot perquè al sió de Fira diversa i activa, creure en “No hem de perdre la nostre poble, per sort, cada vegada unes possibilitats i en un projecte i, s’hi construeixen més habitatges. naturalment,intentar de posar-ho en Probablement un nou Pavelló on pràctica.” tradició del passat i encabir els expositors serà una fita - Els expositors procedeixen de les clara que ja ens hem fixat i que diverses comarques veïnes, això la alhora apostar per les caldrà treballar amb fermesa.” converteix en un aparador dels -La Comissió de al Fira de Móra la principals productes i serveis de la activitats del futur” Nova també organitza altres fires franja de Ponent? sectorials de productes tradicio- -“Sí, de la Franja de Ponent i de totes nals de la comarca? les comarques de l’Ebre, del Priorat - “En el fet de pensar amb tothom. -”A l’any 2003 es va celebrar la pri- i el Baix Camp, i també de les Els petits de la casa necessiten tro- mer edició de la Fira Intercomarcal comarques del sud de Lleida. La bar també allò que és propi en tota de l’Oli. Cal dir que el certamen va interrelació i la intercomunicació Fira: les atraccions i el divertiments anar prou bé, ja que l’opinió dels dels professionals i de la gent és un en els jocs.Com que pensem que no expositors, visitants i de la mateixa dels motors que fan que la Fira es perdre la tradició del passat i alhora gent del poble així ho va evidenciar. mantingui en primera línia.” apostar per les activitats del futur ha No tanquem les portes a nous pro- El fet de tractar-se d’una Fira que d’anar de bracet, intentem aplegar jectes. La creativitat i la il·lusió dels toca de manera important els sec- les diverses opcions que en l’actua- membres de la Comissió de Fira ens tors agrari i ramader, les nostres litat ja són un fet.” fa pensar que noves propostes no comarques, que viuen d’aquestes - La Fira multisectorial rep cada són inviables. Caldrà treballar-hi.” activitats, s’hi senten representades. any milers de visitants.Què suposa - Sense deixar el tema de les fires, – L’oli i el vi ocupen un lloc desta- aquest acte en la promoció de què ens pot explicar de les novetat cat dins la fira, de quina forma es Móra la Nova? d’enguany a la 2a Fira de l’Oli? plasma? - “La Fira no és l’esclat d’un únic cap -” Enguany s’ha obert la possibilitat - “Cursos i concursos. L’auge d’a- de setmana. Hi ha un moviment al fet que hi pogués haver conferèn- quests productes en els últims anys, intens de treball els quatre o cinc cies sobre els temes al voltant de lligat a una proximitat evident a la mesos anteriors i els dos mesos pos- l’oli, una de els quals anirà a càrrec Terra Alta i al Priorat, fan que l’èpo- teriors a la Fira.Això fa que la multi- dels tècnics del Centre de ca de l’any i la manera amb què plicitat de contactes, negocis i tran- Desenvolupament de l’Oli, i l’altra a aquests productes són exposats i saccions que durant la Fira es pro- càrrec de Pere Tàpies, expert gas- proporcionats a la Fira,produeixi un dueixen, tinguin una repercussió tronòmic i conductor del programa efecte de captació de l’atenció dels il·limitada en el temps amb la gent “Tàpies variades” de Catalunya visitants i de les persones que hi de Móra la Nova, i la seva relació Ràdio.
Load more

Recommended publications
  • Arqueologia De La Batalla De Catalunya (1939)
    EBRE 38 193 2- 2010 ARQUEOLOGIA DE LA BATALLA DE CATALUNYA (1939). EXCAVACIONS D’UN TRAM DE LA LÍNEA DEFENSIVA L-3 A SUBIRATS (ALT PENEDÈS, BARCELONA). ARCHAEOLOGY OF THE BATTLE OF CATALONIA (1939). EXCAVATIONS OF A SECTION OF THE DEFENSIVE LINE L-3 IN SUBIRATS (ALT PENEDÈS, BARCELONA). M. Carmen Rojo-Ariza1*, Ramon Arnabat Mata**, Gemma Cardona-Gómez*, David Íñiguez-Gràcia*, Ignasi Fernández-Aubareda*** *Grup de recerca DIDPATRI (SGR 2009-00245) Departament de Didàctica de les Cièncias Socials Facultat de Formació del Professorat Passeig de la Vall d’Hebron, 171 Despatx 115, Planta 1, Edifici de Llevant Universitat de Barcelona. 08035. Barcelona [email protected], [email protected], [email protected]. ** Departament d’Història i Història de l’Art Facultat de Lletres Universitat Rovira i Virgili Avinguda Catalunya, 35. 43002 [email protected]. ***Arqueòleg c/ Carles Riba, 3. 08720. Vilafranca del Penedès. Barcelona. [email protected] Rebut: 30/10/2010 Acceptat: 08/11/2010 Resum En aquest article descrivim els resultats de la intervenció arqueològica realitzada en les restes de les estructures defensives de la Guerra Civil espanyola al poble de Sant Pau d’Ordal, Subirats (Alt Penedès, Barcelona) que van estar operatives en les darreres fases del conflicte a Catalunya (gener de 1939). Tot i l’elevat nombre d’aquestes, cap dels elements excavats proporcionà un nombre significatiu de materials de l’època. Per això, reflexionem també aquí sobre la problemàtica de l’escàs grau de protecció del patrimoni arqueològic de la Guerra Civil. Paraules clau: Arqueologia del conflicte, Batalla de Catalunya, trinxeres, niu de metralladora, espoli.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • Segregacions: Un Problema De Fronteres
    SEGREGACIONS: UN PROBLEMA DE FRONTERES ESTUDI HISTÒRICO-JURÍDIC A TRAVÉS DEL PERELLÓ I LES TERRES DE L’EBRE El Perelló 2014 1 2 ÍNDEX Relació d'abreviatures pàg. 5 1. Introducció pàg. 7 2. Origen i evolució del municipi pàg.13 2.1 Teories pàg.13 2.2 Evolució dels municipis a les Terres de l'Ebre pàg.14 3. El municipi liberal pàg.19 4. Segregacions durant el segle XIX pàg.21 4.1 Marc legal pàg.21 4.2 Enumeració i descripció essencial de les segregacions a les pàg.27 Terres de l'Ebre 4.3 Anàlisi concret de la segregació de l'Ametlla de Mar pàg.28 respecte del Perelló 5. Segregacions durant el segle XX pàg.37 5.1 Marc legal pàg.37 5.2 Enumeració i descripció essencial de les segregacions a les pàg.42 Terres de l'Ebre 5.3Anàlisi concret de la segregació de l'Ampolla respecte del Perelló pàg.45 6. Comparativa entre segregacions del s. XIX respecte al s. XX pàg.61 Legislació aplicable Parts legitimades per instar la segregació Òrgan competent Requisits legals Participació dels actors en el procés Adequació a la realitat social 7. Consideracions finals pàg.67 8. Bibliografia pàg.69 9. Fonts documentals pàg.73 Annexos pàg.75 3 4 Relació d'abreviatures BOE Butlletí Oficial de l'Estat CE Constitució Espanyola DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya FJ Fonament Jurídic Sr Senyor TC Tribuna Constitucional TS Tribunal Suprem Pàg. Pàgina Pàgs. Pàgines 5 6 1. INTRODUCCIÓ En l'actualitat ens trobem immersos en una greu crisi econòmica que ha provocat que es qüestioni l'organització i el model de la societat contemporània.
    [Show full text]
  • Medieval Church Located on the Highest Part of Querol. It Has
    La primera referència documental de Querol la trobem en una carta del rei Lotari, datada l’any 988. El 993 era propietat del vicari comtal de Gurb que, en el seu tes- tament, deixà algunes terres dels seus castells de Montagut, Querol i Pinyana al Monestir de Sant Cugat. L’any 996 fou venut a la casa de Cervelló i el 1053, Guerau Alemany de Cervelló posà en homenatge i sota l’autoritat de Ramon Berenguer I de Barcelona, els tres castells esmentats, a més del de Pontils. Aquest homenatge fou repetit el 1062. Els castells formaven part de la baronia de Cervelló o de la Lla- cuna, i cap a la fi del segle XIII el castell de Querol esdevingué el centre de la Baronia d’aquest nom. L’esmentada Baronia es- tigué de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà vers el 1528 a la família Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i cap al 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins al segle XIX. El Castell de Querol sofrí amb el temps diverses vicissituds Església de Santa Maria - Situada a la part alta del nucli de i, finalment, el 1835, una partida de liberals el prengueren i el Querol, tot i haver sofert diverses modificacions, és d’origen van enderrocar quan estava ocupat per un grup carlí. medieval i està formada per una sola nau amb volta apuntada. Església de Sant Jaume de Montagut - Situada al peu La primera referencia documental de Querol la encontramos en del cim de Montagut, es tracta d’una construcció gòtica, tot una carta del rey Lotari, fechada el año 988.
    [Show full text]
  • Especial Especial Els Textos Enviats D’Opinió Iparticipaciópoden Sofrirmodificacions O Retalls Permotius D’Espai
    Març 2015 - Especial especial SUMARI Editorial ............................. 3 L’Ajuntament de Santa Bàrbara sanejat ANUNCIANTS econòmicament ...................... 22 Remodelació del Parc Municipal ......... 4 LA PLANA, SL Camins del terme municipal El nou Mercat Municipal enllestit ........ 6 RAMON TAFALLA de Santa Bàrbara ..................... 23 Smartcentre Santa Bàrbara ............. 8 CONTREGISA Construcció d’un nou magatzem ....... 23 El nou Centre Municipal IMPREMTA QUEROL Nou Servei de Teràpia Ocupacional SOREA de Serveis Socials .................... 10 d’APASA ............................ 23 LA CAIXA Rehabilitació del Cementiri Municipal ... 12 Activitats al Centre Obert l’Oliveta ...... 24 MARTORELL RUBIO ASSESSORS Arranjament del tram final El petit hotel d’entitats a la ELECTRICITAT ROYO ANDREU del passeig de les Escoles .............. 13 casa del carrer Ametller ............... 24 NEMEA Canalització del barranquet ........... 14 Festivitat de Sant Gregori .............. 25 PRONTOSERVIS 18 anys de la Fira de l’Oli Novell, Activitats Serveis Socials i Salut ........ 25 ÒSCAR MARCO dels Cítrics i del Comerç ............... 16 Millores a les instal·lacions CAMPO Ampliació de l’Escola Jaume Balmes .... 17 de les piscines municipals ............. 26 HOTEL DIEGO Inauguració dels nous Mèrits Planers ....................... 26 MONTEBRE SCCL estudis de la Plana Ràdio .............. 18 Entrega de la beca IES les Planes ........ 27 AGROIGE URBANITZACIÓ LA PLANA Parc de la Independència .............. 19 Treball i Formació .................... 27 AGÈNCIA DE RESIDUS DE Remodelació de la plaça del dipòsit ..... 20 Alcaldia i Urbanisme ................. 28 CATALUNYA Activitats del Grup Joventut ............ 20 Agricultura ......................... 30 CARNS ALBESA El fons de l’Ajuntament de Benestar Social, Joventut i Salut ........ 31 TRANSFORMACIONS AGRÀRIES Santa Bàrbara ingressa a Cultura i Ensenyament ............... 35 MARTÍ SL l’Arxiu Comarcal del Montsià .......... 21 Esports i Medi Ambient ..............
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Els Cervelló, Barons De Querol-Montagut a Cedat Mitjana
    ELS CERVELLÓ, BARONS DE QUEROL-MONTAGUT A CEDAT MITJANA Una de les grans famíllies nobles establertes al Penedes des dels inicis del repoblament de la comarca foren els Cervelló, un llinatge aristocratic que senyoreja aquestes terres durant tota I'edad mitjana. En el temps es va dividir en dues grans estirps, una de les quals fou la dels barons de Querol i Montagut. Aquesta comunicació és la continuació de la presentada I'any paSSat i que portava el titol ((Estrategies senyorials per a la forrnació d'un dornini: els Cervelló a I'edat rnitjana>>.(') ELS CERVELLÓ, BARONS DE QUEROL-MONTAGUT A L'EDAT MITJANA L'estudi del llinatge dels Cervelló permet descobrir una família destacada dins I'aristocracia catalana medieval i de cabdal importan- cia dins les terres de la nostra comarca. Com varem veure I'any passat, els Cervelló són un llinatge iniciat el segle x amb Ansulf i (mort I'any 942) i el seu fill Ansulf ii (mort entre el 972/986), els quals, a més d'ésser vicaris de Gurb a Osona, aprisio- naren terres a la conca alta del riu Gaia, seguint I'expansió cap al sud, i esdevingueren senyors de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella i Santa Perpetua. Aquests personatges són els caps del llinatge dels Gurb-Queralt, una de les famílies més importants i protagonista desta- cada a la repoblació del comtat d10sona-Manresa. El fill segon d'Ansulf ii fou Hug i de Montagut i de Cervelló, que es casa amb Eliarda de Gelida, filla i hereva d'Ennec Bonfill, que pertanyia al llinatge vescomtal.
    [Show full text]
  • Phenomenology of High-Ozone Episodes in NE Spain
    Atmos. Chem. Phys., 17, 2817–2838, 2017 www.atmos-chem-phys.net/17/2817/2017/ doi:10.5194/acp-17-2817-2017 © Author(s) 2017. CC Attribution 3.0 License. Phenomenology of high-ozone episodes in NE Spain Xavier Querol1, Gotzon Gangoiti2, Enrique Mantilla3, Andrés Alastuey1, Maria Cruz Minguillón1, Fulvio Amato1, Cristina Reche1, Mar Viana1, Teresa Moreno1, Angeliki Karanasiou1, Ioar Rivas1, Noemí Pérez1, Anna Ripoll1, Mariola Brines1, Marina Ealo1, Marco Pandolfi1, Hong-Ku Lee4, Hee-Ram Eun4, Yong-Hee Park4, Miguel Escudero5, David Beddows6, Roy M. Harrison6,a, Amelie Bertrand7, Nicolas Marchand7, Andrei Lyasota8,†, Bernat Codina8, Miriam Olid8, Mireia Udina8, Bernat Jiménez-Esteve8, María R. Soler8, Lucio Alonso2, Millán Millán3, and Kang-Ho Ahn4 1Institute of Environmental Assessment and Water Research, IDAEA-CSIC, C/Jordi Girona 18–26, 08034 Barcelona, Spain 2Escuela Técnica Superior Ingeniería de Bilbao, Departamento Ingeniería Química y del Medio Ambiente, Universidad del País Vasco UPV/EHU, Urkixo Zumarkalea, S/N, 48013 Bilbao, Spain 3Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo, CEAM, Unidad Asociada al CSIC, Parque Tecnológico C/Charles R. Darwin, 14 46980 Paterna, Valencia, Spain 4Department of Mechanical Engineering, Hanyang University, Ansan 425-791, Republic of Korea 5Centro Universitario de la Defensa de Zaragoza, Academia General Militar, Ctra. de Huesca s/n, 50090 Zaragoza, Spain 6Division of Environmental Health & Risk Management, School of Geography, Earth & Environmental Sciences, University of Birmingham, Edgbaston,
    [Show full text]
  • Pdf Nuevas Centralidades En El Territorio Del Delta Del Ebro / Vicent
    NUEVAS CENTRALIDADES EN EL TERRITORIO DEL DELTA DEL EBRO VICENT ORTELLS CABRERA Y ANTONIO QUEROL GÓMEZ Universitat Jaume I y Universitat Internacional de Catalunya La nueva redistribución territorial de Catalunya, actualmente en estudio y elabora- ción por parte de la Generalitat, dividirá administrativamente en seis nuevos territo- rios denominados veguerías. Ampliará pues, las actuales cuatro provincias y reapare- ce un territorio histórico, la antigua veguería del Ebro, que aglutina las tierras catala- nas bañadas por este río. Estas comarcas, la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre y Montsià, forman un conjunto diferenciado del resto de Catalunya tanto por su historia (prácticamente todas o gran parte de ellas, formaron parte del territorio jurídico y administrativo de la ciudad de Tortosa, a raíz de la conquista cristiana por parte del monarca catalano- aragonés Ramón Berenguer IV), como por la lengua (la variante occidental del cata- lán), economía (generalmente primaria y localizada por el curso fluvial que favoreció los intercambios) y la percepción ( el propio curso fluvial), además de las costumbres e idiosincrasia. Territorio con status político propio durante siglos, también conocido como “cruïlla dels països catalans”, y salida al mar de las tierras de poniente e inte- riores de la antigua Corona de Aragón. Este conjunto comarcal del Ebro, se prolonga también por historia, sociedad, eco- nomía y percepción geográfica, hacia otras zonas próximas de Aragón y València, como ocurre con las tierras del Matarranya en Teruel y el Maestrat de Castelló. Gran importancia para ello tuvo desde siempre la jerarquía eclesiástica de Tortosa, ya que hasta hace pocos años su diócesis se extendía hasta la propia Plana de Castelló y man- tiene hoy en día las comarcas del Maestrat y Ports en esta provincia.
    [Show full text]
  • L'alt Camp a L'alt Camp, El Pla Territorial Aposta Perquè La Capital
    L’Alt Camp A l’Alt Camp, el Pla territorial aposta perquè la capital comarcal esdevingui una ciutat de molt major pes que l’actual, capaç de portar serveis de primer ordre a la seva comarca, d’interconnectar-se amb la conurbació central Tarragona - Reus i de situar-se en el mapa del transport ferroviari. Si Valls no fa un salt important, quedarà inevitablement despenjada de la xarxa urbana i infraestructural principal de la regió. Ara mateix, determinades apostes ferroviàries a la comarca són inviables i només en un altre escenari de poblament podrien ser formulades més enllà de l’escenari temporal del Pla. En conseqüència, s’assenyala per a Valls una estratègia de creixement potenciat i s’insta el planejament urbanístic a fer una aposta contundent i decidida en benefici del conjunt de la comarca. L’estratègia d’espais oberts i de noves infraestructures està en consonància amb aquesta voluntat del Pla. Tanmateix, i a l’entorn de Valls, convindria intensificar la disciplina urbanística en el sòl no urbanitzable tenint en compte que es tracta d’una plana agrícola de gran valor paisatgístic que té una densitat d’edificacions de tota mena superior a la que seria desitjable. El Pla proposa l’estratègia de creixement mitjà, atès el paper nodal que juguen, l’adequació dels terrenys confrontants, la posició territorial i l’accessibilitat per als nuclis d’Alcover, el Pla de Santa Maria, Rodonyà i Vila-rodona. El Pla proposa l’estratègia de creixement moderat, amb l’objectiu que es puguin atendre les necessitats endògenes i fins atreure una petita quantitat de població forània, per als nuclis d’Alió, Bràfim, Cabra del Camp, el Milà, el Pla de Manlleu, el Pont d'Armentera, el Rourell, Figuerola del Camp, la Masó, la Riba, les Pobles, Mont-ral, Montferri, Nulles, Picamoixons, Puigpelat, Querol, Vallmoll i Vilabella.
    [Show full text]
  • 24, 48 and 72 Hours at Costa Daurada
    ENG @costadauradatur 24, 48 and 72 hours at Costa Daurada Table1 Discover Salou ••of Content 4-9 2 Dive into the Costa Daurada •• 10 3 Live PortAventura World ••• 12 4 Hail Caesar • 14 5 Follow the footsteps of the Iberians •• 16 6 Mediterranean architectures • 18 7 Sea lions and pirates •• 20 8 Miró’s corner • 22 9 Roads that talk about wine •• 24 10 Disconnect in Costa Daurada • 26 11 From the orchard to the market • 28 12 The charm of a haunted villa •• 30 13 Ora et labora •• 32 14 Viticulture heritage of the Priorat region •• 34 15 The footprint of prehistory ••• 36 16 The natural modernism of Reus •• 38 17 The Cistercian Route •• 40 18 Map 42 • 24 hours • 48 hours • 72 hours Editted by: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Passeig Torroja, s/n. 43007 Tarragona Tel. (0034) 977 23 03 12 Texts and Project coordination: Vilaniu Comunicació Photographs: Patronat de Turisme de Salou, PortAventura World, Joan Capdevila/PTCD, Kàrting Vendrell, Museu de la Ràdio, Masia Castelló, Patronat de Turisme de Mont-roig Miami, Patronat de Turisme de Vila-seca La Pineda Platja, FEHT, Lydia Plana Valls, Ajuntament de Valls/Pere Toda, Adernats Printing: Anfigraf, S.A. The interior of the cloister of the monastery of Santes Creus Legal deposit: DL T 829-2019 © Jose Carlos León 1 hours24 hours48 We propose a walk around Salou to discover all its must-see places and enjoy a fabulous combination of beaches, architecture, history and memorable scenery. The Jaume I promenade is a very special place, lined with palm trees and Modernist mansions dating from the early twentieth century.
    [Show full text]