història L~ evolució u
Riudoms s •
Petita mostra d'alguns dels models de plaques de carrers, col·locats per IAjuntament, que encara avui podem trobar-nos a Riudoms. Fotos: Joan Francesc Mestre Mas
ELS TEÒRICS HAN DEFINIT L' URBANISME COM L'INSTRUMENT NECESSARI PER A L'ORDENACIÓ DELS ESPAIS HABITABLES -CIUTATS, POBLES I TERRITORI- DES D'UN PUNT DE VISTA HARMÒNIC, RACIONAL I HUMÀ I TE NINT EN CO MPTE LA SEVA HI STÒR IA, GEOGRAFIA, SOC IOLOGIA, ECONOMIA, JURISPRUDÈNCIA I ARQUITECTURA. EN BASE A AQUESTA DEFINICIÓ, ENS INTERROGUEM ARA SOBRE LA REALITAT URBANÍSTICA DE RIUDOMS I PER A AIXÒ CALDRÀ ENDINSAR-SE EN LA SEVA HISTÒRIA PER TAL DE SABER COM HA SORG IT, COM S'HA DESENVOLUPAT, QU INS HAN ESTAT ELS SEUS TRETS DEFINITORIS I COM s'HAN ANAT ANELLANT LES ETAPES DEL SEU CREIXEMENT URBÀ FINS A FORMAR LA REALITAT D'AVUI. L ABAST TEMPORAL D'AQUEST ARTICLE, ENTRE ELS S. Xli-XXI, ÉS AMBICIÓS, NO SOLAMENT PER LA CRONOLOGIA, SINÓ TAMBÉ PER LES VARIABLES DEMOGRÀFIQUES, IDEOLÒGIQUES I ECONÒMIQUES QUE s'INTEGREN I RELACIONEN AL LLARG PERÍODE, PERÒ ESBOSSAR-LO ERA INDISPENSABLE PER TAL DE COPSAR L'EVOLUCIÓ DELS PROCESSOS DE FORMACIÓ URBANA I DISPOSAR D' UNA VISIÓ SUCC INTA DEL CONJU NT.
4 XII-XXI Eugeni Perea Simón tenien lloc al carrer, on també es deixaven '' El llarg període LA FORMACIÓ DEL aparcats els vehicles i estris i combustibles ' com la llenya, un costum que ha pervingut fins invasor sarraí del NUCLI UREA la primera meitat del seg le XX. El perímetre Com qualsevol altre poble d'origen del clos urbà era suficient per a incloure tota Camp, un cop medieval, Riudoms neix de l'agrupament aquesta activitat, però a mesura que el poble humà que tria i s'estableix en un territori amb es desenvolupa demogràficament, molts la finalitat d'explotar-lo i de viure-hi d'aquests espais d'horta, corrals o erms són desmembrat l'imperi permanentment, un cop alli berat dels sarral"ns. ocupats per habitatges o establi ments de El règim senyorial i les guerres i bandositats serveis públics, i al lò que originàriament romà, i la posterior de l'època fan que aquests primers nuclis semblava més un campament que no pas un s'hagin d'aixoplugar a l'ombra d'una forta lesa poble, s'anirà convertint en un veritable nucli . . . . / cristianitzacio i emmurallar-se. Aquesta és la raó per la qual urbà. els primers carre rs riudomencs conflueixen Hem encetat aquestes notes històriques o s'estenen a l'empara del castell - a l'actual sobre l'urbanisme riudomenc amb la cronologia d'aquests territoris, plaça de l'Església- i que la disposició del de la repoblació cristiana, pel que aquesta terreny facil iti que els vials s'estenguin lineals representa a la nostra història nacional, però fa que les antigues -Sant Jaume, d:Amunt, Nou, Major, d:Avall no podem oblidar que Riudoms havia estat entre les muralles de ll evant -de la Font ocupat des de l'antiguitat, per assentaments viles romanes siguin Nova i I:Arenal- i de ponent - Vella i de les humans estables identificats i catalogats, com Galanes-. demostren les successives troballes destruïdes i els seus Dins el clos urbà s'estableixen els arqueològiques. No hi ha, doncs, trencament, primers habitatges, regularment amb horts sinó continurtat en l'ocupació del territori. El i corra ls, pous i basses -particulars o llarg pe ríode invasor sarraí del Camp, un cop mate rials colgats o comunes- que permeten la subsistència en desmembrat l'imperi romà, i la posterior cas d'assetjament; també les indústries cristianització d'aquests territoris, fa que les reutilitzats " molins fariners, premses, olles d'aiguardent antigues viles romanes siguin destrul"des i els i obradors -forns, fusteries, serrallers, seus materials colgats o reutilitzats. Tenim basters, llauners- es trobaven a l'interior del notícia de l'ocupació romana a l'interior del nucli i, sovint, moltes de les seves activitats poble, almenys entre els segles l-VI dC. «lo floc» 5 En aq uesta època, les mura lles i portals seran enderrocats o bé oberts i, finalment, desa pareixen també les torres de gua ita de la vila, tot i que alguns plànols de l'època contemporània continuïn figurant-los. B ARRI S, PARCEL ·LES I RESIDENCIALS Fru it d'aquesta segona expa nsió urbanística fora muralles produïda a la segona meitat de l segle XIX -la primera havia estat la del Raval-, s'esdevindrà la construcció del barri del Colomer. Va ser iniciativa de l'a lca lde Estat de la barriada Lluís Massó cap a la dècada i mestre d'obres Antoni Ortiga Caparó, que dels anys 30, actual barri de Sant Antoni. Foto : Arxiu Històric Municipal de Riudoms civil espa nyola les murall es no representaven va saber entendre les necessitats d'una cap paper defensiu. població en creixement. Aquest barri de cinc ' Aquest f in al de períodes bè l·l ics i el carrers -Sant Josep, Sant Pere, Sant Joan, EPOCA MODERNA progressiu creixement demogràfi c, ara sí, SantTomàs i Sant Pau-, és fruit d'una transforma ran de manera radi ca l l'estru ctura A l'Època Moderna la fortifi cació del nucli pl anificació prèvia i això es percep a través urbana de l poble. En primer ll oc convé del disseny uniforme dels habitatges, la urbà esdevé vital per a la subsistència de la assenya lar com a motor de canvi les qüestions ca lculada amplada de la xarxa de vials i, seva població, ja que les ràtzies d'àrabs seran sanitàries i d'higiene pública, que exigiran sobretot, per la seva connexió i integració relativament freqüents durant segles, i ben mesures correctores. Una d'aquestes amb el nucli antic a través dels carrers de documentades en el cas de Riudoms des de mesures inicia ls se rà l'obertura de corralons, Sa nt Jaume i de Sant Antoni. Coincidint amb Pere lli el Ce rimoniós. Per altra ba nda, no que a més de facil itar l'accés entre via ls, aqu esta època, també es va urbanitzar la part podem oblidar els conflictes i guerres civils orejaran i esponj aran el casc antic; també es llevant de la plaça de l'Església, els anomenats de l'època. Aquesta és la raó per la qual es promou la construcció de claveg ueres Porxos o l'illa de la B -l:t\renal, Sant Isidre i justifiquen les torres de defensa, disposades su bterràn ies, qu e fins aleshores anaven a cel la plaça de l'Església-. al llarg de la costa i en els termes municipals, obert. És en aq uesta mateixa època quan es Fins gairebé un segle després d'haver per tal d'alertar, amb senya ls de foc o fum o deixa de sacri ficar bestiar al bell mig del carrer se constru';t el barri de l Colomer, Ri udoms no amb penons, de la presència d'àrabs a la costa o a les places i es constru eix l' Escorxador en ve urà sorgir de nous. El següent serà el mediterrània, o la proximitat d'exèrcits pú blic [1 899] ; la cl ausura dels fossars de Ll uís Massó -també conegut com de les enemics. parroquials -les tombes de dins el temple i Cases Barates-, projectat el1944 en terrenys En aquest període pocs ca nvis es la necròpolis de vora l'església- i el t rasl lat de l'Hort del Camp. Aquesta va ser una produeixen en la fesomia urbana de Riudoms, de restes al nou Cementiri [1865] seran altres empresa de característiques molt especials, llevat d'una petita expansió fora murall es, la actuacions exemplars en la transformació ja qu e el seu promotor, d'origen riu domenc i del raval de Sant Francesc, format vora el camí d'aquest urban is me que s'adapta a la realitat resident a Madrid, estava lligat a la política i d'accés a la població pel portal de Reus: a de les normatives san itàries europees, a les finances de l règim franqu ista; el seu més de pagesos i ramaders, que hi tenien les empeses freqüentment pe ls nous poders ideari urbanístic era netament classista i pletes, aquest barri també devia acollir els polítics i eclesiàstics . s'inspirava en el pla de cases protegides de jueus. No tenim documentada l'existència de José Calvo Sotelo ca lls o sinagog ues a la vila, però sí la presència ~ ~ Aquest final de períodes bèl·lics de 1926. El hebrea, a vegades emparentats o relacionats projecte inicial amb altres comunitats estables de les i el progressiu creixement comptava muntanyes de Prades o el Camp. urbanitzar bona part de l'Hort del demogràfic, ara sí, transformaran Camp -el triang le de terres L.:estructura urbana de Riudoms no varia, de manera radical I' estructura que formen els o va ria poc, entre la baixa edat mitjana i l'època ca rrers de Sant contemporània, closa sempre en tre murall es urbana del poble " Pau, Sant Antoni i amb po rtals i torres de guaita. De fet, cal i les Passeres- , pensar que la continuüat del be l-li cisme, els Acompanye n aqu esta transformació amb un total de 196 habitatges i amb conflictes i les riva litats entre grups del país urba nística la instal- lació de les primeres fonts ca paci tat per a 1. 100 persones. L'operació, o d'enemics externs i les noves tecnologies pú bli ques modernes, a les da rre ri es del segle ava lada pe l Banc de Madrid, va fer fal lida i i estratègies militars, fessin imprescindible la XIX, col·locades estratèg icament en diverses només es va poder executar una primera conservació de murall es o cases fortifica des. zones del poble per a facilitar l'accés de la gent fase; la rep resa constructora es produiria En aquest sentit, les guerres carl ines marquen amb càntirs, gerres i fe rrad es, i els nous vers els anys se ixanta del s. XX, però ja el final d'etapa, ja que pe r la da rre ra guerra Rentadors del ca rre r de Sa nt Antoni [1904]. totalment deslliurada del pla 6 «lO flOC» funda cional i de manera confusa i anàrquica ve·lns M algrat que té caràcter residencial, el d'illa per als vianants i la projectada plaça de en quant al disseny. seu creixement urbanístic ha estat marcat I:A.rbre, només és una ampliació de la ja Tot seguit i per aquesta mateixa època, pels mateixos promotors particulars i sovint existent-. segona meitat del s. XX, la confluència de ha evo lucionat al ritme de la venda de parcel·les Finalmen t, cal esmentar un a altra l'a ugment de la renda per càpita, l'auge de terrenys agrícoles adjacents, sense una urbanització, la del Mas del Llibori. Emplaçada migratori i el boom de la construcció té com planificació prèvia, raó per la qual el traçat dels en els terrenys de l'antiga masia homònima, a conseqüència l'alça en les demandes carrers mostra ce rta confusió. El caràcter entre l'ermita de Sa nt Antoni i el Cementiri, d'habitatges. Així, doncs, alguns anys després classista d'aquesta urban ització va pretendre està formada per dos carrers, el de La Solana de finalitzar la Guerra Civil i a l'empara construir una església o capella per als serveis i el del Mas del Ll ibori; els seus accessos es ministeri al, es construeix el nucli de cases religiosos dels ve'1ns, iniciativa que va ser troben connectats directament amb la de veïns conegudes com Les Casetes, rebutjada immediatament pe r la parròquia en carretera de les Borges, però en una futura aprofitant el tri angle de terres que resta lliure no veure-hi possibilitats d'atendre-la -eren els expa nsió de la zo na es pretén que també ho entre els carrers de Sant Ju lià, Francesc Macià anys vu itanta del s. XX, en plena crisi eclesiàstica estigui per la banda de ponent, a través de i la ca rretera de Montbrió, una zona que i manca de vocacions religioses-. nous vials urbanístics. anteriorment havia estat ocupada per L:expansió de la vila per la part nord, barraques i magatzems. després de fer els barris del Colomer i de Lluís ARQUITECTURA I El nou fenomen urbanístic dels anys M assó, va tenir cont inuïtat amb la Soleiada, seixa nta és la construcció de cases articulada a l'entorn del singular edifici d'estil ORNAMENTACIÓ PÚBliCA unifamili ars que acaben formant les colonial, després que les seves terres d'horta Tot bon pla urbanístic no pot limitar-se anomenad es parcel·les Ferran -carrers de i de jardí fossin pa rce llades, al là pels vo lts únicament al disseny d'habitatges i al traçat Vinyo ls, de Mont-roig, de les Borges i de dels anys vu itanta del s. XX, a iniciativa d'un de via ls, sin ó que també ha de mirar d'atendre Ferran-. No hi va haver planificació prèvia trenat d'interessos particulars i municipals. l'embelliment de les seves construccions i de cap tipus, fets els habitatges de manera L:àmbit d'aquesta barriada compre n el s carrers d'afavorir la sociabilitat dels seus espais anàrqui ca i a la sola iniciativa particular dels Pin s, dels Ave llaners, de les Moreres i públics. Tot això es troba en relació amb dos moltes vegades aixecats pe ls mateixos del Frei xe. factors bà sics : l'econòmic i el cu ltural. promotors particu lars- i sense les infraestruc Situades en aquesta mateixa àrea El catàleg patrimonial arq uitectònic tures més elementals - clavegueram, aigua, d'expansió urban ística, però a llevant es troba riudomenc està constituït, bàsicament pels electricitat-, unes mancances que es La Mola. El seu projecte data de 1996, amb se us edificis religiosos i civils, aportats pels resolien aleatòriament-abocament d'aigües diverses fases d'execució que integren i distints períodes històri cs. L:edifici més valuós residuals a la riera contigua, construcció de mesclen blocs o cases de veïns, xa lets i artísticament és l'església parroq uial, datat pous parti cu lars per l'aigua potable, etc. adossats de distinta configuració arquitectònica entre els segles XV I-XIX i que juntament amb Aqu est anarquisme urbanístic és la raó per amb serveis socials mèdics, educatius i I:A.badia, una altra de le s cases singulars de la qua l el di sseny dels seus carrers no guarda esportius. Le s característiques d'aquest Riudoms, presideixen l' urbanisme de la plaça ca p sistema lògic i racional de comuni cació desenvolupament corresponen a l'anomenada de l'Esg lésia, en l'espai de l'antic Castel l. o de mes ures. Amb posterioritat "urbanalització',' no solament per la barreja de Dins el clos urbà hi trobem Verge Maria l'a dmini stra ció municipal va haver d'actuar i t ipologies arquitectòniques o alçades i l'Hospital, ambdós edificis documentats des regular els serveis, legalitzar els habitatges d'edificacions, si nó també per les del s. XVI; la Casa la Vil a i ca l Marc Massó, i, fina lment en els inicis del segle XX I, amb característiqu es dels carrers -desiguals en del XVIII , i les Monges, Sant Joan, la Casa del l'ajuda dels plans FEDER , intervenir-hi en la l'amplada i alg un s d'ell s especia lment Beat Bonaventura, l'Escorxador i el M ercat solució dels accessos mitjançant l'obertura estrets- , per la mescla de serveis públics del XIX . Fora vil a - però avu i ja integrats en de nou s vi als de connexió amb l'exterior del situats en una zona de complexitat circulatòria el desenvolupament urbanístic general barri . -autobusos dels co l·leg is i de l'institut trobem el convent de Sant Francesc, del s. Entre les obres que configu ren el teixit d'ensenyament, ambulàncies del CAP- i, XV I; l'ermita de Sant Antoni, del XVII-XVI II i urbà de la població riudomenca hi ha les del finalment sense reserva de sòl per a noves la Soleiada, d'inicis del XIX. Molí d'en Marc, encetades pels anys setanta places urbanes que puguin atendre les Inextricable d'aquest patrimoni artístic del s. XX i pràcticament compostes de xalets necessitats dels seus efectius demogràfics -tot i que en una altra esca la de va lors-, i adossats, ll evat d'alguns blocs o cases de - la plaça dels Gegants no supera el caràcter ca l incloure l'habitatge trad iciona l riudomenc. Portal de l'Orient, a l'inici de l'actual avinguda Carrer Major l'any 1939. Àbsida de l'Església Parroquial de Sant Jaume Portal de Ponent l'any 1939, actual plaça de Pau Casals, l'any 1939. Foto: L. Roisin, Foto: L. Roisin, Arxiu Històric Municipal aban s de la seva restauració . del Portal. Foto: L. Roisin, Arxiu Històric Arxiu His tòric Municipal de Riudoms de Riu doms Foto: Arxiu Hi stòric Mu nicipal de Riu doms M unicipal de Riudoms «lo floc » 7 Aquest no difereix del comú que elles s'hi solen trobar els de pedra a les places de !Arbre i s'ha vingut construint al Camp de establiments administratius, de Sant Antoni -el Pedró-, Tarragona i conserva arrels i religiosos i socials, tal i com es veu ambdues destruïdes en l'esclat re lacions amb la casa romana, en l'exemple de Riudoms -plaça de la Guerra Civil; la font pública abundantment descrita i valorada de l' Església, amb el temple i el de la plaça de l'Om originàriament per etnòlegs i arquitectes: des del Casal parroquial adossat, els bars havia estat presidida per una po rtal, els corra ls, els estables, i cafeteries i, antigament, el centre imatge religiosa. En el els cups i les cubell es i els pous, cu ltural republicà; la plaça de les desaparegut Parc Infantil, sobre fins a les sales, la llar, la cuina, les Monges, on hi havia l'antic collegi el llac, hi havia hagut una escultura golfes i les xemeneies . infantil i la guarderi a; la plaça de de sant Isidre. Re lacionats amb la vida l'Om, amb la Casa de la Vila i Entre els segles XIX i XX Vista general de Riudoms l'any 1939, des pagesa i social d'una comunitat, contigus Verge Maria, l'Hospital i, coneixem diversos projectes de l'actual carretera a Cambrils. Foto: L. Aoisin, Arxiu Històric Municipal també es troben altres elements darrerament, la Casa de Cultura i d'embelliment de les places i de Riudoms d'ús pràctic que acaben ornamen l'Escola de Música; la plaça de espais públics mitjançant tant o donant interès a l'espai !Arbre, amb la casa pairal de Gaudí escultures, però finalment tots urbà, si és que es conserven: els al Rava l- . ells fracassats. A les darreries del rentadors públics, les fonts, els Pel que fa a les places s. XIX i en consonància amb la pous, els abeuradors, els porxos, riudomenques crida l'atenció una devoció al Sagrat Cor de Jesús els refugis antiae ri s, etc., construc circumstància qu e resu lta promoguda per l'Església, cions totes elles catalogades a reveladora respecte a les Riudoms va voler instal-lar una Riudoms en un ventall cronològic valoracions i evolució de imatge d'aquesta advocació al bell que va del s. XVI I al XX . l'urbanisme local: totes les places mig de la plaça major, però són finalment es va rebutjar. anteriors aI Un altre d'aquests '' El catàleg patrimonial segle XIX monuments fracassats va ser el -ja hem monument gaudinià dedicat al arquitectònic riudomenc dit que la bisbe Josep Torra s i Bages, id ea plaça dels promoguda per sectors socials està constituït~ bàsica• Gegants locals a la segona meitat del s. difícilment XX, abandonada tot seguit i ara ment~ pels seus edificis pot catalo de nou recuperada amb la voluntat gar-se com d'instal-lar-la a la plaça de !Arbre. a tal; Un darrer exemple religiosos i civils " tampoc d'aquestes fallides s'ho pot ornamentacions va se r el Els elements fins ara considerar la plaça del comte monument a !Ave ll ana, que havia esmentats són físics, constata Arnau de Palomar, punt de d'executar Jobacasén per bles, datab les i mesurables, pe rò distri bució circulatòria, ni la instal-lar-lo en els jardins de d'acord al seu va lor històric i Palmera , espa i d'enjard inament i, l'entorn de la Palmera, sota emocional poden haver acabat na turalment, mai no es pot l'avinguda de Catalunya. generant valors intangibles: acceptar la barbaritat de voler fer Un element escultòric que emoció i harmonia pel conjunt que passar rotonda per plaça, com ha sí va reeixir és el monument als "Barriada L ui s ·JÏÀ.a s só" poden derivar en sentiments de fet recentment l'administració Ca iguts del sector franquista, VIVIENOA.S PllOTEGIOAS POR H ESTAt>O pertinença a un poble amb municipal- . Tenint en compte, col-locat a la pla ça de l'Om, l'any RI U O OM S (Tarragona) caràcter. De tot això, la literatura, doncs, que és a partir del segle 1954, finalment traslladat al fossar BANCO DE CONSTRUCClÓN, S. A. - MADRID la pintura i la música se n'han fet XX quan Ri udoms més creix municipal [1998] També a diversos un cert ressò, copsat per demogràficament i llocs del Cementiri -tombes i determinats autors que hi han urbanísticament, no s'entén que nínxols- es poden trobar algun es trobat la font d'inspiració, i en són aquesta evolució no hagi tingut imatges o escultures de sèrie o testimoniatge les ll egen des loca ls, en compte la co nstru cció de d'autor - la del papa Joan XX II I, els poemari s i les narrac ions qu e places pú bliques, a no ser que per exemple-. ens han llegat. sigui per raons purament Presidint els ja malmesos especulatives. jardins dels Hortets encara avui PLACES !..:ornamentació d'aquests es pot veure la imatge de la Mare espais torna a re lacionar-se amb de I MONUMENTS Déu de Fàtima, instal-lada pels ··~• cie 0, Mq.. a i'I 8 « (O f lOC>> donació particular, ara es troben protectora, a l'estiu, i d'estètica: en fase d'urbanització. cap nova urbanització els ha La font pública installada incorporat en el seu disseny de l' any 1971 a l'ombra d'uns manera global. En aquest sentit plataners del Portal del Torrent, es resulta paradoxal l'actitud dels troba ornamentada amb la successius ajuntaments: el de simulació d'un pou cobert i el cap 1974 deia que trebal lava en el de dos cavalls feta de materials projecte de fer un parc públ ic a la rústecs i ce ràmica, que fan rajar zona de la Palmera i, el de 1977, aigua per la boca. la mateixa veu afirmava que farien D'ençà dels anys vuitanta del un Jardí Botànic, amb vegetació s. XX i fins el present, en autòctona del Camp, però en el l'ornamentació pública hi seu lloc, finalment, s'hi va predomina la insta l·lació de pedres construir el complex escolar. rústegues col· locades en vertical, Lajuntament actual vol convertir com les fonts de les places de la plaça de lf\rbre, tradicionalment Vista aèria de Riudoms realitzada cap a terrenys urbanitzables fins a t•any 2000 i cedida pel seu autor al CE RAP. lf\rbre i de les Monges i el una pineda, en una zona d'arbres Foto: Carles Ferrant Vilaltella l'extrem de construir pràcticament monument a Josep Cros, a la exòtics exportats del Japó. damunt mateix dels llits fluvials. plaça de l'Església [2005]. Laigua és igualment Està clar que la possibilitat També cal fer esment a destacable en l'ornamentació dels d'inundacions en aquests llocs ha l'ornamentació central de les espais públics riudomencs, a quedat força reduïda, però no ex rotondes o distributdors de vegades amb funcional itats closa del tot. circu lació. La primera va ser la de pràctiques d'ús, com són les fonts la residencial del Marc Massó, on urbanes. En aquest sentit, s'hi va col·locar la mola o sotana destaquem les fonts ornamentals IDEOLOGIA del desaparegut Molí d'en Marc, de les places Petita o del Llac / en posició vertical -i per això [18891 i de l'Església [1976-771, URBANISTICA coneguda popularment com el amb distints sortidors i joc de Lurbanisme no és innocu a Formatge-. Seguint aquest colors en la seva exposició. la ideologia, i a Riudoms ho po model d'inspiració europea, altres dem comprovar mitjançant el ca rotondes han pres elements GEOGRAFIA ràcter de les obres o el llenguatge d'antics treballs rurals de la vila, utilitzat per a referir-s'hi. El primer o bé elements simbòlics DEL RISC exemple és la literatura amb què relacionats amb arqu itectes Lemplaçament geogràfic del es va promocionar la barriada Lluís riudomencs: la mola d'una antiga nucli urbà de Riudoms, entre rie Massó, el 1944, la qual destacava indústria d'oli a la rotonda del Prat res i barrancs, ha condicionat llur els valors de classe social dels i peces dels rentadors de la Font desenvolupament urbanístic, per futurs residents a la zona, en con Nova a la rotonda del carrer dels això i almenys fins la segona mei traposició als de l casc antic i par Molins Nous; una representació tat del segle XX, hom tenia molta lava, entre altres subtileses, de del temple de la Sagrada Família, cura de no construir en terrenys ser un dels millors barris d'Europa! feta en cartró pedra i procedent susceptibles d'inundació -àrees Els adjectius de parcel·la o de la decoració d'un certamen d'influència de la riera de Maspu residencial per referir-se a deter firal, apareix a l'inici de l'avinguda jols, del Rieró, del barranc del minades urbanitzacions de Riu dels germans Nebot -rela cionada Cabreret i del barranc del Portal doms és un aire nivell de transcrip amb la febre gaudiniana dels o bé de protegir aquests terrenys ció ideològica i de sentit de classe darrers anys, a l'entrada del poble i el clos urbà amb el manteniment - alguns cartells urbans, per per la carretera de Vinyols, també d'estacades en llocs estratègics. exemple, prohibeixe n s'ha col· locat una fumera Les noves tecnologies i una major l'estacionament de carros o trac d'imitació modernista, feta amb capacitat de recursos econòmics, tors en zones residencials perquè la tècnica del trencadís-. han permès superar aquestes li no resu lta estètic, malgrat ser un Finalment, i pe l que fa a mitacions desviant o soterrant els poble agrícola-. Termes com l'ornamentació urbana, no podem cursos fluvials: l'any 1980 es va "casetes" o "cases barates" van oblidar la combinació de jardineria soterrar el barranc del Porta l; el per aquesta mateixa línia de infra i aigua. El principa l element 1996 el Rieró va ser desviat cap valoració. En la venda d'habitatges decoratiu dels vials són els arbres, a la riera de Maspujols, a l'alçada d'urbanitzacions com les del Mas a vegades parterres amb arbustos del pinar del Sec i l'antiga llera de l Llibori o de la Mola, s'ha des i flors, i darrerament també amb que creua el poble per la Mola, tacat que des d'allí s'hi veu el mar, gespa. Tanmateix, l'arbreda colgat fins a les parcel les Ferrant. que es troben a cinc minuts de la experimenta un notable retrocés Aquestes obres d'enginyeria hi plaça del Prim de Reus -a cinc en l'ornamentació dels carrers, dràu li ca han permès d'ampliar quilòmetres- i que es tracta de Imatge de la Verge de Fàtima situada tot menystenint la seva acció amb major seguretat el radi de residencials d'alt estading. als Hortets Ibarri de Sant Antoni i. Foto: Joan Francesc Mestre Mas «lO fl OC» 9 hores punta. La mala planificació d'algunes ordinacions o recoma NORMES~ PAUTES del complex educatiu escolar, que nacions tècniques, però es des I PLANIFICACIÓ separava els col- leg is nous de la envolupa d'acord a la tradició i el guarderia infantil amb un carrer costum, amb el resultat d'una Coneixem algunes normes, -entre l'avinguda de Catalunya i harmonia efectiva: l'alçada de les pautes o recomanacions urbanís• les Passeres- ha fet que aquest cases i l'amplada dels ca rrers són tiques dictades pels successius vial acabés tancat i llur espai re uniformes i expansions urbanes consistoris durant els segles XV II servat a pàrquing per als mestres com la del Colomer o de Ll uís i XVII I, algunes de les quals van de minyons. Massó resulten modèliques. El convergir en el corpus A partir de casos concrets color uniforme de les faça nes de d'ordenances municipals de 1872 de persones amb problemes de la plaça de l'Església és una mos i 1883 respectivament. La guia mobilitat o d'incapacitat, s'han tra del bon gust per l'harmonia constru ctora del poble ha estat, creat algunes places d'apar del conjunt. El municipi respon a fins la primera meitat del segle cament reservades a minus la necessitat o mi ll ora de serveis XX, el costum, de manera que vàl ids -no exemptes de polè públics dotant-lo amb infraestruc s'ha seguit edificant amb models miques-, s'han instal·lat rampes tures o establiments com tradicionals: és aquesta la raó per d'accés al temple parroquial i s'han l'Escorxa dor, el Mercat, els Ren la qual la co nstrucció dels habitat esq uitllat les vorades dels passe tadors o el Cementiri, sovint tot ges mantenen un mateix nivell jos i carrers de les noves zones això lligat a la higiene i sanitat local d'alçada i l'amplada dels carrers urbanes. és uniforme -la plaça de l'Esg lésia, el Colomer i Lluís Mas ~~La realitat contemporània~ en só- . L:esperit del constructor és Vista parcial de l'avinguda de Pau Casals, on podem fer negoci, però no ha aparegut apreciar les diferències d'alçada en les barbacanes la majoria dels casos~ contrasta dels habitatges. encara l'especulació, i els rec ursos Foto: Jordi Ferré Piñ ol econòmics i tecnològics limiten els grans canvis. Els darrers dictats amb aquestes normatives sovint urbanístics municipals que co neixem són les " Normes generals purament formals " d'edificacions',' de 1959; el " Pl a Tot i l'evolució a l'alça del i als programes polítics del mo d'Ordenació Urbana',' de 1960 i parc mòbil riudomenc produïda ment. les "Normes subsidiàries de en els darrers anys, aquesta no A partir dels anys seixanta planeja ment ',' de 1992, on trobem s'ha vist compensada amb la del seg le XX, comença la veritable dibuixat el marc d'actuacions so construcció de zones transformació urbanística de Riu bre el casc antic, el patrimoni, la d'aparcament públic; paradoxal doms, afavorida pel benesta r defensa del paisatge, el sistema ment, l'administració ha anat re econòmic, el creixement demo viari, les zones per als vianants, gulant i limitant les zones gràfic i l'arribada dels primers l'eixample, el concepte de ciutat d'aparcament al carrer, ha auto fluxos migratoris. De llavors ençà, jardí, la reserva de sòl, els espais ritzat els guals i ha fet aparèixer l'urbanisme el fara n els propis verds i agrícoles, etc. La realitat la grua . constructors particulars o les em contemporàn ia, en la majoria del s preses, preferentment, i els ajun casos, contra sta amb aquestes taments o bé no hi intervindran o normatives sovint purament for CONCLUSIONS bé ho faran tard i sempre al dictat mals. L:urbanisme de Riudoms en dels interessos o exigències em ca ixa en la definició facilitada pels presarials: la millor prova ZONES teòrics, com no podia ser d'una d'aquesta afirmació és que totes altra manera, relacionant-lo amb les urbanitzacions que es cons PEATONALS ~ MO la política, l'economia, la ideologia, trueixin acaba ran presentant pro la geografia, la tradició i la història. blemes greus d'infraestructures Però en tot cas allò que convé Font de pedra a la plaça de les Monges, BILITAT URBANA que no havien estat ateses pels actual plaça Mare Cèlia. sa ber pel cas d'aquest poble és promotors i que finalment hauran Foto: Jordi Ferré Piñol I APARCAMENTS en quines proporcions actuen els de resoldre els propis res idents, Malgrat que algunes zones ingredients, i per això cal fer una a vegades amb la participació de urbanes presenten risc o perillosi divisió prèvia: l'urbanisme que es l'ajuntament com a responsable tat per a la ci rculació dels viana nts fa fins la primera meitat del segle subsidiari dels in compliments -especialment l'à rea de les Es XX i el que s'i mposarà després. parcel-les Ferran, Hort del Camp, coles i de l'Institut-, els succes Fins els anys cinquanta de avinguda de Catalunya, Molí d'en sius ajuntaments no han creat la centúria anterior, el desenvolu Marc, Freixe ... -. zones per als via nants -tot i qu e pament urbanístic és lent i sempre Pel que fa al casc antic, fins ja ho preveien les normes de re lacionat amb la pròpi a demogra ara no s'han endegat plans gene 1992-, salvant el problema amb fia i economia; no disposa de nor rals de rehabilitació -n'hi ha un una major presència policial en mes globals de planificació, llevat en fase de preparació; no s'ha 10 « lO flOC» limitat el t rànsit vial; el mobiliari dustria ls i urbanes properes. l'Hospital, adobats els Porxos i ~~L' b . urbà d'imitació modernista- no Aquest model de creixement ur conservades les ll ambordes dels ur an1sme, res pon a les ca racterístiques rurals ban ístic comporta que Riudoms paviments dels carrers, entre al de la vila; s'observen constants esdevin gui un poble dormitori i tres exemplars actuacions. Tanma com ja ben diu ca nvis de criteri pe r un equ ip de que aquesta nova població sovint teix, la manca de normativa o con govern muni cipal d'un mateix co no s'integri a la vida loca l, la qual trol sobre el patrimoni global ha la seva lor polític, com en el tema de les cosa repercuteix en els models permès la pèrdua de construccions plaqu es dels noms de carrers socia ls de convivè ncia. tradicionals com els Rentadors, actual ment amb sis models dis A la llarga , com ja ocorre en els abeuradors o ll indars de por definició, no és tints I - . Amb la imposició de d'altres pobles que han expl otat ta ls, i desgave ll s com el sòcol contenidors subterranis de brossa aquest model urbanístic, els ma posat a la faça na de l'esglés ia de solament s' ha di stors ionat la fe somia de teixo s ajuntaments acaben ofe Sant Jaume, el canvi de co lor de llocs fin s ara harmònics com són gats econòmicament a causa del façanes a l'avinguda Josep M. edificació les places de l'Esg lésia, de les ma nteniment de l'excessiva ocu Sentís, l'enga nxinada de norm es M onges o de l'Om. Certs pobles pació del sòl i d'estronca r-se la d'urbanitat al be ll mig de ls monu i ciutats - Reu s, per exemple font econòmica qu e representa ments, la substitució de làmpades d'habitatges, han optat per segui r amb la reco ven les llicències d'obres . Per altra del s. XVIII pe r un es de pl àstic a ll ida manual de la brossa en el banda i això enca ra és més repro l'ermita de Sant Anton i, sinó també i casc antic per tal d'evitar aquests vable èticament, sovint hom l'anarquisme i vulgaritat en els greu s atemptats urba nístics. s'aprofita de circumstàncies con rètols triats pels ca rre rs, la desin sobretot El cre ixement constructor de ju nturals de bonança per endegar treg ració i trasl lat dels renta dors . ~ la vila no ha anat apare ll at amb projectes insostenib les, sense de la Font Nova, pè rdua de les construcc1o l'obtenció de més espais públi cs preveure les co nseqüènci es qu e fonts de ferro colat o dels fanals i de re serva de sòl. Un ri udomenc poden tenir per al futur i dei xant de la plaça de l'Esg lésia, etc ... En del segle XVI I disposava de més els problemes per a successius aquest context convindria empren d'espais espai públic per habita nt que no co nsistoris que aleshores es ve u dre actua cions per a la recuperació pas un del segle XX I. Citem algu ns ran at ra pats per di nàm iques qu e de ll ocs històri cs com el Convent, d'harmonia i exemples de manca d'espai públic no hauran creat. tal i com han fet altres pobles de Riudoms: el pobl ed no isposa Per altra ba nda, un patrimoni co marcal s. relació social i d'un espa i ad ient per ta l de ce le reli giós, civil o popu lar com el de És fàcil i simplista, tanmateix, brar con centracions com les de Ri udoms, requeriria d'algun pla ca rreg ar la sol ució d'aquests pro cultural. I això la Fi ra de Sant Ll orenç o de troba de reha bil itació, restauració o ad bl emes exclusivament a les admi des o celebracions festives diver quis ició. A nivel l privat s'han dut nist racions públi ques, pe r perme ~ ' . ses; tampoc di sposa de llocs actuacions meritòri es en la con tre-ho. També ca ldria reflexionar, es competenc1a adients per aviar els castell s de servació de faça nes - carrer Ma i molt seriosa ment, sobre el paper focs o instal·lar enve lats de circ, jor, Arenal , Galanes-, tanques i de la societat en general, dels de tothom" etc. entorns d'edificis com el de la partits polít ics a nive ll local, de les Es tracta, doncs, d'un model Soleiada, i que possiblement foren institucions i dels centres cultu ra ls urbanístic pu rament especul ati u, més en el cas que rebessi n per no exercir la críti ca i promou re el d'aquesta segona meita t del l'estímul i atenció dels orga nismes un veritab le debat sobre el model segle XX . En aquest sentit, només ofic ials. Pel que fa al patrimoni de urbanístic que es vo l. L.:urban isme, ca l veure com les da rreres etapes l'Esg lés ia, destaqu en les diverses com ja ben diu la seva definició, de construcció d'habitatges estan restauracions de l'ermita de Sa nt no és solament edificació executades per agè ncies immobi Antoni i la recuperació de l'àbsida d'habitatges, si nó també i sobre li àri es i empreses no riu domen del temple parroquia l; pel qu e fa tot co nstrucció d'espais ques, i que els compradors a patrimoni de competència mu d'harmonia i re lació social i cu ltu d'aqu ests habitatges provenen nicipa l, s'ha recuperat ca l Marc ral. I això és competència de majoritàri ament de les zo nes in- Massó, re ha bilitat Ve rge M ari a i tothom.» Pe rspectiva de Riud oms des de la variant de Reus a Pratdip. Fo to: Jordi Ferré Piñol «lO flOC » 11