Ressenyes I Bibliografia Comarcal
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert Ressenyes i bibliografia comarcal RESSENYES Quaderns de la Selva, 20 (2008) • 259 RESSENYES d’una aventura que, tal com encapçala el seu article Agustí Blanch, promotor de tot plegat, va ser «un acudit que va sortir bé». L’emotivitat que transmet el llibre envaeix el lector d’una sana enveja per no haver participat de l’enriquidora vivència, realment única. El passat mariner dels pobles de la mari- na de la Selva com Lloret de Mar, inmersos en la voracitat del turisme, és avui pràcti- cament un miratge la descripció del qual resta en mans dels historiadors. Tanmateix, la voluntat d’uns quants lloretencs a través AA.VV. d’algunes de les seves institucions i enti- La ruta dels mercaders. L’encant tats més emblemàtiques, com l’Obreria de d’un viatge pel Mare Nostrum. Santa Cristina o la Confraria de Sant Elm, van promoure durant la primera quinzena Lloret de Mar: Ajuntament, Obreria de d’agost de 2007 un viatge en vaixell amb Santa Cristina, Confraria Sant Elm i Club destí a la localitat italiana de Bolsena, amb Marina Casinet, 2008. 165 pàgines. la qual la població selvatana té establert des de l’any passat un agermanament pels La crònica d’una navegació en una go- vincles històrics que els uneixen entorn leta per la Mediterrània i el fruit d’haver de la devoció a Santa Cristina, patrona teixit forts vincles d’amistat durant aquest de Lloret. trajecte. Podríem sintetitzar així, de mane- El viatge es va iniciar al port de Gè- ra breu, el contingut d’un llibre realment nova, des d’on, vorejant la costa oest de singular. la península itàlica, es va arribar a Porto No és una publicació a l’ús, és la plas- Santo Stefano, proper a la ciutat de Bolsena. mació en paper d’una experiència vital per Allí va tenir lloc un intercanvi simbòlic de als qui la van protagonitzar. L’entusiasme «mercaderies» amb els representants de la de tots i de cadascú a transmetre les seves vila agermanada. El viatge va continuar amb emocions i vivències ha permès donar-li una travessa a mar obert fins a trobar l’illa expressió en format llibre –val a dir, excel- de Sardenya a l’alçada de l’arxipèlag de la lentment editat– i aconseguir muntatges Maddalena per, tot seguit, travessar l’estret audiovisuals de gran bellesa i humanitat. de Bonifacio i arribar a Còrsega. L’escala El llibre, més enllà dels diferents textos a Bonifacio va ser una bona excusa per a amb visions subjectives de cadascun dels conèixer la ciutat, des d’on van navegar viatgers, presenta un conjunt de magní- fins a l’illa d’Asinara, situada al nord-oest fiques imatges que capten a la perfecció de Sardenya, i on van tenir ocasió de gaudir la bellesa del que van veure i els intensos d’alguns dels millors paisatges de tota la ruta, moments que van viure els expedicionaris inclòs el privilegi de topar amb vaques ajas- 260 • Quaderns de la Selva, 20 (2008) RESSENYES sades a la sorra de la platja. Tombant l’im- ponent cap de Caccia van divisar l’Alguer, ciutat de passat català, on van ser rebuts per les autoritats locals. Tot fent cabotatge pel litoral sard occidental, intentant evitar el temporal, van arribar a Carloforte, capital de la petita illa de San Pietro, on van viure tot tipus d’experiències. Des d’allà van re- presendre el viatge a mar obert fins a l’illa de Cabrera, un paradís en aigües balears, i d’allà van fer via fins a Maó, un dels millors ports naturals de la Mediterrània, des d’on van retornar a Catalunya entrant pel port de Barcelona. Josep ALEM A NY i BORRÀS D’entre els textos, els de Joan Domè- Blanes. Ensaig d’estudi crítich nech i Mario Zucchitello, més avesats a la producció literària, rememoren amb tota Facsímil. Pròleg [estudi introductori] de Josep Bota-Gibert. Blanes: Ajuntament de mena de detalls, com si d’un diari de bord es Blanes, 2007, [XII, sense numerar] + 81 p. tractés, tot allò viscut i sentit. Llegint entre (Publicacions municipals de Blanes, col. línies anirem sentint l’embat de les onades, Clàssics Blanencs, 1) la remor del vent, l’olor del peix al foc, el perfum de l’àpat a bord, la confraternitat de la sobretaula, la rialla del passar-s’ho Inaugura la col·lecció Clàssics blanencs bé, la força del blau turquesa d’una cala de Publicacions municipals de Blanes l’En- en contrast amb la verdor de la terra, la saig d’estudi crítich sobre la població publicat impressió del blau cobalt a mar obert, el en volum el 1904 (després d’aparèixer en cant d’un ocell, la innocència d’un nen, la setze articles successius des del juliol 1903 pregària d’una vella… al febrer de 1904 en el periòdic La Costa Un viatge que per als protagonistes de Llevant) del publicista i literat Josep no va ser un somni, però que a nosaltes, Alemany i Borràs (1868-1943). lectors, ens serveix per a somiar-hi. En el Cal dir que l’obra té tot el mèrit per món d’avui, cada vegada més materialis- integrar una col·lecció amb aquest títol, ta i desorientat, rutes ben traçades, com «clàssics blanencs», i que és d’esperar que aquest viatge, i oasis de lectura, com aquest una població com Blanes trobarà altres llibre, ens permeten pensar que l’Humanis- peces per anar conformant la col·lecció. me encara manté els seus ressorts i servar Alhora fa de bon constatar que aquest l’esperança. «clàssic» no és deixat a la ventura, com sovint passa en col·leccions que es limiten David Moré Aguirre a editar facsímils d’obres històriques, sinó que s’acompanya d’un pròleg (de fet, estudi introductori) a càrrec de Josep Bota-Gibert, potser la persona que més bé podia situar el personatge i la seva obra. RESSENYES Quaderns de la Selva, 20 (2008) • 261 Alemany i Borràs va tenir una vida aspecte original, cosa que té la seva gràcia densa en realitzacions literàries i periodís- i la seva utilitat (no cal perdre el contacte, tiques i no és la menys important la seva contra el que es podria pensar, amb la nostra col·laboració amb Francesc Matheu i la seva llengua anterior a la reforma fabriana), però activitat en l’organització dels Jocs Florals amb el suport d’un estudi inicial el podem de Barcelona. El seu fons personal, dipositat assaborir en el seu context interpretatiu. Cal a l’Arxiu Municipal de Blanes per la família saludar, doncs, aquesta iniciativa de l’Arxiu fa ben pocs anys, és un element interessant i de l’Ajuntament de Blanes i desitjar-li no ofert a la recerca sobre aspectes de la cultura sols èxit i continuïtat d’ara endavant, sinó catalana del XIX que cal tenir present. també –ens permetem dir-ho– emuladors En aquesta aportació d’un jove intel- en altres poblacions que vulguin seguir un lectual catalanista de 35 anys hi respira la exemple de qualitat i de rigor. devoció per la seva població i l’interès per veu- re-la progressar, sobretot a través dels «centres Narcís Figueras de cultura» (escoles, biblioteques), però també altres entitats per dinamitzar la vida comercial, industrial i econòmica. Alemany s’hi mostra compromès amb les idees que exposa amb contundència i en les crítiques que fa, atrevit, al seu ensopiment de tot ordre. L’anàlisi que en fa Bota-Gibert i que cal llegir de totes totes, ajuda a entendre el context social i polític local en què es va produir aquesta aportació i les implicacions que va tenir. El debat amb un contradictor a través de la premsa (un Cisquet que podria ser el mateix Ruyra) fa aflorar referències a la vida intel·lectual del moment i a les ideologies en presència. Alemany i Ruyra integren, segons Bota-Gibert, la tercera generació de catalanistes blanencs i donen continuïtat a les iniciatives de Cortils i AMICS DE SANTA BÀRbaRA Vieta. En aquest sentit, un aspecte con- flictiu en els joves escriptors i periodistes Santa Bàrbara fou el de l’accés a l’ús literari de la llengua Anglès, 2007, 196 p. catalana. Doncs bé, en el decurs del pròleg Bota-Gibert aporta un fragment del dietari d’Alemany (un probable fruit de la recerca L’any 2007 –696 anys després de la pri- en el fons Alemany de l’Arxiu Municipal) mera referència documental sobre l’ermita de en què queda palesa la decisió voluntària Santa Bàrbara d’Anglès, com consta al colofó de passar-se al català i que crec que té força del llibre– els Amics de Santa Bàrbara van interès per documentar aquest fenomen. voler deixar plasmada per a la història, en En definitiva, la publicació facsímil un volum magníficament editat, l’aventura ens permet assaborir un «clàssic» en el seu de reconstruir l’ermita que es trobava en mal 262 • Quaderns de la Selva, 20 (2008) RESSENYES estat, així com la casa de l’ermità. I ho van nubens, Joana Figueras, Rafael Puig, Santi aconseguir: això i molt més. Guàrdia, Pere Sánchez, Josep Albó, la col- El llibre batega de vida per tots cantons lecció de Joan Vidal i Gayolà, Emili Rams, i no es fa pesat en cap moment. Vida dels Climent Pont, David Llagostera l’Arxiu textos i, sobretot, de les imatges. Com afir- Municipal d’Anglès i l’Arxiu d’Etnografia ma una de les frases recollides entre article i de Catalunya.