Mark Padmore, Tenor Paul Lewis, Piano 03 Diumenge, 19 D’Abril De 2015

Mark Padmore, tenor Paul Lewis, piano 03 Diumenge, 19 d’abril de 2015. 18.00 h – Sala de Concerts

Mark Padmore, tenor Paul Lewis, piano

Franz Schubert (1797-1828) Die schöne Müllerin, D 795 (La bella molinera, sobre poemes de Wilhelm Müller) 1. Das Wandern 2. Wohin? 3. Halt 4. Danksagung and er Bach 5. Am Feierabend 6. Der Neugierige 7. Ungeduld 8. Morgengruss 9. Des Müllers Blumen 10. Tränenregen 11. Mein 12. Pause 13. Mit dem grünen Lautenbande 14. Der Jäger 15. Eifersucht und Stolz 16. Die liebe Farbe 17. Die böse Farbe 18. Trockne Blumen 19. Der Müller und der Bach 20. Des Baches Wiegenlied

Durada aproximada del concert: 60 minuts sense pausa

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a escoltar, consulteu la programació a www.catmusica.cat Tots sou part del Palau Gràcies!

Mecenes Protectors Mecenes d’Honor

Media Partners

Col·laboradors Aena — Aenor — Almirall, S.A. — Armand Basi — Autoritat Portuària de Barcelona — Bagués-Masriera Joiers — Coca-Cola — Col·legi de Farmacèutics de Barcelona — Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports — Deloitte — Esteve — Fluidra, S.A. — Fundació Castell de Peralada — Hoteles Catalonia — La Fageda — Loteria de Catalunya — Memora — Metalquimia, S.A. — Quadis — Roca Junyent, S.L.P. — Saba Infraestructures, S.A. — Vueling

Amics Benefactors Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Dalkia Catalunya, S.A. — Eurofirms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Teatre Romea Comentari

Un jove moliner, en el seu despreocupat vagareig, coneix una noia, la filla d’un altre moliner, de qui s’enamora sense èxit. Resumida d’aquesta manera, la història no promet pas gaire. Però Die schöne Müllerin (La bella molinera) no és una simple història d’amor i desamor. Els poemes de Wilhelm Müller van inspirar Franz Schubert en la composició del que és considerat el primer cicle de lieder, un viatge emocional d’una varietat i densitat inaudites. Els pentagrames del compositor austríac vessen il·lusió, alegria, esperança, enveja, tristesa, ràbia, desesperació i resignació. Un viatge que arrenca amb empenta per acabar amb la cançó de bressol que el rierol, l’únic amic del protagonista, li canta per dur-lo al descans etern. Va ser a casa d’un amic on Schubert va trobar el text de Müller, poeta alemany allunyat del cercle vienès del músic, però com ell, de curta existència (1794-1827). Eren vint-i-tres poemes, més un pròleg i un epíleg, dels quals Schubert va adaptar vint, tot suprimint-ne la mínima estructura teatral que tenien per centrar la seva mirada hipersensible en el recorregut anímic del protagonista. El músic s’hi va posar amb passió i enllestí la composició entre maig i desembre de 1823, l’any fatídic en què va ser diagnosticat de sífilis. Les quatre primeres cançons ens presenten l’animós protagonista, que comença a descobrir el seu afecte per la molinera (cançons 5 a 9), abans d’una aparent conquesta (10 i 11). Amb el títol idoni de Pause, la història fa un gir i la gelosia i la desesperació van creixent (13 a 17) fins a la desil·lusió que es resol en la mort. Amb un dilatat bagatge en el món del lied, Schubert va arribar en Die schöne Müllerin a una fusió fascinant entre veu i piano, amb l’instrument agombolant el cantant, oferint tocs descriptius i impulsant el discurs. Si els versos poden ser considerats naïfs en alguns passatges, el geni schubertià els omple d’una profunditat psicològica commovedora. I al costat del drama íntim, amb el qual no és difícil imaginar que el compositor se sentia identificat, trobem una natura que, com en tot bon creador romàntic, serveix de mirall i és amplificadora de les emocions humanes. Serà amb uns altres poemes de Müller com Schubert encara anirà més lluny en el retrat d’una ànima esquinçada: el resultat serà Winterreise.

Xavier Cester, crític musical Hinunter und immer weiter Cap avall i sempre endavant, Textos Und immer dem Bach nach, i sempre seguint el riu; Und immer frischer rauschte, i el corrent murmurava Und immer heller der Bach. cada vegada més fresc i més clar. Franz Schubert: Die schöne Müllerin, D 795 (La bella molinera, sobre poemes de Wilhelm Müller) Ist das denn meine Straße? És aquest doncs mon camí? O Bächlein, sprich, wohin? Oh rierol, digues, on vas? Du hast mit deinem Rauschen Amb els teus murmuris DIE SCHÖNE MÜLLERIN LA BELLA MOLINERA Mir ganz berauscht den Sinn. m’has embriagat els sentits. Im Winter zu lesen Per llegir a l’hivern Was sag’ ich denn von Rauschen? Però què dic murmuris? Wanderschaft Caminar Das kann kein Rauschen sein: Això no pot ésser cap murmuri; Das Wandern ist des Müllers Lust, Caminar és el plaer del moliner, Es singen wohl die Nixen són les ondines que canten Das Wandern! caminar! Dort unten ihren Reihn. i dansen allà al fons. Das muß ein schlechter Müller sein, Ha d’ésser un mal moliner Dem niemals fiel das Wandern ein, qui mai ha pensat a caminar, Laß singen, Gesell, laß rauschen, Que cantin, amic, que murmurin, Das Wandern. caminar! Und wandre fröhlich nach! i segueix caminant alegre! Es gehn ja Mühlenräder Hi ha rodes de molí Vom Wasser haben wir’s gelernt, De l’aigua ho hem après, In jedem klaren Bach. en qualsevol límpid rierol. Vom Wasser! de l’aigua! Das hat nicht Rast bei Tag und Nacht, Que mai no reposa, dia o nit, Ist stets auf Wanderschaft bedacht, només pensa sempre a avançar, Halt! Alto! Das Wasser. l’aigua! Eine Mühle seh’ ich blicken Veig brillar un molí Aus den Erlen heraus, enmig dels verns; Das sehn wir auch den Rädern ab, També ho hem vist en les rodes del molí, Durch Rauschen und Singen entre murmuris i cants Den Rädern! les rodes! Bricht Rädergebraust. m’arriba l’estrèpit de les rodes. Die gar nicht gerne stille stehn, No els agrada quedar-se mai parades, Die sich mein Tag nicht müde drehn, i giren tot el dia sense cansar-se, Ei willkommen, ei willkommen, Benvingudes, benvingudes, Die Räder. les rodes! Süßer Mühlengesang! dolces tonades del molí! Und das Haus, wie so traulich! I quina casa més acollidora! Die Steine selbst, so schwer sie sind, Les mateixes moles del molí, tan pesants, Und die Fenster, wie blank! I quines finestres tan brillants! Die Steine! les moles! Sie tanzen mit den muntern Reihn Ballen en alegre rotllana Und die Sonne, wie helle I el sol, que clar Und wollen gar noch schneller sein, i els agrada anar encara més de pressa, Vom Himmel sie scheint! lluu en el cel! Die Steine. les moles! Ei, Bächlein, liebes Bächlein, Ah, rierol, estimat rierol, War es also gemeint? això és el que tu em deies? O Wandern, Wandern, meine Lust, Oh, caminar, caminar, el meu plaer, O Wandern! caminar! Herr Meister und Frau Meisterin, Senyor meu i senyora mestressa, Danksagung an den Bach Agraïment al rierol Laßt mich in Frieden weiter ziehn deixeu-me seguir el meu camí en pau, War es also gemeint, Això és el que tu em deies, Und wandern. i caminar! Mein rauschender Freund, mon amic murmurador? Dein Singen, dein Klingen, Els teus cants, les teves tonades, War es also gemeint? eren això el que em deien? Wohin? A on? Ich hört’ ein Bächlein rauschen Sentí murmurar un rierol Zur Müllerin hin! Cap a la molinera! Wohl aus dem Felsenquell, prop de la font entre les roques. So lautet der Sinn. Era aquest el sentit? Hinab zum Thale rauschen Baixava veloç cap a la vall, Gelt, hab’ ich’s verstanden? Digues, ho he entès bé? So frisch und wunderhell. transparent i meravellós. Zur Müllerin hin! Cap a la molinera?

Ich weiß nicht, wie mir wurde, No sé el que em va passar, Hat s i e dich geschickt? És ella qui t’ha enviat? Nicht, wer den Rath mir gab, no sé qui em va donar el consell, Oder hast mich berückt? O m’has encisat tu? Ich mußte gleich hinunter però també jo havia de baixar Das möcht’ ich noch wissen, Ho voldria saber, Mit meinem Wanderstab. amb el meu bastó de caminant. Ob s i e dich geschickt. si és ella qui t’ha enviat. Nun wie’s auch mag sein, Bé, sigui qui sigui, Ja, heißt das eine Wörtchen, “Sí” es diu una parauleta, Ich gebe mich drein: accepto la meva sort; Das andre heißet Nein, l’altra es diu “no”, Was ich such’, hab’ ich funden, el que buscava, ho he trobat, Die beiden Wörtchen schließen les dues paraules contenen Wie’s immer mag sein. sigui com sigui. Die ganze Welt mir ein. per a mi el món sencer.

Nach Arbeit ich frug, Jo demanava feina. O Bächlein meine Liebe, Oh, rierol dels meus amors, Nun hab’ ich genug, Ara en tinc ben bé prou. Was bist du wunderlich! que estrany que estàs avui! Für die Hände, für’s Herze Per a les mans i per al cor, Will’s ja nicht weiter sagen, No ho diré a ningú més, Vollauf genug! més que suficient! Sag’, Bächlein, liebt sie mich? digues, rierol, m’estima?

Am Feierabend Després de la feina Ungeduld Impaciència Hätt’ ich tausend Tant de bo tingués mil braços Ich schnitt’ es gern in alle Rinden ein, M’agradaria gravar-ho en tots els arbres, Arme zu rühren! per moure! Ich grüb’ es gern in jeden Kieselstein, m’agradaria cisellar-ho en tots els còdols, Könnt’ ich brausend Podria guiar Ich möcht’ es sä’n auf jedes frische Beet m’agradaria sembrar-ho en tots els verds Die Räder führen! les sorolloses rodes! erols, Könnt’ ich wehen Podria córrer com el vent Mit Kressensamen, der es schnell verräth, amb llavors de créixens, que aviat ho Durch alle Haine! per tots els boscos! delatessin, Könnt’ ich drehen Podria fer girar Auf jeden weißen Zettel möcht’ ich m’agradaria escriure-ho en tots els papers Alle Steine! totes les moles! schreiben: blancs: Daß die schöne Müllerin Perquè la bella molinera Dein ist mein Herz, und soll es ewig Teu és el meu cor, i ho serà per sempre! Merkte meinen treuen Sinn! veiés que fidelment la serveixo! bleiben.

Ach, wie ist mein Arm so schwach! Ah, per què serà mon braç tan dèbil? Ich möcht’ mir ziehen einen jungen Staar, M’agradaria atraure una jove estrella, Was ich hebe, was ich trage, El que aixeco, el que porto, Bis daß er spräch’ die Worte rein und klar, i que digués la paraula pura i clara, Was ich schneide, was ich schlage, el que tallo, el que colpejo, Bis er sie spräch’ mit meines Mundes i la digués amb el so de la meva boca, Jeder Knappe thut es nach. qualsevol aprenent ho pot fer. Klang, Und da sitz’ ich in der großen Runde, I ara m’assec en la gran rotllana Mit meines Herzens vollem, heißem amb tot el càlid impuls del meu cor; In der stillen kühlen Feierstunde, en les tranquil·les i fresques hores de repòs, Drang; Und der Meister spricht zu Allen: i el patró ens parla a tots: Dann säng’ er hell durch ihre i brillés llavors cantant a la seva finestra: Euer Werk hat mir gefallen; “M’ha agradat el vostre treball” Fensterscheiben: Und das liebe Mädchen sagt i l’estimada noia Dein ist mein Herz, und soll es ewig Teu és el meu cor, i ho serà per sempre! Allen eine gute Nacht. ens desitja a tots una bona nit. bleiben.

Den Morgenwinden möcht’ ich’s hauchen M’agradaria murmurar-ho als vents del Der Neugierige El curiós ein, matí, Ich frage keine Blume, No ho pregunto a cap flor, Ich möcht’ es säuseln durch den regen m’agradaria xiuxiuejar-ho entre els Ich frage keinen Stern, no ho pregunto a cap estrella, Hain; boscos udolaires, Sie können mir alle nicht sagen, cap d’elles em pot dir O, leuchtet’ es aus jedem Blumenstern! oh, si pogués brillar en les flors de totes Was ich erführ’ so gern. el que jo voldria saber. Trüg’ es der Duft zu ihr von nah und les estrelles! fern! I que li arribessin les seves aromes des de Ich bin ja auch kein Gärtner, Jo no sóc jardiner, Ihr Wogen, könnt ihr nichts als Räder tot arreu! Die Sterne stehn zu hoch: i les estrelles estan massa altes; treiben? Vosaltres, ones, no podeu moure res més Mein Bächlein will ich fragen, preguntaré al meu rierol Dein ist mein Herz, und soll es ewig que les rodes? Ob mich mein Herz belog. si m’ha enganyat el meu cor. bleiben. Teu és el meu cor, i ho serà per sempre!

O Bächlein meiner Liebe, Oh, rierol dels meus amors, Ich meint’, es müßt’ in meinem Augen Em pensava que havia d’estar en els meus Wie bist du heut’ so stumm! per què estàs avui tan callat? stehn, ulls, Will ja nur Eines wissen, Només vull saber una cosa, Auf meinen Wangen müßt’ man’s brennen que es veuria en les meves galtes enceses, E i n Wörtchen um und um. sobre una parauleta o una altra. sehn, Zu lesen wär’s auf meinem stummen que es llegiria en els meus llavis callats, Mund. Ein jeder Athemzug gäb’s laut ihr kund; que ho proclamaria clarament cada batec; Und sie merkt nichts von all’ dem bangen però ella no s’ha adonat de la meva Und wenn sie thät die Äuglein zu, I quan ella tanqui els seus ullets Treiben: inquieta agitació: Und schläft in süßer, süßer Ruh’, i dormi en dolça, dolça pau, Dein ist mein Herz, und soll es ewig Teu és el meu cor, i ho serà per sempre! Dann lispelt als ein Traumgesicht murmureu-li com si fos un somni: bleiben! Ihr zu: Vergiß, vergiß mein nicht! No m’oblidis, no m’oblidis mai! Das ist es, was ich meine. Això és el que vull dir-li.

Morgengruß Salutació matinal Und schließt sie früh die Laden auf, I quan al matí obri els finestrons, Guten Morgen, schöne Müllerin! Bon dia, bella molinera! Dann schaut mit Liebesblick hinauf: mireu enlaire amb mirada amorosa; Wo steckst du gleich das Köpfchen hin, Per què gires la teva carona Der Thau in euren Äugelein, la rosada en els vostres ullets Als wär’ dir was geschehen? com si et passés quelcom? Das sollen meine Thränen sein, seran les meves llàgrimes Verdrießt dich denn mein Gruß so schwer? Tant et disgusta la salutació? Die will ich auf euch weinen. que ploraré sobre vosaltres. Verstört dich denn mein Blick so sehr? Tant et torba la meva mirada? So muß ich wieder gehen. Si és així, me n’aniré. Thränenregen Pluja de llàgrimes O laß mich nur von ferne stehn, Oh, deixa’m quedar-me apartat, Wir saßen so traulich beisammen Estàvem asseguts en estreta intimitat Nach deinem lieben Fenster sehn, mirant la teva finestra estimada, Im kühlen Erlendach, sota la fresca teulada dels verns, Von ferne, ganz von ferne! des de lluny, des de molt lluny! Wir schauten so traulich zusammen i miràvem tots dos confiats Du blondes Köpfchen, komm hervor! Oh, rossos cabells, mostreu-vos! Hinab in den rieselndend Bach. cap al rierol murmurador. Hervor aus eurem runden Thor, Obriu les vostres portes rodones, Ihr blauen Morgensterne! blaus estels del matí! Der Mond war auch gekommen, També havia arribat la lluna, Die Sternlein hinterdrein, seguida per les estrelles, Ihr schlummertrunknen Äugelein, Ullets embriagats de son, Und schauten so traulich zusammen i es veien totes elles Ihr thaubetrübten Blümelein, floretes cobertes de rosada, In den silbernen Spiegel hinein. en el mirall argentat. Was scheuet ihr die Sonne? per què receleu del sol? Hat es die Nacht so gut gemeint, Tan bona ha estat la nit Ich sah nach keinem Monde, Jo no mirava cap lluna, Daß ihr euch schließt und bückt und weint que us tanqueu, i abaixeu, i ploreu Nach keinem Sternenschein, ni a la llum de cap estrella, Nach ihrer stillen Wonne? pensant en son delit silenciós? Ich schaute nach ihrem Bilde, només mirava la seva imatge, Nach ihren Augen allein. només mirava els seus ulls. Nun schüttelt ab der Träume Flor, Traieu-vos el tel dels somnis, Und hebt euch frisch und frei empor i contempleu alegres i lliures Und sahe sie nicken und blicken I vaig veure com s’inclinava In Gottes hellen Morgen! el radiant matí de Déu! Herauf aus dem seligen Bach, i mirava cap al tranquil rierol Die Lerche wirbelt in der Luft, Les aloses voleien pels aires, Die Blümlein am Ufer, die blauen, per saludar les floretes blaves de la riba, Und aus dem tiefen Herzen ruft i les penes i afliccions de l’amor Sie nickten und blickten ihr nach. i elles s’inclinaven i la saludaven també. Die Liebe Leid und Sorgen. ens criden des del més profund del cor. Und in den Bach versunken I tot el cel semblava Der ganze Himmel schien, submergit en el rierol, Des Müllers Blumen Les flors del moliner Und wollte mich mit hinunter i volia atraure’m endins Am Bach viel kleine Blumen stehn, Al rierol hi ha moltes petites flors, In seine Tiefe ziehn. cap a la seva fondària. Aus hellen blauen Augen sehn; semblants als seus ulls blaus i brillants, Der Bach der ist des Müllers Freund, el rierol és amic del moliner, Und über den Wolken und Sternen I per sobre els núvols i les estrelles, Und hellblau Liebchens Auge scheint, i lluu amb el blau dels ulls de l’estimada, Da rieselte munter der Bach, murmurava alegre el rierol, Drum sind es meine Blumen. Drum sind es meine Blumen. Und rief mit Singen und Klingen: i cridava amb cançons i tonades: Geselle, Geselle, mir nach! “Company, company, segueix-me!” Dicht unter ihrem Fensterlein Just a sota la seva finestreta Da will ich pflanzen die Blumen ein, plantaré aquestes flors; Da gingen die Augen mir über, Llavors mirà més enllà, Da ruft ihr zu, wenn alles schweigt, crideu-la quan tot calli, Da ward es im Spiegel so kraus; i el mirall es va arrissar; Wenn sich ihr Haupt zum Schlummer quan la son abaixi el seu cap; Sie sprach: Es kommt ein Regen, i ella em digué: “S’acosta la pluja, neigt. Ade, ich geh’ nach Haus. adéu, me’n vaig a casa!” Ihr wißt ja, was ich meine. ja sabeu el que vull dir-li. Mein! Meva! Mit dem grünen Lautenbande Amb la cinta verda del llaüt Bächlein, laß dein Rauschen sein! Rierol, deixa de murmurar! “Schad’ um das schöne grüne Band, “Llàstima que la bella cinta verda Räder, stellt eur Brausen ein! Rodes, pareu el vostre brogit! Daß es verbleicht hier an der Wand, s’hagi de destenyir a la paret, All’ ihr muntern Waldvögelein, Tots vosaltres, alegres ocellets, Ich hab’ das Grün so gern!” m’agrada tant el color verd!” Groß und klein, grans i petits, So sprachst du, Liebchen, heut’ zu mir; Així m’has parlat avui, estimada, Endet eure Melodein! acabeu les vostres refilades! Gleich knüpf’ ich’s ab und send’ es dir: i jo l’he despenjada i te l’he enviada: Nun hab’ das Grüne gern! ara m’agrada a mi el verd! Durch den Hain Per tot el bosc, Aus und ein pertot arreu, Ist auch dein ganzer Liebster weiß, Encara que l’estimada es vesteixi de blanc, Schalle heut’e ein Reim allein: que avui ressoni una sola rima: Soll Grün doch haben seinen Preis, el verd es mereix també una lloança, Die geliebte Müllerin ist mein! l’estimada molinera és meva! Und ich auch hab’ es gern. i a mi també m’agrada. Mein! Meva! Weil unsre Lieb’ ist immergrün, Perquè el nostre amor és sempre verd, Weil grün der Hoffnung Fernen blühn, perquè verds floreixen els llindars de Frühling, sind das alle deine Blümelein? Primavera, són aquestes totes les teves flors? l’esperança, Sonne, hast du keinen hellern Schein? Sol, no tens uns raigs més brillants? Drum haben wir es gern. per això ens agrada el verd. Ach, so muß ich ganz allein, Ah, m’haig de quedar tot sol Mit dem seligen Worte mein , amb la sagrada paraula “meva”, Nun schlinge in die Locken dein Sigues ara amable i posa’t Unverstanden in der weiten Schöpfung incomprès per la creació sencera! Das grüne Band gefällig ein, la cinta verda en els teus rulls, sein. Da hast ja ’s Grün so gern. a tu t’agrada molt el verd. Dann weiß ich, wo die Hoffnung wohnt, Llavors sabré on viu l’esperança, Dann weiß ich, wo die Liebe thront, llavors sabré on regna l’amor, Pause Pausa Dann hab’ ich ’s Grün erst gern. només llavors m’agradarà el verd. Meine Laute hab’ ich gehängt an die Wand, He penjat el meu llaüt a la paret, Hab’ sie umschlungen mit einem grünen i l’he lligat amb una cinta verda... Band – Der Jäger El caçador Ich kann nicht mehr singen, mein Herz Res no puc cantar, el meu cor està massa Was sucht denn der Jäger am Mühlbach Què busca aquí el caçador prop del rierol ist zu voll, ple, hier? del molí? Weiß nicht, wie ich’s in Reime zwingen i no sabria com expressar-me en rimes. Bleib’, trotziger Jäger, in deinem Revier! Queda’t, caçador insolent, en el teu vedat! soll. Hier gibt es kein Wild zu jagen für dich, Aquí no hi ha cap fera per caçar, Meiner Sehnsucht allerheißesten Les més profundes penes de la meva Hier wohnt nur ein Rehlein, ein zahmes, només hi viu un dòcil cervatell, i és per a Schmerz melangia für mich. mi. Durft’ ich aushauchen in Liederscherz, les expressaria en alegres cançons, Und willst du das zärtliche Rehlein sehn, I si vols veure l’amable cervatell, Und wie ich klagte so süß und fein, i em lamentaria amb dolçor i tendresa So laß deine Büchsen im Walde stehn, deixa al bosc els teus fusells, Meint’ ich doch, mein Leiden wär’ nicht tot pensant que el meu sofrir no era petit. Und laß deine klaffenden Hunde zu Haus, deixa a casa els teus gossos lladraires, klein. Und laß auf dem Horne den Saus und deixa els tocs de la teva trompa, Ei, wie groß ist wohl meines Glückes Ai, tan gran és la càrrega de la meva Braus, Last, felicitat Und scheere vom Kinne das struppige i afaita’t la barba hirsuta, Daß kein Klang auf Erden es in sich que no pot encabir-se en cap tonada del Haar, faßt? món? Sonst scheut sich im Garten das Rehlein espantaràs molt el cervatell en son jardí. fürwahr. Nun, liebe Laute, ruh’ an dem Nagel hier! Ara, estimat llaüt, reposa en aquesta paret! Und weht ein Lüftchen über die Saiten dir, I si alenés una brisa entre les teves cordes, Doch besser, du bliebest im Walde dazu, Però millor si et quedes al bosc, Und streift eine Biene mit ihren Flügeln o et fregués una abella amb les seves ales, Und ließest die Mühlen und Müller in i deixes en pau els molins i els moliners. dich, Ruh’. Da wird mir bange und es durchschauert restaria esglaiat i tremolaria. Was taugen die Fischlein im grünen De què serviria a un peix el verd mich. Gezweig? brancatge, Warum ließ ich das Band auch hängen so Per què he deixat que pengi tant la cinta? Was will denn das Eichhorn im o a un esquirol l’estany blavós? lang’? bläulichen Teich? Oft fliegt’s um die Saiten mit seufzendem Vola sovint entre les cordes amb un so Drum bleibe, du trotziger Jäger, im Hain, Resta, doncs, caçador insolent, al bosc, Klang. sospirant. Und laß mich mit meinen drei Rädern i deixa’m sol amb les meves tres rodes; Ist es der Nachklang meiner Liebespein? És potser el ressò de les meves penes allein; d’amor? Und willst meinem Schätzen dich i si vols que t’estimi el meu tresor, Soll es das Vorspiel neuer Lieder sein? O és el preludi de noves cançons? machen beliebt, So wisse, mein Freund, was ihr Herzchen sàpigues, amic, el que torba el seu cor: Grabt mir ein Grab im Wasen, Caveu-me una tomba a la gespa, betrübt: Deckt mich mit grünen Rasen, i cobriu-me amb verd herbei: Die Eber, die kommen zur Nacht aus els senglars, que vénen del bosc durant la Mein Schatz hat ‘s Grün so gern. al meu tresor li agrada molt el verd. dem Hain, nit, Kein Kreuzlein schwarz, kein Blumlein Cap creu negra, cap floreta de color, Und brechen in ihren Kohlgarten ein, destrossen les cols de la seva horta, bunt, Und treten und wühlen herum in dem i corren i furguen pels camps: Grün, alles grün so rings und rund! verd, tot molt verd al meu voltant: Feld: Mein Schatz hat ‘s Grün so gern. al meu tresor li agrada molt el verd. Die Eber die schieße, du Jägerheld! tira contra els senglars, valent caçador!

Die böse Farbe El color odiós Eifersucht und Stolz Gelosia i orgull Ich möchte ziehn in die Welt hinaus, M’agradaria d’anar a rodar pel món, Wohin so schnell, so kraus, so wild, mein On vas tan ràpid, tan encrespat i salvatge, Hinaus in die weite Welt, per tot l’ample món, lieber Bach? rierol estimat? Wenn’s nur so grün, so grün nicht wär’ si no fossin tan, tan verds Eilst du voll Zorn dem frechen Bruder T’apresses furiós darrere l’atrevit Da draußen in Wald und Feld! llurs boscos i llurs camps. Jäger nach? caçador? Kehr’ um, kehr’ um, und schilt erst deine Torna, torna, i renya primer la teva Ich möchte die grünen Blätter all’ M’agradaria d’arrencar totes les fulles Müllerin molinera, Pflücken von jedem Zweig, verdes Für ihren leichten, losen, kleinen per la seva animeta inconstant, frívola, que hi ha en cada branca; Flattersinn. lliure i vel·leïtosa! Ich möchte die grünen Gräser all’ m’agradaria que amb les meves llàgrimes Sahst du sie gestern abend nicht am No la vas veure ahir al vespre a la porta Weinen ganz todtenbleich. empal·lidissin com la mort totes les Thore stehn, herbes verdes. Mit langem Halse nach der großen estirant el coll cap al gran camí? Straße sehn? Ach Grün, du böse Farbe du, Ah, verd, color odiós, Wenn von dem Fang der Jäger lustig zieht Quan el caçador retorna alegre a casa Was siehst mich immer an, per què em mires sempre nach Haus, amb la seva presa, So stolz, so keck, so schadenfroh, tan orgullós, tan arrogant, tan maliciós, Da steckt kein sittsam Kind den Kopf cap criatura honesta treu el cap per la Mich armen weißen Mann? a mi, un pobre home blanc? zum Fenster ‘naus. finestra! Geh’, Bächlein, hin und sag’ ihr das, Vés, rierol, i digues-li: però no li diguis Ich möchte liegen vor ihrer Thür, M’agradaria ajeure’m al seu portal doch sag’ ihr nicht, In Sturm und Regen und Schnee, amb tempesta, pluja i neu, Hörst du, kein Wort, von meinem cap paraula, sents?, sobre la meva trista Und singen ganz leise bei Tag und Nacht i cantar-li baixet, nit i dia, traurigen Gesicht; faç. Das eine Wörtchen Ade! una sola parauleta: Adéu! Sag’ ihr: Er schnitzt bei mir sich eine Digues-li: ha tallat una flauta amb les Pfeif’ aus Rohr, canyes de la meva riba, Horch, wenn im Walde ein Jagdhorn Escolta, quan sona en el bosc un corn de Und bläst den Kindern schöne Tänz’ und i toca als nens belles danses i cançons. ruft, caça, Lieder vor. Da klingt ihr Fensterlein, se sent la seva finestreta! Und schaut sie auch nach mir nicht aus, I encara que no em busqui a mi, Darf ich doch schauen hinein. jo l’haig de mirar, a ella. Die liebe Farbe El color estimat In Grün will ich mich kleiden, Em vull vestir de verd, O binde von der Stirn dir ab Oh, deslliga del teu front In grüne Thränenweiden, el verd dels desmais: Das grüne, grüne Band, la cinta verda, la verda! Mein Schatz hat ‘s Grün so gern. al meu tresor li agrada molt el verd. Ade, Ade! und reiche mir Adéu, adéu! Com a comiat Will suchen einen Zypressenhain, Vull trobar un bosc de xiprers, Zum Abschied deine Hand! dóna’m la mà! Eine Heide von grünem Rosmarein, un pla tot ple de verd romaní: Mein Schatz hat ‘s Grün so gern. al meu tresor li agrada molt el verd. Trockne Blumen Flors marcides Wohlauf zum fröhlichen Jagen! Endavant cap a l’alegre cacera! Ihr Blümlein alle, Floretes totes, Wohlauf durch Heid’ und Hagen! Endavant per camps i bardisses!, Die sie mir gab, que ella em donà, Mein Schatz hat ‘s Jagen so gern. al meu tresor li agrada molt la caça. Euch soll man legen us he de posar Das Wild, das ich jage, das ist der Tod, La fera que jo caço és la mort, Mit mir ins Grab. sobre la meva tomba! Die Heide, die heiß ich die Liebesnoth, el camp, l’anomeno “misèries de l’amor”: Mein Schatz hat ‘s Jagen so gern. al meu tresor li agrada molt la caça. Wie seht ihr alle Per què em mireu Der Bach El rierol: Mich an so weh, tan desconsolades, Und wenn sich die Liebe I quan l’amor Als ob ihr wüßtet, com si sabéssiu Dem Schmerz entringt, pot superar el dolor, Wie mir gescheh’? el que ha passat? Ein Sterlein, ein neues lluu en el cel Am Himmel erblinkt. una nova estrella. Ihr Blümlein alle, Floretes totes, Wie welk, wie blaß? que músties, que pàl·lides! Da springen drei Rosen, I d’una branca amb espines Ihr Blümlein alle Floretes totes, Halb roth, halb weiß, sorgiran tres roses, Wovon so naß? per què tan humides? Die welken nicht wieder, meitat roges, meitat blanques, Aus Dornenreis. que ja no es marciran. Ach, Thränen machen Ai, les llàgrimes no porten Nicht maiengrün, el verd del maig, Und die Engelein schneidern I els àngels retallaran Machen todte Liebe ni fan florir novament Die Flügel sich ab, les seves ales, Nicht wieder blühn. l’amor extingit. Und gehn alle Morgen i baixaran cada matí Zur Erde hinab. cap a la terra. Und Lenz wird kommen Però vindrà la primavera, Und Winter wird gehn, i se n’anirà l’hivern Der Müller El moliner: Und Blümlein werden i creixeran floretes Ach, Bächlein, liebes Bächlein, Ai, rierol, estimat rierol, Im Grase stehn, entre l’herba. Du meinst es so gut: la teva intenció és bona, Ach, Bächlein, aber weißt du, però, ai, rierol saps tu Und Blümlein liegen I hi haurà floretes Wie Liebe thut? el que fa l’amor? In meinem Grab, en la meva tomba, Die Blümlein alle, totes les floretes Ach, unten, da unten, Ai, ací al fons, només ací Die sie mir gab. que ella em donà. Die kühle Ruh’! hi ha el fred repòs! Ach, Bächlein, liebes Bächlein, Ai, rierol, estimat rierol, Und wenn sie wandelt I quan ella passegi So singe nur zu. segueix cantant. Am Hügel vorbei, per aquest turó, Und denkt im Herzen: pensarà en el seu cor: D e r meint’ es treu! ell m’era fidel! Des Baches Wiegenlied Cançó de bressol del rierol Gute Ruh’, gute Ruh’! Bon repòs, bon repòs! Dann Blümlein alle, Llavors, floretes totes, Thu’ die Augen zu! Tanca els ulls! Heraus, heraus! sortiu, sortiu! Wandrer, du müder, du bist zu Haus. Caminant esgotat, ets a casa teva. Der Mai ist kommen, Ha arribat el maig, Die Treu’ ist hier, Aquí sí que hi ha fidelitat, Der Winter ist aus. l’hivern se n’ha anat! Sollst liegen bei mir, has de jeure aquí amb mi Bis das Meer will trinken die Bächlein fins que el mar hagi buidat els rierols. aus. Der Müller und der Bach El moliner i el rierol Will betten dich kühl, T’ajaçaré sobre un coixí Der Müller El moliner: Auf weichem Pfühl, tou i fred Wo ein treures Herze On un cor fidel In dem blauen krystallenen Kämmerlein. en la meva cambra blava i cristal·lina. In Liebe vergeht, es mor d’amor, Heran, heran, Que s’acosti, que s’acosti Da welken die Lilien es marceixen els lliris Was wiegen kann, tot el que pugui bressolar, Auf jedem Beet. en els parterres. Woget und wieget den Knaben mir ein! i que gronxi i bressoli el meu amic.

Da muß in die Wolken I la lluna plena Wenn ein Jagdhorn schallt Quan soni un corn de caça Der Vollmond gehn, s’ha d’amagar entre núvols, Aus dem grünen Wald, en el bosc verd, Damit seine Thränen perquè els homes no vegin Will ich sausen und brausen wohl um bramaré i eixordaré al teu voltant. Die Menschen nicht sehn. les seves llàgrimes. dich her. Blickt nicht herein, No mireu cap aquí, Da halten die Englein Els àngels mantenen Blaue Blümelein! floretes blaves! Die Augen sich zu, els ulls tancats, Ihr macht meinem Schläfer die Träume Porteu somnis pesats al meu dorment! Und schluchzen und singen i sospiren, i canten, so schwer. Die Seele zu Ruh’. pel repòs de l’ànima. Hinweg, hinweg Allunya’t, allunya’t, Von dem Mühlensteg, del camí del molí, Böses Mägdlein, daß ihn dein Schatten noia perversa, que no el desperti nicht weckt! Wirf mir herein la teva ombra! Dein Tüchlein fein, Tira’m aquí el teu bell mocador Daß ich die Augen ihm halte bedeckt! perquè li pugui tapar els ulls.

Gute Nacht, gute Nacht! Bona nit, bona nit! Bis Alles wacht, Fins que tot desperti, Schalf’ aus deine Freude, schlaf’ auf dein oblida la teva joia, oblida el teu sofrir! Leid! Der Vollmond stiegt, Surt la lluna plena, Der Nebel weicht, s’escampa la boira, Und der Himmel da oben, wie ist er so i el cel, allà dalt, que n’és de gran! Pablo weit! Queyras Ferrández & Melnikov Belcea (Cicle de vint lieder, D. 795, octubre i novembre de 1823) Quartet Traducció: Manuel Capdevila i Font 2015 - 2016 El Palau batega Abona’t a la nova temporada de Palau 100 Cambra

Cuarteto Mark Quiroga Padmore & Javier Pavel Haas & Paul Lewis Perianes Quartet

Preu d’abonament: 105 € Més informació: Renovació d’abonaments a partir del 24 de març Taquilles del Palau de la Música Nous abonaments a partir del 23 d’abril 902 442 882 Compra d’entrades a partir del 25 de maig [email protected] / [email protected] Biografies

Mark Padmore, tenor Nascut a Londres, va créixer a Canterbury. Després d’estudiar clarinet, obtingué una beca coral per al King’s College de Cambridge i es graduà en música amb les màximes distincions. Mena una carrera significativa en el terreny de l’òpera, el concert i el recital. En l’escena operística, ha treballat amb directors com Peter Brook, Katie Mitchell, Mark Morris i Deborah Warner. Els seus treballs recents inclouen el rol protagonista de la nova òpera de Harrison Birtwistle The Corridor als festivals d’Aldeburgh i de Bregenz i al Southbank Centre de Londres; Tom Rakewell (The Rake’s progress d’Stravinsky) a La Monnaie de Brussel·les; Jephta de Händel a l’English National Opera; Captain Vere (Billy Budd de Britten) i l’Evangelista en una versió escènica de la Passió segons sant Mateu de Bach al Festival de Glyndebourne, i Peter Quint (The turn of the screw de Britten) en una celebrada producció de la BBC. També ha enregistrat el paper protagonista de La clemenza di Tito amb René Jacobs per a Harmonia Mundi. En concert ha actuat amb l’Orquestra de la Ràdio de Munic, les filharmòniques de Berlín, Viena, Nova York i Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, simfòniques de Boston i Londres, la Philharmonia i l’Orchestra of the Age of Enlightenment. Ha ofert recitals a Barcelona, Brussel·les, Madrid, Milà, Moscou, Nova York, París i Viena i actua sovint al Wigmore Hall de Londres, del qual va ser artista resident la temporada 2009-10, on ha cantat els tres cicles de lied de Schubert amb Paul Lewis. També els ha cantat al Theater an der Wien i a la Sala Gaveau de París amb Till Fellner. Entre els compositors que han escrit per a ell, figuren Mark-Anthony Turnage, Alec Roth, Sally Beamish, Thomas Larcher i Huw Watkins. I entre els seus col·laboradors habituals cal esmentar Paul Lewis, Till Fellner, Kristian Bezuidenhout, Roger Vignoles, Simon Lepper, Andrew West, Imogen Cooper i Steven Isserlis. Des del 2007 enregistra per a Harmonia Mundi, en produccions que inclouen àries de Händel, amb l’English Concert (guanyador del BBC Music Magazine Vocal Award), Schwanengesang, Die schöne Müllerin i Winterreise de Schubert amb Paul Lewis (premiat amb el Gramophone Vocal Solo Award), Dichterliebe de Schumann amb Kristian Bezuidenhout (guanyador de l’Edison Klassiek Award) i la Serenade de Britten i Dies Natalis de Finzi amb la Britten Sinfonia (guanyador de l’Echo Klassik Award 2013). Altres enregistraments seus inclouen les Passions de Bach amb Herreweghe i McCreesh, Cantates amb J. Eliot Gardiner, Don Giovanni amb Daniel Harding, òperes de Rameau i M. A. Charpentier amb William Christie i La Creació de Haydn per a Deutsche Grammophon. Mark Padmore és director artístic del St. Endellion Summer Music Festival a Cornualla.

© Marco Borggreve Paul Lewis, piano És considerat un dels principals pianistes de la seva generació, amb un calendari ple de compromisos internacionals als auditoris i festivals més prestigiosos del món. Entre els nombrosos guardons que ha rebut, figuren el Premi al Millor Instrumentista de l’Any de la Royal Philharmonic Society, el South Bank Show Award de Música Clàssica i tres premis Gramophone. Els seus cicles complets de les Sonates de Beethoven i de Schubert han estat molt elogiats a tot el món. Treballa habitualment amb les més prestigioses orquestres del planeta i sovint és convidat de sales de concerts com el Royal Festival Hall de Londres, Carnegie i Alice Tully Hall de Nova York, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Tonhalle de Zuric, Palau de Música Catalana, Oji Hall de Tòquio i Sydney Opera House. Actua sovint als festivals més importants, com els de Lucerna, Mostly Mozart de Nova York, Tanglewood, Salzburg, Edimburg, La Roque d’Anthéron, Rheingau, Klavier Festival del Ruhr i BBC Proms, on el 2010 va ser el primer pianista de la història a tocar els cinc Concerts de Beethoven en una mateixa temporada. Ha merescut nombrosos premis per la seva discografia per a Harmonia Mundi, que inclou la integral de les Sonates per a piano de Beethoven, les Variacions Diabelli, la Sonata en Si menor de Liszt i totes les grans obres per a piano dels darrers sis anys de la vida de Schubert, a més dels tres cicles de lied de Schubert amb Mark Padmore. Paul Lewis va estudiar amb Joan Havill a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, abans de treballar privadament amb Alfred Brendel. Juntament amb la seva esposa, la violoncel·lista noruega Bjørg Lewis, és director artístic del Midsummer Music, un festival anual de música de cambra que se celebra a Buckinghamshire (Regne Unit).

Propers concerts de Palau 100: Palau 100 Constel·lació Palau 100 Petit Palau Sala de Concerts DIMARTS, 21.04.15 – 20.30 h DIVENDRES, 24.04.15 – 20.30 h DIMECRES, 22.04.15 – 20.30 h

Benjamin Alard, clavecí Krystian Zimerman, piano

J. S. Bach: Tocates, invencions i fugues (jove Bach), F. Schubert: Sonata en La major, D. 959 Suites franceses núm. 1 i 2 i Partites 3 i 6 (concert V) F. Schubert: Sonata en Si bemoll major, D. 960

J. S. Bach: Tocates, invencions i simfonies, Capriccio sopra la lontananza, Suite anglesa núm. 2 i Partites 1 i 5 (concert VI)

Preus: 15 euros per concert Preus: 12, 15, 25, 50 i 80 euros

Palau 100 Constel·lació Palau 100 Cambra Sala de Concerts Sala de Concerts

DIMARTS, 28.04.15 DIJOUS, 07.05.15 – 20.30 h

Juan de la Rubia, orgue Alisa Weilerstein, violoncel Freiburger Barockorchester B. Britten: Tema Sacher J. S. Bach: Simfonia de la Cantata BWV 146 O. Golijov: Omaramor i Suite orquestral núm. 1, BWV 1066 J. S. Bach: Suite núm. 3, en Do major, BWV 1009 G. F. Händel: Concert per a orgue en Sol menor, op. 4/1, Z. Kodály: Sonata, op. 8 HWV 289 i Concert per a orgue, en Fa major, op. 4/4 HWV 292

Preu: 20 i 30 euros Preus: 20 i 30 euros