DOCSLIB.ORG

Butlletí D'informació Sobre L'audiovisual a Catalunya 1

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Butlletí D'informació Sobre L'audiovisual a Catalunya 1 Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya PRIMER QUADRIMESTRE DE 2015 número 1. Maig de 2015 Penetració dels mitjans de comunicació a Catalunya 3 Internet 27 Perfil de l’internauta a Catalunya 28 Consum de continguts audiovisuals a internet 29 Televisió 4 Distribució de canals de televisió a Catalunya 5 Distribució de canals de televisió d’àmbit nacional 6 Publicitat 30 Distribució de canals de televisió d’àmbit estatal 7 Inversió publicitària a Catalunya 31 Distribució de canals de televisió local 8 Inversió publicitària en mitjans catalans 32 La televisió local pública 9 La televisió local privada per grups de comunicació 10 Penetració i llengua de la televisió 11 L’apunt 33 Audiència de la televisió (1) 12 El consum infantil de televisió (1) 34 Audiència de la televisió (2) 13 El consum infantil de televisió (2) 35 Audiència de la televisió (3) 14 El consum infantil de televisió (3) 36 Audiència de la televisió: els programes més vistos 15 Audiència de la televisió temàtica de pagament 16 Audiència de la televisió local 17 Flaixos 37 Ràdio 18 Distribució d’emissores de ràdio a Catalunya 19 Distribució de la ràdio pública 20 Distribució de la ràdio privada per grups (1) 21 Distribució de la ràdio privada per grups (2) 22 Penetració i llengua de la ràdio 23 Penetració de la ràdio per dies de la setmana 24 Audiència de la ràdio (1) 25 Audiència de la ràdio (2) 26 BIAC. núm. 1. Maig de 2015 Primer quadrimestre de 2015 2 Penetració dels mitjans de comunicació a Catalunya Penetració La televisió és el mitjà de comunicació amb més penetració a (en % sobre el total de la població) Catalunya: gairebé el 88% dels catalans i les catalanes miren televisió. 87,8 Prop del 62% de la població escolta ràdio i més del 71% de la 71,4 ciutadania es connecta a internet a diari. 61,8 61,8 42,9 30,1 18,2 9,7 TV Ràdio Internet Diaris Suplements Revistes Publicacions Exterior dominicals comarcals Nota: la penetració reflecteix el percentatge que l’audiència de cada mitjà representa en A Catalunya es veuen una mitjana relació amb el total de la població. diària de 4 hores de televisió i El gràfic incorpora les respostes en relació amb els períodes i els mitjans següents: s’escolta 1 hora i tres quarts de - diaris (en paper), ràdio (dilluns-diumenge), televisió i internet: audiència del dia anterior a l’entrevista. ràdio, segons Kantar Media i EGM - suplements i exterior: audiència de la setmana. Baròmetre Catalunya. - revistes i publicacions comarcals: audiència del període de la publicació. Font: EGM Baròmetre Catalunya – 1a onada de 2015. BIAC. núm. 1. Maig de 2015 Primer quadrimestre de 2015 3 Per zona de servei (en nombre de canals de TDT) Titularitat pública Titularitat privada L’espai televisiu català s’organitza en dos àmbits: el nacional i el local Canals TDT nacional 5 4 9 (municipal i supramunicipal), que conviuen amb l’oferta televisiva de cobertura estatal. Canals TDT estatal 7 19 26 Una quarta part de l’oferta correspon a televisions públiques i la resta a Canals TDT locals 11 42 53 privades. 0 20 40 60 Per titularitat (en nombre i en % de canals de TDT) Les llars catalanes reben entre 36 TV i 40 canals de televisió en obert: pública 23 26 canals serien d’àmbit estatal, (26%) 9 de nacional i entre 1 i 5 de TV privada proximitat. 65 (74%) Nota: dins del BiaC es denomina canals (terme usual) als programes (terme tècnic i administratiu) de TDT que emeten per cada múltiplex (MUX). Fonts: Consell de l’Audiovisual de Catalunya (canals TDT nacional i local) i Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (canals TDT estatal). Abril 2015 BIAC. núm. 1. Maig de 2015 Primer quadrimestre de 2015 5 Per titularitat (en % de canals de TDT d’àmbit nacional a Catalunya) L’oferta televisiva de cobertura nacional s’estructura en dos àmbits: el públic i el Pública Privada privat. Àmbit públic: - Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). 5 canals de televisió en obert: TV3, 4 Super3/33, 3/24, Esport3 i TV3 HD. 4 50% 50% Àmbit privat: - Emissions Digitals de Catalunya (EDC), societat vinculada al Grupo Godó. 3 canals: 8tv, RAC105 i Barça TV. Per oferta CANALS PÚBLICS CANALS PRIVATS El 22 de desembre de 2014, EDC va CCMA GRUPO GODÓ arrendar 1 dels seus 4 canals a la TV3 8tv CCMA per emetre TV3HD a partir de Super3/33 RAC105 3/24 BARÇA TV gener de 2015. El canal Bom que Esport3 emetia per aquest programa deixa de TV3 HD fer-ho. Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya i webs corporatius dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual i grups de comunicació. Abril 2015. BIAC. núm. 1. Maig de 2015 Primer quadrimestre de 2015 6 Per titularitat (en % de canals de TDT d’àmbit estatal a Catalunya) TV pública TV privada En l’oferta de canals televisius d’àmbit estatal també hi ha televisions públiques i privades. L’ens públic Corporación de Radio 7 27% Televisión Española (CRTVE) presenta una oferta de 7 canals (27% del total). L’oferta televisiva de titularitat privada la 19 formen un total de 19 canals (un 73% 73% del total) distribuïts en els grups de comunicació següents: CANALS PÚBLICS CANALS PRIVATS VOCENTO UNIDAD EDITORIAL - Atresmedia: 7 canals. CRTVE ATRESMEDIA MEDIASET (NET TV) (VEO TV) - Mediaset: 8 canals. LA 1 ANTENA 3 TELECINCO DISNEY CHANNEL DISCOVERY MAX - Unidad Editorial: 2 canals. LA 2 ANTENA 3 HD TELECINCO HD PARAMOUNT CHANNEL 13 TV 24H NEOX BOING - Vocento: 2 canals. CLAN NOVA FDF LA 1 HD LA SEXTA CUATRO TELEDEPORTE LA SEXTAHD CUATRO HD TELEDEPORTE HD GOL TV ENERGY DIVINITY Font: Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme i webs corporatius dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual i grups de comunicació. Abril 2015. BIAC. núm. 1. Maig de 2015 Primer quadrimestre de 2015 7 Per demarcacions (en nombre de canals de TDT) Canals TDT locals públiques Canals TDT locals privades A Catalunya hi ha 53 canals de TV local 1 7 dels quals més de la meitat (29) s’ubiquen a la demarcació de Barcelona (un 54%). Tarragona 8 8 Els 24 canals restants es distribueixen a 8 Lleida parts iguals a la resta de demarcacions 1 7 (Girona, Tarragona i Lleida). Girona 8 9 20 8 de cada 10 canals de televisió local o de Barcelona 29 proximitat són privats. 0 5 10 15 20 25 30 35 Per titularitat (en nombre i en % de canals de TDT) TV públiques 11 21% TV privades 42 79% Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Abril 2015 BIAC. núm. 1. Maig de 2015 Primer quadrimestre de 2015 8 Canals de TDT local pública a Catalunya (per demarcacions) L’oferta de televisió local pública a Catalunya es concentra en 11 canals i la majoria (9) s’ubiquen a la demarcació de Barcelona. Barcelona 9 Aquesta és la distribució per demarcacions: Girona 1 - A Barcelona, 9 canals: BTV, Televisió de Badalona, Televisió de L’Hospitalet, Vallès Oriental TV (VOTV), Lleida 0 m1tv, Canal Terrassa Vallès, Canal Blau, Penedès Televisió, Vallès Visió. - A Girona, 1 canal: Canal 10 Empordà. - A Tarragona, 1 canal: TAC 12. 1 Tarragona - Lleida no té cap canal de televisió local pública en emissió. 0 2 4 6 8 10 La majoria de canals de TV local pública formen part d’algun grup multimèdia (vinculats amb la ràdio municipal), excepte VOTV (Granollers) i TAC 12 (Tarragona). Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Abril 2015. BIAC. núm. 1. Maig de 2015 Primer quadrimestre de 2015 9 Principals grups de comunicació de TDT local privada a Catalunya (per nombre de canals) Hermes Comunicacions / El Punt Avui 6 El nombre de canals de televisió local privada en emissió a Catalunya és de 42. Grup Segre / Lleida TV i Tot TV 4 D’aquests, 25 estan vinculats a grups de Mola / Mola TV i Digital Hits TV 3 comunicació d’àmbit municipal i supramunicipal (un 59,5%). Els 17 Grup Taelus de Comunicació / Canal Taronja 3 canals restants són empreses de televisió Tele Taxi / Tele Taxi TV 2 de proximitat que no pertanyen a cap grup, com 25TV, Banyoles TV, Canal 21, L'Ebre Grup de Comunicació / Ebre TV, Canal TE 2 Canal Reus TV, Empordà TV, ETV, Olot TV, Maresme TV, TV Berguedà, TVCS Cadena Pirenaica de RTV / Pirineus TV i Tot TV 2 Vallès, TV Girona, entre d’altres. Premsa d'Osona (PROSA) / El 9 TV 1 El grup Hermes Comunicacions (editor Costa Brava Global Media / TV Costa Brava 1 del diari El Punt Avui) gestiona 6 canals de televisió local privada a Catalunya. Corisa Media Grup / TV del Ripollès 1 0 2 4 6 8 Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya i webs corporatius dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual i dels grups de comunicació. Abril 2015. BIAC. núm. 1. Maig de 2015 Primer quadrimestre de 2015 10 Penetració (en %, dia anterior a l’entrevista) A Catalunya es veu majoritàriament televisió 71,5 d’àmbit estatal, que en el seu conjunt té més oferta 62,8 i més audiència. 31,1 28,9 27,3 25,4 8,0 9,1 TV estatal: TVE1, La 2, Antena3 TV, La Sexta, Telecinco i Cuatro. TV nacional: TV3, Super3/33, 3/24, Esport3 i 8TV. TV temàtiques: principals televisions temàtiques en obert (FDF, TV d'àmbit estatal TV d'àmbit nacional TV temàtiques TV temàtiques de Divinity, Energy, Boing, Neox, Nova, 24h, Teledeporte, 24h, pagament Boing, etc.). % sobre el total de la població (6.284.400) % sobre els espectadors TV (5.519.700) Distribució per llengua de consum sobre el total de teleespectadors (En %.
Load more

Recommended publications
  • Ficción Televisiva Y Modelos De Negocio En La Era Digital En El Uruguay
    UNIVERSIDAD DE LA REPÚBLICA ORIENTAL DEL URUGUAY FACULTAD DE CIENCIAS ECONÓMICAS Y DE ADMINISTRACIÓN Tesis para optar al título de Licenciado en Economía FICCIÓN TELEVISIVA Y MODELOS DE NEGOCIO EN LA ERA DIGITAL EN EL URUGUAY Autoras: ANA JOSEFINA MAROTTA MESTRE MARÍA FERNANDA OSORIO LAENZ Tutor: Ec. GUSTAVO BUQUET Montevideo, Uruguay 2011 i PÁGINA DE APROBACIÓN FACULTAD DE CIENCIAS ECONÓMICAS Y DE ADMINISTRACIÓN El tribunal docente integrado por los abajo firmantes aprueba la Tesis de Investigación: Título ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... Autor/s ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... Tutor ....................................................................................................................... Carrera ....................................................................................................................... Puntaje ....................................................................................................................... Tribunal Profesor..............................................................................(Nombre y firma) Profesor..............................................................................(Nombre
    [Show full text]
  • Los Formatos No Convencionales Y La Transformación Del Negocio Publicitario En La Televisión
    Los formatos no convencionales y la transformación del negocio publicitario en la televisión Josep Fernández Cavia A partir de la investigación realizada en la Universidad de teléfono móvil, mensajes cortos u otros mecanismos; Rovira i Virgili sobre los formatos publicitarios no conven- • si estas formas de publicidad no convencional se in- cionales en la televisión generalista, se desarrollaron unas tegran o no dentro de los programas, de forma que la inferencias que afectan de manera directa a la forma como separación, defendida por la normativa, entre publicidad están reinterpretando el negocio publicitario en la televisión y otros contenidos fuera clara; los agentes que participan de él. Hablamos de operadores • el fenómeno de mezcla de formatos para mejorar la e- de televisión, de productoras audiovisuales, de centrales ficacia y establecer sinergias entre varios canales de de medios –que desde hace poco reivindican la denomina- comunicación. ción de agencias de medios–, de agencias de publicidad, de empresas anunciantes y también, claro está, de los es- Interactividad pectadores/consumidores. Empezando por la interactividad, debemos decir que ésta Pero antes de exponer estas reflexiones nos referiremos a aparece ya en la misma autopromoción, como es el caso, tres fenómenos que marcan directamente las tendencias por ejemplo, del K3/33, que en sus programas infantiles y el alcance de dicha transformación. Al final del artículo remite a menudo a las webs relacionadas con la cadena, abordaremos, como ejemplo, un caso concreto: la utiliza- como en el caso del Club Super3 o del 3xl.net. Debe ción de los formatos de publicidad no convencional para tenerse en cuenta, en este sentido, la gran presencia de dirigirse al público infantil.
    [Show full text]
  • Memòria Anual 2011 V2 FINAL Corregit
    Memòria anual d’activitats 2011 Memòria anual d’activitats CCMA 2011 ÍNDEX Introducció ................................................................................................................................... 6 Membres del Consell de Govern ............................................................................................................................................................................................. 9 Comissions del Consell de Govern .................................................................................. 10 Membres del Comitè de Direcció ....................................................................................................................................................................................... 12 Membres del Consell Assessor de Continguts i Programació ...................................................13 Comissions del Consell Assessor de Continguts i Programació ....................................... 14 La CCMA: grup de referència .............................................................................................. 15 L’oferta multicanal de la Corporació ............................................................................. 17 Canals de televisió ............................................................................................... 18 Emissores de ràdio .............................................................................................. 19 Portals d’internet i noves plataformes ...............................................................
    [Show full text]
  • De Carme Figueras Siñol, Consellera Del Consell De L'àudiovisual De Catalunya
    Dades sobre infants i joves i mitjans de comunicació Consellera Carme Figueras Barcelona, 27 d’octubre de 2015 LES DADES SOBRE INFÀNCIA I MITJANS Problemes principals Escassa visibilitat dels infants i dels adolescents en les estadístiques oficials generals, i particularment, pel que fa als mitjans de comunicació Les dades d’enquestes provenen normalment de fonts secundàries (pares, mares i tutors legals) Reptes a assolir Incloure la veu dels infants i dels adolescents en les enquestes i estadístiques d’organismes públics Conèixer la seva percepció sobre els mitjans i l’ús que en fan, així com la seva opinió pel que fa a la imatge d’ells als mèdia 2 DADES DE L’ADMINISTRACIÓ SOBRE INFANTS I ADOLESCENTS I MITJANS DE COMUNICACIÓ Ús de les TIC en els darrers tres mesos. 10 a 15 anys. Catalunya 96,7% 100% 95,0% 94,8% 92,5% 90% 80% 70% 57,8% 60% 53,1% 50% 2013 40% 2014 30% 20% 10% 0% Ús de l'ordinador Ús d'internet Tenen mòbil Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Anuari estadístic de Catalunya. 3 DADES DE L’ADMINISTRACIÓ SOBRE INFANTS I ADOLESCENTS I MITJANS DE COMUNICACIÓ Lloc des d’on s’utilitzen les TIC. 10 a 15 anys. Catalunya Font: ONTSI a partir de dades d’INE. Dossier de indicadores de seguimiento de la Sociedad de la Información. Por comunidades autónomas. 2014. 4 DADES SOBRE CONSUM DE MITJANS DE COMUNICACIÓ I INFANTS I ADOLESCENTS Consum de mitjans. 14 a 19 anys. Catalunya Font: EGM-Baròmetre de la comunicació. Resum tercera onada 2013. Any natural febrer-novembre 2013.
    [Show full text]
  • 84999617.Pdf
    DIA A DIA Sara Masó i los Estudios Sociales) en la demanda que mòbils, preus enganyosos, queixes per l'apa¬ Juny 2008 va presentar contra la periodista Margarita gada, entre altres qüestions. Sáenz Díez 2 de per unes paraules pronunciades Quaranta anys fent història. juny el novembre passat en programa el de debat La revista de divulgació Historia y Vida com¬ Acord per 59 Segundos en el qual va afirmar que FAES catalanoaragonès pleix quaranta anys i ho celebra avui en un LA La "finançava la formació Ciutadans." La pe¬ TDT. Corporació Catalana de Mit¬ acte públic a la Biblioteca de Catalunya. riodista ha estat condemnada a pagar mil jans Audiovisuals (CCMA) i la Corporació sis L'acte està presentat per Màrius Carol amb euros Aragonesa de Ràdio i Televisió (CARTV) per intromissió il·legítima en l'honor la intervenció de la directora de la publica¬ i també a firmen un acord de col·laboració per al des¬ publicar la sentència en dos ció, Isabel Margarit; l'historiador Josep diaris de tirada nacional i dos de difusió a envolupament i la investigació de les emis¬ Maria Ainaud; el conseller de Cultura, Joan sions en alta definició de la Televisió digital Catalunya. Manuel Tresserras, i Javier Godó. Al llarg Terrestre a través d'Internet. Ambdues en¬ Fotos sobre la postguerra es¬ d'aquests quaranta anys hi han col·laborat titats han un creat equip tècnic i grups de panyola d'Eugene Smith. -Més firmes com Néstor Luján, Indro Montanelli, treball que començaran a estudiar la viabili¬ real que la realitat" és el títol de l'exposició Josep Tomàs Cabiot i el mateix Ainaud.
    [Show full text]
  • Synthesis of Summer.Tif
    Synthesis of summer flounder habitat parameters Item Type monograph Authors Able, Kenneth W.; Kaiser, Susan C. Publisher NOAA/National Centers for Coastal Ocean Science Download date 26/09/2021 10:29:26 Link to Item http://hdl.handle.net/1834/30537 Cover il/uslrafr PI: L@ His tory of Sz~nzmerHourader (/czrger view expfni~ledin detail 011 inside hack cover) This publication should be cited as: Able, Kenneth W. and Susan C. Kaiser. 1994. Synthesis of Summer Flounder Habitat Parameters. NOAA Coastal Ocean Program Decision Analysis Series No. 1. NOAA Coastal Ocean Office, Silver Spring, MD. 68 pp. + biblio. + 3 apps. This publication does not constitute an endorsement of any commercial product or intend to be an opinion beyond scientific or other results obtained by the National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA). No reference shall be made to NO& or this publication hshedby NOAA, in any advertising or sales promotion which would indicate or imply that NOAA recommends or endorses any proprietary product mentioned herein, or which has as its purpose an interest to cause directly or indirectly the advertised product to be used or purchased because of this publication. eaders The NOAA Coastal Ocean Program (COP) provides a focal point through which the agency, together with other organizations with responsibilities for the coastal environment and its resources, can make significant strides toward finding solutions to critical problems. By working together toward these solutions, we can ensure the sustainability of these coastal resources and allow for compatible economic development that will enhance the well-being of the Nation now and in future generations.
    [Show full text]
  • Subject Index, 1-35
    Bull. Hist. Chem., VOLUME 35, Number 2 (2010) 137 SUBJECT INDEX, 1-35 Volume numbers are given in italics (only the first number for double issues, such as 13/14). Unitalicized page num- bers follow volume numbers. Authors of reviewed books and the main subjects of those books are now included in the subject index. 33, 36, 37; 25, 56; 34, 109-110, 112-113 Alunite 25, 47 A Agricultural Hall 3, 18, 19 Alusuisse 17, 19 Aachen, Tech. Univ. 4, 4 Ahriman 25, 111, 112 Alving, A. 31, 77-78 Abbot, H. 9, 18 Ahura Mazda 25, 111, 112 Alyea, H. N. 10, 3, 8, 14 Abbot-Michael, H. 8, 15 Aime, G. 34, 84 Amalgamation 23, 13, 14, 16, 17 Abbott, B. 11, 29, 56 Air, nature and properties, 3, 21; 34, Ambix 32, 2-3, 7, 74, 83-85 Abbri, F. 12, 42; 20, 71-72; 33, 47 151-152 Am. Acad. Arts Sci. 26, 94-99, 101, 116 Abderhalden, E. 17, 3, 4, 6; 24, 45; 32, 109 Air Products and Chemicals Co. 8, 27 ; 27, 124 Abegg, R. 13, 48; 34, 74 Albany Academy 12, 26 Am. Assoc. Adv. Sci. 6, 15, 16, 18-20, 25; Abel, F. 24, 3-9, 11 Albemarle Furnace Co. 9, 21 8, 17; 20, 33; 31, 23; 33, 95-98 Abraham, H. 27, 94, 95 Albert, Prince 11, 30, 66 Am. Assoc. Adv. Women 8, 17 Academie Française 5, 12 Alberts, B. M. 33, 40 Am. Assoc. Clinical Chemists 24, 44 Acad. Sci., French 5, 12-17, 20, 28, 34; 27, Albertus Magnus 13, 48; 25, 52; 31, 45; Am.
    [Show full text]
  • Broadcasting in Wales II Discussion Paper
    Broadcasting in Wales II Discussion Paper S4C Review: An opportunity to devolve broadcasting to Wales cymdeithas.cymru CYMDEITHAS YR IAITH GYMRAEG 1 “Broadcasting in Wales II” - Discussion Paper S4C Review: An opportunity to devolve broadcasting to Wales Introduction 2 Broadcasting in Wales 3 International context 4 Steps towards devolution 6 The Opinion of Cymdeithas 7 Benefits to Wales and the Welsh language of a devolved system 8 Financing the System 9 Conclusions 11 Appendices 12-16 cymdeithas.cymru 2 ‘BROADCASTING IN WALES II’ - DISCUSSION PAPER S4C REVIEW: AN OPPORTUNITY TO DEVOLVE BROADCASTING TO WALES Introduction A review of S4C will be carried out this year and it is fair to say that this represents a very rare opportunity to look closely at the details of the broadcasting industry in Wales. In addition, a Welsh Office Minister has stated that this is an opportunity to consider the devolution of broadcasting, saying that such a discussion is ‘inevitable’ in conducting the review. Cymdeithas’ policy booklet ‘Broadcasting in Wales’, published in 1970, called for a Welsh language radio station and a Welsh language television channel to be established (Appendix 1), and it took over a decade to achieve these two aims. In addition, establishing an English language television channel and radio station for Wales was one of the developments we called for back in 1970. However, that campaign began with the call for an ‘Independent Broadcasting Authority for Wales’ with ‘complete authority over broadcasting in Wales’. Looking to the review of S4C, we believe that it is an appropriate time to revisit these concepts, whilst also considering what additional measures are needed in view of the major technological advances that have been made recently.
    [Show full text]
  • El Super3 Busca Estrategias Para Paliar La Falta De Presupuesto
    4 ELPAÍS Domingo 24 de noviembre de 2019 CATALUÑA El ‘Gran Recapte’ recoge unas 4.000 toneladas de alimentos LAURA CERCÓS, Barcelona En la entrada de un super- mercado de Sants, un gran saco de tela se va llenando de alimentos. “Es el cuarto año que vengo a ayudar y creo que es una buena manera de ser útil en la sociedad”, expli- ca Mercè Ràfols, vestida con el peto azul que caracteriza a los voluntarios del Gran Re- capte, mientras recogía las donaciones. El Banco de Ali- mentos estimó ayer que en dos días de campaña logró juntar cuatro millones de ki- los de comida, aunque el re- sultado final se conocerá en los próximos días. Como Mercè, alrededor de 28.000 personas fueron La Fiesta de los Súpers, que organiza el Club Super3, en una imagen de archivo. / M. MINOCRI voluntarios del Recapte este fin de semana. La entidad cal- cula que uno de cada cuatro catalanes participó en la ini- El Super3 busca estrategias ciativa. “Es una cita impor- tante para la entidad”, expli- ca la presidenta de la funda- ción, Roser Brutau. En esta para paliar la falta de presupuesto decimoprimera edición se ha- bilitaron cerca de 3.000 pun- tos de recogida en supermer- TONI POLO, Barcelona el canal infantil de TVE, sigue líder en Catalu- que se empezaron a aplicar en 2010, son la cados y, como novedad, tam- El canal infantil de TV3, Super3, es el menos ña, pero Boing, Disney Channel y, sobre todo, principal causa de la caída de la audiencia en bién en cinco mercados públi- visto en Cataluña.
    [Show full text]
  • 00820083008450.Pdf (323.7Kb)
    ALGUNAS CONSIDERACIONES EN 70RN0 A LOS EXAMENES DE GRADO Por ALFONSO GUIRAUM MARTIN (Jefa de !os Servldo^ de Estedtstlce de !a Inspecdbn de ĉ`n0llSwnEe ^itdi^) Han transcurrido cerca de cuatro meses de la convocatoria de septiembre último de los exámenes de Grado y creemos oportuno examinar de un modo objetivo y sereno los resultarlos de las Pruebas de Grado )~lemental y Superior obtenidos en la convocatoria de junio, por ser ĉsta la convocatoria que realmente expresa los frutos de la labor escolar de todo un curso académico. Bueno será recordar que con anterioridad al año 1953 sólo existía una Prueba única Ila- mada Examen de 1~stado, realizada al final de los siete años del Bachillerato, en las Univcr- sidades, y cuya aprobación habilitaba para obtener el Título de Bachiller y para matricularse en el primer curso de la Universidad. • Como orientación copio del Anuario Estadístico las cífras absolutas y los porcentajes de presentados y admitidos en los cursos 1941-42 a 1950-51. >;XAMEN DE FSTADO Cifra Tanto por 100 c tt x s o Matriculados absoluta matrictilados 1941-42 ... ... ... ... 23.779 10.065 42 1942-43 ... ... ... ... 27.245 9.447 34 1943-44 ... ... ... ... 32.117 10.870 33 1944-45 ... ... ... ... 33.033 10.936 33 1945-46 ... ... ... ... 27.099 10.654 39 1946-47 ... ... ... ... 31.491 13.478 43 32.577 13.348 40 32.432 13.189 40 1949-50 ... ... ... ... 31.152 12.712 41 1950-51 ... ... ... ... 32.864 14.058 42 El porcentaje medio de aprobádos durante los diez prirneros años de vigencía fué del 38,7 por 100.
    [Show full text]
  • Presentación De Powerpoint
    Boletín de información sobre el audiovisual en Cataluña PRIMER CUATRIMESTRE DE 2016 Número 4. Mayo de 2016 Penetración de los medios de comunicación en Cataluña 3 Audiencia de la radio (y 3) 30 Audiencia de la radio por franjas 31 Televisión 4 Distribución de canales de televisión en Cataluña 5 Internet 32 La televisión de ámbito nacional 6 Perfil del internauta en Cataluña 33 La televisión de ámbito estatal 7 Consumo de contenidos audiovisuales en internet (1) 34 La televisión de ámbito local 8 Consumo de contenidos audiovisuales en internet (2) 35 La televisión local pública 9 Consumo de contenidos audiovisuales en internet (y 3) 36 La televisión local privada (1) 10 La televisión local privada (y 2) 11 Penetración de la televisión 12 El apunte 37 Audiencia de la televisión (1) 13 Los servicios audiovisuales OTT (1) 38 Audiencia de la televisión (2) 14 Los servicios audiovisuales OTT (2) 39 Audiencia de la televisión (y 3) 15 Los servicios audiovisuales OTT (y 3) 40 Audiencia de la televisión: los programas más vistos 16 Audiencia de la televisión temática de pago 17 Abonados a la televisión de pago 18 Flashes 41 Noticias desde la parrilla (1) 19 Noticias desde la parrilla (2) 20 Noticias desde la parrilla (y 3) 21 Radio 22 Distribución de frecuencias de radio en Cataluña 23 La radio pública 24 La radio privada (1) 25 La radio privada (y 2) 26 Penetración de la radio 27 Audiencia de la radio (1) 28 Audiencia de la radio (2) 29 BIAC. Núm. 4. Mayo de 2016 Primer cuatrimestre de 2016 2 Penetración de los medios de comunicación en Cataluña Penetración de medios en Cataluña No se detectan variaciones significativas respecto a la oleada anterior.
    [Show full text]
  • Televisió I Cultura: El Cas De La CCMA
    Facultat de Ciències de la Comunicació Treball de fi de grau Títol Autor/a Tutor/a Grau Data Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació Full Resum del TFG Títol del Treball Fi de Grau: Autor/a: Tutor/a: Any: Titulació: Paraules clau (mínim 3) Català: Castellà: Anglès: Resum del Treball Fi de Grau (extensió màxima 100 paraules) Català: Castellà: Anglès Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació Compromís d’obra original* L’ESTUDIANT QUE PRESENTA AQUEST TREBALL DECLARA QUE: 1. Aquest treball és original i no està plagiat, en part o totalment 2. Les fonts han estat convenientment citades i referenciades 3. Aquest treball no s’ha presentat prèviament a aquesta Universitat o d’altres I perquè així consti, afegeix a aquesta plana el seu nom i cognoms i la signatura: *Aquest full s'ha d'imprimir i lliurar una còpia en mà al tutor abans la presentació oral Universitat Autònoma de Barcelona Resum Quan es nombra televisió i cultura a la mateixa frase, molts ja tremolen. Alguns per desconfiança, altres per desencís i alguns se n’escapen per pura indiferència. Sembla que sigui impossible encabir una programació cultural en una televisió per a tothom, o en un canal generalista. Si, encara en més detall, intentem analitzar quins espectadors atrau un concepte més específic de la cultura, l’alta cultura, ens trobem en un terreny molt orfe. Aquest tipus de programes han estat renegats als segons canals de les cadenes públiques -les privades no es preocupen per nínxols de mercat tant petits-, i s’han convertit en una oferta per a un públic disgregat.
    [Show full text]