Instituto Geologico Y Minero De Espana 34549 I N D I C E

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Instituto Geologico Y Minero De Espana 34549 I N D I C E MINISTERIO DE INDUSTRIAY ENERGIA COMISARIA DE LA ENERGIA Y RECURSOS MINERALES ESTUDIO HIDROGEOLOGICO DE LA L- CUENCA DEL RIO GAIA, "ALT CAMP" Y BORDE E. DEL BLOQUE DEL GAIA (BAIX PENEDES). "INFORME FINAL" INSTITUTO GEOLOGICO Y MINERO DE ESPANA 34549 I N D I C E Págs . 1.- INTRODUCCION ...................................... 1 2.- TRABAJOS REALIZADOS Y ALCANCE DE LOS MISMOS ...... 4 3.- RESUMEN Y CONCLUSIONES ............................ 9 3.1.- CARACTERISTICAS DE LA ZONA ESTUDIADA ......... 9 3.2.- DEMANDA DE AGUA ............................. 9 3.3.- PRECIPITACIONES ............................. 11 3.4.- APORTACIONES DE AGUAS SUPERFICIALES ......... 11 3.5.- RECURSOS Y RESERVAS DE AGUAS SUBTERRANEAS Y ALTERNATIVAS DE UTILIZACION ................. 14 3.5.1.- Terciario del Ebro .............. 3.5.2.- Unidad Prelitoral .............. 3.5.3.- Unidad Prelitoral. Sector Centro 3.5.4.- Unidad Prelitoral. Sector Sur ... 3.5.5.- Depresión Pliocena .............. 3.5.6.- Cretácico del Gaiá .............. 3.5.7.- Baix Gaiá ...................... 3.5.8.- Baix Francoll .......... ...... 3.5.9.- Depresión Costera de Tarragona .. 3.5.10. Depresión de Torredembarra ...... 3.5.11. Depresión del Penedés .......... 3.6.- CONCLUSIONES ............................ 32 3.7.- RECOMENDACIONES ............................. 36. Págs. 4.- EL MARCO GEOGRAFICO .......................... 38 4.1.- INTRODUCCION ........................... 38 4.2.- EL RELIEVE ............................ 39 4.3.- VEGETACION ............................. 39 4.4.- HIDROGRAFIA ............................ 40 4.5.- LA ACTIVIDAD HUMANA .................... 41 5.- GEOLOGIA .................................... 43 5.1.- INTRODUCCION .......................... 43 5.2.- EL MARCO GEOLOGICO .................... 43 5.3.- ESTRATIGRAFIA y.LITOLOGIA ............. 44 5.3.1.- El zócalo ................ 45 5.3.2.- El Paleozóico ............. 45 5.3.3.- El Secundario ............. 46 5.3.3.1.- El Triásico ..... 46 5.3.3.2.- El Jurásico ..... 48 5.3.3.3.- El Cretácico .... 50 5.3.4• El Terciario ............. 53 5.3.4.1.- El Eoceno ....... 53 5.3.4.2 .- El Oligoceno .... 56 5.3.4.3.- El Mioceno ...... 56 5.3.4.4.- El Plioceno ..... 57 Págs. 5.4.- TECTONICA ............................... 58 5.4.1.- Generalidades .................. 58 5.4.2.- La tect6nica hercínica .......... 59 5.4.3.- La tectónica Alpina ............ 59 S.5.- UNIDADES MORFOESTRUCTURALES ............ 61 5.6.- HISTORIA GEOLOGICA ...................... 63 6.- HIDROGEOLOGIA ..................................,.67 6.1.- INTRODUCCION ............................ 67 6.2.- TERCIARIO DEL EBRO ...................... 68 6.3.- UNIDAD PRELITORAL ...................... 69 6.3.1.- Unidad Prelitoral .Sector Norte ... 70 6.3.2.- Unidad Prelitoral . Sector Centro . 72 6.3.3.- Unidad Prelitoral . Sector Sur ... 77 6.4.- DEPRESION PLIOCENA DEL °ALT CAMP'" ....... 79 6.5.- CRETACICO DEL GAIA ...................... 84 6.6.- BAIX GAIA .............................. 88 6.6.1.- Base jurásico -cretácica ......... 89 6.6.2.- La cobertera miocena y cuaternaria 92 6.7.- UNIDAD DEL BAIX FRANCOLI ................ 97 6.7.1.- El acuífero profundo ............ 98 6.7.2.- El acuífero superficial ......... 99 Págs. 6.8.- DEPRESION COSTERA DE TORREDEMBARRA .... 100 6.8.1.- El acuífero profundo .......... 101 6.8.2.- El Acuífero superior .......... 102 6.9.- DEPRESION COSTERA DE TARRAGONA ........ 103 6.9.1.- El acuífero profundo .......... 104 6.9.2.- El 'acuífero superficial ....... 105 6.10.- BAIX PENEDES ......................... 106 6.10.1.- El acuífero profundo ......... 107 6.10.2 .- El acuífero superficial ...... 108 7.- DEMANDA DE AGUA ............................... 110 7.1.- ABASTECIMIENTO A LA POBLACION E INDUS- TRIA .................................. 111 7.2.- REGADIO ............................... 113 8.- RECURSOS , RESERVAS Y ALTERNATIVAS DE UTILIZA - CIO N . ......................................... 115 8.1.- INTRODUCCION .......................... 115 8.2.- TERCIARIO DEL EBRO .................... 116 8.3.- UNIDAD PRELITORAL. SECTOR NORTE ....... 117 8.4.- UNIDAD PRELITORAL . SECTOR CENTRO ...... 119 8.5.- UNIDAD PRELITORAL. SECTOR SUR ......... 120 8.6.- DEPRESION PLIOCENA DEL "ALT CAMP" ..... 123 8.7.- CRETACICO DEL GAIA .................... 125 8.8.- BAIX GAIA .. ........................... 128 8.9.- EL BAIX FRANCOLI ..................... 129 Págs. 8.10.- DEPRESION COSTERA DE TARRAGONA ........ 130 8.11.- DEPRESION COSTERA DE TORREDEMBARRA .... 131 8.12.- LA DEPRESION DEL PENEDES .............. 132 8.13.- BALANCE HIDRICO PRELIMINAR ............ 133 BIBLIOGRAFIA ....................................... -134 INDICE DE PLANOS PLANOS (I) 5.1.- MAPA GEOLOGICO 5.2.- MAPA SITUACION CUENCA SUPERFICIAL Y PROFUNDA 6.0.- PLANO BASE INVENTARIO PUNTOS DE AGUA 6.1.- MAPA SITUACION INVENTARIO PUNTOS DE AGUA 6.2.- MAPA DE UNIDADES HIDROGEOLOGICAS 6.3.- MAPA DE ISOPIEZAS DEL ACUIFERO SUPERFICIAL 6.4.- MAPA DE ISOPIEZAS DEL ACUIFERO PROFUNDO 6.5.- MAPA DE TRANSMISIVIDADES 6.6.- MAPA DE INVENTARIO CON LITOLOGIA 6.7.- CLORUROS DEL ACUIFERO SUPERFICIAL 6.8.- CLORUROS DEL ACUIFERO PROFUNDO PLANOS (II) 6.9.- MAPA DE CONDUCTIVIDADES 6.10.- DIAGRAMAS DE STIFF 6.11.- PLANO DE SITUACION DE LA RED PIEZOMETRICA 6.12.- PLANO DE SITUACION DE LA RED DE VIGILANCIA DE LA CALIDAD ( R.V.C.) 6.13.- PLANO DE SITUACION DE LA RED DE INTRUSION (R.I.) 7.1.- MAPA DE CAUDALES INSTANTANEOS 7.2.- MAPA DE EXPLOTACION 7.3.- MAPA DE ISODESCENSOS ( 1970-1980) 7.4.- DIAGRAMAS DE DESCENSOS 7.5.- MAPA DE ISODESCENSOS ( 1979-1981) 8.1.- MAPA DE BALANCE HIDRICO 1•- INTRODUCCION 1.- 1.- INTRODUCCION En 1980 el I.G.M.E. empren': el estudio del - Campo de Tarragona , mediante un estuca hidrogeol6gico de la cuenca del río Gaib. La escasez de recursos hídricos del Campo de Ta rragona planteó una delicada situación que, ante el en - frentamiento surgido entre los distintos sectores deman - dantes, hizo necesaria la constitución de una Comisión - Asesora de Aguas presidida por el Exm°. Sr. Gobernador Ci vil de Tarragona. Los objetivos que se alcanzaron con la investi- gación hidrogeológica de la cuenca del río Gaiá fueron: a) Evaluar los recursos superficiales y subterráneos, y - las reservas subterráneas de la cuenca. b) Evaluar las demandas de agua y definir los problemas - 11 existentes, abastecimientos, sobreexplotaciones, etc. c) Plantear las posibles soluciones alternativas que per- mitirían atender a las demandas de la propia cuenca y en caso de existir infraexplotación exportar agua <.a - las cuencas vecinas. Los resultados se plasmaron en un informe hidro geológico titulado "Estudio Hidrogeológico de la Cuenca - del río Gaiá" . En el estudio realizado se vió la necesidad de ampliar la zona de estudio para poder obtener una visión global del problema. 2.- En concreto se cita,en el último párrafo de las recomendaciones. "Dado que los mayores problemas de demanda de agua se hallan fuera de la cuenca del río - Gaiá, se recomienda la ampliación del presen te Estudio hidrogeológico a todo el Campo de Tarragona y área de influencia, con el fin - de poder comparar las opciones propuestas en este Estudio con las que se seleccionen en - otras áreas y conseguir de esta forma una me jor correspondencia entre recursos y deman El presente informe es el intento de estudiar todas las unidades hidrogeológicas, conectadas 6 cela - cionadas entre sí, para poder obtener un mayor conoci - miento, con el cual se alcanza la optimizaci6n en el ma nejo de los recursos hídricos de la cuenca. El estudio realizado sirvió también para eva- luar los déficits de abastecimiento que existían en 11 municipios de los 26 existentes en la cuenca; lo cual - permitió elaborar una serie de estudios hidrogeológicos de detalle que han permitido el abastecimiento de va ríos municipios de la cuenca. Siguiendo otra recomendación del Estudio de 1980 se ha implantado una red de vigilancia piezomótrica 3.- así como de calidad general y una específica de intrusión salina. Los datos que vayan facilitando la observación de estas redes de control serán de suma utilidad de ca- ra a la gestión de los acuíferos del Campo de Tarragona. La comisión de aguas creada por el Exmó. Sr. Gobernador Civil en su reunión del 4 de Septiembre de - 1979; acordó encomendar al Instituto Geológico y Minero de Esparta la realización de las dos siguientes acciones específicas: Controlar los sondeos de investigación y expío tación que se realicen en el Campo de Tarragona. Esta la bor ha sido realizada en la medida, en que los particula res han comunicado al Instituto la ejecución de su pozo. En el presente informe se adjuntan los controles de di - chas obras y de los aforos realizados. Esperamos que dicha labor pueda irse desarro - llando y que cada día tenga mayor efectividad la aplica- ción de la Ley de Minas. Con esta finalidad el Director del I.G.M.E. solicitó con fecha de 26 de octubre de 1979 y otra posterior de 26 de Junio de 1980, al Exms. Sr. De legado Provincial del Ministerio de Industria, la infor- mación de todo pozo que se realize con más de 25 mts., - en virtud de la aplicación del artículo 6º de la Ley de Minas y 8s de su reglamento. Esperamos que en fechas pró ximas estas acciones puedan permitir una mejor informa - ción, tanto de la hidrogeolÓgía�. regional como de las ex tracciones que se realizan. 2.- TRABAJOS REALIZADOS Y ALCANCE DE LOS MISMOS 4•- Con vistas a obtener un rápido diagnóstico de las alternativas de solución a los problemas de abasteci miento de agua existentes en la cuenca del río Gaiá, el estudio se ha basado fundamentalmente en la
Recommended publications
  • Arqueologia De La Batalla De Catalunya (1939)
    EBRE 38 193 2- 2010 ARQUEOLOGIA DE LA BATALLA DE CATALUNYA (1939). EXCAVACIONS D’UN TRAM DE LA LÍNEA DEFENSIVA L-3 A SUBIRATS (ALT PENEDÈS, BARCELONA). ARCHAEOLOGY OF THE BATTLE OF CATALONIA (1939). EXCAVATIONS OF A SECTION OF THE DEFENSIVE LINE L-3 IN SUBIRATS (ALT PENEDÈS, BARCELONA). M. Carmen Rojo-Ariza1*, Ramon Arnabat Mata**, Gemma Cardona-Gómez*, David Íñiguez-Gràcia*, Ignasi Fernández-Aubareda*** *Grup de recerca DIDPATRI (SGR 2009-00245) Departament de Didàctica de les Cièncias Socials Facultat de Formació del Professorat Passeig de la Vall d’Hebron, 171 Despatx 115, Planta 1, Edifici de Llevant Universitat de Barcelona. 08035. Barcelona [email protected], [email protected], [email protected]. ** Departament d’Història i Història de l’Art Facultat de Lletres Universitat Rovira i Virgili Avinguda Catalunya, 35. 43002 [email protected]. ***Arqueòleg c/ Carles Riba, 3. 08720. Vilafranca del Penedès. Barcelona. [email protected] Rebut: 30/10/2010 Acceptat: 08/11/2010 Resum En aquest article descrivim els resultats de la intervenció arqueològica realitzada en les restes de les estructures defensives de la Guerra Civil espanyola al poble de Sant Pau d’Ordal, Subirats (Alt Penedès, Barcelona) que van estar operatives en les darreres fases del conflicte a Catalunya (gener de 1939). Tot i l’elevat nombre d’aquestes, cap dels elements excavats proporcionà un nombre significatiu de materials de l’època. Per això, reflexionem també aquí sobre la problemàtica de l’escàs grau de protecció del patrimoni arqueològic de la Guerra Civil. Paraules clau: Arqueologia del conflicte, Batalla de Catalunya, trinxeres, niu de metralladora, espoli.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • PEC De La ZER Atzavara Actualització Gener 2019
    R E Z Escola “La Barquera”-Alió Escola “Sant Jaume de Bràfim”-Bràfim Escola “Sant Sebastià”-Nulles Escola “Manuel de Castellví i Feliu”-Vilabella EN REVISIÓ PEZ de la ZER Atzavara Alió, Bràfim, Nulles i Vilabella 4. Com ens organitzem 4.1. Organització general de la zer 4.1.1. Organització de l’alumnat 4.1.2. Organització del professorat 4.1.2.1. Perfils específics 4.1.2.2. Coordinacions i comissions de treball 4.1.3. Equip directiu i consell de direcció 4.1.4. Organització dels horaris dels mestres especialistes 4.1.5. Mares i pares 4.1.6. El consell escolar de la ZER 4.1.7. Altre personal vinculat a la zer 4.1.8. Calendaris i horaris 4.1.9. Projecte interdisciplinar 4.1.10. Organigrama 4.2. Organització de les escoles 4.2.1. Escola la barquera Alió 4.2.1.1. Alumnes 4.2.1.2. Mestres 4.2.1.3. Mares i pares 4.2.1.4. Altres 4.2.2. Escola Sant Jaume Bràfim 4.2.2.1. Alumnes 4.2.2.2. Mestres 4.2.2.3. Mares i pares 4.2.2.4. Altres 4.2.3. Escola Sant Sebastià Nulles 4.2.3.1. Alumnes 4.2.3.2. Mestres 4.2.3.3. Mares i pares 4.2.3.4. Altres 4.2.4. Escola Manel de Castellví i Feliu Vilabella 4.2.4.1. Alumnes 4.2.4.2. Mestres 4.2.4.3. Mares i pares 4.2.4.4. Altres 5. Acords metodològics 5.1.
    [Show full text]
  • Documento Ambiental
    Aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica aérea a 220 kV Bellicens - Begues y de la derivación de entrada y salida a Subirats DIMA/MA/09-303 DOCUMENTO AMBIENTAL COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUNYA PROVINCIAS DE TARRAGONA Y BARCELONA (Gelida, Subirats, Avinyonet del Penedès, Vallirana, Olesa de Bonesvalls, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola, Castellet i la Gornal, Vallmoll, Banyeres del Penedès, Llorenç del Penedès, La Bisbal del Penedès, L’Arboç, Montferri, Masllorenç, El Rourell, Vilallonga del Camp, Vilabella, Salomó, La Secuita, El Morell, Renau, Constantí, Reus, La Pobla de Mafumet y Tarragona) Diciembre de 2009 E-S B-000013 Documento Ambiental Aumento de la capacidad de transporte de la L/220 kV Bellicens - Begues y la derivación de entrada y salida a Subirats ÍNDICE 1 Documento Ambiental Aumento de la capacidad de transporte de la L/220 kV Bellicens - Begues y la derivación de entrada y salida a Subirats ÍNDICE I. MEMORIA 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................. 6 2. OBJETO .............................................................................................................................. 7 3. NECESIDAD DE LAS INSTALACIONES .............................................................................. 9 4. ÁMBITO DE ESTUDIO ....................................................................................................... 10 5. CARACTERÍSTICAS MÁS SIGNIFICATIVAS DEL PROYECTO ..........................................
    [Show full text]
  • Segregacions: Un Problema De Fronteres
    SEGREGACIONS: UN PROBLEMA DE FRONTERES ESTUDI HISTÒRICO-JURÍDIC A TRAVÉS DEL PERELLÓ I LES TERRES DE L’EBRE El Perelló 2014 1 2 ÍNDEX Relació d'abreviatures pàg. 5 1. Introducció pàg. 7 2. Origen i evolució del municipi pàg.13 2.1 Teories pàg.13 2.2 Evolució dels municipis a les Terres de l'Ebre pàg.14 3. El municipi liberal pàg.19 4. Segregacions durant el segle XIX pàg.21 4.1 Marc legal pàg.21 4.2 Enumeració i descripció essencial de les segregacions a les pàg.27 Terres de l'Ebre 4.3 Anàlisi concret de la segregació de l'Ametlla de Mar pàg.28 respecte del Perelló 5. Segregacions durant el segle XX pàg.37 5.1 Marc legal pàg.37 5.2 Enumeració i descripció essencial de les segregacions a les pàg.42 Terres de l'Ebre 5.3Anàlisi concret de la segregació de l'Ampolla respecte del Perelló pàg.45 6. Comparativa entre segregacions del s. XIX respecte al s. XX pàg.61 Legislació aplicable Parts legitimades per instar la segregació Òrgan competent Requisits legals Participació dels actors en el procés Adequació a la realitat social 7. Consideracions finals pàg.67 8. Bibliografia pàg.69 9. Fonts documentals pàg.73 Annexos pàg.75 3 4 Relació d'abreviatures BOE Butlletí Oficial de l'Estat CE Constitució Espanyola DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya FJ Fonament Jurídic Sr Senyor TC Tribuna Constitucional TS Tribunal Suprem Pàg. Pàgina Pàgs. Pàgines 5 6 1. INTRODUCCIÓ En l'actualitat ens trobem immersos en una greu crisi econòmica que ha provocat que es qüestioni l'organització i el model de la societat contemporània.
    [Show full text]
  • Altanetba (2).Pdf
    0° 1°E Vallfogona Llorac de Riucorb Savallà Santa Coloma del Comtat de Queralt Passanant i Belltall Conesa OSCA Les Piles Forès Rocafort Pontils Senan de Queralt LLEIDA Solivella Blancafort Sarral L' Espluga de Francolí El Pont Pira Querol Vimbodí d'Armentera BARCELONA Barberà de la Conca Cabra del Camp Montblanc Vallclara El Pla de Figuerola Aiguamúrcia del Camp Santa Maria Vilanova de Prades Ulldemolins Vilaverd Sant Jaume El Montmell dels Domenys La Riba La Bisbal Prades Vila-rodona de Falset Capafonts Valls Alió Margalef Cornudella Mont-ral La Bisbal La Palma del Penedès Llorenç de Montsant Bràfim SARAGOSSA Riba-roja d'Ebre La Febró Puigpelat del Penedès d'Ebre Rodonyà La Morera Banyeres de Montsant Alcover Masllorenç Cabacés del Penedès L' Arboç Vilaplana Vilabella Poboleda L' Albiol El Milà Nulles Montferri La Vilella Arbolí Santa Alta La Masó Albinyana Oliva Bellvei Flix Torroja La Vilella del Priorat Vallmoll Salomó Baixa Vinebre El Rourell La Pobla de Vilallonga La Secuita Bonastre L' Aleixar La Selva Renau Vespella Massaluca La Figuera Gratallops Alforja del Camp Els Garidells Porrera Almoster del Camp de Gaià El Vendrell El Lloar Cunit La Torre de Castellvell El Morell Calafell Maspujols Roda l'Espanyol del Camp Ascó La Pobla La Nou de Barà Perafort La Fatarella Les Borges de Mafumet de GaiàLa Pobla Riudecols El Catllar El Molar Bellmunt del Camp de Montornès Consell Comarca l del Priorat Els Pallaresos del Priorat Constantí La Riera Creixell Vilalba dels Arcs Falset Duesaigües Garcia de Gaià Botarell Reus Torredembarra Pradell
    [Show full text]
  • Quaderns Metodològics 7: Observatori De Govern Local (Obscat10)
    Quaderns metodològics 7: Observatori de Govern Local (ObsCat10) Darrera actualització: juny de 2021 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) Taula de continguts 1. Univers d’estudi i abast territorial ........................................................................................ 3 2. Municipis participants a la desena onada de l’Observatori de Govern Local ....................... 6 3. Desenvolupament de treball de camp ................................................................................ 10 3.1 Aspectes generals ........................................................................................................ 10 3.2 Etapes del treball de camp .......................................................................................... 12 4. Informació pressupostària .................................................................................................. 14 5. Informes individualitzats ..................................................................................................... 15 5.1 Municipis fins a 500 habitants .................................................................................... 16 5.2 Municipis entre 501 i 5.000 habitants ........................................................................ 17 5.3 Municipis més grans de 5.000 habitants ..................................................................... 19 Annex 1. Municipis participants en la desena edició de l’Observatori de Govern Local ............ 21 Annex 2. Municipis no participants en la desena
    [Show full text]
  • De Nulles a Vilabella I Als Meandres Del Gaià
    Gaià Text i fotografia: Enric Fonts i Ferrer Revisió lingüística: Pep M. Canela i Cunillera i Servei de Català de l’Alt Camp Mapa: Institut Cartogràfic de Catalunya Coordinació: Servei Comarcal de Turisme del Consell Comarcal de l’Alt Camp Nota: Qualsevol descripció fixada en un mitjà escrit queda limitada en un espai i en un temps concret. La pròpia evolu- ció del paisatge i l’activitat humana faran que algunes de les explicacions puguin perdre vigència en el decurs del temps. 10. De Nulles a Vilabella i als meandres del Gaià L’excursió discorre pel sector ubicat més al sud-est de la comarca. És una zona accidentada pels contraforts de les muntanyes prelitorals de la serra de Montferri i el massís de GaiàBonastre, on el riu Gaià s’obre pas i forma el congost del baix Gaià. És un recorregut mixt que combina els camins amples dels terrenys planers de conreus amb senders que passen per llocs més abruptes, a prop del riu, amb exuberant vegetació. La caminada comença a Nulles, població que ha sabut adaptar-se als nous temps i actualment ens ofereix uns bons vins i caves i una excel·lent oferta turística; continua pel camí de Vilabella, un autèntic camí rural, entre vinyes i camps d’ametllers. A mig trajecte ens sorprendrà un desguàs de pe- dra seca, formidable construcció de l’arquitectura rural. Aviat albirem Vilabella, que vesteix de cases un pujol on sobresur- ten els campanars nou i vell. Deixem enrere el poble i baixem cap a la vall del Gaià. Abans d’enfonsar-nos, veurem com el riu s’obre pas pel congost i dibuixa bells meandres.
    [Show full text]
  • Temporada-2017
    SECCIÓ CICLISTA XXXIV TROFEU «FREGIDORIA PALAU» CALENDARI SORTIDES CICLOTURISTES TEMPORADA-2017 1 C/ Artesans, 58 - naus 3 i 5 • VALLS Tel. 977 60 20 07 BRASERIA Esmorzars de forquilla, entrepans freds i calents, tapes variades. Terrassa interior Menú diari amb braseria C/ del Llorac, 4 • Tel. 689 423 281 • Solivella 2 Febrer GRUP A GRUP A1 GRUP B 5 Cursa Social XAVI TONDO Valls - Alió - Vila-rodona - Pla de Santa Maria - Figuerola del Camp - Fontscaldes (esmorzar) - Valls - Alió - Bràfim - Puig- 8:30h pelat - Vilabella - Renau - Nulles - Valls • 60 km Valls - Alió - Vila-rodona - Pla de Santa Maria - Figuerola del Camp - Fontscaldes (esmorzar)- Valls - Alió - Bràfim - Puig- 12 8:30h pelat - Vilabella - Renau - Nulles - Valls • 60 km Valls - Puigpelat - Alió - Rotonda Bon Sol - Rotonda Bou - Fonscaldes (esmorzar) Valls - Vallmoll - La Masó - Alcover - 8:30h Valls • 46 km Valls - Puigpelat - Vilabella - Bràfim - Vilardida - Rodonyà - Masàrbones - Masllorenç (esmorzar) - Salomó - La Nou de 8:30h Gaià - La Riera de Gaià - El Catllar - La Secuita - Vallmoll - Valls • 70 km Valls - Puigpelat - Vilabella - Bràfim - Vilardida - Rodonyà - Masllorenç (esmorzar) - Salomó - La Nou de Gaià - La Riera 19 8:30h de Gaià - El Catllar - La Secuita - Vallmoll - Valls • 70 km Valls - Alió - Vilardida - Rodonyà - Masllorenç (esmorzar) - Montferri - Bràfim - Vilabella - Nulles - Valls • 50 km 8:30h Valls - Picamoixons - Alcover - La Selva del Camp - Almoster - Castellvell del Camp (esmorzar) - Reus - Constantí - La Pobla 8:30h de Mafumet - Perafort - La Secuita
    [Show full text]
  • Medieval Church Located on the Highest Part of Querol. It Has
    La primera referència documental de Querol la trobem en una carta del rei Lotari, datada l’any 988. El 993 era propietat del vicari comtal de Gurb que, en el seu tes- tament, deixà algunes terres dels seus castells de Montagut, Querol i Pinyana al Monestir de Sant Cugat. L’any 996 fou venut a la casa de Cervelló i el 1053, Guerau Alemany de Cervelló posà en homenatge i sota l’autoritat de Ramon Berenguer I de Barcelona, els tres castells esmentats, a més del de Pontils. Aquest homenatge fou repetit el 1062. Els castells formaven part de la baronia de Cervelló o de la Lla- cuna, i cap a la fi del segle XIII el castell de Querol esdevingué el centre de la Baronia d’aquest nom. L’esmentada Baronia es- tigué de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà vers el 1528 a la família Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i cap al 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins al segle XIX. El Castell de Querol sofrí amb el temps diverses vicissituds Església de Santa Maria - Situada a la part alta del nucli de i, finalment, el 1835, una partida de liberals el prengueren i el Querol, tot i haver sofert diverses modificacions, és d’origen van enderrocar quan estava ocupat per un grup carlí. medieval i està formada per una sola nau amb volta apuntada. Església de Sant Jaume de Montagut - Situada al peu La primera referencia documental de Querol la encontramos en del cim de Montagut, es tracta d’una construcció gòtica, tot una carta del rey Lotari, fechada el año 988.
    [Show full text]
  • Quaderns Metodològics 6 Observatori De Govern Local (Obscat9)
    Quaderns metodològics 6: Observatori de Govern Local (ObsCat9) Darrera actualització: juny de 2019 Quaderns metodològics 6 Observatori de Govern Local (ObsCat9) Taula de continguts 1. Univers d’estudi i abast territorial ........................................................................................ 3 2. Municipis participants a la vuitena onada de l’Observatori de Govern Local ...................... 6 3. Desenvolupament de treball de camp ................................................................................ 10 3.1 Aspectes generals ........................................................................................................ 10 3.2 Etapes del treball de camp .......................................................................................... 10 4. Informació pressupostària .................................................................................................. 12 5. Informes individualitzats ..................................................................................................... 13 5.1 Municipis fins a 500 habitants .................................................................................... 14 5.2 Municipis entre 501 i 5.000 habitants ........................................................................ 15 5.3 Municipis més grans de 5.000 habitants ..................................................................... 17 Annex 1. Municipis participants en la novena edició de l’Observatori de Govern Local ............ 19 Annex 2. Municipis no participants en la novena
    [Show full text]