Jacint Buhils Aymerich (1836-1912), Pagès I Negociant De Gaserans, I El Seu Llibre De Notes
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Jacint Buhils Aymerich (1836-1912), pagès i negociant de Gaserans, i el seu llibre de notes VICENÇ BUHILS PLANIOL JAUME FUGAROLAS MASÓ Investigadors Quaderns de la Selva, 30 (2018) 111-134 112 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) VICENÇ BUHILS PLANIOL I JAUME FUGAROLAS MASÓ En aquest treball ens proposem donar a conèixer, per l’interès que considerem que tenen, les parts més significatives, a parer nostre, del projectat llibre de notes, conservat en fulls solts, del pagès i negociant de Gaserans Jacint Buhils Aymerich (1836-1912). Sigui per la temàtica tractada o per l’anecdotari que inclouen, així com per la llengua i l’expressió, opinem que poden resultar d’interès per a altres investigadors. En transcrivim el text dels manuscrits originals i únicament n’actualitzem la puntuació, desfem mots units indegudament segons la grafia actual, accentuem a la moderna i afegim alguns detalls gràfics per fer més comprensible el relat. Prè- viament aportem els antecedents familiars i una biografia resumida de l’autor, així com una descripció de l’entorn on va viure i on es desenrotllen els fets narrats. Donem el text sense distingir la llengua, ja que, com el lector podrà comprovar, en molts casos el pas del castellà al català és tan integrat dins una mateixa frase, que fa impossible la separació nítida.1 Antecedents familiars Jacint Buhils Aymerich va néixer l’u de març de 1836 a cal Mestre de Gase- rans, un poble que fins feia poc havia pertangut a la Batllia de n’Orri, però que aleshores ja es trobava integrat al municipi de San Feliu de Buixalleu. Cal Mestre havia estat una petita casa, una cabana, comprada per Gaspar Ventura Aymerich a Jaume Polls, de Sils, l’any 1772, juntament amb una quartera i mitja de terreny, tot plegat situat a la serra de Bosc d’Amunt de Gaserans, un territori forestal i muntanyós, poblat per una quantitat considerable de petites cases habitades per famílies de bosquerols pobres. Al cap de pocs anys torna a comprar 4 quarteres més de terres veïnes. De Gaspar, mestre de cases nat l’any 1740, sabem que era adoptat, expòsit, procedent d’una casa de beneficència i que, juntament amb la seva germana Rosa, igualment afillada, havien crescut a Arbúcies. Es va casar amb Marianna Aymerich, filla de Josep Aymerich, d’Arbúcies, i foren pares de Gabriel Aymerich Ventura, fill al qual podem veure com li han canviat l’ordre dels cognoms dels pares. Marianna va aportar al matrimoni la quantitat de 60 lliures de Barcelona, guanyades en la seva època de fadrinatge fent de minyona en cases de pagès grans. A partir d’aquests primers documents esmentats, a l’arxiu de cal Mestre s’hi aplega una completa documentació escripturada que ens permet concloure amb tot detall la genealogia de tots els descendents familiars fins avui. La documentació ha estat conservada curosament pels seus hereus, primer pels Aymerich i més tard pels Buhils, i així podem conèixer les intimitats i l’economia domèstica de totes les generacions. Dates de naixements, capítols matrimonials, obituaris, debitoris, contractes, àpoques, inventaris, cartes de pagament, testaments i heretaments, llibres de notes, apunts del dia a dia de l’administració de jornals i 1 En la presentació dels textos transcrits del llibre de notes ens ha estat d’ajuda l’assessorament de Narcís Figueras. Jacint Buhils Aymerich (1836-1912)... Quaderns de la Selva, 30 (2018) • 113 Cal Mestre els anys 60 s. XX. de compres i vendes, etc. També hi trobem fotos molt antigues, les primeres són part d’una generació de cal Mestre, un noi i 4 noies, de la segona meitat del s. xix. De tots els patracols ara només ens centrarem en els referents a la biografia i a l’obra de Jacint Buhils Aymerich. Gabriel Aymerich Ventura, l’hereu de Gaspar, també exerceix la professió de mestre d’obres o de cases. Així, amb el seu pare, van anar engrandint la casa que havien comprat seguint els seus coneixements de paleta i utilitzant els materials de l’època, fins a ser coneguda popularment per cal Mestre en honor al seu ofici. Alhora, en el decurs de la seva vida dedicada al mas, anà engrandint també molt de pressa les propietats amb la compra de diversos camps aïllats, seguits dels masos veïns anomenats can Manlleu i can Miqueló amb les seves terres, finques totes elles gravades pels censos propis de l’època. Gabriel es casà amb Mariàngela Batlle. La seva filla hereva Marianna Aymerich Batlle naixia el dia 21 de setembre de 1812. L’esmentada hereva signava capítols matrimonials el 27 de juliol de 1833 poc després de casar-se amb Vicenç Buhils Borrell, el qual havia nascut a Breda el setembre de 1801. Ells seran els pares del nostre personatge Jacint Buhils Aymerich. Per saber com Jacint trobarà la propietat de cal Mestre en fer-se càrrec de l’here- tat, cal saber les activitats i les operacions prèvies dutes a terme pel seu pare. Vicenç Buhils Borrell, en entrar a cal Mestre, era el jove, casat amb l’hereva, Marianna Aymerich Batlle, la qual mantindrà sempre la possessió del llegat dels seus pares. Vicenç de seguida demostrarà ser un bon emprenedor de negocis. Tothora molt actiu, seguirà comprant fins a dues finques veïnes més, can Comarrodona i cal Porquer, les quals s’aniran annexionant a cal Mestre, però sempre escripturades a nom seu. Es dedicarà a donar tot l’impuls possible al seu patrimoni persistint fermament en els principals negocis de què gaudien els masos del moment, tant del 114 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) VICENÇ BUHILS PLANIOL I JAUME FUGAROLAS MASÓ bosc com de la terra: el suro i el vi. En els documents és qualificat de negociant, no s’especifica de què, però sabem que a partir d’aquelles èpoques a cal Mestre comercien amb el suro. Lloguen suredes a d’altres propietaris per períodes d’entre 10 i 16 anys, segons l’avaluació de la fecunditat del terreny, pagant per endavant el preu convingut; a canvi, en el seu moment pelaven i venien la rusca per compte seu. També compraven escorçades de suro d’un any per l’altre. Un negoci forestal, el més rendible de l’època, que en molts casos Vicenç comparteix amb altres socis i que li aportarà molta prosperitat. A l’arxiu de cal Mestre es poden rellegir dotzenes d’actes de contractes de con- vinença conclosos amb els amos de les corresponents suredes, ben conservats fins avui. Com a mostra podem dir que el primer contracte que trobem precisament és a títol particular i data de l’any 1853, pel qual Vicenç Buhils Borrell paga 500 rals de velló al propietari de can Ridorsa d’Arbúcies, a canvi de pelar tots els suros de la seva propietat durant un temps de 14 anys. Aquestes tasques tant a l’engròs només podien ser fetes disposant d’una bona colla de boscaters i peladors o, encara més probable, llogant colles autònomes amb els seus caps de colla. En aquestes dates instauren una llibreta de compromís en la qual tots els socis passaran els comptes, apuntant-hi la totalitat de contractes i proporcionalment tots els beneficis o pèrdues dels seus negocis conjunts. No sabem qui l’escrivia, ja que Vicenç no sabia de lletra, però sí el seu fill Jacint. Aquesta llibreta es manté operativa fins al novembre de 1887, any en què ja havia mort Vicenç Buhils, i havia estat substituït pel seu fill Jacint. S’ajudaven d’una altra llibreta més personal amb apunts més rutinaris i de recordatori. En un document també hem trobat apuntada la venda d’unes dotzenes de peces de pi per fer parells d’esclops, fins i tot la gent passada de cal Mestre recordava que els esclopers havien vingut a fer els esclops a la casa mateix. Buidaven la peça a mà, hi posaven la gansola de cuir a la boca, el decoraven dibuixant unes ratlles a l’empenya amb ganivet i el revestien de vernís, un repel·lent de la humitat. El preu de venda variava segons la mida. A l’hivern els esclops es mantenien secs de dintre i eren imprescindibles per caminar per les mullenes i la neu. A tal fi els pagesos els posaven un coixí de palla, de pelló de blat de moro o de fulla de falguera seca a l’interior, perquè no fossin tant freds i així poder mantenir els peus calents, coberts amb mitjons de llana. En portaven els homes i les dones i fins i tot la canalla per anar a l’escola. Amb la finalitat d’ampliar el negoci del vi, a l’època de Vicenç Buhils Borrell es féu la més gran plantació de vinya de cal Mestre: El març de 1862 s’han plantat 800 mallols a les terres de sobre cal Porquer. El març de 1863 i el març de 1864 s’han tornat a plantar, respectivament, 13 cents i 7 cents mallols més, en total 20 cents mallols, amb un cost total de plantació de 60 duros i 27 cèntims. Amb el temps cal Mestre es va anar ampliant seguint les necessitats de cada generació, atenent els negocis i els canvis oportuns en l’explotació de les terres del mas, eminentment forestals, de vinyer i olivar. Les explotacions esmentades Jacint Buhils Aymerich (1836-1912)... Quaderns de la Selva, 30 (2018) • 115 accediren a tenir moments de molta rellevància. El nivell de la ramaderia i el conreu de les terres pel manteniment familiar arribaren a ser, en canvi, només autosuficients, de mida mitjana. Segons reminiscències que recordem dels nostres avis, en un lloc avui inde- terminat de la banda alta de can Manlleu, en l’obertura de les valls per a la plan- tació dels mallols anteriorment esmentats, Vicenç i Jacint van trobar dues pedres lluents i polides acabades en forma de tall, ben diferents a les pedres conegudes de muntanya.