Marcel·Lí Trunas, Una Vida Dedicada a Breda
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda ANDREU PUJOL MA S Llicenciat en història Quaderns de la Selva, 24 (2012) 7-17 8 • Quaderns de la Selva, 24 (2012) ANDREU PUJOL MA S Marcel·lí Trunas i Clos va néixer a Breda el 22 de març de l’any 1925. Era fill de Joan Trunas i Hosta i de Dolors Clos i Aymà de Can Pijaume. El pare primer havia fet d’oller, com tants i tants bredencs, i, més tard, obrí una barberia. En Marcel·lí Trunas fou el gran de dos germans. Després va néixer la germana petita, la Balbina. La casa familiar era al carrer de Santa Anna, un carrer que era ano- menat el carrer de les bèsties perquè totes les cases tenien algun malnom d’animal. La dels Trunas era anomenada cal Cuc. Marcel·lí Trunas no va tenir una infantesa fàcil i agradable. Com molts per- sonatges vinculats al món de la cultura, la infància de Marcel·lí Trunas va estar marcada per una llarga convalescència. Una malaltia li va afectar fatalment la cama i el féu estar tres anys al llit amb la cama immobilitzada, fins als divuit anys. D’una banda, això va condicionar la seva formació perquè no pogué tenir accés a l’ensenyament reglat fins ja ben entrada l’adolescència. De l’altra, el repòs li despertà un interès per la lectura que el convertí en un erudit autodidacte. Després d’uns breus estudis, es decidí pel camí de la sastreria, un ofici en el qual ja tenia alguns antecedents familiars. L’ofici l’aprengué a Sant Celoni, a casa del sastre Casadevall. Més tard anà a Barcelona, on s’estigué un parell d’anys, a completar els seus estudis. Allà compartí pis a Ciutat Vella amb un altre jove bredenc, dos anys menor que ell, que havia triat el mateix camí professional. Era Salvador Riera i Fàbregas, que després havia d’emigrar al Brasil, on fundà amb èxit una empresa de confecció tèxtil, fou un importantíssim col·leccionista d’art i, a la seva tornada a Catalunya, fundà la Galeria Dau al Set al carrer del Consell de Cent de Barcelona. A Breda s’havia instal·lat des del 1924 l’artista noucentista Josep Aragay, que s’havia casat amb la mestra Teresa Solà. Solà fou depurada pel franquisme però es va dedicar a donar classes particulars. Salvador Riera assistia a aquestes classes i va començar a forjar-se una amistat entre la parella i aquell jove que havia de durar tota la vida. El primer fruit d’aquesta amistat va ser el llibre humorístic de Riera titulat Breda, pinzellades a tort i a dret (1948) que comptà amb un dibuix d’Aragay per a la portada. Possiblement, aquesta relació amb Riera fou la que apropà Marcel·lí Trunas a Aragay. Justament, aquell mateix any del llibre de Riera, va ser quan Trunas conegué Josep Aragay. Havia decidit plantar-se pel seu compte i volia obrir una sastreria a la seva casa natal del carrer de Santa Anna. Era el mes de març quan Trunas va visitar Aragay per primera vegada. Va anar a la seva casa del carrer Nou per comprar-li algunes peces de ceràmica que havia fet Aragay a la seva fàbrica de Breda amb la finalitat de decorar la nova sastreria. Aragay aleshores ja no dirigia la fàbrica però en seguia venent els estocs. La seva factoria de ceràmica havia estat inaugurada l’any 1927 i funcionà fins l’any 1936. L’any 1940 la fàbrica havia reprès la seva activitat, ara en societat amb dos ceramistes més, Joan Bagué i Pere Trunas –aquest darrer, oncle de Marcel·lí Trunas– i Aragay ja no s’hi dedicava activament. Finalment la sastreria, ben decorada, va acabar obrint-se el 19 d’aquell mateix mes, dia de sant Josep. Amb aquesta visita va començar una sòlida amistat. Trunas Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda Quaderns de la Selva, 24 (2012) • 9 començà a ésser un assidu d’aquella casa del carrer Nou i prosseguí, amb aquelles converses, la seva formació. Aragay li parlava de política, de cultura, d’història, d’art i cal recordar que l’artista havia estat al rovell de l’ou del món cultural català del Noucentisme. De coneixements per explicar en tenia molts. L’Acció catòlica i el futbol En aquell moment Marcel·lí Trunas també havia començat a treballar desinteres- sadament a la parròquia de Breda al costat del vicari Mn. Pere Prats i Borrell, que havia organitzat els joves d’Acció Catòlica. Al vicari se’l coneixia popularment com a Mn. Pere petit per diferenciar-lo del seu oncle, també anomenat Mn. Pere Prats, que era el rector. Marcel·lí Trunas esdevingué el president d’aquesta organització juvenil del poble. A Trunas se li havia obert tot un món durant el parell d’anys que havia estat a Barcelona. Allà havia assistit assíduament a representacions teatrals de tota mena. És per això, segurament, que al capdavant dels joves d’Ac- ció Catòlica impulsà un grup de teatre. Aquest grup primerament només estava format per homes i s’estrenà al Cercle Bredenc l’any 1947 amb l’obra El misteri del bosc. Aquell mateix any seguiren amb Les Aurenetes i El preu de la Glòria. L’a ny següent, el 1948, ja es va comptar amb la participació femenina i la companyia va durar fins als voltants de l’any 1960. L’Acció Catòlica no es va limitar al teatre sinó que les activitats eren molt diverses: es feien projeccions de cinema, hi havia un cor, s’organitzaven excursions, s’impartien cursets i es va organitzar un equip de futbol. Marcel·lí Trunas esdevingué president d’aquest equip amb només 23 anys. Estava format per joves de 17 i 18 anys i de seguida passà dificultats. No comptava amb socis que paguessin quota i, a més, de seguida que es feien grans els jugadors marxaven a jugar amb altres clubs de la comarca. Per aquests motius aviat s’anà apagant. Això no vol dir que Breda es quedés sense futbol: l’any 1954 naixia l’Unió Esportiva Breda, l’actual equip del poble. Més endavant Marcel·lí Trunas també fou president d’aquest club. En concret va ser-ho en tres períodes diferents compresos entre el 1963 i el 1964, el 1970 i el 1974 i el 1980 i el 1983. Aquesta va ser la seva tasca més visible al capdavant de l’U.E. Breda però sempre, com a directiu o no, va ser l’enllaç entre el club i la Mutualitat Catalana de Futbolistes, vinculada amb la Federació Catalana de Futbol, i s’encarregà de portar al metge molts futbolistes bredencs lesionats. Aquest paper el va portar a terme amb molta eficàcia gràcies a la seva amistat amb el traumatòleg Ramon Cugat i és una de les tasques que més se li recorda i reconeix al si de l’U.E. Breda per la va dur a terme amb una abnegació i un sacrifici grans. Amb motiu d’aquest ímpetu en la promoció del futbol local va acabar rebent la Medalla d’Argent de la Federació Catalana de Futbol. Però, tornant als temps de l’Acció Catòlica, hem de ressaltar l’amistat que el va unir amb el ceramista Ramon Samon. Samon havia seguit un camí similar al de Marcel·lí Trunas: nascut a Breda, havia anat a Barcelona a formar-se. A la capital 10 • Quaderns de la Selva, 24 (2012) ANDREU PUJOL MA S Marcel·lí Trunas, primer per la dreta, acompanyant Antoni Ramallets en una visita a Breda als anys 50. catalana va compaginar la feina en una fàbrica de porcellana amb els estudis a l’Escola Massana, on rebé classes de ceràmica, per exemple, de grans autoritats com Josep Llorens i Artigas. Trunas i Samon coincidiren a Barcelona a la mateixa època i assistiren plegats als concerts del Palau de la Música Catalana i s’interes- saren pel que passava a l’entorn del Foment de les Arts Decoratives que tenia la seu a la Cúpula del Coliseum de la Gran Via de les Corts Catalanas. Samon, de la mateixa manera que Trunas, va tornar a Breda i va obrir-hi un taller el 1953 i una botiga de ceràmica. Aleshores, a l’empara de la parròquia, va impulsar el grup de Minyons Escoltes, que es reunia al local de l’Acció Catòlica –que, per cert, estigué situat, en un primer moment al carrer del Prat, després a la plaça del Dr. Rovira i, ja molt més tard, al carrer de Sant Salvador–, amb el qual Marcel·lí Trunas també s’implicà. Essent sastre va cosir per al grup una bandera de la Creu de Sant Jordi, símbol del moviment escolta. Aquesta va ser una experiència breu que durà fins al 1960 i que involucrà una quarantena de joves bredencs. Ramon Samon fou un incansable activista cultural i portà a terme tot tipus d’activitats en defensa de la cultura catalana, fins on era permès en aquells difí- cils temps del franquisme. A la botiga de ceràmica va començar, tímidament, a vendre alguns llibres en català i, posteriorment, també discos, ja amb l’apogeu de la nova cançó. Marcel·lí Trunas, una vida dedicada a Breda Quaderns de la Selva, 24 (2012) • 11 El Novè Centenari del monestir i els Amics de Breda Si hi ha un any important perquè tornem a posar junts Marcel·lí Trunas i Ramon Samon aquest és el 1968. A Breda, aquell any, va haver-hi festa grossa i amb motiu: feia nou segles que s’havia consagrat l’església del monestir de Sant Salvador.