Marcel·Lí Trunas, Una Vida Dedicada a Breda

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Marcel·Lí Trunas, Una Vida Dedicada a Breda Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda ANDREU PUJOL MA S Llicenciat en història Quaderns de la Selva, 24 (2012) 7-17 8 • Quaderns de la Selva, 24 (2012) ANDREU PUJOL MA S Marcel·lí Trunas i Clos va néixer a Breda el 22 de març de l’any 1925. Era fill de Joan Trunas i Hosta i de Dolors Clos i Aymà de Can Pijaume. El pare primer havia fet d’oller, com tants i tants bredencs, i, més tard, obrí una barberia. En Marcel·lí Trunas fou el gran de dos germans. Després va néixer la germana petita, la Balbina. La casa familiar era al carrer de Santa Anna, un carrer que era ano- menat el carrer de les bèsties perquè totes les cases tenien algun malnom d’animal. La dels Trunas era anomenada cal Cuc. Marcel·lí Trunas no va tenir una infantesa fàcil i agradable. Com molts per- sonatges vinculats al món de la cultura, la infància de Marcel·lí Trunas va estar marcada per una llarga convalescència. Una malaltia li va afectar fatalment la cama i el féu estar tres anys al llit amb la cama immobilitzada, fins als divuit anys. D’una banda, això va condicionar la seva formació perquè no pogué tenir accés a l’ensenyament reglat fins ja ben entrada l’adolescència. De l’altra, el repòs li despertà un interès per la lectura que el convertí en un erudit autodidacte. Després d’uns breus estudis, es decidí pel camí de la sastreria, un ofici en el qual ja tenia alguns antecedents familiars. L’ofici l’aprengué a Sant Celoni, a casa del sastre Casadevall. Més tard anà a Barcelona, on s’estigué un parell d’anys, a completar els seus estudis. Allà compartí pis a Ciutat Vella amb un altre jove bredenc, dos anys menor que ell, que havia triat el mateix camí professional. Era Salvador Riera i Fàbregas, que després havia d’emigrar al Brasil, on fundà amb èxit una empresa de confecció tèxtil, fou un importantíssim col·leccionista d’art i, a la seva tornada a Catalunya, fundà la Galeria Dau al Set al carrer del Consell de Cent de Barcelona. A Breda s’havia instal·lat des del 1924 l’artista noucentista Josep Aragay, que s’havia casat amb la mestra Teresa Solà. Solà fou depurada pel franquisme però es va dedicar a donar classes particulars. Salvador Riera assistia a aquestes classes i va començar a forjar-se una amistat entre la parella i aquell jove que havia de durar tota la vida. El primer fruit d’aquesta amistat va ser el llibre humorístic de Riera titulat Breda, pinzellades a tort i a dret (1948) que comptà amb un dibuix d’Aragay per a la portada. Possiblement, aquesta relació amb Riera fou la que apropà Marcel·lí Trunas a Aragay. Justament, aquell mateix any del llibre de Riera, va ser quan Trunas conegué Josep Aragay. Havia decidit plantar-se pel seu compte i volia obrir una sastreria a la seva casa natal del carrer de Santa Anna. Era el mes de març quan Trunas va visitar Aragay per primera vegada. Va anar a la seva casa del carrer Nou per comprar-li algunes peces de ceràmica que havia fet Aragay a la seva fàbrica de Breda amb la finalitat de decorar la nova sastreria. Aragay aleshores ja no dirigia la fàbrica però en seguia venent els estocs. La seva factoria de ceràmica havia estat inaugurada l’any 1927 i funcionà fins l’any 1936. L’any 1940 la fàbrica havia reprès la seva activitat, ara en societat amb dos ceramistes més, Joan Bagué i Pere Trunas –aquest darrer, oncle de Marcel·lí Trunas– i Aragay ja no s’hi dedicava activament. Finalment la sastreria, ben decorada, va acabar obrint-se el 19 d’aquell mateix mes, dia de sant Josep. Amb aquesta visita va començar una sòlida amistat. Trunas Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda Quaderns de la Selva, 24 (2012) • 9 començà a ésser un assidu d’aquella casa del carrer Nou i prosseguí, amb aquelles converses, la seva formació. Aragay li parlava de política, de cultura, d’història, d’art i cal recordar que l’artista havia estat al rovell de l’ou del món cultural català del Noucentisme. De coneixements per explicar en tenia molts. L’Acció catòlica i el futbol En aquell moment Marcel·lí Trunas també havia començat a treballar desinteres- sadament a la parròquia de Breda al costat del vicari Mn. Pere Prats i Borrell, que havia organitzat els joves d’Acció Catòlica. Al vicari se’l coneixia popularment com a Mn. Pere petit per diferenciar-lo del seu oncle, també anomenat Mn. Pere Prats, que era el rector. Marcel·lí Trunas esdevingué el president d’aquesta organització juvenil del poble. A Trunas se li havia obert tot un món durant el parell d’anys que havia estat a Barcelona. Allà havia assistit assíduament a representacions teatrals de tota mena. És per això, segurament, que al capdavant dels joves d’Ac- ció Catòlica impulsà un grup de teatre. Aquest grup primerament només estava format per homes i s’estrenà al Cercle Bredenc l’any 1947 amb l’obra El misteri del bosc. Aquell mateix any seguiren amb Les Aurenetes i El preu de la Glòria. L’a ny següent, el 1948, ja es va comptar amb la participació femenina i la companyia va durar fins als voltants de l’any 1960. L’Acció Catòlica no es va limitar al teatre sinó que les activitats eren molt diverses: es feien projeccions de cinema, hi havia un cor, s’organitzaven excursions, s’impartien cursets i es va organitzar un equip de futbol. Marcel·lí Trunas esdevingué president d’aquest equip amb només 23 anys. Estava format per joves de 17 i 18 anys i de seguida passà dificultats. No comptava amb socis que paguessin quota i, a més, de seguida que es feien grans els jugadors marxaven a jugar amb altres clubs de la comarca. Per aquests motius aviat s’anà apagant. Això no vol dir que Breda es quedés sense futbol: l’any 1954 naixia l’Unió Esportiva Breda, l’actual equip del poble. Més endavant Marcel·lí Trunas també fou president d’aquest club. En concret va ser-ho en tres períodes diferents compresos entre el 1963 i el 1964, el 1970 i el 1974 i el 1980 i el 1983. Aquesta va ser la seva tasca més visible al capdavant de l’U.E. Breda però sempre, com a directiu o no, va ser l’enllaç entre el club i la Mutualitat Catalana de Futbolistes, vinculada amb la Federació Catalana de Futbol, i s’encarregà de portar al metge molts futbolistes bredencs lesionats. Aquest paper el va portar a terme amb molta eficàcia gràcies a la seva amistat amb el traumatòleg Ramon Cugat i és una de les tasques que més se li recorda i reconeix al si de l’U.E. Breda per la va dur a terme amb una abnegació i un sacrifici grans. Amb motiu d’aquest ímpetu en la promoció del futbol local va acabar rebent la Medalla d’Argent de la Federació Catalana de Futbol. Però, tornant als temps de l’Acció Catòlica, hem de ressaltar l’amistat que el va unir amb el ceramista Ramon Samon. Samon havia seguit un camí similar al de Marcel·lí Trunas: nascut a Breda, havia anat a Barcelona a formar-se. A la capital 10 • Quaderns de la Selva, 24 (2012) ANDREU PUJOL MA S Marcel·lí Trunas, primer per la dreta, acompanyant Antoni Ramallets en una visita a Breda als anys 50. catalana va compaginar la feina en una fàbrica de porcellana amb els estudis a l’Escola Massana, on rebé classes de ceràmica, per exemple, de grans autoritats com Josep Llorens i Artigas. Trunas i Samon coincidiren a Barcelona a la mateixa època i assistiren plegats als concerts del Palau de la Música Catalana i s’interes- saren pel que passava a l’entorn del Foment de les Arts Decoratives que tenia la seu a la Cúpula del Coliseum de la Gran Via de les Corts Catalanas. Samon, de la mateixa manera que Trunas, va tornar a Breda i va obrir-hi un taller el 1953 i una botiga de ceràmica. Aleshores, a l’empara de la parròquia, va impulsar el grup de Minyons Escoltes, que es reunia al local de l’Acció Catòlica –que, per cert, estigué situat, en un primer moment al carrer del Prat, després a la plaça del Dr. Rovira i, ja molt més tard, al carrer de Sant Salvador–, amb el qual Marcel·lí Trunas també s’implicà. Essent sastre va cosir per al grup una bandera de la Creu de Sant Jordi, símbol del moviment escolta. Aquesta va ser una experiència breu que durà fins al 1960 i que involucrà una quarantena de joves bredencs. Ramon Samon fou un incansable activista cultural i portà a terme tot tipus d’activitats en defensa de la cultura catalana, fins on era permès en aquells difí- cils temps del franquisme. A la botiga de ceràmica va començar, tímidament, a vendre alguns llibres en català i, posteriorment, també discos, ja amb l’apogeu de la nova cançó. Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda Quaderns de la Selva, 24 (2012) • 11 El Novè Centenari del monestir i els Amics de Breda Si hi ha un any important perquè tornem a posar junts Marcel·lí Trunas i Ramon Samon aquest és el 1968. A Breda, aquell any, va haver-hi festa grossa i amb motiu: feia nou segles que s’havia consagrat l’església del monestir de Sant Salvador.
Recommended publications
  • Audiència Provincial De Girona
    Llista provisional bianual dels candidats a jurat. Període de vigència: De l’1 de gener de 2011 fins al 31 de desembre de 2012. PR CMUN PROV. MUNIC. NUM. COGNOM 1 COGNOM 2 NOM 17 001 GIRONA AGULLANA BURGAS SALELLAS CLAUDI 17 001 GIRONA AGULLANA MOREJON ESTEBAN JOSEFA 17 001 GIRONA AGULLANA VIÑAS LOPEZ LUCIANO MANUEL 17 002 GIRONA AIGUAVIVA MALFEITOS MORENO MARIA JESUS 17 002 GIRONA AIGUAVIVA SORRIBAS JUVENTENCH ANGEL 17 004 GIRONA ALBONS CALVET POU CANDELARIA 17 004 GIRONA ALBONS MOTJE BARDERA MARINA 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) CASTELLON CASAMIQUELA M. CARMEN 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) ROMERO MALDONADO MARIA DEL PILAR 17 006 GIRONA ALP BUXADERAS SANS MARGARITA 17 006 GIRONA ALP FOSSAS ESTRAGUES VALENTI 17 006 GIRONA ALP MOLINA GUTIERREZ GEMA ISABEL 17 006 GIRONA ALP REYES PINEDA CARLOS ARTURO 17 006 GIRONA ALP VILADEVALL ANTOLIN CRISTINA 17 007 GIRONA AMER BOSCH ARBAT MERCE 17 007 GIRONA AMER COROMINOLA GUIX JOSEP MARIA 17 007 GIRONA AMER GARCIA GAMEZ JOSE RAMON 17 007 GIRONA AMER MARES CULLELL ANTONIA 17 007 GIRONA AMER PEREA RODRIGUEZ FLORENCIA 17 007 GIRONA AMER ROURA PALLARES ANTONI 17 007 GIRONA AMER TORRENT COLL JAVIER 17 008 GIRONA ANGLÈS ATRIO SANCHEZ ELISABET 17 008 GIRONA ANGLÈS BOSCH HERRERO MARIONA 17 008 GIRONA ANGLÈS CARREIRAS COLL JOAN 17 008 GIRONA ANGLÈS CORNELLA ROIG RAQUEL 17 008 GIRONA ANGLÈS EXPOSITO MOYANO RAFAEL 17 008 GIRONA ANGLÈS GAMELL COSTA MERCE 17 008 GIRONA ANGLÈS HERNANDEZ FRANCH JOAN FRANCESC 17 008 GIRONA ANGLÈS LOPEZ MORENO VANESA 17 008 GIRONA ANGLÈS MIRO CAMPOLIER ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS PADIN PASTORIZA ANNA MARIA 17 008 GIRONA ANGLÈS PONS PIBERNAT ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS RECASENS SIMON ANNA 17 008 GIRONA ANGLÈS ROYO BARNEDA PERE 17 008 GIRONA ANGLÈS SOLER COLOMER JAUME 17 008 GIRONA ANGLÈS VEGA DE LA SANCHEZ RAQUEL 17 009 GIRONA ARBÚCIES ALSINA RUIZ MARTI 17 009 GIRONA ARBÚCIES BAYE ROCA M.
    [Show full text]
  • Notícies Històriques De Les Parròquies Selvatanes De Sils, Vallcanera, Riudarenes I L’Esparra
    1 NOTÍCIES HISTÒRIQUES DE LES PARRÒQUIES SELVATANES DE SILS, VALLCANERA, RIUDARENES I L’ESPARRA ERNESTO ZARAGOZA PASCUAL [email protected] RESUM: L’autor, antic rector (2003-06) de les parròquies selvatanes de Santa Maria de Sils, Sant Martí de Riudarenes, Santa Eulàlia de Vallcane- ra, Sant Martí de l’Esparra i del santuari de Ntra. Sra. d’Argimon, en aquest treball aporta notícies esparses d’aquestes parròquies i santuari (inscripcions lapidàries, obres de restauració, visites pastorals, recto- rologi, arxius parroquials...) des del segle XIII fins el segle XXI, prou interessants per a la història d’aquestes quatre parròquies gironines, que encara esperen qui les estudii de manera global. PARAULES CLAU: Sils, Riudarenes, l’Esparra, Vallcanera, Argimon, parròquies selvata- nes. 107 2 ERNESTO ZARAGOZA PASCUAL ABSTRACT: The author, former rector (2003-06) of Santa Maria de Sils, Sant Martí de Riudarenes, Santa Eulàlia de Vallcanera, Sant Martí de l’Esparra and the sanctuary of Ntra. Mrs. of Argimon, in this work brings news of these parishes and spots sanctuary (lapidary inscriptions, restorati- on works, visits pastoral, rectorology, parochial archives ...) from XIII century upwards the 21st century, quite interesting for the history of these four Parishes of Girona, who still wait for those who study them in a way global. KEYWORDS: Sils, Riudarenes, Esparra, Vallcanera, Argimon, parishes. ADG: Arxiu Diocesà de Girona. BOOG: Boletín Oficial del Obispado de Gerona/ Butlletí Oficial del Bisbat de Girona. VP: Visites pastorals. PARRÒQUIA
    [Show full text]
  • Agenda 21 Locals De Riells I Viabrea, Breda I Hostalric
    Diagnosi Agenda 21 Local de Breda Ajuntament de Breda AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT DE BREDA DOCUMENT 2. DIAGNOSI Juliol de 2010 LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 1 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda CRÈDITS Ajuntament de Breda AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT DE BREDA DOCUMENT 2. DIAGNOSI Juliol de 2010 DIRECCIÓ FACULTATIVA: Diputació de Girona Joan Gaya. Director facultatiu Laura Soriano, adjunta a la Direcció Facultativa Ajuntament de Breda Joan Miquel Terradas, regidor de Medi Ambient COORDINACIÓ: Albert Albertí, La COPA SCCL EQUIP REDACTOR: Albert Albertí, geògraf. La COPA SCCL Enric Cortiñas, biòleg. La COPA SCCL Mercè Jané, biòloga. La COPA SCCL Carme Dolz, pedagoga. La COPA SCCL LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 2 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda AGENDES 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC BREDA DIAGNOSI LA COPA SCCL – Plaça de l’Església, núm. 11 Celrà. Tel./Fax 872 080 258 c/e [email protected] 3 Diagnosi Agenda 21 Local de Breda INDEX 1. INTRODUCCIÓ ..................................................................... 7 2. ASPECTES GENERALS I DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC .... 8 2.1. Diagnosi del medi físic .............................................................. 8 2.1.1. Síntesi de la situació actual ......................................................... 8 2.1.2. Diagnosi municipal ................................................................... 10 2.1.3. Diagnosi estratègica ................................................................. 11 3. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL .....................
    [Show full text]
  • Flora I Vegetació De La Selva
    FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluís Vilar i Sals « Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia Fac. de Ciències Universitat Autònoma de Barcelona Novembre de 1.987 «I LO 42 ^42 42° 56' 72 90 42° 56' MAPA DE U VEGETACIÓ DE la IELVA, II 1,1 Comarca del Gironès Lluís Vilar Sais, 1987 MAPA DE LA VEGETACIÓ DE LA Slq_VAj M Lluís Vilar i Sais, 1987 LLEGENDA : 50.000 Domini de l'alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) 40 40 T. M. de Brunyola 7, 1 Alzinar típic (Quercetum galloprovinciale pistacietosum). 1' Alzinar típic, zona de Vidreres (Quercetum galloprovinciale asplenietosum). 2 Restes d'alzinar + prats secs (vegeu núm. 1 i 4). 2' Urbanitzacions: restes d'alzinar + prats secs (íd. núm. 2). 3 Brolla de bruc boal i estepes, en zones de repoblacions forestals (Cisto-Sarothamnetum catalaunici). 4 Prats secs: llistonar amb trèvols (Trifolio-Brachypodietum retusi). 5 Conreus de secà (cereals): (Secalion mediterraneum + Diplotaxietum). 6 Vegetació ruderal mediterrània: (Hordeetum leporini + Chenopodietum muralis). Domini de la sureda (Quercetum galloprovinciale suberetosum). 7 Sureda + brolla arbrada amb pins (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum + Cisto-Sarothamrietum catalaunici + Lavandulo-Ericetum scopariae). T Su reda +alzinar als fons de vall + brolla de bruc boal i estepes, a la zona de Vidreres. (Quercetum ilicis suberetosum + Q¿ i. pistacietosum + Cisto-Sarothamnetum catalaunici). 8 Brolla arbrada de bruc boal i estepes + brolla de bruc d'escombres (+ restes de sureda) (Cisto-Sarothamnetum catalaunici + Lavandulo-Ericetum scopariae). 8' Brolla arbrada de bruc boal (+restes de sureda) (íd. núm. 8). 9 Brolla de bruc boal + brolla de bruc d'escombres en zones urbanitzades, cremades i repoblacions forestals (íd.
    [Show full text]
  • Arbúcies I Sant Feliu De Buixalleu Setembre 2018 Estudi D'impacte I
    Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del Pla Especial del Castell de Montsoriu Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu Setembre 2018 Podeu consultar l'autenticitat del document a: Codi Segur de Validació 2bcda29f4055437283320da13357725e001 Url de validació https://seu.selva.cat/verificador Metadades Núm. Registre entrada: TE000 2018/12459 - Data Registre: 03/10/2018 13:04:00 1. Justificació i normativa aplicable ..................................................................................... 4 2. Descripció del Paisatge Previ ............................................................................................ 5 2.1. Descripció del Lloc ..................................................................................................... 5 2.2. Factors de Visibilitat .................................................................................................. 10 2.3. Components del Paisatge ....................................................................................... 11 2.3.1. Àrees ................................................................................................................... 11 2.3.2. Vores ................................................................................................................... 11 2.3.3. Línies .................................................................................................................... 11 2.3.4. Punts ................................................................................................................... 12 2.4. Valors Del Paisatge
    [Show full text]
  • Avantpassats De Adrià I Arnau Pavón Barcons
    Avantpassats de Adrià i Arnau Pavón Barcons Pere Maria Llorenç Teresa Pau Margarita Francisco Magdalena Carré Serrat Ayats Coll Sarsanedas Colubran Quatrecasas Bertran * Ridaura * Amer (Girona) * Amer (Girona) * Les Encies (Girona) * Les Encies (Girona) Antoni Joan Maria Francesc Teresa Jaume Margarida Francisco Francisca Pare Desconegut Mare Desconeguda Miquel Maria Elena Joan Estàsia Isidre Maria Antoni Francesca Pere Teresa Ramon Francesca Joaquim Petronila Bracons Planas Blanquera Pont Moyset Brunells Bach Puigvert Bonada Dorca Castells O Castellet Carré Serrat Ayats Coll Anglada Fajula O Serrat Bosch Guixera Sarsanedas Colubran Quatrecasas Bertran * 1692 Amer (Girona) * Amer (Girona) * Amer (Girona) * Amer (Girona) * Sant Iscle de Colltort (Girona) * Santa Pau * Ridaura * Ridaura * Ridaura * Ridaura * Sant Joan de les Abadeses (Girona) * Sant Joan de les Abadeses (Girona) * Sant Joan de les Abadeses (Girona) * Sant Joan de les Abadeses (Girona) * Amer (Girona) * Les Encies (Girona) † 27/11/1760 Amer (Girona) oo 09/11/1756 Amer (Girona) Joan Teresa Geroni Maria Anton Theresa Francisco Agnès Pau Paula Baldiri Magdalena Joan Maria Pere Francisca Josep Llúcia Patllari Elena Geroni Teresa Miquel Francisca Esteve Margarida Josep Rosa Sebastià Anna Maria Bracons Planas Blanquera Pont Subirana Prats Moyset Brunells Bach Santamaria Bach Puigvert Bonada Noguer Verneda Moner Curbera Puig Masgrau Rius Colomés Palou Torrent Dorca Castells O Castellet Carré Ayats Anglada Fajula Bosch Guixera Aubach Güell Vernatallada Masachs Corominas Serra Figareda
    [Show full text]
  • Jacint Buhils Aymerich (1836-1912), Pagès I Negociant De Gaserans, I El Seu Llibre De Notes
    Jacint Buhils Aymerich (1836-1912), pagès i negociant de Gaserans, i el seu llibre de notes VICENÇ BUHILS PLANIOL JAUME FUGAROLAS MASÓ Investigadors Quaderns de la Selva, 30 (2018) 111-134 112 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) VICENÇ BUHILS PLANIOL I JAUME FUGAROLAS MASÓ En aquest treball ens proposem donar a conèixer, per l’interès que considerem que tenen, les parts més significatives, a parer nostre, del projectat llibre de notes, conservat en fulls solts, del pagès i negociant de Gaserans Jacint Buhils Aymerich (1836-1912). Sigui per la temàtica tractada o per l’anecdotari que inclouen, així com per la llengua i l’expressió, opinem que poden resultar d’interès per a altres investigadors. En transcrivim el text dels manuscrits originals i únicament n’actualitzem la puntuació, desfem mots units indegudament segons la grafia actual, accentuem a la moderna i afegim alguns detalls gràfics per fer més comprensible el relat. Prè- viament aportem els antecedents familiars i una biografia resumida de l’autor, així com una descripció de l’entorn on va viure i on es desenrotllen els fets narrats. Donem el text sense distingir la llengua, ja que, com el lector podrà comprovar, en molts casos el pas del castellà al català és tan integrat dins una mateixa frase, que fa impossible la separació nítida.1 Antecedents familiars Jacint Buhils Aymerich va néixer l’u de març de 1836 a cal Mestre de Gase- rans, un poble que fins feia poc havia pertangut a la Batllia de n’Orri, però que aleshores ja es trobava integrat al municipi de San Feliu de Buixalleu.
    [Show full text]
  • Catàleg Itineraris Ma Hostalric V1
    Catàleg d’Itineraris Mediambientals Ajuntament d’Hostalric AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT D’HOSTALRIC DOCUMENT 9. CATÀLEG D’ITINERARIS MEDIAMBIENTALS Setembre de 2010 Catàleg d’Itineraris Mediambientals CRÈDITS Ajuntament d’Hostalric AGENDA 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT D’HOSTALRIC CATÀLEG D’ITINERARIS MEDIAMBIENTALS Setembre de 2010 DIRECCIÓ FACULTATIVA: Diputació de Girona Joan Gaya. Director facultatiu Laura Soriano, adjunta a la Direcció Facultativa Ajuntament d’Hostalric Joaquim Molina, regidor de Medi Ambient, Esports i Entitats COORDINACIÓ: Albert Albertí, La COPA SCCL EQUIP REDACTOR: Albert Albertí, geògraf. La COPA SCCL Mercè Jané, biòloga. La COPA SCCL Carme Dolz, pedagoga. La COPA SCCL Catàleg d’Itineraris Mediambientals AGENDES 21 LOCALS DE RIELLS I VIABREA, BREDA I HOSTALRIC HOSTALRIC CATÀLEG D’ITINERARIS MEDIAMBIENTALS Catàleg d’Itineraris Mediambientals INDEX 1. PRESENTACIÓ .................................................................................................... 5 2. OBJECTIUS ..........................................................................6 3. ANTECEDENTS .....................................................................7 4. EQUIPAMENTS TURÍSTICS I D’ÚS PÚBLIC .........................11 5. FITXES...............................................................................13 6. PLÀNOL DELS ITINERARIS Catàleg d’Itineraris Mediambientals 1. PRESENTACIÓ La Diputació de Girona, d’acord amb la seva adhesió el 1997 als principis de la Carta d’Aalborg i la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles, l’any 1998 posa en marxa el Programa de suport a la redacció de Plans d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), amb l’objectiu de difondre i promoure els principis de sostenibilitat subscrits a la Carta d’Aalborg i la Campanya Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles entre els municipis de les comarques gironines.
    [Show full text]
  • Salutació Ja Tornem a Tenir La Festa Major Aquí, Els Dies De Celebració Més Notoris De Tots Els Que Es Fan I Es Desfan a La Nostra Vila
    Salutació Ja tornem a tenir la Festa Major aquí, els dies de celebració més notoris de tots els que es fan i es desfan a la nostra vila. Arriben dies de goig i joia, de celebració col·lectiva i de reivindicació del sentiment bredenc. Són dates que fan que ens sentim plenament orgullosos de ser el que som, és a dir, catalans i bredencs. Des d’aquestes línies us animem a participar de manera activa a les diverses i múltiples activitats que es duran a terme aquests dies i a involucrar-vos, en la mesura del que cadascú cregui oportú, en la vida social i associativa del nostre municipi. En aquest sentit, reitero un cop més la necessitat de tenir un teixit associatiu potent, despert i engrescador que pugui ajudar-nos a dinamitzar la vida lúdica i cultural de Breda. Entre tots construïm la festa major, entre tots construïm Breda. Només em resta desitjar-vos que gaudiu de les activitats previstes per la Festa Major d’enguany i que ens reptem mútuament per fer de Breda cada any un poble una mica més viu i participatiu. Sense la vostra implicació res de tot això no és possible. Molt bona festa major, bredencs i bredenques! Dídac Manresa Molins Alcalde de Breda Protecció civil L’ASSOCIACIÓ DE VOLUNTARIS DE PROTECCIÓ CIVIL DE BREDA US DESITJA UNA BONA FESTA MAJOR 2015 TELÈFON D’EMERGÈNCIES 638 924 247 Club Patí Breda L’any 1980, i per tant ja fa 35 anys!, es va fundar a Breda el Club Patí per donar resposta a la formació dels nostres nens i nenes en aquest bonic esport que és el patinatge artístic.
    [Show full text]
  • Tramo 1 Riells – Massanes
    INFORME DEL ESTADO DE INCORPORACIÓN DE LAS MEDIDAS CORRECTORAS PROPUESTAS EN EL TRAZADO DEL AVE EN EL PASO POR LAS COMARCAS DE GIRONA TRAMO: RIELLS I VIABREA – FRONTERA FRANCESA Tramo 1 Riells – Massanes Índice: V-1-1 Viaducto riera de Replaix OD-1-2 Encauzamiento OD OD-1-3 Paso de fauna riera Lleganya PS-1-4 Can Bord V-1-5 Viaducto Rec de Gaserans V-1-6 Viaducto Molí de Baix OD-1-7 Marco Pla de les Polles II OD-1-8 Marco Pla de les Polles I V-1-9 Viaducto riera d’Arbúcies FT-1-10 Túnel Can Teixidor FT-1-11 Túnel Hostalric OD-1-12 Paso fauna Barranc Noalard OD-1-13 Paso fauna Torrent de Sant Jacint FT-1-14 Túnel de Can Comatell V-1-15 Viaducto Torrent de la Teuleria INFORME DEL ESTADO DE INCORPORACIÓN DE LAS MEDIDAS CORRECTORAS PROPUESTAS EN EL TRAZADO DEL AVE EN EL PASO POR LAS COMARCAS DE GIRONA TRAMO: RIELLS I VIABREA – FRONTERA FRANCESA El tramo 1 corresponde al trazado del AVE que transcurre desde el término municipal de Riells i Viabrea hasta Massanes, incluyendo los términos municipales de Sant Feliu de Buixalleu y Hostalric. Este tramo presenta un terreno con un relieve algo irregular, ya que se sitúa en la depresión del Vallès, pero si destacar la presencia de diferentes cursos fluviales lo que comporta que sea necesario salvar los mismos con la construcción de diversos viaductos y obras de drenaje de dimensiones destacables. A destacar en este tramo la presencia de la riera de Arbúcies un conector ecológico de gran importancia entre el Parc Natural del Montseny y las zonas de la llanura litoral.
    [Show full text]
  • Ressenyes I Bibliografia Comarcal
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert Ressenyes i bibliografia comarcal RESSENYES Quaderns de la Selva, 20 (2008) • 259 RESSENYES d’una aventura que, tal com encapçala el seu article Agustí Blanch, promotor de tot plegat, va ser «un acudit que va sortir bé». L’emotivitat que transmet el llibre envaeix el lector d’una sana enveja per no haver participat de l’enriquidora vivència, realment única. El passat mariner dels pobles de la mari- na de la Selva com Lloret de Mar, inmersos en la voracitat del turisme, és avui pràcti- cament un miratge la descripció del qual resta en mans dels historiadors. Tanmateix, la voluntat d’uns quants lloretencs a través AA.VV. d’algunes de les seves institucions i enti- La ruta dels mercaders. L’encant tats més emblemàtiques, com l’Obreria de d’un viatge pel Mare Nostrum. Santa Cristina o la Confraria de Sant Elm, van promoure durant la primera quinzena Lloret de Mar: Ajuntament, Obreria de d’agost de 2007 un viatge en vaixell amb Santa Cristina, Confraria Sant Elm i Club destí a la localitat italiana de Bolsena, amb Marina Casinet, 2008. 165 pàgines. la qual la població selvatana té establert des de l’any passat un agermanament pels La crònica d’una navegació en una go- vincles històrics que els uneixen entorn leta per la Mediterrània i el fruit d’haver de la devoció a Santa Cristina, patrona teixit forts vincles d’amistat durant aquest de Lloret.
    [Show full text]
  • El Castell De Montsoriu (Arbúcies – Sant Feliu De Buixalleu, Selva). Arqueologia I Història D’Un Gran Castell Feudal
    El castell de Montsoriu (Arbúcies – Sant Feliu de Buixalleu, Selva). Arqueologia i història d’un gran castell feudal GEMMA FONT, J. M. LLORENS*, JOAQUIM MATEU, SANDRA PUJADAS I JORDI TURA (Museu Etnològic del Montseny, la Gabella – Arbúcies) SITUACIÓ GEOGRÀFICA El castell de Montsoriu es troba en el límit dels termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (Selva) en un turó de 632,5 metres d’altitud, situat en els primers contraforts del massís del Montseny. La seva situació, a la capçalera de la vall de Breda i elevat sobre la riera d’Arbúcies, en el punt on s’obre la seva vall, li permet un domi- ni visual d’una àmplia zona, que abasta per una banda la depressió Prelitoral i la zona costanera, i per l’altra, els massissos del Montseny i les Guilleries. Les excavacions arqueològiques dutes a terme de forma continuada i sistemàti- ca des de l’any 1993, sota la direcció tècnica del Museu Etnològic del Montseny, han permès posar en rellevància un dels castells catalans més imponents, cap i casal dels vescomtes de Cabrera. Ara bé, aquestes intervencions arqueològiques han servit també per descobrir la transformació del primitiu castell roquer, vinculat al poder dels vescomtes, en la fortalesa inexpugnable que el cronista Bernat Desclot relatava a la seva crònica a finals del segle XIII , amb més de 500 metres de perímetre emmu- rallat, i que finalment a causa de les grans obres de reforma de mitjan segle XIV , el convertiren en un exemple magnífic de castell palau. Si a això hi afegim les noves dades que l’estudi de les fonts històriques ens ofereix, en aquests moments podem presentar una aproximació a l’evolució històrica i arquitectònica del castell força acurada.
    [Show full text]